MA-TRIUS - 04/29

04 - Si és així, vos ha afectat de la mateixa manera tindre fills?

Rosanna Espinós

Ell tenia més feina que jo aleshores i jo em vaig dedicar més a la criança.

Lola Moltó

No, per a ells no és el mateix, no canvia tant. Hi ha eixa cosa d’estar ajudant, d’estar prop. Però no és el mateix. En el meu cas, jo estava amb la meua filla al 100%, pareixíem siameses. La sort és que ell, precisament per ser de la professió, ho entenia tot perfectament, va ser un company de viatge molt bo.

Pepa Miralles

No. És complicat d’explicar. Crec que no ens afectava de la mateixa manera, perquè jo crec que em feia més responsable de més coses en la criança. Pense que jo mateixa em posava l’obligació d’encarregar-me de més coses perquè així ho volia... o per la societat, per l’educació etc, etc. No sabria posar el tant per cent!

Sònia Alejo

En l’àmbit laboral, no.

Cristina Fernández

Absolutament.

Mertxe Aguilar

De cap manera. Quan vaig quedar-me embarassada d’Emma, la major, el 2008, va haver un projecte al qual ja no hi vaig entrar. El pare dels meus fills no va parar en cap moment de treballar. Als pares, encara que tinguen nadons, ni se’ls planteja per part de les empreses o productores, si han de fer-se càrrec dels seus fills. Ara tenen baixa obligatòria, crec... També em van acomiadar, després de la baixa maternal, al Palau de les Arts.

Estela Martínez

Evidentment no ens ha afectat de la mateixa manera el fet de tindre fills. Principalment perquè la naturalesa ha volgut que siguem les dones les úniques que podem gestar i això ja crea una gran diferència en la qual l’home no hi pot fer res però després també hi ha una condició educativa que fa que com a dona et poses la càrrega i la responsabilitat d’estar tu al 100% amb els teus fills els primers anys de vida, sobretot quan no hi tens a ningú que t’ajude, com és la figura dels “iaos/es”. Jo vaig renunciar més a la meua carrera que la meua parella. Vaig pensar que com ell tenia més oportunitats de treballar havia de ser jo la que devia quedar-me un temps per a cuidar de les criatures i vaig aparcar la meva vida professional durant un temps. També cal dir que encara hi és present la diferència de ser home i dona en aquesta professió, és una de les lluites que tenim les dones en aquest sector i que des de fa un temps se li està donant visibilitat i es lluita per posar en valor la igualtat de condicions i d’oportunitats. Crec que les dones ens hem d’empoderar més en aquest sentit i no deixar-nos portar per les inseguretats i les pors. En una parella, tots dos decideixen ser pares, per tant, tots dos som igual de vàlids per a la criança i tots dos tenim el mateix dret de continuar treballant i de viure de la nostra professió sense renunciar a ser ni pares ni mares.

Lucrecia Cervelló

Clar que no. Però vull deixar clar que no ens afecta de la mateixa manera, perquè jo he decidit tindre menys feina i estar amb els meus fills i ell renuncia a estar menys temps amb els nostres fills per a tindre més feina i poder alimentar-los.

Pepa Cases

Clar que no!! Les mares sempre tenim més feina per molt feminista que siga la teua parella. Malauradament el món no està dissenyat per a la conciliació sigues de la professió que sigues...

Silvia Valero

Té un contracte fixe, amb la qual cosa la paternitat no li ha modificat el treball.

Pilu Fontán

De diferents maneres. Per una banda, embarassada de 30 setmanes jo ja no he actuat i ell sí que ha pogut fins al final. Per altra banda, el meu període de baixa ha sigut més llarg.

Rebeca Valls

No ens ha afectat de la mateixa manera. Principalment perquè les dones donem el pit. I el cordó umbilical està unit a les nostres entranyes des de molt abans que nasquen. La meua dependència i la de la meua filla amb mi no era la mateixa que la que podia tindre la meua parella. Però gràcies a ell, que ha vingut amb mi als assajos, he pogut començar a treballar molt prompte. Sense ell, no hauria pogut. Una altra cosa per a debatre és si això és bó per al bebé i si esteu els dos preparats tan prompte. Les 16 setmanes de baixa per maternitat per a una mare i per a un pare és molt poc de temps. Però això és una altre tema.

Ana Conca

El nivell de compromís és el mateix, evidentment. Però la realitat és que quan optes per la lactància materna el bebé té molta més dependència de tu. A mesura que creix, a poc a poc, s’equilibra entre el pare i la mare. Tot i això, individualment és una altra història. Tot el que li passa al teu cos per a poder engendrar, parir, alimentar el teu bebé... això només ho passa i ho viu la mare. Després cal recuperar-se físicament i psicològica d’un procés que és el més brutal, en tots els sentits possibles: des del més bell fins al més amarg.