Cataventuraabril

Page 1

TA A S VI UÏT E R AT GR



Edita: Bike Univers S.L.U www.cataventura.cat Gerent: Josep Sais

gerentadventuregirona@gmail.com

Departament de Continguts i Maquetació: David Colomer

adventuregirona@gmail.com

Isaura Creus

8 /Pesca de Supervivència 12 /Què fer si ens perdem? 14 /Barranc: Gorgues de Núria 18 /Les Ressenyes d’en Pere 22 /L’importància de respirar 24 /Entrevista: Emma Roca

isauralatanga@gmail.com

29 /L’Expedició ACONCAGUA 2015

Departament Comercial: Dani Arran, Núria Tinto, Montserrat Serra, Josep Mª Corbella i Joan Torrellas.

32 /El CAIAC

Redactors:

40 /Alt Empordà: un món per descobrir

Dani Arran, Joan Serra, Antoni Argemí, Albert Rubio, David Colomer, Albert Gironés, Pere Costal, Josep Mª Escofet, Xavi Arias, Sebas Moncusí, Pako Crestas i Departament de Comunició de la Generalitat de Catalunya.

Fotografia:

Albert Gironés, Josep Mª Escofet, Pako Crestas i Xavi Arias.

Corrector: Joan Antoni Màrquez Disseny i Maquetació: LaTanga Impressió: I.Pagès. Dipòsit Legal: GI 903-2014

34 /Alpinisme el “ Circ d’Engorgs” 38 /Quim Carreras: Navegació 42 /Arriba el bon temps i... Tornem-hi! 44 /Kilimanjaro: Un regal per als sentits 58 /L’OBSERVACIÓ DE LA FAUNA SALVATGE

A...

TOT ARRIB

ys!!

ja queda men






CATALUNYA AVENTURA - Supervivència

Pesca de supervivència En aquest article tractarem els mètodes per caçar i pescar. Cal aclarir

Pesca a mà

que aquests sistemes són tremendament cruels i inhumans, i solen

És un sistema prohibit a Espanya i molt efectiu en aigües poc profundes

provocar molt patiment als animals; d’altra banda, el seu ús és il·legal

quan s’adquireix una mica de pràctica. Millor no realitzar-ho on hi hagi

en la majoria dels països. Per tot això resulta més que evident que la

animals perillosos (anguiles elèctriques, serps aquàtiques verinoses...).

seva ocupació només estaria justificada en un cas d’extrema necessi-

Consisteix a introduir la mà amb cura sota les pedres, arrels on acostumen

tat.

a ocultar-se els peixos a la recerca del ventre dels animals. Lliscarem la mà suaument cap a les brànquies i enfonsarem en elles els

D’altra banda, en una situació de supervivència real, no hem d’oblidar

dits polze i índex per capturar-los.

que els amfibis, rèptils i sobretot els insectes solen ser més fàcils de caçar que les aus o els mamífers, i constitueixen una important font de proteïnes.

Pesca amb canya Cap aparell improvisat serà tan efectiu com un bon ham d’acer lligat a una llinya, per la qual cosa és important portar-los sempre en el nostre equip. En general, se sol dir que les millors hores per pescar són al matí primerenc i al capvespre. Quan s’aproxima una tempesta també pot ser un bon moment, si bé, els peixos poden picar a qualsevol hora del dia o de la nit. Si manquem de llinya i/o hams haurem d’improvisar-los. Com a llinya és més fàcil emprar fil de les nostres robes que improvisar un “cordoncillo” amb fibres vegetals (d’ortiga, card...). Els hams improvisats solen ser de fusta o espines, encara que també podem emprar claus, imperdibles i altres objectes punxants. Els esquers els trobarem en el mateix riu, buscant sota les pedres, i entre la vegetació de la riba i els voltants.

Pesca amb arpó, llança o trident

El millor sistema per saber de què s’alimenten els peixos és obrir l’estómac

La pesca amb aquestes eines en aigües profundes requereix pràctica

del primer que pesquem.

i habilitat a causa de la distorsió de la llum. No obstant això, en aigües poc profundes es poden introduir aquests aparells sota les pedres i enfilar als peixos. Per descomptat, també és un mètode il·legal. Podem improvisar fàcilment un arpó de fusta amb una punta afilada d’os o tallada en la mateixa fusta.

Dorments Són hams que es deixen encebaments i lligats a una branca flexible de la riba del riu a l’espera que piqui un peix. És un sistema bastant efectiu i completament il·legal. No hem d’oblidar que, a banda del peix, els cursos d’aigua ofereixen altres fonts d’aliment com: granotes, crancs, mol·luscs o rèptils.

Redacció: Catalunya Aventura · D. Colomer

08 Cataventura.cat



CATALUNYA AVENTURA - CURIOSITATS

Els 4 descobriments més interessants de Google Earth. Restes fòssils de mamífers a Àfrica

Restes d’avantpassats de l’ésser humà

Aquest descobriment es va produir gràcies a uns paletes

Estudiant amb Google Earth una zona de Johannesburg, a

italians que treballaven amb pedres calcàries procedents

Sud-àfrica, un científic anomenat Lee *Berger va trobar al

d’Egipte, els qui van trobar en una d’elles el que semblava

voltant de 500 llocs que per les seves característiques, eren

ser un gran esquelet. Basant-se en aquesta troballa, cientí-

potencials jaciments de restes humanes antigues.

fics de la Universitat de Michigan van decidir investigar més i, explorant Egipte amb Google Earth, van descobrir

L’any 2008, visitant un d’aquests llocs identificats gràcies

les restes d’unes coves antigues desconegudes que van re-

al programa, va descobrir els fòssils d’una dona i un nen

sultar estar repletes de fòssils de petits mamífers d’uns 20

d’al voltant de dos milions d’anys d’antiguitat. Els estudis

milions d’anys d’antiguitat que poden contenir informació

han mostrat caràcters molt particulars en aquestes restes

essencial sobre antigues migracions “animalesentre” Àfri-

que han portat a pensar que podria tractar-se d’una nova

ca i Àsia.

espècie d’homínid intermediari entre el Australopithecus i el Homo habilis.

El “bosc Google” Amb aquest nom es coneix ara a la Muntanya Mabu, situat al nord de Moçambic. Aquest bosc era conegut pels pobladors locals, però no estava representat en els mapes ni era conegut per als científics. Després d’escanejar la zona amb Google Earth, els científics van veure que es tractava d’una zona molt particular i van decidir investigar en el terreny què hi havia aquí. La seva sorpresa va ser majúscula en descobrir arbres gegants de fins a 45 metres d’altura, diverses espècies noves d’animals i plantes i moltes sorpreses més.

Geoglifos peruans En el continent americà també s’han realitzat descobriments importants gràcies a Google Earth. És el cas de Perú, on es van trobar fascinants *geoglifos amb efígies en forma d’animals que podrien tenir fins a 4000 anys d’antiguitat. Van ser descoberts en el 2012 per investigadors de la Universitat de Missouri gràcies a les imatges captades per aquest programa, que va permetre observar aquests monticles d’entre 5 i 400 metres d’extensió i que recorden animals com el còndor, el puma, entre uns altres.

Redacció: Catalunya Aventura · D. Colomer

10 Cataventura.cat



CATALUNYA AVENTURA - accidents i catàstrofes

Què fer si

ens perdem? Tot aquell que s’aventuri a una zona remota o desconeguda ha de tenir la precaució de procurar-se almenys una brúixola i mapes de la zona. Tampoc està de més un altímetre i un podòmetre. Cal assenyalar en el mapa el nostre recorregut i relacionar-ho amb els accidents geogràfics més significatius (rius, rierols, cims de muntanyes, costes, etc.). És bó fer-se una imatge mental de tot això.

La por és una reacció natural quan ens perdem, però cal evitar, costi el que costi, que degeneri en pànic. Quan algú s’adona que s’ha perdut normalment no està molt lluny del camí correcte, però si comença a donar tombs d’un costat a un altre, a desplaçar-se d’una manera irracional, agreujarà el seu problema. La primera acció quan ens adonem que ens hem perdut ha

En tot cas i encara que decidim esperar als equips de rescat, hem

de ser la d’asseure’ns i reflexionar tranquil·lament buscant tots els indicis

d’explorar els voltants a la recerca de recursos (aigua, aliment, llenya...).

i senyals que ens ajudin a situar-nos.

Seria tràgic morir de fred per no saber que a 500 metres hi havia un refugi de muntanya. Quan abandonem el refugi per explorar els voltants hem

Quan tornem a moure’ns per buscar la ruta correcta, hem de deixar algun

de parar molta atenció al paisatge, girar-nos de tant en tant per veure

tipus de marca en el terreny per assegurar-nos de no donar voltes en cer-

com és en la direcció de tornada i deixar marques ben visibles per poder

cle inútilment (files de pedres o branques que indiquin la nostra adreça,

tornar. Augmentarem les nostres possibilitats de rescat si preparem se-

talls en branques o troncs, etc.). Si el terreny ho permet, podem pujar a un

nyals que els equips de rescat puguin veure des del cel. Hem de tenir pre-

punt elevat des del qual es domini la zona i buscar els accidents geogràfics

parades fogueres per encendre-les al mínim indici que s’apropa un avió o

més notables. Si tenim un mapa i els localitzem en ell, no tindrem pro-

un helicòpter. Tirant herba humida per damunt o fins i tot oli del vehicle,

blema per situar la nostra posició, com veurem en propers articles.

obtindrem una columna de fum visible a certa distància. També podem

Si no tenim un mapa, potser podem identificar algun tret característic del

escriure “SOS” al terra, amb pedres o roques, o efectuant solcs de terra si

terreny que haguem vist abans de perdre’ns. Si tenim amb què, hem de

ho fem en un prat o en un camp. Aquestes senyals deuen ser el més grans

dibuixar un petit mapa del que veiem. Si sospitem que estem molt a prop

possible perquè es vegin bé des del cel. Si abandonem el vehicle per bus-

del camí correcte, hem de buscar una roca, un arbre, o algun altre acci-

car ajuda pel nostre compte, no hem d’oblidar deixar indicada la nostra

dent proper que es vegi bé des dels voltants i donar voltes entorn d’ell

direcció, per si els equips de rescat el localitzen.

fent una espiral cada vegada major fins que donem amb el nostre camí. En cas d’haver sofert un accident amb un vehicle en una zona remota,

En el cas que nostra situació sigui extrema, no sapiguem com orientar-nos

hem de valorar què ens convé més: esperar als equips de rescat al cos-

ni veiem la possibilitat de ser rescatats, no hem de desesperar. Busquem

tat del vehicle, que d’altra banda ens oferirà refugi, o desplaçar-nos a la

una font o un rierol, el curs dels quals ens portarà segur, abans o després,

recerca d’ajuda. Normalment la primera opció sol ser les més encertada,

a una zona habitada.

perquè els equips de salvament veuran millor a un vehicle que a una persona vagant tot sol.

Redacció Catalunya Aventura: D. Colomer

12 Cataventura.cat



Redifusi贸 del reportatge per petici贸 de lectors




CATALUNYA AVENTURA - ESCANYABOCS

CATALUNYA AVENTURA - ESCANYABOCS


CATALUNYA AVENTURA - ESCANYABOCS


CATALUNYA AVENTURA - ESCANYABOCS


CATALUNYA AVENTURA - Les Ressenyes d’en Pere

El Mont Alta Garrotxa / Alt Empordà La muntanya del Mont, a cavall de l’Alta Garrotxa i de l’Alt Empordà, és un dels millors miradors de la regió. El cim està coronat per un santuari i una hostatgeria, que fan més atractiva l’ascensió. Malgrat que en l’actualitat una carretera asfaltada arriba fins al mateix santuari, la ruta que farem avui, des de Beuda, és del tot recomanable, perquè segueix el camí tradicional, de pujada, molt directe i ben fressat. A Beuda hi arribarem per la carretera C26 si venim de Figueres o per la C66 si es fa per Banyoles. Arribats a Besalú haurem de buscar la carretera GI5234 que és la que es dirigeix a Beuda. En arribar-hi, sortirem pel costat i pel darrere de l’església parroquial de Sant Feliu (S.XI) tot seguint una carretera asfaltada que remunta suaument la vall, en direcció a Segueró. A uns 300 metres, en l’anomenat pla del Bosch, podem deixar el cotxe. En aquest punt s’abandona definitivament la carretera i es trenca a l’esquerra, per la pista d’accés a la masia de Ca n’Oliveres. Aviat, a la sortida d’un revolt, es pren el vell cami del Mont, que emprèn l’ascensió per la soleia de la muntanya, entre garrics i pins bords. A l’esquerra aniriem al Castellot, que és per on tornarem. El corriol, molt fressat, guanya altitud amb nombroses giragonses, i a cada revolt, la vista s’eixampla una mica més. Als 30 minuts s’arriba a les Envistes, mirador d’on es domina la vall de Beuda. A ponent, a l’altre costat del barranc, s’alça un penyal, amb les

Seguirem carretera amunt un centenar de metres més i trenquem a la

ruïnes medievals del Castellot. El pi dóna pas a l’alzinar muntanyenc, espès

dreta novament pel vell corriol que ens permet assolir el petit collet de

i ombrívol. Després d’una llarga pujada s’assoleix la carretera asfaltada,

les Sorreres. Unes reblincoles més amunt se surt novament a la carretera

a l’indret del coll de Batet. Cal seguir-la amunt, tot passant per sota dels

asfaltada, ja molt a prop del cim. Cal seguir-la a la dreta uns metres i, en

cingles de Rocapastora, on hi ha la ben agençada font del mateix nom.

arribar al revolt, el vell camí s’enfila a la dreta de la carena i, per l’obaga, s’assoleix el cim de la muntanya, amb una alçada de 1.124m.

El Santuari del Mont es veu encimbellat, encara força amunt. Finalment s’arriba a les ruïnes del monestir de Sant Llorenç, que sorprenen per les

Per llevant, la vista s’allarga fins el golf de Roses. Cap el nord es despleguen

seves dimensions. La visita recomanada la farem de tornada.

les muntanyes de les Alberes i de les Salines. Al NW es domina el muntanyam turmentat de l’Alta Garrotxa, on sobresurten el puig de Bassegoda, el pic de les Bruixes i el Comanegre. Pel darrere s’alça majestuós el massís del Canigó. A ponent s’albiren les muntanyes de l’Alt Berguedà i Ripollès. Destaquem el Pedraforca, la serra Cavallera, la serra d’Ensija i els Rasos de Peguera. Més cap a migdia, es distingeixen el Puigsacalm, Cabrera i Aiats, el Montseny, Finestres i Rocacorba. I fins i tot les muntanyes de Munserrat! És el punt ideal per esmorzar mentre contemplem tanta bellesa. El santuari del Mont es va construir a principis del SXIV per ordre de l’abat Bernat del monestir de Sant Llorenç de Sous, amb l’església d’època tardoromànica i de visita recomanada. L’edifici annex a l’esgésia -que fou aixecat sobre els vestigis d’un antic castell- segueix funcionant com a hostatgeria, d’una comoditat excel·lent tant per fer-hi nit com per fer un bon àpat. El santuari restarà tancat del dia 7 de gener al 8 de març.

