MA-TRIUS - 07/29

Eq’ iliquà 51_11/20 | Especial MA-TRIUS 07/29

07 - Què t’ha permés conciliar?

Rosanna Espinós

La impagable ajuda de la meua família.

Lola Moltó

Tenia l’ajuda de la meua parella, la meua germana i tenia també cangur. I com ell sí que estava treballant molt, els dos poguérem aguantar la situació de què jo no treballara al principi o treballara poc després. Vaig treballar molt en La Carme en aquella època, que no tenia subvencions i es guanyava molt poc. Però em compensava perquè l’equip era molt bonic i perquè jo necessitava estar sempre en contacte amb algun personatge. I ho vaig poder fer.

Victoria Salvador

El meu home i la seua disponibilitat absoluta per assumir la seua paternitat i encarregar-se dels nostres fills quan jo treballava. I el no tindre una necessitat absoluta de treballar perquè ell amb la seua faena mantenia la nostra família nombrosa.

Pilar Martínez

He pogut conciliar gràcies a l’ajuda externa. En el meu cas no tenia a prop la família (vivia a Barcelona) i la meua parella també viatjava, amb el qual, una meravellosa cangur, Míriam, (encara ens recordem molt de ella), ens va ajudar a tirar endavant.

Mª José Peris

La conciliació és una farsa social, un frau.

Pepa Miralles

La meua parella i els meus pares.

Sònia Alejo

Ha sigut una combinació d'escoles infantils, col·legi, família i parella.

Ana Ulloa

El fet de tindre una cuidadora m’ha ajudat perquè no tinc família a València. A vegades, també els amics han suplit la família però ha sigut dur perquè la meua parella vivia fora durant la infància dels meus dos fills.

Anna Albaladejo

Treballar en projectes personals o en projectes amb persones pròximes que pogueren tindre comprensió cap a les meues circumstàncies. Una altra cosa que vaig fer, i m’ho va permetre, va ser el tipus de creacions en les quals jo m’he desenvolupat des d'abans de ser mare, que són creacions amb una gran entitat en la part de la memòria íntima i el treball personal. D’aquesta manera, vaig incloure al meu fill Julen en molts dels meus projectes. Per exemple, gires per Mèxic on l’he inclòs de performer amb jocs diferents (fent de doble de la seua mare, etc). Des de molt menudet el féiem eixir en alguna peça teatral… Era una manera de mantindre’m ben a prop d’ell i, encara així, mantindre el meu treball. Això fins que ell m’ho ha permés. Ara no em deixa i em toca buscar-me la vida sola.

Gemma Miralles

Ajuda de la família, coordinació amb la parella, cangurs, ajustos d’horaris amb les companyies...

Cristina Fernández

Conciliar és una paraula molt utòpica, crec que no existeix la conciliació en este país. He pogut continuar treballant, amb angoixa moltes vegades, gràcies a la ajuda dels meus pares.

Mertxe Aguilar

L’ajuda dels meus pares i els meus exsogres. I estar sempre rodejada de gent que agafava a Marc o entretenia l’Emma quan havia d’assajar la meua part. Me’ls he portat a tots els llocs que han fet falta per a no deixar de fer coses, el que suposa un treball doble.

Iolanda Muñoz

Tindre als meus pares a prop.

Estela Martínez

Amb el meu primer fill em va permetre conciliar el fet de tindre dues amigues que em van ajudar en tot moment i també en tindre persones com Anita, la sastressa que sempre em feia de cangur mentre jo estava a escena. Amb el meu segon fill ha estat diferent perquè els meus pares es van jubilar i quan els necessite venen des del poble a ajudar-nos (estant a 86 km de distància). Sort que tinc de tindre’ls incondicionalment, sense ells no podríem fer tot el que fem.

Lucrecia Cervelló

Res. Ens hem buscat la vida com hem pogut. Tenim una feina molt complicada. Tot comença quan els xiquets ixen d’escola. No tenim als iaios prop. Quan han pogut ens han tirat una mà. Però hem hagut de demanar favors a amics o pagar a alguna xica perquè ens els cuidara mentre nosaltres estàvem treballant.

Begoña Tena

Sobretot la meua parella, portem la criança a parts iguals, adaptant-nos constantment als nostres horaris i compromisos. I, d’altra banda, he tingut la sort de treballar amb companyies on les meues caps s’han adaptat als horaris escolars per a poder assajar, sobretot, quan la meua filla era molt xicoteta. Els meus primers treballs com a actriu, després de ser mare, van anar amb les companyies de Patrícia Pardo i Mafalda Bellido. Ambdues van ser molt flexibles i gràcies als seus projectes, vaig poder tornar a treballar com a actriu.

Pepa Cases

La meua parella. La decisió familiar de reconvertir la nostra companyia per tal d’adaptar-nos a la nova vida que havíem decidit i prendre’m la meua professió més en solitari.

Silvia Valero

Fonamentalment la meua parella. Per a nosaltres la mater/paternitat és el mateix. És que no m’agrada dir que m’ajuda, perquè no és real, són els seus fills i fem el camí junts. És clar que jo tinc la mamella, però per la resta, som tàndem. Hem rebut moltíssim suport familiar. Sempre que ho hem necessitat hem pogut tirar de iaios i ties.

Pilu Fontán

L’ajuda dels iaios. En el meu cas ha sigut i és fonamental que els iaios puguen vindre a casa a ocupar-se dels néts quan he de fer funcions. En períodes d’assajos, utilitzar el menjador en el col·legi o l’escola infantil, previ pagament (i no és barat precisament) si no és impossible.

Rebeca Valls

M’ha ajudat a conciliar l’ajuda de la meua família i, sobretot, de la meua parella. I la comprensió de tot l’equip de “Valenciana” capitanejat per Jordi Casanovas, i l’equip de “Dinamarca” capitanejat per Carles Alfaro. Ells van ser els primers dos projectes als quals em vaig enfrontar quan el meu cos i la meua ànima estaven reubicant-se encara. Per a mi no ha sigut fàcil. Tot s’ha remogut dins meu.

Ana Conca

La conciliació és una mentida, és irreal, mentre les institucions no es posen de veritat amb això, seguirà sent una fal·làcia. Per a poder conciliar, hauria de tindre la possibilitat, primer, de triar que vull fer: si treballar o no. A més, que les institucions cobriren les baixes de maternitat/paternitat en condicions lògiques, com ocorre a Suècia o a Alemanya, per exemple, on tenen clar, sigues mare, pare o no ho sigues, que el futur del país depén dels menuts i menudes. Cal afegir que, des de l’Estat, s’asseguren de mantindre el teu lloc de treball i de pagar-te un sou mentre estàs criant. Però eixe és un altre gran tema a discutir. Ara bé, quatre mesos de baixa per a la mare? Un mes per al pare? Això és conciliar?Només per posar un exemple. Hui dia el meu fill té 10 mesos i gràcies a la meua mare podem treballar, sinó un dels dos hauria de deixar de fer-ho. No existeix la conciliació, almenys en aquest país.

Marina Gutiérrez

Que no isquen pràcticament càstings.

Patricia Teruel

Una excedència de 4 mesos i uns horaris parlats amb el cap. L’empresa m’ho ha posat fàcil.