Edita: Bike Univers S.L.U www.cataventura.cat Gerent: Josep Sais gerentadventuregirona@gmail.com
Directora Comercial: Marisol Segura 636 492 298
8 /Consells per córrer amb la Calor 14 /La L-Carnitina 18 /Escalada per Iniciats “RÀPEL” 22 /Barranquisme
adventurecomercial@gmail.com
28 /Vuitmils: Boriad Peak
Director de Continguts i Maquetació: David Colomer
33 /El País Jebala
adventuregirona@gmail.com
Cap de Xarxes Socials: Enric Rubio enriccataventura@gmail.com
Redactors:
Enric Rubio, Joan Serra, Antoni Argemí, David Colomer, Marta Vàzquez, Quim Carreras, Hanna Martinell, Laura Estrada, Albert Gironés i Departament de Comunició de la Generalitat de Catalunya.
37 /Muntanya i País ( Reflexions ) 39 /L’Entrevista: Quim Carreras 44 /Bateig de Submarinisme 47 /Itineraris: Zona Volcènica ( Garrotxa ) 49 /Ruta BTT 55 /Ruta Senderisme 57 /Canicross
Fotografia:
Enric Rubio, David Colomer, Albert Gironés.
Subscripcions: www.cataventura.cat Col.laboració:
Enric Rubio, Núria Tinto, Ajuntament de Girona, Anna Gonzalez, Albert Gironés, Dani Arran. Maquetació: Bike Univers S.L.U Impressió: I.Pagès. Dipòsit Legal: GI 903-2014
LA NOSTRA PASSIÓ DESDE 1949 FIGUERES C/ESPERANÇA, 12 T.972 503 858 GIRONA C/GEORGE STEPHENSON NAU 7 T.972 249 800
RECANVIS, ACCESSORIS, SERVEI DE TALLER, ETC.
motobici@olympiagrup.com
www.olympiagrup.com
CATALUNYA AVENTURA - NOTÍCIES Blanes serà la seu del Mundial de Raceboard 2014 el proper mes de setembre
La Federació Catalana de Criquet estableix la seva seu a la Casa de l’Esport de Barcelona
El Mundial 2014 de la categoria Raceboard (vela) es disputarà en
La Federació Catalana de Criquet ha ubicat la seva primera seu a la
aigües de Blanes del 22 al 27 de setembre, organitzat pel Club de
Casa de l’Esport, a la Rambla Guipúscoa de Barcelona, que és l’edifici
Vela Blanes, amb la participació de 130 regatistes de 23 països. Els
on ja tenen el seu local una trentena de federacions i entitats cata-
detalls de la competició es van presentar en un acte en què hi van
lanes, juntament amb la Representació Territorial de l’Esport a Bar-
intervindre el secretari general de l’Esport, Ivan Tibau; el director del
celona.
Patronat Costa Brava Pirineu, Ramon Ramos, i el president del club, Amadeu Nualart.
La seva presència a la Casa de l’Esport li permetrà continuar desenvolupant la seva activitat de promoció i competició del criquet, que està
També hi va participar el responsable d’aquesta classe de la Federació
experimentant un notable creixement en nombre de clubs i expansió
Catalana de Vela, Lluís Camacho, i el director esportiu del Club de Vela
territorial al nostre país. Això li va permetre fa dos anys passar d’unió
Blanes, Juan Miguel Aguirre, que van comentar els principals temes de
esportiva de clubs a ser federació, cosa que mostra la projecció i bon
logística de l’organització i el camp de regates.
seguiment a Catalunya d’aquesta modalitat esportiva, d’origen anglès
El campionat es celebrarà des de la categoria juvenil fins a la màster,
i precursora del beisbol.
tant masculina com femenina. El camp de regates serà un triangle que estarà situat al costat de la desembocadura del riu Tordera i a prop de la platja. Aguirre ha comentat que les dates són molt bones perquè uns dies abans acabarà a Santander el mundial de les classes olímpiques, i molts regatistes que competiran en la classe RS de surf de vela –olímpica– ja han confirmat que seran després a Blanes per disputar el mundial de raceboard.
Tarragona lliura la bandera dels XVIII Jocs Mediterranis 2017 a la Pobla de Mafumet, una de les seus de l’esdeveniment La representant territorial de l’Esport a Tarragona, Gemma Solé, va assitir al lliurament de la bandera dels XVIII Jocs Mediterranis Tarragona 2017 al municipi de La Pobla de Mafumet, que l’acredita com una de les seus d’aquesta important cita esportiva.
El Raceboard és una modalitat del windsurf que es practica sobre unes taules més llargues que les habituals i un pal mòbil que permet més eficiència per al regatista. Les competicions es caracteritzen pel gran nivell tècnic i estratègic, ja que és una modalitat que s’acosta més a la navegació amb barca.
Gemma Solé, membre del comitè organitzador dels XVIII Jocs Mediterranis Tarragona 2017, va participar a l’acte amb l’alcalde de Tarragona i president del comitè organitzador, Josep Fèlix Ballesteros; l’alcalde de La Pobla de Mafumet, Joan M. Sardà; el director general dels Jocs, Ramon Cuadrat, els també membres del comitè organitzador, Josep Acero i Maribel Rubio, i diversos regidors de l’Ajuntament de La Pobla de Mafumet.
Pàgina 6
La segona edició de la MoonRace, organitzada pel CAR de Sant Cugat, recapta més de 1.100 euros per al Parkinson
Barcelona acollirà el millor patinatge artístic sobre gel del món amb la celebració de la final de l’ISU Grand Prix 2014
El CAR de Sant Cugat va organitzar la segona edició de la MoonRace,
Amb aquesta competició, Barcelona acollirà per primera vegada a
la Cursa de la Lluna Plena, amb més de 1.100 corredors. Enguany, la
l’Estat espanyol el millor patinatge artístic del món.
prova ha incorporat la vessant solidària, cosa que ha permès recaptar més de 1.100 euros per a la lluita contra el Parkinson.
Després de les adaptacions corresponents, es construirà una pista de gel i un recinte amb grades per a una capacitat de 5.500 espectadors
La novetat d’aquest any és que la MoonRace ha destinat un euro de
a la sala polivalent de l’edifici del CCIB del Fòrum, situat en el districte
cada inscripció a la delegació de Sant Cugat de l’Associació Catalana per
tecnològic del Barcelona 22@. També s’hi habilitarà un ‘Skating Hall’,
al Parkinson, i la resposta dels participants ha estat molt bona, cosa que
un punt de trobada i un espai per a l’exposició d’empreses i patrocina-
ha permès aconseguir una recaptació de 1.140 euros.
dors del sector.
El secretari general de l’Esport, que també ha corregut la prova, i la tinent d’alcalde de Serveis a la Ciutadania de l’Ajuntament de Sant Cu-
La presidenta de la Federació Espanyola d’Esports de Gel (FEDH),
gat, Susanna Pellicer, van lliurar un taló amb aquesta quantitat a Esteve
María Teresa Samaranch, ha celebrat que aquest esdeveniment tingui
Sala, president de l’entitat. La voluntat del CAR és que la cursa tingui
lloc a Barcelona, i ha destacat que “és la primera gran prova del cicle
continuïtat i destinar cada any part de la inscripció a una entitat sense
olímpic del 2018. Vindran competidors que van ser campions olímpics
ànim de lucre de Sant Cugat.
a Sotxi i molts altres que han estat medallistes en el Campionat del Món”. D’altra banda, la tinenta d’alcalde de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports de l’Ajuntament de Barcelona, Maite Fandos, ha celebrat que aquesta prova reforci la projecció internacional de Barcelona com a ciutat d’esports d’hivern, pensant en la hipotètica candidatura per als Jocs Olímpics d’Hivern del 2026. Només els 24 millors patinadors situats en el rànquing del Campionat del Món poden acudir a aquest ISU Grand Prix 2014, que consta de sis proves més la gran final, que reunirà els sis millors de cada modalitat (homes, dones, parelles i dansa) a Barcelona després del pas previ per Chicago, Kelowna, Xangai, Moscou, Bordeus i Osaka.
El Parc Olímpic del Segre de la Seu d’Urgell acollirà la quarta prova de la Copa del Món de canoe eslàlom El representant territorial de l’Esport a Lleida, Josep Ramon Solsona, va assistir a la Diputació de Lleida a l’acte de presentació de la Copa del Món de canoe eslàlom (piragüisme) que es celebrarà al Parc Olímpic del Segre de la Seu d’Urgell durant els dies 1, 2 i 3 d’agost. Aquesta prova serà la quarta del calendari d’enguany. Les tres primeres proves de la Copa del Món de piragüisme han tingut lloc a Londres (Regne Unit), Ljubljana-Tacen (Eslovènia) i Praga (República Txeca). Durant els dies de la competició, les instal·lacions olímpiques albergaran els millors palistes internacionals del moment, de més de 30 nacionalitats. Pel que fa als esportistes catalans de la delegació estatal, hi participaran Alberto Diez-Canedo, Marta Martínez, Núria Vilarrubla, Dani Marzo i Jesús Pérez. La resta de palistes del combinat estatal són els bascos Maialen Chourraut, Irati Goikoetxea, Joan Crespo, Samuel Hernanz, Ander Elòsegi, Jon Ergüin, Aitor Gormendia, Miren Lazkano i Klara Olazabal.
Pàgina 7
CATALUNYA AVENTURA - CONSELLS
9 CONSELLS PER CÓRRER
AMB LA CALOR. NO PARIS!!! La calor és un dels pitjors obstacles que hi pot haver en el nostre entrenament. Però no tenim per què veure com la rutina de la nostra carrera es trunca amb les altes temperatures. T’ensenyem com esquivar la calor i no deixar de córrer.
BEU i beu Quan fa calor, cal beure almenys dos gots d’aigua més del que és habitual. Si vas a sortir a córrer aviat al matí, hidrata’t bé durant tot el dia anterior. La regla bàsica és que cal ingerir entre mig litre i un litre de líquid per hora d’exercici, o 90-180 cc de líquid cada 15-20 minuts.
Corre molt aviat o molt tard Alguns corredors queden per entrenar prop de les 5 del matí, per haver acabat just quan comença a clarejar, sobretot en zones on la temperatura normal al juliol / agost és de 38 º C. Si no pots (o no t’agrada) matinar, pots anar el més tard possible.
Planifica bé el teu entrenament Corre en un parc que tingui fonts d’aigua o en un recorregut que compti amb botigues d’alimentació. Una possibilitat és programar el teu circuit incloent llocs on poder omplir les ampolles d’aigua, o deixar alguna amagada en el recorregut. Una altra alternativa és fer una ruta circular i passar diverses vegades per davant de casa teva, deixant aigua o begudes esportives a la bústia.
Comprova la humitat No és la calor, sinó la humitat el que més afecta els corredors. Per exemple, al juliol pot haver-hi una temperatura de 37 º C a les 8 del matí en zones de la costa, però si la humitat arriba al 100%, patiràs molt més. L’aire humit redueix la capacitat del cos per refrigerar mitjançant la suor.
Porta el material adequat Quan corris a l’estiu, prova a utilitzar peces molt lleugeres de màniga llarga molt transpirables. La temperatura de la pell es mantindrà més fresca i el teu entrenament serà més agradable. La roba de color clar reflecteix la calor i si t’està una mica folgada, l’aire podrà circular millor. Les gorres són molt útils per a alguna cosa més que per protegir-te del sol. Prova a posar una mica de gel sota de la gorra. El seu efecte refrigerant dura fins a 40 minuts.
Aclimatar-se a la calor Les bones notícies són que el cos comença a adaptar-se a les altes temperatures en 3-4 dies, encara que potser tardi fins a dues setmanes a aclimatar-se del tot.
Redacció: Catalunya Aventura
Pàgina 8
Ves per l’ombra Si tens la possibilitat a l’estiu, recerca zones de canons o muntanyes on les temperatures són més fresques. Qualsevol moment que puguis passar a l’ombra serà un alleujament, per exemple, en estirar, en escalfar o fins i tot quan pares per beure.
Corre al teu ritme Deixa la marató per la tardor, ja que la temperatura òptima per a aquesta prova és de 12 º C, segons el Dr. David Martín de la Universitat de Geòrgia (Estats Units). Per cada 4 º C per sobre d’aquesta xifra, la teva marca empitjora un minut o més. En ple estiu no es pot pretendre anar al màxim com quan la temperatura és ideal.
Gaudeix de la teva carrera És estiu ... segur que tens vacances, així que posa’t unes sabatilles de córrer lleugeres, les teves ulleres de sol, uns pantalons curts i a córrer. Intenta fer distàncies més curtes. L’avantatge és que amb menys roba aniràs més lleuger. Prova de refrigerar-te corrent entre els aspersors dels jardins, donant-te una bona dutxa freda o un bany a la piscina o al mar... Gaudeix de les teves vacances i disfruta del teu running!!!
