zs zonasec El diari del Poble-sec TEMA DEL MES
Parlant s’entén la gent
segueix a pàg. 3
COMPREM OR
Pisos turístics
Castelloscopi
L’Ajuntament frena la concessió de més llicències de pisos turístics. Una decisió controvertida que al parer de la patronal barcelonina del sector afectarà els petits comerciants i provocarà l’aparició d’allotjapàg. 5 ments il·legals.
Els castellers engeguen un projecte de mecenatge per tal d’aprofundir en el món casteller, no només a nivell audiovisual, sinó que també oferint una visió pedagògica. Esperen trobar finançament i que la idea la puguin gaudir altres colles. pàg. 12
Núm. 130 • Novembre 2014 • Any 18 • www.zonasec.cat
Més de 10.000 veïns fan cua per votar el 9N Parlem sobre la independència amb els veïns Quim i Eudosio
Foto: ALBERT HERNÀNDEZ
El 9-N va arribar tant precedit d’impugnacions i d’amenaces jurídiques que a Catalunya encara no hi ha hagut un debat a fons i vinculant sobre la independència. L’intercanvi d’arguments o la informació contrastada sobre qualsevol de les opcions han estat relegades a la subsidiarietat. Més enllà de la simbologia, el 9N no desbloqueja el conflicte entre sobiranies. Els independentistes van anar a votar i els que no ho són es van quedar majoritàriament a casa. Des de Zona Sec hem volgut aturar-nos a parlar amb dos veïns implicats en la vida social del barri. Un va anar a votar; l’altre va preferir aïllar-se a Sant Joan de Mediona, a una casa a la muntanya. Un és independentista, l’altre tot i no sentir-se còmode amb el terme unionista, defensa la unitat d’Espanya en clau federal. Malgrat les discrepàncies,
ENTREVISTA Antoni Vives, tinent d’alcalde d’Hàbitat Urbà, explica el Pla Paral·lel pàg. 7
Milers de poblesequins van participar d’una jornada d’alt voltatge simbòlic, on les cues i el civisme van ser protagonistes
COMPREM PLATA
BRASERIA MARISQUERIA
farmàcia
Blasco de Garay, 10 (cantonada Blai)
La seva salut en bones mans
fins a 40* E
(Or de 24 quilats) per gram
* segons cotització del dia
0,45 E per gram
Tels. 665 28 99 93 93 426 59 90 Marià Cubí, 78 • Indústria, 146 • Secretari Coloma, 79 • Rosselló, 371
Tamarit, 116
GALIZA - CATALUNYA
de 09:00 a 22:00h Tel. 93 441 52 64 • info@farmaciablai.com
www.farmaciablai.com
Oh! Pisos
Mariscades - Parrillades Combinats - Carns gallegues Menú diari: 10E Dissabtes i diumenges: 15E Obert de 7 matí a 1.30 matinada divendres i dissabtes fins les 2 matinada
Av. Paral·lel, 99 • Reserves: T. 93 441 30 71
Confíenos la venta o alquiler de su vivienda Valoraciones gratuitas Reformas de pisos 93 443 61 00 C/ Blai, 1, Local
2
zonasec
Novembre 2014
editorial El 18 de febrer 2015 es compliran 50 anys de la primera actuació en públic de Joan Manuel Serrat a l’estudi Toreski de Radio Barcelona, durant el programa matinal Radioscope. Aquests dies ha estat habitual veure el cantautor del Poble-sec als mitjans a propòsit de la fita, que commemora amb una antologia de seleccions pròpies: mig centenar de composicions, moltes d’elles regravades en companyia d’altres icones de la cançó. En qualsevol cas, l’Antologia desordenada, com es titula el treball publicat el 4 de novembre, ha servit per reobrir el sempre latent debat
editorial
Serrat, Catalunya i la intransigència dum sobre l’autodeterminació de Catalunya. La mateixa reacció de dos sectors ben divergents que, com a mínim en termes d’intransigència, es van posar d’acord. Costa d’entendre que es pugui qüestionar l’estima de Serrat per Catalunya. Un músic que ha fet cantar a mitja Espanya en català i que ha internacionalitzat la nostra llengua amb temes com Pare, La Tieta, Temps era temps, El meu carrer, Paraules d’amor o Cançó de bressol. A Espanya la censura franquista va maltractar les seves cançons i, encara més, després que es tanqués a Montserrat per protestar contra
sobre la catalanitat del músic. En una entrevista recent a TV3, Serrat va dir que no aniria a votar durant el procés participatiu del 9-N perquè entenia que la convocatòria responia més a una manifestació que no pas a un referèndum de debò. Un referèndum que, també va dir, veuria amb bons ulls. Aquesta doble reflexió li va valer, a l’instant, crítiques de totes dues bandes, la xarxa va bullir tant des del sector unionista com des de l’independentista. Uns el criticaven per una suposada manca de compromís amb ‘el procés’ i, els altres, li retreien que es mostrés favorable a un referèn-
el judici de Burgos el 1970 o, el 1975, amb les seves declaracions contra els afusellaments del règim espanyol. Relator de la Barcelona mestissa, imperfecte; de la Catalunya popular, acollidora. Reconegut arreu del món. Admirat i censurat a l’Argentina i Xile per la seva actitud combativa contra les dictadures. Quin país estem construint? Hem acabat mesurant la vàlua dels nostres símbols en base al seu posicionament envers el procés sobiranista? Cap país que reclama de bat a bat la llibertat no pot cometre els errors que, durant anys, ha hagut de patir. Si volem
ser una societat respectada hem d’acceptar la pluralitat, que és el millor motor que tenim per alimentar l’esperit crític, per davant del pensament únic. L’univers de Serrat és ric perquè veu d’Antonio Machado i de Salvat-Papasseit, i si això és un problema per algun espanyol, o per algun català, tenen un problema; però no amb en Serrat; sinó amb la cultura. Ara que fa més de vint anys que diu que fa vint anys que diu que té vint anys, acompanyem-lo. Que encara té força, que no té l’ànima morta i que ens faci bullir la sang molts anys més. y
ZONA Semàfor Parc de les Tres Xemeneies
Normativa específica de terrasses
Escola bressol
REFORMA URBANÍSTICA I REIVINDICACIÓ VEÏNAL
un acord per oxigenar blai, suficient?
DÈFICIT D’ESCOLES BRESSOL AL POBLE-SEC
El projecte per remodelar el parc de les Tres Xemeneies respon a una de les reivindicacions més antigues de les entitats i els veïns del Poblesec, i suposa, a més, el compliment d’un dels mandats que es va marcar l’Ajuntament de Barcelona al barri. A l’abril de 2015, tindrem un nou parc.
El diari del Poble-sec
zonasec @zona_sec
L’any 2015 entrarà en vigor una mesura que pretén reduir la saturació de terrasses a l’eix Blesa-Blai i redistribuir l’espai ocupat pels vetlladors. La normativa permetrà homogeneïtzar la zona, però arriba a temps? I, sobretot, serà suficient perquè els veïns recuperin l’espai públic pel que van lluitar?
Només una de cada tres famílies que ho sol·liciten tenen accés a una plaça pública d’escola bressol al Poble-sec, on actualment només hi ha tres centres. Les necessitats específiques del barri fan imprescindible la dotació de més recursos i equipaments públics en el sector de la infància.
Per a més i millor democràcia, molta cua per votar a l’escola Carles I #poblesec @zona_sec #9N #OmplimLesUrnes
Tomàs de @plaparalel: L’Ajuntament no ens escolta. Diuen que la nostra participació no és vinculant #guanyempoblesec
T’agraden els castells? Si dediques 5 minuts a llegir-te en calma el projecte, voldràs ser-ne mecenes. http://vkm.is/ castelloscopi #castellers
El petit comerç del #poblesec lluita per l’equilibri entre convivència i oci. Entrevista a Lidia López a @zona_sec: http://bit.ly/1t3NMpJ
@Arnau_Ramos Arnau Ramos, estudiant de Comunicació i freelance
@guanyem Guanyem Barcelona, plataforma ciutadana
@Castelloscopi Castelloscopi, videoinstal·lació pedagògica castellera
@BodegaSalto Bodega Saltó, celler musical i cultural
www.zonasec.cat
Proximitat a la xarxa:
• facebook.com/ZonaSec •
Twitter.com/Zona_Sec
•
Flickr.com/Zona Sec
Tensió arterial • Glucosa Homeopatia • Fórmules magistrals Colesterol • Dermofarmàcia Dietètica infantil G I N ER • Ú B EDA
VENDA A L’ENGRÒS • MATERIAL ELÈCTRIC FONTANERIA • ELECTRODOMÈSTICS AIRE CONDICIONAT • SANITARIS
Poeta Cabanyes, 67 (cantonada amb Elkano, 13) • 08004 Barcelona • Tel. 93 441 18 12 farmaciaginerubeda@gmail.com
Escola Infantil
Llar d’infants
APOLO 10 des de 4 mesos
Ampli horari i 12 mesos de servei (obert tot l’any) Mestres i Educadores espec. en Educació Infantil Cuina pròpia, Instal·lacions acollidores Assessorament pediàtric i psicopedagògic
Av. Paral·lel, 110 - 08015 Barcelona - Tel. 933 290 668 www.apolo10.com e-mail: escola@apolo10.com
zonasec
sempre independents!
