8 minute read
MA-TRIUS - 01/29
Portada
igual[tat]
Advertisement
MA-TRIUS
Per la Comissió d’Igualtat
MA-TRIU, Segons el diccionari: “Úter”, “Matèria bàsica que té capacitat generadora o formadora”. El adjectiu “Que dona origen o vitalitat a una cosa”. És curiós que la unió de MARES I ACTRIUS, ens faja pensar en aquesta paraula, que s’adapta tan bé a tot allò que en aquesta edició de l’equiliquà es posarà sobre la taula. Però volem deixar clar, que aquest descobriment no l’hem fet nosaltres... sinó una de les nostres entrevistades, Lola Moltó, que de manera molt generosa ens ha regalat part del seu temps. I no sòls ella, sinó totes i cadascuna de les vertaderes protagonistes d’aquesta revista: Les entrevistades.
Hem tingut la sort de poder comptar amb 22 actrius professionals, que han sigut mares en diferents èpoques, i que han volgut compartir amb nosaltres les seues experiències, els seus pensaments i el seu viatge més personal i professional d’una manera sincera i oberta. Hem arribat al màxim de representació que estava al nostre abast, intentant recollir un ventall diferent de generacions i situacions diverses. Aquest número, no pretén ser una investigació en profunditat ni una mostra estadística del que significa ser actriu i mare, sinó que pretén apropar-se i donar veu a una situació real de la que gairebé no s’ha parlat. Fa molt poc també que tenim una comissió d’igualtat al sindicat, i són molts els temes a abordar, però aquest tema ens l’han posat a sobre la taula més d’una vegada, amb una sensació d’abandonament que nosaltres no volíem perpetuar més. I no es l’únic, de fet, tot l’equip està obert a rebre les vostres propostes i posar-les sobre la taula, perquè tenim molt a fer.
Sense anar més lluny, una de les actrius, Pepa Cases, en aquesta mateixa entrevista ens proposa fer aquesta mateixa edició per a Actors-Pares, per a escoltar-los, vore com es senten, què tenen a dir i caminar junts i juntes. I Pepa, així ho farem, més prompte que tard... Tenim moltes ganes!
I ja per a finalitzar, sòls dir-vos que si intentàrem extraure una única conclusió d’aquestes entrevistes, seria impossible. Cada situació és diferent, ja que si aquesta professió es caracteritza per una inestabilitat continuada, la suma de cada maternitat i cada situació encara amplia més el ventall d’experiències. Sí, és un primer pas per apropar-nos, per reflexionar i a poc a poc trobar la base per a futures solucions que hem de buscar entre tots i totes. De moment vos deixem amb les vertaderes protagonistes: les nostres MA-TRIUS.
Hem ordenat les respostes de les ma-trius en funció de la seua veterania:
Rosanna Espinós
No especialment.
Lola Moltó
Sí, sí que m’ho vaig pensar perquè em pensava que ja no em cridarien. Fins als cinc mesos que pràcticament no se’m notava no vaig dir res: continuava fent càstings, presentant-me a totes les proves, com una més. Era la sensació d’ocultar una cosa que de tota manera acabarien tots sabent, però no volia que el meu embaràs fora un impediment per a poder treballar. Sort que vaig poder doblar, d’esta manera, vaig poder compaginar l’embaràs amb el treball. Però sí que vaig ajornar la decisió de ser mare perquè pensava que se m’acabava la carrera d’actriu. No és que no gaudira de l’embaràs i la lactància, és que havia de demostrar que podia ser com les que no ho estaven i això em generava molts conflictes.
Victoria Salvador
Una mica sí. Ho havíem plantejat com una possibilitat amb la meua parella i hi havia una voluntat per part dels dos, però jo necessitava sentir que havia fet algun treball consistent com a actriu abans de llançar-me a l’aventura de ser mare. I això va ser després de fer “Pánico contenido” el 1994.
Pilar Martínez
Més que per la por, en realitat vaig ajornar-ho perquè no trobava el moment oportú. Els noranta van ser uns anys molt actius a nivell de feina: es va inaugurar el Centre Dramàtic de la Generalitat Valenciana, començava el doblatge... i era difícil pensar en parar.
Mª José Peris
No.
Pepa Miralles
No. Va vindre tard, però no ho vaig ajornar.
Sònia Alejo
No era por exactament. Havia tingut un embaràs anterior que no va arribar a terme i després vaig tardar uns anys en intentar-ho de nou. Portava un ritme trepidant, crec que no em vaig plantejar res.
Ana Ulloa
No.
