Cataventurajuny

TA S VI UÏTA E R AT GR

Edita: Bike Univers S.L www.cataventura.cat Gerent: Josep Sais gerentadventuregirona@gmail.com Directora Comercial: Marisol Segura adventurecomercial@gmail.com Director de Continguts i Maquetació: David Colomer adventuregirona@gmail.com Cap de Xarxes Socials: Enric Rubio enriccataventura@gmail.com Redactors: Enric Rubio, Joan Serra, Antoni Argemí, David Colomer, Marta Vàzquez, Quim Carreras, Hanna Martinell, Laura Estrada, Albert Gironés, Departament de Comunició de la Generalitat de Catalunya.

Fotografia: Enric Rubio, David Colomer, Albert Gironés.

Agraiments a: www.dimas.cat Subscripcions: www.cataventura.cat Col.laboració: Enric Rubio, Núria Tinto, Ajuntament de Girona, Anna Gonzalez, Albert Gironés, Dani Arran, Laia Cervelló.

Maquetació: Bike Univers S.L. Impressió: Rotimpres Dipòsit Legal: GI 903-2014

06 - Girona Temps de Flors 10 - l’Entrevista: Albert Gironés 14 - Un model per la teva salut Psicològica 16 - Tecnificació Esportiva 18 - La Ruta: Puigmal una ruta històrica 22 - Nusos d’escalada i muntanyisme 28 - Reportatge: Les Allaus 30 - Everest: Un somni assolible 36 - Orientació a alta mar 40 - Crònica: Antecedents 42- Un altre món 44- L’Estany i el Polo 56 - El Secret 58 - Eco Aliments

LA NOSTRA PASSIÓ DESDE 1949 FIGUERES C/ESPERANÇA, 12 T.972 503 858 GIRONA C/GEORGE STEPHENSON NAU 7 T.972 249 800

RECANVIS, ACCESSORIS, SERVEI DE TALLER, ETC.

motobici@olympiagrup.com

www.olympiagrup.com

CATALUNYA AVENTURA - NOTÍCIES

Inaugurades les obres de reforma del Xalet Refugi dels Rasos de Peguera El director del Consell Català de l’Esport, Gerard Figueras, va assistir a la inauguració de les obres de reforma del Xalet-Refugi dels Rasos de Peguera, impulsades pel Centre Excursionista Montserrat de Manresa.

Construït el 1933, el xalet-refugi de Rasos de Peguera estava tancat després que un incendi el deixés impracticable el 2012. L’equipament, que compta amb una habitació comunitàries amb 20 llits i pot acollir fins a 40 persones, té previst obrir durant onze mesos a l’any. Amb la rehabilitació i la reobertura del refugi, també es pretén dinamitzar la zona on està situat i obrir la instal.lació esportiva a tothom, excursionistes i no excursionistes, al servei de tot el país.

El Campus Esportiu del Tricentenari, en marxa a les xarxes socials El Campus Esportiu del Tricentenari, la plataforma que engloba les actuacions esportives que se sumen al programa d’actuacions de la commemoració, ja ha posat en marxa el seu Campus Virtual amb l’objectiu d’oferir un punt de trobada per a la comunitat vinculada a l’esport català a través d’una plataforma virtual i de perfils propis en les xarxes socials.

El Campus Virtual pretén cohesionar l’activitat del Campus del Tricentenari, difondre’n les activitats presencials, crear una comunitat i potenciar els valors de l’esport català. Així, ja estan operatius els perfils de Facebook (facebook.com/

La Secretaria General de l’Esport impulsa el Pla Nacional de Promoció de l’Activitat Física per incrementar la pràctica d’activitat física i saludable de la societat catalana.

campusesportiu), YouTube (youtube.com/campusesportiu), Twitter (@campusesportiu) i Instagram (instagram.com/campusesportiu). Properament, es posarà en marxa el portal web.

A través d’aquests canals, s’oferiran notícies, agenda, vídeos, fotografies, etc. sobre els esdeveniments esportius que genera el Tricentenari, sense oblidar aquelles

El secretari general de l’Esport, va presidir a la presentació del Pla Nacional de Promoció de l’Activitat Física (PNPAF), un programa liderat per la Secretaria General de l’Esport per incrementar la pràctica d’activitat física saludable continuada i mantinguda de la societat catalana que combati el sedentarisme.

activitats rellevants que impulsen les entitats del país. També hi haurà continguts dedicats a difondre el funcionament i els principals actors del sistema esportiu

El Govern vol portar a terme aquest pla estratègic amb la implicació de les difer-

català.

ents administracions catalanes i el sector privat, que afavoreixi una major sensibilització social envers la necessitat de ser actiu per augmentar els indicadors d’hàbit

El Campus Esportiu del Tricentenari, que va arrencar fa algunes setmanes, com-

d’activitat física en totes les franges d’edat de la població.

bina un programa d’activitats presencials amb una dinàmica virtual pròpia que inclou actuacions i iniciatives diverses adreçades a diferents tipologies de públic.

A banda d’aquest objectiu principal, el PNPAF també vol aconseguir dades es-

Entre les activitats presencials que formen part de la commemoració, destaquen

tadístiques específiques en relació a l’activitat física, potenciar la formació de pro-

la “Volta“ Ciclista Catalunya, les finals dels Campionats de Catalunya Universitaris

fessionals especialistes en activitat física per a la salut, aconseguir el reconeixe-

(Vic), els Campionats de Catalunya FIS absolut d’esquí alpí (La Molina) i Senders/

ment internacional, desenvolupar accions informatives i educatives, i promoure

camins del Tricentenari.

estratègies de cooperació per ser més eficients en la utilització dels recursos.

La programació de les actuacions presencials es divideix en dues grans vessants.

L’estratègia per donar compliment a aquest ambiciós projecte, que ha de coordi-

D’una banda, l’Itinerari Esportiu format per activitats i esdeveniments rellevants

nar i liderar la promoció de l’activitat física en l’àmbit públic i privat, inclou la con-

en el sistema esportiu català. De l’altra, l’Agenda Esportiva que comprèn les ac-

solidació d’aquesta promoció entre la població catalana, promoure i donar suport

tivitats i propostes que es duen a terme amb les federacions, universitats, clubs i

a les iniciatives que hi ha al territori, obrir aliances de col·laboració i patrocini, i

consells esportius d’arreu del territori.

divulgar la necessitat de ser actius físicament com un hàbit.

cataventura.cat 04

Programa Dones i Esports 2014 - 2016 Augmentar la participació i la visibilitat de les dones en el món de l’esport és el principal objectiu de les administracions públiques, institucions i entitats de la societat civil vinculades a aquest àmbit, que treballen conjuntament perquè la societat evolucioni cap a la plena igualtat d’oportunitats entre homes i dones i l’increment de la visibilització i valoració de les aportacions de les dones.

En aquest context, i emmarcat en el programa d’actuacions del seu Gabinet de Gènere, la Secretaria General de l’Esport (SGE), amb la col.laboració de l’Institut Català de les Dones (ICD), ha previst una sèrie de jornades a les cinc demarcacions catalanes per fer una anàlisi de la situació actual de l’esport femení de Catalunya en totes les etapes educatives i en totes les variants esportives. Aquestes cinc Jor-

Erasmus+Esports 2015-2020 (Unió Europea)

nades donaran continuïtat a la Jornada d’Esport Femení celebrada el maig passat

Erasmus + és el nou programa de la UE d’Educació, Formació, Joventut i Esport

sota el títol “Dones i Esport: Nosaltres també hi som!!!” i la seva finalitat és la de

per 2014-2020, que es va iniciar a partir de gener de 2014 . Té com a objectiu

reivindicar l’existència i rellevància social de la pràctica esportiva portada a terme

potenciar la capacitació i l’ocupabilitat , i la modernització d’Educació , Formació

per les dones partint de la preocupació i el compromís del Govern per donar un

i Treball juvenil.

impuls a l’esport practicat, gestionat i dirigit per les dones del país.

El programa preveu un finançament a set anys que comptarà amb un pressupost de 14.700.000.000€, la qual cosa representa un augment del 40 % respecte

PROGRAMA: CATALUNYA EN FORMA - OLOT TV Nou espai centrat en la difusió d’alguns dels objectius del Pla Nacional d’Activitat Física de Catalunya, que promou la Secretaria de l’Esport de la Generalitat. Aquest pla neix amb l’objectiu de combatre el sedentarisme i promoure els hàbits de vida saludables. El programa ofereix als espectadors informació i recomanacions sobre com millorar la qualitat de vida mitjançant la pràctica d’activitat física adequada a cada edat i segons la condició física de cadascú. Es tracta de divulgar quines opcions de realitzar exercici trobem a la nostra vida quotidiana.

El Govern posa en marxa un programa per corregir els desequilibris entre dones i homes en l’esport

als nivells de despesa actuals i mostra el compromís de la UE està invertint en aquestes àrees.

Erasmus + oferirà oportunitats perquè més de 4 milions d’europeus puguin estudiar, formar-se, adquirir experiència laboral i dur a terme projectes de voluntariat a l’estranger. A més, Erasmus + donarà suport a associacions transnacionals entre Educació, Formació i Joventut, Institucions i organitzacions que fomenten la cooperació i tendir un pont sobre els mons de l’educació i el treball per tal de fer front a les llacunes de competències que ens enfrontem a Europa.

També donarà suport als esforços nacionals que modernitzin els sistemes d’educació, formació i joventut.

Erasmus+ a l’àmbit d’Esports disposa que les accions es realitzaran amb el focus en els esports de base i en el desenvolupament, la transferència i/o aplicació de pràctiques innovadores tenint en compte el següents objectius específics: •Abordar amenaces transfrontereres per a la integritat de l’esport (dopatge, compra

El Programa Dones i Esports recull les iniciatives que la Generalitat de

de partits i violència, intolerància i discriminació).

Catalunya endegarà amb l’objectiu de corregir els desequilibris existents entre

•Promoure i donar suport a la bona governança en l’esport i a les carreres duals dels

dones i homes en l’àmbit de l’esport, a tots els nivells, i fomentar mecanismes

esportistes

d’intercanvi de coneixements i d’experiències que facin possible avançar cap

•Promoure el voluntariat esportiu, inclusió social, igualtat d’oportunitats i conscièn-

a la igualtat efectiva de dones i homes en aquest sector. Aquest programa, que

cia de la importància de l’activitat física com a millora de la salut (HEPA), mitjançant

s’emmarca en el Pla Estratègic de polítiques de dones 2012-2015, es basa en tres

l’increment de la participació, i la igualtat d’accés a l’esport per a tothom.

principis generals (participació, visibilitat i equitat) i es divideix en sis grans línies estratègiques.

El programa esportiu de l’Erasmus + implementa 2 accions: associacions en col•laboració i esdeveniments esportius europeus sense ànim de lucre.

El programa neix com a resposta a un context en què les dones representen el

El Reglament i la Guía del Programa Erasmus + estableixen els criteris d’elegibilitat

44,2% de la totalitat de dones i homes que fa pràctica esportiva a Catalunya,

i valoració dels projectes que es presentin al mateix temps que estableix els

tot i que en l’esport federat, per exemple, de les 605.084 llicències esportives

requeriments específics pel que fa als perfils de les organitzacions que poden

federades del 2013, el 77,20% eren d’homes i només el 22,80% de dones. També es

participar-hi i els terminis per presentar les propostes.

dóna el cas que sovint es consideren de menys nivell els equips o lligues femenines quan, en realitat, Catalunya és la comunitat que compta amb més clubs femenins participants en lligues estatals, tendència que va en augment cada temporada.

CATALUNYA AVENTURA - L’EXPEDICIÓ

EXPEDICIÓ AL CIM LENIN vides amb OBJECTIUS Situat a la serralada Trans-Alai, a la regió del Pamir, i sent fronterer entre dos països, Kirguistàn y Tajikistàn, el Pic Lenin arriba fins als 7134 metres d’alçada.

El Lenin és el tercer cim més alt del Pamir. La seva cara nord cau de forma impressionant cap a la vall d’Alai, en canvi, el vertent sud es composa de pendents nevades d’inclinació gradual.

La muntanya fou descoberta l’any 1871 per l’explorador rus Fedchenko, qui la va denominar Mont Kaufman. La primera ascensió va ser el 1928 a càrrec d’una expedició internacional d’alpinistes russos, alemanys i austríacs. Just en aquell moment, es va canviar el seu nom pel de Lenin en honor al fundador del partit

A més, l’equip intentarà dos reptes esportius paral∙lels; que un membre,

bolxevic. Recentment, el juliol de 2006, el Govern tayikistanès va rebatejar el cim,

l’Adrián Castillo, completi el descens de la cara nord del Lenin amb la seva taula

sense gaire èxit, com Pic Abu Ali ibn Sina, en honor al filòsof persa Avicena.

d’snowboard i que el José Francisco es llenci en parapent des del campament d’alçada 3 o 4.