CATALUNYA AVENTURA - KITE SURF
AIGUA, COMETA I KITE SURF ELS INICIS!! El kite surf o anomenat també kiteboarding o flysurfing, és un esport de lliscament que consisteix en l’ús d’un estel de tracció, que tira de l’esportista per quatre o cinc línies, dues fixes a la barra, i les dues o tres restants passen pel centre de la barra i se subjecten al cos mitjançant un arnès, permetent lliscar sobre l’aigua amb una taula o un esquí del tipus Wakeboard dissenyat per a tal efecte. Encara que la pràctica d’aquest esport de manera estesa és molt recent, es té coneixement que des del segle XII, a la Xina i Indonèsia, s’usaven estels per arrossegar petites embarcacions. A principis de segle XIX, l’inventor britànic George Pocock va patentar un sistema de tracció amb estels per a carros i embarcacions. Va realitzar diverses proves i va batre diversos rècords. Els seus vaixells podien navegar contra la direcció del vent. Al novembre de 1903, l’inventor americà Samuel Cody va travessar a Canal de la Mànega navegant amb cometes. El 1970, l’anglès Peter Powel va inventar l’estel de dues línies, i va construir un estel en forma de delta amb la qual va navegar en petits pots. No és, però, fins a 1977 quan Gijsbertus Adrianus Panhuise patenta un sistema de navegació sobre una taula de surf traccionada per una espècie de paracaigudes, convertint-se així en el pare d’aquest esport. A Indonèsia és una cultura i un art, els dissenys són amplis i variats, en aquestes zones és on es troba la indústria de kiteboarding. Els protagonistes del Kite surf a l’estat espanyol El 26 d’agost de 2007, Gisela Pulido es va convertir per quarta vegada campiona del món, i en la seva primera temporada al circuit professional, a falta de dues proves per a la finalització del torneig.
Un altre referent a Espanya, és Abel Lago proclamant el 2007 campió del món en la modalitat d’onades al Kiteboard Pro World Tour. I el 2008, subcampió en la mateixa modalitat. També cal destacar com a protagonista del kite Surf a Espanya a Àlex Pastor (actualment el primer del rànquing PKRA en la modalitat de Freestyle). I a Álvaro Onieva, amo de la marca de taules Ride Clash que va estar diversos anys en el top 3 del Campionat del món (PKRA).
Redacció: Catalunya Aventura
Pàgina 10
BY EMOTIONS
SABEM QU UN EQ E TENS UIP
27 SETEMBRE
I PER A TO S T O TS T R E T B E O O T S . I . . D I GRANS MOL TA L S A DIV T I V I T E T ER P S E SI UN F S PER A Ó!
MÚS AT TIVIT ICA . AN C A . Ó I IMAC
____________________________________
+ INFORMACIÓ / INSCRIPCIONS w w w . d ra g o n b o a t b a nyo l e s . c o m
@dragon_banyoles Amb el suport de:
|
i n fo @ a g e n d a s p o r t s . c o m
/dragonboatbanyoles
Organitzadors:
|
Tlf.
972
@dragonboatfest
580
639
CATALUNYA AVENTURA - 180 Parcs Urbans
180 Parcs Urbans a Girona, la salut al teu abast! L’Organització Mundial de la Salut – OMS – adverteix que el sobrepès i l’obesitat són una de les principals preocupacions al voltant de la salut i alhora estan dins els deu factors que contribueixen a l’aparició de malalties cròniques que disminueixen l’esperança de vida i la seva qualitat. Per lluitar contra aquesta problemàtica, l’OMS recomana que realitzem de 30 a 60 minuts diaris d’activitat física moderada. Per aquest motiu, la Secretaria General de l’Esport a través de la seva Representació Territorial va acordar amb l’Organisme de Salut Pública de la Diputació de Girona (Dipsalut), treballar plegats en la promoció de l’activitat física regular entre els ciutadans de les comarques gironines. Tots dos ens fomenten l’activitat física amb diverses accions i, molt especialment, a través del programa de Parcs Urbans i Xarxes d’Itineraris Saludables (en el cas de Dipsalut) i del Pla d’Activitat Física, Esport i Salut –PAFES (Secretaria General de l’Esport). La prescripció de la pràctica d’activitat física des de les àrees bàsiques de salut, aconsellant l’ús dels Parcs Urbans de Salut i aconsellant tipus d’exercicis per fer en aquests equipaments adaptats a les necessitats de cada pacient, serà la nova recepta! És per això que s’estan realitzant sessions informatives dirigides al personal sanitari de les Àrees Bàsiques de Salut la demarcació de Girona.
Pàgina 12
Què són els Parcs Urbans? Es tracta d’equipaments emplaçats a l’aire lliure, a l’espai públic, oberts les 24 hores, els 365 dies de l’any. Serveixen per fer exercici físic moderat. Per promoure l’ús d’aquests equipaments, Dipsalut ha programat sessions d’exercici en grup dirigides per professionals especialitzats. La finalitat és ensenyar als usuaris a realitzar correctament els exercicis, donar a conèixer les possibilitats d’ús dels equipaments, adherir-los i transmetre’ls hàbits de vida saludables. Els Parcs Urbans de Salut tenen com a objectiu la salut i no el rendiment esportiu. Els aparells que formen aquests parcs estan enfocats a realitzar un treball de prevenció, millora i/o manteniment dels moviments necessaris per a les activitats de la vida diària per així millorar la qualitat de vida de les persones.
Els aparells que formen els parcs Urbans de Salut s’han dissenyat tenint en compte els següents criteris: • S’han escollit aparells que per fer treball analític ex: (glutis) i general ex: (el·líptica) • Estan pensats perquè els pugui utilitzar gran part de la població. • Són exercicis amb mínim impacte articular. • Estan pensats per respectar i millorar, en la mesura que es pugui, la higiene postural. • Tenen transferència positiva a les activitats de la vida diària. • S’han seleccionat aparells que ofereixin certa resistència al moviment per disminuir la velocitat d’execució i controlar-la. • Són moviments guiats i de fàcil execució. • Són aparells segurs (baranes de suport, material antilliscant, bores dels aparells arrodonides). Els Parcs estan especialment dirigits a adults i gent gran. Cada Parc Urbà de Salut compta amb un plafó general amb informació per utilitzar-lo correctament:
Objectiu principal: adquirir i reforçar els valors de salut associats a l’activitat física i que, a partir d’aquesta premissa, es prenguin decisions que facin la vida més saludable.
Pàgina 13
CATALUNYA AVENTURA - L-carnitina
La L-carnitina,
més que per un cos 10! Tenim 40, 80, 120 quilòmetres per endavant, ja sigui corrent, caminant o en bici, i el que més ens preocupa és si tindrem prou energia per completar el nostre objectiu. Fins ara, tots els esportistes de fons, ja fossin maratonians, ciclistes, o triatletes basaven el seu rendiment els dipòsits de glucogen que tenien, vaja, la reserva d’energia muscular. Realment és imprescindible tenir un control d’aquesta energia, i s’ha ‘‘d’ensenyar” al múscul, a gestionar -la. Però el glucogen no és l’única font que té el cos per fer que el nostre rendiment sigui correcte. Per què dic això? Perquè quan parlem d’esports de resistència, hem de pensar que s’activa una via d’obtenció
Així doncs, la L-carnitina, que la majoria de gent està utilitzant per
d’energia basada en el consum dels greixos.
perdre pes, no és simplement una eina per definir el cos, és molt més que això.
Els greixos o lípids es troben emmagatzemats al múscul i al teixit
L-carnitina que contribueixen a augmentar el seu rendiment físic. Però
subcutani en forma de triglicèrids, i representen una reserva gairebé
també per a persones que pateixen debilitat dels músculs cardíacs i
inacabable d’energia.
malalties coronàries es recomana un complement nutritiu a base de L-carnitina. El cor necessita rebre constantment energia, per això és
El procés d’utilització de greixos és més lent, i passa per diverses fases:
especialment important per als músculs cardíacs que rebi la L-carnitina suficient. La importància de la L-carnitina per al metabolisme dels
Mobilització (es trenquen els TGs guardats), Circulació (transport dels
músculs es basa principalment en l’aspecte dels esforços continus.
AGs cap al múscul), Captació (entrada dels AGs al múscul), Activació
Com el cor ha de fer una funció especial treballant sense pausa, la L-
(increment del grau energètic dels greixos), Translació (entrada dels
carnitina actua com a factor de protecció del cor.
greixos a les mitocòndries, que són els orgànuls que produeixen energia, vindrien a ser els pulmons dels músculs, és a dir, els que li aporten
La L-carnitina té també una funció depuradora. Elimina de manera
oxigen i energia), Beta-oxidació, Oxidació mitocondrial.
efectiva de les cèl·lules substàncies no desitjades com les matèries tòxiques del medi ambient. Les substàncies nocives poden d’aquesta
Però el que hem de destacar és que:
manera ser eliminades més ràpidament de l’organisme a través dels òrgans secretors.
•De cada 3 àcids grassos (unitats dels greixos) s’obtenen 441 ATP (que és la moneda energètica, per tant obtinc molta més energia que
El consum de L-carnitina com a suplement, és una garantia de rendi-
amb el glucogen, del qual obtinc entre 30 i 38 ATP o monedes).
ment en activitats físiques prolongades, ja que facilitem que el múscul pugui reservar una mica el glucogen, i usar el greix. És important
•Que el cos utilitza la L-carnitina, com a camió per transportar el greix
destacar que tots al cos, tenim l-carnitina, però el que aconseguim
fins al múscul, incrementant aquesta circulació, per tant segons la
prenent suplements a base de carnitina, és millorar aquest trans-
quantitat de L-carnitina que tinguem, la fase de circulació serà més
port. Per notar aquest increment, el consum ideal és de 1500 mg de
o menys activa.
L-carnitina.
Quin suplement escolliria?
endarrereix l’aparició de la fatiga, gràcies a aquesta millora del
Moltes vegades el nostre rendiment s’incrementa, a part
bombeig i la irrigació
de gestionar el consum de greixos, millorant el bombeig d’oxigen
sanguínia. Aquest increment de NO s’obté consumint un suplement
muscular, és a dir, millorant la respiració del múscul, això es pot
com ara el NitricPower, que és una combinació de sals de L-arginina i
aconseguir potenciant la formació d’una substància que es diu
L-malato.
Òxid Nítric (NO). El NO millora l’aportació dels nutrients a la
Recomano a totes les persones que feu activitats de llargues
musculatura, per tant, incrementa el rendiment, la recuperació i
distàncies que el proveu, per millorar el vostre rendiment.
Redacció: Laura Estrada Ocaña / Responsable tècnica de les Botigues NANA · Diplomada en Nutrició i Dietètica
Pàgina 14
CATALUNYA AVENTURA - LA FLORA DE CATALUNYA
Tot un privilegi a protegir. Posidònia Oceànica
Per tercer any consecutiu s’ha observat la floració d’un dels
Els prats de posidònia són l’equivalent als boscos de terra,
boscos marins més emblemàtics de Catalunya:
que acullen una gran quantitat de vida i constitueixen per
els prats submarins de la Posidònia oceànica.
ells mateixos importants i complexos ecosistemes amb un ampli ventall de funcions ecològiques. Són llocs de repro-
Aquesta abundant floració de Posidònia Oceànica s’ha de-
ducció i protecció de moltes espècies.
tectat a l’Àrea Protegida de les Illes Medes, un dels més
A més estabilitzen la dinàmica de sediments, produeixen
ben conservats de tot el litoral, especialment gràcies a
matèria orgànica i oxigenen l’aigua. Tot això els converteix
l’erradicació dels principals factors de regressió d’aquests
en importants bioindicadors del medi marí.
ecosistemes. Encara que els impactes negatius per aquests ecosistemes Aquesta planta, la Posidònia oceànica, no floreix cada any,
són els mateixos a tot el litoral català, a la Costa Brava, en-
sinó cada cert període de temps. Els experts encara no han
cara es veuen més afectats per les àncores de les embar-
pogut determinar exactament les causes. Com a fet excep-
cacions d’esbarjo, ja que els prats de Posidònia submarins
cional, enguany s’observen flors per tercer any consecutiu.
se situen en les aigües calmades de les cales, cosa que no
El passat hivern es va observar una floració a les costes de
succeeix a l’Àrea protegida de les Illes Medes.
Palamós i a l’estiu del 2003 es va observar la floració en diversos punts de la costa catalana. Els biòlegs reconeixen
Gràcies al finançament de la Direcció General de Pesca i
que encara sabem poc sobre aquesta planta i els seus
Afers Marítims del DARP, des de 2002 el CRAM realitza im-
mecanismes de reproducció, però és evident que la floració,
mersions periòdiques en 41 punts d’estudi al llarg del litoral
necessària per a l’expansió d’aquesta planta, és un senyal de
català i desenvolupa activitats d’educació ambiental a les
millora d’aquest ecosistema protegit.
poblacions més pròximes a les prades de posidònia.
ha
La tenim aquí i s’ de protegir
Redacció: Catalunya Aventura
Pàgina 16
DESTRESES TÈCNIQUES El Ràpel Hi ha moltes raons per rapelar, com recuperar material de la paret, baixar fins a una via, baixar per ajudar un company. També hi ha molts elements que s’han de tenir en compte abans de començar a rapelar, com l’equipament que tinguis a mà, la disponibilitat d’ancoratges, la llargada de la corda en relació a la distància que es vulgui baixar, etc. Rapelar és una de les activitats més perilloses que realitzem a la muntanya, i necessitem repassar a consciència tots els punts rellevants abans d’emprendre un descens.
REPELAR SENSE ARNÈS El ràpel sense arnès potser és necessari si et trobes en plena muntanya amb només una corda i potser una cinta o dues, com quan sortim d’excursió per terrenys escabrosos o nevats. Encara que sovint sigui tan senzill com lliscar paret avall amb la corda corrent entre les mans, hi ha mètodes que permeten molt més control. Ens estem referint, per exemple al ràpel clàssic, en aquesta descripció que veus a continuació pots fer-te una idea.
