1 ANY
...
D’AVENTURES GRÀCIES A TOTS PER FER-HO POSSIBLE!
Edita: Bike Univers S.L.U www.cataventura.cat Gerent: Josep Sais
gerentadventuregirona@gmail.com
Departament de Continguts i Maquetació: David Colomer
adventuregirona@gmail.com
Isaura Creus
isauralatanga@gmail.com
Departament Comercial: Dani Arran, Núria Tinto, Josep Mª Corbella i Joan Torrellas. Redactors:
Dani Arran, Joan Serra, Antoni Argemí, Albert Rubio, David Colomer, Albert Gironés, Pere Costal, Josep Mª Escofet, Xavi Arias, Sebas Moncusí, Pako Crestas, Editorial Alpina Departament de Comunició de la Generalitat de Catalunya.
Fotografia:
Albert Gironés, Josep Mª Escofet, Pako Crestas i Xavi Arias.
Corrector:
Joan Antoni Màrquez
Disseny i Maquetació: LaTanga
Impressió: I.Pagès.
Dipòsit Legal: GI 903-2014
16
LES AGULLES RODONES
22
EL TAGA FIGARÓ - AIGUAFREDA VOLS MORIR? L’ULL SUBMERGIBLE ENTRE FIJI I BALI LA VELA MARCONI LA VALL DEL TOR
30 38 62
27 36 42
Gràcies. És un tòpic, usat en tantes ocasions que sovint pot perdre el seu sentit, però no podíem començar l’editorial de la revista, que aquest mes fa un any que va iniciar la seva particular aventura, d’una altra manera que no fos donant les gràcies a totes les persones que ens han ajudat a arribar fins aquí, doncs és gràcies a elles que podem celebrar aquest aniversari. I ho fem amb la ferma intenció de seguir molts anys més! És gràcies a tu, que ens llegeixes, que ens busques cada mes, que ens reps... Sense oblidar-nos de tu, que t’anuncies, que confies en nosaltres per donar a conèixer el teu producte o servei, que aportes el teu gra de sorra per aconseguir que aquest projecte tiri endavant. I amb els vostres grans de sorra anem fent més alta la muntanya i més llarga la platja. Gràcies a tots vosaltres, perquè darrere de cada negoci i de cada lector, de cada ajuntament, de cada subscriptor, de cada institució, hi ha hagut algú que ha cregut en la nostra manera de fer les coses. Una manera nova, atractiva, diferent, amb un objectiu clar des del principi: poder gaudir del nostre país fent allò que ens agrada. Igualment agraïm enormement els comentaris que ens ajuden a seguir millorant la revista, a donar el producte que realment voleu. És per això que a partir d’ara notareu certs canvis que, esperem, donin resposta a les valoracions que ens heu anat fent i que volem que seguiu fent. Perquè volem seguir sent, com fins ara, la vostra revista multi-disciplinar d’esports d’aventura, que cada mes trobareu, al vostre lloc habitual, de manera gratuïta. Vivim en una terra excepcional on viu gent excepcional. Un país petit, com deia aquell, però que disposa d’un reclam turístic molt potent i atractiu, que s’està adaptant als nous temps, per posar a l’abast de tothom (als d’aquí i als de fora) l’enorme potencial que té, que no és altre que el seu entorn. I ho està fent desestacionalitzant sectors que fins ara semblaven ancorats en una única manera de fer les coses, fet que ajuda a que paraules que sonaven utòpiques, com sostenible o responsable amb el medi, s’estiguin instal·lant entre nosaltres. És i ha de ser motiu d’orgull i satisfacció veure com prosperen aquest tipus d’iniciatives. Entre nosaltres, entre cadascuna de les persones que formem o han format part de l’equip de Catalunya Aventura, també ens hem de felicitar i ens hem d’agrair mútuament la feina que estem fent. Sense l’esforç i la dedicació que, entre totes i tots, hi hem aportat al llarg d’aquest any, la publicació no hauria vist la llum cada mes com ho ha fet fins ara.
Gràcies a tothom! Fins l’any vinent L’equip de Catalunya Aventura
UN ANY D’AVENTURES
CATALUNYA AVENTURA | NOTÍCIES ESQUÍ DE FONS Els guanyadors en les diferents categories del circuit de fons de la Copa Catalana 2015 han estat: Gral Sellés i Carola Vila en u16; Pol Vidal i Pepa Garcia en u18; Julen Armendariz i Marta Cester en u20; Berta Morral i Sadurní Betriu en Sènior; Jaume Forcada i Marta Folch en Màster 1 i Alberto Morales i Maria Cruz Palacín en Màster 2. A la Copa Nins els guanyadors han estat: Elna Montaner i Jofre Puig en u16; Miquel Arnau i Joana Puig en u18; Marc Colell i Martina Selles en u10; Bernat Selles i Jana Selles en u12 i Miquel Auladell i Maria Selles en u14. El Club d’Esquí de Fons Urgellet Cerdanya (CEFUC) ha guanyat la classificació per clubs, seguit del Club d’Esquí Puigcerdà (PEC) i de l’Aran Nòrdic Esquí Club. A la Copa Nins, victòria pel Club d’Esquí Bellver (BELLVER), seguit del Club d’Esquí Nòrdic de l’Arp (CENA) i del Club d’Esquí Puigcerdà (PEC).
ESPECTACULAR REGATA A EMPURIABRAVA El passat dissabte 11 d’abril va tenir lloc a la platja de la Rubina d’Empuriabrava (Castelló d’Empúries) la primera regata puntuable per al Campionat de Catalunya de motos aquàtiques 2015. La regata va estar molt marcada pel fort onatge, cosa va obligar a muntar un circuit de dimensions més reduïdes per raons de seguretat. Els salts de les motos aquàtiques sobre les onades, però, van ser continus i espectaculars, obligant als pilots a utilitzar tota la seva experiència i condició física. A la categoria F3 l’actual campió de Catalunya, Jordi Tomás (Kawasaki), es va adjudicar totes les mànegues, seguit sempre de Lucas Fores i del veterà José Jorge Criado. A la categoria F4, reservada a motos pràcticament de sèrie, Marc
RESULTATS DE LA 21A LLIGA CATALANA DE MÚIXING I DE LA 9A LLIGA CATALANA DE CANICROSS
Orta ( imatge ) es va adjudicar el triomf seguit d’Oriol Andreu. Jordi
En Canicross, els Campions de Lliga 2015 han estat Daniel Artero
Pratginestós va acabar en tercera posició.
en CSM; Lali Masriera en CSF; Francisco Justicia en CVAM; Júlia Camps en CVAF; Toni Ferre en CVBM; Guillem Sanchez en CJ1; Enrique Vilchez en CJ2 i Mònica Sagrera en CJF. En Múixing, els guanyadors van ser Oscar Lapeña en SP6 i SP2; Lluis Cruz en SP4N; Francesc Vallespí en SP4 i SP8; Aaron Bernaus en SMS; Andoni Azpillaga en SPU; Santi del Valle en SP2N; Ariadna Lomeña en SPL; Marta Bosch en Bikejoring BF; Xavier Masramon en Bikejoring BM; Victor Carrasco en Skijoring NMS1 i Anna Guix en Skijoring NWS1.
8
TRIAL 4X4 A AVIÀ Diumenge 12 d’abril se celebrà la primera prova del Campionat de Trial 4x4 d’enguany, a Avià. Tant els participants com el públic van gaudir d’un fantàstic dia de curses. En la categoria d’Iniciació, Àlex Díaz, amb un Toyota Land Cruiser, es va endur la victòria. La segona posició va ser per Eduard Gonzàlez, amb un Jeep Wrangler, i tercer fou Martí Tubau, amb un Range Rover. Destacar que, excepte el guanyador, tots els participants eren debutants, fet que demostra l’interès creixent per aquesta especialitat. En la categoria de Sèrie Millorats, Xavier Bargalló es va endur la victòria amb el seu Land Rover Defender, seguit de Florenci Rius amb un Range Rover, amb qui va mantenir una aferrissada lluita. Tercer al podi va ser Agustí Ros amb un Mercedes G.
MÉS DE 50 CICLISTES PARTICIPEN A LA 5A EDICIÓ DELS PEDALS DE CLIP La Unió Ciclista Vilanova, organitzadora de l’esdeveniment, havia programat un itinerari de 68 quilòmetres i un altre de 45, que va passar per carreteres estretes, pistes rurals poc transitades i alguns trams curts de terra entre vinyes, masies i bodegues de la zona, com feien els ciclistes d’abans. L’arribada va ser a “La Roca”, on s’ubica l’església de Santa Maria i el castell medieval de Sant Martí. Pedro Delgado va rebre un homenatge amb motiu del 30è aniversari de la seva victòria al Tour de França i durant la marxa va pedalejar al costat d’Enrique Aja, Francisco López, Jaume Vilamajó, Miguel Ángel Iglesias, Ángel Edo, José Maria Caroz, José Recio, Guilles Sander i Celestino Prieto, entre d’altres.
CATALUNYA AVENTURA | SUPERVIVÈNCIA
LA
FARMACIOLA La farmaciola és un producte de vital importància i imprescindible
• Tiretes de diferent grandària
quan hem de realitzar sortides de llarg i curt abast. Tant és així,
• Punts d’aproximació
que és molt recomanable portar amb un mateix sempre un mínim de productes necessaris dins de la nostra farmaciola. Sovint ens podem trobar en situacions inesperades que requeriran d’un uten-
• Esparadrap ample i estret • Gases comprimides i estèrils
sili que ens serà de gran ajuda i, si som previnguts, segur que el
• Antisèptic de Clorhexidina (a l’1%)
portarem en la nostra farmaciola de supervivència.
• Sèrum Fisiològic 0,9% per a irrigació i neteja de ferides
Ara, en època estival, es recomana també avaluar el mitjà de transport i el lloc que es visiti, doncs la farmaciola pot adaptar-se a les
• Guants d’un sol ús, estèrils i normals (d’examen mèdic) • Embenatges de diferents grandàries, longituds i materials
necessitats específiques que requereixen unes vacances segures.
• Antitèrmics / analgèsics (Paracetamol) per a la febre i el dolor
“De cara a l’època estival seria adequat portar una crema especí-
• Antiinflamatorios (Ibuprofè)
fica per a les cremades solars, encara que en aquest sentit el millor és prevenir la seva aparició seguint les recomanacions adequades sobre l’exposició al sol i l’ús de cremes fotoprotectores”.
• Pomades per a cremades (Sulfadiacina, Nitrofurazona, etc.) • Pomades per a picades d’insectes • Antiàcids (per a l’acidesa d’estómac) • Antiemètics (per a les nàusees i els vòmits) • Manual de Primers Auxilis Bàsics • Termòmetre digital • Tisores i pinces • Antisèptic per a les mans • Bosses de fred i calor instantània
Però… què ha de contenir realment una farmaciola de primers auxilis?
Qualsevol caixa neta i espaiosa serveix com a contenidor per a la farmaciola, sempre que tingui el “material indispensable”. El llistat que recomanem és el següent:
Redacció: Catalunya Aventura · D. Colomer
10
Com sempre diem, tota precaució és poca i, per aquest motiu, més val prevenir que guarir. És tan simple com disposar d’una bona farmaciola per satisfer les necessitats inesperades perquè, quan menys t’ho esperes, pot sorgir el problema. Una bona reacció, és una bona prevenció.
CATALUNYA AVENTURA | CURIOSITATS
El Pa de
amb l’esport Dieta equilibrada i esport, els dos elements que combinen a
la perfecció per a crear el que seria el llibre d’estil d’una vida saludable. Els dos elements van agafats de la mà, ja que un no té sentit si no hi és present també l’altre.
Centrem-nos en un dels productes alimentaris més apreciats per a la majoria de gent: el pa. En contra de la creença que té molta gent, podem assegurar que aquest producte no està gens renyit amb aquesta dieta equilibrada i aquest estil de vida saludable. Els cereals es troben com a aliment bàsic dins de la Piràmide d’Alimentació Saludable i es recomana el consum diari d’ una o dues racions de cereals, en forma de pa, arròs, pasta o altres, en cada un dels nostres àpats importants. I, concretament, el pa, és
Així doncs, tots aquests esportistes van poder gaudir de les més
una de les principals fonts d’ hidrats de carboni que el converteixen
naturals de les barretes energètiques que, a més d’aportar-los
en un aliment imprescindible en la dieta d’una persona esportista.
energia per ajudar-los a rendir al màxim, s’acompanyaven d’aquest
Així doncs, sempre i quan se’n faci un consum moderat i amb les
valor afegit difícil de trobar en molts productes: la garantia de
proporcions correctes, podem seguir gaudint d’aquest aliment tan
respectar la nostra salut i la de l’entorn que ens envolta.
estimat. Però, si a més aquest pa és elaborat amb És Farina de Girona, estem consumint un plus de valor afegit que beneficia, encara més, la nostra dieta saludable. I és que les primeres matèries que s’utilitzen a l’hora d’elaborar un producte són molt importants. “És Farina de Girona” és l’ingredient principal que utilitzen els Flequers Artesans de les comarques gironines per a elaborar un pa de gran qualitat. És una farina procedent d’uns blats conreats a la província de Girona sota els paràmetres de la Producció Integrada, els quals es caracteritzen per ser mètodes respectuosos amb el medi ambient i la salut de les persones. Així doncs, s’avala d’aquesta manera la seva qualitat així com, també, la seva procedència al ser producte de km. 0. Per aquest motiu, aquest pa fet amb És Farina de Girona i exclusiu dels Flequers Artesans, ha tingut presència, recentment, en algun esdeveniment esportiu del nostre país. És el cas de la Barcelona World Race on els Flequers Artesans van preparar uns pans especials fets amb És Farina de Girona per avituallar, durant tota la regata, a les 3 embarcacions amb representants catalans que hi havia a la competició. De la mateixa manera, els Flequers Artesans van voler col·laborar a la VI Regata Copa Comodor celebrada fa poc a l’Escala on també van aportar peces de pa elaborat amb És Farina de Girona.
Redacció Catalunya Aventura: Gremi de Flequers Artesans de les Comarques Gironines
12
CATALUNYA AVENTURA | SUPERVIVÈNCIA
Supervivència en alta mar
Les tècniques de supervivència designen al conjunt de coneixements que permeten no només sobreviure sinó també alimen-
tar-se, escalfar-se, protegir-se del mal temps i fins i tot aplicar
coneixements mèdics quan un es troba aïllat en la naturalesa o en alta mar.
alguna zona o fus horari del globus. Tenint en compte l’hora del rellotge i el fus horari amb el qual ha estat sincronitzat, tindrem en compte que la posició del sol a les 12 del mig dia és completament vertical. De manera que, sumant o restant les hores de diferència
Mitjans de flotació:
entre el rellotge i la posició solar, podrem calcular la nostra longi-
Si volem fer una espècie de flotador podrem improvisar-ho amb
tud tenint en compte que una hora de diferència equival a 15º de
uns pantalons, preferentment de teles sintètiques, lligant els espais
meridià.
on surten els peus. Quan acabem de lligar els dos buits agafem els pantalons per la cintura amb les dues mans i traient-ho de l’aigua
Durant la nit:
perquè s’ompli d’aire, els nusos evitaran que se surti simulant un
Durant la nit podrem orientar-nos coneixent la posició dels punts
globus, per crear un flotador d’emergències, encara que no durarà
cardinals i la nostra latitud. Depenent de l’hemisferi en el qual ens
molt però podria ajudar a arribar a una bassa o anar d’un extrem a
trobem haurem d’utilitzar unes constel·lacions o unes altres per
un altre d’un riu.
orientar-nos.
