DOSSIER ESPECIAL
DIVENDRES,22DENOVEMBREDEL2024| LOS ESPECIALES DE 20MINUTOS
DIVENDRES,22DENOVEMBREDEL2024| LOS ESPECIALES DE 20MINUTOS
Laprovíncia de Barcelona és un territori gran i densament poblat. Hi viu el 74% de la població de Catalunya (5,7 milions de persones) i està formada per ciutats com L’Hospitalet de Llobregat, Badalona i Sabadell, però també per municipis rurals com Gisclareny i Fígols. Gestionar aquest mo-
saic de realitats tan diverses és un dels reptes de la Diputació de Barcelona, que acaba de presentar la campanya Ens movem per tu per donar a conèixer els serveis mòbils que ofereix a la ciutadania de la província. Alguns d’aquests serveis tenen una llarga trajectòria i són força co-
neguts per les persones que viuen en zones rurals, com és el cas dels bibliobusos (amb més de 65 anys d’història) i les unitats mòbils d’informació al consumidor (des de 1996). D’altres, com el servei de caixer mòbil i les unitats mòbils del Servei Local de Teleassistència (des de 2005), són més recents i estan
adaptats a les necessitats d’un món cada vegada més digital. Aquesta campanya forma part del Pla d’Acció Municipal de la Diputació de Barcelona (PAM 2023-2027) d’acord amb la nova Agenda Urbana i Rural, que ofereix una perspectiva renovada del territori i de les seves necessitats per assolir un
Aquesta acció de la Diputació de Barcelona respon als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). Els 17 ODS van ser proclamats per l’Assemblea General de Nacions Unides el 25 de setembre de 2015 i formen part de l’Agenda global per a 2030. La Diputació de Barcelona n’assumeix el compliment i desplega la seva acció de suport als governs locals de la província d’acord amb aquests ODS.
major equilibri i cohesió. L’objectiu és doble. D’una banda, vetllar perquè la dinàmica d’integració urbana en què vivim no impedeixi un accés equitatiu als serveis locals. D’altra banda, fer arribar serveis públics de qualitat en format mòbil a totes les persones de la província, sense importar on visquin.
El Servei Local de Teleassistència de la Diputació de Barcelona proporciona seguretat i acompanyament les 24 hores i els 365 dies de l’any a persones que poden estar en situacions de risc
Undels grans objectius de la Diputació de Barcelona és estar al costat dels ciutadans i ciutadanes més vulnerables quan realment ho necessiten. Per aquest motiu, el 2005 es va posar en marxa el Servei Local de Teleassistència per millorar la seguretat i proporcionar acompanyament domiciliari (telefònic i presencial) les 24 hores del dia, els 365 dies de l’any, a persones que poden estar en situació de risc per raons d’edat avançada, soledat, discapacitat, malalties cròniques i dependència. Avui, aquest és el servei social amb major cobertura a la província de Barcelona perquè, aproximadament, el 14% de la població major de 65 anys i més del 36% de la població major de 80 anys l’utilitzen de manera regular.
La Diputació de Barcelona ofereix aquest servei en col·labo-
36%
de la població major de 80 anys l’utilitzen de manera regular
ració amb els municipis de la província (excepte a la ciutat de Barcelona) gràcies a un sistema que estableix una aportació econòmica dels municipis del 53% del cost total del servei, mentre que l’organisme provincial finança el 47% restant. Es tracta d’una prestació garantida per la Cartera de Serveis Socials de Catalunya i s’ha convertit en un dels serveis de referència de la ciutadania a l’hora de comunicar problemes o situacions de risc que necessiten una intervenció immediata.
El funcionament del Servei Local de Teleassistència posa les persones en el centre i està pensat per que sigui el més senzill possible, sempre tenint en compte que la majoria d’usuaris tenen una edat avançada o no estan familiaritzats amb el món telemàtic.