Edita: Zona Sec Comunicació
Maquetació: Enric Mestres
Direcció: Enric Mestres
Fotografia: Redacció
Redacció: Jordi Molina, Ernest Millet, Albert Hernàndez, Enric Mestres
Il·lustracions: David Vila Publicitat: Ernest Millet Tel. 699 271 825 ernestmillet@hotmail.com
Col·laboracions: Xavier Rodríguez, Maribel Craus, Núria Beltrán, Jordi Llavoré, Josep Mª Torremorell, Castellers Poble-sec, Geganters Poble-sec, Diables del Poble-sec La tirada d’aquest Zona Sec és de 6.000 exemplars
Dep. Legal: B-39.712/1997 Si voleu col·laborar truqueu al telèfon: 699 73 97 79 / 93 329 99 52 Carrer Elkano, 24-26, baixos 08004 Barcelona E-mail: redaccio@zonasec.cat www.zonasec.cat
Amb el suport de:
Aquesta publicació forma part de:
Zona Sec no es fa responsable de les opinions publicades en aquest diari
zonasec
TEMA DEL MES
Novembre 2014
3
y PROCÉS SOBIRANISTA S’obre una etapa en què el diàleg serà clau
El 9N, les dues cares de la moneda Milers de poblesequins, com en Quim, van anar a votar. D’altres com l’Eudosio, no es van sentir interpel·lats pel 9N. Els hem reunit a tots dos per parlar sobre els pros i contres de la independència. de Rajoy no és “acceptable” i posa en valor la tradició socialista de l’encaix entre Catalunya i Espanya. “Penso sincerament que amb un govern com el del PSOE de Zapatero no s’hagués arribat a la situació de no retorn actual”. Una consideració que en Quim nega: “Molts catalans que havien optat pel PSOE com a vot útil per evitar el triomf del PP s’han adonat que, a la pràctica, són massa semblants”. L’Eudosio és peixater i durant una etapa de la seva vida va agafar les regnes de l’Associació de Comerciants del Poble-sec i Paral·lel. Viu intensament la política i les seves filles són catalanes. En Quim fa 11 anys que forma part dels Castellers del Poble-sec i ha militat en diverses associacions del barri. Des de fa poc dóna suport en tasques de comunicació a Bona Voluntat en Acció, després de molts anys dedicat a la informàtica.
@molina_jordi
(a ve de portada) en Quim Pèrez
(Barcelona, 1986) i l’Eudosio Gutiérrez (Palència, 1960) comparteixen l’estima pel barri i per Catalunya i són capaços, a diferència dels líders polítics, de compartir una estona de diàleg constructiu. “No m’agrada l’autoritarisme. Sóc antiextrems. I, quan els extrems s’enroquen, no hi ha res a fer. El poder de la paraula és el que més funciona”. És el primer que explica l’Eudosio, ferm defensor del diàleg entre governs. Per a en Quim, el problema és “de què es vol parlar i fins on es vol parlar” i recorda: “Durant 32 anys hem tingut governs que han intentat canviar Espanya, fer-la més sensible a la seva realitat plurinacional, però no hem aconseguit gaire res”, relata citant l’exemple de la retallada de l’Estatut. Segons en Quim el diàleg no és possible “perquè una de les parts no està en la mateixa posició de força”. L’Eudosio admet que l’actitud del Govern
Ús partidista de la independència Tant en Quim com l’Eudosio creuen que hi ha hagut partits que han utilitzat el procés sobiranista
per a fins partidistes. “El procés l’ha liderat la societat civil, després els partits polítics han recollit el guant, i evidentment, alguns se n’han aprofitat”, explica en al·lusió a CiU. Des del punt de vista de l’Eudosio, “hi ha un excés de teatralitat”, la qual cosa, a ell personalment, l’ha allunyat del debat. “M’emocionen les persones que des del sentiment de catalanitat creuen en el procés, però moltes altres s’han pujat al carro en els darrers temps per altres motius”. Un dels principals és, segons l’Eudosio, que “s’ha barrejat el sentiment amb la cartera”. Sí al referèndum Un dels aspectes que més fereix la sensibilitat de l’Edusio és que gent del seu entorn li qüestioni la seva condició de demòcrata pel fet de no estar d’acord amb la consulta. El comerciant insisteix, però, que sí que donaria suport a un referèndum vinculant, en el que votaria No: “No podem perdre més temps amb debats buits, cal un referèndum de debò, amb respostes clares:
Es notava en l’ambient que no era un diumenge qualsevol, ni l’amenaça de precipitacions de primera hora va frenar les ganes del Poble-sec de votar. I encara menys la posterior pluja, “ja pot ploure, nevar o pedregar, però jo avui voto”, exclamava una senyora en direcció a un dels tres punts de vot del barri: el Centre Educatiu Claver i les escoles Carles I i Mossèn Jacint Verdaguer. Una actitud que la justifiquen els números, ja que, segons dades de
Foto: ALBERT HERNÀNDEZ
Més de 10.000 persones fan cua per votar al Poble-sec BarcelonaTV, 10.037 persones van acudir a la crida. En les passades eleccions al Parlament Europeu, celebrades al maig i amb dades de l’Ajuntament de Barcelona, 10.924 van participar. Tot i que al 9N podien votar majors de 16 anys i els immigrants que ho havien sol·licitat. Això explicava les cues, que van ser la tònica al llarg de la jornada. Molta germanor, sense retrets ni queixes. Esperes dolces. El toc festiu el van posar els
Foto: JORDI MOLINA
JORDI MOLINA
Quim i Eudosio, amb dos llibres que els representen, a l’Espai Capra
sí o no”. Una posició que, òbviament, comparteix en Quim: “A mi tampoc m’agradava la fórmula que s’ha acabat assumint, però la impugnació del Tribunal Constitucional ha acabat convertint el referèndum que molts no volíem en un mecanisme vàlid per qüestionar l’status quo”. Una Catalunya independent En Quim resumeix en una frase el motiu pel qual creu que una Catalunya independent seria millor que l’autonomia actual: “Un país petit és més controlable”, i afegeix: “Com a mínim, ja no podríem donar les culpes a Madrid”. A l’Eudosio aquesta idea l’entristeix. Recorda que moltes persones arribades d’arreu de l’estat han fet “d’ambaixadors de Catalunya a la terra dels nostres pares”. Una reflexió que en Quim comparteix: “És que no tenim Castellers del Poble-sec. Els bandarres van envair el carrer Blai per tancar la temporada a casa en el marc de la Diada de Tardor, acompanyats de les colles de la Sagrada Família i Sant Cugat. La pluja, però, va guanyar el pols i els van obligar a cancel·lar l’acte. El dia es va tornar grisós, però hi posaven color els paraigües dels veïns que esperaven al carrer per votar als centres escolars. Un dia en família, amb amics, amb la parella i era un clàssic trobar que molts, ja fos perquè era el primer cop que exercien el seu dret o
cap problema amb els espanyols, ni amb els pobles que integren Espanya, el problema el tenim amb l’Estat”. L’Eudosio, però, no confia en què en una Catalunya independent es garantissin els drets lingüístics de les persones castellanoparlants. “Tu saps quantes lleis protegeixen el castellà, la tercera llengua més important del món?”, li replica en Quim. L’expresident de comerciants creu que hi ha cert victimisme en la qüestió de la llengua per part d’alguns sectors del catalanisme, mentre que en Quim li posa els exemples de les Balears i València. S’acaba el temps. L’Eudosio treu la cartera i convida a dinar en Quim i al periodista que signa aquesta informació. La tertúlia continua a peu de carrer, on els conflictes de convivència viuen al marge del procés sobiranista. y pel que significava la votació, es fotografiaven quan deixaven caure el sobre a l’urna. I és que ni pluges, ni amenaces, ni tribunals constitucionals van privar de votar. ALBERT HERNÀNDEZ y SÍ-SÍ: 77,9% (2.042) al Centre Educatiu Pere Claver; 81,6% (2.897) al Carles I; 81,3% (3.144) al Jacint Verdaguer. SÍ-NO: 12,3% (323) al Pere Claver; 9,7% (345) al Carles I; 9,2% (357) al Jacint Verdaguer. NO: 4,7% al Pere Claver (124); 3,4% (122) al Carles I; 3,8% (148) al Jacint Verdaguer.
4
zonasec
Novembre 2014
ACTUALITAT
y REFORMA Un xiringuito i una àrea per a skaters, les principals novetats
y EDUCACIÓ Només 1 de cada 3 famílies té plaça pública
L’abril de 2015 veurà la llum el nou parc de les Tres Xemeneies
El dèficit d’escoles bressol al Poblesec activa la criança compartida
La reforma integral del parc, dotada en 611.000 euros, respon a una demanda històrica del teixit associatiu i veïnal, que la valora positivament, malgrat alguns matisos.
La manca d’escoles bressol al barri no és, només, una apreciació ciutadana, és també una de les conclusions de la diagnosi que va fer el consistori el juliol de 2010. Des d’aleshores, però, el Poble-sec segueix amb només tres escoles bressol públiques –Forestier, La Gavina i Nic–, insuficients tenint en compte l’alta demanda que hi ha al barri. Davant d’aquesta realitat, des de fa pocs anys s’ha consolidat una xarxa de criança compartida que ha servit d’alternativa al circuit públic per a moltes famílies. “Fins fa uns anys la bressol de Barcelona era una meravella”, explicava Glòria Melich, impulsora, juntament amb altres veïns, de l’Associació Babàlia, que treballa de forma autogestionada en la criança i l’educació de les criatures. A més de Babàlia, que aglutina 40 famílies, altres pro-
@molina_jordi
Des de principis de novembre han començat les obres de millora del parc de les Tres Xemeneies, que estarà tancat durant 6 mesos, fins el mes d’abril de 2015. El Districte de Sants-Montjuïc ha donat, finalment, llum verda a un projecte llargament reivindicat pel teixit associatiu i veïnal del Poble-sec, que espera ara que amb aquesta intervenció s’acabi amb l’estat de degradació de l’espai. De fet, en els darrers anys diversos veïns havien denunciat alguns conflictes de convivència i incivisme. La intervenció preveu reubicar les zones de petanca i els jocs infantils, i introduir dos nous elements: una zona de pràctica d’esports urbans –és a dir, un àrea per a skaters– i una guingueta o xiringuito. A més, la reforma –dotada amb 611.000 euros– inclou la renovació dels paviments, la vegetació, el mobiliari, la il·luminació i els jocs infantils. “Aquesta actuació és un dels compromisos que va adquirir l’Ajuntament al començar la legislatura, una obra que es va incorporar al PAD perquè era una vella reivindicació dels veïns i de les entitats per poder dignificar aquest sector”, explica el regidor del Districte de Sants-Montjuïc, Jordi Martí. El xiringuito, sense consens total Tot i que el projecte genera, a grans trets, satisfacció –sobretot tenint en compte el temps que ha tardat en arribar l’anhelada
Foto: JORDI MOLINA
JORDI MOLINA
Les zones infantils i de petanca es reubicaran i es renovarà l’arbrat i el paviment
rehabilitació– la instal·lació d’un xiringuito ha despertat algunes reticències. Des de la Unió d’Associacions de Veïns del Poble-sec no el veuen amb bons ulls perquè temen que es converteixi en un lloc conflictiu, sobretot tenint en compte els problemes de soroll que han caracteritzat la zona. Per contra, el consistori, que sosté que la remodelació ha estat “àmpliament consensuada amb veïns i entitats” recorda que la nova guingueta permetrà, també, la col·locació d’un lavabo públic, que hauria d’acabar amb la pràctica massa habitual d’alguns usu-
aris d’orinar al mateix parc, a les parets o als arbres. “Tant el lavabo com el xiringuito no estaven previstos inicialment”, explica Josep Guzmán, president de la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec: “el consistori, en aquesta ocasió, ha tingut en compte les nostres demandes”. El parc de Les Tres Xemeneies, un referent a Barcelona del monopatí –inclús ara que el parc està precintat es poden veure joves practicant patinatge–, renaixerà la primavera que ve com un parc oficial per a skaters, amb elements dissenyats especialment per practicar aquest esport urbà, estretament lligat a la ciutat. y
En paral·lel a la reforma del parc, des de juliol està en curs la de la pista poliesportiva que hi ha a la zona, fins ara descoberta. Precisament s’està millorant amb una coberta i la instal·lació de grades i les infraestructures pròpies d’un equipament esportiu. El projecte, dotat amb 900.000 euros, culminarà el febrer, quan els equips podran recuperar el seu espai habitual.
