FREQUENCY
Project Room nº25
Miquel Mesquida
Plaza Porta Santa Catalina 21b 07012, Palma de Mallorca t +34 971 717 835 Email: info@abaart.com Website: www.abaart.com IG: @abaartlab Design and layout Jessica R. Jennebach Varela Zoe Clipsham Photography Bartomeu Sastre Jessica R. Jennebach Varela Text Joan Carles Gomis © Aba Art Lab, 2022 © Miquel Mesquida
ESP
LA EXPOSICIÓN El multidisciplinar artista Miquel Mesquida regresa a ABA ART LAB dando vida al Project Room nº 25 con motivo de la Nit de l’Art. Una instalación escultórica y una serie de obras pictóricas en papel, a base de collages, dan lugar a la exposición
CAT
“Frequency”. Como resultado de un proceso creativo desarrollado desde finales del año 2019, Mesquida, ofrece una interpretación personal de la perfección expresada a través de un estudio acerca del círculo; reflexiones plasmadas a raíz de un intensivo período de observación, de análisis de su universo personal, en esa persecución de la perfección, intangible mas constantemente anhelada y valorada.
ENG
El multidisciplinari artista Miquel Mesquida torna a ABA ART LAB donant vida al Project Room nº 25 amb motiu de la Nit de l’Art. Una installació escultòrica i una sèrie d’obres pictòriques en paper, a força de collages, donen lloc a l’exposició “Frequency”. Com a resultat d’un procés creatiu desenvolupat des de finals de l’any 2019, Mesquida ofereix una interpretació personal de la perfecció expressada mitjançant un estudi sobre el cercle; reflexions plasmades arran d’un intensiu període d’observació, d’anàlisi del seu univers personal, en aquesta persecució de la perfecció, intangible però constantment anhelada i valorada.
The multidisciplinary artist Miquel Mesquida returns to ABA ART LAB giving life to Project Room No. 25 on the occasion of the Nit de l’Art. A sculptural installation and a series of pictorial works on paper, based on collages, give rise to the exhibition “Frequency”. As a result of a creative process developed since the end of 2019, Mesquida offers a personal interpretation of perfection expressed through a study about the circle; reflections embodied as a result of an intensive period of observation, of analysis of his personal universe, in that pursuit of perfection, intangible but constantly longed for and valued. 05
“…una mirada a través del prisma únic i personal que confereix sentir-se un humil aprenent de la vida.”
Miquel Mesquida, 2021
09
EL ARTISTA
Como artista autodidacta le caracteriza su constante y arrebatadora inquietud creativa, que le conduce a materializar y configurar un ideario muy variado, consecuencia de la inspiración que encuentra, tanto en sus íntimos y personales interrogantes, como en la diversidad de influencias culturales, procedentes de tan diversos y dispares campos de conocimiento. Su trayectoria artística iniciada hacia 1979 viene acompañada de numerosas exposiciones individuales y colectivas, tanto a nivel nacional como internacional, así como múltiples premios y galardones testigos de su importante actividad artística, tales como: Seleccionado en el XII Premi de Pintura Honda 2010, La Garriga (Barcelona), Seleccionado en el XVII Premi Ciutat de Manacor d’Arts Plàstiques 2010, además de importantes obras en colecciones públicas. Com a artista autodidacte el caracteritza la seva constant i captivadora inquietud creativa, que el condueix a materialitzar i configurar un ideari molt variat, conseqüència de la inspiració que troba tant en els seus ntims i personals interrogants com en la diversitat d’influències culturals, procedents de tan diversos i dispars camps de coneixement. La seva traject ria artística iniciada cap al 1979 ve acompanya per nombroses exposicions individuals i collectives, tant a nivell nacional com internacional, així com m ltiples premis i guardons testimonis de la seva important activitat artística, com ara: seleccionat al XII Premi de Pintura Honda 2010, la Garriga (Barcelona): seleccionat al XVII Premi Ciutat de Manacor d’Arts Plàstiques 2010, a més d’importants obres en colleccions públiques. As a self-taught artist, he is characterised by his constant and captivating creative restlessness, which leads him to materialise and configure a varied ideology, a consequence of the inspiration he finds, both in his intimate and personal questions, and in the diversity of cultural influences, coming from so diverse and disparate fields of knowledge. His artistic career, which began around 1979, has been accompanied by numerous individual and collective exhibitions, both nationally and internationally, as well as multiple prizes and awards that bare witness to his important artistic activity, such as: Selected for the XII Honda Painting Prize 2010, La Garriga (Barcelona), Selected in the XVII Premi Ciutat de Manacor d’Arts Plàstiques 2010, in addition to important works in public collections 11
“La busqueda útopica de la perfección es el origen de “Frequency”. Como ser humano y también como artista soy consciente de que dicha “ perfección” es inalcanzable, aun así, se persigue... ese es, precisamente el sueño. “Frequency” es la dinámica cíclica que se expresa en todo aquello que nos envuelve. La naturaleza, el mismo universo en expansión y retracción... como parte del mismo estamos sujetos a los ciclos evolutivos e involutivos. Todo se expresa de manera repetitiva y constante; día, noche, estaciones...