Orientació:
En cas de trobar-nos en l’Hemisferi Nord, prendrem com a refe-
El mètode fonamental per a l’orientació en alta mar està basat en la
rència l’Estel Polar. L’Estel Polar és la més propera al pol nord ge-
relació entre l’horitzó marítim i la posició dels astres.
ogràfic en la volta celeste. Serà més fàcil de trobar si es coneixen les constel·lacions, sent aquest estel la “cua” de l’Óssa Menor. En
Durant el dia:
cas de trobar-nos en l’Hemisferi Sud haurem de prendre com a
Durant el dia podem orientar-nos en relació al nord geogràfic de-
referència la constel·lació coneguda com “Crux”.
penent de la posició del sol, sabent que aquest surt per l’est i es posa per l’oest. Tenint en compte la seva ubicació pel que fa a
Per calcular la nostra latitud necessitarem un sextant que, en cas
l’horitzó marítim en l’alba, podrem calcular la posició del nord i
de mancar d’ell, podrem improvisar. La funció del sextant és donar-
el sud geogràfic sabent que el nord estarà a 90º cap a l’esquerra,
nos l’angle format entre la posició de dos cossos i la nostra, de
així com el sud estarà a 90º a la dreta i, per tant, l’oest es trobarà a
manera que, prenent com a referència l’horitzó marítim, trobarem
180º, en la part oposada.
l’angle de l’Estel Polar o la ubicació assenyalada per la “Crux”, sabent que l’angle resultant serà equivalent a la nostra latitud. Tenint
De dia també podem conèixer la nostra longitud, sempre que dis-
en compte que en l’Equador nostra latitud serà 0º, en el Polo Nord
posem d’algun rellotge o mètode per conèixer l’hora exacta en
serà 90º i en el Polo Sud -90º.
Redacció Catalunya Aventura: D. Colomer
14
CATALUNYA AVENTURA | REPORTATGE / BARRANCS I CANYONS
FERRADA
ALBERT GIRONÈS Com arribar-hi: Està ubicada al terme municipal de Santa Cristina d’Aro, concretament al massís de l’Ardenya. Prenent com a referència la població de Santa Cristina d’Aro, hem de sortir de la població per la carretera que la travessa en sentit Girona-Barcelona (sense passar per la variant C-65) i, aproximadament a 1 km del nucli urbà girarem a l’esquerra per la GEV-6611, direcció a SOLIUS. A 1 km d’aquest trencant, quan al costat dret trobem la masia restaurant “Mas Pla”, girarem a l’esquerra per una pista de terra que porta al camp de Golf Costa Brava. A 190 metres, passat un pont, trobarem una cruïlla de 4 camins. Girarem a la dreta i després de fer 400 metres, girarem a l’esquerra per una pista en pujada que porta al Mas Llaurador, indicat amb un rètol de ferro. Passat el mas hi ha un cartell indicador de camins i un lloc on es poden estacionar els cotxes. Des d’aquest punt començarem a caminar en direcció als Carcaixells. Un cop caminats 1200 metres arribarem al Pas de la Miloca, on hi ha una passera i un rètol que indica la ruta dels Carcaixells i la via ferrada. El camí comença a pujar sobtadament, així que pujarem fins que trobem un rètol que indica, a l’esquerra el camí de la ferrada, i recte el camí dels Carcaixells. A 5 minuts seguint els punt blaus que marquen el recorregut de la ferrada, trobarem l’inici de la mateixa.
Descripció general: Ferrada construïda el febrer de l’any 2003 per Albert Gironès Domènech. El projecte inicial contemplava equipar 18 agulles i enllaçar una amb l’altra. Per problemes de finançament, legals i de permisos, únicament es varen poder equipar 11 agulles, que són les que hi ha equipades en l’actualitat. Està classificada com una ferrada de nivell alt, sent de les més llargues i una de les més tècniques de la Península. Té passos bastant complicats, tècnics i extraplomats, i s’ha d’estar en bona forma física per poder realitzar-la en la seva totalitat. Així mateix, s’han de tenir coneixements de tècniques de ràpel, donat que n’hi ha un total d’onze en tot el traçat. Té diversos ponts i una tirolina (opcional). Un dels aspectes positius a remarcar i a tenir en compte abans de realitzar-la és que, després de cada agulla hi ha un escapament i, per tant, en funció del nivell de cadascú o del cansament acumulat, existeix la possibilitat de sortir de la via en diverses parts del recorregut. Si anem en grup i un dels membres decideix que no vol fer la via ferrada, existeix la opció de caminar tota l’estona per l’itinerari
Redacció Catalunya Aventura - Albert Gironès
16
DE LES AGULLES RODONES normal dels Carcaixells, que transcorre paral·lel a la via ferrada i que coincideix en alguns trams d’enllaç de les Agulles, sent alguns d’ells compartits.
Agulla de l’Agullola: Sortim d’un petit pla rocós, i seguidament trobem una pujada vertical de 14 metres equipada amb esglaons de ferro clavats a la roca. Abans d’arribar a dalt i mentre pugem els darrers esglons, ja tenim davant nostre un impressionat pont tibetà de 25 metres que ens canvia d’agulla. Dos cables junts amb separadors són la base que tenim per caminar, dos cables més fan de baranes, i un tercer fa funcions de cable de vida o de seguretat. Les baranes i la base del pont estan unides amb unes barres de ferro que li donen més estabilitat, però no per això deixa de moure’s quan ens trobem per la meitat. Per seguretat el pont s’ha de travessar individualment, i no poden haver-hi dues persones travessant-lo al mateix temps. Passat el pont pugem tres esglaons amb bastant separació i enllacem amb un petit tram vertical. Un flanqueig i un altre tram d’esglaons amb algun que tira cap a enrere. Trobem algun tros de cadena per anar progressant. Un cop a dalt, el cable va força estona en horitzontal. Algun pas tècnic i alternància d’esglaons, ganxos i cable. Trobem una corda gruixuda que ens ajuda en la progressió durant un tram de pujada. Un cop acabada la corda, el cable i la cadena, la via continua pujant fins el pont del “Pas dels Eritjols”. Per damunt nostre veiem el pont de ferro que segueix el camí equipat del recorregut dels Carcaixells. El proper pont que hem de creuar és un tibetà de 9 m. i té tres cables. Un per als peus, un per a les mans, i un de vida.
Agulla de la Torre - 1r tram: La sortida del pont té un flanqueig amb cadena i uns esglaons verticals i extraplomats que tiren molt de braços, uns quants ganxos en horitzontal i una altra pujada extraplomada fins a dalt. Un flanqueig amb cadena fins al petit Pla de l’Alzina. El tram és tècnic i esportiu. Canvis de peu, passos en diagonal, escales extraplomades i algun pas difícil. Cal esmerar-se i dosificar les forces. Al final del petit pla trobem el primer ràpel, de 15 metres, que ens porta a una petita cartel·la o cornisa, per continuar amb un tram de flanqueig complicat i tècnic, alternant esglaons, ganxos i cable. Després de fer una aresta, el cable puja en vertical. Els esglaons es troben una mica separats. Un petit flanqueig per la roca, tres esglaons i una cornisa per muntar el segon ràpel, de 14 metres.
CATALUNYA AVENTURA | REPORTATGE / BARRANCS I CANYONS Guia ràpida de les diferents agulles: L’Agullola i el Llom, enllaç amb pont de 25 metres. El Llom i la Torre , enllaç amb pont de 9 metres. La Torre té dos ràpels de 15 i 14 metres en la primera part de l’agulla, i un de 15 metres de sortida en la segona part. També hi ha la opció de sortir fent una tirolina de 26 metres des de la Torre. El Tetó té dos ponts, un de 22 metres que enllaça la Torre amb el Tetó, i un pont de 24 metres que enllaça el Tetó amb l’agulla Petita. Pont de 2 metres que enllaça amb la 2a part de la Torre. Roca Llisa, un ràpel d’entrada de 20 metres, i un altre de sortida de 17 metres. El Central té un ràpel de 12 metres i un altre de 9 metres, i un pont de 8 metres que enllaça amb l’Oncle. L’Oncle té 4 ràpels, un de 16 metres d’entrada, dos intermitjos de 8 metres, i un de sortida de 21 metres des de dalt, o de 16 metres des d’una reunió intermitja. Canaleta I, un pont d’ 11 metres. Canaleta II, un pont de 19 metres. Canaleta III, un pont de 15 metres.
Seguim amb un tram curt però extraplomat. Uns esglaons en baixada i un pont de 22 metres que enllaça amb el Tetó.
Agulla del Tetó: És l’agulla més fàcil de totes i ens dóna un respir per poder relaxar-nos una mica. Diversos flanquejos amb poc desnivell fins arribar al pont de 24 metres que enllaça amb l’Agulla Petita. És un pont fraccionat amb uns arbres.
Agulla Petita: Sortida del pont i un tram d’esglaons que pugen fins a dalt de l’agulla. Trobem un petit pont de 2 metres, només amb baranes. Cal fer una passa ben llarga per arribar a l’altre costat i enllaçar una altra vegada amb l’agulla de la Torre. Agulla de la Torre - 2n tram: Fem un flanqueig per l’esquerra ajudats del cable. Uns esglaons ens porten a una petita esplanada on s’accedeix a dues reunions. La primera sortida és la del tercer ràpel, de 15 metres, i la segona, la del ràpel de 12 metres que porta a l’inici de la tirolina, de 26 metres. Independentment de la variant que fem (3r ràpel o tirolina), un cop a baix, a la dreta, un petit camí en pujada ens treu de l’agulla “El Tetó“, que és per on hi ha l’escapatòria que enllaça amb el camí normal del recorregut dels Carcaixells. Seguim per l’esquerra carenant pel camí normal, uns 5 minuts aproximadament, alternant marques verdes i blanques, i els punts blaus que indiquen la ferrada. L’agulla de “L’Escanaill “ la voregem pel costat esquerre, on hi ha una petita cadena. Passem per sobre de l’agulla “El Suro“, fins que trobem una petita desgrimpada que, amb l’ajuda d’una cadena, ens portarà a l’agulla “Roca Llisa“.
Redacció Catalunya Aventura - Albert Gironès
18
Agulla de la Roca Llisa: Agulla curta però amb final explosiu. L’entrada té un ràpel de 20 metres, el quart. Cal posar-se en la zona més enlairada mirant al mar i, al costat esquerre, trobarem la instal·lació de ràpel fixada al terra amb una instal·lació de ferro i una anella. Les marques blaves ens porten a la instal·lació. Cal baixar pel tram més net i evident. Un cop a baix, a pocs metres i a la dreta trobem el cable de la ferrada amb uns esglaons que van girant a l’esquerra. Fem un flanqueig per sota d’una petita bauma i baixem uns metres amb dificultat alta per arribar a la instal·lació del cinquè ràpel, de 17 metres. La sortida és penjada i únicament hi ha espai per a dues persones. Un cop a baix i amb la roca a la nostra esquena, seguim per la dreta i després d’una petita desgrimpada trobem el camí de Les Carboneres, que hem d’agafar a l’esquerra, en baixada.
Agulla El Central: Baixant pel camí de Les Carboneres, al costat dret trobem l’entrada d’aquesta agulla. Comencem amb un flanqueig de cadena. Després uns esglaons ens baixen de nivell per fer un altre flanqueig ajudats d’una cadena i d’uns petits esglaons en els que cal fer canvis de peu constantment. Un tram de pujada fàcil al costat d’uns arbres i un cable que puja en vertical per damunt de la roca. Hem de tirar de cable donat que només hi ha un esglaó petit. Un bloc de roca que cal superar amb tres esglaons i arribem a la part més alta de la paret. Seguidament, un tram amb cadena ens porta a la part més vertical. Fem un flanqueig molt aeri amb algun pas extraplomat fins que trobem el sisè ràpel, de 12 metres. La instal·lació de la corda en aquest punt és una mica incòmoda donat que només hi ha espai per una persona. Cal portar la corda preparada. El ràpel no arriba fins el terra, sinó que ens deixa en una petita
cornisa per fer un flanqueig per l’esquerra, amb dues arestes de 90º al final, i un ràpel, el setè, de 9 metres, que enllaça amb un pont de 8 metres, de traspàs a l’agulla de l’Oncle.
Agulla de l’Oncle: És la mes llarga i dura de totes les agulles i també la que té més ràpels (4). Un passamà de 15 metres en baixada ens porta al primer d’ells, de 16 metres, el vuitè. Cal tirar la corda pel costat dret mirant de cares a la vertical. Uns punts blaus ho indiquen. El ràpel ens deixa a mitja paret. Seguim amb un flanqueig de ganxos per a mans i peus, i uns esglaons en pujada fins trobar una cadena que flanqueja la part mes aèria de l’agulla. Seguidament, el tram més explosiu de tota la via. Esglaons separats i extraplomats amb diferents nivells que agafen alçada. Pocs llocs per descansar fins el final del tram en que trobem una cornisa amb un suro, on hi ha la instal·lació del següent ràpel, el novè, de 8 metres. Un cop a baix, una corda ens ajuda a baixar i a seguir flanquejant en baixada fins el desè ràpel, el tercer de l’agulla de l’Oncle, de 8 metres. Cal caminar uns metres per poder instal·lar l’onzè i darrer ràpel de la via, de 20 metres, per sortir de l’agulla. Uns 5 metres més avall, al costat esquerre mirant la vertical, hi ha una altra instal·lació de ràpel per si no tenim prou corda. Un camí en baixada ens porta a la resta d’agulles just on hi ha un petit sender també de baixada i situat a l’esquerra, que serveix d’escapament per abandonar la ferrada i enllaçar amb el camí de les Carboneres. A la dreta hi ha el cable d’inici de la següent agulla.
Agulla Canaleta I: Començament amb flanqueig i esglaons en baixada, per tornar a remuntar en la part final, ajudats per una corda. Un passamà molt
Fitxa tècnica Alta. 5 h - el temps pot variar segons el grup i el nivell. 327 m. Mas Llaurador - Pas de la Miloca: 20 min (1.200m). Pas de la Miloc - inici ferrada: 20 min. Retorn: Del final de la ferrada al Pas de la Miloca: 25 min. Del Pas de la Miloca al Mas Llaurador: 20 min. Temps parcials: 1a i 2a agulla (l’Agullola i el Llom) - 45 min. 3a agulla (la Torre) - 40 mint. 4a i 5a agulla (el Tetó i l’Agulla Petita) - 25 min. 6a agulla (Roca Llisa) - 25 min. 7a accés+agulla (el Central) - 40 min. 8a accés+agulla (l’Oncle) - 40 min. 9a agulla (Canaleta I) - 20 min. 10a agulla (Canaleta II) - 18 min. 11a agulla (Canaleta III) - 18 min. Material: Arnés d’escalada, absorbidor/dissipador d’energia (tipus Zyper), baga de descans (recomanable), casc, corda de 40 metres o dues de 20, vuit o descendidor, guants i calçat de muntanya. Una politja per cable, si es vol fer la tirolina. Motxilla amb menjar i beure.
Dificultat: Temps aproximat: Desnivell: Accés:
fàcil per damunt de la roca ens porta al pont nepalí d’onze metres que enllaça amb la Canaleta II.
Agulla Canaleta II: L’agulla comença un cop finalitzat el pont, amb uns esglaons i un flanqueig tècnic, per acabar amb uns esglaons en pujada, extraplomats. Un passamà porta al pont nepalí de 19 metres que enllaça amb la Canaleta III.
Agulla Canaleta III: L’agulla comença un cop acabat el pont, amb un flanqueig de ganxos i uns esglaons en pujada i extraplomats, amb algun canvi complicat. Trobem un petit ressalt i uns altres esglaons en pujada, amb ajuda de cadena. Un cop a dalt, un petit sender ens porta a l’últim pont de 15 metres, que una vegada travessat, és el punt final la ferrada.
