TA A S VI UÏT E R AT GR
Edita: Bike Univers S.L.U www.cataventura.cat
8 /Plantes i Animals Proveïdors d’aigua
Gerent: Josep Sais
12 /Cereals i Esport
gerentadventuregirona@gmail.com
14 /Barranquisme: El Barranc de la Comella
Directora Comercial: Marisol Segura
18 /Les Ressenyes d’en Pere
636 492 298
20 /Sobre els núvols: EL PARAPENT
adventurecomercial@gmail.com
Director de Continguts i Maquetació: David Colomer adventuregirona@gmail.com
Redactors:
Dani Arran, Joan Serra, Antoni Argemí, Albert Rubio David Colomer, Quim Carreras, , Laura Estrada, Albert Gironés, Pere Costal, Josep Mª Escofet, Pako Crestas i Departament de Comunició de la Generalitat de Catalunya.
Fotografia:
David Colomer, Albert Gironés, Josep Mª Escofet i Pako Crestas.
A...
TOT ARRIB
ys!!
ja queda men
24 /Els Inicis de l’Escalada 26 /Entrevista: Albert Llovera 32 /El metabolisme i consum calòric 34 /Trekking: Amb raquetes de Neu 37 /Quim Carreras: Les Illes TUAMOTU 48 /Els Inicis del Múixing 54 /El Vol de Muntanya
58 /Els Bolets comestibles
Col.laboració:
Núria Tinto, Anna Gonzalez, Dani Arran, Joan Antoni Màrquez Maquetació: Bike Univers S.L.U Disseny i Maquetació: LaTanga Impressió: I.Pagès. Dipòsit Legal: GI 903-2014
LA NOSTRA PASSIÓ DESDE 1949 FIGUERES C/ESPERANÇA, 12 T.972 503 858 GIRONA C/GEORGE STEPHENSON NAU 7 T.972 249 800
RECANVIS, ACCESSORIS, SERVEI DE TALLER, ETC.
motobici@olympiagrup.com
www.olympiagrup.com
CATALUNYA AVENTURA - NOTÍCIES L’entitat esportiva dels Mountain Runners del Berguedà, estrenarà secció d’esquí de muntanya. Veient el fort creixement de l’esquí de muntanya al Berguedà l’Associació Esportiva Mountain Runners han decidit apostar per aquest esport fent així un equip de competició i una escola de formació pionera al país. L’any 2012 es creà, al Berguedà, una escola de «Trail Running» essent la primera del món. Aquesta ha tingut un gran èxit i actualment ja te
Banyoles rep el segell de Vila Europea de l’Esport 2015 en un acte al Parlament Europeu
150 nens i nenes inscrits des dels 5 anys fins als 16. Pel que fa l’entitat, es creà l’any 2005 amb l’objectiu d’unir una colla de persones amants de la
Un any després que ho fes Alp (Cerdanya), Banyoles ha estat una de les
muntanya i la natura, sobretot de les curses per muntanya.
18 ciutats europees en rebre aquest segell de qualitat, que s’atorga a
Des de llavors ha sigut una de les entitats referents al nostre país.
municipis amb menys de 25.000 habitants que destaquen en aspectes com la qualitat de les instal·lacions i l’organització de proves esportives,
L’any 2012 l’Ass. Esp. Mountain Runners del Berguedà es va imposar a la
així com la responsabilitat i ètica en la consciència que l’esport és un
Copa Catalana de Curses de Muntanya per equips. Individualment molts
element d’agregació de la societat, de qualitat de vida, de benestar
dels corredors i corredores també tenen una participació destacada en
psicofísic dels individus i de total integració dels grups socials nece-
moltes curses, en podis tant a la Copa Catalana, com la Copa d’Espanya
ssitats.
i fins i tot en competicions de caràcter internacional. Molts dels nostres atletes participen també en algunes de les més
A banda d’Ivan Tibau i Miquel Noguer, la delegació catalana l’han
prestigioses proves d’ultratrail, com l’Ultratrail del Mont Blanc, l’Ultra
completat el regidor d’Esports de Banyoles, Jordi Congost, i el
Cavalls del Vent, la Tor dels Geants i molts d’altres.
vicepresident de la Diputació de Girona, Xavier Soy.
Durant aquests últims anys hi ha hagut cada cop més esportistes de
Aquest guardó és fruit de la visita que la comissió avaluadora d’ACES
l’entitat participant en curses d’esquí de muntanya en l’àmbit estatal.
Europe va efectuar a la candidatura el juliol passat, durant la qual va co-
Alguns dels esportistes del club han aconseguit podis als Campionats
nèixer la situació dels clubs esportius de Banyoles, el camp de regates de
d’espanya i Catalunya. Per exemple, en la cursa de la Pocatraça, que fou
l’Estany, el centre català de rem olímpic, la residència per esportistes de
campionat d’espanya per equips la temporada passada i va englobar els
la Federació Catalana de Rem, el centre de tecnificació esportiva de la
millors esportistes de l’estat en categoria júnior. L’entitat va aconseguir
Farga o la Càtedra d’Esport i Educació Física de la Universitat de Girona,
situar 3 esportistes al podi, essent així l’entitat amb més esportistes
entre d’altres. Així mateix, es va posar molt èmfasi en la col·laboració
juniors al podi. Degut al fort creixement per aquest esport, aquest any
de les entitats esportives banyolines amb les entitats i projectes socials.
s’ha decidit crear un equip de competició essent pioner al país al igual que l’esquí club Camprodon.
Aquest equip constarà d’uns 15 esportistes d’edats variades que realitzaran curses en l’àmbit nacional. Gràcies al suport de la marca de col·lagen “epaplus” i la marca de roba “sport HG”, han pogut començar un projecte que portaven en ment des de fa molts anys. Deixant de banda la competició han decidit apostar per la formació, ja que es tant o més important obtenir bons resultats com assegurar el futur de l’esquí de muntanya al Berguedà, per això inicien una idea pionera al país, que consta de crear una escola d’esquí de muntanya on nens i nenes de 10 a 14 anys podran practicar l’esquí de muntanya i impartir cursos de tècnica, seguretat i entrenaments ideats per la seva edat. Els instructors, seràn tècnics tant d’ascens com de descens per tal de poder impartir uns cursos eficients i adequats per l’edat.
Redacció: Catalunya Aventura
06 Cataventura.cat
El ciclisme català ret homenatge als millors corredors i entitats del 2014 El representant territorial de l’Esport a Barcelona, Santi Siquier, va assistir a les instal·lacions de l’INEFC a l’acte de lliurament de guardons per part de la Federació Catalana de Ciclisme (FCC) a un total de 175 ciclistes de totes les disciplines. A la cerimònia, que va comptar amb la presència de més de 450 persones, també es van premiar unes 30 entitats reconegudes per les seves activitats de competició, de ciclisme de base i per ser actives durant més de 30 anys, a més de clubs que enguany celebren el 25è i 50è aniversari.
El Museu Colet acull la presentació del llibre “La Pujada. 59/89. Els primers 30 anys de la Pujada en Costa a Sant Feliu de Codines” “La Pujada. 59/89. Els primers 30 anys de la Pujada en Costa a Sant Feliu de Codines” recull unes 350 fotografies, classificacions i anècdotes de la millor època d’aquesta competició, en què es corria en cotxes i motos i amb una notable projecció internacional. Un dels protagonistes de la cursa va ser Joan Fernández, vencedor en 16 ocasions, al costat d’altres pilots reconeguts. El llibre, molt visual, combina l’aportació gràfica (fotos) amb el rigor documental. La cita, creada per la Penya Motorista 10 x Hora, va ser pionera i de referència en aquesta modalitat de muntanya i de pujada, i era molt esperada pels pilots perquè era la primera prova després de l’estiu i els veïns de Sant Feliu de Codines s’hi bolcaven. Actualment, es disputa amb menys continuïtat que en el període 1959-89, i el passat 8 de novembre se’n va celebrar la 42 edició, només en cotxes, amb uns 50 participants, alguns vinguts de França, Santander o Andorra, organitzada per l’Escuderia Vall del Tenes i puntuable, entre d’altres, per al Campionat de Catalunya de Muntanya.
CATALUNYA AVENTURA - Supervivència
Quines plantes i quins animals són proveïdors d’aigua? Quan no trobem aigua per altres mitjans, podem recórrer a l’aigua que
El Cactus Cilíndric, del gènere Ferocactus, creix a gran part d’Amèrica i,
s’emmagatzema en algunes plantes. Com a norma de seguretat bàsica,
tot i tenir una saba lletosa, no és tòxic. Aquest cactus és l’excepció a la
hem de rebutjar sempre les plantes que tinguin una saba blanca o lle-
regla esmentada anteriorment.
tosa, tant per beure com per menjar, ja que n’hi ha moltes que són molt
El Cactus Berrel (Echinocactusgrusonii), que creix des del sud dels Estats
tòxiques.
Units fins a
Malgrat ens trobem en situacions crítiques, hem de ser previnguts i
de cactus pot proporcionar un litre de líquid, que en algunes plantes no
intentar no deixar-nos portar per la desesperació alimentària.
tindrà gust, i en d’altres serà amarg.
Sud-amèrica, pot arribar als 120 cm. d’alçada. Aquest tipus
L’aigua a les plantes es pot acumular en diferents llocs, en funció de l’espècie. A les selves, les bromèlies que creixen sobre les branques dels arbres, acumulen aigua entre les seves fulles. Aquesta aigua pot tenir restes vegetals i insectes, però és potable.
El Cactus Opuntia, també anomenat figuera de tuna o figilinda, té unes protuberàncies en forma d’orelles, que produeixen fruits de color vermell o daurat quan maduren. Tant en els fruits com en les orelles s’acumula aigua. Algunes Palmeres com el cocoter, la biri i la nipa, contenen un líquid dolç que es pot beure. Cal anar amb compte amb la llet dels cocos madurs, ja Tal com hem escoltat moltes vegades, els cactus també emmagatzemen
que és un laxant bastant fort i pot fer-nos perdre líquids.
aigua en la seva estructura. S’ha d’anar amb compte però, al seleccionarlos. Alguns d’ells són verinosos. Alhora, cal ser molt curós al manipular-
Les arrels d’algunes plantes també emmagatzemen aigua.
los, perquè les seves espines, especialment les més fines, poden ser molt
A Austràlia hi ha moltes plantes d’aquest tipus. Els aborígens són experts
difícils de treure i ens poden produir infeccions greus.
en treure’n profit, però, per a nosaltres, moltes d’elles passaran total-
La millor forma d’obtenir el líquid dels cactus és seccionant-los per la seva
ment desapercebudes si no ens han ensenyat a identificar-les. L’arbre de
part superior i aixafant la polpa dins de la mateixa planta, per després
l’aigua, el roure del desert i la romasa, posseeixen arrels que creixen prop
recollir el líquid resultant en un recipient.
de la superfície i que són riques en líquids.
El Cactus Saquaro (Sereusgiganteus), originari d’Amèrica del Nord, emmagatzema molt líquid al seu interior, però... compte! És verinós.
Podem arrencar-les fent palanca, tallar-les en trossos d’uns 30 cm,
Per aprofitar el líquid d’aquest tipus de cactus, l’haurem de destil·lar
escorçar-les i xuclar la seva humitat, o bé aixafar-les per a convertir-les en
prèviament amb l’ajut d’un alambí improvisat.
polpa, esprement posteriorment el seu líquid a l’interior de la boca.
Animals proveïdors d’aigua Els animals no solen ser tan bons proveïdors d’aigua com les plantes, però en cas de necessitat, podem fer el següent: Succionar els seus ulls, que són rics en líquids, o beure’ns la seva sang. Els peixos més grans contenen una reserva d’aigua a l’espina. Per a accedir a la mateixa cal obrir-los en canal i mantenir-los en pla, per a després poder treure’ls l’os del llom amb cura, i finalment beure’ns el líquid. Hem d’evitar beure els altres sucs dels peixos, ja que, en ser molt rics en proteïnes, absorbiran aigua durant la digestió.
Redacció: Catalunya Aventura · D. Colomer
08 Cataventura.cat
CATALUNYA AVENTURA - CURIOSITATS
8 coses que potser no sabies del Nepal Al Nepal es troben les muntanyes més altes del món.
La llegenda del Ieti (Yeti), el monstre de les neus que habita a l’Himàlaia
Al Nepal hi han 8 de les 14 muntanyes més altes del món (de
Hi ha gent que creu en el monstre de les neus i, fins i tot,
més de 8000 m.). Entre elles, l’Everest, la muntanya més alta
hi ha qui afirma haver-lo vist. No hi ha proves científiques
del món. En les serralades del país també hi ha 240 pics de
que confirmin la seva existència, però... alguns escaladors
més de 6000 m. d’altura per sobre del nivell del mar.
han manifestat haver vist petjades gegants a la neu, o fins i tot haver vist l’animal baixant per la muntanya. En
Els noms originals de la Muntanya Everest són: Sagarmatha i Chomolungma
un temple budista nepalès tenen en exposició un suposat pèl del Ieti. Els tibetans de l’Himàlaia anomenen a aquest
Andrew Waugh va ser un topògraf anglès que va treballlar
suposat home-animal “Migou”.
a l’Índia quan aquesta seguia colonitzada pels britànics, i va
A la zona s’han organitzat diverses expedicions per a
ser qui va posar el nom actual de la muntanya coneguda com
intentar localitzar-lo, totes elles sense èxit.
Everest. Andrew Waugh va voler homenatjar així al seu antic l’Everest ja tenia nom. Al Nepal ja es coneixia com “Sagar-
Gairebé tota la família reial nepalesa va ser assassinada durant una mateixa nit
matha”, i al Tibet com “Chomolungma”.
El dia 1 de juny de 2001, nou membres de la monarquia
predecessor en el càrrec, George Everest. No obstant això,
nepalesa varen ser assassinats a l’interior del seu palau.
No està clar qui va ser el primer home en fer el cim de l’Everest, però sí que es té coneixement de qui varen ser els primers en pujar-lo, i baixar per a explicar-ho. No va ser fins al 1953 que el xerpa nepalès, Tenzing Norgay, juntament amb el neozelandès, Edmund Hillary, varen aconseguir fer el cim de l’Everest, i baixar per a explicar-ho. No obstant, la muntanya podria haver estat escalada anteriorment, el 1924, per dos alpinistes britànics que varen morir en ella. Continua sent el gran misteri de l’Everest no saber si aquests alpinistes varen morir abans o després d’haver fet el cim.
El govern actual del Nepal està format per un partit comunista
La versió oficial dels fets, va ser que el Príncep Dipendra, presumpte autor material dels mateixos, va matar gran part de la seva família per raons sentimentals i, tres dies després, es va suïcidar. Sembla ser que no el deixaven casar-se amb la dona que ell volia. Entre els morts hi havia els seus pares, el Rei Birendra i la Reina Aiswarya. El successor del tron, després del suÏcidi del Príncep Dipendra, va ser el seu oncle Gyanendra, germà del rei assassinat. Va haver certes sospites que Gyanendra podia haver tingut alguna cosa a veure amb els assassinats.