L’expedició al Pic Lenin 2014 és la culminació de molts anys de treballs i esforços al Kirguistàn per part de la Asociación Española de Alpinistas con Cáncer. El

Tot aquest projecte anirà acompanyat, també, d’una motivació extra d’última

seu president, José Francisco Garcia Romo, ara farà deu anys va ser diagnosticat

hora. Amb la nostra ascensió, volem ajudar al Banco de Tapones de Valdeorras per

d’un tumor maligne al ronyó, precisament, després d’haver aconseguit fer cim en

tal d’aconseguir un caminador per la Sheila. La Sheila és una nena de 7 anys amb

aquesta muntanya. Va ser el terrible estat en què va baixar, el que va permetre als

paràl∙lisi cerebral que necessita aquest caminador per tal de facilitar la seva vida

metges trobar-li el tumor i salvar-li la vida.

diària. La plataforma 1km1sonrisa.org disposa de tota la informació al respecte.

Havent aconseguit superar les enormes dificultats que suposa aquesta malaltia,

L’estratègia d’ascens, per dir-ho d’alguna manera, serà clau per tal d’aconseguir

el José va tenir que veure com la seva germana, l’Eva, queia també a les urpes

els nostres objectius. És una expedició al més pur estil de l’Himàlaia. Comptarem

d’aquell infern. Afortunadament, el càncer no s’havia erigit com l’última estació

amb un Camp Base a 3600 metres d’altitud y tres camps d’alçada a 4400 , 5300 i

per cap dels dos.

6100 metres respectivament. Al tractar-se d’una muntanya de gran altitud, farem unes dents de serra, pujant i baixant campaments per tal d’aclimatar bé, al mateix

Amb la recuperació de l’Eva, els germans tornaren a parlar dels “seus cims”, del

temps que equipem tots aquests campaments per a l’atac final. El muntatge dels

que era anar a escalar, de la capacitat de lluita, sacrifici i patiment que la muntanya

camps ens durà uns 5 dies aproximadament. Quan estigui ja tot enllestit i la nostra

els havia proporcionat i del que havien après forçosament en el transcurs del seu

aclimatació es trobi avançada, baixarem uns tres dies a descansar al Camp Base

periple per sobreviure. En aquest context va néixer, de la seva mà, la Asociación

per a reposar forces. Passat aquest període, pujarem de campament en campa-

Española de Alpinistas con Cáncer.

ment, fent nit als mateixos, tractant de reservar energies pel quart dia. En aquest punt, la muntanya, la climatologia i el nostre organisme decidiran si som capaços

Primerament, l’associació va pretendre transmetre les seves vivències, així com

o no de fer el cim.

tot allò que l’activitat muntanyenca els havia aportat, tant a nivell físic com psicològic, a l’hora de fer front a qualsevol adversitat. Eren conscients que la

Molts reptes i moltes il·lusions viatjaran a Kirguistàn, fent-nos companyia.

muntanya els havia ensenyat a viure dia a dia i, ara, els ensenyava el camí per

S’aconseguiran o no, l’únic segur és que ho intentarem.

tal d’ensenyar d’altres com superar-se. A dia d’avui, la seva tasca va molt més enllà. Després d’haver aconseguit equipar la planta de cardiologia de l’hospital infantil de Bishkek (Kirguistàn) amb una sala d’estudi i equips d’oxigen portàtils, l’associació està al front del manteniment d’aquestes infraestructures, així com del material didàctic que els nens i nenes atesos a l’hospital necessiten durant la seva estada. A curt termini, l’abast d’acció de l’associació està destinat a créixer, arribant a aquelles regions del país on la població més ho necessita.

La nostra expedició al Lenin va néixer com un somni petit i borrós al començament, integrat únicament per dos persones, però que ràpidament es va anar nutrint d’idees i nous membres, conformant un projecte molt esperançador.

D’una banda tenim com a objectiu, òbviament, fer cim tots nou, però l’aventura no quedarà aquí. Amb nosaltres vindrà en Javier Calzada, un diabètic tipus I que haurà de sumar, a les ja dures condicions de l’alçada, la seva pròpia malaltia.

SEGUEIX L’EXPEDICIÓ AMB NOSALTRES // FACEBOOK I TWITTER DE CATALUNYA AVENTURA · Redactor: Albert Rubio Molina

MEMBRES DE L’EXPEDICIÓ CIM LENIN

ADRIAN CASTILLO

ALBERT RUBIO

JAVIER CALZADA

JOSÉ FRANCISCO JOSÉ MANUEL GARCIA JIMÉNEZ

PEDRO RODRÍGUEZ

QUIQUE PASTOR

F.JAVIER JIMÉNEZ

IVÁN GONZÁLEZ

SEGUEIX EL DIA A DIA DE L’EXPEDICIÓ PEL FACEBOOK I TWITTER DE CATALUNYA AVENTURA

CATALUNYA AVENTURA - La Calor

Efectes de la Calor en l’activitat Física Amb l’estiu la calor s’intensifica, els entrenaments pas-

En aquestes begudes rehidratants també poden in-

sen a fer-se a temperatures molt més elevades ja siguin

corporar àcid cítric, calci, aromatitzants, edulcorants,

rutes de muntanya, circuits amb bici o escalada, fins i

vitamines i altres components.

tot esports de lleure o competicions com ara el tenis, el

Què és important que ens plantegem a l’hora

futbol, ... es poden veure afectats per aquest increment

d’escollir un isotònic?

de temperatura.

Hi ha certs aspectes que hem de valora, per garantir

En el nostre anterior article, vàrem exposar que la

que allò que consumim, és lo més idoni per nosaltres.

millora del rendiment esportiu tenia dues bases prior-

A l’hora de buscar el millor isotònic, us aconsello que

itàries, la recuperació i la hidratació.

primer sempre mireu la osmolaritat, aquest valor ve re-

Si tenim aquests dos factors controlats, és molt més

flectit amb mOsm/l ( miliosmols per litre) i sempre s’ha

fàcil que es compleixin les estimacions dels nostres

d’acostar a 297, que és la del plasma, s’aconsella que

resultats.

estigui entre 283 i 297, però mai estar per sobre, ja que

Hem de tenir clar, quina és doncs la finalitat d’usar

no aconseguiríem fer aquesta recuperació.

un isotònic:

La osmolaritat ens ajuda a determinar la quantitat de

Així mateix, durant l’activitat física, ex produeixen

• Impedir la deshidratació i recupera les sals minerals

sodi que hi haurà en sang, un excés de sodi, ens farà

molts radicals lluires, senyals de la oxidació i per tant

perdudes per la sudoració.

perdre aigua, i una manca, impedeix la recuperació

envelliment de la musculatura, per evitar aquest

• Reposa les reserves energètiques de l’organisme

muscular.

efecte d’envelliment prematur, és important buscar

consumides durant l’exercici físic.

Durant l’exercici físic anem perdent aigua, sodi i po-

un isotònic que ens aporti vitamina C, Seleni, Pignog-

• Retarda el cansament i escorçar el temps de recu-

tassi, això comporta una disminució important del

enol,... principis actius que mantenen jove i ben oxi-

peració, facilitant la pràctica esportiva.

rendiment a mesura que es perllonga l’exercici hi ha un

genada la musculatura.

deteriorament funcional de músculs i tendons. Simple-

És important que el consum de l’isotònic de és faci

Ara, la nostra pregunta és, tots els isotònics son

ment amb aquesta aportació d’aigua amb electròlits, la

durant l’activitat física, en glops petits i desprès de

iguals?

nostra recuperació estaria coberta, no obstant, sempre

l’activitat consumir uns 250ml ( 1 got), per facilitar

Doncs no! Per definició les begudes isotòniques tenen

podem fer més.

aquesta recuperació.

una composició bàsica formada per aigua; hidrats

La inclusió de carbohidrats, sempre i quan no sigui

Es important doncs que tingueu en compte aquestes

de carboni complexos com poden ser els polímers de

sacarosa o fructosa ( perquè siguin d’absorció lenta),

característiques, ja que hi ha moltes cases comercials

glucosa o les maltodextrines, algunes contenen simple

que tenen un índex glucèmic más baix i L-glutamina

aconsellen formules que realment son hipertòniques

com la fructosa, la glucosa, la sacarosa o la dextrosa;

faciliten l’absorció intestinal d’aigua i sodi i proveeixen

o que tenen sucres simples que modifiquen el ph del

i sals minerals diverses com el clor, el potassi, el sodi

energia durant l’exercici físic, retardant l’aparició de la

cos, i el que fan és dificultar la recuperació i disminuir

o el fòsfor.

fatiga.

el rendiment.

Quin suplement escull si faig activitat física intensa?

Durant l’activitat física prolongada, es produeix un estrès oxidatiu, d’aquí la importància de prendre un bon antioxidant, com una beta-alanina, un òxid nítric o una vitamina C, a part de la hidratació. Aquestes substàncies milloren la respiració de la nostre musculatura, per tant millioren el rendiment.

Redacció: Laura Estrada Ocaña / Responsable tècnica de les Botigues NANA · Diplomada en Nutrició i Dietètica

L’ENTREVISTA

CATALUNYA AVENTURA - L’ENTREVISTA

MARC PINSACH L’aventura de l’esport d’elit

En Marc Pinsach entre altres coses, es un esportista d’èlit, i forma part de la nova fornada d’atletes catalans que han marcat un abans i un després en l’esport del nostre país, i les gestes dels quals han arribat arreu del món. A l’hivern amb esquis, i a l’estiu amb bambes, participa en les proves més importants a nivell mundial d’esquí de muntanya i de trail running. Des de ben petit que el món de la muntanya, ja sigui amb neu o a ple estiu li va cridar l’atenció, i ara mateix gaudei d’un palmarès on i podem trobar entre d’altres tres top-10 a la Pierra Menta, un podi a la Mezzalama, un campionat del món sub-23, un Campionat d’Espanya i diversos top-10 en Copes del Món i Campionats del Món.

Explican’s Marc, de Cassà de la Selva, als cims nevats

per sentir-te bé amb tu mateix i sentir-te realitzat. Ho

que segons l’època de l’any aquell paisatge canvia i

del Pirineu i Europa, com va anar ben bé aquesta tran-

has de fer perquè ho sents i et surt de dins. Malgrat que

també la forma d’apropar-nos-hi.

sició?

hi ha dies concrets que si que t’has d’obligar a sortir a

El meu pare feia curses d’esquí i de muntanya i llavors

entrenar perquè estàs mandrós i estaries millor al sofà.

em vaig iniciar en aquest món de la seva mà. Un pas im-

Quan estàs allà dalt, enmig d’una competició, patint i encara a molts quilòmetres de la meta, quins pensa-

portant va ser entrar al centre de tecnificació d’esquí de

De quina forma et va influenciar el teu contacte amb en

ments et vénen al cap?

muntanya on de la mà d’en Jordi Canals vaig conèixer

Kilian Jornet i la Mireia Miró durant els vostres dies com

Depèn molt de si estàs en un ritme relativament cò-

millor aquest esport i sobretot amb altre companys que

estudiants d’INEF, al Centre de Tecnificació d’Esquí de

mode o si vas collat. Normalment no penses massa i

compartíem la mateixa passió em vaig sentir acompan-

Muntanya a Catalunya?

estàs centrat amb el que toca fer en cada moment de

yat. El pas definitiu va ser pujar a viure a Font Romeu

Sobretot em van motivar perquè jo sempre ha ant un

la cursa. És important no despistar-se perquè llavors és

on l’ambient del medi i de la gent (amb en Kilian o la

o dos passos darrera seu, m’han obert moltes portes

quan arriben els erros.

Mireia) convidaven a esmorzar, dinar i sopar esquí de

i m’han ensenyat molts camins. Llavors els seus èxits

muntanya de competició.

viscuts de prop m’han servit per motivar-me, veure que

Entre la temporada d’hivern i d’estiu, d’ón treus temps

tot és possible i una certa enveja sana de voler estar on

per a poder desenvolupar altres activitats, com ara els

L’esport d’èlit sempre és un món dur, i més i tot potser

han arribat ells. També van ser uns anys interessants

teus estudis d’Humanitats a la UOC?

a l’inici, quan encara no saps cap a on tirarà la teva tra-

per aprendre la cultura de l’alt nivell i saber com es feia

El dia té moltes hores i hi ha temps per tot. És tant im-

jectòria, en el teu cas, vas tenir sempre clar ón volies

aquest ofici i saber fins a on t’has de sacrificar.

portant entrenar com descansar bé i és durant les hores

anar i el que volies aconseguir?

de descans que aprofito per descansar. Tenir l’obligació,

A veure tenia clar que volia fer bé les coses, estava

Com és d’important per tu el contacte amb la natura?

volguda, d’estudiar fa que aquelles hores estiguis pen-

motivat per entranar, per fer sacrificis i volia fer-ho lo

I quin dels dos esports, l’esquí o la cursa de muntanya,

sant amb altres coses i no sempre centrat amb l’esport

millor possible i volia anar lluny. Ara bé, pensar que

creus que t’hi aproxima més?

i amb entrenar, la qual cosa pot ser bona si les coses

podia arribar fins aquí doncs no ho pensava. Segura-

Els dos esports són vàlids per apropar-te i sentir la natu-

et van bé, però si no t’hi van llavors reduir la teva vida

ment si ho tens planejat i t’ho penses és llavors quan

ra. A l’hivern hi ha neu i la forma més natural és anar-hi

als resultats d’una competició és una cosa molt peril-

t’estresses, vols córrer massa i no arribes enlloc. Sóc de

en esquís, mentre que a l’estiu, sense neu, la forma nat-

losa. De la mateixa manera que faig esport a l’alt nivell

l’opinió que les coses t’han de sortir de dins sense haver

ural és anar-hi corrent o caminant. Són esports comple-

bàsicament per sentir-me realitzat, els estudis també

fet un pensament racional. No has de voler entrenar

mentaris que et permeten gaudir d’un medi canviant

són una forma de realitzar-me personalment. Tant im-

per una recompensa material o mediàtica ho has de fer

de l’estiu a l’hivern com és la muntanya. És l’interessant

portant és tenir el cos entrenat com el cap.