“La recerca utòpica de la perfecció és l’origen de “Frequency”. Com a ésser humà i també com a artista som conscient que aquesta “perfecció” és inabastable, tot i així , es persegueix... aquest és, precisament, el somni. “Frequency” és la dinàmica cíclica que s’expressa en tot el que ens envolta. La natura, el mateix univers en expansió i retracció... com a part d’ell mateix estam subjectes als cicles evolutius i involutius. Tot s’expressa de manera repetitiva i constant; dia, nit, estacions...
“The utopian search for perfection is the origin of “Frequency”. As a human being and also as an artist, I am aware that said “perfection” is unattainable, even so, it is pursued... that is precisely the dream. “Frequency” is the cyclical dynamic that is expressed in everything that surrounds us. Nature, the universe itself in expansion and retraction... as part of it we are subject to evolutionary and involutionary cycles. Everything is expressed repetitively and constantly; day, night, seasons...
Miquel Mesquida, 2021
13
ESP
El proyecto Frequency ofrece una mirada a través del prisma único y personal que confiere sentirse un humilde aprendiz de la vida. La repetición unánime se refleja en la magnificencia del universo desconocido, en ese microcosmos personal e intransferible que cada uno de nosotros posee. Y así lo he intentado plasmar. Hay una constante que se mantiene durante todo el proceso y se refleja en las obras, sean pictóricas o escultóricas: el círculo, que es el hilo conductor y gran protagonista que unifica todo el proceso creativo. El círculo representa la perfección. La perfecta equidistancia entre dos puntos. Históricamente, las culturas, las religiones, o movimientos espirituales en la búsqueda del conocimiento, han compartido este
elemento como símbolo sagrado. El círculo es el camino a seguir para ligar la espiritualidad individual a esa conciencia superior universal, que es en sí lo más puro y perfecto. Diferentes tradiciones filosóficas toman el círculo como parte de su enseñanza para conseguir el objetivo de religarnos con el origen, con el principio de todo. Representaciones como el collar de Buda Gautama de 108 cuentas, el ciclo de vidas u oportunidades para el crecimiento personal…La rueda, circular, es el Samsara: ciclos de vida y muerte, evolución e involución estudiados desde el hinduismo, el budismo o el jainismo.”
CAT
El projecte Frequency ofereix una mirada a través del prisma únic i personal que
El cercle és el camí a seguir per a lligar l’espiritualitat individual a aquesta
confereix sentir-se un humil aprenent de la vida. La repetició unánime es reflecteix en la magnificència de l’univers desconegut, en aquest microcosmos personal i intransferible que cadascú de nosaltres posseeix. I així ho he intentat plasmar. Hi ha una constant que es manté durant tot el procés i es reflecteix a les obres, siguin pictòriques o escultòriques: el cercle, que és el fil conductor i gran protagonista que unifica tot el procés creatiu.
consciència superior universal, que és en si el més pur i perfecte.
El cercle representa la perfecció. La perfecta equidist ncia entre dos punts. Històricament, les cultures, les religions, o moviments espirituals en la recerca del coneixement, han compartit aquest element com a símbol sagrat.
Diferents tradicions filosòfiques prenen el cercle com a part del seu ensenyament per a aconseguir l’objectiu de relligar-se amb l’origen, amb el principi de tot. Representacions com el collaret del Buda Gautama de 108 grans, el cicle de vides o oportunitats per al creixement personal... La roda, circular, és el Samsara: cicles de vida i mort, evolució i involució estudiats des de l’hinduisme, el budisme o el jainisme.”
15
ENG
The Frequency project offers a look through the unique and personal prism that offers feeling a humble apprentice of life. The unanimous repetition is reflected in the magnificence of the unknown universe, in that personal and non-transferable microcosm that each one of us possesses. And that’s how I’ve tried to capture it. There is a constant that is maintained throughout the process and is reflected in the works, whether pictorial or sculptural: the circle, which is the common thread and great protagonist that unifies the entire creative process. The circle represents perfection. The perfect equidistance between two points.
