Cataventuramarç15 by Catalunya Aventura

TA A S VI UÏT E R AT GR

Edita: Bike Univers S.L.U www.cataventura.cat Gerent: Josep Sais

gerentadventuregirona@gmail.com

Departament de Continguts i Maquetació: David Colomer adventuregirona@gmail.com

Departament Comercial: Marisol Segura, Dani Arran, Núria Tinto, Montserrat Serra ,Josep Mª Corbella i Joan Torrellas. Redactors:

8 /Preparar aliments vegetals 12 /Accidents i catàstrofes 14 /Aventures: Barrancs a Brasil 18 /Les Ressenyes d’en Pere 20 /Reportatge: El Ripollés 24 /Les teves mans, a les teves mans 26 /Entrevista: Marc Puig Amiel 30 /Perills ocults del Mediterràni 34 /Cinc anys de ruta Caracremada

Dani Arran, Joan Serra, Antoni Argemí, Albert Rubio, David Colomer, Albert Gironés, Pere Costal, Josep Mª Escofet, Xavi Arias, Sebas Moncusí, Pako Crestas i Departament de Comunició de la Generalitat de Catalunya.

38 /Quim Carreras: Rumb a Fiji

Fotografia:

58 /EL JEBEL SAGHRO

David Colomer, Albert Gironés, Josep Mª Escofet, Pako Crestas i Xavi Arias.

44 /Aconcagua Hivernal 48 /Els inicis de l’ESPELEOLOGIA 52 /Descens pel DANUBI / Btt

A...

TOT ARRIB

ys!!

ja queda men

Corrector: Joan Antoni Màrquez Disseny i Maquetació: LaTanga Impressió: I.Pagès. Dipòsit Legal: GI 903-2014

LA NOSTRA PASSIÓ DESDE 1949 FIGUERES C/ESPERANÇA, 12 T.972 503 858 GIRONA C/GEORGE STEPHENSON NAU 7 T.972 249 800

RECANVIS, ACCESSORIS, SERVEI DE TALLER, ETC.

motobici@olympiagrup.com

www.olympiagrup.com

CATALUNYA AVENTURA - NOTÍCIES EL Sr. Josep Maria Bosch Aymerich, President del Consell d’Administració de l’Estació d’Esquí de Masella, va morir a l’edat de 97 anys. El Sr. Josep Bosch Aymerich, cofundador de l’Estació d’Esquí de Masella, es definia a si mateix com un creador de riquesa. Amb un expedient estudiantil brillant en els seus anys de joventut, era doctor en Arquitectura i doctor en Enginyeria Industrial i Màster of Science Business and Engineering Administration al MIT. Al llarg de la seva vida

professional va treballar arreu del món fent obres d’enginyeria,

construcció i urbanisme. A més, amb el seu tarannà emprenedor, va estar al capdavant de diverses empreses dels sectors de la construcció, de l’obra pública i del turisme. La temporada 1967-68 va liderar un grup d’accionistes que, conjuntament amb l’Ajuntament d’Alp, van promoure l’Estació d’Esquí de Masella. Des de llavors es pot gaudir de l’esquí i el surf de neu al vessant nord de la Tosa, un lloc que, per orientació, pendent, boscos i espectacularitat de la muntanya, sembla fet expressament per gaudir dels esports de neu. Condecorat amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya l’any 2013 el Sr. Bosch Aymerich sempre va ser un empresari emprenedor que, amb la seva tasca liderant Masella, ha contribuït a dinamitzar la comarca de la Cerdanya. Seguint les seves directrius, l’estació treballarà en la mateixa línia perquè Masella continuï sent un referent dins del sector del turisme de neu.

Redacció: Catalunya Aventura

06 Cataventura.cat

La Secretaria General de l’Esport i la Universitat de Barcelona signen un conveni de col·laboració per afavorir la formació pràctica d’especialistes en medicina de l’esport Mitjançant aquest acord, l’alumnat resident de l’Escola Professional de Medicina de l’Educació Física i de l’Esport de la UB (EPMEFE), adscrita a la Facultat de Medicina, es beneficiarà de pràctiques externes curriculars i extracurriculars en algun dels centres de medicina de l’esport acreditats pel Consell Català de l’Esport. L’acte ha tingut lloc a sala de juntes del Rectorat, a l’Edifici Històric de la UB, amb la presència també de Josep Antoni Gutiérrez, cap de la Unitat de Medicina de l‘Esport del Consell Català de l’Esport. L’especialitat de Medicina de l’Educació Física i de l’Esport és la branca de la medicina que s’ocupa de l’estudi de l’activitat física i les seves repercussions en l’organisme. La UB ofereix aquesta especialitat des del 1987 mitjançant l’EPMEFE..

II CANICROSS INTERNACIONAL DE CERCS MEMORIAL X-RAY El cap de setmana del 31 de gener i l’1 de febrer va tenir lloc el II Canicross Internacional Alt Berguedà - Cercs - Memorial X-RAY organitzat per l’Àrea d’Esports de l’Ajuntament de Cercs juntament amb Gosesport i amb la col·laboració dels mountain runners, Moviscat i Heretat Oller del Mas. Com a novetats d’enguany, teníem un Canicross nocturn el dissabte 31 de gener, amb un recorregut de 2,8 km amb un desnivell positiu de 200m pels corriols de la Rodonella i un nou recorregut pel Canicross del diumenge 1 de febrer de 8,2 km amb un desnivell positiu de 500m a Sant Jordi de Cercs, amb nous camins de terra i corriols. Els federats i les federades havien de disputar tots dos circuits per poder puntuar per a la Lliga Catalana de Canicross. El dissabte 31 a les 15:30 hores s’iniciaren les verificacions tècniques i control veterinari dels 70 inscrits i la sortida dels primers corredors va ser a les 17 hores. Recorregut tècnic i ràpid que va fer treballar de valent als corredors. El diumenge 1 a les 10 va començar a la segona etapa del II Canicross Internacional Alt Berguedà - Cercs -. Recorregut de pura muntanya que s’endinsava pels boscos del Berguedà per uns corriols feréstecs i antigues vies de vagonetes de les mines ensenyantnos unes panoràmiques magnífiques de les serralades i cingleres de les contrades. Els podis absoluts del global del cap de setmana van ser Daniel Artero del Club Canicross les Franqueses en primera posició, Javier Torres del Club GOSespot Catalunya en segona posició i Sergi Millaruelo del Club GOSesport Catalunya en tercera posició en senior masculí. En l’apartat femení, Lali Masriera del Club Canicross Les Franqueses en primera posició, Marta Bosch del Club Canicross Les Franqueses en segona posició i Ines Hernández del Club GOSesport Catalunya. Van completar els podis Carlos Andújar del Club Canicross Les Franqueses en categoria veterans masculí i Natalia Camps del Club GOSesport Catalunya en veterans femení. Per últim, cal agrair a l’entitat que ha estat al capdavant d’aquest esdeveniment caní, GOSesport, a les empreses col·laboradores, als mitjans de comunicació i tots els voluntaris que han ajudat i ens han donat tot el suport des del primer dia, en l’organització del II Canicross Internacional Alt Berguedà - Cercs - Memorial X-RAY, en la voluntat d’assolir amb l’esforç conjunt de tots plegats una cursa model dins de la Lliga Catalana de Canicross.

CATALUNYA AVENTURA - Supervivència

Com preparar i cuinar aliments d’origen vegetal Els aliments d’origen vegetal poden cuinar-se per millorar el seu sabor.

Fulles, tiges i cabdells.

Depenent del tipus d’aliment serà més apropiat un o altre mètode de

Les fulles tendres i els brots de moltes plantes poden consumir-se crus,

cuinat. No hem d’oblidar mai però, que consumir vegetals silvestres

però el seu sabor millorarà si els bullim. Si són amargs s’ha de canviar

sense estar segurs al 100% de la seva identificació com a comestibles,

l’aigua diverses vegades per eliminar l’amargor. Bullir-los massa també

pot produir intoxicacions molt greus i, fins i tot, la mort.

destrueix les seves vitamines, així que...serà el supervivent qui haurà de valorar si val o no la pena cuinar-los. Encara que la majoria són llenyoses,

Arrels i tubercles.

algunes plantes tenen tiges toves comestibles. En general però, són més

Les arrels solen ser riques en midó i sucres. Poden bullir-se, coure’s o

nutritives les fulles i els brots que les tiges.

rostir-se. Les arrels torrades poden ser particularment saboroses. Primer s’escalden fins que comencen a posar-se tendres i després es torren sobre unes pedres calentes col·locades sobre les brases. L’arrel de dent de Lleó torrada d’aquesta manera i mòlta, pot emprar-se com a substitut del cafè. Algunes arrels només són comestibles després de bullir-les per destruir substàncies nocives com l’àcid oxàlic. La majoria d’arrels són massa dures per menjar-les crues. Es couran més ràpidament si les tallem en petites porcions.

Fruita. La gran majoria de les fruites poden menjar-se crues. També és posible cuinar-les. Això és particularment adequat per als fruits que tenen polpa dura o pela, que podem coure o rostir. La fruita és molt nutritiva i rica en vitamines. Molt abundant a partir de l’estiu. On hi ha fruites, també hi ha animals. Grans i llavors poden menjar-se crues. Si són torrades, el seu sabor millora.

Fruits secs. Els fruits secs poden menjar-se crus o torrats. Les castanyes també poden coure’s o rostir-se. Molts dels fruits secs que mengem habitualment contenen olis molt nutritius que podem extreure. Per fer això, posarem els fruits sense la clova, en el cas que en tinguin, en un recipient amb aigua que portarem a ebullició. L’oli anirà pujant a la superfície i podrem recollirlo.

Saba. Si bullim qualsevol saba que contingui sucre, la deshidratarem i obtindrem un xarop. Però...compte! moltes sabes són verinoses, així que hem de saber perfectament quines saba estem utilitzant. BON PROFIT

Redacció: Catalunya Aventura · D. Colomer

08 Cataventura.cat

CATALUNYA AVENTURA - CURIOSITATS

CURIOSITATS DE L’ANTIC EGIPTE Les dones egípcies gaudien d’una àmplia gamma de drets i llibertats

Cleòpatra no era egípcia

Si bé pública i socialment les dones egípcies eren vistes com

Encara que Cleòpatra VII va néixer a Alexandria, en

a inferiors als homes, gaudien d’una gran independència ju-

realitat formava part d’una llarga estirp de macedonis

rídica i financera. Podien comprar i vendre propietats, exercir

descen-dents de Ptolomeu I, un dels lloctinents de major

com a jurats, testar i celebrar contractes legals. Les dones

confiança d’Alexandre el Magne. La dinastia ptolemaica

egípcies en general no solien treballar fora de casa, però

va governar Egipte des de l’any 323 aC fins al 30 aC, i la

les que sí ho feien percebien el mateix salari que els homes.

majoria dels seus líders va mantenir la seva cultura grega.

A diferència de les dones gregues, que eren propietat dels

De fet, Cleòpatra va ser un dels primers membres de la

seus marits, les egípcies tenien dret a divorciar-se i tornar-se

dinastia ptolemaica que va aprendre a parlar la llengua

a casar. Fins i tot negociaven contractes prenupcials en els

egípcia.

quals s’incloïen tots els béns i riqueses que la dona aportava al matrimoni, i eren compensades per això en cas de divorci.

Les piràmides no van ser construïdes per esclaus La vida d’un constructor de pirámides no era fàcil – els esquelets d’aquests treballadors mostren signes d’artritis i altres dolències-, però les evidències suggereixen que aquestes construccions no van ser aixecades per esclaus, sinó que per treballadors assalariats. Aquests treballadors eren artesans i obrers temporals. Un grafit oposat prop d’aquests monuments suggereix que sovint les quadrilles d’obrers es posaven noms graciosos, com els “borratxos de Micerinos”, o els “amics de Khufu”. La idea que els esclaus van construir les piràmides a cop de fuet la va sugerir l’historiador grec Heròdot al segle V aC, però, avui dia, els historiadors coincideixen que això és un mite. És cert que els egipcis tenien esclaus, però com a servents domèstics.

A Tutankamón el va poder haver matat un hipopòtam Se sap molt poc sobre la vida del faraó nen Tutankamón, però alguns historiadors creuen saber com va morir. Estudis de la mòmia del jove rei mostren que va ser embalsamat sense el seu cor i sense la seva caixa toràcica. Aquest canvi dràstic en

Els faraons egipcis sovint tenien sobrepès La dieta egípcia a base de cervesa, pa, mel... tenia un alt contingut de sucre i els estudis mostren els estralls el que aquesta alimentació va poder haver fet en les cintures reals. Els exàmens de mòmies indiquen que molts governants egipcis tenien sobrepès i, fins i tot eren diabètics. Un exemple notable és la llegendària reina Hatshepsu que, encara que en el seu sarcòfag apareix representada com a esvelta i atlètica, els historiadors creuen que en realitat era obesa i calba.

Redacció: Catalunya Aventura · D. Colomer

10 Cataventura.cat

les pràctiques funeràries tradicionals suggereix que va poder haver sofert una lesió terrible abans de la seva mort. Segons alguns egiptòlegs, la causa més probable d’aquesta ferida hauria estat la mossegada d’un hipopòtam. Els egipcis eren molt aficionats a la caça i, si el nen-rei participava en caceres perilloses, la seva mort va poder haver estat a causa d’un accident en una d’aquestes caceres.

CATALUNYA AVENTURA - accidents i catàstrofes

Preparació

per enfrontar-se a accidents i catàstrofes Existeixen poblacions que es troben assentades en llocs propensos a determinats tipus de catàstrofes com són els terratrèmols, els huracans, els tornados o les inundacions, que succeeixen periòdicament. En ocasions, les catàstrofes es poden predir amb certa antelació, com és el cas dels huracans. Uns altres, com els terratrèmols, són encara avui dia absolutament impredictibles. Una altra part i donat el canvi climàtic al que estem sotmetent al planeta, regions en les no succeïen aquest tipus de fenòmens, poden veure’s sotmeses ara a inundacions, llargs períodes de sequera o a onades de fred polar que deixen a pobles incomunicats durant diversos dies. Per aquesta raó és important estar preparat per afrontar qualsevol tipus de contingència en la nostra llar. Si vivim en zones exposades hem de preocupar-nos per conèixer les recomanacions de Protecció Civil o de l’Ajuntament, per afrontar aquestes situacions. Estar atent als comunicats meteorològics i seguir les recomanacions que donin per la ràdio o la televisió. Si hem d’evacuar la zona seguirem les instruccions que donin les autoritats. Tots els membres de la familia haurien de saber com tallar l’electricitat, l’aigua i el gas, a més de com fer ús dels extintors, el correcte estat dels quals es comprovarà periòdicament. Ens proveïrem d’una farmaciola en la qual, a més dels útils habituals, inclourem els medicaments específics per als membres de la família que els necessitin. La revisarem periòdicament per substituir els medicaments caducats i el material esgotat. Cal procurar-se també una reserva d’aigua i d’aliments que no s’hagin de conservar en fred i que es puguin consumir sense haver d’escalfar-los. També una ràdio amb piles de recanvi, una llanterna (si usa el mateix tipus de piles, millor), mantes, paper higiènic, una galleda on poder fer les necessitats en cas d’urgència. Una reserva de gasolina evitaria perdre temps omplint el dipòsit de l’automòbil en cas d’haver d’evacuar amb urgència. Des de Catalunya Aventura desitgem que mai hagis d’utilitzar aquests mètodes preventius, però... la nostra obligació és informar-te de les precaucions a tenir en compte, en cas de necessitat.

