8 minute read
MA-TRIUS - 05/29
Advertisement
Rosanna Espinós
Un parell d’anys, encara que el volum de treball al País Valencià, excepte casos comptats, mai ha sigut per llençar les campanes al vol.
Lola Moltó
Saps què passa? Que a l’època abans de què jo em quedara embarassada tampoc no hi havia tanta feina. Jo feia molt de doblatge i aleshores vaig continuar fent-ne però de la resta... És cert que jo no ho vaig dir als quatre vents i seguia fent càstings perquè per res volia que em deixaren de cridar, que ningú pensara que deixava d’estar en la professió per estar embarassada. Sí que hi havia cert temor. Tenia la necessitat de projectar una imatge de superwoman, que la maternitat no afectara el meu treball. Però vaja, jo tardí mesos en tornar a treballar perquè em cridà Alfredo Mayordomo per a una producció pública i em vaig alegrar molt però em vaig quedar fatal. Bé i mal, vaig plorar per descomptat. Estava entre el desig d’actuar i la cosa esta que t’entra de no abandonar a la teua filla, no? Em sentia molt culpable. No sé si a ells això els passa. En eixe aspecte les mares eixim més perjudicades. Jo assajava per les vesprades i a la nit quan arribava a casa agafava a la meua filla en braços i no la soltava. En resum, entre unes coses i altres, jo vaig tardar un any des que va nàixer la meua filla en recuperar el volum de feina. Fins i tot diria que vaig començar a treballar més.
Victoria Salvador
La veritat és que abans d’estar embarassada per primera vegada no havia generat massa volum de treball. Venia d’estudiar de fora i a penes sí havia fet algun treball com a actriu. M’havia dedicat a l’ensenyament, a fer ajudanties de direcció, dirigir alguna lectura dramatitzada... Però després de ser mare per tercera vegada, ja m’havia introduït de nou al món de la interpretació amb “Nascuts Culpables” (de fet em vaig quedar embarassada durant l’exhibició d’aquest espectacle) i a poc a poc vaig començar a lligar una faena amb una altra, però sempre amb la diversificació de la qual acabe de parlar.
Pilar Martínez
No vaig deixar de treballar, a canvi de dormir poquíssim, i de reduir el volum de feina. No va ser fins després d’uns quants anys que em vaig poder incorporar plenament al món professional (molt poc després començà la crisi).
Mª José Peris
No, mai torní a treballar tant. Malauradament, no tenia família a prop i si treballava, havia de pagar a algú.
Pepa Miralles
Després d’un any que no vaig treballar, ho vaig fer... però es difícil perquè depèn de les ofertes que hi hagen. En el meu cas vaig fer “Vis a vis” i després també “Autoindefinits” en la televisió quan la meua filla era també menuda. Podría dir-se que en el meu cas no vaig veure que baixara el volum de feina.
Sònia Alejo
Poc més de dos anys després.
Anna Albaladejo
Tornar al mateix volum de treball d’abans de l’embaràs? Diria que passaren molts anys. Ni tan sold ara que el meu fill ja té tretze anys puc dir que treballe al mateix nivell de faena que altres companys i companyes que no tenen fills en relació a hores i dates. Jo el que intentí fer és dedicar-me més als meus propis projectes perquè em permetia ajustar les dates a la meua disponibilitat per qualsevol circumstància (quan el xiquet no anava a l’escola, o quan el xiquet estava malalt o el que fóra) per a poder adaptar els meus horaris als d’ell. Per això vaig prendre l’opció de no treballar per a altres i més en els meus projectes. Aproximadament quan Julen tenia 4 o 5 anys comencí a creure que tenia una capacitat professional del 100%. No sé si és la mateixa, de fet, diria que no, però vaig fer un clic al meu cap.
Gemma Miralles
En el primer fill vaig tornar a treballar als 5 mesos. Molta feina i moltes hores fora de casa. El segon es va ajuntar amb la crisi i vaig trigar 1 any en tornar a treballar i d’una manera molt irregular.
