6 minute read
MA-TRIUS - 06/29
En certa mesura sí, perquè en el cas d’Alcoi féiem tots els nadals “El Betlem de Tirisiti” i vaig poder tornar a fer-lo quan el meu fill ja no necessitava tant la meua atenció.
Doncs com no tenia feina quan em vaig quedar embarassada, no va canviar res. Com he dit, continuava doblant fins gairebé l’últim mes, que recorde que vaig anar a un estudi i em digueren: “si arribem a saber que estaves tan grossa no t’hauríem fet vindre!”. Però jo els vaig dir: “sí, si jo em trobe súper bé, no tinc cap problema”.
Sí. En el cas de “Nascuts culpables” va ser molt bonic, perquè sí que va haver de substituir-me Pilar Almeria durant l’exhibició de l’espectacle a La Abadía i al Lliure, però quan el meu fill Teo tenia sis mesos vaig poder tornar jo a fer la gira per Andalusia i també la cloenda de l’espectacle a la sala MOMA. Aquella gira amb els companys que s’encarregaven de distraure el meu fill mentre jo feia el meu monòleg a escena la recorde com un moment meravellós de conciliació de la meua maternitat i la meua professió.
No. Anava a rodar “Oh, Espanya” per a TV3 i era incompatible amb el paper que m’havien escrit.
Vaig estar un any parada, però no sabria dir, si per el fet d’estar embarassada, perquè hi havia menys ofertes, o perquè jo també ho vaig decidir. Va ser un poc que va coincidir tot.
Els que continuaven en marxa sí, però em vaig incorporar als nous.
Vaig continuar en la mateixa companyia i, de fet, vaig fer dues estrenes. Una per embaràs.
La meua pròpia companyia va continuar, encara que més a poc a poc, adaptant als temps del fill. Vaig perdre alguns treballs. I també he dit que no per endavant a moltes coses... Treballs que sí que acceptava quan tenia una disponibilitat horària total i podia comprometre'm del tot… Vaig començar a dir que no i arriba un moment en el qual ja no t’ofereixen eixos treballs… Sí que vaig perdre, però en van aparéixer uns altres… Al final una es va inventant la vida.
Durant els embarassos vaig treballar fins ben avançada la gestació com a directora de teatre i televisió.
Per sort sí que els vaig conservar, però reconec que no és l’habitual
Sí, perquè són projectes meus. Ara tinc projectes nous.
Sí.
Com he comentat abans, quan em vaig quedar embarassada del meu primer fill, a les poques setmanes començava els assajos d’un espectacle. Tenia por que, per estar embarassada no poguera fer l’obra, aleshores vaig tardar una setmana en dir-ho. Recorde perfectament la cara del director, rígid i poc empàtic, em vaig sentir malament, no recorde un “enhorabona”... Crec que ell només pensava si anava a ser productiva o no i si anava a complicar-li el muntatge pel fet d’estar embarassada. No va dir res més, vam aparcar el tema i ens vam posar a assajar i mai més vam parlar del tema. Això sí, els meus companys, el personal del teatre i producció allí van estar cuidant-me i mimant-me, així que, per sort vaig fer l’espectacle i vaig acabar estan de 4 mesos i ningú no va notar mai res. També recorde perdre divereses oportunitats de feina en televisió a TV3 i TV1 per estar embarassada. Són trens que passen una vegada i que després són difícils de tornar a vore’ls. En el meu segon fill, que va ser tota una sorpresa, no va fer que es complirà allò que diuen de: “els xiquetes/es venen amb una barra de pa baix del braç”, ja que, en el meu cas, me la va treure al moment. Recorde plorar molt, veníem d’uns anys de crisi on la feina ja no sé si havia baixat o directament havia desaparegut. Recorde que una persona a la qual admirava, pel seu saber fer com a director i autor em va telefonar per oferir-me un personatge preciós i al poc de temps em quede embarassada i l’espectacle s’estrenava quan jo donava a llum. Aleshores no va poder ser. Òbviament, en aquest cas, era molt evident que podia deixar la producció en l’aire. Així que després, vaig haver-hi d’esperar molt de temps en poder tornar a treballar, ja en teníem dos i es complicava una mica més la conciliació. Avui en dia, ser mare de dos et resta temps per dedicar-te plenament a la teva feina.
Sí. Entre la primera i segona temporada de “Bon dia Bonica”, em vaig quedar embarassada i vaig fer la segona temporada sense cap problema, a més, molt agraïda a la productora que es va portar molt bé amb mi baixant-me la càrrega de treball quan ja estava de 5-6 mesos.
Alguns projectes els vaig abandonar perquè no tenia temps. Però, també comencí d’altres i centrí la meua activitat en l’escriptura perquè podia decidir millor com gestionar el temps.
Sí, però reconec que vaig haver de lluitar prou.
Sí. En ambdues maternitats.
Sí, tots. A les obres en les que treballe les tres empreses han estat exemplars. Han adaptat el vestuari en la modista o han comprat un nou pel tema de l’embaràs. A la meua tornada els hem arreglat sempre. En cap cas he patit discriminació per ser mare, tot el contrari.
No. Quan em vaig quedar embarassada portava dos anys en una sèrie diària de TVE i la vaig deixar quan em quedava un mes i mig per a parir. La sèrie va acabar dos mesos després d'anar-me’n.
Alguns sí que els vaig poder conservar; altres, quan et quedes embarassada, sembla que desapareixes del planeta el que és veritablement terrible.
El treball, al marge de ser actriu, sí, el conserve.