Petita història de la Gleva by Edicions 3Quartans

NARCÍS SURIÑACH BACH

PETITA HISTÒRIA DE LA GLEVA 1939 - 1952

La visió d’un nen. Anècdotes i records d’uns anys molt especials Amb glossari final d’en Jaume Castañé

Edicions 3Quartans

Petita història de la Gleva: 1939-1952

© Narcís Suriñach Bach narsur@interausa.com narsur35@yahoo.es Registre General de la Propietat Intel·lectual nº 02/2004/2276 Per conèixer la biografia, fotos i obres de l’autor, visiteu www.memoro.org www. 3quartans.com © 2013, Edicions 3Quartans / Carla Xargayó www.3quartans.com Tots els drets reservats. Aquesta publicació no pot ser reproduïda, ni en tot ni en part, ni registrada ni transmesa per sistemes de recuperació d’informació, en cap forma ni per cap mitjà, fotocòpia o qualsevol altre, sense el permís previ per escrit de l’editorial.

ISBN: 978-84-940900-1-1 DL: B. 29069-2013 Imprès a Espanya / Printed in Spain

SUMARI EL PERQUÈ .................................................................. 11 Aclariment d’última hora ................................................. 17 GENT DE LA GLEVA ....................................................19 CARRER MARQUÈS DE PALMEROLA .......................... 24 Can Dam ........................................................................ 25 Ca l’Espaulella ................................................................ 26 Ciclos Roca, família Roca Serra ........................................ 27 Can Bernat ..................................................................... 28 En Pere Serra Pujol .......................................................... 28 Els de can Jacob .............................................................. 29 Can Moreta, família Moreta Villaró ................................ 30 Can Creumola, família Trabal Porta ................................. 32 Els Soler Soldevila ........................................................... 36 Can Ciano, família Colomer Subirana .............................. 39 Ca les Maries, família Ayats Clapera ................................ 42 Can mossèn Joan, família Orra Mas ................................ 44 Can Maians, família Suriñach Bach .................................. 45 Els Codina Juvanteny ...................................................... 49 Can Pubill ....................................................................... 51 Cal Moreno, família Pujol Sitjar ...................................... 55 Ca l’Agutzil, família Codina Guiu .................................... 59 En Titi, la Titi i l’altre Titi.................................................. 61

Cal Carreter, família Masoliver Vila ................................. 63 En Quico Pujol i la Sió Isern ............................................ 67 Can Guiteres ................................................................... 68 Els col·legis ..................................................................... 74 El Casino, família Juvanteny Mas .................................... 78 Els Bach .......................................................................... 80 Els Castañé Asensio ......................................................... 80 Can Cinto ....................................................................... 88 Cal Jardiner .................................................................... 88 La Codina ....................................................................... 90 La Teularia ....................................................................... 91 Can Carol, família Pujol Codina ...................................... 95 La Casanova de les Basses ............................................... 96 Les Basses ........................................................................ 97 El Rosets, família Torras Aumatell .................................... 99 La caseta dels Plans ........................................................ 100 Can Marsal, els Grau ...................................................... 100 Can Careto, família Mas Sadurní .....................................101 CARRER DELS RAMPINS ............................................102 Borrissola ....................................................................... 103 El molí dels Frares .......................................................... 106 Sorribes, família Puig Blancafort ..................................... 107 El molí de Sorribes ......................................................... 107 Torruella ....................................................................... 108 El molí de Torruella, família Soldevila Rial ......................110 Can Paiella, família Homs ............................................... 111 Creumola, família Trabal Solà ..........................................112 Can Cabanes, família Cabanes Rial i Cabanes Puig ...........113 El Guinart, família Pujol Faja ...........................................116 PLAÇA DE LA VICTÒRIA ............................................ 118 Can Parselita, família Llimós Currius ................................118 Família Faucs Mas .......................................................... 120 Família Perarnau Jolis ..................................................... 120 Can Bernat Carnisser, família Capella Munter ..................121