DESCRIPCIÓ: Passa una cama per sobre de la corda i agafa-la per darrere teu. Després passa-la per davant del pit, sobre l’espatlla esquerra i diagonalment cap avall per l’esquena i sota l’aixella dreta, amb una volta al voltant del braç dret i subjecta-la amb la mà dreta. La mà esquerra subjecta la corda en el punt en que desapareix sota l’engonal per ajudar a mantenir l’equilibri. Nota: per comprendre millor la descripció mira l’exemple.
Ràpel Clàssic
Ràpel Clàssic de doble corda
Pàgina 18
Ràpel amb Arnès És la forma més habitual per baixar perquè és un mètode còmode i segur. En l’anell de cinta cosida, és on se sol muntar qualsevol descensor. La majoria dels dispositius de fre també serveixen per rapelar, per la qual cosa s’estalvia material. Per al ràpel d’un grup d’alpinistes se sol usar un gran descensor en forma de vuit, concebut per dissipar amb rapidesa la calor gràcies a la seva àmplia superfície, per la qual cosa és òptim per aquesta tasca. No obstant això, són pesats i no se solen veure en l’arnès dels escaladors tècnics llevat que també s’utilitzin com a dispositius de fre. També s’usen alguns descensors mecànics com el Grigri i el nus dinàmic. En el maneig del ràpel és important que el cos adopti la posició correcta en rapelar. Deixa que l’arnès assumeixi tot el seu pes, i que la mà només controli la velocitat del descens. Encarat a la paret amb les cames estirades i els peus separats a l’amplada dels malucs. El tronc i el cap han d’estar relaxats i alçats, sense inclinar cap endavant.
Pàgina 20
CATALUNYA AVENTURA AVENTURA -- Reportatge Reportatge // Barrancs Barrancs ii Canyons Canyons CATALUNYA
Barranc de les Anelles Redactor: Albert Gironés
Introducció A la zona de la Catalunya Nord, als Pirineus Orientals francesos tenim
En aquest punt trobem a la dreta una canal on ens podem escapar en
una bona zona per la pràctica del barranquisme i bastant a prop de casa
cas de necessitat i ens porta directament al segon cotxe.
nostre, alguns d’ells combinables per fer dos barrancs en un mateix dia, Salt de Maria Valenta, Salt del Pi, Mas Calsan, Cascada de Boussous.
Seguim baixant amb alguns ressalts més i la propera gorga podem fer
Un dels més freqüentats és Les Anelles, molt aquàtic i esportiu amb
un salt de 5 metres, tobogan o fer ràpel. La gorga de recepció és pro-
salts i tobogans. Es troba dins la província de Ceret- Le Perthus a molts
funda i ben formada, donant pas al següent tobogan de 12 metres molt
pocs quilòmetres de la frontera i Catalunya.
espectacular amb instal·lacions de ràpel a cada costat. La recepció es fa amb una gorga bastant gran i profunda en la que els més experts poden fer un salt remuntant pel costat esquerre agafant alçada a poc
Descripció del barranc Barranc molt encaixonat amb parets altes i aquàtic. Porta aigua tot l’any encara que a l’estiu baixa molt el cabal. A la primavera pot portar molta aigua, ja que té una conca molt amplia per recollir l’aigua. Té dos passos molt estrets on cal anar molt amb compte quan porta molta aigua. A l’inici del barranc hi ha indicador de cabal amb marca vermella quan va molt passat d’aigua. Iniciem amb un tobogan de 2 metres i després d’una gorga un trobem un passa mà de cable per acostar-nos al primer ràpel que és el més llarg i que es pot fraccionar a la meitat, ràpel de 16 i ràpel de 12 metres. Des de la cornisa de la segona instal·lació es pot saltar a la gorga però és un salt una mica tècnic, ja que s’ha de saltar per sobre de la panxa que fa la roca amb fort impuls. La gorga de recepció és molt gran i profunda. Seguidament tobogan de 5 metres ajudats per una corda per controlar la sortida. Caminem pel riu amb diferents ressalts i destrepes. En aquest tram a la dreta hi ha un canal que ens pot servir d’escapament en cas necessari. Més endavant trobem un dels primer passos estrets que inicialment sembla tobogan però que amb caball es perillós .Es pot destrepar sense problemes pel costat esquerre i que amb molta aigua hi ha una instal·lació de ràpel a l’esquerra. Un tobogan de 4 metres que va a parar a la gorga de recepció del pròxim salt de 6 metres que opcionalment podem anar a buscar per realitzar-lo remuntant per una rampa de roca, ajudats d’una corda. Seguidament un tobogan de 10 metres que es pot destrepar. Nedem la gorga fins al segon pas estret on hi ha un ràpel de 8 metres una gorga i un tobogan de 2 metres . Arribem a una petita platja amb una gran badina i un arbre inclinat on remuntant pel costat esquerre poden realitzar un salt de 8 metres des d’una rapissa instal·lada amb un cable.
Redacció: Albert Gironés
Pàgina 22
a poc fins fer un salt d’11 metres. Hem d’anar en compte, ja que per agafar posició per saltar és una mica delicat. Abans hi havia una corda per agafar-se per realitzar el salt en més seguretat, ara no està equipat. Si fem el tobogan des de dalt, l’adrenalina està assegurada, ja que la sensació de velocitat és molt gran. La recepció a l’aigua és espectacular. Seguidament petit tobogan de 2 metres i seguim baixant el riu amb precaució, ja que rellisca molt. Trobem destrepes, blocs de pedra i formacions de roca. En un d’ells l’aigua es filtra formant una petita cova que es pot baixar ajudats d’una corda amb nusos que normalment està instal·lada en el costat esquerre del riu i surt a l’altre costat obligant seguidament a fer un destrepe amb oposició o instal·lar un ràpel. Ara les parets s’estrenyen formant un passadís amb pedres i badines fins a arribar a una zona mes tupida d’arbres i donarem per finalitzat el barranc i podrem equipar-nos per iniciar el retorn. Aquest barranc va ser re equipat en dues ocasions per l’Albert Gironès amb nombrosos salts i una mini ferrada que donava l’opció de repetir el tobogan final de 12 metres i retornar amb la ferrada fins la a platja i sortir pel canal equipada directament al cotxe i estalviar-se una bona patejada. Els dos cops va ser desfeta pels bombers de la zona i encara no se’n saben exactament les causes.
Com arribar-hi Deixarem l’autopista AP-7 a la sortida de Ceret – Amelie Les Bains. Una vegada arribats a Ceret i creuant el pont del Diable agafarem la D-13 F. Primer passarem per davant de la Gendarmerie girem a la dreta a un pàrquing gran a l’esquerra i la propera cruïlla a la dreta per un carrer molt estret que sol i passa i cotxe, direcció a Les Illes i Font Frede i Terrases du Solei. Del poble al 2º pàrquing hi ha 5,3 KM. La carretera és virada i estreta i en una corba d’esquerres molt tancada trobem uns contenidors, un banc i un postal elèctric. Aquí deixem un dels cotxes si volem fer combinació. Seguim per la carretera i aproximadament a uns 2,1 Km hi ha una petita recta amb uns arbres a la dreta on en els dos costats trobem lloc per aparcar. Aquest és el segon pàrquing si anem amb dos cotxes o si solament disposem d’un cotxe. Remuntem la carretera i a 150 metres a la dreta, després d’haver passat un pont, un camí en baixada ens porta al riu. A la meitat hi ha una bifurcació, però és indiferent, ja que els dos camins porten al riu.
Retorn Pel costat esquerre del riu, anem baixant fins que el creuem a l’altre costat. El camí s’enfila una mica i a pocs metres una bifurcació a l’esquerra i vorejant el riu arribem a mas Soler, donant la volta pel costat dret i arribar a una pista que ens porta al primer cotxe. Si només anem amb un cotxe, en la bifurcació prenem camí a la dreta amb marques blaves que s’enfilen fins a la carreta i per la dreta a pocs metres ens porta al cotxe.
Informació del Barranc Signes: RP.. = Ràpel Signes: R = Resal Acotació: V4 · a4 · II Desnivell: 220 metres Recorregut: 2000 metres Tipus de Roca: Gneis Número de Ràpels: 11 Cordes: 2 de 30 metres Horaris: 2 hores a 2:30h, segons el grup i caudal. Retorn d’un vehicle 35 minuts Retorn de 2 vehicles 20 minuts Equipament: Parabols i químics
CATALUNYA AVENTURA - Vall de Llémana
SENDERISME I BTT A LA VALL DE LLÉMENA, LA GRAN DESCONEGUDA...
La Vall de Llémena és la gran desconeguda de la Costa Brava, un es-
Maria de Finestres, Sant Grau o Santa Afra, entre d’altres.
pai de paisatges rurals i naturals que sorprèn als seus visitants per la seva proximitat a la ciutat monumental de Girona. A tan sols 7 km
Dins del turisme actiu, la Vall de Llémena se suma a noves modalitats
de la capital gironina, el visitant descobrirà un territori divers, amb
i activitats que estan agafant força al nostre país, com l’orientació o
una àmplia xarxa de camins i senders per practicar el senderisme o la BTT fins als principals atractius de la vall. Aquest territori forma una unitat geogràfica natural al voltant de la riera de Llémena i els seus afluents que transcorren per quatre municipis de dues comarques
el geocaching. Al municipi de Sant Gregori podreu gaudir d’un circuit fix de 10 controls per entrenar i practicar l’esport de l’orientació en plena natura a l’entorn de la riera de Llémena i del riu Ter.
diferents: Sant Martí de Llémena, Canet d’Adri i Sant Gregori, dins de la comarca del Gironès; i Sant Aniol de Finestres a la comarca
El mapa específic es pot descarregar a la web del centre BTT de Sant
de la Garrotxa.
Gregori. Alhora, la Vall de Llémena és un indret on s’hi poden trobar
En el seu conjunt hi trobem més d’una desena d’itineraris de petit recorregut i aptes per a tots els públics, i quatre itineraris de BTT que sumen un total de 50km. Però si el que es busca és caminar o pedalar una mica més, us proposem recórrer el camí ral de la Vall
diferents geocachings repartits per diferents racons emblemàtics, amb més de 70 geocachings diferents arreu de la vall. El geocaching és una nova manera de fer turisme i esport tot buscant tresors amagats i ben camuflats en l’entorn amb l’ajuda del mòbil o un GPS.
de Llémena, l’antiga via que unia Girona amb les Planes d’Hostoles i que ressegueix tota la Vall en un recorregut lineal de 30 km fins a
I per a aquells que els hi agrada mullar-se, tenim el caiac o el trek-
Sant Aniol de Finestres.
king aquàtic. Al terme de Canet d’Adri s’ha inaugurat recentment
A través d’aquesta xarxa de camins podrem apropar-nos als di-
l’activitat de trekking aquàtic, una experiència molt divertida de la
versos atractius que ens ofereix la Vall, tal com els seus volcans,
mà de l’empresa Aventura Girona. Aquesta activitat permet experi-
n’hi ha fins a sis, i els més coneguts i accessibles són el Puig de la
mentar la baixada de la riera de Canet per un tram d’1km de recor-
Banya del Boc, el Clot de l’Omera i el Volcà del Puig d’Adri. També
regut al llarg de gorgs i racons únics que només es poden descobrir
hi trobem propostes per arribar fins a la Serra de Finestres (dins del
endinsant-se dins de la riera. I ja a la part baixa de la vall , a Sant
Parc Natural de la Garrotxa), a les muntanyes de Rocacorba i el seu
Gregori, el riu Ter ens ofereix la possibilitat de descobrir el seu en-
santuari (PEIN), o als imponents cingles de Sant Roc i Rocafesa, que
torn de ribera damunt del caiac. La proximitat de Sant Gregori amb
mereixen una visita turística tant per les vistes que ofereixen com
Bescanó i Salt, permet poder gaudir tant de la tranquil·litat del riu,
per l’entorn natural que s’hi conserva.
a la zona del pont de la barca de Sant Gregori, com de l’aventura del parc d’aigües Braves de la Pilastra a Salt.
Recórrer la Vall a peu o bicicleta pels seus camins ens aproparà, alhora, al seu patrimoni. Més d’una quinzena d’esglésies, capelles i
Diverses empreses de la zona ofereixen aquesta activitat que es pot
ermites conformen el patrimoni romànic de la vall, que s’estén arreu
contractar a través del centre BTT de Sant Gregori, obert tots els
dels seus pobles, i on no es pot deixar de visitar l’església preromàni-
caps de setmana d’estiu i que funciona com a punt d’informació a la
ca de Sant Pere de Llorà, el santuari de Rocacorba, l’església de Sant
vall (www.stgregori.com/centrebtt).
