R GR EVI AT STA UÏ TA
1
2
Edita: Bike Univers S.L.U www.cataventura.cat Gerent: Josep Sais
gerentadventuregirona@gmail.com
Departament de Continguts i Maquetació: David Colomer adventuregirona@gmail.com Tel. 639 556 589
Departament de Disseny i Maquetació: Carme Parramon
carmeplatanga@gmail.com
Departament Comercial: Dani Arran, Núria Tinto, Josep Mª Corbella i Joan Torrellas. Redactors:
Dani Arran, Joan Serra, Antoni Argemí, Albert Rubio, David Colomer, Albert Gironés, Pere Costal, Josep Mª Escofet, Xavi Arias, Sebas Moncusí, Pako Crestas, Editorial Alpina Departament de Comunicació de la Generalitat de Catalunya.
Fotografia:
Albert Gironés, Josep Mª Escofet, Pako Crestas i Xavi Arias.
Corrector:
Joan Antoni Màrquez
Disseny i Maquetació:
LA HISTÒRIA DE SET CASES
I.Pagès.
Dipòsit Legal:
18
LA CERDANYA: GAUDEIX DE LA MARXA NÓRDICA EL PUIGMAL
26
GR11
32
ENTREVISTA: JORDI MARTÍ VOLTA COMTEDELPORT
UN PASSEIG ENTRE BLANES I LLORET GALLIFA
28
38
48
GI 903-2014
La revista no es fa responsable de la opinió expressada dels nostres col·laboradors.
20
24
SKYMONA 2015
LaTanga
Impressió:
12
LA BÈSTIA NEGRA DELS PIRINEUS
50
3
4
5
CATALUNYA AVENTURA | SUPERVIVÈNCIA
SUPERVIVÈNCIA de butxaca
Redacció · David Colomer
TRUCS ÚTILS DE SUPERVIVÈNCIA PER A ÚS QUOTIDIÀ uns cotonets desmaqui1 Amara lladors en parafina o vaselina,
i podràs utilitzar-les com a pastilles per encendre foc.
2
Una petita caixa de metall amb un tros de cartró doblegat en el seu interior, pot utilizar-se com un escalfador portàtil o un llum.
una garrafa d’aigua i una 3 Amb llanterna de cap pots fer una
làmpada que il·lumini prou bé l’interior de la teva tenda de campanya.
fabricar una espècie de 4 Pots nevera col·locant dos testos de
diferents grandàries, de manera que un quedi dins de l’altre, i omplint posteriorment amb sorra l’espai buit que queda entre els testos. Els aliments que col·loquis dins del test més petit es conservaran frescos.
de nadons evita que es 5 L’oli congelin les parts del cos expo-
sades a la intempèrie, com són: el nas, les galtes, els llavis…
6 de llard vegetal i obtindràs una
Introdueix una metxa en un pot
espelma de llarga durada de manera immediata.
Redacció: Catalunya Aventura | D. Colomer
6
7
CATALUNYA AVENTURA | CURIOSITATS
Curiositats
Redacció · David Colomer
El veritable color del Planeta Terra
Rècord Guinness: La travessia més ràpida del Llac Ness, en caiac. James Reilly i Ted Simpson van realitzar el viatge més ràpid del món en caiac, travessant el famós Llac Ness en només 4 hores, 43 minuts i 43 segons. Els joves estudiants van remar més de 32 quilòmetres i, afortunadament, el monstre del Llac Ness no va fer acte de presència. Després de nou mesos d’entrenament intensiu, incloent llargues sessions de gimnàs i corrent maratons, els joves britànics van trencar el rècord mundial anterior, que era de 5 hores i 19 minuts. Dos testimonis i dos cronometradors oficials de Rècords Guinness van confirmar la gesta. En declaracions fetes abans de partir, Ted Simpson, va dir: “El llac en si és el veritable monstre. És una perspectiva desalentadora remar durant tant temps sense parar. Però… si veiem en Nessie, ens assegurarem de prendre una foto“.
8
El satèl·lit meteorològic japonès Himawari-8, ha revelat la veritable tonalitat que llueix el nostre meravellós planeta des de l’espai. Es tracta d’una espectacular imatge sense edició ni filtre algun, però de molt alta resolució, que ens mostra detalls impressionants del nostre planeta, incloent núvols, oceans i l’immens desert d’Austràlia. Encara que durant diversos anys hem vist les imatges de la Terra a color per mostrar com els humans la veurien, aquesta imatge va ser presa
Les noves tendes de campanya suspeses en l’aire Gràcies a l’Empresa Carpa Tentsile, els amants de la naturalesa podran acampanar a l’aire lliure d’una manera molt especial. Una petita hamaca, un model de sostre desmuntable de dues capes i una tenda de campanya comunitària per a sis persones, són els tres models que Tentsile acaba de llançar al mercat.
en múltiples bandes i mostra l’aspecte natural de la Terra des de l’espai.
9
CATALUNYA AVENTURA | CAIAC - ORIENTACIÓ SAU
CAIAC-ORIENTACIÓ A SAU:
RACONS del BANDOLER Redacció · Catalunya Aventura
De la combinació de cursa d’orientació, caiac, un entorn privilegiat, treball en equip... sorgeix l’any 2010 l’activitat “Racons del Bandoler”.
La cursa ens portarà a descobrir racons amagats on encara es pot endevinar la petjada del bandoler. Es tracta d’una cursa d’orientació, per a equips de 2 persones que amb el caiac i l’ajut d’un mapa han de completar un recorregut balisat.
El perquè d’aquest nom és ben evident: des de que el temps en té memòria la vall de Sau- Collsacabra ha estat terra de bandolers... diuen que encara hi ha el tresor d’en Joan de Serrallonga amagat en algun racó desconegut...
L’equip decideix el seu propi recorregut, en quin ordre vol anar a assolir les balises. Per tant l’estratègia i un bon plantejament d’equip afavorirà l’èxit. També hi ha algunes proves especials, que bonifiquen punts.
10
És diumenge al matí, després d’acreditar-se, recollir dorsals i rebre les darreres instruccions de l’organització es dóna la sortida. Damunt del caiac palejant, estones a peu, grimpant, pujant o baixant..... es van aconseguint el màxim de balises marcades al mapa que ha entregat l’organització de Racons. Després d’un matí gaudint de la natura tot descobrint indrets sorprenents, la cursa s’acaba dinant tots junts i fent l’entrega de premis als equips guanyadors . La participació és oberta a tothom en dues categories diferents: des de persones amb un mínim nivell tècnic i físic fins a esportistes més experimentats,.
Aspirants a bandoler, ens veiem a Sau el 20 de setembre! www.raconsdelbandoler.cat
11
CATALUNYA AVENTURA | LA BÈSTIA NEGRA DELS PIRINEUS
La bèstia negra dels Pirineus
La Rue d’Enfer i la Gouffre d’Enfer
ALBERT GIRONÈS És un barranc situat a la Vall de Lys, al municipi de Saint-
Trobem trams estrets que rellisquen molt com a conseqüèn-
Mammet (França). És una zona molt freqüentada ja que
cia de la seva orientació nord, fet que provoca gran humitat
ofereix un paisatge espectacular, gran diversitat de rutes per
i sensació de fred a l’interior del barranc.
caminar, salts d’aigua i boscos frondosos.
El descens és molt exigent a nivell tècnic i físic. Recomanable
En la part superior del barranc hi ha la glacera de Crabi-
només per a grups reduïts i amb molta experiència, habituats
oules, que forma un gran circ amb els pics de Maupas, Crabi-
al manegament de cordes i amb habilitats per fer maniobres.
oules, Lezat, Gran Quayrat i el petit Quayrat de 3000 metres
La millor època per realitzar el descens és entre els mesos
d’alçada.
d’agost i octubre. La temperatura de l’aigua sempre és
La dificultat d’un descens ve marcada per la formació del
bastant freda, sobretot l’octubre donat que el vent que pro-
barranc, els ràpels, la tècnica, i el cabdal d’aigua, que gaire-
voquen les corrents d’aire dins del barranc, fan que la tem-
bé sempre és el factor determinant. Donat que l’aigua que
peratura i la sensació de fred siguin molt baixes. Depenent
porta aquest barranc prové del desglaç, a la primavera el
del mes en que fem el barranc el Sol pràcticamet no arriba
seu cabdal és abundant. A banda, les diverses allaus que
a entrar-hi, degut a la seva posició i a les parets verticals.
pateix durant l’hivern provoquen que el seu equipament re-
Cal anar molt ben equipats, amb neoprè de 5 mm, tèrmi-
sulti negativament afectat. Aquest any ha sigut reequipat en
ca, guants i escarpins. Aconsellable portar bagues auxiliars
molts punts, en motiu de la trobada barranquista del passat
més llargues per ancorar-se a les reunions, doncs estan molt
octubre de 2014. Cal portar material per equipar, per tenir
elevades, així com controlar el pas de la corda en els ràpels,
més seguretat durant el descens.
ja que trobem cantos molt tallants.
El barranc es divideix en 4 parts, si el volem fer íntegrament.
Altres descensos possibles per la zona són les cascades du
La part més alta és la formada per la Rue d’Enfer, zona més
Coeur, les cascades de Houradade, el Ruisseau de la Coume,
oberta i on trobem que el barranc encara no està del tot for-
i les cascades de Calahoure.
mat, i la part de la Gouffre d’Enfer, que està dividida en tres trams molt més encaixonats i amb parets més altes, sobretot en el 3r tram, que és el tram final.
COM ARRIBAR-HI
Des de Vielha, a la Vall d’Aran, prenem la carretera que porta a la població francesa de Bagnères de Luchon per la carretera D-125. Travessem la població en direcció a la Vall de Lis seguint per la D-125, fins que trobem una cruïlla amb indicadors de Superbagneres-pistes d’esqui – Vallée de Lys. Ara seguim per la D-46 fins trobar un revolt molt tancat de dretes, on seguint la carretera per la dreta anem a Superbagneres i rectes ens endinsem fins el final de la Vall, on hi ha un pàrquing públic i la central elèctrica del Portillón. Un mica abans de la central, un camí en pujada fent ziga-zaga pren direcció a Ruisseaude Coume Nere. Un centenar de metres més endavant uns panells de fusta indiquen els itineraris 42 i 43. Fets ja 30 minuts de pujada travessem un pont creuant el barranc .En aquest punt és on es troba la presa que regula la darrera part de la Gouffre d’Enfer. Seguim fins una cruïlla on, per l’esquerra aniríem a les cascades du Coeur, i més endavant dos panells indicadors que ens permeten arribar al mirador de Belvedere, on podem admirar la cascada de la Gouffre
12
13
CATALUNYA AVENTURA | LA BÈSTIA NEGRA DELS PIRINEUS
Rue d’Enfer. Seguim pel costat dret superant ràpidament el desnivell en direcció a les antigues mines de Crabioules, indicades amb uns panells de fusta. Poc a poc deixem els boscos per anar per pendents d’herba on el camí sovint es desdibuixa i segueix pujant en direcció a les parets que formen el circ de Crabioules, amb congestes de neu perpètues, i travessant diversos afluents que ens porten al començament del descens de la Rue d’Enfer. En el quart afluent el camí gira a la dreta. En aquest punt, per l’esquerra baixarem al riu per un camí molt poc marcat.
DESCRIPCIÓ DEL BARRANC Rue D’Enfer.
El començament és més obert i poc format, ple de blocs de pedres provinents de les nombroses esllavissades de l’hivern. Després de voltejar alguns blocs de pedres arribem al primer ràpel de 9 m. Posteriorment un de 12 m. que té un gran bloc al mig, i arribem a un de 30 m. Seguidament un altre de 15 m. que baixa per la part esquerra, per no haver de baixar per la cascada. El següent, de 30 m, és delicat ja que l’accés rellisca molt i es dificultós arribar-hi. Des d’aquest punt anem baixant entre blocs i desgrimpant diferents formacions rocoses fins arribar al passadís final de grans parets verticals.
Gouffre D’Enfer
Ara estem a 1.570 m. i el panorama canvia radicalment. Aquí el barranc s’engorga i es torna mes tècnic i salvatge, donant nom als tres trams de la Rue d’Enfer, que junt amb la Rue d’Enfer, formen la integral d’aquest barranc. Un bon control de les cordes i els diferents moviments de l’aigua és tasca imprescindible, ja que la força de l’aigua pot complicar els ràpels i les aproximacions d’aquests. En cada una de les entrades dels tres trams podem avaluar el cabdal d’aigua.
Tram I
Després de la sortida de la Rue d’Enfer seguim pel costat esquerre del riu per un petit camí, fins trobar una entrada que ens porta al primer ràpel de 12 m. Un passamà de 4 m. ens facilitarà l’accés. Aquesta cascada té un rebuf molt fort a l’esquerra que, amb cabdal abundant ens pot portar problemes ja que ens atraparia a la paret. El podem esquivar per sota del xorro d’aigua, pel costat dret. El següent, un ràpel o salt de 2m., i un altre de de 6m. que ens deixa a la instal·lació del ràpel de 19m., abans de la casd’Enfer i l’encaixonat Passadís del Vent, que es troba en el segon tram del barranc. Continuem pujant i travessem un altre pont (1375 m). Aquest punt és l’entrada del segon tram del barranc. El camí no dóna treva i s’enfila serpentejant entre boscos i grans arbres fins arribar a una altra cruïlla que, per l’esquerra ens duria a l’inici del primer tram de la Gouffre d’Enfer, i al final de la
14
cada en “S“, de 55 m., que haurem de controlar molt bé. És un altre dels punt claus del descens i està dividit en tres ràpels de 20m.,16m. i 21m. Els dos últims una mica difícils de localitzar. En aquest punt, en cas de necessitat podríem escapar per l’esquerra. A uns 5 m. del ràpel, per una paret d’herba, es troba l’escapatòria de Marteua. Ara trobem dos ràpels de 4m. cadascun, amb troncs a la recepció. Posteriorment un de 19m. amb un passamà de 4 m.