Redacció i Fotografia: Catalunya Aventura · Pere Costal

20 Cataventura.cat


Fou en aquest indret on, l’any 1884, Mossèn Cinto Verdaguer s’allotjà i redactà els últims fragments del seu poema Canigó. En aquesta estada, també va escriure la Cobla a la Mare de Déu del Mont:

A LA VERGE DEL MONT Oh Mare de Déu del Mont, ¿Com tan alta en sou pujada, en un trono de penyals dalt del cim d’una muntanya? ¿És per sentir els Angelets, o per rebre el bes de l’alba o per abastar un estel el més bell de l’estelada? No es pot sentir els Angelets, puix us volen en garlanda; ni per veure eixir el sol; Per Vós no s’és post encara;

Farem la tornada pel mateix camí fins a Sant Llorenç, de visita recomana-

ni per abastar un estel:

da. Actualment està en reconstrucció. El monestí tingué un pes important

prou n’esteu ben coronada;

al comtat de Besalú a inicis del S.XI, tot i que ja existeixen documents de

sinó sols per beneir.

l’any 872 que ja l’esmenten com a cel·la monàstica.

M.C.V. Per darrera el monestir agafarem un sender evident, direcció sud, que ens portarà en forta baixada i mala petxa pel pedragam, fins al Castellot, des d’on, sempre en forta baixada i passant per la la cruilla de Ca n’Oliveres, arribarem al punt se sortida. Punt més alt: 1.122m / Desnivell acumulat: 835m Dificultat: Baixa / Temps total: 5-6 hores

www.lacolladelesquirol.es


CATALUNYA AVENTURA - Reportatge / RESPIRAR

INTRODUCCIÓ:

L’IMPORTÀNCIA DE RESPIRAR Redactor: Francesc Roldan

L’ésser humà té de dues fonts d’energia bàsiques per poder viure:

Controlar la respiració

l’alimentació i la respiració, sent aquesta segona la més important de les

Crear espiracions sorolloses et dóna la sensació d’estar respirant, però

dues. La respiració és fonamental no només per al cos, sinó que tam-

no oblidis que la inspiració és més important. Així doncs, has de tenir

bé per a la ment. En situacions d’estrés important, connectar-nos en la

present que el cicle que no es sent és l’important, i el que sí que es sent,

respiració de manera conscient ens ajudarà a poder controlar les nostres

és la fi de la teva ventilació.

emocions. La respiració és el nostre motor físic i el nostre timó mental.

Hi haurà moments de les teves escalades en què trobaràs passos molt

En l’escalada és d’una importància vital. El control actiu del diafragma

passos durs, durant la progressió dels quals el teu abdomen pot quedar

pot ser la gran diferència entre fer o no un pas de molta dificultat.

contret força estona. Arribat aquest moment, tens dues alternatives:

D’altra banda, quan aquest oxigen arriba al múscul, aquest pot donar un treball de bastanta qualitat durant bastant temps. Així doncs, quan més

1. Abans de la seqüència realitza inspiracions/espiracions profundes

oxigen siguem capaços de fer arribar al múscul, millor rendirem.

per tal d’augmentar la quantitat d’oxigen pulmonar i sanguini, i produir així una petita reserva per al moment en què la teva ventilació no sigui l’adequada. 2. Coordina cada moviment amb la teva respiració, és a dir, espira amb cada contracció muscular, i inspira amb cada relaxació muscular. Quan bloquegis, expulsa l’aire, i quan estiris el braç, inspira.

Consells per millorar la respiració La majoria de nosaltres aguantem la respiració durant un moviment o

Importància de la respiració en l’escalada

pas difícil. Generalment ens oblidem de respirar o contenim la respiració,

La respiració és un acte involuntari en una situació basal, és a dir, que re-

i això fa que la ruta es vegi més complicada del que realment és.

alitzem sense pensar-ho, cada vegada que ho fem. Davant d’una activitat física, la respiració pot canviar notablement el seu rendiment quan

+ Respira amb normalitat sense inspirar ni espirar forçadament, ja que podries

afegim el component voluntari (la respiració, en certa mesura, pot ser

hiperventilar.

controlada de manera voluntària).

+ Respira abans de començar a escalar. Inhala i exhala d’una manera profunda i

A l’inici de tot exercici l’automatisme de la respiració reacciona, però, el

sorollosa abans d’entrar a una via. Aquest consell pot semblar ridícul però... real-

factor voluntari farà que aquesta respiració sigui més eficient. Un clar

ment ajuda als teus músculs a oxigenar-se i, per tant, a millorar la teva resistència.

exemple d’això és una respiració ràpida i entretallada, que crearà volums

+ Respira per relaxar-te mentre escales. En l’escalada, les diferents situacions emo-

baixos d’aire que entren als pulmons, fent així que la font d’oxigen no

cionals que vivim poden afectar negativament la nostra progressió. Mantenint una

sigui l’adequada.

respiració adequada aconseguiràs pau psicològica, i alhora et concentraràs millor

En l’acte d’escalar s’augmenta l’ús de musculatura abdominal, i això va

en la teva tasca.

de la mà amb el bloqueig inspiratori de la respiració.

+ Tracta de no mirar a dalt o a baix mentre descanses. Aprofita cada descans per

És a dir, moltes vegades, en un pas difícil on contraiem l’abdomen,

respirar i relaxar-te. Mira cap a un costat o a un punt neutral, com per exemple

bloquegem la nostra respiració i passem més temps de l’habitual

l’estat de la pell de les teves mans, el següent pas…

sense respirar (sense ventilar). En aquest aspecte, l’acte voluntari de la

+ Respira durant una seqüència dura. Sense importar la dificultat del pas, atura’t un

respiració és fonamental. Una ventilació controlada en passos de menor

instant i dóna’t un petit respir per alliberar la teva ment de l’embriaguesa de l’esforç

dificultat ha d’estar molt present, i els cicles d’inspiració han de ser més

,obtenint així claredat per centrar-te en la següent secció de moviments durs.

perllongats i sistematitzats. L’oxigenació és fàcilment entrenable, bé sigui sobre el plafó amb treballs de potència aeròbica, o corrent (carrera a peu). A més, el fet de córrer repercutirà en l’altre tipus d’oxigenació (local), en millorar l’aclariment del lactat. Realitzar entrenaments amb poc temps de repòs farà que obtinguis una millor assimilació a l’àcid làctic i, alhora, un millor rendiment dels músculs amb poc oxigen.

Redacció Catalunya Aventura: Francesc Roldan 22 Cataventura.cat



CATALUNYA AVENTURA - Entrevista: EMMA ROCA

EMMA ROCA

UNA VIDA D’AVENTURES Va ser d’una manera completament informal que em vaig presentar davant l’Emma Roca per fer-li cinc cèntims de les meves intencions. Al cap de pocs dies ens posàvem d’acord per fer l’entrevista que llegireu a continuació. Mare, atleta, bombera, investigadora... L’Emma Roca és una persona amb una visió molt particular de la vida, una vida que basa en tres pilars principals: família, muntanya i feina. El currículum familiar: casada i amb tres fills. El currículum laboral: llicenciada en Bioquímica, professora, investigadora principal del projecte SUMMIT (Salut en les Ultra Maratons i els seus límits) i col·laboradora, entre d’altres, de l’Hospital de Cerdanya, l’Hospital Clínic de Barcelona, l’Hospital de Sant Pau, vàries universitats, INEFC i el Consell Català de l’Esport. El seu currículum esportiu... ens ocuparia massa espai. Amb tot, encara li ha quedat temps per escriure un parell de llibres: Non Stop! i EXTREME ADVENTURE RACES. El llibre dels raids d’aventura. Coneguem-la una mica millor.

Redacció Catalunya Aventura: Dana Arran 24 Cataventura.cat


D’on et ve l’afició per la muntanya? Des de petita el meu pare ens portava a mi i el meu germà a caminar pels voltants de Tregurà, el poble on tenen una casa des del 1970, a la vall de Camprodon. Recordo sortir de la mateixa Av. Meridiana, on vivíem en un pis, amb el soroll constant dels cotxes, per arribar a un racó tranquil, ple de fauna i flora. Recarregava piles i em trobava a mi mateixa. Quan vas començar a anar-hi pel teu compte? Quines són les primeres ascensions que recordes? Suposo que quan tens edat per agafar tren i anar a fer excursions amb els amics del cole, l’institut i, després, els de la Universitat. Les primeres van ser al costat de Tregurà: Bastiments i Gra de Fajol! i curiosament altres les he fet corrent en cursa i no caminant que seria més normal… Aneto, Puigmal, Molleres, … Hi va haver algun llibre o pel·lícula que et marquès especialment? No, sempre he absorbit inputs de tot arreu. Tinc especialment devoció per pel·lícules basades en fets reals, per algunes romàntiques i sobretot per les que mostren com la dona s’ha hagut d’anar obrint camí en un món ple d’impediments socials i personals,… Quina va ser la teva primera cursa i com es va despertar aquest interès per la competició? De petita sempre m’ha agradat competir, veia que treia molt més de mi que simplement entrenant. I ja a BUP i COU participava en les “olimpíades escolars” de Súnion, la meva escola, gaudint i aconseguint bons resultats. No va ser fins a la Universitat que vaig competir en duatló i triatló i començant a quedar al davant (i això motiva!). El teu currículum esportiu és impressionant, molt extens i farcit de triomfs, però quina va ser la victòria que més et va emocionar i per què? És aquesta l’alegria més gran que t’ha donat la muntanya? He fet moltes disciplines diferents i se m’han donat bé, suposo per un cúmul de motius, com ser de les primeres, haver-hi poques noies, ser molt perseverant i portar el cos a límits a la ment de pocs. Tots els triomfs i derrotes han servit per millorar, aprenent més de les últimes. La victòria més sentida en raids va ser la primera victòria a Brasil en una copa del món o finalment guanyar el Campionat del Món al 2010, després de més de 13 anys sense parar de competir. En altres disciplines es va fer especial l’Ironman de Niça i classificar-me per Hawai al primer intent, o fer podi en les ultres més prestigioses del món com la UTMB o Leadville. La prova per etapes Transalpine ha estat la més patida, arrossegant una lesió des del segon dia de prova (en són 8) que em va fer acabar etapes plorant i després haver d’estar més de 7 mesos sense poder córrer…


CATALUNYA AVENTURA - Entrevista: EMMA ROCA

Quin ha estat el moment més dur? A nivell sentimental haver de marxar en una cursa que sabia que estaria més de 2 dies fora de casa deixant els petits… A nivell físic, estar més de 24h corrent sense parar i saber que el cos el portes al límit i que les cames es mouen bàsicament per la força mental. Aquesta pregunta te l’hauran feta molts cops. Com combines la maternitat, la feina de bombera, la passió per la competició, la teva tesi, les conferències, escriure llibres, organitzar esdeveniments... D’on treus el temps?! Miro de trobar estones a tot arreu, quadrar una agenda al minut i sobretot tenir el suport de la família i dels amics, que en molts casos es fan imprescindibles. L’horari de bombers

Ara l’estic just dipositant a la UdG i ben aviat la defensaré.

em permet una flexibilitat única per poder fer la resta de

Un cop la defensi es podrà fer públic el contingut, que crec que

coses, i sobretot amb les prioritats i ganes que una posa en

és molt educatiu per tots els que ens agrada fer esport i volem

el dia a dia s’aconsegueixen grans coses!

que aquest sigui beneficiós i no perjudicial!

Parla’ns de com d’avançada tens la tesi i en què consisteix.

En aquest enllaç trobareu una entrevista del projecte SUMMIT: http://goo.gl/74WT94

El Projecte SUMMIT (Salut en les UltraMaratons i els seus

quan el fem córrer llarga distància.

Quina disciplina esportiva et fa gaudir més competint i quina prefe-reixes més com a esbarjo, per desconnectar precisament de la competició?

La meva hipòtesi de tesi és que fa més mal fer 10km sense es-

El fet de córrer a peu és el que més m’agrada, la que sé patir

líMITs) neix de la inquietud per saber què li passa al cos a nivell fisiològic, bioquímic, genètic, cardíac…

tar entrenat que 85km estant entrenat. En algunes variables mesurades s’ha complert i en altres no.

més i alhora m’aporta millors resultats. Com a esbarjo és poder estar amb els tres fills, tant anant a esquiar, nedar,en bici o caminar! encara són petits i els hi costa agafar l’hàbit però espero que mica en mica el vagin adquirint.

Creus que el fet d’haver estudiat Bioquímica i conèixer tan bé com funcionava el teu cos t’ha ajudat a preparar-te millor físicament i mentalment? Si i no. Perquè és ara que he aprofundit més en el coneixement d’aquest vincle esport-salut quan ja estic començant a disminuir les competicions. I uns anys abans actuava més per l’experiència adquirida que no pas pel que podia saber a nivell bioquímic. De sempre, però, m’ha apassionat conèixer el cos per dins, i la bioquímica m’ha donat aquest plaer. I si, a més a més, ara el puc Foto: Elena Mate

Redacció Catalunya Aventura: Dana Arran 26 Cataventura.cat

divulgar i ajudar a la prevenció... no puc demanar més!


Com has viscut l’evolució de les competicions en muntanya? Quina opinió et mereix el fet de que hi hagi aquest

Com veus a l’Emma Roca d’aquí a uns anys, en l’àmbit professional, de competició i familiar?

“boom” de curses? M’agradaria que, arrel del Projecte SUMMIT, es pogués Hi ha hagut un augment espectacular en els participants

establir un servei d’assessorament del corredor, podent in-

a curses en general i sobretot en curses de muntanya. Em

formar i reconduint a cada persona en funció de les neces-

preocupa el que la gent s’aventuri a l’ultrarunning sense

sitats personals associades a l’esport. Per altra banda estic

abans haver fet una progressió de distància, una revisió

formant part de la plataforma

mèdica, un control de la nutrició i entrenament… i sobretot

de la gent els convertim en solidaris per donar a projectes

que no porti ni 3 anys corrent… Cal anar preparat i amb els

(aconseguim unir empreses-projectes socials- comunitat).

iwopi.org, on els km’s

deures fets, perquè tot i fer llarga distància, el córrer sigui el màxim de salu-dable!

I després de defensar la tesi hauré d’escriure algun article científic dels resultats obtinguts.