Historically, cultures, religions, or spiritual movements in search of knowledge have shared this element as a sacred symbol. The circle is the path to follow to link individual spirituality to that higher universal consciousness, which is in itself the purest and most perfect. Different philosophical traditions take the circle as part of their teaching to achieve the goal of reconnecting us with the origin, with the beginning of everything. Representations such as Gautama Buddha’s 108-bead necklace, the cycle of lives or opportunities for personal growth... The circular wheel is Samsara: cycles of life and death, evolution and involution studied from Hinduism, Buddhism or Jainism.”
Miquel Mesquida, 2021
17
MIQUEL MESQUIDA
Los budistas tibetanos mediante el mandala, cuyo
A un recogimiento “casi” monacal y a los silencios
significado es la rueda o círculo en sanscrito, evocando
meditativos donde se descubren las verdaderas
representaciones del macrocosmos y microcosmos
imperfecciones. La obra es el reflejo de ese mundo
evocan también el círculo. El calendario maya y azteca
imperfecto y distorsionado en el que vivimos. Tiempos
como medición del tiempo para rendir culto a las
fraccionados, desconocidos, donde nos hacemos
deidades o tributo a las estaciones o fenómenos naturales
conscientes de la falta de capacidad para adaptarnos
se centra también en la figura circular. “Frequency”
a las nuevas situaciones. “Frequency” es la dinámica
me ha permitido hacer un trabajo introspectivo de
de siempre: creación y destrucción. Renacer de las
reconocimiento y autodescubrimiento. El proceso de
enizas cual Ave Fénix, edificar sobre ellas la base del
realización de las obras ha implicado una ruptura con
aprendizaje, muchas veces oloroso, por no decir siempre.
todo lo que había hecho hasta ese momento. A nivel
La búsqueda de la perfección es casi más un acto de fe,
personal y artístico, el objetivo ha sido siempre obtener
la realidad virtual que nos lleva a unas consecuencias
el resultado inmediato bajo el gesto, el impulso, esa
desconocidas, o a mirar en ese agujero negro interior
emoción visceral amparada en la línea y el descuido.
con la esperanza de descubrir la verdadera identidad.”
En este momento que nos ha tocado vivir a todos, en esa pandemia no elegida, más bien impuesta por los mismos ciclos de la madre naturaleza, he aprendido a enfrentarme a lo cotidiano, al trabajo en el estudio desde la óptica atemporal.
Els budistes tibetans mitjan ant el mandala, el significat
A un recolliment “gairebé” monacal i als silencis
del qual és la roda o cercle en sànscrit, evocant
meditatius
representacions del macrocosmos i microcosmos
imperfeccions. L’obra és el reflex d’aquest món
evoquen també el cercle. El calendari maia i asteca
imperfecte i distorsionat en què vivim. Temps fraccionats,
com a mesurament del temps per a retre culte
desconeguts, on ens fem conscients de la manca de
a les deÏtats o tribut a les estacions o fenòmens
capacitat per a adaptar-nos a les noves situacions.
naturals se centra també en la figura circular.
“Frequency” és la dinàmica de sempre: creació i
“Frequency” m’ha permès fer un treball introspectiu
destrucció. Renéixer de les cendres com l’Au F nix,
de reconeixement i autodescobriment. El procés de
edificar-hi a sobre la base de l’aprenentatge, moltes
realització de les obres ha implicat un trencament
vegades dolorós per no dir sempre. La recerca
amb tot el que havia fet fins aquell moment. A nivell
de la perfecció s gairebé més un acte de fe, la
personal i artístic, l’objectiu ha estat sempre obtenir
realitat virtual que ens porta a unes conseqüències
el resultat immediat sota el gest, l’impuls, aquesta
desconegudes o a mirar aquest forat negre interior
emoció visceral emparada en la línia i el descuit.
amb l’esperança de descobrir la veritable identitat.”
on
es
descobreixen
les
veritables
En aquest moment que ens ha tocat viure a tots, en aquesta pandèmia no triada, més aviat imposada pels mateixos cicles de la mare naturalesa, he après a enfrontar-me a la quotidianitat, a la feina a l’estudi des de l’ ptica atemporal.
