Cohabitatge a Barcelona

Barcelona ofereix un bon exemple del model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús. Aquest llibre és un recull de projectes d’aquest model, construïts i en construcció. S’explica com es gestiona el procés de cohabitatge des de l’arquitectura, l’urbanisme, el finançament, la legalitat i la sostenibilitat, i s’aprofundeix en l’experiència de viure en comunitat, alimentada per l’esperit cooperatiu.

Els casos pràctics els expliquen membres de cooperatives, experts i dissenyadors que aborden aspectes del disseny, la sostenibilitat, la construcció i la vida urbana. És una eina per entendre el disseny i la construcció del cohabitatge i la vida comunitària que s’hi desenvolupa.

David Lorente, Tomoko Sakamoto, Ricardo Devesa, Marta Bugés (eds.)

Arquitectura des de per a la comunitat

Arquitectura per a la comunitat

Arquitectura des de comunitat

Cohabitatge a Barcelona

David Lorente, Tomoko Sakamoto, Ricardo Devesa, Marta Bugés (eds.)

L’habitatge expansiu: de la casa a la vila 6

Marta Bugés en conversa amb Ricardo Devesa, Tomoko Sakamoto i David Lorente

Cohabitatge cooperatiu en cessió d’ús 12

Regidoria i Gerència d'Habitatge i Rehabilitació. Ajuntament de Barcelona

Cohabitatge cooperatiu 20

Lacol

Sostre Cívic, cap a un nou sostre pel dret a l’habitatge 50

Carles Alcoba - Sostre Cívic

Habitatge cooperatiu en cessió d’ús popular 95

La Dinamo Fundació

El finançament, pilar bàsic de l’accés a l’habitatge en cessió d’ús 122

Paco Herrero - Llar Jove SCCL

Aportació de les cooperatives d’habitatges a la sostenibilitat 158

Societat Orgànica

Garantir la naturalesa no especulativa de l’habitatge cooperatiu 186

Cristina Grau Converses

Joan Barba (JBE Arquitectes Associats) i Eulàlia Tubau (Sostre Cívic) 38

Carles Baiges (Lacol) i Lali Daví (La Dinamo Fundació) 58

Pau Vidal (Pau Vidal Office) i

Diego Carrillo (Celobert) 136

Hernández (Arquitectura Sana) 106

Lis Figueras i Toni Vidal (La Mar d’arquitectes) 166

Marta Peris i José Toral (Peris+Toral Arquitectes), i Jaume Elias (Can 70) 196

Índex

Sònia

Obres i projectes Princesa49 34 La Borda 54 La Balma 80 La Diversa 94 Sotrac 96 Abril 100 La Chalmeta 102 La Regadora 126 Empriu 130 Cirerers 132 Ruderal 152 La Morada 154 La Xarxaire 162 La Domèstika 182 La Bombeta 184 Can 70 192 Torrent Viu 206 Sant Andreu 210

L’habitatge expansiu: de la casa a la vila

Marta Bugés en conversa amb Ricardo Devesa, Tomoko Sakamoto i David Lorente

6

Marta Bugés: Per què decidiu publicar un llibre sobre l’habitatge cooperatiu? I per què al cohabitatge en cessió d’us a Barcelona?

Ricardo Devesa [RD] Un dels objectius fonamentals de l’arquitectura és la cura de les persones que l’habiten, especialment als habitatges. Les disciplines de l’espai, però, han d’aspirar a millorar les relacions humanes, i fer accessibles i habitables els entorns urbans, de manera inclusiva i sostenible. Aquest llibre va sortir de l’interès de revisar les experiències recents de cohabitatge com a model alternatiu al fet de viure en comunitat, amb beneficis clars per a un mateix però també per a la comunitat de veïns i, més enllà, també per al barri i la ciutat.

Tomoko Sakamoto [TS] Barcelona és un referent internacional en arquitectura, urbanisme i disseny, precisament per la innovació constant, l’experimentació i la reflexió al voltant de la ciutat. I en aquest sentit, el model d’habitatge cooperatiu en cessió d’us, com bé s’explica en el text de la Regidoria d’Habitatge de l’Ajuntament de Barcelona, s’inicia en un projecte pilot l’any 2014, i s’acaba signant un conveni marc amb les entitats més representatives del sector de l’habitatge social i cooperatiu sota el nom de Conveni ESAL, l’any 2020; tot per impedir l’especulació amb l’habitatge i promoure una altre estil de vida comunitària, participada i solidària.