Redacció Catalunya Aventura: D. Colomer

12 Cataventura.cat

CATALUNYA CATALUNYA AVENTURA AVENTURA -- Reportatge Reportatge // Barrancs Barrancs ii Canyons Canyons

AVENTURA! Obertures de Barrancs a Brasil · 2015 Redactor: Albert Gironés

Brasil es un país molt gran on pots trobar aventures de tots tipus. No-

Finalment, el dia tan esperat arriba. Sortim de Barcelona a las 05:00 am

saltres vàrem estar fent barrancs fa 3 anys en un RIC que es va organit-

amb destinació Roma, on farem escala per agafar el vol que ens durà

zar, que és una trobada de barranquistes per poder fer barrancs plegats.

directes a Sao Paulo. Tenim algun que altre problema al aeroports, ja

Vàrem marxar amb moltes ganes de tornar-hi, doncs hi ha cents de

que ens demanen carta de residència a Brasil, o reserva d’hotel, coses

barrancs verges per descobrir i cascades espectaculars per baixar.

que no tenim, així que, hem d’improvisar sobre la marxa. Per l’excés d’equipatge hem de pagar 200€. Moments de nervis però... solucionem

Poc a poc es va anar formant la idea inicial, agafant informació per in-

els problemes i podem embarcar. Un cop arribats a Brasil i després de

ternet, Google Earth, fotos, etc. La expedició inicial era de 4 persones

recuperar tot el material, “petates” i motxilles, prenem un bus per anar

. Varen començar els preparatius de material, logística, intendència...

a les afores de la ciutat, on tenim un contacte que ens deixa dormir a

Dos mesos abans de la data de sortida prevista, un membre de l’equip,

casa seva.

per problemes personals, ha d’anul·lar el seu viatge. Els plans canvien una mica però l’aventura continua en marxa. Després de molt mirar i de

L’endemà, la mateixa persona, que es aficionada als barrancs, ens

buscar el millor preu, ja tenim els bitllets. La sortida ens la costegem

acompanya amb el seu cotxe fins a una casa d’un petit poble situat

nosaltres.

a 500 Km de la capital. Bé, l’aventura ja ha començat i ara venen els preparatius pel dia següent, que és quan farem la primera obertura.

Tres dies abans de la sortida cap a Brasil, un dels tres que havíem de

Repassem mapes, topos, informació que portem estudiada, carreguem

marxar, també ha d’abandonar l’aventura per problemes mèdics greus,

bateries del trepant, preparem l’equip individual, cordes, menjar i tot el

moment en que el grup queda reduït a dues persones: Edu Gómez i

necessari per sortir a primera hora del matí. Anem a dormir aviat ja que

Albert Gironès. Tot un dia de trucades, missatges, converses per decidir

portem dos dies de viatge i bastant d’estrès acumulat.

que es el que podíem fer i si era viable el projecte que anàvem a dur a terme. Les preguntes sorgien una darrere l’altra. Un grup de només

Pel matí, esmorzar, càrrega de material al cotxe i sortida cap al barranc.

dues persones per dur a terme una aventura d’aquesta magnitud? Molt

La carretera asfaltada s’acaba aviat i comença el que serà la tònica de

pes per atacar els diferents barrancs, molt material per transportar d’un

cada dia: pista de terra, pols, forats, ponts de quatre taulons agafats

lloc a l’altre. La logística que fins ara estava repartida, recau en tan sols

amb claus, bavejar rius, molta calor, i els mosquits que no ens deixen

dues persones. Finalment i després de moltes incògnites i reﬂexions,

en tot el viatge.

decidim tirar-ho endavant. Totes les aproximacions i els retorns són molt durs i llargs, sense camí Marxem dues persones al Brasil durant 22 dies a obrir barrancs que mai

definit i molta orientació. Les motxilles pesen molt i dificulten el cami-

cap persona ha trepitjat. Si abans ja era una aventura, ara s’ha convertit

nar.

en una gran aventura i un repte en majúscules. Trobar el barranc resulta una gran alegria, doncs era una incògnita si el trobaríem o no, o si quan el trobéssim, seria realment el que estàvem buscant. Entrar dins d’un barranc que mai ningú ha trepitjat és una sensació que costa descriure. No saber el que trobarem, si podrem baixar amb les cordes que portem, si serà necessari fer reinstal·lacions, si serà obert, encaixonat amb parets altes i tantes altres incògnites... són el que donen al viatge l’emoció i la sensació d’aventura que hem vingut a buscar.

Redacció: Catalunya Aventura · Albert Gironés

14 Cataventura.cat

Redactor: Albert Gironés Degut a la gran superfície d’aquest país, els rius tenen molt recorregut

L’aventura ha culminat amb 15 barrancs oberts, que a més hem res-

i molts aﬂuents, fet que provoca que les conques recullin molta aigua

senyat. A banda, hem deixat tota la informació als nostres amics brasi-

durant les pluges tropicals i que, en el nostre cas ens han marcat molts

lers, que poc a poc es van iniciant en aquest esport del barranquisme,

dels descensos que hem realitzat, degut a les crescudes dels rius en

que encara és un món relativament nou per a ells. Els hem aportat

pocs minuts. La major part dels dies la pluja estava present, normal-

noves tècniques i material, i explicat moltes experiències, anècdotes i

ment a partir del migdia. El típic vent que anunciava la tempesta i...en

aventures,que han agraït enormement.

un minuts, unes gotes molt grans i amb gran intensitat. En qüestió de minuts els riu pujava ràpidament i havíem d’escapar corrent per no ser

Ha estat un gran viatge, una aventura que sempre recordarem. Durant

arrossegats pel cabal que baixava amb força. En ocasions vàrem haver

aquest dies hem fet nous amics alhora que hem conegut una mica més

d’escalar parets amb rapidesa, aprofitar canals que en aquells moments

el país, que per cert, continua tenint moltes possibilitats per les per-

eren rius, agafar-nos a lianes d’arbres i...moltes altres peripècies, per

sones que busquen aventura i estar en contacte amb la natura. Brasil

poder sortir sans i estalvis dels inferns que se’ns formaven en qüestió de

és un país amb espais molt oberts, un país molt gran i té acollida per

segons, com a conseqüència de les crescudes sobtades.

a tothom.

La crescuda més gran la vàrem patir en els darrers dies, estant dins d’un barranc amb parets encaixonades i amb poques escapatòries. El riu anava pujant i anàvem controlant com podíem. Després de fer un ràpel de 40 m, de sobte, un soroll estrany enmig del silenci de la selva, semblant al so del pas d’un avió. Tot va passar en qüestió de segons. Girar-nos i veure com, a l’inici del ràpel que acabàvem de baixar s’havia format una ona d’aigua negra i blanca, d’uns 2 metres d’alçada, que s’ens venia a sobre, va ser realment alarmant. Per sort, vàrem reaccionar ràpidament travessant a l’altre costat del riu, on escalar era una mica més factible, i no sé com, vàrem començar a trepar per on vàrem poder, per escapar de l’aigua que baixava per sota nostra arrossegant tot al seu pas. Moments molt tensos. Després de valorar i reﬂexionar sobre tot el que havia passat, vàrem poder sortir del barranc i prendre el camí de retorn. Els problemes no havien acabat, doncs el cotxe estava a l’altre costat del riu que, quan hem passat al mat, tenia dos dits d’aigua i ara tenia una amplada de 20 m. amb forta corrent. Agafats de matolls, d’arbres i...amb molta sort, finalment vàrem aconseguir passar a l’altre costat. La tornada la vàrem haver de fer per camins i pistes plenes de fang on l’aigua baixava per tot arreu, i la tempesta que no amainava, oferint llamps i trons espectaculars. Aquesta va ser una jornada que recordarem durant molt temps. Un altre del grans problemes que ens hem trobat, ha sigut el tema de col·locar instal·lacions. Portàvem molt material per equipar, per baixar els diferents ràpels que anàvem trobant. Els del país ja en havien avisat que la roca era molt dura i que costava molt foradar-la, però mai ens hauríem imaginat que arribés a aquest extrem. La roca era més dura que el marbre. La broca no podia foradar-la i acabava completament cremada i inservible. I així un forat rere l’altre. Hi havia dies que amb tres bateries i 4 o 5 broques aconseguíem posar 3 o 4 parabolts a la roca. Per aquesta raó, la majoria dels ràpels els fèiem amb elements naturals, arbres, ponts de roca naturals i d’altres que construíem nosaltres, i encastats en fissures amb nusos. En una d’aquestes instal·lacions amb nus encastat, baixant un ràpel de 32 m. va saltar la reunió quan estava a la meitat i vaig baixar rodolant i d’esquenes fins a baix de la poua d’aigua. Gràcies a la motxilla només varen ser algunes fregades amb petites ferides, i cops a les espatlles i el cul.

16 Cataventura.cat

BARRANCS DE BRASIL

Fotografia: Albert GironĂŠs

CATALUNYA AVENTURA - Les Ressenyes d’en Pere

ALTA GARROTXA Puig de Bassegoda El Puig de Bassegoda, altiu i arrogant, és el més emblemàtic de l’Alta Garrotxa. L’itinerari a peu el començarem a l’Hostal de la Muga (França), avui malauradament abandonat. Era un establiment molt freqüentat degut a la seva situació fronterera, en un dels passos naturals més factibles entre Catalunya i França. L’Hostal de la Muga és la porta d’entrada a la regió de Ribelles, una de les més remotes i solitàries de l’Alta Garrotxa. Aquesta ruta es molt poc freqüentada pels catalans, malgrat la seva indubtable bellesa. L’accés amb vehícle a l’Hostal de la Muga es realitza per França, a través de Maçanet de Cabrenys, Custoja, Sant Llorenç de Cerdans i Vilarroja. Des d’aquest llogarret, una carretera puja al Pla Castanyer i d’aquí, en descens per una pista forestal de 2 Km, s’arriba fins a les proximitats de l’Hostal. (Els darrers metres cal fer-los a peu, a través de la frontera). Sortim del vell hostal, doncs, cap a ponent, per una bona pista que baixa a creuar la Muga (el remal ascendent porta a Ribelles). Aviat s’arriba a una valleta lateral on hi ha les ruïnes de l’ermita romànica de Sant Corneli. Aquí cal deixar la pista i prendre un corriol a la dreta ben fressat i marcat amb pintures que s’enlaira per l’obaga de la vall, entre roures i faigs. S’assoleix un collet secundari, el Collet Xoriguer i tot planejant s’arriba al Coll del Prior. Som a la carena partionera de la vall de Ribelles. El corriol, encantador, avança de pla per la carena, cap a llevant. Passarem pels collets de la Creu dels Miquelets i de l’Abellar.

Més endavant el pendent es redreça i el camí comença a guanyar altitud per l’obaga del Puig salarsa. Passarem per la Solana Rosta, on creix una roureda extraordinària. Finalment se surt a la pista que uneix Albanyà, Ribelles i l’Hostal de la Muga. Cal seguir-la a l’esquerra, tot passant per l’immediata collada de la Creu de principi. El trajecte és llarg però molt agradable, amb vistes al Pirineu i als cimals de l’Alta Garrotxa ( Comanegre, Bruixes i Sant Marc). El Puig de Bassegoda, direcció sud, majestuós, mostra la seva enorma obaga. Aquest és un bon lloc per esmorzar. Es va travessant la capçalera de la profunda vall i i en arribar al coll de Principi, obert en l’aresta nord del Bassegoda, cal prendre a la dreta una pista precària que puja fins el proper Pla de la Bateria, on mor. El lloc, planer i herbat, encarat a tramuntana, és conegut amb aquest nom , en record de la instal·lació d’unes peces d’artilleria destinades a impedir l’entrada de l’exèrcit francès durant la Gerra Gran, a la darreria del segle XVIII. Aquí es prolonga un costerut caminot, direcció SO, que, tot seguint el nervi de la muntanya, mena fins a la base del cingle que corona el cim. El Puig de Bassegoda, que es dreça a sobre mateix, només és accessible des d’accí, és a dir, pel costat de llevant. Tardarem mitja hora de ferma ascensió abans de posar-hi la petja. Tan sols resta superar una grimpada final, curta però molt aèria, que està perfectament equipada amb cadenes. Atenció a aquest tram final, que pot resultar perillós en cas de pluja o neu.

Redacció i Fotografia: Catalunya Aventura · Pere Costal

18 Cataventura.cat

El cim és planer i rocallós , amb molta gespa. Una gran esquerda el parteix de nord a sud en dues parts, anomenades, respectivament, Taula d’en Sala, a l’Est, i Taula d’en Gustí, a l’oest, puig que assenyala el límit entre les propietats de Can Sala de Bassegoda i de ca n’Agustí de Riu. Fóra bo que tots els excursionistes que pugen al Bassegoda ho fessin en companyia de la novel·la “La Punyalada”, d’en Marià Vayreda. Una vegada a dalt i asseguts sobre l’herba, podrien llegir el pròleg antològic de la famosa obra, que comença així:

“Dalt del Puig de Bassegoda, com posat exprés per a confort de l’excursionista afadigat, hi ha canapè de blaníssima herba i sòlid respatller de pedra, on algun temps jo m’hi asseia sovint, contemplant sempre amb el mateix interés el grandiós panorama que s’extenia a mos peus”. La tornada es fa pel mateix camí que l’anada. Punt més alt: 1,373m. Desnivell acumulat: 655m. Dificultat: Mitja/alta (per la grimpada final, curta però aèria). Temps total: 7/8 h.

www.lacolladelesquirol.es

CATALUNYA AVENTURA - El Ripollés

EL RIPOLLÉS un destí per al turime actiu El Ripollès és una comarca de muntanya del Pirineu oriental, formada per 19 municipis agrupats en tres àrees o unitats geogràfiques: la Vall de Ribes, la Vall de Camprodon i el Baix Ripollès. La comarca té un total de 32.000 ha de zones d’interès natural protegides dins de la Xarxa Natura 2000, cosa que permet que es puguin oferir més de 100 propostes esportives de diverses activitats en el medi natural, com ara: el senderisme, les ascensions d’alta muntanya, l’escalada: esportiva i clàssica, el descens de barrancs, etc.. Totes les activitats estan recollides en fitxes tècniques al portal d’informació turística www.elripolles.com . El Ripollès també disposem de quasi 9.000 places d’allotjaments de diferents tipus (hotels, turisme rural, albergs, etc..) per descansar després de les activitats esportives, que es poden completar amb una visita històricocultural a algun dels 12 museus i centres d’interpretació o dels més de 98 monuments d’art romànic repartits pels 19 municipis, o bé participant a les activitats del projecte de descoberta dels orígens de Catalunya Terra de Comtes i Abats (www.terradecomtes.cat).

El Ripollès també és neu, ja que a la comarca hi ha dues estacions de muntanya: Vall de Núria

Vallter 2000

(www.valldenuria.cat)

(www.vallter2000.com)

Estació familiar envoltada per cims de gairebé 3.000 metres, que permet

És l’estació més oriental del Pirineu català, ubicada en un cercle d’origen

als visitants gaudir d’un impressionat paisatge tant a l’hivern com a l’estiu.

glacial a la capçalera del riu Ter, situada a 2.000 metres d’alçada que li per-

Només s´hi pot arribar amb el tren cremallera o després d’una llarga as-

met oferir una panoràmica única i excepcional per als seus visitants. Des

censió a peu.

de la cota 2.535 m. es pot veure la badia de Roses i el cap de Creus a la Costa Brava.

L’estació disposa d’un domini esquiable de 7,7 Km, amb un total d’11 pistes, amb 90 canons de neu, 3 pistes de trineus – 1 boardercross – i 1 parc

L’estació disposa de 9 Km innivats, amb 86 canons de neu, un total de 12

lúdic i 2 tobogans gegants. Aquestes instal·lacions permeten realitzar tot

pistes, 7 circuits de raquetes de neu i d’esquí de muntanya, 1 snowpark,

tipus d’activitats: raquetes de neu, esquí alpí, Snow, esquí de muntanya.

2 pistes de freeride, així com zones de trineus, tubbing, jardí de neu, etc. Totes aquestes instal·lacions permeten la pràctica de l’esport de muntanya

A més a més, l’estació organitza un seguit d’activitats puntuals per tal de

a l’aire lliure:esquí de muntanya, raquetes, bakcountry ski, camps de neu,

reforçar l’etiqueta d’estació familiar. Algunes d’aquestes activitats són: la

tallers de nivologia, esquí alpí, snowboard, freeride, descens amb trineu o

Nit del Papu, la vista d’estels amb retrac, les sortides amb raquetes de neu

descens amb tubby.

en lluna plena, el raid blanc...

Redacció: Consell Esportiu del Ripollés.

