2 minute read
MA-TRIUS 12/29
Eq’ iliquà 51_11/20 | Especial MA-TRIUS pregunta 12/29 (preguntes entre actrius)
Preguntes entre actrius
Advertisement
Durant l’entrevista realitzada a les actrius, els demanarem lliurement que escriviren una pregunta que els abellira fer a altra actriu i mare. Després, de manera anònima els hem donat a triar dues d’estes preguntes perquè les respongueren si volien. El que es mostra a continuació és el resultat d’eixes preguntes contestades entre elles. Algunes s’han quedat sense respondre, però com que totes eren molt interessants, les deixarem al final per poder fer reflexió personal.
Anna Albaladejo
Jo crec que les ajudes haurien d’anar en dos sentits. Per un costat, l’econòmic: possibilitar un suport extra per a poder decidir fins on continues amb la teua vida laboral o com readaptes la teua disponibilitat horària, com en altres professions existeixen les jornades reduïdes. Ací pense que les reduccions no serien possibles però sí un suport econòmic des de les institucions, (a banda que la baixa de maternitat que és molt curta) amb un sou o compensació que permeta complementar. Així podríem conciliar acceptant fins on treballar, sense haver de dir que sí a tot per necessitat econòmica o por a quedar-te fora de l’arena. Una compensació perquè no siga tot o res. I per un altre, donar un accés major als xiquets i xiquetes al nostre espai de treball de manera que puguen acompanyar-nos en alguns moments. Per exemple, amb guarderies laborals (no en conec cap teatral, seria un projecte bonic). També normalitzar que els xiquets pogueren estar més presents en algunes fases del treball, segurament no en totes ni tot el temps, però llevar-se d’açò que els xiquets destorben i fer més accessibles els espais laborals (no sols teatrals). Potser és una aposta per una altra forma de socialitzar on mares, pares i xiquetes no quedaren sols en l’àmbit privat. Cap a on ens portaria açò, no estic segura, però potser a quelcom més divertit i humà.
Begoña Tena
La veritat és que quasi sempre he pogut acoplar amb l’empresa els horaris, sobretot en el procés d’assajos (després, de bolos i gires no hi ha manera de conciliar, és impossible). Però he tingut molta sort perquè m’han permés treballar en “horari escolar”. Quasi sempre s’ha donat d’una forma natural, però també la major part de les vegades l’empresa estava dirigida per dones.