El següent és un ràpel de 20m. Al final del ràpel, a l’esquerra trobem una segona escapatòria que resulta delicada i per la que si es vol sortir, s’han de tenir nocions d’escalada. Un passamà de 4m. ens porta al ràpel de 12m. i, una mica més endavant un ràpel de 14m. que , si ens atrevim, podem fer-lo en tobogan controlant la recepció . Seguim pel riu fins el ràpel de 12m. amb un passamà de 10m. En el proper, de 6m., s’ha de vigilar el tronc que hi ha en la caiguda de l’aigua. Podem saltar des del costat esquerre, controlant la recepció. En aquest punt podem sortir per la dreta en direcció al pont,
corrent de la cascada i nedarem per assolir una petita cornisa a l’esquerra. La recepció de la cascada dóna nom al Passadís del Vent, on la força de la caiguda de l’aigua i les corrents que es formen provoquen forts moviments d’aire i més sensació de fred. El barranc s’engorga per arribar a un ràpel de 30 m. anomenat “Cascade du Tube” fraccionat amb dos de 13m. i 17m. i on, si és necessari podem instal·lar un passamà de 7m. a l’inici. Al final del segon ràpel trobem una petita cornisa des d’on es pot saltar. Ara l’últim ràpel d’aquest tram, de 21 m., amb un possi-
o seguir pel segon tram del barranc.
ble passamà de 8m. En aquest ràpel, a la dreta tenim una
Tram II
ment i donem per finalitzat el segon tram.
Els trams II i III són els més tècnics del descens, amb més cabdal i ràpels més exigents. L’aigua és freda, per tant, és el moment de valorar les hores que portem dins del barranc i com ens trobem per enfrontar aquests dos trams. El primer ràpel de 9m. també el podem saltar des de l’esquerra o des del pont. Amb fort cabdal hi ha una contra que dificulta l’accés a la instal·lació de la gran cascada de 55m., que es pot veure des del mirador de Belvedere. Aquesta cascada és la que dóna nom al descens de la Gouffre d’Enfer i està dividida en tres ràpels de 25m. 15m i 15m., tots en el costat dret i apartats del fort xorro que forma la cascada. El descens de ràpel a ràpel és complicat ja que rellisca molt i la tendència és anar a parar al centre de la cascada. Els dos últims són bastant tècnics. Al final del tercer ràpel farem un petit salt enrere per evitar, en la mesura del possible, el
reinstal·lació per sota, a 11m.. Seguim descendint lleugera-
Tram III
Comencem aquest tram amb un passamà de 4m. per fer el ràpel de 9m. Seguim baixant fins una petita presa que regula l’aigua de la Central del Portillón, i seguidament un ràpel de 12m. amb passamà d’accés de 5m. Després un ràpel de 17m. amb un possible salt a la part dreta, ubicat a la meitat del ràpel. Arribem a la part final de la Gouffre d’Enfer i caldrà extremar les precaucions, doncs ens trobem en el tram més complicat del descens. A l’inici del ràpel de 14m. trobem un canaló que inicia la gran cascada de 65 m. Cal prendre especial atenció en aquest pas estret, doncs hi han pedres encastades que formen forats en els quals podem tenir problemes amb les cordes o amb els
15
CATALUNYA AVENTURA | LA BÈSTIA NEGRA DELS PIRINEUS
peus, que ens poden quedar atrapats. És aconsellable pas-
se del mateix. És aconsellable no muntar el passamà fix, i que
sar aquest canaló en oposició, fins arribar a la instal·lació del
el primer en baixar col·loqui els mosquetons a la seva corda
proper ràpel, que queda arrecerat de l’aigua en el costat dret.
fins arribar a la propera instal·lació. Una vegada assegurat ani-
El següent ràpel és de 26 m. i està instal·lat a la dreta, per fer
rà tensant la corda amb el vuit mentre el company va passant
un llarg passamà descendent o ràpel guiat molt delicat amb
per cada un dels punts del passamà.
una pendent màxima de 45º que dificulta la progressió i que
Aquest ràpel ens deixa en un estret passadís penjat que, de-
ens porta al següent ràpel de 30 m. i ens separa de la gran
sprés d’un ràpel de 3 m. dóna accés a la cascada final de 58
cascada. Cal anar molt en compte de no relliscar, doncs la
m., on trobem la instal·lació en el costat esquerre .Es tracta
trajectòria de la corda ens portaria directament a l’interior de
de dos ràpels fraccionats en 30 i 28 m. que ens deixen fora de
la cascada, sent molt complicat sortir d’aquesta situació. La
la caiguda de l’aigua. Des d’aquesta darrera gorga ja anem a
dificultat tècnica del passamà li ha donat el nom de “ Rappel
buscar el camí de sortida.
guidé Pyrénéen “ o “Pasamano de los Inhumanos“.
Retorn
Aquest passamà té 12 punts d’ancoratge que ens ajuden a arribar al proper ràpel. Cal portar mosquetons suficients per
Després de la darrera cascada, un petit camí d’esquerres ens
poder instal·lar el passamà i un pedal per poder desenganxar-
GOUFFRE D’ENFER, Vall
porta en pocs minuts al pàrquing.
de
Lis - França
Informació del barranc Acotació
Rue d’Enfer V4 A4 IV
Gouffre d’Enfer 1r tram: V5 A5 V 2n tram V6 A6 V 3r tram V6 A6 VI
Altura capçalera:
1.800 m. Rue D’Enfer i 1.570 m. Gouffre D’Enfer
Desnivell
Rue D’Enfer 230m., Gouffre D’Enfer 420
Recorregut: 2.200 m.
Tipus de roca: Calcari i esquistos
Cordes
4 de 35metres o 2 de 65 metres
Decens
9 a 12 hores, segons el grup i el cabdal.
Accés
Longitud dels ràpels Rue d’Enfer R1 9m, R2 12m, R3 30m, R4 15m, R5 30m, R6 15m Gouffre Enfer
Tram I: R1 12m, R2 2m, R3 6m, R4 19m, R5 20m+16m+21m, R6 4m, R7 4m, R8 2 - 2,30 hores 19m, R9 20m, R10 12m, R11 14m, R12 12m, R13 5m Tram II: R14 9m, R15 25+15+15, R16 13+17, R17 21m,
Retorn 5 minuts
16
Tram III: R18 9m, R19 12m, R20 17m, R21 14m, R22 26m, R23 22m, R24 3m, R25 12m, R26 25+30m
CATALUNYA AVENTURA | ELS CAVALLETS DE MAR
CADAQUÉS i els Cavallets de Mar Ja fa molt d´anys, que l´ésser humà, ha teixit moltes històries d´aquestes estranyes criatures i els hi atribueix propietats màgiques. Històries sobre enormes cavallets de mar cavalcant sobre les onades van donar lloc a les llegendes dels dracs. Els primers homes de la Polinesia pensaven que els europeus a cavall eren deus que van donar als cavallets potes per poder caminar per terra. En la mitologia se´ls associava amb sirenes, unicornes i serps marines, Neptú i altres divinitats marines sovint apareixen representats dirigint quadrigues de bípedes amb cua de peix. Anys més tard, encara som capaços de gaudir de tant màgic animal a les nostres aigües.
Sovint al Mediterrani es poden veure algunes espècies de cavallets de mar, com ara, l´Hippocampus hippocampus i l´Hippocampus ramulosus . Es tracta d´un petit peix marí molt especialitzat, i el seu nom fa referència a la similitud del seu rostre amb la dels cavalls terrestres.
Ecologia
Són els únics peixos que tenen el cap en angle recte respecte al seu cos unit per un coll i que han transformat la seva aleta caudal en una cua prènsil, la qual cosa li permet enroscar-se al voltant de les algues marines per fixar-se al substrat. Així evita acabar a la deriva degut a les fortes onades i les corrents marines. Es tracta d´un nadador molt lent. Els seus ulls es mouen independentment
l´un de l´altre. És capaç de canviar de color segons el medi que l´envolta, fent difícil la seva identificació. Viuen en aigües tranquil·les i càlides, en les zones temperades i tropicals de tot el món, encara que amb una distribució discontinua. Viuen a prop de la costa, entre les praderes de fanerògames marines i algues, amb una distribució vertical que pot arribar fins els 60 metres de profunditat. S´alimenten de petits invertebrats pelàgics que succionen amb el seu llarg musell, també es poden alimentar de cries i larves d´altres peixos. La característica més fascinant d´aquests mitològics animals és que tenen un mètode únic de reproducció en el que la femella produeix els ous i el mascle és el portador. Durant l´aparellament, els dos individus s’entrellacen amb les cues i té lloc una dansa nupcial. Després la femella introdueix els ous dins la bossa ventral del mascle, on el mascle s´encarrega de fertilitzar-los i posteriorment incubar-los fins el seu desenvolupament. Aquesta bossa té les mateixes funcions que l´úter dels mamífers i quan el embrions ja estan completament formats (després d´un mes aproximadament), eclosionen dins d´ella i el mascle els expulsa al exterior. El naixement dels joves sembla ser esgotador pel pare, i els petits són una rèplica perfecte del individu adult.
Protecció
Està protegit degut a la disminució de les seves poblacions en els darrers anys. Les principals amenaces que estan provocant la seva regressió són: la contaminació, el canvi climàtic i la sobreexplotació pesquera. Un del grans problemes és el seu comerç pels aquaris i per la medicina tradicional China.
Parc Natural del Cap de Creus
Al Cap de Creus, tenim la sort de conservar en alguns punts poblacions de cavallets de mar del gènere Hippocampus. Cada cop són més els bussejadors que s´acosten a la nostra costa per identificar-los, observar-los i fotografiar-los. Des de Cadaqués, podem trobar diferents punts de fàcil accés des de terra, on podem trobar cavallets del gènere Hippocampus hippocampus i Hippocampus ramulosus, així, com un equip de guies/instructors especialitzats en la seva trobada. Redacció · Catalunya Aventura
17
CATALUNYA AVENTURA | EL RACÓ DEL CONTE
El racó del CONTE
La història de Setcases Temps era temps quan a les muntanyes de Núria el bon temps es va començar a allargar i allargar, fins al punt que els estius eren tan i tan llargs que un enllaçava amb l’altre. En aquell període de bon temps que va durar molts i molts anys, els pastors i els ramats es van acostumar a estar sempre a les altes muntanyes, ja que per tot arreu l’herba sempre era verda i fresca, i als animals mai els faltava menjar. Hi havia llavors set germans, tots ells 18
Redacció · Pako Crestas
joves, que tenien els seus ramats a les altes muntanyes de la Vall de Camprodon i poques eren les vegades que abandonaven les terres altes que sempre estaven verdes. Però va passar que un dia el cel es va posar gris, gris, gris i va començar a fer fred, molt fred, el fred més viu que mai aquells joves pastors
havien sentit. Tot de cop van començar a caure del cel una mena de plomes blanques que, mica en mica, van anar deixant el terra blanc. Els set germans, esverats i sense saber que passava, van anar a veure al pare de tots ells, que era un home molt vellet que havia perdut la vista. A l’explicar-li que del cel queien unes
plomes blanques que, en agafar-les es convertien en aigua freda, el pare va saber que es tractava de la neu, i que l’hivern havia tornat. - Fills... - va dir l’home – això que cau del cel i tapa l’herba, és neu. Ha tornat l’hivern; i l’hivern és una estació de l’any molt llarga i freda.Cal que cadascun de vosaltres faci una casa prou gran com per a que càpiga la família, reserves de menjar, llenya i el bestiar, i haureu de passar l’hivern resguardats fins que torni el bon temps, en una estació de transició vers al nou estiu, que es diu primavera. I va ser així com cada germà va fer una casa gran per a la seva família i per guardar queviures, llenya i el bestiar i, com que eren set germans, van construir set cases. I és per aquest motiu que a les altes muntanyes de la Vall de Camprodon hi ha un petit poblet, molt enlairat, que duu el nom de Setcases. I vet aquí un gat, i vet aquí un gos, aquest conte ja s’ha fos. I vet aquí un gos, i vet aquí un gat, aquest conte s’ha acabat.
19
CATALUNYA AVENTURA | LA CERDANYA: GAUDEIX DE LA MARXA NÒRDICA
LA CERDANYA
gaudeix de la marxa nòrdica La comarca de la Cerdanya ha anat fent-se un lloc com a espai privilegiat per a la pràctica de la marxa nòrdica -o Nordic Walking-, des que l’any 2009 va néixer a La Molina l’Associació Esportiva Nordic Walking Pirineus, inscrita en el Registre d’Entitats Esportives del Consell Català de l’Esport amb el número 14616. Des d’aleshores, el Nordic Walking està present en l’oferta turístico-esportiva de la comarca i en la pràctica dels habitants de la mateixa, bé sigui a nivell salut, fitness o esportiu, segons els interessos de cadascú.
El Nordic Walking és una activitat física que es fonamenta en tres principis: una postura correcta, la tècnica correcta de caminar, i l’ús adequat dels bastons. En la seva execució respecta el patró biomecànicament correcte de la marxa, i per a gaudir dels seus beneficis és necessari passar per un breu procés d’aprenentatge, ja que és una tècnica fàcil, però difícil d’executar amb correcció. La Metodologia de les 10 Passes de la INWA -International Nordic Walking Federation-, facilita molt el seu aprenentatge. PR I N CI PA L S FI T E S D E L A M A R X A N Ò R D I C A CER E TA N A La primavera de 2011 va acollir el 1r Stage Nordic Walking Pirineus a La Molina, amb la participació de 70 persones procedents de Catalunya, Aragó i la Cerdanya francesa, mentre que cada any es van desenvolupant cursos d’iniciació, de millora i de perfeccionament, alguns d’ells en col·laboració amb diversos ajuntaments ceretans i amb el suport de Dipsalut. En la vessant esportiva, l’any 2012, l’equip Nordic Walking Pirineus Team obria la sèrie de participacions de la marxa nòrdica solidària en la cursa Trailwalker d’Intermón Oxfam, recollida l’any següent per l’equip 100x100 Cerdanya Solidària, i els successius per
20
Redacció | Jordi Pau Caballero, tècnic esportiu i Nordic Walking national coach INWA
l’equip 100x100 Llívia Solidària, tant en les curses de Girona com de Madrid. L’any 2011, l’estació d’esquí de La Molina inclou, com a novetat, el Nordic Walking en la seva oferta d’activitats d’estiu, i el programa de dinamització turística Cerdanya Activa (2011-2014) inclou sortides de tast de Nordic Walking. A la primavera de 2015 té lloc la primera cursa de Nordic Walking en territori ceretà: la 1a Cursa de Marxa nòrdica VCUF - Nordic Walking Catalunya, que serveix per a commemorar el 10è aniversari de l’arribada de la marxa nòrdica a la península a través dels Pirineus, i gràcies a l’Associació Esportiva Nordic Walking Catalunya. Aquest estiu de 2015, les sortides de marxa nòrdica formen part de les activitats amb més projecció del programa Cerdanya Senderisme de Salut, amb: “La Tossa amb telecabina: Nordic Walking d’altitud”, i les sortides de tast de marxa nòrdica a La Molina.