21
Tibetan Buddhists through the mandala, whose meaning is the wheel or circle in Sanskrit, evoke representations of the macrocosm and microcosm. The Mayan and Aztec calendar is used as a measurement of time to worship deities or pay tribute to the seasons or natural phenomena, as well as also focusing on the circular figure. “Frequency” has allowed me to do an introspective work of recognition and self-discovery. The process of making the works has involved a break with everything I have done up to this moment. On a personal and artistic level, the goal has always been to obtain the immediate result through gesture, impulse, that visceral emotion protected by line and carelessness. At this moment in which we have all lived, in this unchosen pandemic, rather imposed by the cycles of Mother Nature, I have learned to face everyday life, work in the studio from a timeless perspective.
To an “almost” monastic recollection and meditative silence where true imperfections are discovered. The work is the reflection of that imperfect and distorted world in which we live. Fragmented times, unknown, where we become aware of the lack of ability to adapt to new situations. “Frequency” is the usual dynamic: creation and destruction. To be reborn from the oaks like a Phoenix, to build on them the basis of learning, often fragrant, if not always. The search for perfection is almost more of an act of faith, the virtual reality that leads us to unknown consequences, or to look into that inner black hole in the hope of discovering one’s true identity.”
23
Frequency, 2021. Collage con papel encerado sobre madera 172 x 200 cm
24
συχνότητα, 2021. Collage con papel encerado sobre madera 172 x 200 cm
27
Frequència, 2021. Collage con papel encerado sobre madera 172 x 200 cm
28
Distorsió, 2021. Collage con papel encerado sobre madera 172 x 200 cm
31
C A RT O G R A F Í A S D E L O I N F R E C U E NT E
FRECUENCIA 1 Existe un territorio acotado por una línea circular en el que cada punto es equidistante, sin aristas ni zonas muertas, sin terra ignota. No hay perfección posible más allá de ese ámbito preciso, eternamente soñado, de esa forma que se autoabastece y se cierra sobre sí, símbolo de la unidad y de lo absoluto.
Hi ha un territori acotat per una línia circular en el qual cada punt és equidistant, sense arestes ni zones mortes, sense terra ignota. No hi ha perfecció possible més enllà d’aquest àmbit precís, eternament somiat, d’aquesta forma que s’autoproveeix i es tanca sobre si, símbol de la unitat i de l’absolut.
There is a territory bounded by a circular line in which each point is equidistant, without edges or dead zones, without terra ignota. There is no perfection possible beyond this precise, eternally dreamed-of area, this shape that is selfsufficient and closes in on itself, a symbol of unity and of the absolute.
34
FRECUENCIA 2
En un breve texto de aproximación a su obra, M.Mesquida se refiere con excepcional concisión a esa búsqueda utópica de la perfección que, a modo de brújula, ha orientado y cohesionado su serie Frequency -“...nacida sin una pretensión específica.../... una mirada a través del prisma único y personal que confiere sentirse un humilde aprendiz de la vida”-.¹ En una vida anterior MM fue chamán, augur, monje shaolin, quizás alquimista y sin duda anacoreta. Su proverbial humildad franciscana contribuye a ensalzar el proceso artesanal que toda obra plástica lleva implícita. Sus manos -organum organorumson las mismas a las que se refirió Tomás de Aquino en su definición de hombre: “Habet homo rationem et manum.” La mano liberó a la razón y produjo la conciencia humana. Sus manos materializan con inusual precisión aquello que el sentimiento le dicta.
En un breu text d’aproximació a la seva obra, Mesquida es refereix amb excepcional concisió a aquesta recerca utòpica de la perfecció que, a manera de brúixola, ha orientat i cohesionat la seva sèrie Frequency -”...nascuda sense una pretensió específica... / ...una mirada a través del prisma únic i personal que confereix sentir-se un humil aprenent de la vida”-. ¹ En una vida anterior MM va ser xaman, àugur, monjo shaolin, potser alquimista i sens dubte anacoreta. La seva proverbial humilitat franciscana contribueix a enaltir el procés artesanal que tota obra plàstica porta implícita. Les seves mans -organum organorum- són les mateixes a les que es va referir Tomàs d’Aquino en la seva definició d’home: “Habet homo rationem et manum”. La mà va alliberar a la raó i va produir la consciència humana. Les seves mans materialitzen amb inusual precisió allò que el sentiment li dicta.