En l’actualitat, comptar amb el suport dels espònsors és

En competició em veig cada cop fent menys curses, però

bàsic per poder aconseguir bons resultats?

sense deixar de fer esport, entrenar i competir, però a menys nivell, per plaer, sense la pressió dels resultats.

No té perquè, ja que si un és bo ho serà amb ajudes o sense. El que realment pot influir és en el poder accedir a curses

A nivell familiar ja tinc 3 fills! no tenim previst tenir-ne més!

que són cares de desplaçaments i inscripcions, en tenir el

(riu). Però si gaudir tant com puguem d’ells, que creixen

material més lleuger i bo del mercat, en el poder tenir un

molt ràpid!, i veure si l’educació i els valors que transme-

bon assessorament mèdic, nutricional, d’osteo/fisio, … i sí

tem els ajuden a tenir una vida plena i amb molts reptes

que aquest conjunt pot ser imprescindible per aspirar a es-

a assolir!

tar a davant d’un ranking internacional.

Non Stop! Si voleu seguir la Emma Roca, visiteu la seva pàgina web: www.emmaroca.com



CATALUNYA AVENTURA - EXPEDICIÓ ACONCAGUA 2015 En la darrera edició del mes de gener, en l’apartat de notícies, publicàvem que l’Ivan Gómez i la Carla Ventura (premi excursionista de l’any 2014, pel Club de Muntanya Sarrià de Girona) marxaven d’expedició per tal de portar a terme el seu primer cim de l’objectiu conegut per molts alpinistes com els “Seven Summits”. Ara, ja de tornada, han volgut compartir la seva experiència amb tots nosaltres que, tot i que no hem fet el cim amb ells, podrem seguir el que va ser el dia a dia de l’expedició, compartint les seves vivències d’una manera molt real.

Diari d’altura de l’expedició Aconcagua 2015

Divendres 16 gener 2015

Dimarts 20 gener 2015

21:00pm, comença l’aventura. Després d’un any i mig d’entrenaments,

Ens llevem d’hora, avui suposadament ens espera un dia dur, cal pujar a

de pujar mil muntanyes, de planejar-ho tot perquè no quedi res sense

un cim de 4250m, El Salto, però està nevant . Ens esperem dins la tenda,

lligar, de buscar finançament, de passar nervis, ha arribat l’hora. L’Ivan i

a veure si el temps canvia i podem pujar, però finalment els guies deci-

jo, Carla, comencem el nostre viatge.

deixen anar cap a baix. Cal evitar que el material es mulli, tant les tendes

Tan sols ens queden 25 hores de viatge. 25 hores per arribar a Argentina,

com la roba, donat que ho necessitem tot al cent per cent per pujar a

a Mendoza. 25 hores per començar a viure el nostre somni.

l’Aconcagua. Ens dirigim a un alberg a Puente de Inca, un poble proper al Parc Provincial d’Aconcagua.

Dissabte 17 gener 2015 Acabem d’aterrar a Mendoza. El guia ens està esperant a l’aeroport jun-

Dimecres 21 gener 2015

tament amb l’altre guia i els nostres ja companys d’expedició. En total

Preparem el material per tal de deixar-lo a les mules perquè ens el deixin

som 7. En Pablo, que és el guia; en Juanjo, que és l’altre guia; en Martín,

al camp base.

un argentí; en Fer, un altre argentí; en Ramon, un gironí resident a Bar-

Per tal d’aclimatar-nos pugem fins als 4000m, aquesta vegada en cotxe.

celona; l’Ivan i jo.

Ens anem hidratant molt, no cal oblidar-nos que el nostre objectiu requereix que el cos estigui totalment aclimatat a les grans alçades.

Diumenge 18 gener 2015 Anem a buscar els permisos d’ascensió, ens cal firmar papers i sobretot

Dijous 22 gener 2015

pagar per tal que et deixin pujar.

Ara sí que això va de debò. Ens endinsem al Parc Provincial de

A la tarda ens anem cap a Vallecitos, un antic centre d’esquí, per tal de

l’Aconcagua. Per fi ens trobem cara a cara amb el nostre objectiu.

començar a agafar altura i així anar aclimatant poc a poc el cos. Cal que

Després de tant de temps de veure’l en fotos, en vídeos, el tenim davant

no ens oblidem que això és el més important, adaptar el cos a l’alçada i

nostre. És impressionant, destaca per sobre de tot el que l’envolta, és

a la conseqüent falta d’oxigen. Anirem guanyant metres mica en mica i

impossible no quedar-se uns minuts bocabadat mirant-lo.

sobretot ens hidratarem molt.

Comencem a caminar. El camí ens és molt familiar, sembla que estiguem a casa nostra, l’hem vist tant en vídeos i fotos.

Dilluns 19 gener 2015

Arribem a Confluencia, el camp previ al camp base, que està situat

Avui és un dia d’acció. Fem tres cims de més de 3000 metres, per anar

a 3300m. Tot i que l’havíem vist des de casa, ens sembla increïble que

aclimatant: Lomas Blancas (3650m), Cáucaso (3800m) i Iluso (3950m).

estant a tanta alçada podem gaudir de tantes “comoditats”. Disposem

Anem a dormir a un campament situat a 3200m anomenat Veguitas

d’una carpa amb lliteres per dormir, una carpa destinada a zona de men-

Superior. Ha estat un dia dur, hem acumulat un desnivell positiu de

jador i, fins i tot, ens fan el menjar en una carpa a part.

1200m, però les sensacions són bones. Cap dels dos hem tingut mal de

Ens fan passar un control mèdic, si no el passes no et permeten pujar al

cap ni molèsties estomacals. Cal que ens hidratem molt, uns 7-8 litres

pròxim camp. Ens posa nerviosos, però també és una mena de garantia

de líquid al dia.

de que tot va bé. El passem sense cap problema.

Redacció Catalunya Aventura


CATALUNYA AVENTURA - EXPEDICIÓ ACONCAGUA 2015

Divendres 23 gener 2015

Dimarts 27 gener 2015

Avui ens espera la temuda “playa Ancha”, uns 18 km de caminada sota

Avui toca pujar cap a camp II, Nido de Cóndores (5560m).

el sol, per un camí de terra interminable. La veritat és que n’hem sentit

Hem passat una nit una mica mogudeta. Ens costa respirar i de tant en

a parlar tant, i no precisament bé, que li tenim una mica de pànic. Final-

tant sembla que t’ofeguis. Recollim tendes i cap amunt.

ment resulta que tampoc n’hi ha per tant. Si que és cert que és llarguís-

Cada cop veiem el cim més a prop, i els nervis augmenten considera-

sim i que sembla que caminis pel desert, però són tantes les ganes que

blement. Estem a res de complir el nostre somni. La meteorologia pels

tenim d’arribar que ens passa volant.

pròxims dies és bona, sol i poc vent, així que tenim moltes possibilitats

Per fi arribem al camp base, Plaza de Mulas (4350m). Cada cop tenim

de fer cim, donat que també ens anem sentint bé.

l’Aconcagua més a prop i ens encanta. És un campament immens, està

La gana va minvant i ja tan sols mengem sopa.

ple de tendes i de carpes. Hi ha un munt de persones: expedicionaris, guies, metges, guardaparcs, cuiners, portejadors, i fins i tot un pintor!... sembla una petita cuitat. Aquí també disposem d’una carpa amb lliteres per descansar. Ha estat una jornada dura i llarga, estem cansats però ens sentim bé. Cap dels dos tenim mal de cap ni mal de panxa, de moment va tot bé. Dissabte 24 gener 2015 Seguim amb l’aclimatació. Avui ens toca portejar material cap a camp 1, Canadà (4950m). Carreguem tendes, aigua i menjar i cap amunt. Aquí l’alçada ja es comença a notar. La falta d’oxígen fa que ens costi més respirar i que al mínim moviment ja t’ofeguis, per això anem més lents de l’habitual. Cal acostumar-se a aquest ritme, donat que com més pugem més lents haurem d’anar. Dilluns 26 gener 2015 Ahir vam tenir un dia de descans al camp base, se’ns va fer etern, tenim moltes ganes de pujar amunt, la tenim tant a prop.. i per fi, avui ja pugem a camp 1 a dormir. La pujada no se’ns fa tant dura com l’anterior, anem amb menys pes i ja ens coneixem el camí i el ritme que hem de seguir. Ens passem la tarda dins la tenda, comença a notar-se el fred i dins s’està millor. Ens trobem bé, ens costa respirar però no sentim malestar. Veure pondre’s el sol aquí dalt no té preu, tan sols per això, val la pena tot l’esforç que hem fet.

Redacció Catalunya Aventura 30 Cataventura.cat


Dimecres 28 gener 2015

rampa amb molta pedra solta, i l’altura fa de les seves. Cada cinc petites

Ens dirigim cap a l’últim campament d’altura, MDQ, a 6080m. Pugem

passes, s’han d’aturar per respirar. És molt dur i hi ha poc oxigen.

molt a poc a poc, ens costa pujar i també ens volem reservar, demà és el

Al voltant de les 3 de la tarda...l’Ivan fa cim! Tot el que ha lluitat ha tin-

gran dia i cal estar al cent per cent. Dins la tenda es respira nerviosisme,

gut sentit, i ja hi és. El cim més alt d’Amèrica és seu. Es sent feliç, satis-

per fi, demà intentem el cim. Després de tot aquest temps de pensar-ho

fet, emocionat, el seu somni s’ha fet realitat. Fa mil fotos i vídeos, cal

i imaginar-ho, ja hi som. És com si estiguéssim en un somni. Intentem

immortalitzar-ho tot. Fa molt fred i de seguida baixa cap avall. La resta

anar a dormir aviat i descansar, però amb els nervis i l’alçada és bastant

d’expedició també ha fet cim, estan tots molt contents. Ara cal baixar, és

complicat.

el més important, arribar al camp i descansar. El camí de tornada és dur i llarg, però amb l’alegria d’haver fet cim resulta menys feixuc.

Dijous 29 gener 2015

Unes quatre hores després d’haver fet cim, l’Ivan arriba a la tenda.

Per fi ha arribat el gran dia. Si tot va bé avui farem realitat allò que tant

Jo porto tot el dia esperant, sense saber res del que està passant, però

hem desitjat. Ens llevem d’hora, ni tan sols ha sortit el Sol. Fa molt fred,

estava completament segura que faria cim. M’explica l’experiència, està

la tenda està glaçada per dins. Comencem a vestir-nos, tenim moltes

emocionat i cansat. Jo m’alegro moltíssim per ell.

ganes de sortir. Jo, en prendre el te, vomito. Parlo amb en Pablo i em diu que no passa res, que pot ser una reacció del cos al fred o al dejuni.

Divendres 30 gener 2015

Seguim preparant-nos i ens posem en marxa.

Comença la baixada, després de l’emoció d’haver fet cim cal anar bai-

Està tot fosc i fa molt fred. Les mans i els peus sembla que els tinguem

xant, així ens anirem sentint millor. I així és, com més alçada perdem,

congelats, estem desitjant que surti el sol i ens escalfi una mica.

millor ens sentim. El camí de baixada és un no parar d’històries, de com

Torno a vomitar mentre seguim caminant, la cosa no va bé, no és nor-

va viure cadascú el cim.

mal, significa que el meu cos no està bé. Ens parem a descansar, l’Ivan no

Arribem al camp base i ho celebrem com cal, demà ja sortim del Parc.

se sent els peus ni les mans, intenta que se li escalfin amb uns sobres que

S’acaba l’aventura que tant havíem esperat i preparat. Ara cal compar-

escalfen, sinó, no es veu capaç de continuar.

tir-ho amb la nostra gent, amb tots aquells que ens han ajudat a fer-ho possible.

El guia parla amb mi i em diu que el millor és que no segueixi. El meu cos no és capaç d’ingerir líquid, i estic deshidratada, segurament no arribaria

“La història personal de repte i de superació de l’Ivan i la Carla és tot un

a dalt, i si hi arribés pot ser no tornaria a baix.Sento ràbia, frustració,

exemple del que podem arribar a fer les persones quan ens posem un somni

tristesa. He lluitat molt per arribar aquí, molts sacrificis i esforços, i ja

al cap i, tot lluitant contra els nostres límits, arribem empesos per la moti-

gairebé hi era. Em faltaven 500m per arribar al cim i he hagut fer marxa

vació a aconseguir el que creiem que seria impossible.

enrere. La muntanya no es mou, em diuen. Sí, i tant, penso jo, però tenia

Una vegada més, dos joves alpinistes, amb el seu esforç, dedicació i amor

l’oportunitat de complir un somni i em veig obligada a abandonar.

per allò que fan, ens han donat una lliçó de superació personal, ensenyantnos que si ens proposem reptes i l’hi posem tota la il·lusió necessària, tenim

La resta segueix, l’Ivan sembla que està millor i continua. Passen pel

moltes possibilitats d’aconseguir-los.

refugi Independència i fan una altra parada. Estan esgotats, costa molt

Moltes felicitats per l’Ivan Gómez i la Carla Ventura i... gràcies pel seu

caminar i fa molt fred. L’Ivan torna a tenir les mans congelades, li deixen

exemple i per aquesta primera aventura compartida amb tots nosaltres

unes altres manyoples i continuen. Passen per l’anomenat “Portezuelo

que, segurament, només serà la primera d’aquest gran repte.

del viento”, on fa molt vent i és molt fred. Arriben a la Canaleta i fan un

Salut i muntanya !!!!”

descans, intenten beure líquid i ja veuen el cim, ja el tenen aquí. Comencen a celebrar-ho, ja s’hi veuen, però els espera el tram més dur. És una


CATALUNYA AVENTURA - EL CAIAC

El CAIAC.

