Cataventura juny2015 by Catalunya Aventura

R GR EVI AT STA UÏ TA

Edita: Bike Univers S.L.U www.cataventura.cat Gerent: Josep Sais

gerentadventuregirona@gmail.com

Departament de Continguts i Maquetació: David Colomer adventuregirona@gmail.com Tel. 639 556 589

Departament de Disseny i Maquetació: Carme Parramon

carmeplatanga@gmail.com

Departament Comercial: Dani Arran, Núria Tinto, Josep Mª Corbella i Joan Torrellas. Redactors:

Dani Arran, Joan Serra, Antoni Argemí, Albert Rubio, David Colomer, Albert Gironés, Pere Costal, Josep Mª Escofet, Xavi Arias, Sebas Moncusí, Pako Crestas, Editorial Alpina Departament de Comunicació de la Generalitat de Catalunya.

Fotografia:

Albert Gironés, Josep Mª Escofet, Pako Crestas i Xavi Arias.

Corrector:

Joan Antoni Màrquez

Disseny i Maquetació:

CURIOSITATS DEL KILIMANJARO BARRANC DEL MAS CLAVÉ PINZELLADES DEL MONT BLANC LES RESSENYES D’EN PERE

PRIMERES ETAPES DEL GR11

I.Pagès.

Dipòsit Legal: GI 903-2014

ENTREVISTA: SANTI MILLÁN TRES EXCURSIONS PER LA VALL DE LORD RECORDANT KATMANDÚ

LaTanga

Impressió:

EL NÍGER, UN GRAN RIU CONDEMNAT

CATALUNYA AVENTURA | NOTÍCIES

Horseball................................

de tenir lloc a Sant Feliu de Guíxols el proper dia 23 de maig, però es va anular.

Snowboard i Freestyle...........

El CEEC de Cardedeu s’ha tornat a proclamar campió de la Lliga Catalana de Horseball revalidant el títol per quarta vegada consecutiva, continuant d’aquesta manera, el seu domini en una competició que ha conquerit en nou de les darreres onze edicions.

Motonàutica...........................

El passat diumenge dia 10 de maig va tenir lloc a Palamós (Girona) la segona regata puntuable per al Campionat de Catalunya de motonàutica de la modalitat Endurance. La regata va coincidir amb els actes de celebració del Festival Mariner Terra de Mar 2015, la qual cosa va convocar al port de Palamós molts visitants que van acudir per contemplar els grans velers clàssics, les proves de rem i també la competició motonàutica. La competició es va fer a una sola mànega de 45 minuts de durada, molt competida en els primers compassos de la prova. Finalment, els germans Icar i Hèctor Sanz (Evinrude) es van endur la victòria, per davant dels actuals campions Jordi Olesti i David Burgos. La tercera posició va ser per Alessandro Pelucca (Tohatsu). L’excel·lent estat de la mar ha permès assolir grans velocitats per a satisfacció del nombrós públic que ha seguit la cursa des del mateix moll de Palamós o a bord del velers concentrats al port amb motiu d’aquesta popular festa marinera. La propera regata havia

CATALUNYA AVENTURA | NOTÍCIES 6

La catalana Queralt Castellet, 2ª plaça al halfpipe dels Mundials de Kreischberg’15, i considerada una de les millors riders de l’actualitat, compartirà equip amb la també catalana Maria Hidalgo (big air i slope style) que seguirà amb l’ex rider català Carles Torner com a responsable tècnic. Hidalgo ha fet uns grans resultats aquesta temporada: 3a classificada al slopstyle de la Copa Europa de Landgraad, 10a al halfpipe del Campionat del Món de Kreischberg i 9a al big air de la Copa del Món de Stoneham. El Director esportiu de la RFEDI, i Vicepresident esportiu de la FCEH, Lluís Breitfuss, explica que “és una estructura molt concreta perquè es treballa en coordinació amb els centres de tecnificació de Catalunya, Aragó i Andalusia en els que hi ha ja uns 100 joves amb talent i en els quals s’han arribar a potenciar totes les disciplines d’hivern“. Breitfuss ha manifestat que en l’estructures esportives per a la temporada que es pot veure un equip de surf de neu consolidat en l’alt nivell i una clara modificació en l’estructura de alpí, “estem treballant en la base per potenciar l’esquí de fons i també la resta de disciplines, per formar futurs esportistes de la neu que arribin a l’alt nivell“.

Esports d’hivern....................

Set esportistes catalans formaran part de les estructures esportives de la RFEDI durant la temporada 2015-2016. Els responsables esportius de la Real Federación Española de Deportes de Invierno (RFEDI) han compost els equips d’esports d’hivern per a la propera temporada 2015-2016 amb un total de quinze esportistes, set dels quals pertanyen a la Federació Catalana d’Esports d’Hivern (FCEH). Els catalans Quim Salarich, Alex Puente, Júlia Bargalló, Núria Pau i Mariona Boix (pendent de recuperació d’una lesió) continuaran integrant l’equip d’esquí alpí i Queralt Castellet seguirà en l’equip d’snowboard, al qual s’unirà la també catalana Maria Hidalgo.

Vivències de Llibertat Aturem les prospeccions......... La Federació Catalana d’Activitats Subaquàtiques (FECDAS) s’adhereix a la campanya Aturem les prospeccions, contrària a la recerca d’hidrocarburs a la costa catalana que promouen diverses entitats ambientals, entitats socials i empreses.

Les entitats promotores de la campanya Aturem les prospeccions són Associació de Naturalistes de Girona (ANG), Arran, Centre d’Immersió Sublímits, la Confraria de Pescadors de Port de la Selva, AEDEN-Institució Altempordanesa per la Defensa i Estudi de la Natura/ Salvem l’Empordà i Projecte NINAM. També ha rebut el suport de les entitats Associació per a la Defensa dels Drets dels Animals; Ateneu Juvenil, Cultural i Naturalista de Girona; Centre per la Sostenibilitat Territorial (CST); Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny; Ecologistes en Acció; Entrepobles; Gent del Ter i GEPEC-EdC (Grup d’Estudis i Protecció dels Ecosistemes Catalans – Ecologistes de Catalunya). Les prospeccions es preveu que afectin més d’un milió d’hectàrees (uns 11.500 quilòmetres quadrats) en una zona que inclou tota la costa catalana i que s’estén fins a 20 kilòmetres mar endins en el punt més proper a la Costa Brava. L’Empresa Capricorn Spain SL ha sol·licitat dotze permisos per investigar la possible existència d’hidrocarburs, reserves de gas i petroli a la zona. Les entitats promotores consideren, i la FECDAS s’afegeix a aquesta consideració, que aquestes prospeccions posaran en greu perill la salut dels hàbitats marins, l’economia local, la pesquera i la fauna de la zona i que les operacions de recerca són només el primer pas d’una llarga sèrie d’operacions destructives cap al medi marí. Les protestes es fonamenten en estudis científics duts a terme en l’àmbit internacional que demostren que les prospeccions d’hidrocarburs posen en perill tots els ecosistemes marins, especialment les poblacions de cetacis.

Sebastià Moncusí

Capítol VI Fontalba - Puigmal - Núria Fontalba Dos amics i jo companys vàrem decidir anar a passar dos dies al poble de Queralbs per fer dues rutes precioses d’alta muntanya, d’unes 6 hores cadascuna. Després d’instal·lar-nos a l’hostal i d’un bon esmorzar, vàrem anar en cotxe fins al pàrquing de Fontalba i, des d’allí, vàrem iniciar la nostra ascensió al Puigmal (2.915 m). La pujada no resulta molt dura, però sí llarga i amb un bon desnivell. A mesura que un es va acostant al cim del Puigmal va sent conscient de la fabulosa panoràmica de 360 graus que el mateix ens ofereix, sempre i quan la méteo ho permeti, tot sigui dit. En el nostre cas, la sort va estar del nostre costat i... la nostra arribada al cim va ser espectacular!!! Pel Sud vèiem clara i nítidament el Montseny i el Matagalls, les Guilleries i el Collsacabra, la plana de Vic, Montserrat, el Pedraforca... Per l’Oest dominava la panoràmica la serralada del Cadí. També es veien perfectament bé Puigcerdà i Llívia, així com el Puigpedrós. Per moltes vegades que un pugi al Puigmal sempre sorprèn la seva panoràmica i la tranquil·litat del seu cim. En la pujada vàrem trobar dues o tres plaques de neu. Durant el descens però, que vàrem fer per la cara nord de la muntanya, hi havia uns 10 o 15 cm de neu durant molta part del recorregut, que varen provocar alguna que altra relliscada sense importància. Alguns isards es varen creuar al nostre camí, observant-nos mútuament i amb respecte des de la distància. Potser més de 30 en vàrem veure! Magnífica silueta la dels isards... També algun que altre volor ens va sobrevolar durant la jornada. Després d’una bonica caminada vàrem arribar a la Vall i Santuari de Núria, situat a una altitud de 1.964 metres sobre el nivell del mar. Quina meravella de zona i que bonica la presència de tan pintoresc llac. Aquí es va redactar, l’any 1931, l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, també conegut com a «Estatut de Núria». Després d’un bon dinar d’aquells que et fan recuperar les forces de cop, vàrem iniciar el tram final de la nostra ruta, que serien unes 3 hores llargues. Vàrem baixar novament per la ruta de Fontalba, un sender estret i pedregós des d’on es veu el tren cremallera que puja a al Santuari per les Gorges de Núria i per on també hi passa el sender GR11, que segueix entre boscos, rierols i fonts, així com entre prats de pastura plens de vaques. Quan un arriba novament a Fontalba després d’haver gaudit d’un bon dia de muntanya en bona companyia, tot és alegria i satisfacció. Per molts anys podem continuar vivint, veient, respirant i caminant, paratges així i aquí, a casa nostra. A reveure, amics!

Els promotors de la moció destaquen que l’àrea d’estudi és enorme i afecta zones d’alt valor ecològic i passos de fauna migratòria en què hi ha poblacions de cetacis de gran importància, protegits per diferents Directives.

CATALUNYA AVENTURA | SUPERVIVÈNCIA

Característiques indispensables d’una

motxilla

Com qualsevol altre element que entra en contacte directe amb el cos, la motxilla ha d’oferir la major comoditat possible, no sent aquesta una qualitat apreciable a primera vista, ni una cosa que es comparteix entre un usuari i un altre. Per això, la motxilla ha de ser provada subjectivament, buscant que no tingui punts que puguin fregar la pell, que la seva estructura sigui la correcta per tal que el pes quedi correctament repartit (més pes sobre les cames i menys sobre l’esquena) i que els tirants no malmetin les espatlles. El que devem exigir a qualsevol motxilla és que tingui un bon i correcte sistema d’ancoratge al nostre cos i que ens permeti, en tot moment, portar el pes enganxat a l’esquena i la càrrega ben equilibrada i centrada sobre els malucs i cames. Per aconseguir aquest objectiu, tota bona motxilla haurà d’incloure els següents elements: - Un cinturó de cintura prou ample i embutat, per permetre portar la càrrega cap als nostres malucs amb el màxim confort posible. - Un cinturó de pit, per permetre apropar el pes a la nostra esquena i per equilibrar la càrrega. - Unes bones muscleres embuatades, que no ens facin mal ni molestin. - Unes cintes laterals de compressió de càrrega, que permetin ajustar aquesta perquè no es mogui durant la nostra progressió. És necessari ajustar de forma correcta tots aquests elements abans d’una sortida. És fonamental que la motxilla disposi de sistema d’hidratació, avui dia gairebé totes el porten, per no haver d’estar despenjant la motxilla cada 5 minuts per treure l’ampolla d’aigua.

Redacció: Catalunya Aventura | D. Colomer

Hi ha motxilles de diferent grandària i capacitat segons la durada de l’activitat que es vagi a realitzar. Es mesuren en litres de capacitat. Hi ha motxilles d’expedició (55-65 litres) per a sortides de 2 dies o més, motxilles de 15 a 35 litres, per a sortides d’un dia, i les anomenades motxilles d’atac, en les que es porta l’indispensable per a la muntanya.

RECOMANACIONS Una cosa fonamental en la preparació d’una motxilla és que tot el que es porti es guardi en bosses plàstiques transparents. Per exemple, els mitjons i roba la roba interior en una, els productes d’higiene en una altra, i així successivament. Aquesta organització permetrà trobar més ràpidament el que es busca. Classificar l’interior de la motxilla per seccions, tenint en compte que el menjar, que s’ha d’anar treient més sovint, ha d’anar col·locat en la part superior, i el sac de dormir, que és el que normalment es fa servir al final de la jornada, col·locat a la part inferior. BONA RUTA!

CATALUNYA AVENTURA | CURIOSITATS

CURIOSITATS del Kilimanjaro

L’any 1848, uns missioners alemanys enviats a l’Àfrica van afirmar veure una muntanya tan alta que la neu cobria de blanc el seu cim.

l’àrida regió de matolls dels Masai, fins a la colossal altura de 5.895 metres.

Tal història es va rebre amb incredulitat i burles, no obstant això, va encuriosir a exploradors i geògrafs, que també van acabar confirmant la història. Efectivament, existia una muntanya volcànica coronada de neu al continent Àfrica, anomenada “Kilimanjaro”. Algunes persones van creure que aquest nom significava “Muntanya de grandesa”.

Avui dia, el gran Kilimanjaro és famós per la seva sòbria bellesa i la seva impressionant altura. Poques escenes són tan típiques i memorables com la d’un ramat d’elefants pasturant per les seques i polsegoses planes africanes, amb el Kilimanjaro coronat de neu, ressaltant majestuós com un imponent teló de fons. El Kilimanjaro és la muntanya més alta del continent africà i figura entre els volcans inactius més grans del món. Es troba a Tanzània, just al sud de l’Equador i a prop de la frontera amb Kenya. La Terra va expulsar en aquest lloc més de 4.000 milions de metres cúbics de material volcànic i va formar aquesta muntanya, amb el seu cim en els núvols. L’aïllament accentua la immensa grandària de la muntanya. Solitària i distant, s’eleva des dels 900 metres sobre el nivell del mar de

Redacció Catalunya Aventura | David Colomer

També se la coneix com “Muntanya de les caravanes”, doncs… com si d’un magestuós far blanc es tractés, els seus enormes camps de gel i glaceres poden veure’s des de centenars de quilòmetres. En segles passats i en moltes ocasions, el seu cim nevat va guiar a les caravanes que sortien de l’Àfrica més remota, carregades d’ivori, or i esclaus.

CATALUNYA AVENTURA | SUPERVIVÈNCIA

Corredors

més energia i bones postures Per evitar sobrecàrregues, la postura del cos ha de ser correcta: alçada, la mirada endavant, una lleugera inclinació també endavant, la gambada ha de ser la justa, aixecant el peu el just per avançar, sense donar grans salts i mantenint una cadència cómoda, i amb ritme constant en el nostre cicle de trepitjades. Els braços estabilitzen el cos en córrer, millor mantenir-los enganxats al cos, amb les mans relaxades. No donis braçades innecessàries o exagerades, els braços mai han de creuar per davant del cos, sinó que han d’anar paral·lels entre ells.

LA RESPIRACIÓ ÉS FONAMENTAL

Avui dia tenim un esport estrella, una vella però renovada activitat que ha sotmès a grans i petits a iniciar-se de nou en el món del corredor. Però realment, tenim coneixements previs abans de realitzar la nostra marxa, o… simplement ens calcem i sortim a córrer? Tots els esports constitueixen les seves pròpies tècniques, les quals ens permeten realitzar l’activitat amb més seguretat i prevenir-nos de futures lesions. Si us sembla bé, us parlarem de com córrer satisfactòriament per estalviar energia i poder augmentar el rendiment. Per aconseguir estalviar energia en córrer és indispensable tenir una bona tècnica, cal economitzar els moviments i que l’esforç que realitzem sigui el més efectiu possible. És a dir, que aconseguim un major rendiment amb el mínim esforç possible.