Retorn: Un camí marcat amb punts blaus, gairebé tota l’estona en baixada, ens porta a la part final del camí de les Carboneres. Girarem a la dreta. Passem un rec que gairebé sempre està sec i continuem el camí que puja fent ziga-ziga fins trobar un camí més ample, que és el de la font de Roca Rodona. Girarem a l’esquerra. Als pocs minuts trobarem uns bancs i una taula, i la font de Roca Rodona, actualment soterrada per les terres de les pluges. El final d’aquest camí enllaça amb un altre que nosaltres seguirem per l’esquerra fins arribar al Pas de la Miloca i, posteriorment continuem pel mateix camí fins la zona de pàrquing de Can Llaurador, que és on hem estacionat el cotxe.
CATALUNYA AVENTURA | LES RESSENYES D’EN PERE
TAGA RIPOLLÈS
PERE COSTAL El Taga és a la Serra Conivella i separada de la Serra Cavallera per la Portella d’Ogassa. Encara que no és una muntanya gaire alta, la seva posició dominant sobre les valls del Fresser i del Ter el fa un punt de referència a la comarca. La ruta d’avui és circular i no presenta cap dificultat, molt apropiada per excursionistes novells. Val la pena fer aquest itinerari encara que només sigui per les magnífiques vistes i per les extenses pastures que hi trobem a prop del cim. Arribem amb cotxe fins a Ogassa des de Sant Joan de les Abadeses i una pista emporlanada ens porta fins la parròquia de Sant Martí d’Ogassa sense cap dificultat. Just al darrera de l’església hi ha un espai per aparcar, a on hi caben només 8 cotxes. Voldria comentar-vos que els veïns de Sant Martí d’Ogassa estan molt molestos perquè els altres cotxes aparquen als llocs de pas i d’entrada als camins, als prats, a les cases, tot pensant que per una estona no passa res. Aquesta estona són llargues hores els caps de setmana i festius, actitud molt poc respectuosa amb el medi natural, els remats i la gent d’aquí. L’església, que pertany al romànic, va ser consagrada originalment a finals del s.X i va ser refeta i consagrada de nou el 1024 i modificada el s.XII. El camí comença just aquí i està degudament indicat amb un cartell, que ens obliga a deixar la pista i amb marques circulars blanques amb el centre verd a partir d’aquest punt. La pujada al Taga no és pas difícil, però si que és una mica exigent. La pujada fins a la Portella d’Ogassa és prou forta i poc
recomanable fer-la a ple sol, ja que és totalment descoberta (els primers arbres donen pas ràpidament a les pastures), per tant, si voleu fer aquesta ruta a l’estiu, és millor que matineu. Als pocs metres iniciat el recorregut trobarem un filat que hem d’obrir-lo i tornar-lo a tancar, per evitar que s’escapi el bestiar. La pujada és forta i segueix el recorregut del torrent de la Font del Freixe, deixant-lo sempre a la nostra esquerra. El camí va fent ziga-zagues tot pujant. En 20 minuts arribarem a un abeurador, ja en el llindar del límit dels arbres, i continuem pujant. Passarem tot seguit pel costat de la Font del Freixe i arribarem fins el camí de Bassaganya (un petit camí que baixa a la nostra dreta). Durant la pujada, les pastures es fan cada vegada més evidents. Poc a poc tenim el coll de la Portella d’Ogassa més a prop, passem per un filat que tanquem darrera nostre i en una estoneta ja hem arribat al coll. A la nostra dreta tenim el puig de Coma D’Olla i més enllà el puig Estela. A partir d’aquest punt la pujada ja és molt més suau. A la nostra esquerra ja veiem el cim del Taga i la direcció a prendre entre els prats és evident. Ja només ens queda enfilar cap el cim per arribar-hi en una mitja hora. La vista des del cim és espectacular. És un mirador excel·lent dels cims del Pirineu des del Puigmal al Canigó. Cap a l’oest podem veure el Pedraforca, al nord la vall de Núria, el camí dels Enginyers, Torreneules, Bastiments... i als nostres peus
Redacció i Fotografia: Catalunya Aventura · Pere Costal
22
els prats que acabem de passar. També es pot veure Queralbs, Sant Joan de les Abadesses, Pardines... i algun isard! Si no fa massa vent, és el lloc ideal per esmorzar i contemplar tot aquest encant. La tornada la farem per un altra camí, anirem cap el Coll de Jou (des del cim veiem la pista forestal cap a la que baixarem). Iniciem la baixada pel mateix camí que hem pujat i en pocs metres ja veiem a la nostra dreta un camí evident, direcció SO, que ens portarà fins a un filat que veiem baixar del cim del Taga en direcció al Coll de Jou, que ens quedarà a la nostra dreta i que ens servirà de guia per la baixada. Com a punt de referència trobarem una pedra amb un parapent dibuixat. Al nostre davant tenim un petit puig (Pla de les Cabanes) que deixarem a la nostra esquerra, ja que seguirem el filat. Després d’un ràpid descens ja veurem el gran dipòsit d’aigua que hi ha a prop del refugi de Sant Jordi. Seguim
Trobarem unes feixes de pastura i sortirem per damunt del Molí d’Ogassa, a on ja trobarem el camí del començament que ens portarà al punt inicial i final d’aquesta divertida sortida.
descendint cap el sud fins arribar al refugi. Per tornar al cotxe ho podríem fer per la pista però és millor agafar una drecera que ens permet estalviar una mica de volta. El camí està assenyalat als mapes com Camí del Serrat i es un camí que transcorre direcció E a l’esquerra de la Riera d’Ogassa. No hi ha cap marca ni rètol que ens assenyali la drecera, però podem veure que la senda està marcada pel pas de persones i animals. És un tram molt agradable, passem per una petita fageda i una zona de boix molt ufanosa.
La muntanya del Taga, a més de tenir forma de pit, sovint és rondada per voltors que, entre d’altres, són símbol de la maternitat. La mística, que es conclou al cim del Taga, segons Xirinacs, és el mite de la Mare de l’Univers. Pujar al Taga, per tant, simbolitza pujar la muntanya de l’Amor Universal Creador: passa a passa, anar-se’n amarant, fins la fusió total en arribar al cim. La geografia d’aquests indrets, en complicitat amb els mites de Xirinacs i Llull, disposa que vulgui dir etimològicament, “l’enamorat per sempre”.
Temps total: 4-5 hores
Punt més alt: 2.039m · Desnivell: 706m · Dificultat: Baixa
Fragment del Llibre Dietari Final d’en Lluis Mª Xirinacs, en base al Llibre d’Amic e Amat de Ramon Llull.
CATALUNYA AVENTURA | LA FATIGA / PATROCINAT PER CLIMBAT GIRONA
INTRODUCCIÓ:
LA FATIGA MUSCULAR Redactor: Francesc Roldan
Tot escalador ha patit alguna vegada un episodi de fatiga muscular
el temps i a la fatiga, que al seu alhora requereixen d’oxigen i un
fent una via. Qui no ha demanat als seus braços que no defalleixin
nivell d’intensitat més lent, però que segur ens faran arribar molt
i aquests acaben fent tot el contrari?
més a dalt que si avancèssim a un ritme explosiu.
Quan aquesta sensació arriba intentem trobar una posició estable per “sacsejar” un braç o tots dos, i a mesura que anem avançant, la
Com entrenar-les
necessitat de realitzar aquesta maniobra augmenta.
Els músculs comparteixen fibres lentes i ràpides, però depenent de
Intentarem trobar solucions útils a la fatiga en el següent article:
com s’entrenin, serà l’expressió dominant de fibres.
Què és la fatiga?
A més, cal tenir en compte que en entrenar els músculs, ambdues
La fatiga està definida com una disminució en la capacitat de ge-
fibres convergeixen cap al perfil de fibra que estiguem entrenant.
nerar major esforç o una disminució en la generació de força mus-
El que no vol dir que si exercitem el múscul d’una forma, només
cular màxima. Els seus símptomes principals són: adormiment dels
estiguem fent treballar un tipus de fibres i no les altres.
músculs, feblesa i inflamació. La fatiga pot manifestar-se en els nostres músculs per l’acumulació
Per entrenar fibres tipus I hem de fer exercicis musculars que siguin
de certes substàncies, o bé per manca del combustible energètic
repetitius i de baixa o moderada intensitat, però que es realitzin
necessari per continuar amb l’activitat.
durant bastant temps, és a dir, exercicis amb poca resistència (pes), realitzats durant més estona (més repeticions).
Tipus de fibres El múscul esquelètic està compost, entre altres elements, per una
Per entrenar fibres tipus II hem de realitzar exercicis musculars que
combinació de fibres contràctils que són les encarregades de ge-
predominin en potència i capacitat d’aixecar pes, sentint fatiga ja
nerar la força per a la mobilització del nostre esquelet. En grans
a partir de la tercera “sèrie”. És a dir, exercicis de més resistència
trets podem classificar aquestes fibres en:
(pes), realitzat durant menys estona (menys repeticions).
Fibres tipus I: Denominades vermelles o lentes, ja que la seva generació de força es realitzada de manera gradual i pausada. El combustible que utilitzen és proporcionat principalment per metabolisme depenent d’oxigen i els seus productes no seran major problema per al múscul. Aquesta energia és adquirida dels carbohidrats, i principalment dels greixos. Quan aquestes substàncies siguin deficients apareixeran les molèsties i els símptomes de la fatiga. Fibres tipus II: Conegudes com a ràpides o generadores de potèn-
Els canvis en les fibres musculars s’inicien aproximadament entre la
cia, produeixen energia de manera accelerada però disminuint
segona i quarta setmana d’entrenament. És un canvi gradual, per
l’optimització del combustible energètic que prové dels carbohi-
tant, això no vol dir que en quatre setmanes d’entrenament ja sen-
drats i és proporcionat de manera anaeròbica, és a dir, sense oxi-
tim que ens fatiguem menys o que tenim músculs més explosius.
gen. Per tant, seran músculs amb menor quantitat de capil·lars, de
Primer hi ha un canvi en el nostre sistema que avisa al múscul que
fibres més gruixudes i amb reserves de glucogen. En utilitzar de
ha de començar a canviar la seva conformació d’acord amb el que
manera ràpida el combustible generaran productes que, en acu-
li estem demanant, si són fibres lentes tipus I, o ràpides tipus II, per
mulació a l’interior del múscul, causaran la fatiga.
després aplicar els canvis fisiològics i bioquímics necessaris. La fatiga és comuna en tots els graus i en tots els escaladors, així
Ús de les fibres
com en tots els estils d’escalada. Prendre consciència del nostre
Per escalades de curta distància necessitarem músculs en els quals
cos és fonamental per entendre què ens passa. De vegades és el
predominin fibres tipus II (de potència) que ens facin arribar a dalt
nostre cap que no ens deixa avançar, d’altres, simplement és el
en poc temps i amb moviments dinàmics, en canvi, per a trams
nostre múscul no dóna per més. El més important és gaudir de
més llargs necessitarem músculs de fibres tipus I, més resistents en
l’escalada, de la naturalesa i dels amics allà on vagis.
Redacció Catalunya Aventura: Francesc Roldan
24
CATALUNYA AVENTURA | RUTA EDITORIAL ALPINA
Figaró - Aiguafreda, pel sot del Bac Bonica travessa a cavall de la vall del Congost i els cingles de Bertí, que ens permetrà descobrir dos dels graus més atractius dels cingles de Bertí. Sortim de l’estació de Figaró en direcció al sot del Bac. A l’entrada del sot es creua la via del ferrocarril Barcelona-Puigcerdà, seguint sempre les marques del PR C-33. Deixem a l’esquerra el trencall a la masia del Bac i més endavant abandonem la pista per seguir un corriol que surt a la dreta. Continuem amunt, amb el torrent sempre a la nostra dreta. La petita vall del sot del Bac havia estat un dels llocs emblemàtics de l’excursionisme català, sobretot pels qui volien iniciar-se en l’escalada, en roques com les Dues Germanes o el Tap de Xampany. En arribar al salt del Prat, a la capçalera del sot, superem una primera graonada del cingle, amb giragonses. A continuació cal superar una costa d’antigues feixes de conreu, avui
Aquest llarg coll, que porta el nom d’un menhir, és al peu de la
envaïda per vegetació arbustiva, fins al coll de Pedradreta (655 m).
gran cinglera de Bertí. On arrenca el camí del grau de la Trona. Des del coll seguim al NW per la carena fins al peu de la Trona, on l’ascens del grau es fa per una raconada de l’obaga de la cinglera, aprofitant una petita canal que amb nombroses giragonses ben traçades ens durà al capdamunt del cingle (1 h). Aquí continuem per la dreta (N), seguint ara els senyals del GR 5, que no deixarem fins a Aiguafreda. El tram planer durarà poc ja que ben aviat ens haurem de desviar a la dreta i iniciar la baixada pel grau de les Avellanedes. Féu atenció a no passar de llarg l’inici d’aquest corriol. És un camí força dret i frondós que pel pla de la Maniscla davalla cap a una pista que seguirem a l’esquerra fins a la masia de Valldaneu (1h 55min). Per sota de la casa es baixa a la dreta, per un camí empedrat (NE), entre els horts, que es continua amb una drecera que cal no perdre i al capdavall se surt a una pista ampla que a l’esquerra ens situa a l’ermita romànica de Sant Pere de Valldaneu (2h 05min). Ara només ens caldrà seguir la pista principal fins a una zona urbanitzada i les piscines de l’Oller (2h 25min). Podem finalitzar el recorregut a l’estació de tren de Sant Martí de Centelles (2h 35min) –si hem previst utilitzar aquest mitjà per tornar a Figaró–, o bé baixar fins a Aiguafreda (2h 45min), creuant per sota la C-17.
Sortim del Refugi Lluís Estasen per fer... Refugi Lluís Estasen (FEEC) Pollegó Inferior Aquest és el gan desconegut, a l’ombra del gran Pollegó Superior, atracció de milers de visitatants. El Pollegó Inferior del Massís del Pedrafoca és recés de calma i pastura de ramats d’isards que amb sort es poden sorprendre de prou a prop. Aquest és un cim de segona gamma però accedir-hi ens assegura, ara com ara, una excursió calmada, atrevida, i fins i tot entremaliada, pel fet de ser al costat oposat de les multituds d’excursionistes àvids per fer el cim més alt del Pedrafoca (2506m). Varis camins ens duen al seu cim, per Coll de Jou, per la Gran Diagonal, però presentem el més directe i accessible per diferents públics: pel Balcó de la Joaquima i les Costes d’en Dou, anada i tornada pel mateix indret. S’inicia el camí al refugi Lluís Estasen, a 800m del Mirador de Gresolet a on deixarem el vehicle. Des del refugi sortim direcció la tartera, prenent el sender amb marques groques i blanques
cap pel Balcó de la Joaquima, indret molt aeri. A continuació cal crestejar, passant un queixal de roca i el seu coll; sense que sigui excessivament exposat, aquest tram pot povocar vertigen. Amb l’últim pas de cresta arribem a un punt curiós, el coll que dóna accés a les vies d’escalada de la Cara Sud del Pedrafoca. Però seguirem amunt i accedim a les costes d’en Dou: terrenys desarbrats i poblats d’herbei, pastura d’isards. Seguim ben arrambats pel voral esquerra de la carena amb unes vistes que ja són esplèndides, la Gallina Pelada, Serra del Verd, la Vall de Saldes… Quan arribem a les roques superiors ens espera una sorpresa, un pas estret que cal grimpar, però tenim l’ajuda d’un cable, de bon agafar, i lluny de significar una dificultat aporta una distracció al tram final de l’ascensió. Recorregut: 6,5km anada i tornada
que marxa pel bosc en direcció sud. Passarem primer la tartera
Temps mitjà: 5h
de Cabirols i al cap d’uns 30 mintus arribarem al peu de la tar-tera
Cota més alta: 2444m
grossa. L’hem de remuntar uns metres amunt, travessant-la i fins a arribar al peu d’un gran bloc de roca amb unes pintades de color
Desnivell: +870m
verd que indiquen el bosc que ens queda al davant.