Aventura, Natura, Esport, Tècnica Redactor: Antoni Argemí

La navegació amb caiac forma part d’aquests esports de risc que ens

La pràctica del piragüisme està reconeguda com a esport olímpic des

evoquen els nostres orígens més remots, gràcies a una dinàmica corpo-

de 1936, i es desplega en dues modalitats diferenciades segons el tipus

ral molt instintiva i al contacte proper amb el medi natural.

d’embarcació: la canoa i el caiac. La canoa té dues variants olímpiques, la

Difícilment podrem trobar una activitat tan antiga, la que més entre els

C-1, d’una plaça, i la C-2, de dues places. El caiac competeix en una, dues

esports actuals, que es remunta a 5000 o 6000 anys d’història, segons

i quatre places (K-1, K-2 i K-4).

alguns estudiosos. Sigui en travessia d’exploració, per esbarjo, o en descens per aigües vives, gaudirem d’un plaer molt característic que el

El disseny de la canoa és compartit en la prehistòria per nombrosos

distingeix d’altres esports d’aventura.

grups humans desconnectats entre sí, comunitats indígenes d’Amèrica, d’Àfrica i d’Oceania. El caiac, en canvi, és únic i exclusiu dels pobles es-

Des de la bellesa feréstec del Cap de Creus fins a la suavitat del Delta de

quimals des de fa més de 5000 anys: Inuits (nord de Canadà), Norses

l’Ebre, podem fer sortides a la descoberta de cales i racons, tot gaudint

(Groenlàndia i Islàndia), Lapons (Nord d’Europa) i els Koryak i els Chuk-

del massís de Montgrí i les illes Medes, de les cales de Begur o Palafru-

chi (Sibèria).

gell, els entorns de St. Feliu de Guíxols, Tossa de Mar o Lloret, investigar pel massís del Garraf i... anar baixant. Podem també lluitar amb la

Mentre que la canoa era construïda preferentment de forma monòxil,

fúria del Noguera Pallaresa, el Cinca, el Segre i d’altres rius de muntanya,

és a dir, a partir d’un únic tronc de fusta treballat per buidar-lo i donar-li

passejar per llacs i pantans...

forma hidrodinàmica en l’aspecte exterior, el caiac, que significa segons les fonts, home-barca o roba per caminar per l’aigua, era una carcassa de

Tot i una certa ambigüitat imperant en l’ús dels noms i els conceptes,

fusta i ossos relligada amb tires de cuir, que es recobria posteriorment

en català i en castellà acceptem denominar piragua a una embarcació

amb pell de foca o de caribú i deixava obert només l’espai d’entrada del

llarga, estreta i lleugera que navega impulsada per pagaies (rems curts

tripulant, quedant aquest endinsat a la cabina o banyera fins a la cintura.

en forma de pala). La propulsada a vela, poc freqüent, no la considerem

Abans de provar el caiac a l’aigua, aquest s’impregnava amb oli de foca

en aquest article.

per assegurar’ne l’estanqueïtat.

Redacció Catalunya Aventura : Antoni Argemí


Tant al caiac com a la canoa, el tripulant o tripulants es propulsen amb

Aspectes tècnics:

pagaies mirant i avançant cap a la proa, mentre que a les embarcacions

(Importants tant si el lloguem, com si el volem comprar)

de rem convencionals, el remer voga d’esquena a la proa i el rem va fixat a la barca. El caiac s’impulsa amb pala de doble fulla i la canoa amb pala

-Eslora. Que superi els 4,30 m . La longitud augmenta la velocitat encara

d’una sola fulla. L’embarcació oberta amb els tripulants agenollats iden-

que minva la maniobra. Per a navegació en aigües vives pot ser inferior.

tifiquen la canoa, mentre que l’embarcació tancada amb els tripulants

-Màniga. Entre 0,55 i 0,60 m. L’amplada dóna estabilitat tot i reduir la ve-

asseguts dins la banyera identifiquen al caiac. Algunes variants de dis-

locitat. Per a navegació en aigües vives es pot superar aquesta amplada.

seny modern esquerden una mica aquest esquema original.

-Quilla. La curvatura dóna més maniobrabilitat i velocitat, però redueix l’equilibri. L’estabilitat primària del caiac, relacionada amb el perfil pla o

Els caiacs antics lligaven al tripulant amb una pell que dificultava la seva

corbat de la quilla, resulta afavorida pel primer.

supervivència en cas de bolcada, fins que els mateixos esquimals van

-Timó. Opcional. Estalvia energia de braços si hem de bregar en condi-

inventar la tècnica de l’esquimotatge. L’esquimotatge és la tècnica em-

cions difícils (vent, onatge, corrents).

prada per redreçar el caiac després d’una bolcada.

-Seient. Confortable i amb bona ronyonera, imprescindible en llargues travessies.

El caiac primitiu era llarg, ràpid i inestable. S’ha calculat que desenvo-

-Compartiments estancs. Absolutament estancs per assegurar la imper-

lupava una velocitat de 4 a 6 nusos. Tant era vàlid per a la pesca com per

meabilitat interior.

a la caça (aprofitant els passos dels animals migratoris). La referència

-Pagaia (pala). La combinació de braç de fusta i pala de carboni és òp-

més antiga de la seva existència la va fer el cartògraf danès, Clavus, l’any

tima. Combina l’absorció d’impacte amb la força i la lleugeresa, amb un

1424. El 1873, en l’època victoriana, els britànics constitueixen el primer

pes de 400-500 gr.

club de caiaquisme del món.

Tipus de caiac Els caiacs de mar o caiacs de travessia són els models més fidels als dis-

Tot i la dificultat de les classificacions globals, podem intentar efectuar

senys esquimals originals. Llargs, amb proes tallants i llançades per llis-

un detall dels models més reconeguts:

car en qualsevol condició d’onatge i vent, són embarcacions concebudes per a l’aventura en aigües obertes, on el contacte amb la natura es viu en

+ Caiac de mar o de travessia

primera persona, i que permeten desenvolupar, juntament amb l’esforç

+ Caiac d’aigües vives

físic, aspectes com l’exploració, la navegació i les tècniques d’orientació.

+ Caiac de passeig o esbarjo + Caiac auto-buidable o “sit-on-top”

Materials:

+ Caiac inflable + Caiac de pesca

Polièster i fibra de vidre: lleugeresa, bona lliscada, resistència a l’abrasió,

+ Caiac de competició

poca resistència a l’impacte. Pensats per a navegació en aigües

+ Caiac de polo

tranquil·les.

+ Surfski (caiac obert, molt estret, amb timó de pedals)

Kevlar, fibra de vidre i carboni: mateixes prestacions que l’anterior, amb millor resistència a l’impacte i a l’abrasió. Bons per a travessia.

Desitgem que els futurs practicants d’aquesta disciplina estimulant

Polietilè: gran duresa i resistència a l’impacte , però més pesats.

prenguin aviat contacte amb el seu món, de forma directa i individual, o

Imprescindibles en aigües vives.

a través dels diversos clubs que hi ha repartits per la costa i per l’interior

Nytrilon/hypalon/PVC: inflables i tipus “sit-on-top” (oberts).

(voltants de rius d’aigües vives , de llacs i de pantans...) Hem trobat re-

Embarcacions d’esbarjo.

gistrades 9 empreses a Barcelona, 8 a Girona, 2 a Tarragona i 5 a Lleida,

Tela sobre esquelet articulat: desmuntables, imiten els Inuit originals.

que ofereixen serveis, però segurament que n’hi ha moltes més que

Transportables però fràgils.

assessoren, lloguen i fan cursos relacionats amb aquest món. Us hi en-

Fusta: artesanals.

ganxareu, segur!


CATALUNYA AVENTURA - AL CIRC D’ENGORGS ( PRIMERA PART )

ALPINISME AL CIRC D’ENGORGS ( PRIMERA PART )

Cada vegada més ens acostumem a les que jo anomeno pujades de

En les converses, l’escalada d’avui, el projecte de demà. Al dia

“sube y baja” per anar a fer corredors de neu al Pirineu o cascades de

següent tenim la sort de donar la benvinguda a una altre dia esplè-

gel. Cada vegada més ens anem acostumant a les comoditats, a les

ndid de sol i fred. Sembla que l’astre rei hagi despuntat especialment

activitats ràpides, de tornada a casa al vespre i, si pot ser, evitar fer

per a nosaltres. La neu, al vessant ombrívol, estarà fantàstica. Cada

nit fora o, si la fem, fer-ho en un indret còmode, ben equipat i amb

llarg de corda serà un recital d’alegria, de bons moviments. Cami-

tots els serveis per poder sopar i esmorzar a la carta, etc …

narem com gats per la teulada d’una església. Atents, curosos, cauts. Metre a metre l’abisme restarà per sota. Dalt de l’aresta ens tornarà

Sense voler menysprear ni criticar aquesta manera de fer cada cop

a donar la benvinguda el Sol i les alegries de la feina ben feta. Una via

més comuna i arrelada, sobretot per les noves incorporacions a les

d’alpinisme més a la col·lecció. Simplement, de vegades la vida es tan

disciplines de muntanya, m’agradaria reivindicar l’altre alpinisme.

bàsica que quasi supera la perfecció.

El muntanyisme d’antuvi, on la simbiosi entre l’escalada i l’estar a la muntanya fa un tot complet i ferm, que enriqueix l’experiència més

Per aquells que vulguin aquest tipus d’alpinisme romàntic, solitari,

enllà de la pròpia activitat esportiva.

lent, sense glòria, sense pols, sense brutícia, us presento l’escenari dels vessants nord dels cims de la Tosseta de l’Esquella i del Pic

Són moments màgics les tardes a l’alta muntanya hivernal a l’abric

d’Engorgs. Són escenaris que resten ocults al nord de la serralada,

d’una cabana rústica, impregnada de les olors de fum, de bestiar i del

rere l’amable, assolellat i ondular circ d’Engorgs, a la Cerdanya, la co-

pastor absent, fill etern de les muntanyes. La cuina bàsica del mun-

marca catalana on el Sol brilla per partida doble.

tanyenc que prioritza el poc pes, el valor energètic, certs petits luxes pel paladar. Petits tresors gastronòmics que a terra baixa serien un pobre vermut i aquí, a les alçades fredes de la muntanya hivernal, son veritables “tastets de cardinale”. Serrem troncs secs i els portem vers la cabana, abans que la posta de sol posi en marxa les marinades de tarda i les ombres de l’ocàs desplomin els termòmetres exteriors. Estarem doncs a recer de l’estufa, sentint el soroll sord dels troncs que agonitzen a la foguera, i veient el vapor de la sopa que ja està a punt de bullir.

34 Cataventura.cat


FITXA TÈCNICA: PIC ORIENTAL DE LA TOSSETA DE L’ESQUELLA 2.857 metres. VESSANT N. Punt de partida: Refugi d’Engorgs, 2.375 metres Com arribar: Agafar la carretera que puja a Meranges i continua cap a Malniu. Hi ha dues alternatives, si la pista no està oberta fins a Malniu o la neu és abundant, el millor és deixar el vehicle als plànols de la Mollera (1.750 m) i pujar cap al nord remuntant la vall de Valltova pel marge dret de les aigües fins al refugi. Calcular 1:50 h de marxa. Si la neu no és abundant i la pista està oberta fins al refugi de Malniu, podem aproximar flanquejant per la vessant SO del Puigpedrós (Serrat de les Morrelles) seguint el GR 11 fins al refugi d’Engorgs. Calcular 1:45 h de marxa si no hi ha neu. On dormir: Refugi d’Engorgs, també conegut com Joaquim Folch i Girona, propietat de la FEEC, lliure i molt ben conservat. 14 places. Taula, cadires, mantes, lliteres amb matalassos, estufa (no hi ha llenya a prop). 2.375 metres.

Cartografia útil: * TOSSA PLANA - Puigpedrós - Mapa guia d’hivern, editat per Editorial Alpina i Geo Estel. Escala 1: 25.000.

Aproximació: Pujar per la coma situada al nord del refugi i a l’esquerra de la vall principal que s’orienta cap al gran coll de la Portella de Meranges, passant per l’Estany Llarg i pujant per pendents, sempre cap al nord, fins arribar a la cadena a mig camí entre les cota 2.832 m i el Pic Oriental de la Tosseta de l’Esquella, on trobem un collet d’altitud 2.800 que presenta una àmplia canal cap al nord (40º - 35º), que ens portarà directament al peu de la paret. Calcular poc més de 2 hores d’aproximació.

Descens: Fàcil i evident, des de dalt de la cadena descendim cap al refugi desfent les nostres passes de la marxa d’aproximació.

Observacions: Bonica i solitària vessant amb molt ambient, una de les últimes “joies descobertes” per al delit dels pirineistes romàntics, al cor de la Cerdanya.

Redacció Catalunya Aventura: Pako Crestas · Fotografia: Pako Crestas


CATALUNYA AVENTURA - AL CIRC D’ENGORGS ( PRIMERA PART )

GOULOTTE FANATIK-CRESTAS Recorregut / dificultat: 300 metres. Mitjana de 50º - 55º, màxima de 65º i M5. 1a ascensió: Jordi Vilamajor i Pako Crestas, el gener de 2012. Característiques i condicions: Excel·lent via que dibuixa una estreta goulotte enmig d’ambient rocós. Vigilar amb la consistència de certs blocs. Via molt bonica i elegant. Material útil: Friends variats, cèrcols de corda i algun tascó.

CORREDOR NORD Recorregut / dificultat: 200 m. Mitjana de 45º, màxima de 50º. Primera ascensió: sense dades. Característiques i condicions: acostuma a presentar neu en condicions fins ben entrada la primavera. A l’hivern pot presentar cornises a la part alta. Material útil: personal bàsic.

Redacció Catalunya Aventura: Pako Crestas · Fotografia: Pako Crestas


CANAL MARMOLEJO Recorregut / dificultat: 300 metres. Mitjana de 50º - 55º, màxima de 70º i M5. 1a ascensió: Jordi Vilamajor i Pako Crestas, el març de 2012 Característiques i condicions: Via amb un inici comú amb la Goulotte Fanatik – Crestas, que segueix directe per les rampes de neu situades a la dreta de l’esmentada goulotte, per anar a parar sota un mur. Una fina canaleta ens permet sortir cap a l’esquerra, sent la zona on es concentren les dificultats. Curt llarg de M5 i 70º Material útil: Friends variats, cèrcols de corda i 2 pitons.

CANAL DIRECTA Recorregut / dificultat: 300 metres. Mitjana de 50º - 55º, màxima 60º. 1a ascensió (divulgada): Jordi Vilamajor i Pako Crestas, el març de 2012 Característiques i condicions: Corredor molt elegant que busca sempre la línia més feble d’aquesta zona de la paret, discorre paral·lel i una mica per sobre de la goulotte Fanatik Crestas. Tant al principi com al final tenen traçat comú. Material útil: Material bàsic i opcionalment alguna assegurança auxiliar (friends).

Autor del reportatge: PAKO CRESTAS (Barcelona, 1969). Actualment viu al Garraf. Alpinista, excursionista i divulgador de temes relacionats amb la muntanya. Dissenya i gestiona itineraris excursionistes com la Ruta del Caracremada. Manté el web www.pakocrestas.com amb el projecte “Catalunya. Un país, mil excursions” i ressenyes d’alpinisme i escalada. La web també disposa de botiga on-line amb varietat d’articles i marques que ens permet accedir a equipament de primer ordre. Ha publicat una vintena de llibres i mapes i un centenar de reportatges en revistes especialitzades de muntanya.