Tots aquells interessats i interessades que vulguin ser usuaris del servei han de dirigir-se als serveis socials del seu ajuntament que valoraran la petició i, si s’escau, ges-
Les persones usuàries del Servei Local de Teleassistència disposen d’un dispositiu per utilitzar en cas d’emergència. JOSEPCANO/DIPUTACIÓDEBARCELONA
tionaran l’alta al servei. El Servei Local de Teleassistència farà un visita al domicili de la persona per valorar les seves necessitats concretes i li proporcionarà un terminal connectat amb el centre d’atenció i amb cobertura a tota la casa, a més d’un penjoll amb un botó vermell que hauran de portar sempre al damunt per poder utilitzar-lo des de qualsevol lloc de la seva llar (fins i tot la dutxa). Es tracta d’un dispositiu senzill que els permet demanar ajuda ràpidament davant de qualsevol imprevist.
L’IMPACTE DEL SERVEI
Fins al setembre d’aquest any el Servei Local de Teleassistència va fer 1.443.063 trucades i es van atendre 615.897 avisos. Aquest servei ofereix, a més, companyia a persones que pateixen soledat no desitjada. En l’àmbit preventiu, el Servei Local de Teleassistència ofereix consells de seguretat, salut i benestar social a través de trucades i díptics informatius, a més dels tallers i xerrades que s’organitzen als municipis. De forma complementària, compta amb dispositius de segu-
retat per alertar sobre riscos domèstics o relacionats amb la salut de la persona usuària (com detectors de caigudes, de foc o de fum).
A més, disposa de protocols específics per detectar possibles situacions de maltractaments, conductes suïcides o caigudes recurrents. Aquest servei també compta amb unitats mòbils distribuïdes pel territori que atenen emergències socials i col·laboren amb els serveis d’emergències sanitàries i amb els cossos de seguretat de la comunitat.
LES UNITATS MÒBILS
Les unitats mòbils són un element essencial del servei de teleassistència i ofereixen atenció domiciliària (presencial) en cas d’emergència social i de problemes tècnics dels dispositius instal·lats les 24 hores, els 365 dies de l’any. Entre les seves funcions es troba la intervenció directa davant d’emergències derivades d’intents de robatori, de sospites de maltractament, d’accidents o de sinistres a la llar. També ofereixen suport per a l’aixecament de persones que han caigut al seu propi domici-
li i per a tot tipus d’emergències sanitàries. Així mateix, s’encarreguen de la custòdia i mobilització de claus, i de realitzar intervencions tècniques i de reparació quan es considera que són necessàries per garantir la qualitat del servei.
Actualment, aquest servei domiciliari està format per 81 professionals i 42 unitats mòbils (16 amb base territorial a la província de Barcelona i 26 en circulació pel territori). Aquestes unitats actuen a demanda, mitjançant el botó del terminal o del penjoll que tenen els usuaris a casa seva, que estableix una comunicació directa amb el centre d’atenció. Llavors s’avalua si és necessari el desplaçament d’una unitat mòbil o d’un altre tipus de servei més adequat a la situació. Tal como comenta Pachi Rivas, responsable del Servei Local de Teleassistència: «Les unitats mòbils també cobreixen actuacions extraordinàries puntuals davant, per exemple, d’un fenomen meteorològic extrem, com una nevada que aïlla una persona i aquesta necessita medicació o menjar».
És el servei social amb major cobertura a la província de Barcelona
Les xifres actualitzades a finals de setembre indiquen que en el que portem d’any han realitzat 60.966 intervencions: 3.198 corresponents a emergències (de les quals 2.654 van ser caigudes sense conseqüències sanitàries), 3.869 relacionades amb oferir suport a necessitats derivades de les activitats quotidianes a la llar, i les 53.899 restants corresponents a activitats programades (com ara la gestió de claus i les intervencions tècniques).
Tal com explica Pachi Rivas: «Com a mitjana, el servei atén 4.000 caigudes l’any en què la persona no s’ha fet mal, però té dificultats de mobilitat per aixecar-se per sí mateixa. El servei es dota de cadires automàtiques que aixequen les persones evitant fer-los mal, així com també es protegeix els professionals de lesions».
