Edita: Bike Univers S.L.U www.cataventura.cat Gerent: Josep Sais gerentadventuregirona@gmail.com
Directora Comercial: Marisol Segura 636 492 298
adventurecomercial@gmail.com
Director de Continguts i Maquetació: David Colomer adventuregirona@gmail.com
Cap de Xarxes Socials: Enric Rubio enriccataventura@gmail.com
Redactors:
Enric Rubio, Joan Serra, Antoni Argemí, David Colomer, Marta Vàzquez, Quim Carreras, Hanna Martinell, Laura Estrada, Albert Gironés i Departament de Comunició de la Generalitat de Catalunya.
Fotografia:
Enric Rubio, David Colomer, Albert Gironés.
16 - Sindrome del Abandono 20 - Ruta: Rupit i el Salt de Sallent 28 - Barrancs: El torrent de la Corba 34 - Anapurna: La més mortal 41 - Entrevista: l’Aventura de volar 45 - Submarinisme: Coves de Cala Viuda 46 - La Rissaga de Ciutadella 48 - Creuar l’Oceà Atlàntic 52 - Una història amb sentiment 54 - Trail Running: Ruta dels 10 cims 58 - Orientació i les estrelles 64 - Exercici físic i el cervell 80 - Eco Aliments 82 - Selecció Material
Subscripcions: www.cataventura.cat Col.laboració:
Enric Rubio, Núria Tinto, Ajuntament de Girona, Anna Gonzalez, Albert Gironés, Dani Arran. Maquetació: Bike Univers S.L.U Impressió: I.Pagès. Dipòsit Legal: GI 903-2014
LA NOSTRA PASSIÓ DESDE 1949 FIGUERES C/ESPERANÇA, 12 T.972 503 858 GIRONA C/GEORGE STEPHENSON NAU 7 T.972 249 800
RECANVIS, ACCESSORIS, SERVEI DE TALLER, ETC.
motobici@olympiagrup.com
www.olympiagrup.com
CATALUNYA AVENTURA - NOTÍCIES Presentada la prova de la Copa del Món de piragüisme de Sort El representant territorial de l’Esport a Lleida, Josep Ramon Solsona, va assistir, a la Diputació de Lleida, a la presentació de la tercera prova de la Copa del Món de Caiac d’Estil Lliure (piragüisme), que es disputarà a Sort del 7 al 13 de juliol. La competició comptarà amb els millors palistes a nivell mundial, uns 300, procedents de 30 països.
La Secretaria General de l’Esport homenatja la trajectòria de 16 persones per la promoció dels valors de l’esport
La Copa del Món de Caiac d’Estil Lliure es decidirà en tres municipis diferents. Millau que va acollir la competició del 25 al 29 de juny; Salt ho va fer el 30 de juny i tornarà a fer-ho el 6 de juliol, i finalment Sort, del 7 al 13 de juliol. Les tres proves són independents, però puntuaran per a la classificació final absoluta. La presentació també ha comptat amb
El pati de les Magnòlies de la seu de la Generalitat a Girona va ser
la presència de Joan Reñé, president de la Diputació de Lleida; Llàtzer
l’escenari de l’acte d’homenatge a un nou grup de persones mereixe-
Sibís, alcalde de Sort; Joan Ignasi Rosell, president de la Federació
dores de les Medalles de l’Esport de les Comarques Gironines. El
Catalana de Piragüisme, i el piragüista olímpic Saül Craviotto.
guardó, que enguany arribava a la 34a edició, l’atorga anualment la Representació Territorial de l’Esport de la Generalitat a Girona amb la
El representant territorial de l’Esport a Lleida ha destacat que es tracta
col·laboració de la Diputació de Girona.
d’un projecte esportiu de primer nivell organitzat amb seriositat i rigor, mentre el president de la Federació Catalana de Piragüisme ha destacat
Els premiats, provinents d’arreu de les comarques gironines, van tenir
la capacitat dels palistes que competeixen a l’elit de servir com a exem-
papers destacats en diverses modalitats esportives. L’acte de reco-
ple per als esportistes que comencen.
neixement de les Medalles de l’Esport va comptar amb la presència del secretari general de l’Esport, Ivan Tibau; l’alcalde de Girona, Carles Pu-
Per la seva banda, el president de la Diputació de Lleida ha explicat
igdemont; el vicepresident de la Diputació de Girona, Xavier Soy, i el
que es tracta d’un esdeveniment esportiu amb una gran repercussió
representant territorial de l’Esport a Girona, Josep Pujols, entre d’altres.
econòmica i un important dinamitzador de l’activitat econòmica de tota
Tots ells van destacat la vàlua de les persones reconegudes i la im-
la comarca. I Saül Craviotto ha agraït a les comarques lleidatanes la seva
portància de la tasca que han dut a terme.
aposta per l’esport en general i el piragüisme, en particular.
Les medalles de l’esport d’aquest any han estat per a Joan Blanch
La modalitat d’estil lliure o freestyle consisteix en la realització de
(atletisme/Olot), Eudald Capdevila (ciclisme/Ripoll), Santiago Carrasco
maniobres tècniques i acrobàtiques espectaculars durant un temps
(futbol/Blanes), Maria Teresa Casas bàsquet/Sant Gregori), Josep Ma-
establert, en una onada d’aigües braves, que són puntuades per un
ria Figueras (handbol/Girona), Yasuji Fusano (natació/Lloret de Mar),
jurat.
Noel Le Hecho (judo/Girona), Martí Martinench (bàsquet/Palamós), Alfons Mestres(hoquei sobre patins/Quart), Santiago Mis (rugbi/Girona), David Moner (natació/Barcelona), Miquel Quintana (futbol/Torroella de Montgrí), Josep Saguer (atletisme/Girona), Rosa Maria Sánchez Babot (tennis/Girona), Joan Solano (rem/l’Escala) i Diego Visedo (handbol/ Girona).Durant les 34 edicions que s’han celebrat, han rebut el guardó unes 570 persones d’arreu de les comarques de Girona i de diverses modalitats esportives. La Representació Territorial de l’Esport a Girona va decidir l’any 1980 homenatjar totes aquelles persones que d’una manera anònima i desinteressada havien treballat o treballaven per l’esport. Així naixien les Medalles de l’Esport de les Comarques Gironines, un dels guardons més antics que es concedeixen a Catalunya. Per a l’obtenció de la medalla es valoren persones de més de 60 anys amb uns criteris que prioritzen el treball anònim i desinteressat abans que altres aspectes, com podrien ser els èxits esportius que haguessin pogut aconseguir els candidats al llarg de la seva vida esportiva.
Pàgina 6
Special Olympics, nova causa social de les Škoda Triathlon Series Special Olympics ha estat l’entitat sense ànim de lucre escollida per ser el compromís social de les cites i serà present a totes les competicions donant suport al circuit de triatló, que consta d’11 proves. A Catalunya hi haurà tres de les grans proves -Barcelona, Tarragona i Gavà- però el compromís social del circuit és amb el moviment Special Olympics Internacional, ja que la resta de proves tindran lloc a la resta de l’Estat i Andorra. Segons Lluís Generó, uns 20.000 atletes participen en el circuit que farà una donació econòmica directe a Special Olympics, “amb el qual compartim molts valors com ara eliminar barreres per fomentar la pràctica de l’esport”. En aquest esdeveniment, esportistes Special Olympics formaran equip amb esportistes populars i cares conegudes per competir en les proves de relleus. El secretari general de l’Esport s’ha felicitat per una “aliança que ens acosta al desig comú de la plena normalització i la inclusió social del col·lectiu de persones amb discapacitat mitjançant l’esport”. “Valors com el treball en equip, el joc net, l’esperit de sacrifici i l’esforç han de marcar el dia a dia de l’esport de Catalunya, i em satisfà veure que són valors compartits per tots els que avui fem possible el circuit de les Triathlon Series i acostem aquest esport a tothom, independentment de la seva condició social, física o psíquica”, ha afegit.
La Transpyr es consolida com a principal prova de mountain bike del Sud d’Europa i referent internacional en cicloturisme Transpyr, també coneguda com a Travessa Dos Mars, és una prova per a bicicletes tot terreny (mountain bikes) que uneix Catalunya i Euskadi, que transcorre pel vessant sud dels Pirineus. La ruta compta amb un recorregut de més de 800 quilòmetres estructurat en 7 etapes i uns 18.000 metres de desnivell acumulat. L’itinerari comença a Roses, amb etapes a Camprodon, la Seu d’Urgell, El Pont de Suert, Aínsa, Jaca, Roncesvalles i finalitza a Hondarribia. Enguany, a més de la cinquena edició de la tradicional prova per a mountain bike, se celebra en paral•lel la segona edició de la Transpyr Road, pensada per a bicicleta de carretera, i que transcorre per vies poc transitades amb tot tipus de paviment i trams d’especial dificultat amb asfalt deteriorat i grava. Té sortida a Cadaqués i final a Hondarribia, compartint la resta de punts d’etapa amb la versió de muntanya de la prova.
La Federació Catalana de Natació presenta un Manual de Bones Pràctiques en Aigües Obertes
Des de la primera edició, Transpyr ha crescut en importància i repercussió: dels 85 participants inscrits al 2010, s’ha arribat als 360 al 2014. Així mateix, destaca la creixent internacionalització de la prova, ja que està prevista la participació de ciclistes de 24 països diferents, que
L’acte, celebrat al Barcelona International Sailing Center (BISC), del
representen prop del 50% dels inscrits. Transpyr està considerada com
Port Forum, a Sant Adrià de Besòs, va ser presidit per Enric Bertrán,
una de les cinc proves de mountain Bike més exigents del món, junta-
president de la Federació Catalana de Natació, acompanyat, a banda
ment amb la Cape Epic (Àfrica), la Transalp (Alemanya/Itàlia) o la Ruta
de Santi Siquier, per Gerard Esteva, president de la Federació Catalana
dels Conquistadors (Costa Rica).
de Vela; Dani Serra, president del CN Radikal Swim, i Javier Valencia, capità marítim del Port de Barcelona. Aquesta última entitat s’ha convertit en un soci de viatge imprescindible per poder marcar les pautes de la seguretat al mar. El Manual ha estat celebrat per totes les entitats presents a la roda de premsa i se n’ha destacat la seva utilitat per vetllar per a la seguretat i la qualitat de l’esport, tant en l’àmbit de la competició com en el de lleure. Enric Bertrán ha explicat que “elaborar aquest manual juntament amb el CN Radikal Swim era absolutament necessari. L’activitat de les aigües obertes va en augment i creiem molt convenient poder establir unes pautes que ofereixin recomanacions per a totes les persones que practiquen la natació en aigües obertes”.
Pàgina 7
CATALUNYA AVENTURA - Història d’Aventures
El primer Paracaigudista de la Història Si poguéssim investigar els somnis dels nostres avantpassats segurament trobaríem entre ells el de Volar. Ser com un ocell, mirar-ho tot des de dalt, planejar, tenir aquesta sensació de llibertat indescriptible és probablement el que a tot paracaigudista esportiu l’ha impulsat a “donar el salt”. Certament, avui hem complert aquest somni encara que no s’executi com ho somiàvem. Allà l’any 852 vivia a Còrdova (Espanya) un prestigiós inventor i filòsof àrab anomenat Abbas Ibn Firnás que va decidir tirar-se amb una gran lona des d’una torre cordovesa, i encara que va sofrir alguna ferida, se’l considera el Pare del Paracaigudisme per davant d’altres il · lustres somiadors com el gran Leonardo da Vinci.
Després de diversos intents fallits al llarg de la història, en 1783, Louis-Sébastien Lenormand va crear el primer paracaigudes pràctic, sent utilitzat primer amb un gos. Va ser una prova una mica brusca, però eficaç.
El primer salt humà en la seva totalitat no es realitzaria fins el 22 d’octubre de 1797 pel André Jacques Garnerin des d’un globus
aerostàtic situat només a 350 metres i la primera dona de
la història en saltar en paracaigudes, va ser la seva dona André Jacques Garnerin l’any següent (perquè després diguin d’elles que són menys intrèpides). Un petit recorregut històric que ens ha portat a conèixer una mica més els pioners del món del paracaigudisme. Ara només et falta una cosa, conèixer aquest esport i moure’t com un ocell. Una sensació única i irrepetible. Puja, gaudeix de la teva aventura i vola.
Redacció: Catalunya Aventura
Pàgina 8
MEMBRES DE L’EXPEDICIÓ CIM LENIN
ADRIAN CASTILLO
ALBERT RUBIO
JAVIER CALZADA
JOSÉ FRANCISCO JOSÉ MANUEL GARCIA JIMÉNEZ
PEDRO RODRÍGUEZ
QUIQUE PASTOR
F.JAVIER JIMÉNEZ
IVÁN GONZÁLEZ
SEGUEIX EL DIA A DIA DE L’EXPEDICIÓ PEL FACEBOOK I TWITTER DE CATALUNYA AVENTURA
CATALUNYA AVENTURA - Síndrome del abandono
Perquè de vegades el cos diu prou?
