TA S VI UÏTA E R AT GR
Edita: Bike Univers S.L www.cataventura.cat Gerent: Josep Sais gerentadventuregirona@gmail.com Directora Comercial: Marisol Segura adventurecomercial@gmail.com Director de Continguts i Maquetació: David Colomer adventuregirona@gmail.com Cap de Xarxes Socials: Enric Rubio enriccataventura@gmail.com Redactors: Enric Rubio, Joan Serra, Antoni Argemí, David Colomer, Marta Vàzquez, Quim Carreras, Hanna Martinell, Laura Estrada, Albert Gironés, Departament de Comunició de la Generalitat de Catalunya. Fotografia: Enric Rubio, David Colomer, Albert Gironés. Agraiments a: www.dimas.cat Subscripcions: www.cataventura.cat Col.laboració: Enric Rubio, Núria Tinto, Ajuntament de Girona, Anna Gonzalez, Albert Gironés, Dani Arran, Laia Cervelló. Maquetació: Bike Univers S.L. Impressió: Rotimpres Dipòsit Legal: GI 903-2014
06 - Expedició Cim Lenin 10 - Pas Nòrdic Introducció 12 - Entrevista: Marc Pinsach 16 - El Kayak FREESTYLE 20 - La Ruta /Senderisme 22 - Orientació 26 - Barranquisme 32 - K2: La Muntanya de molts i de ningú 38 - Vivències 40 - Crònica: Antecedents 42- Ruta /Trail Running 45- Què respirem sota l’aigua? 46 - Ruta /BTT 58 - Eco Aliments
LA NOSTRA PASSIÓ DESDE 1949 FIGUERES C/ESPERANÇA, 12 T.972 503 858 GIRONA C/GEORGE STEPHENSON NAU 7 T.972 249 800
RECANVIS, ACCESSORIS, SERVEI DE TALLER, ETC.
motobici@olympiagrup.com
www.olympiagrup.com
CATALUNYA AVENTURA - NOTÍCIES
Inaugurades les obres de reforma del Xalet Refugi dels Rasos de Peguera El director del Consell Català de l’Esport, Gerard Figueras, va assistir a la inauguració de les obres de reforma del Xalet-Refugi dels Rasos de Peguera, impulsades pel Centre Excursionista Montserrat de Manresa. Construït el 1933, el xalet-refugi de Rasos de Peguera estava tancat després que un incendi el deixés impracticable el 2012. L’equipament, que compta amb una habitació comunitàries amb 20 llits i pot acollir fins a 40 persones, té previst obrir durant onze mesos a l’any. Amb la rehabilitació i la reobertura del refugi, també es pretén dinamitzar la zona on està situat i obrir la instal.lació esportiva a tothom, excursionistes i no excursionistes, al servei de tot el país.
El Campus Esportiu del Tricentenari, en marxa a les xarxes socials El Campus Esportiu del Tricentenari, la plataforma que engloba les actuacions esportives que se sumen al programa d’actuacions de la commemoració, ja ha posat en marxa el seu Campus Virtual amb l’objectiu d’oferir un punt de trobada per a la comunitat vinculada a l’esport català a través d’una plataforma virtual i de perfils propis en les xarxes socials. El Campus Virtual pretén cohesionar l’activitat del Campus del Tricentenari, difondre’n les activitats presencials, crear una comunitat i potenciar els valors de l’esport català. Així, ja estan operatius els perfils de Facebook (facebook.com/campusesportiu), YouTube (youtube.com/ campusesportiu), Twitter (@campusesportiu) i Instagram (instagram. com/campusesportiu). Properament, es posarà en marxa el portal web. A través d’aquests canals, s’oferiran notícies, agenda, vídeos, fotografies, etc. sobre els esdeveniments esportius que genera el Tricentenari, sense oblidar aquelles activitats rellevants que impulsen les entitats del país. També hi haurà continguts dedicats a difondre el funcionament i els principals actors del sistema esportiu català. El Campus Esportiu del Tricentenari, que va arrencar fa algunes setmanes, combina un programa d’activitats presencials amb una dinàmica virtual pròpia que inclou actuacions i iniciatives diverses adreçades a diferents tipologies de públic. Entre les activitats presencials que formen part de la commemoració, destaquen la “Volta“ Ciclista Catalunya, les finals dels Campionats de Catalunya Universitaris (Vic), els Campionats de Catalunya FIS absolut d’esquí alpí (La Molina) i Senders/camins del Tricentenari. La programació de les actuacions presencials es divideix en dues grans vessants. D’una banda, l’Itinerari Esportiu format per activitats i esdeveniments rellevants en el sistema esportiu català. De l’altra, l’Agenda Esportiva que comprèn les activitats i propostes que es duen a terme amb les federacions, universitats, clubs i consells esportius d’arreu del territori.
cataventura.cat 04
La Secretaria General de l’Esport impulsa el Pla Nacional de Promoció de l’Activitat Física per incrementar la pràctica d’activitat física i saludable de la societat catalana. El secretari general de l’Esport, va presidir a la presentació del Pla Nacional de Promoció de l’Activitat Física (PNPAF), un programa liderat per la Secretaria General de l’Esport per incrementar la pràctica d’activitat física saludable continuada i mantinguda de la societat catalana que combati el sedentarisme. El Govern vol portar a terme aquest pla estratègic amb la implicació de les diferents administracions catalanes i el sector privat, que afavoreixi una major sensibilització social envers la necessitat de ser actiu per augmentar els indicadors d’hàbit d’activitat física en totes les franges d’edat de la població. A banda d’aquest objectiu principal, el PNPAF també vol aconseguir dades estadístiques específiques en relació a l’activitat física, potenciar la formació de professionals especialistes en activitat física per a la salut, aconseguir el reconeixement internacional, desenvolupar accions informatives i educatives, i promoure estratègies de cooperació per ser més eficients en la utilització dels recursos. L’estratègia per donar compliment a aquest ambiciós projecte, que ha de coordinar i liderar la promoció de l’activitat física en l’àmbit públic i privat, inclou la consolidació d’aquesta promoció entre la població catalana, promoure i donar suport a les iniciatives que hi ha al territori, obrir aliances de col·laboració i patrocini, i divulgar la necessitat de ser actius físicament com un hàbit.
Programa Dones i Esports 2014 - 2016 Augmentar la participació i la visibilitat de les dones en el món de l’esport és el principal objectiu de les administracions públiques, institucions i entitats de la societat civil vinculades a aquest àmbit, que treballen conjuntament perquè la societat evolucioni cap a la plena igualtat d’oportunitats entre homes i dones i l’increment de la visibilització i valoració de les aportacions de les dones. En aquest context, i emmarcat en el programa d’actuacions del seu Gabinet de Gènere, la Secretaria General de l’Esport (SGE), amb la col. laboració de l’Institut Català de les Dones (ICD), ha previst una sèrie de jornades a les cinc demarcacions catalanes per fer una anàlisi de la situació actual de l’esport femení de Catalunya en totes les etapes educatives i en totes les variants esportives. Aquestes cinc Jornades donaran continuïtat a la Jornada d’Esport Femení celebrada el maig passat sota el títol “Dones i Esport: Nosaltres també hi som!!!” i la seva finalitat és la de reivindicar l’existència i rellevància social de la pràctica esportiva portada a terme per les dones partint de la preocupació i el compromís del Govern per donar un impuls a l’esport practicat, gestionat i dirigit per les dones del país.
PROGRAMA: CATALUNYA EN FORMA - OLOT TV Nou espai centrat en la difusió d’alguns dels objectius del Pla Nacional d’Activitat Física de Catalunya, que promou la Secretaria de l’Esport de la Generalitat. Aquest pla neix amb l’objectiu de combatre el sedentarisme i promoure els hàbits de vida saludables. El programa ofereix als espectadors informació i recomanacions sobre com millorar la qualitat de vida mitjançant la pràctica d’activitat física adequada a cada edat i segons la condició física de cadascú. Es tracta de divulgar quines opcions de realitzar exercici trobem a la nostra vida quotidiana.
El Govern posa en marxa un programa per corregir els desequilibris entre dones i homes en l’esport El Programa Dones i Esports recull les iniciatives que la Generalitat de Catalunya endegarà amb l’objectiu de corregir els desequilibris existents entre dones i homes en l’àmbit de l’esport, a tots els nivells, i fomentar mecanismes d’intercanvi de coneixements i d’experiències que facin possible avançar cap a la igualtat efectiva de dones i homes en aquest sector. Aquest programa, que s’emmarca en el Pla Estratègic de polítiques de dones 2012-2015, es basa en tres principis generals (participació, visibilitat i equitat) i es divideix en sis grans línies estratègiques. El programa neix com a resposta a un context en què les dones representen el 44,2% de la totalitat de dones i homes que fa pràctica esportiva a Catalunya, tot i que en l’esport federat, per exemple, de les 605.084 llicències esportives federades del 2013, el 77,20% eren d’homes i només el 22,80% de dones. També es dóna el cas que sovint es consideren de menys nivell els equips o lligues femenines quan, en realitat, Catalunya és la comunitat que compta amb més clubs femenins participants en lligues estatals, tendència que va en augment cada temporada.
Erasmus+Esports 2015-2020 (Unió Europea) Erasmus + és el nou programa de la UE d’Educació, Formació, Joventut i Esport per 2014-2020, que es va iniciar a partir de gener de 2014 . Té com a objectiupotenciar la capacitació i l’ocupabilitat , i la modernització d’Educació , Formació i Treball juvenil. El programa preveu un finançament a set anys que comptarà amb un pressupost de 14.700.000.000€, la qual cosa representa un augment del 40 % respecte als nivells de despesa actuals i mostra el compromís de la UE està invertint en aquestes àrees. Erasmus + oferirà oportunitats perquè més de 4 milions d’europeus puguin estudiar, formar-se, adquirir experiència laboral i dur a terme projectes de voluntariat a l’estranger. A més, Erasmus + donarà suport a associacions transnacionals entre Educació, Formació i Joventut, Institucions i organitzacions que fomenten la cooperació i tendir un pont sobre els mons de l’educació i el treball per tal de fer front a les llacunes de competències que ens enfrontem a Europa. També donarà suport als esforços nacionals que modernitzin els sistemes d’educació, formació i joventut. Erasmus+ a l’àmbit d’Esports disposa que les accions es realitzaran amb el focus en els esports de base i en el desenvolupament, la transferència i/o aplicació de pràctiques innovadores tenint en compte el següents objectius específics: •Abordar amenaces transfrontereres per a la integritat de l’esport (dopatge, compra de partits i violència, intolerància i discriminació). •Promoure i donar suport a la bona governança en l’esport i a les carreres duals dels esportistes •Promoure el voluntariat esportiu, inclusió social, igualtat d’oportunitats i consciència de la importància de l’activitat física com a millora de la salut (HEPA), mitjançant l’increment de la participació, i la igualtat d’accés a l’esport per a tothom. El programa esportiu de l’Erasmus + implementa 2 accions: associacions en col•laboració i esdeveniments esportius europeus sense ànim de lucre. El Reglament i la Guía del Programa Erasmus + estableixen els criteris d’elegibilitat i valoració dels projectes que es presentin al mateix temps que estableix els requeriments específics pel que fa als perfils de les organitzacions que poden participar-hi i els terminis per presentar les propostes.
cataventura.cat 05
CATALUNYA AVENTURA - L’EXPEDICIÓ
EXPEDICIÓ AL CIM LENIN vides amb OBJECTIUS Situat a la serralada Trans-Alai, a la regió del Pamir, i sent fronterer entre dos països, Kirguistàn y Tajikistàn, el Pic Lenin arriba fins als 7134 metres d’alçada. El Lenin és el tercer cim més alt del Pamir. La seva cara nord cau de forma impressionant cap a la vall d’Alai, en canvi, el vertent sud es composa de pendents nevades d’inclinació gradual. La muntanya fou descoberta l’any 1871 per l’explorador rus Fedchenko, qui la va denominar Mont Kaufman. La primera ascensió va ser el 1928 a càrrec d’una expedició internacional d’alpinistes russos, alemanys i austríacs. Just en aquell moment, es va canviar el seu nom pel de Lenin en honor al fundador del partit bolxevic. Recentment, el juliol de 2006, el Govern tayikistanès va rebatejar el cim, sense gaire èxit, com Pic Abu Ali ibn Sina, en honor al filòsof persa Avicena. L’expedició al Pic Lenin 2014 és la culminació de molts anys de treballs i esforços al Kirguistàn per part de la Asociación Española de Alpinistas con Cáncer. El seu president, José Francisco Garcia Romo, ara farà deu anys va ser diagnosticat d’un tumor maligne al ronyó, precisament, després d’haver aconseguit fer cim en aquesta muntanya. Va ser el terrible estat en què va baixar, el que va permetre als metges trobar-li el tumor i salvar-li la vida. Havent aconseguit superar les enormes dificultats que suposa aquesta malaltia, el José va tenir que veure com la seva germana, l’Eva, queia també a les urpes d’aquell infern. Afortunadament, el càncer no s’havia erigit com l’última estació per cap dels dos. Amb la recuperació de l’Eva, els germans tornaren a parlar dels “seus cims”, del que era anar a escalar, de la capacitat de lluita, sacrifici i patiment que la muntanya els havia proporcionat i del que havien après forçosament en el transcurs del seu periple per sobreviure. En aquest context va néixer, de la seva mà, la Asociación Española de Alpinistas con Cáncer. Primerament, l’associació va pretendre transmetre les seves vivències, així com tot allò que l’activitat muntanyenca els havia aportat, tant a nivell físic com psicològic, a l’hora de fer front a qualsevol adversitat. Eren conscients que la muntanya els havia ensenyat a viure dia a dia i, ara, els ensenyava el camí per tal d’ensenyar d’altres com superar-se. A dia d’avui, la seva tasca va molt més enllà. Després d’haver aconseguit equipar la planta de cardiologia de l’hospital infantil de Bishkek (Kirguistàn) amb una sala d’estudi i equips d’oxigen portàtils, l’associació està al front del manteniment d’aquestes infraestructures, així com del material didàctic que els nens i nenes atesos a l’hospital necessiten durant la seva estada. A curt termini, l’abast d’acció de l’associació està destinat a créixer, arribant a aquelles regions del país on la població més ho necessita.