Entrevista: Enric Rubio

CATALUNYA AVENTURA - L’ENTREVISTA Avui dia són molts els joves que, des de ben petits in-

compte que l’entrenament no és una ciència exacte,

I ja per acabar, que creus que es podria millorar de

tenten emular les vostres proeses cada vegada a més

dos i dos no fan quatre i el que li pot anar bé a un no li

l’esport al nostre país?

curta edat. Quin consell o advertència els i donaries?

anirà bé forçosament a un altre.

Una gran ajuda per aquest esport i per tots els esports

Sobretot han d’evitar voler córrer massa. Aquest ti-

minoritaris és que el país tingués una millor cultura

pus d’esport són esports de formigueta que volen un

Fins a quin punt és important la nutrició per a tu? Fas

esportiva i que no només importés el futbol i el Barça.

compromís fort i durant un llarg temps. Els esports de

algun tipus de dieta especial?

Quan viatges a altres paios d’Europa sents una enveja

resistència exigeixen moltes hores i durant molts anys

Per mi la dieta no li dona cap importància. Menjo el

sana del cas que fan a tot l’espectre d’esports i això aju-

per arribar a la maduresa. Per tant és importantíssim

que vull i quan vull sense restriccions. Sóc de l’opinió

da a que hi hagi més recursos per aquest tipus d’esport

no tenir l’ansietat o el neguit de voler emular massa

que si segueixes una dieta més o menys equilibrada

i et sentis més valorat socialment i no tant com un

ràpid els teus ídols perquè el més probable és que

no has de mirar massa la dieta, pensa que entrenem

animal estrany. Tot i que cal dir que des del fenomen

acabis lesionat, sobreentrenat o desmotivat. Aquest

moltes hores, estem en alçada, passem fred i la desp-

Kilian quan surts a córrer la gent ja no et mira com una

tipus d’esport reclamen ser-hi cada dia, aixecar cada

esa calòrica és molt important i quedar-te massa prim

cosa estranya, cosa que quan vaig começnar a entrenar

dia la persiana d’un negoci familiar, i potser al cap dels

no és massa bo perquè després et quedes sense força i

gairebé un procurava que no el veiessin massa perquè

anys arribes a dalt de tot. Però sempre hem de tenir en

agafes qualsevol refredat.

no el prenguessin per boig!

Entrevista: Enric Rubio cataventura.cat 14

CATALUNYA AVENTURA - KAYAK FREESTYLE

EL KAYAK FREESTYLE QUÈ ÉS EL KAYAK FREESTYLE? És una modalitat del piragüisme d’aigües braves reconeguda oficialment per la Federació Internacional de Piragüisme (International Canoe Federation – ICF) des de l’any 2006. L’any 2007 es va disputar el primer Campionat

amb un calendari de competicions d’àmbit nacional, estatal i internacional.

PER QUÈ UNA PROVA DE LA COPA DEL MÓN DE KAYAK FREESTYLE A SALT?

El kayak freestyle es pot practicar tant en instal·lacions artificials, especial-

A Salt, concretament a la zona on s’ubica l’actual Parc d’Aigües Braves de

ment habilitades per a la pràctica del piragüisme, com en el medi natural,

la Pilastra, es practica el piragüisme de forma regular des de fa gairebé 20

aprofitant els moviments d’aigua generats per la pròpia topografia del llit

anys. Durant aquests 20 anys s’hi ha dut a terme els entrenaments habituals

del riu. L’objectiu dels esportistes és el d’aconseguir realitzar el major nom-

del Club Piragüisme Salt-Ter, s’hi han programat cursos de diferents nivells,

bre de figures “trucs” aprofitant la força de l’aigua generada per un ressalt

activitats de promoció del piragüisme i competicions de descens, eslàlom i

hidràulic, ja sigui una onada estacionària o un rull, durant un temps màxim

estil lliure (freestyle), sense que tot això hagi estat cap impediment perquè,

de 45s. En totes les fases de la competició, ja siguin preliminars, vuitens

dins d’aquest període, la llúdria, un dels símbols que identifica Salt, s’hagi

de final, quarts de final, semifinals o finals, els esportistes competeixen en

establert al sector de la Pilastra.

grups de 5.

Les condicions tècniques que ofereix actualment el Parc d’aigües Braves de

L’espai que es requereix per a la pràctica d’aquesta modalitat del piragüisme

la Pilastra fa possible l’organització de proves d’àmbit internacional, tal com

d’aigües braves és molt reduït perquè els esportistes únicament evolucionen

s’ha posat de manifest en la darrera edició del Salt Kayak Festival, que ha

sobre l’onada estacionària o rull on es porta a terme la competició. Aquesta

comptat amb la participació d’alguns dels palistes més destacats i recon-

circumstància fa que tant el públic com les infraestructures organitzatives

eguts dins l’àmbit mundial.

es puguin concentrar en un espai reduït. La plasticitat i espectacularitat dels

En els darrers anys Salt ha esdevingut un punt de referència de kayak free-

moviments dels palistes, juntament amb la proximitat amb el públic i la fa-

style gràcies a les instal·lacions de les quals disposa i als excel·lents resul-

cilitat per a la realització de les imatges per ser difoses per televisió, Internet

tats dels seus palistes, que han aconseguit 15 medalles en competicions del

o per les diferents xarxes socials, fan del kayak freestyle una de les modali-

màxim nivell internacional.

tats més espectaculars i amb major potencial del piragüisme.

Entre aquests palistes internacionals del club de piragüisme Salt-Ter

del Món reconegut oficialment per la ICF a Canadà i actualment compta

destaquen els germans Joaquim i Núria Fontané i Masó, el primer és l’actual campió d’Europa de K1 senior, va ser també campió d’Europa junior K1 el 2010 i sotscampió del món junior K1 el 2011 i 3r de les Copes del Món del 2012, la Núria és l’actual campiona d’Europa junior de K1 i 3a senior del campionat d’Europa de squirt, també és la sotscampiona del món junior en K1 2013 i la campiona junior de K1 de les tres copes del Món del 2012. Un altre piragüista destacat és l’Adrià Bosch Roca campió del món sènior en OC1 el 2011 i 3r també en OC1 en el campionat d’Europa 2010.

També s’han iniciat a les aigües de la Pilastra els germans Gerd i Aniol Serrasolses i Solà destacats piragüistes a nivell mundial de la modalitat de kayak extrem o creek. En Gerd Serrasolses és l’actual campió de la AWP 2013(Association of Whitewater professionals de la Whitewater World Series) i destacat piragüista de kayak freestyle 5è classificat en K1 senior en el campionat del món 2011, i l’Aniol és també un piragüista destacat del kayak extrem i del kayak freestyle, actualment membre de l’equip de Redbull.

La trajectòria de 20 anys de pràctica del piragüisme al Ter, la disponibilitat d’una instal·lació especialment habilitada per a la pràctica del piragüisme, l’experiència organitzativa, els resultats aconseguits i el reconeixement internacional del treball que s’ha portat a terme són alguns dels arguments que han portat a la ICF a escollir Salt com a seu d’una prova de la Copa del Món de Kayak Freestyle de l’any 2014, que es desenvoluparà a Salt durant la primera setmana del mes de juliol .

Redacció: Joaquim Fontané Massachs · Fotografies: Núria Fontané Masó. cataventura.cat 16

EL PARC D’AIGÜES BRAVES DE LA PILASTRA L’actual Parc d’Aigües Braves de la Pilastra va ser íntegrament remodelat l’any 2011 i inaugurat el 26 de novembre del mateix any. Aquest equipament esportiu està construït sobre un braç artificial del riu Ter que discorre paral·lel a la Via Verda del Carrilet d’Olot a Girona, molt freqüentada pels habitants de tota l’àrea metropolitana que volen practicar activitat física en contacte directe amb la natura. La zona on es troba situada aquesta infraestructura esportiva té uns importants valors ecològics, forma part del Parc de les Hortes i les Deveses de Salt i l’espai forestal inclòs dins la Xarxa Natura 2000.

La situació dins l’àmbit de protecció de la Xarxa Natura 2000, juntament amb d’altres normatives mediambientals, impossibiliten que el Parc d’Aigües Braves de la Pilastra pugui disposar de les infraestructures pròpies de qualsevol equipament esportiu i, per aquest motiu, l’organització de la Copa del Món de kayak freestyle requerirà l’adequació de tot un seguit d’infraestructures provisionals que permetin acollir aquesta competició dins els paràmetres habituals per a aquest tipus de competició.

El Ter, un riu de règim típicament mediterrani, està fortament regulat pels embassaments dels sistema Sau-Susqueda-Pasteral. A més dels usos agrícoles i industrials, subministra aigua a una gran part de la població de Catalunya, de tal manera que està sotmès a un important estrès hídric.

La regulació per a usos agrícoles fa que el període més favorable per a la pràctica del piragüisme sigui el comprès entre principis de juny i fins al mes de setembre, amb importants variacions pròpies del clima mediterrani. La regulació a la qual està sotmès el riu Ter és la que fa possible la programació d’esdeveniments esportius que requereixen un cabal constant d’aigua.

El Parc d’Aigües Braves de la Pilastra, construït sobre un recorregut de 250 m, disposa de diferents estructures formades per pedres naturals que generen canvis de velocitat que fan possible la pràctica del piragüisme d’aigües braves, amb zones especialment habilitades per a la pràctica del piragüisme d’estil lliure. Aquesta instal·lació, a més de competicions d’àmbit nacional i estatal, dins el marc del Salt Kayak Festival, ja ha acollit competicions que han comptat amb la participació d’alguns dels millors especialistes dins l’àmbit mundial.

cataventura.cat 17

n i a p ia, S

n o l a Cat

14 0 2 l de

lio u T j e L d 6 A l a S ny

Del

ju e d 30

ree f . w ww

s

a y a k e tyl

kin

.co 4 1 0 g2

m

CATALUNYA AVENTURA - LA RUTA / Reportatge Patrocinat per SALEWA

El Puigsacalm i el Puig dels Llops

Un cop al Puigsacalm, podem optar per continuar encara no 10 minuts, i fer el Puig dels Llops, opció del tot recomanable. És una carena de roca molt espectacular, que ens condueix pel seu llom fins un cim aèri i germà de forma amb el veí que acabem de fer.

Elegim o no aquest útim tram, tornarem pel mateix punt per ón hem anat, fins a la porteta de fusta que hem esmentat anteriorment, i un cop creuada, quan ja estiguem novament al prat, en comptes de comença a baixar, agafarem el camí que va arran de la carena,i que a través del Pla del Faig Gros, ens acostarà ara per fagedes, ara per prats, fins la Collada Fonda, ón trobarem la última pujada avans de culminar el Tosell Gros, i més avall el Tosell Petit. Des d’aquest punt, hem de tenir en compte, que tot i que no ens demana un gran nivell tècnic, sí que haurem d’estar acostumats a fer muntanya, ja que la baixada és pronunciada i molt aèria en alguns punts, ja que deixa de ser un camí per transformar-se en una petita desgrimpada de forces metres. El corriol acabarà morint altra vegada dins la fageda, ón és retrobarà amb el

El Puigsacalm, una muntanya estimada per tots aquells que l’han fet, i a la llista d’excursions pendents de tots aquells que encara no la coneixen. De fàcil accés, amb nombroses rutes per fer cim, des de vies ferrades fins a fagedes i prats de muntanya.

La ruta que avui ens ocupa, es pot separar en dues parts; l’anada, que és la més fàcil i accesible, i la tornada, per una desgrimpada força aèria però sense dificultat, que en cas de no voler complicar el nivell, podem evitar-la i tornar pel mateix lloc.

Una persona d’un nivell mig, trigarà aproximadament 1h 30m per anar, i 1h 15m per tornar, cosa que vol dir, junt amb els 382 metres de desnivell que té, que és una ruta apte per tots els públics, segons la tornada que fem.

Deixem el vehícle a la Collada de Bracons, i el primer que ens trobem, curiosament, és una qüasi grimpada de 5 metres per accedir al camí fresat, que no és ni molt menys un avançament de com serà la ruta.

El primer tram va fent via entre grans faigs, i puja en zig-zags a través d’un corriol pedregós fins arribar a un sender pla i ben fresat, que anirà avançant paral·lel a les corves de nivell. Ara més ara menys guanyarem alguns metres d’alçada, i en poca estona ens trobarem amb un curt però pronunciat pendent que voldrà dir que hem arribat a la Collada de Bartomeu, ón haurem de triar el camí de la dreta.

El recorregut traça un anar i venir, en gran part pla, i creuant torrents que dónen una especial verdor per allà on baixen. És un indret humit i plè de vida, que ens farà gaudir del so dels ocells, i que sense adonar-nos’en, ens plantarà, just després d’una petita pujada, a la pista més ampla i marcada, que desenvoca a la Font Tornadissa.