Els soldats nepalesos coneguts com “Gurhkas” tenen fama de temibles, i molts d’ells estan actualment servint en l’exèrcit britànic
El Partit Comunista Unificat del Nepal (Maoista) és el partit
Els Gurkhas nepalesos formaven part de l’Exèrcit Indi-
polític que en l’actualitat governa al Nepal. El primer ministre
Britànic abans que l’Índia aconseguís la seva independèn-
del país i representant d’aquest partit és: Baburam Bhattarai.
cia. La majoria d’ells varen seguir formant part de l’exèrcit britànic i es varen guanyar la fama de ser durs i valents.
La bandera del Nepal és l’única al món que no és rectangular La bandera actual va ser creada el desembre de 1962. Els dos triangles que la conformen simbolitzen les muntanyes del Nepal i les seves dues religions majoritàries: el budisme i l’hinduisme.
Redacció: Catalunya Aventura · D. Colomer
10 Cataventura.cat
En els darrers anys han estat en llocs en conflicte com l’Afganistan o l’Iraq.
CATALUNYA AVENTURA - EL SÍNDROME
QUINS SÓN ELS MILLORS
CEREALS, SI FAS ESPORT?
Durant molts anys, en esports de fons s’ha fomentat la teoria que s’han de mantenir els dipòsits d’energia muscular plens al màxim (reserva de glucògen), però... us heu preguntat mai com podeu fer per què els vostres dipòsits energètics aconsegueixin aquest objectiu?
L’amarant és, de tots els pseudocereals, el que té més poder antioxidant, sobretot pel seu contingut d’esqualè (lípid orgànic produit per tots els
Fins ara, la solució estava en consumir quilos i quilos de pasta de blat
animals i plantes). Resulta ideal, sobretot, per a la pràctica d’esports de
però, com tot a la vida, la forma d’alimentar-nos evoluciona i... a dia d’avui
resistència en els quals s’hagi de controlar la fatiga muscular. A banda, és
tenim al nostre abast un grup de cereals i de pseudo-cereals que faciliten
ric en calci i té propietats semblants a la civada, pel seu alt contingut en
la formació d’aquests magatzems energètics.
vitamines del grup B.
Un aspecte que hem de tenir en compte és que, els cereals, a banda de fer-nos aquesta aportació energètica, ens proporcionen moltes vitamines
La quinoa, a banda de destacar pel seu alt contingut en fòsfor, calci, ferro
del grup B, bàsiques per al bon funcionament del nostre organisme.
i zinc, podem diferenciar-la per la seva aportació d’omega 3 i omega 6.
Els pseudocereals són plantes de fulla ampla (no gramínies) que s’utilitzen
Evita les inflamacions i millora l’elasticitat, tant muscular com tendinosa.
de la mateixa manera que els cereals (els veritables cereals són gramínies).
També destaca pel seu alt contingut en vitamina E, que li aporta un alt
La seva llavor es pot moldre en forma de farina, i s’utilitza de la mateixa
poder antioxidant.
manera els cereals. Parlem de l’amarant, el fajol, la quinoa, el teff... Com podeu veure, la majoria d’aquests aliments ens estan aportant o reA nivell esportiu aquests aliments ens interessen perquè ens ajuden a
forçant molt a nivell estructural i com a recuperadors, ajudant al múscul,
incrementar el rendiment, a recuperar-nos desprès d’una activitat física
la màquina que conserva i gestiona el glucògen, a que funcioni correcta-
intensa i, sobretot, a reforçar el nostre organisme.
ment. A l’inici d’aquest article però, hem destacat que el que interessa és
Si especifiquem una mica què ens aporta cada pseudo-cereal a nivell
reomplir els magatzems de glucògen al màxim. Partint d’aquesta premi-
nutriitiu, podem destacar el següent:
sa, el millor cereal per fer-ho és el kamut. Aquest cereal, a banda de ser un bon remineralitzant donat el seu contingut en magnesi i potasi, destaca
El teff no conté gluten i és molt ric en calci i en magnesi. Conté proteïnes
pel seu alt contingut en hidrats de carboni d’assimilació lenta.
de qualitat i reforça la fibra muscular.
Com a cereal que és, hem de dir que el kamut conté gluten. No obstant, està demostrat que el mateix facilita la recuperació dels magatzems
El fajol (blat sarraí) destaca pel seu alt contingut en glutamina, que
de glucògen. Així doncs, si el que pretenem és tenir una bona càrrega
permet que al múscul recuperar-se amb més facilitat, impedint la
energètica, el que podem fer és substituir la pasta de blat per pasta de
formació d’àcid làctic.
kamut. Sempre és bo combinar cereals amb pseudocereals i llegums per
A banda, aquesta glutamina ajuda a incrementar les defenses.
tenir un millor equilibri nutritiu.
Quin suplement escollir? Actualment, una de les millors opcions per mantenir el dipòsits energètics al màxim abans d’una competició o entrenament intens, és el consum d’energyplus. L’energyplus és un suplement esportiu que conté una font concentrada de carbohidrats de baix índex glucèmic que, ingerits abans de l’activitat física / esportiva, ens permetrà recarregar els dipòsits de glucògen i, per tant, tenir més combustible per poder realitzar l’activitat millorant el rendiment i potenciant la utilització del greix com a energia, en major mesura que si ho fèssim amb carbohidrats d’alt índex glucèmic . Energyplus també conté aminoàcids com la taurina , la L-glutamina , la L-arginina i la L–tirosina, que milloren l’oxidació de greix durant l’exercici i estalvien al màxim les nostres reserves de glucògen i d’energia, alhora que potencien l’estat de vigília i disminueixen la fatiga durant la pràctica esportiva.
Redacció: Departament de Comunicació botigues NANA
12 Cataventura.cat
CATALUNYA CATALUNYA AVENTURA AVENTURA -- Reportatge Reportatge // Barrancs Barrancs ii Canyons Canyons
BARRANC DE LES CANALS O DE LA COMELLA Redactor: Albert Gironés
Com arribar-hi? El Barranc de les Canals o de la Comella, és veí del barranc de Sant
Una vegada haguem passat Girona per l’AP-7 - sentit nord, agafarem
Aniol. Es troba ubicat a l’Alta Garrotxa, concretament al terme
la sortida de Banyoles - Besalú. Passat Besalú seguirem direcció Olot
municipal de Montagut - Oix, zona de Sadernes - Parc Natural de la
per l’A-26, i sortirem a la sortida de Montagut per la GIV-5231. Passat
Garrotxa.
aquesta localitat, girarem a l’esquerra per la carretera que ens portarà
El barranc es troba envoltat de cingleres escarpades, de muntanyes, i
a Sadernes. Quan s’arriba a la masia del Càmping de Sadernes, cal
d’un munt de camins que ens permetran recórrer indrets espectaculars.
prendre la pista que va a l’ermita de Sant Aniol. Passarem per una zona
No és un barranc tan tancat com el de Sant Aniol, però és més llarg i dis-
d’escalada i creuarem diversos ponts. Arribats a una cruïlla amb una
posa de més ràpels que aquest, encara que, normalment, dugui menys
cadena, seguirem per l’esquerra en baixada fins arribar a la presa del
aigua. És ideal per fer-lo després de pluges, però cal evitar les crescudes
Gomarell.
importants del riu, donat que té zones bastant complicades. En època estival, el barranc sol estar sec o amb poca aigua.
Aquesta pista està regulada / limitada al trànsit. Un rètol indica la prohibició d’accedir a la mateixa amb vehicle motoritzat, del 15 març al 30
Cal tenir en compte l’aproximació i el retorn que, sumats i juntament
de setembre, els caps de setmana i els dies festius i, diàriament, del
amb el descens del barranc pròpiament dit, comporten una jornada
15 Juliol al 3 de setembre. Si trobem l’accés obert, ens estalviarem 45
molt completa, d’unes 7 o 8 hores. La condició física de les persones
minuts de caminada. Si es troba tancat, haurem de deixar el cotxe a la
que el realitzin ha de ser bona, tenint en compte les hores d’activitat
zona de pàrquing i seguir a peu per la pista. Cal dir que hi ha pocs llocs
continuada. Els dos barrancs són combinables.
de pàrquing a la pista regulada / limitada, i que, estacionar al voral del mateix, està sancionat. Des de la presa prendrem el camí que voreja el
Ara bé, si s’opta per aquesta combinació, cal matinar bastant per a
riu en direcció a l’ermita de Sant Aniol. Travessarem el riu en diverses
iniciar l’activitat ben d’hora, i anar a un bon ritme. Així mateix i com s’ha
ocasions, fins arribar a una cruïlla amb indicacions. Aquí tindrem dues
esmentat anterioment, s’ha d’estar en molt bona forma física, doncs els
opcions:
desgast a mesura que s’avança, és considerable. 1- Seguir el GR per l’esquerra fins a l’ermita, agafant el camí que passa El descens de barrancs està regulat dins l’Espai Natural de l’Alta
per darrera d’aquesta i s’enfila fins arribar a un petit pla que es troba a
Garrotxa, per preservar els valors naturals que es troben als que hi ha
mitja cinglera. Des d’aquest punt seguirem el camí recte que, amb fort
a la zona. Cal demanar autorització al consorci de l’Alta Garrotxa amb
desnivell s’enfila fins la part alta de la mateixa cinglera. Un cop a dalt, el
un mínim de 3 dies hàbils d’antelació, ja que només es permet fer
camí baixa una mica i planeja fins arribar a una font. La propera cruïlla
l’activitat a 10 persones per dia.
a la dreta és un petit camí en baixada que ens portarà al riu. També podrem continuar el camí fins la masia de la Comella i entrar al riu. 2- Prendre el camí del mig, que també es de pujada, i anar remuntant la cinglera. Trobarem una cruïlla a l’esquerra. Seguirem recte. La propera cruïlla que trobarem frontalment, és la sortida del barranc de les Canals. Aquí prendrem el camí de l’esquerra i, continuarem pujant amb una pendent considerable. La propera cruïlla girarem a l’esquerra. Com a referència hi ha una pedra molt gran que normalment té una fita a sobre. Més endavant i sense arribar al petit pla que ve de l’ermita de sant Aniol, prendrem un camí a la dreta que, amb fort desnivell s’enfila fins dalt de la cinglera. Després, agafarem el camí que baixa i planeja, fins que trobem una font. La propera cruïlla a la dreta és un petit camí en baixada que ens portarà al riu.
Redacció: Catalunya Aventura · Albert Gironés
14 Cataventura.cat
Redactor: Albert Gironés Descripció del Barranc
El Retorn
És un barranc en el qual, per les seves característiques i el tipus de roca,
Després de l’últim ràpel, seguirem 150 metres pel riu fins trobar un rètol al
l’aigua desapareix ràpidament en algunes de les gorgues. Només en època
costat dret on hi figura la inscripció “camí de sortida”. Cal anar amb compte
de pluges trobarem les gorgues completament plenes i amb possibilitat de
donat que la inscripció és poc visible. L’inici del camí de retorn transcorre al
fer salts.
costat del riu, però, a poc a poc es va separant d’aquest i va agafant alçada
El primer ràpel de 8 metres el podem descendir sense problemes. Un salt
fins arribar al camí pel qual hem passat per tal d’accedir a l’inici del barranc.
de 3 metres i, seguidament, una seqüència de ràpels de 9, 12, 3, i 6 metres
Des d’aquí, tan sols haurem de seguir el camí que ens durà a la zona de
consecutius, en una part del recorregut bastant encaixonada.
pàrquing.
Arribem a la marmita “trampa” amb un ràpel de 15 metres, que es pot saltar quan el riu porta aigua. Si la trobem seca, cal anar en compte ja que el ràpel et deixa dins de la marmita que, normalment, té una corda per a poder remuntar. No resulta fàcil sortir de la marmita. Una opció per no haver d’entrar obligatòriament a la mateixa, és fer el pèndul. Des d’aquí, el barranc s’obre una mica i hi trobem un ràpel de 12 metres. Una mica més endavant, dos ràpels gairebé encadenats de 15 i 16 metres. Posteriorment es torna a tancar i arribem a una zona de ressalts de 2 i 3 metres que es poden saltar, i a un ràpel de 12 metres. En aquest punt el barranc s’obre del tot i podem fer salt o ràpel de 10 metres. El proper ràpel és el més alt de tot el barranc, 20 metres que, a la seva base té una marmita foradada que cal passar-la per dins. L’últim ràpel és de 15 metres i es pot esquivar descendint per un caminet situat al costat esquerre del barranc. A la part baixa forma una gorga amb una surgència. Arribats a aquest punt continuarem pel riu uns 150 metres, fins la sortida del barranc.
Informació del Barranc RP: ràpel r : ressalt Acotació: v3 a 2 III Altura Capçalera: 710 metres Desnivell: 200 metres Recorregut: 1.200 metres Tipus de roca: calcària. Cordes: una de 40 metres, més corda auxiliar. Descens: 2’30 - 3hores, depenent del nivell i del cabdal del riu. Accés: 2’30 - 3hores Retorn: 1’45 h. – 2’30 h. depenent d’on estacionem el vehicle.
16 Cataventura.cat
BARRANC DE LES CANALS
Fotografia: Albert GironĂŠs
CATALUNYA AVENTURA - Les Ressenyes d’en Pere
ALTA GARROTXA Sant Marc i Les Bruixes L’itinerari que presento aquest mes és circular i transcorre per una de les
serra de Martinyà, cap a ponent els cingles de la Dolceia, les balmes d’Ujà
zones més atractives de l’Alta Garrotxa, amb una marcada accidentalitat,
i el pic de Sant Marc.
amb predomini de la vall profunda de Sant Aniol, voltada de cingleres i parets de roca, a on hi trobarem els altius pics de Sant Marc i Les Bruixes.
Després d’una lleugera pujada tornarem a baixar i arribarem a la gorja
Aquest relleu tortuós és el que dóna nom a l’espai: les garrotxes són “les
del Citró, a on, mercès al pont penjat, construït fa pocs anys, podrem
terres aspres i de mala petja”.
travessar còmodament la riera. Més tard i després de travessar la riera un altre cop, arribarem a una coneguda cruïlla de camins situada en un
Tot enfilant la carretera des de Montagut, direcció Sadernes, on el riu
collet de granit i sauló. És fàcil d’equivocar-se i per això convé conèixer els
s’estreny bloquejat per dues parets de roca, trobem l’esvelt i atrevit pont
diferents viaranys que en surten. El de la dreta és el GR11, que porta al
del Llierca d’època medieval, d’un sol arc, estrebat en la penya. El conjunt,
Bassegoda. Nosaltres agafarem el que passa just a l’esquerra del caire.
d’estil gòtic, resulta molt agradable i és de visita obligada. Sadernes és un
Després d’una curta pujada, anirem planejant sempre per la banda
petit nucli format per l’església romànica de Santa Cecilia, del s. XII i tres
esquerra de la riera fins arribar a Sant Aniol d’Aguja sense cap dificultat.
cases: La Rectoria, Can Galceran i la Casa Vella. A Can Galceran (actualment Hostal de Sadernes) i durant la darrera carlinada, els infants Alfons Carles i Maria de les Neus hi passaren una freda nit de desembre de 1872. Després de l’ermita, la pista ens permetrà seguir amb el cotxe cap a l’interior de l’espai natural i aparcar-lo exclusivament a les zones destinades a aparcament, però hem de tenir en compte que ens estem introduint en una zona protegida i, com a tal, subjecta a unes rigoroses limitacions: romandrà prohibida la circulació de vehicles les 24 hores, tots els caps de setmana i festius, des del 15 de març fins el 15 d’octubre i tots els dies els mesos de juliol, agost i setembre. Qualsevol dubte el podeu esvair trucant al Consorci de l’Alta Garrotxa (tel. 972274871) en hores de treball.