Cal Coix (o cal Cutxeru), família Guitart Tarradellas ....... 122 Cal Cisteller, Sellés Font .................................................. 124 Can Pelayo, família Auladell Parés .................................. 124 Ca la Sió ........................................................................ 126 Família Capdevila Soldevila............................................ 127 PLAÇA DEL ROSER .....................................................128 Ca l’Asunción (o cal Carboner) ...................................... 128 La vídua de can Nai ....................................................... 129 Els Vilarrasa ................................................................... 130 Cal Cacuero, família Corominas Perarnau ........................131 Cal Pastisser, família Terricabres Dot ............................... 132 Cal Ferrer, els Aulina ..................................................... 135 Can Dam, Adam Colomer ............................................. 136 Cal Misser, família Bansells Mayoles ............................... 137 En Pere Guiteres (del Torrent) ........................................ 139 L’Hostal de Baix ............................................................. 140 El molí Nou ................................................................... 142 CARRER DE BAIX .......................................................143 Ramon Maideu i Asunción Castells ................................ 143 Can Melcior, família Paxau Molist .................................. 146 Ventura Trabal i Pepa Trabal ........................................... 147 Ca l’Hortolà (ca l’Urtalà, en dèiem) o can Crispí ........... 147 Can Roc, família Ayats Piella .......................................... 150 Can Jordi, família Font Casellas ...................................... 152 Can Pigot....................................................................... 155 Can Rossa ...................................................................... 158 Cal Tauler ...................................................................... 159 Can Nai, família Perarnau Trabal .................................... 159 Cal Xic, família Cabanes Arxé ..........................................161 Can Llàtzer (o can Llatza), família Casas Colom .............. 162 La Pilar Codina Guiu ...................................................... 165 Can Coll, família Rabionet Puig ...................................... 165 Can Caseta: Pere Tuneu, Roseta Saborit i Pere Sitjar ....... 167 El molí d’en Saleta, família Dilmer Isern ......................... 170

LA COLÒNIA RIVA ....................................................172 Les Càbiles ..................................................................... 172 Can Gil Vila de l’U ......................................................... 176 Can Gil del Dos ............................................................. 177 Can Pep del Tres ............................................................ 177 Andreu Matavera del Quatre ......................................... 177 Can Miquel Capdevila del Cinc, en Xais ........................ 178 Fusté del Sis ................................................................... 178 Miquel Matavera del Set ................................................ 178 Comas Gorgues del Vuit ................................................ 179 Ca la Quela Capellana del Nou ...................................... 180 Els Cabestre del Deu ...................................................... 180 Els Garcia de can Deu i Mig............................................ 180 Família Fajula Arriola ......................................................181 Can Castells ................................................................... 182 Can Colom i Grau ......................................................... 183 Mariano Vergés.............................................................. 183 Font Nuri....................................................................... 184 Els arriats de la palvóra ................................................. 184 Can Julià ....................................................................... 186 EFECTES COL·LATERALS.............................................187 Anicet Codina ................................................................ 187 Joan Segura ................................................................... 187 Joan Roca ...................................................................... 188 Cal Peyu ........................................................................ 188 INDUSTRIAS RIVA......................................................188 La família Cots ............................................................... 189 El senyor Ribera ............................................................. 190 Can Costa, Costa Cots ................................................... 190 Can Xandri .....................................................................191 Els Sanmartín .................................................................191 El Cap del Pont .............................................................. 193 Can Saborit, família Saborit Vilardell .............................. 194 Ca l’Escolà ..................................................................... 195