Unitats mòbils de Teleassistència, 24 hores i 365 dies l’any.A baix, els tècnicsdel servei atenen ràpidament els avisos rebuts.
Amb la voluntat d’adaptar-se als nous temps i millorar el servei que s’ofereix a les persones usuàries, el Servei Local de Teleassistència de la Diputació de Barcelona es troba actualment enmig d’un procés de digitalització que s’ha vist ampliat pel suport dels fons europeus Next Generation, gestionats pel Departament de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya. Aquests fons tenen una dotació de 6,9 milions d’euros fins a finals de l’any 2025 i estan destinats a projectes tecnològics al servei de l’atenció i la cura de les persones. Aquesta transició digital té com a objectiu principal la substitució progressiva dels terminals analògics que estan funcionant actualment a les llars dels usuaris per terminals digitals de nova generació, que permetin avançar cap a la teleassistència predictiva i cognitiva.
Es tracta d’un salt qualitatiu en l’abast del servei, ja que es preveu substituir el 60% dels terminals analògics d’aquí a finals de 2025 i arribar al 100% en els propers anys. Amb aquest equipament el servei podrà desenvolupar prestacions adreçades a predir necessitats i situacions de risc abans que succeeixin.
Una altra millora destacada que es durà a terme gràcies als fons europeus serà l’ampliació de les llars connectades amb ‘Tot en un sensor’, un projecte basat en eines d’intel·ligència artificial que, a partir de petits detectors instal·lats a les diferents
unitats mòbils, 16 amb base territorial a la província de Barcelona i 26 en circulació
estàncies de la llar, permet detectar canvis d’hàbits en les persones usuàries (sobretot les d’edat més avançada) que poden
indicar estats inicials de deteriorament cognitiu o problemes de salut física i/o mental.
A més, per prevenir aquests processos de deteriorament cognitiu, el Servei Local de Teleassistència posa també a disposició de les persones usuàries un programa d’estimulació cognitiva que poden seguir des la pròpia llar. Per això, la Diputació de Barcelona ha adquirit, amb el suport dels fons europeus, un miler de tauletes que seran distribuïdes entre les persones que no en disposin, reduint així l’escletxa digital.
El Servei Local de Teleassistència de la Diputació de Barcelona juga un paper fonamental a l’hora de detectar possibles conductes suïcides a través d’un protocol que es va elaborar el 2019 i que es va posar en marxa el 2021, després de l’augment considerable d’aquest tipus de conductes causat per la pandèmia de la COVID-19, especialment entre els segments de població més vulnerables (com són les persones grans). Aquest protocol es basa en tres punts clau: El primer és prevenir la conducta suïcida entre els usuaris i usuàries, proporcionant seguretat i suport tant a la persona com al seu entorn més proper. El segon consisteix a detectar de manera precoç la conducta suïcida i posar-la en coneixement dels serveis socials. En cas que sigui necessari, s’avisa als serveis de salut mitjançant l’activació del Codi Risc Suïcidi dels serveis d’emergència mèdica (SEM). El tercer es basa en establir un pla d’actuació flexible i adaptable segons l’evolució de cada cas, que pot incloure la intensificació de la freqüència de les trucades i seguiments, la instal·lació de dispositius de seguretat, custòdia de claus o l’establiment d’una agenda de seguiment de la medicació, entre d’altres.
Les dades provisionals de 2023 aportades per l’Institut Nacional d’Estadística evidencien que, per primera vegada en una dècada, s’ha frenat la tendència a l’alça dels suïcidis a Catalunya. El Servei Local de Teleassistència va detectar i valorar el 2023 un total de 425 casos de possible risc de suïcidi entre els 108.037 usuaris que el servei tenia en aquell moment (el 0,39% del total). El percentatge va disminuir respecte a l’any 2022, quan es van detectar 449 casos (el 0,45% del total).