Cristina Fernández
Als quatre mesos d’haver tingut al meu fill.
Mertxe Aguilar
En el meu cas, en quedar-me embarassada del segon va ser quan obrirem la Sala Ultramar. Vaig decidir que ser mare no pararia altra vegada. Però em va costar portar sempre un bebé pegat, en reunions, taquilles, assajos...
Iolanda Muñoz
És difícil contestar esta pregunta, perquè tenim una feina tan irregular... Però jo diria que mai tornes a reactivar el mateix temps de feina, i dic temps perquè ara dedique menys temps i potser un major volum que abans, no em cal dedicar-li tan de temps a una mateixa cosa. Supose que és una mescla de practicitat que et dóna la criança i experiència. No pots dedicar el temps que dedicaves abans perquè ara gran part del teu temps el necessites per a la criança.
Estela Martínez
En aquesta professió el volum de treball és molt difícil de calibrar, és una professió tant inestable que mai no saps a què es deguda la falta o l’excés de treball... bé, acabe de dir excés i tampoc mai no ha sigut el meu cas. He sigut mare dues vegades. Des del primer embaràs fins el segon van passar 7 anys i durant aquests 7 anys ens va agafar la crisi econòmica que va malmetre el nostre sector... Jo encara vaig anar treballant en els primers anys del meu primer fill perquè l’embaràs em va agafar assajant un espectacle que després als 6 mesos de parir es va programar de nou i eren espectacles que estaven dos mesos en cartell, cosa que ara és un poc estrany que succeïsca.
Lucrecia Cervelló
Cap als dos any d’haver sigut mare per primera vegada vaig reactivar la feina, però ja mai amb la mateixa càrrega.
Begoña Tena
Com a actriu contractada per altres companyies, als dos anys.
Pepa Cases
Sóc una persona molt treballadora però quan tornes a la vida laboral (després de només 4 mesos de baixa, clar) i vols tornar al teu ritme i mantindre alhora una maternitat digna amb lactància i temps per la criança has de multiplicar l’esforç i el temps i no sempre s’arriba a tot.
Silvia Valero
Amb Pedro el meu primer fill, al poc temps estava de funcions. Concretament, al mes i mig. I sobre els 5 mesos ja estava com sempre compaginant el treball d’actriu amb el treball d’infermera (a mitja jornada). Bastant prompte em vaig reincorporar. Amb Xesca, tot és diferent. Des de la meua situació personal (suports familiars i altres) fins a la situació social. Amb això de la Covid em cauen les funcions, es posposen, no treballe d’infermera per decisió pròpia... En fi... Jo estic en actiu ja, però la realitat és que el volum de treball és incert. Tinc previstes algunes funcions i temporada, però no sé com evolucionarà la cosa.
Pilu Fontán
A les sis setmanes (període obligat per llei) he tornat exclusivament amb el treball d’anar a les funcions i actuar en obres que ja tenia estrenades i són del meu repertori. No ha sigut fins als sis mesos, en finalitzar amb la lactància exclusiva, quan he tornat a reactivar el treball a jornada completa. Mateixa situació en els dos embarassos.
Rebeca Valls
Sempre he sigut molt activa i he tingut molta obsessió pel meu treball. Compaginava sempre diversos projectes, i em podia passar el dia sencer assajant, estudiant i preparant altres coses... tot alhora. Això ara no és així. Trie el que puc fer i el que no. Fins on puc arribar. I fins on no. Les prioritats canvien i ara la meua filla em necessita a mi. I jo a ella.
Ana Conca
A dia de hui no ha estat així, estem passant per un any complicat amb la Covid però a poc a poc. Tampoc vull queixar-me...
Marina Gutiérrez
Segurament aquesta resposta seria diferent si no hi haguera una pandèmia mundial en l’actualitat. He reactivat el meu volum de treball ara al setembre, a l'any de ser mare.
Patricia Teruel
Abans d’estar embarassada no tenia un volum de treball gran d’actriu i ara, atesa la situació per la que passem, menys encara.