“ Síndrome del abandono ”
Fins ara, escoltar a parlar de BCAA’S o aminoàcids ramificats, per a tots els esportistes era sinònim de síntesis proteica, millora de força muscular,... però avui, volem aprofitar aquestes línies per donar-vos una visió un xic diferent d’aquest suplement. Per els que mai hagin escoltat parlar dels aminoàcids, comentar-los que són les estructures bàsiques amb les quals es generen els nostres
Com podem obtenir aquests aminoàcids? Una part mitjançant el consum de certs aliments com ara:
Ametlles (1 tassa) 1.00 gr. Llavors de gira-‐sol crues (1 tassa) 1.28 gr. Arròs Integral (1 tassa) 0.47 gr. Ordi (1 tassa) 0.90 gr. Pèsols (1 tassa) 0.27 gr. Fesols vermells (1 tassa) 0.85 gr. Llavors de Ajonjolí (1 tassa) 0.89 gr. Pa integral (1 llesca) 0.14 gr. Spaghetti Farina Integral (1 tassa) 0.65 gr.
teixits, sobretot a nivell muscular. Les proteïnes estan formades per
O mitjançant comprimits, que sería prendre els aminoàcids que són
aminoàcids i gairebé tots els pot sintetitzar el nostre organisme, ex-
en forma lliure, aquests estan produïts pel sistema de “fermentació
cepte 8 que s’aporten amb l’alimentació. Si falta algun d’aquests, es
biològica”, usant fonts naturals similars al iogurt, el vinagre o el miso.
deixa de generar proteïna, per això els hi diuen Aminoàcids Essencials.
La fermentació biològica és un mètode de producció utilitzant el
Hem de tenir present que les proteïnes no només formen part dels
fenomen en el qual els microorganismes converteixen nutrients en
músculs, sinó que s’utilitzen per a altres fins, com ara la fabricació
altres components vitals necessaris per a la seva supervivència.
d’anticossos.
Aquesta forma de fermentació es produeix a partir de matèries
Dins d’aquest grup d’essencials, hi ha un subgrup, els que coneixem
primeres com són xarops de canya de sucre o blat de moro, que
com a Ramificats:
s’afegeixen a un cultiu de microorganismes que van produint aminoà-
Leucina, Isoleucina i Valina; segons diversos estudis redueixen la
cids de diferents tipus depenent de l’activitat enzimàtica.
degradació muscular induïda per l’exercici i promouen un ambient
Escollint els microorganismes i controlant les reaccions enzimàtiques
hormonal anticatabòlic, eviten doncs el deteriorament del cos.
som capaços de produir diferents tipus d’aminoàcids. Perquè hi hagi un bon rendiment cal controlar, la temperatura el Ph durant tot el
Quina importància tenen aquesta BCAA’s? S’ha demostrat que el con-
procés i el tipus de microorganismes que produeixen la fermentació
sum de BCAA disminueix la taxa neta de la degradació de proteïnes i si
i finalment la producció d’aminoàcids.
es prenen abans i durant l’exercici aeròbic intens pot retardar la fatiga
Quan comprem un suplement d’aminoàcids, els han produït així.
per manca de glucogen muscular.
Intentem doncs fer un consum adequat per millorar la nostra força mental.
Durant l’exercici prolongat, referint-nos a superiors a 2 hores i mitja, s’augmenta la concentració de triptòfan lliure i l’absorció de triptòfan al cervell augmenta. Quan això succeeix, es produeix serotonina, que es creu que té un paper important en les sensacions relacionades amb la fatiga. De la mateixa manera, els aminoàcids ramificats són transportats al cervell pel mateix transportador que el triptòfan i per tant competeixen amb el triptòfan per ser transportats al cervell. Per tant, quan certs aminoàcids com ara els BCAA són presents en el plasma, teòricament pot disminuir l’absorció de triptòfan al cervell i en definitiva disminuir la sensació de fatiga. D’aqui be la importància de prendre aminoàcids ramificats si és realitza activitat física.
Quin suplement escolliria? El suplement esportiu que contingués més L-Leucina, pel seu important paper regulador en el “turnover” de les proteïnes musculars inhibint la degradació i afavorint la síntesi de proteïnes, per tant és essencial respectar aquesta proporció en la fórmula. En aquest cas destacaria els BCAA’s + leucina de infisport.
Redacció: Laura Estrada Ocaña / Responsable tècnica de les Botigues NANA · Diplomada en Nutrició i Dietètica
Pàgina 16
CATALUNYA AVENTURA - LA RUTA / Reportatge Patrocinat per SALEWA
Rupit i el Salt de Sallent Rupit és, per molts, el poble més bonic de Catalunya, i encara que no és quelcom que tothom hagi de compartir, del que podem estar segurs és que un cop conegut, no serà l’última vegada que el visitarem, i és que molts detalls el fan un poble irrepetible, des dels seus carrers de roca natural i el seu pont penjant per accedir al nucli antic, a les seves cases rústiques guarnides amb mil flors i les precioses excursions que hi ha a la vora.
La ruta de trail-running que us presentem aquest mes, tot i ser de curta durada, ens portarà per alguns dels racons més emblemàtics de Collsacabra, i ens farà descobrir un itinerari que, tot i que l’hem pensat per a fer corrents, és ideal també per anar xino-xano amb famílies i nens. L’itinerari en si no ens demana gaire resistència, però sí una certa tècnica pels que la feu corrents, ja que el camí, de vegades se’ns presenta estret i amb forces arrels i canvis de direcció. Tot i així, és una ruta idònia per a tots aquells que us vulgueu iniciar en el món del trail, sense caure en el parany de fer-ho per pistes de terra amples i sense cap motivació.
L’excursió s’inicia de forma peculiar, passant per sota d’una casa a través d’un petit túnel de pedra, que ens donarà pas al corriol de terra que va baixant entre els horts fins a arribar a la Riera de Rupit, on pujarem per uns esglaons de pedra natural.
Seguim el curs de la riera per el seu cantó esquerre, i ens anem endinsant en una zona ombrívola i fresca, on segons l’època de l’any, de segur que la trobem enfangada. Seguim avançant per un sender ben marcat, fins als Saltants de Rodor, on tot i no ser importants per la seva alçada, sí que són espectaculars i ens ofereixen un perfecte indret fotogràfic. A partir d’aquí, notarem de mica en mica com canviem de direcció i ens acostem al vessant Sud de la muntanya, la temperatura augmenta i l’olor de Boix és intensa en èpoques on ja hi comença a picar el sol.
La baixada en aquest punt és més tècnica, i hem de vigilar bé on trepitjar, ja que és força pedregosa fins ben bé arribar al Saltant de Sabaters, on queda palesa la força de l’aigua, que ha anat esculpint i dissenyant cascades i tallats al llarg del seu trajecte.
Redacció: Enric Rubio · Reportatge pratrocinat per SALEWA
Pàgina 20
Època: Tot l’any ( no fer la ruta amb neu ) Distància: 7 km Modalitat: Cursa de Muntanya / Senderisme
Passarà poca estona, i ens trobarem amb un camí molt més ample i
Ja només ens quedarà seguir pel sender marcat fins que trobem de nou
fressat, que voldrà dir que ja ens acostem al Salt del Sallent i final de la
la carretera, on hi haurà l’ermita de Santa Magdalena, dominant un dels
baixada feta fins ara des de Rupit. Vuitanta metres de caiguda no deixen
meandres de la Riera de Rupit, que està just abans de l’últim tram que
indiferent a ningú, i menys encara si visitem la cascada en mesos humits,
trobem abans d’arribar al poble. El farem pel costat d’uns grans sostres
on veurem un important volum d’aigua precipitar-se al buit. Si volem
de pedra, fins a arribar a la població per sota el pont penjant, per on hi
apreciar bé el Salt de forma segura, podem observar-lo des del mirador
haurem accedit a l’inici.
que es troba a 300 metres de la cascada. Val la pena visitar el poble detingudament, i passar-hi una bona estona Un cop admirades les vistes del Salt, l’Agullola i tot el que s’estén al nostre
gaudint dels seus carrers, de la seva gastronomia i del seu ja famós pa.
davant, continuem la ruta, ara en lleugera pujada. Per a fer-ho, creuarem
Molt a prop tenim indrets com la Mare de Déu del Far, o La Foradada
el riu, molt possiblement mullant-nos els peus, i enfilarem per la pista de
de Cantonigròs, on ens hi podem perdre uns quants dies.
terra, aquesta ja ampla, vorejant camps i prats durant una poca estona, fins a arribar a l’asfalt i ben aviat a la bifurcació que ens avisa de Sant Joan de Fàbregues, indret recomanat i que no podem deixar de visitar. Sant Joan de Fàbregues és una ermita romànica que data del s. XI, amb una antiga rectoria adossada, que avui dia està restaurada i serveix de casa de colònies. La deixem enrere i tornem per on hem vingut, fins a la bifurcació que anteriorment hem agafat, i continuem en direcció Rupit durant uns instants, fins a agafar el corriol que surt a mà esquerra i que s’enfila muntanya amunt. Anirem fent via per una curta però forta pujada, fins a arribar a les Tombes de Bassis i al mirador natural que duu el mateix nom. Aquestes són unes tombes antropomòrfiques, excavades a la mateixa roca, i des d’on podem admirar una de les millors panoràmiques de tots els cingles, bon indret per agafar forces o fer un mos.
STRETCH YOUR LIMITS DURASTRETCH CANVAS Pic: Hansi Heckmair
urban appeal and extremly resistant
4-WAY-STRETCH INSERTS extended freedom of movement
FUNCTIONAL POCKETS easy access to pockets, leg pocket with hidden zipper
/SalewaTeam • salewa.com
CATALUNYA AVENTURA - Curiositats
Curiositats del Paintball Les pistoles de paintball es van inventar per marcar el bestiar Aquestes pistoles de CO2 van ser en principi utilitzades per marcar les ovelles i els caps de bestiar amb pintura i poder diferenciar els diferents grups.
Però l’esport conegut com a Paintball va sorgir d’una manera força peculiar: Eren unes nou persones que es van trobar al bosc per practicar el tir al blanc amb pistoles de pintura, les mateixes que s’utilitzaven per marcar el bestiar. A un d’ells se li va ocórrer penjar banderes de colors a diferents llocs del bosc i d’aqui fer sortir un joc. Separar les nou persones en grups i cada grup havia d’agafar la bandera del seu color, però amb una dificultat, si una de les bales et tocava en la teva carrera cap a la bandera, estaves automàticament eliminat. La curiositat, és que tres dels nou participants eren escriptors i un cop finalitzada l’experiència, van voler fer una crònica del joc que havian organitzat. Això va donar a la premsa esportiva una revolada molt positiva, fins al punt, que el Paintball es va anar millorant, amb les seves normes de competició, camps de pràctica i marcadores especials per realitzar el joc. A dia d’avui, són molt pocs els que no coneixen la seva hsitòria i molt menys es poden imaginar, que el Paintball ve de nou amics que van jugar amb pistoles de colors per marcar el bestiar.
Una Impressora sorgida del Paintball El Facadeprinter és un robot controlat per programari. Es compon d’una taula giratòria amb dos eixos i un capçal d’impressió d’aire comprimit. La impressora dispara punt per punt a la zona escollida amb una freqüència de tret de fins a 5 punts per segon. Usant aquest mètode, les superfícies inaccessibles i desiguals poden ser usades per a impressions a gran escala sense necessitat de bastides. Actualment, la distància màxima d’impressió és de 12 metres i l’alçada màxima d’impressió arriba a uns 8 metres. La pintura es llança en unes càpsules de gelatina que permet que cada pilota arribi a una velocitat de 200 km / h perquè impacti amb força a la paret i deixi un punt de color de cinc a deu centímetres de diàmetre. El color de les boles de pintura pot diferir considerablement per l’estabilitat de l’acció solar o també pel degoteig. La impressora es pot utilitzar per crear obres que s’esvaeixen a les poques hores o que romanen visibles durant diversos mesos.
Redacció: Catalunya Aventura
Pàgina 26
CATALUNYA AVENTURA AVENTURA -- Reportatge Reportatge // Barrancs Barrancs ii Canyons Canyons CATALUNYA
BARRANCS AL RIPOLLES El Torrent de la Corba Redactor: Albert Gironés
Introducció
Descripció del barranc
Aquesta és una comarca amb nombroses valls amb els seus correspo-
Després de uns quants metres de riu s’aixequen les parets laterals for-
nents rius i que engendra torrents i barrancs amb cursos d’aigua de
mant un corredor que porta als primers ràpel de 5 i de 16 metres.
desglaç o de pluja amb cascades espectaculars i on es pot practicar la
En aquet lloc ens entra un afluent per l’esquerra i seguidament un ràpel
disciplina del barranquisme amb formacions espectaculars com es el
de 13 metres esglaonat que passa per sota un bloc de roca acabant amb
cas del Torrent de la Corba.
una badina.
Aquest torrent té gorges ben excavades i un pont de roca natural únic a
A pocs metres creuem una pista que va al Turó del Saltador i entrem a
Catalunya pel qual passem per sota en un dels seus ràpels.
la segona part del descens. Varis ressalts de 3 i 4 metres i ràpels de 14 i
Aquest barranc es pot dividir en quatre trams: el primer fins creuar la
13 metres respectivament. A continuació un petit tobogan de 2 metres
pista de Saltador, el segon fins trobar el camí ‘escape’ abans d’entrar els
i un ràpel de 8. Varis ressalts de 3 i 4 metres, un caos de pedres i 100
ràpels més verticals, el tercer fins la canal de sortida que porta al inici
metres pel mig del bosc per arribar a un camí que pot servir de fuita.
del barranc i el quart es per fer-ho tot integral fins arribar al riu Freser.