20 Cataventura.cat

L’esquí és un atractiu de la comarca, però alhora també

Educació secundària

és una sortida laboral per a les noies i els nois del Rip-

ESO Esquí

ollès; per aquest motiu és una activitat que està present en els currículums de diversos centres escolars, a banda

Des del SIN Joan Triadú de Ribes de Freser s’ofereix als estudi-

de les típiques sortides a la neu o setmanes blanques.

ants la possibilitat de poder compaginar la pràctica de l’esquí

Aquestes propostes són:

alpí amb les classes d’Educació Secundaria Obligatòria. Durant

Pirineu Blanc Escola Pirineu de Campdevànol Des del curs 2013-14, per tal de potenciar un dels eixos vertebradors del projecte educatiu del centre, que és la dimensió de l’entorn proper a l’alumne; amb l’acostament de les noies i els nois al coneixement i l’estima de les muntanyes que els en-

el segon trimestre, es modifiquen els horaris de les classes per permetre que els alumnes puguin practicar l’esquí alpí a l’estació de Vall de Núria un dia a la setmana. L’esquí està englobat dins de les activitats previstes en el programa d’educació física i és una activitat obligatòria pel fet de formar part del currículum escolar dels alumnes.

volten, el centre proposa el foment de la pràctica de l’esquí alpí pels següents motius: primer, per la proximitat amb l’estació

Cada alumne rep un total de 10 jornades de classes d’esquí

de Vall de Núria, que és un referent de la comarca; segon, com

durant el curs; així quan acaben els estudis obligatoris de Se-

a pràctica i transmissió dels valors que dóna l’esport i que són

cundària han acumulat un total de 40 dies d’esquí, fet que per-

eixos primordials de l’àrea d’educació física; tercer, com a eina

met tots els alumnes assoleixin un alt grau d’autonomia a la

de formació de la personalitat dels nostres alumnes encami-

neu.

nada cap a la pròpia autonomia, perseverança i companyonia; quart, el fet d’aprendre a moure’s en un medi com el de la neu

L’activitat arriba enguany als 10 anys de vida.

els pot ser útil en un futur professional lligat directament o indirectament amb Vall de Núria; cinquè, afavorir les opcions que tots els alumnes de l’escola puguin optar si ho desitgen a cursar l’ESO Esquí al SIN Joan Triadú de Ribes de Freser, i posteriorment els estudis esportius de Grau Mitjà en tècnic d’esquí alpí, de surf de neu i de mitja muntanya que ofereix l’Institut Abat Oliba de Ripoll.

El centre ha introduït en el seu pla d’estudis d’educació física i medi natural una activitat que es realitza cada dilluns al matí durant els mesos de gener i febrer, centrada en els alumnes de Cicle Superior. L’estructuració diària es basa en dues hores d’aprenentatge d’esquí i una hora de taller, en què es treballen diferents aspectes socials, econòmics i d’infraestructura referent a l’Estació d’Esquí i Muntanya de Vall de Núria. El projecte també ha estat un catalitzador perquè altres centres de la comarca el vulguin adaptar al seu pla d’estudis. Un exemple d’això és l’escola Doctor Robert de Camprodon que aquest curs 2014-15 inicia un projecte semblant adreçat també als alumnes de cicle superior d’educació primària a l’estació de Vallter 2000.

CATALUNYA AVENTURA - El RipollĂŠs

la guia activa Allotjaments Rurals i Hotels

22 Cataventura.cat

Restauraci贸 i Oci

CATALUNYA AVENTURA - El Ripoll茅s

CATALUNYA AVENTURA - Reportatge / LES MANS

INTRODUCCIÓ:

LES TEVES MANS, A LES TEVES MANS Redactor: Francesc Roldan

FER ÚS DELS DESCANSOS - És interessant esmentar en aquest cas, que en entrenar moltes vegades pensem en la força dels nostres dits com a tendons, lligaments i resistència de la nostra pell. Però si considerem el poder generar un canvi significatiu mitjançant l’adaptació de forma específica per a la preparació muscular, hem de comprendre que les millores que tant volem requereixen un temps d’adaptació. Respectar els períodes de descans i la cura de les nostres mans ens ajudarà a evitar lesions i a millorar el nostre rendiment. Quantes vegades has hagut de deixar d’escalar pel dolor dels calls a la mans o el desgast de la pell en les gemmes? Les mans són el motor principal de l’escalada i hem d’aprendre a apreciar-les, cuidar-les i usar-les bé. Hem de considerar que la cura de la nostra pell és fonamental. Com a escaladors hem de ser conscients que si no cuidem les nostres mans no podrem obtenir el millor rendiment, sobretot en períodes d’entrenament constant on la nostra pell no arriba a regenerar-se per complet. A continuació exposem alguns trucs i consells que, segurament, milloraran la teva cura de mans abans, mitjançant i després d’escalar.

ELS CALLS A LES MANS - Els calls a les mans són inevitables després de sessions pesades de pes mort, rem amb barra, dominades o amb cordes. Són inevitables en totes

COM EVITAR PROBLEMES AMB ELS CALLS?

les modalitats de l’escalada, es formen en punts on es produeix un frega-

Si no es controla l’evolució dels calls, poden produir-se esquinçaments

ment o pressió repetit i perllongat. Com a conseqüència d’aquest procés

(estrips) en la pell, la qual cosa ens apartarà de l’entrenament durant un

es forma una capa de pell morta, endurida, rugosa, i de color groguenc,

parell de setmanes.

que protegeix l’àrea afectada per la pressió i evita la possibilitat que es produeixi una infecció o una deformació.

• Usa magnesi en pols. El magnesi emplenarà els plecs de la teva pell, fent que menys superfície de la mateixa estarà exposada a la pressió de

EVITAR LA PELL SECA

la barra.

- És recomanable mantenir la pell humida i ﬂexible. Això ajudarà a mantenir aquestes callositats preuades que tant treball costa obtenir, les que

• Hidrata les mans diàriament amb alguna crema de mans, sobretot, si

duraran més si no es ressequen. La pell seca s’estripa més fàcilment. Una

usem molt magnesi, que les seca.

pell sana, hidratada i ben cuidada serà més resistent, ﬂexible i elàstica, podent d’aquesta manera estendre les sessions d’escalada ja sigui en

• Tingues cura dels calls. Mai els tallis, doncs sagnaràs. Millor és

roca o en resina. Per això és important rentar-se bé les mans després de

desgastar-los amb massatges amb Pedra Pòmez, que en ser una pedra

cada sessió. El magnesi pot ressecar-te molt les mans actuant com un

rugosa, anirà raspant (desgastant) progressivament el call, fins a la seva

agent extern nociu per a la teva pell.

pràctica desaparició. Aquest procés ho realitzem després de submergir les mans en aigua

MANTENIR LA PELL SUAU

calenta durant 1 minut o 2, per estovar els calls, i posteriorment asse-

- Mantenir la pell suau pot semblar contraproduent per a l’escalada.

quem les mans amb una tovallola. Els teus calls sobresurten una mica i

No obstant això, la durada de les sessions és directament proporcio-

es tornen blancs, la qual cosa indica la pell morta.

nal a la resistència al dolor, no a la duresa de la teva pell. Els teus nervis

L’objectiu és llevar aquesta capa morta, i reduir la grandària del teu

s’adaptaran a llargues sessions i ells seran, no la teva pell, els qui et diran

call, fins que la seva superfície estigui al mateix nivell que la pell de la

que els teus dits ja han tingut suficient (John Sherman, 1997 “Bulder la

resta de la mà. Aquest tractament convé realitzar-lo almenys, cada 2

técnica de escalada en bloque, Mauales Desnivell”).

setmanes.

Redacció Catalunya Aventura: Francesc Roldan 24 Cataventura.cat

QUÈ FER QUAN PATIM UN ESTRIP DE PELL? Els calls que s’estripen, no solament són molests i dolorosos, sinó que poden necessitar fàcilment 2 setmanes per ser reparats, com hem comentat anteriorment. Si es vol acabar la sessió d’entrenament després de l’aparició d’un esquinçament, cal donar-li la volta a la pell estripada, aplicar-li magnesi en pols per parar el sagnat, i prevenir que entri brutícia a la ferida. És un procediment dolorós, però et permetrà acabar el teu entrenament. Després de completar la sessió netejarem amb aigua calenta i sabó la ferida, per netejar la sang seca, les impureses i els possibles bacteris que puguin infectar-la i, després, hi aplicarem Betadyne. El pas següent és tallar el tros de pell morta (per regenerar aquesta al més aviat possible). Després submergirem la mà en aigua calenta amb sal durant uns 10 minuts. Mantindrem les mans hidratades el major temps possible, usant una crema freda. Finalment protegirem la ferida amb alguna bena damunt d’una gasa. Encara que és una opció menys econòmica, també es poden usar tires de Compeed, que aguanten diversos rentats i regeneren més ràpid la zona danyada. Un cop llegits aquests consells, surt, escala i entrena, però no oblidis que la salut de les teves mans, està a les teves mans.

CATALUNYA AVENTURA - Entrevista: MARC PUIG AMIEL

Marc Puig

SUPERACIÓ personal i física Marc Puig Amiel és un jove farmacèutic de 27 anys i esportista amateur que, per amor, viu entre el seu poble natal, Santa Coloma de Farners i Barcelona. Esportivament parlant, en Marc porta anys treballant per satisfer les necessitats físiques que el seu cos requereix. La seva vinculació amb l’esport li ve des de ben jovenet, quan jugava a hoquei patins amb el Club Hoquei Farners. A partir de l’any 2013 va entrar en el món de la competició i ho va fer participant en diferents disciplines esportives: triatlons, duatlons, travesses de natació, Ironmans... Avui coneixerem una mica més sobre la persona d’en Marc i la seva trajectòria esportiva, així com sobre la seva darrera aventura, un Ultraman.

Per començar, Marc, quines inquietuds vas tenir per iniciar-te en aquest món de la competició d’ultraresistència? L’any 2010, amb un amic, vàrem realitzar la “Transpirenaica” caminant. Una ruta de 850 km per camins de muntanya que transcorren entre “Cabo de Higuer” (Irun) i Roses, amb un desnivell positiu acumulat de 42000m en 30 dies de ruta. La vàrem realitzar en autosuficiència, és a dir, amb tot el que necessitàvem a sobre (roba, tenda de campanya, sac de dormir...), exceptuant el menjar i el beure. Durant aquests dies va ser quan vaig sentir que se m’encenia el llum que portava a dins. El mateix llum que m’ha portat a participar en proves d’ultraresistència. Fa uns mesos vares completar l’Ultraman de Gales, una de les proves més dures del planeta, en què consisteix? És un triatló de llarga distància, de tres dies consecutius de durada, repartits de la següent manera: Primer dia.- 10 km nedant i 145 km en bicicleta de carretera. Segon dia.- 277 km en bicicleta de carretera. Tercer dia .- 84 km corrents (l’equivalent a dues maratons).

Redacció Catalunya Aventura: D. Colomer 26 Cataventura.cat

Entrevista: MARC PUIG AMIEL Com és la preparació que duus a terme per entrenar les diferents disciplines esportives d’aquestes proves , nedar, bicicleta i córrer? El dia a dia resulta complicat. Compaginar-ho amb la vida personal no és fácil. El primer que vaig haver d’ aprendre va ser a organitzarme bé. La constància i la paciencia també juguen un paper molt important i esdevenen dos pilars bàsics per a qualsevol esportista que vulgui poder tirar endavant amb un projecte esportiu d’aquestes característiques. Ultraman és sinònim d’ultraesforç. En ell es practiquen tres disciplines esportives completament diferents (nedar, pedalar i córrer), en les que millorar temps resulta molt costós i complicat, alhora que representa una inversió de temps molt elevada. Per sobre de tot, és ultraimportant que t’apassioni el que fas. El temps és un una cosa molt valuosa i no és qüestió de perdre’l. Per preparar un ultraman, la dieta diària també ha d’estar sotmesa a rigorosos controls? Normalment sí. Per preparar bé una prova d’aquestes característiques has de tenir un control alimentari rigorós i adequat. Una bona alimentació, juntament amb un bon entranament, un bon descans i una bona estima i recolzament de la gent propera (parella, familia, amics...), són les bases i la clau de l’èxit. Pràcticament, en cada àpat menjo hidrats de carboni. Normalment faig cinc ingestes abundants al día, a més del que menjo i bec quan entreno. La hidratació també és un factor determinant per a un rendiment òptim. No sempre puc menjar el que m’agradaria, però... si que sé quan puc permetre’m un caprici. A més d’haver acabat un Ultraman en segona posició, s’ha realitzat un documental sobre el mateix, oi? De què va Utramarkuk? Ultramarkuk és un documental en el que s’explica què passa durant els dies previs a la prova, durant la realització de la mateixa, i durant els moments posteriors a cada día de competició. El que hem buscat amb aquest documental és que tota la gent implicada en un projecte d’aquest nivell es senti identificada. Tant el propi competidor, com les persones que l’envolten, el recolzen i l’ajuden. S’ha intentat transmetre i mostrar la importància que tenen les persones de l’entorn més proper del competidor, mostrant que, quan un esportista d’aquest nivell manifesta que “mai corre sol”, és per algun motiu.

On es pot veure aquest documental? A finals de febrer està previst que es publiqui a internet. Abans però, ja ho anunciarem a les xarxes socials. Quines proves tens previstes realitzar properament? El proper mes de març participaré a l’Ironman de Sud-àfrica (3’8km nedant, 180 km en bicicleta i 42 km corrents). Intentaré classificarme per poder anar al campionat del món, que es celebrarà el mes d’octubre a Kona, Hawaii. El mes de juliol participaré en una prova que es diu Gigathlon, i que es celebrarà als alps suïssos. Es tracta d’una prova de dos díes de durada, on el primer dia s’han de realitzar 190 km, i el segon 215 km. combinant cinc disciplines diferents: bicicleta de carretera, bicicleta de muntanya, natació, patins en línia i córrer. D’aquesta prova també es farà un documental. Mai abans s’ha fet un documental d’aquesta prova a Espanya, així que...si tot va bé, aquest serà el primer. A totes les persones que comencin o vulguin iniciar-se en aquest món, quin consell els donaries? Dedicació, constància i esforç, però...per sobre de tot, han de saber i ser conscients que això es el que realment volen fer. Com he comentat abans, la preparació d’aquest tipus de proves requereixen una inversió de temps important, en detriment de parella, familia, amics i altres hobbies o aficions. Per acabar, Marc, on podem seguir els teus progressos i estar al dia de les teves aventures? Sóc bastant actiu a les xarxes socials. Qui estigui interessat en seguir-me, pot fer-ho a: Facebook: Mark Puig // Instagram: markpuig // Twitter: markpui7

CATALUNYA AVENTURA - RUTA EDITORIAL ALPINA

Montserrat

Ermites de Tebaida i Miranda de Sant Jeroni Excursió magníﬁca i adient per fer-se càrrec de la solitud i les

Al coll de la Canal Plana (1.019 m – 1h 13min) continueu recte.

privacions en què vivien els eremites. Part de l’itinerari coincideix amb

Més endavant deixem a la dreta un senderó que porta al Cavall Bernat

el GR 4 i el GR 172.

(1h 28min), i, després de la balma del Cavall (1h 29min), la bifurcació a Sant Antoni (1h 31min), on podeu anar i tornar en 8 min.

L’itinerari l’inicieu al Monestir (720 m), pujant les escales a l’esquerra del

A la següent bifurcació (1h 33min) trenqueu a l’esquerra pel corriol

brollador de la font del Portal, al capdamunt de les quals, deixant el camí

que enllaça amb el Camí Vell de Sant Jeroni, on arribeu poc després

del Viacrucis a mà esquerra, passeu a l’altre vessant per un pontet.

(1h 39min). Continueu pujant i després d’una curta ziga-zaga el camí

Al cap de 14 min passeu pel pas dels Francesos (850 m). A la plaça de

s’ajunta amb el Camí Nou. Seguiu aquesta via, passant per la capella de

Santa Anna (20 min) (nus de camins) gireu a la dreta. Passeu pel mirador

Sant Jeroni (1.149 m – 1h 54min) i per l’enllaç amb el camí dels Francesos

(22 min) i a la següent bifurcació seguiu el camí dels Totxos, a la dreta.

(1h 57min), fins arribar a l’antic restaurant i anteriorment ermita de Sant

Passeu l’enllaç a la Trinitat (32 min) i arribeu a l’ermita de la Santa Creu

Jeroni (1h 59min) i finalment a la miranda de Sant Jeroni (1.237 m – 2h

(35 min) (a llevant hi ha la de Sant Dimes, amb el pas barrat). Torneu

03min).

enrere i agafeu el corriol d’enllaç cap al pla de la Trinitat (946 m – 44 min) i la Trinitat (47 min, en ruïnes). Seguiu vers el SW pel PR C-19. Continueu pel camí de Sant Salvador, a mà dreta (54 min) (Sant Benet queda al sud, 5 min anar i tornar). Passeu prop de la balma de Sant Salvador, o cova de les Cabres (1h 04min), i pel coll de Sant Salvador (1.071 m – 1h 07min).