Can Farigola, família Costa Clos ..................................... 196 El Corral, família Aumatell Molist .................................. 197 El Ferran ........................................................................ 197 EL SANTUARI .............................................................198 Mossèn Joan Colom i Grau ............................................ 201 El Santuari i el Seminari ................................................. 202 Algunes anècdotes i persones relacionades amb mossèn Colom ...................................................... 209 El Cacuero, Joan Corominas .......................................... 212 Les corrandes dels Pastorets ........................................... 223 Les monges dels Sagrats Cors (les Cuques) .................... 229 ELS CAPELLANS QUE VAIG CONÈIXER .....................231 El doctor Tarrés .............................................................. 231 El doctor Victorià Palà .................................................. 232 El doctor Rovira ........................................................... 232 El doctor Felip Font Recordà ........................................ 233 El doctor Andreu Roca .................................................. 233 Mossèn Franquesa......................................................... 235 Mossèn Ramon Quer Falgueras ..................................... 236 El doctor Puigbò .......................................................... 237 Mossèn Lluís Cerdà ....................................................... 237 El doctor Romà Cortès i el seu germà ............................ 237 Els frares mallorquins .................................................... 240 AFEGITÓ .................................................................. 245 GLOSSARI A CÀRREC D’EN JAUME CASTAÑÉ .......... 247 ÍNDEX ONOMÀSTIC ................................................ 257 Índex per cognoms ....................................................... 257 Índex de sobrenoms...................................................... 267

Petita història de la Gleva | 11

EL PERQUÈ Cada any, en reunir-nos l’1 de maig, el grup d’antics escolans, ampliat amb molts més amics de la Gleva que s’hi volgueren adherir, celebrem la nostra festa. Acostumem a recordar moltes facècies de la nostra infantesa i expliquem fets més o menys divertits, quan no un xic punyents, de la tan especial infància que ens va tocar viure després d’aquella guerra sagnant —que nosaltres, llavors, desconeixíem—, les conseqüències de la qual, es varen perllongar tants anys, i sens dubte han marcat la nostra generació. En l’última trobada, asseguts allà a la taula de cal Peyu mentre dinàvem, el nostre amic mossèn Màrius, que en pau descansi, em va comentar que seria una llàstima que totes aquestes petites vivències s’oblidessin i em va suggerir que seria bo fer-ne un recull que en guardés memòria i, per aquest motiu, poso mans a l’obra, desitjant que no us avorriu molt els que ho llegiu. Com comprendreu, encara que els records que en tinc són els d’un infant, la idea que en dono ara és des de la perspectiva actual i no sé ﬁns a quin punt canvia el sentit. Sóc conscient que, en passar uns anys, a les persones que ens segueixen els serà difícil d’entendre moltes d’aquestes coses, ja que el món ha canviat tan de pressa, que aquell sistema de

12 | Narcís Suriñach Bach

vida tan primitiu i pobre, no els cabrà al cap. De totes maneres com que, per sobre de tot, aquest treball el faig a l’entorn dels companys i persones d’aquells dies i per als que assisteixen a les nostres trobades o almenys d’edat similar, els quals encara poden gaudir en recordar-ho, penso que té un sentit de fer memòria d’uns fets que sens dubte reﬂecteixen el que eren la Gleva i els seus habitants. També sé que tractar el problema social, polític i religiós de manera tan succinta, només a pinzellades escadusseres com jo faré —donat que la idea del present treball és una de diferent—, pot portar a confusió i seria un altre llibre molt extens el que es necessitaria per a situar l’actitud de les persones d’aquells anys. D’altra banda, tothom sap que de llibres n’hi ha a milers sobre aquests temes. Però no podem oblidar que, al costat d’actuacions tan brutals i dolentes, al temps que plenes d’ingenuïtat, d’una part important de les esquerres més ignorants i radicals, hi havia els exemples de prepotència i maltractaments de bona part dels terratinents (no tots, ni de bon tros) vers els seus collaboradors, als que menyspreaven de forma grollera, el mateix podríem dir de molts dels industrials que coneixien abastament que els sous que pagaven no arribaven per portar una vida digna. Igualment, l’estat d’absolut analfabetisme i ignorància ajudava a aquell estrany statu quo. Potser per aquest motiu, la majoria dels grans terratinents i fabricants tenien la capella o l’oratori enganxat a la ﬁnca, per poder demanar perdó a Déu per la seva actuació sense haver de desplaçar-se. També, pel que hem anat coneixent, sembla que alguna part del clergat hi col.laborava, però n’hi havia molts d’altres que, dintre les seves escasses possibilitats, feien el que podien pels més humils i aquí en veurem exemples ben clars d’un i altre tarannà.