JORDI MOLINA
@molina_jordi
jectes populars de comaternitat funcionen de forma estable al barri, com el Monstre de Paper o el Petit Molinet. “Només un terç de les famílies obtenen plaça per a l’escola bressol”, explica Melich, que lamenta el tancament i la privatització d’escoles bressol en els darrers anys. La Generalitat va reduir l’any 2012 un 50% el pressupost per a aquests centres. Com que les escoles bressol són de titularitat municipal, cada ajuntament va haver de buscar-se la vida per compensar la retallada. En el cas de Barcelona, un 33% de les famílies reben bonificacions per poder pagar les quotes. y Les declaracions de Melich van aixecar un sonor aplaudiment en l’acte de Guanyem al Poble-sec, en què Núria Lacasa, directora de l’escola Jacint Verdaguer, va demanar més recursos per fer possible el model d’Escola Inclusiva al barri.
y TERRASSES Reducció horari de vetlladors els festius
Nova norma per oxigenar Blai REDACCIÓ
@zona_sec
L’1 de gener de 2015 entrarà en vigor la normativa específica de terrasses per al carrer Blai –i Blesa–, que configuren una de les 30 zones singulars de Barcelona i que, per tant, obeeixen a una regulació pròpia. L’objectiu de la norma, que és fruit de més de dos anys de negociació entre comerciants, veïns i administració, és “reduir la saturació en determinades zones per tendir cap a la homogeneïtzació de l’eix Blesa-Blai”, explica Manel Tort, president de l’Associació de Comerciants del Poble-sec
PRODUCTOS CÁRNICOS COLOM, S.L. ESTABLIMENT RECOMANAT PEL CONSELL CATALÀ DE LA PROMOCIÓ AGRÀRIA I ECOLÒGICA
40è aniversari de les nostres botigues al Poble-sec
Vedella, porc, pollastre, xai, formatge i més productes Preus especials de vedella de Girona certificada i carn ecològica del Pirineu Central: Blasco de Garay, 42, baixos • 08004 Barcelona Tel. Botiga: 93 441 51 42 • Fax: 93 441 68 63 • Mòbil: 620 91 96 96 • central@calcolom.com
i Paral·lel, que valora positivament la normativa. A la pràctica, alguns bars perdran espai de terrassa –el topall estarà en quatre taules– però, en canvi, aquells locals que havien demanat la llicència abans del 2014 en podran tenir, si reuneixen els requisits. Està previst, a més, que l’horari de tancament dels vetlladors s’avanci una hora els divendres i dissabtes, és a dir, de la 1h. es passarà a les 12h. A banda, la suspensió de llicències de locals decretada recentment a Blai expira el 26 de setembre de 2015, quan caldrà tenir el Pla d’Usos definit per evitar una nova onada de petició de llicències. y
Aprofiteu els nostres descomptes amb les ofertes dels lots. Demaneu informació! (Ofertes especials de lot només a la botiga de Blasco de Garay, 42)
Vallhonrat, 27 • 08004 Barcelona Telèfon: 93 325 61 42
zonasec
ACTUALITAT
y PISOS TURÍSTICS Poble-sec amb 546 allotjaments d’aquest tipus és el cinquè barri de la ciutat que més en té
La cancel·lació de llicències de HUT’s desperta recels entre comerciants, veïns i APARTUR La mesura afecta, entre d’altres, als comerciants del barri i a la patronal barcelonina dels apartaments turístics, que vaticina una proliferació de pisos il·legals. @4tito4
L’Ajuntament de Barcelona va aprovar, a finals d’octubre, el Pla Especial Urbanístic per a la regulació dels habitatges d’ús turístic (HUT) el qual congelava la concessió de més llicències i deixava la xifra en 9.606 a tota la ciutat. Al Poble-sec n’hi ha 546, el cinquè barri amb més número, 22 menys que a Sant Antoni. El consistori així, tal com argumenta, podrà definir paràmetres que ajudaran a gestionar aquest fenomen a curt, mig i llarg termini. Una teoria que topa amb l’Associació d’Apartaments Turístics de Barcelona (APARTUR), “no respecta la llei”, sosté el seu vicepresident, Franck Granados, en referència a que se salta la Llei Catalana de Turisme, “això genera inseguretat jurídica i està provocant que es produeixin greuges comparatius”. El tinent d’alcalde d’Hàbitat Urbà, Antoni Vives, defensa que s’està “treballant conjuntament amb la Direcció de Turisme per tal d’incloure les esmenes pertinents”. Granados, tot i així, no descarta utilitzar “les vies legals” per a que l’executiu local rectifiqui. El vicepresident de l’associació del sector assegura que la mesura “castiga als més petits i al comerç
Foto: JOAO FRANÇA
ALBERT HERNÀNDEZ
Aquest estiu veïns de tota Barcelona es van manifestar en contra de la proliferació de pisos turístics
de barri”. Un extrem que confirma el president de l’Associació de Comerciants del Poble-sec, Manel Tort, “les vendes han repuntat, especialment al 2013, a l’estiu i al Nadal. Aquest estiu, també, però no tant” i afegeix, “els clients turistes, normalment, són famílies. El turisme de borratxera no el volem”. I és que Granados alerta que la decisió de l’ajuntament farà aflorar els pisos il·legals. El Districte de Sants-Montjuïc, en aquest sentit, va realitzar una campanya d’inspecció els mesos
de setembre i octubre al Poble-sec i de les 80 inspeccions dutes a terme van obrir tres expedients, dels quals dos eren per activitat sense llicència. Tant des d’APARTUR com des de l’associació de comerciants apunten al Gremi d’Hotelers com un dels responsables d’aquesta proposta del govern local, “perquè som competència”, subratlla Franck Granados. Altes ‘exprés’? El portal d’informació de l’Eixample, laintervia.cat, informava el
passat 27 d’octubre que l’Ajuntament de Barcelona havia legalitzat el 20% dels pisos turístics dos mesos abans de la moratòria de finals d’abril i que va entrar en vigor el 3 de maig, la qual establia sis mesos de converses amb els actors principals per elaborar el pla. I un dia abans, és a dir, el 2 de maig, detalla el web, es van donar d’alta un 7%. Vives ho atribueix a un tema de calendari, perquè “exercien com a HUT sense l’habilitació corresponent i davant l’advertiment es van regularitzar”. y
Novembre 2014
5
‘‘Vaig haver de marxar’’ Va viure durant sis mesos aquesta “tortura”, assegura i per evitar tornar a patir-ho prefereix conservar l’anonimat i també el del seu domicili. “Cada dos o tres dies, arriba gent nova. I cada nit era una festa”, relata i confessa, “vaig haver de marxar de casa meva per descansar, perquè no podia dormir”. I afirma que les trucades a la Guàrdia Urbana van ser en va, perquè quan arribaven ja no hi eren o callaven, “el més aviat que van venir va ser en una hora i mitja”, critica. Carlota Freixenet pateix des de fa dos anys el mateix problema, en aquest cas a la confluència entre el carrer d’Elkano i el carrer Blasco de Garay, “tot i que l’últim any s’ha accentuat” i descriu els inquilins com “adolescents mal educats i amb ganes de festa”. El calendari d’aquest malson, com detalla, va des de principis d’abril fins a finals de juliol “i és un continu cada setmana”. També als mesos de setembre i l’octubre. Igual que l’anterior cas, ha sol· licitat ajuda al cos policial i tampoc l’ha trobada per la demora en actuar. “Així que he fet servir mètodes expeditius: els llenço cubells d’aigua”. A.H. y
El Nadal torna el Els premis Sants-Montjuïc 21 de novembre convoquen la seva 23a edició
El Troc commemora 20 anys de col·leccionisme, patrimoni i amistat
El 21 de novembre els llums de Nadal s’encendran en un acte institucional a la plaça Santa Madrona (19h). Després d’uns anys en què era el barri de Sants qui rebia el Nadal al Districte, enguany serà el Poble-sec l’escenari de la tradicional encesa de llums nadalenques. La plaça Navas –a més de Santa Madrona–, els carrers Olivera i Blai i el Paral·lel, seran les zones il·luminades del barri. ZS y
L’associació de col·leccionisme del Poble-sec, El Troc, ha complert 20 anys de vida. Per celebrar-ho, el passat 26 d’octubre, més de vint associacions de col·leccionisme de tot el territori català van acompanyar aquesta entitat en la Trobada 20x20. El president d’El Troc, Jordi Goñi, valora “molt positivament” la jornada i recorda el paper patrimonial i de memòria històrica
El Districte Sants-Montjuïc ha convocat la 23a edició dels seus premis. Uns guardons que tenen per objectiu reconèixer la feina de persones, col·lectius i entitats. De fet, hi ha dues categories, una que fa un reconeixement personal a un individu que hagi millorat la vida col·lectiva, i un segona que va dirigida a una empresa, entitat o grup cívic que també hagi contribuït amb la seva tasca a la comunitat.