1.237 m 2h 03min Desnivell: 533 m Dificultat: mitjana

CATALUNYA AVENTURA - LA MEDITERRÀNIA

PERILLS OCULTS DE LA NAVEGACIÓ PER LA MEDITERRÀNIA Redactor: Antoni Argemí

L’electrònica i els canals de comunicació ens ofereixen una seguretat

Onades Gegants

i estat d’alerta constant per a la navegació marítima, que comple-

El 3/3/2010 una onada gegant, seguida de dues més, van impactar al

menten més que sobradament els nostres coneixements mariners.

creuer Louis Majesty que navegava de Cartagena a Gènova, provocant

En aquest article, lluny d’inquietar a ningú, posarem en relleu

la mort de dues persones i nombrosos ferits. No és fàcil que el mar pugui

l’existència de fenòmens singulars lligats al nostre mar, esdeveni-

posar en perill una nau de 40.876 tones, 207m d’eslora i 10 cobertes en

ments reals que difícilment ens afectaran però que, si es presenten

altura, capaç d’allotjar 2500 persones, tenint en compte que ja navegava

amb total imprevisibilitat, poden provocar un desenllaç fatal.

en condicions controlades, perquè estava convenientment alertada de la

Nombroses són les forces naturals pertorbadores que poden afec-

situació meteorològica i havia decidit no atracar més a ports espanyols.

tar la navegació pel Mediterrani. Entre d’altres podríem examinar

Tot i això es va haver de refugiar a Barcelona després de l’incident per

l’anomalia de les rissagues que afecten Ciutadella, però que també

atendre als ferits. Això passava a 25 milles del Cap de Begur, a la mateixa

han afectat la badia de Palma, o es fan sentir al golf de Trieste (Itàlia),

àrea mediterrània on el febrer de 2005 el Grand Voyager va ser també

o al Golf de Gabés incidint sobre les costes de Tunísia i Malta.

impactat per una onada gegantina que, trencant vidres i finestrals va en-

(Al tercer número d’aquesta mateixa revista vam fer un article

vair l’interior i va destruir tot el sistema elèctric, deixant-lo a la deriva 36

monogràfic estudiant-les).

hores amb nombrosos ferits a bord.

També anem sobrats d’estadístiques sobre els llamps que afecten

Durant segles les llegendes marineres han parlat d’onades gegants a tots

embarcacions a l’alta mar, o podem revisar els informes de puntuals

els mars, algunes de fins a 30 m., que apareixien de sobte fins i tot con-

xocs amb balenes. O l’aparició de bancals de sorra semi submergida

tra el corrent i la direcció dominant de l’onatge. La ciència havia negat

on abans la navegació era lliure; o esculls mal detectats; o corrents

fins ara aquests relats basant-se amb els models matemàtics. Recents

inesperats per la seva intensitat. Hauríem de qüestionar-nos també

imatges de satèl·lit han confirmat i registrat a diferents oceans onades

el per què es produeixen (massa sovint) col·lisions entre vaixells

desmesurades (freak waves) sense relació amb fenòmens sísmics (tsu-

de totes dimensions. I, encara que aquest no és un mar de grans

namis). En l’actualitat estan en estudi, ja que en són detectades vàries

remolins, no oblidem tampoc els seus efectes engolidors.

cada any amb una altura de 20 a 30m. Amb data de publicació del 5/3/2010, Europa Press recull un interessant

A diferència de l’Atlàntic, on els temporals són més previsibles en

article de Marta Alonso, membre del “AREA DE CONOCIMIENTO DEL

intensitat, trajectòria i durada, amb onades llargues i disteses, el

MEDIO FISICO DE PUERTOS DEL ESTADO” (Ministeri de Foment) on

Mediterrani explota de sobte amb vents inesperats i una onada

estableix varis tipus d’onades gegants:

curta i enverinada, ingovernable. Temibles mestrals al Golf de Lleó, duríssims gregals al Canal de Sardenya, severes tramuntanes i llevan-

-- Onades “assomeradas”. Una sola onada pot absorbir l’energia

tades entre Catalunya i Ses Illes Balears. Mar perillós amb borrasques

de la resta de circumdants i enfilar-se amb una altura de cresta

imprevisibles i esculls esperant a qualsevol punt. Però aquests encara

desmesurada.

els podem prendre com episodis controlables d’aquest mar entranya-

-- Murs d’aigua que es propaguen vàries milles fins a desfer-se.

ble i diabòlic al mateix temps.

-- Grups de tres onades (les tres germanes) molt més grans que les adjacents.

A l’article només farem esment en format simplificat de tres fenò-

-- Onades gegants solitàries que es col·lapsen en qüestió de segons.

mens excepcionals que escapen a qualsevol anticipació, i que ens

Segons l’experta, la perillositat d’aquest fenomen radica en el seu

deixen en mans de la fortuna si mai ens hi trobem.

caràcter inesperat i insòlit.

Redacció Catalunya Aventura : Antoni Argemí 30 Cataventura.cat

Caps de fibló (o mànegues)

1—Apareix un punt enfosquit d’entre 10 i 20m de diàmetre a la superfície

Són espectaculars columnes d’aire i aigua en ràpida rotació que neixen

de l’aigua, envoltat d’una agitació anormal de la superfície del mar.

de núvols cumuliformes i arriben a la superfície del mar. Poden girar a 120-130 km/h , tot i que en altres latituds se n’han documentat fins a 200

2—Neix un embut de la base dels núvols i l’agitació que havíem observat

km/h. La seva previsió és impossible amb una antelació superior a les

en superfície es torna una espiral de vent.

dues o tres hores, ja que no estan lligats a situacions atmosfèriques extremes. En general es despengen d’una línia de núvols recta i horitzon-

3—S’observa clarament un anell d’aigua polvoritzada en forma de cilin-

tal, a uns 600 m d’altura. El diàmetre més prim de la trompa està entre

dre irregular pel damunt de l’aigua, al mateix temps que es veu que de

10 i 25m i es desplacen a uns 18-20 km/h (velocitat que ens permet fugir

l’embut dels núvols una fina mànega va a trobar-se amb l’anell d’aigua

si som a la seva àrea d’inﬂuència).

en superfície.

Les costes llevantina i balear són les més singularment afectades pel

4—L’esplèndid fenomen està ja format i connecta mar i núvols amb una

fenomen. Neixen i moren en el mar, però si arriben a tocar terra (torna-

velocitat ciclònica d’uns 120-130 km/h

dos) són un sever mitjà de destrucció. La incidència màxima del fenomen es concentra entre setembre i no-

5—L’etapa de dissipació sol ser de baix cap a dalt i sol coincidir amb el

vembre amb una tendència general a presentar-se entre el migdia i el

començament d’un fort ruixat.

capvespre. Tot i la virulència, la durada estimada està entre 5 i 15 minuts. El lloc més propici del món són els Cayos de Florida, on en 1 any (1969) se’n van detectar 400. Descrivim les fases del cicle de formació d’un cap de fibló, important a tenir en compte si naveguem entre el País Valencià i ses Illes en l’època descrita. Tot i ser una singularitat puntual, la seva capacitat destructiva és letal.

CATALUNYA AVENTURA - LA MEDITERRÀNIA Tsunamis

Hi ha dos poderosos volcans submarins a la conca mediterrània.

Investigadors de l’ Institut Nacional de Geologia i Vulcanologia d’Itàlia

Un d’ells, el Kolumbo, situat a 8 km al NE de la illa de Santorini, al Mar

afirmen que fa 8.000 anys una abrupta erupció del volcà Etna a l’Illa

Egeo, tot i que en l’última erupció el 1650 va provocar 70 víctimes i la

de Sicília va provocar un violent tsunami que va devastar gran part del

desaparició de centenars o milers de caps de bestiar, no sembla rellevant

Mediterrani. Alguns historiadors relacionen directament aquell desastre

a efectes de sismes submarins.

amb el diluvi universal que relata la Bíblia. En canvi, l’altre, el Marsili, gegant submarí del Mar Tirreno, és el més El geòleg francès Michel Villeneuve del Centre Nacional d’Investigacions

gran d’Europa. Amb 70 km de llarg i 30 d’ample, s’aixeca 3.000m sobre

Científiques va reclamar, després del sisme submarí de Sumatra que

el fons oceànic i forma cràter a 450m per sota del nivell del mar. No està

va originar el terrible tsunami del 26/12/2004 amb 230.000 víctimes

registrada històricament la seva última erupció, però els senyals obser-

mortals, una xarxa de sensors al Mediterrani, ja que el nostre mar està

vats a partir de l’última campanya d’investigacions iniciada el febrer del

establert sobre un sistema geològic idèntic a la falla de Sumatra.

2010 amb el buc oceanogràfic Urania, del CNR, han generat molta preocupació. Els esllavissaments de terres indiquen gran inestabilitat. El risc

A l’antiguitat es té notícia d’un potent tsunami sobre Alexandria el 21 de

és real però difícil d’avaluar.

juliol de 365 relatat, entre d’altres, per l’historiador Amiano Marcelino, que va ser demolidor des del delta del Nil fins a les costes de Croàcia.

Segons Enzo Boschi, president de l’Institut Nacional de Geofísica i vul-

També està datat el que es va produir sobre la costa de la illa de Rodes

canologia, el Marsili no avisarà perquè, a diferència de l’Etna, no disposa

el 1303.

de sistemes sensors. Segons aquest expert, demà mateix es podria esfondrar, ja que les investigacions detecten gran fragilitat a les parets del

Més recentment, el 1908 es desencadena a Itàlia la tragèdia del tsuna-

volcà, que conté immenses quantitats de magma.

mi que va ocasionar 75.000 víctimes a Messina, o el de 1999 al mar de Màrmara que va arrasar el nord d’Anatòlia turca deixant 17.000 víctimes.

En cas de produir-se l’esdeveniment, seria el causant de grans movi-

Menys virulenta la sacsejada que el juliol de 1956 va arrasar les costes

ments sísmics submarins al sud d’Itàlia, seguits d’un o més tsunamis

de les illes gregues d’Argus i Astypalaea amb onades de 20-25m segons

impredictibles.

dades del centre Geofísic Nacional d’Estats Units. Recordem el centenar de vaixells que es van enfonsar a les costes de Mallorca a conseqüència del “lleuger” tsunami provocat pel terratrèmol del 24 de maig de 2003 a la costa argelina.

Redacció Catalunya Aventura : Antoni Argemí

CATALUNYA AVENTURA - Ruta / 5 ANYS DE CARACREMADA

5 ANYS DE RUTA CARACREMADA. PASSAT, PRESENT I FUTUR DEL TREKKING DEL PREPIRINEU

1a etapa: Creu del Cabrer – Cap de la Serra – Sant Miquel de Peguera – Portell d’en terrers – Mas de la Roca d’en Ferrús – l’Estret – el Portet – Molí de la Farga – l’Espà – Sorribes – Coll del Cap de Creu - Gósol. (Molí de Gósol – càmping Cadi vacances) Desnivell: 597 metres de pujada i 1.152 metres de baixada.

Aquest any 2015 serà el 5è aniversari de la ruta del Caracremada.

Opcional: pujada a la Gallina Pelada des de l’Estret per les Llosenques i

Una ruta que discorre pel Prepirineu català, més concretament per

cim de la Roca Blanca +/- 337 metres

les zones altes de les comarques del Solsonès i el Berguedà, tocant també terres de l’Alt Urgell.

2a etapa: Gósol – Forat de Torrentsera – Torrent Fosc - Coll dels Belitres – Cap del Verd – Coll de Veis – Prat Major

Mica en mica s’ha fet un bon forat dins del calendari excursioni-

– Coma Pregona – Coll de Port – Tuixén Lavansa .- Refugi de l’Arp.

sta català, atraient també a gent forana, sobretot valencians,

Desnivell: 1.272 metres de pujada – 682 metres de baixada.

madrilenys i d’altres indrets, com ara França. Després de 5 anys evolucionant i creixent, podem dir que la ruta del Caracremada ja es

3a etapa: Refugi de l’Arp – Estació d’esquí Tuixén Lavansa

una clàssica dins de l’excursionisme a casa nostra, i una assignatura

– Clots de Rebost – Tossa Pelada – Pedró dels Quatre Batlles

pendent per a aquells a qui els agraden les voltes circulars de diversos

– Portell del Llop – la Bòfia – Estació esquí Port del Comte

dies de durada.

– Santa Magdalena – Sant Llorenç de Morunys. Desnivell: 623 metres de pujada i 1.438 metres de baixada.

Pels que encara no la coneguin, direm que la ruta del Caracremada travessa els principals massissos del Prepirineu: Rasos de Peguera,

4a etapa: Sant Llorenç de Morunys – la Creueta – Collet de les Valls

Serra d’Ensija, Pedraforca, Serra del Verd, Serra del Port del Comte i

– Pont sobre el Pantà de la Llosa del Cavall – Collet dels Llengots

Serra de Busa, amb la peculiaritat que cada dia de ruta s’està en una

– Creu del Capolat – el Capolatell (la Presó de Busa) – Creu de Capolat

muntanya diferent.

– Casa Vila – Els Colls – Grau de les Collades – Sant Pere de Graudescales – Mirador dels Presidents – Molí Bancells

Inicialment, la ruta “standard o original” era un trekking de 5 dies de

(Aiguadora).

durada i tenia les següents etapes:

Desnivell: 879 metres de pujada i 879 metres de baixada.

34 Cataventura.cat

5a etapa: Molí Bancells (Aiguadora) – Sorribes – Bauma de Sallent – la

5a jornada: Refugi Coll de Port ó Refugi de l’Arp – Coll de la Font

Casa Grossa – Bauma del Tec – la Torre (Canals de Catllarí) – Serrat de Cal

d’Arderic – Tossa Pelada – PEDRÓ DELS QUATRE BATLLES – Cap de les

Jardí – Refugi dels Rasos de Peguera – Creu del Cabrer.

Pedrusques – Portell del Llop – Xalet del Serra – LES MORRERES

Desnivell: 995 metres de pujada.

– Serra de Querol – Estació d’esquí de Port del Comte – Les Barraques – Els Hiverns – Santa Magdalena dels Traginers – Càmping Morunys

Amb el temps s’han anat fent diverses variants per adaptar la ruta a 4

– Alberg Torre Baró.

dies, l’anomenada “reduïda”, que enllaça les jornades 5a i 1a, escurçant-

Distància: 20 quilòmetres 60 metres.

les i presentant una molt bona alternativa per l’atractiu pont cabrerís.

Desnivell: 733 metres de pujada i 1.784 metres de baixada.

També hi ha les tres microcremades, que són rutes circulars independents de tres dies, que ens mostren diversos sectors de la ruta que, en conjunt,

6a jornada: Càmping Morunys – Alberg Torre Baró – Sant Llorenç de

ofereixen una visió força àmplia i variada de la zona.

Morunys – La Creueta – Pantà de la Llosa de Cavall – Coll dels Llengots – Trasserres – Creu de Capolat – Presó de Busa – Creu de Capolat

També s’ha adaptat la ruta a la BTT, al cavall i a les raquetes de neu.

– EL COGUL – Canal de Casa Vila – Fageda de Busa – Grau de Valielles

En breu sortirà el nou mapa de la ruta dedicat a les versions ciclable i

– TOSSAL DE LES VIUDES – Grau de Valielles – Sant Andreu de Valielles

eqüestre, juntament amb l’anomenada “Caracremeitor”, que és una ver-

– Molí de Bancells.

sió ampliada i força més exigent, que puja 10 dels 100 cims principals de

Distància: 22 quilòmetres 660 metres.

Catalunya, segons el catàleg de la FEEC.

Desnivell: 1.658 metres de pujada i 1.680 metres de baixada.

La síntesi de la Caracremeitor, amb 10.000 metres de desnivell positiu,

7a jornada: Molí Bancells – Mirador dels Presidents – Cap de la Devesa

l’equivalent en negatiu i 150 quilòmetres de llargària, tot plegat a fer en

– Santa Margarida de Vilella – SERRA DE TOSSALS – Santuari de Tossals

7 dies, és la següent:

– Coll de Jouet – La Creueta – Pi de les Tres Branques – Càmping Font Freda – Coll d’Estela -COGULLÓ D’ESTELA – Coll d’Estela – Collada dels

1ª Jornada: Rasos de Peguera – Coll de la Creu del Cabrer – Peguera

Rasets – Coll de la Creu del Cabrer – Rasos de Peguera.

– Mas del Ferrús – l’Estret – Roca Blanca – CAP DE LA GALLINA PELADA

Distància: 29 quilòmetres 660 metres.

– Refugi d’Ensija – Pleta de la Vila – Càmping Repòs del Pedraforca.

Desnivell: 2.145 metres de pujada i 1.126 metres de baixada.