Redacció Catalunya Aventura | David Colomer

Cal concentrar-se en ella realitzant ritmes, per exemple, de 2-2 (realizar dues gambades, dreta i esquerra, acompassades amb la inspiració i la exhalació). Cadascú ha de portar el seu propi ritme, 3-3, 2-3... L’important és que es realitzi de manera cómoda, sense arribar a notar la falta d’aire, almenys durant vint minuts. Si cal s’ha de reduir el ritme fins que sigui necessari. Ara només caldrà posar-ho en pràctica i gaudir de la teva ciutat, dels boscos o de senderes en els que corres habitualment o pots trobar noves rutes. Bona Sortida!

CATALUNYA AVENTURA | DIA MUNDIAL DE L’ACTIVITAT FÍSICA (DMAF)

La Generalitat a Girona s’activa contra el sedentarisme celebrant el

Dia Mundial de l’Activitat Física (DMAF)

Es tracta de que les persones rebin consell sobre una vida activa, és a dir realitzar al menys 30 minuts d’activitat física moderada 5 dies per setmana (adults) o 60 minuts cada dia de la setmana (infants i adolescents).

El Dia Mundial de l’Activitat Física (DMAF) és una iniciativa de caràcter mundial que vol fomentar que la ciutadania es mogui, seguint les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut (OMS). A Girona, des del Pla d’Activitat Física, Esport i Salut (PAFES) s’impulsa la celebració del Dia Mundial de l’Activitat Física el dia 6 d’abril, amb l’objectiu de difondre el missatge:

Acumuleu 30 minuts d’activitat física cada dia. QUÈ ÉS EL PAFES? És un Pla impulsat pel Govern de Catalunya (entre el Departament de Salut, a través de l’Agència de Salut Pública i la Secretaria General de l ‘Esport) que té com a objectiu millorar la salut de la població mitjançant l’activitat física. El PAFES inclou actuacions de: • Capacitació a professionals de salut i d’esport en consell i prescripció d’activitat física. • Facilitació d’entorns, mitjançant la identificació, creació i disseny de rutes saludables i recursos per realitzar activitat física a nivell local.

Redacció Catalunya Aventura | EsportCAT 14

Des del projecte interdepartamental “Entorn de Treball Saludable” de l’edifici de la Generalitat Girona, s’han organitzat per 5a vegada en la setmana del 7 al 10 d’abril, un seguit d’accions per tal de promoure hàbits saludables (alimentació i activitat física) adreçats als treballadors/es i d’aquesta manera fomentar el canvi d’estil de vida sedentari.

PROGRAMA • Sessions de micro-estiraments de 15’ als “Espais de Descans Actiu” • EsmorzActiu. Caminada per la vora riu Onyar • Paradeta sucs de fruita i verdura i fruita tallada • Caminada per la Vall de Sant Daniel

CATALUNYA AVENTURA | REPORTATGE / BARRANCS I CANYONS

BARRANC DEL MAS CLAVÉ

ALBERT GIRONÈS Ens trobem davant d’un barranc poc conegut i amb una gran bellesa, ubicat a la província de Girona. Concretament al massís de les Guilleries, a la comarca de la Selva, entre les poblacions d’Osor i Sant Hilari Sacalm. És un barranc emmarcat en un bell entorn natural, rodejat de bonics boscos amb grans avets i roques espectaculars. Una mostra d’això és la gran pedra que trobem en acabar el barranc, anomenada la “Roca Foradada“ que, com el seu nom indica, té un forat per on la llum passa d’un costat a l’altre. Té un total de 7 ràpels, dels quals, els 5 primers són instal·lacions dobles fixades amb químic, i els altres dos (les dues últimes instal·lacions), equipades amb bagues i maillons en els arbres. Trobem ràpels verticals i amb rampa. Hem d’anar amb compte ja que gairebé la totalitat del descens rellisca molt. Porta aigua tot l’any, així que, després de pluges, cal valorar molt bé els ràpels donat que l’aigua ens cau directament a sobre en alguns d’ells. Ha estat recentment reequipat per Albert Gironès i Carlos Folguera i Francès, a l’abril del 2015, amb noves instal·lacions (claus químics), així com netejat en alguns trams de branques i arbres que dificultaven el pas, resultat d’una forta crescuda.

Redacció | Catalunya Aventura | Albert Gironès

COM ARRIBAR-HI

Prenent com a punt de sortida la ciutat de Girona, agafarem direcció Anglès per la N-141E. Des d’Anglès prendrem la carretera GI-542 en direcció a Osor i Sant Hilari Sacalm. Caldrà fer 17,3 Km per trobar un petit pàrquing al costat dret de la carretera, on podrem deixar el/s cotxe/s. Abans haurem deixat enrere uns rètols informatius clavats al costat dret en els arbres El primer: “camí de la Gorga de la Plana“ , el segon “corriol a la Roca Foradada“. Aquest serà pel que sortirem un cop acabat el barranc. El tercer rètol “accés a la Gorga dels Ànecs – La Gorga“. Abans d’arribar al petit pàrquing, a la mateixa carretera, hi ha un camí a la dreta amb una cadena que diu “Molí d’en Boscà“. Si anem amb un sol cotxe seguirem a peu per la carretera fins el Km 18,1, on al costat dret prendrem una pista de terra, en baixada, on es veu un rètol de “camí particular”. Passarem per davant de la Font de les Illes i travessarem el riu per un pont amb baranes de ferro. En aquest punt el camí comença a enfilar-se. Trobarem una cruïlla un indicador que hi diu “Coll de Querós 3,3 Km”. Seguirem rectes per la pista principal que va agafant alçada i planeja en alguns llocs.

CATALUNYA AVENTURA | REPORTATGE / BARRANCS I CANYONS a l’esquerra per rodejar uns arbres i tornar al costat dret. També hi ha una instal·lació amb una baga i un mailló en un arbre. La gorga de recepció no és profunda. A pocs metres a la dreta, el segon ràpel. Molt espectacular, de 30 metres i instal·lat amb dos químics. Aquest tram rellisca molt, per tant, resulta difícil baixar dret. Es pot baixar assegut fent tobogan, controlant amb la corda. Una instal·lació amb cadena ens serveix per assegurar-nos i poder instal·lar la corda amb més seguretat. Tot seguit i sense treure’ns la corda haurem d’instal·lar el tercer ràpel, de 12 metres. Hi ha uns grans arbres encaixonats dins del riu que rellisquen molt i que ens porten a la instal·lació del quart ràpel, de 25 metres, també instal·lat amb dos químics al costat dret. Una altra reunió amb cadena ens servirà per assegurar-nos. El riu fa un petit gir a la dreta i trobarem una petita platja a l’esquerra, amb un camí que pot servir d’escapament, en cas que sigui necessari. A pocs metres, en una gran pedra situada al mig del riu, trobarem el cinquè ràpel, instal·lat amb dos químics. És una rampa de 35 metres en la que podem fer tobogan controlat amb corda i deixar-nos anar els últims metres. Amb corda de 30 metres s’hi arriba bé. Seguidament dos destrepaments i un tram de 80 metres per dins del riu, per fer un altre ressalt que cal destrepar. Seguirem uns 300 metres entrant i sortint del riu fins trobar un altre ressalt que, vorejant-lo una mica per la dreta, ens portarà al sisè ràpel, de 30 metres. Es troba instal·lat en un arbre ubicat a la dreta, amb una baga i un mailló. Aquest ràpel no és gaire vertical ja que la roca és arrodonida, i tomba una mica més en la seva part final. Caminarem uns 25 metres per la dreta i trobarem el setè ràpel, de 12 metres, instal·lat en un arbre ubicat a la dreta, amb cinta i mailló. En aquest ràpel cal anar amb compte ja que hi ha una aresta molt pronunciada que pot segar la corda. Millor desplaçar la corda a l’esquerra per damunt d’uns petits troncs, per protegir-la. Seguidament dos tobogans de 3 i 4 metres, amb algun ressalt. Seguirem uns 150 metres i, després d’uns ressalts i uns tobogans petits, arribarem a la riera d’Osor i a la Roca ForaHem d’arribar al punt en que el camí fa com una petita plana al costat dret, i davant nostre hi ha d’haver uns avets molt alts. Al costat esquerre hi ha una construcció de formigó per recollir l’aigua. El riu ens queda al costat dret. Hi baixarem en uns 5 minuts per un camí ben engalanat de vegetació. Si disposem de dos vehicles, aquest tram el podem fer en cotxe. A peu, des del pàrquing fins l’inici del barranc, hi ha 2,4 Km. Aproximadament uns 30 minuts.

dada, una gran roca ubicada al bell mig del riu, que ens marcarà el final del descens.

RETORN

Remuntarem la riera pel costat dret fins que el riu es transforma en una zona molt rocosa. En aproximadament uns 300 metres caldrà creuar al costat esquerre, on un petit caminet en pujada ens portarà fins a la carretera (5 minuts). Si ens passem trobarem uns grans arbres dins del riu i a la nostra esquerra hi ha el camí. Si

DESCRIPCIÓ DEL BARRANC

Un cop haguem arribat al riu, caminarem pel costat dret orogràfic del barranc fins trobar el primer ràpel, d’11 metres. La instal·lació es troba al costat dret, amb dos químics. Haurem de creuar el riu

Redacció Catalunya Aventura - Albert Gironès

seguim riu amunt, dos grans ressalts de roca ens impediran el pas i haurem de tornar enrere per anar a buscar el camí abans descrit. Un cop a dalt, ja a la carretera, trobarem el rètol de “corriol a la Roca Foradada”. Seguirem pujant uns 700 metres fins que trobem els cotxes (aproximadament uns 12 minuts).

BARRANC DE MAS CLAVE Fitxa tècnica Longitud del barranc: 1.800 metres Desnivell del barranc: 400 metres Ràpels: 7 Corda: 1 de 60 metres, o 2 de 30 metres Accés: amb dos cotxes, 5 minuts // amb 1 cotxe, 35 minuts Temps de descens: entre 1’30 i 2h. depenent del grup i del cabal del riu

CATALUNYA AVENTURA | REPORTATGE DEL MONT BLANC

Pinzellades del

Mont Blanc

Ens submergim a les entranyables muntanyes dels Alps, allà trobem un cim molt treballat per molts dels intrèpids alpinistes que cada any, volen realitzar el seu primer 5000. Una muntanya que donada la seva senzillesa, any rere any ens mostra la seva cara fosca, atès que el seu índex de mortalitat supera en algun cas el 45%. Menysprear aquesta muntanya és un error, ja que factors com el mal d’altura, el fred i els devessalls, poden sorprendre’ns en una obrir i tancar d’ulls. Diuen que les muntanyes posen a l’ésser humà en el seu lloc, tant en la seva mesura física com a professional, el Mont Blanc, és una d’elles. Un cim fronterer entre França i Itàlia, encara que s’aprecien petites diferències segons les fonts cartogràfiques, ja que els mapes francesos inclouen tot el cim dintre de les mateixes fronteres, mentre que els mapes italians el declaren compartit. La seva altitud exacta és variable, en funció de la capa de neu que cobreix el cim rocós i que es calcula en uns 10/15 metres. Les mesures dels darrers anys han oscil·lat entre els 4807 i els 4810 metres. Aquest cim i geològicament parlant es va formar durant l’orogènia alpina, donant nom al Alpí-Himalaià. L’estructura de tot el massís és granítica i de formació relativament recent –més que la dels Pirineus– motiu pel qual encara conserva una morfologia més abrupta i no tan castigada per l’erosió.

Al massís hi ha un bon nombre de glaceres i des del pic del Mont Blanc baixen algunes de molt importants: la Brenva, de Miage, du Bruillard cap al vessant sud i Bionnassay, Taconnaz i sobretot el dels Bossons cap al Nord. Aquest darrer, als primers anys del segle XX arribava fins al fons de la vall a només 1000 metres d’altitud. Actualment ha reculat fins als 1400 metres. Com a mostra de la importància de les glaceres perpètues a les regions alpines, es pot destacar que totes elles tenen nom propi, conegut i conservat durant segles. La primera ascensió, es va realitzar l’any 1760 per part d’un ric ginebrí, dit Horace-Benedict de Sausure. La seva voluntat

queda sotmesa al desig del Mont Blanc. Sabent-se incapaç d’ésser el primer a pujar, ofereix força diners al que trobi un camí practicable fins al cim del Mont Blanc. Es van succeir els intents –poc seriosos la majoria– fins que el 1786, el dia vuit d’agost, dos aficionats ben entrenats, Jacques Balmat i el doctor Paccard –aquest motivat pel seu desig d’observar la majestuosa muntanya– pugen fins al cim i baixen sans i estalvis. Un any després, el promotor d’aquesta aventura, Horace-Benedict de Sausure, trepitja també el cim, acompanyat d’un grup de guies de Chamonix. Des de fa almenys dos segles, l’atractiu d’aquelles muntanyes convoca any rere any un bon nombre de turistes, especialment a la part francesa del massís, cosa que ha transformat radicalment el país, els costums i la cultura.

Una d’aquestes transformacions va ser causada pel naixement –a Chamonix precisament- de l’Alpinisme. Actualment el Mont Blanc és la destinació de multitud d’alpinistes: a la primavera amb esquí de muntanya, principalment des de l’estació inferior de l’Aigulle du Midi, i els Grands Mulets i a l’estiu des de Les Houches i l’Aigulle du Gouter on hi ha el refugi del mateix nom. Cap d’aquests dos itineraris són de gran dificultat: bon esquiador-bon alpinista (BSBA segons la graduació utilitzada a les guies alpines) per a l’itinerari amb esquís i poc difícil (PD) per l’itinerari d’alpinisme. Malgrat això, i especialment l’itinerari amb esquís, és una empresa considerable per als muntanyencs sense l’experiència i la capacitat adequades. Existeixen molts altres itineraris, alguns a la vessant italiana sobretot i extremadament difícils.