I T I N ER A R I S R ECO M A N AT S PER A L A PR ÀC T I C A D E L A M A R X A N Ò R D I C A Proposta d’itineraris i rutes de la Guia d’excursions i passejades, editada per l’Ajuntament de Puigcerdà “El Nordic Walking -o marxa nòrdica- neix a Finlàndia, provinent de l’esquí de fons. Aquesta activitat física i saludable consisteix en caminar amb la tècnica i amb la postura correcta, adaptanthi uns pals de Nordic Walking especialment dissenyats per a la pràctica, tot desenvolupant la seva tècnica amb correcció. La seva tècnica, correctament aplicada, permet gaudir de nombrosos beneficis per a la salut, i es pot practicar en solitud o en companyia. Segons la intensitat en què el treballem, la INWA -International Nordic Walking Federation- distingeix tres nivells de nòrdic: nivell salut, fitness i esportiu.”
Itineraris
Nivell NW Duresa
Durada total
Ascensions Pic dels Moros
Mig
Baixa
45 min - 1 h
Iniciació
Molt baixa
1:45 h
Passejades Camí de Sant Marc Camí dels Enamorats
Iniciació
Molt baixa
5 min - 1 h
Pujada a Bell-lloc
Mig
Mitja
1:45 h anar i tornar
Mig
Baixa
1:45 h anar i tornar
Estanys Estanys de la Pera
Valls La Llosa
Mig
Mitja
4:30 h anar i tornar
Angostrina
Mig
Mitja
5;15 h anar i tornar
Campcardós
Mig
Mitja
3:15 h anar i tornar
Llo
Mig
Mitja
3:15 h anar i tornar
Ridolaina
Mig
Alta
5:30 h anar i tornar
Vivències de Llibertat Sebastià Moncusí
Capítol VIII COMA DE L’ORRI, una ruta espectacular. Una altra de les rutes que ha anat alimentant les meves ganes de fer rutes en entorns nevats, ha sigut la pujada a la Coma de l’Orri. La primera vegada que hi vaig anar ho vaig fer amb els meus amics Ta i Àngela. Ells m’hi varen dur. Una pujada espectacular que comença uns dos quilòmetres després d’haver passat Setcases, en un revolt que disposa d’una petita zona d’estacionament en la qual trobem el GR11 que puja a Ull de Ter, entre els pics del Gra de Fajol gran i petit i el Puig Pastuira, i amb un desnivell bastant dur. El dia triat per a l’ocasió va ser un dia assolellat del mes de febrer de 2014 que, tot sigui dit, climatològicament parlant va ser un dia perfecte per realitzar aquesta ruta. L’ascens inicial des de l’aparcament, uns 1.000 m fins el Coll de la Coma de l’Orri, el vàrem fer per una zona amb abundant aigua, ja que es fa resseguint el torrent de l’Orri i aquest presentava diverses parts del seu recorregut glaçades. Precioses canals de neu glaçada baixaven del Pastuira. Espectaculars les vistes que ens oferia l’entorn mentre pujàvem entre pins i pedres, quan arribà el moment de posar-nos els grampons i tenir el piolet a mà. La neu començava a estar lleugerament més dura i començava el perill de les relliscades. Sort dels grampons! M’encanta caminar per la neu... sentint que el camí te’l marques tu. Una mica més amunt, una petita allau va arrossegar uns quants pins petits i diverses pedres, fet que denotava que el desnivell començava a augmentar considerablement. De mica en mica els pins i la vegetació anaven quedant enrere. La nostra arribada a la Coma de l’Orri va ser similar a una arribada al Mont Blanc. Quanta neu per tot arreu! La foto de rigor, que no falti. Què dir de l’entorn visual que ens ofereix la Coma de l’Orri? Des d’ella es pot contemplar el Torrent del Coma de Vaca i el Riu Freser, així com el Gra de Fajol i el Gra de Fajol Petit, el Bastimets, el Pic de l’Infern… i tota l’Alta Garrotxa. Una fantàstica ruta de 6 hores molt profitosa i enriquidora, a banda de per la companyia personal, pel meravellós entorn trepitjat. Amb una bona equipació i prudència, bona ruta assegurada i recomanada 100%. Ja ho sabeu, anoteu-la a la vostra llista de rutes pendents si encara no l’heu fet, i…a gaudir.
Nordic Walking Pirineus www.nordicwalkingpirineus.cat Guia d’Excursions i passejades http://www.puigcerda.cat/gaudeix/turisme-actiu/excursionsi-passejades
21
CATALUNYA AVENTURA | LA SALUT DE L’ESPORTISTA
POST-ENTRENAMENT EL GRAN DESCONEGUT
La salut de l’esportista
FRANCESC ROLDAN Creies que l’important en millorar la nostra escalada només era
cardíac, ajuda a contraure els vasos sanguinis i, per tant, tam-
l’entrenament? Doncs has de saber que la diferència entre un
bé redueix la inflamació. Amb l’aigua calenta provoquem la
entrenament i un bon entenament comença tot just després
vasodilatació, que augmenta el reg sanguini, accelera la nete-
de finalitzar aquest. Tot seguit unes pautes a seguir i/o tenir en
ja i drenatge de la pell, i afavoreix la recuperació localitzada.
compte a l’hora d’acabar una sessió d’entrenament en plafó:
5. ELECTROESTIMULACIÓ Una sessió amb el programa de
1. TORNADA A LA CALMA El seu objectiu principal és el de
recuperació activa accelera l’eliminació de les toxines, ajuda a
recuperar l’estat de normalitat del cos, anomenat homeòsta-
relaxar la musculatura i a restaurar més ràpidament l’equilibri
si, reduint pulsacions i recuperant-se del possible èxtasi
muscular després de qualsevol tipus d’activitat realitzada.
d’adrenalina.
Aquest programa s’utilitza normalment entre els 15 minuts i
Podem realitzar-ho mitjançant travessies de continuïtat d’uns
les 3 hores posteriors a un esforç físic.
15/20 moviments treballant per sota del 65% d’intensitat (uns
6. MASSATJES AMB ROTLLO DE FOAM Usar un rotllo de
quatre graus de dificultat per sota del que sols entrenar).
foam ajuda a l’acte d’alliberament miofascial amb l’objectiu
2. ESTIRAMENTS ESTÀTICS Mantindrem estiraments es-
de la recuperació muscular. Ajuda a l’eliminació de “nusos”
tàtics i lents durant uns 20-30 segons com a màxim, ja que
específics que es produeixen en diferents punts del múscul.
el major moment de relaxació muscular succeeix durant els
Rodant sobre l’accessori d’escuma, la compressió ajuda a
pri-mers 15-20 segons de l’estirament. La velocitat i la força
trencar aquests nusos i a relaxar els teixits musculars i la seva
que s’apliquin a l’estirament han de ser suaus, a causa de la
estructura, fent possible la recuperació de la flexibilitat i do-
resposta viscoelàstica de músculs i tendons. Seguirem sempre
nant sensació de major llibertat.
la llei del no-dolor i realitzarem tals estiraments seguint un
7. SOPAR Si s’ha realitzat un exercici aeròbic en el qual es
ordre (ja sigui ascendent o descendent).
consumeix glucogen, s’haurà de donar prioritat a la ingesta
3. FINESTRA ANABÒLICA En acabar l’entrenament pro-
d’hidrats de carboni per aportar energia al cos. Si s’ha rea-
voquem una pujada molt gran en l’activitat d’insulina, fet
litzat un exercici anaeròbic caldrà donar una mica més
que ens obre una finestra anabòlica d’uns 30/40 minuts on,
d’importància a les proteïnes per regenerar el teixit muscular,
en prendre hidrats de carboni simples, aquests fan la funció
però sempre dins d’uns límits saludables.
d’una clau que obre una porta, en aquest cas la porta és la
8. DORMIR Durant les hores de son ens recuperem, reduïm
cèl·lula, permetent el pas dels aminoàcids, que ens permetran
l’estrès, reposem… El 80% de la producció d’hormona de
una major reparació dels teixits danyats i, per tant, de con-
creixement es duu a terme mentre dormim, i aquesta hormona
strucció muscular.
és l’encarregada de recuperar el nostre cos i els músculs des-
4. DUTXA La millor manera de relaxar els nostres músculs és
prés de l’esforç físic. Així mateix, és la que afavoreix la mi-
combinar dutxes d’aigua freda i aigua calenta (uns 5’ per fase)
llora muscular que tots busquem en entrenar. Les persones
ja que amb l’aigua freda causem la vasoconstricció, que ens
que porten una activitat moderada poden recuperar-se dor-
ajuda a recuperar-nos ràpidament, ja que estabilitza el ritme
mint unes 8 hores diàries, però les que entrenen intensament, necessiten més temps de descans nocturn. Ara ja tens unes pautes que pots controlar fàcilment i que t’ajudaran
millorar
la
teva
musculatura de manera immediata en les teves escalades. T’atreveixes?
Redacció i Fotografia · Francesc Roldan
22
CATALUNYA AVENTURA | REPORTATGE
La petita
Shisha Pangma Redacció · Catalunya Aventura
Dels 14 cims que superen els 8.000 m, el Shisha Pangma és l’únic que està totalment situat al Tibet, concretament al Parc Nacional de Langtang. L’absència de grans cims al seu voltant fa que ressalti majestuosament la seva abrupta i rocosa cara sud. També coneguda com a Gosaithan, amb els seus 8.027 m és la muntanya més baixa dels 14 vuit mils del planeta, i la darrera en ser escalada, per les limitacions imposades per la Xina per poder accedir al Tibet.
En tibetà, el seu nom significa cresta sobre la planície d’herba. En xinès, és una interpretació fonètica del nom tibetà. Per altra banda, en sànscrit, “Gosaithan” significa “Tro dels Déus”. La seva primera exploració és molt recent. El 1921 va ser observada des d’uns 45 km per membres britànics de l’equip de reconeixement de l’Everest. El 1945 va ser dibuixada per Peter Aufschnaiter i Heinrich Harrer, durant un viatge per la zona. El 1949, Bill Tillman va dirigir una petita exploració pel Langtang Himal. En anys posteriors va seguir sent fotografiada des de lluny, però sense cap mena de possibilitat d’escalar-la. El 1961, els xinesos, en veure que era el darrer vuit mil verge es
van interessar per ell. El 1963 van arribar a la muntanya els primers alpinistes, que varen explorar la seva cara nord i arribaren fins als 7.160 m. El 1964 els xinesos tornaren a la muntanya amb una expedició mastodòntica: més de 200 alpinistes, científics i portejadors. Per accedir-hi obriren una pista per a vehicles fins als 5.900 m, on edificaren una petita ciutat. Instal·laren 6 camps d’alçada i, el 2 de maig, 10 escaladors, entre els quals 6 xinesos i 4 tibetans, van arribar a culminar el cim. Fins el 1980, el Tibet fou tancat als alpinistes estrangers. Aquell mateix any, el 7 i el 12 de maig, una expedició alemanya va fer el cim seguint la via normal. El 1981, la japonesa Junko Tabei fóu la primera dona en pujar el Shisha Pangma. Veient la relativa facilitat amb què era pujat, el 1985 es va fer la primera expedició comercial. El 1990, Joan Martinez es convertí en el primer català en fer el cim, tot seguint la via normal. El 14 de gener de 2005, Piotr Morawski i Simone Moro feren la primera ascensió hivernal. Tal com hem vist, és la muntanya més petita dels 14 vuit mils, però no per això senzilla de culminar. El SHISHA PANGMA espera els més intrèpids escaladors, mentre que altres l’admiren en un munt de fotografies.
23
CATALUNYA AVENTURA | EL PUIGMAL
El Puigmal,
pel collet de les Barraques
PERE COSTAL Amb aquesta sortida d’avui, circular, assolirem el Puigmal,
pel sender que ens portarà al Coll de Fontalba direcció NE.
sostre del Pirineu gironí amb 2.910m. A la primera part de la
Aquest tram és molt salvatge i normalment es fa en solitud.
pujada farem un itinerari molt poc freqüentat i, pel meu gust,
Anirem trobant senyals taronges que ens guiaran i ens faran
una zona preciosa de conèixer. El camí comença per sota dels
passar per l’esquerra del Torrent del Borrut. Deixem el Cim de
2000 metres, amb una vegetació de pins molt exuberant i, a
la Dou a la nostra dreta i arribem al Coll de Fontalba (2.450m.)
mesura que anem guanyant alçada,
a la Serra del Borrut, en quin punt ens
anem trobant el territori pirinenc d’alta
trobem amb el camí que puja de la Col-
muntanya, pelat i pedregós. Amb boira
lada de Fontalba, molt més freqüentat.
és perdedor. A l’hivern és una ascensió
És un bon lloc per esmorzar i carregar
difícil que només poden emprendre els
les piles per afrontar el tram de pujada
excursionistes amb experiència i mate-
que ens queda, prou costerut.
rial adequats.
El Puigmal ens queda al davant, direc-
Des de Ribes de Freser (N-260) anirem
ció N, com una enorme paret i amb un
cap a Planoles i, just abans d’entrar-hi,
desnivell encara per a superar de 460m.
agafarem cap a la dreta amb un rètol
Ara ja podem començar a delitar-nos
on diu: Collet de les Barraques, a on hi
amb unes vistes excel·lents sobre la
arribarem per una pista asfaltada d’uns
vall del Freser. Després de fer el darrer
8 km. Aquí deixarem el cotxe. Si el dia
24
esforç i unes quantes ziga-zagues, asso-
és clar, des d’aquí ja podrem divisar el Puigmal amb tota la
lirem el cim del Puigmal.
seva esplendor.