In a brief introductory text to his work, M.Mesquida refers with exceptional conciseness to that utopian search for perfection which, like a compass, has guided and united his Frequency series - “...born without a specific pretension.../...a look through the unique and personal prism that comes from being a humble apprentice of life”¹. In a previous life MM was a shaman, an augur, a Shaolin monk, perhaps an alchemist and certainly an anchorite. His proverbial Franciscan humility contributes to extolling the artisanal process that is implicit in every work of art. His hands - organum organorum - are the same hands to which Thomas Aquinas referred in his definition of man: “Habet homo rationem et manum”. The hand liberated reason and produced human consciousness. His hands materialise with unusual precision what feeling dictates.
“ Si de algo soy rico es de perplejidades y no de certezas.”
J.L Borges
37
Pero... no se trata sólo eso. En su propia definición, la perfección resulta imposible, pero no la búsqueda que nos conduce a ella. Kavafis nos recuerda que no es la llegada a nuestro destino aquello que nos enriquece sino los avatares que sobrevienen a lo largo del trayecto. El viaje como metáfora y recorrido vital, sometido eternamente al dictado de sus ciclos aparentemente repetitivos, a sus alternancias. La noche se antepone al día -oscuridad y luz- y no se entiende el principio sin el fin; el mal se contrapone al bien como la luz a la oscuridad o el pecado a la virtud. Lo terrenal y lo divino, vida y muerte, cóncavo y convexo. Evolución/involución, ventura y desventura. Se suceden los ciclos pero no se repiten, pese a su idéntica apariencia, sabedores -desde Heráclito- que la misma agua no pasa dos veces por el mismo sitio.
But... it is not just that. In his own definition, perfection is impossible, but not the quest that leads to it. Kavafis reminds us that it is not the arrival at our destination that enriches us but the vicissitudes that occur along the way. The journey as metaphor and life journey, eternally subjected to the dictates of its apparently repetitive cycles, to its alternations. Night takes precedence over day - darkness and light - and the beginning cannot be understood without the end; evil is opposed to good as light to darkness or sin to virtue. The earthly and the divine, life and death, concave and convex. Evolution/involution, fortune and misfortune. Cycles succeed one another but do not repeat themselves, despite their identical appearance, knowing - since Heraclitus - that the same water does not pass through the same place twice.
FRECUENCIA 3
Però... no es tracta només d’això. En la seva pròpia definició, la perfecció és impossible, però no la recerca que ens condueix a ella. Kavafis ens recorda que no és l’arribada al nostre destí allò que ens enriqueix sinó els avatars que sobrevenen al llarg del trajecte. El viatge com a metàfora i recorregut vital, sotmès eternament al dictat dels seus cicles aparentment repetitius, a les seves alternances. La nit s’anteposa al dia -obscuritat i llum- i no s’entén el principi sense fi; el mal es contraposa al bé com la llum a la foscor o el pecat a la virtut. El terrenal i el diví, vida i mort, còncau i convex. Evolució/involució, ventura i desventura. Se succeeixen els cicles però no es repeteixen, malgrat la seva idèntica aparença, sabedors -des d’Heràclit- que la mateixa aigua no passa dues vegades pel mateix lloc.
39
, 2021. Collage con papel encerado sobre madera 172 x 200 cm
43
Esperança, 2021. Escultura en hierro, cemento y poliuretano. 135cm diam
45
46
49
El cercle com a fil conductor. A diferència de Ch’ui -el pagès a qui Chuang Tzu atribuïa la capacitat de traçar cercles més perfectes a mà alçada que amb un compàs-, els cercles de MM són afortunadament imperfectes, de la mateixa manera que mai plou igual i no hi ha trons de idèntica intensitat. Perseguim la perfecció tot i saber per endavant que és inabastable. Sabem però dubtem... La incertesa ens fa més forts? Cercle rera cercle, la seva imperfecció el condueix a l’originalitat, quimera en qualsevol àmbit creatiu. The circle as a guiding thread. Unlike Ch’ui - the peasant to whom Chuang Tzu attributed the ability to draw more perfect circles freehand than with a compass - MM’s circles are fortunately imperfect, just as it never rains the same way and there is no such thing as thunder of identical intensity. We pursue perfection even though we know in advance that it is unattainable. We know but we doubt... Does uncertainty make us stronger? Circle after circle, his imperfection leads him to originality, a chimera in any creative field.