Senyalització: marques verdes i fites (poca senyalització)
Aquesta és una costa de fort pendent, i el sender es confón a voltes amb els passos oberts pels isards; cal anar seguint la pista de les fites. Aquesta feixuga costa mereix la satisfacció final traient el
Redacció Catalunya Aventura
Fonts: Font del Refugi. Cap font durant el recorregut. Equipament: a l’estiu cal proveïr-se d’aigua abundant. No es recomana en ascenció hivernal.
CATALUNYA AVENTURA | VOLS MORIR?
VOLS MORIR?
PAKO CRESTAS Us presentem la versió més llarga, dura i inhumana de la ruta del Caracremada. Sota el nom “Vols morir?” hem imaginat la Caracremeitor (versió de la ruta del Caracremada de 7 dies que puja 10 dels 100 cims de la llista de la FEEC) allargada i concentrada en 5 dies. Una dura prova només apte per veritables passos-llargs, per genuïnes màquines de caminar i trescar per la muntanya. Res de marató, mitja marató ni trail, ni ultres de no se quants quilòmetres que comencen i acaben en 24 hores. Els maquis no en saben de gestes esportives pre-fabricades pels corredors urbans que es passen la vida entrenant i que de tant en tant surten al “monte” ... els maquis son aquells que un dia rebenten, i l’altre també, igual que al següent ... fins que l’esforç et fa perdre la noció del dies. Encara ningú ha fet aquesta nova versió més llarga i concentrada en menys dies. De fet son pocs els que han fet la versió “Caracremeitor” de la ruta del Caracremada. Es poden comptar amb els dits de les mans. Amb la versió “Vols morir?” donem una volta més a la rosca. Incorporem un cim més als 10 dels 100, passant a ser 11 dels 100. Aquesta nova incorporació es, ni més ni menys, que el Puig de Canal Baridana, el cim més alt de la Serra del Cadí que, alhora, incrementa el sostre d’alçada de la Caracremeitor. L’altre punt molt important a tenir en compte es la unió descarada de jornades, ja de per si força llargues, la suma dels quals promet dies interminables de trescar sense treva pel Pre-Pirineu.
Redacció Catalunya Aventura: Pako Crestas
30
RUTA DEL CARACREMADA Obrim un grup a finals de juny, concretament després de Sant Joan, del 24 al 28 de juny ambdós inclosos. Jo, com a dissenyador de la ruta del Caracremada, formaré part d’aquest intent suïcida de la “vols morir?” i, com no podria ser de cap altre manera, no puc garantir que acabi completant-la o em quedi pel camí. La intenció, que quedi ben clar, es la primera. El grup serà bastant exclusiu, obert a un màxim de 20 sonats, part dels quals segurament es quedaran (o ens quedarem) a mig trajecte, més morts que vius. Facilitarem les eines per fer la tortura el més “plaentera” possible, amb transport d’equipatges, tracks, informació addicional per no extraviar-se, etc. El pla estratègic d’aquesta endimoniada excursió es el següent (en majúscules el nom dels 11 cims que formen part de la llista dels 100 cims de la FEEC):
1a JORNADA
2a JORNADA
Punts de referència:
Punts de referència:
Rasos de Peguera – Coll de la Creu del Cabrer – Peguera – Mas del Ferrús – l’Estret – Roca Blanca – CAP DE LA GALLINA PELADA – Refugi d’Ensija – Pleta de la Vila – Càmping Repòs del Pedraforca - Saldes – Mirador Gresolet – Ref. Lluis Estasen – Coll de Verdet – Canal del Verdet – cim nord – POLLEGO SUPERIOR DEL PEDRAFORCA – l’Enforcadura – Tartera de Gósol - Gósol - Molí de Gósol.
Gósol (molí de Gósol - Càmping Cadi Vacances) – Font de Terrers - les Bassotes - Serra Pedregosa - Coma de Cortils Pas de Gosolans - COMABONA – Serra Cortils - Pic Costa Cabirolera - Puig de Quer - PUIG BARIDANA - Pic de les tres Canaletes - Coll Jovell - Josa de Cadí - Coll de Josa Gósol (molí de Gósol - Càmping Cadi Vacances).
Distància: 33,06 quilòmetres Desnivells: 2.469 metres de pujada i 3.007 metres de baixada
Sinopsis de la jornada: El primer tram de baixada de Rasos al poble de Peguera es molt amable, des d’aquí pujarem per les Llosenques al cim més alt de la Serra d’Ensija, un tram curt però força costerut. Després del curt tram d’aresta de la Roca Blanca davallarem sense treva fins a les proximitats del càmping Pedraforca, vindrà la gran traca del dia: la pujada al Pedraforca des de Saldes per la Canal del Verdet, per tal d’evitar la infumable tartera de Saldes. Davallarem per la tartera de Gósol a la recerca del merescut repòs al molí de Gósol.
Distància: 36,99 quilòmetres Desnivells: 2.145 metres de pujada i 2.145 metres de baixada.
Sinopsis de la jornada: Potser serà la més dura de totes i més tenint en compte que al dia abans haurem fet l’encadenament Ensija – Pedraforca. Aquest segon dia començarem pujant el Comabona per la Serra Pedregosa. Suau però constant pujada de més de 1.000 metres de desnivell. Després carenejarem tota la Serra del Cadí fins al seu cim més alt per davallar pel GR fins al Coll Jovell i des d’aquí anar a Josa de Cadí. Traspassar el Coll de la Josa per tornar a Gósol serà quelcom menys que demolidor amb el cansament ja acumulat.
CATALUNYA AVENTURA | VOLS MORIR?
3a JORNADA Punts de referència: Gósol (molí de Gósol - Càmping Cadi Vacances) – Borda del Tinent – Torrent Fosc – Coll dels Belitres – CAP DEL VERD – Coll de Veís – Prat Major – els Ordiars – Coll de Coa Pregona – Prat Parcerís – Refugi Coll de Port - Tosa Pelada – PEDRÓ DEL QUATRE BATLLES – Cap de les Pedrusques – Portell del Llop – Xalet del Serra – LES MORRERES – Serra de Querol – Estació d’esquí de Port del Comte – les Barraques – els Hiverns – Santa Magdalena dels Traginers – Càmping Morunys – Alberg Torre Baró.
Distància: 36,86 quilòmetres Desnivells: 2.237 metres de pujada i 2.686 metres de baixada
Sinopsis de la jornada: Llargues distàncies, llarguíssimes. El dia que més terrenys sobre mapa mengen. Ens tornem a empassar dos massissos de punta a punta, la Serra del Verd i el Port del Comte, finalitzant a l’extrem sud d’aquest mateix en el magnífic mirador del Puig de Morreres on voldrem tenir un parapent per baixar per molt que no haguem volat mai. La baixada des del darrer cim a l’alberg promet ser apoteòsica.
4a JORNADA Punts de referència: Càmping Morunys – Alberg Torre Baró – Sant Llorenç de Morunys – la Creueta – Pantà de la Llosa de Cavall – Coll dels Llengots – Trasserres – Creu de Capolat – Presó de Busa – Creu de Capolat – EL COGUL – Canal de Casa Vila – Fageda de Busa – Grau de Valielles – TOSSAL DE LES VIUDES – Grau de Valielles – Sant Andreu de Valielles – Molí de Bancells.
Distància: 22,66 quilòmetres Desnivells: 1.658 metres de pujada i 1.680 metres de baixada.
Sinopsis de la jornada: La més “light” o jornada de “descans”, te una sorpresa de darrera hora: El Tossal de les Viudes. ... prefereixo no donar més detalls, per si ja esteu prou desencisats.
32
5a JORNADA Punts de referència: Molí Bancells – Mirador dels Presidents – Cap de la Devesa – Santa Margarida de Vilella – SERRA DE TOSSALS – Santuari de Tossals – Coll de Jouet – la Creueta – Pi de les Tres Branques – Càmping Font Freda – Coll d’Estela COGULLÓ D’ESTELA – Coll d’Estela – Collada dels Rasets – Coll de la Creu del Cabrer – Rasos de Peguera.
Distància: 29,66 quilòmetres Desnivells:
pre. Potser tinc la gran sort de que cap sonat vol acompanyar-me en aquesta dura penitència, i tot plegat quedarà com un esbojarrat projecte de la segona joventut (entre línies es pot llegir allò de fa vint anys que tinc mes de vint anys ...). En resum, aquesta es una crida als tocats de l’ala que no tinguin res millor a fer que morir caminant a finals de juny per les muntanyes del Caracremada, coronant 11 dels 100 cims principals del país. Com dirien els nous maquis d’aquestes contrades ...
LLARGA VIDA AL CARACREMADA
2.145 metres de pujada i 1.126 metres de baixada.
Sinopsis de la jornada: L’infern amb tots els nivells que escriu Dante, però a més a més de pujada. Quan escalem el Cogulló d’Estela serà “walking dead” total. Si acabem us asseguro que no ens reconeixerem al mirar-nos al mirall. L’autèntic Caracremada, Ramon Vila Capdevila, també conegut com “el lleig”, semblarà un bucòlic pastor d’ovelles en comparació de nosaltres.
TOTAL DEL CARACREMEITOR “VOLS MORIR?” Distància: 159,23 quilòmetres Desnivells: 10.654 metres de pujada i l’equivalent de baixada Les nostres restes després de cada dia mortífer reposaran als següents indrets: Molí de Gósol (2 nits), alberg Torre Baró i molí de Bancells. A tots els establiments gaudirem de bon sopar i esmorzar de bon matí. Alhora que ens facilitaran un pícnic pel migdia. Cadascun es ben lliure de completar la dieta amb barretes o complements energètics. Gaudirem també de la comoditat del transport d’equipatges que ens permetrà fer les interminables jornades amb el mínim pes possible i canviar-nos cada dia de roba. El preu de tot plegat es de 190,00 euros, i inclou les quatre pernoctes, els 4 sopars, els 4 pícnics, una samarreta exclusiva d’aquesta versió del Caracremada, el transport d’equipatges, el nou mapa de la ruta i informació addicional, com seria un pdf explicatiu i els tracks. El número màxim d’inscripcions serà només de 20 màrtirs. Jo, com a dissenyador de la ruta, participaré en aquesta edició exclusiva, i acabi o no acabi, dubto que torni a repetir-la o a intentar-la, o sigui que moro a l’intent o reneixo per sem-
Redacció Catalunya Aventura: Pako Crestas
Més informació:
Caracremada@live.com 615626813 (Pako Crestas) www.rutacaracremada.com
QUAN LA NEU MARXA, SETCASES CONTINUA BATEGANT AMB L’ESPORT! El terme municipal de Setcases a l’alta Vall del Ter és un lloc privilegiat per a la pràctica de les competicions esportives. Les característiques geogràfiques de Setcases ens converteixen en un reclam, donat que podem oferir múltiples possibilitats de recorreguts, distàncies i desnivells entre el nostre entorn. Les activitats esportives permeten posar en valor el patrimoni natural, donant l’opció de descobrir la nostra flora i fauna, la futura porta d’entrada al Parc Natural de les Capçaleres del Ter i Freser , i així com, la gastronomia típica de casa nostra. La gran mobilització de persones, tant a nivell participatiu com d’organització, requereixen una implicació i una gran coordinació entre tots els sectors; per tal que l’esdeveniment sigui realitzat dins del màxim respecte per l’entorn i el medi on transcorre l’activitat.
SETCASES AMB EL MEDI AMBIENT La perdiu blanca és una au protegida que viu en el Pirineu i que el seu període de nidificació i cria s’esdevé en els mesos d’estiu. Per tal de preservar el seu hàbitat i no fer una activitat invasiva per a aquesta espècie l’Ajuntament de Setcases recomana no instal·lar avituallaments a cotes superiors de 2300 metres. CALENDARI ESPORTIU Aquest any 2015, Setcases té marcades diferents curses al seu calendari esportiu. - 30 de maig: UltraTrail Ulldeter (Setcases) - 7 de juny: Vallter II Duatló HYBRID (Setcases) - 21 de juny: EntreValls. (Queralbs – Setcases) - 4 de juliol: III Repte del Ter (Vallter – l’Estartit) - 19 de juliol: Copa Catalana de Trial (Vallter) - 30 d’agost: Cursa de la Marrana (Setcases) - 20 de setembre: Memorial Xavi Tondo (Fi a Vallter) DESCOMPTES CORREDORS A la pàgina web trobareu els descomptes que apliquen els hotelers i restauradors de Setcases. Més informació:
www.setcases.cat www.facebook.com/ajuntamentsetcases Redacció: Alex Busquets
Batega amb l’esport
CATALUNYA AVENTURA | FECDAS
L’ull submergible Què has vist?
Aquesta és la pregunta que més vegades ha de respondre una persona que practica el submarinisme: el que hi ha allà baix desperta encara ara una curiositat extrema. El que hi ha en el mar, dins el mar, interessa tant a tothom que no l’ha visitat mai i que no té previst fer-ho com a aquells que sí que el visiten i que volen compartir les vivències alienes. La fotografia submarina dóna resposta a les dues necessitats, a les dues curiositats, i compta amb el suport de la tecnologia, que, amb un ritme creixent, i a vegades impossible de seguir, la fa cada
El que per a ells i per a tants d’altres era un repte, avui és una aventura ben diferent encara que la finalitat sigui la mateixa: explicar unes vivències amb imatges. Els i les submarinistes que avui mateix vulguin captar imatges durant les seves immersions ho tenen ben fàcil: una recerca exploratòria al Google es resoldrà amb una quantitat ingent
vegada més fàcil.
d’enllaços que permetran l’accés a noms de càmeres, caracterís-
La història de la fotografia submarina no és tan dilatada com la
prendre la decisió.
de la fotografia terrestre, però ja té més d’un segle al seu darrere: el que es considera com la primera fotografia submarina la va prendre Louis Boutan en els fons de Banyuls de la Marenda, el Rosselló, el 1893.
tiques, preus... Un cop aconseguida la informació, tan sols cal
L’equip mínim que cal avui en dia per entrar en el món de la fotografia submarina el constitueixen una càmera i la seva caixa estanca.
La seva càmera era una caixa de coure de grans dimensions que feia necessàries tres persones per moure-la amunt i avall: res a
De càmeres n’hi ha de moltes menes: les ultracompactes són pe-
veure amb les càmeres actuals, que caben en el palmell d’una mà
tites, raonablement econòmiques, senzilles de fer servir i ofereixen
i de les quals es pot dir que estan a l’abast de gairebé tothom.
uns resultats més que acceptables si la intenció és la de capturar uns quants records i, eventualment, donar-los a conèixer a través
Aquests dos extrems –aquella càmera i les càmeres actuals- són
de les xarxes socials. Els productes de marques com ara GoPro,
els punts de referència d’una evolució que ha estat lògica i que ha
Intova i SJCam són assequibles i compleixen la seva funció a la
seguit el ritme dels temps: noms de pes com ara els del francès
perfecció.
Jacques Cousteau i l’austríac Hans Hass, pioners del busseig i de
A més, són una via d’entrada òptima al món de la fotografia sub-
la imatge submarina, tenen a veure amb l’esforç que s’ha fet per
marina: qui en tingui prou, no necessitarà res més i qui senti que ha
traslladar a la superfície el fons del mar i les seves criatures.
de fer un pas més, té pel davant tot el camí que pot recórrer.