Petita història de la Gleva | 13

Insisteixo, no es pot oblidar que el que segueix és el record de la visió d’un nen de cinc a catorze anys, per tant, no se’n poden esperar pas grans troballes. Altrament, com crec que passava a la majoria de llars, els pares es guardaven prou d’explicar res que pogués portar problemes, ja que la por va durar molts anys. Jo, personalment, no tinc record que el pare m’expliqués res important d’aquella època tràgica ﬁns que ja era molt gran. Encara que he procurat passar de puntetes sobre molts fets per no ferir. Com que bastants d’aquestes anècdotes, en certa manera, critiquen o es riuen dels seus protagonistes, desitjo que cap d’ells, encara vius, o els seus descendents s’ofenguin, ja que tot el que dic, ho recordo com totalment cert, o m’ho han assegurat els que m’han contat alguna de les anècdotes que no he viscut o no vaig ser testimoni i, per sobre de tot com es veurà, d’un dels qui en ric més o poso en evidència, i no sense motiu, és de mi mateix. Per altre costat, les coses, ens agradin o no, eren com eren i van ser com van ser, i així procuro fer-ne memòria. No per voler ignorarles, les canviarem, i no perquè no ens les diguin a la cara, la gent deixa de dir-les. De ben segur que moltes persones coneixen fets positius o negatius de la meva família que jo no sabré mai. No es tracta doncs de jutjar ningú, ja que de bons i dolents n’hi va haver d’un i altre costat i, a més, preguntem-nos quina seria la persona amb prou categoria moral per poder jutjar i valorar els altres sense conèixer el seu interior. Sols cal recordar allò que va dir un ésser únic: “El que estigui net de culpa...”. Del que es tracta, doncs, és de mostrar alguns dels fets i situacions (no per tristes, ridícules o divertides, menys certes), perquè en quedi memòria. Evidentment, del que més parlaré serà de les meves vivències, donat que és des de la meva òptica que ho explico, però també,

14 | Narcís Suriñach Bach

i és inevitable, una vegada més, un dels principals coprotagonistes (o com diuen ara “artista invitat”) serà mossèn Joan Colom, que la majoria de vegades era l’inductor (no sempre encertat) de moltes de les coses que, malament o bé, fèiem els que érem al seu entorn i que, sens dubte, va marcar el poble per a molts anys, i no sols als infants. També vull deixar clar que algunes paraules tal vegada no són molt acadèmiques, però o era tal com es deien o les poso així intencionadament, ja que gairebé tot el que escric, encara que veritable, ho faig en pla un xic sorneguer i de divertiment, que és l’única manera que ens ho podem agafar avui, ja que bo o dolent, el passat, passat està. En llegir-ho, mireu de retornar als temps de la vostra infantesa, serà la manera més fàcil d’entendre-ho i acceptar-ho. Podria ser que algú es preguntés: “Com pot ser que aquest home recordi o hagi estat testimoni de tants fets?”. Doncs bé, la resposta és molt senzilla: tal com explico en les meves memòries (Primera part),1 mentre els altres estudiaven, jo, empès per les circumstàncies, corria per allà com un bou sense esquella, i tenia temps i ocasió per ser espectador privilegiat de tants i tants esdeveniments, dins els quals em ﬁcava sense ser-ne convidat ni, segur que moltes vegades, desitjat. Altrament, ara en escriure-ho, he tingut l’ajuda de persones que coneixien del tema, les quals m’han assessorat en trams obscurs. Com és veurà, jo era ﬁll d’una casa pobra, i no ho he pas volgut amagar. Sé que moltes persones que estaven en les mateixes circumstàncies, ara de grans, amb la sort canviada, volen amagar 1

Records de la meva vida. Ed. Emboscall, 2004.