CATALUNYA AVENTURA - DIARI DE NAVEGACIÓ BORA BORA

Entre FIJI ( Pacífic ) i Bali ( Índic ) primera part Sortim de Fiji Els darrers dies per Fiji els dediquem a reparar petits desperfectes i comprar el menjar necessari per una travessa que ens ha de portar fins a Bali. Actualment la tripulació del Bora Bora només està formada per en Mateu i jo mateix. Compartim els darrers dies a terra amb els amics del veler Capstres, la Virginia i en Jose, que porten uns quants anys recorrent el món a bord del seu veler. La paperassa per poder abandonar el país és complicada i, un cop l’hem finalitzada, les autoritats fijianes ens acompanyen fins el Bora Bora per assegurar-se que realment marxem. Encara ens queda un detall abans de començar el llarg periple. Necessitem netejar el casc del veler i fer saltar les algues que portem incrustades, d’aquesta manera navegarem més ràpid. Decidim fondejar darrere una petita illa per efectuar la neteja. Seguidament ja podem iniciar una navegada que ens portarà des del Pacífic fins l’Oceà Índic.

Vanuatu La primera nit navegant es presenta realment dura, amb pluja i constants rolades de vent. El Pacífic ens torna a demostrar qui mana en aquest joc de la navegació. De totes maneres anem a una bona mitjana, estem fent unes 150 milles diàries i així assolim el nostre primer objectiu, que consisteix en deixar enrere les illes Vanuatu. Concretament passem pel sud d’Efate, on hi ha la capital Port Vila. A partir d’aquí ens esperen 1800 milles per arribar al sud de Papua, on hi ha l’entrada de l’Estret de Torres, ple d’esculls i fortes corrents.

Primers imprevistos El bambú que havíem muntat de manera provisional i que subjectava el tangó, ha dit prou i, de moment, no ho podem solucionar. Així que sense disposar del tangó, s’ha acabat navegar a “orelles de burro”. Ara estem provant diferents maniobres per aprofitar aquest vent de popa, el problema és que la onada és molt alta i costa mantenir la gènova i la major sense tangó, perquè sempre ens quedem entravessats. Però no tot són males notícies, hem pescat un “Dorado” de 15 kg. Bé, potser exagero, però mesurava 1,30. M’arribava fins al coll, així que de peix del bo, de reserva, per dies.

Fa 15 dies que vam sortir de Fiji… Avui fa 15 dies que vam sortir de Fiji. Ja hem creuat tot el Mar del Coral i estem a les portes de l’Estret de Torres. Per popa queden les Vanuatu, Nova Caledònia, les Marshall... indrets que només hem vist des de la distància. Al llarg d’aquests dies les temperatures han anat pujant progressivament. Fins i tot, les nits són caloroses i es fa molt difícil dormir. Per sort, el vent no ens ha abandonat ni un instant, tot i que de vegades ha estat fluix però constant. Entre les avaries, cal dir que hem trencat el tangó, tot i que després de desmuntar el generador (no funcionava i el necessitàvem per fer anar el trepant) i remenar per tot el veler, hem trobat uns ferros que ens han servit per a una nova reparació provisional (potser fins a l’Estartit). La pesca ha estat abundant, i sempre que hem volgut menjar peix no hem hagut de fer res mes que tirar el curri i esperar una miqueta. Destacable un “Dorado” d’uns 15 kg, vam tenir peix per 4 dies seguits i en vam haver de llençar perquè se’ns feia malbé. També és impressionant els peixos voladors que trobem cada matí morts a la coberta, podria afirmar que una mitjana de 12 diaris.

Redacció Catalunya Aventura: Quim Carreras

38 Cataventura.cat


Redacció Catalunya Aventura: Quim Carreras

Un mar ple de roques que suren

però no és un mar profund, sinó que naveguem sobre 14 metres.

Com a curiositat, vam navegar per un mar ple de roques que suraven...

El rumb per anar a Bali no és directe, doncs això continua ple de baixos.

Sí, sí, eren roques volcàniques procedents d’un volcà en erupció, el qual

Hem d’anar paral·lels a Austràlia unes 700 milles, després creuar fins a

tampoc vam veure però li vam passar relativament a prop.

Timor per acabar posant direcció a Denpasar, el port de Bali on reco-

En menys de dues hores entrarem a l’Estret de Torres, deixarem el

llirem en Josep Maria. En total unes 1600 milles més, que esperem fer

Pacífic i, a través de la gran barrera de corall, ens endinsarem a l’Índic.

en uns dotze dies.

Encara ens queden 170 milles en les quals hem d’esquivar, coralls, bai-

Ja som a l’Índic!!!

xos, illes i tot un seguit de camins laberíntics fins arribar novament a mar obert, on les aigües tornin a ser profundes. Actualment tenim 40 metres sota la quilla, i el que ens ve d’immediat és navegar sobre 12 metres. Tot canviarà al mar d’Arafura (Índic), on tenim dues setmanes més de navegació per arribar fins a Bali...

Ja hem creuat l’Estret de Torres, ja som a l’Índic !!! Ja hem creuat l’Estret de Torres!!! És tota una experiència la navegació entre illes, fars, llums, baixos... De nit has d’anar amb tota la concentració possible, perquè d’altra banda això és un cementiri de vaixells. El pas comença a tocar de Papua Nueva Guinea i segueix en direcció SO fins arribar a tocar d’Austràlia. Són 170 milles i les hem pogut fer el 99 % a vela, amb vent del SE, o sigui, de cenyida. La navegació és còmoda perquè les aigües estan calmades, però les corrents són molt fortes. Aquest ha estat el motiu pel qual les últimes 5 milles les vàrem haver de fer a motor, perquè amb la corrent en contra no avançàvem a més d’un nus i teníem ganes de sortir d’allà. Ara ja som a mar obert,

CONTINUARÀ....


CATALUNYA AVENTURA - ALT EMPORDÀ

L’ALT EMPORDÀ

UN MÓN PER DESCOBRIR L’Alt Empordà, una terra encisadora que ha seduït i sedueix a milers de

D’altra banda, un component important de l’Alt Empordà és la gastrono-

persones. Artistes de nivell internacional l’han convertit en la protago-

mia de mar i muntanya, el “suquet” de peix, l’oca amb naps, els “brunyols”

nista de les seves obres. Una visió que reflecteix el tarannà obert d’un

de l’Empordà, i com a productes destacables els vins de la Denominació

territori acollidor que fascina pels seus paisatges, pels seus colors, pel

d’Origen Empordà, les anxoves de L’Escala, l’oli, la botifarra dolça, etc.

seu ambient, per la gastronomia, pels seus habitants, per la cultura i, també, per l’empremta que l’hi ha llegat la gent que, al llarg dels anys, se l’ha fet seva. L’ Alt Empordà , al nord de la Costa Brava , és una comarca amb una gran riquesa cultural i paisatgística, molt marcada per la seva situació geogràfica com a zona fronterera amb França a la franja nord-oriental de Catalunya i la península Ibèrica, que l’ha caracteritzat com a lloc de pas (persones, mercaderies, etc.). Els elements més destacables i visitables de la nostra història els trobem en els dolmens i menhirs de la zona de l’Albera i del Cap de Creus, les restes grecoromanes d’Empúries i la Ciutadella de Roses. D’època medieval, trobem les esglésies romàniques, el monestir de Vilabertran i el de Sant Pere de Rodes, aquest últim, com a màxim exponent. D’època posterior, tenim la Catedral de Castelló d’Empúries, d’estil gòtic, la fortificació baluardada del Castell de Sant Ferran a Figueres i alguns edificis modernistes, fins als nostres dies, on comptem amb la genialitat d’en Salvador Dalí i el seu Teatre Museu de Figueres i la casa de Portlligat. No obstant, tots aquests elements no es podrien entendre sense el paisatge empordanès, una bona part protegit: el Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, el del Cap de Creus, l’únic marítimo-terrestre, el Paratge Natural de l’Albera i la zona de Bassegoda.

Catalunya Aventura / info: www.empordaturisme.com

40 Cataventura.cat


LA TRAMUNTANA DE L’EMPORDÀ “Tant si es presenta en forma diríem casolana com sobre una escala continental, el primer que fa aquest vent és netejar d’un cop d’escombra els núvols del cel. És un vent que vol cels nets i clars. Es produeix en una atmosfera de cristall, sota d’espai meravellosament blau, esmerilat, metàl·lic, davant d’un cel gloriós, indiferent al seu ímpetu enfollit. A la nit xiula i bramula sota els cels més rutilants, d’una presència estel·lar més prodigiosa que no es poden imaginar. Sobre l’atmosfera tensa, l’aire queda com rentat, els perfils tenen una cal·ligrafia incisiva, semblen dibuixats a punta seca. Es produeix una màgia de claredat: els termes del paisatge se us acosten com per art d’encantament; entre els vostres ulls i el món circumdant queden eliminades totes les interferències, totes les interposicions; les coses topen en la retina d’una manera directa i acusada. És un miratge. Així, mentre contemplàvem la devastació de l’hort, el Canigó semblava haver-se prodigiosament acostat. Cobert de neu, lleugerament rosada, semblava un enorme diamant; sobre les seves espatlles paquidèrmiques, la geometria de les seves arestes guspirejava en lluïssors roses i blaves. La muntanya tenia una fascinadora indiferència, una força d’una bellesa enlluernadora, que imantava la mirada”. Josep Pla (1897-1981)

Catalunya Aventura / info: www.empordaturisme.com


CATALUNYA AVENTURA - BIKILA GIRONA

Arriba el bon temps i… tornem-hi!!! El bon temps anima a tothom a gaudir d’un moment d’esplai, de desco-nnexió i relaxament, després d’un fred hivern. En l’esport i els nostres entrenaments acostuma a passar el mateix. En aquesta época freda ens relaxem i deixem de banda part dels nostres hàbits esportius. Alimentació, ritmes, plànings, reptes i… ara arriba el moment de posar-se a punt per l’estiu. Això està bé. El nostre cos també es mereix un “relaxing time”. Un cop arribat el bon temps ens entren les presses de tornar- a estar com estàvem abans de deixar-ho i… això, en la majoria dels casos, ens porta a reprendre l’activitat als mateixos ritmes d’entrenament amb què ho fèiem abans de deixar-ho, podent posar així el nostre cos en risc de patir algun tipus de lesió. El més adient en aquests casos es començar de nou a acostumar el cos a l’hàbit de córrer a ritmes i temps més baixos que abans. Poc a poc torna-rem a remuntar i en poc temps estarem corrent als nivells d’abans. El cos té memòria. També és recomanable condicionar el cos a un enfortiment progressiu de totes aquelles parts que pateixen durant l’exercici: turmells, abdominals, lumbars… ja sigui al gimnàs o a casa. Finalment, el retorn a una dieta sana, sense excessos i equilibrada, que ens aporti allò que a partir d’ara començarem a necessitar en el nostre dia a dia esportiu. Deixeu-vos assessorar sempre per aquells que, com vosaltres, estimem i cuidem l’esport en totes les seves facetes.

Bona tornada!!!

Redacció Catalunya Aventura: Departament de comunicació de Bikila Girona

42 Cataventura.cat



CATALUNYA AVENTURA - EL KILIMANJARO

Redactor: Xavi Arias

KILIMANJARO,

UN REGAL PER ALS NOSTRES SENTITS Quan ens parlen de regals, notem un pessigolleig a la panxa com si fò-

La Machame, coneguda com la “whisky route”, és una mica menys re-

ssim nens en una nit de Reis. Si el regal però és per als nostres sentits,

correguda però no per això menys interessant. En uns sis dies podem

molt millor. Amb ell podrem veure un mar de núvols sota les muntanyes

arribar al cim fent servir tendes en cada camp. Logísticament resulta

mentre el Sol despunta tímidament darrere seu, escoltar sons tan dis-

una mica més complicada, però al meu parer és una ascensió excel·lent,

pars com el rebombori d’un mercat o el rugir d’un lleó, sentir els aromes

doncs és una ruta que voreja la muntanya en la seva part més intere-

de les extenses selves africanes, tocar en una mateixa jornada, terra,

ssant, passant per sota de les poques glaceres que queden i per sota de

fang, neu, gel, i posar a prova el nostre gust amb la diversitat de sabors

la Western Breach, una via oberta anys enrere per Reinold Messner, i que

del pais.

ara, a causa de la reculada de les glaceres, no és possible escalar-la.

Que fàcil és regalar-se una cosa que mai s’espatllarà, a la que mai se li

Tenim l’oportunitat d’escalar la Lawa Tower, un monòlit de lava d’uns

esgotaran les bateries i per les quals mai haurem de barallar-nos amb

cent metres d’altura que, amb una escalada fàcil i sense necessitat d’usar

manuals inintel·ligibles. Tan sols haurem d’utilitzar la nostra imaginació i

cordes, arribarem al seu cim, on podrem gaudir d’una vista espectacular.

pensar en qualsevol sensació que ens recordi el Kilimanjaro, un regal per

El dia d’atac al cim sortirem del Barafu camp (4550m), i després d’uns

als nostres sentits.

1200 metres de desnivell arribarem al Stella point (5700m). Des d’aquí i en uns 45 minuts arribarem al cim al costat dels alpinistes que pugen per

Situat al nord de Tanzània, fronterer amb Kenya i emmarcat al Kilimanja-

la via Marangu. Resulta molt emocionant veure, en la foscor de la nit, els

ro National Park, el Kilimanjaro és un volcà de 5985m, la muntanya més

llums dels frontals dels alpinistes que vénen de les altres rutes, confluïnt

alta del continent africà. Les seves neus perpètues i les seves enormes

totes elles al cim. Mentre el Sol escalfa el fred ambient a gairebé 6000m

glaceres van inspirar Ernest Hemingway a escriure la novel·la “Les neus

d’altura, els alpinistes ens anem felicitant en diferents idiomes : català,

del Kilimanjaro” que anys més tard es portaria a la gran pantalla.

francés, alemany, espanyol i, per descomptat, suahili, l’idioma nacional de Tanzània.

El Kilimanjaro té diverses vies d’ascensió al cim o, més ben dit, als cims. Es tracta d’un volcà, per tant, tot el perímetre del mateix és un gran cim circular. L’Uhuru Peak , que significa “cim llibertat”, és el punt culminant del volcà. La Marangu, coneguda com la “Coca-Cola route”, és la via clàssica del Kilimanjaro, sent possible ascendir-la en cinc dies, malgrat sigui recomanable utilitzar un dia més d’aclimatació. Els camps d’altura es fan en refugis, que són una via directa al cim. El dia d’atac al cim es surt de l’últim refugi, el Kibo hut (4703m) sobre la 01:00 de la matinada. Després d’ascendir uns 1000m s’arriba al Gillman’s point (5700m), on alguns alpinistes donen per acabada la seva ascensió. Seguint un parell d’hores més s’arriba al cim on, amb una mica de sort coincidirem amb la sortida del Sol. Si és així, l’espectacle està servit.

Redacció Catalunya Aventura: Xavi Arias · Fotogafia: Xavi Arias

44 Cataventura.cat

“ Jambo, jambo” que vol dir “hola, hola”.