Redacció | Catalunya Aventura

CATALUNYA AVENTURA | LES RESSENYES D’EN PERE

MENTET PERE COSTAL

FRANÇA

Aquest itinerari, circular, transcorre bona part per la comarca

tornada). Des d’aquest punt veiem gairebé tota la carena de

del Conflent, al Pirineu de la Catalunya Nord. La sortida és for-

baixada que hem de fer i part del camí de tornada, per la coma

ça exposada entre Vallter i el Cap de Rocs i durant la tornada

de la Portella. La carena és ample i exposada i baixa suaument.

ho és també a partir del naixement del riu de l’Alemany i, per

Aquesta és una zona on freqüenten els isards. Mentre avancem,

tant, cal tenir-ho en compte si volem fer-la al pic de l’estiu.

veiem com el Canigó comença a guanyar protagonisme en l’horitzó, mentre que a la nostra esquerra i al fons de la vall,

Iniciem el camí a l’aparcament de l’estació d’esquí de Vallter

veiem el Refugi de l’Alemany. A mida que ens acostem a un

a on hem deixat aparcat el cotxe. Deixarem darrera nostre el

petit promontori amb pins, sentim el remoreig del riu Ressec

restaurant i enfilarem pel camí direcció a la Portella de Mentet,

descendint per la vall que tenim a la nostra dreta. Una vegada

per un traçat que és força evident. Només iniciar la marxa

passat el petit puig, sortim dels pins i arribem als Collets Verds

comencem a guanyar alçada, acompanyats per la cantarella de

on s’intueix un camí que, tot venint de la nostra dreta creua la

l’aigua del rierol. A mig camí de la Portella trobarem la des-

carena i baixa per la nostra esquerra cap a la coma de la por-

viació del camí del Costabona i Canigó, fàcilment identificable

tella. El travessarem i seguirem direcció E.

ja que està indicada amb pintura negra en una pedra al costat

Un segon petit turó envoltat d’algun pi està molt a prop

del camí just en el punt on travessem el petit rierol.

d’aquest que acabem de passar. Aquest petit turó dona pas als

Pel camí del Costabona, direcció SE, hem de seguir pujant

Portells Tancats on ja caminarem entre pins i seguint un camí

fins el Pla de la Coma Ermada. En arribar a dalt, la pujada es

molt fresat. És en aquesta zona on començarem a trobar alguna

suavitza enormement. Unes fites ens porten cap a un pal que

fita. El camí ens porta, sense cap possibilitat de pèrdua, fins un

temps enrere havia sostingut un rètol i aquí, deixant el camí del

arbre caigut en el que veiem un rètol que ens indica que cal gi-

Costabona, prenem el suau “llom” situat a la nostra esquerra,

rar a la nostra dreta per tal d’anar als Caps dels Rocs i a Mentet.

direcció N, cercant la part més alta de la carena. En pocs minuts veiem un petit promontori rocallós que ens indica la posició

Deixem així el que sembla ser el camí principal i baixem per

de la carena. Al acostar-nos-hi veurem que en realitat es tracta

una zona de matolls. Pocs metres després de deixar el camí

d’una protecció contra el vent per fer bivac o plantar una tenda.

les fites ens indiquen que girem lleugerament a l’esquerra i,

És el lloc ideal per esmorzar, mentre contemplem el Pic de la

després de caminar una vintena de metres, veiem una cabana

Dona, Bastiments darrera seu, el Coll de la Marrana i el Gra de

de pedra entre uns grans rocs, punt en el que (sense sortir de

Fajol, també el Canigó, el Costabona i a la llunyania el Puig-

la zona de matolls) tornem a baixar a la nostra dreta decidida-

sacalm, Les Agudes i el Matagalls. Aquest és el punt més alt

ment per anar a cercar una fita que està a l’entrada del bosc.

d’aquesta ruta (2.45om.) i a partir d’ara i fins arribar a Mentet,

Una vegada arribats al bosc, el camí és ja evident i ens porta

tot el camí serà de baixada (desnivell que caldrà remuntar a la

en un moment fins una clariana i als Caps de Rocs, on tenim

Redacció i Fotografia | Catalunya Aventura · Pere Costal

pont deixant-lo a la nostra esquerra. El camí comença a pujar i poc a poc Mentet es va empetitint. El Camí s’encaixona de nou entre petits murs de pedra i una mica més amunt a la dreta les ruïnes del Cortal dels Pradets. El Camí continua pujant i allunyant-se del rierol de l’Alemany. Seguint sempre els senyals blancs i vermells, fent ziga-zagues, trobem una tanca metàl·lica que hi passem. Travessem un petit rierol i després d’una petita però costeruda pujada, sortim a un prat a on hi ha una barraca de pedra en perfecte estat d’ús com la que hem vist als Caps dels Rocs i que també pot servir d’aixopluc a un parell de persones folgadament. El camí segueix pel costat de la barraca i en uns minuts veiem un pal bones vistes sobre el Ressec i on hi ha una cabana de pedra en

indicador que ens convida a deixar el GR-10 si volem tornar a

excel·lent estat, amb capacitat per a dues persones i que pot

la Portella de Mentet. En aquest pal veiem que ara seguirem

servir d’aixopluc en cas de necessitat.

també els senyals grocs i vermells del camí del Canigó. Des

Aquí cal que girem a la nostra esquerra, direcció N, per tornar-

d’aquí on abandonem els GR es pot veure el sostre del refugi

nos a endinsar al bosc tot seguint un camí evident. El camí de

dels Alemanys a on ens dirigirem. Es tracta d’un refugi lliure

baixada ens porta dins una petita clariana on gira a la dreta

però en impecables condicions. Just davant de la porta hi ha

mentre baixa de forma més forta. En aquesta clariana hi ha un

la font de Desman. El refugi te una capacitat per sis o vuit per-

grup de rocs des dels que tenim una bona vista del bosc que ens

sones i és utilitzat i cuidat freqüentment.

envolta. El camí s’apropa al riu fins arribar al seu mateix nivell. Aquí una passera de fusta ens permet creuar-lo sense haver

Seguim el camí de la portella de Mentet que passa per zones

de mullar-nos. Ja a l’altre costat del rierol seguim el seu curs.

de pi fins trobar una pedra en la que s’ha gravat la indicació

El camí es manté molt a prop seu fins sortir a un petit prat on

(de baixada) de que el refugi es troba a 250 metres i sortim

trobem un filat i seguim la direcció del rierol mantenint el filat

a un prat a on comencem a veure algun senyal groc que po-

a la nostra dreta. Aquí el camí travessa tot un seguit de petits

dem seguir fins que passem per les ruïnes de la barraca dels

murs de pedra i passa pel costat d’un segon pont de fusta que

Alemanys que cal deixar a la nostra esquerra i hem de fer un gir

no hem de creuar. Cal que seguim uns metres més avall fins

cap a la dreta. Poc després el bosc ja clareja de forma més evi-

que veiem a la nostra dreta una porta metàl·lica que cal traves-

dent i ja ens permet veure clarament la Portella de Mentet. El

sar i el camí ens porta directament a Mentet que apareix de

camí s’acosta al rierol de l’Alemany, deixant-lo a la nostra dreta,

sobte en un gir a la dreta del camí.

pocs metres abans del seu naixement. Ara l’entorn està composat per una àmplia coma (la coma de la Portella) de pujada

Mentet és un petit poble, encantador, amb pocs més de 20

suau, com a preàmbul a la darrera pujada fins la Portella de

habitants, situat uns 200 metres més avall del coll del mateix

Mentet i els darrers 25o metres de desnivell per superar. Des

nom. Havia restat històricament molt aïllat fins al 1964, any en

de dalt, mirant al nord, podem contemplar la vall que acabem

el que es construí la carretera que actualment l’uneix a Py i Vila-

de fer i, cap el sud, Vallter que ja està a tocar. Anem, doncs,

franca de Conflent. Compta amb una casa de turisme rural i un

de baixada tot trobant la Font d’en Xavier i al cap d’una poca

cafè restaurant, on sereu atesos amb una exquisida hospitalitat

estona arribem al punt de sortida, tot donant per finalitzada

i simpatia, pròpia dels francesos de la Catalunya Nord. La vall

aquesta fantàstica caminada.

de Mentet es coneix també amb el nom de l´Alemany. El fet li ve d´un destacament alemany durant la guerra mundial. Per fer el camí de tornada cal que busquem els senyals blancs i vermells del GR-10/GR-36 que trobarem en algun dels carrers de baixada dins del poble. En sortir direcció al riu trobarem un rètol a la dreta del camí amb la indicació “passarelle” que seguirem si el riu porta molta aigua i així trobarem un tercer pont de fusta proper que creuarem sense mullar-nos. Aquesta és una bona zona per dinar, en companyia de la fresca i cristal·lina aigua del rierol. Un rètol ens confirma que estem ben orientats per la tornada, seguint els senyals blancs i vermells dels GRs esmentats abans. Passem per un camí empedrat entre dos murs de pedra amb petits tancats per conduir el bestiar a l’esquerra. En pocs metres trobem el rierol de l’Alemany i una tanca metàl·lica. Im-

MENTET França Temps total: 7-8 hores Punt més alt: 2.450m Desnivell acumulat: 1.370m Dificultat: Mitjana (per la llargària)

mediatament després de la tanca creuem el rierol per un petit

CATALUNYA AVENTURA | ESCALADA / PATROCINAT PER CLIMBAT GIRONA

ESCALADA CINTES EXPRÉS

es pot aconseguir fàcilment durant una caiguda, si el factor de caiguda és elevat. La cinta exprés és la millor aliada de l’escalador, sobretot del que practica la modalitat d’escalada esportiva. Aquesta està formada per dos mosquetons de tipus D (la gran majoria) i una cinta cosida que els uneix. Gràcies als descobriments que es van realitzant dia a dia, van apareixent més i més models, marques i estils de cintes, fins arribar a un punt que ens costa diferenciar per què una és més bona o més cara que l’altra. A continuació us oferim una petita guia per triar la que més s’adapti a les necessitats de cada via que vulgueu escalar.

ESTILS DE MOSQUETONS

Els mosquetons de les cintes exprés no solen ser de seguretat. Estan pensats perquè l’usuari col·loqui les exprés i xapi ràpidament, minimitzant el risc de caure en l’operació. Encara que la normativa exigeix que els mosquetons sense assegurador han de tenir com a mínim 7kN de resistència amb gallet obert, els mosquetons destinats a les cintes exprés haurien de tenir almenys 9kN de resistència, ja que 7kN és un valor que

Els mosquetons poden arribar a treballar amb el gallet obert per dos motius: - El frec amb la roca: Això es pot evitar i s’ha d’intentar evitar sempre reduint o allargant la cinta, depenent de les característiques que ens ofereix la roca en aquell moment. - L’efecte “whiplash”. Aquest consisteix en l’obertura del gallet per les vibracions que es transmeten durant la caiguda o cops contra la roca.

TIPUS DE GALLET

Generalment, per als mosquetons trobarem dos tipus de gallets segons la seva construcció: d’alumini massís o de filferro. Recomanem els de filferro ja que pesen menys, redueixen l’efecte “whiplash”, tenen menys tendència a congelar-se, i el filferro, abans de trencar-se es deforma.

FORMA DEL GALLET

Segons la forma del gallet trobarem dos tipus de mosquetons per a cintes exprés: gallet corb i gallet recte. Els gallets corbs faciliten el xapatge, per això normalment van en el mosquetó inferior de la cinta exprés. No obstant això tenen un problema, ja que resulta més fàcil que la corda es surti, o que la cinta es surti de l’ancoratge. Aquesta tendència serà major com més gran sigui la corbatura. Per això, el mosquetó superior sol tenir el gallet recte.

Redacció Catalunya Aventura | Francesc Roldan 24

SUBJECCIÓ DE MOSQUETONS

Si la cinta és ampla, és convenient que el mosquetó inferior estigui subjecte a la cinta exprés per evitar que es voltegi i treballi transversalment. La majoria de les cintes prefabricades tenen algun sistema de subjecció. Si no el porta o si la cinta exprés és casolana, podem subjectar nosaltres mateixos el mosquetó amb una goma elàstica. Per evitar que el moviment de la corda es transmeti al mosquetó i aquest s’acabi sortint de la mateixa, el mosquetó superior no ha d’anar subjecte a la cinta.

absorbiran part de l’impacte d’una caiguda, aportant dinamicitat al sistema i reduint la càrrega sobre l’ancoratge. Això pot ser molt important quan treballem amb ancoratges fixes (parabolts o químics), o ancoratges temporals (friends, fisurers, etc). Bé, ara ja teniu una petita guia per acabar o començar a decidir quin estil de cinta exprés necessiteu o s’adapta millor als vostres requisits. No oblideu dur sempre a sobre suficients cintes per pujar la via que desitgeu, de diferents mides si aquesta ho requereix i amb les característiques més adients, per poder gaudir d’una escalada dinàmica, suau i elegant.

MATERIAL DE LA CINTA

Una de les principals diferències entre unes cintes exprés i unes altres, serà la cinta que uneix els mosquetons. Les trobarem en dos tipus de materials: Poliamida i Dyneema. Cadascun d’ells té els seus pros i les seves contres. En tots dos casos la càrrega de ruptura homologada és la mateixa (22 kN). La primera diferència que trobarem serà el preu: les exprés de poliamida seran, en general, més econòmiques que les de Dyneema. D’altra banda, les cintes de Dyneema seran més lleugeres que les de poliamida i tindran una major resistència a l’abrasió. No obstant això, les cintes de poliamida presenten un avantatge: són molt més elàstiques que les de Dyneema, és a dir,

RUTA BTT

de sant Gregori al cim de Sant Grau Punt de sortida_Centre BTT de Sant Gregori Punt d’arribada_Centre BTT de Sant Gregori Longitud_22 km Durada_3h Desnivell_500 metres Grau_Difícil

Aquesta ruta transcorre pel municipi de Sant Gregori, amb sortida des del Centre BTT Sant Gregori i recorregut al llarg de diversos punts d’interès natural i patrimonial del municipi. Gran part del recorregut inicial transcorre paral·lel a la riera de Lémena fins arribar a l’aiguabarreig (punt on s’uneix la riera de Llémena amb el riu Ter). En aquest punt el traçat continua resseguint la llera del Ter, passant per la Font de Can Perris fins a prop de Constantins on s’inicia la pista forestal que s’ enfila fins a la muntanya de Sant Grau (495 m.). Al cim podrem gaudir d’unes vistes espectaculars des de l’ermita i observar les restes del Castell de Tudela. El descens per la vessant de Ginestar ens porta per una ràpida i tècnica pista forestal, passant pel forn de calç, punt on ja planejarem passant pel nucli de Ginestar i de nou resseguint la vora de la riera de Llémena fins arribar a la Pineda i al Centre BTT. És indispensable portar casc de bicicleta i avituallament líquid i sòlid pel recorregut. Llocs d’interès: Muntanya i ermita de Sant Grau, l’Aiguabarreig, nucli de Constantins, font de can Perris, forn de calç de can Comalada. ESPECIFICACIONS TÈCNIQUES Ruta de nivell difícil Transcorre per pista forestal i camins amples però té forts pendents de pujada i baixada, i trams més tècnics en el descens.

CATALUNYA AVENTURA | RUTA EDITORIAL ALPINA

La Foradada. Serra de Montsià INICI Aparcament del cocó d’en Jordi, al final del camí asfaltat de Mata-redona, que s’agafa a la N-340, a l’altura de la benzinera de Sant Carles de la Ràpita. HORARI 3 h PUJADA ACUMULADA 412 m

Aquesta ruta ens enlaira per la carena de la serra de Montsià, des d’on s’albira tot el perfil del delta entrant al mar. Una plana que, segons l’època de l’any, presenta un color diferent a causa dels conreus de l’arròs. L’ascensió a la Foradada (682m) és d’una inqüestionable bellesa i la podem fer amb nens a partir de deu anys. Comencem a caminar pel vèrtex N de l’aparcament, on de seguida el camí asfaltat es transforma en una sendera i creua el barranc del Llop, a gual, en un revolt marcat. Durant aquest tram inicial, obeïm les marques del PR-C-83 i un sender local (itinerari de les fonts i els cocós). Al segon revolt, ensopeguem amb un enforcall: continuem per la dreta pel PR, en una ascensió pel matollar, mantenint les distàncies amb el fondal del barranc del Llop. Passat el barranc de la Manigueta, subsidiari del Llop, descobrim un forn de calç a la dreta del camí, i a pocs passos, rodejats d’alzinar, trobem un encreuament amb diversos camins marcats (45 min). Continuem recte (O), pel senderó més fressat, seguint ara les petjades del GR 92 per un terreny obac i bucòlic, que barreja plantes de terra baixa com el marfull, el llentiscle, l’arboç o el galzeran amb d’altres més muntanyenques, com el boix, el teix, l’auró o el grèvol. Deixem un trencall no gaire definit a l’esquerra abans de triscar cap a l’Àrea Interpretativa de la Font del Burgar, amb panells informatius (1h). El lloc, al costat de

la font del mateix nom, és ideal per fer-hi una aturada. A l’esquerra de la font, hi ha la continuació de la ruta, que abandona aquí el PR i segueix pel GR, pel bosc de Burgar. Tot d’una, arribem a una plana on la garriga cobreix els antics conreus del Mas de Mataredona. Passem per les ruïnes d’aquesta antiga masia (1h 20min), des d’on tenim una bona perspectiva del delta i de la serra de Godall a la nostra esquena. Sortim del pla per un petit corriol que travessa les antigues parcel·les abandonades (S), sempre seguint el GR. Tot seguit, desemboquem en un altiplà amb una perspectiva esplèndida de la Foradada, rere la qual hi ha la resta de la carena, culminada per la Torreta. Ens aproximem a l’encreuament de la font de les Fontanelles i l’ignorem per continuar pel GR i arribar a lo Portell, on ara trenquem a l’esquerra, tot abandonant el GR i encarant la darrera part de l’ascensió a la Foradada, per un sender costerós. Arribem al gran forat excavat a la roca (682m, 1h 50min), on les vistes paguen molt la pena. Després de gaudir de les vistes esplèndides, reprenem la marxa en direcció a la

baixada de l’esquerra (N). Ens encaminem cap a la carena tot travessant un matollar, pel PR. Desestimem algunes bifurcacions i seguim pel rocam consistent, davallant amb suavitat. Al cap d’una estona, hem de tòrcer cap a la dreta i abandonar el PR, que marxa cap a la font de Burgar. Ara ens toca perdre cota amb decisió per la solana, per un camí rost que traça giragonses en direcció al barranc de Fredes, on fa un gir brusc per convergir amb el PR, novament. Aquí recuperem el camí del cocó d’en Jordi i fem els últims metres de la ruta desfent el tram inicial.