Si es tenen en compte les dades més recents del servei, el grup d’edat on es donen més casos és el de 80 a 84 anys, però si es mira la dada en relació amb el nombre de persones usuàries del servei per edat, el grup amb un percentatge més elevat és el de menors de 60 anys (un 2,69%), principalment dones. També es constata que el fet de viure sol i el nivell d’autonomia per a les activitats diàries no suposen un major risc a l’hora de tenir conductes suïcides.
La Diputació de Barcelona ha posat en marxa el servei de caixer mòbil per a les persones que viuen en municipis de la demarcació sense oficina bancària ni caixer automàtic
La Diputació de Barcelona és una institució municipalista i això la fa propera i coneixedora de les realitats territorials i de les necessitats de la gent que hi viu. Per aquest motiu, al llarg de la seva història s’ha caracteritzat per posar en marxa serveis pioners, de gran qualitat i de proximitat, amb la voluntat de millorar la vida de les persones i treballar per la cohesió del territori de la província de Barcelona. Un dels projectes recents més significatius que ha engegat és el servei de caixer mòbil per a les persones que viuen i treballen en municipis de la demarcació amb menys de 5.000 habitants, sense oficina bancària ni caixer automàtic a les seves immediacions.
L’objectiu és assegurar que aquestes persones puguin treure diners en efectiu amb qualsevol targeta de dèbit, crèdit o prepagament, independentment de l’entitat amb la qual tinguin el seu compte bancari.
L’alcaldessa de Pacs del Penedès, Montserrat Amat, remarca que «es tracta d’un servei reclamat per molts veïns del municipi» perquè es tracta d’una «població envellida i hem vist oportú oferir-los aquest servei. Encara que sigui un cop al mes, per nosaltres és molt important».
PAPER DELS AJUNTAMENTS
Des de la seva posada en funcionament l’abril d’aquest any, els 96 municipis beneficiats pel servei han participat activament en la seva implementació. D’una banda, han comunicat a la Diputació de Barcelona la ubicació més adequada per a l’estacionament del vehicle que ofereix el servei, tenint en compte les necessitats dels veïns i la vida quotidiana del poble. D’altra banda, aporten informació de gran utilitat sobre la gestió del servei i qualsevol incidència que pugui presentar-se.
La comunicació dels detalls del servei és un dels aspectes essencials per al seu èxit. Per aquest motiu, cada ajuntament disposa amb prou antelació de la informació sobre el dia i l’hora d’arribada del caixer mòbil al seu municipi. A més, tenen habilitat un lloc web de consulta accessible des del portal de l’ajuntament, així com una adreça de correu electrònic i un telèfon de contacte per notificar qualsevol incidència que es produeixi. Núria Garcia, veïna de Pacs del Penedès, assegura que «l’arribada del caixer suposa treu-
re’ns un pes de sobre als més grans, que sempre hem de dependre dels fills i nets».
TOTS ELS SERVEIS BÀSICS
Igual que els caixers automàtics situats a les ciutats i a les sucursals bancàries tradicionals, aquest servei de caixer mòbil permet realitzar tots els serveis bàsics:
–Treure efectiu amb targeta i amb el telèfon mòbil.
–Consultar els últims moviments i el saldo.
–Canviar el PIN de la targeta de crèdit o dèbit.
–Recarregar una targeta de prepagament.
–Pagar tributs de l’Organisme de Gestió Tributària (ORGT).
–Domiciliar pagaments.
–Oferir informació dels serveis que presta la Diputació de Barcelona. Per treure diners en efectiu del caixer mòbil, els usuaris han de pagar una comissió d’1,35 euros, mentre que la resta de serveis són completament gratuïts. El ple de la Diputació de Barcelona va aprovar aquest projecte l’octubre de 2021 amb la unanimitat de tots els grups polítics. El cost de la iniciativa és de 179.450,10 euros anuals, i la seva gestió s’ha adjudicat a una empresa privada amb un contracte de dos anys prorrogables, sense que pugui superar els quatre anys.