Petita història de la Gleva | 15

els orígens humils, voldria que per aquest motiu ningú s’enfadés. Quedi clar, que no pretenc que això sigui un llibre d’història, sinó un llibre que conta petites històries i anècdotes a voltes tendres i altres punyents, però totes certes. També, i per últim, desitjaria que tothom entengués que he de descriure molt breument els fets, ja que d’altra manera, la cosa es faria molt llarga i feixuga. Potser perdran quelcom de substància, però no cansaran tant. Vic, setembre de 2004

Petita història de la Gleva | 17

Aclariment d’última hora

Com es veu, aquesta petita història va ser escrita l’any 2004, i tal vegada hauria volgut editar-la, si no hagués estat que en deixar-la llegir a alguns amics, me la van criticar molt. Però, per sobre de tot, quan per aquells dies, l’Emília Anglada buscava informació per un llibre de mots i cognoms que estava escrivint i, en demanar, algú li va dir que en Suriñach tenia molta informació sobre el tema, em va trucar i la vaig invitar a venir a casa per parlar sobre el que li interessava. Com que eren moltes les preguntes que em feia, jo —ingenu de mi— li vaig suggerir que llegís l’esborrany d’aquest llibre i així guanyaríem temps. Malauradament, la meva idea va ser un gran error, ja que quan l’Emília em va tornar el llibre —a desgrat que en va treure molta informació per al seu—, va venir molt ofesa i em va dir que jo era una mala persona, i que si tingués temps, tal vegada em denunciaria per injuriador. En ﬁ, que el meu llibre era una ofensa i una calumnia per a tots els que jo citava. Sembla que la seva ofensa era perquè jo parlava d’unes parentes llunyanes d’ella, fent-les protagonistes d’una anècdota i, la veritat, és que ella no va entendre que les protagonistes eren unes amigues de les seves parentes, com queda clar en el llibre. També, vaig arribar a pensar que, tal vegada va tenir una mica de gelosia en trobar-se que algú havia tingut una idea similar i potser li

18 | Narcís Suriñach Bach

passés al davant. No ho sé, el que queda clar és que un home senzill no pot fer ombra a una tan il.lustre catedràtica d’universitat i jo desconeixia el seu treball. Així és que, entre una cosa i altra (recomanació d’alguns familiars inclosos, per allò del què diran), vaig deixar el llibre en conserva i no hi vaig pensar més. Però, l’altre dia se’m va ocórrer rellegir-lo i em van tornar les ganes de deixar-lo conèixer, pensant que algú estaria de la meva part i tal vegada li agradaria. Veus aquí doncs el resultat. Vic, novembre de 2013

Petita història de la Gleva | 19

GENT DE LA GLEVA La Gleva que jo recordo dels anys quaranta i cinquanta és difícil de descriure, però podríem dir que era un poble vençut, trist i d’un silenci gairebé absolut, provocat per la por i la misèria, només trencat pel so de les campanes, sobre tot, és clar, de la Gleva, però també de Sant Hipòlit, Santa Cecília i ﬁns i tot de Gurb, que des de dalt de llurs campanars (cloquers2 en deien en temps antics, suposo que per herència de les batudes cícliques dels francesos que deurien deixar alguns mots de la seva llengua), ens recordaven el que la meva padrina —en sentir-ho mentre fèiem pasturar la mula per allà darrere el carrer de Dalt, prop de la Fonteta— repetia dia darrere dia: “Una hora menys de vida, una hora més a prop de la mort. Permeteu senyor que tinguem una bona vida y una més santa mort!”, i tot seguit resàvem el parenostre. Ja he deixat escrit en les meves memòries (Primera part), que la meva padrina i, com a conseqüència, la major part dels seus descendents vivíem en perenne estat de sentiment religiós, sense massa fonament ni raonament, però era el que els havien ensenyat. 2

Segons l’etimòleg Joan Corominas, el terme és occità antic i va passar al català medieval, tot i que el seu origen és germànic.