Entre el seu historial de premiats hi ha l’Associació Cívica La Nau, del barri La Marina que lluita contra la pobresa i l’exclusió social o Cerhisec, acrònim que correspon a Centre de Recerca Històrica del Poble-sec, entre molts altres. Fins el 20 de novembre s’acceptaran propostes a l’Oficina d’Atenció Ciutadana i el 12 de desembre se celebrarà, a la Sala de Plens del Districte, el lliurament. ZS y
Bodega L’Antiga Carboneria
que juga el col·leccionisme a més de les amistats que durant els 20 anys d’existència de l’associació s’han teixit gràcies a les moltes trobades que s’han fet. “S’ha creat una xarxa de persones que busca material en altres xarxes, això és el col·leccionisme”, conclou Goñi, que té una col· lecció ben original: recull qualsevol objecte que dugui dibuixat un globus aerostàtic. J.M. y
Centre d’Estudis Sant Francesc Xavier
Vins, vermuts i moscatell a granel. Formatges de Navarra. Cerveses artesanes. Els millors vins de petites bodegues. I molt més...
LLAR D’INFANTS (des de 3 mesos) PRIMÀRIA - ESO ANGLÈS - INFORMÀTICA MITJA PENSIÓ
Salvà, 19, baixos • 08004 Barcelona • Tel. 665 463 256 Estem al • lantigacarboneria@hotmail.com
Bóbila, 26-32 - 08004 Barcelona - Tels. 93 424 57 91 / 93 325 93 32
CENTRE HOMOLOGAT PER LA GENERALITAT DE CATALUNYA
6
zonasec
Novembre 2014
CONVIVÈNCIA
y INCLUSIÓ Què en sabem de la comunitat hondurenya? y TAULA DE CONVIVÈNCIA Jornada de coneixement mutu entre entitats i nouvinguts
Poble-sec, el bressol La diversitat cultural treu pit actuació conjunta de l’Orquestra Do d’Acords i els Castellers d’Hondures a BCN Una del Poble-sec va ser el plat fort d’una jornada de cohesió social JORDI MOLINA
@molina_jordi
Foto: JORDI MOLINA
Jorge Alberto Irias (La Ceiba, 1958) va aterrar al carrer Margarit l’any d’El Naranjito, en un viatge motivat pel Mundial de Futbol que se celebrava a Espanya. Corria l’any 1982 i qualsevol similitud d’aquell barri amb l’actual és una casualitat. “Sobretot recordo la relació de confiança entre el veïnat, que em va acollir amb molta hospitalitat”. Avui, el Poble-sec és una de les zones de Barcelona amb més població d’origen hondureny –prop d’un miler, segons l’entitat–, juntament amb la Trinitat o Torre Baró. Potser per això, també és aquí on hi tenen el nucli més actiu: L’Asociación Cultural Social Arte Culinario de Honduras y Amigos en Catalunya (carrer Murillo, 3), de la que Irias n’és president. L’entitat suma 14 anys al barri i, en els darrers set, ha vist créixer la població hondurenya un 200%. “Hi ha hagut un efecte crida”, expli-
ca Irias, que emmarca l’arribada massiva de compatriotes a causa de la situació d’inseguretat que viu el país. La situació de crisi econòmica que sacseja l’Estat, però, tampoc ha estat l’escenari més propici perquè els nouvinguts catrachos –com també s’anomena els nascuts al país centreamericà– hagin trobat a Barcelona l’oasi d’oportunitats que somiaven. “Molts ens dediquem a la construcció, un sector que ha caigut en picat”. Per combatre el panorama, l’entitat ofereix des de serveis d’inserció laboral, fins a classes i grups de conversa de català. “Avui tenim 50 joves del nostre país aprenent la llengua d’aquesta terra al CC El Sortidor”, diu Irias amb un català tímid, però solvent. “Ens preocupa molt saber què és allò més important per a la població acollidora, i el català ens ajuda a guanyar-nos la seva confiança”. Jorge Alberto, amb 5 fills catalans i culé de soca-rel, no tornaria al seu país d’origen, del que troba a faltar, especialment la Sopa de caracol. y
Jorge Alberto, al local de l’associació hondurenya, al carrer Murillo, 3
Taula de Convivència és una bona oportunitat per constatar la feina que hi ha darrera de les entitats del barri que treballen per la integració dels col·lectius de nouvinguts. I si no, que ho preguntin al centenar de persones que van omplir la plaça Navas el dissabte 25 d’octubre. Veïns de tota la vida i d’altres arribats en la darrera dècada procedents de diferents orígens van compartir una jornada farcida d’activitats que posen en escac els tòpics sobre la immigració. Una actuació conjunta entre els Castellers del Poble-sec i l’orquestra infantil i juvenil del Poble-sec, Do d’Acords, va ser el plat fort de la convocatòria. Els petits i joves músics van posar la melodia de fons perquè els bandarres fessin els seus castells. L’orquestra, formada per alumnes d’escoles públiques del barri amb necessitats especials, van compartir per primera vegada el fet casteller, icona de la cultura catalana, un exemple més de vocació d’interrelació del projecte. La festa va arrencar a les 11h. del matí amb múltiples activitats, com ara un contacontes de La Formiga; tallers de xapes i maquillatge de l’Agrupament Escolta Baden Powell; una trobada de cosidores per a la gent gran, organitzat per la Coordinadora d’Entitats; i un dinar comunitari a càrrec de Faizan e Madina. La Taula de Convivència, que aplega una vintena d’entitats, es consolida així com un punt de trobada entre els col·lectius de nouvinguts i les associacions que treballen en el sector de la inclusió. y
FotoS: JORDI MOLINA
Parlem amb Jorge Alberto Irias, el primer organitzada per la Taula de Convivència del Poble-sec. hondureny que va aterrar al Poble-sec, sobre l’evolució d’un col·lectiu amb una JORDI MOLINA @molina_jordi forta petjada al barri. La Jornada de Portes Obertes de la
L’enxaneta dels bandarres alça el braç amb l’orquestra Do d’Acords de fons
Els més petits van pintar un mural amb el lema de la jornada
La gent gran també va tenir el seu lloc durant la jornada
ASESORAMOS CUALQUIER ASUNTO RELACIONADO CON VIVIENDAS, PISOS TURÍSTICOS, LOCALES DE NEGOCIO... TANTO PROPIETARIOS COMO INQUILINOS.
Tus abogados Todos tus problemas tienen solución
porque pagando tan solo 60E al año, usted podrá realizar 12 consultas a nuestros abogados
VISÍTANOS EN NUESTRAS OFICINAS Barcelona El Papiol
Blai, 9 local 08004 Rocafort, 147 08015 Av. Generalitat, 36 08754
Tel. 93 441 37 20
934 418 278 932 263 730 936 731 686
Tel. 934 418 278
www.rentinmobiliaria.com
Calle Rosal 21 Local 1, Barcelona Barcelona-España
zonasec
ENTREVISTA
Novembre 2014
l’entrevista
7
JORDI MOLINA @molina_jordi
y Antoni Vives, tinent d’alcalde d’Hàbitat Urbà
‘‘Els nous fanals del Paral·lel seran un servei social per als barris’’
Vostè té un passat molt lligat al Poble-sec... Els meus besavis per part de pare tenien una granaria al carrer Rosal molt coneguda a l’època. I, per part de mare, tota la família, que venia de València, es va instal·lar al Poble-sec. He vist l’evolució del barri, podríem dir que l’he mamat. Què en destacaria? És un barri en transformació, i això genera contradiccions. D’una banda ha viscut l’arribada de gent nova, amb costums diferents. I, de l’altra, l’arribada del turisme. Una part important d’aquest turisme genera beneficis, però una altra xoca amb les costums de la gent de tota la vida i, també, amb els nouvinguts. Això genera problemes de convivència, i el nostre repte és que el repartiment de la riquesa que genera la ciutat sigui més equitatiu. El carrer Blai havia de ser un eix per al passeig i avui és una immensa terrassa. No és raonable pensar que, si no s’actua de forma preventiva, el Paral·lel pot córrer la mateixa sort? És una preocupació raonable. Però fixa’t: Fa 15 anys, quan es va peatonalitzar el carrer Blai, no havíem viscut ni l’esclat del turisme ni de les terrasses. En el cas del Paral·lel estem a temps
de posar les vacunes necessàries perquè no hi hagi aquests errors. No hem de permetre que hi hagi un excés de terrasses. Tots els que diuen amb molta mala fe que estem fent una avinguda per als turistes, menteixen. El turisme en els darrers anys, però, és quan més s’ha disparat. El 2013 van visitar Barcelona més de 7 milions i mig de turistes: un 177% més que l’any 2012. Barcelona no està col·lapsada. Té la mateixa capacitat d’atraure visitants que Londres o París i molt més que Roma. El que sí que és cert és que hi ha zones amb una densitat superior a la que hauria de ser normal: Ciutat Vella, Sagrada Família, la zona del Camp Nou, del Parc Güell o de la Rambla del Poblenou. Cal redistribuir el turisme, però no hem d’oblidar que el consum a la ciutat que fan aquests turistes és més d’una desena part del PIB de Barcelona. Déu vos guard si un dia ens abandonen! El Pla Paral·lel està dotat de 9,8 milions d’euros, el 30% dels quals anirà destinat a il· luminació. Excessiu? Un fanal normal oscil·la al voltant dels 4.000 euros. Els fanals del Paral·lel acabaran costant el mateix. Els nous fanals del Paral·lel són un servei social,
esdevindran el model de fanal més avançat del món en termes d’atenció ciutadana: incorporen llum variable, wi-fi, sensorització... És a dir, fan possible que la senyora Maria, que té 83 anys i un dispositiu de teleassistència, tingui una xarxa més amplia de cobertura. La Fundació Bloomberg ens ha donat un premi de 5 milions de dòlars per la vessant social d’aquest projecte. És l’element definitori del nou urbanisme.