El servei de caixer mòbil impulsat per la Diputació de Barcelona està instal·lat en un vehicle homologat que compta amb totes les condicions de seguretat i de personal que la normativa vigent requereix. A més, incorpora panells solars per garantir un funcionament més respectuós amb el medi ambient i així reduir l’emissió de gasos contaminants. A l’interior, un tècnic atén de manera personalitzada a tots els usuaris que acudeixin a resoldre qualsevol dubte sobre l’ús del caixer automàtic i sobre les gestions que hi poden realitzar. Josep Mir, usuari de Pacs del Penedès, destaca «que hi hagi una persona al caixer que t’ajuda per si tens cap dubte és molt positiu perquè, quan una persona arriba a una edat, tens més limitacions per fer algunes gestions».
Actualment, aquest servei de caixer mòbil està disponible en 96 dels 311 municipis de la província de Barcelona i ofereix ser-
municipis de la província de Barcelona beneficiats pel servei de caixer mòbil
vei a aproximadament 58.000 persones de poblacions de l’Alt Penedès (6), Anoia (18), Bages (11), Baix Llobregat (1), Berguedà (20), Garraf (1), Lluçanès (6), Maresme (1), Moianès (7), Osona (17), Vallès Occidental (2) i Vallès Oriental (6). A través de rutes programades, el caixer mòbil recorre aquestes poblacions amb una freqüència d’una vegada al mes als municipis amb menys de 1.000 habitants (81 municipis, un 84% del total) i dues vegades al mes als de més de 1.000 habitants (15 municipis, un 16% del total).
Des de la seva implementació l’abril d’aquest any, el servei de caixer mòbil ha recorregut 20.127 quilòmetres i ha realitzat 421 operacions bancàries. La durada de les parades del vehicle en cada municipi és d’aproximadament 20 minuts i les dates del servei es comuniquen mensualment al web de l’ajuntament. També es distribueixen díptics als comerços locals per arribar a les persones que no tenen accés a les plataformes en línia i així evitar que la bretxa digital sigui un impediment per accedir al servei.
Les unitats mòbils d’informació al consumidor de la Diputació de Barcelona (UMIC) visiten els municipis de la província de menys de 20.000 habitants per garantir que les persones puguin accedir als serveis d’informació al consumidor
Unaltre servei que promociona la Diputació de Barcelona dins la campanya ‘Ens movem per tu’ són les unitats mòbils d’informació al consumidor (UMIC), que recorren tota la província visitant els municipis de menys de 20.000 habitants per garantir que, fins i tot a les localitats més petites i allunyades, les persones puguin accedir als serveis d’informació al consumidor.
Les UMIC permeten a la ciutadania conèixer i exercir, des de la proximitat, els seus drets com a persones consumidores. A més, faciliten material informatiu i consells pràctics sobre alguns temes molt rellevants. Per exemple, com estalviar en les factures d’aigua, gas i electricitat, o sobre les clàusules en contractes hipotecaris o amb empreses de telefonia mòbil. El seu equip tècnic dona resposta a les consultes i a les reclamacions de manera gratuïta i directa a tothom que hi acudeix presencialment. També atén les consultes que són trameses telemàticament mitjançant la Bústia del Consumidor, situada en cadascun dels ajuntaments de la demarcació adherits a aquest servei.
Les unitats mòbils d’informació al consumidor són particularment útils per als col·lectius més vulnerables o per a les persones grans que, en molts casos, poden tenir més dificultats per accedir a la informació digital o per desplaçar-se fins a una oficina de consum fixa. També proporcionen respostes i consells davant dels possibles dubtes que puguin sorgir en contractar un servei, adquirir un producte, sol·licitar un bo social o conèixer pràctiques comercials deslleials o fraudulentes.