FRECUENCIA 4
El círculo como hilo conductor. A diferencia de Ch’ui -el campesino al que Chuang Tzu atribuía la capacidad de trazar círculos más perfectos a mano alzada que con un compás-, los círculos de MM son afortunadamente imperfectos, del mismo modo que jamás llueve igual y no existen truenos de idéntica intensidad. Perseguimos la perfección aun sabiendo de antemano que es inalcanzable. Sabemos pero dudamos ... ¿La incertidumbre nos hace más fuertes? Círculo tras círculo, su imperfección lo conduce a la originalidad, quimera en cualquier ámbito creativo.
51
Equidistància, 2021. Collage con papel encerado sobre madera 132 x 160 cm
52
Imperfecció, 2021. Collage con papel encerado sobre madera 132 x 160 cm
55
Sin título, 2021. Escultura de pared en collage con papel encerado sobre madera 124 x 203 cm
56
59
Sin título, 2021. Collage con papel encerado sobre madera 172 x 200 cm
61
Sin título, 2021. Escultura de pared en collage con papel encerado sobre madera. 123 x 123 cm
63
64
FRECUENCIA 5 Es conocida la anécdota de Miró y el bote lleno de guijarros que siempre llevaba consigo. Cuando más lejos viajaba, más sentía la llamada de la tierra: “Hay que pintar pisando la tierra...”, decía intuyendo que la fuerza telúrica entraba por los pies. És coneguda l’anècdota de Miró i el pot ple de còdols que sempre portava amb si. Quan més lluny viatjava, més sentia la crida de la terra: “Cal pintar trepitjant la terra...”, deia intuint que la força tel·lúrica entrava pels peus.sentiment li dicta. The anecdote of Miró and the boat full of pebbles he always carried with him is well known. The further he travelled, the more he felt the call of the earth: “You have to paint by stepping on the earth...”, he would say, sensing that the telluric force entered through his feet.
67
69
, 2021. Collage con papel encerado sobre madera 102 x 73 cm
71
També MM crea descalç. Usant sabates però descalç, i escoltant atent els cants de la mare naturalesa, amb la qual conviu en estreta harmonia. Resulta impossible entendre la seva obra sense aquesta perfecta comunió amb el binomi NC: Naturalesa i Carme, Carme i Naturalesa, principis inextirpables del seu dia a dia. NC és part indissociable del codi genètic de l’obra de MM. A l’igual que el seu irrenunciable desig de constant creixement personal que el porta a beure de fonts molt diverses, com el budisme o l’hinduisme. Per això el seu treball - tant el seu procés creatiu com les seves troballes indubtables - tenen molt de ritu iniciàtic, perquè aprehenen aquesta pulsió indefinible que ens permet transcendir la limitació dels materials per establir diàlegs elevats, diàlegs que ens eleven i ens commouen. Per aquest motiu aquestes i altres evocacions de la natura són aquí representades en una sèrie d’obres més o menys geometritzades, realitats abstretes intuïtivament del seu context natural per reflexionar davant de noves idees. Amb la minuciositat del miniaturista i la precisió de rellotger, MM acostuma a treballar sobre contraxapat que ell mateix prepara i que va condicionant amb idèntica parsimònia amb què el músic afina el seu instrument fins extreure el to desitjat. És com si el pinzell i els pots de colors haguessin estat allunyats cada vegada més per abordar un plantejament molt més radical utilitzant un material humil - diversos papers de seda, cartolines... - que amb les seves serpentines impossibles, cintes de Moebius i corbes sinuoses li permeten treballar al mateix temps amb l’espai, la composició i el color. Es tracta d’un mètode propi, autoaprès, que comporta moltes hores d’esforç i d’experimentació al llarg de les quals els trossos de paper - pacientment escollits, retallats, adherits - són juxtaposats sobre fons sovint monocroms en els que creen textures i tonalitats diverses. Aquests collages cornellians esdevenen així calidoscòpiques finestres, anotacions diàries tractades amb calmada distància, amb reflexió prudent, que amb el seu minuciós tracte de la llum, dels contrastos i de les formes ens remet a uns paràmetres visuals generadors d’uns sorprenents jocs perceptius. És la recta que es corba solament en l’infinit, la repetició que ens marca el ritme. S’estimula així a la nostra ment a caminar per senders fins ara desconeguts i no quedarse quieta en el que ja sap, cartografiant la freqüència dels ritmes, el pols de l’alternança, la mística del infreqüent.