Pàgina 24
Església de Sant Pere de Llorà
Font de la Torre Camí Ral
CATALUNYA AVENTURA - Vall de Llémana Senderisme: La ruta de les fonts de Sant Gregori Sortirem del centre BTT de Sant Gregori i travessarem el pont sobre la riera de Llémena per agafar el camí a l’esquerra que ressegueix la riera i el Ter. Continuarem per aquest camí fins que, poc després de deixar el pas
Punt de sortida: Centre BTT de Sant Gregori Punt d’arribada: Centre BTT de Sant Gregori Longitud: 13,62 km Durada: 4h Desnivell: 80 metres Grau de dificultat: Fàcil
de la Pilastra, trobem la carretera asfaltada. L’agafarem a l’esquerra fins arribar a una bifurcació tot just davant del pas de la barca amb Bescanó. En aquest punt seguirem a la dreta, sense agafar el camí de terra que segueix tot recte. Passats cinc-cents metres trobarem un camí a la dreta que ens porta a l’edifici de la font picant de can Coromines. Continuarem pel camí que s’enfila al costat dret, fins trobar un corriol senyalitzat que mena fins a la font del Raig. En aquest punt el camí continua fins trobar l’asfalt on caldrà, primer, baixar a la dreta i, tot seguit, tombar a l’esquerra, fins arribar al veïnat de l’Església on està senyalitzat el camí per arribar a la font picant de Can Verdaguer. Des de la font agafarem un corriol que mena directament a una pista que seguirem per la dreta i que ens porta de nou al Veïnat de l’església. Per tornar al punt de sortida caldrà seguir la carretera asfaltada en direcció esquerra i agafar el camí que uns metres més amunt surt a la dreta i porta a l’antic molí fariner que avui dia funciona com a restaurant. Anirem seguint el camí paral·lel al Llémena fins arribar a una bifurcació de camins, on cal prendre el de la dreta i seguir recte avall fins arribar al veïnat de l’Argelaguet on retrobem l’asfalt. En aquest punt caldrà seguir a l’esquerra fins retrobar el punt de sortida. Llocs d’interès: Font de can Coromines, font del Raig, font de can Verdaguer, castell de Sant Gregori, església parroquial de Sant Gregori, paisatge de ribera.
PROFESSIONALS DE LA REPARACIÓ! VENDA DE MOTOS MULTIMARCA
C/ Figuerola,49 · 17001 Girona · Tel. 972 20 53 15 info@motoscasademont.com
www.motoscasademont.com
Pàgina 26
BTT: De Sant Gregori al cim de Sant Grau Aquesta ruta transcorre pel municipi de Sant Gregori, amb sortida des del Centre BTT Sant Gregori i recorregut al llarg de diversos punts d’interès natural i patrimonial del municipi. Gran part del recorregut inicial transcorre paral·lel a la riera de Lémena fins arribar a l’aiguabarreig (punt on s’uneix la riera de Llémena amb el riu Ter). En aquest punt el traçat continua resseguint la llera del Ter, passant per la Font de Can Perris fins a prop de Constantins on s’inicia la pista
forestal que s’ enfila fins a la muntanya de Sant Grau (495 m.). Al
cim podrem gaudir d’unes vistes espectaculars des de l’ermita i observar les restes del Castell de Tudela. El descens per la vessant de Ginestar ens porta per una ràpida i tècnica pista forestal, passant pel forn de calç, punt on ja planejarem passant pel nucli de Ginestar i de nou resseguint la vora de la riera de Llémena fins arribar a la Pineda i al Centre BTT. Aquest recorregut transcorre per pistes forestals i camins amples però té forts pendents de pujada i baixada. I alguns trams més tècnics de baixada. És indispensable portar casc de bicicleta i avituallament líquid i sòlid pel recorregut. Llocs d’interès: Muntanya i ermita de Sant Grau, l’Aiguabarreig, nucli de Constantins, font de can Perris, forn de calç de can Comalada.
Punt de sortida: Centre BTT de Sant Gregori Punt d’arribada: Centre BTT de Sant Gregori Longitud: 22 km Durada: 3h Desnivell: 500 metres Grau de dificultat: Difícil
Broad Peak LA MÉS ALTA DEL PAKISTAN
Si comptéssim tots els vuit mils de la Terra, el Broad Peak seria el número dotze. Amb una alçada de 8.047 metres és proclamada la muntanya més alta del Pakistan, la seva situació geogràfica es troba entre la frontera de Xina i Pakistan, aproximadament a 8 quilòmetres del K2. El nom de Broad Peak, ve donat per l’alpinista Martin Conway durant l’expedició del 1892. Durant molt temps s’ha intentat buscar el nom originari o local de la muntanya, però la recerca sempre ha estat nul·la, per aquest motiu es va decidir traduir literalment Broad Peak al “Balti” i el resultat va ser P’alchan Ri o P’alchan Kangri. Són noms que no van destacar en el seu dia, per aquest motiu el Broad Peak, segueix sent el nom que va escollir Martin Conway. La primera temptativa de coronar el Broad Peak va ser l’any 1954 per l’alpinista Karl Herrligkoffer, ell i el seu equip intentaren l’ascensió a la tardor, però les primeres tempestes d’hivern els obligaren a retirar-se quan estaven a 6.900 m. Però l’any 1957 es va aconseguir la primera conquesta del cim, va ser concretament el 9 de juny per una expedició austríaca dirigida per Marcus Schmuck. Era una expedició lleugera, amb dues cordes i sense oxigen. A primers de maig van arribar a Concòrdia i van preparar la pujada per l’aresta oest. El 21 de maig van muntar el primer camp base a 5.800 m i el segon a 6.400 m. Sense perdre temps el 28 de maig van muntar el tercer camp base a 6.950 m i el matí següent van intentar realitzar la conquesta del Broad Peak, però van haver de retirar-se per no controlar els temps de l’expedició.
Marcus Schmuck ( a la dreta ) Després d’uns quants dies, van tornar a pujar al campament tres i el matí següent, a les 3h 30’ van començar de nou la pujada al cim i ho van aconseguir, van arribar a les 17h de la tarda.
ALTRES ASCENSIONS La història del Broad Peak porta moltes ascensions a la seva esquena, la primera ascensió al cim central va ser realitzada per una expedició polonesa dirigida per J.Ferenski l’any 1975. Dels sis alpinistes que van pujar al cim només dos van arribar a baixar, les condicions meteorològiques van portar la mort a la major part de l’expedició. La primera ascensió Catalana va ser l’any 1981 a càrrec d’Enric Pujol, que va morir durant el descens. Posteriorment, l’any 1983 2 poloneses, Anna Czerwinska i Krystyna Palmowska van aconseguir realitzar la seva primera ascensió íntegrament femenina. L’any Olímpic el 1992, l’Òscar Cadiach, Enric Dalmau, Lluís Ràfols i l’italià Alberto Soncini, van realitzar amb èxit la seva primera culminació al cim del Broad Peak.
Òscar Cadiach
Un vuit mil no només et pertany quan has tornat a baix, mentrestant tu li pertanys a ell. [Kurt Diemberger]
CATALUNYA AVENTURA - EL REPTE
REPTE CEBE WWW.RETO-CEBE.COM Que és el repte CEBE? Us presentem el nou repte Cébé, el més dinàmic i amb el qual pretenem donar visibilitat a una malaltia que afecta centenars de nens, la pell de papallona. També és el repte més vinculat a l’esport perquè pots convertir els km normals dels teus entrenaments i curses en Km solidaris. Per aconseguir-ho hem creat un projecte utilitzant la plataforma iWopi, una xarxa social per a esportistes solidaris, perquè tots els que cregueu en el canvi social, pugueu contribuir amb la causa. Aquí us expliquem com donar-nos els vostres quilòmetres. Aquests Km els destinarem a DEBRA, una fundació espanyola que fa anys ( que... ) dona suport a les persones i les famílies afectades per Pell de Papallona (tècnicament Epidermolisis Bullosa). Aquesta malaltia és molt poc coneguda, de moment no té cura, i provoca una extrema fragilitat en la pell, arribant fins i tot a provocar ferides que dificulten enormement la mobilitat i l’activitat quotidiana. És per això que DEBRA, no només ofereix la seva ajuda als afectats, sinó que intenta promoure la investigació per poder anar limitant els efectes de la Pell de Papallona. En primer lloc el que ens van demanar és que els ajudéssim a donar a conèixer aquesta malaltia, ja que gairebé ningú la coneix i això dificulta, no només el suport a la investigació mèdica, sinó que també condiciona el dia de les persones afectades. I en segon lloc, anem a transformar els vostres KM en ulleres infantils per donar-les a les 9 botigues solidàries que tenen per tota la Península i la recaptació de la seva venda anirà íntegrament a DEBRA. Per a això realitzarem una etapa de suma de KM per a cada botiga. Però et necessitem per poder materialitzar aquesta ajuda! A més de la donació de Km, la teva aportació serà encara més valuosa si la comparteixes en els teus cercles socials. D’aquesta manera augmentem la conscienciació social d’aquesta malaltia i reduirem les possibles discriminacions. Perquè per poder canviar realment les coses no només poden estar implicades les fundacions i les marques, sinó que es necessita la col·laboració de gent com tu.
UNEIX-TE JA AL REPTE CEBE 2014! www.reto-cebe.com
Catalunya Aventura us vol fer partícips d’aquest repte, però amb un concurs molt diferent. Catalunya Aventura ha obert un concurs de relats breus de vivències, successos, històries o aventures reals que hagis viscut, practicant el teu esport d’aventura. El relat guanyador, apareixerà publicat en la pròxima edició del mes de setembre, però això no és tot. El guanyador del relat també tindrà unes ulleres esportives CEBE, perquè segueixi practicant el seu esport estrella.
Envia’ns el teu relat abans del 25 d’Agost i entraràs automàticament a participar del Repte Cebe amb Catalunya Aventura.
adventuregirona@gmail.com www.cataventura.cat
Pàgina 31
CATALUNYA AVENTURA - Rif Occidental
EL PAÍS JEBALA ( Rif Occidental )
Redacció i fotografia : Josep Maria Escofet i Jové
S’anomena País Jebala (Rif occidental) la regió geogràfica que pertany
Els costeruts carrers s’enfilen cap a la falda de l’imponent massís calcari
a la Serralada del Rif, que va des de la rodalia de Tetuan i s’estén per un
de Jebel Tissouka de 2.122 m. ja a les estivacions del Parc Nacional de
important massís calcari fins més enllà de la ciutat d’Alhucemas, a l’est
Talassemtane. S’hi accedeix inicialment per unes escales de pendent
de la població de Taza, al sud, ja a tocar de l’Altles Mitjà, sent el seu
pronunciat que també són la via d’accés a la Mesquita de Buzaafar situ-
principal centre neuràlgic la ciutat de Xaouen.
ada al cim d’un puig des d’on es gaudeix d’una espectacular vista de la
*La definició Djebela és origen de “Jeblí” (habitant de les muntanyes).
ciutat i que és un lloc ideal per contemplar la posta de sol. Un altra via d’accés és pujant fins a l’Hotel Atlas Chaouen, proper al càmping i a l’Eco museu del parc, des d’on ens enfilarem per una pista que ens conduirà fins al llogarret anomenat Azilane, on hi ha una confortable “Gîte d’Etape” (Casa rural). El Parc Nacional de Talassemtane està situat a cavall de les províncies de Chefchaouen i Tetuan, va constituir-se oficialment al novembre de 2004 i té una extensió de més de 58.000 ha. On hi habiten més de 30.000 persones.
Xaouen o Chauen (aproximadament 40.000 habitants) són els seus
El Parc posseeix una rica biodiversitat, amb més de 400 espècies
noms en català i castellà. Oficialment se l’anomena Chefchaouen.
vegetals, moltes d’elles endèmiques de les quals cal destacar els boscos
Situada aproximadament entre els (600-700m.) al bell mig del Rif
de coníferes de “pinsapos” i cedres, una gran varietat d’arbustos i flors
Occidental, mereix una visita llarga.
que sens dubte seran de gran interès per als amants de la
botànica.
Xaouen és la capital de la província què dóna el seu nom. Ciutat d’origen andalusí, amb una antiga i preciosa medina integrada per
Hi han representades 37 espècies de mamífers, 117 d’aus i més de 30
edificis blancs i blaus, que conformen una xarxa d’estrets i laberíntics
espècies de rèptils. Els més representatius són el macaco de Berbe-
carrers i acollidores placetes i moltes fonts públiques i una pura deu
ria, el xacal daurat, el senglar, la llúdriga, que és la icona del Parc`, i la
d’aigua que brolla de la falda de la muntanya a Ras el Mar, un lloc fresc
mangosta. Les aus rapinyaires hi són abundants, el milà reial, l’àliga
i agradable per fer passejades, prendre un te o un refresc en alguna de
perdiguera i la reial, el falcó pelegrí, el mussol reial, etc.
les seves terrasses amb servei de bar. Per la seva qualitat, l’aigua de
Les aus passeriformes també són fàcils d’observar. Entre els rèptils i
Xaouen compta amb una merescuda fama a tota la regió.
amfibis destaquem la tortuga mora, camaleons, diferents tipus de ba-
La ciutat compta amb tot tipus d’allotjaments turístics i restau-
tracis i llangardaixos.
rants, alguns amb molt d’encant, centres artesanals, petits comer-
A l’apartat dels ofidis s’hi troben diverses espècies de serp com les
ços i un bulliciós zoco on es poden trobar els objectes i aliments més
colobres d’aigua i de cap negre, l’escurçó i un “eslizón” endèmic del Rif.
inesperats. La ciutat també disposa dels serveis bàsics que faran més
Hi ha nombroses coves on abunden els ratpenats.
plaent i còmoda l’estada als seus visitants.
Pàgina 33
Un altre dels circuits destacats és el que surt de la rodalia d’Akchour es dirigeix cap al encreuament del riu Kelâa per la riba esquerra, es puja per uns paratges boscosos i amb alguns salts d’aigua, fins a arribar a un gran salt que forma una gorga d’aigua cristal·lina on a l’estiu podrem gaudir d’un refrescant bany. Els darrers anys s’han obert força establiments de turisme rural on es pot pernoctar còmodament i gaudir de l’excel·lent gastronomia tradicional local, també es poden visitar cooperatives artesanals properes a les cases d’allotjament. Des d’aquests indrets es facilita l’accés a circuits que transiten els dos espais naturals segons els itineraris que escollim. (Podem consultar els itineraris als punts d’informació turística de Xaouen).