El primer document escrit que fa referència a Sant Aniol d’Aguja i a la seva
Si us trobeu en les dates de restricció, haureu d’aparcar el cotxe a Sadernes
rodalia, és un diploma de data 11 d’abril de l’any 872, mitjançant el qual
i caminar una mica més.
el rei franc Carles el Calb confirma la donació a l’abat Racimir. El temple és del segle XI i resta en bones condicions, al contrari de la rectoria que,
Ben aviat, a sota el camí i accessible mitjançant un corriol, albirarem el
abandonada com a refugi ja fa anys, havia anat patint una important
pont d’en Valentí, construcció medieval de gran bellesa i simbologia, entre
degradació. Afortunadament, fa uns pocs anys es va constituir l’associació
els contraforts de la Serra de Guitarriu i els estreps dels cingles de Manl-
Amics de Sant Aniol d’Aguja, formada pel Grup Excursionista Peu Alegre,
lada. A la novel·la La Punyalada, original de l’escriptor i artista olotí Marià
de Sant Llorenç de Cerdans, el Centre Excursionista de Banyoles i
Vayreda, en parlava d’un segrest: “Encara féu més (l’Esparver), per aquells
L’Associació Cultural Terra Aspra, de Montagut, amb el decidit objectiu de
dies cobrà el rescat d’en Cruells de Bigues, al qui portava ja pres des de quan
dignificar i recuperar tota la vall de Sant Aniol i també la reconstrucció de la
la corria per Collsacabra. L’operació se féu en el casinyot de sobre el pont de
rectoria. El novembre de l’any passat van començar les obres.
Valentí...” Aquest casinyot situat al costat del pont, s’anomenà “Hostal de les Mosques” o “Cala Bruta” i que en Cesar August Torras definia com un
Cada any, el dilluns de Pentecosta, te lloc, a Sant Aniol, un concorregut
“rònec hostal”. Actualment en ruïna total. És aquest el punt a on tancarem
aplec. Hi acudeix gent de tota la comarca i de les veïnes, però cal fer es-
el cercle del nostre itinerari.
pecial menció dels francesos del Vallespir que hi arriben a peu, després de tres o quatre hores de caminar, des de Sant Llorenç de Cerdans, Vila-Roja
Seguint per la mateixa pista trobarem una bifurcació: la de Sant Aniol,
i Costoja. La diada resulta sempre molt animada i tot fa pensar que se
tancada amb una cadena i la de Vall de Riu-Mare de Déu de les Agulles.
celebra des de molts anys enrere. La seva descripció constitueix un capítol
Tota la ruta està senyalitzada. Passada la cadena, començarem a davallar
bàsic de la novel·la La Punyalada, de Marià Vaireda.
i planejant vora la riera, arribarem a la resclosa del Gomarell, al Pla de la
“Els venedors, arrenglerats sota la paret de la Rectoria, se miraven
Muntada. A partir d’ara deixarem de caminar per la pista per fer-ho per
melancòlicament el miserable grapat de vianda que tenien a llurs peus, com
un sender paral·lel a la riera per la riba esquerra i que ens permet fruir de
si per endavant calculessin ja que les migrades ganàncies que farien no els
meravelloses vistes dels petits sallents d’aigua escumejant i de les gorgues
pagarien pas les espardenyes rompudes trescant, carregats com ases, per
verdoses. Davant nostre s’alça l’escabrós el Puig de les Canals, a la dreta la
camins infernals, des de tres o quatre hores lluny”.
Redacció i Fotografia: Catalunya Aventura · Pere Costal
18 Cataventura.cat
És un bon lloc per esmorzar, en companyia del fred broll d’aigua de la font. Agafarem el camí que hi ha darrera la font que ens portaria al Salt del Brull i a pocs metres trobarem a l’esquerra un indret entre les feixes que, en continuat ascens d’un pendent duríssim i sempre per la llera esquerra del Torrent del Bac de Can Barrufa, ens portarà al coll de Sant Marc. Passarem
Talaixà és un petit nucli de població, totalment deshabitat, en el que
per Can Barrufa i pocs metres després trobarem una bifurcació a la dreta
destaca l’església de Sant Martí i el refugi d’en Rodri. És un punt de
que l’hem d’ignorar i seguir recte. El camí segueix en ziga zaga cap amunt
connexió entre la Vall d’Hortmoier i Sant Aniol d’Aguja.
sense abandonar la duresa fins trobar una cruïlla. A l’esquerra ens portaria
A la revista 7-Novembre de Catalunya Aventura hi podeu trobar una
a les Balmes D’Uja i a Talaixà pel Coll de la Balmeta. Nosaltres agafarem a
més amplia descripció d’aquest, en altres moments, important espai
la dreta, a on trobarem l’Escaler del Jóc, uns esglaons de pedra encaixats
de L’Alta Garrotxa.
en la roca i, seguint amb la duríssima pendent, arribarem al Coll de Sant
Ens orientarem amb els senyals de la cruïlla de camins i agafarem el camí
Marc, a on la frondosa vegetació de faigs dona pas a les pastures d’alçada.
fresat que ens portarà, en continuada baixada, cap el Pont de Valentí i fins a Sadernas.
Anirem cap a la dreta per un camí evident, marcat amb senyals taronges i verds, pràcticament planejant i arribarem a la falda del Puig de les Bruixes
Punt més alt: 1.393 m. - Desnivell acumulat: 1.450 m.
(1.393m.) assolint el seu cim després de trescar una bona pujada.
Dificultat: Mitjana-Alta
Per mi, sense ser un pic massa important, és un dels més atractius de l’Alta
Temps total: 9-10h
Garrotxa. Tot i la seva escassa alçada, aquest cim és un excel·lent mirador, situat al cordal de la frontera amb l’estat Francès. Cap a l’est el trencat Bassegoda acapara l’atenció davant de la Mediterrània, que s’endevina al darrere. Cap al nord el massís del Canigó i una excel·lent panoràmica de Ribelles, Monars i Hormoier. Si no bufa el vent, és un lloc ideal per dinar mentrestant contemplem tanta bellesa. Desfem el camí fins el Coll de Sant Marc i, després d’una continuada pujada, travessarem primer un preciós bosc de faigs i tot seguit de boixos i arribarem al cim del Sant Marc (1.327m.). Ara podrem admirar la forta pendent que hem fet abans i disfrutar d’un paisatge fantàstic del Bassegoda, Vall de Riu, Ferran, etc. Per baixar del cim ho farem per la banda oposada de la que hem pujat, passant pel costat d’un arbre monumental i anirem a parar a sota mateix del cim. Per un sender evident anem a buscar el Pla Llarg i el Pla Magre, a on ja comencem a trobar fites i, tot baixant, arribarem al mas arruïnat del Cortal. Entre aquest punt i Talaixà, el camí és una mica perdedor i ens anirem orientant amb unes senyals vermelles. La direcció de Talaixà és SE i recomano fixar-nos en algun punt a l’horitzó per orientar-nos en cas de perdre els senyals.
www.lacolladelesquirol.es
19
CATALUNYA AVENTURA - un petit apunt
Sobre els núvols
el Parapent
El Parapent és, amb permís de l’Ala Delta, la forma més genuïna i lliure de volar. Aquesta especialitat de vol va néixer al Massís de Chablais, prop del Mont Blanc. L’any 1978, es va fer el primer enlairament a peu. El terme parapent ve de l’expressió “paracaigudes de pendent”. Recorda al paracaigudes, però mentre aquest només pot descendir, el parapent permet planejar i ascendir aprofitant els corrents d’aire. L’ala o parapent està format per un conjunt de càmeres obertes per davant i tancades per darrere. L’aire infla aquestes càmeres i dóna a l’ala la seva particular forma, que li permet lliscar per l’aire. Per practicar el parapent amb seguretat és necessari conèixer les tècniques d’enlairament, vol i aterratge. L’equip s’ha de revisar minuciosament abans i després de cada vol, per a evitar accidents que poden resultar fatals. S’enlaira des del terra, cara al vent i amb l’ala perfectament estirada i desenredada. Un vent de cara d’uns 10 o 20 km/h , sol ser un vent molt adequat. Posteriorment, s’inicia una suau carrera que permet estendre l’ala. El vol del parapent és recte i el pilot disposa de dos frens: dret i esquerre. Els frens també permeten, a banda de frenar, girar a dreta i a esquerra respectivament. En la maniobra d’aterratge el pilot ha de col·locar-se cara al vent. A 30 metres del terra ha de deixar anar els frens per a assolir la màxima velocitat, fins que, a 5 metres del mateix, ha de tornar a accionar ambdós frens per a convertir la velocitat en frenada, i poder així arribar a terra gairebé aturat.
Redacció: Catalunya Aventura · D. Colomer
20 Cataventura.cat
CATALUNYA AVENTURA - ESPORTS D’HIVERN
ELS
ESPORTS D’HIVERN La Cerdanya és una vall privilegiada i un paradís de possibilitats per a les vacances familiars combinades amb la pràctica de l’esport, a l’hivern amb la dels esports de neu. Les seves característiques físiques i climàtiques, les seves immillorables instal·lacions i la gran oferta del sector ens ofereixen la possibilitat de practicar una infinitat de modalitats esportives a l’hivern. A més de l’esquí alpí i del nòrdic, podem gaudir de l’entorn amb raquetes de neu o amb els esquís de muntanya, o fins i tot bussejar en un llac d’alta muntanya completament glaçat, i, els més atrevits, practicar l’escalada en gel, especialment a les parets verticals del massís del Cadí. La Molina, l’estació degana de l’Estat espanyol, és una estació puntera amb un esperit esportiu i modern que conjuga en la seva vessant familiar activitats per a totes les edats, quilòmetres de pistes per a tots els nivells, bona neu i serveis de qualitat. A la Masella l’any passat es va inaugurar la primera pista d’esquí nocturn de l’Estat espanyol. Si no heu practicat l’esquí nocturn, és una experiència fantàstica, les temperatures nocturnes afavoreixen unes condicions de neu estupendes, les sensacions esquiant no tenen res a envejar a les de l’esquí diürn. L’ambient nocturn és especial i més quan neva, i fins i tot els millors esquiadors del món competeixen i entrenen en aquestes condicions a la resta del planeta. L’estació obre els dijous, divendres i dissabtes a la nit.
En ambdues estacions es pot practicar tant l’esquí alpí com el surf de neu a les pistes i, per als més esbojarrats, existeixen parcs de neu dissenyats tant per als que s’inicien com per als que volen perfeccionar les seves piruetes i les seves habilitats sobre baranes i diferents obstacles. La Cerdanya també és un àrea amb moltes possibilitats per als aficionats a l’esquí de fons. Aransa, Guils Fontanera i Lles Estació d’Esquí i Muntanya ofereixen circuits independents i interconnectables de dificultats i nivells diversos. Igualment, dins d’un radi de 35 km es pot practicar golf, hípica, trekking, excursions, alpinisme, vols en globus aerostàtic, parapent, vols amb avioneta, esports d’aventura, pista de gel, motocròs, espeleologia, vol sense motor, aigües termals, quads, conducció de vehicles sobre gel, trineus tirats per gossos, motos de neu, descensos d’esquí nocturns il·luminats per la lluna, etc. Ja tot és a punt per gaudir d’una nova campanya d’hivern. Aprofita totes les possibilitats que la Cerdanya posa al teu abast i vine a esquiar a la vall més gran del Pirineu.
Redacció: Consell Esportiu de la Cerdanya
22 Cataventura.cat
El Consell Català de l’Esport impulsa des del Pla Estratègic dels Esports d’Hivern a Catalunya la iniciació i el coneixement dels esports d’hivern (en les seves diferents modalitats tant de neu com de gel) entre la població infantil, fent una atenció especial a les comarques pirinenques. L’any passat es va fer un primer pas amb el programa Esport blanc escolar, mitjançant el qual els alumnes de 3r i 4t de primària de les comarques de neu un cop a la setmana durant dos mesos poden iniciar-se en la pràctica dels esports de neu.
23
CATALUNYA AVENTURA - Reportatge / Factor mental
INTRODUCCIÓ:
ELS INICIS DE L’ESCALADA Redactor: Francesc Roldan
Els inicis: Possiblement, en temps llunyans, l’ésser humà va donar els seus primers passos com a escalador en la seva recerca d’aliment i refugi, en un món on la supervivència era l’única cosa del que preocupar-se.
Finals del segle XIX: A finals del segle XIX neix la professió de guia i s’aconsegueixen els principals cims alpins. L’època daurada finalitza l’any 1865, amb l’ascensió al Cervino, liderada per Edward Whymper. És en aquesta cerca de la dificultat quan neix l’escalada. Prova d’això són les ascensions del Grand Dru, el 1878, i del Petit Dru el 1879, que es mostren com a objectius verticals i inaccessibles.
Anys 40 i 50: Principis del segle XX:
La dècada dels 40 ve marcada per una aturada quant a activitats
Es generalitza l’ús d’assegurances i corda durant les ascensions, i s’obren
importants a causa de la Segona Guerra Mundial. Rebuffat és el primer
complexes i verticals rutes de grau IV. A Espanya es materialitza la
en ascendir les sis Cares Nord dels Alps. Els objectius són evidents: grans
primera ascensió al Naranjo de Bulnes o “Picu Urriellu”, efectuada per
parets i línies cada vegada més acrobàtiques. L’escalada artificial ja és
Pedro Pidal i Gregorio Pérez “El Cainejo”, l’any 1904.
un fet, i els temibles desploms deixen de ser reptes impossibles gràcies
Cal destacar l’esperit innovador de Hans Dülfer, qui deixa un llegat de
a l’ús dels estreps.
diferents i reconegudes tècniques de fissura i travessia que porten el seu
L’any 1948, Pierre Alain comercialitza els primers “peus de gat”,
nom, així com una peculiar tècnica de ràpel.
donant ales al que en les dècades dels 50-60 seria l’eclosió de l’escalada en grans parets. A Espanya i els Pirineus feien el propi il·lustres cordades
Anys 20:
com A. Rabadà i I. Navarro, traçant rutes que poc o gens han d’envejar
Als anys 20 es desenvolupa àmpliament la ja coneguda “escalada
a les seves germanes grans dels Alps i dels Dolomites, quant a la seva
lliure” i, concretament l’any 1926, s’estableix l’escala de graduació de
dificultat.