El tercer tram és el mes vertical amb un ràpel de 27 que passa per sota
Aquest últim sense interès ja que només té un ràpel i cal caminar molt ,
un arc de pedra. Seguidament ràpel de 20 i 28 metres. Passem unes
per col·leccionistes o per fer-lo un cop.
lloses de pedra i ràpel de 10 per finalitzar amb un de 17 metres.
És un barranc que es pot fer tot l’any i normalment porta poca aigua, encara que cal tenir especial atenció quan hi ha crescudes doncs té passos delicats on l’aigua s’encaixona amb força. A l’hivern, quan baixen molt les temperatures, sol quedar completament gelat i és una altra manera diferent de poder baixar aquest barranc i fer practiques amb gel. En èpoques de poques pluges o a l’estiu queda completament sec.
Redacció: Albert Gironés
Maniobra de ràpel amb vuit desembragable El ràpel es la maniobra de decens amb corda autònoma més utilitzada per baixar en superfícies verticals quan ens trobem en llocs complicats e insegurs. Aquesta maniobra és utilitzada en multitud de disciplines com muntanyisme, escalada, barranquisme, espeleologia, rescats, entorns naturals i urbans així com operacions militars. Aquesta maniobra sent molt senzilla cal tenir pràctica i assessorar-se amb una persona experimentada, ja que en moltes disciplines és la causa d’accidents mes elevada i molts cops no es preveu amb anticipació els possibles problemes que poden sorgir. Podem baixar amb corda doble utilitzant els dos costats de la corda i recuperar la corda des de baix per un dels extrems. També podem baixar amb corda simple encaixant un nus a l’anella de reunió del ràpel i baixar pel costat oposat del nus. Per recuperar estirarem de la corda que té el nus encaixat. La millor manera i més segura per evitar problemes és fer servir un dels sistemes desembragables per poder baixar al company en cas de problemes. Dintre la varietat de desembragables avui ressenyem el vuit desembragable. Cal remarcar que hi ha varies posicions per confeccionar-lo segons posem la corda per un costat o altre i la posició del vuit, aquesta es una. Passem la corda per l’anella de la reunió, ajustem corda de ràpel i amb la corda sobrant fem tota la maniobra de bloqueig . Muntem la corda en ràpel clàssic passant la corda sobrant per dintre l’anella gran del vuit . Donem la volta al vuit girant cap al costat dret per que pincin les cordes. Fem un bucle que passem per dintre l’anella gran i que l’ acabem posant per fora del forat petit. Nomes caldrà protegir el bloqueig amb una cinta exprés per desbloqueig accidental o per equivocació de corda, posant la cinta exprés dintre l’anella petita i assegurada a la reunió. En cas necessari de desembragar, desbloquegem el vuit i anem donant corda despenjant a la persona que tenim a ‘l’altre extrem de la corda. Per facilitar la maniobra podem passar el mosquetó del cap d’enclatge curt per l’anella petita del vuit encastat i ens pengem fent força enrere per donar mes fluidesa a la corda separant el vuit de la reunió.
Técnica: El Desembragable
CATALUNYA AVENTURA - Reportatge / Barrancs i Canyons Com arribar-hi Seguim la carretera N-260 de Ripoll a Puigcerdà fins la població de Ribes de Freser. A l’entrada del poble en el costat dret travessem el pont del riu Freser i enfilem la carretera que porta a Bruguera GI-5263. A l’entrada de Bruguera seguim per l’esquerra per la pista direcció a Coll de Jou sota les faldes del Taga. A pocs metres de on hem de deixar el cotxe trobem una pista de
Informació del Barranc
terra a la dreta que és un dels camins de retorn de barranc . Deixem
Signes: RP.. = Ràpel Signes: R = Resal Acotació: V3 · a1 · II Altura Capçalera: 1.315 metres Desnivell: 350 metres Recorregut: 1200 metres Tipus de Roca: Calcaria Número de Ràpels: 11 Cordes: 2 de 30 metres o 1 de 60 metres Horaris: 3 hores, segons el grup i caudal Retorn d’un vehicle 45 minuts Retorn de 2 vehicles 25 minuts Equipament: Paràboles i químics
el cotxe just a la cruïlla on la carretera fa un gir de 90º i una pista de terra surt recta. Des del mateix revol un corriol descendent es porta amb 5 minuts fins el riu.
Retorn Acabat l’últim ràpel del tercer tram, trobem una gran visera i una fita de pedres al costat dret que marca la sortida per una canal equipada amb passamans de cable. A pocs metres de on acaben els cables unes fites a l’esquerra ens treuen de la canal per un camí que remunta pel mig del bosc fins trobar la pista de Turó de Saltor que per el costat esquerra ens porta a la pista inicial de pujada i a pocs metres al cotxe, aproximadament uns 45 minuts. Un altre opció és fer combinació de cotxes. El primer cotxe el deixem a la carretera N-260 quilòmetre 125,300 on hi ha el restaurant la Corba i el segon cotxe el deixem dalt del inici del barranc. Un cop acabat al barranc un camí quasi tota l’estona en baixada i pel costat esquerre del riu ens porta en 25 minuts on tenim el primer cotxe.
Redacció: Albert Gironés
Anapurna
LA MÉS MORTAL
Anapurna o Annapurna (en nepalès) és un massís de Nepal, a la serralada de l’Himàlaia. Mesura 55 km de longitud i el punt més elevat, Anapurna I, s’alça a 8.091 m, que el converteix en el cim més elevat de la Terra i un dels catorze “vuit mils”. Annapurna és un nom en “sànscrit” que pot traduir-se com Deessa de les Collites. En l’hinduisme, Annapurna és el nom de la deessa del menjar i la cuina. El massís de l’Annapurna comprèn sis cims principals: Annapurna I, de 8.091 m. Annapurna II, de 7.937 m. Annapurna III, de 7.555 m. Annapurna IV, de 7.525 m. Gangapurna, de 7.455 m. Annapurna Sur, de 7.210 m. Annapurna I va ser el primer cim de més de 8.000 m en ser escalada per un humà. Maurice Herzog i Louis Lachenal, amb una expedició francesa, ho van aconseguir el 3 de juny de 1950. La primera vegada que es va aconseguir arribar al cim per la cara sud de l’Annapurna va ser el 1970, va ser realitzada per l’expedició del Regne Unit dirigida per Chris Bonington, de la qual formava part l’alpinista Ian Clough, que va morir en el descens. El 3 de febrer de 1987, Jerzy Kukuczka i Artur Hajzer van aconseguir la primera ascensió a un “vuitmil” a l’hivern. La mortalitat d’aquesta muntanya és molt gran, és considerada la muntanya més perillosa del món, amb un 40% de mortalitat. Podríem destacar diferents successos coneguts, com la mort el 23 de maig de 2008 de l’ alpinista espanyol Iñaki Ochoa de Olza a causa d’un edema cerebral i pulmonar que li va provocar el fet d’estar exposat a altures límits per a la vida durant un temps major del recomanat.
També el 29 d’abril 2010 va morir el muntanyenc espanyol Tolo Calafat. La causa del seu sobtat esgotament va esdevenir la seva mort , no va ser, com en un principi s’havia especulat , per un edema cerebral , sinó per una hipopotassèmia ( molt baixos nivells de potassi ) , que és el responsable de la contracció muscular , com a conseqüència de l’esgotament i la deshidratació . A l’octubre de 2011 , tres muntanyencs sud-coreans van ser donats per desapareguts a la muntanya , després d’una perillosa i infructuosa recerca per part dels equips de rescat que van acudir en el seu auxili.
ELS PERILLS DE L’ANAPURNA Aquesta muntanya no agrada massa als alpinistes per considerar-la tècnicament no molt difícil, però en contrapartida és molt perillosa. Si miréssim les estadístiques dels accidents mortals que s’han produït classificats per causa, la primera meitat d’aquesta taula és bastant evident, les allaus són temudes i molt casuals a l’Annapurna.
En aquesta taula d’esdeveniments podem constatar i de manera directa, que la cara nord de l’Anapurna és un escorxador a causa de les allaus, amb 44 accidents fatals, per aquest motiu, 15 d’ells van morir en l’esperó holandès i 15 en la ruta francesa. Caldria aclarir que històricament aquestes dues rutes han estat les més freqüentades pel que és lògic que s’hagin registrat més incidents.
L’altra meitat de la taula indica que la segona causa de mortalitat seria representada per caigudes en ambdues cares de l’Anapurna, seguides per casos de desaparicions, fred i esgotament.
Segons escaladors com Alberto Iñurrategui o Ed Viestrus, tots dos amb els 14 vuitmils en el seu palmarès i amb experiència en l’Annapurna, comenten que les freqüents allaus es produeixen a causa de l’estructura de la muntanya, una gran supercie de roques i gel. Alguns la defineixen com una “estructura complexa” amb glaceres i parets verticals.
Les grans muntanyes no s贸n justes o injustes, simplement s贸n perilloses. Reinhold Messner.
AVENTURA CATALUNYA 06-2014_Layout 1 17/06/14 18:36 Page 1
Aresta Olot: C/ Xavier Bol贸s 16 - 17800 Olot - Tel 972 274 410 Aresta Girona: Rambla X.Cugat 36 - 17007 Girona - Tel 972 417 014 Aresta On-Line: www.aresta.com
CATALUNYA AVENTURA - ENTREVISTA
UNA NOVA VISIÓ
Globus Aerostàtics Els qui ho han practicat diuen que és una de les maneres més plàcides de veure les coses des d’un altre angle, de sentir-se ingràvids i de disfrutar de la natura d’una manera diferent. Volar amb globus aerostàtic és una experiència única, que tembé té una vessant esportiva. En Francesc Vidal, el responsable de Vol Aventura.cat, ens introdueix en aquest món tan fascinant. Francesc, abans de tot, explica’ns en què consisteix un globus aerostàtic? Bé, per començar direm que els globus són el mitjà de vol més antic que existeix, i alhora el més segur. El globus està format per una cistella, una vela, un cremador i les bombones de gas propà, que utilitzem com a combustible. La cistella està construïda amb un material que es diu joncs. És resistent, flexible i lleuger, i ideal per fer d’habitacle. Està trenada amb uns cables d’acer que van units amb mosquetons al cremador, que és el que transforma el combustible en energia calorífica. La Vela està construïda amb un teixit anomenat Piliamida d’alta resistència (Ultralast) i reforçada amb unes cintes de càrrega de polièster. La part més propera al cremador està feta amb Nomex, que és un teixit innífug, i també porta uns cables d’acer que van enganxats al cremador amb uns mosquetons especials.
Com funcionen les sortides que feu? Quedem a primera hora del mati, a les 7 o 7’30 a l’estiu i una hora més tard a l’hivern. Preparem el globus entre tots i aproximadament en mitja hora ja estem a punt. El vol dura entre una hora i hora i mitja depenent de les condicions metereològiques. S’ha de tenir en compte que un globus no es pot dirigir on vol el pilot, per tant s’escull bé el lloc de sortida en funció dels vents que hi ha en alçada. Aquestes direccions dels vents les sabrem mirant els butlletins metereològics o bé deixant anar un globus petit inflat amb heli que ens ho indica. A diferents alçades trobem diferents direccions, i així ens anem desplaçant. Mentrestant a terra ens segueix un equip amb vehicles tot terreny per recollir-nos. Quan hem fet l’aterratge pleguem el globus entre tots, anem a fer un bon esmorzar i entreguem el diploma i una targeta USB amb un reportatge fotogràfic de l’activitat. Quina és la millor època de l’any per sortir a volar amb globus? Totes les èpoques ténen el seu encant.
Com es munta un globus? Ho fa el pilot sol? Una part del muntatge la fem els pilots, i després els passatgers també ens ajuden. Primer de tot muntem el cremador damunt de la cistella, estenem la vela al terra i engeguem el ventilador que ajuda a inflar la vela amb aire fred. Mentrestant anem tancant la part del “paracas” amb uns belcros que fan que no s’escapi l’aire i quan està inflat encenem el cremador per escalfar l’aire de l’interior fins que el globus es posiciona verticalment. Aleshores és quan fem pujar els passatgers, es munten els instruments de vol (GPS, altímetre, brúixu- la i emissora) i el pilot dóna les instruccions per sortir a volar.
Podem veure les muntanyes nevades a l’hivern, els increibles canvis de tonalitats a la tardor, el verd intens a la primavera o tots els colors a l’estiu.
Redacció: Catalunya Aventura
Pàgina 41
CATALUNYA AVENTURA - ENTREVISTA Quina capacitat de passatgers té un globus aerostàtic?
Quines són les millors zones de Catalunya per volar?