Els cims més elevats són també l’objectiu dels senderistes; el Jebel Lakraa amb 2.159 m. és el més elevat del Rif Occidental seguit pel Tissouka de 2.122 m. el SfihaTell de 2.038 m. i el Taloussisse de 2.005 m. Per la seva proximitat al mar els seus desnivells són considerables. A la part més occidental del parc Nacional de Talassemtane destaca l’altiu Jabel Kelti de 1.926 m. des de lluny es destaca el seu perfil que s’eleva solitari en una zona molt poc freqüentada. Del cim es veu una gran panoràmica fins el mar, i en dies clars es pot veure a la llunyania la terra de la Península Ibèrica. El Parc Nacional de Bouhachem es troba oficialment en procés de constitució, compta amb una superfície de 105.000 ha. On hi habiten més de 50.000 persones repartides en 6 comunitats rurals de les províncies de Chefchaouen, Tetuan i Larache. La seva biodiversitat és molt similar a la del Parc veí de Talassemtane, amb la diferència que a Bouhachem són més abundants les plantes medicinals i els accessos són més accessibles en general. Els cims de Bouhachem són més modestos, el Jabel Kareha fa 1.653 m. el Jebel Sougna en fa 1.603 i és el més freqüentat donada la seva proximitat a la ciutat de Xaouen. A ambdós espais naturals protegits existeixen nombroses propostes de senders encara que deficientment senyalitzats; recomanem la contractació de guies locals que ens facilitarà els accessos i la comunicació amb la gent del país. La ruta més freqüentada i emblemàtica és el sender que ens porta al “Pont de Deu” a través del riu Farda, ideal per practicar el senderisme aquàtic. Redacció i fotografia : Josep Maria Escofet i Jové
Pàgina 34
CATALUNYA AVENTURA - Rif Occidental
A la zona d’Acchour es pot practicar escalada a l’impressionant massís del Caiat on existeixen nombroses vies, algunes de gran dificultat. La pràctica del barranquisme i el senderisme aquàtic es pot practicar en el curs dels rius El Kelâa i Farda. Els amants de l’espeleologia* trobaran nombroses i importants coves com la de Kef Toghobeit de més de 4.000 m. de recorregut i 700 m. de profunditat, que la fan la segona més important del continent africà. Entre totes també en destaquem la Grotte Moulays Abdelkader, la Ghar Knadel, i Kef Talassemtal. * Recordem que la pràctica d’esports de risc requereix habilitats, coneixements, tècniques i eines adequades. Als diferents nivells. Consulteu les diferents federacions. El país jebala* constitueix una regió de gran riquesa i interès cultural, patrimonial y natural. Restem en l’esperança que en un futur pròxim la comunitat internacional comenci a descobrir aquesta singular destinació. *El País jebala forma part de la Reserva Intercontinental de la Mediterrània.
EL PAÍS JEBALA ( Rif Occidental ) Redacció i fotografia : Josep Maria Escofet i Jové
Pàgina 35
Jebala
CATALUNYA AVENTURA - REFLEXIONS
MUNTANYA I PAIS Redactor: Antoni Argemí
La muntanya agermana, ens acosta els uns als altres. Homes i dones que
Hem arribat a un punt en què se’ns vol fer creure que les nostres mun-
hem estat seduïts per ella no entenem de fronteres, tots ens veiem iguals,
tanyes i valls no són pas nostres, que els nostres rius porten l’aigua a un
sense distinció de banderes. Les nostres diferències ens enriqueixen
mar que tampoc és nostre i que no és nostre el dret sobre els innombra-
però no ens separen. Els Pirineus, els Alps, les Rocalloses, l’Himalaia...
bles camins i corriols mil·lenaris, que hem trepitjat sempre per creuar
són opcions variades d’una mateixa passió.
totes les diagonals imaginables sobre terra catalana. Abans i després de Msn. Cinto Verdaguer, el plaer d’abastir els nostres cims, de noms tan an-
Quan ets allà dalt l’harmonia és la tònica general en les relacions. Per una
tics i catalans que han perdut fins i tot l’origen en el temps, ha estat una
banda el respecte per qui és de cadascú és el habitual, però per l’altra, si
aventura constant del poble català.
es presenten circumstàncies extremes, tot canvia, es comparteix el que cal, i el bé del grup preval, en estricte consens, sobre l’interès individual;
Llargues travesses d’homes i dones sols o en grup, creuant collades per
cal salvaguardar els objectius comuns. Ningú s’imposa per damunt d’altri
establir rutes de comerç, per buscar fèrtils territoris, per guerrejar contra
i quan hi ha desavinences, es trenquen lligams i es prenen camins difer-
estranys, per moure bestiar, i dotzenes de raons més, no són arguments,
ents.
sembla, per consolidar una nació que ja s’ha fet a si mateixa. A l’igual que les infinites singladures de mariners de totes les èpoques, que de punta
Per això, des d’aquest punt de vista, es fa difícil entendre a aquells que
a punta de la costa han batejat amb noms catalans des de les badies més
ens volen usurpar els drets i els orígens de la nostra terra, d’aquest àmbit
grans a les cales i puntes rocoses més petites.
geogràfic que ens acull. Sembla tan fàcil reconèixer i respectar el què pertany a cadascú que és
Però tot això no val. Tenim, diuen, altres amos.
poc menys que insòlita obstinació d’uns per sobre dels altres; al cap i a la
Ens ha tocat viure al costat d’uns veïns il·luminats que obsessivament
fi, el globus sencer és de tots i el dia arribarà que no discutirem d’aquestes
ens pretenen com a cosa seva, que rebutgen amb bàrbara ignorància
coses. Tan senzill que sembla avenir-se com a bons amics, fent pinya en-
la nostra identitat, que ultratgen a cara descoberta els nostres principis
front de reptes comuns, en comptes de assetjar-nos els uns als altres com
històrics i culturals, intentant que ens sentim de lloguer a la nostra pròpia
rapinyaires.
casa.
Pàgina 37
Tant costa reconèixer que la Terra és de tots per un igual? I que no cal anar buscant dominadors d’uns sobre els altres si no, simplement, respectar el que per mèrits propis és de cadascú? Tot això sembla tan obvi, que en ple s.XXI no hauria pas d’amoïnar a ningú. Hem de creure que, com que també ells saben el que és estimar amb bogeria la seva pàtria, acabarem entenent-nos-hi. No sembla possible que tinguin els ulls tancats gaire temps més a una realitat mil·lenària, deixant-se enganyar per uns pocs d’entre tots ells que tenen el cervell girat. Es fa difícil imaginar que els molts milions d’espanyols moderns i demòcrates es deixin arrossegar en silenci per la irracional intransigència d’uns interessos creats. Cert és que tots plegats deuen estar mesurant prou bé el daltabaix que s’acosta si no s’actua amb enteniment. Ningú caurà en l’error de menystenir l’orgull i fortalesa del poble català. Com a veïns, amics i socis podem arribar molt lluny i culminar qualsevol cim. Triar altres relacions forçades sembla que no porta a un futur beneficiós per a ningú i quedaríem tots immersos en la mediocritat dels projectes fallits.
Cim del Canigó
Pàgina 38
CATALUNYA AVENTURA - L’ENTREVISTA
MAR EN DINS
QUIM CARRERAS
Són moltes les històries i vivències que Quim Carreras ens pot explicar, en la seva llarga trajectòria solcant els mars, podem destacar la seva volta al món en veler en l’any 2012 o els seus diferents relats i aventures en el llibre “parlant des de l’Atlàntic”. Segurament mai no podrem saber del cert tot el que en Quim ha vist, ha sentit i ha viscut en els seus llargs i trepidants viatges a mar obert. Però el que si podem dir, és que des de Catalunya Aventura comptem amb ell, amb els seus relats mensuals i les seves aventures. Tota una vida plena de curiositats entre la terra i el mar. El mar és el teu tren de vida, que té el mar que no tingui la terra?
Quants dies va durar el viatge?
Per mi, el mar és natura en estat pur. Pot ser molt maco quan està en calma, però pot arribar a ser devastador. Aquesta incertesa sola ja et dóna un component d’aventura. Sempre que surto per creuar l’Atlàntic, sóc conscient que vaig cap a una cosa superior a mi. L’has de respectar i si el coneixes, t’adones que no ataca per sorpresa, normalment dóna indicis d’un canvi de temps, i si ets prou hàbil, tindràs temps per preparar-te. Per altra banda, si el mar té una cosa que a mi m’agrada, és que ell no fa diferències... Quan es mou, es mou per tothom.
El viatge va durar 18 mesos. Estava planificat per tal que no perdéssim més d’una temporada d’estiu, que és quan nosaltres tenim més feina. Així vam sortir el dia 1 de novembre del 2012 i vam tornar a casa a finals de maig del 2014.
Són molts anys dedicats a viure multituds d’experiències en el mar, però l’aventura més gran segurament va ser solcar els mars. D’on va sorgir aquesta idea? La idea d’una volta al món a vela, és un somni que un té des del moment que descobreix el mar i que l’apassiona la navegació. Et motiva el fet d’anar cada dia una mica més lluny. Recordo quan era una autèntica aventura anar fins a Balears. Després un dia vaig decidir anar a Sardenya, Malta... A poc a poc em marcava horitzons més llunyans, com ara creuar l’Atlàntic. Després d’haver creuat 9 vegades l’Atlàntic, tres d’elles en solitari, el següent pas era continuar cap al Pacífic. I la millor manera de tornar era acabant de fer tota la Volta al Món. Aquest projecte de fer la Volta al Món, el vaig compartir amb els companys de Globus Kontiki, doncs la logística i planificació eren molt complicades. Així unint forces Nàutica Carreras i Globus Kontiki vam tirar endavant l’aventura.
Pàgina 39
Com es dosifiquen els queviures en alta mar i quin tipus de menjar portàveu? El menjar el calculem en funció del nombre de dies que hem d’estar navegant i la quantitat de persones que anirem a bord. Però encara més important que el menjar és l’aigua. Avui en dia, a tot arreu on arribes amb el veler pots trobar petites botigues, mercats locals, i pots anar reposant el que s’ha exhaurit. L’alimentació per una travessa de l’Atlàntic o Pacífic per exemple, consta de molta pasta, arròs, pots que es conservin bé, i com no, tot el que anem pescant mentre naveguem. Els alls i les cebes, les patates, són aliments que aguanten bé entre dues i tres setmanes. També fruites com la poma, fruits secs... Hem d’anar amb compte amb els ous i làctics, però en general es menja molt bé en una travessa d’aquestes. El que trobem més a faltar seria la carn, que només en portem per als primers dies, ja que no tenim congelador i la nevera és un luxe que només utilitzem si les plaques solars i el generador eòlic ens carreguen bé les bateries.
Se suposa que en trajectes tan llargs, esteu durant moltes hores veient sempre el blau del mar. Com es porta això? El paisatge forma part del viatge. Aquí tothom ho viu a la seva manera. Els colors del mar i el cel canvien cada moment. Pots veure una posta o una sortida de sol, pots veure milions d’estels. La lluna, els peixos voladors, els dofins. Allò és ple de vida. Però per afrontar un viatge tan llarg has d’estar ben conscienciat d’allà on vas i ben preparat mentalment. No és una experiència dura físicament, però sí que és dura psicològicament. Un cop has sortit de les Canàries, per exemple, ja no hi ha marxa enrere. Ja no podem baixar del veler fins a arribar al Carib. He conegut molta gent que això se li fa dur, i després n’hi ha d’altres, com és el meu cas, que simplement ens hi trobem a gust. La convivència en un viatge tan llarg i en un espai tan reduït és fàcil de portar? La convivència en un espai com aquest, on d’una punta a l’altre del veler no hi ha més de dotze metres, de vegades es fa complicada. Aquí tothom ha d’estar disposat a cedir una mica. De totes maneres tothom acaba trobant el seu espai i fins i tot, la tasca que se li dóna més bé. És feina del capità, però també del reste de la tripulació que tothom es senti integrat i útil. No tothom ha de servir per pujar al màstil amb tempesta, però fer guàrdies, cuinar, cuidar-se de tirar la canya, o netejar, tothom ho pot fer.
Com tot navegant, segurament has tingut moments de terror o sofriment. Canvis meteorològics, tempestes, etc. Ens pots comentar algun moment difícil que hagis viscut? Una de les coses que he aprés al llarg de 15 anys portant a gent a navegar, és que si les coses es compliquen, la gent no ho percebi. Has d’actuar com si allò fos el més normal del món. No mostrar síntomes de nerviosisme. Has d’actuar molt ràpid per tal de millorar la situació, però no està de més perdre uns segons a analitzar- la. Una mala decisió, precipitada pot complicar-ho tot encara més. Navegant a vela, normalment els problemes venen pel fet que el vent puja d’intensitat i portes hissada massa superfície vèlica. Nosaltres depenem del vaixell, que és el que ens dóna la flotabilitat, mentre aquest aguanti, nosaltres també. És per això que els pitjors moments són quan veus que el veler està fent aigua per algun lloc, el motor no s’engega, o el material està patint massa. La nostra feina és que el veler no pateixi i això s’aconsegueix coneixent molt bé on té els límits, i a ser possible no acostar-s’hi. Per sort, els mals moments viscuts a mar, que sempre n’hi ha s’obliden ràpid, un cop arribes a port.