A més, l’equip intentarà dos reptes esportius paral∙lels; que un membre, l’Adrián Castillo, completi el descens de la cara nord del Lenin amb la seva taula d’snowboard i que el José Francisco es llenci en parapent des del campament d’alçada 3 o 4. Tot aquest projecte anirà acompanyat, també, d’una motivació extra d’última hora. Amb la nostra ascensió, volem ajudar al Banco de Tapones de Valdeorras per tal d’aconseguir un caminador per la Sheila. La Sheila és una nena de 7 anys amb paràl∙lisi cerebral que necessita aquest caminador per tal de facilitar la seva vida diària. La plataforma 1km1sonrisa.org disposa de tota la informació al respecte. L’estratègia d’ascens, per dir-ho d’alguna manera, serà clau per tal d’aconseguir els nostres objectius. És una expedició al més pur estil de l’Himàlaia. Comptarem amb un Camp Base a 3600 metres d’altitud y tres camps d’alçada a 4400 , 5300 i 6100 metres respectivament. Al tractar-se d’una muntanya de gran altitud, farem unes dents de serra, pujant i baixant campaments per tal d’aclimatar bé, al mateix temps que equipem tots aquests campaments per a l’atac final. El muntatge dels camps ens durà uns 5 dies aproximadament. Quan estigui ja tot enllestit i la nostra aclimatació es trobi avançada, baixarem uns tres dies a descansar al Camp Base per a reposar forces. Passat aquest període, pujarem de campament en campament, fent nit als mateixos, tractant de reservar energies pel quart dia. En aquest punt, la muntanya, la climatologia i el nostre organisme decidiran si som capaços o no de fer el cim. Molts reptes i moltes il·lusions viatjaran a Kirguistàn, fent-nos companyia. S’aconseguiran o no, l’únic segur és que ho intentarem.
La nostra expedició al Lenin va néixer com un somni petit i borrós al començament, integrat únicament per dos persones, però que ràpidament es va anar nutrint d’idees i nous membres, conformant un projecte molt esperançador. SEGUEIX L’EXPEDICIÓ AMB NOSALTRES // FACEBOOK I TWITTER DE CATALUNYA AVENTURA · Redactor: Albert Rubio Molina cataventura.cat 06
MEMBRES DE L’EXPEDICIÓ CIM LENIN
ADRIAN CASTILLO
ALBERT RUBIO
JAVIER CALZADA
JOSÉ FRANCISCO JOSÉ MANUEL GARCIA JIMÉNEZ
PEDRO RODRÍGUEZ
QUIQUE PASTOR
F.JAVIER JIMÉNEZ
IVÁN GONZÁLEZ
SEGUEIX EL DIA A DIA DE L’EXPEDICIÓ PEL FACEBOOK I TWITTER DE CATALUNYA AVENTURA
CATALUNYA AVENTURA - La Calor
Efectes de la Calor en l’activitat Física Amb l’estiu la calor s’intensifica, els entrenaments passen a fer-se a temperatures molt més elevades ja siguin rutes de muntanya, circuits amb bici o escalada, fins i tot esports de lleure o competicions com ara el tenis, el futbol, ... es poden veure afectats per aquest increment de temperatura. En el nostre anterior article, vàrem exposar que la millora del rendiment esportiu tenia dues bases prioritàries, la recuperació i la hidratació. Si tenim aquests dos factors controlats, és molt més fàcil que es compleixin les estimacions dels nostres resultats. Hem de tenir clar, quina és doncs la finalitat d’usar un isotònic: • Impedir la deshidratació i recupera les sals minerals perdudes per la sudoració. • Reposa les reserves energètiques de l’organisme consumides durant l’exercici físic. • Retarda el cansament i escorçar el temps de recuperació, facilitant la pràctica esportiva. Ara, la nostra pregunta és, tots els isotònics son iguals? Doncs no! Per definició les begudes isotòniques tenen una composició bàsica formada per aigua; hidrats de carboni complexos com poden ser els polímers de glucosa o les maltodextrines, algunes contenen simple com la fructosa, la glucosa, la sacarosa o la dextrosa; i sals minerals diverses com el clor, el potassi, el sodi o el fòsfor. En aquestes begudes rehidratants també poden
incorporar àcid cítric, calci, aromatitzants, edulcorants, vitamines i altres components. Què és important que ens plantegem a l’hora d’escollir un isotònic? Hi ha certs aspectes que hem de valora, per garantir que allò que consumim, és lo més idoni per nosaltres. A l’hora de buscar el millor isotònic, us aconsello que primer sempre mireu la osmolaritat, aquest valor ve reflectit amb mOsm/l ( miliosmols per litre) i sempre s’ha d’acostar a 297, que és la del plasma, s’aconsella que estigui entre 283 i 297, però mai estar per sobre, ja que no aconseguiríem fer aquesta recuperació. La osmolaritat ens ajuda a determinar la quantitat de sodi que hi haurà en sang, un excés de sodi, ens farà perdre aigua, i una manca, impedeix la recuperació muscular. Durant l’exercici físic anem perdent aigua, sodi i potassi, això comporta una disminució important del rendiment a mesura que es perllonga l’exercici hi ha un deteriorament funcional de músculs i tendons. Simplement amb aquesta aportació d’aigua amb electròlits, la nostra recuperació estaria coberta, no obstant, sempre podem fer més. La inclusió de carbohidrats, sempre i quan no sigui sacarosa o fructos (perquè siguin d’absorció lenta), que tenen un índex glucèmic más baix i L-glutamina faciliten l’absorció intestinal d’aigua i sodi i proveeixen energia durant l’exercici físic, retardant l’aparició
Així mateix, durant l’activitat física, ex produeixen molts radicals lluires, senyals de la oxidació i per tant envelliment de la musculatura, per evitar aquest efecte d’envelliment prematur, és important buscar un isotònic que ens aporti vitamina C, Seleni, Pignogenol,... principis actius que mantenen jove i ben oxigenada la musculatura. És important que el consum de l’isotònic de és faci durant l’activitat física, en glops petits i desprès de l’activitat consumir uns 250ml ( 1 got), per facilitar aquesta recuperació. Es important doncs que tingueu en compte aquestes característiques, ja que hi ha moltes cases comercials aconsellen formules que realment son hipertòniques o que tenen sucres simples que modifiquen el ph del cos, i el que fan és
de la fatiga.
dificultar la recuperació i disminuir el rendiment.
Quin suplement esculliries si fas activitat física intensa? Durant l’activitat física prolongada, es produeix un estrès oxidatiu, d’aquí la importància de prendre un bon antioxidant, com una beta-alanina, un òxid nítric o una vitamina C, a part de la hidratació. Aquestes substàncies milloren la respiració de la nostre musculatura, per tant millioren el rendiment.
Redacció: Laura Estrada Ocaña / Responsable tècnica de les Botigues NANA · Diplomada en Nutrició i Dietètica cataventura.cat 08
L’ENTREVISTA
CATALUNYA AVENTURA - L’ENTREVISTA
MARC PINSACH L’aventura de l’esport d’elit
En Marc Pinsach, entre altres coses, es un esportista d’elit i forma part de la nova fornada d’atletes catalans que han marcat un abans i un després en l’esport del nostre país, i les gestes dels quals han arribat arreu del món. A l’hivern amb esquis, i a l’estiu amb bambes, participa en les proves més importants a nivell mundial d’esquí de muntanya i de trail running. Des de ben petit que el món de la muntanya, ja sigui amb neu o a ple estiu li va cridar l’atenció, i ara mateix gaudeix d’un palmarès on podem trobar entre d’altres tres top-10 a la Pierra Menta, un podi a la Mezzalama, un campionat del món sub-23, un Campionat d’Espanya i diversos top-10 en Copes del Món i Campionats del Món.
Explica’ns Marc, de Cassà de la Selva, als cims
sentir-te realitzat. Ho has de fer perquè ho sents
segons l’època de l’any aquell paisatge canvia i
nevats del Pirineu i Europa, com va anar ben bé
i et surt de dins. Malgrat que hi ha dies concrets
també la forma d’apropar-nos-hi.
aquesta transició?
que si que t’has d’obligar a sortir a entrenar per-
El meu pare feia curses d’esquí i de muntanya i
què estàs mandrós i estaries millor al sofà.
llavors em vaig iniciar en aquest món de la seva
Quan estàs allà dalt, enmig d’una competició, patint, i encara a molts quilòmetres de la meta,
mà. Un pas important va ser entrar al centre de
De quina forma et va influenciar el teu contacte
quins pensaments et vénen al cap?
tecnificació d’esquí de muntanya on de la mà
amb en Kilian Jornet i la Mireia Miró durant els
Depèn molt de si estàs en un ritme relativament
d’en Jordi Canals vaig conèixer millor aquest es-
vostres dies com estudiants d’INEF, al Centre de
còmode o si vas collat. Normalment no penses
port i sobretot amb altres companys que com-
Tecnificació d’Esquí de Muntanya a Catalunya?
massa i estàs centrat en el que toca fer en cada
partíem la mateixa passió em vaig sentir acom-
Sobretot em van motivar perquè jo sempre he
moment de la cursa. És important no despistar-
panyat. El pas definitiu va ser pujar a viure a Font
anat una o dues passes darrera seu, m’han obert
se perquè llavors és quan arriben els erros.
Romeu on l’ambient del medi i de la gent (amb
moltes portes i m’han ensenyat molts camins.
en Kilian o la Mireia) convidaven a esmorzar,
Llavors els seus èxits viscuts de prop m’han ser-
Entre la temporada d’hivern i d’estiu, d’on treus
dinar i sopar esquí de muntanya de competició.
vit per motivar-me, veure que tot és possible i
temps per a poder desenvolupar altres activi-
una certa enveja sana de voler estar on han
tats, com ara els teus estudis d’Humanitats a la
L’esport d’elit sempre és un món dur, i més i tot
arribat ells. També van ser uns anys interes-
UOC?
potser a l’inici, quan encara no saps cap a on ti-
sants per aprendre la cultura de l’alt nivell, saber
El dia té moltes hores i hi ha temps per tot. És
rarà la teva trajectòria. En el teu cas, vas tenir
com es feia aquest ofici i saber fins a on t’has de
tant important entrenar com descansar bé i
sempre clar on volies anar i el que volies acon-
sacrificar.
és durant les hores de descans que aprofito
seguir?
per descansar. Tenir l’obligació, voluntària,
A veure, tenia clar que volia fer bé les coses, es-
Com és d’important per tu el contacte amb la
d’estudiar fa que aquelles hores estiguis pensant
tava motivat per entrenar, per fer sacrificis i vo-
natura? I quin dels dos esports, l’esquí o la cursa
en altres coses i no sempre centrat en l’esport i
lia fer-ho el millor possible, volia anar lluny. Ara
de muntanya, creus que t’hi aproxima més?
en entrenar, la qual cosa pot ser bona si les coses
bé, pensar que
Els dos esports són vàlids per apropar-te i sentir
et van bé, però si no t’hi van llavors reduir la teva
no ho pensava. Segurament si ho tens planejat
la natura.
vida als resultats d’una competició és una cosa
i t’ho penses és llavors quan t’estresses, vols cór-
A l’hivern hi ha neu i la forma més natural és
molt perillosa.
rer massa i no arribes enlloc. Sóc de l’opinió que
anar-hi en esquís, mentre que a l’estiu, sense
De la mateixa manera que faig esport a l’alt
les coses t’han de sortir de dins sense haver fet
neu, la forma
natural és anar-hi corrent o
nivell bàsicament per sentir-me realitzat, els
un pensament racional. No has de voler entre-
caminant. Són esports complementaris que et
estudis també són una forma de realitzar-me
nar per una recompensa material o mediàtica,
permeten gaudir d’un medi canviant de l’estiu a
personalment. Tant important és tenir el cos en-
ho has de fer per sentir-te bé amb tu mateix i
l’hivern com és la muntanya. És l’interessant que
trenat com el cap.
podia
Entrevista: Enric Rubio cataventura.cat 12
arribar fins aquí doncs
CATALUNYA AVENTURA - L’ENTREVISTA Avui dia són molts els joves que, des de ben pe-
hem de tenir en compte que l’entrenament no
I ja per acabar, què creus que es podria millorar
tits intenten emular les vostres proeses cada ve-
és una ciència exacte, dos i dos no fan quatre i el
de l’esport al nostre país?
gada a més curta edat. Quin consell o advertèn-
que li pot anar bé a un no li anirà bé forçosament
Una gran ajuda per aquest esport i per tots els
cia els hi donaries?
a un altre.
esports minoritaris és que el país tingués una
Sobretot han d’evitar voler córrer massa.
millor cultura esportiva i que no només importés
Aquests tipus d’esport són esports de formigue-
Fins a quin punt és important la nutrició per a tu?
el futbol i el Barça. Quan viatges a altres països
ta que volen un compromís fort i durant un llarg
Fas algun tipus de dieta especial?
d’Europa sents una enveja sana del cas que fan
temps. Els esports de resistència exigeixen mol-
Per mi la dieta no té cap importància. Menjo el
a tot l’espectre d’esports i això ajuda a que hi
tes hores i molts anys per arribar a la maduresa.
que vull i quan vull sense restriccions
hagi més recursos per aquest tipus d’esport i et
Per tant és importantíssim no tenir l’ansietat o el
Sóc de l’opinió que si segueixes una dieta més
sentis més valorat socialment i no tant com un
neguit de voler emular massa ràpid els teus ídols
o menys equilibrada no has de mirar massa la
animal estrany. Tot i que cal dir que des del fenò-
perquè el més probable és que acabis lesionat,
dieta. Pensa que entrenem moltes hores, estem
men Kilian, quan surts a córrer la gent ja no et
sobre entrenat o desmotivat. Aquests tipus
en alçada, passem fred, la despesa calòrica és
mira com una cosa estranya, cosa que quan vaig
d’esport reclamen ser-hi cada dia, aixecar cada
molt important i quedar-te massa prim no és
començar a entrenar gairebé un procurava que
dia la persiana d’un negoci familiar, i potser al
massa bo perquè després et quedes sense força
no el veiessin massa perquè no el prenguessin
cap dels anys arribes a dalt de tot. Però sempre
i agafes qualsevol refredat.
per boig!
