1 minute read
MA-TRIUS 14/29
Eq’ iliquà 51_11/20 | Especial MA-TRIUS pregunta 14/29 (preguntes entre actrius)
Preguntes entre actrius
Advertisement
Mª José Peris
No ho he sentit, ha sigut una realitat.
Ana Ulloa
Sí. He sentit que perdia oportunitats. Per l’horari dels assajos que era incompatible amb el dels meus fills i no tindre a ningú. De vegades eren projectes interessants però amb baix pressupost i em costava més contractar a algú que els cuidara que el salari que cobraria com actriu.
Silvia Valero
Moltes vegades he sentit que perdia oportunitats, entenent oportunitats com: fer un curs, presentar-me a un càsting o directament no realitzar un projecte perquè se solapava en tems amb un altre. En un altre moment de la meua vida jo ho feia tot. És a dir, podia treballar matí i vesprada sense problema. Açò ara no és possible, o com mínim no és sempre possible. Ara mateix, el moment de criança en el què em trobe, no em permet treballar tantíssimes hores fora de casa. Inicialment em costà assumir açò. De vegades, si hi ha alguna cosa que m’interessa molt, em costa, però cada vegada menys. El que he aprés amb la maternitat (i amb altres vivències, però sobretot amb la maternitat) és que nada és tan important. Res. Ni un curs, ni un càsting, ni un projecte. Res. I eixe sentiment de pèrdua que he sentit moltes vegades en el tema professional, cada vegada ha sigut menor.
Rebeca Valls
Sí, clar. Des que et quedes embarassada comences a perdre oportunitats i és només el principi.. després és de manera permanent.. o és la meua sensació. Però sincerament això ho he viscut molt tranquil·la. Amb acceptació. Sabia que ocorreria i estava disposada a això. No crec que vaja a ser sempre així però de moment ni em pesa ni preferisc una altra cosa. Vaig decidir tindre una filla per a dedicar-me i gaudir-ho. Només ho passe malament quan les meues decisions van en contra de la criança.
