3 minute read
MA-TRIUS 24/29, 25/29, 26/29, 27/29, 28/29 i 29/29
Eq’ iliquà 51_11/20 | Especial MA-TRIUS pregunta 24/29, 25/29, 26/29, 27/29, 28/29 i 29/29 (preguntes entre actrius)
Preguntes entre actrius
Advertisement
Pepa Cases
Sí, i molta. Faig sororitat amb les actrius siguen o no siguen mares perquè evidentment ens hem de recolzar entre nosaltres i el món artístic està molt més fotut per a les dones que per als homes. Si, només ja partint pel gènere. I a més a més si son mares també, perquè moltes vegades m’han arribat comentaris de “no, és que està embarassada” o “no, és que acaba de ser mamà i aleshores no tindrà temps” i jo sempre he tret el comentari de dir: No, cadascú traiem el temps com volem i esta persona ha de triar si vol traure el temps o no, és la seua decisió. No han de triar els programadors/es per nosaltres o els creadors/es de projectes per nosaltres. Nosaltres decidirem si es el moment de seguir cuidant a les nostres criatures al 100%, si es el moment de cuidar-les al 50% o si es el moment de que li toque al pare o altres persones…. i jo poder dedicar-me a la meua feina.
Estela Martínez
Si, estava preparada amb tot els sentits i a més tenia la necessitat i les ganes de tornar-hi però no sempre tries tu el dia i l’hora per tornar a un escenari, així que de vegades l’espera després de la maternitat es fa eterna però arriba. He de dir que moltes vegades no tothom és conscient del que significa ser mare i treballar. La nostra feina, hui en dia, implica moltes hores d’estudi i preparació a casa i això de vegades és molt difícil de conciliar, necessites un esforç extra que una altra persona sense fills no té i ací podríem encetar un tema molt llarg que és com ha canviat el “conte” en la manera d’assajar i el temps per fer un muntatge. Hui en dia a les mares-actrius i pares actors, ho tenim una mica més complicat, la rapidesa en la que s’ha de fer tot, va en la nostra contra.
Lola Moltó
Doncs sí, sí que han canviat. La meua prioritat des del moment en que vaig ser mare han sigut els meus fills, encara que com era actriu per a mi actuar o estar assajant era un descans. era com estar de vacances perquè en eixe moment sols pensava en mi i en el personatge que estava fent. També veia als companys i em reia molt. Però la meua prioritat eren els meus fills. Les meues motivacions per a actuar són les mateixes. I cada vegada m’entusiasma més actuar. Jo crec que gràcies a actuar m’ha pogut salvar d’esta bogeria que és la vida.
Gemma Miralles
Sí. Durant els primers anys de criança els meus fills estaven per davant de la meua feina. Especialment el segon, amb el primer em vaig perdre moltes coses per treballar. La meua creativitat estava latent, però a partir de sentir que ja no em necessitaven tant , es va disparar. Ara puc gestionar-ho tot millor.
Marina Gutiérrez
Arribar al punt de deixar la meua professió no, però que m’hagen canviat les prioritats i no posar el focus sol a trobar una mica del meu si. Si he de tindre un pla b i treballar en una altra cosa que m’agrada per a tindre estabilitat econòmica, doncs... he de fer-ho, amb un fill cal fer-lo. L’amor per la meua professió sempre serà ací.
(sense respostes)
(sense respostes)