Pàgina 40
CATALUNYA AVENTURA - L’ENTREVISTA Que pot trobar el lector en el teu llibre “parlant des de l’atlàntic”? A “Parlant des de l’Atlàntic” el lector trobarà explicat d’una forma molt amena, la meva primera travessia de l’Atlàntic en solitari. És un seguit de les vivències i anècdotes en el trajecte des de Sotogrande (Càdis), fins a Martinica, una illa del Carib. És un llibre molt ràpid de llegir i el lector es pot posar en la pell del protagonista i viure a través de lectura l’aventura de creuar l’Atlàntic. Els llibres solen tenir una segona part o simplement l’escriptor sempre prepara un segon relat. La pregunta és senzilla, estàs preparant un segon llibre? La teva vida és el mar i segurament el teu treball estarà vinculat amb ell.A que es dedica en Quim Carreras? El llibre Parlant des de l’Atlàntic, el vaig escriure en català, que és la llengua en què millor m’expresso. Al llarg dels viatges he anat coneguen a gent molt interessant, als quals els hauria agradat poder llegir el llibre però no entenien el català. Això va fer que n’escrivís un altre, aquest cop en castellà, que el podeu trobar en format “pdf” a la meva pàgina web: activitatsborabora.com., ja que encara no el tinc publicat. De fet, quan ens reunim alguns dels expedicionaris de la Volta al Món i comencem a explicar anècdotes, penso que hi ha material suficient per fer un altre llibre, però això no es pot forçar. De moment no m’ha vingut la inspiració. Efectivament el meu treball està vinculat al mar. De fet, he tingut
Pàgina 41
la sort de fer de la meva passió la professió. Em dedico a portar gent a navegar a bord del meu veler Bora Bora, en sortides que poden durar des d’una hora i mitja fins a setmanes o més. Per desgràcia al nostre país on vivim molt d’esquena al mar i només ens recordem d’ell quan fa bon temps. Fora de temporada també hi ha dies molt bons. Aprofito per reivindicar des d’aquestes ratlles que la gent es recordi del mar a les èpoques d’hivern.
CATALUNYA AVENTURA - Submarinisme · El Bateig
Bateig de Submarinisme Redactora: Hanna Martinell Munujos
Comença el bon temps i ve de gust fer activitats a l’aire lliure, per això
deixar-me portar. Després de practicar una mica la respiració amb el
aquest mes, us proposem fer un bateig de submarinisme.
regulador a la superfície, el monitor comença a fer-me descendir a
El bateig de submarinisme és una presa de contacte amb el món del
poc a poc. Quina sensació! De sobte, el silenci, només sento la meva
busseig i la millor de manera de començar l’aventura del submarinisme.
respiració i això em relaxa. Em deixo completament a les mans del meu
Consisteix a fer una immersió de passeig a una profunditat màxima de
monitor i no tinc temps d’assimilar totes les sensacions que tinc, per
5 metres. Durant la immersió estàs supervisat al 100% per al teu moni-
primera vegada respiro sota l’aigua, veig tot tipus de peixets, algun
tor, hi ha un monitor només per a tu, de manera que sigui el més segur
pop, tot són sorpreses.
possible i que gaudeixis sense preocupacions. Durant tota la immersió
El temps passa i ja és hora de tornar a la superfície i retrobar-me amb la
és el teu monitor qui s’encarregarà de manejar el teu
equipament,
vida real, el monitor m’avisa, em fa la senyal de què anem a pujar i em
deixant a les teves mans només el fet de respirar i gaudir al màxim de
preparo. Pugem lentament fins que traiem el cap de l’aigua, ha sigut
l’experiència.
una experiència fantàstica!
Abans de la immersió es fa una explicació dels conceptes més bàsics per
Naveguem de tornada amb el vaixell, ara sense neguit, només amb una
tal de restar tranquils durant l’activitat. Comença l’explicació present-
sensació d’alegria barrejat amb cansament.
ant breument l’equip que farem servir, ( l’ampolla d’aire, el regulador, el
Arribem al centre de submarinisme i prenem una bona dutxa.
jacket… ), seguidament, cal saber com compensar les orelles a mesura
Ja és hora de acomiadar-se, esperem tornar ben aviat!
que anem descendint, com treure aigua de la màscara en cas que n’hi entrés una mica i finalment, les quatre senyals bàsiques de comunicació sota l’aigua (estic bé, no estic bé, vull pujar, vull baixar, em fa mal l’orella…) Ja estem a punt per llançar amarres i començar l’aventura, naveguem 30 minuts vorejant la costa fins a arribar al lloc idoni per fer el bateig de submarinisme. Ja hem arribat, un monitor s’ocupa de preparar-me amb tot l’equip i ajudar-me a saltar a l’aigua on hi ha el meu instructor esperant-me amb els braços oberts. Inflem jacket, regulador a la boca, màscara posada i fem un gran pas endavant per saltar del vaixell. Caic a l’aigua i en cosa d’un segon ja estic a la superfície surant davant del monitor, uff, el més difícil ja ha passat. Ara només falta gaudir i
Presentant aquest retallable tindràs un 10% de descompte en el teu Bateig de Submarinisme fins el 31 d’Agost. Pàgina 44
CATALUNYA AVENTURA - Excursions EXTRAORDINÀRIES
El Despertar del SOL a la Cova d’en Gispert A Tamariu es produeix un fenomen astronòmic d’allò més extraordinari. La combinació de la forma rectilínia de la Cova d’en Gispert amb la seva orientació cap a l’Est fa que, dos cops l’any, el sol surti exactament alineat a la cova. D’aquesta manera es pot contemplar la bellesa del fons de la cova amb llum natural.
Aquesta excursió s’organitza durant la segona quinzena d’agost. Sortim de matinada des de la platja de Tamariu i naveguem directament a la Cova d’en Gispert.
També pots descobrir, des de l’aigua i gràcies al kayak, els parcs naturals de la Costa Brava: el PARC NATURAL del Cap de Creus i el PARC NATURAL del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter.
Redacció i Fotografia: KAYAKING COSTA BRAVA
CATALUNYA AVENTURA - La Fageda Volcànica
Itineraris:
Zona Volcànica de la Garrotxa Aquest itinerari és circular i està pensat per començar-lo i acabar-lo en el mateix punt després de visitar tres dels llocs més coneguts i atractius del Parc Natural. Si bé l’inici recomanat és l’Àrea de Can Serra (Fageda d’en Jordà), també es pot començar a l’Àrea de Santa Margarida. Ambdues àrees es troben a la carretera GI-524 d’Olot a Santa Pau. Si se surt de l’Àrea de Can Serra en direcció sud, es creua immediatament la carretera i es baixen unes escales que donen accés a la Fageda d’en Jordà. Just abans, a mà dreta, hi ha el monòlit erigit en memòria del poeta Joan Maragall.
El volcà de Santa Margarida Es tracta d’un volcà mixt, que tingué fases eruptives de tipus estrombolià i freatomagmàtic. Aquestes darreres són explosives, i la que va produir-se al de Santa Margarida va obrir, en esclatar, un ample cràter circular, dins del qual hi ha l’ermita que dóna nom al volcà. Tret del cràter, que és avui un prat, la resta del volcà està recobert de boscos, alzinars a solell i caducifolis mixtos a l’obaga. L’itinerari baixa ara fins a l’Àrea de Santa Margarida, on enllaça amb l’itinerari 4 (Can Xel - Santa Pau), travessa la carretera GI-524 i coin-
La Fageda d’en Jordà La famosa Fageda d’en Jordà és un bosc de faigs excepcional perquè creix en un terreny planer, de baixa altitud (550 m). De fet, s’assenta damunt d’una colada de lava que va emetre el volcà del Croscat, la qual ofereix un relleu accidentat, amb abundoses prominències molt característiques, que poden assolir més de 20 m d’alçada i que reben el nom local de tossols. Sortint de la Fageda, el camí s’enfila cap al coll de can Batlle i Sant Miquel de Sacot, església de planta romànica del segle XI. D’allà baixa al pla de Sacot i pel collet de Bassols se situa al flanc sud-oest del volcà de Santa Margarida.
Redacció: http://www.creaf.uab.es
Pàgina 47
cideix amb l’itinerari 15 (grederes del Croscat) fins al trencant de can Passavent.
El volcà del Croscat El Croscat és un volcà de tipus estrombolià i el seu con és el més gran de la península Ibèrica, amb 160 m d’alçada. És també, segons sembla, el més jove de tots. Durant anys va patir extraccions de materials volcànics al seu flanc, que han deixat un tall impressionant (grederes), que pot visitar-se seguint l’itinerari 15. Després de vorejar l’antic abocador, avui segellat, al flanc nord del volcà, el camí baixa suaument fins a l’aparcament de can Serra.
CATALUNYA AVENTURA - RUTA BTT
Parc Natural del Montnegre El Corredor
Època: Tot l’any Distància: 17 km Nivell: Mitjà
El Parc Natural del Montnegre i Corredor, es troba a cavall del Vallès
les forces perdudes durant la pujada, o si més no per hidratar-nos bé, ja
Oriental i el Maresme, i conforma tot ell, una barrera natural entre la
que en mesos d’estiu, és un recorregut sec i calorós, amb gairebé cap
plana del Vallès i el mar.
punt d’aigua. Ens mantenim a la pista principal, i igual que hem arribat a dalt la seguim,
La ruta que tenim al davant, és adequada per a gairebé tothom, i només
i des del primer instant veurem que comença a baixar amb energia. És
trobarem un xic de dificultat tècnica en el primer tram.
una pista molt i molt ràpida, amb un terra de sauló molt traïdor i mal peraltat, així que tot i tenir experiència i control sobre la nostra bicicleta,
Sortim des de l’aparcament de terra de la Renfe de Llinars del Vallès, i
hem d’extremar les precaucions, ja que és molt fàcil patinar en un terreny
ens dirigim tot creuant per sota les línies ferroviàries i les carreteres, a la
com aquest.
falda del Corredor, per on començarem a pujar per un camí ample però amb força pendent, que de mica en mica, s’anirà aprimant fins a arribar a
La pista va baixant durant tota l’estona, amb unes molt bones vistes del
Les Vinyes, una clariana amb un zig-zag de pujada força tècnic i divertit,
Montnegre i del Turó de l’Home i Sant Celoni, fins que arribem a una pe-
ja que el terreny és de sauló, i les pluges fa anys que el malmeten.
tita esplanada, on trobem senyalitzada la Pedra Gentil, el famós dolmen de Vallgorguina. Amb la bicicleta a la mà, podem accedir-hi per un corriol d’uns 50 metres que puja per arrels i roques. Val la pena aturar-s’hi una estona, és un lloc tranquil i elevat on ens podem relaxar. “ La Pedra Gentil, tradicionalment havia estat un lloc de trobada de bruixes, i encara avui dia per Sant Joan hi ha gent que i fa celebracions. Té un vincles també molt especial amb el mar; es veu, que quan damunt dels turons on es troba, i creixien nuvolades, els pescadors no es feien a la mar, ja que era un mal auguri que preveia mal temps. Restaurada el 1885 per l’amo de la finca, s’ha mantingut igual fins avui en dia, suportant els diversos actes de vandalisme que ha anat patint.”
Ben aviat arribarem, després d’una última i forta pendent a la carretera principal, la qual haurem de seguir, per deixar tot seguit i continuar per la
Desfem els metres fets altre cop fins a la pista, i en un minut seguint
pista de terra que es dirigeix al Santuari del Corredor.
per on anàvem, ja arribarem a la carretera que uneix Sant Celoni amb Vallgorguina, i que ajunta la part alta de la plana del Vallès amb la costa
El camí és pla o amb moderada pujada, però el ferm és dur i ràpid, i sense que ens n’adonem, anirem guanyant alçada, travessant boscos de pins i alzines, i creuant alguns espais oberts que ens regalaran unes bones panoràmiques ara del litoral, ara del Montseny. El Santuari el trobem després d’una continuada pujada que farem de pressa, just al punt culminant, i fent de guardià dels prats que s’estenen als seus peus, tot mirant la plana del Vallès. És un bon punt per recuperar
Redacció: Enric Rubio · PATROCINAT PER PLANET BIKES LA GARRIGA
Pàgina 49
del Maresme.