Nosaltres tenim dues cistelles, una per portar 4 passatgers i l’altre per
Cada zona o lloc hon volem te la seva particularitat. Nosaltres per
portar-ne 8. La de 4 passatgers serveix per fer un vol una mica més
proximitat geogràfica, volem a Osona , La Cerdanya , el Bages ,
privat ja siguin 2 persones o 4, les que volguessin volar soles.
l’Anoia , la Noguera , el Segrià , Alt Empordà i Baix Empòrdà. Els mes-
( Despedides de solter , declaracions , aniversaris etc..)
os d’hivern Novembre , Decembre , Gener , Febrer i Març també fem semi-travesses i travesses al pirineu quan està nevat..
La cistella de 8 passatgers és una cistella més gran i adaptada amb una porta per poguer accedir dins l’habitacle amb més comoditat ja
Feu alguna oferta?
sigui per gent gran o gent amb deficiencies fisiques. També hi podem
Sí , per descomptat.. els dies 10-11-12-13 de JULIOL / 2014 fan el Eu-
adaptar una cadira hidràulica ( BAQUET ) per la gent que no pugui
ropean Balloon Festival a Igualada on volen més de 50 globus vinguts
estar més de 1h dreta.
de tot el mon, la veritat es que és molt espectacular pel fet de veure
Aprofito per deixar clar que nosaltres no vam ser els pioners amb
tants globus junts volant al cel d’Igualada.
aquest tipus de cistella. L’empresa “Vol de Coloms” a la Garrotxa i
A la nit es fa el tipic NIGHT GLOW on s’inflan més de 20 globus.
“Camins de Vent” a Igualada ja en tenien una.
Si voleu consultar els preus podeu trucar al 678 60 30 69 i us donarem tota la informació que necessiteu.
Quan Volaventura va decidir comprar una cistella amb més capacitat varem optar per aquesta per tal de donar un millor servei a tothom que volgues volar amb globus aerostàtic. Què cal portar per fer una sortida? Ja que és una activitat a l’aire lliure cal anar amb roba comoda de temporada , anar ben calçat i la càmara de fotos per descomptat. Sempre es vola de la mateixa manera, o hi ha diferents tipus de vol? Nosaltres fem el vol lliure amb brindis inclòs: en el qual volem per sobre les valls, muntanyes, masíes i per sobre la boira. A 1.000 metres d’alçada brindem amb cava per cel·lebrar l’esdeveniment. És una expe- riència que no s’oblida mai. Volar amb globus es una sensació única que et fa sentir lliure i estàs en contacte amb la natura. Ara que vénen festes pot ser un regal curiós, sorprenent i divertit. Un altre tipus de vol que fem és el vol captiu: consisteix en tenir el globus lligat en uns punts fixes i anem fent ascensions de 15 o 20 metres. Això ens ho demanen molt per fer festes, casaments o entitats ja que podem pujar a molta gent en poca estona. També es pot fer durant la nit, cosa que crea molta expectació en veure tot el globus il·luminat amb la llum del cremador. També fem vols a mida del client, amb varietat de llocs de sortida, durada del vol...
Redacció: Catalunya Aventura
Pàgina 42
GIRONA CIUTAT VISITA’NS!
CARRER RIU SER Nº2
CATALUNYA AVENTURA - Immersió a les coves de l’Escala
Coves de Cala Viuda a l’Escala Redactora: Hanna Martinell Munujos Ens situem en un paisatge idíl·lic al cor de la costa brava, on altes parets fortifiquen la seva intimitat fent d’aquest indret un lloc quasi inaccessible per terra. Un cop hem admirat la bellesa de l’indret on ens trobem, ens decidim a endinsar-nos a les seves aigües per descobrir un paisatge submarí a l’alçada del lloc. Es tracta d’un circuit de coves submarines de gran bellesa, de les més apreciades del litoral català. Són coves fàcils, ideals per començar el busseig en coves i també, per gaudir-les una vegada i una altre amb nivells més avançats.
Però potser necessitarem dues immersions per fer el recorregut sencer, així que fem mitja volta i tornem cap al vaixell, esperant completar el recorregut un altre dia. Es recomanable fer aquesta immersió amb un guia amb experiència la primera vegada, per tal de que puguis gaudir al màxim del recorregut sense preocupacions i descobrir tots els racons sense perill.
Les seves cambres d’aire i els contrallums mai no defrauden al submarinista. Durant el recorregut descobrim tres cambres d’aire on hi podem respirar perfectament i aprofitar per comentar la bellesa de la seva arquitectura natural. Ara ens trobem en superfície, en un lloc fosc i humit on només hi viuen unes poques espècies i algun ratpenat, l’adrenalina es fa present. Tot seguit ens submergim i de seguida veiem una tènue llum que ens indica la sortida, el nostre cos es relaxa i tot torna a la normalitat. Les
Et convidem a que les descobreixis de la mà de Dive Paradis, 16 anys
cambres d’aire són d’un gran atractiu per a tots els submarinistes.
d’experiència els avalen.
Al llarg del recorregut també descobrim un túnel que té una màgica
Pots veure el vídeo de Cala Viuda entre d’altres al canal de Youtube de
finestra que dóna a l’exterior, és un lloc preciós.
DIVE PARADIS.
Presentant aquesta revista tindràs un 10% descompte en el curs de Nitrox fins el 30 de Juliol. Pàgina 45
CATALUNYA AVENTURA - Vivències
LA RISSAGA Petit Tsunami de Ciutadella Redactor: Antoni Argemí Mar i atmosfera són els responsables d’aquest particular i turmentós
Per manca d’estudis tècnics, antigament, amb certa lògica, s’atribuïren a
desplaçament de grans masses d’aigua que afecta aleatòriament al port
un fenomen amplificat i sobtat de l’atracció de la lluna, ò a petits terratrè-
de Ciutadella.
mols marins. Però eren arguments poc convincents, ja que altres ports
No és pas exclusiu d’aquest meravellós port menorquí, ja que s’ha de-
de l’àrea geogràfica també haurien d’haver estat afectats i no passava.
tectat també a algun altre punt específic de la Mediterrània i d’algun mar
Alguns illencs mantenien la tesi de que el desplaçament de grans grups
asiàtic, però la proximitat geogràfica i el parentiu històric amb ses Illes el
de balenes per davant del port produïen la singularitat.
fa més nostrat, si tenim en compte el flux permanent de navegació entre
Ha estat a partir dels anys 80 que estudis repetitius amb presa de
Balears i Catalunya.
dades observables, sobretot a partir del moment en què estacions meteorològiques i satèl·lits a diversos nivells atmosfèrics ho han permès, s’ha pogut arribar a conclusions de certa entitat: si s’origina a la troposfera un combinat de forts vents procedents del sud-oest amb cisalladura (velocitats desiguals entre capes) , i s’embossa una massa d’aire càlid a uns 1500m d’alçada i, com a tercer element, una brisa feble o moderada en superfície, preferentment procedent de l’est, s’està generant el dispositiu necessari que ens portarà la rissaga. Amb les condicions anteriors s’originen ones gravitatòries atmosfèriques amb forts corrents d’aire verticals que fan que l’aire proper a la superfície es vegi sotmès cíclicament a major o menor pressió i, conseqüentment, amb variacions brusques de la pressió atmosfèrica ( 1 ò 2 hPa), s’ alimenten els desplaçaments d’aigua en entrada i sortida cap el port.
Com s’explica? Com que l’he viscut diré que testimonialment és agobiant. Te’n pots anar
L’estructura del port de Ciutadella, 1km de llarg per 50m (mitja) d’ample i
a dormir a cabina amb un estat del mar relativament estable i despertar-
5 mts (mitja) de fondària, junt amb la seva orientació de sud-oest a nord-
te com a bord d’un ascensor descompensat que et propulsa cap avall i
est, el converteix en una caixa de ressonància perquè el fenomen no sols
cap amunt amb força incontenible, grinyolant les defenses, xisclant els
es produeixi, si no perquè es vagi repetint durant hores fins el desgast.
obencs, i movent-se tot el que es pot moure al teu vaixell i als que tens
La sincronització entre el cicle atmosfèric de més-menys pressió i la
abarloats. Et sents a les mans d’aquell fort corrent que va entrant i sortint
reculada-inundació d’aigua al port s’acompassen i perpetuen l’anomalia
per la bocana en cicles de pocs minuts. Només et queda cuidar que no
durant hores.
rebentin defenses i cornamuses, i escoltar la infernal orquestra de sorolls
En qualsevol cas, aquesta contingència no ens farà deixar d’enfilar proa a
que impregna el port.
Ciutadella quan la nostra ruta ens hi porti. Qüestió de prudència i ofici si
Per fi, de matinada, amb la tripulació rendida i sense aclucar un ull, es va
es presenta la nostra amiga rissaga i la volem superar.
esvaint el fenomen. En el nostre cas i el dels vaixells veïns només es van produir petits desperfectes. Les pujades i baixades de nivell no van superar el metro. Però en cassos més greus, segons està registrat, es donen oscil·lacions d’uns quants metres, amb gran destrossa i inundació de les estructures portuàries. L’última gran rissaga a Ciutadella es va produir el 15 de juny del 2006 amb desnivells a l’aigua de 4 metres. i considerables danys a les embarcacions amarrades. L’anterior d’igual gravetat fou el 21 de juny del 1984. Però cada any n’hi ha unes quantes de diversa intensitat. En època de calor és alta la probabilitat d’experimentar-ne una. Sempre cal estar alerta, els mesos d’estiu sobretot. A les zones de menor fondària del port l’aigua es retira totalment deixant les barques varades sobre el fons. El més perillós és el retorn del flux que, al reflotarles, origina una caòtica cadena de xocs i destrosses entre els vaixells i contra els molls.
Pàgina 46
CATALUNYA AVENTURA - Crònica
Creuar l’Oceà Atlàntic Autor: Quim Carreras
Després de patir un bon ensurt en l’etapa de Màlaga fins Lanzarote, on
quadrant, obligant-nos a guanyar sud per poder trobar els vents alisis,
una via d’aigua havia complicat molt la navegació als expedicionaris,
el veritable motor de la nostra travessia.
ens trobem descansant per les Canàries, gaudint d’indrets com illa
A partir d’aquest moment, el Bora Bora va començar a devorar milles i
Lobos o Punta Papagayo, on hem pescat en abundància i hem pogut
la vida a bordo es feia agradable pel fet d’anar ràpid, i l’optimisme que
fer les primeres immersions.
genera el bon temps en general. Al principi la pesca es resisitia però finalment els “dorados” van començar a picar fins quasi arribar-los a avorrir, doncs en vam menjar durant quatre dies seguits.
Els dies eren calorosos i això feia que durant el dia vestíssim una simple Aviat arribaran els dos tripulants, Xavier R. i Xavier M. que ens acompanyaran a en Mateu i a mi mateix en l’aventura de creuar l’Atlàntic. A dia d’avui ja són 14 els qui han compartit alguna etapa amb nosaltres.
samarreta i uns pantalons curts mentre que a les guàrdies de nit ens haviem d’abrigar amb un jersey. Pràcticament teniem una estona de pluja diària i com a contrapartida la natura ens obsequiava amb meravellosos arcs de San Martí.
Pels dos Xaviers, navegants aficionats amb molta experiència en regates de vela lleugera, serà el repte de la seva vida, doncs mai han re-
Nit accidentada per Sant Xavier
alitzat una navegació tan llarga. Unes 3000 milles nàutiques que tenim
Vam tenir temps de comprovar com de dòcil es pot arribar a presen-
previst realitzar en uns 18 dies, unint Lanzarote i Martinica.
tar un oceà tan gros com aquest, arribant fins i tot a banyar-nos enmig
Per mi serà la desena travessa de l’Atlàntic, però el respecte i les sen-
d’una encalmada. Però també vam comprovar el fort i perillós que pot
sacions d’anar cap a alguna cosa desconeguda i superior a tu no desa-
arribar a ser, una nit que el vent va pujar molt d’intensitat.
pareix. Els dies previs a la sortida es nota el pes de la responsabilitat.
Vents sostinguts de 40 nusos, amb ratxes de 50 va ser el regal que l’Atlàntic tenia previst per el dia de sant Xavier, dia en què dos del tripulants celebraven el sant. Per fer-ho més emocionant el pitjor va ser durant la nit, quan era impossible veure arribar les ones, però les sentiem impactant al casc. Les maniobres nocturnes amb els llums frontals es complicaven per la poca visió i el fort vent. A coberta, el soroll era terrible. El vent i la forta pluja no deixaven escoltar res més que no fos el xiular del vent entre els obencs, però a l’interior del veler els sorolls eren encara més forts.
El 23 de novembre, vam acabar d’estibar el menjar , carregar aigua, gasoil i sobretot 18 botelles de vi, una per cada dia. També vam embarcar alguna botella de cava, doncs a mig camí teníem coses per celebrar, entre elles el sant dels dos Xavier. La travessa de l’Atlàntic va començar amb molt poc vent, degut a una baixa pressió que ens va fer la punyeta i ens va donar vents del tercer
Pàgina 48
Això va fer que en el moment en que s’estava fent el tercer i últim riç a la vela major, en Xavier R. sortís del seu camarot amb les mans al cap convençut que havien perdut el pal i que el veler anava a la deriva. Per sort, res d’això no havia succeït, però tantes hores sense descansar poden fer que els tripulants es despertin a mitja nit després d’una nit de malsons sense saber què ha passat realment o què han somiat.