El Kilimanjaro no és l’única muntanya d’Àfrica i molt menys de Tanzània. Té un germà petit que en el seu temps va ser també un volcà, el Mount Meru, de 4566m. Es troba situat un centenar de quilòmetres a l’oest del Kilimanjaro, a l’Arusha National Park. A diferència del Kilimanjaro National Park, aquí és obligatori compartir l’ascensió amb un ranger que ens farà de guia i alhora ens protegirà dels animals que poguem trobar-nos pel camí. Sí, sí, així és, entre altres animals ens podem trobar amb elefants, micos, girafes i bufals, com a més perillosos. Estem a l’Àfrica, la terra d’en Tarzan i, encara que aquest ens quedi lluny o només el recordem per les pel·lícules, per algun motiu els exploradors que anaven en la seva recerca anaven armats. L’ascensió del Mount Meru no comporta cap dificultat i ens servirà per a l’aclimatació de la posterior ascensió al Kilimanjaro. En un parell de dies creuant la densa selva, entre grans arbres recoberts de líquens i de molsa, tot creuant-nos amb diversos animals dels esmentats anteriorment, arribarem al darrer refugi, el Saddle hut (3570m). Des d’aquí i després d’un merescut descans intentarem l’ascensió al cim. Començarem a caminar sobre la 01:00 de la matinada, enmig de la foscor de la nit i sota la llum dels nostres frontals i de la Lluna que, unes 5 o 6 hores després, donarà pas al Sol, il·luminant aquest progressivament des de darrere del Kilimanjaro, l’immens mar de núvols que s’estén als seus peus. Sens dubte, una de les millors panoràmiques que es poder observar a l’Àfrica. Oïda, vista, olfacte, gust i tacte, són els cinc sentits que podrem posar a prova en un lloc com aquest. Després d’unes setmanes a l’Àfrica , potser mes d’un podria desenvolupar un sisè sentit. I... per què no?


CATALUNYA AVENTURA - RUTA AMB CADIRA DE RODES

En cadira de rodes per

la Ruta del Carrilet Per arribar a l’inici de la ruta, a Sant Feliu de Pallerols, des de Santa Coloma de Farners, cal prendre la carretera C-152 en direcció a Olot. Al km 3,5 es creua l’Eix Transversal i se segueix en el mateix sentit de la marxa per la carretera C-63. Després de passar les poblacions d’Anglès i de la Cellera de Ter s’arriba a Amer, on s’ha d’anar, en cas d’utilitzar el servei transfer de l’empresa Bicicarril, a l’antiga estació del ferrocarril, a l’avinguda de la Selva 2-4. Allà es pot deixar el vehicle estacionat i baixar la cadira amb comoditat, ja que hi ha una esplanada prou espaiosa. En cas de no emprar aquest servei, és recomanable deixar un cotxe a Amer i seguir amb un altre fins a Sant Feliu de Pallerols per la mateixa C-63.

Aquest recorregut lineal correspon a un tram de la Via Verda del carrilet de Girona a Olot, trajecte que antigament feia el ferrocarril portant passatgers entre aquestes poblacions. Conseqüentment el terreny no pot tenir unes costes gaire pronunciades, cosa que el fa per ésser recorregut en cadira de rodes. L’itinerari comença i acaba a les antigues estacions de tren de Sant Feliu de Pallerols, actualment l’oficina de turisme, i d’Amer, respectivament, comprenent en total 13,32 km de baixada amb un pendent d’entre l’1 i el 3 %. Es passa per diversos ponts ben condicionats tot discorrent entre un esplèndid paisatge boscós. El primer tram de la ruta és el més accidentat, amb pedres de dimensions petites al mig i alguns reguerots formats a conseqüència de les pluges. Majorment assolellat, passa per la vall d’Hostoles seguint el curs del riu Brugent, afluent del Ter, fins a arribar a les Planes d’ Hostoles. Des d’aquest punt fins a Amer el recorregut canvia de vessant i passa per llocs més ombrívols i humits entre boscos de faigs, roures, bedolls i castanyers. El ferm és molt més còmode, sense tantes pedres ni reguerots. A Sant Feliu de Pallerols es pot visitar el nucli antic, l’església parroquial i el pont medieval de Sant Sebastià. A Amer, la plaça de la Vila, característica pels seus porxos, tots desiguals, el nucli antic, el monestir benedictí de Santa Maria, la torre de Sant Climent o de Roca-salva (als afores), ambdós romànics, i la font Picant (a tocar del veïnat del Colomer), característica per la seva aigua mineral natural carbònica.

Redacció Catalunya Aventura

46 Cataventura.cat

Davant l’oficina de turisme de Sant Feliu de Pallerols hi ha la Via Verda, i enfront d’aquesta una esplanada on es pot aparcar i baixar la cadira amb facilitat.


INFORMACIÓ TÈCNICA: El paviment és de sorra compactada, la qual cosa significa que en èpoques de pluja és possible que es formin reguerots en algun tram del recorregut. També hi ha pedres de petites dimensions en mig del traçat, fent menys còmode el passeig. L’amplada mitjana de la pista és de 2 m, suficient perquè hi passin dues cadires en paral·lel. En tot moment és té una bona visió cap endavant, evitant així possibles xocs amb altres usuaris per manca de visibilitat. Als km 1,21 i 1,60 es creuen dues reixes per barrar el pas al bestiar: hi ha habilitat un pas per a usuaris que vagin en cadira de rodes. Quan s’arriba a les Planes d’Hostoles (km 5,40) el recorregut passa per dins del poble i travessa la carretera C-63, força transitada. Al km 5,52 es creua un pont curt, però estret, més o menys d’un metre d’amplada entre barana i barana. Des d’aquest punt fins al final l’estat del paviment és una mica millor, però hi continua havent reguerots i pedres.

Redacció Catalunya Aventura


CATALUNYA AVENTURA - EL SUBMARINISME

ELS INICIS DEL SUBMARINISME Des del començament de la seva història, l’home ha sentit curiositat per

A partir d’intervinguts del segle XVIII comencen a succeir-se els descobri-

descobrir que és el que s’oculta en els fons marins. Han estat molt vari-

ments i invents que permetrien als bussejadors submergir-se a una ma-

ats els invents i artefactes que s’han intentat utilitzar al llarg dels segles,

jor profunditat i per més temps. És en aquest període que guanyen ac-

però és a partir del segle XX quan s’ha massificat la pràctica d’aquest es-

ceptació les campanes de bus, com la “Patache” de Jean Barrié (1640), o

port.

la de Halley (1690), que rebia subministrament d’aire des de la superfície.

Hi ha indicis de la pràctica del submarinisme en la prehistòria en els grans jaciments de petxines de mol·luscs (molts dels quals viuen diversos metres per sota de la superfície del mar) que s’han trobat en el Bàltic i en les costes de Portugal. Això prova que l’home primitiu, tret que esperés les grans baixamars per ajuntar-los, es veia obligat a bussejar fins als llocs en què estaven enclavats. Les tribus de la Polinèsia també practiquen el busseig des de temps immemorials. Aquestes tribus usaven unes primitives però pràctiques lents submarines, formades per una armadura de fusta sostenint una làmina transparent de carey o una altra closca de tortuga marina. Encara que l’Edat Mitjana va viure d’esquena al mar, és en aquesta època tan poc marinera on es troba a l’extraordinari bussejador Nicolás, conegut com “el peix”, i les proeses submarines del qual van ser immortalitzades per Federico Schiller en la seva balada del “Bussejador”, i com a personatge del “Quixot” de Cervantes amb el nom de “Peje Nicolao”. En el Renaixement, el polifacètic geni Leonardo da Vinci va dissenyar un parell d’aparells de busseig. El primer consistia en un simple tub, similar a l’actual snorkel. Un altre disseny mostra un casc complet amb “antiparras” i un tub respiratori en una espècie de caputxó amb pues, que feien de defensa natural contra possibles depredadors.

Redacció Catalunya Aventura


La posterior evolució de la campana es deu a Augustus Siebe, a qui alguns nomenen el “Pare del Busseig Modern”, que reduiria la seva grandària fins a convertir-la en un casc que rebia aire d’una bomba des de la superfície. En la dècada del 30 es creen elements fonamentals per al desenvolupament del busseig modern com les aletes o potes de granota (1935), el tub respirador (1938) i la màscara que abasta ulls i nas, patentada el 1938. En 1933 un investigador francès, Li Prier, patenta l’escafandre que proporciona al bussejador una autonomia real, gràcies a l’ampolla amb aire a alta pressió (150 atmosferes), i una bona visió, amb l’ocupació d’una màscara facial. Però aquest aparell no disposava d’un sistema de control del consum, la qual cosa limitava molt la seva autonomia. En 1943, l’equip format pel Tinent de Navili francès Jacques Yves Cousteau, l’enginyer Emile Gagnan, i un jove esportista Frédéric Dumas provarien en aigües de la Costa Blava un aparell que hauria de convertir-se en aquell amb el qual tantes generacions havien somiat. Es tractava de l’escafandre autònoma, l’element fonamental del qual era un regulador que subministrava al bussejador aire a pressió ambiental, que es trobava comprimit a gran pressió en una ampolla.

Aquest sistema donava l’oportunitat de baixar a unes superfícies mai imaginades per l’home i amb un sistema de respiració bastant acceptable. En realitat l’escafandre és solament una part de l’invent, perquè Cousteau utilitzava una màscara que cobria ulls i nas, unes aletes de goma, i compensava la flotabilitat natural del cos humà amb un cinturó amb pastilles de plom. Des de llavors, els avanços en l’enteniment de la fisiologia i la tècnica que permeten a l’home respirar mescles gasoses han permès que els bussejadors arribin a descendir fins als 400 metres de profunditat.


Sortim del Refugi Lluís Estasen per fer... Refugi Lluís Estasen (FEEC) Cim del Comabona L’ascenció al Cim del Comabona ens permetrà contemplar la cara Nord del Pollegó Superior del Pedraforca des de la seva millor perspectiva, bressol de l’escalada al nostre País. Un cop arribats al cim la bellesa de la

El retorn és pel mateix indret, encara que podem fer una marrada seguint la carena pel Puig de la Font Tordera i l’Aguiló per visitar el Pas del Gosolans, punt de pas de contrabandistes i veïns d’ambdues valls. Recuperant les senyals de PR, grogues i blanques i deixant la barraca dels Cortils al fons del clot a mà dreta, recuperarem el trencall incial per seguir cap a Serra Pedregosa i fins al Collell i de retorn al Refugi.

vall de Cerdanya s’extendrà als nostres peus, amb una perspectiva molt vertical i àmplia, amb visió desde la Serra de Madres fins a les muntanyes Araneses. És una caminada sense dificultat però llarga i assolellada; la vegetació arbòria és escassa en bona part del recorregut. S’inicia el camí al refugi Lluís Estasen, a 300m del Mirador de Gresolet a on deixarem el vehicle. Des del refugi seguim en direcció nord, per darrera la casa i baixarem fins a la pista. Per dessota les cingleres calcàries del Pedraforca i passant per la Font del Com arribarem al Collell (1845m), al cap de 45 minuts. Seguirem la pista girant en direcció est, passant de llarg el Collell i les referències a altres senders fins al Coll de les Bassotes, a on un indicador ens fa girar a l’esquerra en direcció a “Pas de Gosolans”. Es segueix una antiga pista que va fent ziga-zaga per salvar el fort desnivell fins al seu final passant per Prat Toixonès, Prat Socarrat i Prat Llong. Seguim pel sender en direcció est, passant per prat herbat i saltarem la cresta rocosa de Serra Pedregosa. Seguirem fins a trobar una fita de termenat i un creuament de senders, el que puja al cim directament a la dreta i el que vé de Pas de Gosolans. Seguim les marques del GR-1501 blanques i vermelles, i prossegim per la carena, passant pel Collet de Comabona; les vistes ja s’han obert a la Cerdanya i ens acompanyaran fins al final.

Redacció Catalunya Aventura

50 Cataventura.cat

Recorregut: 23,5km anada i tornada. Temps mitjà: 7,5h. Cota més alta: 2548m. Desnivell: +1095m. Senyalització: marques grogues i blanques de PR-c124. Fonts: Font del Refugi, Font del Com. Equipament: a l’estiu cal proveïr-se d’aigua abundant. En condicions hivernals cal dur crampons.



CATALUNYA AVENTURA - TERRITORI - LA GARROTXA

LA GARROTXA ENTRE PARATGES, VOLCANS I BONA CUINA

La Garrotxa està situada al nord de Catalunya, a la conca alta del riu

El clima de la Garrotxa és mediterrani de muntanya mitjana. Les precipi-

Fluvià, les capçaleres de la Muga i la riera d’Amer i de Llémena.

tacions són abundants durant tot l’any, i l’hivern és l’estació més seca. Les freqüents pluges generen uns estius frescos, mentre que la influ-

En aquesta comarca s’hi poden observar dos tipus de paisatge total-

ència del Pirineu fa que els hiverns siguin freds.

ment diferents. Mentre que per bona part de la meitat sud s’hi estenen més de 40 volcans i diverses colades de lava, formant un paisatge suau

La vegetació és un reflex del clima. Mentre que a l’alta Garrotxa i a l’est

i sense gaires desnivells, protegit pel Parc Natural de la Zona Volcànica

de la comarca hi ha un sector de vegetació de caràcter mediterrani, la

de la Garrotxa, des de la vall del riu Fluvià cap al nord el paisatge canvia

resta de comarca és coberta per vegetació submediterrània que passa a

radicalment, tornant-se més abrupte i escarpat amb abundants cingles i

atlàntica en els punts més humits. L’alzinar és característic dels vessants

congostos. És l’alta Garrotxa, una àrea declarada Espai d’Interès Natural.

assolellats del sector oriental, amb estius relativament secs i calorosos,

Tots aquests espais, juntament amb d’altres, com el riu Fluvià, formen

la roureda és el bosc que predominaria a la resta de zones, i la fageda és

part de la Xarxa Natura 2000, en una iniciativa europea per a protegir els

el bosc que es trobaria als sectors més humits. A la plana d’Olot, l’espècie

espais naturals més singulars, diversos, rars, ben conservats, representa-

natural més característica és el roure pènol, encara que avui en dia la

tivius, fràgils o vulnerables i que connecten amb d’altres de les mateixes

seva presència s’ha reduït a petits boscos situats al voltant de la ciutat.

característiques.