UN SERVEI PIONER
El servei de les UMIC ha estat molt innovador en l’àmbit del consum, no només a Catalunya, sinó a tot l’Estat. Els primers convenis de col·laboració en aquest tipus de matèria amb ajuntaments
de la província de Barcelona es van signar coincidint amb el Dia Mundial del Consumidor l’any 1993. Actualment, hi ha 8 oficines mòbils operatives que apropen aquest servei a la població de 223 municipis de les comarques barcelonines, dels quals 171 tenen menys de 5.000 habitants i, d’aquests, 83 tenen en tenen menys de 1.000.
Les visites es programen trimestralment, atenent a les característiques de cada municipi i a la demanda ciutadana. El calendari es publica a la web de la Diputació de Barcelona o a través dels ajuntaments. En molts casos, les visites acostumen coincidir amb els dies de mercat per així arribar al màxim nombre possible de veïns.
A més de les visites ordinàries, el servei ofereix suports puntuals als municipis, que poden estar relacionats amb l’organització d’esdeveniments o circumstàncies extraordinàries.
GESTIÓ DELS TRÀMITS
L’any passat, les UMIC van realitzar 835 visites a 188 municipis de Barcelona i van tramitar 1.352 ex-
pedients de consum, majoritàriament reclamacions. Per iniciar un expedient d’aquest tipus, és obligatori que el ciutadà hagi presentat prèviament una reclamació a l’empresa implicada i que hagi transcorregut un mes sense obtenir resposta (o que aquesta no hagi estat satisfactòria per als interessos del consumidor) i acreditar documentalment aquesta situació.
El tràmit més comú és proposar a l’empresa reclamada una mediació de consum, tot i que existeixen altres vies, com ara l’arbitratge de consum. En aquest cas, la Diputació realitza la mediació prèvia perceptiva i, posteriorment, es trasllada a la junta territorial corresponent perquè elabori el laude que resoldrà el conflicte.
El servei de bibliobús és una biblioteca itinerant que atén de manera periòdica els municipis de la província de Barcelona amb menys de 3.000 habitants i ofereix els mateixos serveis que una biblioteca estable
Undels objectius principals de la Diputació de Barcelona és fomentar i garantir l’accés a la cultura en igualtat de condicions. Per aquest motiu ofereix el servei de biblioteca pública al 98% de la població de la província a través d’una extensa xarxa de 235 biblioteques que conformen la Xarxa de Biblioteques Municipals (XBM) i també compta amb un servei de bibliobús: una biblioteca itinerant que visita de manera periòdica els municipis de menys de 3.000 habitants, oferint pràcticament els mateixos serveis que les biblioteques tradicionals. Sens dubte, es tracta d’una manera innovadora de superar les barreres geogràfiques i socials que dificulten l’accés als recursos culturals. Actualment, la xarxa de bibliobusos està formada per 12 vehicles que porten el nom de muntanyes molt emblemàtiques de Catalunya: Cavall Bernat, El Castellot, Guilleries, La Mola, Montau, Montnegre, Montserrat, Pedraforca, Puigdon, Serra de Rubió, Serra del Cadí i Tagamanent. Estan dis-
tribuïts estratègicament segons la comarca a la qual presten servei i arriben a 138 pobles que no disposen de biblioteca pròpia a través de 159 punts de parada. Aquest servei s’ofereix amb una freqüència setmanal, quinzenal o mensual, depenent de les necessitats de cada municipi.
UN GRAN IMPACTE
Les dades de 2023 facilitades per la Diputació de Barcelona reflecteixen el gran impacte d’aquest servei en el territori. Durant l’any passat, els bibliobusos van atendre 27.469 persones usuàries i van arribar a una població de 169.331 habitants, amb un total de 339.450 préstecs realitzats, incloent llibres, revistes, e-Biblio i e-Film.