20 | Narcís Suriñach Bach

No hi havia pràcticament autos i quan, més o menys a dos quarts de dotze del mig dia, pujaven els cotxes de línia d’en Corretja de Sant Hipòlit o de l’Estamenya de Peraﬁta, se’n podia assabentar fàcilment tot el veïnat, ja que el soroll que feien, trencava l’encanteri d’aquell petit poble. Córrer, no corrien gaire aquells cotxes, per allò del gasogen —sembla que no era bon combustible—, però de soroll sí que en feien. Sols de tant en tant, el corn de can Riva i la campana de ca l’Escolà cridant els treballadors, el bramular d’alguna vaca llunyana o el renill d’algun cavall, euga o ruc, junt amb els lladrucs d’algun gos famolenc, acompanyats del gemec d’alguna roda de carro mal greixada, recordaven que hi havia vida en aquell paratge. Únicament, el cant de la gran varietat dels molts ocells que encara volaven lliurement, donaven un sentit de joia de la Natura, relativament verge ﬁns al moment. Segurament, aquells animals lliures eren el únics que no participaven en el sentiment de derrota. També, i per acabar-ho d’adobar, l’aiguat del setembre del 1940 va ajudar a empitjorar la situació i a acabar de silenciar a aquella gent atemorida. Moltes famílies quedaren sense llar o sense feina. El primer i quasi únic aparell de ràdio que es podia sentir si s’estava a la vora (parlo de mi, és clar) i que vaig veure i recordo d’aquells dies, era el que tenia el matrimoni Corominas, el Cacuero —i no sé si n’hi havia d’altres, però en tot cas no estaven al meu abast—, aparell del qual la senyora Perarnau Dilmer, esposa del Cacuero, se’n sentia ben orgullosa. Aquell estrany aparell, que jo creia que tenia gent petita dintre cridant fortament, em va meravellar i, en certa manera, em va marcar de cara al futur, ja que molts anys després, en vaig arribar a

Petita història de la Gleva | 21

construir molts d’aparells de ràdio, així com més tard televisors, cosa que ja explico en les meves memòries.3 Excepte els pocs que tenien la vida resolta per un o altre motiu molt concret, ja fos d’herència del negoci o per inﬂuència política del nou règim, la resta caminaven capcots, molts segur que rumiant com s’ho farien per portar el pa a taula, cosa que representava un miracle diari si s’aconseguia. Podíem dir que s’havia passat d’un estat crònic de gana dels segles precedents, a un estat total de misèria per a la gran majoria de persones, que no n’albiraven pas una ﬁ a curt termini. Els que vivien en les cases més properes a la deserta carretera, podien veure el migrat trànsit dels comptats carros dels pagesos —com el d’en Panyanya de can Jordi, el de can Rossa, o en Calistre de can Corretja—, dirigint-se o tornant de les seves tasques agrícoles, o també el carro de trabuc de l’Arbat, en Pèjul, de Sant Hipòlit pujant sorra d’allà el riu sota la resclosa, o encara les més comptades tartanes dels comptadíssims terratinents o pagesos més o menys benestants, o el segur i diari recorregut d’en Pep Audinis, Pep Mates, i l’Estudiant, que sembla tenien el monopoli (no n’hi havia d’altres) del transport de tot tipus de mercaderies de Vic a Sant Hipòlit. Aquests dos homes tan particulars tenien llurs animals molt ben ensinistrats, i era tan deserta la carretera, que es podien permetre venir de Vic, l’Estudiant dormint tot el camí sense que li caigués la pipa de la boca, o en Pep Mates, home sembla que d’una certa cultura, llegint quasi amb el nas tocant el llibre donada la seva absoluta miopia, a desgrat d’unes ulleres amb vidres com culs de got. 3

Records de la meva vida, ed. Emboscall, 2004.