Joan Carles Gomis Agost de 2021
También MM crea descalzo. Usando zapatos pero descalzo, y escuchando atento los cantos de la madre naturaleza, con la que convive en estrecha armonía. Resulta imposible entender su obra sin esa perfecta comunión con el binomio NC: Naturaleza y Carmen, Carmen y Naturaleza, principios inextirpables de su día a día. NC es parte indisociable del código genético de la obra de MM. Al igual que su irrenunciable deseo de constante crecimiento personal que lo lleva a beber de fuentes muy diversas, como el budismo o el hinduismo. Por eso su trabajo -tanto su proceso creativo como sus logros indudables- tienen mucho de rito iniciático, porque aprehenden esa pulsión indefinible que nos permite trascender la limitación de los materiales para establecer diálogos elevados, diálogos que nos elevan y nos conmueven. De ahí que estas y otras evocaciones de la naturaleza sean aquí representadas en una serie de obras más o menos geometrizadas, realidades abstraídas intuitivamente de su contexto natural para reflexionar ante nuevas ideas. Con la minuciosidad del miniaturista y la precisión del relojero, MM acostumbra a trabajar sobre contrachapado que él mismo prepara y que va acondicionando con idéntica parsimonia con la que el músico afina su instrumento hasta extraer el tono deseado. Es como si el pincel y los botes de colores hubieran sido alejados cada vez más para abordar un planteamiento mucho más radical utilizando un material humilde -diversos papeles de seda, cartulinas...- que con sus serpentinas imposibles, cintas de Moebius y curvas sinuosas le permiten trabajar al mismo tiempo con el espacio, la composición y el color. Se trata de un método propio, autoaprendido, que comporta muchas horas de esfuerzo y de experimentación a lo largo de las cuales los trozos de papel -pacientemente escogidos, recortados, adheridos- son yuxtapuestos sobre fondos a menudo monocromos en los que crean texturas y tonalidades diversas. Estos collages cornellianos devienen así calidoscópicas ventanas, anotaciones diarias tratadas con calmada distancia, con reflexión prudente, cuyo minucioso trato de la luz, de los contrastes y de las formas nos remite a unos parámetros visuales generadores de unos sorprendentes juegos perceptivos. Es la recta que se curva solamente en el infinito, la repetición que nos marca el ritmo. Se estimula así a nuestra mente a caminar por senderos hasta ahora desconocidos y no quedarse quieta en lo que ya sabe, cartografiando la frecuencia de los ritmos, el pulso de la alternancia, la mística de lo infrecuente.
Joan Carles Gomis Agosto de 2021
MM also works barefoot. Wearing shoes but barefoot, and listening attentively to the songs of Mother Nature, with whom he lives in close harmony. It is impossible to understand his work without this perfect communion with the binomial NC: Nature and Carmen, Carmen and Nature, inseparable principles of his daily life. NC is an inseparable part of the genetic code of MM’s work. As is his unwavering desire for constant personal growth, which leads him to draw from a wide range of sources, such as Buddhism and Hinduism. That is why his work - both his creative process and his undoubted achievements - have a lot to do with an initiatory right, because they capture that indefinable impulse that allows us to transcend the limitation of materials to establish elevated dialogues, dialogues that elevate and move us. Hence these and other evocations of nature are represented here in a series of more or less geometrical works, realities intuitively abstracted from their natural context in order to reflect on new ideas. With the meticulousness of a miniaturist and the precision of a watchmaker, MM is accustomed to working on plywood which he prepares himself and which he prepares with the same parsimony with which a musician tunes his instrument to extract the desired tone. It is as if the paintbrush and the jars of colours have been pushed further and further away in order to tackle a much more radical approach using humble material - various types of tissue paper, cardboard... - which, with their impossible streamers, Moebius strips, and sinuous curves, allow him to work at the same time with space, composition and colour. It is a self-taught method, involving many hours of effort and experimentation during which the pieces of paper - patiently chosen, cut out, stuck together - are juxtaposed on often monochrome backgrounds, creating different textures and tonalities. These Cornellian collages thus become kaleidoscopic windows, daily annotations treated with calm distance, with prudent reflection, whose meticulous treatment of light, contrasts and forms refers us to visual parameters that generate surprising perceptual games. It is the straight line that curves only in infinity, the repetition that sets the rhythm. Our mind is thus stimulated to walk along hither to unknown paths and not to remain still in what it already knows, mapping the frequency of rhythms, the pulse of alternation, the mystique of the infrequent.
Joan Carles Gomis August 2021
75
77
Sin título, 2021. Escultura de pared en madera de higuera caída. 60 cm diam.
78
Sin título, 2021. Escultura de pared en madera de higuera caída. 60 cm diam.