Anem al Refugi Lluís Estasen per... Gastronomia

Agenda d’estiu

L’Arròs de Muntanya, el plat estrella del guarda.

Cinquè Ninja Camp – Bujinkan Budo Taijutsu

El millor plaer després d’assolir el cim del Pedraforca és seure a taula i assaborir una bona cassola d’arròs de muntanya acaba de fer.

Els propers 26, 27 i 28 de juny el refugi i els seus entorns seran concorreguts per “budokas”, practicants de l’art de lluita d’origen japonès dels ninjes i dels samurais. Dirigits per Juan Manuel Serrano, 15è Dan de la Bujinkan, practicarem tècniques de Yari (llança), de katana, punts sensibles, lluita cos a cos…. Activitat oberta a tothom, iniciat o no en les arts marcials.

Mixta de carns i verdures, feta amb arròs Montsià, al punt exacte de cocció, dut a taula animadament… acabarem la jornada de muntanya amb un tot de plenitud incomparable.

Quart Berenar Musical

La Butimetre, el repte El guarda ens repta: una botifarra berguedana (tastet o llangonissa) d’un metre de longitud, pa amb tomàquet, amanida verda i xips en menys de 40 minuts!! Si s’assoleix, samarreta del refugi de regal. I si no et van els reptes gastronòmics, vine amb els amics i comparteix la butimetre, un plat ben nostrat, al peu del Pedraforca, per recuperar forces i riure les anècdotes del dia.

Redacció Catalunya Aventura

El pròxim diumenge 2 d’agost tot músic està convidat al refugi Lluís Estasen a fer sonar el seu instrument. Ens reunim per passar una tarda alegre i musical, cada un aporta un parell de peces, i així podem escoltar en viu i en directe el so de clarinets i acordions, flautes i guitarres, piano i violins… Sonoritats que brillaran per fer conxorxa, intercanviar anècdotes de cada instrumentista, per entendre les particularitats de ser músic en terres de muntanya. Activitat oberta a tothom.

CATALUNYA AVENTURA | EL PARC NATURAL DEL CAP DE CREUS

El Parc Natural

del CAP de CREUS El Parc Natural del Cap de Creus va ser constituït l’any 1988 com el primer parc marítim-terrestre de Catalunya. Les seves característiques ecològiques, geològiques i oceanogràfiques excepcionals, han permès el desenvolupament turístic i econòmic de les viles costaneres adjacents. Entre la terra i el mar, el Parc Natural de Cap de Creus ens ofereix una diversitat paisatgística i biològica d’una bellesa incomparable que cal protegir i conservar. Oliveres, vinyes i penya-segats, dominen les valls i les muntanyes, mentre que en el mar, illots i esculls amaguen un fons coral·ligen espectacular, així com una gran varietat d’espècies marines. El fons marí del Cap de Creus s’integra dins el Golf de Lleó, una de les zones més productives del Mediterrani, a causa de la coexistència de factors meteorològics i oceanogràfics que fertilitzen les aigües, com són les abundants descàrregues fluvials que aporten nutrients d’origen terrestre, i la barreja

d’aigües provocades pels forts vents predominants a la zona, la tramuntana i el garbí, que ajuden a remuntar els nutrients del fons cap a la superfície. A poca profunditat, els substrats rocosos ocupen bona part de la costa on alberguen una gran diversitat de petits invertebrats com l’opistobranqui (Elysia timida) i algues, així com peixos, entre els quals cal destacar la dorada (Sparus aurata), el sarg (Diplodus sargus), els bancs de salema (Sarpa salpa), els núvos de castanyoles (Chromis chromis), o l’escòrpora (Scorpaena porcus). Entre aquests fons de roca hi ha clapes de sorra on es desenvolupa una de les comunitats ecològicament més importants del Mediterrani, les praderes de Posidònia oceànica, una planta marina que constitueix un hàbitat important per a moltes espècies animals, ja que els hi proporciona refugi i aliment, com per exemple, a la sèpia (Sepia officinalis). A les zones rocoses més fondes s’hi desenvolupa la complexa comunitat del coral·ligen, constituïda per gorgònies, principalment vermella (Paramudicea clavata) i blanca (Eunicella singulari), algues calcàries incrustants, i altres organismes bentònics com esponges, ascidis i corall vermell (Corallium rubrum). Aquestes comunitats són d’una fragilitat elevada perquè tenen un creixement lent, un potencial reproductor baix, una capacitat de moviment reduïda o nul·la, i una gran vulnerabilitat davant de la contaminació i el canvi climàtic. En aquestes comunitats és fàcil trobar una gran quantitat d’invertebrats com opistobranquis, llagostes (Palinurus elephas), cigarres de mar (Scyllarides latus), estrelles de mar, ofiures, espirògrafs, o els caballet de mar (Hippocampus hippocampus) i serveixen com a lloc de refugi, reproducció o alimentació de peixos litorals com el mero (Epinephelus marginatus) o el corball (Sciaena umbra). A més a més, cal destacar els bancs de barracudes (Sphyraena sphyraena) i de tonyines (Thunnus thynnus), l’aparició en superfície en primavera del peix lluna, (Mola mola), i esporàdicament s’hi poden observar mamífers marins com el dofí ratllat (Stenella coeruleoalba) o el dofí mular (Tursiops truncatus) entre altres.

Redacció Catalunya Aventura | Text: Andrea Gari Oriol | Fotografies: Marcel Steinmeier i Anja Mares 30

La bellesa indiscutible de la suma mar i muntanya, afegit al valor ecològic i a la bona visibilitat de les seves aigües, han fet del Cap de Creus un referent en l’àmbit del busseig recreatiu. La vila que es troba al cor del Parc Natural del Cap de Creus, Cadaqués, s’ofereix com el millor punt per accedir als dos punts estrella d’immersió de la zona, més conegudes com la Massa d’Or, o el Gat.

• Massa D´Or

Illot situat enfront el far de Cap de Creus, a la Mar d’Amunt. Des de Cadaqués, aproximadament 7 minuts. Trobem comunitats de coral·ligen dominades per la gorgònia vermella, així com meros, barracudes, dorades, lluços, pops... Les immersions en aquesta zona estan normalment dominades per fortes corrents superficials.

• El Gat

Illot situat a la punta del Cap Norfeu, a la Mar d’Avall. Des de Cadaqués, aproximadament 10 minuts. La immersió en aquesta zona és d’un paisatge espectacular, on destaca una paret vertical de gorgònia vermella fins els 45 metres. Trobem comunitats de meros, barracudes, servioles, morenes...

CATALUNYA AVENTURA | PERIPÈCIES PER TIMOR

Peripècies per Timor

PARADA de 10 hores després d’un mes de NAVEGACIÓ

QUIM CARRERAS Hola a tots!

carreguèssim gasoil i que fotèssim el camp d’allà, però que res de

Ja fa un dia i mig que vàrem sortir de Timor, on hi vàrem estar

passejar pel país. Com a mínim necessitàvem anar fins a un caixer

prop de mig dia. La nostra intenció era entrar al país i passar desa-

automàtic per treure, ni més ni menys que 3.000.000 de rúpies,

parcebuts, repostar gasoil sense fer papers d’entrada i marxar. No

uns 300 dòlars. Per sort, va accedir a que fèssim el que volguès-

va ser possible perqué, quan vàrem fondejar a la badia, només hi

sim, instant-nos a que marxèssim ràpid del país, i que no constés

havia dos velers. Normalment als llocs on hi hem estat hi havia uns

enlloc que havíem parat allà.

20 o 30, fet que ens feia passar més desapercebuts. Amb la mala

Així que vaig anar al caixer i vàrem anar a organitzar el tema del

sort que aquests tenien hora per rebre les autoritats de customs,

gasoil, que suposava anar a la platja a carregar les cinc marranxes,

immigració a bord... així que, no ens vàrem poder escaquejar i just

anar al veler a buidar-les, tornar a la platja, tornar a carregar, i així

quan estàvem acabant de dinar, perquè vàrem arribar al migdia i

successivament fins a omplir el dipòsit. Quan ho vàrem tenir tot

vàrem menjar a bord abans de fer cap més pas, ja teniem a les

enllestit vàrem anar caminant a la ciutat, uns 4 km que les nostres

autoritats locals picant a la porta del veler.

cames varen agraïr. Vàrem estar una estona per allà i vàrem aprofi-

Varen pujar a bord i ens varen començar a demanar tota la docu-

tar per sopar.

mentació del veler, tot escorcollant-lo una mica també. Tothom

No vàrem tenir sort en la recerca de restaurants que tinguessin

va pujar directe a bord, ens varen fer aixecar quatre fustes del

entrecots o bistecs, així que… queda pendent a Bali.

terra per veure si portàvem alguna cosa a la sentina, i ningú ens

Després de sopar vàrem retornar al veler, aquesta vegada en taxi,

va preguntar que era aquella cosa blava tant grossa que portàvem

que eren dos skooters.

a popa.

A les 23:00 h. ja estàvem llevant l’ancla i abandonant, de nit, una

Total, que per navegar en aigues indonèsies necessitàvem un per-

illa que semblava interessant.

mís que s’havia d’haver tramitat abans, i que nosaltres no teníem. “the rules say that you need this paper... - les normes diuen que

Ara ja estem ja més a prop de Bali, el nostre proper destí. No sé

sense aquest paper tu no pots navegar per aquí, com us heu

si allà podrem descansar, perquè… és cert que l’aturada a Timor

atrevit? ens deien - Els hi vàrem explicar la veritat, que Timor no

ens ha deixat més baldats del que ja estàvem. Si tot va bé haurem

estava en la nostra ruta, i que allò era una emergència, que carre-

trigat un mes en arribar a Bali, fent una parada de deu hores.

gavem gasoil i marxàvem. Ells deien que això estava molt bé, però que: tu has infringit “the rule”. Jo amb el meu anglés macarrònic feia cara de no entendre res, fins que finalment van demanar-nos whisky. Amb això ho teniem tot arreglat, però resulta que no en portavem de whisky. Ni rom, ni cerveses, ni tabac, i… el pitjor de tot, ni un “duro” en efectiu. Com que varen veure que no podrien treure partit de tot plegat, ens varen dir que el cas era greu i que m’’havia de presentar davant del seu comandament en cap. Jo vaig preguntar si podíem anar els dos, perqué en Mateu parla millor que jo l’anglès, però em varen dir que no, que havíem d’anar en una scooter, i jo anava de paquet. Finalment, el comandament en cap, un personatge local vestit de militar, em va tenir allà un munt d’hores, interrogant-me sobre les nostres intencions, sobre per què havíem anat a parat a Timor, i bla, bla, bla... Quan per fi va entendre que no ens podria treure res, va dir que

Redacció Catalunya Aventura: Quim Carreras

CONTINUEM SENSE VENT

JA SOM A BALI

Timor i una illa que es diu Sumba, vàrem tenir un vent tèrmic, similar

da i llarga del que esperàvem, amb corrents molt fortes que ens varen

al que tenim al Mediterrani, però va durar poc. L’alegria dura poc a

fer retardar l’entrada a port. Sobre les 23:00 h. -hora local- amarràvem

casa dels pobres…

a la Marina de Bali.

Així estem més tranquils i pensem que vàrem fer bé de desviar-nos i

Una setmana després encara no tenim tota la paperassa enllestida.

recalar a Timor, que sinó encara estaríem surant. Amb el gasoil que

Jo torno una temporadeta cap a casa i en Mateu serà l’encarregat

vàrem carregar podem anar tirant a una velocitat reduïda, perquè si li

de tenir cura del Bora Bora tot navegant per aquesta zona. Compar-

dono gas, només em dura un dia i mig. Així tots els càlculs ens situen

tirà ruta amb diferents clients per les Gili, Komodo, i altres indrets, i

a Bali el proper dimecres al matí.

poc a poc anirà guanyant nord fins arribar a Tailàndia, concretament

Actualment estem a 9º54 S - 118º35 E, navegant ja amb rumb directe

a Puket. Abans però haurà de passar per l’Estret de Malaka, travessar

a destí, a una velocitat de 4’5 nusos.

Singapur, una zona plena de perills degut als forts corrents, a la multi-

Amb una mica de vent podríem arribar dimarts a la tarda. Sigui com

tud d’esculls, i al gran tràfic marítim.

Com diu el títol del missatge, seguim sense vent. Quan estàvem entre

Com us deveu imaginar, ja som a Bali. L’arribada va ser més complica-

sigui, s’ha d’entrar de dia perquè l’entrada és molt complicada i plena de bancs de sorra, on, s’hi t’encalles, has d’esperar fins la propera marea per poder sortir d’allà. Tenim unes ganes boges d’arribar. Ja hem esgotat pràcticament totes les existències i només ens queda pasta i arròs. Tot el que eren capricis com galetes o coses simples: sucre, llet, cebes, patates... ja fa dies que es varen acabar. La pesca ha estat i continua sent abundant. A Timor no vàrem tenir temps d’anar a comprar res perquè el supermercat estava fora de la ciutat (això de ciutat és un dir), i el menjar el venien de forma gremial. Aquí tothom té pomes, a l’altra carrer tothom té peix, més enllà trobareu... Va resultar molt complicat comprar i només vàrem agafar tres pomes i una síndria. El que sí que estem aconseguint en aquesta volta al món, com diu algú de vosaltres, és el rècord d’aturades curtes.

CATALUNYA AVENTURA | ACTIVITATS. CICLOTURISME ENTRE VINYES DE L’ALBERA

CICLOTURISME entre vinyes de l’albera Ruta planera i circular d’uns 10 km de distància, organitzada conjuntament amb el molí d’oli Maset Plana, per les seves vinyes de Garriguella. La ruta s’inicia al seu propi molí. Des del costat dret del mateix agafarem un camí que ens conduirà a un paisatge ple de vinyes i camps conreats. Passada la primera masia girarem a la dreta, seguint recte fins a la primera vinya. Allà gaudirem de magnifiques vistes del poble i, al fons, les muntanyes de l’Albera. A cada vinya hi ha una petita explicació on s’informa de les seves particularitats, d’on sorgeix el vi que elaboren… i es descobrirà que es tracta de vinyes amb molta història. Seguirem la nostra ruta per l’olivar veí, molt típic de la nostra zona també, fins enllaçar novament, sempre girant cap a la dreta, amb la resta de vinyes. Quan tornem a veure el poble de Garriguella, haurem de girar a l’esquerra en direcció un mas. Allà, entre vinyes, trobarem un antic búnquer.