En quin moment ens trobem de la implantació del model? Com s’ha construït aquesta alternativa a l’habitatge social?

David Lorente [DL] En aquests moments hi ha més de 150 famílies vivint en aquest tipus de règim cooperatiu en sòls municipals de Barcelona. Són insuficients, sí, però són una realitat i una alternativa més solidària, sostenible i humana de viure. De cara al 2025 s’espera arribar a 535 habitatges. Tant de bo d’aquí pocs anys hi hagi moltíssimes més famílies que gaudeixin d’aquest model d’accés a l’habitatge sense afany de lucre, és a dir, com a dret i no com a valor de mercat. El cohabitatge en cessió d’ús ajudarà que les ciutats també siguin més solidàries i justes socialment, a part de més sostenibles.

Com heu estructurat el llibre i quina ha estat la manera de recollir les experiències de cohabitatge a Barcelona?

RD L’estructura del llibre posa el focus d’atenció en l’arquitectura com a eina de formalització d’un model comunitari de viure i habitar, però també en el disseny i el manteniment de l’arquitectura de manera participada. Per això hem donat veu a tots els agents que fan possible el model de cohabitatge en cessió d’ús: cooperativistes, arquitectes, tècnics col·laboradors en gestió energètica i ambiental, material i de salut, l’administració com a legislador i facilitador de polítiques en pro del model, gestors financers, advocats que armen legalment l’estructura comuna i, com no podia ser de cap altra manera, els mateixos habitants, socis, veïns i ciutadans.

7

Projectes d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús a Barcelona

300-500 500 700 700 900 900 1 100 1 100 1 300 1 300 1 600 22

Cohabitatge cooperatiu

2015—2023

23 Pilots Primer concurs Segon concurs Conveni ESAL Sòl privat 300 500 1.000 1.600 Quota mensual mitjana (HCCS) Lloguer mitjà mensual per mes per barris (€/mes)

Tipologies adaptades a noves formes de viure

En un moment en què la família nuclear heteronormativa tradicional deixa de ser l’únic model de convivència possible i les xarxes relacionals adopten noves formes, l’arquitectura i la infraestructura habitacional han de poder respondre a aquestes necessitats. També a partir d’una concepció d’habitar des d’una perspectiva feminista, amb la desjerarquització de peces de l’habitatge i, tenint en compte el conjunt, és possible pensar en termes de «casa dispersa» o concebre que l’habitatge és tot l’edifici, de manera que es dissolen els límits entre habitació, habitatge i edifici.

Pis compartit

Alguns projectes incorporen pisos compartits, no amb la concepció que tenim actualment de pisos que solen compartir persones joves de manera temporal, sinó com a camí cap a l’emancipació residencial. En aquest cas, es preveuen habitacions pròpies més grans de l’habitual, a més de poder gaudir d’espais comuns amb la voluntat de socialitzar amb la resta.

Tipologia clúster

El terme clúster descriu una tipologia de disseny i distribució d’habitatges implementada en projectes comunitaris en els últims deu anys, sobretot a Suïssa, Alemanya i Àustria. És un model habitacional en el qual un petit conjunt d’habitatges individuals complets —amb bany i cuina— s’agrupen al voltant d’espais d’ús compartit (cuina, menjador, sales d’estar o altres) per potenciar la vida col·lectiva. El clúster funciona com una petita comunitat i té autonomia a l’hora d’organitzar el seu funcionament quotidià respecte a la resta de la cooperativa.

Habitacions satèl·lit

Les habitacions satèl·lit són peces desconectades físicament de l’habitatge però que hi pertanyen. Són una oportunitat per facilitar la flexibilitat en el temps i les formes d’habitar permeten plantejar habitacions temporals per als joves de la família que s’emanciparan al cap de poc, o un espai de treball separat dels usos domèstics. El fet de no formar part de l’habitatge fa que sigui més senzill poder transferir el seu ús a una altra unitat sense haver de fer canvis constructius.