Wenzelbach, que cota la dificultat entre els graus I i VI, considerant el grau VI com la dificultat màxima possible que es pugui escometre sense
Anys 60:
matar-se. Agafa força l’ús de pitons i estreps com a eines de progressió,
L’aparició de les assegurances fixes o expansius en aquesta època,
donant llum al que seria l’escalada artificial.
genera controvèrsies quant a l’ètica de les escalades. Trenca amb el compromís i la dificultat tècnica de l’escalada lliure. Homes com Gary
Anys 30:
Heminng i Royal Robbins, van equipats amb materials moderns i acon-
Es combina l’escalada lliure, difícil i exposada, amb trams d’artificial.
segueixen redreçar l’Oest del Dru, traçant la coneguda Directa Ameri-
També s’introdueix la sola de goma Vibram. En aquells anys, cal destacar
cana. El jove Reinhold Messner comença a sobresortir amb les seves
la figura de Ricardo Cassin, que deixa, entre el seu llegat:
espectaculars obertures i repeticions en lliure difícil.
la Punta o “Espolón” Walker, a les Grans Jorasses, i la “Cassin”, a la
En aquesta dècada cal remarcar la consolidació de l’artificial, que eleva
imponent cara nord del Cim Oest de Lavaredo.
el seu màxim exponent als Big-Wall de Yosemite, amb obertures com la mítica “The Nose” (el Capità).
Anys 70: L’espectacular desenvolupament de l’artificial viu els seus anys de màxim esplendor a Yosemite. Apareix el “friend”, gràcies a Ray Jardine. John Bachar i Ron Kauk, començaven a despuntar amb complexes escalades en lliure a les parets de “La Vall” i als blocs del Camp 4. A Espanya, Manuel Martínez “Musgaño” encadena “Metamorfosi”, el primer 7a de el país (sense expansions) i, el 1979, Tony Yaniro encadena el primer 8a de la història, amb “Grand Illusion”.
Redacció Catalunya Aventura: Francesc Roldan 24 Cataventura.cat
Anys 80: Els anys 80 són el naixement de l’escalada esportiva. Ja no s’exclou l’obertura des de dalt en les vies, i s’adopta l’ús d’assegurances fixes o expansions com a mètodes d’assegurament. A França, escaladors com Patrick Edlinger, P. Berhault o Catherine Destivelle, es realcen com a forts pioners en aquesta disciplina, però, són els alemanys Stefan Glowacz, Wolfgang Güllich i Kurt Albert, els grans escaladors esportius de la dècada. Aquest últim dissenya el concepte del “Punto Rojo” (Rot Punkt).
Anys 90: Als anys 90 té lloc la transferència d’aquesta mentalitat alliberadora a les grans parets, posant com a exemple l’alliberament de “The Nose”, efectuat per Lyn Hill l’any 1993.
Actualitat: Actualment es conserven aquests principis en la cerca del “més difícil encara”, portant els límits de l’escalada esportiva a nivells 9b+, sent el nostre país una de les meques mundials d’aquesta modalitat. A les grans parets també es busca la dificultat intentant elevar els nivells de puresa en obertures i equipaments, donant lloc a rutes d’altíssim nivell on, l’autoprotecció i la fortalesa mental, juguen papers crucials en la seva execució. L’escalada mai s’ha deslligat del món de l’alpinisme. Si bé han seguit camins diferents, aquests han anat en paral·lel, i en ambdues especialitats s’ha portat a les grans muntanyes els mateixos nivells de dificultat tècnica, física, i psicològica.
CATALUNYA AVENTURA - Entrevista: ALBERT LLOVERA
Albert Llovera
ESPERIT CONSTANT DE SUPERACIÓ INTRODUCCIÓ L’Albert Llovera és una persona amb un constant esperit de superació. Rebel contra tot allò que creu injust, juerguista i catxondo, jovial, incansable i amb unes ganes bojes de viure i animar als altres a fer-ho. Essent l’esquiador més jove en participar en uns J.J.O.O. d’Hivern, un greu accident el va apartar de les pistes d’esquí. Va interessar-se pel bàsquet acabant subcampió del món, amb el tennis va estar a punt de participar a Barcelona’92... però ell tenia clar que es dedicaria al motor. I es volia batre amb els més grans.
Albert, moltes gràcies per atendre’ns i més ara, a poques setmanes per anar a correr el Dakar. El primer que vull saber és com t’ho fas per creure tant en tu mateix, d’on treus aquesta energia i aquesta força?
Primer en quads i desprès en vàries modalitats fins que va aconseguir competir en el Mundial de Rallies, una fita que tenia entre cella i cella. A part de donar gas és ortopeda, ambaixador de la UNICEF per Andorra i més coses que ara ens explicarà. Però, per sobre de tot, l’Albert Llovera és persona, una gran persona.
Quan un et veu com encares les coses, com participes, el que t’arribes a bellugar per aconseguir els objectius... algú altre potser hauria tirat la tovallola i s’hagués dedicat a una altra cosa i tu en canvi estas allí, al peu del canó.
Ah, per cert, conviu amb una lesió medular. Té paraplèjia, no sent res de l’estèrnum en avall.
Redacció Catalunya Aventura: Dani Arran
Bé, jo crec que sóc bo. Confio en mi i en el que faig. El que no sabia es que arribaria tan a dalt com he arribat, jo crec que és el treball. També sembla que el cap no el tingui massa arreglat i el tinc bastant arreglat.
A veure, el suport i els sponsors que tinc són perquè em van sortint. N’hi ha alguns que feia tres o quatre anys que anava darrera d’ells, no hi tenia entrada...però aquest any han caigut, perquè van veient el treball que vaig fent.
I després també hi ha cases com Loan o Guidosimplex que porten molts anys amb tu, donant-te suport. Si, ara Loan desapareix perquè la construcció també desapareix. La gent de Guidosimplex són els que adapten el vehicle, la fabrica de comandaments. És una empresa que deu fer més de quinze anys que treballem plegats, hem anat de la mateixa mà. Quan vaig començar amb ells deurien ser el número dotze del món. Avui dia són els líders mundials, són italians, han crescut a nivell comercial i han venut la meva historia. Vols uns comandaments? Tu saps quins comandaments són els millors del Món? Els del tio que corre el Mundial de Rallis, l’Albert Llovera. Ha sigut una simbiosi... ... si. S’han convertit com en el meu pare protector i jo... com el seu fill. Ells sempre han vist que mai paro, com quan provo el material. Per exemple, les varilles (els elements mecànics del fre, l’accelerador, l’embragatge*); han anat entenent que aquests materials han de ser més racing. Junts hem anat canviant i hem anat evolucionant molt. Com t’has preparat a nivell físic i mental per aquest Dakar, has seguit alguna preparació especial? De fet, porto tot l’any fent la preparació pel Dakar, enfocat en el Dakar. Ja solament amb la preparació de les curses que he fet del Campionat d’Espanya, que no són molt llargues, ja feia un treball centralitzat en això. I el problema que hem tingut han sigut aquest dos últims mesos, que em pensava que ho tindríem lligat molt més d’hora i podria concentrar-me i anar més tranquil i el que he anat és atabalat. Hi havia dies que em trucaven per anar a fer una reunió i havia d’agafar l’avio des de Venècia, on estava entrenant i provant, viatjar de nit, fer la reunió... O a vegades ni avions ni res, perquè no arribes a l’hora. Una de les altres putades: si viatjo en avió no puc llogar un vehicle perquè no hi ha vehicles de lloguer que estiguin adaptats. I jo viatjo sol, no vaig amb una altra persona. I hi ha alguna manera de poder solucionar aquests problemes? Els aeroports haurien d’estar preparats per aquestes situacions! Durant dos o tres anys vaig estar patrocinat per Europcar i ells tenien uns mandos, a més d’uns quatre cotxes adaptats a Espanya i, si ho demanaves amb antelació, els tenies. A Canàries en tenen.
CATALUNYA AVENTURA - Entrevista: ALBERT LLOVERA
Fa vint-i cinc anys que et dediques al motor. Perquè et vas decidir per aquesta disciplina? Quins alicients tenia el món del motor que no tinguessin el bàsquet o el tennis? Què et tirava de la benzina? És molt semblant a l’esqui, molt. Els esquiadors que van ràpid també condueixen ràpid; és el mateix. Un va sobre esquis i l’altre sobre neumàtics, les suspensions son els genolls, la visió...tu no mires la curva que ve, sinó l’altra o l’altra... ...com amb l’esquí o el motociclisme, que fixes la mirada unes portes per davant de la porta que estas passant... ...exacte. És el mateix. Fas una previsió de la traçada... és el mateix; si derrapes més, tant amb una cosa com amb l’altra, palmes. És molt semblant. I em vaig adaptar de seguida. L’any 89 la F.I.A. i l’A.C.A. (Automòbil Club d’Andorra) opinaven que els discapacitats no podíeu córrer perquè molestaríeu... ...això ho ficava a l’anuari de la FIA... ... però al cap de poc vas aconseguir la llicència i aquell mateix any vas guanyar el Campionat de Quads d’Andorra... ...no, no, al 89 vaig guanyar la Copa Peugeot; lo dels quads va ser abans, al 87 o 88.
Redacció Catalunya Aventura: Dani Arran
(Després de repassar el seu palmarès comprovo que l’any que va guanyar el Campionat de Quads va ser, com bé diu, abans, al 88*) ...sigui com sigui, amb els quads és amb el que vas començar. M’agradaria saber com t’ho feies per conduir -lo? Quines adaptacions s’hi van haver de fer? Lo del quad era bastant rudimentari, estava adaptat d’una manera molt agrícola i ho vam anar evolucionant. Als estribos hi vam posar unes planxes amb uns limitadors perquè les cames no es moguessin, però anava lligat amb pops, de manera que si bolcava, bolcava lligat. I tampoc no és gaire correcte. Després vam estar buscant unes fixacions de bicicleta perquè en un moment donat allò saltava. El canvi de marxes, com que és endavant i endarrere, doncs amb un pal amb una guia perquè no bellugués i fent canvi de mà; (comença a imitar el so d’un motor canviant de marxes) no feia servir l’embrague ja que amb les motos, si canvies bé, no fas servir l’embrague. I l’accelerador i el fre ja estan adaptats perquè van a les mans.
No va ser una cosa gaire complicada.
I ja hi vas, amb compte?
No. El que passa és que, com et dic, era molt rudimentari...i jo anava molt fort. Ara seria incapaç de fer el que feia, estic viu de (**) casualitat. Fa poc em vaig trobar amb el Marc Gené, que som molt amics, i recordàvem aquells temps. Jo el quad me l’emportava per anar pels circuits, per transportar les rodes, el material... i ens dedicàvem a fer aixecades, a veure qui aguantava més estona. Aquell cop estàvem al Jarama... doncs va baixar el director del Jarama, que ens veia des de la torre de control, i ens va dir que no ens volia veure més, que no ens admetria ni les inscripcions, que ens fotríem mal de veritat, i a mi em va dir: i tu, tu et quedaràs pitjor del que estàs! Amb el Marc Gené i amb l’Oriol Servià fèiem animalades molt series.
L’any passat vaig tenir una caiguda molt, molt heavy. Molt. No em vaig matar de casualitat. Però no em vaig fer res. Els del bike park flipaven...Ells ja em deien: has d’anar més a poc a poc, i jo anava a fondo. Em vaig fotre un castanyaso... que els hi vaig dir: m’ha quedat clar que s’ha d’anar més tranqui. Aquest any hi he anat tres vegades i hi he anat més tranquil. Es molt maco perquè estas a la muntanya. També faig natació, una mica, perquè no m’agrada gaire. Va molt bé pels espasmes i pel coll, em quedo molt relaxat, però per mi és un rotllo entrenar sota l’aigua, és una menjada de tarro, sempre blau... Però va bé, amb vint minuts ja et quedes molt bé.
Sempre has estat vinculat a l’esport d’una o altra manera, primer amb l’esqui i després amb el basquet i el tennis. A banda dels rallis, quins esports practiques actualment? Actualment faig els entrenos bàsicament amb handybike, la bicicleta amb rodillo, per no perdre tant temps... sinó hauria de carregar, descarregar...necessitaria una hora més per anar a un lloc pla i perdria molt temps. Els meus entrenaments són de quasi dues hores. Faig això i també una mica d’esquí... M’agrada molt, però és incompatible amb l’automobilisme, perquè la lesió més comú és a l’espatlla i si et fots mal et quedes un mes i mig que vas molt malament, que quasi no pots viure. Jo no tinc abdominals i, si només em quedo amb un braç, no em puc incorporar... ni per vestir-me. És una llàstima perquè es molt maco. Ara faig molt descens amb cadira, amb la bicicleta especial, la de quatre rodes. És bestial! Però has d’anar amb cuidado perquè la galleta es molt seria.
Una de les teves actuals feines és a la ortopèdia, feina que t’ha permès ajudar als altres. Com vas començar? Va començar a l’època que jo estava a Citroën. En aquella època venia a les carreres un dels jefes de Guidosimplex. Pel jefe de Citroën jo era un dels seus pilots bons i em defensava molt. Doncs el jefe de Citroën i el de Guidosimplex es van fer amics i va arribar un moment que em van dir: Albert, has de fer alguna altra cosa, has d’estudiar o fer alguna cosa amb la teva vida. Perquè? els vaig dir jo. Doncs perquè estas tot el dia entrenant, després derrapant i estas sortint totes les nits! Això es incompatible, acabaràs molt malament. I...? Doncs que hauries d’estudiar. Vale, a Barcelona o a Madrid. Busca’t alguna cosa per estudiar! Em vaig ajuntar amb ell, vaig veure que tenia ortopèdies, que fabricaven cadires, crosses i vaig pensar que no em desagradaria. M’agrada molt el tema fisio, i em vaig posar a estudiar. I vaig fer ortopèdia. Però en sé més pel que m’ha passat que pel que vaig estudiar.
CATALUNYA AVENTURA - Entrevista: ALBERT LLOVERA
Has pogut aplicar la teva experiència a una cosa pràctica. Si. A més jo havia fet enginyeria gràfica i ara els hi evoluciono els mandos, les cadires a vàries marques... treballo per ells. Això així, això aixà, canviar la geometria del xassís...Amb els de les amputacions també m’hi involucro bastant. Després també hi ha tot el que són genolleres, turmelleres, canelleres i tot això. Com que m’he tirat tant temps a l’hospital i he fet tanta rehabilitació sempre mirava les coses i m’enrotllava amb els fisios. Tenia bons fisioterapeutes i m’explicaven moltes coses. Et puc dir que en sé més, quasi, pel que he anat aprenent, pel dia a dia, que pels estudis. Primer vaig estar en una ortopèdia dotze anys i cinc més en una altra, fins que la vaig tancar per obrir aquesta. L’experiència és molt important. Actualment la tecnologia i els materials han evolucionat molt i s’han creat ginys per poder practicar una gran quantitat d’esports. Quines són les últimes novetats i en què consisteixen? Què hi ha perquè la gent amb alguna discapacitat pugui practicar esports?