Anna Albaladejo
No vaig ajornar la decisió de ser mare. La veritat és que ho vaig fer quan ho vaig desitjar. Sí que és veritat que vaig estudiar Art Dramàtic dels 23 als 27 (una miqueta major) i en sortir de l’Escola d’Art Dramàtic vaig estar viatjant una mica amb la fantasia al cap… Sí que vaig esperar que s’organitzaren els temps, però no diria que vaig ajornar el desig o la decisió, sinò que vaig organitzar els temps. Aquell any treballava fent infantils que requerien molt de desgast físic i sí que vaig esperar que s’acabara la gira de la campanya escolar i quan va acabar em vaig quedar embarassada (gener del 2007). També és veritat que estava amb una creació meua, de la meua pròpia companyia, en la qual anava a estar d’actriu. Però durant l’embaràs vaig tenir problemes i es van espantar els metges i vaig decidir que em baixava de l’escenari i que assumia la direcció… Això va estar bé perquè em va obrir la porta de la direcció escènica.
Gemma Miralles
Si no hagués estat tant en actiu, potser hagués sigut mare abans; però quan vaig prendre la decisió no tenia por a no poder treballar durant un temps o que es veiera modificat el meu ritme de treball.
Cristina Fernández
En el meu cas no.
Mertxe Aguilar
No.
Iolanda Muñoz
No. Ho vaig fer quan realment vaig sentir que havia de fer-ho.
Estela Martínez
Sí, és clar que sí! Hi ha por, molta por per tot el que desconeixes i perquè saps que d’alguna manera afectarà a la teva vida laboral. Decidir ser mare, siga la professió que siga, em sembla que és una decisió difícil en un país com el nostre on no hi ha massa facilitats econòmiques i tampoc no existeix la conciliació familiar. Però crec que en la nostra professió és encara una mica més difícil aquesta decisió. Jo no he tingut mai una baixa per maternitat, ni cap ajuda per no poder treballar quan estic embarassada per falta d’oportunitats. És evident que amb una panxa com un cabàs difícilment algú et donarà feina, sobretot, pel risc i el cost econòmic que suposa contractar una actriu embarassada. Tampoc no pots intercanviar el teu cos amb ningú i no ets fàcilment substituïble d’un dia per un altre. També hi ha una por per allò físic, mai no saps com quedarà el teu cos després de parir i necessites el teu temps per tornar a ser la que eres. Mai no trobes el moment per ser mare perquè també saps que reprendre la carrera com actriu és dur. Quan estàs un temps absent en el món escènic, desapareixes. Reincoporar-se al mercat laboral és complicat en aquesta professió.
Lucrecia Cervelló
No, realment no ho vaig pensar mai.
Begoña Tena
No.
Pepa Cases
No, sempre he tingut clar que quan trobara a la persona amb la qui compartir esta experiència ho faria de totes, totes.
Silvia Valero
No. Amb el meu primer fill vaig ser mare quan ho decidírem. La por a la pèrdua de treball, va vindre després després del naixement de Pedro. Amb la meua segona filla sí que he de dir que buscàvem el moment ideal. I com aquell moment mai arriba (la incertesa d’aquesta professió impedeix fer plans), la vam tindre quan va arribar. I després, la incertesa de la vida ens va portar una pandèmia i tot es va paralitzar.
Pilu Fontán
No.
Rebeca Valls
Sí, per descomptat. Por no tenia, directament no ha entrat en els meus plans fins fa molt poc de temps. Era molt conscient que primer havia de dedicar-me a la meua professió. He sigut mare amb 37 anys. No em penedisc però sí crec que haurien de donar-nos més alternatives.
Ana Conca
La meua realitat és que la meua prioritat no era ser mare. Dedicar-te a les Arts Escèniques és un compromís de vida, la meua prioritat era formar-me bé i treballar i per a això calia invertir temps, diners i viatjar on fera falta, i això era incompatible amb el desig o no de ser mare sent més jove. Un altre tema és que a més com a dona lliure, curiosa i de món, el meu temps d’oci el dedicara a viatjar i això també era incompatible amb la maternitat, mai veia que era el moment de fer-ho. Així que sí, ho vaig desplaçar a un segon pla, durant molts anys.
Marina Gutiérrez
No, la veritat que quan el rellotge biològic va cridar a la meua porta em vaig posar amb això. Sí que és veritat que va ser quan havia acabat amb una funció i veia que no tenia res a la vista en aquell moment.
Patricia Teruel
La veritat que sempre he tingut clar que volia ser mare i la meua professió no m’ha ajornat per prendre la decisió.