28 Planta clúster 717 m2 21,2 % 64,2 % 14,7 % 24,5 % 63,4 % 12,1 % 65,8 % 4,9 % 18,5% 447 m2 habitatge 120 m2 espais comunitaris 150 m2 espais comuns Planta clúster 530 m2 349 m2 habitatge 124 m2 espais comunitaris 57 m2 espais comuns Planta clúster 530 m2 349 m2 habitatge 98 m2 espais comunitaris 57 m2 espais comuns 26 m2 habitacions satèl·lit Habitatge tradicional Clúster Habitacions satèl·lit Pis compartit Habitatge Espai comunitari Habitacions satèl·lit Cuina Bany

Cohabitatge cooperatiu

29

Sotrac Empriu Can 70 La Chalmeta Abril La Regadora La Borda La Balma Ruderal Cirerers Torrent Viu La Domèstika La Xarxaire La Morada La Diversa Princesa49

La Balma

L’habitatge cooperatiu és fer ciutat en el context urbà on aterra el projecte, desenvolupant un procés d’adaptació a la realitat, resignificant el territori a partir de les seves traces i llocs i obrint els espais de la comunitat a peu de carrer per teixir complicitats amb el barri.

80

«Projecte a projecte, anem experimentant. A La Balma, per exemple, es va introduir el tema dels murs radials o de la geotèrmia. Amb la fusta es va canviar completament el sistema respecte a La Borda. Hi ha coses que sembla que es repeteixin, perquè hi ha un aprenentatge que va fent pòsit.» Carles Baiges (Lacol)

84

Residència

20 m

1 min

Institut d’ensenyament secundari

10 m

1 min

Centre d’assistència primària

200 m

2 min

La Balma es situa en un eix verd carregat d’equipaments per al barri i vol col·laborar com un equipament més d’aquest eix.

Fer ciutat és un valor de l’habitatge cooperatiu.

Centre cívic Can Felipa 350 m 5 min

Sala Beckett Teatre 450 m 6 min

Museu d’Història de Barcelona (MUHBA) Edifici Oliva Artés 250 m

3 min

85 La Balma

Sotrac: Projecte que inclou 38 habitatges i espais comunitaris oberts al barri

Sotrac

2020 — en projecte

Transformació del recinte de Can Batlló, que incorpora un gran parc i equipaments per al barri i la ciutat

Localització

La Bordeta.

Sants - Montjuïc

Carrer de la Constitució, 43

Promotor

Sotrac SCCL / La Dinamo Fundació

Arquitectes

Lacol

Col·laboracions

Societat Orgànica, PAuS (Dani Calatayud i Coque Claret), M7 Enginyers, ARKENOVA, Arrevolt, Miguel Nevado i Àurea Acústica

Programa

38 habitatges amb espais d’ús comunitari i un espai per l’economia social i solidària

Projecte 2020

Superfície 3.596 m2

PEC previst aprox. 4.400.000 €

La cooperativa d’habitatges Sotrac va resultar guanyadora del concurs públic de l’Ajuntament de Barcelona per a solars destinats a habitatge cooperatiu en cessió d’ús de l’any 2020. El solar forma part del recinte de Can Batlló i està a uns escassos 100 metres de La Borda. L’edifici tindrà 38 habitatges distribuïts en 6 plantes d’alçada, entre les quals una d’elles serà en format «clúster», diversos espais comunitaris i un local destinat a un projecte d’economia social i solidària.

Es proposa orientar tots els habitatges cap a la mateixa direcció, sud-sudoest, per tal d’igualar les seves condicions interiorexterior —visuals, relació amb el parc, maximitzar les condicions de captació solar i permetre la ventilació creuada. Les zones amb una orientació més dolenta es destinen a circulacions verticals i a espais que complementen els habitatges.