“Qui em digui que el Paral·lel era una avinguda digna de Barcelona, menteix” Li deia això del 30% –6.500 euros cada fanal– perquè algunes entitats de la zona s’han queixat de la manca de suport municipal... Què hem de fer aleshores, no posar fanals? Si a l’entitat ‘X’ li fa falta una subvenció, i la justifica, la tindrà. Qui em digui que el Paral·lel, tal i com estava, era una avinguda digna de Barcelona i digna de la qualitat mitja de vida de la ciutat, menteix. Feia exactament seixanta anys que no s’hi feia una sola inversió. Ni un maleït euro, amb una il·luminació penosa!
Foto: ENRIC CATALÀ
Antoni Vives (Barcelona, 1965), un dels homes forts de Xavier Trias, és l’ideòleg dels principals projectes urbanístics de Barcelona, entre ells el Pla Paral·lel. Parlem amb ell sobre la reforma, els seus polèmics fanals i la relació del Poble-sec i el Paral·lel amb el turisme.
Antoni Vives, en un instant previ a l’entrevista
El teatre Arnau, oblidat des de fa una dècada, no entra en la reforma. El preveuen recuperar? Hi ha d’haver un projecte consistent, que sigui autogestionable i que funcioni. Hem d’anar per capítols. Primer calia recuperar el Paral·lel i ara som camí de fer-ho. I cal una altra cosa molt important: que el pols entre lleure i repòs al Poble-sec, vagi en favor del repòs. Sóc el responsable d’haver iniciat la suspensió de llicències de locals de pública concurrència. Una mesura que exclou el Paral·lel... Sí, però per un motiu: el Paral·lel tindrà una regulació específica, ja ho estem treballant amb les entitats que són responsables.
Hi ha hagut veïns que han parat el trànsit i les obres a l’avinguda... No home no! Han estat, només, quatre i l’apuntador. Sempre hi ha grupuscles que s’oposen a tot. Forma part d’aquesta pseudodemagògia que corre pel món. Creu que els hi passarà factura el caldo de cultiu que s’ha anat generant en contra del model de ciutat que defensen? És que no hi estic d’acord. No hi veig aquest caldo de cultiu. El que sí que veig és que els grups veïnals més crítics estan al servei de les noves organitzacions polítiques. Però si tu passeges per la ciutat, i un dia et convido a passejar amb mi, veuràs que el nivell d’orgull és molt elevat. y
25 años en el barrio BRASERÍA Almejas, pulpo gallego, gambas, padrón, calamarcitos COCINA A LA VISTA Carnes gallegas y pescados EN BRASA NATURAL
Margarit, 24 / Tel. 93 329 70 74 / 08004 BCN (Poble-sec) / www.omeular.es
8
Novembre 2014
zonasec
ASSOCIACIÓ DE COMERCIANTS DEL POBLE-SEC I PARAL·LEL
DISTRICTE DE SANTS-MONTJUÏC
zonasec
Novembre 2014
9
y PIJ Vols treballar o estudiar a l’estranger?
Un món d’oportunitats PUNT D’INFORMACIÓ JUVENIL @Xarxapijbcn / elpunt@bcn.cat
Del 5 de novembre al 3 de desembre els Punts d’Informació Juvenil de Barcelona realitzen la campanya Un món d’oportunitats, una iniciativa impulsada per la Regidoria d’Adolescència i Joventut de l’Ajuntament de Barcelona amb el servei de l’Assessoria en Mobilitat Internacional dels PIJs de Barcelona. Amb el lema De BCN al món!, la campanya inclou 14 tallers informatius en què s’abordaran qüestions i recursos que permetran als joves marxar ben preparats. La campanya finalitzarà amb la jornada Voluntariat al món que es realitzarà a l’Espai Jove la Fontana el dimecres 3 de desembre, on participaran
diferents entitats per presentar els seus projectes de voluntariat internacional, i on també es donarà protagonisme als voluntaris perquè comparteixin les seves experiències. El PIJ de Sants-Montjuïc realitza la xerrada Estades a Austràlia, a càrrec de John Rochlin, cònsol honorari del Consulat d’Austràlia a Barcelona, i de Marta Moreno, de l’agència GoStudy Australia. S’informarà sobre temes de treball, estudis i voluntariat, i cal destacar que es farà especial esment al visat Work and Holiday Australia, obert per primer cop per a espanyols enguany. La xerrada es portarà a terme el dimecres 19 de novembre a les 18h, al Centre Cívic Cotxeres de Sants (carrer de Sants, 79). Les inscripcions es realitzen al PIJ Sants-Montjuïc. y
El PIJ de Sants-Montjuïc realitza assessories de mobilitat internacional els dilluns al matí de 10.30 a 13.30h. Per a més informació els pots trobar els dilluns de 10 a 14h i de dilluns a divendres de 17 a 20.30h al carrer Muntadas, 5, dins el Parc de l’Espanya Industrial (93 291 42 54 / elpunt@bcn.cat). També són a l’Antena de la Marina del Port els dimarts i dijous de 17 a 20.30h, al passeig de la Zona Franca, 185. Tel. 93 256 37 36. Més informació sobre la campanya a www.bcn.cat/bcnalmon.
Programació de teatre al Centre Cívic El Sortidor Al Centre Cívic El Sortidor hem programat durant el que queda de novembre 2 espectacles teatrals. Dissabte 22, a les 20 h, 4 monòlegs i més, et convidem a reflexionar amb una obra de teatre commemorativa del Dia internacional en contra la violència vers les dones. Dissabte 27, a les 18 h, Tres entrevistes ens explicaran una mateixa història des de punts de vista oposats que sovint es contradiuen però que sempre coincideixen a reconèixer
l’excepcionalitat de la difunta i famosa Empar Ribera. Abans, el passat dissabte 8, es va representar l’espectacle de la companyia H2B The dancing Harp, amb una immersió sensorial en l’univers de dues dones que orbiten al voltant d’una arpa. I el dissabte 15, es va representar Pròxima parada Nedú, una comèdia descabellada i absurda amb tocs de melancolia i nostàlgia que demostra que mai és tard per aconseguir el que més desitgem. y
10 Novembre 2014
zonasec
OPINIÓ
y MEDI AMBIENT Brutícia ambiental
y ECONOMIA Cal una planificació integral del model turístic
Piknic electrònic a Montjuïc, mai més
Turisme: morir d’èxit
ANA MENÉNDEZ - Presidenta de l’AVV de la Satalia i Vocal de Medi Ambient de la FAVB avvsatalia@hotmail.com
En els darrers 35 anys he visitat Venècia cinc vegades, i he pogut copsar com ha canviat la ciutat en aquest temps. Indubtablement el paisatge urbà ha millorat: he vist un munt d’actuacions encaminades a restaurar i preservar la bellesa de la ciutat, però paral· lelament s’ha produït una degradació humana. La primera vegada encara podies trobar-te amb venecians al mercat, per exemple. L’última vegada –fa quatre anys– els venecians havien desaparegut del centre. Ara viuen a Mestre i quan entres en un bar tens més la sensació de trobar-te a Xangai. El centre històric ja no és viu, ha perdut el pols i ha esdevingut un parc temàtic. Barcelona ha d’anar en compte de no caure en paranys semblants. Els esdeveniments de la Barceloneta només són la punta de l’iceberg d’unes estructures que cal reformar. Avui, un servei com el turisme es qualifica d’indústria, però d’indústries n’hi ha de contaminants i d’ecològiques.
Quina sort per a nosaltres, castigats veïns del barri, però també per a la resta de ciutadans de Barcelona, recuperar el paisatge sonor de la muntanya precisament el dia de la setmana que pateix menys el trànsit. I quina sort per als habitants del parc, la fauna, mimvada i malmesa per les contínues agressions. Sí, parlem de fauna, perquè incomprensiblement l’activitat del Piknic electrònic comptava amb un informe favorable de l’àrea de medi ambient de l’Ajuntament, saltant-se a la torera la seva pròpia ordenança en autoritzar tot aquest soroll en una ZEPQA. Sobre els efectes nocius ens il·lustra un article publicat fa anys a Los Angeles Times que revelava el mètode que l’aeroport de Gloucestershire va
trobar per espantar les aus: després d’infructuosos intents amb els cants de perill de les pròpies aus, la veu de Tina Turner a tot volum va tenir un èxit dràstic; els ocells la odiaven. Al costat de l’avifauna, una altra població important de Montjuïc és la d’amfibis, històricament i perquè la pròpia àrea de Medi Ambient del consistori ha impulsat projectes de recuperació. Les bases dels jardins Verdaguer, del viver de Tres Pins i del Grec són avui dia una delícia on podem anar a
escoltar el cant de les granotes i els tòtils. Doncs Bernie Krause, que porta molts anys gravant els sons d’organismes vius i de la natura, ens explica com aquests cants corals d’algunes espècies, amfibis i insectes principalment, resulten ser un hàbil escut protector davant els depredadors, que no poden localitzar fàcilment els emissors. Quan es produeix un soroll fort, aquesta simfonia es descompon i triga molta estona en retrobar la sincronia, i en cantar sols, se’ls mengen. Ara, acabat el Piknic, ja tornen a poder cantar junts. I a nosaltres, humans estressats pel soroll no desitjat, ens baixaran els nivells de cortisol, els nostres cervells funcionaran millor i fins i tot ens aprimarem. Quin descans! Adéu per sempre, Piknic electrònic. y
Foto: JOAO FRANÇA
Visca! S’ha acabat la temporada 2014 del Piknic electrònic als jardins Joan Brossa de Montjuïc. Quina sort pel veïnat del Poblesec, poder tornar a gaudir del diumenge amb finestres obertes, malgrat que aquest estiu dilatat de temperatures agradables que hem tingut ja s’ha acabat fa setmanes. Quina sort, tornar a gaudir dels jardins meravellosos que ens envolten i les passejades per la natura del parc sense aquella brutícia ambiental del BUM, BUM, BUM tot el sant diumenge.