Molta més infirmació: http://ca.turismegarrotxa.com

52 Cataventura.cat


L’orografia, el sòl i el clima del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa proporcionen una vegetació variada, sovint exuberant, amb alzinars, rouredes i fagedes d’excepcional valor paisatgístic. A l’interior d’aquest espai protegit s’han identificat 1.178 plantes amb

Vivències de Llibertat Redactor: Sebastià

flor i 261 espècies d’animals vertebrats. Pel Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa transcorren diversos itineraris pedestres que ens ofereixen indrets molt interessants. La majoria estan senyalitzats, excepte alguns dels més llargs que, si s’hi està acostumat, es poden

com l’Alta Garrotxa, un espai amb una important riquesa de patrimoni

Capítol (IV) Gorges de Carança i Refugi de l’Orri

cultural: masies, llogarrets, ermites, places carboneres... que es disper-

Durant la realització d’aquestes dues rutes d’un dia, en les quals les tempera-

sen per tot el territori i posen de manifest la importància que van tenir en

tures varen ser molt baixes (sota zero) va ser quan em vaig adonar que cal

el passat les activitats tradicionals, agrícoles i ramaderes d’aquesta zona.

estar molt preparat física i mentalment per anar a muntanya, disposar de

seguir fàcilment amb l’ajuda del plànol-guia del Parc Natural. Aquests itineraris connecten sovint amb la xarxa de senders Itinerànnia. La Garrotxa, però, disposa d’altres espais naturals de valor incalculable,

bon material i... sobretot també, de bona companyia. A les 06:00 am vàrem sortir de casa per arribar a Thuès-Entre-Valls, poble on comencen les Gorges de Carança, cap a les 09:00. Vàrem estar caminant per la zona durant unes 4 hores i... haig de reconèixer que, situades en un passadís picat entre muntanyes i ponts penjants, les Gorges em varen resultar tan espectaculars com precioses. A més, aquell dia vàrem trobar neu i el rierol mig glaçat, fet que embellia tota la zona. Vàrem continuar la ruta fins a Prats de Balaguer, que és des d’on vàrem iniciar la ruta per anar fins el Refugi de l’Orri. Després de menjar alguna cosa i agafar forces, encara ens quedaven 4 hores de ruta. Quan portàvem unes 3 hores de camí i... entre el fred i la neu constant del camí, les cames em varen començar a fer figa i a deixar de respondre’m. Cada deu passes m’havia d’aturar per refer-me una mica i poder continuar. Mai havia sentit una sensació tan desagradable mentre caminava. Tampoc estava acostumat a dur una motxilla tan carregada i... la veritat, ho vaig passar molt i molt A banda del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa i de l’Alta

malament. Sincerament, aquell va ser un dels dies de la meva vida que m’he

Garrotxa, la Garrotxa disposa d’altres espais naturals de gran valor, com

preguntat a conciència que què carai estava fent jo allà. Moltes coses pel

són bona part de les Serres de Milany-Santa Magdalena i Puigsacalm-

cap se’m varen passar...

Bellmunt, part del Collsacabra i una petita part de les Muntanyes de

Sort que un dels companys es va oferir a dur-me la motxilla el darrer quilò-

Rocacorba.

metre fins al refugi, i li ho vaig agrair més que molt. En arribar al refugi, el primer que vàrem fer va ser encendre la llar de foc per

Aquests tres espais naturals protegits contenen paisatges de gran

escalfar-nos i poder preparar alguna cosa per menjar que ens refés una mica.

bellesa, camins plens d’història i miradors espectaculars.

Fixeu-vos si feia fred, que l’aigua que agafàvem d’un rierol que hi havia darrere del refugi es glaçava dins dels recipients en el temps que trigàvem en retornar al mateix. Va ser una nit molt freda la que vàrem passar al refugi de l’Orri...

Per sort, l’endemà el dia va despertar amb un cel blau i un sol esplèndid que feien ressaltar la neu de les muntanyes en les que ens trobàvem. Les vistes...meravelloses. Després d’esmorzar vàrem inciar el retorn cap a casa amb la sensació d’haver aprés una mica més i d’haver agafat una mica més d’experiència muntanyera. La muntanya et dóna vida.


CATALUNYA AVENTURA - TERRITORI - LA GARROTXA

A la Garrotxa hi trobem dos tipus de paisatge vegetal ben diferents: el mediterrani, caracteritzat per la presència d’alzinars, i el centreeuropeu de caràcter atlàntic, amb fagedes i rouredes de diverses espècies. Pel que fa a la flora, només al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa hi ha identificades més de 1.170 espècies de plantes superiors, i s’hi poden trobar diverses plantes molt rares al conjunt de la flora catalana. Aquesta diversitat d’ambients present a la Garrotxa propicia que la fauna de la comarca també sigui molt diversa, i contingui espècies de gran interès, sobretot d’invertebrats. Al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa se sap que hi ha gairebé 300 espècies diferents de vertebrats, 52 de les quals corresponen a mamífers, 198 a ocells, 13 a amfibis, 18 a rèptils i 11 a peixos. Pel que fa als invertebrats, hi ha registrades més de 164 espècies d’invertebrats no artròpodes, 20 d’artròpodes no insectes i més de 1.000 d’insectes.

LA CUINA VOLCÀNICA Cuina volcànica, cuina de la terra dels volcans, aquesta terra fèrtil i

Una cuina de comarca basada en un receptari tradicional, creatiu i atre-

plena de vida on arrelen el blat de moro, els fesols, el fajol, la patata,

vit, que fa créixer les inquietuds i les curiositats culinàries pròpies de la

el nap, la ceba, la tòfona, l’escarlot i la castanya que acompanyen el

zona. Davant la riquesa i varietat de productes tan nostres, el grup Cuina

porc, el cargol i el senglar.

Volcànica en defensa la seva plena integritat als nostres fogons i en difon les seves curiositats culinàries ben pròpies.

Productes d’aquí de l’hort a la taula, collits i cuinats. Aquell nap que just arribat a cuina encara manté entre la seva pell rugosa, trossets de terra humida... el condiment precís i la sàvia combinació de productes. Una cuina propera i contundent, nascuda i cuinada aquí, per llepar-se els dits, amb plats estrella com les patates d’Olot. L’any 1994 neix el grup Cuina Volcànica. Un conjunt de restaurants que han consolidat una cuina apassionada basada en els usos gastronòmics mes arrelats a la comarca. Creuen en la necessitat de representar, defensar i promocionar el territori i tota la seva àrea agroalimentaria, que utilitzaran en la seva cuina els productes conreats, criats i elaborats de forma artesanal a la pròpia comarca de la Garrotxa i el seu entorn que han projectat una cuina a l’abast de tots els paladars.

Molta més infirmació: http://ca.turismegarrotxa.com

54 Cataventura.cat

Més informació: www.cuinavolcanica.cat


PROPOSTA: Via romana de Capsacosta La Via romana de Capsacosta és una autèntica obra d’enginyeria d’importància monumental i un testimoni excepcional d’un període històric de gran transcendència per al nostre país. Creada en època de l’Imperi Romà, la Via romana de Capsacosta és ben fàcil de resseguir. En diversos trams presenta un excel·lent bon estat de conservació. Aquesta calçada era denominada Via Annia i era un ramal de la Via Augusta. Des de Figueres entrava cap a la zona de muntanya, i després de travessar la plana de Bianya s’enfilava pel Capsacosta i seguia cap al coll d’Ares, per tornar a enllaçar després, ja dins la Gàl·lia, amb l’esmetada via principal. Els murs, guarda_rodes i tota la resta d’altres elements de la Via romana de Capsacosta posen de manifest l’extraordinari treball de construcció realitzat uns dos mil anys enrere. Un dels camins d’Itinerànnia ressegueix la Via romana de Capsacosta, des del pas dels Traginers (Vall de Bianya) fins a Sant Pau de Segúries (Ripollès).

Molta més infirmació: http://ca.turismegarrotxa.com


CATALUNYA AVENTURA - RUTA BTT / PATROCINAT PER BIKE AREA LLAGOSTERA

RUTA BTT

PER LA

PORRISSA Es parteix de l’oficina de turisme de Maçanet de Cabrenys, a la plaça del Castell, on hi ha els serveis del punt d’acolliment del Centre BTT. Per arribar-hi des de Figueres, cal dirigir-se al nord, cap a la Jonquera, per la carretera N-II i, al cap d’uns 10 km, just havent passat el punt quilomètric 766, prendre a l’esquerra la carretera GI-502 en direcció a Darnius. Una vegada en aquesta població, es continua en la mateixa direcció, ara per la carretera GI-503, cap a Maçanet de Cabrenys, on s’arriba al cap d’11 km més (en total, uns 30 des de Figueres). Es continua recte en direcció a Tapis, sense entrar immediatament al nucli urbà, seguint els senyals de l’oficina de turisme, on s’accedeix finalment prenent un carrer a la dreta uns centenars de metres més endavant de l’arribada al poble.

0,00 km (361 m). Oficina de turisme i punt d’acolliment del Centre BTT a Maçanet de Cabrenys. Es comença l’itinerari baixant lleugerament cap al SE pel carrer del Pont seguint el curs de la riera de Frausa. 0,44 km (346 m). Es desemboca a la carretera GI-503, que s’agafa uns metres girant a l’esquerra (E/NE). 0,68 km (350 m). Es deixa la carretera i s’agafa un carrer de la dreta (SE) per travessar, tot recte, la urbanització de la Casanova o de la Font d’en Coll. Al final d’aquesta, es deixa el camp de futbol a l’esquerra (N). 1,39 km (350 m). S’abandona la pista principal, ara ja de sorra de sauló, davallant a l’esquerra (E) per un camí secundari. De seguida es fa un gir a l’esquerra (N) i se segueix descendint apropant-se a un petit torrent: el Rinadal. És un camí agradable i estret per dins d’un bosc espès format per alzines, sureres i alguns castanyers. Alguns trams són una mica exigents tècnicament, fet que es complica encara més per les roderes que el pas de motocicletes tot terreny i quads han produït sobre el ferm de sauló. Més endavant, es guanyarà una mica d’alçada. 4,23 km (230 m). Passats els 4 km de recorregut, es transcorre per un espectacular pas entre les roques i la cinglera sobre el Rinadal, que ara queda ben avall. A continuació, se segueix remuntant. 4,71 km (243 m). Encreuament. Atenció! Es canvia totalment de direcció prenent un desviament que puja per la dreta tot virant a ponent i iniciant el retorn a Maçanet de Cabrenys. El camí continua ascendint, surt a uns plans amb oliveres i esdevé més ample. 5,73 km (313 m). Intersecció. Es desemboca a la pista, força plana i en bon estat, que puja del molí d’en Robert, Arnera i l’embassament de Boadella. Cal prendre-la a la dreta seguint en la mateixa direcció (NO). En els propers metres, es gaudeix d’esplèndides vistes al nord del massís de les Salines i els seus punts més alts: el Roc de Frausa i, a la seva dreta (E), el Moixer, que es reconeix per albergar unes antenes al cim. 7,61 km (348 m). Es torna a la urbanització de la Casanova. En aquesta ocasió, es gira a l’esquerra (O) pel primer carrer i seguidament a la dreta (NO) pel de la Riera de Frausa.

Redacció: Catalunya Aventura

56 Cataventura.cat


8,21 km (350 m). Se surt a la carretera de Darnius a Tapis i Costoja (la GI-503), que s’agafa uns metres girant a l’esquerra (SO) fins a entrar al nucli de Maçanet de Cabrenys pel carrer de Sant Sebastià. Es passa per la plaça de la Vila, on destaca l’antic Casino, i, seguint tot recte, es torna a l’aparcament de la plaça del Castell. 8,95 km (361 m). Plaça del Castell, punt inicial i final de la ruta. ..................... A Maçanet de Cabrenys, hi ha una de les àrees del Centre BTT Salines-

Els Centres BTT Catalunya són una xarxa i una marca de Catalunya

Bassegoda, un autèntic oasi a ponent de l’Alt Empordà que aplega

Turisme consistent en equipaments de lliure accés per a la pràctica

plana, relleus mitjans i muntanyes pirinenques que resulta ser un

de la BTT. Implantats arreu de Catalunya, són un recurs d’esplai i de

paradís per als amants de la BTT.

descoberta del país pensats per contribuir al desenvolupament turístic en zones que reuneixen bones condicions per a la pràctica d’aquest

Aquesta ruta és un petit tast del tipus de terreny i entorn característic

popular esport. Cadascun d’aquests centres té la singularitat pròpia

dels voltants de Maçanet de Cabrenys: combinació de prats, cultius

donada per la seva localització i unes característiques comunes a

i boscos amb cursos de petits rius d’aigua ben neta, una llum certa-

la resta de centres com l’oferta de rutes de diferents nivells de difi-

ment especial i bones panoràmiques. De tall esportiu, el recorregut

cultat, que segueixen un mateix codi de senyalització, i uns serveis

és parcialment tècnic i hi ha alguna pujada forta, però ombrívola i

d’acolliment i d’informació pensats per satisfer les particularitats de

curta.

l’activitat de la BTT.

CATALUNYA AVENTURA - RUTA BTT / PATROCINAT PER BIKE AREA LLAGOSTERA


CATALUNYA AVENTURA - RUTA 4X4

MUNICIPIS DEL RIPOLLÈS

EXPERIÈNCIA 4X4 Una forma fascinant de conèixer un territori d’altura, entre paratges i fauna. El Ripollès ens brinda diferents experiències per gaudir en família i amb un bon tot terreny. Té multitud de pistes forestals ben cuidades i preparades per ser gaudides.

RECORREGUTS 4X4 De Campdevànol al Castell de Mataplana Recorregut d’uns 50 quilòmetres, 15 Km per carreteres asfaltades i 35 km per pistes de terra. Els vehicles tot terreny trobaran una variant d’uns 6 km. El recorregut sols pot presentar problemes per als cotxes a la pujada a Sant Pere d’Auira, perquè a la pista hi ha molta pedra solta. Desnivell d’uns 777 m entre Campdevànol(738 m), i el coll Roig(1.515 m). En aquest recorregut visitarem les ruïnes de dos Castells. De gran interès el de Mataplana, antic castell del Comte Arnau, i reconstruit no fa gaire. Podreu visitar el Santuari de Mogrony, i el pla de Sant Pere de meravelloses vistes. El punt de sortida es troba a la N-152, entre Ripoll i Ribes de Freser. Tot just arribant a Campdevànol, agafarem la carretera C-401 en direcció al poble de Gombrèn i seguirem fins el trencant que porta al Santuari de Mogrony.

Del Baell a Planés Recorregut d’uns 65 quilòmetres, 33 Km per carreteres asfaltades i 32 km per pistes de terra. Recorregut que no presenta cap tipus de problema per a cotxes, tot terrenys, motos trail i BTT. Desnivell d’uns 890 m entre el punt se sortida i l’àrea de servei de les Colladetes. Aquesta es una ruta llarga, per uns paratges preciosos i amb molt bones vistes. Part de l’itinerari passa per la ruta alternativa a la Collada de Toses, la N-152. El punt de sortida es troba a la N-152, de Ripoll a Ribes de Freser, just abans d’arribar al poble de Ribes, veurem a l’esquerra un desviament que va a Campelles. Girarem per aquest desviament fins arribar a el Baell.