Entrevista: Enric Rubio cataventura.cat 14
CATALUNYA AVENTURA - KAYAK FREESTYLE
EL KAYAK FREESTYLE QUÈ ÉS EL KAYAK FREESTYLE? És una modalitat del piragüisme d’aigües braves reconeguda oficialment per la Federació Internacional de Piragüisme (International Canoe Federation – ICF) des de l’any 2006. L’any 2007 es va disputar el primer Campionat del Món reconegut oficialment per la ICF a Canadà i actualment compta amb un calendari de competicions d’àmbit nacional, estatal i internacional. El kayak freestyle es pot practicar tant en instal·lacions artificials, especialment habilitades per a la pràctica del piragüisme, com en el medi natural, aprofitant els moviments d’aigua generats per la pròpia topografia del llit del riu. L’objectiu dels esportistes és el d’aconseguir realitzar el major nombre de figures “trucs” aprofitant la força de l’aigua generada per un ressalt hidràulic, ja sigui una onada estacionària o un rull, durant un temps màxim de 45s. En totes les fases de la competició, ja siguin preliminars, vuitens de final, quarts de final, semifinals o finals, els esportistes competeixen en grups de 5. L’espai que es requereix per a la pràctica d’aquesta modalitat del piragüisme d’aigües braves és molt reduït perquè els esportistes únicament evolucionen sobre l’onada estacionària o rull on es porta a terme la competició. Aquesta circumstància fa que tant el públic com les infraestructures organitzatives es puguin concentrar en un espai reduït. La plasticitat i espectacularitat dels moviments dels palistes, juntament amb la proximitat amb el públic i la facilitat per a la realització de les imatges per ser difoses per televisió, Internet o per les diferents xarxes socials, fan del kayak freestyle una de les modalitats més espectaculars i amb major potencial del piragüisme.
PER QUÈ UNA PROVA DE LA COPA DEL MÓN DE KAYAK FREESTYLE A SALT? A Salt, concretament a la zona on s’ubica l’actual Parc d’Aigües Braves de la Pilastra, es practica el piragüisme de forma regular des de fa gairebé 20 anys. Durant aquests 20 anys s’hi ha dut a terme els entrenaments habituals del Club Piragüisme Salt-Ter, s’hi han programat cursos de diferents nivells, activitats de promoció del piragüisme i competicions de descens, eslàlom i estil lliure (freestyle), sense que tot això hagi estat cap impediment perquè, dins d’aquest període, la llúdria, un dels símbols que identifica Salt, s’hagi establert al sector de la Pilastra. Les condicions tècniques que ofereix actualment el Parc d’aigües Braves de la Pilastra fa possible l’organització de proves d’àmbit internacional, tal com s’ha posat de manifest en la darrera edició del Salt Kayak Festival, que ha comptat amb la participació d’alguns dels palistes més destacats i reconeguts dins l’àmbit mundial. En els darrers anys Salt ha esdevingut un punt de referència de kayak freestyle gràcies a les instal·lacions de les quals disposa i als excel·lents resultats dels seus palistes, que han aconseguit 15 medalles en competicions del màxim nivell internacional. Entre aquests palistes internacionals del club de piragüisme Salt-Ter destaquen els germans Joaquim i Núria Fontané i Masó, el primer és l’actual campió d’Europa de K1 senior, va ser també campió d’Europa junior K1 el 2010 i sotscampió del món junior K1 el 2011 i 3r de les Copes del Món del 2012, la Núria és l’actual campiona d’Europa junior de K1 i 3a senior del campionat d’Europa de squirt, també és la sotscampiona del món junior en K1 2013 i la campiona junior de K1 de les tres copes del Món del 2012. Un altre piragüista destacat és l’Adrià Bosch Roca campió del món sènior en OC1 el 2011 i 3r també en OC1 en el campionat d’Europa 2010. També s’han iniciat a les aigües de la Pilastra els germans Gerd i Aniol Serrasolses i Solà destacats piragüistes a nivell mundial de la modalitat de kayak extrem o creek. En Gerd Serrasolses és l’actual campió de la AWP 2013
(Association of Whitewater profession-
als de la Whitewater World Series) i destacat piragüista de kayak freestyle 5è classificat en K1 senior en el campionat del món 2011, i l’Aniol és també un piragüista destacat del kayak extrem i del kayak freestyle, actualment membre de l’equip de Redbull. La trajectòria de 20 anys de pràctica del piragüisme al Ter, la disponibilitat d’una instal·lació especialment habilitada per a la
pràctica del piragüisme, l’experiència organitzativa, els resul-
tats aconseguits i el reconeixement internacional del treball que s’ha portat a terme són alguns dels arguments que han portat a la ICF a escollir Salt com a seu d’una prova de la Copa del Món de Kayak Freestyle de l’any 2014, que es desenvoluparà a Salt durant la primera setmana del mes de juliol .
Redacció: Joaquim Fontané Massachs · Fotografies: Núria Fontané Masó. cataventura.cat 16
EL PARC D’AIGÜES BRAVES DE LA PILASTRA L’actual Parc d’Aigües Braves de la Pilastra va ser íntegrament remodelat l’any 2011 i inaugurat el 26 de novembre del mateix any. Aquest equipament esportiu està construït sobre un braç artificial del riu Ter que discorre paral·lel a la Via Verda del Carrilet d’Olot a Girona, molt freqüentada pels habitants de tota l’àrea metropolitana que volen practicar activitat física en contacte directe amb la natura. La zona on es troba situada aquesta infraestructura esportiva té uns importants valors ecològics, forma part del Parc de les Hortes i les Deveses de Salt i l’espai forestal inclòs dins la Xarxa Natura 2000. La situació dins l’àmbit de protecció de la Xarxa Natura 2000, juntament amb d’altres normatives mediambientals, impossibiliten que el Parc d’Aigües Braves de la Pilastra pugui disposar de les infraestructures pròpies de qualsevol equipament esportiu i, per aquest motiu, l’organització de la Copa del Món de kayak freestyle requerirà l’adequació de tot un seguit d’infraestructures
provi-
sionals que permetin acollir aquesta competició dins els paràmetres habituals per a aquest tipus de competició. El Ter, un riu de règim típicament mediterrani, està fortament regulat pels embassaments dels sistema Sau-Susqueda-Pasteral. A més dels usos agrícoles i industrials, subministra aigua a una gran part de la població de Catalunya, de tal manera que està sotmès a un important estrès hídric. La regulació per a usos agrícoles fa que el període més favorable per a la pràctica del piragüisme sigui el comprès entre principis de juny i fins al mes de setembre, amb importants variacions pròpies del clima mediterrani. La regulació a la qual està sotmès el riu Ter és la que fa possible la programació d’esdeveniments esportius que requereixen un cabal constant d’aigua. El Parc d’Aigües Braves de la Pilastra, construït sobre un recorregut de 250 m, disposa de diferents estructures formades per pedres naturals que generen canvis de velocitat que fan possible la pràctica del piragüisme d’aigües braves, amb zones especialment habilitades per a la pràctica del piragüisme d’estil lliure. Aquesta instal·lació, a més de competicions d’àmbit nacional i estatal, dins el marc del Salt Kayak Festival, ja ha acollit competicions que han comptat amb la participació d’alguns dels millors especialistes dins l’àmbit mundial.
cataventura.cat 17
Fotografies: Núria Fontané Masó.
n i a p ia, S
n o l a Cat
14 0 2 l de
o i l u T j L de 6 A l S ny a
Del
ju e d 30
ree f . w ww
in k a y ka style
.co 4 1 0 g2
m
CATALUNYA AVENTURA - LA RUTA / Reportatge Patrocinat per SALEWA
El Puigsacalm i el Puig dels Llops
una senyera des del seu màstil acompanya el punt geodèsic, pintat també amb la bandera de Catalunya. Des d’allà estant, es pot veure mig país: l’Agullola de Rupit, el Far i Olot, el Canigó i els Pirineus Orientals amb el Puigmal, i el Pedraforca amb tot un retallat de serres blavoses al davant. Un cop al Puigsacalm, podem optar per continuar encara no 10 minuts, i fer el Puig dels Llops, opció del tot recomanable. És una carena de roca molt espectacular, que ens condueix pel seu llom fins un cim aeri i germà de forma amb el veí que acabem de fer. Elegim o no aquest útim tram, tornarem pel mateix punt per on hem anat, fins a la porteta de fusta que hem esmentat anteriorment, i un cop creuada, quan ja estiguem novament al prat, en comptes de començar a baixar, agafarem el camí que va arran de la carena,i que a través del Pla del Faig Gros, ens acostarà ara per fagedes, ara per prats, fins la Collada Fonda, on trobarem la última pujada abans de culminar el Tosell Gros, i
El Puigsacalm, una muntanya estimada per tots aquells que l’han fet, i a
més avall el Tosell Petit. Des d’aquest punt, hem de tenir en compte que,
la llista d’excursions pendents de tots aquells que encara no la coneixen.
tot i que no ens demana un gran nivell tècnic, sí que haurem d’estar acos-
De fàcil accés, amb nombroses rutes per fer cim, des de vies ferrades fins
tumats a fer muntanya, ja que la baixada és pronunciada i molt aèria en
a fagedes i prats de muntanya.
alguns punts, ja que deixa de ser un camí per transformar-se en una pe-
La ruta que avui ens ocupa, es pot separar en dues parts; l’anada, que és
tita desgrimpada de forces metres. El corriol acabarà morint altra vegada
la més fàcil i accesible, i la tornada, per una desgrimpada força aèria però
dins la fageda, on es retrobarà amb el camí ja fet a l’anada, i que en 5
sense dificultat, que en cas de no voler complicar el nivell, podem evitar-la
minuts ens conduirà de nou a la Collada de Bracons..
i tornar pel mateix lloc. Una persona d’un nivell mig, trigarà aproximadament 1h 30m per anar, i 1h 15m per tornar, cosa que vol dir, junt amb els 382 metres de desnivell que té, que és una ruta apte per tots els públics, segons la tornada que fem. Deixem el vehícle a la Collada de Bracons, i el primer que ens trobem, curiosament, és una quasi grimpada de 5 metres per accedir al camí fresat, que no és ni molt menys un avançament de com serà la ruta. El primer tram va fent via entre grans faigs, i puja en zig-zags a través d’un corriol pedregós fins arribar a un sender pla i ben fresat, que anirà avançant paral·lel a les corves de nivell. Ara més ara menys guanyarem alguns metres d’alçada, i en poca estona ens trobarem amb un curt però pronunciat pendent que voldrà dir que hem arribat a la Collada de Bartomeu, on haurem de triar el camí de la dreta. El recorregut traça un anar i venir, en gran part pla, i creuant torrents que dónen una especial verdor per allà on baixen. És un indret humit i plè de vida, que ens farà gaudir del so dels ocells, i que sense adonar-nos, ens plantarà, just després d’una petita pujada, a la pista més ampla i marcada, que desenvoca a la Font Tornadissa. La Font Tornadissa, és com un petit oasis enmig de la muntanya, un entorn natural pels animals, i lloc de parada obligada, per a refrescar-nos i gaudir uns instants de la pau que s’hi respira. Haurà anat bé refrescar-nos, i es que just deixada la font a la nostra esquena, comencem a pujar per una curta però forta pujada, per un corriol retallat al mig d’un prat de muntanya, amb faigs centenaris custodiant el camí. A mesura que anem avançant, es descobreixen al nostre darrere unes vistes impressionants que ens allarguen la mirada fins més enllà del Pedraforca, i amb el Canigó al nostre costat. L’excursió és ràpida en aquest punt, i després de deixar enrere una porta de fusta enmarcada per dos arbres, ens situarem en poca estona als peus de l’última pujada per on arribarem al cim. Aquesta és especialment breu i forta, factor que ens farà encara més desitjar fer cim. Quan arribem a dalt, es fa evident que estem a Catalunya, Redacció: Enric Rubio · Reportatge pratrocinat per SALEWA cataventura.cat 20
cataventura.cat 24
CATALUNYA AVENTURA - Reportatge / Barrancs i Canyons
BARRANCS i CANYONS UN ESPORT D’ACTUALITAT Redactor: Albert Gironés
Introducció El barranquisme és una pràctica esportiva que consisteix en progressar per barrancs o canyons, rius i torrents de muntanya a peu i nedant actualment amb diferents tècniques, materials propis i en la major part, ben diferenciats. Des de temps immemorials , caçadors i pescadors ja s’aventuraven dins els estrets i profunds barrancs en busca de preses, pastors remuntant barrancs secs per donar abric al bestiar i els primers humans buscant llocs concrets per rendir culte els déus i a les antigues creences. Avui dia molts d’aquests barrancs són freqüentats per les persones que ens agrada aquesta disciplina esportiva i ens genera molta adrenalina i aventura. Evidentment no es pot parlar aquí dels primers barranquistes. El naixement oficial del descens de barrancs se situa en el 1904 de la mà del aventurer Lucien Briet , gran descobridor de la Sierra de Guara i altres barrancs del Pirineu i membre de la societat espeleològica fundada pel francès Edovard Alfred Martel que inicià les primeres exploracions y catalogacions de les muntanyes, canyons i barrancs del Pirineu encara que els primers descens com a tal no es realitzarien fins 1933. Lucien Briet va realitzar la primera catalogació dels barrancs del nord d’Aragó que deixaria constància en la publicació Bellezas del Alto Aragón a principis del segle XX. Les primeres exploracions no van ser gens fàcils perquè els pocs materials existents i les tècniques de l’època van fer que els barrancs no s’exploressin en sentit descendent com es coneix avui dia, sinó que el sentit era ascendent, obligats a portar materials pesats i voluminosos com barces i escales per la progressió del riu .