La planta baixa pretén ser una infraestructura que es pugui obrir parcialment al barri, essent l’espai

Can Batlló: Espai veïnal, comunitari i autogestionat del qual forma part Sotrac, i on es fan les assemblees

Empriu: Solar destinat al projecte d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús, de 40 habitatges

més públic de l’edifici i, on se situen la gran part d’espais comunitaris. Hi trobem diversos tipus d’espais comunitaris segons el seu grau d’obertura al barri: els accessos principals a l’edifici, la cuina-menjador, un espai polivalent i multiús i una zona més domèstica com a espai d’infants o espai de treball. Es proposa un edifici que té en compte l’accessibilitat universal, la inclusivitat i la perspectiva de gènere, tant en els espais privatius d’habitatge com en els diversos espais comunitaris.

Flexibilitat de l’edifici i altres maneres d’habitar

Tots els habitatges són passants amb accés directe per passera des del pati i terrasses de grans dimensions orientades al parc. Es plantegen habitatges de diverses mides i morfologies per poder atendre les necessitats de les diferents unitats de convivència.

96

La Borda: Sotrac es constitueix a partir de les seves sòcies expectants, amb voluntat de reproduir-ne el model Bloc 12 i entorn immediat: Futur parc que incorpora l’estructura del Bloc 12 com a equipament de la zona verda

Les habitacions satèl·lit

Per poder donar més flexibilitat, s’introdueixen les habitacions satèl·lit, dues per planta i deu en total. Aquestes peces autònomes i equipades amb bany compartit o privat permeten ampliar o reduir els habitatges de manera discontínua, obrint la possibilitat a usos molt diversos: treball productiu des de casa, autonomia de gent gran o adolescent, espai de joc o estudi per a infants, acollida de familiars o amistats, etc.

El «clúster»

D’altra banda, una de les plantes d’habitatge es destina a un «clúster», una tipologia innovadora de disseny i distribució d’habitatges, ja implementada en projectes comunitaris a països com Suïssa, Alemanya o Àustria.

És un model habitacional en què un conjunt d’habitatges de mides reduïdes s’agrupen al voltant d’espais d’ús compartit (cuina, sala-menjador i espai de lectura-treball) per potenciar, encara més, la vida col·lectiva en l’àmbit més quotidià.

97 Sotrac

Les habitacions satèl·lit El «clúster» Planta baixa

Orientació S-SO

Vent Oest Sud Habitacions de convidades Vent Local comercial Cuina, sala, menjador Sala polivalent

Terrassa comunitària Bugaderia

Cirerers

L’habitatge cooperatiu és el disseny participatiu dels espais de l’edifici que van més enllà del propi habitatge. Accessos, transicions, circulacions, replans, terrats, etc., són també espais domèstics, llocs que acullen les múltiples formes de la vida comunitària i en creen la seva identitat.

132

Origen del projecte

Celobert és una cooperativa d’arquitectes, enginyeres i urbanistes que neix el 2010. En el seu moment, era una de les primeres cooperatives de treball d’arquitectes del país, i va néixer en el context de la crisi del 2008 —que s’agreuja especialment en el sector de l’arquitectura—, amb la vocació de reinventar la professió i desvincular-la una mica de l’estigma de l’especulació immobiliària. Els fonaments del nostre projecte eren el dret a l’habitatge, models d’accés a l’habitatge accessibles, ecologia i compromís amb el canvi climàtic i amb els processos participatius. Abans, el 2003, vam participar en la fundació de Sostre Cívic, que després es va convertir en una cooperativa el 2010.

En aquest moment som un equip d’unes 15 persones organitzats en dues àrees: una àrea d’habitatge i urbanisme que es dedica a assessorar ajuntaments i el sector públic per implementar polítiques d’habitatge i d’urbanisme, i una àrea d’arquitectura i enginyeria més enfocada a l’edificació, tant a la rehabilitació com a l’obra nova, amb el focus posat en l’ecologia.

En el cas de l’habitatge col·lectiu, Celobert ha estat sempre focalitzat en l’habitatge cooperatiu; per la nostra relació històrica amb Sostre Cívic, vam apostar per presentar-nos conjuntament al concurs per a aquest solar. En el cas de Cirerers, Sostre Cívic articulava tot el que era el col·lectiu de persones que es volien presentar i formar un grup, més tot allò que tenia a veure amb la promoció fora de l’arquitectura. Celobert s’encarregava de fer la proposta arquitectònica, que finalment va ser la proposta guanyadora.