Redacció: Catalunya Aventura

58 Cataventura.cat



CATALUNYA AVENTURA - FAUNA SALVATGE

L’Observació de la Fauna Salvatge

Redacció Catalunya Aventura: Josep Maria Escofet i Jové

60 Cataventura.cat


Quant a la possibilitat d’observar grans mamífers, el ventall és força ampli. A la Península Ibèrica trobarem algunes de les joies faunístiques més apreciades pels naturalistes i els amants de la fauna. Tant en territori espanyol com a Portugal, encara és possible observar el llop i el linx ibèric. A les serralades cantàbriques i galaiques l´ós bru representa una veritable icona natural, donada laseva emblemàtica presència al territori. Sens dubte és un dels animals més desitjats pels observadors i fotògrafs de natura. Al Pirineu no fa gaires anys que els óssos han estat introduïts. Els pocs autòctons que quedaven varen acabar desapareixent, principalment com a conseqüència del furtivisme i de la manca de protecció i de sensibilitat d´aquells temps ja llunyans. Els herbívors estan molt ben representats; els cérvols, les daines i els cabirols, els podrem trobar als camps i als boscos, tant mediterranis com atlàntics, de molts territoris peninsulars. Quant a la cabra salvatge i els

Al llarg de la serralada dels Pirineus trobarem la majoria d´espècies ja es-

isards, les dues espècies són molt abundants en alguns dels paratges de

mentades, enmig de paisatges sublims. En els darrers temps, destaquem

mitja i alta muntanya de les principals serralades de la península.

la presència ocasional del llop.

En territori català destacarem la Reserva Nacional de caça i de fauna del

La creació dels Parcs Nacionals i Naturals, així com la de les nombroses

Boumort, al prepirineu de Lleida, enmig d’un paisatge isolat i molt fer-

àrees protegides al llarg dels diferents territoris regionals, han fet po-

éstec. Si hi anem a la tardor podrem escoltar la brama dels cérvols que,

ssible la millor protecció de les espècies animals i vegetals autòctones,

sens dubte, resulta una experiència inoblidable.

permetent així una millor reconeixença, a la vegada que millorant la sen-

Alhora podrem observar moltes aus rapinyaires volant pels seus cels.

sibilitat dels seus visitants i de les poblacions veïnes dels diferents Espais

També destaca la presència de la llúdriga en els seus rius.

Naturals Protegits. Quant a les propostes existents fora de les nostres fronteres, el continent africà és, per excel·lència, el més visitat a la vegada que mitificat quant a l´observació de fauna salvatge. A quin aficionat o professional no li agradaria participar en un “safari fotogràfic” almenys una vegada a la vida? Les propostes per poder observar fauna salvatge existeixen en tots els continents i en molts dels seus països, només cal escollir bé entre les nombroses ofertes existents en les agències i associacions de viatge especialitzades en aquesta modalitat, en el marc de l´ecoturisme, basantse en l’assessorament de professionals experts i acreditats, perquè la recerca dels albiraments siguin aventures gratificants i satisfactòries. Text: Josep Maria Escofet i Jové Fotografies: Josep Maria Escofet i Jové i Rosa Mas Puiggrós


CATALUNYA AVENTURA - FAUNA SALVATGE

Albiraments de fauna a la Vall d´ Aran L´ecoturisme centrat en l’observació de la fauna salvatge és un fenomen en augment a la Península Ibérica i a tota Europa.

Professionals: Marc Alonso (Biòleg de Depana i guia de natura, especialitzat en albiraments d’óssos) www. alonso+osos.com

De fet, la nombrosa biodiversitat que té Espanya, fa que hagi esdevingut una destinació de primer ordre pel que fa a sortides de natura i

Jordi Palou Prats

d’observació d’animals salvatges. Aquest fet representa una important

(Ornitòleg i guia de viatges naturalistes i etnològics per Senegal ).

font d´ingressos en zones rurals fins ara deprimides, com seria la zona de

Senegal és una de les destinacions més importants del món a nivell d’observació

Somiedo, al Principat d´ Astúries, on, gràcies a la presència de l´ ós bru,

d’aus, i de més fàcil accés pels ornitòlegs del nostre país.

l´economia de la zona ha crescut de manera molt important.

En aquest país africà de fàcil accés i no massa car per visitar, podem identificar més de 600 espècies. La seva situació geogràfica i la varietat d´hàbitats ho permeten. El

Altres casos similars són els que tenen el llop o el linx com a protago-

país està situat als límits del desert del Sàhara, pel nord, juntament amb el riu Se-

nistes, que han reportat ajudes a les economies de zones com la Sierra

negal que fa de frontera amb Mauritània, fins a la regió tropical de La Casamance,

de la Culebra, a Zamora, o bé a Sierra Morena, a Andalusia.

aquesta molt més frondosa i fronterera amb Guinea Bissau i GuineaConakry. Hi trobarem aus gairebé per tot arreu; a les poblacions, a la costa, als manglars,

Altrament, el turisme ornitològic (birdwatching) esdevé un fenomen

a les sabanes, a les regions muntanyoses i als boscos. Sempre ens acompanyen,

prou important en molts indrets de la nostra geografia.

ja siguin residents o migradores, rapinyaires, limícoles, passeriformes, aquàtiques,

Als Pirineus i, més concretament a la Vall d´ Aran, ja fa molts anys que

etc.

em dedico professionalment al turisme de natura, sent pioner en les sor-

Fàcils d´observar són les espectaculars concentracions de pelicans al Parc Nacional

tides d´observació de fauna salvatge i precursor de l´observació d’óssos

de Djoud i al Parc Nacional de La Langue de Barberie, aquest darrer a la desembo-

(bearwatching).

cadura del riu Senegal. Els milans són molt abundants a Dakar, la capital del país. Bernats pescaires als rius, varietat de rapinyaires al Parc Nacional de NiokoloKoba, corbs marins i gavines a la costa, i una gran varietat d’aus multicolors als boscos, entre moltes altres espècies. ornitologiasenegal.blogspot.com

Elies Colomer (Director Fauna Inhòspita ) Fauna inhòspita, viatges de natura i observació de fauna, elabora viatges a diferents zones del planeta que estan destinats a aquelles persones sensibles amb la natura, amants d’un Món poc o gens alterat per l’home, zones allunyades de la “civilització”, i on els animals encara es mouen en llibertat, talment ho feien fa segles. Són viatges elaborats, tenint cura dels petits detalls, i organitzats per tècnics

Aquestes sortides tenen com a finalitat l´observació d’espècies mítiques

amb anys d’experiència.

d´alta muntanya com són: l´ós bru, el gall fer, el trencalòs, la perdiu

Us convidem a inscriure-us al nostre Club Fauna, per poder així rebre les novetats

blanca, entre d’altres, així com d´altres més abundants però de difícil

que anem programant cada temporada, i... si alguna proposta us agrada/interessa,

albirament per a persones no experimentades: isards, cérvols, cabirols...

reservar i viure un dels nostres apassionants viatges. Les emocions estan assegurades. www.faunainhospita.com

Aquestes sortides es realitzen sempre sense molestar ni interferir en el comportament natural dels animals i, per tant, es tracta d´observacions efectuades a distància i a través d´aparells òptics (prismàtics, telescopi).

Oryx Botiga és la botiga que reuneix, en una sola oferta, el major catàleg del món de llibres d’història natural, d’òptica terrestre i astronòmica, i d’equipament naturalista. La nostra experiència i especialització ens permeten aconsellar-vos en

Aquestes rutes naturalístiques transcorren per alguns dels paratges més

l’elecció del millor material per poder gaudir de la vostra afició.

salvatges i ben conservats dels Pirineus, i suposen un perfecte periple

www.weboryx.com

entorn als paisatges pirinencs i els seus habitants més emblemàtics.

Redacció Catalunya Aventura: Josep Maria Escofet i Jové · Fotografies: Josep Mª Escofet, Xavi Arias i Roger Mimó

62 Cataventura.cat



CATALUNYA AVENTURA - RUTA EDITORIAL ALPINA

De les Cases de Posada al Pla de Busa Pel Grau de l’Areny

Ascensió al pla de Busa pel camí històric del grau de l’Areny. Aquest

pi roig que cobreixen aquesta part fonda del pla de Busa. 5 min després

camí va ser, durant molts anys, la principal via de comunicació entre el

deixem aquesta pista a la dreta i comencem a pujar per la vora d’uns

pla de Busa i la vall de Lord.

camps de conreu en direcció a l’est, passant pel costat d’una bassa, i així arribem a la casa del Rial (1.320 m – 10 min).

El lloc de sortida és a l’esplanada on hi ha la font de les Cases Baixes, al costat mateix de la carretera entre Sant Llorenç de Morunys i Solsona,

1.325 m d’altitud màxima

per l’embassament de la Llosa del Cavall (855 m). En aquest punt hi ha un

1h 45min

pal indicador que marca l’inici del corriol.

Desnivell: 465 m

Comencem a pujar pel mig d’un bonic bosc de pi roig, primer fent unes

Dificultat: baixa

curtes llaçades, fins al grauet de Casa Llobeta (995 m – 25 min). Al fons de la vall, s’albira la carretera i l’embassament. El camí s’endinsa a l’ampli altiplà de Casa Llobeta. Els diferents pals de seguiment seran una bona ajuda per seguir la direcció correcta. Comencem a superar antigues feixes de conreu fins a Casa Llobeta (10 min); una casa important que, juntament amb la propera de Capdevila, conreaven els extensos camps d’aquest altiplà. A uns metres d’aquestes cases, es passa pel costat de la petita ermita de Sant Iscle i Santa Victòria, sufragània de la de Santa Eulàlia, situada molt a prop d’on s’ha iniciat la caminada. A partir de l’ermita, caminem pel mig dels antics camps en direcció a l’est fins a trobar una pista forestal que seguim cap a la dreta (S), fins a una colladeta propera (5 min), on hi ha una cruïlla de pistes. Seguim per la pista de l’esquerra en direcció al sud, deixant a la dreta la pista per on veníem. La pista, sempre en direcció al sud, comença a guanyar altura i es va apropant al peu de les altes cingleres del Capolatell, fins que s’arriba a una esplanada (20 min). Endavant continua un corriolet que, al cap de pocs metres, supera un alt esglaó de roca i comença a pujar fort fins a la balma de l’Areny (10 min). A partir d’aquest punt, s’endinsa cap al clot de l’Areny: un indret selvàtic i de gran bellesa, amb una exuberant vegetació i envoltat d’altes cingleres. Al final d’aquesta clotada, el camí supera el cingle pel grau de l’Areny i es comença a endinsar, pel fons d’una petita rasa, cap als darrers planells de l’extens pla de Busa, fins que arriba a una àmplia esplanada on hi fineix una pista forestal (1.300 m – 20 min). Ara, cal seguir aquesta pista en direcció a llevant. Trobarem grans boscos de





CATALUNYA AVENTURA - Llibres

VIATGE A LA MUNTANYA FINS A L’ÈXTASI

De pura casualitat i rebot vaig coincidir amb la Roser, la filla de l’autor, al Comú d’Ordino. En dir-li que treballava per una revista d’esports d’aventura va fer mans i mànigues per fer-me arribar un llibre que vaig llegir amb avidesa. N’havíem parlat a la secció aventurera que faig pel Ningú És Perfecte, el programa de la Noemí Rodríguez a Ràdio Valira, però no vaig recordar que n’havíem fet esmenta fins que en directe, la Noemí, amb la seva veu experimentada, fluida i càlida, en feia una crònica ràpida. Viatge a la muntanya fins a l’èxtasi és un llibre on trobareu una recopilació de les vivències d’en Manel en diferents indrets, sense deixar mai de trepitjar muntanya. Des de les més properes al seu Sabadell natal, relatant els inicis amb el Puig de la Creu com a primer record, seguit de Sant Llorenç del Munt, el “seu” estimat Canigó -on tant va fer sentir la seva veu-, i molts d’altres. Trepitjareu indrets catalans, andorrans i asturians per acabar als Alps, serralada que descobreix al 97 i que extasia a l’autor de manera rotunda. La descripció que fa de les seves excursions, tan personal, acompanyada d’algunes de les poesies que els paisatges l’inspiraven i esquitxada constantment de referències al gran amor que sentia per la bellesa, en qualsevol de les seves formes, molt més si es tractava d’una figura femenina, fan, d’aquest, un llibre dife-rent que val la pena llegir. Serveixi aquesta humil ressenya com a petit homenatge a una persona polifacètica i compromesa, que va recollir durant els darrers anys de la seva vida els escrits que havia dedicat a les muntanyes amb la intenció d’escriure aquest llibre que, malauradament, no va veure publicat.

EDITORIAL: EDICIONS SALÒRIA IDIOMA: CATALÀ AUTOR: MANUEL GALÍCIA MARCET



CATALUNYA AVENTURA - AGENDA

AGENDA CATAVENTURA

ABRIL 2015

Dies 3,4 i 5 Volcat-Gran Premi Diputació de Barcelona-vàries poblacions Divendres 3 Copa del Segre d’eslàlom-Ponts Duatló Blanca Open CEVA-Baqueira-Beret (Val d’Aran) Marató BTT Salines Bassegoda 20/50/100 km-Maçanet de Cabrenys

Diumenge 12 16a PocaTraça-Memorial Esteve SolerVall de Núria (Ripollès) Copa Catalana Enduro BTT La Selva-Riudarenes Correbocs-Ordal Girona MTB Challenge-Girona Nutrisport Noguera Bike Race-St. Llorenç de Montgai Romànic Extrem-La Vall de Bianya

Dissabte 4 11ena Marxa de Resistència 24h del Cap de Creus-Llançà Anoia Race Tour-La Pobla de Claramunt Copa del Segre d’eslàlom-La Seu d’Urgell Crono Popular La Lluna-Vall de Núria (Ripollès)

Dissabte 18 Campionat de Catalunya d’Endurance-Sant Feliu de Guíxols Copa Catalana DH-DVO-Avià Intermón Oxfam Trailwalker-Olot Punk Trail Vilomara-El Pont de Vilomara

Diumenge 5 Canicròs Oix-Oix Embardissada-Sant Pau de Segúries Tri-Snow La Molina

Diumenge 19 38ena Embardissada-Tortellà Pels camins dels matxos-Torelló Vilatrail-Vilassar de Mar

Dies 11 i 12 La Portals-Collbató

Dissabte 25 UTBCN-Begues

Dissabte 11 100km de Calella-Calella de la Costa Campionat d’Espanya de Motocròs-Bellpuig Copa d’Espanya de BMX-Terrassa

Diumenge 26 Rookie Trail-Òdena




Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.