Redacció Catalunya Aventura : Òscar Montferrer / FECDAS
36
Si les càmeres s’avaluen en funció de la seva complexitat, l’estadi següent el marquen les càmeres com ara les “tres quarts” o les “sense mirall” (mirror less), que acullen algunes de les característiques de les càmeres rèflex –les de tota la vida- sense caure en el pou de la seva aparatositat, tot i que, en bona part dels casos, si l’addicció a la fotosub és prou forta, aquest pou és exactament el que caldrà visitar amb la intenció d’instal·lar-s’hi i buscar-hi la comoditat. En tots els casos, fins i tot si la càmera que es fa servir és la dels telèfons mòbils que ja estan preparats per a la fotografia submarina, cal comptar tant sí com no amb una caixa estanca, que és la que mantindrà a ratlla el perill que provoca els malsons més anguniosos: el de la inundació de l’equip. De caixes estanques n’hi ha de metàl·liques –generalment, per a les càmeres de gama alta-, però les variacions del plàstic són el que té ara més sortida: poc pes, permet veure la càmera de manera directa i surten molt bé de preu. Un altre element que aviat es fa imprescindible és el flaix submarí. La densitat de l’aigua, deu vegades superior a la de l’aire, absorbeix la llum en general i, també, les tonalitats càlides. Per evitar que, a partir d’una certa fondària, tot el que es retrata tingui colors situats entre els blavosos i els verdosos cal afegir llum artificial: el flaix ha d’entrar en joc.
Per captar bona part de tot el bo que ofereix el mar no cal gaire cosa més –tot i que el sentit artístic i una habilitat consolidada a l’hora de bussejar faciliten molt l’obtenció de bons resultats i una gratificació emocional més intensa quan es rebi l’aprovació dels espectadors. Més enllà de la satisfacció personal que s’obté en poder plasmar imatges mentre es viu una de les pràctiques esportives que permeten més contacte íntim amb la Natura, cal anotar una altra de les grans virtuts de la fotografia submarina: el seu poder de sensibilització, de mobilització. Es fa difícil respectar, estimar, protegir... allò que no es coneix. Per això, cada vegada que una fotografia submarina arriba a ulls aliens, a les xarxes socials, a blogs... converteix el seu autor o la seva autora en ambaixador i defensor de la vida marina. La generalització de la fotografia subaquàtica permet posar en contacte el mar i el comú de la població amb una intensitat mai vista fins ara. Fer-ho a partir de la mirada pròpia proporciona una satisfacció especial. I poder emmagatzemar moments dóna tot el sentit del món a una mena de fotografia, la subaquàtica, que té les portes obertes per a tothom.
CATALUNYA AVENTURA | DIARI DE NAVEGACIÓ BORA BORA
ENTRE FIGI (Pacífic) I BALI (Índic) ( SEGONA PART )
QUIM CARRERAS La pesca comença a fluixejar
Ara pluja
Des que vàrem sortir de l’Estret de Torres, seguim a bon ritme tot i les baixades d’intensitat del vent. Moltes vegades anem molt ràpid sense gens de vent i és degut a les fortes corrents que per sort ens van a favor. La pesca ens està començant a fer la punyeta. Fins ara era tirar la canya i pescar, però aquí no sé si les bèsties són més grosses o què, però ens trenquen el fil i ja no ens queden més popets, estem amb l’últim. Ahir a la tarda va tornar a picar un però... se’ns va escapar. Quan vàrem recollir el fil vàrem veure que el peix havia obert l’ham, devia ser enorme. De totes maneres, menjar no ens en falta i si volem peix, sempre ens queden les llaunes de tonyina. El que sí que comencem a trobar a faltar és un bon entrecot, i... ja posats a demanar, uns cargols a la llauna!!!
Continuem sense vent però amb pesca abundant. Això fa que de moment no ens haguem de menjar els grills (com algú de vosaltres ens ha proposat). El fet d’anar a motor ens permet carregar de gom a gom les bateries i podem gastar energia sense pietat. Així podem mirar pel·lícules a l’ordinador!!! Entre divendres i avui (dimarts) ja hem anat al cine unes quantes vegades. Fem sessió de tarda després de dinar, i sessió de nit després de sopar. Per cert, també tenim crispetes, encara que... també s’estan acabant. Aquesta nit ha sigut plujosa i durant la tempesta hi hagut vent, però...a que no sabeu la seva direcció? De ponent, de morro. Hem estat acompanyat per altres vaixells, perquè tota la guàrdia he tingut llums pel costat. Ara que s’ha fet de dia no veig a ningú. Poc a poc hem superat un altre waypoint de la ruta i ja hem deixat enrere Melville (Austràlia). Ara ens dirigim al sud de Timor i, d’allà, a poc a poc i pas a pas, ja podrem enfilar cap a Bali. Després de ploure tota la nit el dia s’ha aixecat radiant i amb un calor sufocant, i el veler està net com una patena (almenys per fora). La temperatura cada cop és més alta, tant de dia com de nit... Això és tot de moment, sembla que els ànims estan pujant... ja queda menys.
Més cosetes Ja han passat tres dies des que us vaig dir que els peixos se’ns escapaven. Doncs bé, al cap de poc vàrem pescar un bonítol de 8 kg que ens ha donat menjar per tres dies seguits. Avui farem l’últim àpat de peix abans de tornar a tirar el curri a l’aigua i tornar, per uns dies, a la varietat de pasta i arròs. Però no tot són bones notícies. Portem aquests tres dies amb vent molt fluix i no avancem a més de tres nusos i mig, màxim quatre. Això fa que els dies passin, però la nostra destinació es troba gairebé igual de lluny. Avui ens hem vist obligats a engegar el motor perquè no superàvem els 2.5 nusos. Segons ens ha comentat l’Albert, tota la setmana següent serà igual, així que esperem que el gasoil aguanti, perquè nosaltres ja comencem a estar una mica farts i necessitem arribar. Com a curiositats us explicaré que durant la nit tenim la música d’uns grills... Aquests polissons que no paren durant tota la nit els portem embarcats des de Tonga i ja deuen haver criat, perquè cada dia en mato algun i a la nit tornen a cantar!!! No és que ens molestin, però tampoc volem tenir el veler ple de bitxos. Aquesta nit ens ha sobrevolat un avió de les duanes australianes i ens han demanat el nom de l’embarcació així com el lloc de procedència i la destinació. Estan obsessionats per la seguretat. Durant el pas de l’estret, contínuament ens sobrevolaven helicòpters i avions. Això és tot de moment. Si algú de vosaltres segueix la lliga de futbol, agrairia alguna informació. També si hi ha alguna notícia interessant... Ja ho veieu, per aquí nosaltres només ens assabentem dels núvols que passen durant el dia, i del cant dels grills durant la nit.
Redacció Catalunya Aventura: Quim Carreras
38
A vela i motor Hola de nou... Estem començant a avançar una miqueta a vela. Les estonetes són curtes, de dues o tres hores. Després hem de tornar a engegar el motor, però almenys estalviem una mica de gasoil. Si les previsions són exactes, avui hem de tenir 12 hores seguides de ventet. De moment no ha entrat, però... paciència. Durant la nit ha estat llampegant bastant però sense pluja, i ha fet un vent molt escàs i inestable. El que us deia, una estona podíem avançar a vela, però molta estona no. Ja fa dues nits (no sé si es deu a la pluja o als llamps) que se’ns instal·len a bord uns ocells semblants a gavines per passar tota la nit, i a la matinada marxen. No tenen gens de por de nosaltres. Es col·loquen a la barana, a escassos dos metres d’on estem asseguts, i no pateixen. Han tingut sort de venir a parar al Bora Bora, perquè si ho haguessin fet al veler d’en Moitessier, no ho haurien explicat. Ahir però, la maniobra d’aterratge d’un d’aquests ocells va ser nefasta. No va calcular bé el radi de les astes del generador eòlic i va rebre un impacte que el va desplomar, literalment, de cop.
Ens va saber greu, perquè cada vegada que els veiem venir paràvem el generador eòlic per por que en l’impacte ens trenquessin l’aparell. Ahir no hi vàrem ser a temps i, per una estona, la que va durar l’ocell per popa surant a la seva sort esperant que un peix se’l cruspís, se’ns va passar pel cap com deuria de ser allò cuit. És el més a prop que hem estat d’un pollastre a l’ast. Continuem a l’espera del vent...
Timor Després de donar-li moltes voltes i analitzar la méteo que hem aconseguit de diverses fonts, que en tots els casos confirmen que durant 4 o 5 dies més no hi haurà vent, hem decidit canviar el rumb i anar a Timor. Concretament a Kupang, on, després de parlar amb la tripulació del veler Dora, un dels que ens va avançar fa un parell de dies, ens han confirmat que allà podrem carregar gasoil, “is a big city”, ens han dit. Ells ja hi han arribat. Pel que fa a nosaltres, només ens queden 20 litres de gasoil i hem d’anar a molt poques revolucions perquè ens aguanti les 120 milles que ens separen de l’improvisat destí. Fins a Bali ens en queden 620 milles, així que, a motor, era impossible arribar. Per estar 5 dies surant, hem preferit entrar a port (això és un dir, perquè és una badia on a més haurem de fer papers d’entrada al país), i carregar. Si ho podem fer tot en un dia, perfecte, si en necessitem dos, encara som a temps d’arribar a Bali abans del dia 24, que és quan arriba en Josep Maria. De Kupang a Bali, amb gasoil, o sigui, amb vent o sense, tenim menys de 4 dies, unes 500 milles aproximadament. Si no hi ha cap novetat de darrera hora, el proper e-mail ja us el podrem enviar des de terra ferma...
CATALUNYA AVENTURA | ACTIVITATS: PARC NATURAL DEL CAP DE CREUS
Campus Trail &Bikes Cap de Creus Gaudeix d’un cap de setmana d’ aventura pel Parc Natural del Cap de Creus, del 5 al 7 de juny.
Dos dies d’activitats, amb allotjament pensió completa a l’Hotel San Carlos de Roses o sense allotjament. Corrent o amb bicicleta, o un dia de cada, tu tries l’activitat que més t’agradi. Cadaqués, el far de Cap de Creus, Port de la Selva , Sant Pere de Rodes, tot per gaudir de les millors vistes de l’Empordà. Divendres 5 : 20:30h presentació a l’Hotel San Carlos. Dissabte 6: Roses- Cadaqués i tornada amb vaixell 8h : inscripcions mateix dia. inclou avituallament, dinar picnic i tornada amb vaixell 8.30h: Sortida de l’Hotel 18h: tornada amb vaixell Diumenge 7: Roses-Port de la Selva-Sant Pere de Rodes- Roses 8h : inscripcions mateix dia . inclou avituallament i dinar a l’hotel
Tarifes: Amb allotjament: Runners :220€ amb assegurança ; 215 € federats .
8.30h: Sortida de l’Hotel
Bikers:225€ amb assegurança ; 220€ federats
13:30h: dinar despedida a l’hotel San Carlos
Sense allotjament:
Cal remarcar que els primers 30 inscrits gaudiran de samarreta de regal i altres obsequis.
70€ ( 35€ per dia) runners amb assegurança; 65€ (32,5€ per dia) federats
Les inscripcions del mateix dia samarreta o complement de regal.
75€ (37,5€ per dia)bikers amb assegurança, 70€ (35€ per dia)
Gaudeix del paradís, mar i muntanya amb Walk&Bikes!
federats
Redacció Catalunya Aventura
40
CREUERS CADAQUÉS Sabies què ...... la costa del Parc Natural de Cap de Creus i el
seu canó submarí acull durant la primavera un nombre significatiu d’exemplars de rorqual comú, la 2a espècie de balena més gran de tot el planeta?
El rorqual comú (B. physalus) és una espècie de cetaci de fins a 28 m. de longitud i 80 T. amb barbes filtradores que s’alimenta preferentment de krill i concretament d’una espècie d’eufàssid present en les profunditats del canó submarí i que com cada any aflora en superfície a les aigües del Parc Natural lo que atrau la migració d’un nombre molt important d’exemplars d’aquesta espècie. L’abundància estimada d’aquesta espècie a tota la Mediterrània és d’uns 2.000 individus, en preocupant disminució i classificada com espècie amenaçada per l’equip de científics de la Unió Internacional de Conservació de la Natura (IUCN Red list). La singularitat excepcional d’aquesta espècie en aigües del Parc Natural de Cap de Creus és la seva presència tan a prop de terra, lo que permet als visitants i turistes que s’embarquen en un vaixell amb guiatge professional i biòlegs puguin viure en primera persona d’una travessia de notable riquesa faunística.
Foto: Gemma Gonzàlez
Campanya Projecte NIMAM 2010
Xatracs, mascarells i baldrigues, peixos lluna i grups de dofins i la 2a. balena més gran del món poblen les aigües del Parc Natural de Cap de Creus. Veniu a conèixer-les!!!
Gemma Gonzàlez-Potrony
Biòloga Marina, Guia Oficial del Parc Natural de Cap de Creus, Patró professional creuerscadaques@gmail.com
CATALUNYA AVENTURA | LA VELA MARCONI
A LA RECERCA DEL VENT DE PROA LA VELA MARCONI
De les empopades prehistòriques a les cenyides rabioses
ANTONI ARGEMÍ Poc s’ho pensaven els primers navegants del Nil o la Polinèsia
guerra de manera exponencial amb la incorporació dels àrabs el
que havien desenvolupat energies renovables. Molt abans que
s. VII al seu ús. A partir del s. XI es tendeix a reduir la dimensió
el concepte sostenibilitat s’instal·lés entre nosaltres l’home havia
de les veles a canvi d’augmentar-ne el nombre. A partir del s. XIII
descobert en el vent una forma dinàmica, gratuïta, inextingible,
es construeixen ja els vaixells amb 2 i 3 pals (seguint els models
d’utilitzar la natura sense deixar residus.
xinesos). Aquests seran els precursors de les modernes galeres
No es té certesa d’on i quan es va utilitzar la vela per primera vegada. Per dibuixos i gravats ceràmics es sap que fa més de 5000 anys a l’Egipte faraònic es propulsen ja els vaixells pel Nil amb un tipus de vela quadra (que també s’anomena rodona), en forma
mars, equipats uns amb veles llatines i d’altres combinant veles quadres amb aparell llatí. La vela quadra mai desapareix perquè és més eficaç que la triangular en viatges llargs i vents de popa.
trapezoïdal, fabricada en escorça de papir i suportada inicialment
En la primera expedició de Colom a Amèrica, la Nao Santa Maria
per un sol pal central. Només navegava amb vents de popa i les
y la caravel·la La Pinta lluïen veles quadres combinant amb vela
embarcacions tenien rems a banda i banda per suplir la falta de
llatina com a messana, mentre la caravel·la La Niña estava com-
bon vent (la vela quadra no pot navegar amb el vent en contra).
pletament equipada amb dues veles llatines en dos pals. Va ser
Tot i això amb aquesta tecnologia es van endinsar per la Mediter-
precisament aquesta la que va tornar a Colom al nostre continent
rània. Els pobles més avançats de l’edat antiga, a nivell naval, van
i el va portar en el segon i tercer viatge de nou a Amèrica.
ser, amb els egipcis, els cretencs, els grecs i els fenicis.
Durant els s. XVIII i XIX es va introduint la vela cangrea (forma
Les combinacions de veles i rems perduren tota l’antiguitat clàs-
trapezoïdal asimètrica) que evoluciona de la llatina, mentre les ve-
sica. Els romans utilitzaven lli per les veles, els bretons cuir. També
les quadres es proven de modificar per poder navegar millor de
s’ha fet servir cotó, llana, espart, joncs ò cànem fort, fins els actu-
cenyida en els vaixells que combinen diferents aparellatges. Fins
als sintètics.
que el motor de vapor i l’hèlix fan entrar en decadència l’ús de la
Amb els grecs apareixen les primeres imponents galeres, princi-
vela per a la navegació comercial i bèl·lica.
palment equipades per la guerra, les més habituals amb birrems
En l’actualitat els vaixells de vela, en la seva majoria, s’utilitzen per
i trirrems (dues o tres fileres de rems per banda) que combinaven
esbarjo o competició. Alguns de gran envergadura són escoles de
amb veles quadres. Els romans, en la seva expansió es van limitar
formació de marins.
a copiar i perfeccionar aquests coneixements, aplicant-los també als vaixells mercants de gran calat.