Hi ha bastanta mena d’esports per fer. Abans, fa 25 anys, era gimnàs , piscina, algo de tennis i algo de basquet; ara pots fer esqui, descens amb mountain bike amb les handybikes, que tenen un nivell bestial, atletisme de totes les categories, masses pel meu entendre. Es una discussió que tinc sovint, que no cau massa bé, i es que crec que no es pot ser professional perquè hi ha massa categories. A mi em conviden a tots els simpòsiums d’esports adaptats ja que vaig ser el primer al món a competir directament amb gent que no tenia discapacitat. Normalment si tu vols fer esport i tens alguna discapacitat has de competir amb gent discapacitada, no ho pots fer amb els “normals”. I et limiten. Quan en els simpòsiums m’aturo i pregunto: dels que hi ha aquí segur que hi ha unes deu medalles paralímpiques, oi? Aviam, quants sou? I n’hi ha 15. Clar, els dic jo, cadascú la té de la seva categoria; com que teniu 300 categories, tots teniu medalla. Si hi hagués tres categories estaríeu més professionalitzats. I us ho dic sense voler ofendre a ningú i us ho diu un que té la lesió aquí dalt (assenyalant-se l’estèrnum), que jo no tinc abdominals. No hi ha una rivalitat. Hi hauria d’haver un Mundo Deportivo només de coixos, de la quantitat de categories que hi ha ... és la meva opinió. Tampoc sé com s’hauria de fer, per sí que crec que n’hi ha masses.
Quan ho veus des de fora, si no hi estas molt ficat, costa d’entendre totes les categories que hi ha.
I per acabar, actualment presideixes la Comissió d’Accessibilitat. Quines tasques feu?
Si, ja només a nivell físic hi ha massa categories. Ho sento, però en comptes que fóssiu quinze en serieu tres els que aixecaríeu la mà. Ja ho sé, és una putada, però seria la manera de dir: aquest és bo, és molt, molt bo. Tots són bons, hi ha gent molt potent, que s’entrenen molt, però així es professionalitzaria. Jo tinc sort perquè el meu esport té molta audiència. I en rallies hi ha tres categories; i tots correm a la mateixa pista! Una de les coses que, llegint el teu llibre, em cridava l’atenció, és aquesta ambició per medir-te amb els grans.
La tasca de la Comissió és que tots els edificis nous o en els que s’hi facin remodelacions, així com les botigues o els restaurants que es canvien, estiguin adaptats. Hi ha coses aquí a Andorra que no es poden adaptar, perquè l’orografia no ho permet. O la persona que té una botiga de dimensions reduïdes, si li fas posar una rampa ja li treus quatre o cinc metres quadrats de botiga, no li pots fer. Llavors s’estudia de què es la botiga: si és una farmàcia o algo relacionat amb sanitat, no li queda més remei que fer-ho, però si ven cd’s i rellotges... doncs si no l’hi puc comprar a aquest, li compraré a un altre. El que no deixo passar són coses de sanitat... farmàcies, fisios, tot això ha de ser accessible perquè la gent que estigui fotuda també hi pugui accedir.
Al llarg de la meva carrera he tingut jefes d’equip que m’han dit: no te’n vagis al campionat d’Europa, o al del Món; queda’t aquí, que guanyaràs més pasta. I jo els deia: ja, però com a esportista això no m’acaba d’emplenar; ja ho he fet aquí, ja ho fet bé, doncs me’n vaig a un altre lloc, vull que em passin llista. Clar! És que, al cap i a la fi, tu ets un esportista. I el que vol qualsevol esportista és superar-se a ell mateix... Sí, i a més jo sóc bastant dràstic. Sí, he guanyat, sóc el més ràpid del meu poble...me’n vaig al poble del costat, a veure què passa.
Gràcies Albert. Et desitjem el millor, ja sigui en el Dakar o en qualsevol de les aventures que vius dia a dia. Patadetes i gaaasssss. Si voleu saber més coses sobre ell recomano la lectura de “No Limits” i que mireu el documental “Les ales del Fènix”, així com entrar al seu facebook i twitter. Redacció Catalunya Aventura: Dani Arran
CATALUNYA AVENTURA - CONSUM CALÒRIC
METABOLISME I CONSUM CALÒRIC DE L’ESPORTISTA Redactor: Antoni Argemí
Cada cop som més els que ens enfrontem tant a la muntanya com a d’altres esports de resistència. És sabuda la importància que té en la
3-10 anys
22,7 x p + 495 ( nen )
nutrició de l’esportista el desgast energètic, expressat en calories.
11-18 anys
17,5 x p + 651 ( noi )
12,2 x p + 746 ( noia )
Moltes vegades, però, no passem d’un coneixement lleuger sobre la
19-30 anys
15,3 x p + 679 ( home )
14,7 x p + 496 ( dona )
matèria. Intentarem aquí sintetitzar algunes informacions que ens
31-60 anys
11,6 x p + 879 ( home )
8,7 x p + 829 ( dona )
22,5 x p + 499 ( nena )
poden ser útils en diverses circumstàncies. (un cop seleccionat el grup d’edat, es multiplica la primera xifra pel pes -P- i El nostre cos conserva la vida a través dels nutrients: proteïnes, greixos,
se li suma la segona). Veiem com exemple una dona de 43 anys amb un
hidrats de carboni (glúcids), minerals, vitamines i aigua. Però només tres
pes de 71 Kg (fórmula subratllada):
ens proporcionen energia: les proteïnes, els glúcids i els greixos. I d’ells només els glúcids metabolitzen energia de forma immediata. La calo-
8,7 x 71 + 829 = 1446,7 Kcal. Aportació per mantenir el Metabolisme
ria, és una unitat bàsica, una mesura universal de consum energètic dels
Basal diari (65% del total).
metabolismes. En el camp de la nutrició es treballa, però, amb la Kcal,
Ara passem a calcular el total diari que consumirà:
que equival a 1000 calories. Veiem, com exemple puntual, l’energia que
1446,7 : 0,65 = 2225,7 Kcal.
aporta la metabolització dins l’organisme d’un gram de determinades substàncies:
Aquesta és l’aportació total en un dia que li cal a aquesta persona i, com hem explicat, es distribueix en: 65% (1446,7Kcal) pel MB, 10%
1g de proteïna
4Kcal
1g d’aigua
0kcal
(222,6Kcal) pels processos digestius, i 25% (556,4Kcal) per les activitats
1g de glúcids
4kcal
1g d’alcohol
7kcal
normals del dia a dia. Lògicament, l’esportista que emprèn una activitat
1g de greixos
9kcal
de vàries hores o dies, ha de incrementar aquest últim percentatge amb una aportació nutritiva que tingui en compte el desgast físic i el fred que
Metabolisme Basal (MB) i Metabolisme Total
haurà de suportar. Les taules del final de l’article ens permeten algunes
El potencial energètic que ingerim dels aliments el gastem,essencialment,
estimacions de consum en Kcal per diversos graus d’activitat.
en tres funcions:
IMC – Índex de Massa Corporal A.- El metabolisme basal (65% de les necessitats diàries d’energia).
Per tots aquells que s’interessin en mantenir un pes saludable i equili-
Processos interns que ens mantenen vius: funcionament d’òrgans,
brat, condició indispensable per resistir projectes esportius de llarga
manteniment de la temperatura corporal, etc.
durada, us oferim els Criteris de la OMS sobre el pes ideal i les seves desviacions. Es tracta d’aplicar la fórmula que relaciona la massa corporal
B.- La termogènesi induïda pels aliments (10% del total).
(en Kg) i la talla (en m):
És el cost energètic de digerir-los. C.- L’activitat física (25% del total). Energia consumida en les accions motores.
IMC=Massa (Kg): Talla2(m)
Per sota de 16,5
desnutrició
Entre 16,5 - 18,5
magritud
Entre 18,5 - 25
normalitat
Entre 25 - 30
sobrepès
Per sostenir el nostre cos als nivells d’equilibri apropiats, hem de person-
Entre 30 - 40
obesitat
alitzar les necessitats energètiques d’acord amb l’estructura i sexe de
Per sobre de 40
obesitat mòrbida
cada individu. Ho podem calcular amb relativa facilitat. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) proposa unes equacions tabu-
Exemple:
lades, a fi d’estimar la necessitat diària d’energia de cada persona per
Per una dona que pesa 71 Kg i té una alçada de 1,72 m hem de fer:
mantenir el seu metabolisme basal (65%), i que després ens permetrà
IMC = 71 : 1,722 = 71 : 2,96 = 23,9 Està dins l’estàndard de normalitat.
calcular el total (100%):
Redacció Catalunya Aventura : Antoni Argemí 32 Cataventura.
Taules de consum energètic (Kcal) per una persona de 70 Kg i 1 hora d’activitat Dormir
63
Estar assegut
100
Estar dret i actiu
122
La disparitat de valors en les diferents fonts consultades m’ha obligat a fer estimacions lògiques
Caminar a 4km/h
210
en alguns cassos ò a càlculs nous en d’altres. Amb aquest treball de cuina pot haver quedat un
Caminar a 6km/h marxa lleugera
280
registre prou real. És evident que l’habilitat en la pràctica de l’esportista i unes condicions exteriors
Caminar a 8km/h marxa ràpida
385
extremes modifiquen a l’alta o a la baixa els valors proposats.
Córrer a 9-10km/h
701
Quan preparem una sortida en esports de llarga durada (3-4 hores mínim), és bo recordar encara
Córrer ràpid
1192
que es doni per sabut que:
Cross
689
Caminar per neu en pla
525
1.- CAL ESMORZAR O DINAR BÉ 2-3 HORES ABANS de l’inici. El procés intern de digestió ens xucla
Excursionisme / Trekking
550
una part notable del corrent sanguini i ens resta potencial si comencem a practicar immediatament
Escalada
664
l’exercici. No és prudent ingerir cap aliment abans de començar.
Pujar escales a bon ritme
1067
Ciclisme a 14km/h
420
2.- En els dies previs augmentar la dieta d’hidrats (arròs, pasta, blat de moro,combinacions de cereals,
Ciclisme a 20km/h
672
galetes, pa, patates, llegums, fruites) en els àpats habituals.
Esquí alpí en descens
455
Esquí de fons
770
3.- Ingerir mentre practiquem l’activitat, menges poc abundoses de fruita (plàtan si pot ser), barretes,
Vela lleugera
350
fruita seca (dàtils, figues, panses, prunes), torró, etc.
Piragüisme intens
560
Son els glúcids (hidrats) de transformació ràpida en calories.
Natació a 18m/ minut
296
Natació a bon ritme
538
Esperem haver estat útils amb aquesta recopilació de dades, si més no perquè cadascú conegui
Immersió suau
420
millor el seu metabolisme personal i el rendiment que en pot treure en la pràctica d’algunes
Immersió amb intensitat
700
DINA5 Parc de Nadal 2014-15.pdf
1
04/08/14
12:52
activitats.
Alp
Organitza:
Palau de Congressos i Esports d’Alp del 26 al 30 de desembre de 2014
Puigcerdà
Pavelló Poliesportiu 2,3,4 i 6 de gener de 2015
CATALUNYA AVENTURA - Ruta / Raquetes de Neu
RAQUETES DE NEU AL RIPOLLÈS. DUES ALTERNATIVES DIFERENTS PER LES NEUS “BAIXES”
El Pirineu Oriental i més en concret el Ripollès, és una de les zones més adients per a la pràctica d’activitats de muntanya amb raquetes de neu, a la zona sud d’Europa. Les alçades relativament altes, vorejant els 3.000 metres, així com la possible influència de bones nevades i, sobretot la pròpia morfologia del terreny, format per diversos lloms de muntanyes i cims de formes suaus, fan que es barregin i es sumin uns factors molt positius per a la
CIM DE PLÀ DE PUJALTS, DES DE NEVÀ
pràctica d’aquest esport hivernal.
Punts de referència: * Nevà * Can Canal * Plans de Nevà* torrent de l’Arnou * Plans de la Muntanya de Nevà * Coll de la Bona * Cim del
Sens dubte, els cims més trepitjats i valorats són justament els més alts. Tant el Puigmal, des de Núria, com el Bastiments o el Roc Colom, des d’Ull de Ter, reben centenars de visitants / excursionistes cada cap de setmana, quan les condicions meteorològiques són propícies.
Tossal de Meians * Cim de Pla de Pujalts
Temps: 2 h 35 min per l’ascens, i poc menys de 2 h pel descens Desnivell: 799 m de pujada i 17 m de baixada per l’ascens
No obstant, quan la neu fa acte de presència a cotes baixes del Ri-
Distància: 5 km 870 m
pollès, hi ha racons que són una veritable delícia pels amants de
Dificultat: mitjana
les raquetes de neu. Cal aprofitar bé les condicions climàtiques per
Punt de partida: poble de Nevà (1.258 m)
gaudir d’aquestes excursions alternatives, que tenen el valor afegit de mostrar-nos noves contrades, noves valls, nous pobles de pessebre i, sobretot, de fer-nos gaudir del magnífic esport de les raquetes de neu en un marc de soledat, pau i total harmonia amb l’entorn.
Accés: comunicat per carretera asfaltada des de la localitat de Planoles, que es troba situada més amunt de Ribes de Freser, pujant per la Collada de Toses en direcció Puigcerdà.
A continuació us presentem dues alternatives diferents que defugen de les grans alçades, i que es centren en les valls intermèdies de la
On dormir: A Ribes de Freser i a Planoles hi ha un bon ventall
comarca. Una a la vall de Planoles, i l’altra a la vall de Camprodon.
d’establiments (albergs, hotels i càmpings amb bungalows)
34 Cataventura.cat
DESCRIPCIÓ ITINERARI:
1 h 58 min Coll de la Bona, 1.889 m
0h 00min
Filat i cartell indicador. Seguim per l’aresta – llom mig boscós, en sentit E.
Sortim del poble de Nevà i, seguint les marques grogues, agafem una
Tot el llom es practicable amb raquetes. A mitja alçada hi trobem un
pista pavimentada ascendent en direcció SO (indicadors d’accés a una
búnquer.
hípica). 2 h 25 min 0h 09min
Cim del Tossal de Meians, 2.050 m
Bifurcació. Deixem a la nostra esquerra l’accés a l’hípica i seguim vers a la
Encara no som al cim principal. Per arribar-hi, caldrà seguir l’aresta en
nostra dreta en sentit ascendent. Marques grogues.
sentit E i travessar un petit coll.
0h 20min
2 h 35 min
Tanca. Seguim recte per la pista en direcció SO. Seguidament passem pel
Cim de Pla de Pujalts, 2.056 m
costat de Can Canal, que deixem a la nostra dreta. Marques grogues. Descens: Pel mateix itinerari de pujada, en sentit invers. Possibilitat de fer 0h 38min
dreceres pels camps nevats.