Redacció | Catalunya Aventura 34

Haurem de creuar la carretera per seguir visitant les vinyes MasetPlana, però durant tot el camí ens anirem trobant amb les vinyes de la resta de cooperatives i cellers de la zona. Un cop creuada la carretera de Garriguella a Peralada, seguirem la ruta per camins i vinyes fins que arribem a la carretera que va al poble de Rabós. Allà haurem de creuar la carretera i continuar en direcció a Vilamaniscle. Més propers a Rabós veurem com la vinya va canviant. Després de fer un tomb per la zona de i fer la darrera parada en una vinya, retornarem a Garriguella. Entrarem al poble per la part del darrere, tot passant pels carrers interiors i la plaça de l’església. Des d’allà ens dirigirem novament al molí d’oli, punt de sortida de la nostra ruta. Sens dubte es tracta d’una ruta molt relaxant i maca, realitzada entre vinyes i en ple Paratge Natural de l’Albera, amb el poble de Garriguella present en tot moment. Per completar la ruta, una vegada finalitzada aquesta s’ofereix una cata d’olis i vins.

CATALUNYA AVENTURA | GR11

PRIMERES ETAPES GR11

DE CAP DE CREUS A LA VAJOL

ANTONI ARGEMÍ Els GR, senders de gran recorregut, són itineraris de més de 50 km,

acompanyar la Maria, neta d’en Sebas, dotada en la seva joventut

senyalitzats amb dues ratlles, blanca i vermella, estesos per tota

d’un encomiable esperit de muntanya. Una travessa llarga i sede-

Europa, i homologats i coordinats per l’ERA - European Ramblers’

gosa de 26 km, ens va dur fins a Llançà salvant un desnivell acumulat

Association -(www.era-ewv-ferp.org/). A Catalunya és competent en

en pujada i també en baixada de 1100 m. i en un temps (inclosos

la seva conservació i senyalització la FEEC, amb la col·laboració de

àpats i descansos) de 8h i ¾ (més llarg que el nostre llibre senyala).

les entitats locals.

Cal valorar des del començament els criteris de temps i distàncies

El repte de franquejar la serralada pirinenca del Mediterrani al Cantà-

que proposi la guia que hàgim triat. Si hi ha distorsions respecte el

bric, o a l’inrevés, és sens dubte, una de les fites per excel·lència

nostre ritme s’han de detectar de seguida. No fer-ho ens pot dur

del muntanyisme europeu. El GR11, sender de gran recorregut dels

sorpreses. Aquest tram és un dels més calorosos. Millor, si es pot

Pirineus per la seva vessant sud, arrenca de Cap de Creus (Girona)

escollir, fer-lo en primavera. També la tardor i l’hivern rebaixarien

i travessa la serralada fins a l’Alta Ribagorça. Després continua per

passar calor i set, però no gaudirem de la floració que el massís

l’Aragó i Navarra i acaba al País Basc al Cabo Higuer (Guipúscoa).

de Cap de Creus ens ofereix entre març i juny. És un territori que,

S’estén uns 900 km dels quals aprox. 400 transiten per Catalunya i

tot i la seva càlida i rocosa agressivitat, permet la pastura d’unes

Andorra.

vaques voluntarioses que hi passen l’hivern i part de primavera pro-

De moment, en Sebas i jo, ens hem posat com objectiu el Pirineu

cedents de l’Alt Pirineu, i que s’espavilen a arranar les herbes allà

català i andorrà. Dividirem el recorregut del nostre GR en itineraris

on hi poden créixer, a racons i fondalades. Si l’herba és ja inexistent

parcials, d’acord amb la disponibilitat de temps. Segons les diverses

arran de mar, com n’ha de ser de difícil la vida vegetal en aquest

fonts consultades, s’estimen entre 20 i 24 les etapes (dies) a cobrir fins arribar a la Vall de Benasc des del Cap de Creus. Poden ser més si, com seria el nostre desig, no ens limitem a caminar com a únic objectiu, si no a gaudir de la riquesa natural i arquitectònica del recorregut, a més de aprofitar la coronació d’alguns cims significatius que ens trobarem a l’abast en els diferents trams. Al Pirineu cada vall és un món i cal, tant com la preparació física en sí, un cert estat mental per voler viure l’experiència intensament. Un temps enrere varem iniciar el GR11 sortint just de la diana blanca i vermella del GR11 a Cap de Creus. En aquesta etapa ens va

entorn on el vent i la salabror que arrossega són enemics. Falta

amb enorme varietat d’espècies (alzines, grèvols, avellaners, roures, fal-

aigua,falten fonts (cal anar molt ben proveït, en excés si cal). Gaudirem,

gueres...) que res tenen a veure amb el que hem trepitjat fins ara. Tenim

però, d’un territori que és tan nostre com qualsevol altre. Aquí, en diver-

sort que els responsables locals mantenen prou vives les marques del

sos masos escampats, la majoria abandonats, hi han fet vida vàries ge-

GR11, perquè si ens extraviem, d’aquí no en sortim. Afegim-hi l’orgia

neracions de pagesos practicant una economia agrària de subsistència.

de senglars que converteixen el sotabosc en un camp llaurat a cops de

Trobarem restes de construccions tot el camí. Només arribant a Port de

morro i peülles, durant centenars de metres, i que fa difícil distingir camí.

la Selva respirem aires d’economia viva (abans pesquera, ara turística).

Segur que acampar per aquí de nit deu ser un infern de grunyits.

I la pujada al monestir de St. Pere de Rodes dóna un toc de solemnitat

Aquest llarg pas és un itinerari que requereix, de part dels cuidadors

culta i històrica a aquesta etapa, que després ens porta de baixada fins a

del GR11, una notable despesa de temps i persones per mantenir-lo

Llançà per acabar el dia.

transitable, ja sembla tenir només objectius excursionistes. Tant la Masia

Aquest pont de primer de maig del 2015 en Sebas i jo tornem a sortir i

de Mirapols com el nucli de Requesens que travessarem més tard, fa

creuem l’Empordà des de Llançà fins a La Vajol. Uns 70 km de trajecte

anys que són abandonats i no usen aquest trajecte per canviar de vall. La

repartits en tres dies de camí. Sigui dit abans de comentar la ruta que no

zona humida ens regala un parell de rierols per a refrescar-se. Seguim en

hem trobat ni un sol excursionista de GR11 , tot i el bon temps.

direcció al castell de Requesens, en procés de restauració per un propie-

Arrancant de Llançà, per acabar a Espolla, el primer dia toca enfilar-se

tari particular, i després de passar el nucli abandonat de Requesens on

pels turons que ens separen de Vilamaniscle fins arribar-hi. És un trajecte

hi sobreviu el restaurant La Cantina (aigua!!!) seguirem la pista cada cop

solejat i eixut per pistes de terra, amb l’excepció d’un racó preciós i cui-

més enlairada i panoràmica fins a trencar per un corriol cap el punt cul-

dat, amb rierol i font inclosos, que és l’ermita romànica de Sant Silvestre

minant del dia, el Puig Falguers de 778m.

de la Valleta. Obliga al descans i a l’esmorzar. Arribats a Vilamaniscle, tot

Entre Requesens i el puig una placa ens fa reconèixer una avioneta fran-

i que alguna versió del GR11 porta cap a Rabós i Espolla, està indicat

cesa accidentada els anys 80 mentre ajudava en tasques d’extinció. Està

com a més ortodox aquell que acabant igualment a Espolla, passa pel

força ben conservada. Van morir tots els seus ocupants. Segons sembla

monestir abandonat i en procés de restauració de St. Quirze de Colera,

es va produir un conflicte internacional perquè les autoritats espanyoles

imponent monument benedictí documentat ja el s. X. Molt a prop hi ha

no en tenien coneixement d’aquesta ajuda. Després del Puig Falguers

també la petita església de Sta. Maria de Colera. Aquí el camí fa un gir i

comença un inacabable descens en picat fins a La Jonquera, que posarà

se’n va cap a Espolla (de fet només per a poder dormir, ja que la ruta real

la guinda a una travessa de 27-28 km, 10 hores (aturades incloses), i un

ens portaria directament als Vilars). Tot aquest tram és de pesada carret-

desnivell acumulat aproximat de 1250 m tant en alçada com en descens.

era asfaltada. És important haver triat, si es pot, llocs de descans nocturn

Una delícia de jornada, tenint en compte la gran desconeguda que era

plaents i relaxants encara que siguin senzills.

l’Albera per nosaltres.

El segon dia, dos de maig, sortint d’Espolla, farem la caminada més

Al dia següent i últim d’aquesta sèrie només és destacable el trepitjar

dura i llarga del que portem de GR11. Anirem deixant els recorreguts de

i conèixer territori, ja que el GR11 segueix sempre pista o carretera as-

pistes i carreteres sense aixopluc d’ombra del sector oriental de la Serra

faltada des de La Jonquera i la seguim tot el matí fins arribar a La Vajol.

de l’Albera, per endinsar-nos al sector occidental, boscós i amable per

Les fagedes d’aquesta banda final

l’excursionista, ple d’alzinars, sureres i roques descomunals a l’anar gua-

de l’Empordà marquen un canvi

nyant alçada. Nosaltres, provinents de Tossa de Mar, i coneixedors del

de vegetació notable i agradable.

Massís de Cadiretes, crèiem que era una característica pròpia d’aquelles

Hem decidit tallar aquí, perquè els

muntanyes l’abundant presència d’enormes roques escampades pel

itineraris que vindran les properes

bosc. Però, mentre pujàvem per l’Albera hem vist superat de llarg aquest

jornades (el mes d’agost d’enguany)

fenomen geològic, al descobrir autèntics colossos de pedra decorant la

se’ns combinen millor per dificultat,

muntanya. A llocs tant allunyats entre si, les cultures megalítiques hi van

distància i refugi si sortim de La Va-

trobar assentaments ideals per les seves manifestacions identitàries i fu-

jol. Per cert, si teniu temps visiteu el

neràries. Des d’ahir que veiem referenciats monuments megalítics.

memorial a Lluís Companys. Aques-

Després de pujar fins a uns 700m d’altura, al Coll de la Llosarda,

ta població va ser significativa en la

comencem a baixar molta estona per un inesperat bosc humit, fosc, brut,

retirada de la Guerra Civil.

Redacció i Fotografia: Catalunya Aventura · Antoni Argemí

CATALUNYA AVENTURA | L’ENTREVISTA. SANTI MILLÁN

SANTI MILLÁN Actor, presentador i showman que un bon dia va decidir pujar a una bicicleta i començar a plantejar-se reptes amb la inconsciència que el caracteritza. Ha participat en un Extreme Man, dos Titan Deserts, un Ral·li de cotxes clàssics, un Cape Epic, ha coronat la Muntanya Cervino acompanyat de Jesús Calleja; fa uns mesos va participar en la primera edició de la Snow Epic i al juny afrontarà el seu pròxim repte la BC Bike Race al Canadà.

Redacció Catalunya Aventura | Dani Arran 38

Als 10 anys vas començar a fer teatre... i ja no has parat! Quan descobreixes la muntanya? Sempre m’ha agradat molt la natura i d’una manera o una altra hi he estat connectat però si parlem a nivell esportiu, ha estat arran d’aficionar-me a la bicicleta i anar-me plantejant reptes. M’agrada molt sortir amb la bicicleta i preparar-te per un repte com la Titan Desert, la Cape Epic o ara la BC Bike Race és dur, però a la vegada quan assoleixes el teu objectiu i creues la línia de meta, sents una sensació tan additiva que fa que ja tinguis en ment el proper repte. De quina manera transmets aquest amor pels esports i per l’aventura als teus? En el meu dia a dia intento portar una vida saludable i fer esport de manera regular. De fet, ja he fet alguna cursa amb el meu fill, és una manera de compartir aquesta afició per l’esport des de petits. De fet, el format de televisió ‘Imparables’ que hem produït amb Zoopa va sorgir com una via per transmetre els valors de l’esport en equip a través de reptes impossibles. Fer una cursa per etapes com la Titan Desert o la Cape Epic és molt més que una cursa, és una experiència. Personalment, i espero no ser l’únic, em va sorprendre molt saber que havies fet, i acabat, la Titan Desert. Una pregunta que segur que no t’han fet mai: com passa algú, dels escenaris i els platós de televisió a córrer una de les curses en btt més dures que existeixen? Jajaja no me l’han fet mai… No es passa d’una cosa a l’altre, més aviat s’intenta compaginar com es pot. Tot va començar un estiu fa uns 5 anys en que vaig llogar una bicicleta a

Menorca i vaig fer una sortida, em vaig aficionar i poc després vaig conèixer al Josef Ajram qui em va acabar de contagiar aquesta passió per l’esport. També t’has dedicat a fer triatlons i alguna que altra Iron Man, quan es va despertar en tu l’interès per aquest tipus de competicions, abans o desprès de la Titan? La Titan Desert va marcar un abans i un després. Va ser el primer gran repte. Una cursa molt especial que a banda de viure una experiència única, vam fer la primera edició d’Imparables i l’acollida va ser molt bona, el que ens va motivar a seguir plantejant-nos nous reptes. Una de les coses que m’han fascinat més de tu és la capacitat de convertir una aventura en un espectacle mediàtic i poder-ho vendre. Quin va ser el primer projecte d’aquest tipus que vas idear, en què consistia? Cada projecte és diferent. Un dels motius pels quals vam crear Zoopa amb el meu amic i soci Carles Ortet, va ser poder fer aquells projectes que realment ens venien de gust. No sóc dels que em quedo a casa esperant que em truquin del projecte de la meva vida, m’agrada formar part dels projectes i comptar amb la teva pròpia productora, ho fa possible. Rallies, bicicleta, ironmans... la teva actitud davant la vida està marcada per l’aventura! En tots aquests reptes, quin ha estat el moment més “xungo”, emotiu o perillós al que has hagut de fer front? No sé si el més emotiu però a la darrera cursa que vaig parti-cipar, la Snow Epic, un company de l’equip va tenir una caiguda molt complicada a la primera etapa i el vam haver de

CATALUNYA AVENTURA | L’ENTREVISTA. SANTI MILLÁN portar d’urgències per operar-lo. En aquell moment vam prendre consciència del perill d’una cursa amb unes condicions tan complicades com aquesta. El darrer repte en el qual estàs treballant és l’Energy Training Camp. En què consisteix? 3 dies en què realitzarem entrenaments i formació per millorar en els diferents àmbits del ciclisme de muntanya: estratègia de competició, tècnica de descens, gestió d’emergències en curses, mecànica... Els coaches seran companys de l’equip Imparables amb una gran trajectòria: Tomi Misser, Roberto Heras, Xavier Carnisser i Arnau Julià. Has pensat portar als escenaris alguna obra relacionada amb les curses i els esports de muntanya? Ostres! No hi havia pensat però mai se sap! Hi donarem voltes... Santi, moltes gràcies per tot i com es diu en el món del teatre, molta merda!

Redacció Catalunya Aventura | Dani Arran 40

CATALUNYA AVENTURA | TRAINING CAMP

IMPARABLES A LA TRAINING CAMP

L’equip de Santi Millán participarà en la Training Camp de la Vall de Camprodon els dies 5, 6, i 7 de Juny a la població de Llanars. Durant tres dies Los Imparables baixaran i pujaran muntanyes, travessaran corriols i desafiaran la meteorologia. Aquest esdeveniment està dirigit per grans personalitats del món del ciclisme com Tomi Misser, Roberto Heras, Xavier Carnicer o Arnau Julià, la gran majoria d’ells formen part de l’equip de Los Imparables. Tanmateix i en aquest nou certamen, també i podrem trobar personalitats com l’actor Álex González, o el periodista i humorista Manuel Fuentes, entre altres. Tota una aventura per viure i gaudir. Si algú no s’imagina un Manuel Fuentes fent destrosses amb la seva Mountain Bike, ara és el moment de corroborar-ho.