La vela es va transformar gradualment amb finalitats esportives, començant el 1890 amb el desenvolupament de classe única
En tots els enfrontaments navals entre aquests pobles els trirrems
en embarcacions entre 2 i 12 m d’eslora que van atraure milers
van ser els vaixells més utilitzats.
d’entusiastes. El 1908 els jocs olímpics inclouen ja la modalitat
La vela llatina (triangular) apareix com evolució de la vela quadra
de vela.
amb la finalitat de poder navegar de cenyida (en contra del vent)
Arribats a aquest punt, senyalem que dels dos grans grups en
en un angle màxim de 45º. Són imprecisos el seu origen i loca-
què es divideixen les veles: àuriques (o de ganivet) i quadres (ò
lització. Des del Mediterrani Occidental fins l’Oceà Índic (segons
rodones), la navegació esportiva ha adoptat massivament models
algunes fonts fins la Polinèsia), es va estendre per un llarg període
del primer grup, per les seves prestacions en quan a maniobra,
de temps. La primera representació apareix en un làpida grega
lleugeresa i recursos en front dels vents de proa.
del s. II a. C., però ja consta a l’àrea grecoromana des del s. III a. C. En els seus inicis Bizanzi equipa grans embarcacions de 40 m d’eslora amb vela llatina. En segles posteriors l’aparell llatí es desenvolupa pel comerç i la
Redacció i Fotografia: Catalunya Aventura · Antoni Argemí
42
que del s.XV al XVIII van transformar el panorama naval a tots els
La vela marconi ò bermudiana, en forma de triangle rectangle, s’hissa al pal pel costat més llarg, el gràtil. Pot anar amb botavara ò sense pel costat curt. El permetre un pal molt alt i aprofitar vent de zones elevades, li dona un rendiment superior de cenyida. El
terme bermudiana li ve d’haver-se usat per primer cop, sembla, a les Illes Bermudes des del s. XVII (amb possible paternitat holandesa). El nom de marconi deriva (de rebot) del sistema de telegrafia inventat per Marconi, que usava antenes molt altes amb un complex cablejat de subjecció. Aquesta vela es veu com una evolució lògica de la vela Vela Llatina
llatina. Pels qui han navegat amb els dos tipus d’aparellatge (llatí o marconi), s’explica que la quantitat de drap que porta la llatina en una sola vela, i l’esforç físic que es requereix per manegar-la, demana uns mínims de tripulació, ja que les maniobres no són fàcils, i que cal estar alerta de les dificultats que es presenten quan puja el vent. La marconi, més senzilla, està concebuda perquè el principi de Bernoulli s’apliqui en una menor superfície vèlica i el rendiment sigui més alt, apart de que tot l’aparellatge complementari simplifica substancialment les maniobres pel govern de l’embarcació. Remarquem que parlem de navegació esportiva; mai faríem menys teniment de la potència, bellesa, història i navegabilitat de l’aparellatge llatí, amb més de 2000 anys d’història. I què és el principi de Bernoulli? (més que no pas l’efecte Venturi, que s’hi relaciona). És la plasmació d’una conseqüència física que es dóna
Representació una caravel·la de Colom
quan l’aire, circulant en una direcció, agafa més velocitat al passar per la zona convexa/exterior (sotavent) d’una vela o per la part de sobre de l’ala d’un avió. Dit d’una altra manera, a la curvatura exterior de la vela ben trimada o la superior de l’ala, aquest increment de velocitat fa que disminueixi la pressió de l’aire, creant un efecte de succió que empeny la vela cap endavant i l’ala de l’avió cap amunt. Aquest fenomen és l’anima del disseny de les veles de tots els temps. El pas de les veles quadres a la vela llatina va ser la revolució de saber aprofitar-lo per navegar contra la direcció del vent. En el disseny actual dels velers esportius, quan s’adopta l’aparellatge marconi predomina la navegació amb dues veles, la major, fixada al pal, i el gènova com un gran floc. Ambdues veles aprofiten l’efecte físic
Vela Marconi
explicat i sumen forces de tal manera, que amb les dues ben ajustades es genera una empenta superior a la que major i gènova sumarien per separat. No deixem de comentar que s’ha repetit durant anys un error, consistent en assegurar que el canal entre les dues veles augmenta la força vèlica de la major. De fet, estudis de fa 30 anys fets per l’enginyer aeronàutic Arvel Gentry van demostrar que l’aire no s’accelera dins el canal, si no que queda alentit, i és el gènova que en resulta potenciat, treballant amb una força vèlica notablement superior(fins a un 50%), amb lleuger detriment del rendiment de la major. Alguns velers oceànics de competició, aprofitant aquests jocs de potències, poden baixar l’angle de cenyida des dels 45º, màxim convencional, fins els 30º, sense sacrificar velocitat, amb dissenys d’última generació.
Exemples vela cangrea
Però no són les veles i el vent els qui impulsen els vaixells en la direcció desitjada. La combinació de la velocitat del vent sobre el vaixell i les veles, amb la resistència a la deriva (desplaçament lateral) que suporta i frena la quilla/orsa , són l’origen real i físic del quadre de forces que permeten governar la nau. Però això ja seria motiu d’un altre article. En tot l’article s’han sintetitzat de forma voluntària la majoria de continguts, tant en dades històriques com tècniques, ja que per raó d’espai només es podia desenvolupar una divulgació senzilla dels conceptes i noms que permetin al lector una volada sobre el món de la vela.
CATALUNYA AVENTURA | AL CIRC D’ENGORGS ( SEGONA PART )
ALPINISME
AL CIRC D’ENGORGS
PAKO CRESTAS Cada vegada més ens acostumem a les que jo anomeno pujades de “sube y baja” per anar a fer corredors de neu al Pirineu o cascades de gel. Cada vegada més ens anem acostumant a les comoditats, a les activitats ràpides, de tornada a casa al vespre i, si pot ser, evitar fer nit fora o, si la fem, fer-ho en un indret còmode, ben equipat i amb tots els serveis per poder sopar i esmorzar a la carta, etc … Sense voler menysprear ni criticar aquesta manera de fer cada cop més comuna i arrelada, sobretot per les noves incorporacions a les disciplines de muntanya, m’agradaria reivindicar l’altre alpinisme. El muntanyisme d’antuvi, on la simbiosi entre l’escalada i l’estar a la muntanya fa un tot complet i ferm, que enriqueix l’experiència més enllà de la pròpia activitat esportiva. Són moments màgics les tardes a l’alta muntanya hivernal a l’abric d’una cabana rústica, impregnada de les olors de fum, de bestiar i del pastor absent, fill etern de les muntanyes. La cuina bàsica del muntanyenc que prioritza el poc pes, el valor energètic, certs petits luxes pel paladar. Petits tresors gastronòmics que a terra baixa serien un pobre vermut i aquí, a les alçades fredes de la muntanya hivernal, son veritables “tastets de cardinale”. Serrem troncs secs i els portem vers la cabana, abans que la posta de sol posi en marxa les marinades de tarda i les ombres de l’ocàs desplomin els termòmetres exteriors. Estarem doncs a recer de l’estufa, sentint el soroll sord dels troncs que agonitzen a la foguera, i veient el vapor de la sopa que ja està a punt de bullir. En les converses, l’escalada
46
( SEGONA PART )
d’avui, el projecte de demà. Al dia següent tenim la sort de donar la benvinguda a una altre dia esplèndid de sol i fred. Sembla que l’astre rei hagi despuntat especialment per a nosaltres. La neu, al vessant ombrívol, estarà fantàstica. Cada llarg de corda serà un recital d’alegria, de bons moviments. Caminarem com gats per la teulada d’una església. Atents, curosos, cauts. Metre a metre l’abisme restarà per sota. Dalt de l’aresta ens tornarà a donar la benvinguda el Sol i les alegries de la feina ben feta. Una via d’alpinisme més a la col·lecció. Simplement, de vegades la vida es tan bàsica que quasi supera la perfecció. Per aquells que vulguin aquest tipus d’alpinisme romàntic, solitari, lent, sense glòria, sense pols, sense brutícia, us presento l’escenari dels vessants nord dels cims de la Tosseta de l’Esquella i del Pic d’Engorgs. Són escenaris que resten ocults al nord de la serralada, rere l’amable, assolellat i ondular circ d’Engorgs, a la Cerdanya, la comarca catalana on el Sol brilla per partida doble.
FITXA TÈCNICA
Vivències de Llibertat Redactor: Sebastià
PIC ORIENTAL D’ENGORGS 2.818 metres - VESSANT N.
Punt de partida: Refugi d’Engorgs, 2.375 metres Com arribar: Agafar la carretera que puja a Meranges i
continua cap a Malniu.
Hi ha dues alternatives, si la pista no està oberta fins Malniu o la neu és abundant, el millor és deixar el vehicle als plànols de la Mollera (1.750 m) i pujar cap al nord remuntant la vall de Valltova pel marge dret de la aigües fins al refugi. Calcular 1:50 h de marxa.
On dormir: Refugi d’Engorgs, també conegut com
Joaquim Folch i Girona, propietat de la FEEC, lliure i molt ben conservat. 14 places. Taula, cadires, mantes, lliteres amb matalassos, estufa (no hi ha llenya a prop). 2.375 metres.
Cartografia útil: * TOSSA PLANA - Puigpedrós - Mapa
Capítol (IV) Ruta del Cares i Naranjo de Bulnes (Picu Urriellu - Parc Nacional de Los Picos de Europa)
Aquesta ruta que inicialment havia de ser una única ruta, la Ruta del Cares, finalment va acabar convertint-se en dues: la del Cares, i la del Naranjo de Bulnes. Tot començà un dia que estava mirant un programa de TV en què parlaven de la Ruta del Cares. Em va agradar tant el que vaig veure que vaig decidir anar-hi tant aviat com em fos possible. Així que, a la que vaig poder muntar-m’ho, vaig fer les gestions oportunes per reservar un hostal a Poncebos i m’en vaig anar cap allà a passar 3 dies. Com que tenia tantes ganes d’anar-hi vaig sortir un dia abans del previst i, la primera nit, la vaig passar al cotxe. Va ser una nit freda, però va valer la pena. L’endemà, a les
guia d’hivern, editat per Editorial Alpina i Geo Estel. Escala 1: 25.000.
07:00 hores ja estava despert, i a les 08:00, ja esmorzat, iniciava la Ruta del
Aproximació: Pujar per la coma situada al nord del ref-
per l’espectacular congost del Riu Cares. Es tracta d’un camí picat a la roca,
ugi en direcció a la Portella de Meranges per accedir a la conca glacial, situada entre el Pic d’Engorgs i la Tosseta, pujar llavors al coll situat a l’oest de la cimera, i baixar per pendents per la vessant nord (pendents de 35º) fins al peu de paret. Calcular 1:45 h d’aproximació.
Descens: Fàcil i evident, des de dalt de la cadena descen-
Cares. Varen ser 13 quilòmetres en total, que transcorregueren, en gran part, ubicat enmig de muntanyes de pedra, amb túnels i petits ponts, i... unes vistes fantàstiques La “Garganta del Cares” , també anomenada “Garganta Divina”, és una ruta fàcil de fer. Et sents tan petit entre tanta muntanya... El segon dia, a les 08:00 hores, iniciava el meu segon dia de ruta. Tocava fer la Ruta del Naranjo de Bulnes. Unes 7 hores de pujada i altres tantes de
dim cap al refugi desfent les nostres passes de la marxa d’aproximació.
baixada. L’inici de la ruta que jo vaig fer es troba situat a la petita localitat de
Observacions: Vessant solitària amb gran ambient alpí.
muntanya situat a 2.000 m. (1.730 m. de desnivell).
Poncebos, a 270 m. sobre el nivell del mar. El final de la mateixa, al refugi de La ruta transcorre per un camí estret, amb molta pedra, moltes vaques i entre un preciós paisatge de muntanya, amb el pic del Naranjo sempre a la vista, però al que sembla que no acabes d’arribar mai . Haig de reconèixer que quan em trobava a 1’30 h. del refugi vaig estar a punt d’abandonar. Sort de dos bilbaïns que em vaig trobar pel camí, aturats bevent aigua, i al costat dels quals em vaig aturar per tal de xerrar una estona. Es varen sorprendre a l’assabentar-se que venia caminant tot sol des de Poncebos, amb els meus antecedents cardíacs i 62 primaveres... Al demanar-los que em fessin una foto amb el Naranjo de Bulnes de fons, ja que havia decidit no continuar la ruta i anava a iniciar el retorn a Poncebos, em varen convèncer per tal que no abandonés i continués fins el refugi, donat que les vistes des d’allà eren impressionants, i ja estava molt a prop com per fer marxa enrere i no gaudir-les. Finalment em varen convèncer i vaig pujar fins el refugi d’Urriellu (ubicat just per sota del Picu Urriellu), on vaig poder comprovar que hi ha una gran zona d’escalada. La veritat, va ser fantàstic arribar a dalt i veure el Mar Cantàbric i les vistes espectaculars que oferia la zona. Després de descansar una mica i d’ingerir una mica sòlid, vaig iniciar el retorn a Poncebos per tal que no m’agafés la nit pel camí. A les 19:30 hores finalitzava el meu segon i darrer dia de ruta. Un dia fantàstic als Picos de Europa i dues rutes meravelloses en una esca-
Redacció Catalunya Aventura: Pako Crestas · Fotografia: Pako Crestas
padeta que han acomplert un somni. Que n’hi hagin molts més com aquest, de somnis.
CATALUNYA AVENTURA | AL CIRC D’ENGORGS ( SEGONA PART ) CORREDOR NORD
Recorregut / dificultat: 200 m. Mitjana de 45º, màxima de 50º55º. Primera ascensió: sense dades. Característiques i condicions: acostuma a presentar neu en condicions fins ben entrada la primavera. A l’hivern pot presentar cornises a la part alta. Material útil: personal bàsic.
VIA FANATIK - CRESTAS
Recorregut / dificultat: 300 metres de desnivell, 530 metres de recorregut. Mitjana de 50º - 55º, màxima de 65º i M4 +. 1a ascensió: Jordi Vilamajor i Pako Crestas, el març de 2012 Característiques i condicions: Via d’intuïció que sorteja i connecta mitjançant l’escalada de congestes penjants de neu, els cinturons rocosos de la paret. Sens dubte una de les millors vies glaciars de la vall de Campcardós. Material útil: Friends variats, cèrcols de corda i 2 pitons.
PIC ORIENTAL D’ENGORGS
Cota 2.600 m - VESSANT NORD Punt de partida: Cabana de Campcardós (1.960 m). Com arribar: Ascendir a la vall de Campcardós seguint la pista que més tard es converteix en senda i que neix del poble de Porta cap a l’oest. Per accedir, al final de la carretera asfaltada passarem per sota de la via del tren aprofitant un pont. Aviat finalitza l’asfalt i haurem d’emprendre la marxa a peu. Comptar 1: 30 h fins al refugi. Per arribar a Porta accedirem per la carretera N-20, que comunica Puigcerdà amb el Coll de Puimorens. Aproximació: Seguir la Coma cap a l’oest. Quan deixem de banda el Peiraforca i comenci a ser visible la vessant nord del Pic d’Engorgs, veurem aquest contrafort amb l’evident canal que
Redacció Catalunya Aventura: Pako Crestas · Fotografia: Pako Crestas
48
ratlla el centre de la seva vessant Nord. Calcular 1:30 h de marxa d’aproximació. Descens: Molt evident i ràpid. Des de dalt de la cota baixem per les pendents orientades a la vall de l’est i aviat estem a la vall que baixa cap a la Coma de Campcardós, coincidint amb les nostres petjades de la pujada. Observacions: Petita vessant que és el primer contrafort que dóna a la vall i que es desprèn de la llarga cadena de Pic d’Engorgs a la Tosseta de l’Esquella.