Redacció: Albert Gironés cataventura.cat 26
Es veien obligats a romandre varis dies en el barranc arriscant-se a les possibles crescudes. En el any 1909 un grup d’exploradors francesos conduïts per Martell ja va intentar remuntar la emblemàtica “ Gargante de Olhadubie – Holzarté ’’, assolint la meitat del recorregut. Fins l’any 1933 i gràcies als avenços tècnics, els francesos Ollivier, Mailly, Cazalet i Dubosq van conquerir, per primer cop a l’historia, el descens integral del canyó. A partir d’aquest moment les exploracions dels diferents massissos francesos i de la Península Ibèrica comencen a incrementar encara que no seria fins la dècada els setanta quan l’activitat va adquirir una major difusió, gràcies a les primeres topo-guies. Un dels equips espanyols pioners en aquests camps era format per homes com Enrique Salamero, Fernando Biarge, Luís Mariano Mateos, Alex Batllori i Eduardo Gómez que agafaven el relleu dels equips francesos i començaven la exploració de molts dels barrancs que avui es coneixen. En tot el nostre territori nacional disposem de canyons i barrancs ben formats, en molts de casos agrupats en zones destacables. Algun exemple podria ser la besant sud del Pirineus, especialment el Pirineu Aragonès, Sierra de Guara, Picos d’Europa, Mallorca, Canàries, amagant alguns espectaculars canyons i barrancs del nostre país que amb el pas del anys i la força erosiva del aigua han transformat el seu curs original deixant formacions espectaculars que només podem gaudir dins del barranc.
La Técnica En els seus inicis les tècniques i materials d’aquest esport provenien de l’escalada i l’espeleologia que poc a poc han anat guanyant terreny fins a aconseguir material específic per aquesta activitat cada cop amb més nombre de practicants, ja que aquestes disciplines no havien sigut concebudes per treballar en un medi aquàtic com el dels barrancs, on a vegades s’ha de lluitar amb caudals importants. Encara que les tècniques actuals poden semblar senzilles, són fruit d’investigació i dedicació per part dels amants d’aquesta disciplina i especialment els membres de l’Escola Francesa de descens de Barrancs (EFC). Els nostres veïns francesos, conscients d’això, van ajuntar les forces de les federacions de Canoa-Cayak , Muntanya i escalada i Espeleologia aconseguint tècniques necessàries per ser utilitzades en llocs on poden existir fortes corrents, rebufs, remolins i moviments d’aigua potencialment perillosos. Totes aquestes tècniques específiques es van plasmar en un manual tècnic de descens de Canyons, editat per l’ Escola Francesa de Descens de Barrancs a principis de la dècada dels noranta. No obstant, l’abril del 1999 es va publicar la versió actualitzada d’aquest primer manual anomenat “ Manuel Technique de Descente de Canyon ’’, considerada per molts com nº1 en aquesta matèria. Va suposar un abans i un després en quant a tècnica es refereix i crec que és lectura obligada per la gent que vol iniciar-se en aquest apassionat esport i també depurar la seva tècnica.
CATALUNYA AVENTURA - Reportatge / Barrancs i Canyons No hem de tenir la idea de que el descens de barrancs és una activitat lúdica i exempta de riscos. La facilitat d’alguns barrancs i la massificació dels últims anys ha donat com a fruit un augment considerable d’accidents. La millor forma d’iniciar-se sens dubte és realitzar un curs monogràfic o agafar un monitor per l’activitat. Els que fa anys que practiquem aquesta disciplina hem hagut de reciclar-nos i adaptar-nos a les noves tècniques i renovació del material. Enrere ha quedat baixar les cascades amb corda dinàmica o de polipropilè i doble, que quedaven flotant per la marmita de recepció, el que suposava un seriós risc al poder quedar enredat en elles en algun moviment perillós de l’aigua. Actualment les cordes són semi estàtiques, estan elaborades amb poliamida i algunes amb tractament hidròfug. Millor si són del tipus A, ja que estan catalogades dins la normativa EN-1891 i dissenyades per ser utilitzades en simple i amb resistència més elevada . La forma de baixar les cascades ha canviat molt, sobretot amb fort caudal, ja que les cordes s’instal·len en simple a ras de l’aigua. La corda de ràpel és la que està just a l’aigua i la corda sobrant serveix per recuperar –se. Sempre amb un sistema desembragable a la capçalera de la reunió que permet baixar a un membre del grup si té qualsevol imprevist de forma ràpida i senzilla. L’altre extrem de la corda també pot servir per una eventual maniobra de rescat per ajudar a alguna persona amb problemes. La manera d’utilitzar el vuit ha variat molt. Els nous sistemes eviten la formació del temut nus ‘‘d’alondra’’ que al formar-se accidentalment durant el descens d’una cascada bloqueja la corda i ha provocat molts accidents mortals. La introducció de mosquetons de fre addicionals en combinació amb el vuit i sistemes de col·locació de corda amb el conegut “Vertaco”, que deu el seu nom a haver-se desenvolupat a la zona francesa de Vercors, han anul·lat totalment
Redacció: Albert Gironés cataventura.cat 28
aquest nus ‘‘d’alodra’’ fent més segur i controlat el descens. També els nous vuits especials per barrancs amb diferents posicions de descens fan que les maniobres siguin més segures i puguis bloquejar el vuit en cas necessari. El casc, un altre element que minimitza molt els accidents en cas de caiguda de pedres o relliscada dins el barranc, actualment utilitzat per tots els usuaris. Les motxilles amb drenatge d’aigua, ganivet, bloquejador, caps d’ancoratje, xiulet, formen part habitual del barraquista que busca la seguretat. Fins i tot existeix un llenguatge “barranquer”, que consisteix en gestos i xiulant de forma diferent al xiulet. Existeixen tècniques en les quals es fa servir el costat oposat de la corda de descens o una segona corda per assegurar a un membre del equip des de dalt de la cascada o des de la base. Els ràpels guiats es un altre sistema per baixar les cascades sense tocar l’aigua o la part de la gorga que pot tenir problemes de caudal. El tema dels tobogans i dels salts sempre és una maniobra que cal tenir- hi precaució, sobretot si no es té experiència. Cal mirar la fondària i la bona recepció del salt o tobogan i si no és molt clar, millor no fer-ho. El que pretenem és gaudir d’una activitat i hem d’evitar tots els riscos possibles, sobretot en barrancs que no coneixem. Cada cop més els amants dels barrancs volem assolir altres reptes, superarnos, buscar nous descensos fora del nostre país amb cascades més altes, barrancs més llargs... El que sí puc dir és que havent conegut altres països i sectors del món, Nepal, Àfrica, Brasil, Cabo Verde, Isla Reunión, Itàlia, Madeira, Azores, Zona dels Alps i altres indrets cal valorar molt positivament el que tenim en el nostre país e intentar conèixer-ho bé, ja que molts cops no donem el valor suficient al que realment ens envolta.
AVENTURE GIRONA 05-2014 A5_Layout 1 19/05/14 20:19 Page 1
Aresta Olot Aresta Girona
cataventura.cat 29
Aresta On-Line
CATALUNYA AVENTURA - ACTIVITATS
Educació i Aventures un
Oci Actiu
A vegades ignorem la riquesa cultural i natural que ens envolta i som incapaços de valorar el que tenim al nostre abast, ja que ens sembla més fàcil anar-ho a buscar a fora, pensant que el que tenim a prop ja tindrem temps de veure-ho més endavant. El Llac de l’Aventura de Valveralla, a Ventalló, és un d’aquests indrets. Un parc d’aventura situat en un paratge excepcional, rodejat pels Gorgs de Valveralla i el riu Fluvià, una riquesa mediambiental singular. Són moltes les activitats que s’ofereixen en aquest espai, gestionat pel Consell Comarcal de l’Alt Empordà amb la col·laboració de Natural Dosis, i molt diferents els públics als quals s’adrecen. Natural Dosis, a través d’aquestes instal·lacions, crea i planifica activitats per cobrir les necessitats culturals,educatives, d’oci i d’esport d’una forma integral i integrada en el medi. Totes les activitats que ofereix Natural Dosis estan estretament vinculades amb els seus valors diferenciadors d’empresa, alguns dels quals són la transversalitat i adaptabilitat als diferents perfils de clients, la gestió d’un entorn inclusiu per a discapacitats i el respecte al medi ambient. La qualitat del servei està garantida gràcies al rigor pedagògic amb què es genera cada projecte educatiu i l’especialització de cada secció. Les instal·lacions consten d’un circuit d’aventura, acabat amb una tirolina doble de 40 metres, amb tres nivells diferents. El més dur d’aquests, tal com admet Naila Jornet en una de les seves últimes entrevistes, és bastant exigent físicament. Per als més petits, a partir de 3 anys, es disposa d’un circuit d’aventura infantil. També hi trobem un rocòdrom amb vies de diferents nivells i un boulder per als amants de l’escalada. Al voltant d’aquestes instal·lacions, hi ha una taula de ping-pong, dues xarxes ideals per a la pràctica del voleibol, el futbol-volei o el bàdminton, una corda fluixa preparada per desafiar els més hàbils i un camp de tir amb arc renovat, entre d’altres. I si ens seguim endinsant en el parc, trobarem un circuit de BTT i un camp de gespa amb dues porteries, ideal per jugar a futbol o a diferents jocs de pilota.
Salillas / Mireia Miró Laetitia Roux / Iu
El Llac de l’Aventura també disposa de serveis, dutxes, zona d’acampada i una zona de pícnic amb una vistes immillorables al llac que dóna nom al parc. El llac de Valveralla, és l’espai ideal per iniciarse al caiac o el SUP, surf de rem, ja que té unes bones dimensions i les seves aigües són tranquil·les i cristal·lines. Les instal·lacions i totes les activitats que s’hi realitzen converteixen el Llac de l’Aventura en un lloc ideal per organitzar-hi festes d’aniversari, comiats de solter, trobades d’empresa, així com jornades d’escoles, clubs i casals. Aquest estiu, el Consell Esportiu de l’Alt Empordà, juntament amb Natural Dosis, organitza el Casal del Llac de l’Aventura de l’1 de juliol al 10 de setembre, amb la possibilitat de portar els nens només dies esporàdics. No pretenc fer demagògia, simplement és una realitat que d’indrets com el Llac de l’Aventura n’hi ha pocs i val la pena que es donin a conèixer perquè formen part de la riquesa particular de l’Empordà. Si ho voleu comprovar, no dubteu en posar-vos en contacte amb Natural Dosis o veniu el dia 1 de juny a la jornada de portes obertes.
Naila Jornet Redacció: Marc Colomer i David Cargol, monitors del Llac de l’Aventura
K2
La muntanya de molts i de
ningĂş
La serralada del Karakorum és una perllongació de l’Himàlaia , aquesta serralada ens amaga grans paratges i esgarrifoses muntanyes que s’han portat per davant vides de grans alpinistes , molts d’ells només tenien un objectiu , fer un dels cims més grans i difícils de la terra el K2 . El K2 amb una altitud de 8.611m té el títol de la segona muntanya més alta del món , darrere l’Everest amb 8.848m . El K2 és conegut com la “muntanya salvatge” a causa de la dificultat d’ ascendir i per ser la segona en percentatge de fatalitats entre els diferents “vuit mils” per a aquells que ho escalen . Per cada quatre persones que han assolit el cim , un ha mort intentant-ho. A diferència de l’Annapurna , la muntanya amb el major percentatge de fatalitats , el K2 mai s’ha escalat a l’hivern. El nom K2 deriva de l’anotació usada pel Gran Projecte de Topografia Trigonomètrica . Thomas Montgomerie que va fer la primera exploració del Karakorum des de la muntanya Haramukh , al voltant de 210 km al sud , i va fer un dibuix dels dos pics més prominents , dient-los K1 i K2 .
La política del Gran Projecte de Topografia Trigonomètrica, era usar noms locals per a les muntanyes sempre que fos possible i el K1 es va descobrir que localment era anomenat Masherbrum . El K2, però, no havia adquirit cap nom local, possiblement a causa de la seva ubicació i es va suggerir el nom de Mount Godwin - Austen en honor de Henry Godwin - Austen , un primerenc explorador de la zona , i encara que el nom va ser rebutjat per la Royal Geographical Society es va usar en diversos mapes i segueix usant-se en ocasions. La muntanya va ser registrada el 1856 per un equip topogràfic europeu dirigit pel britànic Henry Haversham Godwin - Austen i el primer intent seriós d’ascensió va ser organitzat en 1902 per Oscar Eckstein i Aleister Crowley però , després de diversos intents , cap membre de l’expedició va aconseguir arribar al cim , possiblement , per una combinació de falta d’entrenament físic , conflictes personals i condicions meteorològiques desfavorables . Dels 68 dies passats al K2 , només 8 van ser de temps clar i van aconseguir arribar fins als 6.500 metres per l’aresta Nord Est .