La Font Tornadissa, és com un petit oasis enmig de la muntanya, un aveurador natural pels animals, i lloc de parada obligada, per a refrescar-nos i gaudir uns instants de la pau que s’hi respira.

Haurà anat bé refrescar-nos, i es que just deixada la font a la nostra esquena, comencem a pujar, per una curta però forta pujada, per un corriol retallat al mig d’un prat de muntanya, amb faigs centenaris custodiant el camí.

A mesura que anem avançant, es descobreixen al nostre darrere unes vistes impresionants que ens allarguen la mirada fins més enllà del Pedraforca, i amb el Canigó al nostre costat.

L’excursió és ràpida en aquest punt, i després de deixar enrere una porta de fusta enmarcada per dos arbres, ens situarem en poca estona als peus de l’última pujada per on arribarem al cim.

Aquesta és especialment breu i forta, factor que ens farà encara més desitjat fer cim. Quan arribem a dalt, es fa evident que estem a Catalunya, una senyera des del seu màstil acompanya el punt geodèsic, pintat també amb la bandera de Catalunya.

Des d’allà estant, es pot veure mig país: l’Agullola de Rupit, el Far i Olot, el Canigó i els Pirineus Orientals amb el Puigmal, i el Pedraforca amb tot un retallat de serres blavoses al davant.

Redacció: Enric Rubio · Reportatge pratrocinat per SALEWA cataventura.cat 20

camí ja fet a l’anada, i que en 5 minuts ens conduirà de nou a la Collada de Bracons..

cataventura.cat 24

CATALUNYA AVENTURA - ACTIVITATS

Educació i Aventures un

Oci Actiu

A vegades ignorem la riquesa cultural i natural que ens envolta i som incapaços de valorar el que tenim al nostre abast, ja que ens sembla més fàcil anar-ho a buscar a fora, pensant que el que tenim a prop ja tindrem temps de veure-ho més endavant. El Llac de l’Aventura de Valveralla, a Ventalló, és un d’aquests indrets. Un parc d’aventura situat en un paratge excepcional, rodejat pels Gorgs de Valveralla i el riu Fluvià, una riquesa mediambiental singular.

Salillas / Mireia Miró Laetitia Roux / Iu

Són moltes les activitats que s’ofereixen en aquest espai, gestionat pel Consell Comarcal de l’Alt Empordà amb la col·laboració de Natural Dosis, i molt diferents els públics als quals s’adrecen. Natural Dosis, a través d’aquestes instal·lacions, crea i planifica activitats per cobrir les necessitats culturals,educatives, d’oci i d’esport d’una forma integral i integrada en el medi.

Totes les activitats que ofereix Natural Dosis estan estretament vinculades amb els seus valors diferenciadors d’empresa, alguns dels quals són la transversalitat i adaptabilitat als diferents perfils de clients, la gestió d’un entorn inclusiu per a discapacitats i el respecte al medi ambient.

La qualitat del servei està garantida gràcies al rigor pedagògic amb què es genera cada projecte educatiu i l’especialització de cada secció.

El Llac de l’Aventura també disposa de serveis, dutxes, zona d’acampada i una Les instal·lacions consten d’un circuit d’aventura, acabat amb una tirolina doble

zona de pícnic amb una vistes immillorables al llac que dóna nom al parc. El llac

de 40 metres, amb tres nivells diferents. El més dur d’aquests, tal com admet

de Valveralla, és l’espai ideal per iniciar-se al caiac o el SUP, surf de rem, ja que té

Naila Jornet en una de les seves últimes entrevistes, és bastant exigent física-

unes bones dimensions i les seves aigües són tranquil·les i cristal·lines.

ment. Per als més petits, a partir de 3 anys, es disposa d’un circuit d’aventura infantil. També hi trobem un rocòdrom amb vies de diferents nivells i un boulder

Les instal·lacions i totes les activitats que s’hi realitzen converteixen el Llac

per als amants de l’escalada.

de l’Aventura en un lloc ideal per organitzar-hi festes d’aniversari, comiats de

Al voltant d’aquestes instal·lacions, hi ha una taula de ping-pong, dues xarxes ideals per a la pràctica del voleibol, el futbol-volei o el bàdminton, una corda fluixa preparada per desafiar els més hàbils i un camp de tir amb arc renovat, entre d’altres. I si ens seguim endinsant en el parc, trobarem un circuit de BTT i un camp de gespa amb dues porteries, ideal per jugar a futbol o a diferents jocs de pilota.

solter, trobades d’empresa, així com jornades d’escoles, clubs i casals. Aquest estiu, el Consell Esportiu de l’Alt Empordà, juntament amb Natural Dosis, organitza el Casal del Llac de l’Aventura de l’1 de juliol al 10 de setembre, amb la possibilitat de portar els nens només dies esporàdics.

No pretenc fer demagògia, simplement és una realitat que d’indrets com el Llac de l’Aventura n’hi ha pocs i val la pena que es donin a conèixer perquè formen part de la riquesa particular de l’Empordà. Si ho voleu comprovar, no dubteu en posar-vos en contacte amb Natural Dosis o veniu el dia 1 de juny a la jornada de portes obertes.

Naila Jornet Redacció: Marc Colomer i David Cargol, monitors del Llac de l’Aventura cataventura.cat 26

CATALUNYA AVENTURA - Reportatge / LES ALLAUS

ALBERT GIRONÉS

barra Redacció: Enric Rubio · Més informació: muntanyaimeteorologia.blogspot.com cataventura.cat 28

ancs cataventura.cat 29

K2

La muntanya de molts i de

ningĂş

La serralada del Karakorum és una perllongació de l’Himàlaia , aquesta serralada ens amaga grans paratges i esgarrifoses muntanyes que s’han portat per davant vides de grans alpinistes , molts d’ells només tenien un objectiu , fer un dels cims més grans i difícils de la terra el K2 .

El K2 amb una altitud de 8.611m té el títol de la segona muntanya més alta del món , darrere l’Everest amb 8.848m . El K2 és conegut com la “muntanya salvatge” a causa de la dificultat d’ ascendir i per ser la segona en percentatge de fatalitats entre els diferents “vuit mils” per a aquells que ho escalen . Per cada quatre persones que han assolit el cim , un ha mort intentant-ho. A diferència de l’Annapurna , la muntanya amb el major percentatge de fatalitats , el K2 mai s’ha escalat a l’hivern.

El nom K2 deriva de l’anotació usada pel Gran Projecte de Topografia Trigonomètrica . Thomas Montgomerie que va fer la primera exploració del Karakorum des de la muntanya Haramukh , al voltant de 210 km al sud , i va fer un dibuix dels dos pics més prominents , dient-los K1 i K2 .

La política del Gran Projecte de Topografia Trigonomètrica, era usar noms locals per a les muntanyes sempre que fos possible i el K1 es va descobrir que localment era anomenat Masherbrum . El K2, però, no havia adquirit cap nom local, possiblement a causa de la seva ubicació i es va suggerir el nom de Mount Godwin - Austen en honor de Henry Godwin - Austen , un primerenc explorador de la zona , i encara que el nom va ser rebutjat per la Royal Geographical Society es va usar en diversos mapes i segueix usant-se en ocasions.

La muntanya va ser registrada el 1856 per un equip topogràfic europeu dirigit pel britànic Henry Haversham Godwin - Austen i el primer intent seriós d’ascensió va ser organitzat en 1902 per Oscar Eckstein i Aleister Crowley però , després de diversos intents , cap membre de l’expedició va aconseguir arribar al cim , possiblement , per una combinació de falta d’entrenament físic , conflictes personals i condicions meteorològiques desfavorables .

Dels 68 dies passats al K2 , només 8 van ser de temps clar i van aconseguir arribar fins als 6.500 metres per l’aresta Nord Est .

L’expedició de 1909 dirigida per Luis Amadeo de Savoia , Duc dels Abruz-

El 9 d’agost de 1977, 23 anys després de l’expedició italiana , Ichiro Yoshi-

zos , va aconseguir una altitud de 6.666 metres en el que avui es coneix

zawa va dirigir la segona ascensió al cim que va culminar amb èxit , amb

com l’esperó dels Abruzzos , que el mateix Luis Amadeo va reconèixer

Ashraf Amman com el primer escalador pakistanès . L’expedició va as-

com la ruta més accessible , per l’esperó sud-oest , i que és la via més ha-

cendir per l’esperó dels Abruzzos , obert pels italians , i va utilitzar 1.500

bitual actualment .

portadors per aconseguir el seu objectiu .

En l’expedició nord-americana de 1939 , liderada per Fritz Wissner , moren

1978 va ser l’any de la tercera ascensió, aquesta vegada per una nova ruta,

Dudley Wolfe i els xerpes Pasang Kikuli , Pasang Kitar i Pintso l’esperó de

la llarga aresta est. Aquesta ascensió va ser realitzada per un equip nord-

Abruzzos ; són les quatre primeres víctimes del K2 .

americà, dirigit pel reconegut James Whittaker (primer nord-americà que va escalar l’Everest). La resta de l’equip estava realitzat per Louis Reich-

L’expedició de 1953 dirigida per Charles Houston . Quan l’equip es troba a

ardt, James Wickwire, John Roskelley i Rick Ridgeway. Wickwire va haver

7.800 m, el temps empitjora , i la tempesta els obliga a romandre 10 dies

de suportar una nit de bivac a 150 metres per sota del cim, a una altura en

a aquesta altura . Durant el desesperat descens, tot l’equip va estar a punt

què ningú abans havia estat una nit.

de caure , sent salvats per Pete Schoening .

L’ascensió va tenir una gran importància per a l’equip nord-americà ja que va significar completar la tasca iniciada el 1938.

Una expedició italiana finalment va aconseguir el seu objectiu el 31 de juliol de 1954. L’expedició va ser dirigida per Ardito Desio , encara que els

La quarta ascensió absoluta al cim té lloc el 1979 per l’expedició dirigida

dos escaladors que van aconseguir el cim van ser Lli Lacedelli i Achille

per Reinhold Messner. Després de rebutjar la ruta coneguda com “Magic

Compagnoni.

Line”, usen la ruta habitual de l’esperó dels Abruzzos.

També va participar en l’expedició el famós escalador italià Walter Bonatti

El 1981 una expedició japonesa aconsegueix el cim per l’aresta sud-oest

i el portador pakistanès Hunza Mahdi , la tasca en el trasllat de bombones

obrint una nova via (anteriorment en aquesta ruta havien fracassat dues

d’oxigen va resultar vital per a l’èxit de l’expedició , en la qual van haver de

expedicions britàniques dirigides per Chris Bonington). En aquesta expe-

fer un bivac a 8.100 metres. Aquesta acampada a l’aire lliure i en aquesta

dició s’aconsegueix per primera vegada la punta oest del K2 (8.230 m),

altura escriuria un altre capítol en la història de l’alpinisme a l’Himàlaia .

que no és considerada una cimera secundària.

El 1983 tenen lloc les 2 primeres expedicions espanyoles (ambdues sense èxit): una expedició Navarra per l’esperó dels Abruzzos, i una altra d’Al filo de lo impossible que aconsegueix els 8.250 m per la via japonesa de la cara oest.

L’any 1986 l’ascens a la muntanya es popularitza: a més de diverses ascensions per l’esperó dels Abruzzos (una d’elles porta al cim als 2 primers espanyols en aconseguir-ho, Mari Abrego i José María Casimiro). Alguns mesos després Jerzy Kukuczka i Tadeusz Piotrowski obren la cara sud per l’esperó central (encara Piotrowski morirà durant el descens) i Tom Cessin obre en solitari el pilar dret de la cara sud.

Segurament penseu que de moment no heu llegit el nom de cap dona alpinista que hagi realitzat el K2, però, aquesta muntanya té una maledicció per a les dones.

La primera dona en arribar al cim va ser Wanda Rutkiewicz de Polònia el 1986. Les següents cinc dones a aconseguir el cim han mort (3 d’elles en el descens i les altres 2 ascendint altres vuit mils). No obstant això, la maledicció sembla haver-se trencat en 2004 quan l’espanyola Edurne Pasabán va descendir amb èxit, encara que a costa de perdre per congelació dos dits del peu, que van haver de ser amputats.

Per finalitzar, comentar que gran part dels alpinistes que han pujat al K2 han realitzat cim sense utilitzar oxigen. No obstant això, en la temporada 2004 hi va haver un gran increment en l’ús d’oxigen: 28 dels 47 ascensos es van realitzar amb oxigen aquest any.

Només tres muntanyencs en la història han estat capaços de pujar aquesta muntanya mítica dues vegades.

Persegueixo la felicitat. I la muntanya respon a la meva recerca.