CATALUNYA AVENTURA - El Cap de Creus des del Mar
42º 19’N i 03º 19’E Cap de Creus
Si estem navegant per la nostra Mediterrània i posem rumb a 42º 19’N i 03º 19’E, el nostre vaixell ens durà a la punta més oriental de la península ibèrica, el Cap de Creus, una llengua de terra que s’endinsa ni més ni menys que 6 quilòmetres mar endins, una capbussada dels Pirineus que pren un enorme significat, el començament ò la fi de la columna vertebral dels Països Catalans. El massís del Cap de Creus és un espai natural excepcional, sobretot la zona entre el Paratge de Tudela i Ses Illes que ofereix vist des del mar, un paisatge geològic d’incomparable bellesa i singularitat en tot el litoral de la Costa Brava. La península del Cap de Creus està situada a l’extrem sud del que es coneix per golf de Lleó, una de les zones més productives de la Mediterrània, on les característiques del fons marí, la climatologia i la influència del riu Roine (França) es conjuguen per produir una explosió de biodiversitat única a la conca. Paral·lelament, el corrent submarí que prové de l’estret de Gibraltar i es desplaça en sentit nord, arrossega els minerals que es troben dipositats als abismes de la conca occidental mediterrània, de fins a 3000 m. de profunditat, fins a topar amb la paret de la plataforma continental del golf de Lleó. Allí pugen i es troben amb les aigües superficials carregades de l’aportació del Roine, Llavors intervé un factor clau en l’ecologia de la zona: el vent. El Golf ha estat batut per vents de component nord des de temps immemorial, conegut per la gent de l’Alt Empordà pel nom de Tramuntana, el vent que ve del darrere de les muntanyes o Canigonenc (del Canigó), que pot tenir component nord pur o component nord-oest, el Mestral. Segons l’Institut Max Planck d’Alemanya, citat pel biòleg austríac Robert Hofrichter al seu llibre sobre el Mediterani, el Cap de Creus és la zona costanera del planeta que suporta més dies de vent per damunt de força 7 a l’escala Beaufort (60 km/h). El resultat de tot plegat són unes condicions òptimes per a la producció de vida submarina. El fitoplàncton creix profusament, alimenta el zooplàncton i produeix un “aflorament” de nutrients que serveix d’aliment a espècies com el seitó i la sardina, com a peixos coneguts per l’alt interès comercial alimentari o el peix lluna (Mola mola) per ésser un bon ambaixador per la seva relativa fàcil observació a bord de les barques o caiacs amb turistes que visiten la zona. Al darrere d’aquests peixos trobem els grans vertebrats marins, la tonyina vermella, el peix espasa, i els cetacis (dofins, rorquals i catxalots).
Pàgina 51
Els cetacis es mouen per la zona de Cap de Creus gràcies a un coneixe-
rorquals i catxalots a la zona Cap de Creus, protegida amb un PARC
ment ancestral de com es desplacen els nutrients i per tant les seves
NATURAL i per la Unió Europea com a Àrea Marina Protegida dins la
preses. Cadascun aprofita tots els recursos, dofins llistats i comuns, és
Xarxa Natura 2000, pel seu extraordinari valor ecològic.
pelàgics (de mar obert), darrere seitons, sardines, verats, arengs i espècies similars; els rorquals cerquen els afloraments de krill. Caps d’olla i
La tasca de NINAM ha estat la de determinar les claus per la preservació
catxalots busquen els calamars i altres cefalòpodes de fons. I en canvi el
de les poblacions de l’espècie de cetaci més abundant al Cap de Creus,
dofí mular, més costaner, està especialitzat en preses demersals (prop-
el dofí mular.
eres al fons de -200m. ) com ara lluços, penegals, palaies i llenguados i
Reconèixer els individus amb la foto identificació per tal d’inferir en
algun pop i calamar.
l’estat de la població de Cap de Creus, uns 200 membres, per tal de protegir-la ha estat possible gràcies a la difusió i complicitat amb entitats
Nosaltres, els humans, hem fet el mateix amb diferents arts de pesca.
del sector turístic marí que participen aportant dades d’observacions i
Des de l’art gros (xarxa que s’estirava des de la platja), l’almadrava o
albiraments. En aquest sentit l’empresa Creuers Cadaqués ha facilitat
la boletxa en recessió. Les més comercials com l’arrossegament, el
moltes dades d’observacions de cetacis, ja que opera en la zona desen-
palangre i la teranyina, i les artesanals més comunes com les gambines,
volupant Rutes Marines des de fa més de 10 anys.
les nanses o el tremall. Si parlem amb els avis, pescadors i veïns de Cadaqués, ens relaten com
No cal viatjar a oceans exòtics ni triar destins llunyans, la costa de Cap de
abans els dofins entraven a les badies i cales del Cap de Creus, com ara
Creus ofereix un viatge a la natura en estat pur, on tot comença i on les
ho fan els gavians “ a centenars”.I d’això no fa gaire. Què ha passat, per
estones viscudes resten a la memòria dels visitants com a experiències
què abans hi havia tanta vida en mar i ara és tan escassa?
inoblidables.
Des de fa deu anys l’equip de biòlegs i experts en cetacis de l’Associació
Gemma Gonzàlez i Potrony
Projecte NINAM desenvolupa la recerca de les poblacions de dofins,
Biòloga Marina i Guia Oficial del Parc Natural de Cap de Creus.
CATALUNYA AVENTURA - El món de l’hípica
El Cavall Primer de tot m’agradaria presentar-vos el nostre protagonista. Segons l’enciclopèdia catalana, un cavall és un mamífer de l’ordre dels perissodàctils, de la família dels èquids, de dimensions mitjanes o grans i de constitució forta i àgil. També són herbívors i viuen en ramats. Un cop feta la presentació formal, anem per feina. Com es mou un cavall en llibertat? És mou condicionat per la seva estructura i també es mou segons les seves necessitats. Avui ens centrarem en aquestes necessitats i el proper article el dedicarem a la seva estructura. Quines són les seves necessitats? - Alimentàries. - Defensa dels atacs dels depredadors. - Reproductives. Alimentació: El cavall ha de poder desplaçar-se per trobar menjar i aigua. També ha de poder abaixar el cap per menjar herba del terra i poder beure aigua. Defensa: Ha de poder aixecar el cap rapidament per detectar el perill com més aviat millor per poder sortir corrents tant ràpid com convingui. Els depredadors són el perill més gros que tenen. Reproducció: Són gregaris i s’agrupen amb ramats on hi ha un cavall que té el lideratge i és l’escollit per cobrir les femelles del grup.
Aquestes necessitats són ancestrals, són el que podríem anomenar l’instint. Actualment, i fruit de la domesticació moltes d’aquestes necessitats les tenen resoltes però el seu instint perdura. Entendre bé qui són, com són i quin és el seu objectiu ens ha de resultar molt útil, ja que les persones utilitzarem els cavalls per un munt de feines aprofitant la seva força, la seva resistencia i aquest magnífic caràcter que tenen pel fet de ser un herbívor. Aprendre a fer la seva feina, la que nosaltres li exigim, implicarà una reprogramació biomecànica que li permetrà desenvolupar aquesta tasca amb una bona qualitat de vida. Ell biomecanicament està fet i preparat per respondre a les seves necessitats, no a les nostres. Els nostres objectius i els dels cavalls (instintivament) són diferents. Per assolir els seus objectius estan sobradament preparats, per assolir els nostres hem de poder preparar-los nosaltres. Si som capaços d’entendre perquè ells volen moure’s i actuar d’una manera concreta, ens hauria d’ajudar a entendre molts dels problemes que apareixen a l’hora d’ensenyar-los a fer el que nosaltres volem.
Redactor: Lluis Puig
Pàgina 53
CATALUNYA AVENTURA - Ruta / Senderisme
Senderisme
Època: Estiu, primavera i tardor Distància: 23 km Refugi: Ras de Carançà
Carançà La Vall de Carançà, esdevé un lloc especial per a tots aquells que la
aquest punt és força llarg i quan arribem el trobem enmig d’un prat, so-
trepitgen i fan nit arreu dels seus indrets. És una travessa de dos dies
vint dominat per les vaques de muntanya que ens donen la benvinguda
i una nit situada a cavall de Catalunya i França, que com tantes altres
al Ras de Carançà.
excursions i travesses, s’inicia al Santuari de la Mare de Déu de Núria. Un refugi modest però útil, que no està guardat durant tot l’any, per tant si hem decidit fer-hi nit, haurem d’haver-hi trucat i haver-nos informat anteriorment. A partir d’aquí s’inicia la segona etapa de la travessa i també la més espectacular. Seguim baixant metres, amb el riu a la nostra dreta, i sense que ens n’adonem, anem penetrant en una vegetació més humida i tupida mentre acostem fins a tocar a un riu que baixa amb força pels engorjats i salts que crea la muntanya.
Deixant el Santuari a l’esquena, emprenem la primera i pràcticament única pujada que farem durant els dos dies que durarà la ruta. Ens dirigim amunt, en direcció al Coll de Noucreus, on coronarem la Fossa del Gegant, que amb 2801 metres serà el punt més elevat que trepitjarem. Un cop allà veiem als nostres peus la Catalunya Nord i França, amb un formiguer de valls i carenes dentades que van estenent-se fins on ens arriba la vista i per on va desfilant el nostre camí. Baixem pel Coll de Carançà i, tot just després, ens toparem amb l’Estany Blau i l’Estany Negre ubicats just als contraforts del Pic de l’Infern. Segons
De cop i volta, sembla que el camí desaparegui enmig d’una zona de
com hàgim decidit fer la ruta l’Estany Negre pot ser un indret meravellós
ribera tancada per les parets de la vall, però no és així; és en aquest
per a passar la nit en tenda i observar un cel que a pocs llocs del Pirineu
punt on sen’s descobreixen les primeres passarel·les metàl·liques per les
podem trobar. Tot i així no és el més habitual, els senderistes acostumen
quals anirem progressant durant una estona.
a fer nit al Refugi del Ras de Carançà, situat una estona més endavant.
No són difícils ni tècniques, però sí que hem de tenir una mínima experiència en muntanya per desenvolupar-nos-hi amb agilitat.
Seguirem caminant cap avall baixant a través del Circ de Carançà per una zona rocosa i amb el sender, a vegades, un xic més difús del que voldríem, fins que ens toparem amb el gran Estany de les Truites o de Carançà. Instants abans el camí haurà començat a estar flanquejat per vegetació alpina, i només arribar veurem que ens trobem enmig d’un oasi dels Pirineus. L’aigua tranquil·la i el verd que l’envolta contrasta amb els escarpats cims i tarteres que ens custodien des de prop. Deixat ja enrere, anirem trobant-nos amb zones pantanoses i amb el camí, que transcorre paral·lel al Riu de Carançà i que ens dura, de mica en mica, fins al Refugi que duu el nom de la Vall. El recorregut fins a
Redacció: Enric Rubio · Més informació: muntanyaimeteorologia.blogspot.com
Pàgina 55
Un cop les hàgim deixat enrere, entrarem a la zona dels gorgs on, si fa prou calor, segur que ens ve de gust una bona refrescada abans d’emprendre l’última part de l’excursió. Ja només ens queda l’últim tram que és alhora el més espectacular: un camí excavat a les parets de roca nua va vorejant la muntanya per un sender vertiginós que, això si, compta, amb una corda guia. Igual que als trams anteriors, aquest no ens demana cap nivell tècnic, però haurem d’estar alerta on posem els peus, ja que una caiguda seria fatal. Després d’una estona caminant per l’aeri sender, arribarem a Thuès Entre Valls, punt final de la nostra travessa, lloc on agafarem el bucòlic Le Petit Train Jaune, o també anomenat El Tren Groc, que ens durà fins a la Tour de Carol, i d’allà, amb tren, fins a Ribes de Freser per la línia de Vic i Barcelona.
CATALUNYA AVENTURA - RUTA QUAD i 4X4
LA RUTA Quad i 4X4 De Campdevànol al Castell de Mataplana Recorregut d’uns 50 quilòmetres, 15 Km per carreteres asfaltades i 35 km per pistes de terra. Els vehicles tot terreny trobaran una variant d’uns 6 km. El recorregut sols pot presentar problemes per als cotxes a la pujada a Sant Pere d’Auira, perquè a la pista hi ha molta pedra solta. Desnivell d’uns 777 m entre Campdevànol(738 m), i el coll Roig(1.515 m). En aquest recorregut visitarem les ruïnes de dos Castells. De gran interès el de Mataplana, antic castell del Comte Arnau, i reconstruit no fa gaire. Podreu visitar el Santuari de Mogrony, i el pla de Sant Pere de meravelloses vistes. El punt de sortida es troba a la N-152, entre Ripoll i Ribes de Freser. Tot just arribant a Campdevànol, agafarem la carretera C-401 en direcció al poble de Gombrèn i seguirem fins el trencant que porta al Santuari de Mogrony.
Del Baell a Planés Recorregut d’uns 65 quilòmetres, 33 Km per carreteres asfaltades i 32 km per pistes de terra. Recorregut que no presenta cap tipus de problema per a cotxes, tot terrenys, motos trail i BTT. Desnivell d’uns 890 m entre el punt se sortida i l’àrea de servei de les Colladetes. Aquesta es una ruta llarga, per uns paratges preciosos i amb molt bones vistes. Part de l’itinerari passa per la ruta alternativa a la Collada de Toses, la N-152. El punt de sortida es troba a la N-152, de Ripoll a Ribes de Freser, just abans d’arribar al poble de Ribes, veurem a l’esquerra un desviament que va a Campelles. Girarem per aquest desviament fins arribar a el Baell.
De Ribes de Freser al Santuari de Núria, per fontalba Recorregut d’uns 63 quilòmetres, 27 Km per carreteres asfaltades i 36 km per pistes de terra. Recorregut que no presenta cap tipus de problema per a cotxes, tot terrenys, motos trail i BTT. Desnivell d’uns 1.225 m entre Ribes de Freser (912 m) i la collada de Fontalba (2.137 m). Anar directament al poble de Queralbs i seguir cap a la collada de Fontalba. Un cop a dalt, deixar el cotxe i anar a peu fins el Santuari de Núria. Excursió meravellosa pel qui li agradi caminar. El punt de sortida es troba en el poble de Ribes de Freser. Venint de Ripoll per la C 17, creuarem Ribes de Freser en direcció al poble de Querlabs.