L’expedició de 1909 dirigida per Luis Amadeo de Savoia , Duc dels Abruz-
El 9 d’agost de 1977, 23 anys després de l’expedició italiana , Ichiro Yoshi-
zos , va aconseguir una altitud de 6.666 metres en el que avui es coneix
zawa va dirigir la segona ascensió al cim que va culminar amb èxit , amb
com l’esperó dels Abruzzos , que el mateix Luis Amadeo va reconèixer
Ashraf Amman com el primer escalador pakistanès . L’expedició va as-
com la ruta més accessible , per l’esperó sud-oest , i que és la via més ha-
cendir per l’esperó dels Abruzzos , obert pels italians , i va utilitzar 1.500
bitual actualment .
portadors per aconseguir el seu objectiu .
En l’expedició nord-americana de 1939 , liderada per Fritz Wissner , moren
1978 va ser l’any de la tercera ascensió, aquesta vegada per una nova ruta,
Dudley Wolfe i els xerpes Pasang Kikuli , Pasang Kitar i Pintso l’esperó de
la llarga aresta est. Aquesta ascensió va ser realitzada per un equip nord-
Abruzzos ; són les quatre primeres víctimes del K2 .
americà, dirigit pel reconegut James Whittaker (primer nord-americà que va escalar l’Everest). La resta de l’equip estava realitzat per Louis Reich-
L’expedició de 1953 dirigida per Charles Houston . Quan l’equip es troba a
ardt, James Wickwire, John Roskelley i Rick Ridgeway. Wickwire va haver
7.800 m, el temps empitjora , i la tempesta els obliga a romandre 10 dies
de suportar una nit de bivac a 150 metres per sota del cim, a una altura en
a aquesta altura . Durant el desesperat descens, tot l’equip va estar a punt
què ningú abans havia estat una nit.
de caure , sent salvats per Pete Schoening .
L’ascensió va tenir una gran importància per a l’equip nord-americà ja que va significar completar la tasca iniciada el 1938.
Una expedició italiana finalment va aconseguir el seu objectiu el 31 de juliol de 1954. L’expedició va ser dirigida per Ardito Desio , encara que els
La quarta ascensió absoluta al cim té lloc el 1979 per l’expedició dirigida
dos escaladors que van aconseguir el cim van ser Lli Lacedelli i Achille
per Reinhold Messner. Després de rebutjar la ruta coneguda com “Magic
Compagnoni.
Line”, usen la ruta habitual de l’esperó dels Abruzzos.
També va participar en l’expedició el famós escalador italià Walter Bonatti
El 1981 una expedició japonesa aconsegueix el cim per l’aresta sud-oest
i el portador pakistanès Hunza Mahdi , la tasca en el trasllat de bombones
obrint una nova via (anteriorment en aquesta ruta havien fracassat dues
d’oxigen va resultar vital per a l’èxit de l’expedició , en la qual van haver de
expedicions britàniques dirigides per Chris Bonington). En aquesta expe-
fer un bivac a 8.100 metres. Aquesta acampada a l’aire lliure i en aquesta
dició s’aconsegueix per primera vegada la punta oest del K2 (8.230 m),
altura escriuria un altre capítol en la història de l’alpinisme a l’Himàlaia .
que no és considerada una cimera secundària.
El 1983 tenen lloc les 2 primeres expedicions espanyoles (ambdues sense èxit): una expedició Navarra per l’esperó dels Abruzzos, i una altra d’Al filo de lo impossible que aconsegueix els 8.250 m per la via japonesa de la cara oest. L’any 1986 l’ascens a la muntanya es popularitza: a més de diverses ascensions per l’esperó dels Abruzzos (una d’elles porta al cim als 2 primers espanyols en aconseguir-ho, Mari Abrego i José María Casimiro). Alguns mesos després Jerzy Kukuczka i Tadeusz Piotrowski obren la cara sud per l’esperó central (encara Piotrowski morirà durant el descens) i Tom Cessin obre en solitari el pilar dret de la cara sud. Segurament penseu que de moment no heu llegit el nom de cap dona alpinista que hagi realitzat el K2, però, aquesta muntanya té una maledicció per a les dones. La primera dona en arribar al cim va ser Wanda Rutkiewicz de Polònia el 1986. Les següents cinc dones a aconseguir el cim han mort (3 d’elles en el descens i les altres 2 ascendint altres vuit mils). No obstant això, la maledicció sembla haver-se trencat en 2004 quan l’espanyola Edurne Pasabán va descendir amb èxit, encara que a costa de perdre per congelació dos dits del peu, que van haver de ser amputats. Per finalitzar, comentar que gran part dels alpinistes que han pujat al K2 han realitzat cim sense utilitzar oxigen. No obstant això, en la temporada 2004 hi va haver un gran increment en l’ús d’oxigen: 28 dels 47 ascensos es van realitzar amb oxigen aquest any. Només tres muntanyencs en la història han estat capaços de pujar aquesta muntanya mítica dues vegades.
Persegueixo la felicitat. I la muntanya respon a la meva recerca. Chantal Maudit
CATALUNYA AVENTURA - Vivències
MAR I MUNTANYA Vivències i reflexions Redactor: Antoni Argemí Mentre el patró i els cinc tripulants d’aquell petit creuer de 28 peus, amb
Es forma un temerari conglomerat de reaccions imprevisibles. Si te’n
l’ànim destorbat, mirada incrèdula per la sobtada situació, veiem volar
surts o no te’n surts, a part de per la benevolència dels elements, és per
les pomes, els ganivets i les sabatilles d’una punta a l’altra a l’interior de
la fortuna d’encertar el camí sobre l’esmolada línia que et separa del de-
la cabina, el temporal es feia cada cop més dur. Acabàvem d’esberlar la
sastre. I no és un encert de la intel·ligència; és un encert de totes les teves
vela major de dalt a baix sense haver tingut temps d’arriar. El gènova ja
energies cercant combativament un desenllaç.
estava enrotllat però amb la major, que ja hi anàvem fent rissos, vam
És clar que hi ha diferències entre encarar el mar o la muntanya. Però
fer tard per poc; ara era un drap inútil i sorollós que calia baixar.Aquella
els reptes tenen punts en comú: mentalitat esportiva, bona forma física,
tempesta de finals de juliol es veia venir però no varem mesurar prou bé
equipament tècnic, sistemes d’orientació, capacitat per superar les in-
la seva intensitat. Tot estava ben estibat, com cal, a l’interior, però de ben
clemències sense defallir...
poc va servir.
És bo estimular a l’individu a destapar les possibilitats de superació que
Algun d’aquells tripulants, tots amics i amigues, no tornaran mai més al
s’amaga dins d’un mateix. Cal perdre la por a enfrontar-se als reptes
mar.
naturals. Minimitzant el risc i amb un grau de preparació bàsic, es pot
Cadascun va passar el seu particular calvari amb el convenciment de que
portar el cos al límit de les pròpies forces , per desvetllar aquella part de
allò no acabava pas bé. Aquella hora escassa de giravoltar i donar panto-
nosaltres mateixos que només desperta en circumstàncies extremes.
cades , sotmesos a la voluntat del vent i les onades, ens va vèncer. Tot es
Tan sols així ens coneixem a fons davant les dificultats i descobrim la
va ajuntar en contra; el motor s’havia desencebat i no va haver-hi manera
nostra capacitat de resistir. Però per això cal fugir de l’actual tsunami
de fer-lo anar. L’embarcació era ingovernable. Només era qüestió de
de distraccions passives, representades sobretot per l’oci que ofereix el
temps que el mar anés pujant i una onada crescuda de través ens fes bol-
món de l’electrònica i el cinema, i que transforma les accions reals en ac-
car. La sort va ser que aquell moment no va arribar; els grops d’estiu són
tivitats virtuals fictícies. És un esbarjo simulat de falses emocions (falses
virulents però curts.
perquè no estan lligades en sintonia a una resposta corporal). En compt-
Tot, davant de la costa de La Selva, a l’alçada de Blanes, milles endins,
es d’alleugerir l’estrès el cronifiquen.
una tarda d’estiu inoblidable dels anys 90. Fins que va amainar i vam experimentar aquella sensació real d’haver sobreviscut. I per què explico això? Jo, que soc fill i enamorat de la muntanya des de petit, puc gaudir d’alguns records del mar en l’època en què m’hi vaig abocar, estrenant el flamant títol de patró de Iot que vam treure’ns la meva dona, Marga, i jo. I els vull comparar amb un parell d’ensurts de muntanya (dos entre molts) per a treure’n algunes reflexions. Puc reviure una violenta nit de temporal a l’Estany d’Estats, acampats sota la Pica, amb la tenda xopa i plegada literalment sobre les nostres cares tota la nit, encegats pels llamps i sords pels trons, esperant d’un moment a l’altre que la tenda s’arranqués i quedéssim com a canalons rebolcats pel terra. O quan recordo moments de pànic al Pas de la Casa, al cim de l’estació d’esquí, baixant fora de control un centenar de metres amb dues criatures, un fill meu i el seu cosí, tots arrapats al gel amb esquís, ungles i dents, relliscant per una pala immensa que s’havia quedat sense ni una engruna de neu (tot era glaç), degut a la força amb que el torb se l’havia endut. Experiències, totes elles, carregades d’intensitat per la lluita amb la Natura. Quan t’enfrontes amb els elements deixes de ser una mica tu mateix i passes a formar part d’aquell episodi com una peça més de la vivència. No ets tu contra allò, si no que hi has quedat atrapat. I tan se val si el tràngol te lloc a mar o muntanya; la intensitat del moment el fa indiferenciat.Certament, al menys en el meu cas, poc arribes a pensar; generes emocions continues més poderoses que la ment i capaces de barrejar-se perillosament amb les teves pors.
No són pas ni la cultura, ni la religió, ni els coneixements científics, entre d’altres, els que ens fan sentir vius i ens carreguen més adrenalina. Possiblement serem més sans com a col·lectiu el dia que tots aquells que ja fa anys estan dedicant esforços lloables a la formació esportiva, individual o col·lectiva, i al coneixement de mar i muntanya, puguin ser tinguts en compte al mateix nivell que aquells que optimitzen la formació intel·lectual. Per molt que vulguem créixer mentalment i ens vulguem super-humanitzar, som molt més que cervell i hem de sintonitzar la vida real amb el cos real i les seves variades facultats. Formem un pou d’energia, molt ben distribuïda, i cal d’harmonitzar-la amb activitats que nodreixin tots els racons del nostre cos. Ja sé que no desvetllo cap secret, però va bé anar-hi pensant de tant en tant; al cap i a la fi la felicitat va lligada a l’equilibri.
CATALUNYA AVENTURA - Crònica
ANTECEDENTS Autor: Quim Carreras
Quan et proposes un projecte d’aquestes magnituds, una volta al món
port de l’Estartit, davant la multitud dels assistents, ensenyant or-
en veler, portant a bord un globus aerostàtic, per volar en llocs on no ho
gullós les màscares que ens acompanyarien durant tot el viatge. Unes
ha fet ningú abans, saps que els preparatius seràn eterns. Per tant t’has
màscares rotulades amb la figura de la Kontiki, el rei del sol.
de marcar una data límit, sinò el viatge corre el risc de no començar
Repartits en els tres velers anàvem els quatre organitzadors de
mai.
l’aventura, en Mateu i jo anàvem al Bora Bora, mentre l’Angel i en
Nosaltres ens vam marcar el dia 1 de novembre per començar
Miquel anaven al Minos i el SoftWinds respectivament.
l’aventura. Amb una data concreta i una fideuà per més de 250 persones
La travessa fins Pollença va ser dura, degut a la forta mar de fons que hi
al port de l’Estartit, ja no podíem fer-nos enrere.
havia pel temporal del dia abans. De totes maneres, els tres velers van anar fent el seu camí fins a retrobar-nos novament a Pollença.