Trifurcació. Ens trobem al costat d’una construcció ubicada enmig dels anomenats Plans de Nevà. Seguim la pista central en direcció SSO, descartant els camins de l’esquerra, que és per on continuen les marques grogues, i de la dreta, que continua en baixada. Així doncs, sense la referència de les marques de pintura groga seguim per la pista central, bastant planera i paralel.la al torrent de l’Arnou, per dibuixar un revolt al final de la mateixa i reorientar les nostres passes, novament ascendents, en direcció ONO. 0h 50min Anem a parar a una pista transversal que seguirem vers a la nostra esquerra en sentit ascendent, direcció S. 0h 55min Bifurcació. Seguim el brancal ascendent que va a parar a uns camps nevats on trobem un filat. Travessem el filat i encarem les nostres passes per terreny obert en sentit S, i per una vessant d’inclinació progressiva suau-mitjana. Posteriorment i, gradualment, haurem de traçar una gran diagonal en sentit SE 1h 48min Plans de la Muntanya de Nevà. Cartell indicador. Seguim a mitja alçada flanquejant en sentit E, per situar-nos sota el coll. Des d’aquí, el cim i el cordal ja són ben visibles. Una vegada situats just per sota del coll de la Bona, haurem de pujar directament per les pendents del mateix, en direcció S.
Redacció Catalunya Aventura: Pako Crestas · Fotografia: Pako Crestas
35
CATALUNYA AVENTURA - Ruta / Raquetes de Neu
DESCRIPCIÓ ITINERARI: 0 h 00 min Veïnat de Can Gallifa. 1.200 m Seguim la pista ascendent en sentit S. 0 h 05 min Descartem un camí secundari que neix a la nostra dreta, per seguir guanyant alçada de manera progressiva per la pista principal. Creuem un bosc conegut com la Devesa del Rei. Marques grogues. 0 h 2 min Entrem en una zona de prats coneguda com el Cap del Serrat. La pista es
SERRA DE LES PASTERES, DES D’ABELLA.
va reorientant en sentit O, i després en sentit SO. 0 h 30 min
Introducció: Ens endinsem en una de les valls menys conegudes de la
Falsa bifurcació. Els dos ramals de la pista s’uneixen en breu.
zona de Camprodon. En ella descobrirem el petit poblet d’Abella. Un raconet de pau i tranquil·litat.
0 h 37 min Plana d’en Gou.
Val a dir que aquesta excursió amb raquetes de neu no és una excursió que
Bifurcació. Deixem una pista perpendicular a la nostra esquerra i seguim
es pugui fer durant tots i cadascun dels hiverns a la zona.
recte en direcció SO. Marques grogues.
Cal aprofitar doncs els periodes de nevades en cotes baixes, per a poder efectuar-la en la seva totalitat i poder gaudir del meravellós encant
0 h 39 min
d’aquestes contrades des d’una perspectiva diferent.
Nova bifurcació. Cartell indicador. Creuem una pista transversal i seguim en direcció SO per la pista principal. A continuació seguim un llarg tram
Punts de referència: * Veïnat de Can Gallifa * Devesa del Rei * Cap
de pista, sense pèrdua possible.
del Serrat * Plana d’en Gou * Plana de la Jaça * Font dels Plans * Pla d’Estevenet * Plans de * Coll de Pal * Pla de les Pasteres * Serrat dels
1 h 20 min
Evangelis * Font del Plans * Veïnat de Can Gallifa
Plana de la Jaça. A l’alçada d’un revolt ben marcat, fem drecera continuant directament en
Temps: 5 h per fer tot el recorregut (anada i tornada)
direcció SO, tot pujant per les pendents nevades.
Desnivell: 788 m de pujada i, l’equivalent de baixada Distància: 11 km 960 m
1 h 25 min
Dificultat: mitja
Font dels Plans. Tornem a coincidir amb la pista. Seguim el traçat ascendent en sentit SO,
Punt de partida: conjunt de cases de Can Gallifa, a les quals s’accedeix
per una mena de senders paral.lels. Marques grogues.
per una carretera pavimentada i estreta que continua més enllà del poble d’Abella.
1 h 55 min Pla d’Estevenet.
Accés: Per carretera asfaltada des de Camprodon, passant pels pobles de
Filat. Mena de collet. Ara comença un flanqueig en sentit SO tot creuant
Llanars, la Roca i Abella.
els Plans de Pòrtoles, i encarant la coma situada sota el coll de Pal. Passem per sota d’un greny de roca i encarem la coma ascendent en
On dormir: Diferents establiments turístics a la Vall de Camprodon.
Redacció Catalunya Aventura: Pako Crestas · Fotografia: Pako Crestas
sentit S.
4 h 10 min Font del Plans. 2 h 35 min
Ja estem en terreny conegut. Davallem per les nostres pròpies passes fins
Coll de Pal, 1.779 m
el punt d’inici de la ruta.
Filat. Restes d’unes mines. Pugem pel suau llom en sentit NE. L’ascensió resulta un xic monòtona.
5 h 00 min Veïnat de Can Gallifa. 1.200 m
3 h 05 min
Final de l’excursió.
Pla de les Pasteres, 1.982 m Ample cim amb bones vistes panoràmiques. Seguim el cordal en sentit E,
Autor del reportatge: PAKO CRESTAS (Barcelona, 1969)
davallant lleugerament a l’esquerra de la divisòria.
Actualment viu al Garraf.
A l’alçada d’una gran fita, farem un tram d’aresta on potser caldrà treure’s
Alpinista, excursionista i divulgador de temes relacionats amb la
les raquetes. Seguim per la part alta del cordal.
muntanya. Dissenya i gestiona itineraris excursionistes com la Ruta del Caracremada. Manté la web www.pakocrestas.com , amb el projecte
3 h 40 min
“Catalunya. Un país, mil excursions” i ressenyes d’alpinisme i
Serrat dels Evangelis, 1.894 m
escalada.
Vèrtex geodèsic. Davallem en sentit NO a la recerca d’una coma situada
Ha publicat una vintena de llibres i mapes, així com que també ha
per sota de la parta central del darrer cordal que hem fet, el qual davalla
col·laborat en un centenar de reportatges en revistes de muntanya
en sentit N, directament a la font dels Plans.
especialitzades.
CATALUNYA AVENTURA - LES ILLES TUAMOTU
LES ILLES
TUAMOTU
Quan et proposes fer la volta al món a vela, has de triar una ruta i ho fas pensant en els llocs per on t’agradaria passar. Abans de sortir de l’Estartit tenia clar que uns dels llocs que no em volia perdre, a part de Bora Bora, eren: San Blas, Tonga i les Tuamotu. Després, és molt possible que t’emportis sorpreses agradables de llocs dels que no pensaves que et sorprendrien tan gratament, però... com acostumo a dir, que t’agradi o no un lloc, depèn molt de la companyia i del teu estat d’ànim. Sortint de les illes Marqueses estàvem a unes 500 milles de les Tuamotu, que a priori, era un dels destins seleccionats com a favorit. Havia llegit molt sobre els navegants que entraven a vela als atols de les Tuamotu, però no m’imaginava com eren en realitat. Aquestes illes acostumen a ser com un anell format per petites illes envoltades de corall que acostumen a tenir una entrada o dues com a màxim, i que un cop estàs a dins d’elles, és com navegar per un llac; la calma és total. Darwin explicava el procés de formació d’aquestes illes afirmant que a l’interior de l’anell hi havia un volcà, i que aquest, amb el pas dels anys s’havia anat enfonsant fins deixar visible externament, únicament la barrera coral·lina. En aquest procés es troba Bora Bora actualment, on ens trobem amb una muntanya volcànica a l’interior d’una barrera coral·lina, i la muntanya s’enfonsa un centímetre cada segle. En uns quants milions d’anys, Bora Bora serà igual que qualsevol de les illes Tuamotu, ja que d’ella només quedarà visible exteriorment l’anell coral·lí que l’envolta. Aquest moment però, com és evident, no el podrem viure nosaltres.
FORTS CORRENTS PER ENTRAR ALS ATOLS Als atols no s’hi pot entrar quan a un li ve de gust. Les profunditats passen dels 2.000 metres a l’exterior, fins als 5 o 6 que hi ha als canals d’entrada i sortida. Això fa que hi hagi uns corrents molt forts. Quan la marea puja, el corrent t’empeny cap a dins, i quan baixa, t’empeny enfora amb una intensitat, en ocasions superior als 7 o 8 nusos. Aquest fet fa que el nostre motor sigui incapaç de vèncer el corrent, quan aquest és frontal. De fet, les guies nàutiques diuen que el millor moment per entrar és precisament en els moments de canvi de corrent, quan hi ha una calma aparent. S’ha de tenir l’habilitat suficient per calcular quan la marea està a dalt de tot, o bé a baix de tot. Això m’inquietava, precisament perquè nosaltres no estem acostumats a navegar amb marees i no som grans experts en fer aquests tipus de càlculs. Una altra norma bàsica que ens vàrem marcar va ser que sempre entraríem als atols de dia. En cas d’arribar de nit, esperaríem a entrar la matinada següent. Aquesta norma l’hem seguida durant tot el viatge de la nostra volta al món. Als llocs que no coneixem, a no ser que es tracti d’un port amb il·luminació ben marcada, hi entrem sempre de dia, amb llum solar. El nostre proper destí era Fakarava, on ja ens esperaven els següents tripulants que ens acompanyarien durant els propers dies.
Redacció Catalunya Aventura: Quim Carreras
39
CATALUNYA AVENTURA - LES ILLES TUAMOTU TUAMOTU SIGNIFICA “MOLTES ILLES” Tuamotu significa “moltes illes. Vàrem decidir que recolliríem els nous tripulants a Fakarava i els desembarcaríem uns dies més tard a Rangiroa, precisament perquè era una de les poques illes en què hi havia un petit aeroport. La navegació des de les illes Marqueses fins a les illes Tuamotú va
EL PRIMER VOL EN GLOBUS
ser ràpida, tot i que el pronòstic inicial era de molt poc vent. Tot i
Entre la nova tripulació del Bora Bora hi havia dos pilots de globus, i
així, no vàrem arribar a temps per entrar a Kauehi, una illa situada
aquests no volien deixar passar l’oportunitat de volar en un indret únic,
unes 20 milles abans del nostre destí, amb llum solar. Va ser una pena
sent, possiblement, els primers en fer-ho.
perquè hauríem pogut descobrir un altre indret, a banda de descansar fondejats, però la navegació comporta això, i vàrem decidir continuar
Estudiant la zona i les condicions del vent ja s’intuïa que el vol seria
fins a Fakarava. Com que estava molt a prop, vàrem haver de treure
arriscat. Els vents alisis eren fluixos però constants, i la direcció dels
quasi tota la vela per poder navegar tota la nit el més lentament possi-
mateixos no donava masses opcions. Els dos pilots estaven disposats a
ble i no passar-nos de llarg. Quan va començar a clarejar ja feia estona
intentar-ho però, si el vent ens portava més enllà de l’atol ja no podríen
que navegàvem per davant del canal d’entrada de Fakarava.
aterrar, a no ser que ho fèssin a mar obert, amb la companyia de taurons i altres peixos similars.
NERVIS I EMOCIONS
Les ganes varen poder més que la consciència i vàrem iniciar els
Era el nostre primer atol i estàvem entre nerviosos i emocionats.
preparatius. Vàrem descarregar a terra tots els estris necessaris per al
A simple vista ja vèiem unes crestes formades davant l’entrada del
vol, com ara la cistella, el cremador, el ventilador, la vela, el gas propà,
mateix, i donava la sensació que el mar estava bullint.
i un munt de coses més, totes elles necessàries.
Per sort no estàvem sols i observàvem altres velers que també esperaven per entrar. Un d’ells es va avançar i, quan es trobava a
Com que ens trobàvem en una llacuna, només hi havia la opció de
l’entrada del canal, va decidir tornar enrere. Vàrem interpretar que
sortir d’un costat de l’atol i anar a parar a l’altre. Uns 8 km aproximada-
el corrent encara era massa fort. Ens ho preníem amb calma i con-
ment. L’equip de terra ja ens espavilaríem per anar a buscar-los, tot i
tinuàvem observant des de fora, com també feien els altres vaixells.
que no ho resultaria fàcil. No hi havia carretera a tot l’atol.
Vàrem aprofitar per esmorzar i esperar que la marea ens donés la seva autorització per passar.
L’expectativa era gran i els pocs habitants de l’illa s’acostaven a veure
Efectivament, havia arribat l’hora. Vàrem encarar el canal d’entrada
com inflàvem el globus. Aquest no té timó i el seu rumb el mana el
i, amb la potència del motor, ens vàrem dirigim cap a l’interior de la
propi vent. A vegades, a diferents alçades el vent presenta direccions
llacuna. Va ser emocionant perquè tot i que el corrent en aquell mo-
diferents, però això, en aquell moment era una incògnita.
ment era molt fluix, vàrem passar d’estar navegant per damunt de milers de metres de profunditat, a navegar per aigües someres. Per fi
Tan bon punt el globus es va enlairar i va iniciar el vol, els de terra ja
erem a dins! El nostre bateig havia estat un èxit.
vàrem adonar-nos que allò no anava bé. Els càlculs que havíem fet no
Els propers dies vàrem visitar diferents illes i vàrem repetir aquesta
eren exactes i estaven destinats a sortir de l’atol. La preocupació va
maniobra en els diversos atols pels que vàrem passar.
passar a ser si podrien aterrar en alguna altra illa, o bé baixar ràpid i amarar a la llacuna interior, donant per perdut tot el material. Només quedava una opció possible per salvar el globus, i a ells. Consistia en remolcar-los fins a la platja. Amb la nostra pneumàtica i el motor de dos cavalls però, no hi podíem fer res. Amb el veler tampoc, perquè la nostra velocitat era massa baixa per poder atrapar-los. Per sort, a la zona hi havia un centre d’immersió amb una barca ràpida i potent que, quan els hi vam explicar el problema, de seguida es varen bolcar en ajudar-nos. Gràcies a ells vàrem poder arribar a la zona on es trobava el globus i el vàrem poder remolcar fins a una platja segura i solitària. Afortundament, l’aventura va acabar bé i vàrem aconseguir salvar tot el material, que ja tenim a punt per al proper vol, que, si tot va bé, serà a les illes Tonga. Esperem que en aquesta ocasió no sorgeixin tants problemes...