CANAL DE LES CUSCURULLES
Recorregut / dificultat: 200 m. Mitjana de 45º. Màxima de 55 mixt i IV inferior. Primera ascensió: Pako Crestas i Neus Domènech, el març de 1993. Característiques i condicions: Acostuma a presentar bones condicions quan l’hivern ja està avançat, o a principis de primavera. Material útil: Tascons i friends variats.
PIC DE LA BRESSOLA | 2.721 m VESSANT NORD Punt de partida: Cabana de Campcardós (1.960 m). Aproximació: Remuntar la vall cap a l’est en direcció a la Portella Blanca d’Andorra. Abans d’arribar a la mateixa, a la zona coneguda com la Pleta de la Barrera, a 2.344 m d’alçada, ens desviarem cap al sud per suaus pendents, sent ja l’aproximació molt evident en estar la vessant que ens interessa ben visible. Calcular 2:30 h per a l’aproximació. Descens: Per la vessant est, rampes de neu fàcils que ens porten de tornada a la vall. VIA FANATIK-CRESTAS
Recorregut / dificultat: 250 metres de desnivell, 400 metres de recorregut. Mitjana de 45º - 50º, màxima de 60º i M2. 1a ascensió: Jordi Vilamajor i Pako Crestas, el març de 2012. Característiques i condicions: Evident corredor situat al marge dret de la paret. Bonic tram de mixt fàcil per sota de l’aresta, per coronar el cim, després de la conclusió de la canal estricta. Material útil: Friends variats i cèrcols de corda.
Autor del reportatge: PAKO CRESTAS (Barcelona, 1969). Actualment viu al Garraf. Alpinista, excursionista i divulgador de temes relacionats amb la muntanya. Dissenya i gestiona itineraris excursionistes com la Ruta del Caracremada. Manté el web www.pakocrestas.com amb el projecte “Catalunya. Un país, mil excursions” i ressenyes d’alpinisme i escalada. La web també disposa de botiga on-line amb varietat d’articles i marques que ens permet accedir a equipament de primer ordre. Ha publicat una vintena de llibres i mapes i un centenar de reportatges en revistes especialitzades de muntanya.
CATALUNYA AVENTURA | VOLTA CERDANYA ULTRAFONS
La Volta d’homenatge a La Cerdanya La Volta Cerdanya Ultrafons Sport HG (VCUF) és, en primer lloc, una cursa de trail running que encercla la vall cerdana en el seu recorregut original. En aquesta edició de 2015, la quarta des del seu naixement el juny de 2012, es demostra que la prova comença a consolidar-se i a situar-se en un lloc destacat pel que fa a les curses de muntanya a nivell espanyol i català. Un dels motius és la seva entrada des d’un inici al circuit Spain Ultra Cup (SUC), una lliga de vuit curses de muntanya que recorre tot el territori espanyol, incloses les Illes Balears i les Canàries. La cursa reina de la Volta, la Volta Cerdanya Ultraresistència (VCUR 120km) ha aconseguit en aquests anys una notorietat important. És una de les curses puntuables per a la Copa Catalana de Curses d’Ultraresistència, a més del ja esmentat circuit de la SUC. Però no només aquesta cursa conforma la VCUF. La cursa que ha donat nom a aquest esdeveniment esportiu és la prova d’ultraresistència
Però la VCUF és molt més que una cursa, com se sol dir des de
que traçava un circuit de 214km que és la distància que encercla
l’organització d’aquesta. En primer lloc, implica centenars de
la Cerdanya. La prova, a partir d’aquest 2015 es converteix en bi-
voluntaris, persones i negocis, que inverteixen un gran nombre
anual. En total, set curses de diferents formats conformen la VCUF,
d’hores per tal d’assegurar que les curses de la VCUF transcorrin
que s’allarga més d’una setmana entre la disputa de la primera i
d’una manera òptima i amb totes les garanties de seguretat per
l’última.
als atletes.
Redacció:: Jaume Piguillem / Foto: Gael Piguillem · Marc Reyes
50
Un homenatge al territori ceretà Fins ara hem parlat de les característiques tècniques de la cursa i l’equip de voluntaris, sempre imprescindible, que recolzen i fan més gran la cursa any rere any. Però la VCUF és també l’homenatge més especial a la comarca cerdana. No parlem només dels pobles, els seus camins i les seves gents, sinó també de cada arbre que forma part d’un bosc; de cada còdol de riu que configura el curs d’aquest; de cada arbust que alimenta tot tipus d’animals; d’aquests mateixos: llebres, isards, cavalls, porcs senglars i centenars d’espècies més que hi eren molt abans que nosaltres; de cada petit bassal, de tota la neu que ens acompanya tot l’hivern, d’aquelles petites clapes de neu que es cobreixen de l’agressió del sol rere l’ombra i ens vigilen tot l’any; de tota la vida que es mou passant desapercebuda als sotaboscos ceretans.
CATALUNYA AVENTURA | VOLTA CERDANYA ULTRAFONS És segurament aquest homenatge a la terra el que mou tants voluntaris, no només el dia de les curses, sinó també els mesos anteriors i posteriors a la celebració de cada una de les proves. La marca Cerdanya ens uneix a tots d’una manera o una altra i ens empeny a fer de la cursa un aparador per mostrar un dels grans indrets amb què compta aquest país. La vall més àmplia del Pirineu i una de les que compta amb més biodiversitat i indrets recòndits de gran bellesa paisatgística. Un homenatge com el que apuntem no té sentit sense que la gent se’l faci seu, s’involucri al 100% per formar-ne part i participi d’ell. Aquí és on entren els centenars, fins i tot milers de corredors que decideixen embarcar-se en una aventura molt especial i fondre’s amb la natura, passant desapercebuts pas a pas entre les plantes i els animals, mirant al seu voltant per trobar les cintes que li indiquen que van pel bon camí, preguntant-se quan falta fins al pròxim avituallament on trobaran els voluntaris que, sense conèixer-los personalment els animaran com si fossin els seus millors amics. És en aquest vincle en el que la Volta d’homenatge a La Cerdanya té més sentit que mai. Mil històries de les que La Cerdanya, muda i reflexiva, és testimoni.
Redacció:: Jaume Piguillem / Foto: Gael Piguillem · Marc Reyes
CATALUNYA AVENTURA | LA IMPORTÀNCIA DE LA HIDRATACIÓ
LA IMPORTÀNCIA XAVI ARIAS Estem en plena primavera, els dies s’allarguen, el temps millora, augmenta la calor i també la necessitat de fer una bona hidratació en les nostres activitats a la muntanya.
Per què ens hem d’hidratar? Com i quan ho hem de fer? Una activitat metabòlica a l’organisme genera calor. Durant la realització d’un exercici físic la producció de calor al múscul és cent vegades més gran que en repòs. Tenim diferents sistemes de compensació de la temperatura. La distribució de la càrrega tèrmica entre la massa corporal, gràcies a les propietats de la sang, no és suficient i és per això que també comptem amb d’altres sistemes: pèrdua de calor per conducció, convecció i radiació… Però, el més eficaç, realment és l’evaporació que fa que l’aigua del nostre cos actuï com a refrigerant quan s’evapora. Per cada litre d’aigua que perdem es perden unes 600 Kcal. Així doncs, quan incrementem l’activitat metabòlica comencem a suar i a refrigerar-nos.
Redacció: Catalunya Aventura · Xavi Arias
54
DE LA HIDRATACIÓ
La pèrdua d’aigua del cos es coneix com a deshidratació. Cal dir que el fet de perdre tan sols un dos per cent del pes corporal en aigua (aprox. 1,5 litres) ja és perceptible i denota una reducció en el rendiment esportiu. La persistència de la deshidratació pot comportar un notable increment del risc de patir lesions. L’única solució que tenim per combatre o prevenir la deshidratació és la ingesta de líquids. S’ha de beure abans, durant i després de l’exercici físic. És recomanable ingerir entre 0.5 i 1 litre una hora abans de la competició o l’entrenament. Cal ingerir líquid en petites dosis durant l’exercici, per aconseguir que el múscul consumeixi menys glucògen i generi menys àcid làctic i, en finalitzar l’activitat, cal restituir el líquid perdut durant l’esforç. Cal eliminar la idea que l’excés de líquid fa suar més. No cal esperar a tenir sed per veure aigua, doncs aquesta sensació és el primer símptoma que indica que ens estem deshidratant. La millor beguda és l’aigua sola. És el líquid que s’absorbeix més ràpidament, tenint en compte que,
quant més valor calòric tingui un aliment, més lentament abandonarà l’estómac. Pels exercicis de llarga durada es poden veure líquids o begudes energètiques amb diferents continguts, que faran que l’absorció sigui més lenta. La manera correcta d’ingerir-les és després de l’exercici, quan el cos té més temps per assimilar-les. Crec que la hidratació és una de les parts més importants en l’exercici físic. Sense gran esforç, hidratantnos de manera correcta impedirem que apareguin uns dels factors més temuts per l’esportista: la fatiga i/o les lesions. Una dita força coneguda en l’àmbit de l’esport, crec que resumeix de manera clara aquest article: “hidratat, o more’t”.
CATALUNYA AVENTURA | RUTA BTT/ PATROCINAT PER BIKE AREA LLAGOSTERA
RUTA BTT
LA VALL DEL RIDAURA La Ruta parteix del Restaurant Mas Roure, a l’autovia C-35, sor-
tida 95. És la segona sortida de Llagostera venint de Barcelona
en direcció Sant Feliu de Guíxols. Un cop prenem la sortida, a la rotonda seguim el cartell de “restaurant”.
La ruta pretén mostrar el micro ecosistema que crea el riu Ridaura
Al cap d’un quilòmetre girarem a la dreta (també està indicat
en la zona en que queda més tancat i acollidor, al terme municipal
fins el restaurant (tranquils que d’aquí poc arriben els corriols).
grant de l’equip de competició de BTT de Bike Àrea Llagostera, i
el restaurant) i seguirem uns 500m per la carretera asfaltada,
de Llagostera. Ens acompanya l’Arnau Donate i Duch, que és inte-
Podem deixar el vehicle a Llagostera i fer el camí cap al restau-
3r classificat del rànquing català júnior al 2014.
rant en bicicleta.
Hi ha moltes variacions possibles un cop a la vall. Nosaltres hem escollit una de bastant tècnica tot
aprofitant la presència de
l’Arnau. Aquesta ruta ens permet gaudir d’un parell de corriols que estan fent les delícies dels bikers de la zona. Començarem pedalant pel camí que surt a la dreta del restaurant i que seguirem uns 200m, per girar a l’esquerra en el primer camí que trobem. Pujarem uns 100m i, just a dalt, girarem a la dreta en un corriolet que ens portarà, en un descens variat, cap al fons de la vall. Un cop al riu el creuarem i prendrem el camí que puja a esquerres just travessar-lo. El camí puja fort pel bosc uns 2km, fins arribar a una zona de clarianes.
Redacció: Catalunya Aventura
56
Seguirem uns metres fins trobar una bifurcació que prendrem a esquerres i, després de baixar per pista una mica, prendrem un altre corriol molt tècnic a dretes que ens durà al fons d’una petita vall secundària des de la qual i, seguint el corriol de la riera, pujarem fort fins a la carretera de l’abocador de Solius, on girarem a esquerres per baixar tota la carretera fins a la botiga Mobles Mulà. Aquí girarem a l’esquerra per un camí que inicialment transcorre paral·lel a l’autovia i que posteriorment s’endinsa novament a la Vall del Ridaura. En aquest punt prendrem la via verda en direcció a Llagostera (no confondre amb el carrilet) i resseguirem la vall creuant el riu en diferents ocasions (en època de pluges ens mullarem fins als genolls) fins arribar a Can Moner, una casa pairal que es troba al costat del riu, on comença la pujada final cap a Llagostera. Un cop a dalt seguirem recte fins trobar el túnel que creua l’autovia. Aquí seguirem recte per sota el túnel, si anem al poble, o pel lateral de l’autovia fins el restaurant, on tenim estacionat el cotxe. El total de la ruta són uns 25km, amb una primera part força exigent, i una segona per gaudir d’una petita vall silenciosa i encisadora.
CATALUNYA AVENTURA | RUTA BTT/ PATROCINAT PER BIKE AREA LLAGOSTERA
CATALUNYA AVENTURA | RUTA 4X4
MUNICIPIS DEL RIPOLLÈS
EXPERIÈNCIA 4X4 Una forma fascinant de conèixer un territori d’altura, entre paratges i fauna. El Ripollès ens brinda diferents experiències per gaudir en família i amb un bon tot terreny. Té multitud de pistes forestals ben cuidades i preparades per ser gaudides.
RECORREGUTS 4X4 De la Roca a Ribes de Freser
Recorregut d’uns 21 quilòmetres, 7 Km per carreteres asfaltades i 14 km per pistes de terra. Recorregut que no presenta cap tipus de problema per a tot terrenys, motos trail i BTT. Desnivell de 610 m. entre el punt de sortida (1.000 m) i la collada Verda (1.610 m). El punt de sortida d’aquest recorregut per a vehicles tot terreny es troba a la carretera comarcal de Camprodon a Setcases, en un desviament a l’esquerra que va a la Roca, un cop passat el poble de Llanars. Després de passar el petit poblet de la Roca heu de seguir en direcció a Abella i Pardines per la Collada Verda.
De Ribes de Freser al Santuari de Núria, per Fontalba
Recorregut d’uns 63 quilòmetres, 27 Km per carreteres asfaltades i 36 km per pistes de terra. Recorregut que no presenta cap tipus de problema per a cotxes, tot terrenys, motos trail i BTT. Desnivell d’uns 1.225 m entre Ribes de Freser (912 m) i la collada de Fontalba (2.137 m). Anar directament al poble de Queralbs i seguir cap a la collada de Fontalba. Un cop a dalt, deixar el cotxe i anar a peu fins el Santuari de Núria. Excursió meravellosa pel qui li agradi caminar. El punt de sortida es troba en el poble de Ribes de Freser. Venint de Ripoll per la C 17, creuarem Ribes de Freser en direcció al poble de Querlabs.
Redacció: Catalunya Aventura
58
CATALUNYA AVENTURA | RUTA AMB CADIRA DE RODES
En cadira de rodes pel
Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà El Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà és una de les zones
Per arribar al punt de partida des de Figueres, cal agafar la
protegides més conegudes i emblemàtiques de Ca-talunya. S’hi
C-260 en direcció a Roses. Just passada la cruïlla cap a Castelló
pot observar una fauna realment excepcional i característica com
d’Empúries, cal prendre la carretera de la dreta que es dirigeix a
la llúdria, el martinet blanc, l’ànec collverd i d’altres. També la ve-
Sant Pere Pescador (la GIV-6216).
getació és excepcional i de vital importància per a l’ecosistema dels aiguamolls.