Chantal Maudit

CATALUNYA AVENTURA - Vivències

MAR I MUNTANYA Vivències i reflexions Redactor: Antoni Argemí

Es forma un temerari conglomerat de reaccions imprevisibles. Si te’n surts o no te’n surts, a part de per la benevolència dels elements, és per la fortuna d’encertar el camí sobre l’esmolada línia que et separa del desastre. I no és un encert de la intel·ligència; és un encert de totes les teves energies cercant combativament un desenllaç. És clar que hi ha diferències entre encarar el mar o la muntanya. Però els reptes

Mentre el patró i els cinc tripulants d’aquell petit creuer de 28 peus, amb l’ànim

tenen punts en comú: mentalitat esportiva, bona forma física, equipament tècnic,

destorbat, mirada incrèdula per la sobtada situació, veiem volar les pomes, els

sistemes d’orientació, capacitat per superar les inclemències sense defallir...

ganivets i les sabatilles d’una punta a l’altra a l’interior de la cabina, el temporal

És bo estimular a l’individu a destapar les possibilitats de superació que s’amaga

es feia cada cop més dur. Acabàvem d’esberlar la vela major de dalt a baix sense

dins d’un mateix. Cal perdre la por a enfrontar-se als reptes naturals. Minimitzant

haver tingut temps d’arriar. El gènova ja estava enrotllat però amb la major, que

el risc i amb un grau de preparació bàsic, es pot portar el cos al límit de les pròpies

ja hi anàvem fent rissos, vam fer tard per poc; ara era un drap inútil i sorollós que

forces , per desvetllar aquella part de nosaltres mateixos que només desperta en

calia baixar.Aquella tempesta de finals de juliol es veia venir però no varem mesurar

circumstàncies extremes. Tan sols així ens coneixem a fons davant les dificultats

prou bé la seva intensitat. Tot estava ben estibat, com cal, a l’interior, però de ben

i descobrim la nostra capacitat de resistir. Però per això cal fugir de l’actual tsu-

poc va servir.

nami de distraccions passives, representades sobretot per l’oci que ofereix el món

Algun d’aquells tripulants, tots amics i amigues, no tornaran mai més al mar.

de l’electrònica i el cinema, i que transforma les accions reals en activitats virtuals

Cadascun va passar el seu particular calvari amb el convenciment de que allò no

fictícies. És un esbarjo simulat de falses emocions (falses perquè no estan lligades

acabava pas bé. Aquella hora escassa de giravoltar i donar pantocades , sotmesos a

en sintonia a una resposta corporal). En comptes d’alleugerir l’estrès el cronifiquen.

la voluntat del vent i les onades, ens va vèncer. Tot es va ajuntar en contra; el motor s’havia desencebat i no va haver-hi manera de fer-lo anar. L’embarcació era ingovernable. Només era qüestió de temps que el mar anés pujant i una onada crescuda de través ens fes bolcar. La sort va ser que aquell moment no va arribar; els grops d’estiu són virulents però curts.

Tot, davant de la costa de La Selva, a l’alçada de Blanes, milles endins, una tarda d’estiu inoblidable dels anys 90. Fins que va amainar i vam experimentar aquella sensació real d’haver sobreviscut.

I per què explico això? Jo, que soc fill i enamorat de la muntanya des de petit, puc gaudir d’alguns records del mar en l’època en què m’hi vaig abocar, estrenant el flamant títol de patró de Iot que vam treure’ns la meva dona, Marga, i jo. I els vull comparar amb un parell d’ensurts de muntanya (dos entre molts) per a treure’n algunes reflexions.

Puc reviure una violenta nit de temporal a l’Estany d’Estats, acampats sota la Pica, amb la tenda xopa i plegada literalment sobre les nostres cares tota la nit, encegats pels llamps i sords pels trons, esperant d’un moment a l’altre que la tenda s’arranqués i quedéssim com a canalons rebolcats pel terra.

No són pas ni la cultura, ni la religió, ni els coneixements científics, entre d’altres,

O quan recordo moments de pànic al Pas de la Casa, al cim de l’estació d’esquí,

els que ens fan sentir vius i ens carreguen més adrenalina. Possiblement serem més

baixant fora de control un centenar de metres amb dues criatures, un fill meu i el seu

sans com a col·lectiu el dia que tots aquells que ja fa anys estan dedicant esforços

cosí, tots arrapats al gel amb esquís, ungles i dents, relliscant per una pala immensa

lloables a la formació esportiva, individual o col·lectiva, i al coneixement de mar i

que s’havia quedat sense ni una engruna de neu (tot era glaç), degut a la força amb

muntanya, puguin ser tinguts en compte al mateix nivell que aquells que optimitzen

que el torb se l’havia endut.

la formació intel·lectual.

Experiències, totes elles, carregades d’intensitat per la lluita amb la Natura. Quan

Per molt que vulguem créixer mentalment i ens vulguem super-humanitzar, som

t’enfrontes amb els elements deixes de ser una mica tu mateix i passes a formar

molt més que cervell i hem de sintonitzar la vida real amb el cos real i les seves

part d’aquell episodi com una peça més de la vivència. No ets tu contra allò, si no

variades facultats.

que hi has quedat atrapat. I tan se val si el tràngol te lloc a mar o muntanya; la

Formem un pou d’energia, molt ben distribuïda, i cal d’harmonitzar-la amb activi-

intensitat del moment el fa indiferenciat.Certament, al menys en el meu cas, poc

tats que nodreixin tots els racons del nostre cos.

arribes a pensar; generes emocions continues més poderoses que la ment i capaces

Ja sé que no desvetllo cap secret, però va bé anar-hi pensant de tant en tant; al cap

de barrejar-se perillosament amb les teves pors.

i a la fi la felicitat va lligada a l’equilibri.

CATALUNYA AVENTURA - Crònica

ANTECEDENTS Autor: Quim Carreras

Quan et proposes un projecte d’aquestes magnituds, una volta al món en veler, portant a bord un globus aerostàtic, per volar en llocs on no ho ha fet ningú abans, saps que els preparatius serán eterns. Per tant t’has de marcar una data límit, sinò el viatge corre el risc de no començar mai.

Nosaltres ens vam marcar el dia 1 de novembre per començar l’aventura. Amb una data concreta i una fideuà per més de 250 persones al port de l’Estartit, ja no podíem fer-nos enrera.

El dia abans, fortes pluges i un temporal de llevant, on les ones superaven l’espigó d’abric del port de l’Estartit, quan estàvem col.locant les últimes provisions, a bord del Bora Bora, van fer trontollar la decisió. De totes maneres, si l’home del temps no s’equivocava, l’endemà seria assoleiat.

Efectivament, un dia espectacular ens va voler acompanyar en un dia tan especial i això ens va servir per poder vendre moltes de les samarretes commemoratives que havíem preparat per l’ocasió.

Molta gent, tots amics i familiars estaven amb nosaltres i fins i tot uns quants podríen fer les primeres milles al nostre costat ja que diverses embarcacions ens acompanyarien fins lesimmediacions de les illes Medes. Tammateix, el Minos i el SoftWinds, dos velers més, ens acompanyarien fins a Pollença i així el Bora Bora no començaria aquesta aventura sol.

Molts nervis i emocions m’invaïen i no donava l’abast saludant a tanta gent que havia vingut per ser testimoni de la sortida. Qui volia pujava a bord per veure com havíem preparat el veler, on havíem guardat el globus, on portavem el menjar per tant temps, tot en un veler de 12 metres. Els nens corrien per coberta mentre els de TV3 ens entrevistaven, la fideuà s’havia acabat perquè no esperàvem tanta gent. Les taules eren insuficients per donar cabuda a tantes persones però tot es va solucionar, dins un caos relativament controlat.

Havia arribat l’hora de la veritat i s’acostava el moment de llargar amarres. El Soft Winds i el Minos es van avançar i uns intants més tard el Bora Bora va desamarrar i va hisar les veles magestuoses al mateix port de l’Estartit, davant la multitud dels assistens, ensenyant orgullós les màscares que ens acompanyarien durant tot el viatge. Unes màscares rotulades amb la figura de la Kontiki, el rei del sol.

Repartits en els tres velers anàvem els quatre organitzadors de l’aventura, en Mateu i jo anàvem al Bora Bora, mentre l’Angel i en Miquel anaven al Minos i el SoftWinds respectivament.

La travessa fins Pollença va ser dura, degut a la forta mar de fons que hi havia pel temporal del dia abans. De totes maneres, els tres velers van anar fent el seu camí fins a retrobar-nos novament a Pollença.

Les tres tripulacions, un total de 22 persones va m anar a sopar i va ser l’endemà quan el Bora Bora es va quedar sol per continuar un viatge de 18 mesos que l’havia de tornar a portar a l’Estartit després d’haver fet la Volta al Món. Els altres velers, aprofitaven un bon vent del sud per tornar cap a l’Estartit.

El vent del sud a nosaltres no ens anava gens bé i vam esperar un dia més, però això feia que no poguèssim aturar-nos a gaires llocs abans d’arribar a Màlaga. Per sort el vent va canviar de dirección i vam poder recuperar el temps perdut. Això ens va permetre fer una parada a Almería per retrobar-nos amb un vell conegut meu, el navegant solitari conegut com el “Vagabundo”. Ens va fer d’anfitrió i ens va acopanyar a sopar en una típica ruta de “tapes”. Com que ja erem molt aprop de Málaga l’endemà vam donar el dia lliure a la tripulació i en Mateu i jo ens vam quedar al barco reparant petits detalls que no havíem acabat encara.

Aquí va ser on vam conèixer els tripulants del veler Sikkim, un altre veler de catalans que també anava a donar la volta al món i tenien prevista la mateixa ruta i en el mateix període de temps que nosaltres. He de dir que no vam tornar a coincidir fins a Tahití, on vam compartir grans moments per les illes de la Polinèsia Francesa.

Vam sortir d’Almería de nit per arribar a Benalmádena de dia, i tot i ser poc habitual, una forta pluja ens va donar la benvinguda. Aquest era el lloc escollit per fer el primer canvi de tripulants i així l’Anne, la Marta i en Pere van deixar lloc a l’Helena , en Jordi i dos Carles, que ens acompanyarien fins Lanzarote.

La travessa la vam començar novament de nit per poder passar l’Estret de Gibraltar de dia. Tot va anar molt bé fins que vam arribar a l’Atlàntic. Aquest no ens volia posar fácil les coses i la primera nit que passavem enfront de les costes de Marroc un fort temporal ens va sorprendre i ens va colpejar de valent. Els 4 nous tripulants no estaven habituats a allò i el fort mareig que notaven va fer que no s’adonessin del greu de la situació. En un momento donat de la dura nit en Mateu em va comunicar que teníem una via d’aigua. Jo que estava de guardia a coberta vaig mirar cap a l’interior del barco i efectivament estava plè i anava d’un costat a l’altra, fent que les fustes del terra surèssin. Vam començar en les tasques de buidar aigua i les bombes d’axicament no buidaven suficient perquè de seguida s’embrotien els filtres i no la deixaven sortir. Ens vam anar tornant amb una bomba manual i el que estava lliure intentava esbrinar per on entrava l’aigua.

De cop i volta, en Mateu es va adonar que l’aigua que teniem a l’ineterior era aigua dolça, i això simplificava molt la búsqueda de la possible causa. Efectivament, el dipòsit d’aigua dolça s’havia esquerdat i els 200 litres ara corrien lliures per la sentina. Aquest descobriment ens va alleugerir molt, doncs ja sabíem on era el mal, però encara quedaven les fortes ones iel fort vent que teniem a l’exterior.

Després d’una nit dura, va començar a clarejar i tot es va anar solucionant fins i tot els nous tripulants van començar a donar senyals de vida. No s’havien enterat de res, o millor dit, no estaven en condicions d’ajudar en res i van preferir continuar dormint.

El reste de la travessa va ser com estava prevista. Els vents alisis del nord est es van imposar i ens van portar amb volandes fins a Lanzarote on ens esperaven noves aventures. L’atlàntic en estat pur ens esperava però abans encara hauríem de canviar dues vegades més de tripulants…

però això ja us ho explicaré al proper article.

CATALUNYA AVENTURA - Ruta / TRAIL RUNNING

CURSA VIRTUAL DEL CAMÍ VELL Trail Running Vall de Núria

pronunciats zig-zags, que en molt pocs metres, ens faran guanyar una gran alçada, per situar-nos just al Salt del Sastre, des d’ón gaudirem de la vista més impresionant de tot el camí, i veurem part del que em fet anteriorment; a sota nostre s’exten l’engorjat, amb els dos vessants rocosos de la vall qüasi com si es volguesin tocar, tot deixan entreveure la Vall de Ribes al fóns, i el sinuós camí que condueix des del Pont de Cremal fins on ens trobem ara nosaltres.

Un cop aquí, i després de la dura pujada que hem fet, s’ha d’aprofitar! Una llarga planejada ens espera, augmentant metres de forma molt suau, o fins i tot amb alguna baixada, i ens condueix per un corriol bucòlic gravat al marge de la muntanya, fins a la cascada de la Cua de Cavall. Amb quatre pases més, ja ens haurem plantat al pont per on creuarem per sota el Cremallera, i on trobarem el Pla de Sallent.

El Camí Vell que va des de Queralbs fins Vall de Núria, no és un camí més; des de la seva creació fins el primer terç del segle XX, concretament al 1931 quan es va construïr el Cremallera, no i va haver cap altre accés a la Vall.

Peregrins, excursionistes, famílies i gent de tot tipus l’ha trepitjat i utilitzat, i encara que avui dia sigui molt més ràpid l’accés a la vall amb el tren de cremallera, el Camí Vell segueix sent un dels itineraris més utilitzats, si més no pels excursionistes.