El dia abans, fortes pluges i un temporal de llevant, on les ones superaven l’espigó d’abric
del port de l’Estartit, quan estàvem
col·locant les últimes provisions, a bord del Bora Bora, van fer
Les tres tripulacions, un total de 22 persones vam anar a sopar i va ser
tron-
l’endemà quan el Bora Bora es va quedar sol per continuar un viatge de
tollar la decisió. De totes maneres, si l’home del temps no s’equivocava,
18 mesos que l’havia de tornar a portar a l’Estartit després d’haver fet
l’endemà seria assolellat.
la Volta al Món. Els altres velers, aprofitaven un bon vent del sud per
Efectivament, un dia espectacular ens va voler acompanyar en un
tornar cap a l’Estartit.
dia tan especial i això ens va servir per poder vendre moltes de les samarretes commemoratives que havíem preparat per l’ocasió. Molta gent, tots amics i familiars estaven amb nosaltres i fins i tot uns quants podríen fer les primeres milles al nostre costat ja que diverses embarcacions ens acompanyarien fins les immediacions de les illes Medes. Tammateix, el Minos i el SoftWinds, dos velers més, ens acompanyarien fins a Pollença i així el Bora Bora no començaria aquesta aventura sol. Molts nervis i emocions m’envaïen i no donava l’abast saludant a tanta gent que havia vingut per ser testimoni de la sortida. Qui volia pujava a bord per veure com havíem preparat el veler, on havíem guardat el globus, on portavem el menjar per tant temps, tot en un veler de 12 metres. Els nens corrien per coberta mentre els de TV3 ens entrevistaven, la fideuà s’havia acabat perquè no esperàvem tanta gent. Les taules eren insuficients per donar cabuda a tantes persones però tot es va solucionar, dins un caos relativament controlat. Havia arribat l’hora de la veritat i s’acostava el moment de llargar amarres. El Soft Winds i el Minos es van avançar i uns intants més tard el Bora Bora va desamarrar i va hissar les veles magestuoses al mateix
cataventura.cat 40
El vent del sud a nosaltres no ens anava gens bé i vam esperar un dia més, però això feia que no poguèssim aturar-nos a gaires llocs abans d’arribar a Málaga. Per sort el vent va canviar de direcció i vam poder recuperar el temps perdut. Això ens va permetre fer una parada a Almería per retrobar-nos amb un vell conegut meu, el navegant solitari conegut com el “Vagabundo”. Ens va fer d’anfitrió i ens va acopanyar a sopar en una típica ruta de “tapes”. Com que ja erem molt aprop de Málaga l’endemà vam donar el dia lliure a la tripulació i en Mateu i jo ens vam quedar al vaixell reparant petits detalls que no havíem acabat encara. Aquí va ser on vam conèixer els tripulants del veler Sikkim, un altre veler de catalans que també anava a donar la volta al món i tenien prevista la mateixa ruta i en el mateix període de temps que nosaltres. He de dir que no vam tornar a coincidir fins a Tahití, on vam compartir grans moments per les illes de la Polinèsia Francesa. Vam sortir d’Almería de nit per arribar a Benalmádena de dia, i tot i ser poc habitual, una forta pluja ens va donar la benvinguda. Aquest era el lloc escollit per fer el primer canvi de tripulants i així l’Anne, la Marta i en Pere van deixar lloc a l’Helena , en Jordi i dos Carles, que ens
acom-
panyarien fins Lanzarote. La travessa la vam començar novament de nit per poder passar l’Estret de Gibraltar de dia. Tot va anar molt bé fins que vam arribar a l’Atlàntic. Aquest no ens volia posar fácil les coses i la primera nit que passavem enfront de les costes de Marroc un fort temporal ens va sorprendre i ens va colpejar de valent. Els 4 nous tripulants no estaven habituats a allò i el fort mareig que notaven va fer que no s’adonessin del greu de la situació. En un moment donat de la dura nit en Mateu em va comunicar que teníem una via d’aigua. Jo que estava de guardia a coberta vaig mirar cap a l’interior del vaixell i efectivament estava ple i anava d’un costat a l’altre, fent que les fustes del terra suressin. Vam començar en les tasques de buidar aigua i les bombes d’axicament no buidaven suficient perquè de seguida s’embrutien els filtres i no la deixaven sortir. Ens vam anar turnant amb una bomba manual i el que estava lliure intentava esbrinar per on entrava l’aigua. De cop i volta, en Mateu es va adonar que l’aigua que teniem a l’ineterior era aigua dolça, i això simplificava molt la búsqueda de la possible causa. Efectivament, el dipòsit d’aigua dolça s’havia esquerdat i els 200 litres ara corrien lliures per la sentina. Aquest descobriment ens va alleugerir molt, doncs ja sabíem on era el mal, però encara quedaven les fortes ones iel fort vent que teniem a l’exterior. Després d’una nit dura, va començar a clarejar i tot es va anar solucionant fins i tot els nous tripulants van començar a donar senyals de vida. No s’havien enterat de res, o millor dit, no estaven en condicions d’ajudar en res i van preferir continuar dormint. La resta de la travessa va ser com estava prevista. Els vents alisis del nord est es van imposar i ens van portar en volandes fins a Lanzarote on ens esperaven noves aventures. L’atlàntic en estat pur ens esperava però abans encara hauríem de canviar dues vegades més de tripulants…
...però això ja us ho explicaré al proper article.
CATALUNYA AVENTURA - Ruta / TRAIL RUNNING
CURSA VIRTUAL DEL CAMÍ VELL Trail Running Vall de Núria
de mentalizar-nos, ja que ens espera una de les pujades més dures de la ruta. Mica en mica ens allunyarem lleugerament del Riu de Núria, i començarem a fer uns pronunciats zig-zags, que en molt pocs metres, ens faran guanyar una gran alçada, per situar-nos just al Salt del Sastre, des d’on gaudirem de la vista més impresionant de tot el camí, i veurem part del que hem fet anteriorment; a sota nostre s’extén l’engorjat, amb els dos vessants rocosos de la vall quasi com si es volguesin tocar, tot deixan entreveure la Vall de Ribes al fons, i el sinuós camí que condueix des del Pont de Cremal fins on ens trobem ara nosaltres. Un cop aquí, i després de la dura pujada que hem fet, s’ha d’aprofitar! Una llarga planejada ens espera, augmentant metres de forma molt suau, o fins i tot amb alguna baixada, i ens condueix per un corriol bucòlic gravat al marge de la muntanya, fins a la cascada de la Cua de Cavall. Amb quatre passes més, ja ens haurem plantat al pont per on creuarem per sota el Cremallera, i on trobarem el Pla de Sallent.
El Camí Vell que va des de Queralbs fins Vall de Núria, no és un camí més; des de la seva creació fins el primer terç del segle XX, concretament al 1931 quan es va construïr el Cremallera, no i va haver cap altre accés a la Vall. Peregrins, excursionistes, famílies i gent de tot tipus l’ha trepitjat i utilitzat, i encara que avui dia sigui molt més ràpid l’accés a la vall amb el tren de cremallera, el Camí Vell segueix sent un dels itineraris més utilitzats, si més no, pels excursionistes. Vall de Núria, ha evolucionat molt al llarg de la història, i més encara aquests darrers anys, on ha esdevingut una oferta d’oci i lleure referent
Aquest punt pot enganyar, ja que sembla que hagi de ser una altra espla-
arreu del país, tant per la seva varietat d’activitats com per la seva prox-
nada, però no és així. Al cap d’uns instants d’estar remuntant el riu per la
imitat des de qualsevol punt de Catalunya.
seva esquerra, el sender torna a guanyar metres enfilant-se cap amunt,
L’esport estrella és, evidentment, l’esquí a l’hivern i l’excursionisme a
no obstant, no serà com l’anterior i dura pujada, sinó que en aquest cas,
l’estiu. Aquest últim, ha anat també fent un gir aquests darrers anys, i ha
va fent via mica a mica, i ens va fent pujar metres sense que gairebé ens
derivat en diversos esports, com és per exemple, el trail running, o cursa
en adonem.
de muntanya i és aquest el que avui ocupa aquest espai.
Un cop arribem al punt, on just a l’altre costat tenim el túnel de Fontne-
La Cursa Virtual del Camí Vell, és una cursa diferent i poc comúna, ja que
gra per on passa el Cremallera, toca estrènyer les dents ja que en breu
la podem fer el dia que ens vagi millor, i a l’hora que preferim. Com és
començarem a pujar una última forta pendent, això si, amb un camí a
això? Doncs mitjançant un braçalet amb xip que recollirem a l’inici, i que
trossos empedrat, i que puja de cop fins a la Creu d’e Riba, i d’es d’ón, tot
haurem d’anar validant a cadascún dels 4 punts a més de la sortida.
just arriba a aquest indret, se’ns descobrirà al nostre davant el Santuari de Núria amb tota la Vall abraçant-lo per tots els seus costats.
Sortint de Queralbs, el primer tram és ràpid, i ens permetrà escalfar
La cursa finalitza aquí, lloc ón podrem acabar de passar el dia i
abans d’arribar al desnivell. Anem abançant entre murs de pedra i les úl-
refrescar-nos, després d’una dura pujada com la que acabem de fer.
times cases del poble, mentre anem arribant a un espai obert tot creuant un prat en baixada, que serà possiblement l’últim lloc d’aquestes característiques que passarem. Comencem a guanyar alçada per un corriol empedrat i zig-zags entre tarteres de grans blocs de pedra, i el camí, que mica a mica anirà guanyant alçada ràpidament, s’anirà fent més abrupte. En aquest punt, tenim unes bones vistes ja de la Vall de Ribes a la nostra esquena, i veiem com la vall de Les Gorgues del Freser s’obre just al nostre costat, amb la central hidroelèctrica de Daió a baix de tot. “Daió, va ser la primera central de Catalunya d’aquestes característiques que va transportar l’energia elèctrica a llargues distàncies.” Al cap de poca estona arribarem en un tram que ens permetrà recuperar forces, ja que planeja força fins al Pont de Cremal, punt on canviarà el tipus de camí pel que veníem corrent fins ara, i també punt on haurem Redacció: Enric Rubio · Més informació: muntanyaimeteorologia.blogspot.com cataventura.cat 42
u i t s e t s e u q Aet tornaràs ! r a r o m a a en
Segueix-nos!
Central de reserves: +34 932 041 041
Estació Vall de Núria 17534 Queralbs [Ripollès] Tel. +34 972 732 020 / valldenuria@valldenuria.cat / www.valldenuria.cat
cataventura.cat 44
CATALUNYA AVENTURA - Submarinisme
Què hem de Saber?
Per què “Nitrox”?
Redactora: Hanna Martinell Munujos
Un dels fantasmes del submarinisme és la descompressió, que és conseqüència de l’augment de la pressió a mesura que augmentem la profunditat. Per fer-hi front, s’han de tenir en compte certs paràmetres de
Què respirem a sota l’aigua? Habitualment sentirem a parlar de “bombones d’oxigen”. Es un error comú derivat possiblement de l’evident necessitat que tenim d’oxigen i la familiaritat amb altres tipus de bombones, per exemple les de gas butà. Però el cert és que tant a dins com a fora de l’aigua, respirem el mateix aire, prèviament filtrat, però amb la mateixa composició que l’aire que tots respirem (21% oxigen + 79% nitrogen aproximadament). Si respiréssim només oxigen, el que en superfície podria resultar terapèutic, a poca fondària seria tòxic. Per tant, d’ara endavant parlarem d’ampolles d’aire comprimit. En el món del submarinisme, tant professional com recreatiu, s’han trobat mètodes per allargar el temps de fons reduint alhora el temps de descompressió, un d’aquests mètodes és el Nitrox.
temps i profunditat i fer parades de descompressió abans de sortir a la superfície, per tal d’eliminar tot el nitrogen que el nostre cos ha absorbit durant la immersió. En el submarinisme recreatiu, gairebé sempre planifiquem les immersions sense descompressió per tal de no haver de fer aquestes parades, minimitzant així els seus efectes. Tot canvia quan utilitzem Nitrox. El Nitrox és una barreja d’aire i nitrogen però amb un percentatge d’oxigen més elevat, això fa que mentre fem immersió no acumulem tant de nitrogen a la sang, la qual cosa afecta directament al temps de descompressió. En definitiva, amb la mescla adequada (que et facilitarà el personal qualificat del centre de submarinisme al que et dirigeixis), podem augmentar el temps de fons pel fet de veure’s disminuït el temps de descompressió. Cal remarcar que el temps total d’immersió no es veu afectat per aquest fenomen, el que si es veu afectat són els marges de seguretat que es veuen ampliats.
Per tant, doncs, quan és més recomanable utilitzar Nitrox i en quin percentatge? Els beneficis del Nitrox són més evidents en profunditats compreses entre els 25 i els 35 m de fondària, però també és molt apropiat en el cas d’immersion successives o fent moltes immersions en un període curt de temps, com podria ser un creuer destinat al submarinisme, on es poden fer unes 4 immersions diàries durant una setmana. Pel que fa al percentatge, el més habitual en el busseig recreatiu és el Nitrox 32. Tot plegat pot semblar una mica confús, per la qual cosa, si estiguessis interessat en aprendre més sobre aquest tema, hauries de fer el curs d’especialitat de Nitrox per obtenir tots els coneixements necessaris.
Presentant aquesta revista tindràs un 10% descompte en el curs de Nitrox fins el 15 de Juliol. cataventura.cat 45
CATALUNYA AVENTURA - RUTA BTT
De Girona als estanys de Sils! La Via Augusta La Via Augusta, s’allarga durant 1500 quilometres al llarg del recorregut comprès entre Càdis i els Pirineus, creant així la calçada romana més llarga de tot HispÀnia. És una ruta que en gran part, transcorre borejant el Mediterrani, alternant zones de costa i d’interior. En aquest cas, hem elegit el tram que va de Girona als estanys de Sils, travessant camps de conreu, boscos de ribera i camins paral·lels a les vies del tren. La nostra excursió comença al mig de Girona, amb punt d’inici al Pont de Pedra, on també trobarem el punt d’informació. Haurem de començar seguint el Riu Onyar, en direcció la Plaça dels paísos Catalans, i un cop allà, agafar l’avinguda Lluís Pericot que ens durà fins a la sortida de la ciutat. El primer tram ens farà arribar per carretera fins a Fornells de la Selva, població on deixarem l’asfalt per començar a pedalar per corriols i camins. Just al final de la població trobarem al terra una indicació de la Via Augusta, i just després ens conduirà per un bosc de ribera fresc i molt hombrívol, entre el riu i la via del tren, que mica a mica s’anirà destapant fins a tornar-nos a conduïr pel costat dels camps. Després de creuar de la línia ferroviària, ens anirem separant d’ella, i tindrem una estona de pista ràpida fins agafar de nou, just abans d’entrar a Riudellots de la Selva, la carretera. A partir d’aquí, la carretera va penetrant dins de camps agrícoles al llarg d’una gran esplanada, i un cop creuada la via de nou, ens trobarem a l’antiga carretera de Girona, avui dia pista de terra, que rapidament ens dirigirà fins a Caldes de Malavella. Entrem a la població, i en sortim just pel costat oposat per on hem entrat. El paisatge ens canviarà radicalment, i on abans teniem camps i quilòmetres de vista, ara tenim pinedes i al cap de poca estona, una pista que va pujant mica en mica, sense salvar un gran desnivell. Quan portem uns tres-cents metres, a mà dreta trobarem una bassa de generoses dimensions, ideal per a parar-hi una estona a l’hombra, i poder-nos hidratar abans de l’ultim tram del recorrregut, que ja està a punt d’arribar. Continuem, i al cap de poca estona ja estem creuant Vidreres seguint les indicacions. En sortirem a través d’unes zones ajardinades, que ens duran de ple a la N-II ( carretera nacional), on haurem d’extremar la precaució, ja que s’ha de creuar per damunt, i no hi ha cap senyalització. Ara ja ens trobem al punt final del recorregut, les plantacións d’arbres van guanyant terreny, i mica en mica ocuparan tot el paisatge, mentre ens acostem ben rapidament a l’Estany de Sils, lloc culminant de la nostre excursió, i des d’on podrem veure uns aiguamolls, que a través dels seus miradors artificials, ens permetran descobrir nombroses espècies d’aus i altres animals que hi fan vida. Els estanys de Sils, fins a mitjans del segle XIX formaven part d’una llacuna que es va dessecar per prevenir les malalties que provocaven les zones pantanoses i entollades com aquesta. Avui dia, és un dels espais naturals més importants de la comarca de la Selva, i visitat per multitud de persones cada any. Espai natural protegit inclós en el Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) de Catalunya i inclós a la xarxa europea d’espais naturals Natura 2000, és un espai que no podem deixar de visitar..