Distància: 17 quilòmetres 640 metres. Desnivell: 823 metres de pujada i 1.511 metres de baixada. 2a Jornada: Càmping Repòs del Pedraforca – Saldes – Coll de Jou – Cap de Reu – l’Enforcadura – POLLEGÓ SUPERIOR DEL PEDRAFORCA – l’Enforcadura – Tartera de Gósol - Gósol (Molí de Gósol - Càmping Cadi Vacances). Distància: 15 quilòmetres 420 metres. Desnivell: 1.546 metres de pujada i 1.496 metres de baixada.

3a jornada: Gósol (molí de Gósol - Càmping Cadi Vacances) – Font de Terrers - les Bassotes - Serra Pedregosa - Coma de Cortils - Pas de Gosolans - COMABONA – Serra Pedregosa – Coll de les Bassotes – el Colell – Serrat de la Portella – Coll de Font Terrers – Gósol – (Molí de Gósol - Càmping Cadi Vacances). Distància: 18 quilòmetres 910 metres. Desnivell: 1.416 metres de pujada i 1.326 metres de baixada. 4a jornada: Gósol (molí de Gósol - Càmping Cadi Vacances) – Borda del Tinent – Torrent Fosc – Coll dels Belitres – CAP DEL VERD – Coll de Veís – Prat Major – Els Ordiars – Coll de Coma Pregona – Prat Parcerís – Refugi Coll de Port o Refugi de l’Arp. Distància: 16 quilòmetres 260 metres Desnivell: 1.504 metres de pujada i 902 metres de baixada.

Redacció Catalunya Aventura: Pako Crestas · Fotografia: Pako Crestas

CATALUNYA AVENTURA - Ruta / 5 ANYS DE CARACREMADA

Va treballar en la indústria tèxtil a la Pobla de Lillet, on, entre 1929 i 1930 va cometre els seus primers sabotatges en una fàbrica que havia acomiadat treballadors. Va acabar a la presó. Posteriorment va treballar en les mines de Fígols i participar en les lluites obreres del Berguedà. Va participar en la Revolta de l’Alt Llobregat de 1932 i va ser empresonat sis mesos. Aquest mateix any va intervenir en la vaga de tramvies a Barcelona i va tornar a ser empresonat. Va ser alliberat el 19 de juliol de 1936, en començar la guerra civil espanyola. Durant la guerra es va allistar a la Columna de Ferro de València i va lluitar al front de Terol passant després a la Brigada Columna Terra i Llibertat, amb la qual va lluitar a Madrid, el front d’Aragó i el front del Segre. Es va exiliar a França el 1939, on va ser internat al camp Justament aquest any, per celebrar el 5è aniversari i tot coincidint

de concentració de Saint -Cyprien i el camp d’Argelers, d’on va fugir.

amb la sortida al mercat del nou mapa, es farà una edició oberta del Caracremeitor amb la participació del seu dissenyador, en Pako Crestas,

En plena Segona Guerra Mundial, l’any 1943, va ser detingut pels nazis a

amb la diferència que es concentrarà en 5 dies enlloc dels 7 programats,

Perpinyà. L’any següent es va escapar i es va incorporar a la resistència

enllaçant jornades (1a i 2a) – (4a i 5a). També comptarà amb el transport

francesa de Llemotges i el maquis de Rochechouart (Alta Viena), on se’l

d’equipatges, per ajudar a fer una versió més esportiva o “running”. Sota

va conèixer com a Capità Raymond, realitzant múltiples sabotatges. Les

el títol VOLS MORIR?

autoritats franceses li van concedir la Legió d’Honor, que ell va rebutjar.

Farem aquesta edició especial a finals de juny amb un grup limitat a 20 persones. O sigui que, qui tingui esperit de veritable Caracremada

Entre les accions realitzades pel Capità Raymond com a membre de la

Passos-Llargs, aquí té una bona oportunitat per posar-se a prova.

resistència francesa, destaca el sabotatge dels trens que transportaven la

Potser el fet més diferencial i característic de la ruta és la reivindicació

unitat d’elit Panzer SS Das Reich, el 7 juny 1944, per intentar contrarestar

de Ramon Vila Capdevila, àlies “Moroto” “Passos-llargs” “Peus-llargs”,

l’ofensiva aliada fruit del desembarcament de Normandia.

“Capità Raymond” “Ramón Llaugí” o “Caracremada”, que va ser l’últim lluitador armat llibertari contra el feixisme a Catalunya.

El sabotatge va ser replicat de manera salvatge pels nazis, que van tancar

El que...dit en altres paraules, seria considerat com l’últim maqui català.

dins de l’església a tota la població d’Oradour-sur-Glane (població propera

Caracremada era fill de la zona. Va néixer l’abril de 1908 a les proximi-

a la zona on es va fer el sabotatge) i van cremar l’edifici provocant la mort

tats del poble de Peguera, concretament al Mas de la Plana. A la llera

de més de 600 persones, inclosos ancians i nens.

d’una família humil, fill de Ramón Vila Llaugí i Carme Capdevila Solé, va ser víctima de l’explotació infantil en les fàbriques de la conca del Llobre-

La contraofensiva va ser immediata, i amb l’ajuda del capità Marc de

gat. De petit va patir cremades a la cara i la mà i va perdre la germana en

l’Armeé Secrète, la unitat Das Reich va ser exterminada. Avui dia encara

un incendi a casa seva. Als 12 anys va perdre la mare a causa d’un llamp.

es conserva el poble d’Oradour-sur-Glane tal com va quedar després de

Algunes fonts indiquen que aquest mateix llamp va ser la causa de la seva

la batalla (com seria el cas de Belchite a Aragó), tot un exemple per no

cara cremada.

perdre la memòria històrica.

Va tornar a Catalunya per lluitar contra el franquisme. Va fer de guia de la CNT, amb el nom de Ramon Llaugí, travessant molts cops els Pirineus, transportant armes o activistes. Va fer sabotatges contra torres d’alta tensió per lluitar contra el règim franquista. Al maig de 1947 va dirigir un grup de 50 guerrillers que havien d’atemptar contra Franco, que feia una visita a les mines de Sallent, però van fer marxa enrere a causa d’un accident. El 1951, la CNT va decretar la retirada dels seus homes però Ramon Vila va continuar la seva lluita en solitari als boscos de l’interior de Catalunya.

A més, també es podrà optar als diferents serveis annexes, així com a preus més avantatjosos: sauna, massatges, caiac... i a importants descomptes en la botiga

on-line de pakocrestas.com

Més informació de la ruta a peu, BTT, cavall i Caracremeitor, al portal www.rutacaracremada.com , al mail Caracremada@live.com i/o al telèfon 615626813. =============================================== Autor del reportatge: PAKO CRESTAS (Barcelona, 1969). Actualment viu al Garraf. El 7 d’agost de 1963, a les 12:30 de la nit, va caure assassinat per les bales

Alpinista, excursionista i divulgador de temes relacionats amb la

de la Guàrdia Civil en una emboscada prop de la masia de la Creu del

muntanya. Dissenya i gestiona itineraris excursionistes com la Ruta del

Perelló, entre els termes de Castellnou de Bages i Balsareny. Finalitzava

Caracremada. Manté el web www.pakocrestas.com amb el projecte

així la lluita armada a Catalunya. Va ser enterrat a l’exterior del cementiri

“Catalunya. Un país, mil excursions” i ressenyes d’alpinisme i escalada.

de Castellnou de Bages, sense creu ni referència, oblidat entre les fulles, i amb les botes penjades del coll. Ara s’ha construït el Museu dels Maquis,

La web també disposa de botiga on-line amb tracte personalitzat,

justament en el lloc on va caure aquest últim llibertari.

varietat d’articles i marques que ens permet accedir a equipament de primer ordre.

Des de l’organització de la ruta oferim la possibilitat de gestionar la integritat de les reserves amb un preu més econòmic, que inclou tots els

Ha publicat una vintena de llibres i mapes i un centenar de reportatges

àpats i allotjaments, el mapa, una samarreta tècnica exclusiva de la ruta,

en revistes especialitzades de muntanya.

i un dossier informatiu.

Redacció Catalunya Aventura: Pako Crestas · Fotografia: Pako Crestas

CATALUNYA AVENTURA - FIJI

RUMB A

FIJI

Després de gaudir de les illes del Regne de Tonga, gran part de la tripulació del Bora Bora marxa. A partir d’aquest moment la tripulació queda formada únicament per dues persones, l’Anna, la meva dona, i jo mateix. Ens espera una travessa de més de 450 milles fins a Fiji. El nostre destí és Suva, la capital, tot i que per arribar-hi haurem de sortejar un grup d’illes espectaculars, situades a mig camí, a les quals no hi podrem parar per no tenir els permisos adients. Els permisos es tramiten a Suva i això fa que moltes tripulacions, com la nostra, ja no tornin cap allà, doncs després tens els vents en contra. La travessa, tot i els diferents obstacles que hi ha en forma d’illes minúscules, és molt tranquil·la. Durant tot el camí anem coincidint amb un veler canadenc que va sortir de Tonga igual que nosaltres. De dia, veiem les seves veles a l’horitzó i de nit, veiem la llum de posició.

SUVA, AGLOMERACIÓ DE GENT I COTXES Arribem a Suva de matinada. L’entrada a la badia està protegida per uns coralls que fan que a l’interior s’hi estigui molt calmat. El problema és que tenim un dia gris i emboirat que ens dificulta molt trobar l’entrada. Un cop a l’interior ens dirigim al Royal Suva Yacht Club i fondegem a fora. Comuniquem per ràdio amb les autoritats pertinents i procedim a fer l’entrada oficial del país. És com a tots els llocs, et revisen el barco, el menjar, et fan quatre preguntes rutinàries per comprovar que no portis armes, drogues, i un cop finalitzat, ja podem baixar a terra. El contrast és total. De cop i volta caminem per una avinguda concorreguda de milers de persones i milers de cotxes. Això se’ns fa estrany, però ens agrada tornar a trobar supermercats a cada cantonada, botigues, centres comercials. La població està formada pels nadius fijians, i els hindús, que van arribar al segle XIX amb els anglesos per treballar, i ara s’han fet amos de gairebé tots els negocis. Entre ells no es barregen massa, per no dir gens. Passem uns dies per la capital i aprofitem per emplenar el rebost del barco. El problema és el clima, doncs fa molta xafogor i plou cada dia. Ens diuen que això és perquè ens trobem a la part sud de l’illa i que si anem al nord, allà el sol està assegurat.

ILLES MAMANUKAS I YASAWA Per arribar al nostre destí, que són un seguit d’illes anomenades Mamanukas i Yasawa, ens separen unes cent milles i decidim que les farem poc a poc. Així ens aturem a diferents llocs abans d’arribar a la zona més recomanada per anar a gaudir amb el veler. Fem una primera nit a l’illa de Mbengga, i fem una petita incursió per gaudir del happy hour en un petit hotel. El dia següent ens aturem en un lloc solitari, on passem la nit per continuar l’endemà fins a l’illa de Robinson Crusoe. És un resort on hi arriben molts turistes durant el dia i els hi fan un espectacle de dansa i balls tradicionals. Aprofitem per descansar uns dies abans de fer el salt definitiu a la zona de les Malolo Lailai, que és l’inici de les Mamanukas. A partir d’aquí ens anirem trobant un seguit d’illes per anar descobrint, algunes d’elles amb resorts turístics i, moltes altres, amb poblats típics de pescadors. Com ja ens havien anunciat, aquí els dies són assoleiats però ens trobem amb uns vents molt forts. Això fa que haguem d’escollir molt bé les badies on fondejar per passar la nit. La navegació per aquestes aigües no resulta fàcil, ja que les cartes nàutiques no es corresponen amb la realitat que ens anem trobant. Redacció Catalunya Aventura: Quim Carreras

38 Cataventura.cat

Redacció Catalunya Aventura: Quim Carreras

Això ens obliga a estar molt atents als canvis del color del mar, ja que podem passar de tenir 50 metres sota la quilla, a estar sobre uns coralls, sense que a la carta hi hagi res marcat. La part bona és que la pesca és abundant i anem agafant bonítols sense gaire esforç. De seguida descartem moure’ns de nit i optem per navegar únicament amb la llum solar. Els continus errors que veiem a les cartes ens deixen molt intranquils i optem per gravar la nostra ruta amb el GPS. D’aquesta manera, quan fem el camí a la inversa podrem tornar a passar pel mateix lloc resseguint el track, segurs de tenir prou fondària sota la quilla.

BLUE LAGOON D’entre les illes que ens anem trobant ens crida molt l’atenció l’illa

UNA SORPRESA AGRADABLE

Tortuga, del grup de les Yasawa. En aquesta illa s’hi troba el Blue

La veritat, és que personalment m’emporto una molt bona impressió

Lagoon, on s’hi va rodar la famosa pel·lícula “El lago azul” amb una

de Fiji, tot i que abans d’arribar-hi les expectatives no eren gaire altes.

espectacular Brooke Shields. El lloc s’ha convertit en un resort privat

I això que no hem anat a tot arreu on hauríem volgut, ja que les condi-

on només s’hi pot accedir per mar. Nosaltres hi passem uns dies però

cions climatològiques i el temps del que disposes manen.

quedem una mica decebuts del lloc, doncs n’hem trobat de molt més

Ara ja començo a pensar en la nova etapa que ens portarà fins a Bali,

macos. De totes maneres ens fa gràcia haver passat per aquest indret.

passant per les Vanuatu, la Barrera de Corall Australiana, Papua…

L’alternança d’illes solitàries amb illes amb el seu resort de luxe, ens agrada, ja que ens permet passar dies en fondejadors on no hi ha ningú

Ens queda poc de Pacífic, i ja comencem a tenir la vista posada en

i ràpidament anar a fer una vida més social en xiringuitos de platja.

l’Índic...

CATALUNYA AVENTURA - Múixing

Múixing a la Carta Pels plans d ‘Anyella amb gossos de trineu Quan les nevades són generoses, la zona del pla d’Anyella, amb els seus relleus suaus, esdevé una zona ideal per a la pràctica del múixing, doncs tenim la sort, encara, que és poc visitada. Això ens permetrà gaudir del múixing en el seu estat més pur. La ruta d’avui és una ruta espectacular, alpina i solitària. No és una ruta apta per a tothom i no la recomanem fer amb un tir de més de 8-10 gossos. Us aconsellem que valoreu amb cura l’estat de la neu, i tingueu en compte la previsió meteorològica doncs la zona descrita pot ser molt perdedora en cas de poca visibilitat. Iniciem el nostre recorregut des del pàrquing dels Alabaus, situat a l’estació d’esquí de La Molina. Un cop hem repassat que tot l’equip estigui en perfectes condicions ja podem donar l’ordre: ...Avant!!!, alhora que traiem l’àncora que retenia

Una mica més endavant trencarem a la dreta, tot deixant la pista i agafant

la força dels gossos, amb els seus inherents anhels de córrer pel blanc

un fort pendent, que a poc a poc, es va suavitzant. Resseguint la carena

mantell que tenen davant seu.

anirem guanyant alçada i, amb ella, la nostra vista de la Cerdanya i el Ripollès anirà agafant perspectiva, dominant amb la vista des del Perafita

Ens dirigim pendent avall aproximadament un quilòmetre, on intuïm una

fins al Carlit i el Puigmal.

pista forestal a mà esquerra que agafem a tota velocitat.

Estem en el tram més alpí i tècnic de la ruta, aquí un bon gos-guia serà

Un cop assolit un petit collet gaudim de l’excepcional vista del Pla

clau, servint-nos només aquell que sàpiga interpretar les nostres ordres a

d’Anyella, amb el Puigllançada, de 2409 m. a la nostra dreta i el Coll de la

la perfecció i no aturar-se, encara que la feina d’obrir traça sigui feixuga.

Creueta just davant nostre.

Un cop arribats al Puig del Ginebrar és el moment de fer una parada, si els gossos ens deixen, i contemplar la immensitat de les muntanyes.

Al cap d’uns quilòmetres passarem per la cabana de pastors del Pla, deshabitada a l’hivern, però refugi important durant les tempestes

A partir d’aquest punt, una llarga baixada, ràpida i còmode ens portarà

d’estiu. Seguirem planejant fins a arribar a la Font dels Clots, de la qual,

fins al punt d’inici. Serà el moment de gaudir de la velocitat, tot controlant

sinó està del tot gelada, podrem agafar aigua si és que els nostres gossos

l’estat dels gossos i el tipus de neu, ja que una baixada descontrolada, pot

o necessiten.

lesionar qualsevol dels nostres gossos en qualsevol entrebancada.