Vall de Núria, ha evolucionat molt al llarg de la història, i més encara aquests darrers anys, on ha esdevingut una oferta d’oci i lleure referent arreu del país, tant per la seva varietat d’activitats com per la seva proximitat des de qualsevol punt de

Aquest punt pot enganyar, ja que sembla que hagi de ser una altra esplanada, però

Catalunya.

no és així. Al cap d’uns instants d’estar remuntant el riu per la seva esquerra, el sender torna a guanyar metres enfilant-se cap amunt, no obstant, no serà com

L’esport estrella és, evidentment, l’esquí a l’hivern i l’excursionisme a l’estiu. Aquest

l’anterior i dura pujada, sinó que en aquest cas, va fent via mica a mica, i ens va fent

últim, ha anat també fent un gir aquests darrers anys, i ha derivat en diversos es-

pujar metres sense que gairebé ens en adonem.

ports, com és per exemple, el trail running, o cursa de muntanya i és aquest el que

Un cop arribem al punt, on just a l’altre costat tenim el túnel de Fontnegra per on

avui ocupa aquest espai.

passa el Cremallera, toca apretar les dents ja que en breu començarem a pujar una

La Cursa Virtual del Camí Vell, és una cursa diferent i poc comúna, ja que la podem

última forta pendent, això si, amb un camí a trossos empedrat, i que puja de cop fins

fer el dia que ens vagi millor, i a l’hora que preferim. Com és això? Doncs mitjançant

a la Creu d’e Riba, i d’es d’ón, tot just arriba a aquest indret, se’ns descobrirà al nos-

un braçalet amb xip que recollirem a l’inici, i que haurem d’anar validant a cadascún

tre davant el Santuari de Núria amb tota la Vall abraçant-lo per tots els seus costats.

dels 4 punts a més de la sortida.

La cursa finalitza aquí, lloc ón podrem acabar de passar el dia i refrescar-nos, Sortint de Queralbs, el primer tram és ràpid, i ens permetrà escalfar abans d’arribar

després d’una dura pujada com la que acabem de fer.

al desnivell. Anem abançant entre murs de pedra i les últimes cases del poble, mentre anem arribant a un espai obert tot creuant un prat en baixada, que serà possiblement l’últim lloc d’aquestes característiques que passarem.

Comencem a guanyar alçada per un corriol empedrat i zig-zags entre tarteres de grans blocs de pedra, i el camí, que mica a mica anirà guanyant alçada ràpidament, s’anirà fent més abrupte. En aquest punt, tenim unes bones vistes ja de la Vall de Ribes a la nostra esquena, i veiem com la vall de Les Gorgues del Freser s’obre just al nostre costat, amb la central hidroelèctrica de Daió a baix de tot.

“Daió, va ser la primera central de Catalunya d’aquestes característiques que va transportar l’energía elèctrica a llargues distàncies.”

Al cap de poca estona arribarem en un tram que ens permetrà recuperar forces, ja que planeja força fins al Pont de Cremal, punt on canviarà el tipus de camí pel que veníem corrent fins ara, i també punt ón haurem de mentalizar-nos, ja que ens espera una de les pujades més dures de la ruta.

Mica mica ens allunyarem lleugerament del Riu de Núria, i començarem a fer uns

Redacció: Enric Rubio · Més informació: muntanyaimeteorologia.blogspot.com cataventura.cat 40

u i t s e t s e u Aetqtornaràs ! r a r o m a n ae

Segueix-nos!

Central de reserves: +34 932 041 041

Estació Vall de Núria 17534 Queralbs [Ripollès] Tel. +34 972 732 020 / valldenuria@valldenuria.cat / www.valldenuria.cat

cataventura.cat 42

CATALUNYA AVENTURA - Submarinisme

Que Hem de Saber?

Redactora: Hanna Martinell Munujos

Perquè “Nitrox”?

Un dels fantasmes del submarinisme és la descompressió, que és conseqüència de l’augment de la pressió a mesura que augmentem la profunditat. Per fer-hi front,

Que respirem a sota l’aigua?

Habitualment sentirem a parlar de “bombones d’oxigen” . Es un error comú derivat possiblement de l’evident necessitat que tenim d’oxigen i la familiaritat amb altres tipus de bombones, per exemple les de gas butà. Però el cert és que tan a dins com a fora de l’aigua, respirem el mateix aire, prèviament filtrat, però amb la mateixa composició que l’aire que tots respirem (21% oxigen + 79% nitrogen aproximadament).

Si respiréssim només oxigen, el que en superfície podria resultar terapèutic, a poca fondària seria tòxic.

Per tant, d’ara endavant parlarem d’ampolles d’aire comprimit.

En el món del submarinisme, tan professional com recreatiu, s’han trobat mètodes per allargar el temps de fons reduint alhora el temps de descompressió, un d’aquets mètodes és el Nitrox.

s’han de tenir en compte certs paràmetres de temps i profunditat i fer parades de descompressió abans de sortir a la superfície, per tal d’eliminar tot el nitrogen que el nostre cos ha absorbit durant la immersió.

En el submarinisme recreatiu, gairebé sempre planifiquem les immersions sense descompressió per tal de no haver de fer aquestes parades, minimitzant així els seus efectes.

Tot canvia quan utilitzem Nitrox.

El Nitrox és una barreja d’aire i nitrogen però amb un percentatge d’oxigen més elevat, això fa que mentre fem immersió no acumulem tant de nitrogen a la sang, la qual cosa afecta directament al temps de descompressió.

En definitiva, amb la mescla adequada (que et facilitarà el personal qualificat del centre de submarinisme al que et dirigeixis), podem augmentar el temps de fons pel fet de veure’s disminuït el temps de descompressió. Cal remarcar que el temps total d’immersió no es veu afectat per aquest fenomen, el que si es veu afectat són els marges de seguretat que és veuen ampliats.

Per tan doncs, quan és més recomanable utilitzar Nitrox i en quin percentatge?

Els beneficis del Nitrox són més evidents en profunditats compreses entre els 25 i els 35 m de fondària, però també és molt apropiat en el cas d’immersions successives o fent moltes immersions en un període curt de temps, com podria ser un creuer destinat al submarinisme, on es poden fer unes 4 immersions diàries durant una setmana.

Pel que fa al percentatge, el més habitual en el busseig recreatiu és el Nitrox 32.

Tot plegat pot semblar una mica confús, per la qual cosa, si estiguessis interessat en aprendre més sobre aquest tema, hauries de fer el curs d’especialitat de Nitrox per obtenir tots els coneixements necessaris.

Presentant aquesta revista tindràs un 10% descompte en el curs de Nitrox fins el 15 de Juliol.

CATALUNYA AVENTURA - RUTA BTT

De Girona als estanys de sils!

La Via Augusta La Via Augusta, s’allarga durant 1500 quilometres al llarg del recorregut comprès entre Càdis i els Pirineus, creant així la calçada romana més llarga de tot Hispania. És una ruta que en gran part, transcorre borejant el Mediterrani, alternant zones de costa i d’interior.

En aquest cas, hem elegit el tram que va de Girona als estanys de Sils, travessant camps de conreu, boscos de ribera i camíns paralels a les vies del tren.

La nostra excursió comença al vell mig de Girona, amb punt d’inici al Pont de Pedra, on també trobarem el punt d’informació. Haurem de començar seguint el Riu Onyar, en direcció la Plaça dels paísos Catalans, i un cop allà, agafar l’avinguda Lluís Pericot que ens durà fins a la sortida de la ciutat.

El primer tram ens farà arribar per carretera fins a Fornells de la Selva, població on deixarem l’asfalt per començar a pedalar per corriols i camins. Just al final de la població trobarem al terra una indicació de la Via Augusta, i just després ens conduira per un bosc de ribera fresc i molt hombrívol, entre el riu i la via del tren, que mica a mica s’anirà destapant fins a tornar-nos a conduïr pel costat dels camps.

Després de creuar de la línia ferroviaria, ens anirem separant d’ella, i tindrem una estona de pista ràpida fins agafar de nou, just abans d’entrar a Riudellots de la Selva, la carretera.

A partir d’aquí, la carretera va penetrant dins de camps agrícoles al llarg d’una gran esplanada, i un cop creuada la via de nou, ens trobarem a l’antiga carretera de Girona, avui dia pista de terra, que ràpidament ens dirigirà fins a Caldes de Malavella.

Entrem a la població, i en sortim just pel costat oposat per on hem entrat. El paisatge ens canviarà radicalment, i on abans teniem camps i quilòmetres de vista, ara tenim pinedes i al cap de poca estona, una pista que va pujant mia a mica, sense salvar un gran desnivell.

Quan portem uns tres-cents metres, a mà dreta trovarem una bassa de generoses dimensions, ideal per a parar-hi una estona a l’hombra, i poder-nos hidratar abans de l’ultim tram del recorrregut, que ja està a punt d’arribar.

Continuem, i al cap de poca estona ja estem creuant Vidreres seguint les indicacións.

En sortirem a través d’unes zones ajardinades, que ens duran de ple a la N-II ( carretera nacional), ón haurem d’extremar la precaució, ja que s’ha de creuar per damunt, i no i ha cap pas ni senyalització.

Ara ja ens trobem al punt final del recorregut, les plantacións d’arbres van guanyant terreny, i mica a mica ocuparan tot el paistge, mentre ens acostem ben ràpidament a l’Estanyde Sils, lloc culminant de la nostre excursió, i des d’ón podrem veure uns aiguamolls, que a través dels seus miradors artificials, ens permetran descobrir nombroses espècies d’aus i altres animals que i fan vida.

Els estanys de Sils, fins a mitjans del segle XIX formaven part d’una llacuna que es va desecar per prevenir les malalties que provocaven les zones pantanoses i entollades com aquesta. Avui dia, és un dels espais naturals més importants de la comarca de la Selva, i visitat per multitud de persones cada any. Espai natural protegit inclós en el Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) de Catalunya i inclós a la xarxa europea d’espais naturala Natura 2000, és un espai que no podem deixar de visitar..

Redacció: Enric Rubio · Més informació: muntanyaimeteorologia.blogspot.com cataventura.cat 44

cataventura.cat 45

qua

ads

Redacci贸: Enric Rubio 路 M茅s informaci贸: muntanyaimeteorologia.blogspot.com cataventura.cat 48

cataventura.cat 49

QUADS

CATALUNYA AVENTURA - PRECAUCIÓ + PREVENCIÓ

PRIMERS AUXILIS introducció Redactors: Conchi Màrquez i Xavier Bigas

“Qui sent la muntanya no necessita

en fractures d’ossos, sagnat i fins i tot la

d’emergències ens haurem d’identificar

mes amagades) la tècnica a realitzar

explicacions i mentre existeixen les pa-

pèrdua de coneixement.

i indicar el lloc on ens trobem (el més

es la mateixa però l’haurem de prolon-

rets, agulles i arestes, hi haurà qui les

Davant aquests casos hem de mantenir

exacte possible i si és tracta d’un lloc de

gar fins a 15-20min. si desprès d’aquest

escali, disfrutant del que fa encara que

la calma, habitualment tendim a trucar

difícil accés), explicant què ha passat i

temps no ha parat l’hemorràgia ens

no acabi d’entendre exactament per

immediatament a emergències sense

en quina situació es troben els afectats.

hauríem de plantejar realitzar un petit

què”, diu Josep Manuel Anglada. I molts

haver valorat prèviament la situació

Per últim i havent assegurat la zona i

embenat amb gases estèrils. Haurem

de vosaltres estareu molt d’acord amb

tant de la persona accidentada com

a les víctimes i haver alertat, podrem

de tenir en compte que tot embenat

ell ja que gaudiu i viviu la muntanya com

de l’entorn que afecta a l’accidentat i

socórrer als afectats.

comporta un risc per que pot obstruir la

l’alpinista català. Però a la muntanya hi

a un mateix. Hi ha un protocol general

Per un costat, les caigudes poder provo-

circulació per això hauríem de controlar

ha riscos i perills que, desgraciadament,

recomanat a seguir en cas d’accident:

car rascades, contusions i abrasions de

l’extremitat afectada i anar revalorant

acaben en accidents i hem d’estar pre-

P.A.S.: Protegir – Alertar – Socórrer,

la pell, i conseqüentment provocar una

que no agafi una coloració blavosa /lila,

parats per enfrontar-nos-hi. Aquest ar-

sent aquest mateix l’ordre a procedir.

hemorràgia; es molt importat i senzill

que hi hagi polsos conservats, dolor o

ticle no pretén ser un manual de primer

Sempre hem de protegir el nostre

fer un bon control de una hemorràgia.

sensació de formigueig, son indica-

auxilis per excursionistes, i nomes

entorn per evitar més mals (zona de

Aplicar pressió directe sobre la ferida es

tius de que l’embenat esta massa fort;

volem donar unes nocions bàsiques de

despreniments, allaus...). Si calgués,

la única manera de para l’hemorràgia; el

s’hauria de afluixar per no provocar le-

medicina, ja que; el tema que ens escau

hauríem de sortir de la zona de risc i

que es pretén es obstruir el flux sanguini

sions associades.

dona per escriure un llibre sencer, inten-

mobilitzar a la persona accidentada fins

per permetre la formació de coàguls, en

Popularment es coneix la tècnica del

tarem esmentar tot allò que pugi ser

a una zona segura, aprofitant per veure

cas de que l’hemorràgia procedeixi de

torniquet com una mesura per control

mes útil al excursionistes.

en quin estat es troba l’afectat.

les venes, amb un una compressió de

en cas d’una hemorràgia; a dia d’avui es

Els accidents més habituals a la mun-

Un cop segurs és el moment d’alertar.