Redacció Catalunya Aventura: Quim Carreras
40 Cataventura.cat
CATALUNYA AVENTURA - El món de l’hípica
El món del Cavall Tinc un amic que feia temps que tenia ganes d’aprendre a muntar a cavall. Un bon dia, aquest amic va venir a veure’m a l’hípica i es va comprar un abonament de deu sessions per poder començar a fer classes. L’altre dia, després d’explicar-li el que us he explicat a vosaltres en els articles anteriors, em va dir: -Eureka! Ara ja entenc de què va tot això. Es tracta d’agafar un hervíbor i ensenyar-li a moure el seu cos d’una manera diferent a com la mouria ell instintivament. Ostres! Quines coses… - Jo que em pensava que únicament consistia en pujar damunt del cavall i au, arri!. Ara veig fer de genet és fer de professor, de preparador físic, de coach…, però no d’una persona, sinó d’un cavall. Un animal! - Jo vaig respondre-li que sí, que era així. Llavors, les següents preguntes varen ser: - I com m’ho faré jo per explicar-me com un professor fa amb el seu alumne, i que el cavall m’entengui? - Com m’ho faré, sent preparador físic d’un cavall atleta, per explicar-li els esforços i les rutines que ha de realitzar en els seus entrenaments? En aquest moment vaig ser conscient que el paio ho havia entés tot de - I com a coach, no vegis doncs. Déu n’hi do! Ja em diràs com dimonis m’ho
nassos. La base de tot genet ha de ser precisament aquesta. Aprendre
faré per dir-li les coses… És un cavall! No parla català.
com dir-li al cavall el què es vol que faci, i que ell ho entengui. Des de les ordres més bàsiques que podria donar un genet amateur (pas, parada,
Ells no parlen català. és cert, li vaig contestar, peró això no és un proble-
anar a dreta i a esquerra...), fins les ordres més complexes que podrien
ma. Intentar ensenyar-los idiomes per poder comunicar-nos amb ells, no
donar un genet professional o una amazona. El més important és acon-
és la millor opció, creu-me. El secret està en aprendre un mateix a parlar
seguir-ho. Si fòssim entrenadors de qualsevol altre esport i anèssim a tre-
cavall. En escoltar això, el meu amic Jordi em va dir en to de broma:
ballar a un país de l’estranger on es parlés un idioma que no coneixem, per molts coneixements tècnics que tinguem, per molt clares que tinguem
- Llavors, enlloc de dir que vaig a una escola d’equitació, hauré de dir que
les coses que volem transmetre als jugadors de l’equip, amb la finalitat
vaig a una escola d’idiomes, no?
de millorar, ens resultaría impossible aconseguir el nostre objectiu sense aprendre l’idioma del lloc en qüestió. Per tant, l’entrenador, per aconseguir que el seu missatge arribi als atletes, el que ha de fer és aprendre idiomes. En equitació passa el mateix. Malauradament, en aquest esport hi ha masses genets frustrats per no saber com explicar als seus cavalls què han de fer i, per desgracia, aquesta falta de comunicació acaba generant patiment als cavalls.
Redacció Catalunya Aventura: Lluis Puig
42 Cataventura.cat
ens agrada el fred www.cataventura.cat
La Ruta Xpress...
AL PIC DE FONTNEGRA
1H15’ Pic de l’Àliga (2.476 m) Aquest cim, molt proper a Núria, ofereix una excel·lent panoràmica de l’entorn immediat del santuari i del circ de muntanyes que l’envolten. Situats a l’alberg Pic de l’Àliga (2.124 m), al qual es pot accedir en telecabina des de Núria, seguim el camí que pujava a l’estació superior d’un antic telecadira, des d’on, per la carena, s’arriba fàcilment al pic de l’Àliga (2.476 m).
2H Puig de Fontnegra (2.722 m) Fàcil ascensió a aquest cim situat a la carena divisòria entre la vall de Núria i la coma de Vaca. Des de l’Alberg Pic de l’Àliga (2.124 m), seguim el camí que flanqueja el vessant S del pic de l’Àliga, fins al fons de la coma del Clot o de Fontnegra (1 h) i, a continuació, pugem al collet de Fontnegra i, per la carena, fins al pic (2.722 m).
La Ruta Xpress.
CATALUNYA AVENTURA - Ruta Senderisme i esquí
CATALUNYA AVENTURA - MÚIXING
L’origen del múixing,
els gossos de trineu L’ús de trineus traccionats per gossos per a desplaçar-se, en territoris gèlids
tenir escrúpols en haver de sacrificar fins a 24 exemplars i guardar la seva
propers al Pol Nord i, per tant a l’Oceà Àrtic, és anterior a l’ús de carros
carn per a la resta del ramat, de manera que poguessin assegurar el camí
amb rodes, de tracció animal. No hi ha fonts amb dades cronològicament
de tornada. Haver de sacrificar gossos del grup per a utilitzar la seva carn
precises sobre les dates en que determinades poblacions varen començar
hauria horroritzat Scott, que va preferir els ponis de Manxúria i Sibèria per
a fer servir gossos per a desplaçar trineus. Des del segon mil·lenni abans
a fer l’expedició, malgrat fossin menys eficaços que els gossos,a en les
de la nostra era, 2.000 aC, hi ha poblacions natives a Amèrica del Nord
regions polars.
i a Sibèria que han utilitzat gossos per a desplaçar-se en trineu o per a transportar recursos. En el territori conegut com Lapònia, que comprèn zones nòrdiques repartides ja en l’Edat Moderna entre països com Noruega, Rússia, Suècia i Finlàndia, i a la que els nadius samis denominen regió Sápmi, empraven gossos de la raça kamutik per a desplaçar-se sobre el terreny gelat. La llengua sami continua sent la més parlada a la regió, encara ara en el segle XXI. Durant les primeres expedicions efectuades amb l’objectiu d’assolir els pols del planeta, l’ús de gossos de trineu va ser determinant. L’any 1911, l’explorador noruec Ronald Amundsen es va valer d’un grup de gossos de trineu per a poder ser el primer home en arribar al Pol Sud. La seva experiència va acabar amb èxit, clavant la seva bandera el 14 de desembre de 1911, i podent retornar a casa amb vida. D’altra banda, el seu principal competidor, l’explorador britànic Robert Falcon Scott, que va decidir optar per fer la seva expedició amb ponis de les regions de Sibèria i Manxúria, equins de baixa estatura però robustos i resistents a temperatures gèlides, va morir tràgicament en el transcurs de la seva aventura. Un dels avantatges dels gossos de trineu respecte dels equins, és que no resulta tan complicat aconseguir-los menjar a les regions polars. Els gossos són carnívors, i encara que no estrictes en la seva alimentació, no cal fer molts preparatius per a transportar l’aliment durant la ruta. Els caçadors experimentats poden abastir-los amb carn de foca. Els equins, són hervíbors. Amundsen va arribar a utilitzar els gossos que s’havien lesionat i que ja no podien continuar la ruta, com a menjar per als altres gossos. Fins i tot va haver de sacrificar alguns d’ells. Malgrat la seva figura és una icona èpica, i la seva gesta com a explorador li va donar una aura heròica, Amundsen va sacrificar als gossos més febles per lliurar la seva carn als més forts. No va
Redacció: Catalunya Aventura · D. Colomer
48 Cataventura.cat
Els gossos de trineu ja no són emprats a l’Antàrtida, encara que segueixen sent útils per a desplaçar-se en les regions de l’Àrtic. Amb la finalitat de disminuir la matança de foques a l’Antàrtida i, tenint en compte que emprar aquestes races de gossos és introduir espècies foranies a l’hàbitat, un tractat que data l’1 d’abril de 1994, prohibeix l’ús de gossos de trineu. S’entén que amb l’ús de motos de neu no cal exposar innecessàriament als gossos a condicions climàtiques i d’esforç d’extrema duresa, amb temperatures per sota dels 50ºC i ventades de més de 200 km/h. El múixing, encara que actualment es considera un esport, es conserva com a forma de transport nòrdica, caracteritzada per l’ús de gossos com a mitjà de desplaçament ràpid en superfícies nevades, i no només en curses de trineus. En la immensa solitud de les terres d’Alaska, sempre és vital comptar amb l’ajut de bons gossos. És una de les claus de supervivència en climes de fred extrem.
CATALUNYA AVENTURA - Ruta BTT - espai patrocinat per “Planet Bikes La Garriga”
Ruta BTT vora el Segre
Avui us volem oferir un plàcid passeig a la vora del riu Segre per un
la Seu i d’Alàs, ocupada per prats i conreus, sobre la qual destaca en un
entorn verd i humit amb una esponerosa vegetació de ribera, entre
turó l’ermita blanca de Sant Antoni. Al cap de 4,50 km, s’arriba a una àrea
pollancres i salzes. L’itinerari pot completar-se visitant el Parc del
esportiva i es desemboca a la carretera d’Alàs.
Segre i el bell poble d’Alàs. 4,80 km (709 m). Carretera d’Alàs (LV-4051). Es gira a l’esquerra (N) El punt de sortida és la Seu d’Urgell, capital de l’Alt Urgell. Cal situar-se a l’entrada S del Parc del Segre, la que dóna al riu (carrer de Circumval·lació).
seguint la carretera i deixant definitivament el GR 150, s’arriba al pont de la Palanca d’Alàs (km 5) i es torna a travessar el riu Segre. Immediatament després, es gira a mà esquerra (O), es passa una tanca i se segueix
0,00 km (677 m). Se surt del costat del Parc del Segre seguint el passeig
pel passeig, que ara discorre per la riba dreta del Segre. Prop ja de la Seu,
en direcció SO i encalçant el curs del riu, que es té a l’esquerra.
el passeig desemboca en la carretera de circumval·lació, es travessa la calçada i es continua recte, ara per un estret carril de bicicleta, fins a tor-
0,31 km (677 m). Encara dintre del casc urbà, el passeig desemboca al
nar al punt inicial de la ruta.
carrer de la Palanca, inici de la carretera de Cerc (LV-4008), just a l’alçada en què aquesta creua el Segre per un pont. Cal girar a l’esquerra i passar pel pont. A l’altra banda hi ha una cruïlla on es coincideix amb el recorregut dels senders GR 7 i GR 150 (senyals blancs i vermells), el darrer dels quals se seguirà fins a creuar de nou el Segre, amb diversos itineraris comarcals i rutes de BTT. Cal girar a l’esquerra seguint la carretera que discorre paral·lelament al curs del riu, ara en direcció contrària (NE), durant un centenar de metres. 0,48 km (675 m). Es deixa la carretera, que s’allunya del Segre, i, parant compte, ja que s’ha de creuar la calçada, es continua recte per l’ampli passeig que voreja el riu sota l’ombra de l’espessa arbreda disposada a banda i banda del camí. Al costat del riu es distingeixen pollancres i salzes. També es pot observar l’àmplia varietat d’ocells que habiten aquestes ribes. Al S, entre el riu i els darrers contraforts de la serra del Cadí, s’estén la verda i fèrtil plana de
Redacció Catalunya Aventura
50 Cataventura.cat
8,92 km (677 m). Parc del Segre, final del recorregut.
CATALUNYA AVENTURA - RUTA 4X4
Ruta del
Collsacabra Recorregut que permet contemplar tres belles esglésies romàniques del llevant d’Osona al bell mig del massís del Collsacabra: Sant Julià de Cabrera, al terme de Santa Maria de Corcó, i Sant Llorenç Dosmunts i Sant Joan de Fàbregues al de Rupit i Pruit.
LA RUTA Sant Julià de Cabrera: els seus orígens daten del s. XI. L’edifici romànic
Com arribar-hi: ens situem a la localitat de Rupit. Seguint la pista per on
resultà seriosament damnificat pels terratrèmols de 1425-1427. Mal-
discorre el GR-2, l’església es troba 2 km al S del poble, en una magnífica
grat haver sofert moltes modificacions, conserva una part de la seva
balconada que s’aixeca en una cinglera de l’extrem del Collsacabra. S’hi
estructura original, que consisteix en una nau coberta amb una volta
pot accedir en cotxe.
de canó reforçada per un arc toral i escapçada a llevant per un absis semicircular. S’ha de destacar també l’absidiola semicircular decorada amb arquacions llombardes, la porta principal amb un arc de grans dovelles i el campanar d’espadanya de dos ulls. Com arribar-hi: cal agafar la carretera C-153 de Vic a Rupit. Després del poble de Santa Maria de Corcó o de l’Esquirol, i havent creuat el pont de les Perxes, hi ha una pista a mà esquerra que en 3 km porta a l’església. Sant Llorenç Dosmunts: datada al s. XII, l’edifici original es conserva en gran part, ja que únicament fou suprimit l’absis romànic per un presbiteri rectangular al s. XVII. S’ha de destacar la pica baptismal de pedra romànica que hi ha entrant al temple a mà esquerra. El frontal que ornamentava l’altar de la petita capella de Sant Llorenç es troba actualment al Museu Episcopal de Vic. Com arribar-hi: cal continuar per la carretera de Vic a Rupit. Passat Cantonigròs, i aproximadament al km 28, abans de la casa pairal de les Viles, surt un caminet a l’esquerra que porta a l’església. Sant Joan de Fàbregues: edifici romànic d’una nau, tres absis i cimbori. Existia ja al 968. L’església fou refeta al s. XI i modificada després dels terratrèmols del 1427. Fou restaurada pels Amics de Rupit. Fou la primitiva parròquia de Rupit.
Redacció: Catalunya Aventura
52 Cataventura.cat
CATALUNYA AVENTURA - El Vol
El Vol de Muntanya
El vol de muntanya és una especialitat de vol que, com el seu nom indica, es practica en zones de muntanya i, principalment, en terrenys escarpats. Per a la seva pràctica s’utilizen altiports o pistes de muntanya que disposin de pendents d´entre el 5 i el 30%, i d’una longitud mínima d’uns 300 metres. En la majoria d’altiports, les instalacions i les infraestructures són mínimes, estant normalment constituïdes per una mànega de vent i per la corresponent senyalització de la pista d´aterratge. La pista d’aterratge sol estar ubicada en prats d’herba i en terrenys poc accidentats. També s´utilitzen els aeròdroms. Aquests tipus d’instal·lacions estan molt més acondicionades que els altiports, i normalment disposen de pista d’aterratge asfaltada, d’hangars, d’abastiment de combustible, i de freqüència pròpia i designador OACI (Organització d´Aviació Civil). Els pilots d´aquesta modalitat de vol obtenen la qualificació de pilot, efectuant els corresponents cursos de formació impartits per instructors de l´Associació de Pilots de Muntanya. Per a mès informació: www.apme.org (APME) Asociación de Pilotos de Montaña de España www.europemountainpilots.org www.aviador.net
Redacció Catalunya Aventura: Josep Maria Escofet i Jové · Fotografies: Àngel Ibàñez, Marlies Campi i Eduardo Forcada
54 Cataventura.cat
L´Àngel Ibàñez, actual President de l’APME, i la Marlies Campi, són
Els pilots que practiquen aquesta modalitat de vol redescobreixen el
els fundadors del “Centro de vuelo de montaña” de l´aeròdrom de
plaer de volar en llibertat, lluny de les exigents normatives que condi-
“Castejón de Sos” (Osca). Així mateix, són els fundadors de l´empresa
cionen la pràctica de l’aviació comercial.
“Aviación y Montaña S.L.”
El vol de muntanya exigeix als pilots una concentració permanent que els permeti, alhora que efectuen les maniobres de vol necessàries i pre-
Ara fa quinze anys que l’Àngel i la Marlies varen aterrar en aquest indret
cises amb rigor, poder gaudir del seu vol sense ensurts o contratemps.
del Pirineu aragonès amb els seus ultralleugers Quicksilver. Aterraven en
Els futurs pilots han de rebre la formació necessària i obligatòria mit-
un petit prat d’herba propietat d´en Gerardo, un vell amic seu que els
jantçant els corresponents cursos de formació que s’efectuen per a tal
acondicionava una pista perquè el poguessin anar a visitar sovint.
efecte, tant a nivell nacional com internacional.