Redacció: Enric Rubio · Més informació: muntanyaimeteorologia.blogspot.com
Alexandra Panayotou
Running 4Her-400km solitarios y solidarios para Catalunya Aventura. Este junio empieza mi próximo y ultimo gran desafío de ultra fondo en solitario. Después de siete años y unos diez retos extremos solitarios y solidarios, los cuales he conseguido todos a pesar de tener que sufrir más de lo que pensé posible, ha llegado el momento de “colgar” mis zapatillas extremos, y centrarme en trabajar con todo lo que he aprendido a nivel de desarrollo personal, profesional y deportivo durante estos años. El reto consiste en correr casi sin parar 400 kilómetros en solitario. Empezaré corriendo el miércoles día 4 de Junio desde el Ajuntament de Girona a las 17:00 y seguiré corriendo casi sin parar hasta el sábado día 7 de junio, que el plan es llegar delante de la catedral de Girona a las 20:00 o un poco más tarde. El recorrido me llevará por muchos lugares de la provincia de Girona. El recorrido se eligió después de muchos meses de trabajo y pruebas sobre todo por su seguridad y desnivel. En un reto tan largo y tan duro el peligro de los coches y camiones es alto sobre todo cuando físicamente una ha llegado a un agotamiento continuo. Junto con mi equipo hemos encontrado una ruta por una parte poca transitada y con desniveles no muy extremos. En desafíos tan extremos siempre hay riesgos y obstáculos pero lo que hemos intentado hacer es prevenir al menos los obstáculos conocidos y tomar las medidas necesarias – afrontare los obstáculos desconocidos con actitud positiva para poder superarlos lo mejor posible. He estado entrenando estos últimos diez meses y me encuentro lista para lanzarme a esta aventura desconocida – ahora toca descansar y prepararme psicológicamente. La colaboración con Girona empezó en septiembre del año pasado no solo a nivel logístico, sino también a nivel solidario. Junto con un grupo de 65 alumnas del Col·legi La vall (Bellaterra) he estado trabajando el lado solidario de este proyecto, que se trata de fomentar la fortaleza femenina. Estamos apoyando tres causas solidarias femeninas y durante estos 10 meses hemos estado difundiendo nuestro voz femenina. El proyecto Running4Her (corriendo por ella) no se trata de separar hombres y mujeres, si no dar fuerza y ayuda a las mujeres que más lo necesitan – las que las falta la fuerza o autoestima para vivir una vida llena y alegre. Este reto – los 400 kilómetros – será la cima de mi carrera deportiva y promete ser el desafío más duro que he afrontado. De momento he corrido 315 kilómetros sin parar, sin dormir y sin descansar y eso fue más duro de lo que nunca pensé. ¿Entonces, por qué no acabar con algo más difícil aún? Para mí si algo es seguro o fácil, no es un desafío, y como estos últimos siete años he estado haciendo pasos no seguros, he querido hacer un paso final menos seguro todavía. Todo lo que he pasado durante estos diez desafíos, no solo me ha cambiado y me ha fortalecido como deportista, sino que, aún más importante, me ha fortalecido como persona. He cambiado mi vida – cada reto me ha dejado más fuerte que antes, y me ha dejado una serie de valores y herramientas que me ayudan vivir mi vida mejor. La vida no es fácil, y si queremos crecer y desarrollarnos como personas a nivel personal o profesional tenemos que aprender como superar los obstáculos que encontramos por el camino. Las herramientas que he desarrollado durante mi carrera me dejan vivir mejor, trabajar mejor, y me han dado una actitud completamente diferente a la que tenía antes. Esa actitud positiva y esa fortaleza mental me ha dejado conseguir todos mis retos deportivos y todo sin ni una lesión, pero también y más importante, me ha dejado poder cambiar mi vida personal y profesional. Todos podemos conseguir mucho más de lo que pensamos que es posible en el deporte y en la vida en general – lo que falta es el coraje, la paciencia, la dedicación, la fuerza mental, y sobre todo la actitud positiva y la ilusión. El resto – la parte física o en tema de trabajo, el conocimiento, se puede aprender. Pues ahora me toca esta aventura tan fuerte – dejo el miedo atrás, me centro en mi ilusión y como grito siempre…¡a kilometrar!
Alexandra
xxx
cataventura.cat 48
cataventura.cat 49
PROPERA OBERTURA Girona Ciutat
C/ RIU SER Nยบ2 cantonada amb Carrer ZARAGOZA Tl. 652 312 709
CATALUNYA AVENTURA - RUTA QUAD
LA RUTA Del Montseny a Guilleries La ruta que tenim al davant, recorre les comarques del Gironès, la Selva i Osona durant dos dies, i qe farem amb vehicles ATV i SSV (vehicles tot terreny i quads) El punt de sortida de la nostra excursió és Cassà de la Selva, davant les instal·lacions Quads Trivimon. La primera part de la jornada transcorre per pistes en bon estat, tot travessant camps de cultiu i zones boscoses, mentre anem deixant enrere poblacions per fer cap fins a Canet d’Adri, indret ón farem la primera parada. Un cop estem de nou damunt els vehicles, enfilem cap a Rocacorba, per una pista força pedregosa, que degut al seu mal estat ens demanarà ser una mica destres per anar avançant. A mesura que passa l’estona, ens anem acostant a Granollers de Rocacorba, on podrem gaudir durant la baixada, de les panoràmiques que ens ofereix la Vall de Llèmena. Després de passar Sant Martí de Llemena, tornem a agafar una pista que anirà fent a tavés de boscos, fins a creuar Amer, i arribar a Sant Marti Sacalm, lloc on la pista canviarà i ens dirigirà cap a un mirador just al damunt del pantà de Susqueda, i des d’ón baixarem fins a Sant Miquel de Ter.
A partir d’aquí, només ens quedarà la última part de la jornada, i després de creuar Susqueda i dirigir-nos fins a la cua del mateix pantà, anirem en direcció a Espinelves, però sempre amb la intenció d’arribar a Sant Julià de Vilatorta, on finalitza la primera etapa, i ón farem nit per a recuperar-nos pel dia següent. Comença la segona jornada, i el primer que farem es tornar sobre les nostres roderes fins a introduir-nos de ple a les Guilleries, que ens serviran de preàmbul abans de fer via fins a prop de Santa Fe del Montseny (sempre evitant les zones restringides a vehicles a motor). Arribarem a Els Colls, passant per Sant Cristòfol i Lliors, i és en aquest punt, que farem una parada obligada, si més no, aquells que busquin bones vistes, i siguin amants de la fotografia. Des de l’indret ón ens trobem, ja no queda gaire pel final de la ruta que vam començar fa dos dies. Ens dirigim passant per arbúcies fins a Grions, i després de deixar enrere El Far, i Santa Coloma de Farners, arribem a el Castanyet. Ja no queda gaire per veure Sant Marti de Sarpresa, lloc on acaba la travessa, i ón podrem gaudir d’una bona gastronomia. La ruta que hem fet, es ensenya una bona part del nostre territori, i ens dóna a conèixer indrets que amb un vehicle normal i corrent no podrim haver vist. Tot i així, s’ha de tenir en compte que sempre hem circulat de forma respectuosa amb al territori i el medi ambient, cosa que s’ha de fer sempre que circulem per fora de carreteres asfaltades.
cataventura.cat 52
CATALUNYA AVENTURA - RESSENYES 4X4
Del Baell a Planés Recorregut d’uns 65 quilòmetres, 33 Km per carreteres asfaltades i 32 km per pistes de terra. Recorregut que no presenta cap tipus de problema per a cotxes, tot terrenys, motos trail i BTT. Desnivell d’uns 890 m entre el punt se sortida i l’àrea de servei de les Colladetes. Aquesta es una ruta llarga, per uns paratges preciosos i amb molt bones vistes. Part de l’itinerari passa per la ruta alternativa a la Collada de Toses, la N-152. El punt de sortida es troba a la N-152, de Ripoll a Ribes de Freser, just abans d’arribar al poble de Ribes, veurem a l’esquerra un desviament que va a Campelles. Girarem per aquest desviament fins arribar a el Baell.
De la Roca a Ribes de Freser Recorregut d’uns 21 quilòmetres, 7 Km per carreteres asfaltades i 14 km per pistes de terra. Recorregut que no presenta cap tipus de problema per a tot terrenys, motos trail i BTT. Desnivell de 610 m. entre el punt de sortida (1.000 m) i la collada Verda (1.610 m). El punt de sortida d’aquest recorregut per a vehicles tot terreny es troba a la carretera comarcal de Camprodon a Setcases, en un desviament a l’esquerra que va a la Roca, un cop passat el poble de Llanars. Després de passar el petit poblet de la Roca heu de seguir en direcció a Abella i Pardines per la Collada Verda.
De Ribes de Freser al Santuari de Núria, per Fontalba Recorregut d’uns 63 quilòmetres, 27 Km per carreteres asfaltades i 36 km per pistes de terra. Recorregut que no presenta cap tipus de problema per a cotxes, tot terrenys, motos trail i BTT. Desnivell d’uns 1.225 m entre Ribes de Freser (912 m) i la collada de Fontalba (2.137 m). Anar directament al poble de Queralbs i seguir cap a la collada de Fontalba. Un cop a dalt, deixar el cotxe i anar a peu fins el Santuari de Núria. Excursió meravellosa pel qui li agradi caminar. El punt de sortida es troba en el poble de Ribes de Freser. Venint de Ripoll per la C 17, creuarem Ribes de Freser en direcció al poble de Querlabs.
cataventura.cat 54
CATALUNYA AVENTURA - PRECAUCIÓ + PREVENCIÓ
PRIMERS AUXILIS introducció Redactors: Conchi Màrquez i Xavier Bigas
“Qui sent la muntanya no
d’ossos, sagnat i fins i tot la pèrdua
d’identificar i indicar el lloc on ens
de prolongar fins a 15-20min. si
necessita explicacions i mentre
de coneixement.
trobem (el més exacte possible i si
desprès d’aquest temps no ha
existeixen les parets, agulles i
Davant aquests casos hem de
es tracta d’un lloc de difícil accés),
parat l’hemorràgia ens hauríem
arestes, hi haurà qui les escali, dis-
mantenir la calma, habitualment
explicant què ha passat i en quina
de plantejar realitzar un petit
frutant del que fa encara que no
tendim a trucar immediatament a
situació es troben els afectats.
envenat amb gases estèrils.
acabi d’entendre exactament per
emergències sense haver valorat
Per últim i havent assegurat la
Haurem de tenir en compte
què”, diu Josep Manuel Anglada.
prèviament la situació tant de
zona i a les víctimes i havent aler-
que tot envenat comporta
I molts de vosaltres estareu molt
la persona accidentada com de
tat, podrem socórrer als afectats.
un risc per què pot obstruir la
d’acord amb ell ja que gaudiu i
l’entorn que afecta a l’accidentat
Per un costat, les caigudes poder
circulació, per això hauríem de
viviu la muntanya com l’alpinista
i a un mateix. Hi ha un protocol
provocar rascades, contusions i
controlar l’extremitat afectada
català. Però a la muntanya hi ha
general recomanat a seguir en
abrasions de la pell, i conseqüent-
i anar revalorant que no agafi
riscos i perills que, desgraciada-
cas d’accident: P.A.S.: Protegir
ment provocar una hemorràgia;
una coloració blavosa /lila, que
ment, acaben en accidents i hem
– Alertar – Socórrer, sent aquest
és molt importat i senzill fer un
hi hagi polsos conservats, dolor
d’estar preparats per enfrontar-
mateix l’ordre a procedir.
bon control de una hemorràgia.
o sensació de formigueig, son
nos-hi. Aquest article no pretén
Sempre hem de protegir el nostre
Aplicar pressió directe sobre la
indicatius de que l’envenat està
ser un manual de primer auxilis
entorn per evitar més mals (zona
ferida és la única manera de parar
massa fort;s’hauria d’afluixar per
per excursionistes, i només volem
de despreniments, allaus...). Si
l’hemorràgia; el que es pretén
no provocar lesions associades.
donar unes nocions bàsiques de
calgués, hauríem de sortir de la
és obstruir el flux sanguini per
Popularment es coneix la
medicina, ja que; el tema que ens
zona de risc i mobilitzar a la per-
permetre la formació de coàguls,
tècnica del torniquet com una
escau dóna per escriure un llibre
sona accidentada fins a una zona
en cas de que l’hemorràgia
mesura per control en cas d’una
sencer, intentarem esmentar
segura, aprofitant per veure en
procedeixi de les venes, amb una
hemorràgia; a dia d’avui es coneix
tot allò que pugui ser mes útil al
quin estat es troba l’afectat.
compressió de 2-5 min. veurem
i s’ha demostrat que el torniquet
excursionistes.