2-5min. veurem com deixa de sagnar,

coneix i s’ha demostrar que el torniquet

tanya són de tipus traumàtic, degut

Existeix un telèfon únic per a emergèn-

en cas de secció de arteries (Tot i que

es una tècnica perillosa i casi mai son

sobretot a caigudes, que poden derivar

cies: el 112. Quan parlem amb els serveis

es mes difícil, ja que les arteries estan

necessaris ni justificables.

cataventura.cat 52

Un cop controlada la hemorràgia, s’ha de tenir en compte el risc d’infecció, sobretot en grans ferides i ferides obertes. Com podem evitar aquest risc? Hem de rentat la ferida i desinfectar-la mitjançant l’ utilització d’una solució antisèptica com pot ser el sabó de mans, i aclarint amb aigua neta per tal de arrossegar bactèries i restes de brutícia de la zona afectada. Un cop la ferida estar neta procedirem a desinfectar-la amb povidona de iode i mai utilitzarem alcohol o aigua oxigenada per desinfectar-les.

Abans de rentar la ferida, es important tenir en compte certes mesures d’higiene, com realitzar un rentat de mans abans de la manipulació i que una única persona realitzi aquesta tasca; ja que, tot contacte augmenta el risc d’infecció. Per acabar, taparem la ferida amb gases netes, per evitar la contaminació aquesta y protegir-la de noves agressions externes. Ferides obertes grans o que pugin requerir punts de sutura, taparem la ferida igual però aplicarem gases humides sobre aquesta per tal de mantenir els teixits frescos i vius. Hi ha un marge de 12h per acudir a un centre sanitari i sutura la ferida, passades aquestes hores les ferides no es poden suturar. No te cap sentit suturar cap ferida al exterior, aquesta tècnica s’ha de realitzar amb unes mesures antisèptiques que són molt difícils de aconseguir a la naturalesa.

Per un altre costat els accidents que succeeixen a la natura poden comportar algun ós trencat i/o algun tipus de lesió en les articulacions y tendons. Per poder tractar aquestes lesions cal conèixer el tipus de lesió i les possibles complicacions, i si no es disposa de una radiografia, es difícil diagnosticar si hi ha fractura o no. Tot i que, no es pugi moure una extremitat que pugis estar lesionada, no vol dir que hi haguí una fractura; ja que de vegades, pot ser una resposta emocional de l’individu davant de la lesió. Per la contra, una extremitat afectada per una lesió pot seguir funcionant tot i estar lesionat. Aleshores, Quan hauríem d’actuar? quan hi hagi una deformitat aparent, davant d’una fractura oberta on a vegades es poden arribar a veure el extrems dels ossos trencats, en les fractura de maluc o fèmur poden presentar a simple vista, un escurçament i una rotació externa de l’extremitat afectada. En qualsevol del caso, el més important no es el diagnòstic com ja hem esmentat anteriorment, sinó intentar immobilitzar l’extremitat afectada i evacuar el lesionat, en cas de sospita de fractura. Ara be, com immobilitzem una extremitat afectada? Un dels problemes que ens trobarem es que haurem d’improvisar una fèrula o tablilla. Podem utilitzar qualsevol tipus de material que estabilitzi, immobilitzi i acotxi la fractura, des de pals d’arbres, a revistes, mapes, esterilles; la roba ens pot anar bé per acotxar la zona.

Per acabar, per tal de dur a terme les nostres recomanacions, seria adequat portar una petita farmaciola amb coses bàsiques que ens poden ser de gran ajut quan anem a fer activitats a la muntanya:

- Gasses - Sèrum fisiològic (per netejar i mantenir la humitat de les ferides) - Povidona iodada - Esparadrap - Venes elàstiques - Agulla intramuscular (per treure punxes, per rebentar ampolles...)

Com a apunt final hem de dir que aquest article és només una petita pinzellada de tot el que avarca els primers auxilis. Per estar ben preparats sempre és recomanable fer un curs o informar-se en llibres i altres fonts bibliogràfiques on us explicaran tot més al detall. I que el més important és gaudir de tot el que ens pot oferir la muntanya però sent prudents dels perills que comporta.

Redactors: Conchi Márquez i Xavier Bigas

CATALUNYA AVENTURA - RESSENYES 4X4

De Molló a Vallter Recorregut d’uns 61 quilòmetres, 38 Km per carreteres asfaltades i 23 km per pistes de terra.

Recorregut que no presenta cap tipus de problema per a cotxes tot terreny, motos trail i BTT. Desnivell de 978 m. entre Molló i l’estació d’esquí de Vallter 2.000. Aquesta és una excursió per uns paratges típicament pirinencs, amb uns paisatges fantàstics i unes vistes meravelloses.

Podreu fer 3 excursions. La primera d’un quart d’hora per pujar al Montfalgars (1.610m), la segona d’una hora i quart per pujar a Costabona (2.464m), i la tercera d’uns 20 minuts per anar al refugi d’Ulldeter(2.220m) El punt de sortida es troba a la carretera que va de Camprodon a Coll d’Ares, després de Molló seguir fins el trencant d’Espinavell.

Un cop passat l’Hostal El Quintà, comença la pista de terra.

De la Colònia Estabanell a Ribes de Freser Recorregut d’uns 32 quilòmetres, 8 Km per carreteres asfaltades i 24 km per pistes de terra i pòrtland.

Recorregut que no presenta cap tipus de problema per a cotxes tot terreny, motos trail i BTT. Els vehicles tot terreny podran accedir fins a prop de la Pedra dels tres Bisbats, 6,8 km anada i tornada.

Aquest és un recorregut per una pista que es troba en perfectes condicions, en el tram central està recoberta de pòrtland, on passarem pels vessants de la Serra Cavallera, gaudint de bones vistes.

El punt de sortida es troba a la Colònia Estabanell, C-151 sortint de Camprodon en direcció a Sant Pau de Segúries. Creuant la Colònia trobarem un semàfor al mig, on girarem a la dreta, per una carretera asfaltada que s’enlaira, seguirem per aquesta carretera fins arribar a l’església romànica de Sant Miquel de Cavallera i seguirem.

cataventura.cat 54

CATALUNYA AVENTURA - SALUT

L’exercici físic i el cervell dos complements inseparables Encara que la saviesa popular reflectida en el vell aforisme romà “ Mens

Els nostres avantpassats , i no hem de marxar fins a l’home de Cromag-

sana in corpore sano” reconeixia ja l’evident connexió entre salut física

non , simplement fins abans de la revolució industrial , es veien forçats a

i mental , només recentment la comunitat científica ha prestat atenció

realitzar tot tipus de tasques físiques en el seu dia a dia. El cos humà està

a la relació entre exercici físic i funció cerebral . Al principi es pensava

dissenyat per mantenir una activitat física constant, que per a l’home

que els efectes positius de l’exercici físic es devien fonamentalment al

d’avui es pot considerar molt elevada : córrer , botar , enfilar-se i durant

fet que el flux de sang al cervell augmenta significativament , de manera

moltes hores al dia . La fisiologia humana s’ha desenvolupat , per cobrir

que les cèl · lules cerebrals es troben millor oxigenades i alimentades i

aquestes necessitats físiques ; i més encara, les requereix. Mentre que

això contribueix a que estiguin més sanes .

els nostres hàbits han canviat en poc menys d’1 segle , la nostra fisiologia segueix sent la mateixa . Aquest és l’argument que sempre s’ha

Tot i ser això un aspecte important , l’exercici produeix una gran varietat

utilitzat per explicar els efectes nocius de l’estrès associat a la vida mod-

d’efectes sobre el cervell , que només ara estem començant a conèixer,

erna ; un mecanisme d’adaptació fisiològica a l’hàbitat natural humà

i que no es poden explicar exclusivament per una aportació major de

que deixa de tenir utilitat en un hàbitat transformat dràsticament per la

nutrients . Per exemple , no només l’activitat intel · lectual és impor-

civilització . Per entendre’ns , el cos humà necessita l’activitat física per

tant per mantenir la capacitat intel · lectual a mesura que s’envelleix ;

mantenir una sèrie de funcions bàsiques .

l’exercici físic també ho és i encara no entenem ben bé com.

L’exercici ha demostrat ser un mètode excel · lent de protecció davant malalties neurodegeneratives , i fins i tot pot ajudar a disminuir l’impacte d’aquestes malalties . En aquest article ens ocupem dels mecanismes responsables d’aquests efectes beneficiosos , encara que hem de dir que encara no els coneixem en detall .

Bàsicament , l’exercici sembla activar una sèrie de processos encarregats de mantenir i protegir les cèl · lules nervioses , el que podem anomenar sistemes de neuroprotecció fisiològica .

Si l’exercici protegeix el cervell de les agressions tant internes com

El que passa és que una d’aquestes funcions bàsiques , de la qual fins

externes a què es veu sotmès al llarg de la vida, és evident que la vida

ara no es parlava , és mantenir la salut de les nostres neurones . I això

sedentària , molt accentuada en les societats modernes , és un factor

apareix connectat a l’activitat física . Com , i per a què ? Del com ens

de risc per a malalties neurodegeneratives , tan devastadores en la

anem d’ocupar de manera detallada , del per què , podem dir que és

societat actual .

conseqüència de com està construït el cos humà. Activitat i capacitat

El missatge sembla senzill : les malalties neurodegeneratives poden agru-

funcional estan íntimament lligades . Posarem un exemple conegut , i

par-se, juntament amb les coronàries , dins del conjunt de patologies en

que té directa implicació al cas que ens ocupa . Les àrees cerebrals dedi-

les quals la vida sedentària és un factor de risc .

cades ( entre moltes altres coses ) a una tasca que podem concretar , per exemple , a moure els dits de la mà , estan més desenvolupades en

Primer hem d’aclarir a què ens referim amb “exercici físic”.

individus que fan ús de les seves mans de forma intensa , per exemple

Per descomptat no estem parlant d’una vida d’esportista .

, per motius professionals , com els músics. Això s’explica perquè l’ús

La nostra societat ha arribat a tal grau de sedentarisme que al que ens

intensiu dels circuits neuronals no només afavoreix el seu manteniment

referim aquí gairebé es podria catalogar de mera “activitat física”. En

sinó que fins i tot produeix una expansió física dels mateixos: com més

els estudis al laboratori als animals d’experimentació a nivells d’exercici

es realitza una tasca , tantes més neurones es van dedicant a ella i per

molt modestos , els fan caminar a pas ràpid 1Km al dia. En el seu hàbitat

tant aquesta tasca es va perfeccionant en la seva execució.

natural , aquests rosegadors poden recórrer diàriament distàncies molt

Es produeix el que anomenem en termes tècnics un “ reclutament “ de

superiors , a gran velocitat i sense gran esforç .

noves neurones .

Si ho traduïm a escala humana , probablement estem parlant d’uns pocs

Aquestes noves neurones generalment es troben al costat a les que

quilòmetres al dia caminats a pas viu . És a dir , el que els metges porten

estan actives , i així es va produint l’expansió de les àrees cerebrals .Per

anys recomanant a aquelles persones amb mals hàbits sedentaris .

descomptat això succeeix a costa que altres àrees, comparativament

Probablement quan més exercici es faci prenent com a base aquesta

menys utilitzades , disminueixin la seva mida. Es produeix d’aquesta

mínima activitat tant o més beneficiós serà per l’ésser humà.

manera una especialització , que per descomptat és dinàmica .

cataventura.cat 56

Per contra , moure el cos mentre es realitza exercici requereix una activació cerebral generalitzada , ja que no només es tracta de moure de manera coordinada grups musculars , sinó també d’augmentar el flux sanguini , el consum de glucosa , la respiració , el ritme cardíac , la capacitat del sistema sensorial, etc . Tot això està regulat per diferents centres nerviosos distribuits en zones molt dispars del cervell . Per tant , la diferència rau en què l’exercici físic activa àmplies zones cerebrals , i no unes poques concretes . Un símil molt utilitzat pels que treballen en aquest fenomen , el qual s’anomena “ plasticitat “ de les neurones , és que el cervell és un múscul més , i com més s’usa, més es desenvolupa.

Podem resumir dient que el que la capacitat funcional de les neurones depengui de l’ús que se’n faci suposa una optimització continuada dels recursos : es dediquen a una tasca tantes neurones com calen, i si la tasca cada vegada demanda més dedicació , el nombre o capacitat funcional de les neurones augmenta . Si la tasca va demandant menys esforç , les neurones encarregades d’ella es reutilitzaran per a altres tasques o acabaran infrautilitzades . En aquest context , la infrautilització determina finalment una atròfia funcional . És aquest el procés d’envelliment cerebral ? No, però un cervell menys estimulat està subjecte a major deteriorament que un estimulat.