Als 3 km es troba a mà esquerra l’indicador que mena al Centre d’Informació del Cortalet, que acull les oficines del parc natural. Hi
A més, el parc té unes infraestructures adaptades per a cadires
ha dues places de pàrquing reservades per a minusvàlids.
de rodes, com la majoria dels observatoris, ben integrades
Pàrquing vigilat de pagament.
amb el medi per poder gaudir dels variats paisatges. Al Centre d’Informació del Cortalet es pot trobar un full explicatiu de l’itinerari complet, així com d’altres alternatius, que està senyalitzat en la seva totalitat (recorregut de la Masona). És recomanable començar aviat l’excursió per tal de veure més ocells i estar més tranquils als amagatalls. El recorregut de la Masona, lineal, comença al Cortalet i arriba fins a l’observatori Senillosa, unes antigues sitges d’arròs avui transfor-
0,00 km (2 m). Centre d’Informació del Cortalet. Cal prendre la
mades en una zona d’aguait on no es pot accedir amb cadira de
pista 50 m a l’esquerra fins a l’Aguait Quim Franch, observatori
rodes, ja que hi ha escales.
que es troba adaptat: hi ha una passarel·la de fusta per accedir-hi
Al llarg de l’itinerari hi ha observatoris –la majoria adaptats, tot i
i disposa d’una finestra a l’altura adequada per poder observar
que en alguns la rampa d’accés és força pronunciada per poder
l’entorn. Per continuar el recorregut, s’ha de retrocedir fins al cen-
contemplar el paisatge.
tre d’informació per la mateixa pista i seguir-la fins a una altra pista per on discorre el GR 92: cal agafar-la a l’esquerra (SE) en direcció
El recorregut es pot fer en grup i amb l’ajuda d’un intèrpret del
contrària a l’aparcament.
parc o també de forma autoguiada amb uns tríptics informatius del centre que poden ser molt útils.
0,11 km (2 m). A la dreta de la pista hi ha una àrea de lleure amb taules i bancs. 0,42 km (2 m). Bifurcació. Per l’esquerra es pot anar a l’Aguait de Gantes, des d’on es pot observar l’estany del Cortalet, també adaptat amb una rampa per accedir-hi i una finestra a l’altura de la cadira. Després es reprèn el GR 92. 0,49 km (2 m). Aguait de les Daines, situat a la dreta de la pista. Compta amb unes adaptacions semblants als altres. Fins a aquest punt l’estat de la pista és bastant bo essent de terra compactada, però a partir d’aquí el terreny empitjora notablement havent-hi reguerots i pedres de mitjanes dimensions al mig de la pista que dificulten la progressió.
Redacció Catalunya Aventura
60
1,51 km (2 m). Accés a l’Aguait de Pallejà. Sense deixar el GR 92, s’accedeix a un caminet i una passarel·la força llarga, però amb un descans, que duu a l’Aguait de Pallejà, situat a l’esquerra. Té unes característiques semblants a les dels altres aguaits. Després de retornar al camí, es creua el rec de la Gallinera per un pont i es passa una porta que s’obre angularment enrere. 1,63 km (2 m). Encreuament que porta a l’observatori Senillosa. Es deixa una pista a l’esquerra (SE) tot vorejant l’estany del Matà per la dreta fins a l’observatori, curiosament alt: es tracta d’unes antigues sitges d’arròs que van ser reformades per ser bons punts de guaita. Per desgràcia, no s’hi pot accedir perquè hi ha escales. També hi ha uns serveis adaptats (en cas de voler-los usar, cal demanar les claus amb antelació al centre d’informació). 1,88 km (2 m). Observatori Senillosa, punt final del recorregut. Travessant la comporta al darrere de les sitges es pot accedir al pàrquing del Matà, sense vigilància. L’opció més recomanable és desfer el camí fins el Cortalet (km 3,75). Tot l’itinerari està degudament senyalitzat. A més, hi ha plafons informatius dins de cada observatori, tot i que es troben a una alçada en què és difícil de llegir-los. El recorregut és totalment pla, es manté a 2m sobre el nivell del mar, i les úniques pendents es troben als observatoris. Redacció Catalunya Aventura
CATALUNYA AVENTURA | LA VALL DE TOR
JOSEP Mª ESCOFET
LA VALL DE TOR
La Vall de Tor es troba situada a la comarca dels Pallars Sobirà, al Pirineu de Lleida. Un indret que ha restat isolat durant molts anys degut a uns polèmics fets que van ser difosos pels mitjans de comunicació, ja fa uns quants anys. La Vall de Tor està situada dins l´espai protegit del Parc Natural dels Pirineus, on hi trobarem el petit nucli semiabandonat de Tor (1.649 m.), Tor és un dels pobles ubicats a més altitud de la Península Ibérica. Els voltants del mateix són d’una gran bellesa paisatgística i en ells abunden les llegendes, que fan que aquests paratges tinguin un encant especial. Al tractar-se d’una propietat privada no existeixen sobre el terreny indicacions orientatives, ni itineraris marcats. La Vall de Tor pertany a la Vall Ferrera , fent frontera amb el Principat d´Andorra i amb l´antic Comtat de Foix (França). Històricament, Tor pertanyia al Vescomtat de Castellbó, feudatari amb el Comtat de Foix. Tor era usat per Comtes i Vescomtes com un autèntic “niu d´àligues”. La seva situació, antigament inexpugnable, li donà un gran valor estratègic. La seva proximitat a les coves rupestres de Bedellac i Niaux, a la veïna regió francesa de l´ Ariège, ens fa saber que aquestes valls ja eren visitades en el Paleolític per partides de caçadors. Es considera que fins el segle V va ser habitada per Vascons. La seva toponímia, com la de la major part del Pirineu, ens ho recorda. En aquells temps remots, les valls eren densament poblades per animals salvatges que l´home en el decurs dels segles ha acabat exterminant quasi completament: bisons, rens, cérvols, bou fer, *óssos, llops, etc... Entre altres espècies amb cert perill d´ extinció que encara subsisteixen, hi han: galls fers, isards, guineus, porcs senglars, talps, aus rapinyaires, truites de riu... Els cabirols han estat introduïts més recentment, i els muflons provenen del veí Principat d´ Andorra, amb finalitats cinegètiques. * L´ós bru ha estat introduït recentment als Pirineus.
Les grans migracions germàniques dels segles III i V, especialment els visigots, poblaren les valls. En l´època Carolíngia es començà a catalanitzar la zona i, fins a l´actualitat, el seu moment de màxim esplendor fou en temps de la unió de Castellbó i Foix. El 14 de Juliol de l’any 1896, un esclat de clarividència
Redacció Catalunya Aventura: Josep Maria Escofet i Jové i Gregori de Aulestia i Riera
62
feu que els habitants de Tor formessin una societat única anomenada “Societat de Copropietaris del Condomini de Tor”, que comprenia una extensió estimada de 4.800 ha. L´ antic poble de Tor, fins a mitjans del segle XX , estava habitat per unes cent cinquanta persones, sent un dels pobles més rics dels Pirineus Catalans i, fins i tot, dels de la veïna Andorra. Però el joc d´interessos i de grans inversions de capital, com a les antigues llegendes, provocà grans desavinences entre els consorcis. Fins i tot varen arribar a haver-hi morts i, posteriorment, va provocar l´enfonsament de la societat de copropietaris. *La Noguera de Tor és un afluent de la Noguera de Vall Ferrera, i el seu curs va d´Est a Oest, configurant una vessant clarament assolellada i plena de rocs, matolls i pi roig, i una altra vessant obaga, amb gran presència d’avets, pi negre i bedolls. Arreu hi trobem fruits del bosc, especialment gerds i nabiu blanc (nabius), entre molts altres fruits comestibles, així com abundants bolets. El bolet estrella és el cep (Boletus Edulis) bolet comestible, i el reig de fageda o reig bord (Amanita Muscària) no comestible, entre una gran varietat de fongs i líquens. * Noguera, significa riu en basc.
La pista que travessa Tor està catalogada com a carretera internacional, la meitat d´ ella és privada. El nucli de Tor no té consideració de municipi, només de nucli urbà, dins d’una finca privada. La pista està cimentada fins el Pont de la Plana. La resta és de terra fins el Port de Cabús, a 2.306 m. Pas fronterer amb el Principat d´Andorra, a partir de Tor venint d´Alins, la pista només es recomanable per a vehicles tot terreny. Cal tenir en compte que, al ser una finca privada, els vehicles motoritzats que circulin dins dels terrenys del Condomini de Tor, corren el risc, en cas d´accident, de no tenir dret a exigir cap servei a la seva companyia asseguradora. A banda també hi ha la possibilitat de trobarse el pas barrat per diversos factors, i llavors cal recular.
El nucli de Tor té la particularitat de ser el segon poble més alt de Catalunya, després de Rubió (1.703 m.), que es troba a la comarca veïna de l´Alt Urgell, molt a prop del Port del Cantó. Cal esmentar que en un promontori sobre el poble hi trobarem el Castell de Tor, a 1.767 m. Possiblement el més alt de la serralada pirinenca, es troba actualment en un estat ruïnós. Dins del nucli del poble hi trobarem antics edificis del voltant dels segles XVIII i XIX, amb petites reformes del S. XX. A la confluència de les aigües de Sant Ambrós i de Borgs, hi trobarem l´església romànica de Sant Pere, del segle XII, amb un peculiar campanar. Travessant el poble pels corriols del Barranc de Santfonts, aigües amunt i enfilant-se per uns turons, trobarem l’ermita visigoda de Sant Ambrós ( S. VI - VII). L’ermita és considerada la més alta de Catalunya, a 2.050 m. L´accés és difícil, ja que costa el camí enmig d´un dens bosc de pi negre i abundant vegetació. Dins de la finca privada de Tor trobarem molts indrets on poder perdre’ns, tot gaudint de bonics paisatges. Recomanem la Vall Peguera, envoltada pels alts cims que envolten la Vall de Tor. Pel nord destacarem el Pic de San
CATALUNYA AVENTURA | LA VALL DE TOR fonts, de 2.888 m., el segon més alt del Condomini, seguit del Pic de Gerri, amb 2.843 m., el Pic de Palomer, de 2.831 m., i el d´Escorbes, de 2.788 m. Si pugem a qualsevol d´aquests cims podrem contemplar un agrest i esplèndid paisatge d´alta muntanya, amb recòndits llacs als nostres peus, i d’una gran panoràmica dels propers cims andorrans, anomenats “Pics alts d´Andorra”, com ara el Pic de Comapedrosa, de 2.942 m., el més alt del territori andorrà, junt amb el altius pics Medacorva, el Lavans i la Roca Entravessada, i més lluny la Pica d´ Estats, de 3.143 m., com a pic més alt de Catalunya. Tancant pel sud trobarem altres pics d’alçades considerables, com la Torre de Cabús, de 2.780 m., ja als límits de la divisòria del Condomini de Tor junt amb l´emblemàtic Pic de Salòria, de 2.789 m., on hi pujà Mossèn Cinto Verdaguer l’any 1883 en una de les seves travesses pirinenques que li serviren d´inspiració en el seu poema èpic “Canigó”. Ambdós són cims de grans panoràmiques sobre el Circ Glacial de Borgs i altres contrades. Altres pics destacats de la Vall de Tor són el piramidal Pic Negre, de 2.571 m. i al qual s´hi pot accedir per un camí forestal des del Pla de Llumeneres, o des de la vessant andorrana, on trobarem els remuntadors de les pistes d´esquí d´Arinsal. Des del Port de Cabús, de 2.306 m., seguint la carena direcció sud-est, remuntarem fins l’accessible Pic de Setúria, de 2.522 m., el Pic dels Llacs o de la Bassera, de 2.696 m., on hi conflueixen les comarques catalanes del Pallars Sobirà i l´Alt Urgell, junt amb el Principat d´ Andorra. Des de molt indrets de la Vall de Tor veurem la inconfusible silueta de la magnífica talaia del Pic de Monteixo, el més alt de la Vall de Tor, amb els seus 2.905 m. d´ alçada. La seva ascensió és llarga i penosa però sense dificultats, presentant un llarg desnivell per totes les seves vessants. Des del cim gaudirem de privilegiades vistes del Pirineu Central. La Vall de Tor és poc reconeguda pels visitants dins del conjunt de la Vall Ferrera, de la qual en forma part. L’Ajuntament el trobarem a Alin, que és cap del municipi, formant part amb els poblets d’Ainet de Besan, Araós, Àreu, els nuclis de Norís, Tor i Besan, conjuntament amb els masos i bordes de Buiro i Virós. L´1 d´Agost de l´any 2003 es va crear el Parc Natural de l´Alt Pirineu, gestionat per la Generalitat de Catalunya amb la finalitat de conservar els valors del seu medi natural, cultural i humà. Existeix una estació d´esports hivernals on practicar l´esquí nòrdic i recórrer els senders del bonic Bosc de Virós. També destacarem l’important patrimoni històric i artístic que trobarem dins del conjunt de la Vall Ferrera.
Fotografies: Josep Maria Escofet i Jové
LES MILLORS MARQUES A CATALUNYA AVENTURA
CATALUNYA AVENTURA | LLIBRES
Al vertigen
Gràcies al Manel Figuera vaig descobrir aquest llibre, que tenia ganes de llegir, ja que vertigen és el que hem sentit les persones que formem part de l’equip d’aquesta revista que estàs llegint des de fa una mica més d’un any. Un any que s’ha succeït molt ràpid, vertiginós. Gairebé tan vertiginós com el relat de les ascensions que Núria Perpinyà imposa a la protagonista d’aquest llibre. Irena Besikova és una alpinista que apareix al refugi Quesler en estat greu d’hipotèrmia, enmig d’una forta tempesta. En René, el guarda del refugi, en veure l’estat de la muntanyenca, li practica ràpidament les corresponents maniobres de reanimació, cuidant-la fins que es recupera de les seves ferides. Però n’hi haurà, de ferides, que no cicatritzaran mai. De la mà d’en René, de mica en mica, anirem coneixent a la Irena i els motius que l’han dut a viure les experiències que se’ns relaten, primer amb un ritme lent, en certs moments potser feixuc; fins que la història agafa velocitat i s’acaba convertint en una allau d’emocions i sentiments. El refugi, enclavat als Tammarians, la serralada imaginada per l’autora, serà el punt de partida de la nova vida de la Irena, que arrossegarà, com les allaus de pedres i neu, als qui s’hi apropin i no li segueixin el ritme. Esquitxada de noms de referència reals, l’autora els barreja amb altres d’inventats, però fàcilment identificables, Al vertigen és una novel·la que combina l’escalada en roca i en gel de la mateixa manera que combina les aventures a la muntanya amb les aventures de l’amor. EDITORIAL: EMPÚRIES IDIOMA: CATALÀ AUTORA: NÚIRA PERPINYÀ
CATALUNYA AVENTURA | AGENDA
AGENDA CATAVENTURA
MAIG 2015
Dies 1,2 i 3 1ª Convenció Internacional d’Espeleologia-Barcelona Lliga Catalana de Parapent-Port del Comte Setmana Catalana de Vela-Cambrils Dies 2 i 3 Copa Catalana BTT-Vall de Lord Copa Catalana de Curses d’Ultraresistència-Roquetes Copa Catalana de Trial-Torredembarra Dissabte 2 Copa Catalana DH-Vallnord Dies 6 i 7 46é Campionat de Catalunya de Natació amb aletes-L’Hospitalet del Llobregat
Dies 15, 16 i 17 Campus VCUF-Puigcerdà Dies 16 i 17 Regata Formula Windsurf.Circuit Català Formula-Cabrera de Mar Tira’t de cap (orientació)-La Molina Dissabte 16 Copa Catalana d’Escala de Dificultat-Vilafranca del Penedès Copa Catalana de Terra (motor)-Bellpuig Escanyabocs (vàries disciplines) Diumenge 17 Campionat de Catalunya de Trial-St. Julià de Vilatorta Dies 23 i 24 Batega al Bac-Planoles
Dissabte 9 MTB Ultramarathon-Vilafranca del Penedès Open d’Escalada de Dificultat-Reus
Dissabte 23 Copa Catalana d’eslàlom (piragüisme)-Arfa
Diumenge 10 Campionat de Catalunya d’Endurance (motos d’aigua)-Palamós Endubitembtt-Montaspre Vertical Quiri-Noves del Segre
Dissabte 30 Campionat de Catalunya d’Imatge Submarina-Platja d’Aro Copa Catalana DH-Espot Superenduro-Arfa