Des de la Training Camp s’ofereix un cap de setmana complert i ple d’activitats enfocades a millorar el coneixement, el rendiment i la tècnica dels participants. També es realitzaran tallers de planificació i nutrició, mecànica bàsica, primers auxilis... Tant si ets un novell o un gran professional no pots faltar en aquesta cita. Destacar que des de Catalunya Aventura ens endinsarem a la Training Camp per oferir-vos un reportatge complet i dens per la pròxima edició. Segueix el rastre de l’esport, de l’activitat física, saludable i psicològica amb nosaltres. Catalunya Aventura amb la TRAINING CAMP.

Redacció Catalunya Aventura 41

CATALUNYA AVENTURA | TRES EXCURSIONS FAMILIARS PER LA VALL DE LORD

TRES EXCURSIONS Baixa muntanya

PAKO CRESTAS

La Vall de Lord, al cor del Prepirineu català, té un nombre inacabable d’excursions de tota mena, abundant les que són aptes per fer en caire familiar. Us presentem tot plegat tres d’elles, amb l’alberg de Torre Baró d’epicentre. Sens dubte un indret acollidor, gestionat amb cura i amabilitat, on l’excursionista i les famílies senderistes es sentiran com a casa seva. De les tres alternatives descrites, només una d’elles puja un cim força atractiu per l’extensa vista de domina, sens dubte un dels millors miradors de Catalunya, on la vista arriba a més de mig país. El segon es una gorga estreta però amb bona senda, on ens sorprendrà trobar tot tipus d’accidents geogràfics i humans: runes, coves, baumes, salts d’aigua... que conclou en el bucòlic Pratformiu, un veritable nius de fades. La darrera excursió ens mostra un dels grans encants naturals de Catalunya, poc conegut malgrat ser un indret espectacular: el pont Cabrerís. L’accés es d’alló més divertit: escales, cadenes, cordes. No hi ha cap tram difícil, però si anem amb nens caldrà vigilar-los atentament. Per ells serà tota una aventura, garantida. El millor de tot (a l’estiu és clar) el bany als gorgs propers al mateix pont, o passar d’un costat a l’altre per dins del riu.

PRATFORMIU PER LA GARGANTA I TORNADA PEL ROSER Introducció

Excursió circular de mitja durada que ens permet anar

FAMILIARS

PER LA VALL DE LORD

a visitar un dels indrets més bucòlics de la Vall de Lord, el Pratformiu, per una vall molt poc coneguda i transitada, però amb diversos factors que la fan interessant a nivell paisatgístic: baumes, agulles, coves, runes, cascades, gorgues. La tornada es més convencional i aprofitem per allargar el periple anant a visitar l’ermita del Roser.

Temps

4 hores 30 minuts a 5 hores.

Llargària

15 quilòmetres 900 metres.

Dificultat Mitjana

Punts d’aigua

Font al Pratformiu

Punts de referència

* Alberg Torre Baró * Càmping Morunys * Rasa del Pou * Molí de Monegal * Riu Cardener * Sant Lleïr de Casabella * Runes dels Forats * Garganta dels Forats * Bauma de la Cuirona * Torrent de la Rasa del Forats * Mas de Ca l’Arabé * Pratformiu * Cal Gallina * Font de Pratformiu * Clot de Barató * Les Carboneres * Coll de la Creu * Ermita del Roser * La Creu * Baga del Puit * Coll de Jou * Sant Lleïr de Casabella * Riu Cardener * Molí de Monegal *Alberg Torre del Baró

Accés al punt de partida

Sortim caminant del mateix alberg de Torre Baró.

Itinerari Km. 0,00. Sortim des de l’alberg Torre Baró per dirigirnos a l’entrada principal comuna amb el càmping. Km. 0,23. Una vegada a les afores del càmping Morunys,

estant a tocar de la carretera, trobem un vial asfaltat que davalla vers la nostra esquerra en direcció E, que és el que haurem de prendre. Marques de GR. Cartell indicador.

Km. 0,55. Una brancal surt en perpendicular a la nostra esquerra, que és per on continua el GR. Seguim recte en direcció descendent, abandonant doncs les marques de GR. Passem vorejant un camp on hi ha uns grans panells de captació d’energia solar. Km. 1,2. Després de vorejar la Rasa del Pou, seguint el

transcurs de la pista, arribem a la vora del molí de Monegal, on hi ha una gran construcció. Seguim vers la nostra dreta. En breu trobem un pont a la nostra esquerra. Abandonem la pista i creuem les aigües del riu Cardener pel pont, tot seguint la senda ascendent de l’altra vora. A partir d’aquest punt tornem a coincidir amb les marques de GR.

Km. 1,4. Anem a parar a una pista en desús, que seguirem en sentit ascendent vers la nostra esquerra. Marques de GR.

Km. 1,7. Bifurcació. Deixem la pista i seguim per una

senda ascendent ben marcada cap a la nostra dreta. Marques de GR.

Km. 1,8. Creuem una pista de manera transversal i continuem pujant pel camí ascendent en direcció E. Marques de GR. Km. 2,0. Anem a parar novament a una pista que

seguirem en diagonal vers la nostra esquerra en sentit ascendent. Marques de GR.

Km. 2,2. Sant Lleïr de Casabella. Nus de pistes. Rètol in-

dicador. Seguim la pista ascendent que neix a la nostra esquerra i que orienta les nostres passes vers al N.

Km. 2,4. Cartell indicador. Pista secundària que neix a la nostra esquerra i que obviem per continuar guanyant alçada vers al N-NE.

Km. 2,5. Un corriol surt vers la nostra esquerra. Nosaltres

continuarem per la pista. De fet, si no es para atenció, el corriol costa de veure. Cal remarcar que per aquest punt tornarem a connectar amb el camí de tornada quan estem finalitzant el periple. Ara per ara no cal preocupar-se i continuem per la marcada pista ascendent, que mica en mica es fa més planera i voreja vers l’E.

Km. 2,6. Bifurcació. Seguim recte per la pista recte vers al N, deixant un brancal secundari a la nostra esquerra.

Redacció Catalunya Aventura | Pako Crestas · Fotografia | Pako Crestas

CATALUNYA AVENTURA | TRES EXCURSIONS FAMILIARS PER LA VALL DE LORD Km. 2,8. Bifurcació. Seguim recte per la pista recte vers l’E, deixant un brancal secundari ascendent a la nostra esquerra. Km. 3,1. Trobem un corriol ascendent que neix a la nostra

esquerra, per endinsar-se al bosc. Fita i estaca de fusta. Abandonem la pista i seguim per la senda.

Poc després coincidim amb una altra senda transversal. Girem vers la nostra dreta i continuem pujant pel mig del bosc en direcció NE. A partir d’aquest punt trobem marques de pintura groga i verda.

Km. 3,6. Bifurcació. Seguim la senda de la nostra dreta, que creua uns camps abandonats i al cap de poc passa per les runes dels Forats. Seguim el corriol amb marques grogues i verdes que encara continua guanyant alçada, i ja definitivament l’entrada a l’anomenada Garganta dels Forats. Poc després passem pel costat de l’espectacular bauma de la Cuirona.

Km. 4,3. Bifurcació. Obviem el brancal descendent de la nostra dreta i seguim pujant per la vall seguint les marques grogues i verdes. Km. 4,4. Bifurcació. Seguim el brancal de la nostra dreta. Marques verdes i grogues, Boniques vistes panoràmiques locals sobre les cascades i les gorgues del riu. Km,. 4,5. Se’ns incorpora una senda per la nostra esquerra, que en realitat es la unió amb l’anterior bifurcació. Seguim pujant vers al NE. Marques grogues i verdes. Km. 4,6. Creuem les aigües del Torrent de la Rasa del Forats. A la nostra esquerra divisem l’anomenada Garganta, que dóna nom a aquesta petita vall. Seguim pujant pel corriol en direcció NE. Km. 4,8. Anem a parar a una pista en desús que seguirem vers la nostra esquerra en sentit ascendent.

Km. 5,2. Anem a parar a una pista ampla que seguirem

vers la nostra esquerra. Cartell indicador. Poc després passem pel costat del mas de Ca l’Arabé. Seguim per la pista principal vers al N. Ja entrem a les planúries de Pratformiu.

Km. 5,4. Proximitats del mas de Cal Gallina. Bifurcació. A

la part baixa d’on ens trobem, al llit del rierol, es localitza la font de Pratformiu. Abandonem la pista i pugem per pendents amb matolls vers la nostra esquerra, per tal de no entrar a la propietat privada de Cal Gallina. Un centenar de metres per damunt de la pista trobem un corriol transversal que seguirem vers la nostra esquerra. Retrobem les marques de pintura grogues i verdes.

Km. 6,0. La senda va a parar a un cul de sac d’una pista.

Redacció Catalunya Aventura | Pako Crestas · Fotografia | Pako Crestas

Seguim doncs per l’esmentada pista en direcció O. A partir d’aquest punt desapareixen les marques de pintura.

Km. 8,8. Anem a parar a una pista ampla i transversal que

Km. 6,1. Clot de Barató. Nus de pistes. Seguim vers la

Km. 9,4. Coll de la Creu. Estem molt a prop de l’ermita

nostra dreta en sentit ascendent i en direcció N.

Km. 6,5. Les Carboneres. Mena de coll. Estem a 1.565

metres d’alçada, la cota màxima de l’excursió. Anem a parar a una pista més ampla que seguirem en sentit descendent vers la nostra esquerra, en direcció N. Ara, un llarg tram de pista amb revolts de baixada i sense pèrdua possible.

Km. 8,3. Bifurcació. Seguim vers la nostra esquerra en sentit descendent i direcció N.

seguirem vers la nostra esquerra en direcció S-SO.

del Roser, que es troba a pocs metres a la nostra dreta. Cartell indicador. Vial asfaltat que seguirem uns pocs metres vers al SO.

Km. 9,5. La Creu. Cartell indicador. Abandonem el vial asfaltat i seguim per un corriol descendent que neix a la nostra dreta i que s’endinsa pel mig del bosc.

Km. 9,7. Bifurcació. Cartell indicador. Seguim el corriol de la nostra esquerra.

Km. 9,8. Creuem de manera transversal el vial asfaltat i seguim per una pista que neix en direcció sud. Cartell indicador. Km. 10,6. Pista secundària que neix a la nostra dreta en

sentit descendent i que ignorem per seguir tot recte en direcció S. Creuem la Baga del Puit.

Km. 11,5. Coll de Jou, 1.290 metres. Seguim per la pista, bastant planera, en direcció O. Km. 12,0. Anem a parar a una pista transversal que

seguirem vers a la nostra esquerra en sentit descendent. La pista de deixem de banda a la dreta es l’accés a l’antena situada al Tossal del Jou, que haurem divisat prèviament.

Km. 12,2. Camí que surt a la nostra esquerra i que ignorem, per continuar perdent alçada per la pista.

CATALUNYA AVENTURA | TRES EXCURSIONS FAMILIARS PER LA VALL DE LORD

Km. 12,7. Bifurcació. Cartell indicador. Ala nostra es-

querra neix un corriol que obviem. Continuem perdent alçada per la pista que dibuixa uns revolts.

Km. 13,0. Abandonem la pista i prenem un corriol des-

cendent que neix a la nostra dreta. Aquest tram presenta marques de pintura verdes i grogues.

Km. 13,4. Anem a parar a una pista on coincidim amb el punt quilomètric 2,5. Ara davallem vers la nostra dreta desfent el camí ja conegut al tram d’anada, passant per Sant Lleïr de Casabella, el riu Cardener i el molí de Monegal. Km. 15,9. Ens trobem novament a l’alberg Torre del Baró, donant per finalitzada l’excursió.

Temps

50 minuts per l’anada i una mica menys per la tornada.

Desnivell

Pràcticament inexistent. En total, entre pujades i baixades, amb prou feines superarem el centenar de metres acumulats en positiu.

Dificultat Baixa.

Punts d’aigua

Just per sobre del pont Cabrerís, trobem la font homònima. No és aconsellable proveir-se d’aigua del riu, ja que més amunt hi ha zones habitades amb construccions i zones on pastura el bestiar.

Punts de referència

* Bauma de les Pintes * Torrent Fondo * Font del Pont Cabrerís * Riu de Valls – Pont Cabrerís

Accés al punt de partida Pàrquing de la Bauma de

les Pintes. Per arribar des de l’alberg de Torre Baró anirem a Sant Llorenç de Morunys i prendrem la carretera BV-4241, en direcció a Berga. Entre els quilòmetres 42 i 43 trobem el trencall cap l’esquerra, amb l’indicador de “Sisquer”, carretera asfaltada. Passem pel primer conjunt de cases situades en un entorn de postal. Ens trobem a Sisquer. Continuem pujant per l’estreta carretera que descriu uns tancats revolts. Més amunt neix una pista descendent, en el marge exterior esquerre d’un revolt (cartell indicador a la cruïlla), que ens durà cap al riu. Quan ens trobem a la part baixa de la diagonal que descriu la pista per apropar-se a la zona del riu, trobarem la zona d’aparcament. Cartell descriptiu.

PONT CABRERÍS PEL RIU DE VALLS Introducció Extraordinària excursió per divertir-se, amb una curta i variadíssima passejada. Es tracta d’una senda ferrada amb trams amb passamans i escales, on caldrà però anar amb compte ja que sovint transitem per damunt de petits estimballs. El pont Cabrerís és una interessant i curiosa formació natural on el riu ha fet un veritable pont natural, erosionant una gran arcada, plena d’estalactites i fantasioses formacions geològiques. Una més que agradable excursió per fer durant l’estiu, tot gaudint de les fresques aigües del Riu de Valls.

Redacció Catalunya Aventura | Pako Crestas · Fotografia | Pako Crestas

Itinerari Km. 0,0. Pàrquing de la Bauma de les Pintes. 1.000 me-

tres. L’esmentada Bauma resta just a la nostra dreta, per sobre nostre, en el primer tram de pista. Seguim la pista ampla vers al N.

Km, 0,67. Final de la pista que es transforma en un corriol que seguirem vers al N. Km. 0,91. Divisem, al marge esquerre, un gran bloc encastat que fa de pont natural sobre el riu, i una escala de fusta damunt del mateix. Nosaltres continuem vers al N pel marge dret de les aigües i seguidament trobem una altra escala molt més ferma (metàl·lica), que haurem de pujar per continuar el mateix camí vers al N a major alçada. Comença aquí la primera secció ferrada de la senda.

A continuació anem trobant punts dispersos on hi ha cadenes que ens fan de passamà. Val a dir que el camí, sense presentar obstacles, sí que té trams vertiginosos amb petits estimballs al marge esquerre.

Km. 1,2. Torrent Fondo. Bifurcació. Creuem la torrentera

parant especial atenció al ferm que acostuma a estar relliscós, i continuem per la senda vers al N. Poc a poc anem guanyant una mica d’alçada per sobre del riu.

un còmode camí amb molt bones panoràmiques del vessant sud del propi cim que ja haurem pujat. El Puig de les Morreres, un dels 100 cims del catàleg de la FEEC, té la que potser és la millor vista panoràmica que podem gaudir de la Catalunya Central, des de dalt d’un cim del Prepirineu.

Km. 1,7. Font del Pont Cabrerís a la dreta de la senda. 1.080 metres. Trobarem un fangal. Ara el camí continua vers la nostra esquerra en direcció O. En aquest tram estem passant justament per sobre del Pont Cabrerís. A l’altre costat la senda s’orienta vers al S, i trobem una mena de canal que davalla cap al riu. Ara estem al marge de ponent de les aigües. Km. 2,0. Riu de Valls – Pont Cabrerís. 1.060 metres. Racó d’excepcional bellesa. Si fa calor, el bany és assignatura obligada. Retorn: Pel mateix itinerari, en sentit invers.