CATALUNYA AVENTURA - ECO ALIMENTS

La carxofa Un aliment amb propietats Redactor: Joan Serra Castilla

Hipócrates fa més de 2400 anys ja tenia clara la relació entre l’alimentació i la salut. ‘‘ Deixa que el teu aliment sigui la teva medicina i que la teva medicina sigui el teu aliment ”.

La societat en els últims temps té un interès creixent a consumir

En aquests articles anirem parlant de diferents fruites, hortalisses i verdures, parlarem de la seva composició, de les seves característiques i propietats . Intentarem que siguin de temporada, és a dir , que les puguem trobar al mercat i que siguin de proximitat.

certs aliments que, a més de l’objectiu principal que és l’alimentació, els hi aporti una sèrie de beneficis a les funcions fisiològiques de l’organisme.

Certs compostos naturals que formen part de fruites i verdures així com d’altres vegetals ens proporcionen grans beneficis i ens són de gran utilitat per a la regulació del nostre organisme i la prevenció de malalties i fins i tot per el seu tractament.

Dins d’aquest, podem triar dues opcions : els aliments que ens proporciona l’agricultura convencional e industrialitzada provinents d’arreu del món , que fa que a les nostres taules tinguem tomàquets al desembre, albergínies, carbassons, maduixes, etc..., que han

Per inaugurar podríem començar amb una hortalissa que ja

estat conrreats a centenars, o fins i tot a milers de quilòmetres de

esta arribant al final de la seva temporada i que fins l’hivern

les nostres llars , sota unes normatives de control que poc tenen a

vinent no la tornarem a trobar a plaça. La carxofa. Cynara es-

veure amb les de la CEE, utilitzant tot tipus de productes químics

colymus.

per al control de plagues i malalties i d’adobs de síntesi per al seu ràpid creixement i que degut a tot aquesta manera de fer són de

És un parent molt proper del card comú. Sembla ser que la

més baixa qualitat nutritiva i organolèptica .

carxofera és un producte hortícola nascut de la selecció de l’home, floreix a l’estiu. Les parts comestibles contenen inulina

I d’altre banda tenim les fruites i verdures de cultiu ecològic i de

en comptes de fècula; també té un principi amarg, soluble en

proximitat, que és un sistema de producció que té com a objectiu

aigua. Les flors, com les del card, contenen el ferment Lab.

l’obtenció d’aliments de màxima qualitat nutritiva i organolèptica, lliures de residus químics, minimitzant l’impacte en el medi ambi-

Les carxofes són un aliment excel·lent per a diabètics, tant les

ent, preservant la biodiversitat vegetal i animal i impulsant el de-

bases de les fulles florals com les bràctees, com el receptacle

senvolupament local.

floral. Però la carxofera té en si mateixa propietats medicinals com moltes d’altres de la seva mateixa família, ( Centaurea as-

Apostant per la utilització de varietats locals, més adaptades al

pera ) per exemple; totes elles són hipoglucemiques, és a dir,

medi que les envolta, fent un tractament del sòl com un ent ple

disminueixen la quantitat de sucre de l´orina. La carxofera ac-

de vida afavorint la fertilitat , implantant rotacions de cultius que

tua sobre el fetge i afavoreix la secreció de la bilis.

afavoreixen la diversitat vegetal, mantenint franges de vegetació per afavorir la fauna útil que ajudarà als conreus a defensar-se de la

Com a remei cassolà el més utilitzat és el suc de les fulles de

pressió de les plagues.

carxofera barrejat amb aigua ensucrada per dissimular la seva amargor, s´utilitza per a natejar el fetge.

www.lessorres.cat / FEM CRÉIXER ELS VALORS DE L’AGRICULTURA cataventura.cat 58

MATERIAL MUNTANYA

mat

terial

CATALUNYA AVENTURA - Llibres

Un munt de Llibres

12 CAMINS MIL.LENARIS Editorial: PUBLICACIONS DE L’ABADIA DE MONTSERRAT

AVENCS DE GARRAF I D’ORDAL

APOSTA PER LA SALUT!

Editorial: VÍCTOR FERRER RICO

Editorial: PÒRTIC El doctor Manel Esteller, un dels investigadors més

Aquest recull d’itineraris vol ser la crònica de

Avencs de Garraf i d’Ordal és un llibre que descriu

l’estructuració d’una xarxa pecuària que s’ha anat

de forma molt concreta els fenòmens espeleològics

reconeguts mundialment per la seva lluita contra el

configurant a través del temps i del trànsit d’homes i

del massís de Garraf i d’Ordal (Barcelona).

càncer, defensa en aquest llibre la necessitat d’una

bestiar, en els seus desplaçaments per a l’obtenció

Avencs de Garraf i d’Ordal és un llibre que aborda

aposta decidida per l’educació, la recerca i la salut.

de pastures. D’altra banda, la descripció d’aquestes

diversos temes d’interès amb més contingut càrstic i

Per Esteller, la recerca no és un afegit ni un privilegi

rutes voldria ser un homenatge a totes les genera-

amb un catàleg de cavitats.

sinó un bé per a tothom, perquè genera coneixe-

cions de pastors, ja que ells han estat uns ardits

ment i alhora esdevé un gran motor econòmic. «Els

excursionistes, que la història ha obviat.

països no són rics i investiguen, sinó que investiguen i aleshores són rics.»

cataventura.cat 62

Alexandra Panayotou

Running 4Her-400 km solitarios y solidarios para Catalunya Aventura.

Este junio empieza mi próximo y ultimo gran desafío de ultrafondo en solitario. Después de siete años y unos diez retos extremos solitarios y solidarios, los cuales les he conseguido todos a pesar de tener que sufrir más de lo que pensé posible, ha llegado el momento de “colgar” mis zapatillas extremos, y centrarme en trabajar con todo lo que he aprendido a nivel desarrollo personal, profesional y deportivo durante estos años.

El reto se cosiste de correr casi sin parar 400 kilómetros en solitario. Empezaré corriendo el miércoles día 4 de Junio desde el Ajuntament de Girona a las 17:00 y seguiré corriendo casi sin parar hasta el sábado día 7 de junio que el plan es llegar delante del catedral de Girona a las 20:00 o un poco mas tarde. El recorrido me llevará por mucho de la provincia de Girona. El recorrido se eligió después de muchos meses de trabajo y prueba sobre todo por su seguridad y desnivel. En un reto tan largo y tan duro el peligro de los coches y camiones es alto sobre todo cuando físicamente una ha llegado a un agotamiento continuo. Junto con mi equipo hemos encontrado una ruta por el mayor parte poca transitada y con desniveles no muy extremos.

En desafíos tan extremos siempre hay riesgos y obstáculos pero lo que hemos intentado hacer es prevenir al menos los obstáculos conocidos y tomar las medidas necesarias – para los obstáculos desconocidas, pues les afrontaré con actitud positiva para poder superarlas lo mejor posible.

He estado entrenando estos últimos diez meses y me encuentro lista para lanzarme a esta aventura desconocida – ahora toca descansar y prepararme psicológicamente.

La colaboración con Girona empezó en septiembre del año pasado no solo a nivel logística para el mismo reto, pero también a nivel solidario. Junto con un grupo de 65 alumnas del Col.legi La vall (Bellaterra) he estado trabajando el lado solidario de este proyecto, que se trata de fomentar la fortaleza femenina. Estamos apoyando a tres causas solidarias femeninas y durante estos 10 meses hemos estado difundiendo nuestro voz femenina. El proyecto Running4Her (corriendo por ella) no se trata de separar hombres y mujeres, si no dar fuerza y ayuda a las mujeres que mas lo necesitan – las que las falta la fuerza o autoestima para vivir una vida llena y alegre.

Este reto – los 400 kilómetros – será la cima de mi carrera deportiva y promete ser el desafío mas duro que he afrontado.

De momento he corrido 315 kilómetros sin parar, sin dormir y sin descansar y eso fue mas duro que pensé posible. ¿Entonces porque acabar con algo más difícil aun? Para mi si algo es seguro o fácil, no es un desafío – y como todos estos últimos siete años he estado haciendo pasos no seguros, he querido hacer un paso final mas difícil aun.

Todo lo que he pasado durante estos diez desafíos, no solo me ha cambiado y me ha fortalecido como deportista, sino, y mas importante aun me ha fortalecido como persona. He cambiado mi vida – cada reto me ha dejado más fuerte que antes, y me ha dejado una serie de valores y herramientas los cuales me ayudan vivir mi vida mejor. La vida no es fácil, y si queremos crecer y desarrollar como personas a nivel personal o profesional tenemos que aprender como superar los obstáculos que encontramos por el camino. Las herramientas que he desarrollado durante mi carrera me dejan vivir mejor, trabajar mejor, y me ha dado una actitud completamente diferente de lo que tenia antes. Esa actitud positivo y fortaleza mental me ha dejado conseguir todos mis retos deportivos y todo sin ni una lesión, pero también y mas importante, me ha dejado poder cambiar mi vida personal y profesional.

Todos podemos conseguir mucho mas de lo que pensamos que es posible en el deporte y en la vida general – lo que falta es el coraje, la paciencia, la dedicación, la fuerza mental, y sobre todo la actitud positivo y la ilusión.

El resto – el parte físico o en tema de trabajo el conocimiento se puede aprender.

Pues ahora me toca esta aventura tan fuerte – dejo el miedo atrás, me centro en mi ilusión y como grito siempre…¡a kilometrar!

Alexandra x xx

CATALUNYA AVENTURA - AGENDA

AGENDA/JUNY DIUMENGE 01/06/2014 MARXA POPULAR DE L’ESCARLET ( caminants i corredors ) marxa.escarlet@gmail.com / 972 85 00 25 LES PLANES D’HOSTELES ( running ) tramunrun2011@gmail.com / 630 94 90 34 MARXA BTT 8 POBLES ( 15 I 35 KM ) ( BTT ) jesus@aca3.net / 649 49 00 48 MARXA GARIONA DE PALAFRUGELL ( caminants i corredors ) www.aepalafrugell.org RATOLINADA DE BONAVISTA OLOT ( Caminants ) aavvbonavista@gmail.com ROAD BOOK ARDENYA - CADIRETES TOSSA DE MAR ( BTT ) bomberstossa@gmail.com / 607 80 87 33

DIVENDRES 06/06/2014 CURSA DE LA POLICIA DE SALT ( running ) policia_local_salt@salt.cat / 972 24 91 02 VOLTA CERDANYA - ULTRAFONS ( running ) www.ultrafons.com

DISSABTE 07/06/2014 ULTRA ELS BASTIONS ( running ) www.info@elsbastions.com / 649 98 86 12 ILLES FORMIGUES - ILLES MEDES ( natació ) www.nedaelmon.com/ca/travessies/detalls/51 MILLA URBANA DE SANT HILARI ( running ) atletismeshs.blogspot.com VOLTA CERDANYA TRAIL ( running ) www.ultrafons.com

DIUMENGE 08/06/2014 MITJA MARATÓ D’AGULLANA LA SUADA ( running ) blokagullana@gmail.com CAMINADA POPULAR DE PALOL D’ONYAR ( caminants ) www.juventutpaloldonyar@gmail.com

DISSABTE 14/06/2014 LLUNA DE BREDA ( running ) llunadebreda@gmail.com MARXA BTT NOCTURNA ROSES ( BTT ) www.easybikes.es AQUATLÓ POPULAR A GIRONA ( aquathlo ) ironxevi226@gmail.com / 676 539 759 ENVOLCANADA NIGHT RUN 10KM OLOT ( running ) 671 97 42 80

DIUMENGE 15/06/2014 MARXA MAR I MUNTANYA PALAMÓS ( caminants i corredors ) BIKEMATÍ A BONMATÍ ( BTT ) Associació de joves de Bonmatí PUJADA AL FAR DE ST. SEBASTIÀ A LLAFRANC ( running ) capalafrugell@gmail.com / 972 611 964 TRANSFRONTERERA CERBÈRE - PORTBOU ( natació ) info@nedaelmon.com I DUATLÓ CICLISTA SARRIÀ DE TER ( duatlhó ) aavvbonavista@gmail.com TRIATLÓ CROSS DE L’ESCALA ( triatlhó ) angel@curses.cat

DISSABTE 21/06/2014 PUJA I BAIXA A AIGUANEGRA ( running ) Sant Joan les Fonts LES TRES VOLTES: UN TOMB PER GRIONS ( caminants ) jovesdesanfa@gmail.com

TRIATHLON TRAIL LES MEDES - MONTGRÍ ( triathlon ) info@diversport.es

DIUMENGE 22/06/2014

CURSA POPULAR FIGUERES ( running ) cristobaldomingueza@msn.com / 619 68 93 42

ESCALADA A SANT JOAN DE BLANES ( running ) www.facebook.com/EscaladaSantJoan

SANT GRAU XTREM RUN 21K SANT GREGORI ( running ) ccsantgregori@hotmail.com

ENTREVALLS A QUERALBS ( running ) info@entrevalls.cat

DISSABTE 28/06/2014 CURSA ENVINYA’T 5KM A CALONGE ( running ) baluard@hotmail.com ULTRA TRAIL ULLDETER ( running ) info@klassmark.com / 659 649 209 MARNATON ADREAM KIDS ST. FELIU ( natació ) www.marnaton.com LA SETDELLONGA A VILALLONGA DE TER ( running ) ajuntament@vilallongadeter.cat / 972 74 11 06