L´Àngel es va aficionar a l’aviació ja de ben petit. Quan anava a casa de
A Europa existeixen més d’un miler de pilots de muntanya qualificats.
la seva àvia de Sabadell, veia aterrar les avionetes a l’aeròdrom que hi
Aquesta especialitat de vol es pot practicar durant tot l´any. Durant els
havia a la ciutat i...això el meravellava. Aquests records i experiències de
mesos d´hivern, les avionetes van equipades amb esquís, per tal de
la infantesa varen fer que, anys després, efectués els seus primers vols
facilitar les maniobres d’aterratge i enlairament en superficies nevades.
en ala delta. La seva companya, la Marlies, també és una apassionada del vol. La seva primera experiència, aprofitant que un amic seu la va iniciar en aquest món, va ser pilotant un ultralleuger. Des de llavors, va quedar meravellada per aquesta activitat, que s’ha acabat convertint en la seva passió. El contacte amb uns pilots francesos, amics seus, els va fer descobrir l’especialitat del vol de muntanya. Fins els anys 90, aquesta especialitat de vol només es practicava amb avionetes, així que, després d’haver experimentat i d’haver-se iniciat en ella, L’Àngel i la Marlies varen decidir treure’s la llicència de pilot privat. Així és com varen començar a adquirir experiència com a
pilots
professionals de muntanya, efectuant posteriorment cursos de perfeccionament a l´Escola Estatal Françesa d´ instructors de vol de muntanya. L´aeròdrom de Castejón de Sos es troba ubicat en un paratge natural de gran bellesa paisatgística. Concretament, a la comarca de la “Ribagorza Aragonesa”. La seva situació estratègica, propera a la frontera amb França, permet accedir en pocs minuts de vol a les pistes d´ aterratge de la vessant francesa, on es troba l´altiport de Peyresourde (Arieja), l´únic altiport dels Pirineus. Poder sobrevolar les muntanyes més altes dels Pirineus com ara l´Aneto, la Maladeta, el Posets, el Cotiella i el Turbon, i poder observar des de l’aire les glaceres, els recòndits llacs d´alta muntanya, els altius cims... tot sortejant collats a vista d´ocell, resulta una experiència tan sublim com inoblidable.
CATALUNYA AVENTURA - LA RUTA: EDITORIAL ALPINA
ELS ESTANHS DE BACIVÈR
2.337 m 2 h d’ascensió Desnivell: 477 m Dificultat: fàcil Època recomanada: estiu-tardor Itinerari ideal per fer amb raquetes de neu a l’hivern Des del pàrking de l’Orri (1.860 m) del Plan de Beret, a l’estació d’esquí de Baqueira-Beret, ens dirigim cap a l’E, passant per sota de l’edifici de la cafeteria, a la recerca d’uns grans blocs de roca, on comença el sender que s’endinsa al bosc de la vora esquerra de l’Arriu Malo. El camí s’enfila per un fort, però curt pendent, per arribar a un petit coll (1.870 m). El camí s’inclina lentament assolint un pla, ja fora del bosc. Davallarem uns metres fins a l’Estanh de Baish de Bacivèr (1h 30min) i seguirem un camí ascendent pel marge dret de la sortida d’aigües dels Estanhs de Naut, en direcció NW, que ens portarà als referits llacs (2 h). Per la tornada seguirem el mateix itinerari fins a l’Estanh de Baish de Bacivèr. Després prendrem el camí pel cantó dret del llac en direcció NE cap a la seva petita presa. Continuarem pel marge dret de l’Arriu Malo fins al punt de partida en el pàrking de l’Orri.
CATALUNYA AVENTURA - Bolets Comestibles
Bolets comestibles més freqüents a Catalunya El Camagroc També coneguda com rossinyolic, rossinyol de pi, misto, picornell de càrritx o rebozuelo anaranjado. Es pot collir entre els mesos d’agost i octubre. Aquesta espècie difícilment es confon amb una espècie tòxica, de manera que hi ha poques possibilitats d’intoxicar-se quan es busca camagroc al bosc. És un bolet que viu als boscos de pins, principalment el pi roig. Creix formant grans colònies a les molsoses obagues, per la qual cosa són molt fàcils de trobar.
El Rovelló També conegut com vinader, esclata-sang o Níscalo de sangre vinosa. És un dels més apreciats gastronòmicament. Sovint s’anomena rovelló a un altre bolet del mateix gènere, el pinetell. Es caracteritza perquè quan es talla surt un líquid de color vinós que sembla òxid -rovell- i en poc temps es torna de color verdós. Els bolets més joves tenen el barret convex, però a mesura que creix s’aplana i acaba en forma d’embut. Les làmines són fines, atapeïdes i decurrents pel peu.
El Pinetell Conegut també com rovelló-pinetell, níscalo, mízcalo. S’assembla al rovelló, Lactarius sanguifluus, però té la llet de color atoronjat que es torna verdosa quan es talla la peça. Té un barret de 5 a 15 centímetres, amb el marge invult en els exemplars joves. La cutícula llisa presenta cercles concèntrics de color ataronjat i vermellosos. Sovint presenta taques verdes, sobretot a les ferides. Les làmines inferiors són de color ataronjat podent presentar taques verdes. El peu, de color blanc puntejat de taronja viu, medeix entre 3 i 5 centímeters d’alt, i entre 1 i 3 centímetres de diàmetre.
Redacció: Catalunya Aventura
El Carlet Conegut també com escarlet o higróforo escarlata, es pot collir entre els mesos d’octubre i desembre. El Carlet contrasta amb les làmines i el peu més blancs. Té una carn abundant i compacta, fibrosa al peu, d’olor suau i gust dolç, a vegades una mica amargant. Creix en alzinars, rouredes i fagedes, en tota mena de sòls, amb preferència pels bàsics i els neutres. Fructifica a la tardor, generalment en grans clapades, que reben el nom d’escarleteres.
La Trompeta Conegut com trompeta de la mort, vaqueta negra, rossinyolic negre o orella d’ase, es pot collir entre els mesos d’agost a desembre. De color gris fosc o bru negrós, en forma de corn o d’embut profund (d’aqui el seu nom) que arriba gairebé fins a la base del peu, de marge estès, carn tenaç i aromàtica, amb la superfície himenial simplement rugosa. La seva carn prima i fibrosa difícilment es podreix. Es troba en boscos de planifolis en sòls silícics humits. Poden trobar-se formant erols a l’estiu i a la tardor.
CATALUNYA AVENTURA - ECO ALIMENTS
ELS FESOLS Un aliment amb propietats Redactor: Joan Serra Castilla
Novembre, gairebé a punt d’entrar al desembre... és temps de
La medicina tradicional xinesa relaciona els llegums amb l’element
batre. No, no!!!
No us penseu que anirem a batre el blat o la
aigua. Per tant, aquests regulen les glàndules suprarenals,
civada, o algun altre cereal. Això ja ho hem fet els mesos de juny
nodreixen els ronyons, i ajuden a regular els nivells d’aigua de
i juliol. Ara que estem a les portes de l’hivern, el que toca menjar
l’organisme. La digestió dels hidrats de carboni i dels llegums en
són plats de cullera, ben energètics i ideals per combatre el fred.
especial, comença a la boca.
Per tant, el que ara anem a batre són els fesols. De fesols n´hi ha de molts tipus i colors. N´hi ha de grans, de més petits, blancs,
L’ enzim que l’inicia és la ptialina, que és una amilasa . Aquesta és
vermells, negres, rossos, pigallats...
una de les raons per les quals és molt important mastegar bé quan mengem. Per tal de tenir una bona digestió, cal deixar actuar els
Phaseolus vulgaris és la espècie més coneguda del gènere Phaseo-
enzims naturalment. El que fa aquesta ptialina que es troba a la nos-
lus. Pertany a la família de les Leguminoseaceae . Són plantes anu-
tra saliva, és trencar les cadenes d’hidrats de carboni en sucres més
als, originàries d´Amèrica . És un dels aliments més antics cultivats
curts i de més fàcil assimilació. Si no fem la feina ben feta a la boca
per l’home. Es creu que el primer lloc on va ser cultivat, uns 7.000
i no deixem actuar la ptialina, aquesta feina l’haurà de fer l´amilasa
anys A.C, va ser al Perú . Al vell continent no el vàrem conèixer fins
pancreàtica del duodè. D´aquí els problemes de panxa inflada,
el retorn de Cristòfor Colom, tot i que Dioscòrides, en el llibre II, parla
gasos, incomoditat general derivada dels àpats ...
de Phasiolos, un llegum que probablement provenia de la Índia i que a arribat als nostres dies. Aquí, particularment el coneixem com a
Per tant, conclusió: S’ha de mastegar bé en cada cullerada.
caragirat, monget, fesolet, fesol menut (aquest darrer pertany a una altra espècie. Dolichos melanophtalmos) La llavor del fesol ja seca conté un 13% d’aigua i la resta és matèria seca. La majoria fècules, una bona proporció d’albúmines i, aproximadament un 2 % de greixos. El llegum tendre conté gairebé un 90 % d’aigua, un 3 % de matèries nitrogenades, i una mica més de l’ 1 % de sucres. Avui però, parlarem del llegum, el fesol sec. És un aliment que principalment conté hidrats de carboni, que ens aportaran energia de llarga durada. Ens aportaran també una quantitat important de proteïnes, tot i que els manquen alguns aminoàcids essencials que el nostre organisme no sap fabricar. Per tant,
Vigna unguiculata
aquests aminoàcids els haurem de prendre amb els aliments. Per contra, són deficients en metionina i cistina i tenen poc triptòfan. Si els combinem amb cereals però, podem obtenir una proteïna d’alta qualitat. La combinació de fesols amb algun cereal o bé amb llavors (pipes de carbassa, de gira-sol...) és una molt bona combinació. Similar a l’ingesta d’un bistec. És molt ric en minerals com el potasi, el ferro i el magnesi, factor que el fa interessant en casos d’anèmia. A banda, el magnesi és essencial per què la calcitonina faci bé la seva feina: ajudar a retenir el calci als ossos. És important també tenir en compte el contingut en fibra del fesol, que ens ajudarà a millorar el restrenyiment alhora que impedirà l’absorció de colesterol per part dels intestins, i actuarà en benefici de la flora dels mateixos.
Redactor Catalunya Aventura: Joan Serra Castilla
Phaesolus vulgaris
CATALUNYA AVENTURA - Llibres
Café amb Sal Autor: Juan Carlos Borrego
L’altre dia vaig agafar aquesta novel·la de Juan Carlos Borrego, ambientada a un refugi de muntanya. L’autor ens transporta a una història delirant, potent, on les pàgines passen volant. Un pederasta, un exmembre d’ETA, un infidel compulsiu i una dona excessivament gelosa, comparteixen refugi a una Cerdanya imaginària. De sobte, tot es torça. És evident que amb uns personatges tan tèrbols, la condició humana més vil aflori, abrupta i insaciable, i els situï a prop dels animals que no volen ser, però que d’alguna manera porten al seu interior. La novel·la va rebre el premi Ciutat de Mollerusa 2009 i, pel que veig, encara és una novel·la vigent. Un dels desencadenants que la converteixen en trhiller, és la visió de Catalunya i d’Espanya que tenen els seus protagonistes. Josep Maria Escofet. Col.laborador de Editorial Piolet i Catalunya Aventura
LES APPS DE L’ESPORT
Crònica de Muntanya Redactor: Albert Rubio
L’ART DE FER MITJA VOLTA Runkeeper ens presenta una evolució del seu pro-
Passes, passes petites i passes grans. Passes que ens porten aquí i allà,
ducte, amb un GPS integrat que ens marca el temps del
endinsant-nos al desconegut amb el desig perenne d’un doble viatge; el
recorregut i els quilòmetres realitzats, alhora que mitjan-
d’anada i el de tornada. Crec que cada vegada que surto a la muntanya sóc
çant un petit qüestionari en iniciar l’aplicació ens permet
més conscient de la importància del segon dels viatges. Com diu l’escaladora
saber després de cada activitat les calories eliminades.
Catherine Destivelle, “al cim només et puc fer un petó, per tal que un cop a
Runkeeper ens ofereix la possiblitat de controlar
casa, pugui fer-te el que falta”. Moltes vegades, en determinades situacions
diferents disciplines esportives, el running, trekking,
podem tendir a oblidar on és el veritable cim que hem anat a pujar. Sembla
BTT, entre d’altres. Tot amb un sofisticat mecanisme que
obvi que, en l’actual societat en què vivim, tots tinguem un gran concepte de
ens representarà mitjançant gràfics la nostra distància i
la nostra pròpia existència i volguem protegir-la a tota costa.
desnivell en l’activitat. Doncs bé, la realitat s’encarrega de recordar-nos constantment que, els La mateixa aplicació permet transportar les dades en
humans, per raons inexplicables, canviem d’actitud quan es tracta d’assolir
un ordinador i tenir els teus resultats ben guardats o
un objectiu que ens representi un repte. Amb això no critico la necessària
compartir-los a traves de les xarxes socials Facebook i
assumpció de riscos que el medi natural i la pròpia activitat ens obliguen
Twitter. Com a novetat estrella, també pots incorporar
a acceptar. Més aviat, assenyalo la facilitat amb què, en determinades
un pulsòmetre, que mitjançant el dispositiu mòbil et per-
situacions, assumim riscos irracionals per tal de tirar endavant amb allò que
metrà tenir moltes més dades dels teus entrenaments.
volem aconseguir.
Si tens dubtes de com desenvolupar el teu entrenament, establir la teva marca i sobretot ser perseverant amb tu
Que aixequi la mà qui no s’hagi vist en una o dues d’aquestes. Amb la fortuna
mateix, Runkeeper també té un entrenador personal,
que representa anar a la muntanya acompanyat gairebé sempre de gent
que mitjançant notificacions per sms o correu electrònic,
més gran i experta que un mateix i, fruit de les diverses “encigalades” (mot
te animarà a realitzar el teu propòsit i t’aconsellarà de
que ens agrada utilitzar per referir-nos als errors), vaig aprenent, mica en
com fer-ho .
mica, del valor d’una retirada a temps. Prenem la decisió que prenem, no serem ni millors ni pitjors muntanyencs. Això sí, millor prendre sempre la decisió correcta.
I és la dificultat que envolta el fet d’esbrinar el moment, la situació, el mode i el motiu real pel qual decidim fer mitja volta, el que converteix una simple presa de decisions en un art. Saber fins on es pot estirar la corda de les nostres capacitats i la dels nostres companys d’aventures, pot no resultar fàcil. És per aquesta raó que penso que no cal tibar la corda fins a límits en que aquesta hagi de demostrar la seva resistència, i que es millor pensar sempre que la presa d’una bona
CATALUNYA AVENTURA - INTERNET / APLICACIONS
decisió avui, serà el passaport per a l’activitat que farem demà.