El Puigmal (anomenat també Puigmal d’Er a l’Alta Cerdanya)
Començarem a caminar, direcció N, cap a la Font de l’Home
és una muntanya del Pirineu Oriental (2.909,8 m.) situada en-
Mort, pel GR-11, a on hi arribarem després de fer una petita
tre les comarques de l’Alta Cerdanya i el Ripollès. És la mun-
marrada, tot travessant un prat i un camí evident entre els
tanya més alta, juntament amb el Carlit, del Pirineu Oriental.
pins. Després de travessar el rierol, en aquest punt deixarem
Està situat entre els termes municipals de Queralbs (Ripollès)
el GR-11 a la nostra dreta i començarem a guanyar alçada
i Er (Alta Cerdanya) i s’alça com el més alt dels cims que
configuren l’anomenada Gran Olla, que rodeja la vall de Núria.
Iniciarem el descens en direcció O per un camí de forta
És un pic ample i arrodonit i la seva ascensió és senzilla si les
baixada, molt pedregós i de mala petja, seguint la línia
condicions climàtiques no són molt adverses. Al seu cim hi
fronterera.
ha una creu de ferro forjat i una placa amb versos de Mossèn
Després de perdre ràpidament alçada arribarem al clot de
Cinto Verdaguer.
la Pastera i, tot planejant, al Coll de les Clotxes i a la Tossa del Pas dels Lladres. Des d’aquí i direcció S, tornarem a perdre ràpidament alçaria, passarem pel Pas dels Lladres i, tot seguint unes marques verdes i blanques, seguirem pel mateix camí fins trobar un sender a l’esquerra, direcció SE. A la nostra dreta hem deixat el Puig de Dòrria i ara anem baixant per la Serra de la Vaquerissa, en prolongada baixada. Aviat trobarem un filat del bestiar que pràcticament ens acompanyarà fins a baix. Passarem pel Roc Blanc i en poca estona més arribarem al Coll de les Barraques, punt de sortida i arribada.
Segons la llegenda
“el Gegant Puigmal era l’amo
i senyor de les terres de les muntanyes de la Vall de Ribes. Va vestit de neu i és el protector dels arbres i els animals, i procura protegir-los de la fúria de l’home i dels seus anhels de cacera. Un dia un caçador estava perseguint un isard i va arribar al cim de la muntanya, allà es va trobar amb el gegant Puigmal que el va increpar per intentar caçar una de les seves criatures. El caçador es va defensar amb arguments que considerava clars i contundents i és que bé havia de caçar per poder alimentar a la seva família. Aleshores Puigmal va munyir a la daina, va fregar la llet amb les seves mans i amb el seu vestit de neu, i de la llet en va fer formatge. Va ser així com va ensenyar a la humanitat a viure dels seus ramats i deixés de caçar, i així no entrés en els seus territoris. Del formatge que en va fer, li va dir al caçador que si no se l’acabava tot, mai li faltaria menjar per a ell i per a tots els de la seva espècie. Però vet aquí, que va arribar un dia en que la necessitat de l’home de tornar a caçar va ser molt forta, és així com després de molt i molt temps l’home amb esperit caçador va caçar i matar uns quants cérvols i Puigmal el va castigar estimbant-lo al fons d’un barranc. La història no s’acaba aquí i un ramat de cérvols va arribar al poblat i els homes els caçaren. Aquest fet va desencadenar una segona onada de caceres que cada vegada pujaven més amunt a la zona de domini d’en Puigmal, que poca cosa podia fer per detenir aquesta ferotge onada de caça. Va ser així com els humans arribaren al cim en el que vivia Puigmal i el mataren, el seu cos es va acabar transformant en roca i en un dels cims més emblemàtics dels Pirineus.”
El Puigmal,
pel collet de les Barraques Temps total: 6/7 hores Punt més alt: 2.910m Desnivell acumulat: 1.155m Dificultat: mitjana (per la durada)
Redacció i Fotografia · Pere Costal
25
CATALUNYA AVENTURA | REPORTATGE Més informació i contacte: mj.sanchez@fundacionmona.org www.fundaciomona.org
SkyMONA 2015 MonosVoladors -
II Edició
El 19 de setembre la Fundació MONA es torna a disfressar de mico per llançar-se en paracaigudes per una causa solidària:
Rescatar a la Cheeta. Redacció · Catalunya Aventura
El Centre de Recuperació de Primats es prepara per rescatar a la Cheeta, l’única ximpanzé supervivent d’un intent de fuga d’un zoo de Fuerteventura. Tristament l’incident va acabar amb la tràgica mort per ferides de bala d’en King i la Felipa, la família de La Cheeta.
Saltaràs en tàndem per la Cheeta i la Fundació MONA? Aquest any, la Fundació MONA espera comptar amb un grup de saltadors per formar un nou i dinàmic equip de monosvoladors. El salt serà en tàndem i no cal experiència per part del saltador, només valor, una disfressa de mico i ganes de passar-ho bé. De la resta ja se n’encarreguen els monitors professionals del centre de paracaigudisme SkyDive-Empuriabrava. Aquest esdeveniment és novedós al nostre país però tot un clàssic a altres països com Anglaterra, on sol ser unes de les activitats de recaptació de cada any per a diferents organitzacions. Un salt des de 4000m. en caiguda lliure durant un minut, on l’adrenalina et deixarà un impacte permanent a la teva vida, i gaudiràs de la sensació de valentia, coratge i llibertat. Et sona bé i et provoca? Doncs aquesta és una excel·lent excusa per fer-ho. El preu són 270 euros i hi inclou salt i donació a MONA.
Novetats d’aquesta segona edició Aquesta segona edició ve farcida de sorpreses, perquè no només hi haurà els salts. Durant tot el dia, hi ha organitzada una jornada festiva amb activitats per a grans i petits. Trobarem stands i activitats com: Pintacares, Fashion MonaWeek, Petits Investigadors, EducaCuentos, exhibició de plegadors de paracaigudes, visita a una de les avionetes, música en directe amb el grup de rock “Pelut”, el famós paracaigudista Santi Corella presentarà el seu llibre “Frontera Límite” (pioner al món del paracaigudisme civil i esportiu, amb dos rècords del món de caiguda lliure, entre altres…) servei de bar i restaurant i moltes, moltes sorpreses més. (Alguns tallers tindran un preu-donatiu d´un euro).
26
Viurem un dia ben especial, on la diversió anirà acompanyada de solidaritat. La jornada, organitzada per l’empresa d’esdeveniments TerraEvents, forma part de la xarxa MONASupport, empreses solidàries. En la passada edició es va aconseguir un grup de cinc monosvoladors i es van recaptar més de 5.000 euros que van ser destinats a la renovació del material veterinari d’aquesta fundació. Aquest any l’objectiu seran els 18.000 euros que es necessiten per poder acollir i mantenir durant un any a la Cheeta i tractarla de les seqüeles de les ferides de bala.
La Fundació MONA. MONA, entitat sense ànim de lucre esta-
blerta l’any 2001, es dedica al rescat i rehabilitació de primats, en especial ximpanzés i macacos provinents del tràfic il·legal d’espècies.Tots els primats acollits procedeixen del món del espectacle o han estat mascotes a cases de particulars, i tots tenen en comú una vida de maltractament, privacions i aïllament. A MONA troben una vida digna i tranquil·la on recuperar-se dels seus traumes i pors, on viure amb altres individus de la seva espècie en espais amplis i naturalitzats. El Centre de Recuperació de Primats es pot visitar, ja que la sensibilització i educació són uns dels seus tres pilars bàsics: benestar animal, investigació i sensibilització. Cal reservar places trucant al 972 477 618 per a una de les seves visites guiades, on s’explica el projecte i es coneixen els primats i les seves històries particulars, com el cas d´en Bongo, un ximpanzé rescatat d’un circ que vivia en un transportin de gos.
Si sempre has somiat saltar en paracaigudes, aquesta és una excel·lent oportunitat de fer-ho realitat, al mateix temps que col·labores amb una causa solidària i diferent. Si no tens ganes de tanta explosió d’adrenalina hi ha un munt d’activitats per descobrir i fer des de terra! Si estàs per la Costa Brava aquest dia... no t´ ho pots perdre! DATA: Dissabte 19 de setembre LLOC: Centre de ParacaigudismeSkydive Empuriabrava. Sector Aeroclub s/n · Empuriabrava (Girona) HORARI: 10-17h PREUS: Salt en Tàndem 270 euros Tallers : 0-1 euro. Organitza: El Centre de Recuperació de primats Fundació MONA, amb la col·laboració del centre de paracaigudisme SkyDive Empuriabrava.
27
CATALUNYA AVENTURA | GR11
De St. Andreu d’Oliveda a Molló Travessem l’Alta Garrotxa en quatre jornades,
uns 57 km
GR11
ANTONI ARGEMÍ L’Espai Natural Protegit de L’Alta Garrotxa és el territori amb l’orografia més potent del Pre-pirineu Oriental. Travessar-lo seguint el GR 11 ha estat, a més a més d’un plaer de muntanyencs, una satisfacció per als sentits. Aquesta subcomarca, amb identitat pròpia, agrupa 11 municipis de les comarques de l’Alt Empordà, la Garrotxa i el Ripollès, i està gestionada pel Consorci de l’Alta Garrotxa.
St. Andreu d’Oliveda – Albanyà
El dia 4 d’agost, després de fer nit al càmping de Maçanet de Cabrenys, el Sebas, l’Abraham i jo, iniciem la primera etapa a St. Andreu d’Oliveda (església romànica documentada des del S. X, reclosa en una finca particular). Itinerari que circula per pistes i corriols, per zona majoritàriament boscosa i amb abundant presència de castanyers, que es pot fer en un matí si us lleveu d’hora. Com a primer dia de travessa, ens va bé una jornada mitjana per anar preparant l’ànim i agafar forma. Fem 14 km i salvem un desnivell, tant en alçada com en descens de 640m. Triguem, amb parades incloses, unes 5 h. El sol ens acompanya durant tota l’etapa i s’ha fet notar en les estones de pista. Del Coll d’Oliveda al Coll de Rovirós, a la dreta del camí, hi ha una font on proveir una hora després d’haver començat a caminar. El bosc de pi i alzina ens fa ombra en aquesta part del trajecte. En algun moment podem veure el pantà de Boadella i, per sobre d’aquest i cap a llevant, l’ermita encimbellada de St. Magdalena. Arribats a Albanyà, si estem molt acalorats, podem baixar a un dels tolls del riu La Muga a refrescar-nos, o bé continuar caminant 1 km més per arribar al càmping Bassegoda Park (amb un notable nivell de serveis), on pernoctarem i ens podrem refrescar a la piscina. Si ens parem a la població val la pena visitar la parròquia de St. Pere d’Albanyà, església romànica dels S. X-XI. Vull comentar que, tant a aquests dos primers càmpings com al càmping Els Solans de Camprodon, on pernoctarem la darrera nit, hi ha una sensibilitat especial envers els excursionistes del GR 11 i envers els ciclistes que coincideixen en part d’aquestes rutes, de manera que podem trobar atencions que alleugereixin les dificultats del viatger.
Albanyà - Refugi Bassegoda/Can Galan
5 d’agost. Etapa curta però costeruda que salva un desnivell en alçada d’entre 650 i 700 m. Són 10 km per pista majoritàriament asfaltada que, amb el sol i les temperatures de més de 30ºC que suportem, es fa molt pesada. Tardem 3 h i ½, aturades incloses. Uns minuts abans d’arribar al refugi, propietat del Centre Excursionista Empordanès, el GR passa per la masia de Can Nou, on la família que hi viu actuen com a guardes i proporcionen la
28
clau amb un pagament individual de 4€ (clau que caldrà tornar l’endemà al sortir). Tota la zona és pobre en aigua i al refugi no n’hi ha. La masia, que va ser quarter de la guàrdia civil després de la Guerra, actua com a bar i prepara àpats senzills tant al migdia com a la nit, alhora que proporciona aigua, entrepans i fruita, als excursionistes que ho sol·licitin. Cal tenir en compte aquest punt de venda perquè fins el matímigdia de demà passat no trobarem cap establiment on poder comprar aliments, que ja serà al bonic i pintoresc poble de Beget. Aigua n’hi haurà, abundant, a la font de St. Aniol, en l’etapa de demà. El refugi, situat a una alçada que permet vistes excel·lents a llevant i migjorn, era l’antiga escola del poble de Bassegoda abans que aquest es despoblés i passés a formar part d’Albanyà. Ara, reformat, té capacitat per a 35-40 persones en entarimats de fusta sense matalàs, i llar de foc i menjador a la planta baixa. Pels més valents, l’etapa d’avui contempla la possibilitat de fer l’ascens al Pic de Bassegoda (1375 m), des del refugi i salvant un desnivell de més de 500 m, en un temps aproximat de 3 hores entre pujar i baixar si sou lleugers. El Sebas i l’Abraham hi pugen i expliquen vistes incomparables des del cim. A uns dos-cents metres del refugi, per la seva part posterior, hi ha l’església romànica de St. Miquel (S.XII), antiga parròquia del poble quan aquest era habitat.
Refugi Bassegoda/Can Galan – Talaixà
L’etapa d’avui, 6 d’agost, d’uns 12 km, acumula desnivells en alçada i en descens superiors als 1000 m. És l’etapa més espectacular i ens mostra els malls, les cingleres i les impressionants fondalades que l’Alta Garrotxa amaga entre aquestes muntanyes. Alzines, faigs i avellaners marcaran un canvi de vegetació arbòria respecte la vessant empordanesa. Caminarem gairebé sempre a l’obaga, excepte els corriols que ens pugen del refugi Can Galan al Coll de Bassegoda (fet a l’ombra de l’albada) i de St. Aniol a Talaixà. Quan arribem, procedents del coll, a la riera que baixa de St. Aniol, si giréssim a l’esquerra aniríem a Sadernes. Seguim a la dreta riera amunt. Les marques del GR no ens abandonen. Hi som en uns 20 min. i podem gaudir de l’ermita romànica de St. Aniol (S.XI).