PUIG DE MORRERES PER LA RUA DELS PINS Introducció Excursió circular amb fort desnivell de pujada i un bon volt de baixada, que ens duu fins a l’extrem de les pistes d’esquí de Port del Comte. Posteriorment ens fa tornar al punt de partida per

CATALUNYA AVENTURA | TRES EXCURSIONS FAMILIARS PER LA VALL DE LORD

Temps

4 hores i 30 minuts

Llargària

13 quilòmetres i 700 metres.

Dificultat

Mitjana

Punts d’aigua

Trobem una única font a la part inicial del recorregut, concretament la Font de les Costes.

Punts de referència

* Proximitats del Coll de Jou * Coll de Jouet * Mas de les Costes * Font de les Costes * Cingles de les Costes * Roc Carnisser * Puig de les Morreres * Coma Sentinella * Rasa del Sucre * Estació d’esquí del Port del Comte * Prat de l’Art * Prat Jaient * Clot Moixó * El Canalot * Proximitats del Coll de Jou

Accés al punt de partida

Coll de Jou o Coll de la Comarca. Des de l’alberg Torre Baró prendrem la carretera a Sant Llorenç de Morunys, i des d’aquí pujarem per la carretera LV-4241b fins al propi Coll de Jou. Deixarem l’asfalt i encara pujarem uns metres per la pista de terra, en molt bon estat, fins a la primera bifurcació, que és on aparcarem el vehicle. Redacció Catalunya Aventura | Pako Crestas · Fotografia | Pako Crestas

Itinerari Km. 0,00. Proximitats del Coll de Jou. Haurem deixat el

vehicle aparcat en la primera bifurcació de l’ampla pista. Iniciem la marxa en sentit ascendent vers la nostra esquerra, en direcció O.

Km. 0,44. Bifurcació. Coll de Jouet. A la nostra esquerra deixem una pista en desús i continuem pujant per la pista principal. Km. 0,74. Revolt amb bifurcació de pistes. Dibuixem el revolt girant vers la nostra dreta en sentit ascendent, deixant de banda el brancal de l’esquerra i reorientant les nostres passes vers a l’E-NE. Km. 0,93. Trifurcació. Deixem la pista principal. Just a la

nostra dreta neixen dues noves pistes més petites. Agafem l’ascendent que surt en direcció N-NE., o el que és el mateix, la central d’entre les tres pistes.

Km. 0,99. Anem a parar a un camí transversal que seguirem uns quants metres vers la nostra dreta en direcció E. Estem molt a prop del mas de les Costes. Km. 1,1. Just abans d’arribar al mas trobem una senda

ascendent vers al N, amb tendència NO. que ens situa davant de la Font de les Costes. Bifurcació. Deixem un camí a la nostra dreta i seguim pel sender que

CATALUNYA AVENTURA | TRES EXCURSIONS FAMILIARS PER LA VALL DE LORD puja, només al principi de manera molt suau, i després fa un traçat horitzontal vers l’O.

Km. 1,4. Estem a tocar de la pista que està pocs metres més avall i a la qual no arribarem. Seguim per la senda ascendent que orienta les nostres passes vers al NO i que més tard torna a girar vers al NE Iniciem ja la pujada ferma i constant. Senda estreta però ben marcada. Km. 2,3. Estem en una zona de prats sobre els cingles de les Costes. Una senda surt vers la nostra dreta en horitzontal, la ignorem per continuar pujant en diagonal vers al NO. Ara tenim davant un llarg tram de pujada, on la senda és prou ben marcada si bé a la part final, quan ja estem a prop de l’aresta, la mateixa es desdibuixa i haurem de pujar directament pel vessant amb tendència N-NE. Fites. El punt d’inflexió de la marxa és a les proximitats de l’anomenat Roc Carnisser, a uns 1.950 metres d’alçada. Km. 3,4. Ja som a dalt del llom i traspassem la línia de bosc, anant a parar a la zona oberta de prats alpins. Bones vistes panoràmiques sobre tota la part superior de la Serra del Port del Comte. Trobem una mena de roderes que seguirem per pujar de manera suau i constant en direcció NE i després E. Km. 4,3. A pocs metres per sota del cim trobem una antena. Seguim vers al N per una senda poc marcada però evident, fins assolir el llom de les proximitats del cim. Una vegada a l’aresta seguim vers l’E per l’ample llom. Km.

4,8.

Puig de les Morreres. 2.211 metres.

Redacció Catalunya Aventura | Pako Crestas · Fotografia | Pako Crestas

Punt culminant de l’excursió. Excel·lents vistes panoràmiques. Gran antena quadrada al cim. Seguim davallant pel fil de l’aresta sense complicació, però amb un bon estimball a la dreta, en direcció E. Senda semimarcada.

Km. 5,5. Abandonem l’aresta i davallem per un camí am-

ple vers la nostra dreta, en direcció E-SE, per davallar a la Coma Sentinella. Seguim per la marcada i còmoda petita vall en direcció a llevant.

Km. 6,2. Anem a parar a les pistes d’esquí. Seguim per la rasa que davalla directes pel pendent en direcció N i després NE, seguint el nervi de l’anomenada Rasa del Sucre, on van a parar diversos brancals de les pistes d’esquí. Km. 7,2. Abandonem la Rasa y prenem una pista horitzon-

tal cap a la nostra dreta en direcció E-NE. Perdem alçada però d’una manera molt més suau. Continuem transitant pel que a l’hivern és una pista d’esquí.

Km. 8,3. Anem a parar a un vial asfaltat on hi ha uns magatzems de les pistes d’equí, l’heliport i un bassal artificial d’aigua per a la producció de neu artificial. Anem a parar a una pista transversal on el brancal de l’esquerra continua asfaltat i el de la dreta és de terra. Seguim vers la nostra dreta en direcció S-SE, guanyant alçada de manera suau i sortint de l’àmbit de l’estació d’esquí del Port del Comte. Km. 8,9. Un brancal se’ns incorpora per l’esquerra en

diagonal descendent. L’ignorem i seguim tot recte en direcció S. Tram més horitzontal. Poc després passem pel Prat de l’Art. Seguirem ara un llarg tros de pista que perdent

alçada de manera suau, amb una secció de revolts i altres d’horitzontals, tot plegat cap a l’O-SO i amb molt bones panoràmiques del vessant sud del Puig de les Morreres.

Km. 12,0. Prat Jaient. Bifurcació. Prenem el brancal des-cendent de la nostra esquerra.

Km. 12,8. Clot Moixó. Camí en desús que se’ns incorpora per la nostra esquerra i que ignorem per seguir tot recte en direcció O. Km. 13,0. El Canalot. Camí que se’ns incorpora per la nostra dreta i que ignorem per seguir tot recte en direcció O. Km. 13,4. Bifurcació. Anem a parar a una nova pista ampla a l’alçada d’un revolt.

Seguim vers la nostra esquerra en sentit descendent.

Km. 13,7. Proximitats del Coll de Jou. Ja estem novament al punt de partida.

CATALUNYA AVENTURA | RECORDANT KATHMANDÚ

RECORDANT Recordant Kathmandú

XAVI ARIAS

Tot just fa unes setmanes em va tremolar el cor, hi havia hagut

necessita més ajuda. També podeu fer aportacions ecònomi-

un terratrèmol al Nepal. Jo era a Catalunya, però, malgrat

ques a fundacions o ONG’s. Segurament totes hi posaran el

això, vaig sentir com si ho hagués viscut en primera persona.

seu gra de sorra. Per molts terratrèmols que hi pugui haver,

Són molts anys compartint trekking i expedicions, amb mo-

el Nepal i l’Himàlahia segueixen estant al Mapa.

ments inoblidables que fan que tingui el cor partit entre el

24 de març de 2010, Kathmandú

Nepal i casa meva. Aquest any ja no hi tornaré, la cosa està prou complicada. L’any vinent però, probablement hi tornaré en començar la temporada. Segurament em podré retrobar amb amics i amigues als que només desitjo una cosa: poder fer-lis una abraçada molt gran. M’agradaria poder fer un petit homenatge a la gent del Nepal i alhora recordar moments viscuts amb ells. Per això, he recuperat unes cròniques de les expedicións a l’Annapurna/Manaslu realitzades l’any 2010, i unes fotos que fan que pugui tornar a reviure aquells meravellosos moments. Us convido a que, si mai heu estat al Nepal, hi aneu, i… si ja hi heu estat, que hi torneu. És ara quan el poble nepalès

Redacció Catalunya Aventura | Xavi Arias

KATHMANDÚ

SORT QUE PER JUGAR AL GOLF NO CAL XARXA ELÈCTRICA

Bé, com us podeu imaginar en veure aquestes fotos, és que no he pogut sortir cap a Lukla i segueixo a Kathmandú. El fet és que he estat a punt de pujar a l’avió, fins i tot tenia la motxilla carregada, però a darrera hora s’han cancel·lat, un dia més, els vols a Lukla, a causa del mal temps. Darrerament, a l’aeroport de Kathmandú són molt curosos amb la méteo, ja que, fa cosa d’uns dos anys, degut al mal temps un avió es va estavellar arribant a Lukla, amb desastroses conseqüències que aquest fet va provocar. Així doncs, encara em trobo a Kathmandú, una ciutat cada cop més caòtica, al meu modest parer, si més no, a la zona del centre, Thamel. Un munt de trànsit, males olors, carrers bruts, una calor insuportable, i, si a tot això li sumem les deu hores al dia

temps. En definitiva, una ciutat en la que sembla que el temps s’hagi aturat. I com no, una ciutat on les activitats punteres són el trekking, les ascensions a les grans muntanyes i altres esports que més d’un i una no s’imaginaria. Mentre era a la pista de l’aeroport esperant la sortida del vol m’ha impactat veure uns senyors que, lluny de la realitat de la ciutat es concentraven per fer entrar una pilota de golf en un petit forat, quan en la meva opinió, són ells els que estan dins un gran forat. És obvi que les diferències socials entre els ciutadans cada vegada són més grans arreu del món, però en aquests països encara contrasten més, si és possible. Sort que per a jugar al golf no cal xarxa elèctrica! A reveure, Xavi Arias

sense xarxa elèctrica: la demanda supera l’oferta, la solució? Tallar el llum. Quan la cosa funciona bé però, també la tallen per reparar les avaries habituals que es van originant. Malgrat això, Kathmandú i la seva gent segueixen tenint aquell encant del que tantes vegades us n’he parlat. Sense voler, et sedueixen, a tota hora i en tot moment, un cop rere l’altre, i per això hi tornes una vegada i una altra. La brillantor especial en els ulls dels nens i nenes que en unes setmanes acabaran l’escola, l’enrenou del dia a dia, els comerciants amunt i avall, la quantitat d’ estupes, pagodes i monestirs que hi han, fan que tinguis la sensació d’haver viatjat centenars d’anys enrere en el

CATALUNYA AVENTURA | PATROCINAT PER BIKE AREA LLAGOSTERA

10è aniversari BIKE AREA LLAGOSTERA

Aquest any el Bike Area Llagostera MTB Racing Team compleix 10 anys. El Club va nèixer amb l’objectiu de facilitar la pràctica del BTT de competició a l’aficionat de la zona, i molt especialment a la mainada, que seran el futur del nostre esport.

Ja els primers anys vam assolir bons resultats a nivell provincial i autonòmic amb gent com en Pau Reixachs, que el 2005 ens va arribar a guanyar la Tramunbike, o en Xavier Fiego, que va finalitzar 3r a la general de l’Open d’Espanya en categoría Cadet. Cap a l’any 2007 en que Quim Esparraguera guanyava en Màster-50 el que seria el nostre primer Open d’Espanya de Btt, d’uns quants que havien de venir cap a les vitrines del club. Any rere any i ja des de 2007, amb la inestimable ajuda d’alguns patrocinadors com: Recuperacions Marcel Navarro o el Càmping Tossa, vam establir una estructura de competició que incloïa fer tant la Copa Catalana Internacional de Btt, com l’Open d’Espanya de Btt, amb corredors joves de la zona i alguns amb més experiencia, comptant amb l’Òscar de Bike Area Llagostera com a mecànic i director d’equip. Tan importants com les fites esportives són d’altres que hem aconseguit, com per exemple no tenir cap abandonament mecànic en 5 anys i així consolidar les classificacions generals de les diferents competicions. L’objectiu era que els nanos no haguèssin de pensar en res més que en competir i en preparar les curses el millor possible per optimitzar el rendiment. Prova de que això s’ha aconseguit són les 7 generals d’open d’Espanya que hem guanyat al llarg dels anys en diferentes categories, més de quinze títols de campió de Catalunya de Btt, a banda d’un gran nombre de victòries en multitud de curses. Cal destacar l’època de 2008/2012, quan en Jordi Quintanas va ser el millor Cadet d’Espanya, i en Josep Duran en Infantils ho guanyava tot, demostrant posteriorment ser la més sèria promesa del Btt nacional actual. També el 2012 vam poder gaudir de la presència a l’equip de l’Ismael Ventura, múltiple Campió de Catalunya absolut de btt i Top 5 nacional els últims 5 anys. L’Ismael va ser Campió de Catalunya, Bronze al Campionat d’Espanya de Marató, i Campió d’Espanya de Team Relay amb en Jordi Quintanas també a la selecció. 2 dels 4 integrants eren del Bike Area Llagostera. Un any inoblidable! Aquest 2015 seguim igual de forts que sempre, amb en Dídac Carvacho anant segon a la Copa Catalana de Btt i havent fet un 2n i un 3r a l’Open d’Espanya de Btt. El júnior Arnau Donate lluita pel Top 3 Català, i l’Eduard Gispert pel Top 3 en Marató.

Redacció Catalunya Aventura

CATALUNYA AVENTURA | PATROCINAT PER BIKE AREA LLAGOSTERA

CATALUNYA AVENTURA | RUTA 4X4

EXPERIÈNCIA 4X4 ENTRE VALLS FOSQUES

Comencem desglossant un nou territori per gaudir amb el vostre 4x4. Aquesta nova ruta esta plagada de senderes, camins i pistes forestals que ens portaran a diferents poblets, dels quals podrem gaudir d’ells, amb família i amics.

Us presentem dos itineraris que recorreran els pobles d’Espot, Sort, Llessui i la seva vall fosca. Agafa una bona càmera fotogràfica, un bon llibre amb fulles en blanc per escriure les teves sensacions i comença a gaudir d’aquest viatge a quatre rodes

Llessui-Espot   SORTIDA Per carretera des de Sort fins arribar al poble de Llessui. Comença la ruta seguint la pista que surt del aparcament de les antigues pistes d’esquí pel pont que creua el riu Pamano. Puja fins arribar a la falda del Montsent de Pallars a uns 2.000m i a partir d’aquí la pista va bordejant la muntanya, passant pel clot de Mainera, Entremons i el Montorroio (forma piramidal). Més endavant i situats al coll de la Creu d’Eixols es contempla les pistes d’esquí d’Espot esquí. A continuació es fa el descens fins a Espot.

Fitxa tècnica

Kilòmetres: 40 Km. Temps: 2h. Aprox. Desnivell: 995m de pujada i 1.130m de baixada Dificultat: Moderada Època per realitzar-la: Només a l’estiu, ja que l’alçada fa que durant la resta de l’any hi trobem congestes de neu a les corbes de l’obaga.

Redacció | Catalunya Aventura

Llessui-Espui (Vall Fosca)  Arribarem a Llessui des de Sort. La ruta comença com l’anterior: surt des del aparcament de les antigues pistes i puja fins la falda del Montsent. Un cop allà trobarem un rètol que ens indica el camí. Em de saltar el Coll del Triador (vistes espectaculars) cap a l’esquerra. Aquí comença el descens fins arribar a Espuí.