Redacció Catalunya Aventura

40 Cataventura.cat

Redacci贸 Catalunya Aventura

www.muixingalacarta.com

CATALUNYA AVENTURA - Seguretat

FORMACIÓ = SEGURETAT Ara fa uns 22 anys que treballo a l’alta muntanya. Vaig començar fent de píster socorrista, després vaig fer d’entrenador d’esquí i, posteriorment, de tècnic d’esquí i guia de muntanya. He pogut veure l’evolució que ha sofert la muntanya en quant a volum de gent que hi volta d’una o altra manera. Darrerament, a la zona d’Ull de Ter, l’helicòpter treballa sovint pujant i baixant a buscar ferits, perduts i, fins i tot, algun mort. La meva opinió és que s’ha perdut el respecte a la muntanya i el concepte està un xic equivocat. Sondejant amb diferents tipus de gent i modalitat d’esport practicat, a la única preparació que dóna importància la majoria de gent, és la forma física. Amb això no vull dir que no sigui important, però no es l’únic factor a tenir en compte. Aspectes com la previsió meteorològica i el bulletí

Estem realitzant campus d’estiu d’excursionisme, d’escalada , de btt

d’allaus, són consultes bàsiques i “obligades” abans d’aventurar-nos

i... a l’hivern, els formem en les disciplines d’esquí de muntanya, al-

en terrenys nevats d’alta muntanya.

pinisme i esquí alpí. En tots ells, l’Ski Club Camprodon ja fa anys que organitza la secció de competició amb molt bons resultats.

A la Vall de Camprodon, l’empresa de guies Nord Sud i Ski Club Cam-

A dia d’avui els professionals de la muntanya disposem de titulacions

prodon, hem començat a formar i a entrenar en tots aquests aspectes

oficials i regulades per poder oferir una garantia de qualitat en el nos-

al jovent.

tre sector i poder així assegurar als nostres clients que assoliran els seus objectius amb seguretat i èxit. Amb això només volem fer una crida a la gent a que s’animi a formar-se i confiar en clubs com l’Ski Club Camprodon que, juntament amb Guies Nord Sud, aposten per la formació de petits i grans, amb la finalitat de poder ajudar-los a gaudir de la muntanya, sigui en la disciplina que sigui i amb la intensitat que es vulgui, però això sí, sempre amb seguretat.

Redacció Catalunya Aventura: Jaume Vila i Corbella · Guies Nord i Sud · Ski Club Camprodon

42 Cataventura.cat

CATALUNYA AVENTURA - Aconcagua hivernal

Redactor: Xavi Arias

Aconcagua hivernal,

el fred en essència. És a punt d’acabar la temporada a l’Aconcagua, la muntanya més alta

Tot l’equipament carregat a l’esquena des del començament fins al

del continent americà. Amb 6.962 metres, l’Aconcagua s’ha consolidat

final. Inicialment, uns 50 kg per cap transportats en trineu, i més tard a

com un dels objectius/destins de molts alpinistes d’arreu del món. Més

l’esquena, fent viatges, fins arribar a Plaza de Mulas, camp base situat

de 5.000 persones entren al parc provincial de l’Aconcagua cada any, per

a 4300 m.

fer ascensions o trekkings. Unes 1.500 persones arriben a pujar al cim, fent així realitat el seu somni. Aquest any, fins i tot, ha estat un any de

Vàrem fer el camí dues vegades. A Plaza de Mulas ens vàrem instal.

récord: En Kilian Jornet ha aconseguit rebaixar en una hora el temps d’en

lar al refugi dels “guardaparques”, que sempre queda obert per qües-

Jorge Egocheaga. “Horcones - cim de l’Aconcagua - Horcones”

tions de seguretat. En el nostre cas ens el van cedir per poder realitzar l’expedició, prèvia signatura d’un document amb el qual manifestàvem

Però... què passa quan s’intenta una ascensió a l’Aconcagua fora de

responsabilitzar-nos de nosaltres mateixos. Vàrem haver de certificar

temporada, és a dir, a l’hivern? Un grup de 7 persones, 6 argentins i jo,

que erem autosuficients donat que…si ens passava alguna cosa o ens

un català, ho vàrem intentar el setembre de 2006. A continuació com-

sorgia qualsevol problema, ningú vindria a rescatar-nos.

parteixo amb vosaltres el meu relat de l’experiència, en el que podreu

Tots aquests detalls feien que el compromís amb nosaltres mateixos fos

comprovar que l’aventura encara pot ser buscada i trobada.

cada vegada més gran, a mesura que anàvem pujant.

Sento la presència d’algú i estic sol per damunt dels 6.500 m. El termò-

L’aclimatació a la muntanya fou progresiva. El fet d’haver de fer dues

metre ja no em funciona donat que el mercuri s’ha sortit de l’escala.

vegades el camí fins a Plaza de Mulas ens va servir per adaptar-nos a

I... és que el mínin que pot marcar són 30º sota zero.

l’alçada. L’Aconcagua és una muntanya que per poc no arriba als 7.000

El silenci que m’envolta tan sols es trenca quan els cops de vent fan

metres, però... en el món alpinístic, per la latitud on es troba situada i

aixecar la neu que colpeja la meva cara, l’única part del meu cos que tinc

per les baixes pressions a les que està sotmesa, hi ha qui la considera un

en contacte directe amb l’exterior. Ara sí, ja no tinc cap dubte, no estic

petit 8.000.

sol. Hi ha algú que m’observa i es diu “fred”. Em trobo a gairebé a 7.000 m d’alçada amb temperatures mínimes de

El fet d’anar-hi a l’hivern, quan les pressions encara son més baixes, va

40º sota zero i màximes de 0º, i vents de més de 100 km/h que colpegen

fer que haguèssim que tenir cura amb l’aclimatació.

una muntanya solitària. Benvinguts a l’Aconcagua hivernal.

Abans de començar l’ascensió en estil alpí a l’Aconcagua, vàrem pujar un

En 12 dies i el permís de la muntanya, un grup d’alpinistes argentins i un

cim situat ben a prop: el Cerro Catedral, de 5.400 m. Encara ningú l’havia

servidor vàrem arribar al sostre d’Amèrica en ple hivern austral.

pujat a l’hivern i aixó ens motivava encara més. Vàrem pujar per una ruta

Feia més de 25 anys que ningú arribava al cim de l’Aconcagua pel glaciar

paral·lela a la normal i, en unes hores, ja hi erem. La vista de l’Aconcagua

dels polacs. Nosaltres vàrem tenir el plaer de fer la primera repetició per

des del cim era espectacular, tan sols necesitàvem una finestra de bon

aquesta via, escalada a principis dels 80 per una expedició catalana, on

temps per intertar-ho. 4 dels companys ho provarien per la normal, i 2

en Toni Villena i en Narcis Serrat, varen fer el cim.

més i un sevidor ho provaríem pel glaciar dels polacs.

Aquesta expedició ha estat alló que tot alpinista busca: una muntanya

Comencem l’ascensió tots junts. Primer anem fins el Nido de Cóndores,

alta i bonica, una via fora de la normal i en estil alpí, una muntanya

situat a 5.400m, on ens sorprenem pel vent i el fred. Són les 6 de la tarda

solitària i sense cap més expedició que nosaltres. Un mateix i la mun-

i ja estem a 25º sota zero.

tanya, sense cap ajuda exterior, ni mules, ni helicòpter...

Redacció Catalunya Aventura: Xavi Arias · Fotogafia: Xavi Arias

44 Cataventura.cat

Plantem una tenda i aprofitem una antiga roulotte utilitzada durant la

Els altres companys esperaran unes hores més per començar l’ascensió.

temporada pels guardaparques, per cuinar i dormir. Es tracta d’estalviar

Ja als peus del glaciar ens sorprenem de la verticalitat i la llargada de la

esforços i preveure, en el cas de vents forts, un aixopluc més segur.

via. 1.000 metres de desnivell i pendents de 45º a 65º amb algun ressalt

Les postes de sol eren espectaculars. Ni els mateixos argentins havien

de roca. La neu no està bé, hi ha moltes plaques de vent que haurem

vist mai aquest espectacle. La visivilitat era tan bona que fins i tot es

d’anar esquivant. De totes maneres, decidim ficar-nos a la paret. Cordem

veien muntanyes que a l’estiu són imposibles de veure.

i comemcem a escalar. Ja portem més de 20 llargs, són les 6 de la tarda i

Seguim l’ascensió fins a Berlín. A 6.000 m. l’altura es fa notar.

el sol s’acaba d’amagar.

En aquelles alçades no hi ha res que pugui sobreviure. Més tard arribem

força. No vull ni pensar la temperatura de sensació que podem tenir, i es

al camp Berlín. Allà aprofitem uns dels curiosos refugis de fusta en forma

que estant a uns 40º sota zero i un vent d’uns 65 km/h, podem estar a

de tenda canadenca. Després de 3 hores treient neu, ens hi instal·lem.

més de 80º sota zero de temperatura de sensació.

Calculem que estem a més de 40º sota zero i el vent comença a agafar

La nit ha estat tranquil·la. Són les 4 de la matinada i estem per sota dels 30º sota zero. Un te calent em dóna escalfor mentre estic revisant les

Sembla que l’Aconcagua ens ho vol ficar difícil, però és que en aquests

meves plantilles tèrmiques. Des de 1998, que vaig patir congelacions al

moments només tenim una sortida: arribar al cim. El fet d’utilitzar

peus mentre pujava al Cho-Oyu, he tingut problemes.

un sistema lleuger en l’ascensió fa que anem amb poc material i sigui

En aquesta expedició estic provant aquest nou sistema, que espero que

impensable rapelar la via.

em funcioni bé.

Ja fa més de dues hores que els nostres companys han arribat al cim, ens ho han comunicat via radio.El fred i el vent han fet que no ens hagin

Després de col·locar-me els cables elèctrics, des de les plantilles al pit,

pogut esperar al cim.

que és on porto el comandament per regular-les, ens acabem d’equipar i comencem a caminar cap al cim de l’Aconcagua, fent una travessia en

Però de ben segur que trobarem les seves petjades, que en guiaran pel

direcció als peus del glaciar dels polacs.

mateix camí per on ells han baixat a Berlín. Tan sols tinc paraules d’agraïment per una muntanya que m’ha fet treure el millor de mi durant aquests dies. L’Aconcagua, anomenat també “Centinela de piedra”, ens ha donat permís per arribar al seu cim. Ha tingut però un darrer caprici: ens ha privat de la vista amb la que gaudeix cada dia com a sostre d’Amèrica. Són les 20:00 h, és fosc i fa fred…

CATALUNYA AVENTURA - RUTA AMB CADIRA DE RODES

En cadira de rodes per

la Ruta del Ferro INICI La ruta comença a l’antiga estació de ferrocarril de Sant Joan de les Abadesses, al costat de l’Alberg Rural de la Ruta del Ferro, un antic magatzem de l’estació. S’hi arriba per la carretera C-26 en el tram entre Ripoll i Olot, al km 202. Un cop a Sant Joan de les Abadesses, s’ha de prendre la carretera GIV-5211, que surt prop del pont a la riba nord del Ter (a mà esquerra, abans de passar el riu, venint de Ripoll; a l’inrevés si es ve d’Olot o de Camprodon), en direcció a Ogassa. Al final del poble, a la mateixa carretera, hi ha l’estació i, al costat, l’alberg situat entre la carretera i la Via Verda. 0,00 km (795 m). Se surt de l’alberg en direcció SO cap a Ripoll seguint la via pavimentada. Durant el trajecte es poden observar alguns senyals i vestigis ferroviaris que s’han conservat.

Aquest itinerari correspon a un tram de la Via Verda Ruta del

3,32 km (744 m). Es creua la carretera C-26 per sota, a través d’un curt

Ferro i del Carbó promoguda pel Consorci de Vies Verdes de

túnel degudament senyalitzat.

Girona. És un traçat linial que transcorre entre Sant Joan de les Abadesses i Ripoll per l’antic recorregut del ferrocarril que transportava passatgers i ferro extret de les mines d’Ogassa cap a aquestes poblacions. Actualment es troba pavimentat amb asfalt de granulat fi. Constitueix un passeig molt còmode i agradable per circular-hi amb cadira de rodes. Avança en paral·lel al riu Ter passant entre camps de cultiu, prats de pastura i petits

4,26 km (735 m). Plafó informatiu de l’Observatori Ornitològic del Pantà de Cal Gat. No s’hi pot entrar amb cadira de rodes. En arribar a l’observatori el terreny és pla, però de terra i pedres, irregular. Després hi ha una petita rampa de grava. 7,98 km (699 m). Es torna a creuar la carretera C-26 per sota.

boscos de ribera, en què destaquen pollancres, aurons, bedolls i

8,30 km (698 m). Seguint les marques de carril bici es passa una rotonda

bosc de marge, on predominen els roures, el pi roig i el pi negre.

per un pas de vianants senyalitzat i accessible. Deixant enrere les naus industrials, s’arriba a Ripoll pel passeig dels Aurons.

Tot i que el recorregut està senyalitzat de Ripoll a Sant Joan de les Abadesses, aquí es descriu a la inversa, cap a Ripoll, ja que així

9,23 km (685 m). S’acaba l’itinerari arribant a un pàrquing gratuït i

es manté un suau pendent de baixada (1%).

espaiós, a l’entrada NE de Ripoll, on es pot carregar la cadira al cotxe còmodament.

En resulta un desnivell acumulat de 130 m de descens i de 10 d’ascensió. Es pot aprofitar l’excursió per visitar alguns dels monuments romànics més importants del Principat vinculats als orígens de la nació catalana, entre els quals destaquen els monestirs romànics de Santa Maria de Ripoll i de Sant Joan de les Abadesses.

Cal aprofitar l’anada al Ripollès per visitar les magnífiques obres mestres del romànic de Sant Joan de les Abadesses i de Ripoll. A la primera població, el museu, l’església de San Joan dedicada a Sant Pol (coneguda popularment com a Sant Joanipol) i el pont de Sant Joan de les Abadesses, gòtic, construït sobre base romànica. A Ripoll cal visitar el monestir de Santa Maria, amb l’extraordinària portada romànica, i l’església de Sant Pere.

Redacció Catalunya Aventura

46 Cataventura.cat

Redacció Catalunya Aventura

INFORMACIÓ TÈCNICA: Recorregut: L’amplada mitjana de la pista asfaltada és d’1,5 m, justa

Pendents i desnivells: El recorregut té un pendent mitjà lleugerament

però suficient perquè hi passin dues cadires en paral·lel. En tot mo-

descendent d’un 1%. Al km 3,25 hi ha una baixada de 70 m per creuar

ment es té una bona visió cap endavant, reduïnt així possibles riscos

la carretera amb una inclinació del 2,1%. Al km 7,86 n’hi ha una altra

de xocs amb altres usuaris per manca de visibilitat.

de 107 m amb una inclinació del 7,5% per creuar de nou la carretera, seguida d’una pujada de 98 m i amb una inclinació del 3,5%. Al km

Al km 4,26, a la meitat del recorregut, s’arriba a un punt on es

9,1 hi ha una baixada de sorra compactada, erosionada amb alguns

troba un plafó informatiu referent a un refugi d’observació ornitològi-

reguerots causats per l’aigua, de 98 m i una inclinació del 5,1%. És

ca al pantà de Cal Gat, on no entren cadires de rodes. Per arribar a

possible evitar la baixada de sorra anant per l’entrada de vehicles, que

l’observatori el terreny és pla, però de terra i pedres, irregular i amb

és asfaltada, tot seguint la rotonda d’on surt i prenent el trencall que

una petita rampa de grava.

baixa a la dreta.

Tot i que el pavimentat és bo (asfalt de granulat fi), de tant en tant es troba clivellat i inﬂat a conseqüència de les arrels dels arbres. Les irregularitats més grans arriben a mesurar 20 cm d’ample, 10 cm d’alt i de 50 a 120 cm de llarg; es troben majoritàriament en disposició perpendicular a la via, però són fàcilment evitables. Senyalització: Tots els encreuaments estan degudament senyalitzats, així com els túnels que, en ser curts, no requereixen cap il·luminació addicional. La senyalització quilomètrica correspon al tram de Girona a Olot, per tant, no coincidirà amb el quilometratge de la ruta.