Josep Maria Torremorell - Economista jmtorremorell@yahoo.com
L’impacte del turisme L’anomenat model turístic té dues components mesurables en diners: el impacte sobre l’entorn (diferent segons la diversa tipologia: creuers, congressos, lleure,
negocis, etc.) i la riquesa que crea (valor afegit i la seva distribució). La contaminació acústica i mediambiental es pot mesurar i mitigar. Quant al segon component, malgrat que el lobby hoteler ens vol fer creure que hi ha molts beneficis, jo només els veig per al propi sector. Els beneficis dels hotels van als hotels. L’augment d’ocupació que generen, pagant uns sous molt baixos, compensen realment el que la comunitat ha d’oferir? És a dir, el sector públic ingressa impostos dels hotels i dels qui hi treballen, però ha d’oferir més escoles, hospitals, etc. a aquests treballadors. És positiu el balanç per a la comunitat? o és deficitari? La ridícula taxa turística s’empra per fomentar més turisme en lloc de finançar l’estat del benestar. D’altra banda, si realment el turisme proporciona aquest extraordinari benefici per a
la ciutat, l’hauríem de percebre en les nostres butxaques, per exemple amb una alíquota rebaixa de l’IBI o del preu del transport públic. Cada dia més independentistes La futura república catalana s’alliberarà del llast que suposa l’estat espanyol, també en matèria turística. Les traves perquè els vols transoceànics arribin al nostre aeroport, per exemple, entorpeixen qualsevol planificació. L’altra cara de la moneda és que gràcies a Mariano Rajoy (una abraçada al capo sordmut i cec, i –si us plau– no es faci encara la lobotomia) es generen de l’ordre de 400 independentistes nous cada dia, segons les xifres oficials del CEO. I jo, que sóc d’aquell 20% de separatistes de tota la vida, i que el 1981 ja em reunia amb independentistes canaris a Madrid, els dono la benvinguda. y
y COMERÇ Pluralitat a l’hora de comprar al barri
El Poble-sec aposta per un comerç tradicional ASSOCIACIÓ DE COMERCIANTS DEL POBLE-SEC I PARAL·LEL www.comerciantspoblesec.org / info@comerciantspoblesec.org
El comerç tradicional continua tenint lloc al Poble-sec tot i la gran pujada dels hipermercats i els temps de crisi. El comerç de proximitat ofereix tot tipus de productes que continuen proporcionant demanda per part de la població del barri. La comoditat, la confiança en els productes i el tracte proper són els grans avantatges del comerç tradicional. Però encara n’hi ha
més, la possibilitat de poder comprar de manera tranquil·la podent entaular converses amb el venedor i amb altres clients, això només ho pot oferir aquest tipus de comerç. L’ambient familiar i càlid del petit comerç aconsegueix diferenciar-se de la resta, ja que esdevé únic en el seu sector. El Poble-sec pot presumir de pluralitat de comerços familiars, d’aquells que són de
tota la vida i que formen part de la història del barri. Comerços que són un símbol i una referència del barri, que han sigut testimoni de temps de canvis i del pas de diferents generacions. S’ha d’apostar per un comerç tradicional perquè ha sigut i és un factor bàsic en el desenvolupament de Barcelona i del Poble-sec. El comerç tradicional és més que tot això, perquè és cultura i identitat, perquè tot allò que el fa diferent a la vegada el fa ser extraordinari gràcies al ventall de possibilitats que ofereix. y
La França Hostal per a parelles intimitat, discreció i luxe
Botiga i Oficina: Parlament, 35 • 08015 Barcelona Tels. 93 441 08 66 - 93 443 99 77 / Fax 93 443 98 18 www.serralleriasoyma.com e-mail: serralleriasoyma@hotmail.com
www.lafransa.com C/ La França Xica, 40 Tel. 93 423 14 17
zonasec
eSPORTS
Novembre 2014
11
y FUTBOL AMERICÀ És jugadora d’aquest esport i també és de la colla gegantera y FUTBOL Canvi de filofosia a la UE Poble-sec
Elena Velasco, el ‘touchdown’ El ‘Sec’ cuida els del Poble-sec estudis dels jugadors Fa quatre anys que practica aquesta modalitat i tot i pertànyer als El club planta la llavor d’un projecte Barcelona Uroloki juga amb els Barcelona Búfals, que sí tenen que vol consolidar i contribuir així en el equip femení. És internacional i lloa els “valors” del futbol americà. desenvolupament acadèmic dels jugadors. ALBERT HERNÀNDEZ
ALBERT HERNÀNDEZ
@4tito4
Sudden death, Kickoff, touchdown, offside o turnovers són conceptes anglosaxons que, més o menys, coneixem o ens resulten familiars. Posats sobre un terreny de joc mesurat amb iardes i que als extrems tenen unes estructures metàl·liques anomenades Hacs o Yes per la forma que tenen, agafen una altra dimensió. Per a Elena Velasco, integrant de la colla gegantera del Poble-sec, no té cap enigma, ja que des de petita es va “enganxar” a aquest esport: el futbol americà. “Quan tenia set o vuit anys, els diumenges anava a veure el meu padrí, que jugava als Pioners de L’Hospitalet”, explica i allà es va plantar la llavor, però primer va tastar altres esports, “vaig jugar a bàsquet, perquè sóc alta i no eren habituals equips de noies de futbol americà. Encara que vaig estar-ne buscant”. Tot plegat va germinar quan una companya de la colla gegantera li va comentar, “els Uroloki estan pensant de muntar un conjunt de noies, si et vols apuntar. Som un grup d’unes dotze ja”. Però de la dotzena “ens vam quedar quatre. Complicat muntar
Elena Velasco, de blau, en un partit de futbol americà femení
un equip així”, detalla. No obstant això, encara hi havia dues possibilitats: els Dracs de Badalona o els Reds de Terrassa. I es va decantar per aquesta última, on hi va jugar dos anys. L’any passat va tornar a Barcelona i actualment defensa els colors del Barcelona Búfals, del Poblenou, encara que segueix estant vinculada als Barcelona Uroloki, entitat esportiva del Poble-sec. “Les noies juguen a això?” És la pregunta o reacció immediata quan diu que és jugadora de futbol americà. “La gent se sorprèn al principi”, afirma i replica, “hem anat fins i tot a un Mundial.
Imagina’t si hi ha noies que hi juguen a això!”. I és que l’Elena Velasco és internacional i l’estiu del 2013 va disputar amb la selecció espanyola el Campionat del Món a Finlàndia i el proper mes d’agost té una cita amb l’europeu, que s’organitzarà a La Nucia (Alacant). La diferència amb els nois és que no “ens peguem tan fort, però també ho fem”, assenyala i per a ella aquest esport “reuneix moltes qualitats i valors. No sé què és el que té. M’agrada”. La seva esperança és jugar al Poble-sec, “per a que la gent del barri ens conegui”. Els Uroloki, sense anar més lluny, entrenen i juguen a Sant Martí. y
@4tito4
La UE Poble-sec s’està reinventant i davant la delicada situació econòmica vol imposar una filosofia de club, que entre d’altres coses serveixi per introduir-se com una entitat més del barri, implicant-se amb la comunitat. Un projecte que lideren el coordinador i entrenador del juvenil, Àlex Bonilla; el seu segon, Juli Rubio; el delegat del club, Marc Rius, i el jugador Brian Blanco. La iniciativa pretén fer un seguiment del rendiment acadèmic dels seus jugadors i promoure i donar solucions aquells que no obtinguin bons resultats. Així, en les èpoques del lliurament de notes, és a dir, per Nadals, Setmana Santa i a l’estiu, el club tindrà una còpia de les mateixes i amb un equip de voluntaris s’estudiarà què fer. Poden ser “classes de reforç o d’altres”, assenyala Bonilla. El mateix coordinador resumeix el projecte com una “una unió entre esports, estudis i solidaritat”. La seva idea és que “no siguem només un club esportiu. No només estem per ensenyar a
jugar a futbol. Hem d’utilitzar aquesta motivació que tenen els nanos pel futbol per canalitzar-la també en els estudis”. Aquesta proposta està actualment en “fase d’identificació”, segons el tècnic dels juvenils, i espera que es consolidi de cara al futur i és que Àlex Bonilla assegura que no hi ha “lligues que paguin veure un noi tirant endavant els seus estudis”. Les instal·lacions, deficitàries Una de les problemàtiques al barri i que és una queixa força estesa entre les entitats esportives és la del Municipal de La Satalia. Àlex Bonilla és molt crític amb aquesta instal·lació municipal i considera que “s’hauria de lluitar” entre tots per tenir-ne una de millor. El mateix confirma que l’administrador de l’espai, Llop Gestió Esportiva, els afirma que un camp nou, en referència al que hi ha encara de sorra, “està a prop. I això ho diuen des de fa uns anys”. Cal recordar que el camp de La Satalia en fan ús, tant per entrenar com per jugar, quatre clubs: APA Poble-sec, Atlètic Poble-sec, UE Poble-sec i Atlètic La Palma. y
CLÍNICA VETERINÀRIA
farmàcia
F. IGLESIAS HUIX Miquel M. Palou Jounou Ana Vélez Costa Mireia Alcázar Cutié Advocats
Roser, 19 - Telèfon: 93 441 51 88 Fontrodona, 22 - 08004 (Poble-sec) Baluard, 36 - 08003 (Barceloneta)
miquel@palouijounou.com www.palouijounou.com anna@palouijounou.com www.facebook.com/Assessoria.Palou.Jounou
Segueix-nos a: facebook.com/ZonaSec twitter.com/zona_sec www.zonasec.cat
dermofarmàcia veterinària - homeopatia - ortopèdia fòrmules magistrals
Paral·lel, 131 - 08004 Barcelona Telèfon 93 289 21 90
ANUNCIA’T AL ZONA SEC Tel. 699 271 825 ernestmillet@hotmail.com www.zonasec.cat
zonasec
12 Novembre 2014
ENTITATS
y GEGANTERS DEL POBLE-SEC Una nova figura s’uneix a la família
y CASTELLERS DEL POBLE-SEC Mecenatge
ALBERT HERNÀNDEZ
ALBERT HERNÀNDEZ
Aquilino de la Canadenca, nou Castelloscopi, les integrant dels gegants entranyes dels castells @4tito4