Tot va bé si acaba bé Això donava sentit a l’aventura que tots buscavem, una mica de por al cos, per fer córrer l’adrenalina. Tot va bé si acaba bé i, al cap d’unes hores, tot va estar controlat i molt a prop de l’objectiu final: arribar. Els vents alisis van empènyer el Bora Bora fins al final, obligant-nos a la tripulació a estar atents als núvols que sempre ens provocaven petites rolades a la dirección del vent i una forta pujada de la intensitat, cosa que durava poca estona, però que podia arribar a ser perillosa si no s’estava atent.
Dinou dies de mar i cartes de suport Vam pescar “dorados”, van veure tortugues, dofins i una balena. En dinou dies que és el que va durar la travessa, vam veure únicament dos vaixells, vam tenir temps de llegir molt i jugar a cartes i al domino. Per no perdre el contacte amb el món exterior, portavem un telèfon Iridium via satèl·lit amb el qual podiem parlar i enviar missatges de text
Arribada espectacular
a la família. La ràdio BLU també va servir perquè els caps de setmana
Després de dinou dies navegant vam haver de forçar per arribar amb
sintonitzessin els partits de futbol de RNExterior i coneguessim els re-
les últimes llums abans no es fes de nit. L’entrada a Le Marin, amb
sultats de les eleccions catalanes, entre d’altres coses.
forts vents deguts a una tormenta local van posar el colofó a una nova
Els familiars dels novells Xaviers els van fer entrega, abans de marxar,
aventura superada amb èxit.
d’un paquet amb 20 sobres tancats a cadascú, perquè n’anessin obrint
Cal destacar la bona convivencia entre els quatre participants i els pocs
un cada dia. Així van anar llegint cartes de suport, d’ànims, o d’amor
desperfectes que vam patir.
segons qui en fos el remitent. Un bonic detall i que van agrair molt en
Ara a disfrutar del Carib!
algun moment.
Pàgina 49
CATALUNYA AVENTURA - RUTES DE TOSSA DE MAR
RUTES SENYALITZADES L’Ajuntament de Tossa de Mar ha editat un nou fulletó de rutes senyalitzades per l’entorn natural del municipi. Es tracta d’itineraris per fer a peu o en bicicleta per descobrir la riquesa natural i paisatgística del municipi. Rutes molt amenes, indicades per tota la família. El fulletó dóna informació de les rutes, amb una descripció de cada una d’elles. El fulletó també incorpora un petit plànol que conjuntament amb la senyalització sobre el terreny permet realitzar l’itinerari proposat sense problemes d’orientació o pèrdua. S’ha editat el fulletó en diferents idiomes per potenciar l’entorn natural del municipi com a reclam turístic. En total es proposen cinc rutes senyalitzades: la d’es Codolar i la de Cala Pola que ressegueixen part del camí de ronda, la de Ruixons o ruta de les fonts, la de Sant Grau que porta fins al santuari i la del Puig de ses Cadiretes que condueix fins al punt més alt del massís. Les rutes són de baixa dificultat. La majoria dels recorreguts senyalitzats transcorren per pistes en perfectes condicions, a excepció dels trams de camí de ronda (Cala Pola i es Codolar) on trobem un corriol que transita per llocs exposats als penya-segats, on cal extremar al màxim les precaucions. La possibilitat de descoberta del nostre entorn es complementa i amplia amb un programa de rutes guiades. Hi ha un total 16 rutes guiades que s’estructuren en 5 blocs temàtics: Descobrir Cadiretes que inclou la ruta megalítica i la ruta de molins i masies; el camí de Sant Jaume que uneix en dues etapes Tossa amb Lloret de Mar i amb Sant Feliu de Guíxols; Tossa a vista d’ocell que ens porta per camins amb grans panoràmiques sobre la nostra Vila; el camí de Ronda que ressegueix el litoral del municipi i els Tresors de Cadiretes que combina sortida a buscar productes del bosc i taller gastronòmic a càrrec de Xavier Lores, xef de la Cuina de can Simón. Les sortides es fan de la mà del guia local Josep Santané. Es pot demanar el nou fulletó i consultar el programa de rutes guiades a l’oficina de Turisme. info@infotossa.com
Redacció: Ajuntament de Tossa de Mar · Fotografies: Jordi Ferré i Ajuntament de Tossa de Mar
CATALUNYA AVENTURA - El món de l’hípica
Una història amb sentiment Vaig decidir dedicar-me professiomalment al món dels cavalls per amor. La que ara és la mare del meu fill, fou la culpable de que em decantés per l’equitació a nivell professional.És una d’aquelles persones que necessiten els cavalls per viure. Jo tenia dubtes, a casa s’esperava que anés a la universitat però ella, que llavors era la meva companya,havia hagut de deixar el somni de viure dels cavalls de banda i dedicar-se al negoci familiar. La meva intenció d’entrada fou formar-me per després muntar un centre per ajudar persones amb discapacitats,però el lloc on em vaig titular era basicament una escola on es vivia l’esport de competicio al 100%. Va anar passant el temps i sense adonar-me’n,la idea del centre per a persones amb discapacitats es va anar fonent i vaig començar a decantar-me cap a la opció d’intentar viure de ser genet, viure de muntar a cavall. Això consistia en preparar cavalls per ser montats i alhora ensenyar a la gent a montar-los. La diciplina reina de la hípica on em vaig formar era la doma clàssica, casualment la diciplina predilecta de la Nuri...vaig decidir abocar-m’hi! Han passat divuit anys ja des d’aleshores! I tot just en fa tres de sobte em va passar una cosa que m’ha cambiat la vida! T’imagines? Un dia,de sobte...ho vaig entendre! La meva feina com a genet consistia en preparar al cavall per fer la seva feina. Els cavalls que acostumo a entrenar són cavalls per ser muntats per tant els he d’ensenyar a portar una persona al clatell de la manera més eficient possible. La manera en la qual els cavalls mouen el seu cos en llibertat és eficaç per escapar dels depredadors però no per transportar una persona.
Hi ha la falsa creença que el genet deprimeix la zona de la creu amb el seu pes. L’error rau en no entendre que el genet, al pujar damunt de l’esquena del cavall el que fa no és deprimir la zona de la creu, sinò deprimir-la encara més. Aquest matís és trascendental ja que implica entendre que el cavall ha d’aprendre a moure el seu cos d’una manera totalment antinatural, ja que per portar bé el genet al damunt,el que ha de fer el cavall és aprendre a elevar la creu, elevant també el pes que hi transporta. Quan això passa, el cavall deixa de patir al fer la seva feina. Des d’aquestes pagines, a partir d’aquest mes i fins a final d’any, us anire explicant de la manera més senzilla possible com es mou un cavall en llibertat, per què es mou així i com s’ha de moure per portar una persona al damunt eficientment.
Pàgina 52
CATALUNYA AVENTURA - Ruta / TRAIL RUNNING
La Ruta dels 10 Cims
Nivell: a l’estiu mig / hivern mig-alt Distància: 17 km Modalitat: Senderisme
Noucreus, Fossa del Gegant, Torreneules i Pic de l’Àliga
La ruta que tenim al davant és, possiblement, una de les més completes que podem trobar per a conèixer la Vall de Núria. Valls, tarteres, carenes i cims, ni més ni menys que deu en total, fan d’aquesta una excursió aèria amb unes panoràmiques espectaculars que arriben des de la serralada prelitoral fins a les terres franceses. No cal tenir un gran nivell tècnic per a fer aquesta ruta, però si estar mínimament acostumat a fer muntanya, ja que tot i ser 17 km hi ha forts desnivells i el terreny és escarpat en alguns punts. Començarem caminant en direcció el Coll de Noucreus. Quan ja portem una estona i el camí s’hagi convertit en corriol, trobarem el deteriorat pont de l’Escuder, per on canviarem de vessant. A partir d’aquest punt
La baixada fins aquest punt és ràpida i l’inici de l’ascens és molt
el camí esdevé pronunciat i amb fortes rampes. Tot i així, gràcies a això,
lleuger, peró sense que ens n’adonem, anirà guanyant verticali-
guanyarem desnivell ràpidament fins que veurem, al nostre davant, la
tat, fins que ens farà alentir el pas mentre busquem la traça entre la
tartera per on accedirem al Coll de Noucreus.
pendent rocosa.
Un cop a dalt les petites nou creus de ferro ens donen la benvinguda.
Si les panoràmiques que teníem fins ara eren espectaculars, el Cim
Algunes més ben conservades que altres estan col·locades en un balcó
del Torreneules és la cirereta del pastís: la carena per on hem vingut, els
natural, abocat cap al nord a la Vall de Carançà amb França al fons, al
cims de la Vall de Núria i de la Vall d’Ulldeter ens guarden les espatlles,
sud a la Vall de Núria amb Catalunya estenent-se al seu davant.
mentre que a sota nostre tenim les Gorgues del Freser, el Camí dels Enginyers i tot Catalunya fent-se petita fins on ens arriba la vista.
Des d’aquí estant, podem seguir uns metres cap al nord-oest i coronar els dos primers cims: el Pic de Noucreus i el Pic del Pas del Porc.
Baixem per on hem vingut, un cop al coll, tombem a l’esquerra i, man-
Seguidament tornarem enrere i des del Pic de la Fossa del Gegant, que
tenint-nos paral·lels a les corbes de nivell, anem fent via fins al Pic de la
serà el punt més elevat del dia amb 2.801 metres, agafarem la carena que
Pala, d’es d’on farem una ràpida baixada fins al Pic de l’Àliga, últim cim
baixa cap al sud.
del dia, tancant així els deu pics que havíem de fer. Per un zig-zag arribarem a l’Alberg, un bon lloc per descansar uns instants des del seu mirador i agafar forces pels últims metres de baixada, que farem pel camí de les creus o bé per la pista d’esquí fins al Santuari.
La serra per la que va el sender és fàcil i desgastada i, en poca estona, haurem arribat al Puig de Fontnegra després d’haver passat pel Cim alt de les Arques i el Cim de Rocs Blancs. A la nostra esquerra s’estén la Coma de Vaca, la qual dóna nom al Refugi que s’hi troba al final, a la dreta, sota la Vall de Núria. Continuem endavant per un camí molt similar a l’anterior, carenejant en tot moment i pujant en línia recta fins als cims, que, en aquest cas, serà el Cim de la Coma del Clot. És en aquest punt, quan veiem a sota nostre el Coll de Torreneules, preludi del que és, segurament, el cim estrella de tota la jornada.
Redacció: Enric Rubio · Més informació: muntanyaimeteorologia.blogspot.com
Pàgina 54
u i t s e t s e u Aetqtornaràs ! r a r o m a n ae
Segueix-nos!
Central de reserves: +34 932 041 041
Estació Vall de Núria 17534 Queralbs [Ripollès] Tel. +34 972 732 020 / valldenuria@valldenuria.cat / www.valldenuria.cat
CATALUNYA AVENTURA - RUTA BTT
La Calma De Collformic al Sui i al Tagamanent
Època: Tot l’any Distància: Anada 17 km Nivell: Baig-Mig
La Calma, o el Pla de la Calma, és un d’aquells indrets on el nom no en diu tota la veritat. No es tracta d’un pla, sinó d’un altiplà situat a l’extrem occidental del Massís del Montseny, dominat pels prats de muntanya, el bruc i la ginesta, i pel color rogenc del terra argilós. El punt més elevat es situa al Puig Drau, de 1.344 metres, tot i que els indrets emblemàtics són El Sui i el Tagamanent, que és a on ens dirigirem nosaltres. Aquesta ruta en BTT no ens demana una gran resistència, però si una certa experiència i tècnica en el camp de la bicicleta de muntanya si volem fer pedalant els trams d’accés al Sui i la curta però pronunciada pujada al Tagamanent.
Ja només ens queda pujar de nou a la bicicleta i fer els pocs metres de
Sortim de Collformic en direcció el Pla de la Calma, per una pista ben
baixada fins al peu del Tagamanent, on tenim dues opcions segons el
marcada i en lleugera pujada, que ens portarà en poca estona fins al Pla
nivell; posar-hi els cinc sentits i pujar damunt la bicicleta, o fer-ho arro-
de l’Ase Mort. Aquest punt, podríem dir que és la porta que ens dóna la
ssegant-la. És una pujada tècnica però curta, i sense que ens n’adonem,
benvinguda a l’altiplà. Des d’aquí estant ja podem apreciar que ens hi
ja estarem arribant al cim, coronat pel castell.
trobem a l’inici, i les vistes són les que, durant la major part de la jornada, ens acompanyaran; Montserrat, la Mola i els Cingles de Bertí cap al sud oest, i al nostre darrere, formant part del conjunt muntanyós on ens trobem, el Matagalls i el Turó de l’Home amb les Agudes i els Castellets. El camí en aquest punt ja esdevé ràpid, primer amb corbes resseguint els prats de pastura i seguidament amb unes quantes pujades i baixades amb poc desnivell, que ens portaran fins al centre de la Calma, on trobarem el trencall que haurem d’agafar per dirigir-nos al Sui. Just en aquest punt, veurem una traça marcada que ens condueix fins a un petit refugi de pastor: La Barraca d’en Ramon. És un lloc de parada
El Castell de Tagamanent, treu el cap entre els boscos d’alzinars, pins i
obligada, ja que si entrem a l’interior de la petita construcció de pedra,
roures que vesteixen els vessants del Turó, i ja hi ha constància d’ell al
podrem veure com una de les parets és una llosa de pedra de 1000 kg
fons històric de l’Arxiu Capitular de Vic, al 945, per tant estem davant d’un
amb gravats neolítics. Ara mateix, la que hi ha exposada és una rèplica, ja
bon tros d’història d’aquesta terra. Dins del perímetre del castell es troba
que l’original havia rebut diverses vegades actes vandàlics i, avui en dia,
l’església de Santa Maria de Tagamanent, coneguda des del 993, i on ac-
es troba en un museu. Tot i així, val la pena veure-la.
tualment ja no s’hi practica culte.