D’altra banda, Sostre Cívic és un model de cooperativa d’habitatge que treballa per fases —tenen diversos projectes en paral·lel en fase de promoció o convivència— i té un equip tècnic amb idees i línies estra-

tègiques pròpies. Per aquesta raó, també participen en la presa d’una sèrie de decisions tècniques que afecten l’arquitectura. En la fase inicial va ser un diàleg compartit entre l’equip tècnic de Sostre Cívic, el grup motor d’usuàries inicial i Celobert, i posteriorment fèiem les propostes com a conseqüència d’aquest diàleg.

Eixos de compromís del projecte

El projecte té tres eixos de compromís: amb la ciutat, amb la comunitat i amb el medi ambient. En l’encaix urbà, el que fa l’edifici és preservar aquesta línia de la silueta urbana a través de dues decisions que són les que configuren clarament el projecte. D’una banda,

Conversa amb Diego Carrillo

Arquitecte Celobert

136

Diagrama de la intercooperació

Recursos Equip tècnic

Persones usuàries

Retorn présteci cànonsolar Definició modelde convivència

Adjudicaciódesòl

ifinançament

Prestacióde serveis PROCÉSDE DISSENY PARTICIPATIU

Fiare Banca Ètica finançament Sostre Cívic gestió Arç assegurances edifici obra Matriu facilitació Col·lectiu Ronda assessorament legal Agents de suport Celobert arquitectura i enginyeria

COMUNITÀRIA

La Constructiva construcció

VIDA

Ajuntament de Barcelona cessió solar públic

Cirerers

A dalt hi ha la terrassa-mirador amb unes vistes de tota la ciutat. S’ha convertit en un espai principal de l’edifici per a trobades, celebracions i festes. La comunitat té una activitat molt dinàmica amb aquest espai: cada cap de setmana passen coses: barbacoes, ioga, cinema a la fresca, tallers de costura, etc…

Crec que el gran aprenentatge és que els espais comuns han de ser tan flexibles com sigui possible. La gent, durant el procés de disseny no sap com viurà en comunitat en aquests espais, perquè mai ho han experimentat. Pots fer sondejos previs, processos participatius, etc., sí, però l’arquitectura no ha de condicionar excessivament els usos.

Estructura de fusta

L’ús de la fusta és el tercer pilar del projecte i des de l’inici era un compromís ferm en el terreny mediambiental. Vam fer una aposta clara en aquest sentit i tant el grup com Sostre Cívic li van donar suport. Però hi ha hagut moments d’haver de renunciar a certes coses. Una va ser el fet de construir un aparcament soterrani, que quan vam començar a concretar preus de l’obra es va veure que era inassumible. El grup —no nosaltres— va decidir renunciar al soterrani per fer l’edifici de fusta. El projecte aborda el tema del medi ambient amb una mirada analítica posada en el cicle de vida del conjunt de l’edifici, on hi ha una aposta decidida per utilitzar materials orgànics, com la fusta. Hi ha 730 m3 de fusta

L’interior del edifici, tant a la planta baixa com als replans, té paviments amb «panot», amb la voluntat de connectar espai privat i públic.

146

Cirerers es un edifici ecològic construït amb fusta. Amb vuit plantes, s’ha convertit en l’edifici més alt d’Espanya construït amb fusta.

Una vegada posat en funcionament, arribarà a un nivell d’eficiència segons l’estàndard de casa passiva.

147 Cirerers

La Xarxaire

L’habitatge cooperatiu és l’exploració de sistemes constructius mixtos per tal d’adaptar-se respectuosament al paisatge urbà existent, a les característiques tipològiques del projecte i, en sentit global, per un compromís amb la sostenibilitat mediambiental del planeta.

162

180

La Xarxaire 181

Davant la greu crisi global de l’habitatge, estem lluitant per donar forma a una cultura alternativa de l’habitar. Cal una arquitectura que respongui a les noves situacions de convivència i que aprengui a posar la generositat col·lectiva en pràctica, per davant de l’individualisme. Una arquitectura que es fa des de la comunitat per a la comunitat.