A més, van organitzar nombroses activitats culturals amb una participació destacada: 24.485 persones van assistir a un total de 72 activitats, distribuïdes en 1.091 sessions. Els bibliobusos també van fer 1.504 visites escolars, amb la participació de 19.229 estudiants, i es van emetre 1.948 car-
La xarxa de bibliobusos està formada per 12 vehicles que porten el nom de muntanyes molt emblemàtiques de Catalunya
nets de nous usuaris i usuàries. Amb l’objectiu d’ampliar l’abast d’aquesta oferta cultural, el març de 2023 es van incorporar dos vehicles més lleugers, que han permès cobrir per complet les comarques del Bages, el Berguedà i l’Anoia, aconseguint arribar a municipis de menys de 300 habitants on abans no s’hi prestava el servei gràcies a que tenen una major flexibilitat i millor mobilitat que els vehicles grans. Durant el primer trimestre de 2025, es preveu que entri en funcionament un nou bibliobús lleuger que cobrirà tots els municipis d’Osona i part dels municipis del Lluçanès.
Tal com explica Rosa Poch, responsable de bibliobusos de la Gerència de Serveis de Biblioteques de la Diputació de Barcelona en referència a l’estreta im-
plicació dels bibliobusos amb el dia a dia dels municipis: «Això fa que sorgeixin noves propostes i serveis en col·laboració amb les entitats locals, com el projecte dels objectius de desenvolupament sostenible en col·laboració amb les escoles, els clubs de lectura per a joves i adults, o el préstec a domicili per a col·lectius vulnerables, entre d’altres».
ELS SERVEIS
Els bibliobusos ofereixen un ampli ventall de serveis perquè formen part de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona. Cada un està equipat amb tres ordinadors que permeten consultar el catàleg col·lectiu de les biblioteques, accedir a bases de dades externes i utilitzar internet de manera gratuïta perquè dispo-
sen de cobertura via satèl·lit per accedir-hi sense problemes.
També posen a disposició dels veïns i veïnes dels municipis documents de tot tipus, com ara llibres, audiovisuals, revistes i diaris. Així mateix, els usuaris i usuàries poden accedir al catàleg Aladí, que compta amb aproximadament 900.000 títols diferents i més d’11 milions de documents, els quals es poden sol·licitar mitjançant el préstec interbibliotecari. Els bibliobusos treballen en xarxa, estan integrats en una zona bibliotecària i reben el suport d’una biblioteca central. L’equip està format per una trentena de professionals, incloent-hi tècnics auxiliars conductors i bibliotecàries, que garanteixen una atenció acurada i professional a les persones usuàries del servei.
A més, els bibliobusos juguen un paper molt actiu en la dinamització cultural del territori mitjançant la programació de diverses activitats per fomentar la lectura entre el públic infantil i adult, amb especial atenció a les
persones grans. A part dels serveis tradicionals, els bibliobusos també ofereixen accés al llibre electrònic i a l’alfabetització digital dels usuaris i usuàries.
VEHÍCLES INCLUSIUS
Els vehicles de la xarxa de bibliobusos han evolucionat molt des del primer que es va posar en marxa de manera oficial l’any 1973, el bibliobús Pedraforca. Actualment són més sostenibles i ecològics, ja que s’estan adaptant per funcionar amb GLP (Gas Liquat del Petroli), un combustible que genera una menor emissió de partícules contaminants a l’atmosfera.
A més, els tres bibliobusos nous compten amb una extensió lateral que, quan es desplega, amplia el seu espai interior en uns 8 metres quadrats. Això permet que disposin de més espai per a l’exposició de llibres i revistes, i comptar amb pantalles informatives que informen als usuaris i usuàries sobre les darreres novetats que s’incorporen a la col·lecció de la Xarxa de Biblioteques Municipals, així com les activitats que es realitzen en el seu entorn més proper. És important assenyalar que els nous bibliobusos han estat dissenyats per ser més inclusius, ja que disposen de màquines d’autopréstec (com moltes de les biblioteques de la Xarxa de Biblioteques Municipals), d’una plataforma elevadora per facilitar l’accés a les persones que hi volen pujar en cadira de rodes i de bucles inductius per millorar l’escolta de les persones amb dificultats auditives. L’interior també ha estat remodelat per ser més acollidor, afavorint un ambient agradable per al descobriment de noves lectures.