Ens seguim dirigint cap al Sui, del qual ja en podem veure el cim al nostre davant. De mica en mica, el camí es va fent estret i tortuós, fins que pas-
Amb aquesta ruta en bicicleta de muntanya, haurem conegut d’extrem
sarà a ser un corriol senderista, en el que haurem de desmuntar en alguns
a extrem el Pla de la Calma. Tot i així, en cas que haguem pujat pedalant
punts i arrossegar la BTT i on, tot i que no serà un recorregut de gran
des de la plana, en comptes de tornar enrere fins a Collformic, podem
complicació, sí que caldrà tenir un mínim de tècnica damunt la nostra
baixar per camins de terra fins a Vallcàrquera i el Figaró (a dues passes de
bicicleta.
La Garriga), o per la pista asfaltada fins al poble de Tagamanent.
En 5 minuts estarem ja al cim, coronat per una gran fita de pedres, que ens ofereix un excel·lent mirador de la Vall de Vallforners amb el seu embassament, la Plana del Vallès amb el Montnegre i Corredor, i el mar al seu darrere. Girarem cua i tornarem per on hem vingut fins a arribar a l’encreuament principal, on seguirem baixant pel Pla de la Calma. Just moments abans d’arribar al Tagamanent, la pista ens acostarà a la masia de L’Agustí, una de les més importants de tot el Parc Natural del Montseny, que data del s. XVII. Actualment ha estat restaurada com a museu etnològic: la Casa Museu Agustí, passant a formar part del Parc Etnològic del Tagamanent.
Redacció: Enric Rubio · PATROCINAT PER PLANET BIKES LA GARRIGA
Pàgina 56
CATALUNYA AVENTURA - RUTA QUAD
LA RUTA Circular Arenys de Munt - Sant Iscle de Vallalta - Arenys de Munt La d’avuí transcorre per masies, ruïnes i paisatges naturals de gran interès cultural i paisatgistic. La ruta s’inicia a Arenys de Munt sortint de Can Globus i creua tot el poble passant per Can Rossell, vila cristina, la font de la riera entre altres. Continuem el camí cap a la creu de Canet i després tornem pel mateix camí fins a la masia de Can Roig del Castell, on seguirem pel camí que baixa fins a Sant Iscle de Vallalta. A Sant Iscle creuem el poble i agafem la pista que ens porta fins al parc de les Dones d’Aigua, passant pel davant de la Capella de la Salut, la ruta continua pujant camí a Vallgorguina creuant el GR 83 i baixant fins a l’entrada del poble. A Vallgorguina agafem la carretera d’asfalt i un cop es passa el poble ens dirigim cap a la pista que ens porta fins a la depuradora, la ruta puja fins al dolmen de pedra Gentil i l’església de Santa Eulària de Tapioles, continuem per la pista que puja cap al santuari del Montnegre passant per Can Pradell de la serra; d’aquesta pista surt un camí que va baixant fins Can Clarens i continua pel sot de Montasell i Can Vilar, el qual acaba al costat del camp de futbol de Vallgorguina.
La ruta continua direcció Arenys de Munt passant per la casa nova de Pibernat, la creu de Rupit i baixant cap Canyamars. Un cop realitzat aquest tram, passem per la masia de Can Pau de la rosa, el pou de glaç i arribem al centre del poble, després continuem per la carretera passant tot el poble en dirrecció a Dosrius, deixem la carretera d’asfalt i agafem la pista que ens porta cap a la font del Malpàs creuant per algunes urbanitzacions. Tot seguit, continuem el recorregut passant una altra vegada per la creu de Rupit i baixant cap Arenys de Munt, passem pel parc de Lourdes, Can Colomer i la riera de Subirans. Un cop finalitzat pugem pel camí que ens porta fins a dalt de la muntanya, en el cim podem gaudir de les vistes i realizar unes bones fotografies. A poc a poc iniciarem la tornada cap a casa...
Redacció: Catalunya Aventura
Pàgina 62
CATALUNYA AVENTURA - SALUT
L’EXERCICI FÍSIC I EL CERVELL DOS COMPLEMENTS INSEPARABLES Encara que la saviesa popular reflectida en el vell aforisme romà “Mente sana in corpore sano” reconeixia ja l’evident connexió entre salut física i mental , només recentment la comunitat científica ha prestat atenció a la relació entre exercici físic i funció cerebral . Al principi es pensava que els efectes positius de l’exercici físic es devien fonamentalment al fet que el flux de sang al cervell augmenta significativament , de manera que les cèl · lules cerebrals es troben millor oxigenades i alimentades i això contribueix a que estiguin més sanes . Tot i ser això un aspecte important , l’exercici produeix una gran varietat d’efectes sobre el cervell , que només ara estem començant a conèixer, i que no es poden explicar exclusivament per una aportació major de nutrients . Per exemple , no només l’activitat intel · lectual és important per mantenir la capacitat intel · lectual a mesura que s’envelleix ; l’exercici físic també ho és , i encara no entenem bé com. L’exercici ha demostrat ser un mètode excel · lent de protecció davant malalties neurodegeneratives , i fins i tot pot ajudar a disminuir l’impacte d’aquestes malalties .
En aquest article ens ocupem dels mecanismes responsables d’aquests efectes beneficiosos , encara que hem de dir que encara no els coneixem en detall . Bàsicament , l’exercici sembla activar una sèrie de processos encarregats de mantenir i protegir les cèl · lules nervioses , el que podem anomenar sistemes de neuroprotecció fisiològica . Si l’exercici protegeix el cervell de les agressions tant internes com externes a què es veu sotmès al llarg de la vida, és evident que la vida sedentària , molt accentuada en les societats modernes , és un factor de risc per a malalties neurodegeneratives , tan devastadores en la societat actual. El missatge sembla senzill: les malalties neurodegeneratives poden agrupar-se, juntament amb les coronàries , dins del conjunt de patologies en les quals la vida sedentària és un factor de risc .
Redacció: Catalunya Aventura
Pàgina 64
Primer hem d’aclarir a què ens referim amb “exercici físic”. Per descomptat no estem parlant d’una vida d’esportista . La nostra societat ha arribat a tal grau de sedentarisme que al que ens referim aquí gairebé es podria catalogar de mera “ activitat física”. En els estudis al laboratori als animals d’experimentació ( rosegadors ) a nivells d’exercici molt modestos , els fan caminar a pas ràpid 1Km al dia. En el seu hàbitat natural , aquests rosegadors poden recórrer diàriament distàncies molt superiors , a gran velocitat i sense gran esforç . Si ho traduïm a escala humana , probablement estiguem parlant d’uns pocs quilòmetres al dia caminats a pas viu . És a dir , el que els metges porten anys recomanant a aquelles persones amb mals hàbits sedentaris . Probablement , com més exercici es faci - prenent com a base aquesta mínima activitat - , tant o més beneficiós serà per l’esser humà.
Els nostres avantpassats , i no hem de marxar fins a l’home de Cromagnon , simplement fins abans de la revolució industrial , es veien forçats a realitzar tot tipus de tasques físiques en el seu quefer quotidià. El cos humà està dissenyat per mantenir una activitat física constant, que per a l’home d’avui pot considerar molt elevada: córrer , botar , enfilar-se i durant moltes hores al dia . La fisiologia humana s’ha desenvolupat ,per cobrir aquestes necessitats físiques ; i més encara, les requereix. Mentre que els nostres hàbits han canviat en poc menys d’1 segle , la nostra fisiologia segueix sent la mateixa . Aquest és l’argument que sempre s’ha utilitzat per explicar els efectes nocius de l’estrès associat a la vida moderna ; un mecanisme d’adaptació fisiològica a l’hàbitat natural humà que deixa de tenir utilitat en un hàbitat transformat dràsticament per la civilització . Per entendre’ns , el cos humà necessita l’activitat física per mantenir una sèrie de funcions bàsiques .
Pàgina 65
CATALUNYA AVENTURA - SALUT El que passa és que una d’aquestes funcions bàsiques , de la qual fins ara no es parlava , és mantenir la salut de les nostres neurones . I això apareix connectat a l’activitat física . Com , i per a què ? Del com ens anem de ocupar de manera detallada , del per què , podem dir que és conseqüència de com està construït el cos humà. Activitat i capacitat funcional estan íntimament lligades . Posarem un exemple conegut , i que té directa implicació al cas que ens ocupa . Les àrees cerebrals dedicades ( entre moltes altres coses ) a una tasca que podem concretar , per exemple , a moure els dits de la mà , estan més desenvolupades en individus que fan ús de les seves mans de forma intensa , per exemple , per motius professionals , com els músics. Això s’explica perquè l’ús intensiu dels circuits neuronals no només afavoreix el seu manteniment sinó que fins i tot produeix una expansió física dels mateixos : com més es realitza una tasca , tantes més neurones es van dedicant a ella i per tant aquesta tasca es va perfeccionant en la seva execució. Es produeix el que anomenem en termes tècnics un “ reclutament “ de noves neurones . Aquestes noves neurones generalment es troben contigües a les que estan actives , i així es va produint l’expansió de les àrees cerebrals . Per descomptat això succeeix a costa que altres àrees , comparativament menys utilitzades , disminueixin la seva mida . Es produeix d’aquesta manera una especialització , que per descomptat és dinàmica . Per contra , moure el cos mentre es realitza exercici requereix una activació cerebral generalitzada , ja que no només es tracta de moure de manera coordinada grups musculars , sinó també d’augmentar el flux sanguini , el consum de glucosa , la respiració , el ritme cardíac , la capacitat del sistema sensorial i propioceptiu , etc . Tot això està regulat per diferents centres nerviosos distribuïts en zones molt dispars del cervell . Per tant , la diferència rau en què l’exercici físic activa àmplies zones cerebrals , i no unes poques concretes . Un símil molt utilitzat pels que treballen en aquest fenomen , al qual s’anomena “ plasticitat “ de les neurones , és que el cervell és un múscul més , i com més s’usa, més es desenvolupa. Podem resumir dient que el que la capacitat funcional de les neurones depengui de l’ús que se’n faci suposa una optimització continuada dels recursos : es dediquen a una tasca tantes neurones com calguin , i si la tasca cada vegada demanda més dedicació , el nombre o capacitat funcional de les neurones augmenta . Si la tasca va demandant menys esforç , les neurones encarregades d’ella es reutilitzaran per a altres tasques o acabaran infrautilitzades . En aquest context , la infrautilització determina finalment una atròfia funcional . És aquest el procés d’envelliment cerebral ? No, però un cervell menys estimulat està subjecte a major deteriorament que un estimulat.
Redacció: Catalunya Aventura
Pàgina 66
CATALUNYA AVENTURA - GIRONA ES MOU
Girona es mou amb les rutes saludables De 680 rutes saludables a Catalunya, incloses al Programa d’Activitat Física Esport i Salut (PAFES) en destaquen 96 al territori de Girona. Una de les millors maneres de fer activitat física sigui quina sigui la nostra
d’ombra, bancs per descansar i fonts d’aigua; i vincular dins del recorregut
edat, és caminar. Es per això que el Programa d’Activitat Física, Esport i
de la ruta l’equipament esportiu municipal, el parc urbà de salut en cas
Salut (PAFES) inclou un apartat especial per a diverses rutes saludables
que n’hi hagi i sobretot, el centre de salut.
que podem seguir per tot Catalunya. “Quan caminem ens activem”. Aquest és el resum de la campanya Activa’t, guanya qualitat de vida fent
També es pretén crear sinèrgies de treball amb altres entitats públiques
activitat física.
que treballin per la promoció d’activitat física per la població (diputacions, consells esportius, casals de gent gran, centres cívics, associacions
El Govern va posar en marxa al 2007 el PAFES, un programa pioner que
de dones, centres excursionistes, etc.), per a que en facin ús.
recepta pràctica esportiva a l’atenció primària per millorar la qualitat de vida dels pacients i prevenir l’aparició de determinades malalties. Aquest
En aquest sentit, al 2012 es va fer un acord de col·laboració amb el
programa, impulsat conjuntament pel Departament de Salut, a través de
Dipsalut (Organisme Autònom de la Diputació de Girona) per promoure
l’Agència de Salut Pública i la Secretaria General de l’Esport, lluita con-
plegats la pràctica d’activitat física, recomanant l’ús de les seves 98
tra el sedentarisme, que el Govern ja ha aconseguit reduir entre 2007-
Xarxes d’Itineraris Saludables (XIS) a través del Pla d’Activitat Física, Es-
2011 d’un 24% a un 19%. Un dels consells que es donen és incrementar
port i Salut (PAFES).
periòdicament la pràctica d’activitat física. D’entre d’altres recomanacions, cal destacar la planificació de rutes saludables per caminar a diver-
Molts municipis es plantegen la possibilitat de fer-les “guiades o dinamit-
sos municipis catalans.
zades”, és a dir, sota la supervisió d’un monitor esportiu o dinamitzador i poder oferir un programa- horari per fer aquestes rutes. També fer xer-
Des de les directrius del Programa es proposen uns criteris a tenir en
rades informatives d’hàbits saludables, tenint en compte les caracterís-
compte en l’elaboració i disseny d’aquestes rutes: identificar rutes que
tiques que defineixen als practicants i planificar sessions d’exercicis (en
ja es caminen (fer ús dels recursos locals); que siguin planeres, de curta
funció de l’edat), on el responsable serà un especialista, amb un clar com-
distància (màxim 4 km), no hi ha d’haver circulació de vehicles, amb llocs
ponent de salut, que es puguin oferir paral·lelament a la caminada. CAMINAR EN TRES FASES BEN DIFERENCIADES FASE D’INICI: Dura 2 mesos Es comença caminant 20 minuts al dia, 3 dies alterns i s’augmenta 3-5 minuts al dia.
