MA-TRIUS 21/29, 22/29 I 23/29

Eq’ iliquà 51_11/20 | Especial MA-TRIUS pregunta 21/29, 22/29 i 23/29 (preguntes entre actrius)

Preguntes entre actrius

21 - T’has sentit alguna vegada jutjada per anteposar la teua vida laboral a la de mare? A banda m’agradaria transmetre: Tot el meu recolzament en tot allò que decidisquen per a aconseguir una satisfacció plena en la seua vida com artistes i com a mares.

Pilu Fontán

Si tornes prompte al treball la gent se sorprén. Es pregunta com ho has fet i per què. La majoria creuen que ho fas pels diners o per estar present en la professió, quan en realitat tornes per necessitat artística. El que passa en un escenari és extraordinari, distint a la criança i absolutament compatible. I la culpa cal combatre-la amb fermesa i alegria perquè la gent sempre va a opinar.

22 - Creus que els pares es senten tan malament quan hi ha èpoques que passen molt de temps fora de casa i no veuen a les seues filles o fills? o és que les mares tenim imposada esta culpabilitat i això ens fa prendre decisions de renunciar a projectes als que ells mai renunciarien?

Estela Martínez

Crec que el sentiment d’enyorança i tristor per no estar amb els teus fills, la teua família és un sentiment comú en tots dos, no sabria calibrar-lo en el meu cas però és cert que en una parella heterosexual, la dona té una necessitat d’estar present i donar calor als seus fills i en molts casos fins i tot la necessitat d’alletar-los amb el pit, la qual cosa crea un vincle difícil de separar en els primers anys de vida. La dona té assumit el fet de renunciar a la feina per criar, l’home té assumit que ha d’eixir a buscar el pa, és una qüestió d’educació que encara perdura però, per sort, hi ha moltes dones valentes disposades a canviar-ho i molts homes oberts a experimentar un canvi de rol.

Patricia Teruel

Les mares tenim una culpabilitat imposada. Com que ens hem de sentir malament per eixir fora i deixar al xiquet o la xiqueta. És una cosa de la cultura i d’arrels que a les mares se’ns jutja més si eixim fora de casa a treballar o arribem més tard... Cosa que als pares no els passa i no crec que tinguen eixe sentiment de culpabilitat. És una cosa que nosaltres també ens hem de treballar però ens costa més.

23 - El fet de ser mare, ha modificat d’alguna manera la teua vivència dalt d’un escenari? T’enfrontes de la mateixa manera al treball interpretatiu?

Pepa Cases

Clar que he modificat la meua vivència dalt d’un escenari. M’enfronte no només de diferent manera al treball interpretatiu sinó a qualsevol treball de qualsevol projecte, perquè des que sóc mare ja no m’alçe pensant en mi i em gite pensant en mi. Ara m’alçe pensant en una personeta i em gite pensant en esta mateixa personeta. La vida canvia però, no només pel fet de ser mare només. Em canvia pel fet de tindre 40 anys i no tindre 20. Em canvia pel fet d’haver-me mudat a un poble en lloc de viure a la ciutat. Em canvia el haver de tindre una companyia pròpia o treballar per a les demés… vull dir, que totes les experiències que ens passen a la vida ens canvien, ens modifiquen. I això també ens fa grans com actrius. Però clar, es que el fet de ser mare és una qüestió que no es en un moment determinat, no es una decisió que pots canviar, sinó que eixa decisió d’haver sigut mare i ser-ho ja es per a sempre, i clar modifica el teu dia a dia, els teus horaris, les teues decisions i sobretot les teues prioritats. I per això hem d’estar molt ben acompanyades i recolzades, no sols per la família i la parella, el nostre voltant, sinó per la professió.