Redacció Catalunya Aventura

Vivències de Llibertat Redactor: Sebastià

Capítol (III) Una d’Elles Una de les primeres rutes que vaig fer i, podríem dir que de les més llargues que he fet fins el dia d’avui, la vaig fer a la bonica comarca del Ripollés; concretament a Vallter. La ruta en qüestió va ser una ruta circular efectuada amb companys i companyes del centre excursionista amb el que habitualment surto a muntanya, i el recorregut triat per a l’ocasió va ser el següent: Coll de la Marrana - Bastiments- Pic de Freser -Pic dels Gorgos - Pic de l’Infern - Cabana de Tirapits - Coll de la Marrana. En total varen ser unes 6 hores i escaig de ruta que, haig de reconèixer, es va acabar fent molt llarga i dura per a un primerenc en aquest món com era jo en aquell moment. A nivell d’experiència de vida i malgrat el cansament... haig de dir que va resultar ser una experiència molt positiva i enriquidora. Tot un repte podríem dir. Les panoràmiques que es poden arribar a observar des d’aquells colls i aquells cims, si es té la sort de trobar una atmosfera neta, són amplíssimes. Amb una mica de sort es pot veure des del Cap de Creus fins a la serralada del Cadí i, fins i tot, Montserrat per la vessant sud. A un un costat els llacs de Carançà, de l’altre el Torreneulas i la Vall de Coma de Vaca. Va ser un dia de ruta molt i molt complet i exigent, i així m’ho varen fer saber els meus genolls al final de la jornada. Encara que una mica esgotat per l’acumulació de quilòmetres caminats, vaig saber gaudir d’una de les coses que he aprés valorar des del primer dia: El moment en què un arriba al cotxe després d’una llarga ruta o sortida, es treu les botes i descansa una estona mentre comenta la jugada amb els companys i companyes de patiment sa i d’aventura. Oi que no té preu?

Sincerament, una bonica i grata experiència trobar-me allà dalt, entre muntanyes, bona gent i, en ocasions per damunt dels núvols a 2.873 m d’altura.

CATALUNYA AVENTURA - Ruta - Refugi Lluís Estasen

Sortim del Refugi Lluís Estasen per fer... Pedraforca 360º és una ruta que recorre tot el volt del Massís del Pedraforca. S’inicia el camí al refugi Lluís Estasen, a 300m del Mirador de Gresolet, on deixarem el vehicle. Des del refugi seguim en direcció nord, per darrera la casa i baixarem fins a la pista. Per dessota les cingleres calcàries del Pedraforca i passant per la Font del Com arribarem al Collell (1845m), el punt més alta de la ruta. Tot serpentejant les canals de la cara Nord del Massís, passarem per la Font de la Roca fins que els prats obriran el nostre pas i descobrirem la Vall de Cerneres. Sempre fent un gir cap a l’esquerra i baixant de cota lentament arribarem al paratge Font Terrers. Deixant la font a mà dreta queda un últim tram que ens durà al poble de Gósol, punt mig de l’itinerari. Ho podem aprofitar per fer-hi una visita cultural o per reposar-hi tot prenent un refresc a la seva plaça. Sortint de Gósol en direcció a Saldes prenem la pista vella, paral·lela a la carrera B-400 durant 1100m fins que l’haurem de travessar per remuntar un marge a l’alçada del dipòsit de la sal. Pujarem suaument pel bosc passant per dessota la cantera i remuntant fins a Coll de Jou. Saltarem a l’altra banda cap al celobert de les antigues mines de carbó de Saldes i deixant la paret del Roget a l’esquerra entrarem al bosc de pi roig i pi negre que travessa la falda est de la muntanya, just per dessota la gran tartera central dels dos Pollegons. El corriol ens durà al refugi Lluís Estasen de bell nou. Recorregut: 17km circulars Temps mitjà: 5,5h Cota més alta: 1845m Desnivell: +570m Senyalització: marques grogues i blanques PR-C 127. Fonts: Font del Refugi, Font del Com, Font de la Roca, Font Terrers i les fonts de Gósol. Equipament: en condicions hivernals cal dur crampons per al tram de la cara nord. Llocs culturals d’interés: Centre Picasso i Castell de Gósol.

Redacció Catalunya Aventura

50 Cataventura.cat

- C 127

CATALUNYA AVENTURA - Ruta BTT - Descens pel Danubi “Planet Bikes La Garriga”

Descens pel DANUBI / Btt Redactor: Albert Rubio

Un gran recorregut de 3.000 quilòmetres seguint el curs del riu Danubi a

Gairebé sempre trobarem traçats exclusius per a vehicles de dues rodes

través d’Alemanya, Àustria, Eslovàquia, Hongria, Croàcia, Sèrbia i Roma-

sense motor, asfaltats i plans, i només en comptades ocasions hau-

nia que va canviar, en gran mesura, la nostra manera de veure les coses.

rem de rodar sobre terra o carretera oberta al trànsit. Bàsicament, són

Partim el 2 d’Agost de 2010.

dos països molt turístics i molt “senzillets” de fer. Sovint trobem llocs d’habituallament on poder descansar (càmpings, albergs, hostals…)

La primera etapa començà a l’Estació de França de Barcelona, lloc on ens acomiadem dels nostres familiars amb un “fins aviat” ja que, sincera-

En sortir d’Àustria tot canvia. Passem de ser a un dels països més avan-

ment, no sabem ben bé quan ens tornarem a veure. Moltes setmanes

çats de la UE, a trobar-nos a un dels que menys ho està: Eslovàquia.

per endavant, moltes aventures a l’horitzó i poca certesa sobre si acon-

Els camins comencen a presentar pitjors condicions del que estàvem

seguirem l’objectiu final o no; arribar al mar Negre, davant les costes

acostumats. La gent i els seus caràcters muten radicalment, sent el

rumanes de Constança i Tulcea, per tal d’unir, en bicicleta, les fonts del

seu comportament envers nosaltres també molt diferent. On abans

Danubi a Alemanya amb la seva espectacular desembocadura a Roma-

passàvem totalment inadvertits, ara protagonitzem el centre d’atenció.

nia.

Els preus del menjar així com el de les petites cases d’allotjament baixen dràsticament, i més que ho faran a mesura que ens desplacem cap a l’est.

El primer dia va resultar ser súper esgotador. Des que vàrem agafar el ja

Eslovàquia resulta ser, per a nosaltres, una curta etapa de tan sols 24

desaparegut Tren-hotel Pau Casals a Barcelona, fins que vàrem arribar

hores. El que podríem dir, un entrar i sortir.

a la població alemanya de Donaueschingen, transcorregueren unes 30 hores i quatre trens. Per a més inri, d’aquells quatre trens només el primer

El següent país sí que ens va entretenir força més temps, uns sis o set dies

va resultar anar tal i com estava previst, ja que la resta els vàrem perdre

diría jo, va ser Hongría. El vàrem recórrer de nord a sud, començant a la

havent d’espabilar-nos per tal de fer el mateix trajecte en altres convois.

frontera amb Eslovàquia i baixant en direcció a Sèrbia fent una espècie

Sincerament, la benvinguda del Danubi no va poder ser més...humida.

d’ela en direcció est. Hongria va resultar ser, des del meu punt de vista, el país més dur i difícil de creuar en bicicleta.

Va ser baixar de l’últim tren a Donaueschingen i començar a patir les inclemències meteorològiques. De fet, durant la primera setmana de viatge, la pluja només va deixar de caure en algun moment puntual i només per recarregar forces i tornar a caure sobre nosaltres. Cal dir que en aquestes dates es va viure una crescuda històrica a tota la conca del riu Danubi, amb desbordaments a gran part del seu recorregut alemany i austríac. Però no tot va ser dolent, ni molt menys. Les etapes a través d’Alemanya i Àustria es caracteritzen pel verdor dels seus prats i la tranquil·litat de les pistes per les que es transita en bicicleta.

Redacció Catalunya Aventura: Albert Rubio · www.albertrubio.net

52 Cataventura.cat

No teníem la possibilitat d’agafar pistes o camins secundaris per tal d’anar cap al sud i ens vàrem veure obligats a pedalar durant uns quants dies consecutius exclusivament per carretera. Una carretera plagada de camions enormes que ens passaven a seixanta per hora, a mig metre del manillar. Per no parlar de l’estat de l’asfalt… en el que hi havia cada foradot. En fi, un petit malson que no va haver possibilitat d’esquivar, ja que en aquella zona tampoc podíem agafar busos, trens o ferrys, encara que en un primer moment tot fés pensar que sí. Croàcia el recordo, potser, com el país on he viscut el major interrogatori per part d’un guàrdia fronterer. Va ser entrant al país des d’Hongria. Un sergent amb cara de ben pocs amics ja ens venia mirant des de lluny quan arribàvem amb les nostres bicicletes i, a mesura que la distància entre ell i nosaltres s’escurçava, la seva intriga cotitzava valors cada cop més alts. El seu posat a l’hora d’examinarnos amb la mirada era tot un poema. Ens va preguntar què fèiem allà, sent de tan i tan lluny d’on deiem ser, i amb les pintes que gastàvem. El bon home no podia creure que allò hi fèssim per plaer. Estaba convençut que li estàvem amagant alguna cosa o que no li dèiem tota la veritat. Va passar una bona estona en la que, fins i tot, va investigar el contingut de les nostres alforjes fins que, al mostrar-li que portàvem diners i tarjetes de crèdit, va decidir aixecar-nos la barrera i segellar els nostres passaports.

Rodar per Croàcia és relativament fàcil. El nombre de vehicles a motor amb els que ens creuàvem en aquesta zona del nord del país, podíem fins i tot comptarlos. La majoría de la població local es desplaça en uns grans carros de ferro i fusta tirats per caballs o ases. Toca força la fibra que, mentre vas pedalant entre camps de blat i fruiters, la gent t’aturi per tal de donar-te alguna cosa del poc que tenen. Una peça de fruita, una hortalissa, la qüestió és ajudar al viatger que vé de tan lluny patint damunt la seva bicicleta. Realment, mai havia vist res igual. Quina pena haver de viatjar fins aquestes pobres terres per trobar persones amb un sentit de la humanitat tan aguditzat. L’únic problema que hi ha a Croàcia, i s’ha de vigilar moltíssim al rodar per pistes de muntanya, són els camps de mines heretats de l’última guerra. La veritat és que estan marcats i trobes senyals per tot arreu, però nosaltres ens vàrem estimar més no arriscar a ficar-nos en un problema, escollint l’opció de seguir la carretera general fins la frontera amb Sèrbia.

CATALUNYA AVENTURA - Ruta BTT - Descens pel Danubi “Planet Bikes La Garriga” A Sèrbia hi creuem a través d’un pas de muntanya allunyadíssim de

Va resultar que una família molt i molt humil ens va veure, de cara al

qualsevol poble o nucli habitat. No hi circulava ningú més que nosaltres

vespre, anant amb la bicicleta amunt i avall buscant un lloc on plan-

per aquella petita carretereta. Els nostres pensaments ens convidaven a

tar la tenda. Un dels homes joves d’aquell clan va ser qui em va oferir

creure que el que succeïa era que estàvem perduts quan, de sobte, ob-

d’acompanyar-lo a casa seva i dormir allà. No ens ho vam pensar gaire.

servem una caseta petitíssima sobre una espècie de serral. Poc a poc ens

Un parell de mirades de complicitat amb el meu company van ser

apropem i, tal i com anem arribant a la barrera, surt a la nostra trobada

suficients per decidir-nos. El nom d’aquell noi era Zipriano i era com el

una preciosa noia soldat, rossa i . amb un molt bon anglès, que ens de-

segon a “l’escala d’oficials” de la família.

mana els passaports, els segella i ens desitja un bon viatje, sense més. Ja

Ens va conduir entre petits carrerons de sorra entre barraques de fusta

estem a Sèrbia.

fins al final del petit assentament. En una clariana d’herba s’aixecava una caseta de formigó, sense vidres a les finestres, i amb tot d’animalons

Sèrbia és un país força més avançat i poblat que els anteriors. Les seves

movent-se entre nosaltres. Just davant de la porta de la casa, un home

carreteres es troben atapeïdes de conductors mig suïcides i els camins

gran i fornit ens observaba amb tranquil·litat. El seu nom era Marian i, en

alternatius tornen a ser escassos. Els serbis són gent amable i oberta en

resum, era el “sheriﬀ ”del poblat. Necessitàvem el seu permís per quedar-

general. He de dir que tenen una cuina tant desconeguda com bona. El

nos, cosa que no ens va costar gens d’aconseguir a jutjar per l’interès que

meu plat preferit va ser, sens dubte, el “Caragiorgi”’ , que consisteix en

aquell home tenia en conèixer més de nosaltres i del nostre viatge per

un cilindre de carn comprimida, arrebossat amb formatge i altres cosetes

aquelles terres.

que li posen per dins. Senzillament boníssim. Uns sis dies més tard, el viatge anava arribant a la seva fi. La població de A la nostra arribada a Belgrad, una brillant idea del meu company de pa-

Tulcea, que resulta ser la població més propera a la desembocadura del

timents, l’Iñaki, va desembocar en un resultat inimaginable. Tot va sorgir

Danubi a la que es pot arribar per terra, va ser la nostra meta en aquesta

a l’entrar a la capital sèrbia i comentar entre nosaltres la conveniència de

magnífica aventura.

buscar un supermercat per tal de reomplir les nostres alforjes de menjar pels següents dies. Dit i fet, just al centre de la ciutat un supermercat ens

Un cop allà vàrem aconseguir que un bot ens portés a passar un dia

cridà l’atenció. Jo em vaig quedar a fora vigilant les nostres preuades pos-

sencer navegant per l’infinit Delta del Danubi, observant tota la fauna i la

sessions mentre l’Iñaki comprava.

natura d’aquella meravella d’enclavament. Una activitat imprescindible

En aquella estona en que vaig estar esperant assegut sobre un petit es-

de veritat.

glaó del carrer, una parella va resultar-me especialment encuriosida per la meva presència allà. Després de repetides creuades de mirades, el noi

Val a dir que al llarg i ample d’aquest país vàrem gaudir de paisatges

va apropar-se i amb un accent molt propi del Túria em va preguntar, en

i d’indrets únics, d’experiències inoblidables, i de relacions humanes

català, si jo era català. La meva sorpresa va ser majúscula. Em va confes-

incomparables. Romania va ser, de molt, el millor regal d’aquest

sar haver vist la senyera que duia a una alforja. En dos minuts de conversa

viatge.

em va oferir que tant jo com el meu company anèssim a passar aquella nit a casa seva. Òbviament, vàrem acceptar la invitació. Ell es diu Rafa, un valencià molt simpàtic i donat a la conversa amena. La seva parella és l’Ivana, natural de Belgrad i políglota sense límits. Fins on vaig poder saber, aquesta noia parla serbi, espanyol, anglès i català. A casa seva ens hi vàrem estar un dia i mig, recuperant forces. Aquella nit, els nostres nous amics ens van convidar a una festa, i és que… casualment, el Rafa feia anys i ho celebrava en un local amb la colònia d’espanyols residents a Belgrad. Tot plegat va resultar ser una gran experiència. Al deixar la capital sèrbia enrrere, vaig sentir que deixàvem alguna cosa més que una ciutat. El record d’aquelles 35 hores en compañía de tan bona gent, ens acompanyà durant la resta del viatge. Per acabar ens quedaven uns quants centenars de quilòmetres travessant Romania, que la seva entrada és, ja de per sí, màgica. Alts penyasegats, enormes figures milenàries escolpides a la roca i un Danubi cada cop més ample i poderós condueixen les nostres rodes riu abaix. La gent torna a impressionar-nos amb la facilitat mostrada per oferir-nos les seves cases, el seu menjar i els seus relats vitals. Al bell mig de l’estepa, al sud de Romania i en un lloc anomenat “Comuna Hinova”, vaig tenir el gran plaer de viure una de les millors experiències humanes de la meva vida.

Redacció Catalunya Aventura: Albert Rubio · www.albertrubio.net

54 Cataventura.cat

CATALUNYA AVENTURA - RUTA 4X4

Ruta de les 11

Ermites del Montsant Extensa ruta (107,5 km) en cotxe de dos i fins i tot tres dies que permet gaudir de l’excepcional paisatge del Parc Natural de la Serra de Montsant i contemplar nombroses i peculiars ermites. Es recomana alternar l’ús del cotxe, per anar de poble en poble, amb la pujada a les ermites a peu o en bicicleta.