214

215

AAVV. Curso de cooperativas de viviendas. Madrid: Colegio Oficial de Arquitectos de Madrid, Comisión de Vivienda, 1991.

AAVV. Europa: Gemeinsam wohnen = Europe: co-operative housing. Berlín: Jovis, cop. 2015.

AAVV. «Futurs possibles: cooperatives, de la propietat a l’ús». Quaderns d’arquitectura i urbanisme, núm. 265 (2013).

AAVV. Impuls de les cooperatives d’usuàries d’habitatges: per a una política pública cooperativa d’accés a l’habitatge a Catalunya. Barcelona: La Dinamo Fundació; Lacol SCCL, 2020.

AAVV. Lavorare in architettura: la cooperazione di abitazione. Venècia: La Biennale di Venezia; Milà: Electa, c1982.

AAVV. New housing in Zurich: typologies for a changing society. Zúric: Park Books, 2017.

AAVV. More than housing: cooperative planning, a case study in Zürich. Basilea: Birkhäuser; Zúric: Edition Wohnen, cop. 2016.

Bobé i Mallat, Eduard. Manual per a les cooperatives d’habitatges. Barcelona: Federació de Cooperatives d’Habitatges de Catalunya, 1987.

Comes, Vicente. «En común, más barato: cooperativas de vivienda en la CEE». MOPU: Revista del Ministerio de Obras Públicas y Urbanismo, núm. 371 (desembre 1989), pàgs. 88-93, 1989.

Centro cooperativista Uruguayo. Dinámica cooperativa , núm. 126, novembre 2016. Delz, Sascha; Rainer Hehl, Patricia Ventura (edts). Housing the Co-op: A Micro-political Manifesto. Berlín: Ruby Press, 2020.

Falagán, David H. Flexibility and gender equality in housing. Barcelona: Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació de Barcelona, 2019.

Jones, Peter B., Petrescu, Doina & Till, Jeremy. Architecture and Participation Londres: Taylor & Francis, 2009.

Lacol Arquitectura Cooperativa. Construir en col·lectiu: participació en arquitectura i urbanism e. Barcelona: Pol·len Edicions, SCCL, setembre 2018.

Lacol, La Ciutat Invisible. Habitar en comunidad: la vivienda cooperativa en cesión de uso. Madrid: Los Libros de la Catarata; Barcelona: Fundación Arquia, 2018. LaFond, Michael. Cohousing inclusive: selbstorganisiertes, gemeinschaftliches Wohnen für alle = self-organized, community-led housing for all. Berlín: Jovis, 2017. https://cohousing-inclusive.net/the-book/ Magriñà, Josep. La Cooperativa de viviendas. Barcelona: CEAC, 1981.

Mogollón García, Irati. Arquitecturas del cuidado: hacia un envejecimiento activista. Barcelona: Icaria, 2019.

Moreno, Anna. «Habitatge cooperatiu: cooperativa d'habitatges La Borda a l’antiga fàbrica de Can Batlló al barri de Sants de Barcelona». Informatiu del Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona , núm. 365 (setembre 2020).

Moore, Tom; and David Mullins. «Scaling up or going viral? Comparing self-help housing and community land trust facilitation», Voluntary Sector Review, 4-3, 2013, pàgs. 333-353.

McCamant, Kathryn. Cohousing: a contemporary approach to housing ourselves 2a. ed. / with Ellen Hertzman. Berkeley, Califòrnia: Ten Speed, cop. 1994.

Ñudi Tornero, Antonio. Un espacio para el coliving. Madrid: Fundación Arquia, 2021. Sepúlveda Navarro, Leonardo. Coliving: desarrollo y adaptación de la vivienda compartida en Barcelona. Barcelona: ETSAB, 2020.

Tegnestuen Vandkunsten. Housing. Estocolm: Arvinius + Orfeus, 2018.

Till, Jeremy. Architecture and Contingency. Sheffield: The School of Architecture, University of Sheffield, 2008.