FASE DE MILLORA: També s’allargaria uns 2 mesos. Es segueix caminant el mateix temps amb el que s’ha acabat la fase anterior (entre 40 i 55 minuts al dia), amb una freqüència setmanal de 4 dies (1r mes) i 5 (2n mes). S’augmenten els minuts cada setmana fins a arribar a 60 al dia, o es pot mantenir el temps i augmentar el ritme i fer més distància.
FASE DE MANTENIMENT: En endavant. Es segueixen caminant els minuts amb els que s’ha acabat la fase anterior (uns 60 minuts al dia) amb una freqüència de 5 a 7 dies a la setmana. En aquest punt, s’haurà de caminar més ràpid i per tant trigar menys en fer aquesta ruta.
Les rutes es poden trobar i descarregar a www.pafes.cat i a www.itinerarisiparcsdesalut.cat. Pàgina 68
CONSELLS QUE CAL RECORDAR Alguns dels consells més habituals que s’han de seguir per caminar són aquests: Utilitzar un calçat i roba còmodes. Després de menjar evitar les activitats intenses, ja que poden interferir en la digestió correcta. Recordar portar aigua i beure durant el recorregut, sobretot quan fa calor. Camina sota l’ombra amb barret, ulleres de sol, protecció solar, evitar temperatures extremes. Durant la passejada anar a una ”velocitat agradable”, que et permeti parlar. Portar un podòmetre pot ser útil per mesurar les passes i la distància. Espectar les normes de seguretat vial, també l’entorn i el medi natural. Millor caminar acompanyat (familiars, amics, etc.) i portar un rellotge.
Acumula 30 minuts d’activitat física cada dia
Que bien poder escribir sobre este reto cuando ya se ha acabado…ahora que ya se me ha quitado el peso del miedo, del trabajo de logística, de la ruta y de todo lo que puede ir en contra de la consecución del reto. ¡Ya esta! Ha sido, no solo el reto más largo que he corrido de este tipo, sino que también ha sido el reto más difícil de conseguir. Fue de verdad brutal. En estos últimos 7 años, los 13 desafíos que he corrido (todos conseguidos) me han hecho sufrir más de lo que pensé era posible, pero este último los ha superado– vaya! Salí desde el Ayuntamiento de Girona el miércoles día 4 de junio y el plan era llegar a la Catedral de Girona el sábado día 7 de junio entre las 20:00 y las 22:00. Yo soy la primera en pensar que en distancias tan largas siempre se encuentran demasiados obstáculos inesperados para estar seguros de que se puede conseguir finalizar el reto. Salí con todo mi corazón listo para la lucha, pero durante esa lucha me arrepentí de la decisión de intentar este desafío muchas veces. Demasiadas veces. Mis crisis empezaron de verdad a partir de la media mañana del jueves, antes de que se hubieran cumplido 24 horas. Solo llevaba unos 100 kilómetros y quedaban más de 48 horas para correr y estaba ya arrepintiéndome de verdad de la decisión de lanzarme para hacer un último reto. Fue muy difícil esta vez motivarme para seguir sufriendo cuando sabia que me quedaban mas de dos días. Tuve problemas con el tráfico, y eso que era un recorrido nuevo. Menos mal que lo había cambiado hacia un mes. Aunque corría por carreteras no muy peligrosas, el riesgo fue alto y los conductores se quejaban sin parar. Después de horas luchando bajo el sol, el hecho que te sigan gritando e insultando, te rompe la moral. El jueves por la tarde tuve viento fuerte, viento de cara, y eso cuando estaba intentando subir mi ritmo de carrera. Fue agotador kilometrar contra esa pared de viento y bajo un sol fuerte con mi animo ya bajo. El jueves por la noche siguió esa lucha hasta que llegué a los 200 kilómetros. Fue brutal. Esa misma noche a las 02:00 y la noche del viernes a la misma hora mi equipo me paró para dormir 2 horas y pico. Fue el único descanso en las 76 horas. El cuerpo humano puede vivir 5 días sin dormir antes de morir pero si estas corriendo es mucho menos. Así que después de hablar con mis médicos y mi equipo, decidimos que por seguridad dormiría esas pocas horas para disminuir el peligro. Despertar después de tan solo 2 horas y tantos kilómetros es terrible, y arrancar es más difícil aun! Pero lo hice. La lucha siguió – los problemas para comer fueron cada vez mayores, tenía que forzarme a comer y tardaba mucho en tragar cantidades mínimas. Beber incluso fue una lucha – pero seguía esforzándome. Si no comes y no bebes lo suficiente no puedes conseguir estos desafíos. Tuvimos cambios de la ruta y más lucha aun en forma de temperaturas altísimas el mismo sábado. Me quedaban nada más que 50 kilómetros y tenía tiempo más que suficiente pero con el calor subiendo cada vez más, en Celrà, donde estaba sumando los últimos kilómetros, llegué casi a tener una insolación. Nos asustamos de verdad. Para mi el éxito no se consigue arriesgando la salud y la vida, se consigue asegurando la salud. Pero las soluciones se encadenaron y a las 21:23 llegué corriendo a la Catedral para encontrar la llegada más bonita y emocionante de toda mi carrera. Girona no es solo una ciudad guapa, es una ciudad de gente que destaca desde el Ajuntament, la Generalitat y la Diputació, como la gente que vive y trabaja allí. Una bienvenida tan cálida era todo lo que uno puede esperar y más. El hecho de tener gente querida de Girona, de mi equipo, mi familia, amigos, y algunas alumnas de La Vall allí esperándome me dio el ultimo empuje que necesitaba para subir los 90 escalones corriendo hasta la entrada de la Catedral. He hablado muy por encima de esta gran lucha pero tengo que decir dos cosas – se caracterizó por la dureza de la prueba y por la gente que estaba allí apoyándome de una manera u otra. Mi equipo fue excepcional de verdad, cada uno un empuje importante. En este reto puedo decir que mi éxito es el éxito de todo mi equipo, sin ellos no hubiese podido conseguirlo. El equipo no se queda solo en los que estaban acompañándome a nivel oficial, también incluye a las personas que vinieron para animarme; acompañarme corriendo o en bici fue una muestra de la bondad. La solidaridad no se trata solo de apoyar causas solidarias como he hecho en todos mis retos, la solidaridad de verdad se demuestra con la voluntad de la gente en dar su tiempo, esfuerzo y espíritu sin pedir nada a cambio. Todos los que me apoyaron durante esos 400 kilómetros son ejemplos de la solidaridad: amigos, equipo, familia, y los nuevos amigos conocidos por las carreteras de la provincia de Girona. No podía haber elegido mejor reto para que fuera el último, que este, que es el más extremo. Las dificultades me pusieron a prueba mas veces de lo que imaginaba, la gente involucrada son joyas humanas de verdad y la llegada, fue lo mas emocional que he tenido en todos estos 7 años…mejor imposible, lucha, cariño, lagrimas y sonrisas compartidas. A Kilometrar y Be Excellent!
CATALUNYA AVENTURA - PRECAUCIÓ + PREVENCIÓ
PRIMERS AUXILIS Redactors: Conchi Màrquez i Xavier Bigas Cada any moltes persones pateixen una aturada cardiorespiratòria i acaben morint. La seva mort sovint es podria evitar practicant la ressurrecció cardiopulmonar (RCP) que consisteix principalment en dues accions: + Compressió del tòrax per tal que la sang pugui fluir. + Respiració de suport per enviar oxigen als pulmons. D’aquesta manera es pot evitar que òrgans vitals (com el cervell o el cor) pateixin danys. Normalment, realitzar només RCP no farà que el cor torni a funcionar com ho fa habitualment però, si es realitza una bona RCP, sobretot una correcta compressió toràcica, és més probable que les accions posteriors siguin efectives. Quan ens trobem amb una persona inconscient haurem de seguir una seqüència d’actuació: 1. Apropem-nos a la víctima assegurant-nos de que no hi ha cap perill (en el cas d’estar a la muntanya haurem de vigilar despreniments, barrancs, etc...) 2. Haurem de comprovar la resposta de la víctima, és a dir, confirmar que estigui inconscient. Per això li preguntarem amb veu forta si es troba bé sacsejant-la. Si la víctima no respon cridarem demanant ajuda. 3. Si ens trobem sols amb la víctima haurem de cridar per tal de cridar l’atenció d’algú que hi hagi a prop. Ens cas d’estar acompanyats, demanarem a l’altre persona que no marxi per tal que ens pugui ajudar. 4. A continuació obrirem la via aèria; aquesta acció es realitza amb la maniobra front-mentó. Es tracta de col·locar la nostra mà damunt el front de la víctima fent bascular suaument el cap enrere i aixecar el mentó fent servir dos dits de l’altre mà.
5. Un cop oberta la via aèria comprovarem si la víctima respira correctament. Allò ideal és trigar 10 segons en fer aquesta comprovació. Per fer-ho de manera ràpida, aproparem la nostra cara a la cara de la víctima i, mirant en direcció als peus d’aquesta, mirarem que el tòrax faci moviments , escoltarem si fa sorolls respiratoris i sentirem l’aire de la respiració a la nostra galta. Si la víctima respira la deixarem en posició lateral de seguretat (PLS). 6. Si la víctima no respira, trucarem al 112 (si estem sols, podrem separar-nos de la víctima per tal de trucar) i explicarem tant clar com puguem el lloc on ens trobem i expliquem que la víctima està en aturada cardiorespiratòria. 7. Iniciarem RCP; amb la víctima boca amunt i nosaltres a un lateral d’aquesta, col·loquem el taló de la nostre mà al centre del pit i entrellacem els dits de l’altre mà. Amb els colzes estesos deprimirem l’estèrnum uns 5-6 cm i relaxem la pressió sense perdre el contacte amb la víctima. Farem 30 compressions toràciques amb una freqüència de 100 per minut. En arribar a les 30 compressions, utilitzant la maniobra front-mentó, farem les respiracions de suport insuflant aire directament a la boca de la víctima durant 1 segon. Ens assegurarem primer que no hi hagi cap cos estrany dins la boca. Farem 2 respiracions de suport. Seguirem amb la combinació 30:2 i ens aturarem només si: - La víctima comença a respirar amb normalitat. - Estem físicament esgotats. - Algun professional se’n fa càrrec. NOTA: Us recordem que això no és un manual, simplement unes pinzellades de conceptes bàsics per saber com actuar en situacions complicades. Sempre us recomanem fer un curs de primers auxilis com de RCP de cara a personal no sanitari.
I sobretot, gaudiu de la muntanya. Eviteu perills, pot ser tant maca com perillosa. Com va dir l’alpinista Georges Livanos “allò essencial no és escalar ràpid sino durant molt de temps”.
Redactors: Conchi Márquez i Xavier Bigas
Pàgina 72
CATALUNYA AVENTURA - La Motxilla
Consells per preparar la teva motxilla Segurament sou molts els que us agrada fer excursions de llarg recorregut, d’un punt A a un punt B, tot un trajecte ben organitzat per gaudir d’uns bons dies de relax. Però, controlem realment tot el que podem portar a la nostra motxilla, tot el que realment és necessari i prescindible? Quan preparem la nostra motxilla per fer una excursió de diversos
Com ha de ser la Motxilla?
dies, hem de tenir en compte diversos factors, com ara el pes. La motxilla ha de ser còmoda i anatòmica. Hem de equilibrar bé el En aquest article, comentarem com s’ha de preparar una motxilla i
seu pes, abans de sortir pésala, recorda no superar el 10% del teu pes
el que hem de tenir en compte.
corporal.