LA RUTA L’ordre de l’itinerari més recomanable comença a Margalef

6) Ermita de Sant Pau (631 m). Pertanyent a la Figuera (534 m). Ac-

(ermita de Sant Salvador) i acaba a Ulldemolins (Sant Bartomeu

cessible en cotxe. Vistes espectaculars des de l’Ebre (i el massís dels

de Fraguerau). Per arribar al punt de sortida des de Falset, es

Ports) fins a la serra de Montsant.

pren la carretera T-710 en direcció NO fins a la Vilella Baixa, se segueix per la T-702 cap a ponent i, a la Bisbal de Falset, s’agafa la T-713 al NE fins a Margalef. Finalment, es pot tancar la ruta amb 25 km de bona carretera, la C-242 i la T-713, per retornar a Ulldemolins (132 km en total). 1) Ermita de Sant Salvador (670 m). Situada a 3,5 km al SE de Margalef (344 m), a la capçalera de l’espectacular barranc de Sant Salvador. 2) Cova-ermita de Santa Llúcia. Pertanyent a la Bisbal de Falset. Accessible en cotxe per la carretera T-702. De la Bisbal de Falset a Cabacés s’agafa la carretera T-702. 3) Ermita de Sant Joan (Cabacés). Situada al bell mig del poble, al costat de la font del Canal. Edifici barroc del s. XVIII. 4) Ermita de Sant Roc (Cabacés). Es troba a poc més d’1 km al NE del nucli urbà de Cabacés, ubicada en una balma. Construïda al s. XVI, és d’estil gòtic tardà. 5) Ermita de la Mare de Déu de la Foia (Cabacés). És d’estil barroc popular, del s. XVIII. El dia de la Verge de les Neus (el 5 d’agost) s’hi celebra un aplec multitudinari amb una paellada popular.

Redacció: Catalunya Aventura

56 Cataventura.cat

7) Ermita de Sant Joan del Codolar (739 m). Situada a 3,8 km de Cornudella de Montsant (530 m), al peu de la cinglera de la serra Major de Montsant. Els seus orígens es remunten al s. XIII, encara que el seu aspecte actual més aviat respon a les reformes dels s. XVII i XVIII. 8) A Albarca, població de singular bellesa, cal veure l’església de Sant Vicenç i l’extens panorama sobre el vessant nord-oriental de la serra de Montsant. Després es puja a l’ermita de Santa Maria de Montsant. Situada en el límit dels municipis de Cornudella i la Morera de Montsant. 9) Ermita de Sant Bartomeu de Fraguerau (Ulldemolins). Situada a uns 5,5 km a ponent d’Ulldemolins, a prop d’un barranc aﬂuent per la dreta del congost de Fraguerau i no lluny d’aquest. Romànica. És la més antiga de les ermites del Montsant conservades fins avui. No hi ha accés en cotxe. Cal anar-hi a peu. 10) Ermita de la Mare de Déu de Loreto. Situada al bell mig d’Ulldemolins, a la part alta de la població. 11) Ermita de Santa Magdalena (Ulldemolins). Situada a uns 2,5 km al SO d’Ulldemolins, al peu de l’obaga de la Malacabada; s’hi arriba en cotxe seguint els senyals.

CATALUNYA AVENTURA - Saghro

El Jebel Saghro

La serralada del Jebel Saghro la trobarem al sud del Marroc. Es tracta

Si mirem en direcció nord, divisarem la immensa serralada de l´Alt Atles,

d’un llarg massís d’origen volcànic situat en alineació paral·lela al gran

destacant els seus pics nevats durant l´hivern, tot fent un contrast força

desert del Sàhara, que s’extén des de la Vall del riu Drâa a l’oest, i que fa

cromàtic amb les àrides valls pre-saharianes.

de línia divisòria natural de l´altre gran massís pre-saharià, l´Anti-Atles.

Si desviem una mica la vista cap al nord-oest, divisarem un altre impo-

Ambdós d’una composició geològica molt similar, podria considerar-se

nent massís volcànic. Es tracta de l´altiu Jebel Siroua, que s´enlaira fins

que es tracta de la mateixa serralada, però s´els denomina de manera

els 3.305 metres. Un autèntic punt d’unió geogràfica entre les serralades

diferent. Conjuntament mesuren una total de més de 400 km.

de l´Anti-Atles i l´Alt Atles.

* LÁnti-Atles arriba fins a les immediacions de lÓceà Atlàntic. Té una altitud màxima de 2.375 m. en el pic de difícil pronunciació, denominat lÁfa-n-Tmezgadiwine. Es troba ubicat dins del rocallós massís del Jebel Kest, situat en una fantàstica regió que, a més, és un autèntic paradís pels escaladors. A prop trobarem la població de Tafraoute enmig d’uns paratges impressionants que, per si sols, es mereixen un reportatge apart. A léxtrem est, el massís del Saghro arriba fins a les proximitats de la fèrtil vall del Tafilalt, ja en ple desert del Sàhara i molt a prop de la frontera amb Algèria. Al Sud només el separa el desert obert, el desolat i poc explorat massís saharià del Jebel Bani, amb cotes molt més modestes, on trobarem multitud de gravats rupestres.

Redacció Catalunya Aventura: Josep Maria Escofet i Jové · Fotografies: Josep Mª Escofet, Xavi Arias i Roger Mimó

58 Cataventura.cat

El Jebel Saghro culmina al cim denominat Amalou n´Mansour, que

També és un lloc ideal per als aficionats dels automòbils tot terreny,

traduït al català significa “l´ombra d´Almansor” , de 2.712 m. Tal com

de les motos de cross i de les bicicletes de muntanya, ja que aquests

el seu nom indica, es tracta d’una gran muntanya on la seva ombra es

col·lectius podran escollir entre una multitud de pistes que travessen per

prolonga molt extensament, cobrint les petites poblacions i les valls

diferents llocs del massís. Recomanem la travessia que creua el massís

situades als seus peus durant les hores de la posta del sol.

des de les poblacions de N´Kob a Tinerhir, amb l’alternativa d’anar fins

El punt principal on s´inicia la seva ascensió, és el poblet d´Iknioun.

Boumalne, bastant més curta, o viceversa remuntant el Tizi-n-Tazazzert de 2.200 m. d’altitud, des d’on gaudirem d´unes impressionats vistes

Dalt del cim trobarem

unes antenes de comunicacions, així com

aèries de la regió. Poc abans d’arribar al collat podrem accedir a peu a la

els radars d’unes instal·lacions militars, on està prohibit l´accés.

propera cascada anomenada Imi-n-Ougoulzi, que es precipita des d’una

Realment aquestes trenquen, en part, l´encant de la grandiositat

alçada considerable i només porta aigua durant els mesos de primavera

d´aquest paisatge, que sembla d´un altre planeta.

i hivern. No gaire més lluny divisarem les impressionants torres basàltiques de Bab-n-Alí .

Més atractives pels muntanyencs i els senderistes són les ascensions al cims del Kouaoch, el segon en altitud (2.592 m), lÁmial (2.447 m), lÍsk nÁït Yazza (2.346 m) i lÁfougal (2.196 m), com a pics principals, entre molts altres. El paisatge del Sagrho és sublim, però només els amants del grans espais i dels paisatges desèrtics el gaudiran de ple. Són uns indrets molt durs, sobretot en els mesos d’estiu, en que la calor pot arribar a ser insuportable. No es recomanable viatjar al Saghro en aquestes dates. La millor època i més aconsellable per practicar senderisme al Saghro, és entre el mes dóctubre i principis del mes de maig. Una gran solitud sápodera de l’estat d´ànim dels senderistes més sensibles, tot observant aquesta manifestació de la natura. Caldrà anar ben previst dáliments i, sobretot, de força aigua. Difícilment trobarem aigua potable, donades les poques torrenteres i les poques fonts existents al lloc. Aconsellem contractar un guia de muntanya expert per aventurar-se per aquests paisatges pedregosos i inhòspits, amb el suport d’unes mules per transportar els equipatges, en el supòsit que siguem un grup de senderistes. No es gaire difícil desorientar-se per aquests indrets solitaris. Les formes erosionades juntament amb les capricioses formes de les seves roques basàltiques, ens traslladaran a un insòlit món de pura fantasia que farà que la nostra imaginació visualitzi escenes oníriques. A l’interior del massís trobarem nombrosos gravats rupestres, com els d’Aït Ouazik, propers a la població de Tazzarine, que són els més coneguts.

CATALUNYA AVENTURA - Saghro

En aquest paratge mineral habiten els seminómades de l´ètnia Amazigh,

El Jebel Sagrho s´assembla a un paisatge lunar. La seva aridesa,

on la tribu dels Aït Atta són majoria, juntament amb alguns d´Aït Se-

l´escassetat de vegetació, el caos de roques, els horitzons infinits, les

drat. Viuen en petits poblets que són veritables oasis de muntanya,

afilades agulles de pedra basàltica, els profunds barrancs... ens faran

envoltats d´algunes palmeres datileres, d´arbres fruiters i de petits con-

recordar les muntanyes de l´Hoggar i del Tassili n´Ajjer d´Algèria,

reus. També els trobarem amb les seves tradicionals tendes de pell de

així com a d´altres llunyanes i mítiques serralades: l´Aïr de Níger, les

llana de cabra i de dromedari, anomenades “haimes” . Al Sagrho hi neva

muntanyes d’Hombori a Mali, l´Akakus a Líbia i, fins i tot, les del Tibesti

poc, per això aquest col·lectiu de pastors hi passen la majoria de mesos

i de L´Ennedi al Txad.

fins que arriba el temut estiu, en què transhumen cap al Gran Atles tot cercant les fresques pastures i aigua per als seus ramats.

Quant als allotjaments, dins de les muntanyes només trobarem aixopluc en alguns poblets, on pràcticament segur que els seus habitants ens

Entre els Aït Atta existeix un col·lectiu de caçadors de serps anomenats

deixaran pernoctar a les seves senzilles cases. També existeixen algunes

“Aïssaouas”, que capturen diferents espècies d´ ofidis verinosos, per

“Gîtes d´etape” (Albergs).

portar-los a vendre posteriorment als encantadors de serps de la famosa Plaça Djemaa El-Fna de Marrakech, on les exhibeixen als turistes.

Per les carreteres generals que envolten la serralada existeixen molts

Destacarem la serp cobra nord-africana (Naja haje), que pot mesurar

albergs i hotels, en les dues vessants. Pel sud trobarem hotels i al-

més d´un metre i mig de llargada. Molt abundant a les serralades del

bergs a Alnif, Tazzarine i Nkob... Pel nord trobarem molts més, a partir

Sagrhro i l´Anti-Atles. La fauna és escassa, però destacarem la presèn-

d´Ouarzazate, seguint la famosa “Ruta de les mil Alcassabes” en direcció

cia del xacal daurat (canis aureus) i de vàries espècies de llangardaixos,

a Skoura, Boumalne Dadés, Tinerhir i Tinejdad.

aquests darrers fàcils d´observar. Cal anar amb molt de compte amb els

A Tinerhir recomanem l´Hotel Tomboctou, o... si passeu per Tinejdad,

nombrosos escorpins que hi ha a la zona.

l´Hotel del Ksar Khorbat. La direcció dels mateixos la porta a terme un escriptor català, en Roger Mimó, que resideix al Marroc des de fa més de

Quant a la vegetació, podrem observar algunes palmeres i multitud

vint anys. Allà trobareu ampli assessorament dels itineraris que escolliu,

d´acàcies que ens recordaran els paisatges purament africans del Sahel i

així com molta documentació i mapes dels voltants i d´ altres indrets del

de la sabana. Les plantes arbustives són molt abundants.

Marroc.

Aquest massís no és gaire freqüentat.

Consulteu les webs.:

Avui dia representa una interessant alternativa per a tots aquells nostàl-

www.rogermimo.com / www.toubkalaventura.com

gics que solien anar a altres muntanyes del desert del Sàhara, a les que

Text: Josep Maria Escofet i Jové

actualment no és aconsellable anar, per problemes de seguretat.

Fotografies: Josep Maria Escofet , Xavi Arias i Roger Mimó

Redacció Catalunya Aventura: Josep Maria Escofet i Jové · Fotografies: Josep Mª Escofet, Xavi Arias i Roger Mimó

CATALUNYA AVENTURA - ECO ALIMENTS

HERBES:

DENT DE LLEÓ Tal com vaig dir en l’article anterior, fem un petit gir i deixem els horts i els camps de conreu, i anem a fer un tomb per prats i muntanyes, marges i camins. Taraxacum oﬃcinale és el seu nom científic. Comunament anomenada dent de lleó, xicoia, pixallits... pertany a la família de les Asteraceae. Molt característica i fàcil de reconèixer, és originària de les zones temperades d´Eurasia però ara es pot trobar a molts indrets del món, sent molt comuna a tota Europa. Creix en vores de camins, prats, camps i jardins. Des de l’antiguitat s’usa com a planta medicinal i se li atribueixen nombroses propietats. Els seus principals components actius són: alcaloides, oli essencial, tanins, asparagina, vitamines B i C, inulina, colina, sacarosa, taraxecina, gluten, saponines i potassi. De les seves propietats medicinals més interessants podríem destacar-ne les següents: -És molt bon estimulant de la funció hepàtica i biliar., sent una de les plantes que més estimula la producció d’orina (un dels seus noms comuns és pixallits). Resulta interessant doncs en els casos en què calgui eliminar aigua o quan sigui important l’eliminació de toxines de la sang, (colesterol , àcid úric , diabetis...). -Té unes propietats apetitives importants, estant per tant indicada en casos

d’inapetència o de trastorns alimentaris com l’anorèxia.

La seva riquesa en tanins la converteixen en una aliada amb propietats calmants i relaxants de problemes circulatoris perifèrics. Pel seu alt contingut en sílice (òxid de silici) és molt adequada per tenir el cabell en bon estat. -Es pot menjar com a verdura fresca, en amanides, liquada... Barrejada amb altres vegetals ens aportarà, a banda de les vitamines, totes aquelles propietats esmentades anteriorment. Amb les seves arrels, torrades i moltes, podem fer un bon substitut del cafè.

Redacció Catalunya Aventura: Joan Serra Castilla

62 Cataventura.cat

Redifusió de l’article per petició de lectors

CATALUNYA AVENTURA - Llibres

100 ARBRES FACILMENT IDENTIFICABLES Els arbres són la fusta de la casa, la llenya que ens escalfa i el bressol del nen petit. L’home va néixer a recer els arbres, i encara avui dia els plantem a les ciutats i ens hi acostem atrets per una admiració que no hem escollit. Passejar per un bosc centenari neteja els pulmons i omple l’esperit i això és la prova que un arbre no serveix només per donar ombra i fruit. Conèixer els arbres és conèixer els nostres veïns més antics. EDITORIAL: COSSETÀNIA EDICIONS IDIOMA: CATALÀ AUTOR: JAUME SAÑÉ

DICCIONARI DE LA NEU Tots els termes relatius a la nivologia, la geomorfologia, els esports practicats a la neu, la medicina esportiva, els salvaments, les infraestructures i els equipaments, i també un bon nombre de termes propis de l’alpinisme. El diccionari presenta 2.300 termes en català amb les definicions, i les equivalències en castellà, francès i anglès. També inclou diverses il·lustracions que identifiquen des de les parts d’una bota d’esquí o les formes dels cristalls de neu, fins a una mostra dels diferents nusos o dels remuntadors mecànics. Completa el diccionari un mapa amb les estacions d’esquí dels Pirineus. EDITORIAL: ENCICLOPÈDIA CATALANA IDIOMA: CATALÀ AUTOR: GOVERN D’ANDORRA

CATALUNYA AVENTURA - AGENDA

AGENDA CATAVENTURA

MARÇ 2015

Diumenge 1 - 7ena Pujada a la Foradada, Memorial Joan Aloy-Sant Carles de la Ràpita - Copa Catalana i Circuit Català de Raquetes de neu-6ena Foc de Neu-Isil - Cursa de La Portella-Hospitalet de l’Infant - Open Vall de Boí

Dissabte 7 - Grifone-Dark Polar Race-La Molina

Diumenge 8

- Canicròs de l’Anoia-Igualada - Copa Catalana i Circuit Català de Raquetes de neu-Guils Fontanera-Guils de Cerdanya - Terranegra Trail-Sant Iscle de Vallalta

de l’11 al 14 - Festival Hivernal Vall de Boí

Dissabte 14 - Inici de la 12ena Copa Catalana d’Escalada en Bloc-Tortosa

Diumenge 15

- 8ena Cim-i-tombada-Tossa de Mar - 51a Cursa UEC “Bassiero”-Zona de la Peülla (Port de la Bonaigua)

Dissabte 21

- 3er Canicròs de la Cerdanya-Vilallobent - Aventura X-Perience-Raid de Caldes-Caldes de Malavella

Diumenge 22

- 34è Cros Internacional de Les Valls Santa Coloma – Andorra - 57a Marxa d’Orientació per Descripció-Castellet i la Gornal Borredà X-Trail-Borredà