Entorn de bella factura natural que atrau milers de visitants al llarg de l’any, especialment per les seves gorgues. El Sebas i l’Abraham, valents com sempre, es remullen una estona en les gèlides aigües. Si es camina uns minuts, més amunt es pot visitar el Salt del Brull. En el pla de l’ermita hi ha la font d’aigua potable on totes les recomanacions preparatòries del viatge aconsellen proveir per les properes 24h. També, en procés de reconstrucció, un edifici enrunat (Cal Sastre) que actuarà com a futur refugi quan estigui acabat. És difícil per a l’excursionista no passar una bona estona en aquest indret; sort d’això, perquè la pujada que segueix fins al Coll de Talaixà, passant pel Salt de la Núvia, és escruixidora en el dia càlid i assolellat que ens acompanya. L’arribada a Talaixà, poble abandonat i coll del mateix nom (unes 6h des de Can Galan, descomptat ja el temps aturats a St. Aniol) torna a ser una nova sorpresa per a la vista. Al darrere, per llevant, es mostra lluny la majestuositat del Bassegoda amb un entremig de fondalades, camps i algunes masies. Pel davant, més suau a ponent, cadenes de muntanyes més baixes que es van perdent, i al damunt, a l’esquerra, el cim i la llarga cinglera del Ferran (983m), itinerari ja clàssic entre escaladors, que es fa per la cresta començant des de la riera de Beget, i que ja s’ha cobrat algunes vides. Uns bons amics alpinistes i escaladors de Tossa de Mar, el Ta i l’Àngela, l’han fet sencer. El varen completar en unes 10-11 h. segons em varen dir, incloent-t’hi l’aproximació i el retorn. L’Abraham, sempre disposat, a mitja tarda i des del refugi, aconseguirà fer el cim a peu per un sender vertical gairebé impracticable. En aquest indret, presidit per l’església en reconstrucció de St. Martí (inicialment romànica del S.IX en la primera de les seves tres construccions), la voluntat i l’esforç dels responsables del Centre Excursionista d’Olot han aconseguit fer funcionar des de fa un temps un refugi guardat, abans edifici ruïnós que havia estat també quarter de la guàrdia civil després de la Guerra. Per 8€ per cap disposeu de dormitori amb 12 lliteres amb matalàs, menjador ampli, cuina espaiosa, llum elèctrica i latrina exterior. Hi ha dos dipòsits d’aigua que recullen les aigües pluvials, que es tracten regularment, però millor afegir-hi pastilles potabilitzadores si n’heu de veure. Al mateix edifici, just per la part del darrere, hi ha un refugi lliure de 12 places, en bon estat, del que tenen cura alguns voluntaris. Pocs metres més avall, una arqueta que dóna aigua potable procedent de la muntanya (no en teníem cap referència abans d’arribar). En Pep Corominas, ànima actual del refugi guardat, procura
29
que tot funcioni. Home arrelat que coneix tot el referent a la
abandonats que hem travessat des del primer dia. Fa pena
zona, ens instrueix en historia local, de l’església, de les masies
veure com s’han extingit generacions de pagesos que van do-
abandonades (al mateix replà, enrunada, hi ha La Masó), dels
nar vida amb les seves masies durant segles a aquest territori i
personatges del territori i de les peripècies que cal fer per fer
de les quals només en queden quatre parets, colonitzades per
rutllar els dos refugis. Ell ens dóna la clau, prèvia trucada dies
una planta enfiladissa (invasora japonesa molt prolífica, segons
enrere, ja que no viu aquí i només puja pel manteniment de la
la reconeix l’Abraham).
instal·lació.
Arribem a Beget, poble de pessebre amb una arquitectura
Des que vam passar per Can Galan i aquí també, hem anat
que acompanya la seva joia, l’església romànica del s. XII de St.
trobant, com a conseqüència de l’abandonament de les ma-
Cristòfor. Després d’unes compres i un refrigeri deixem la car-
sies, nombrosos fruiters que encara donen fruita dolça. Si
retera per enfilar, sempre de pujada, el corriol que s’enganxa a
ho teniu en compte i ho aprofiteu, aportareu suc i vitamines
la riera de Beget. En algun punt establirem parada de rigor per
fresques a la vostra dieta durant la ruta.
la remullada, en algun toll d’aigua freda, del Sebas i l’Abraham,
Talaixà – Molló
i per engolir un discret dinar. La tarda serà calorosa, pesada, i amb fort desnivell en la darrera part de la ruta, quan el GR va a
7 d’agost. Última etapa, en què acabarem de creuar l’Alta Gar-
trobar la carretera que ve de Rocabruna, pel Coll de la Boixeda.
rotxa. Amb un desnivell acumulat en alçada de 1400m i en
En aquest punt, pels que vulgueu acampar, cal saber que
descens de 1100, és l’etapa més feixuga, ja que són 21 km
Molló, que ens queda a uns 4-5 km dins del GR, no disposa
que, comptant alguna parada llarga, ens ocupen unes 9h (unes
de càmping propi, però sí n’hi ha un a la carretera de Molló a
7-8 efectives), alternant corriols a l’ombra i pistes assolellades.
Camprodon. Si baixeu per la carretera on us trobeu, en uns 4-5
La baixada de Talaixà, entre boscos a l’obaga, ens porta fins
km arribeu al càmping Els Solans, on podreu plantar la tenda i
la riera de Beget, que creuarem per la palanca de Samsó, i
fer nit. L’endemà, des d’allà, ja decidireu la manera de retrobar
seguirem ja cap a Beget, primer pujant a la collada dels Muls,
el GR 11 cap a Setcases.
i després, de baixada, retrobant la riera que més a prop o més
30
lluny ja no deixarem fins gairebé el final de l’etapa, quan anem
A partir d’aquí, en les properes etapes, el Ripollès ens oferirà
a enfilar el Coll de la Boixeda.
pel GR 11 els primers cims de gran alçada del Pirineu i anirem
Abans de Beget trobem, a part d’algun fruiter feréstec que
abandonant els espessos boscos mediterranis per començar a
proveeix vitamines noves, una autèntica plantació d’aranyons
alternar les fondalades de coníferes amb els prats alpins. Avui
bosquetans que aviat estaran al punt.
cap el final d’etapa, algun bosc de pi negre ja ens ha anticipat
Val a remarcar el trist espectacle dels abundants masos
els canvis.
CATALUNYA AVENTURA | RUTA EDITORIAL ALPINA
Pica d’Estats Ruta clàssica, per l’estany d’Estats
3.143 m 5h 15 min d’ascens DESNIVELL +1.365 m i -160 m DIFICULTAT mitjana
Fort desnivell però sense complicacions quan les condicions són favorables: temps serè i quasi gens de neu. Per a caminadors en bones condicions físiques. Refugi de Vallferrera (1.905 m), a poc més de 10 minuts del vehicle (11 km des d’Àreu). La pista continua fins a l’extrem inferior del pla de Boet. Abans d’arribar al pla trobareu el camí, ben fressat, que va cap al refugi.
El recorregut comença darrere de la font del refugi i s’enfila fins a l’encreuament dels camins que porten a les valls de Sotllo i d’Areste (2.080 m). Ara l’itinerari gira a l’esquerra, NW, per emprendre un prolongat flanqueig pujant lleugerament. A 2.180 m, el camí inicia el descens superant unes feixes rocoses fins al fons de la vall. Després de travessar el barranc de Sotllo per un pontet, remunteu la riba dreta, vers al N. Creuats els plans de Sotllo (2.186 m), el sender sobrepuja un ressalt rocós. Més amunt voregeu per l’W l’estany de Sotllo (2.346 m). Des d’aquí el camí continua ben marcat damunt el terreny fins al desguàs de l’estany d’Estats (2.465 m – 2h 30min). Tot i que l’estany és situat al peu de la paret sud de la Pica, cal considerar l’indret com la meitat de l’itinerari. Reprengueu l’ascensió pel corriol que s’enlaira vessant amunt per terreny pedregós; s’intensifica el pendent i l’accés final del coll es torna fatigós. Port de Sotllo (2.893 m).
i s’enfila dreturer i decidit per dins del bosc. Al capdamunt de la pujada s’entra en el grau dels Avencs de la Febró, a través del qual es guanya el planell superior, tot entrant en una cometa boscosa. Aquí, el camí tomba a migdia, surt de la clotadeta i arriba al trau dels Avencs. La vegetació la dissimula. Cal desgrimpar un ressalt rocós, fàcil, que s’enfonsa fins a un graó inferior. Ara sí, es descobreix la caverna fosca i emocionant que s’endinsa sota terra, on s’hi acaba de baixar sense cap dificultat remarcable.
Des del coll, heu de perdre altitud al NE pel cantó francès i sortejar unes congestes que a primeres hores estan gairebé sempre glaçades. Deixeu l’estany de la Cometa d’Estats (2.738 m) més avall a l’esquerra, i pugeu cap a l’E per una petita vall en direcció al coll de Riufred (2.978 m). Abans d’arribar-hi aneu a la dreta i pugeu el vessant en direcció al coll entre el pic de Verdaguer (3.133 m) i la Pica d’Estats, d’on cal resseguir un tram curt de cresta fins al cim (IIº). Pica d’Estats (3.143 m), cota màxima de Catalunya. caminoi que neix a l’esquerra
31
CATALUNYA AVENTURA | ENTREVISTA A JORDI MARTÍ
Jordi Martí El Grup d’Actuacions Especials (GRAE) és un grup del cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya, especialitzat en salvaments i rescats en el medi natural i en llocs de difícil accés. Els rescats de muntanya a Catalunya els efectuen els Bombers de la Generalitat d’acord amb la llei de Bombers de 1994, que els atorga les plenes competències.
Redacció · Pere Costal
En Jordi Martí i Figarola, de 47 anys, és el Cap del GRAE d’Olot. És una persona d’una dilatada experiència en el medi natural, tan pel que fa a la seva professió com a les seves pràctiques esportives. Em rep per fer-li l’entrevista al modern Parc de Bombers d’Olot, amb una gran hospitalitat i, al llarg de la meva estada a les seves instal·lacions, m’explica tots i cada un dels detalls i circumstàncies que concorren en el desenvolupament de la seva activitat. Es comunica amb fluïdesa i de seguida es nota que és una persona apassionada per la feina que fa. 32
Hola Jordi, com no podia ser d’una altra manera, haig de començar preguntant-te pels teus inicis a aquesta professió. Quan vas entrar al cos de Bombers de la Gene-ralitat i què o qui et va fer decidir a enfocar la teva vida cap a l’especialització dels GRAE? Després d’uns quants estius treballant d’auxiliar forestal al parc de bombers de Figueres, em vaig presentar a les oposicions i vaig entrar de bomber l’any 1992 a Santa Coloma de Gramanet, però no va ser fins l’any 1997 que vaig entrar al grup de rescat a Cerdanyola del Vallès. Des del 2009 sóc el Cap del Grae Olot. La professió de bomber és de les més vocacionals que conec, i en ella es barregen a parts iguals la voluntat d’ajudar als altres i una bona dosi d’aventura i emoció. Si hi afegim la passió per la muntanya ja tenim l’explicació de l’entrada al Grae. En quins àmbits d’actuació us moveu generalment i en quina zona geogràfica? Específicament el Grae s’ocupa del salvament i rescat en el medi natural. Per posar exemples: accidents d’escaladors, espeleòlegs, excursionistes, ciclistes, motoristes, boletaires, barranquistes, alpinistes, esquiadors, raquetistes, ales deltes, parapentistes... Però també actuem o donem suport en ensorraments, accidents laborals en alçada o confinats,
accidents tecnològics, accidents de trànsit, telefèrics, aerogeneradors, salvament d’animals... Com podeu veure la casuística és ingent i variada, i això és un estímul professional molt gran. No ens avorrirem mai. Pel que fa a la zona geogràfica, abarquem tot Catalunya, amb l’excepció de la ciutat de Barcelona, on només hi treballem si som requerits pel seu propi cos de bombers. Cada base té una zona d’influència, però en cas de serveis importants on calen molts Graes, com allaus, rescats d’espeleologia o d’escalada en paret, és habitual que hi conflueixi personal de totes les seus. La mobilitat ràpida del personal, al igual que el posterior rescat, es pot realitzar per terra, o per aire. Per això disposem del servei d’helicòpters equipats amb grua, que mercès a la perícia dels pilots i operadors que fa molts anys que treballen amb nosaltres, permeten solucionar en minuts situacions que s’allargarien moltes hores. També sortim del país en casos de col·laboracions en simulacres o trobades amb altres cossos d’emergència o fins i tot en casos de cooperació internacional com va ser el cas del terratrèmol de Turquia l’any 1999. Per la vostra especialització, llevat de casos excepcionals, deixeu aparcades les mànegues i les boques d’aigua i les canvieu per cordes, mosquetons i arnesos de seguretat. Les vostres actuacions de servei al ciutadà, portades moltes vegades al límit del risc de les vostres pròpies vides per rescatar la persona accidentada, ens pot fer pensar que els membres d’un GRAE sou unes persones “especials”, que us agrada sentir l’adrenalina del risc? Sí, jo diria que sí que som especials, però no per l’adrenalina sinó sobretot per l’entusiasme que posem a la nostra feina. Ho destacaria de qualsevol Grae, i per suposat després també hi afegiria la professionalitat i la polivalència. Però si destaco la motivació és perquè moltes de les nostres actuacions són llargues, tècniques i en condicions difícils, de nit, amb fred o amb calor, i en algun cas perilloses. Però els serveis es realitzen amb professionalitat sense tenir en compte les mancances existents especialment en material.