Els castellers del Poble-sec han engegat un projecte de mecenatge que s’endinsa al món casteller, des de la construcció de torres humanes fins a conèixer dades dels seus integrants, tenint així una eina social i pedagògica que fa aquesta iniciativa “molt interessant i original”, subratlla un dels seus impulsors i membre de la colla, Quim Pérez. El Castelloscopi, el nom que rep aquesta proposta i que precisa de 6.000 euros per fer-se, “ens ensenya per exemple com es viu la pinya o la visió que té el cap de colla”, descriu Pérez. Un fet que és possible gràcies a unes ulleres gravadores que ens apropen a les vivències que s’experimenten en totes les posicions d’un castell i que “transmet els valors d’aquesta cultura popular tradicional com l’esforç, el coratge o el treball en equip”, assenyala el casteller. I aquesta informació audiovisual es canalitza en 25 panta-
Fotos: ALBERT HERNÀNDEZ
La família dels Gegants del Poble-sec s’ha fet una mica més gran. Des del passat dia 8 de novembre tenen un nou membre: Aquilino, el de la Canadenca. Un nan que representa un escuraxemeneies. El llarg nom és totalment simbòlic. El nou integrant s’afegeix a la Rosa del Paral·lel, l’Armand de Montjuïc i el Quimet del Poble-sec. Igual que la resta, la nova figura va tenir el seu bateig i els seus padrins van ser els nans de la Pedrera, en Trenca i en Dís. Un esdeveniment que es va celebrar el mateix dia 8 de novembre dins els actes del ‘Fes-te al carrer’, la mostra de cultura popular que va organitzar la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec. Després d’una cercavila pels carrers del barri, partint des de la plaça dels Ocellets, la diversió es va concentrar a la plaça de Les Navas. Allà va haver-hi sardanes, la Secsardana, ball dels gegants, castellers de la mà de la colla
@4tito4
lles disposades en una estructura metàl·lica que simula un castell de 2,5 metres d’alçada i 3 d’amplada. Imatge i so per conèixer des de les entranyes els castells, “ensenyem llocs estratègics”, diu Quim Pérez. I, a més, indica ell mateix, hi ha un perfil d’aquesta vint-i-cinquena de persones amb dades com ara força física, origen, anys d’estada a la colla, entre d’altres. I aquesta informació tutelada per una sociòloga i una mestra psicopedagoga per tal de donar-li una “mirada social i pedagògica”, ja que el propòsit de la colla és crear un taller per tal d’anar més enllà del que es veu dels castells. La construcció metàl· lica és desmuntable per tal que es pugui transportar i així la puguin gaudir i utilitzar altres colles catalanes. De fet, aquesta és una de les recompenses per participar en el projecte de mecenatge. “Esperem aconseguir els diners, perquè donarà molt de prestigi al barri i dins el món dels castells”, exclama esperançat en Quim Pérez. y
Aquilino el de la Canadenca, el nou membre de la colla gegantera
La Secsardana, una sardana ballada pels assistents a la festa
Reparació de l’Automòbil Revisió i Reparació d’Aire Acondicionat Olivera, 28 - 08004 Barcelona Tel. 93 325 58 06 Mòbil 609 32 67 30
ESCOLA SAGRAT COR LLAR D'INFANTS (Autoritzada pel Departamanent d'Ensenyament) ESTIMULACIÓ DE LES CAPACITATS DELS INFANTS APRENENTATGE EXPERIMENTATIU I MANIPULATIU TRACTE PERSONALITZAT DES DELS PERSONAL TITULAT 4 MESOS SUBVENCIONADA
TAMBÉ OFERIM: INFANTIL I PRIMÀRIA (Concertada) ESO (en Centre Col·laborador) C/ Aldana, 1 (cantonada Borrell) Telèfon 93 441 02 96 escola@sagratcoraldana.com www.sagratcoraldana.com
FotoS: CASTELLERS
castellera del Poble-sec i ball de bastons. Aleshores va arribar l’hora per presentar en societat l’Aquilino de la Canadenca. Un secret molt ben guardat pels Gegants del Poble-sec, perquè no es van desvetllar detalls previs fins a la seva aparició. Quan va arribar la nit, la jornada es va acabar amb diversos correfocs. Una festa que va comptar amb convidats d’altres entitats, a més de les del barri, també del Districte de Sants-Montjuïc com ara els Gegants de Sants o els Diables Socarrimats i de fora de Barcelona com els Bastoners d’Esplugues. y
Per fer una aportació al projecte i conèixer-lo amb més detall es pot fer des del següent enllaç: http://www.verkami.com/projects/10000-el-castelloscopi-lainstallacio-audiovisual-castellera.
SERRALLERIA MANUEL FRANCO ACOSTA Des de l’any 1980
C/ Elkano, 40 (Poble-sec) 08004 Barcelona Tels. 93 441 00 46 93 441 06 52
ROSTISSERIA PIZZERIA
24h.
Obertura de portes, Col·locació de panys, Cilindres, Portes, etc... cerrajeriamfranco@hotmail.com
MENÚS A
6E i 6,95E Menjars preparats a qualsevol hora
Faci les seves comandes al TEL. 93 443 80 83 Horari: de dimarts a diumenge de 12 a 17 h. Dilluns tancat (excepte festius i vigílies)
C/ BLAI, 51
zonasec
CULTURA
Novembre 2014
13
y ESPAI COMUNITARI Coneixem la història de la Rosa i en Julián i la lluita veïnal per recuperar la memòria de La Puri
El solar de La Puri: cultura i memòria popular JORDI MOLINA
@molina_jordi
el seu home per cultivar-hi un petit hort. “Jo em dedico només a collir pedretes”, ens matisa mentre en Julián ens explica, pala en mà, que ja broten les primeres fulles de pèsols i les faves. Veïns de la zona i del teixit veïnal del Poble-sec van decidir rehabilitar el solar que, després d’intensos treballs de neteja, es va inaugurar a l’estiu com un espai cultural. Des del passat mes de juny, ha acollit jocs
ara fa anys
infantils, cinema a la fresca, ha inspirat el Taller de Ficció i, sobretot, ha posat memòria a una zona singular del barri actualment abandonada, però que no està lliure de plans municipals: l’Ajuntament de Barcelona hi ha projectat l’extensió de l’Institut del Teatre. Les iniciatives que conf lueixen a La Base i al CCCBarri i que han liderat la recuperació de l’espai esperen mantenir-lo com una zona per a l’ús comunitari. y
XAVIER RODRÍGUEZ - (CERHISEC)
y 11.11.1934 Inauguració del Museu d’Art de Catalunya (MNAC)
El museu d’art més important de Catalunya Un cop havia tingut lloc l’exposició universal de 1929, molts dels edificis construïts havien de servir per situar-hi nous tipus d’activitats, sovint ben diferents de les que havien tingut en el desenvolupament de la mostra. Un cas molt important és el del Palau Nacional, edifici principal de l’exposició, al capdamunt del recinte expositiu, amb una privilegiada vista panoràmica sobre la ciutat de Barcelona. Calia donar al palau un ús important; i així fou, ja que des de l’any 1934 acull la col·lecció més important d’art català, medieval i modern. El 1880 es va inaugurar, a la capella de Santa Àgata, el Museu Provincial d’Antiguitats. Després de l’exposició universal de 1888, es creà el Museu Municipal de Belles Arts de Barcelona, el 1891, amb seu al Palau de Belles Arts, tot reaprofitant un dels millors edificis del
El Palau Nacional i les fonts de Montjuïc
certamen. El 1915 la col·lecció fou traslladada a l’antic arsenal del parc de la Ciutadella –actual Parlament de Catalunya–, i es va passar a denominar Museu d’Art i Arqueologia. En aquesta època del Museu, fou quan, sota la supervisió de l’Institut d’Estudis Catalans, la Junta de Museus de Catalunya, la Mancomunitat
i, més endavant, la Generalitat, moltes de les obres romàniques que s’havien anat rescatant de petites esglésies pirinenques –on corrien el perill tant de deteriorament com de ser malvenudes a col·leccionistes o museus de diversos països del món– es varen incorporar al fons del Museu i passaren a
enfortir una de les col·leccions d’art medieval més important d’Europa. La col·lecció es va traslladar al Palau Nacional entre el 1931 i el 1934. Joaquim Folch i Torres va dirigir el projecte de crear un espai on, per primera vegada, es poguessin veure en un mateix recinte obres d’art catalanes des del romànic fins al segle XX. Com hem dit, el Museu d’Art de Catalunya es va inaugurar oficialment el dia 11 de novembre de 1934. La inauguració s’havia d’haver celebrat el mes anterior; però, en coincidir amb els Fets del sis d’octubre, es va ajornar. Per aquest motiu, la inauguració fou presidida pels militars que exercien el poder en aquella situació. Durant el primer mes, va rebre més de 20.000 visites. De la inauguració del Museu d’Art de Catalunya, que és l’actual MNAC, fa 80 anys. y
Foto: JORDI MOLINA
La Rosa i el seu marit en Julián no van perdre casa seva. Els hi van tirar a terra, literalment. Avui, un solar ocupa el lloc on hi haurien de tenir la seva llar de tota la vida, situada a un carrer ple de memòria com és el carrer de la Puríssima Concepció –conegut popularment com La Puri–, però un pla urbanístic va expropiar fa
tres anys els habitatges 18 –el de la Rosa i en Julián–, 20 i 22 i els va reduir a runa. “Ara ja ho portem millor, però durant un temps se’ns trencava el cor quan passàvem per davant”, explica el matrimoni, reallotjat al carrer Tapioles. Des de fa un temps, però, i gràcies a la trucada dels activistes del Taller de Ficció, no només han superat el dol, sinó que tornen a entrar a casa seva. Així ho explica la Rosa, que cada divendres torna amb
La Rosa i en Julián a ‘casa’ seva