COHESIÓ SOCIAL
Els bibliobusos de la Diputació de Barcelona són una clara demostració del compromís amb l’accessibilitat cultural i la inclusió. A través de la seva àmplia oferta de serveis, no només aconsegueixen portar la cultura als municipis més petits de la província, sinó que també fomenten la cohesió social i la igualtat d’oportunitats per a tots, independentment del seu lloc de residència.
bibliobusos que arriben a 138 pobles i atenen a més de 169.000 habitants
Aquest servei de biblioteques mòbils es posiciona com un element clau per a l’educació, la di-
namització cultural i l’alfabetització digital, oferint recursos i activitats que contribueixen al desenvolupament personal i col·lectiu de tota la població. En aquest context, els bibliobusos s’han convertit en una eina essencial per garantir que cap persona es quedi exclosa de l’accés a la cultura i la informació. La seva capacitat d’adaptació a les necessitats locals, sumada a la seva evolució cap a
vehicles més sostenibles i accessibles, garanteix que aquest servei seguirà sent un referent per a les biblioteques públiques europees.
A mesura que els bibliobusos continuen adaptant-se als nous temps i a les necessitats dels usuaris i usuàries, la Diputació de Barcelona reafirma el seu paper fonamental en la creació d’una societat més igualitària i ben connectada.
Fa més de 65 anys que es va inaugurar el primer bibliobús de la Diputació de Barcelona, però el seu origen es remunta a un servei pioner durant la Guerra Civil. El Bibliobús del Front va ser una iniciativa que va portar la cultura i els llibres als soldats republicans que lluitaven en la primera línia de guerra. A més de satisfer les necessitats culturals de l’exèrcit, aquesta servei també va col·laborar amb els hospitals que atenien els ferits, permetent als soldats llegir per mantenir-se connectats amb el món exterior.
Aquest model de biblioteca itinerant va ser l’embrió dels bibliobusos posteriors i va inspirar la creació del primer bibliobús modern, que el 1957 va ser cedit pel Ministeri d’Educació Nacional a la Diputació de Barcelona. Aquest vehicle sense tracció autònoma recorria diversos barris de l’Hospitalet de Llobregat, Esplugues,
Sant Joan Despí i el barri de Sants de Barcelona, apropant la cultura a les zones més apartades del centre de Barcelona. L’any 1960 es va incorporar un segon bibliobús, també sense tracció autònoma, que ampliava el servei a altres barris de la capital catalana.
L’any 1973 es va posar en marxa el bibliobús Pedraforca, al Berguedà, un vehicle ja equipat amb motor que va marcar l’inici del servei a les zones rurals. Aquest va ser el primer bibliobús dissenyat per a cobrir els municipis més petits, amb l’objectiu d’arribar a les localitats que no disposaven de biblioteques físiques. Durant més de 40 anys, aquest bibliobús va ser liderat per la Josefina Claret i el Ferran Camprubí, que van dedicar la seva vida professional a estendre la cultura i el coneixement pel Berguedà, fent possible l’accés als
llibres i la lectura als habitants de la comarca. El 1994, el bibliobús Pedraforca va ser substituït per un nou vehicle, que va propiciar un replantejament del paper d’aquest servei com a eina per reduir les desigualtats culturals en el territori. Això va donar lloc a un estudi de les necessitats i possibilitats dels bibliobusos a la província, que va desembocar el 1995 en el Pla de Bibliobusos de la Diputació de Barcelona. Aquest document va marcar el començament d’un procés d’expansió i d’adaptació dels serveis a les necessitats reals dels municipis de la província. Amb l’objectiu de garantir l’accés a la cultura, la informació i el lleure de forma igualitària, la Diputació va crear una xarxa de bibliobusos itinerants que cobreixen els territoris amb menys recursos culturals, garantint que la distància no fos un obstacle per a l’accés als llibres i a la informació.