Quants GRAE hi ha actualment a Catalunya? El Grae està format per tres seus funcionàries amb personal 24 hores tots els dies de l’any –Cerdanyola, La Seu d’Urgell, i Olot- i tres seus més composades per voluntaris –La Pobla de Segur, Vielha i Camprodon. Els Grae submarinistes estan només a Cerdanyola. Quants professionals composen el teu equip a Olot? Actualment som 13 Graes, a l’espera des de fa anys que es pugui completar la plantilla que hauria de ser de 20. Però si ja tenim mancances de personal a bombers, la situació d’un col·lectiu especialista encara és més greu. Fa anys que no hi ha entrada de personal al Grae, però cal entendre-ho perquè tampoc hi ha entrada de personal a bombers, i és d’aquí d’on han de sortir els especialistes. Quins requisits s’han de complir per formar part d’un GRAE a Catalunya? A part de tenir un mínim d’antiguitat de tres anys com a bomber, s’han de superar unes proves físiques i tècniques. També s’ha d’acreditar un currículum muntanyenc i passar una entrevista. Aquestes proves demanen un grau molt assequible d’escalada, de pràctica d’espeleologia, barranquisme, esquí de muntanya, progressió en neu i roca, orientació en muntanya, i per suposat una bona forma física. No es busca el campió del món d’escalada ni d’esquí. Això sí cal dominar amb solvència totes les tècniques, ser polivalent. Penso que és afortunat aquell qui ha convertit la seva afició en una manera de guanyar-se la vida. A part dels GRAE com a grups professionals, existeixen iniciatives de voluntarietat? Sí, com he comentat hi ha tres grups Grae voluntaris a Catalunya. Nosaltres –el grae d’Olot- treballem conjuntament moltes vegades amb el Grae de Camprodon que pel seu coneixement del territori són de vital importància especialment en serveis de recerca a tota la zona del Pirineu Oriental Pels freqüents riscos personals que heu de passar en fer els rescats, entenc que els membres d’un GRAE heu de ser unes persones amb un alt grau vocacional 33
CATALUNYA AVENTURA | ENTREVISTA A JORDI MARTÍ
i una altíssima preparació, tant física com tècnica, tecnològica i psicològica. Recalco el que he dit abans de la motivació, però gran part d’aquesta preparació la donen els anys que fa que ens dediquem a aquesta feina i l’acumulació d’experiències i de diferents situacions que ens hem anat trobant. Un Grae, a part de les habilitats de les diferents activitats esportives que es desenvolupen a la muntanya, també disposa d’amplis coneixements en altres camps com comunicacions, mèdics, cartografia, col·lapses estructurals... Dins de l’horari laboral d’un Grae ja hi estan incloses tota una sèrie de pràctiques i simulacres al llarg de l’any. S’intenta anar repartint-ho entre les diferents disciplines de la muntanya. Es programa en funció de l’època de l’any i la sinistralitat, per això quan comença la temporada hivernal es fan més pràctiques de rescat en telecadires, repàs de nivologia, protocols d’allaus i esquí de muntanya, i el mateix passaria amb l’escalada amb gel, el barranquisme o les recerques de boletaires a la tardor. Després hi ha tota una altra sèrie d’activitats que no són tan estacionals i es van realitzant tot l’any, com l’escalada en roca o l’espeleologia. El vostre grau d’eficiència és, segurament, directament proporcional a l’èxit de les vostres actuacions. Com definiries aquest plantejament. 34
Segurament és cert. Un tant per cent molt alt dels serveis surten bé i d’aquí que rebem moltes felicitacions. Però, en part pel mitjà en el qual ens movem, a vegades hi ha algun servei que podia haver anat molt millor. La important exigència que us demanden les situacions d’urgència que es van produint, requereixen de vosaltres, sens dubte, d’una “posta a punt” al mil·límetre. Què feu per estar en tot moment en
excel·lents condicions per entrar en acció? A part de mantenir la part tècnica també cal estar en bona forma física en tot moment. És un altre nivell d’exigència important. No pots abandonar-te físicament perquè quan estàs de guàrdia pot ser que al cap d’uns minuts estiguis a la neu o a sota terra, o corrent o fins i tot nedant a qualsevol lloc de Catalunya per intentar salvar algú. Malgrat que per mantenir-se al grup d’especialistes fem unes habilitacions periòdiques que controlen el nivell tècnic i físic, el bon manteniment l’aconseguim per la pròpia exigència individual i la relació amb l’equip. A mi aquest aspecte em va bé perquè faig molta oficina i la família també m’ocupa molt temps, i això fa que alguna temporada no estiguis gaire actiu, i llavors quan se m’ocorre sortir a córrer, escalar o esquiar amb qualsevol membre del meu equip rebo un correctiu tan important que ja em veus sortint a fer footing a l’endemà mateix. Tinc entès que existeixen diverses proves, en el territori nacional i a l’estranger, en les que grups de diversos orígens i nacionalitats competiu per calibrar el grau d’eficiència de cadascun. Heu participat el GRAE d’Olot en alguna d’aquestes proves? El Grae d’Olot, moltes vegades amb equips mixtes d’altres seus i parcs, ha participat en concursos de rescat, com el 1er Encuentro Nacional de Rescate Urbano en altura fet a la Pineda –Tarragona- el 2010, o al Grimpday, una trobada a Namur –Bèlgica- d’equips de rescat en alçada de tot el món, on hi hem participat en vàries edicions. Són ocasions on posem en pràctica totes les tècniques que utilitzem habitualment, però també és un bon lloc de trobada amb equips d’altres països per intercanviar experiències. Jordi, quins aspectes prioritzeu en totes i cadascuna de les vostres actuacions? Primer de tot la seguretat dels intervinents i dels rescatats. Per això treballem amb molta cura per evitar sobre accidents. En segon lloc prioritzem l’aspecte sanitari en totes les intervencions que ho requereixin. A moltes de les nostres actuacions treballem conjuntament amb membres del GEM –l’equip mèdic de bombers- per poder donar assistència mèdica immediata i de qualitat al mateix lloc de l’accident. Un exemple recent és l’accident d’espeleologia a la cova d’en Cuberes, que durant les més de 20 hores que va durar el rescat, el ferit va estar sempre acompanyat d’un metge i un infermer. El medi en el que jo em moc habitualment és la muntanya i he vist massa sovint determinades actuacions faltades totalment del més bàsic sentit comú. Com que no hi ha cap dubte que sempre és millor prevenir que curar, que recomanaries a totes les persones que freqüenten amb més o menys assiduïtat les nostres muntanyes?
Per evitar aquestes actuacions que em comentes de manca de sentit comú, el millor és la formació, i per evitar-ne moltes d’altres el que cal és la prevenció. Això vol dir haver-se informat prèviament de les condicions meteorològiques i la seva evolució, portar el material adequat a l’activitat que es vol fer, entre el que s’inclou com a indispensable la roba d’abric, el frontal, la cartografia i el mòbil. Sempre és millor anar acompanyats, però sinó, no us oblideu de dir a algú a on aneu i quan tornareu. I encara que sigui un tòpic, cal recordar que a la muntanya una retirada a temps és una victòria. Ja hi tornarem un altre dia. Totes aquestes indicacions segur que ja les sap tothom perquè les hem sentit moltes vegades, però l’experiència m’indica que molta gent encara no les té en compte. Heu notat un augment d’accidents degut a la creixent afició de la gent a córrer per la muntanya, motivat 35
CATALUNYA AVENTURA | ENTREVISTA A JORDI MARTÍ
per l’increment i varietat de curses actuals? D’un any a un altre notem petites oscil·lacions pel que fa al nombre de rescats i les seves diferents tipologies, però a grans trets, el nombre final es manté per sobre dels 1000 rescats de muntanya a l’any; si un tipus de rescat augmenta, un altre disminueix. Pel que fa al creixent nombre de curses de muntanya no ha fet augmentar notablement el nostre nombre de rescats. En part, perquè cada cop les curses estan més ben organitzades, amb un plans interns propis d’autoprotecció, d’evacuació, d’avís, amb un responsable de seguretat... Malgrat que l’últim decret ha rebaixat notablement les condicions d’obligatorietat per haver de realitzar un Pla d’autoprotecció validat, moltes organitzacions fan igualment un protocol d’actuació en emergències. Per posar un exemple recent els responsables de la cursa Emmona ens han enviat còpia de tot el seu Pla, a part de tots els tracks, i la resta d’informació. Això fa, que tot i que nosaltres no ens ocupem directament de la seguretat de cap cursa, podem anticipar problemes i en algun cas fins i tot valorar redistribuir recursos si tenim informació d’itineraris, nombre previst de corredors... Davant d’una situació d’emergència (per accident, esgotament, desorientació, etc.) com s’ha de comportar el mateix accidentat i/o els seus companys de colla? 36
En qualsevol d’aquestes circumstàncies el més important és mantenir la tranquil·litat, per no complicar encara més les coses, i poder solucionar la situació. Hem de trucar al 112 el més ràpid possible, indicant amb tota l’exactitud que puguem la nostra localització i les dades de l’accidentat. En cas de pèrdua, algunes vegades hem pogut tornar a redreçar la persona desorientada telefònicament, només amb les refe-rències que ella mateixa ens explicava. I moltes d’altres són les noves tecnologies i concretament les aplicacions dels mòbils les que utilitzem per a la seva localització. Jordi, recomanaries alguna mena de formació prèvia per tota la gent que vulgui dedicar-se a l’esport de muntanya? Existeixen aquests cursos? Hi ha cursos de tota mena organitzats pels clubs excursionistes, les federacions, entitats privades... Però jo us volia recomanar un curs concret, gratuït, que es desenvolupa tot per internet, sobre la seguretat a les activitats a la muntanya, i que dóna infinitat d’informacions per a tot tipus d’activitat que vulgueu portar a terme al medi natural. L’hem desenvolupat des de bombers, i concretament l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya, amb la finalitat de poder fer arribar al màxim de gent possible totes les consignes de seguretat. T’explica com preparar-te per a una sortida a la muntanya per evitar tenir accidents, i en cas que es produeixi,
saber què s’ha de fer i qui ens vindrà a buscar. Adjunto el link per a poder-vos inscriure i realitzar el curs: http:// continguts.cat/oispc/curs/seguretat-a-les-activitats-demuntanya/ Al llarg de tota la carrera t’has trobat amb tota classe de situacions, amb bones conclusions però també, per desgràcia, algunes amb final trist. Em podries explicar alguns d’aquests casos que, per la seva dificultat i bon o mal final, t’hagi deixat especialment marcat en la teva memòria? Així sense pensar massa, em vénen a la memòria serveis importants com el del Balandrau, el rescat d’una nena a Turquia, o el d’un escalador romanès a Montserrat, i molts altres més. Els bombers estem plens d’experiències vitals que de vegades ens fan trontollar per dins, per això cadascú té els seus propis recursos perquè totes aquestes vivències no l’aclaparin i li alterin el seu dia a dia. Per acabar, Jordi, si poguessis tirar endarrere la teva vida, tornaries a fer el mateix que has fet i que t’ha portat fins aquí i avui a ser el Cap del GRAE d’Olot? Ja aniria bé poder tirar enrere, per poder canviar coses, i millorar-ne d’altres. Però les qüestions més importants, i aquí també s’hi troba la feina de bomber, no les canviaria.
Fotografies | Arxiu Bombers
37
CATALUNYA AVENTURA | VOLTA COMTEDELPORT
VOLTA COMTEDELPORT
el nou trekking circular al voltant de la serra del
El nou trekking circular
PAKO CRESTAS
Port del Comte
Jugant amb les paraules de la pròpia Serra del Port de
sal, un de farina, un de pinso i un de pelador. Tots aquests
Comte, la Volta COMTEDELPORT es una ruta circular de 4
molins funcionaven gràcies a la força de l’aigua dolça que,
dies (possible reduir-la a tres) que va voltant per tot aquest
perquè tingués la suficient força com per fer funcionar les
amplíssim massís del Pre-Pirineu i que ens permet tenir un
aspes del molins, s’emmagatzemava en una bassa i quan
coneixement variat de les valls i cims d’aquestes contrades.
es volia fer anar el molí s’obria una aixeta que retornava
Anirem en el sentit invers de les agulles del rellotge i
l’aigua al riu. L’any 1963 va ser l’últim any que es va treure
començarem al petit veïnat de cases de Canalda, antuvi
sal de l’explotació del Salí de Cambrils.
poble despoblat que avui ha recuperat la vida gràcies a la rehabilitació de les poques cases disperses que configuren aquest pintoresc indret. La primera etapa va seguint el G.R. 1, el qual va una mica per sota la carretera L-401 amb prou encert com perquè la mateixa no sigui visible en tot el recorregut, exceptuant el tram final.
Primer passem sota l’imponent roca de Canalda, morada de voltors i d’algun que altre escalador atrevit, després
per les proximitats del Zoo dels Pirineus (de visita obligada per un altre dia que estiguem fent turisme de visites enlloc de turisme de peu), i més tard, transitem per sota dels cingles del Castell d’Oden, per arribar posterioment a les proximitats de Cambrils, on trobarem l’hostelet vermell de Ca l’Agustí. Agradable indret on farem la primera nit. Per la tarda, abans de sopar, val la pena visitar el Salí de Cambrils, recentment rehabilitat. El Salí de Cambrils és una antiga explotació ubicada a un lloc escarpat, datada documentalment de l’any 1780 . Des de l’edat mitjana però, aquest or blanc ja era molt apreciat. El sistema d’obtenció de la sal era artesanal. L’aigua salada s’emmagatzemava en grans basses i des d’aquestes es transportava a les eres o bancals d’evaporació amb un sistema de canals de fusta, recs i regueres. Dins l’explotació podem observar-hi 5 molins; 2 són de
38
El segon dia travessarem la muntanya d’Alinyà. Indret
solitari i salvatge per excel·lència. Les panoràmiques sobre les parets de roca calcària de les proximitats de Perles són impressionants. Un veritable tresor quasi verge pels amants de l’escalada. Centenars i centenars de metres de roca de primeríssima qualitat estan esperant les atrevides mans del primers grimpaires que vulguin solcar-les. Ara per ara només les aus campen a la seva sense cap altre company que no sigui el vent i el vertiginós buit.