216

Bibliografia seleccionada

Cohabitatge a Barcelona Arquitectura des de / per a la comunitat

Publicat per Actar Publishers, New York, Barcelona i Ajuntament de Barcelona

Consell d’Edicions i Publicacions de l’Ajuntament de Barcelona

Jordi Martí Grau, Marc Andreu Acebal, Águeda Bañón Pérez, Xavier Boneta

Lorente, Marta Clari Padrós, Núria Costa

Galobart, Sonia Frias Rollon, Pau Gonzàlez Val, Laura Pérez Castaño, Jordi Rabassa Massons, Joan Ramon

Riera Alemany, Pilar Roca Viola, Edgar Rovira Sebastià and Anna Giralt Brunet.

Directora de Comunicació

Águeda Bañón

Directora de Serveis Editorials

Núria Costa Galobart

Direcció de Serveis Editorials

Passeig de la Zona Franca, 66

08038 Barcelona

Tel. +34 93 402 31 31 w ww.barcelona.cat/barcelonallibres

Publicació

Edició de Marta Bugés, Ricardo Devesa, David Lorente, Tomoko Sakamoto

Disseny gràfic spread. Tomoko SakamotoDavid Lorente

Textos

Ajuntament de Barcelona, Gerència d’habitatge

Carles Alcoba (Sostre Cívic)

Cristina Grau

La Dinamo Fundació

Paco Herrero (Llar Jove SCCL)

Societat Orgànica

Converses amb

Carles Baiges

Joan Barba

Diego Carrillo

Lali Daví

Jaume Elias

Lis Figueras i Toni Vidal

Sònia Hernández

Marta Peris i José Toral

Eulàlia Tubau

Pau Vidal

Correcció

Albert Martínez Clos

Impresió i enquadernació Arlequin & Pierrot, Barcelona

Agraïments

A tots els professionals de l’arquitectura i la fotografia, a les persones i les entitats del món cooperatiu, a les cooperatives d’habitatge amb les seves comunitats de veïns i veïnes, que, de manera generosa, han participat o han aportat el seu temps i coneixement, i el material documental i gràfic necessari per la realització d’aquesta edició.

Tots els drets reservats

Aquesta obra està subjecta a drets d’autor. Tots els drets reservats sobre tot o part del material, específicament els drets de traducció, reimpressió, reutilització d’il·lustracions, recitació, transmissió, reproducció en microfilm o altres mitjans i emmagatzematge en bases de dades. Per a qualsevol ús, cal obtenir el permís del propietari dels drets d’autor.

L’editor ha fet tot el possible per contactar i reconèixer els drets d’autor dels propietaris. Si hi ha casos en els quals no es concedeix el crèdit adequat, suggerim que els propietaris d’aquests drets es posin en contacte amb l’editor que farà els canvis necessaris en edicions posteriors.

Distribució

Actar D, Inc. New York, Barcelona. www.actar.com

New York

440 Park Avenue South, 17th Floor

New York, NY 10016, EE UU

T +1 2129662207

salesnewyork@actar-d.com

Barcelona

Roca i Batlle 2

08023 Barcelona, Espanya

T +34 933 282 183

eurosales@actar-d.com

Indexing

ISBN: 978-1-63840-089-9 (Actar)

ISBN: 978-84-9156-509-3 (Ajuntament de Barcelona)

B 11002-2023

Imprès a Europa

Data de publicació: juny del 2023

218

Crèdits fotogràfics

El contingut, les dades i la presentació gràfica del capítol «Cohabitatge cooperatiu. Viure en comunitat a les cooperatives d’habitatge en cessió d’ús» (pp. 20-31) provenen originalment de l’exposició itinerant «Cohabitatge cooperatiu», presentada a Barcelona el 2022, produïda per l’Ajuntament de Barcelona i l’Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació de Barcelona, i gestionada per Barcelona Regional.

Comissariat

Lacol

Audiovisual

Pau Faus

Disseny de producció i muntatge Central de Projectes

Disseny expositiu lacreativa.com

219

Contribucions de La Dinamo Fundació, Cristina Grau, Paco Herrero, Societat Orgànica, Sostre Cívic

Peris+Toral Arquitectes, Poma Arquitectura, Pau Vidal, Vivas Arquitectos, Yaiza Terré, Voltes

Projectes de Arqbag, Joan Barba, Celobert, Lacol, LaBoqueria, La Mar d’arquitectes,