Tot a punt per a la Rua XIC S’acosta l’espectacle familiar participatiu Rua Xic Escena 2014, que enguany celebra la 4a edició. El dissabte 22 de novembre (plaça Santa Madrona, 12h.) tothom pot ser protagonista d’una obra itinerant pels carrers del Poble-sec, i que acabarà amb una representació teatral dins del Museu d’Arqueologia de Catalunya, a Montjuïc. Es tracta de fer teatre al carrer per mitjà d’una Rua que forma part de la representació sobre les cultures antigues Adama i la nit de les consciències. L’entrada serà gratuïta, però l’aforament del Museu és limitat. Des de les 11h. del matí, l’equip del centre de creació artística Marabal –impulsor de la iniciativa– estarà a la plaça Santa Madrona repartint entrades gratuïtes per a la funció, on també es maquillarà d’època a tots els participants de la Rua. Tothom que ho vulgui s’hi pot sumar, això sí, cal anar vestits per a l’ocasió, amb roba de color blanc, lila, vermell o blau, en funció de si es vol ser romà, grec, iber o fenici per una estona. ZS y Més informació i entrades a: http://ruaxic.blogspot.com.es/
14 Novembre 2014
zonasec
cine amèrica
CULTURA
NÚRIA BELTRÁN - Crítica de cinema
y ‘Interstellar’ Una pel·lícula de ciència ficció amb rigor científic
Un viatge emocionant En aquest thriller espacial, al igual que a Origen, el director Christopher Nolan ha estat assessorat pel prestigiós físic teòric Kip Thorne, per tal que la pel·lícula mantingui el rigor científic necessari. Cooper, magníficament interpretat per Matthew McConaughey, és un ex enginyer de la NASA que viu amb els seus fills i el seu sogre en una granja. La Terra s’ha convertit en un lloc inhòspit on l’activitat més productiva i important és l’agricultura per tal d’alimentar els seus habitants. Enrere han quedat els anys on la humanitat creixia al costat de la tecnologia, i és per això que el protagonista d’aquesta història ha hagut de reciclar-se laboralment per realitzar les tasques de granger. Però el seu destí canviarà gràcies a una casualitat o no... Per gaudir del film és millor conèixer pocs detalls de l’argument per tal que l’espectador descobreixi els fets al
y TEATRE Un vol pel Tantarantana, Fènix i La Vilella
Reflexió i proximitat, el múscul del teatre alternatiu
Una escena d’‘Interstellar’, una pel·lícula impactant
mateix temps que els personatges. No és tracta només de ciència ficció, de forats negres, de forats de cuc, també és un drama familiar ple d’emocions, pors, passions i dubtes. Altres interpretacions destacables són les de les excel·lents actrius Anne Hathaway i Jessica Chastain. Des d’un punt de vista tècnic la pel·lícula és impactant
(es pot visionar en 3D), i tot i la seva llarga durada manté sempre un bon ritme narratiu. Interstellar relata una doble exploració: la de l’univers i la de la naturalesa humana. Ens demostra que la mirada cap al món exterior per tal de trobar respostes ens permet reflexionar sobre l’interior de cadascú de nosaltres. y
y TEMPLARIOS DE JUMILLA Pinturas y artesanía hechas por presos
ASSOCIACIÓ CULTURAL JUMILLANA assjumillana@movistar.es www.asscj.org templariosdejumilla.org
Autor: Arango, acuarela. ‘Puerta de Granada’ (Jumilla, Murcia)
Organizado por la Associació Cultural Jumillana (miembro de la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec) y la Asociación Templarios de Jumilla (Jumilla, ciutat de la província de Murcia), des del 1 de noviembre de 2014 hasta el 15 de enero de 2015, una decena de establecimientos ubicados en el barrio del Poblesec, exponen en sus locales obras pictóricas y artesanales cuyos autores son personas que cumplen condenas de privación de libertad en centros penitenciarios del territorio español, en cumplimiento de la pena impuesta por el delito que hayan cometido, que participan en el Proyecto Fénix Presos de las Bellas Artes y Artesanía creado en el año 2006 por los milites Christi del famoso municipio vitivinícola murciano de Jumilla, que emplean las bellas artes y la artesanía como terapia formativa y las exposiciones como una eficaz herramienta de lucha contra la exclusión social del internado. y
Foto: JORDI MOLINA
Arte en las tiendas del Poble-sec Julio Àlvarez, director del Teatre Tantarantana (Les Flors, 22) JORDI MOLINA
@molina_jordi
Els barris del Raval i el Poblesec són petits motors de creació. Si l’avinguda del Paral·lel, consolidada com un referent teatral, ofereix una programació comercial, les artèries que se’n deriven barris endins aporten el component de la proximitat. Es tracta de petits espais, amb una capacitat de públic limitada, on la relació entre els actors i els espectadors és molt íntima. I amb preus assequibles a totes les butxaques. “Si el Paral·lel és un menú estàndard, els barris tenim les delicatessen”, ens xiuxiueja Julio Álvarez, director del Teatre Tantarantana (Les Flors, 22), un espai que ha apostat, per mitjà del projecte El Cicló, per donar sortida al talent de joves creadors. Molt a prop, i també al Raval, hi ha la Sala Fènix (Riereta, 31) que enguany aposta pel teatre de titelles per a adults, el teatre de gestos, el cabaret d’autor, les
màscares, el mim, el ‘clown’ gestual i altres invents escènics que, com diuen els impulsors: “busquen el camí de la imaginació i la teatralitat”. La salut d’aquest tipus d’espais a tocar del Paral·lel és cada cop més bona. La Vilella (passeig de l’Exposició, 95), al barri del Poble-sec, busca “una connexió profunda amb el públic”, de qui s’espera que “es pugui endur a casa preguntes i sensacions que el portaran a buscar respostes”. Un bon exemple és l’obra Et vindré a tapar –prorrogada, a causa de l’èxit obtingut, fins el 23 de novembre– que aconsegueix transmetre l’ambient claustrofòbic de la postguerra sense pràcticament escenografia, amb tres magistrals interpretacions. Aquest és només un tast de tres sales que més enllà de l’oferta del Paral·lel i malgrat els temps estereotipats que corren, proposen alguna cosa més que entreteniment: espais de trobada i reflexió. y
zonasec
CULTURA
crítica literària
JORDI LLAVORÉ - Crític literari @jordillavore
Ribotejant els propis contes
Eduard Márquez
finals del segle XX. Una veu nova enmig d’una contrada de miners de les vetes que havien endegat Monzó i Pàmies, i on poques plomes s’atrevien a ser originals. La pulcritud i la perfecció de l’autor no passà desapercebuda als crítics, però, lamentablement, els seus lli-
15
zona fogons MARIBEL CRAUS - Cuinera
y CONTES Amb Vint-i-nou contes menys, Eduard Márquez ha destil·lat el bo i millor de la seva carrera com a contista
Eduard Màrquez acaba de publicar Vint-i-nou contes menys (Empúries), on aplega 32 relats dels llibres de relats que el van donar a conèixer a la segona meitat dels anys noranta del segle passat de la mà del recentment desaparegut Jaume Vallcorba: Zugzwang (1995) i L’eloqüència del franctirador (1998). Durant el procés de reelaboració –i dic reelaboració ja que l’autor ha canviat finals, ha reescrit els relats etc.– d’aquests dos llibres, han quedat al calaix els 29 contes als quals fa esment el títol de la nova obra. Màrquez va ser una veritable alenada d’aire fresc en el món del relat català de
Novembre 2014
bres de relats havien desaparegut de les lleixes de les llibreries. Ara, gràcies a Empúries, podem tornar a gaudir d’un dels millors autors de relats vius en català i, a recer de les seves paraules, podrem tornar a preguntar-nos pel tema de la construcció de la identitat i de les pors que això ens pot arribar a generar. Si encara no coneixeu aquest autor, no us deixeu perdre aquesta oportunitat i mireu d’aconseguir (bé a la llibreria o bé a la biblioteca) aquest retaule imaginatiu de la part més fosca de la ment humana, hi descobrireu un escriptor exigent, que pren riscos i que, un cop us atrapi, ja no us deixarà marxar. y
És temps de bolets. Aquest any semblava que n’hi hauria bastants, però la temporada ha estat curta. Podem trobar al mercat altres bolets diferents dels apreciats rovellons. El camagroc és un bolet molt aromàtic, que dóna un toc de tardor al plat d’avui.
y FOTOGRAFIA
El pare Lelu
Crema de carbassó i camagrocs
Exposició d’Oscar Perales La Fundació Joan Miró presenta Si seguim, segur que riurem, una petita mostra del projecte fotogràfic que Oscar Perales va fer l’any 2013 sobre la rutina diària de Tortell Poltrona –Jaume Mateu i Bullich–, pallasso català fundador de l’ONG Pallassos Sense Fronteres. Arran de la publicació d’una entrevista en què Tortell Poltrona reflexiona sobre la mort, Perales es retroba amb un heroi de la seva infantesa. El fotògraf contacta amb ell i captura el costat més íntim i vulnerable d’aquesta celebritat local. L’exposició mostra la cara més íntima i quotidiana de l’artista fora de l’escenari: l’home darrere el nas vermell. La mostra es pot visitar fins el 18 de gener de 2015. ZS y
Ingredients: 3 carbassons mitjans 200 grs. de camagrocs frescos 1 ceba mitjana / 1 patata mitjana 2 formatgets en porcions ½ l. de llet / ½ l. d’aigua oli / sal pebre blanc i nou moscada Elaboració: Rentem els carbassons i, sense pelar-los, els tallem a trossos regulars. Pelem la ceba i la patata, i les tallem a làmines. Netegem els camagrocs, els ofeguem amb l’oli, sense que agafin color. Els reservem. En el mateix oli, ofeguem la ceba fins que quedi transparent. Hi afegim la patata amb l’aigua i la llet, i ho fem coure durant 15 minuts. Hi incorporem el carbassó i ho coem tot 10 minuts més. Hi posem els formatgets, es perfuma amb el pebre i la nou moscada, i es tritura fins a aconseguir un puré fi. Se serveix posant una cullerada de bolets a cada plat del puré. Bon profit! y
Es necessita comercial per a publicitat MONTSERRAT AGUIRRE CANYADELL FARMACÈUTICA
C/ Elkano, 70 • Tels. 93 441 60 91 94 • 08004 Barcelona
Contacte: Tel. 699 73 97 79 zonasec@hotmail.com
Capacitat de treball, empatia, professionalitat, marketing...
16 Novembre 2014
zonasec
PUBLICITAT