Segurament es aquesta segona jornada l’etapa estrella de la volta comptedelport, per la seva gran varietat de paisatge. A la tardor els colors caducifolis i els abundants bolets li donen un encant incomparable. A la primavera trobarem tots els colors del verd. A l’estiu, de calor potser en fa una mica massa, i, a l’hivern, el fred i els colors nets de l’aire donaran al paisatge un plus més de soledat i melancolia. Passarem per sota la curiosa i arquejada Penya de la Pena, per pujar per la Rasa dels Acens fins a les altives Collades, on ja haurem assolit els 2.000 metres d’alçada que gairebé ja no deixarem. La nit la passarem a la no menyspreable alçada de 1.940 metres, al Refugi de l’Arp, on podrem gaudir de les postes de sol sense parangó a tota la Serralada.
El tercer dia es el dia de l’alta muntanya i dels cims.
Pujarem els ondulats cimals de la Tossa Pelada i el Pedró
dels Quatre Batlles, sostre de la ruta, de la Serra i de la comarca del Solsonés, amb els seus 2.388 metres d’alçada. Continuarem vers al sud per arribar a l’altre extrem de la serra, passant prèviament pel Prat de Bacies i pujant el panoràmic cim del Puig de les Morreres, amb una panoràmica increïblement aèria sobre la Catalunya central. Davallarem a la urbanització de les pistes d’esquí alpí de Port del Comte i des d’aquí, encara per fort pendent i de manera directa, perdem alçada fins als poc menys de 800 metres, on trobem el càmping Morunys, i en concret l’alberg de Torre Baró, on farem la tercera i darrera nit. Aquesta baixada, a més d’espectacular i directa (no en va baixem de manera constant 1.400 metres de desnivell), ens permet transitar en relativament poc temps des dels prats alpins i rasos de la part alta, al bosc d’alzines i roures de la part baixa.
El quart i darrer dia tanquem el cercle pujant un
cim local i emblemàtic com es el Codó, de 1.528 metres
d’alçada. Ho farem per una senda poc coneguda i força atractiva. Concretament estem parlant de l’anomenada ruta de les Canaletes. Prèviament haurem visitat Sant Llorenç de Morunys (visita obligada al monestir i al clos del poble antic) i a l’ermita de Sant Serni del Grau, una altra joia del romànic català. El tram de pujada al Codó passa també pel curiós pas del Roc Foradat, bretxa oberta a la roca de manera artificial a base de cops de pic, per facilitar el pas del matxos (animals de càrrega). Des del Codó contemplarem la curiosa i enclotada Vall de Vilamala al sud, tot un laberint de canons, gorgues, coves i parets, i cap al nord ens sorprendrà l’encinglada paret sud del Puig de Morreres, al sostre del qual just vàrem estar el jorn abans. Per últim passem pel Coll de Jou o de la Comarca, on travessem la carretera i trobem una font d’aigua abundant, per concloure el cercle novament pel G.R. 1 amb una darrera sorpresa: el salt d’aigua de la Perdiu i els majestuosos boscos d’oms a les proximitats de Canalda, final de la travessia.
39
CATALUNYA AVENTURA | VOLTA COMTEDELPORT Tal com hem fet amb la ruta del Caracremada (de fet aquesta ruta va néixer com una variant més de la primera que s’ha consolidat amb personalitat pròpia), des de l’organització oferim un paquet sencer més econòmic que inclou les pernoctes, sopars, esmorzars, pícnics, buff de record, mapa, pdf amb la descripció detallada de l’itinerari i variants, forfait de descomptes i ofertes en activitats a la comarca, tracks i descomptes del 5% al 15% a la botiga on-line de pakocrestas.com Més informació de la ruta al següents enllaços: http://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/ volta-comtedelport/ https://comtedelport.wordpress.com/
FITXA TÈCNICA 1r dia CANALDA – CAMBRILS D’ODÈN Punt d’inici Canalda Punt final Cambrils d’Odèn – Hostal Ca l’Agustí Punts de referència * Canalda * Sant Martí * Sant Miquel * Castell d’Odèn * Creu de Della * Santa Bàrbara * Cambrils d’Odèn * Hotelet de muntanya Ca l’Agustí Llargària 17 Km 180 mts.
40
2n dia CAMBRILS – MUNTANYA D’ALINYÀ – REFUGI DE L’ARP Punt d’inici Cambrils d’Odèn – Hostal Ca l’Agustí Punt final Refugi de l’Arp Punts de referència * Cambrils * Pas del Llop * Pla del Gili * Cap de l’Estret * Patipaumes * l’Alzina d’Alinyà * Clot de la Jordana * Planell de la Gòrdia * Barraca de Sangonelles * Refugi de l’Ap. Llargària 19 km. 190 mts.
Punt més alt 1.319 mts.
Punt més alt 2.115 mts.
Punt més baix 1.001 mts.
Punt més baix 1.101 mts.
Desnivells + 623 mts. / - 679 mts.
Desnivells + 1.204 mts. / - 636 mts.
Tracks Te’ls facilitem amb la inscripció.
Tracks Te’ls facilitem amb la inscripció.
3r dia REFUGI DE L’ARP – PEDRÓ DELS QUATRE BATLLES – SANT LLORENÇ DE MORUNYS Punt d’inici Refugi de l’Arp Punt final Alberg Torre baró (càmping Morunys) Punts de referència * Refugi de l’Arp * Prat de Font Arderic * Tossa Pelada * Pedró dels Quatre Batlles * Prat de Bacies – Les Morreres * Portell del Llop * Port del Comte * Santa Magdalena * Càmping Morunys. Nit a l’Alberg Torre Baró. Llargària 20 Km. 460 mts. Punt més alt 2.388 metres
4t dia SANT LLORENÇ DE MORUNYS – EL CODÓ – CANALDA Punt d’inici Alberg Torre baró (càmping Morunys) Punt final Canalda Punts de referència * Càmping Morunys * Sant Llorenç de Morunys * Sant Serní del Grau * El Codó * Coll de Jou * Salt de la Perdiu - Canalda Llargària 12 Km. 420 mts. Punt més alt 1.513 mts.
Punt més baix 782 metres
Punt més baix 651 mts.
Desnivells + 782 mts. / - 1.425 mts.
Desnivells + 651 mts. / - 356 mts.
Tracks Te’ls facilitem amb la inscripció.
Tracks Te’ls facilitem amb la inscripció.
41
CATALUNYA AVENTURA | VOLTA COMTEDELPORT Autor del reportatge:
PAKO CRESTAS, Barcelona, 1969 Actualment viu al Garraf. Alpinista, excursionista i divulgador de temes relacionats amb la muntanya. Dissenya i gestiona itineraris excursionistes com la Ruta del Caracremada. Manté els webs www.pakocrestas.com i www. catalonia-trekking.com amb el projecte “Catalunya. Un país, mil excursions” i ressenyes d’alpinisme i escalada. Les webs també disposen de botiga on-line amb varietat d’articles i marques que ens permet accedir a equipament de primer ordre. Ha publicat una vintena de llibres i mapes, i un centenar de reportatges en revistes especialitzades de muntanya.
42
43
CATALUNYA AVENTURA | PATROCINAT PER BIKE ÀREA LLAGOSTERA
VOLTA A CAULÉS des de Santa Seclina Redacció · Catalunya Aventura
La ruta comença a l’ermita de Sta. Seclina, que es troba situada a dalt de la urbanització Can Carbonell 1, ubicada aquesta al terme municipal de Caldes de Malavella encara que s’hi accedeixi des de la carretera C-35, a uns 4 quilòmetres de Llagostera. A l’Ermita hi ha moltes zones d’estacionament.
44
Des de l’aparcament agafem la pista que baixa en direcció sud cap a la urbanització i, quan comença l’asfalt, baixem fins trobar un cartell en un encreuament que indica “Ruta de les ermites - Sant Maurici”. El seguim a esquerres i sortim de la urbanització per una pista que ens queda enfront. Un quilòmetre després trobarem una masia i girarem a la dreta davant mateix d’aquesta per anar a buscar el túnel que creua la variant (C-35) i surt al restaurant abandonat de l’altra banda. Cap a l’esquerra (sud) seguir durant un quilòmetre per l’antiga carretera fins arribar a la urbanització La Goba (pertanyent a Vidreres), on seguirem a l’esquerra i paral·lels a
la C-35, trobant el pont que la creua i fa de sortida de la urbanització. Després de creuar el pont girar a dretes en baixada uns 150 metres fins agafar el primer camí a l’esquerra (riera i pontet). Seguir el camí recte i en pujada fins arribar a una gran masia que es troba a dalt de la pujada (uns 700 metres des de la carretera). Seguir recte deixant la masia a la dreta fins arribar a un encreuament en el que hi ha una riera. Hi han 3 camins i nosaltres hem d’agafar el del mig, en direcció als Pantans d’en Llobet. Pujar al primer pantà (ràpid) i seguir cap al segon (indicat). Un cop al segon pantà NO pujar al tercer (molt dur) i seguir vorejant el segon per buscar un camí (el més evident) que ens pujarà direcció Caulés. Després d’uns quilòmetres pujant arribarem a una pista ampla amb indicacions que ens durà a Caulés bastant ràpidament (casa privada amb ermita). Un cop hi arribem (vistes del Montseny) seguim la pista uns dos quilòmetres més fins trobar una forta pujada i, a dalt de la mateixa, un encreuament. Hem d’anar a esquerres direcció a la casa de colònies de Can Mundet (baixada) i després de passar-la, aproximadament un quilòmetre després, surt un caminet en pujada a la nostra esquerra, estret però evident. Seguim pujant per aquest caminet uns 100 metres i comencem a baixar la que serà la trialera més tècnica de la sortida.
Seguir sempre el camí més trepitjat i evident fins arribar a la part més vertical i pedregosa (compte! requereix nivell). Just on acaba la trialera anar a esquerres i posteriorment a dretes per agafar el camí de Terra Negra, ja en direcció al pàrquing. Hem de passar per unes cases i uns camps paral·lels a la carretera de Tossa i pujar un tal·lús curt però dur, amb una cadena a dalt. Seguir el camí per l’esquerra, marcat en verd i blanc. A partir d’aquí es tracta de seguir la pista avall. No gaire més tard s’intueix ja Can Carbonell. A l’encreuament que trobarem quan hi arribem seguirem a dretes en suau pujada durant un quilòmetre aproximadament. Just quan el camí planeja s’inicia una trialera en forta pendent a esquerres (marcada verd i blanc) que ens durà en un minut de vertigen a Santa Seclina i a cotxe. Una bona manera de conèixer una de les parts més desconegudes i humides de l’Ardenya.
45
CATALUNYA AVENTURA | UN PASSEIG ENTRE BLANES I LLORET
Un passeig entre
Blanes i Lloret de Mar Redacció | Catalunya Aventura
Amb aquest article dono inici a la meva col·laboració amb els companys de Catalunya Aventura. El meu nom és Manel, Manel Castro, encara que molts col·legues del món del caiac de mar em coneixen com «Voltant» o «Voltant pel mar».
Em proposo assolir un objectiu principal: Posar a l’abast i apropar a tot el món de l’excursionisme, de la muntanya i de l’aventura en general una manera molt plaent de passejar o caminar pel mar, navegar amb caiac de mar. Durant tot un any, amb un article bimensual, miraré d’assolir aquest objectiu. I doncs? Comencem? A grans trets, podem dir que la modalitat de turisme de caiac de mar és al mar, el mateix que el senderisme o trekking és a la muntanya: Podem fer excursions petites, d’un dia sencer o fer una travessia d’uns quants dies. Diferències? També hi trobem, però positives! Per exemple, la motxilla en el caiac de mar pot ser molt més gran i no ens pesarà! En un caiac adequat, disposem de 3 o 4 compartiments estancs que ens permeten portar tranquil·lament uns 30-40kg de càrrega per fer una travessia d’uns quants dies en completa autonomia. D’altra banda, el medi on desenvolupem l’activitat també és diferent: el medi marí. Aquesta
46
diferència ens farà adaptar els nostres criteris de seguretat i també alguns elements de material completaran el nostre equipament necessari.
La Costa Brava sud es casa meva. La costa de Blanes, Lloret i Tossa de Mar, l’entorn més proper on desenvolupar la meva passió. Avui caminarem una estona al llarg de la costa situada entre Blanes i Lloret. Un passeig on podrem gaudir de les primeres parets rocalloses de la Costa Brava, salpicades per un munt de roques petites, els freus, que dibuixen un sense fi de passadissos pels quals només una embarcació com el caiac de mar ens permetrà endinsar-nos i gaudir de la seva gran bellesa.
El passeig comença al port de Blanes,
des d’on sortirem apropant-nos un moment a la roca de Sa Palomera. Podem dir que la roca de Sa Palomera es l’inici de la Costa Brava per la vessant sud. Des d’aquí posem proa cap a la Punta de Santa Anna. Fa bona mar i podem passar entre les roques. Comencem a gaudir dels primers passadissos entre els freus fins que arribem a Sa Forcanera, una cala només accessible pel mar. Des d’aquí a baix podem veure el mirador del jardí botànic Marimurtra de Blanes. Des d’aquí, posem proa cap a la següent cala, Sant Francesc, seguint les parets de roca poblades per les diferents espècies de plantes que ofereix el jardí botànic. Deixem enrere la Cala Sant Francesc, tot seguint les parets de roca on s’intueix la línia del camí de ronda que en aquestes latituds està tallat en més d’un tram. Una mica més enllà, trobem un de le s icones de la Costa Brava sud: S’Agulla.
S’Agulla és un paratge d’una bellesa brutal. Aquí posarem peu a terra i gaudirem de la piscina natural envoltada d’uns freus que protegeixen el lloc dels vents de nord i sud. Pugem els caiacs a la plataforma de roca i ens disposem a gaudir d’un bon àpat. Qui vulgui pot animar-se a fer una mica d’snorkel per refrescar-se i acabar de rematar el dia. Estem al paradís... i el tenim al costat de casa! Hem fet un trajecte de 5 km. fins arribar aquí. Poc a poc, sense cap esforç important. La tornada, amb els colors de la tarda i la mar que va quedant com una bassa d’oli, ens acompanya fins acabar el passeig. 10 km. d’una bellesa meravellosa, a casa nostra, ben a prop, caminant pel mar.