Fitxa tècnica

Kilòmetres: 24,50 Km. Temps: 1’45h. Aprox. Desnivell: 730m de pujada i 875m de baixada Dificultat: Moderada Època per realitzar-la: Només a l’estiu, ja que l’alçada fa que durant la resta de l’any hi trobem congestes de neu a les corbes de l’obaga.

CATALUNYA AVENTURA | RUTA AMB CADIRA DE RODES

Amb cadira de rodes

El Parc del Garraf El Parc del Garraf , junt amb el Parc d’Olèrdola, ocupen una extensió de 12.984 hectàrees i es troben entre les comarques del Baix Llobregat, l’Alt Penedès i el Garraf. Molta gent associa el nom del Garraf amb la carretera de corbes a tocar del mar, o pel llarg túnel que travessa per sota les muntanyes. Però el Parc del Garraf és un espai natural únic i amb uns atractius paisatgístics insòlits que val la pena descobrir.

En el parc s’hi poden fer moltes excursions a peu i amb cadira de rodes, que trobarem ben senyalitzades, però el trajecte en cotxe que ens aproparà al nostre destí ja mereix una atenció especial. Comencem a pujar la muntanya en cotxe des de la població de Castelldefels. Veureu que l’ascensió és espectacular: en pocs minuts veurem l’alçada que hem agafat quan contemplem les vistes de la costa i el mar Mediterrani quasi als nostres peus. Seguirem per la carretera direcció La Pleta (l’Oficina d’Informació del Parc).

La característica geològica del parc és la roca calcària, formant un paisatge rocós, àrid i agrest que, tot i donar la sensació de feréstec, té una bellesa singular i salvatge al mateix temps.

Els paisatge que ens rodeja es caracteritza per la vegetació en forma de matolls densos on hi creix el Margalló, l’única palmera autòctona d’Europa. Arribarem a La Pleta, una antiga masia del Parc on actualment s’hi troba el Centre d’Informació i Oficina del Parc del Garraf i d’Olèrdola. Aquí podreu aconseguir tota la informació desitjada sobre el parc, i també podreu gaudir d’una exposició permanent sobre l’àguila perdiguera i d’un audiovisual del Parc. La Pleta també és el punt de sortida de diferents propostes d’itineraris per la zona. N’hi ha molts i de diferents nivells de dificultat o durada, tots ells molt ben senyalitzats. Nosaltres en proposem un de molt senzill i assequible per a fer amb nens, que ens permetrà gaudir del paisatge mediterrani que ens envolta i descobrir la rica i variada flora d’aquest espai: Redacció | Catalunya Aventura

Itinerari Botànic de la Pleta S’inicia al Centre d’Informació de la Pleta i és un recorregut molt senzill que pot durar una 40 minuts. La primera part del tram està adaptada per a discapacitats motrius, estant inclús asfaltada i es pot fer amb cadira de rodes. Després el camí s’endinsa entre els matolls, però sense perdre la facilitat per recorre’l amb criatures petites. És una excursió curta ideal per a completar la visita del Centre d’Informació i per gaudir en directe del paisatge natural que ens rodeja. Després de la parada a La Pleta, podeu prosseguir amb el cotxe per la carretera principal, conduint entremig del paisatge a vegades desconcertant, ja que es fa estrany veure aquest espai natural, lliure de l’acció de l’home, tan a prop de nuclis densament poblats.

Redacció | Catalunya Aventura

CATALUNYA AVENTURA | EL NÍGER, UN GRAN RIU CONDEMNAT

EL NÍGER

El Níger

JOSEP Mª ESCOFET

UN GRAN RIU CONDEMNAT

El Níger és un dels grans rius africans. Amb una llargària

seves fonts principals enmig d’una vegetació tan frondosa.

d’uns 4.200 km. és el tercer riu més llarg després del Nil i

De manera sorprenent el curs del riu Níger s´encara cap al

del Congo. El seu curs creua quatre estats africans i desem-

Golf de Guinea, enlloc de seguir l´itinerari més curt en el

boca a l´Oceà Atlàntic formant un gran delta.

seu trajecte, que seria dirigir el seu cabdal cap a l´oest per

El seu naixement es troba al massís muntanyós de Futa

fusionar-se amb les aigües de l´Atlàntic, més proper.

Djalon, a Guinea Conakry.

Durant el seu periple, que comença a Guinea, s´endinsa cap

Durant molt temps aquest riu va ser un veritable enigma

a Mali i Níger vorejant la frontera de Benin, i posteriorment

pels geògrafs i aventurers de l´època, degut a la desco-

travessant el convulsiu estat de Nigèria, el més poblat del

neixença i a la dificultat que representava internar-se per

continent, per anar a *morir al Golf de Guinea.

aquelles misterioses muntanyes, on hi abunden multitud

L’etimologia del seu nom és poc precisa però sembla ser

de cursos i salts d´aigua, fet que dificultava molt trobar les

que els primers exploradors del gran riu, els colons portuguesos, lánomenaren el “riu dels negres”. A dia d’avui però, existeixen molts noms locals per referir-se al gran riu Níger. Els navegants portuguesos mai van mostrar massa interès en descobrir línterior del continent, i sí en la recerca de rutes marítimes comercials cap a l’Índia. Durant molt anys, diversos i il·lustres personatges històrics han anat endinsant-se parcialment al llarg de la seva conca. A mitjans del segle XIV, el cèlebre viatger i geògraf àrab Ibn Battuta, travessà el desert del Sàhara fins arribar a la ciutat de Gao, en el llavors anomenat Imperi de Mali, remuntant el riu fins a la lle-gendària ciutat de Tombuctú, per tornar posteriorment i des d’allà, al seu Marroc natal. Molts altres geògrafs i navegants de diverses nacionalitats realitzaren mapes poc precisos durant els segles XVII i XVIII, no aconseguint descobrir amb exactitud el curs del riu. Destacarem, entre d´ altres, els britànics Daniel Houghton (1740-1791) i Alexander Gordon Laing, (1794-1826), conjuntament amb el francès René Caillié (1799-1838), tots ells aventurers, exploradors i geògrafs, que varen contribuir a formar part de la història del descobriment del Níger. No va ser fins lány 1805, durant una expedició finançada pel Regne Unit, que léxplorador i naturalista escocès Mungo Park, en una de les seves múltiples expedicions al gran riu, va identificar els últims 1.600 km que faltaven per explorar, abans de morir ofegat a Nigèria en ser atacat per unes tribus hostils. Un membre de l’expedició va poder informar del tràgic desenllaç final. Els que hem tingut la sort de conèixer el Níger no

Redacció | Catalunya Aventura | Josep Maria Escofet i Jové

oblidarem mai els paisatges sublims que s´emmirallen en la

Mítiques ciutats han estat edificades a les seves ribes, com

seva immensitat, ja des del seu naixement a les muntanyes

ara Tombuctú, possiblement aquesta sigui la més anomena-

de Futa Djalon. En aquestes també hi brollen les fonts

da en els relats dels escriptors i aventurers d´ època. Altres

d’alguns dels principals rius de l´oest del continent, com ara

poblacions destacables son Gao, Djenné, Segou i Bamako,

el riu Senegal, el Gàmbia i el Casamance.

entre altres.

En el seu llarg recorregut, el riu és beneficiari de molts altres

El riu creua una petita part del territori del país homònim del

cursos d´aigua. Destacarem el riu Tinkisso com a principal

Níger, passant primer per la ciutat de Tillabéri i després per

font del Níger, en el tram del seu curs inicial i, com a rius

la seva capital Niamey, com a principals poblacions, abans

tributaris més importants, el Bani, i els anomenats, Tapoa,

d’endinsar-se en territori de Nigèria, l´últim país que traves-

Goroubi, Mekrou i el Benoué, entre molts altres.

sa abans de desembocar en aigües del Golf de Guinea.

A l´alçada de les poblacions de Ké Macina i Tombuctú, en

Al llarg del seu recorregut el Níger creua per alguns es-

ple territori de Mali, es forma un gran delta interior que, en

pais naturals protegits. El primer seguint l´ordre cronològic

el període de pluges pot estendre’s per una superfície de

des dels seus orígens és el Parc Nacional de l´Alt Níger,

més de 40.000 km quadrats. El cabdal del riu es redueix de forma considerable en l’època seca degut principalment a l´evaporació, que oscil·la entre un 25 i 50% de pèrdua de les seves aigües, conseqüència directa del canvi climàtic. Aquesta regió inundada és molt rica en biodiversitat, constituint una de les regions més importants per a l’observació de l’avifauna de l´Àfrica Oest, segons l’organització conservacionista RAMSAR, que la cataloga com un veritable paradís pels ornitòlegs i els naturalistes en general. En els seus boscos inundats i aïllats per la pujada de les aigües, es formen petites illes on podem observar els hipopòtams i el grans cocodrils de l´espècie del Nil, sent també un dels últims reductes del manatí africà. És una regió molt rica per a l’agricultura i la pesca. Actualment i degut a la inestabilitat política de gran part dels països del Sahel, no és un bon moment per anar-hi.

CATALUNYA AVENTURA | EL NÍGER, UN GRAN RIU CONDEMNAT

en territori guineà, continuant pel seu delta interior, i pos-

l’abast dels caçadors furtius i de les empreses petrolieres que

teriorment pel d’Ansongo Menaka, ambdós en territori de

han aniquilat aquest important pulmó natural del planeta, en

Mali.

nom del capital. Indret sempre codi ciat per les multinacio-

En territori nigerí trobem el més important, el Parc Nacional

nals, que no varen tenir prou amb provocar la tràgica guerra

de la “W”, compartit amb els estats de Benin, Burkina Faso

de Biafra que explotà l’any 1967.

i Níger. Es tracta d’un dels parcs més importants de l´ Àfrica

* Morir, al Golf de Guinea.

Occidental, on per sort encara podem trobar la majoria de

Malgrat tots aquests inconvenients, aquests immensos ter-

les espècies més significatives de la gran fauna africana,

ritoris seran sempre uns paratges desitjats pels amants de

com ara elefants, lleons, búfals, hipopòtams, antílops de

l´Àfrica més profunda, on hi trobarem nombroses ètnies i una

diferents espècies, etc... Malauradament però, s’evidencia

apassionant cultura que, sens dubte, ens apassionarà per

molta mancança d´infraestructura proteccionista o conser-

sempre més.

vacionista. Ja en territori nigerià, la protecció es gairebé inexistent. El Parc Nacional del Kainji Lake, un dels últims reductes de natura salvatge del país en els límits d’una immensa presa que retè l’aigua del gran riu, abans de distribuir-la per les súperpoblades ciutats de Nigèria. Per últim i ja dins de la selva tropical, en els límits del gran delta que forma la seva desembocadura, trobarem la que va ser la riquíssima reserva forestal d ’Edumamon, que vaig tenir l’ocasió de conèixer fa tres dècades i que actualment està a

Fotografies | Josep Maria Escofet i Jové i Ramon Pla Isard

LES MILLORS MARQUES A CATALUNYA AVENTURA

CATALUNYA AVENTURA | LLIBRES

Barrancs, Torrents, Canyons i Cavitats de l’Alt Urgell

No recordava quan temps feia que no veia al Lluís Domingo, però us puc assegurar que més de 20 anys pel cap baix. Per aquest motiu em va sorprendre tant que fos ell qui m’obrís la porta d’un petit local, on m’havia aturat, encuriosit per un adhesiu d’una coneguda marca de material d’escalada, mentre recorria Barcelona i les seves botigues d’esports. A la incredulitat inicial van venir les abraçades i les salutacions a una família que recordo i recordaré sempre amb molta estima, ja que amb ells vam compartir hores i hores d’excursions per les muntanyes catalanes. Érem socis

del Foment Excursionista de Barcelona, entitat a la qual pertanyíem per afiliació directa dels nostres pares. I és que gràcies a ells, als nostres pares, que ens van plantar la llavor per l’estima de la Natura i la Muntanya, avui dia tenim una passió de la qual, alguns, tenim la sort de viure. Resulta que en Lluís Domingo es va especialitzar en espeleologia i és un dels autors del llibre que us presentem aquest mes, juntament amb la Crisi González, la Mari Nivera, l’Enric Peradalta i en Damià Pérez. Barrancs, Torrents, Canyons i Cavitats de l’Alt Urgell, de l’Associació d’Espeleòlegs i Barranquistes és un recull de 70 ressenyes, entre barrancs i cavitats, dividides per sectors. Les zones estudiades són: Alt Pirineu-Alt Segre, El Boumort, Cadí-Moixeró, Port del Compte-Muntanya d’Alinyà i Sant Honorat-Aubenç. El llibre està escrit de manera bilingüe, en català i en castellà i comença amb el pròleg i els agraïments per continuar amb una salutació de l’alcalde de La Seu d’Urgell agraint la celebració de la Trobada d’eSPELEOlogia i CANYONS 2014 a la ciutat, trobada que va servir per presentar el llibre. A la descripció de l’Alt Urgell i de la seva capital li segueix una explicació a doble plana del relleu de la comarca, el decàleg de l’espeleo-canyonista, un capítol sobre la prevenció d’accidents, les acotacions dels canyons i la llegenda de símbols. Finalitza

aquesta primera part del llibre un espai dedicat a informació pràctica de la zona. La segona part del llibre està centrada a descriure els descensos. En aquest apartat trobarem les ressenyes de barrancs, torrents i canyons (alguns d’ells inèdits), el seu dibuix i la fitxa corresponent, sigui a la mateixa plana sigui en la graella que podeu consultar al final de cada sector, així com mapes de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya i fotografies. L’última plana està dedicada a fer un recull de descensos descartats per manca d’interès esportiu segons el criteri de les autores i els autors, però amb una explicació detallada a “observacions”. La tercera part està dedicada a les cavitats. Avencs, coves, bòfies, pous... tot un món per descobrir quan ens endinsem en la foscor de la Terra. Aquí també trobareu la ressenya, juntament amb el dibuix topogràfic de l’indret, el mapa i instantànies del lloc en qüestió. Acaben el llibre la terminologia, la bibliografia i una taula resum de barrancs i cavitats perquè us en sigui més fàcil la consulta, acabant amb un recull de fotografies de totes les persones que han format part de l’equip de reconeixement i estudi de la zona. Un llibre molt interessant que us permetrà conèixer millor una part de la nostra estimada Catalunya i, qui sap, potser serveixi per despertar en algú l’interès per aquesta ciència-esport tan apassionant. Gràcies Lluís!

CATALUNYA AVENTURA | AGENDA

AGENDA CATAVENTURA JUNY 2015 DEL 5 AL 7

- Powerade MTB Non Stop Barcelona-Sant Sebastià

- Final Campionat de Catalunya Individual de pesca submarina-L’Ametlla

DEL 6 AL 14

DISSABTE 13

- Volta Cerdanya Ultrafonsvàries poblacions

DISSABTE 6

- Arruix&Vol-Organyà

DIUMENGE 7

- Lliga Catalana de TREC. Ca-valls de BaldomarBaldomar - Lliga Catalana de Horseball-Camós

DIES 13 I 14

- Copa Catalana Terra (motor)-Àger

- Campionat de Catalunya d’orientació subaquàticaSolsona - Campionat de Catalunya d’Optimist grup3-Calella

DIUMENGE 14

- Xallenge DH-Cervià de les Garrigues

DIES 19, 20 I 21

- Copa Cat. de raids d’esports de muntanya. 2ona Indiketes Race-Sta. Cristina d’Aro - Regata Dragonera-St. Andreu de Llavaneres

DIES 20 I 21

- Casamanya ExtremOrdino - XX Travessa de NúriaXXè aniversari del GRECQueralbs

DISSABTE 20

- Final Campionat de Catalunya de fotosub apneaL’Estartit

DEL 25 AL 28

- Andorra Ultra Trail Vallnord-Ordino

DIUMENGE 28

- Lliga Catalana de TREC. Cavalls de Trulls-Viver i Serrateix - Vertical Quiri-SorribesL’Arp