Redacció: Catalunya Aventura
Pàgina 59
CATALUNYA AVENTURA - Els Professionals
c/ Enric Serra, 42 17130 l’Escala ( Girona )
Pizzeria BBQ Centre de Kite Surf & Sup Crta. de la platja s/n / Dir. Càmping les Palmeres santperekite@hotmail.com
Tl. 608 695 752 · 610 855 088 c/ de Sant Martí d’Empúries a l’Escala s/n
600 22 13 50 669 16 57 12
Tl. 972 77 38 06
info@kayakingcostabrava.com www.kayakingcostabraba.com
LA TEVA PUBLICITAT AQUÍ
hipicacanmixeu@gmail.com
CREUERS CADAQUÉS www.funtastic.at 603 575 109 - 639 313 138 Platja de Riells s/n · 17130 l’Escala
42º 11’ N 003º 14’ E
Joieria Helio’s
c/ Major, 3 Puigcerdà 17520
Tl. 972 88 14 28 · 674 64 79 44 heliospuigcerda@hotmail.com
Platja es Portal ( davant del Casino Cadaqués ) creuerscadaques@gmail.com
Tl. 667 597 734 www.creuerscadaques.com Crta. de Girona nº4 de Quart
VISITA’NS www.expocamping.net / 972 46 92 14
Tl. 648 018 551
aelessorres@gmail.com
Can Cassola s/n · Santa Susanna www.lessorres.cat ELS PROFESSIONALS DE CATALUNYA AVENTURA
Pàgina 61
www.fangaventura.com
crta. de Falgons, s/n. Sant Miquel de Campmajor
Tl. 972 57 11 66 · 667 433 833
CATALUNYA AVENTURA - LA DESHIDRATACIÓ
PRIMERS AUXILIS Redactors: Conchi Màrquez i Xavier Bigas
Ens trobem en una època de l’any en que el bon temps i la calor ens anima a practicar esports a l’aire lliure i precisament, perquè fa més calor, és més fàcil patir una deshidratació, per això us donarem unes pinzellades per reconèixer una deshidratació quan la veiem i què hauríem de fer. Abans de seguir, recordar als lectors que aquest article no pretén ser un manual de primers auxilis. Què és la deshidratació? La deshidratació és una alteració de l’aigua i els electròlits que hi ha al cos, i que pot venir donada per una manca d’aportament hídric, per un cop de calor o per l’exercici físic; tot i que sol produir-se per una combinació d’aquests factors. Ara bé, com reconeixem una deshidratació? Primer, hem de saber que existeixen 3 graus de deshidratació, que comença del més lleu i va fins al més greu si no es fa res; a més a més de que, cada vegada es van accentuant més els símptomes. El primer símptoma de que l’organisme s’està deshidratant és tenir ganes de beure, per això el millor tractament és la prevenció, i és tan fàcil com hidratar-se amb aigua o begudes isotòniques. Alguns dels signes d’alarma de que podem estar davant d’una deshidratació lleu són el mal de cap, la boca seca o vertígens (mareigs) en incorporar-se. Símptomes d’una deshidratació moderada serien, l’anúria (no fer miccions), pot aparèixer somnolència i aletargiment de l’individu. Una deshidratació greu es pot presentar amb un augment de la temperatura corporal, accentuant la somnolència i el mal de cap, a més de poder provocar nàusees i vòmits; un altre signe evident d’una deshidratació greu seria si observem la pell seca i que quan pessiguem la pell aquesta manté la forma que li hem donat i la pell no recupera la seva posició. Què hauríem de fer en cas de deshidratació? Com ja hem esmentat anteriorment, el primer símptoma de deshidratació és voler beure, així que és molt important portar sempre aigua i beure cada vegada que tenim set. En casos més severs hauríem de desplaçar l’individu a una zona ombrejada allunyat de la calor, on pugui descansar i beure aigua o begudes isotòniques; si presenta nàusees o vomita, podem esperar 5 minuts i provar tolerància oral donant petits glops espaiats en el temps, veient que no vomita; si els símptomes persisteixen o presenta prostració, ens hauríem d’acostar al centre mèdic més proper.
Redactors: Conchi Márquez i Xavier Bigas
CATALUNYA AVENTURA - ECO ALIMENTS
El Tomàquet Un aliment amb propietats Redactor: Joan Serra Castilla
Mes de juliol. Sens dubte, l´estrella d´aquest més és el tomàquet. Solanum lycopersicum; la tomaquera pertany a la família de les solanàcies, que inclou al voltant de 75 gèneres i unes 2300 espècies (si recordeu bé la patata, de la que qual vam parlar en l´article anterior, també forma part d´aquesta família) de plantes productores d´alcaloides tòxics. Entre elles trobem belladona, mandràgora el juasquiam... poques Solanaceae (en llatí) produeixen fruits comestibles, però la seva importància en l´alimentació humana és prou considerable. Planta originària del nou continent, de la zona que va del nord de Xile, Perú i l´Equador però sembla ser que va ser cultivada a Mèxic. Al vell continent el tomàquet arriba amb la conquesta d´Amèrica, portat pels espanyols cap a finals del segle XV, originàriament els primers eren de color groc. Així com altres plantes arrivades d´altres terres s´han aclimatat bé al nostre territori i les podem trobar en estat salvatge, la tomaquera només la podem trobar cultivada. És una planta anual, de tiges llargues i més o menys ramificada. Floreix a la primavera fins ben entrada la tardor, és molt sensible a les gelades. Podriem dir que aquest fruit-hortalissa, tan típic del nostre país, té una doble personalitat: una de positiva i una de negativa. Comen-
També té una personalitat negativa: la solanina (recordeu, la
çarem parlant de la positiva, desprès ja parlarem de la negativa i que
patata també fabricava solanina) és una substància que pot ar-
cada qual tregui les seves conclusions.
ribar a ser tòxica. “Rés és verí, tot és verí. El verí no el fa la substància sinó la
La major part del seu pes és aigua, la poca quantitat de valor en-
dosis’’ (Paracelso , 1493-1541 ).
ergètic que conté i el seu valor nutritiu li donen la quantitat de vita-
La solanina la trobem a la pell, sobretot dels exemplars poc
mines i antioxidants que conté un d’específic, el licopè.
madurs. Sembla que pot arribar a extreure el calci dels ossos i dipositar-lo a les articulacions. El tomàquet conté serotonina
Font interessant de fibra,minerals (potassi, fòsfor) vitamines (C, A,
i tiramina, que són capaces (en persones susceptibles) de pro-
vitamines del grup B especialment B1, B3) i la provitamina A. L’alt
vocar “intoxicacions’’ o “reaccions alèrgiques’’ desencadenant
contingut en vitamina C i E i els carotens fan del tomàquet una
mals de cap , cefalees i migranyes. Hi ha d´altres hortalisses que
bona combinació d´antioxidants, que actuen com a substàncies
també contenen aquestes substàncies.
protectores de l´organisme. Els carotens es poden convertir en vi-
Segons la medecina tradicional xinesa el tomàquet té una natu-
tamina A, per això es consideren provitamines. Les vitamines B1 i B3
ralesa tèrmica molt refredadora, calma la set, neteja i estimula
(tiamina i niacina) ajuden a l’assimilació dels hidrats de carboni, pro-
el fetge i la digestió, és un reconstituent dels fluids del cos.
teïnes i greixos. La B1 transforma els hidrats de carboni en glucosa.
Cultiu ecològic, proper i de temporada. És important consumir tomàquets (o qualsevol hortalissa, fruita o verdura) quan és el
El potassi és necessari en la generació i transmissió d’impulsos
temps. En el cas del tomàquet primavera-estiu, ja que els que
nerviosos, ajuda a evitar les rampes a les extremitats.
trobem a l´hivern s´han cultivat en hivernacles amb productes químics de síntesis, pesticides i collits verds i tractats amb gas
El fòsfor intervé en la formació de compostos d’alta energia. El li-
per tal de retardar-ne la maduració. És millor evitar el seu con-
copè és un poderòs antioxidant, pigment natural que aporta al
sum, ja que poden produir des de desequilibris digestius, ul-
tomàquet el color vermell, protegeix les cèl·lules dels radicals lliures
ceres i afectar els músculs i els ossos. A més els tomàquets de
(productes de residu d’ alguns processos metabòlics). El seu contin-
producció ecològica són més rics en components beneficiosos
gut en fibra li otorga un bon paper com a laxant.
per al nostre cos i molt més saborosos organolèpticament.
www.lessorres.cat / FEM CRÉIXER ELS VALORS DE L’AGRICULTURA
Pàgina 63
CATALUNYA AVENTURA - Llibres
Un munt de Llibres
El SEXE, Quina ANIMALADA!
ALPINA DIGITAL. PIRINEU CATALÀ
A CAVALL PER CATALUNYA
Editorial: EDICIONS 62
Editorial: ALPINA
Editorial: COSSETÀNIA EDICIONES
Si alguna vegada t’has preguntat com s’ho munten les cloïsses per tenir descendència, o com s’ho fan els porcs espins, o has rigut amb l’acudit de l’ós formiguer..., aquest llibre és per a tu! Hi trobaràs tot el que increïblement cap professor no et va explicar a les classes de ciències naturals.
Mapes digitals de l’Editorial Alpina, en format exclusiu de Compe GPS.
El món dels cavalls, al nostre país, gaudeix d’una tradició molt antiga i completa basada en una relació estreta que comporta, per exemple, l’existència de races autòctones pròpies, com el guarà català o el cavall cerdà. Amb aquest llibre l’autor pretén ensenyar els fonaments bàsics de tenir un cavall i compartir diferents rutes.
VAL D’ARAN · VALL DE BARRAVÉS VALL DE BOÍ · SANT MAURICI VALL FOSCA · PICA D’ESTATS ALT PIRINEU · ANDORRA CERDANYA · PUIGMAL COSTABONA · TAGA SERRA DEL CADÍ MOIXERÓ MONTGRONY · RASOS DE PEGUERA MUNTANYA D’ALINYÀ
CATALUNYA AVENTURA - AGENDA Sport
AGENDA/AGOST DISSABTE 02/08/2014
DISSABTE 16/08/2014
BUFF EPIC TRAIL AIGÜESTORTES ( Trail Muntanya ) www.ocisport.net
TRAIL DE MOIXERÓ A BAGÀ ( Cursa Muntanya ) www.trailmoixero.com
ERA NOCTURN DE VIELHA ( Trail Asfalt ) www.eranoctornavielha.com
MILLA URBANA VILA DE TIVISSA ( Cursa Asfalt ) Ajuntament de Tivissa
LA PORTA DEL CEL EN 24 HORES TAVASCAN ( Travessa ) info@vipxtrem.com
CURSA POPULAR BELLVEI ( Cursa Asfalt ) pij@bellvei.altanet.org
CURSA POPULAR DE BAGÀ ( Cursa Asfalt ) atletismebaga@gmail.com
DIUMENGE 17/08/2014
VANDEKAMES A VANDELLÒS ( Trail Muntanya ) vandekames@hotmail.com
TRAVESSIA PORT DE BLANES www.blanes.cat
UBECROS TROFEU VILA DE TONA ( Trail Asfalt ) ass.atl.tona@gmail.com
MARXA BTT BOSCOS DE LLORET ( BTT ) Ajuntament de Lloret
DISSABTE 09/08/2014 CURSA CUCA DE LLUM A TALARM ( running ) IRIS NIGHT RUN FIGUERES ( Cursa Asfalt ) info@diversport.es
EBRE KAYAKLON info@diversport.es
DISSABTE 23/08/2014 SKYRACE ARINSAL ( Cursa Muntanya ) www.ocisport.net
DIUMENGE 10/08/2014
BTT FESTA MAJOR RIPOLLET ( BTT ) www.pame-ripollet.org
CURSA DE MALGRAT ( Cursa Asfalt ) atletisme.malgrat@gmail.com
MARXA DE L’ANXOVA A L’ESCALA flama91.blogspot.com.es
TRIATLÓ DE MUNTANYA LA MOLINA ( Triatló ) www.triatlo.org MARXA 7 ERMITES BESCANÓ ( BTT ) bikeno@grn.cat ZOOT TARRAGONA ( Aquatló ) www.zoottriatlotarragona.com
DIVENDRES 15/08/2014 CURSA DREAM RUNNERS PUIGCERDÀ ( running ) info@dreamrunners.org TRAVESSIA NEDANT PORT DEL FANGAR A L’AMPOLLA www.nauticampolla.com CURSA DEL MINER DE FERRA A MALGRAT ( Cursa Muntanya ) tl. 618 451 374 CURSA FESTA MAJOR DE MANLLEU ( Cursa Asfalt ) atletisme@olimpicmanlleu.com
DIUMENGE 24/08/2014 CURSA DE MUNTANYA A PRADES ( running ) www.btttarragona.com VENT AMUNT: CURSA D’OBSTACLES GRANOLLERS ventamunt@gmail.com TRAVESSA LES BORGES BLANQUES ( Cursa Muntanya ) borgesmontblanc@gmail.com
DISSABTE 30/08/2014 TRIATLÓ A BALAGUER ( Triatló ) club@pedala.cat CAMINADA NOCTURNA DE NAVÀS ( Caminada ) www.totnavas.com KM VERTICAL ROQUETES ( Cursa Muntanya ) ivanmaigi@gmail.com
TRIATLÓ TRAIL PORTBOU ( Triatló ) info@diversport.es
Si ets una entitat excursionista, un club de ciclisme, de running ... no dubtis en contactar amb nosaltres. A la pàgina web de Catalunya Aventura tens una agenda d’activitats per anunciar el teu esdeveniment de forma gratuïta. Dóna’ns informació de la teva activitat i nosaltres la ressaltarem en la nostra agenda virtual i les xarxes socials de Catalunya Aventura. Junts farem el camí!