47
CATALUNYA AVENTURA | NORDIC WALKING CATALUNYA CELEBRA 10 ANYS
Nordic Walking Catalunya celebra 10 anys
El dia 22 de novembre de 2004,
es constituïa l’Associació Esportiva Nordic Walking Catalunya, inscrita en el Registre d’Entitats Esportives del Consell Català de l’Esport el 27 de juny de 2005, complint-se ara deu anys de l’arribada de la marxa nòrdica als Pirineus, a Catalunya, i a l’estat espanyol.
El Nordic Walking, o marxa nòrdica, és un fenomen genuïnament finlandès -Sauvakävely-, que neix de l’esquí de fons, i que arriba a La Seu d’Urgell, capital de l’esquí de fons per excel·lència, gràcies a que l’importador del fabricant de bastons Exel era ubicat a l’Alt Urgell. Així doncs, el Nordic Walking es converteix en una activitat física, saludable i esportiva, genuïnament pirinenca en els seus orígens, alhora que internacionalitza el nostre país, ja que Nordic Walking Catalunya ostenta la representació d’ INWA-Spain, essent membre de ple dret de la INWA -International Nordic Walking Federation-, amb seu a Finlàndia. L’any 2006 es va realitzar el primer curs d’instructor i el primer curs de national coach a la Seu d’Urgell, participant esportistes de la comarca, especialment corredors i entrenadors d’esquí de fons. Aquell any, al mes d’octubre, el finlandès Kari Helijasvaara, instructor de la INWA, va batre el rècord mundial de 24 h, amb 156 km, a la capital de l’Alt Urgell. Tanmateix, l’any 2008, el català Jordi Pau Caballero , instructor i actual national coach de la INWA, també va aconseguir
48
un èxit esportiu important amb els seus bastons. Va recórrer 1500 km en 60 dies, en la travessa anomenada “Nordic Walking dreams: Empúries-Fisterra, 1500 km en 60 dies”, fet que li va suposar assolir les plusmarques mundials de 1500 km i 60 dies en l’especialitat Multiday de Nordic Walking. D’aleshores ençà, la marxa nòrdica s’ha anat desenvolupant al Pirineu i arreu de Catalunya, amb la creació de les associacions esportives Nordic Walking Pirineus (La Molina) Nordic Walking Nordic Esport (La Seu d’Urgell), Nordic Walking Garrotxa (Olot); i clubs com Marxa Nòrdica Baix Ebre (L’Ametlla de Mar), Marxa Nòrdica Calafell (Calafell), Nordic Sant Quirze Nordic Walks (Sant Quirze del Vallès), Nordic Walking Bendhora (Santa Perpètua de Mogoda), Nordic Walking Empordà (Albons); i seccions de Marxa Nòrdica en entitats excursionistes com la Unió Excursionista de Sabadell (Sabadell) i el Centre Excursionista de Terrassa (Terrassa). Des de Nordic Walking Catalunya es promou la Xarxa d’Instructors i Instructores de Marxa Nòrdica de Catalunya, integrada pels instructors i instructores formats per la INWA. El Comitè de Formació de Nordic Walking
Catalunya - INWA Spain, disposa d’un pla formatiu de dos nivells, i una regulació per al seu accés. El primer nivell es desenvolupa en col.laboració amb el Consell Català de l’Esport, mitjançant el Curs d’Iniciació a Tècnic/a Esportiu/va en la modalitat de Marxa Nòrdica; i el segon correspon al Curs d’Instructor/a de Nordic Walking amb certificació internacional de la INWA. En ambdós casos, es segueix la Metodologia de les 10 Passes de la INWA, per a l’ensenyament de l’anomenada tècnica diagonal. Aquest ensenyament segueix les directrius pedagògiques del Comitè de Formació de la INWA, que basa la marxa nòrdica en una postura correcta, la tècnica correcta de caminar, i l’ús correcte dels bastons, respectant el patró biomecànicament correcte de la marxa. Tanmateix, l’Associació Esportiva Nordic Walking Catalunya té signat un conveni del col.laboració amb l’Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya -centre adscrit a la Universitat de Barcelona-, per docència i investigació. El dia 7 de juny de 2015, Bellver de Cerdanya va acollir la 1ª Cursa de Marxa Nòrdica VCUF-Nordic Walking Catalunya, com a acte commemoratiu d’aquest 10è aniversari, que tindrà un bon colofó els dies 10 i 11 d’octubre, amb la celebració, per segon any consecutiu a Barcelona, de la Convenció anual de la INWA, precedida tanmateix, el dia 9 d’octubre, per l’Assemblea General d’aquesta federació d’associacions, que engloba una vintena de països. NORDIC WALKING CATALUNYA * INWA-Spain www.nordicwalkingcatalunya.cat
49
CATALUNYA AVENTURA | GALLIFA
Gallifa i el Santuari Ecològic Gallifa
del Castell de Gallifa
JOSEP Mª ESCOFET Els cingles de Bertí tenen la seva continuïtat més elevada
Més a la llunyania podrem observar part de les serres del
als voltants de la vall de Gallifa, vorejant els 1.000 metres
Litoral i el massís del Montseny.
d´alçada en les seves cotes més elevades. Hi destaca la
Aquest castell esta documentat des de l´any 999, i ha tin-
muntanya de Sant Sadurní on, dalt del cim, trobarem una
gut diferents propietaris al llarg de la seva història.
petita ermita dedicada a aquest sant. Per sota de la base de
El castell no va deixar de ser una fortalesa fins el segle XVI.
la muntanya es troba el poblet de Gallifa (Vallés Occiden-
Posteriorment es va considerar com la parròquia de Santa
tal), a uns 500 metres d’altitud.
Maria del Castell, títol que ostenta en l’actualitat.
A Gallifa hi han censats uns 200 habitants, tractant-se per
En el recinte del Castell de Gallifa trobarem una torre de
tant d’un dels pobles més petits de la província de Barce-
defensa i una ermita romànica adossada als murs, anome-
lona i fins i tot de Catalunya, amb més d´un miler d´anys
nada Santa Maria del Castell. En aquesta trobarem una an-
d´antiguitat.
tiga talla de fusta del segle XI, amb la imatge d’una Verge
En aquests paratges de natura exuberant trobarem l´altiu
romànica i anònima, provinent de la comarca gironina de la
Castell de Gallifa, a 642 m. d´altitud i situat dalt d´un penya-
Garrotxa. També una diminuta estatueta de la deessa Àr-
segat amb magnífiques panoràmiques sobre el massís de
temis i uns frescos pintats als murs interiors. Una vegada
Sant Llorenç del Munt i la Serra de l’Obac, així com de la
restaurada la imatge de la Verge, aquesta va ser rebatejada
muntanya del Farell, que s’enlaira als voltants de Caldes de
pel Mossèn J. Dalmau, dedicant-la al culte i advocació de
Montbui.
l´Ecologia amb el nom de la Mare de Déu de l’Ecologia. També veurem unes antigues muralles, restes d´un poblat ibèric, documentades al segle VIII aC. La peculiaritat del santuari és obra de Mossèn Josep Dalmau, que va iniciar el projecte l´any 1985, inspirant-se en un viatge que va fer a Efes (Turquia), on va desenvolupar la idea de reconstruir el castell per dedicar-lo a difondre primordialment el respecte per la natura, i convertint-lo d’aquesta manera en el primer santuari cristià del món dedicat al culte de l´ecologia. En el recinte del santuari trobarem una àrea lúdica oberta al públic per un preu d’entrada simbòlic, que de fet és un donatiu per a la conservació de la mateixa. Un guarda responsable n’és l´encarregat, i el trobarem a l´entrada principal de l’accés a l´indret, en una caseta de fusta, on també podrem adquirir souvenirs del lloc si ho desitgem. Abans haurem deixat els nostres vehicles estacionats en un ampli aparcament que es troba a peu de les muralles. Seguint un itinerari ben marcat passejarem per aquest bonic espai natural, ple d´inscripcions i homenatges a diferents entitats i personalitats, juntament amb multitud d´icones pertanyents a la cultura catalana en la seva majoria. També existeixen unes petites instal·lacions d´un parc infantil i unes taules i graelles al servei dels excursionistes i visitants que decideixin passar una estona agradable al lloc.
50
A gran part dels seus visitants segurament els cridarà
els tallers de la fundació de l´escultor Josep Llorenç Artigas
l’atenció la observació de l’enorme estàtua de la deessa pa-
(Barcelona 1892-1980), un dels ceramistes més importants
gana Àrtemis que, segons la mitologia grega antiga, simbo-
d’aquest segle, de gran reconeixement i prestigi interna-
litza la Mare Terra.
cional. Durant els caps de setmana i en festes o dates as-
Destacarem
senyalades trobarem a mossèn Josep Dalmau al casalot rec-
l’ampli auditori on es celebren diversos es-
pectacles culturals, entre ells l’espectacle de so i llum dels
toral, que és on celebra els oficis religiosos pertinents.
capvespres d´estiu.
Altres itineraris propers són les ermites romàniques de la
De la Font de Sant Galdric brolla aigua fresca i cristal·lina.
Mare de Déu del Grau i de Sant Sadurní. Existeixen al vol-
Aquest sant és el patró de la pagesia catalana.
tant de Gallifa moltes masies senyorials, com la del Sobre-
Cada any, el dia 15 d’octubre es celebra una festa en aquest
grau, la Rovira, les Ferreries i la de Can Brossa, entre d’altres.
entorn privilegiat. L´ermita romànica del segle X del Castell de Gallifa és el lloc
Els voltants de Gallifa són de gran bellesa natural. Així
més enlairat. A ella accedirem per una llarga escalinata.
mateix, podrem practicar el senderisme entre frondosos
Tornant al bucòlic poblet de Gallifa, on en el nucli principal
boscos, o descobrir
trobarem, tot passejant tranquil·lament entre de les seves
d´altres esports malauradament molt més sorollosos que els
antigues cases de pedra i d´altres més modernes, l´església
anteriors, com són l’enduro i el trial, i que tenen gran reper-
romànica del segle X dedicada a Sant Pere i Sant Fèlix, i
cussió per aquestes contrades.
recorreguts per practicar el BTT o
51
CATALUNYA AVENTURA | GALLIFA Mossèn Josep Dalmau i Olivé (Sant Llorenç de Savall 1926)
És un personatge emblemàtic, profundament compromès amb la política catalana i defensor incombustible dels valors de Catalunya. Activista i religiós convençut, no absent de polèmica per l’església més retrograda de l´estat espanyol, que el va difamar i condemnar injustament en temps del franquisme i dels seus foscos successors. Malgrat tots aquests impediments, Mossèn Dalmau va sortir més enfortit d’aquesta època i no va decaure mai en els seus principis idealistes. Prova d’això és que ell, a pesar de la seva avançada edat segueix escrivint i publicant llibres de les seves memòries i desitjos, encaminats a transmetre uns valors per fer una societat millor. (Nosaltres, els autors d’aquest reportatge li volem dedicar el nostre reconeixement als seus valors, alhora que el nostre agraïment pels bons temps en que vàrem compartir projectes durant les nostres llargues estades al Santuari de l’ Ecologia. També, un sincer recordatori al nostre malaguanyat amic “Boro”, que va morir recentment a Gallifa).
www.santuariecologic.com
Redacció · Josep Maria Escofet i Jové i Gregori de Aulestia i Riera | Fotografies · Josep Maria Escofet i Jové
52
www.gallifa.cat
CATALUNYA AVENTURA | LECTURA
Lectura
50 ITINERARIS EN BTT PER CATALUNYA
Sant Llorenç del Munt, l’Obac i Montserrat ténen interessants avencs i coves excavades al conglomerat. Victor Ferrer del Grup de Fotografia i Exploració Subterrània FlashBlackCorb, amb la col·laboració de la Secció d’Investigacions Subterrànies del Centre Excursionista de Terrassa, han realitzat fotografies de les coves i avencs. Aquest volum també conté una visió sobre la biodiversitat, hidrologia, geologia, topografia, fauna i vegetació del massís.
Amb la BTT es pot assolir, en molt menys temps que un complet trekking, antigues ermites romàniques assentades en bucòlics paratges, cims més modestos però alhora interessants, frondosos boscos i fagedes, cursos de rius, rierols i rieres gairebé oblidats i espais rurals poc coneguts. Aquest volum, de la col·lecció Azimut és una guia de rutes seleccionades i distribuïdes per tot el territori català que permet conèixer aquests indrets, alguns molt emblemàtics i altres desconeguts, per tant, menys freqüentats. Els itineraris que han estat dissenyats i recorreguts amb mapes cartogràfics i catalogats entre un i cinc estrelles, en funció de paràmetres tals com la duresa i la llargada del recorregut, la bellesa de l’entorn, la ciclabilitat de les pistes o camins... i, val a dir, l’autor ha posat especial cura que de la totalitat dels quilòmetres acumulats en aquests itineraris, el 99% siguin ciclables.
Autor: FERRER RICO, VICTOR
Autor: MANEL CAJIDE I PLAZA
SANT LLORENÇ DEL MUNT, L’OBAC I MONTSERRAT. COVES I AVENCS
CATALUNYA VERTICAL. 136 ITINERARIS D’ESCALADA EN ROCA
Aquesta guia recull 136 vies dels massissos més significatius de Catalunya on es practica l’escalada en roca. De cada indret, l’autor ha triat les escalades més representatives, normalment d’estil clàssic, que poden motivar els escaladors i ajudar a fer conèixer la muntanya catalana —l’àmbit de la guia és la Catalunya autònoma, la Franja de Ponent i la Catalunya Nord. La guia està adreçada tant a aquells escaladors que no coneixen gaire ni els indrets que es presenten ni les vies que es descriuen, ja sigui perquè comencen en aquest esport o perquè són de fora de Catalunya, com a aquells que ja tenen un coneixement d’aquest esport a casa nostra però que volen aprofundir-hi. Com diu l’autor del llibre, «al cap i a la fi, l’escalada és també un pretext per recórrer la terra i compredre-la millor». Autor: JOAN JOVER
53
LES MILLORS MARQUES A CATALUNYA AVENTURA
54
55
56