Un consell principal, quant menys pes tingui la motxilla millor, així que
És aconsellable que la motxilla tingui butxaques laterals, n’hi ha amb
pren el teu temps en decidir què necessites portar de veritat pel camí.
compartiment especial pel sac de dormir a la part inferior, és impor-
La motxilla és la “Creu” que haurem de carregar durant quilòmetres,
tant portar el sac al fons de la motxilla per esmorteir la part inferior de
per tant és un punt important a tenir en compte.
l’esquena. Les coses més pesades que portem han d’anar col · locades el més a prop del centre de l’esquena. Els objectes més usats i de poc volum és important portar-los en zones de fàcil accés, com les butxaques de la part superior de la motxilla.
Organització Personal: - Preparar la teva documentació personal d’identificació. - Preparar el mapa de la ruta. - Roba que s’assequi ràpid i sense costures, per evitar frecs. - Roba interior i un parell de mitjons. - Barret o gorra. - Impermeable i complement d’abric de poc pes. - Farmaciola petita. És imprescindible en Betadine per curar petites ferides i ampolles, alguna gasa, producte per les picades de mosquits i crema solar. - Un encenedor, una llanterna i cantimplora. - Sac de dormir i una márfega.
Redacció: Catalunya Aventura
Pàgina 74
Quina alimentació cal portar en una expedició? Hem de considerar que els aliments no han de ser pesats, sinó fàcils
Per llargs recorreguts i altes muntanyes, sempre convé portar ali-
de traslladar i de romandre innocus en una motxilla, fàcils de digerir i
ments rics en hidrats i de gran valor energètic, però no preparacions
concentrats en energia per no carregar amb massa pes.
elaborades prèviament, perquè pesen més, tenen més risc de descomposició, i són més difícils de digerir.
Entre els aliments a portar a la muntanya, podem triar: llaunes de llegums, fruits secs, fruites deshidratades, cereals, barretes energè-
També cal considerar el clima del lloc, ja que no es conservaran igual els
tiques, sucs de fruita, muesli, arròs, pa, entre d’altres i per descomptat,
aliments en climes freds, amb muntanyes gelades o amb un sol radiant
aigua i / o begudes esportives que ajudaran a mantenir el cos hidratat
que descompon fàcilment els aliments frescos.
i oxigenat.
CATALUNYA AVENTURA - Les TENDES
Un tenda per a cada situació Quina tenda em compro? Ara que arriba el bon temps sou molts els que us aventureu a fer travesses i a passar nits al ras sota les estrelles, però és possible que no porteu el material adequat: Què hem de saber per poder seleccionar la tenda de campanya que millor s’adapta a les nostres necessitats? Són molts els factors pels quals ens podríem regir a l’hora de fer-ne la tria, però si tenim en compte els dos següents grans camps, ens assegurarem una bona elecció del producte i ens estalviarem sorpreses desagradables a mitja ruta.
Ús principal: El primer que hem de tenir en compte és per a quina activitat destinarem la tenda de campanya: no és el mateix una travessa d’alta muntanya que una acampada de més d’un dia al mateix indret. Si som assidus a fer travesses i pel que volem fer servir la tenda és només com a refugi nocturn, el que primarà sempre és la relació pes/volum, que haurà de ser el més lleuger i petit possible, ja que un cop ens posem en marxa, notarem cada gram innecessari en l’equipatge. D’altra banda, si el que volem és desplaçar-nos poc amb ella però, per contra, estar un temps acampats, ens fixarem en la comoditat i l’espai; per tant serà una tenda més pesada i més voluminosa, però que ens aportarà el confort que necessitarem per passar-hi les hores que vulguem.
Època: Aquest és un dels temes més importants: una persona que només hagi de passar dues o tres nits a l’any a la tenda, i no sigui en èpoques de tempestes o fred hivernal, molt possiblement podrà anar tranquil amb una tenda de tipus “iglú” sigui quina sigui l’estació, sempre i quan compti amb doble sostre i un mínim d’impermeabilitat. En canvi, si el que volem és fer travessa hivernal, o anar-hi en èpoques d’intenses pluges i tempestes, anirem a buscar un material molt més tècnic, i alhora més car. Seran materials molt més lleugers i amb moltes més columnes d’impermeabilitat (unitat de mesura de la impermeabilitat del teixit). Les columnes d’impermeabilitat normalment estarien situades entre les 1500 a 3000mm en les tendes d’excursionisme més econòmiques, de 3000 a 5000mm en les de mitja i alta muntanya, i de 5000 a 10000mm les d’expedició. Sempre hem de tenir en compte el que farem, i adequar-nos a les circumstàncies. Redacció: Catalunya Aventura
Pàgina 78
CATALUNYA AVENTURA - ECO ALIMENTS
La PATATA Un aliment amb propietats Redactor: Joan Serra Castilla
Patata, trunfos, pataques, cruïlla, lurrt-sagarr, pomme de terre... En definitiva, tots aquests mots fan referència a un tubercle provinent d´una planta anomenada Solanum tuberosum , patatera . Del seu tubercle us parlarem avui. Pertany a la família de les Solanaceae, al igual que els tomàquets, les albergínies i els carbassons. És originaria de sud Amèrica i cultivada arreu per l’aprofitament dels seus fantàstics tubercles. És una planta herbàcia, perenne i caducifòlia. Té tres tipus de tiges; una de aèria i dos de subterrànies : els rizomes i els tubercles. Cada rizoma en el seu extrem forma un tubercle. Aquest s’engrandeix per tal de formar un òrgan de reserva de nutrients per a la propera estació favorable. Sembla ser que fou domesticada , ( quan parlem de domesticar, volem dir que aquest vegetal va començar a ésser aprofitat per l’home ) , per allà l’altiplà dels andes fa uns 7000 anys amb la cultura Tiahuanaco. Fou portada des del Perú per els conqueridors espanyols l’any 1554 com a una curiositat botànica, no pas com un
El midó és un component amb propietats emol·lients , és a dir,
aliment. Fou el 1574 quan es començà a utilitzar com a aliment per
suavitzants de la pell . Aplicat a la pell disminueix les inflama-
a la gent pobre i per els hospitalitzats. A la meitat del S.XVII es va
cions, calma el dolor i rebaixa les zones inflamades. El suc de la
extenent per tot Espanya i es converteix en l’àpat de pobres i sol-
patata aixafada ens el podem aplicar com a pomada per a re-
dats. Durant el segle XIX ja la tenim convertida en l’aliment basic de
duir inflamacions i disminuir-ne dolor. El seu consum afavoreix
la població. Actualment és un dels aliments de consum humà més
el son, calma els espasmes i rampes i fa una funció de sedant
importants, tansols superat per el blat , el blat de moro i l’arròs.
de l’organisme.
La patata és molt fàcil de digerir i té un gran valor nutricional. Conté
Però no tot són excel·lències de aquest tubercle. Conté un com-
aproximadament un 74,93% d’aigua i un 18 % de midó, quantitats
post químic , la solanina. Un alcaloide que dona un sabor amarg
variables de vitamines , la més important la C. Minerals diversos,
present a totes les parts verdes de la planta , tant fruits, llavors,
calci, fosfor, magnesi , quantitats menors de betacarotens , ja vam
tiges, fulles, tubercles. La intoxicació per solanina presenta al-
parlar de les seves propietats en parlar de les pastanagues. Especial-
teracions gastrointestinals i neurològiques ( vòmit , diarrea ,
ment riques en hidrats de carboni que són l´energia necessària per
al·lucinacions, mal de cap ) . Els tubercles que han estat expo-
al correcte funcionament del nostre cos . Riques en potasi, molt bo
sats a la llum , i han començat a posar-se verds poden contenir
per a controlar la pressió arterial alta per les seves propietats va-
altes concentracions d’aquest compost i si no els pelem poden
sodilatadores i diürètiques... Les patates amb la seva pell són una
contenir una perillosa dosis de solanina.El pelat i els tracta-
excel·lent font de fibra .
ments tèrmics (fregit, bullit,forn ) destrueixen aquest compost.
www.lessorres.cat / FEM CRÉIXER ELS VALORS DE L’AGRICULTURA
Pàgina 80
CATALUNYA AVENTURA - Llibres
Un munt de Llibres
1OO MOTIUS PER CÓRRER
EL DIA QUE VAIG OBLIDAR EL MEU NOM
COLLSEROLA CORRER PER LA MUNTANYA
Editorial: COSSETÀNIA EDICIONES
Editorial: PAGÈS EDITORS
Editorial: ALPINA
Per què hi ha tanta gent que corre pels carrers, pels parcs, pels camins i per les muntanyes? Per què les curses populars són cada vegada més multitudinàries? Per què ens agrada tan córrer, si no arribarem mai dels primers ni guanyarem cap medalla? Aquest llibre proposa 100 motius, 100 raons per practicar aquest esport tan senzill, tan atractiu i tan popular.
El dia que vaig oblidar el meu nom és, per damunt de tot, una història d’amor que es veu malbaratada per la terrible malaltia de l’Alzheimer. Enmig dels captivadors escenaris de París i Barcelona, descobrirem els quatre personatges d’aquest entramat de passions, d’amors i també de desamors que, finalment, els acabarà ofegant. Una novel·la que us seduirà a partir de la primera pàgina del llibre i que també, sens dubte, us despertarà més d’una reflexió.
El Parc Natural de Collserola és el pulmó de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. A senderistes, ciclistes i passejants, s’hi afegeixen els corredors de muntanya, cada vegada més nombrosos. La guia que teniu a les mans us proposa 20 itineraris per córrer i descobrir el laberint de camins, corriols i pistes d’aquesta serra.
CATALUNYA AVENTURA - AGENDA Sport
AGENDA/JULIOL DISSABTE 05/07/2014 SEMINOCTURNA A RIUDECANYES ( caminants i corredors ) www.tretzesports.es TRAVESSA NÚRIA - QUERALT ( running ) 92km@movistar.es / 646 638 972 VIMBODÍ I POBLET ( VIP XTREM ) ( BTT ) info@vipxtrem.com 8ª CAMINADA NOCTURNA MONTMANY ( caminants i corredors ) lesguilles@gmail.com / 687 965 902 CAMINADA TRIBUNA OBERTA - ST. GUIM ( LLEIDA ) ( Caminants ) joanmarsans@gmail.com / 678 050 037 TRIATLÒ POPULAR PER RELLEUS / BANYOLES ( triatló ) triatlobanyoles@gmail.com / 972 58 18 48
DIUMENGE 06/07/2014 VALL DE RIBES XS ( running ) trailderibes.com CURSA DE PALLEJÀ 10KM ( running ) atletismepalleja@gmail.com
DISSABTE 12/07/2014 CURSA DE L’ORGULL GAI A TERRASSA ( running ) www.orgullogaiterrassa.com / 655 996 775 CAMINADA A LA LLUM DE LA LLUNA LLAGOSTERA ( Caminants ) www.nedaelmon.com/ca/travessies/detalls/51
DIVENDRES 18/07/2014 MILLA URBANA SABADELL ( running ) avvcovadonga@gmail.com / 93 727 74 10 NOCTURNA DE SANT JAUME A REUS ( running ) info@tretzesports.com
DISSABTE 19/07/2014 NOCTURNA DE SANTES A MATARÓ ( caminants i corredors ) www.agrupe.cat ANBASO KIDS ÒDENA ( BTT ) www.anbaso.cat RUNNING NOCTURN VILANANT ( running ) activasport2013@gmail.com
DIUMENGE 20/07/2014 CINC CIMS VERTICAL SPRINT ( running ) Corbera de Llobregat / cursacinccims@gmail.com CURSA DE CAU DE GUILLES 10KM ( running ) St. Julià de Vilatorta / marc@diedre.cat
ANDORRA ULTRA TRAIL VALLNORD ( running ) info@andorraultrail.org
DISSABTE 26/07/2014
ELS 10.000 DEL CASTELL DE CALAFELL ( running ) tduart@costadauradarunners.com / 661 666 749
LLEIDA NIGHT RUN ( running ) www.lleidanightrun.com
DIUMENGE 13/07/2014
EMBRUIXADA TRAIL RUNNING NOCTURNA 17K ( running ) Llers la Cerdanya / www.diversport.es
ESPAI KILIAN - CURSA DE MUNTANYA ( running ) espaikilian@gmail.com / www.espaikilian.com
TRIATLÓ MALGRAT DE MAR ( triatló ) www.gem-malgrat.cat
CAMINADA POPULAR DE GÓSOL ( caminants ) info@caminadadegosol.cat / 93 456 09 99
DIUMENGE 27/07/2014
TRIATLÓ DE LA VILA A BARCELONA ( triatló ) www.skodatriathlonseries.org
CURSA SANT JAUME A GIRONELLA ( running ) club-atletisme-gironella@gmax.es
10KM ANDORRA ( running ) doval@assegurancesdoval.ad
CURSA PER COLLSEROLA BARCELONA ( running ) info@marathoncatalunya.cat
LA MILLA D’HORTA ( running ) runteam@eurofitness.com
TRAVESSIA ILLES MEDES-ESTARTIT ( natació ) www.cnestartit.es
Si ets una entitat excursionista, un club de ciclisme, de running ... no dubtis en contactar amb nosaltres. A la pàgina web de Catalunya Aventura tens una agenda d’activitats per anunciar el teu esdeveniment de forma gratuïta. Dóna’ns informació de la teva activitat i nosaltres la ressaltarem en la nostra agenda virtual i les xarxes socials de Catalunya Aventura. Junts farem el camí!