Un cop segurs és el moment
com deixa de sagnar, en cas de
és una tècnica perillosa i casi mai
Els accidents més habituals a la
d’alertar. Existeix un telèfon
secció de arteries (tot i que és mes
són necessaris ni justificables.
muntanya són de tipus traumàtic,
únic per a emergències: el 112.
difícil, ja que les arteries estan
degut sobretot a caigudes,
Quan parlem amb els serveis
més amagades) la tècnica a re-
que poden derivar en fractures
d’emergèncie ens haurem
alitzar és la mateixa però l’haurem
cataventura.cat 56
Un cop controlada la hemorràgia, s’ha de tenir en compte el risc d’infecció, sobretot en grans ferides i ferides obertes. Com podem evitar aquest risc? Hem de rentar la ferida i desinfectar-la mitjançant l’ utilització d’una solució antisèptica com pot ser el sabó de mans, i aclarint amb aigua neta per tal de arrossegar bactèries i restes de brutícia de la zona afectada. Un cop la ferida esta neta procedirem a desinfectar-la amb povidona de iode i mai utilitzarem alcohol o aigua oxigenada per desinfectarles. Abans de rentar la ferida, és important tenir en compte certes mesures d’higiene, com realitzar un rentat de mans abans de la manipulació i que una única persona realitzi aquesta tasca; ja que tot contacte augmenta el risc d’infecció. Per acabar, taparem la ferida amb gases netes, per evitar la contaminació aquesta y protegir-la de noves agressions externes. Ferides obertes grans o que pugin requerir punts de sutura, taparem la ferida igual però aplicarem gases humides sobre aquesta per tal de mantenir els teixits frescos i vius. Hi ha un marge de 12h per acudir a un centre sanitari i suturar la ferida, passades aquestes hores les ferides no es poden suturar. No té cap sentit suturar cap ferida al exterior, aquesta tècnica s’ha de realitzar amb unes mesures antisèptiques que són molt difícils d’aconseguir a la naturalesa.
D’altra banda els accidents que succeeixen a la natura poden comportar algun ós trencat i/o algun tipus de lesió en les articulacions y tendons. Per poder tractar aquestes lesions cal conèixer el tipus de lesió i les possibles complicacions, i si no es disposa de una radiografia, es difícil diagnosticar si hi ha fractura o no. Tot i que, no es pugui moure una extremitat que puguis estar lesionada, no vol dir que hi haguí una fractura; ja que de vegades, pot ser una resposta emocional de l’individu davant de la lesió. Per la contra, una extremitat afectada per una lesió pot seguir funcionant tot i estar lesionat. Aleshores, quan hauríem d’actuar? Quan hi hagi una deformitat aparent, davant d’una fractura oberta on a vegades es poden arribar a veure els extrems dels ossos trencats, en les fractures de maluc o fèmur poden presentar a simple vista, un escurçament i una rotació externa de l’extremitat afectada. En qualsevol dels casos, el més important no es el diagnòstic com ja hem esmentat anteriorment, sinó intentar immobilitzar l’extremitat afectada i evacuar el lesionat, en cas de sospita de fractura. Ara bé, com immobilitzem una extremitat afectada? Un dels problemes que ens trobarem es que haurem d’improvisar una fèrula o tablilla. Podem utilitzar qualsevol tipus de material que estabilitzi, immobilitzi i acotxi la fractura, des de pals d’arbres, a revistes, mapes, esterilles; la roba ens pot anar bé per acotxar la zona. Per acabar, per tal de dur a terme les nostres recomanacions, seria adequat portar una petita farmaciola amb coses bàsiques que ens poden ser de gran ajut quan anem a fer activitats a la muntanya:
- Gasses - Sèrum fisiològic (per netejar i mantenir la humitat de les ferides) - Povidona iodada - Esparadrap - Venes elàstiques - Agulla intramuscular (per treure punxes, per rebentar ampolles...)
Com a apunt final hem de dir que aquest article és només una petita pinzellada de tot el que reuneix els primers auxilis. Per estar ben preparats sempre és recomanable fer un curs o informar-se en llibres i altres fonts bibliogràfiques on us explicaran tot més al detall. I que el més important és gaudir de tot el que ens pot oferir la muntanya però sent prudents dels perills que comporta.
Redactors: Conchi Márquez i Xavier Bigas
CATALUNYA AVENTURA - ECO ALIMENTS
La PASTANAGA Un aliment amb propietats Redactor: Joan Serra Castilla
Aquest mes us parlaré d’ una hortalissa que la podem trobar a plaça tot l’any ,és una simple arrel , però la saviesa popular i la ciència l´han qualificat com extraordinària. El seu nom científic és Daucos carota. Sembla que el seu orígen el trobem fa uns 3000 anys a les terres d´Àsia. Al nostre pais la coneixem com a Pastanaga, estafanària, bastenaga,safanoria..... Grecs i romans ja utilitzàven les pastanagues, tant l´arrel com fulles i llavors, amb finalitats medicinals, “Discórides en el llibre III, capitol 55 de Materia medica” ja ens fa una descripció i ens parla de les seves virtuts medicinals . Més tard,cap a l´edat mitjana s´utilizà per tenyir. Les primeres referències de consum humà les trobem en escrits espanyols del segle XII. A la natura l´arrel de la pastanaga la trobem en diferents colors: blanc, morat, “ataronjat”, però no amb aquest taronja fantasticament viu que les trobem a la plaça o als horts. Hi ha la llegenda urbana que diu que aquest color taronja que té actualment el van aconseguir els holandesos (recordem que el taronja és el color d’ Holanda ) tot anant fent selecció i creuaments, també es diu que aquesta selecció la vàren dur a terme els alemanys. A les fulles trobem una essència i dos alcalòids ( metabòlits secundaris de les plantes, sintetitzats generalment a partir d’aminoàcids. La majoria tenen una acció fisiològica intensa en els animals, tot a dosis baixes amb efectes psicoactius. Per això són utilitzats en medecina per tractar el dolor i temes relacionats amb la ment. Exemples més usuals podrien ser : la cocaïna, la morfina, la nicotina.... )
L´arrel de la planta silvestre és diurètica al igual que els fruits, que a més són molt aromàtics. Excel·lent contra les anèmies. Menjada crua és un manantial de vitamines, millora l´estat de les genives i de les dents, és excel·lent per a la vista gràcies a la vitamina A, ajuda a fabricar un pigment sensible a la llum. Els betacarotens ens ajuden a protegir la pell dels efectes nocius del sol, ja que és un estimul per a la producció de melanina. Té un potentíssim efecte alcalinitzant . Tonifica la zona digestiva , exerceix un gran efecte de relaxació sobre les mucoses, molt rica en pectines, per això és una gran aliada en casos de restrenyiment. Com a diurètica que és, ajuda a netejar el fetge , elimina o com-
una petita quantitat d´essència.
pensa els àcis residuals en la sang. Bona hortalissa per a calmar el desig de menjar dolços, produeix un augment en sang del nivell de sucre molt més rapidament
A l’arrel trobem cap un 87% d´aigua , entre un 6 i un 12 % de sucres
que els sucres refinats.
En els fruits trobem quantitats poc apreciables d’un altre alcalòid i
( glucosa i sacarosa ) i cap un 1,7 % de fibra. És un dels aliments amb un contingut de betacarotè més elevat ( provitamina A, un potent antioxidant). Quantitat prou respectable de silici,essencial per al bon funcionament de l´organisme. Conté també en quantitats importants magnesi,potassi,ferro,fòsfor,calc i,sodi i àcid fòlic.
www.lessorres.cat / FEM CRÉIXER ELS VALORS DE L’AGRICULTURA cataventura.cat 58
CATALUNYA AVENTURA - Llibres
Un munt de Llibres
12 CAMINS MIL·LENARIS Editorial: PUBLICACIONS DE L’ABADIA DE MONTSERRAT Aquest recull d’itineraris vol ser la crònica de l’estructuració d’una xarxa pecuària que s’ha anat configurant a través del temps i del trànsit d’homes i bestiar, en els seus desplaçaments per a l’obtenció de pastures. D’altra banda, la descripció d’aquestes rutes voldria ser un homenatge a totes les generacions de pastors, ja que ells han estat uns ardits excursionistes, que la història ha obviat.
cataventura.cat 62
AVENCS DE GARRAF I D’ORDAL
APOSTA PER LA SALUT!
Editorial: VÍCTOR FERRER RICO
Editorial: PÒRTIC
Avencs de Garraf i d’Ordal és un llibre que descriu de forma molt concreta els fenòmens espeleològics del massís de Garraf i d’Ordal (Barcelona). Avencs de Garraf i d’Ordal és un llibre que aborda diversos temes d’interès amb més contingut càrstic i amb un catàleg de cavitats.
El doctor Manel Esteller, un dels investigadors més reconeguts mundialment per la seva lluita contra el càncer, defensa en aquest llibre la necessitat d’una aposta decidida per l’educació, la recerca i la salut. Per Esteller, la recerca no és un afegit ni un privilegi sinó un bé per a tothom, perquè genera coneixement i alhora esdevé un gran motor econòmic. «Els països no són rics i investiguen, sinó que investiguen i aleshores són rics.»
CATALUNYA AVENTURA - AGENDA
AGENDA/JUNY DIUMENGE 01/06/2014 MARXA POPULAR DE L’ESCARLET ( caminants i corredors ) marxa.escarlet@gmail.com / 972 85 00 25 LES PLANES D’HOSTELES ( running ) tramunrun2011@gmail.com / 630 94 90 34 MARXA BTT 8 POBLES ( 15 I 35 KM ) ( BTT ) jesus@aca3.net / 649 49 00 48 MARXA GARIONA DE PALAFRUGELL ( caminants i corredors ) www.aepalafrugell.org RATOLINADA DE BONAVISTA OLOT ( Caminants ) aavvbonavista@gmail.com ROAD BOOK ARDENYA - CADIRETES TOSSA DE MAR ( BTT ) bomberstossa@gmail.com / 607 80 87 33
DIVENDRES 06/06/2014 CURSA DE LA POLICIA DE SALT ( running ) policia_local_salt@salt.cat / 972 24 91 02 VOLTA CERDANYA - ULTRAFONS ( running ) www.ultrafons.com
DISSABTE 07/06/2014 ULTRA ELS BASTIONS ( running ) www.info@elsbastions.com / 649 98 86 12 ILLES FORMIGUES - ILLES MEDES ( natació ) www.nedaelmon.com/ca/travessies/detalls/51 MILLA URBANA DE SANT HILARI ( running ) atletismeshs.blogspot.com VOLTA CERDANYA TRAIL ( running ) www.ultrafons.com
DIUMENGE 08/06/2014 MITJA MARATÓ D’AGULLANA LA SUADA ( running ) blokagullana@gmail.com CAMINADA POPULAR DE PALOL D’ONYAR ( caminants ) www.juventutpaloldonyar@gmail.com
DISSABTE 14/06/2014 LLUNA DE BREDA ( running ) llunadebreda@gmail.com MARXA BTT NOCTURNA ROSES ( BTT ) www.easybikes.es AQUATLÓ POPULAR A GIRONA ( aquathlo ) ironxevi226@gmail.com / 676 539 759 ENVOLCANADA NIGHT RUN 10KM OLOT ( running ) 671 97 42 80
DIUMENGE 15/06/2014 MARXA MAR I MUNTANYA PALAMÓS ( caminants i corredors ) BIKEMATÍ A BONMATÍ ( BTT ) Associació de joves de Bonmatí PUJADA AL FAR DE ST. SEBASTIÀ A LLAFRANC ( running ) capalafrugell@gmail.com / 972 611 964 TRANSFRONTERERA CERBÈRE - PORTBOU ( natació ) info@nedaelmon.com I DUATLÓ CICLISTA SARRIÀ DE TER ( duatlhó ) aavvbonavista@gmail.com TRIATLÓ CROSS DE L’ESCALA ( triatlhó ) angel@curses.cat
DISSABTE 21/06/2014 PUJA I BAIXA A AIGUANEGRA ( running ) Sant Joan les Fonts LES TRES VOLTES: UN TOMB PER GRIONS ( caminants ) jovesdesanfa@gmail.com
TRIATHLON TRAIL LES MEDES - MONTGRÍ ( triathlon ) info@diversport.es
DIUMENGE 22/06/2014
CURSA POPULAR FIGUERES ( running ) cristobaldomingueza@msn.com / 619 68 93 42
ESCALADA A SANT JOAN DE BLANES ( running ) www.facebook.com/EscaladaSantJoan
SANT GRAU XTREM RUN 21K SANT GREGORI ( running ) ccsantgregori@hotmail.com
ENTREVALLS A QUERALBS ( running ) info@entrevalls.cat
DISSABTE 28/06/2014 CURSA ENVINYA’T 5KM A CALONGE ( running ) baluard@hotmail.com ULTRA TRAIL ULLDETER ( running ) info@klassmark.com / 659 649 209 MARNATON ADREAM KIDS ST. FELIU ( natació ) www.marnaton.com LA SETDELLONGA A VILALLONGA DE TER ( running ) ajuntament@vilallongadeter.cat / 972 74 11 06