MA-TRIUS 15/29 i 16/29

Eq’ iliquà 51_11/20 | Especial MA-TRIUS pregunta 15/29 i 16/29 (preguntes entre actrius)

Preguntes entre actrius

15 - Has tingut dificultat per a reincorporar-te al treball després de dedicar un temps exclusiu a la criança?

Rebeca Valls

Sí, de fet sent que fins fa molt poc, la meua ànima i el meu cos no em donaven per a més. Estava enfocada exclusivament a la meua filla. I tota la resta era difícil. Quasi impossible! He treballat però no sé com. No sabia encaixar el meu jo (actriu/dona) dins de la meua nova jo (mare/dona). És un procés complex de canvi, mutacions, molt animal.. que supose cada dona viu d’una manera.. però a mi el meu cos em demanava exclusivitat absoluta per a ella. Ho he passat malament. Però ara ja estic gaudint de nou del meu treball i dels processos amb les meues companyes i els meus companys.

16 - Tens a algú que et tire una mà amb els menuts quan comences un nou projecte? Perquè els processos de creació i assaig d’una producció/ enregistrament... són molt intensos, i els horaris no sempre són compatibles amb els horaris de les guarderies o escoles. I crec que això ens resta moltes més energies a les mares que als pares en general, genera molt d’estrés el voler intentar arribar a tot quan estàs sola.

Ana Ulloa

No he tingut família a prop i he curat a soles dels meus fills al viure el meu marit fora de València. Ha sigut difícil moltes vegades treballar. Ara els meus fills són grans i ja he superat la fase de criança, però la recorde com a molt dura.

Anna Albaladejo

Tota l’etapa en la que el meu fill era més petit vaig contar amb el suport incondicional de ma mare, que sempre ha fet molt per trobar la manera que jo no perdera els meus projectes professionals ni el temps amb el meu fill. Per exemple, quan vaig fer el doctorat en teatre i a la vegada treballava com actriu en Inestable (tenia uns horaris impressionants i una energia posada en el treball tan intensa que no em donava el cap per a allò pràctic), ma mare el que feia era que recollia al meu fill del col·legi mentre jo assajava o estudiava, i ella el passejava, li ajudava amb les tasques, el banyava, li donava de sopar, me’l portava amb tot fet però quan encara al xiquet li quedava una horeta despert perquè jo puguera estar amb ell eixa última estona i poder llegir-li un conte i dormir-lo. Vull fer un homenatge a les avies! Per un altre costat, també el pare del meu fill, encara estant separats des que el meu fill era molt petit, sempre ha facilitat ocupar-se d’allò pràctic en els moments en els que jo estava més sobrepassada de treball sense que jo per això haguera de perdre’m al xiquet. S’ocupava d’allò pràctic, fins i tot, a ma casa. A més tant ma mare com el pare del meu fill respectaven que jo dissenyara “el pla de producció” (que li dic jo) al voltant de la vida de meu fill. Vull dir que em deixaven com a mare pensar i dialogar amb el meu fill el pla, executant les coses de la manera en que jo les pensava i decidia… amb ells he tingut moltíssima flexibilitat.

Ana Conca

Gràcies a ma mare i la meua parella puc portar-lo, i encara així, de vegades, es complica, en el meu cas, el meu fill és molt petit i és més difícil encara, l’opció B seria no treballar, però això és sols per a qui s’ho pot permetre jajajaja… la veritat és que has de triar què fas o deixes de fer, la teua vida d’actriu pre-bebé ja no existeix, és a dir, estrenes? prendre alguna cosa després dels bolos o d’un dia de gravació?... Passa a ser una utopia, com a mínim, este primer any, que és del que puc parlar. Intentar arribar a tot és impossible, cal triar. I açò tenint a la família ajudant sempre.