81
Exposiciones individuales a partir de 2010 2010, Personatges, Galerie der Moderne, Berlín, (Alemania) 2010, Va de vi (2001-2010), Museu de Historia Torre dels Enagistes, Manacor (Mallorca) 2010, Ales, ullada a Sa Pleta, Sa Pleta Freda, Son Servera (Mallorca) 2011, Initium, Can Prunera Museo Modernista, Sóller (Mallorca) 2011, Obres 2009 – 2011, Galeries Bennàssar, Pollença (Mallorca) 2011, Pulverem reverteris, Centre d’Estudis Catalans de La Sorbonne, París (Francia) 2011, La conquesta dels somnis, Callas, Viena (Austria) 2012, Mesquidiades. Espai d’Art Miquela Nicolau, Felanitx (Mallorca) 2012, Buonarroti, la genialitat de l’esperit, Nit de l’Art Aba Art, Palma (Mallorca) 2012, Convent de la Missió, Aba Art, Palma (Mallorca) 2012, Deluge Universal: Aracano-e, Aba Art, Palma (Mallorca) 2013, El diví joc, Sa Quartera Centre d’Art, Inca (Mallorca) 2013, Initium, Museu de Porreres, Porreres (Mallorca) 2013, In Pulverem Reverteris, Galerie der Moderne, Berlin (Alemania) 2013, I dreamed God exists but is... blind, Galeria Dionís Bennàssar, Pollença, (Mallorca) 2014, “Estiu 2014” Torre de Canyamel, Capdepera (Mallorca) 2018, Quattordecim, Project Room nº14 Aba Art Lab, Palma (Mallorca) 2021, Frequency, Project Room nº25 Aba Art Lab, Palma (Mallorca) Exposiciones colectivas a partir de 2010 2010, “Incart IV edició”, Can Monroig, Inca (Mallorca) 2010, “Col·lectiva d’estiu”, Espai d’Art Miquela Nicolau, Felanitx (Mallorca) 2010, “XVII Premi Ciutat de Manacor d’Arts Plàstiques”, Torre de Ses Puntes, Manacor (Mallorca) 2010, “Art emergent a les Illes Balears (IV)”, Itinerant per Mallorca, Menorca, Ibiza y Barcelona. 2010, Galería Esmare Kunts Cabinet, Capelle aan den ljssel (Holanda) 2010, Galeries Bennàssar, Pollença (Mallorca) 2010, “Premi Honda de Pintura” Biblioteca Pública de Lleida, Fontana d’Or (Girona), el Cortijo de Miraflores (Marbella) y Palau Moja (Barcelona) 2011, Fundació Arranz-Bravo, L’Hospitalet (Barcelona)
2011, Can Gelabert 2006-2010, Binissalem (Mallorca) 2011, “Dues Ribes”. Espai d’art Miquela Nicolau, Felanitx (Mallorca) 2011, “Dues Ribes”. Canals Galeria d’Art, Sant Cugat del Vallés (Barcelona) 2011, “Nit de l’Art 11”. Centre Cultural la Misericòrdia. Galeria Bennàssar, Palma (Mallorca) Col·lectiva Galeries Bennàssar, Pollença (Mallorca). 2012, “Art Emergent”. Espai Mallorca, Barcelona 2012, “ArtNit Campos”. Espai d’Art Miquela Nicolau, Campos (Mallorca) 2012, “Col·lectiva Obertura” Galeria Dionís Bennàssar, Pollença (Mallorca) 2013, “Art emergent a les Illes Balears (IV). Sa Quartera Centre d’Art. Inca (Mallorca) 2013, “L’art emergent a les Illes Balears (IV). Museu de Porreres (Mallorca) 2014, “The Bright Side of Life” ABA ART Contemporani, Palma (Mallorca) 2014, “Deu visions”. Iglesia Vella, Ses Salines (Mallorca) 2014, “Circuit Artístic. Mostra collectiva La Caba a” Castell de Mostesquieu (Barcelona) 2014, “L’empremta de les formes” Galeria Dionís Bennàsssar, Pollença (Mallorca) 2020, “Nova Realitat”, Museu d’Art Contemporani Can Planes, Sa Pobla (Mallorca) 2021, “20º Aniversario”, Espacio Micus, (Ibiza) 2021, “Col.lectiva d’Estiu”, Sa Pleta Freda, Son Servera, (Mallorca)
85
87
Plaza Porta Santa Catalina 21b, 07012, Palma de Mallorca t/f +34 971 717 835 info@abaart.com www.abaart.com @abaartlab