WWW.CATAVENTURA.CAT
TA A S VI UÏT E R AT GR
Edita: Bike Univers S.L.U www.cataventura.cat
8 /Què fer si ens Perdem?
Gerent: Josep Sais
12 /Els músculs també s’estressen
gerentadventuregirona@gmail.com
14 /Barranquisme: El Barranc de Sant Aniol
Directora Comercial: Marisol Segura
18 /Les Ressenyes d’en Pere
636 492 298
20 /Perills ambientals: EL FRED
adventurecomercial@gmail.com
Director de Continguts i Maquetació: David Colomer adventuregirona@gmail.com
Cap de Xarxes Socials: Enric Rubio enriccataventura@gmail.com
Redactors:
Enric Rubio, Joan Serra, Antoni Argemí, Albert Rubio David Colomer, Quim Carreras, , Laura Estrada, Albert Gironés, Pere Costal, Josep Mª Escofet, Pako Crestas i Departament de Comunició de la Generalitat de Catalunya.
24 /Modalitats d’Escalada 26 /Entrevista: Ferran Latorre 32 /Espots d’Aventura, de risc i extrems 34 /Trekking: La Caraglaçada amb raquetes 37 /Quim Carreras: Nuku Hiva 48 /Els Inicis del Snowboard 60 /Bolets Tòxics de Catalunya
62 /Els Nostàlgics del SAHEL
A...
TOT ARRIB
ys!!
ja queda men
Fotografia:
Enric Rubio, David Colomer, Albert Gironés, Josep Mª Escofet i Pako Crestas.
Col.laboració:
Núria Tinto, Anna Gonzalez, Dani Arran, Joan Antoni Màrquez Maquetació: Bike Univers S.L.U Disseny i Maquetació: LaTanga Impressió: I.Pagès. Dipòsit Legal: GI 903-2014
LA NOSTRA PASSIÓ DESDE 1949 FIGUERES C/ESPERANÇA, 12 T.972 503 858 GIRONA C/GEORGE STEPHENSON NAU 7 T.972 249 800
RECANVIS, ACCESSORIS, SERVEI DE TALLER, ETC.
motobici@olympiagrup.com
www.olympiagrup.com
CATALUNYA AVENTURA - NOTÍCIES El Camp Nou acull la 6a trobada anual de MuscleTech Network, un referent internacional sobre recerca en el múscul esquelètic i el tendó MuscleTech Network és una xarxa de coneixement promoguda pels Serveis Mèdics del Futbol Club Barcelona i Leitat orientada a la recerca i la comunicació entre científics i professionals internacionals que treballen en hospitals, universitats i centres d’investigació perquè aquests nous tractaments es converteixin en una realitat curativa per als pacients. Les jornades es focalitzen en la recerca de lesions d’isquiotibials i compten amb la presència d’investigadors de gran prestigi en l’àmbit mundial, així com amb la participació dels doctors del Club Gil Rodas (també director científic de MuscleTech Network), Lluís Til, Josep Antoni Gutiérrez (cap de la Unitat de Medicina de l’Esport del Consell Català de l’Esport), Xavier Valle, Ricard Pruna, Dani Medina, Xavier Yanguas i Jordi Puigdellívol. Aproximadament 300 professionals internacionals estaran presents en aquesta edició. En els últims quatre anys MuscleTech ha promogut 13 projectes d’investigació col·laboratius, dos dels quals, internacionals, tres doctorats i un postdoctorat, i s’ha dedicat al foment i a la realització de recerca i difusió de resultats orientats a nous enfocaments per al tractament de lesions, la millora de la medicina esportiva, la promo-
Sant Joan de les Abadesses tanca el Cicle “Dones i Esports” amb la vuitena jornada de debats
ció de la pràctica saludable de l’esport i la resolució de problemàtiques d’implicació social en l’àmbit del múscul i el tendó.
La jornada, presidida per Josep Pujols, representant territorial de l’Esport a Girona, acompanyat de Fina Surina, coordinadora de l’Institut Català de les Dones a Girona, i Jordi Caparrós, regidor d’Esports de Sant Joan de les Abadesses, ha continuat amb la xerrada “Dona, activitat física i estil de vida”, a càrrec de Maica Rubinat, llicenciada en CAFE i coordinadora territorial del Pla Nacional de Promoció de l’Activitat Física (PNPAF). La part final de l’acte ha consistit en una entrevista a Anna Coma, exesportista paralímpica d’esquí alpí amb discapacitat visual, a càrrec d’Ariadna Reche, estudiant de periodisme, i un debat posterior. Aquesta entrevista ha tingut lloc en el marc del cicle ‘Veu de dona’ que està desenvolupant l’ICD a Girona. La jornada forma part del Pla de formació continuada de l’Escola Catalana de l’Esport. La Secretaria General de l’Esport ha aprofitat la celebració de la jornada per fer difusió entre les persones assistents dels “10 trucs per ser més actius” a casa i en el lleure, dins de les iniciatives del Pla Nacional de Promoció de l’Activitat Física. Les vuit jornades que s’han celebrat des del passat mes de març han complert l’objectiu de fomentar mecanismes d’intercanvi de coneixements i experiències que poden ajudar a proposar estratègies en la voluntat d’acostar-nos a una autèntica igualtat d’oportunitats i de participació de les dones en l’esport. Girona, Vic, la Seu d’Urgell, Lleida, Tortosa, Tarragona, Esplugues de Llobregat i Sant Joan de les Abadesses han acollit ponències, interessants xerrades i debats en les respectives jornades.
06 Cataventura.cat
La Secretaria General de l’Esport i la Unió de Federacions Esportives de Catalunya signen un conveni per impulsar l’esport federat a Catalunya Amb aquest ajut, que es vehicularà mitjançant el Consell Català de l’Esport, es volen potenciar les federacions esportives, divulgar l’esport català en els mitjans de comunicació i promoure internacionalment l’esport català. Des de la seva constitució, l’any 1933, la UFEC i la Generalitat han col·laborat per impulsar diferents programes esportius, seguint els principis de coordinació i col·laboració entre el Govern i les entitats esportives que preveu la Llei de l’esport.
La Secretaria General de l’Esport impulsa el Pla Nacional de Promoció de l’Activitat Física per incrementar la pràctica d’activitat física saludable de la societat catalana El Govern vol portar a terme aquest pla estratègic amb la implicació de les diferents administracions catalanes i el sector privat, que afavoreixi una major sensibilització social envers la necessitat de ser actiu per augmentar els indicadors d’hàbit d’activitat física en totes les franges d’edat de la població. A banda d’aquest objectiu principal, el PNPAF també vol aconseguir dades estadístiques específiques en relació a l’activitat física, potenciar la formació de professionals especialistes en activitat física per a la salut, aconseguir el reconeixement internacional, desenvolupar accions informatives i educatives, i promoure estratègies de cooperació per ser més eficients en la utilització dels recursos. L’estratègia per donar compliment a aquest ambiciós projecte, que ha de coordinar i liderar la promoció de l’activitat física en l’àmbit públic i privat, inclou la consolidació d’aquesta promoció entre la població catalana, promoure i donar suport a les iniciatives que hi ha al territori, obrir aliances de col·laboració i patrocini, i divulgar la necessitat de ser actius físicament com un hàbit. Iniciatives que es volen portar a terme mitjançant accions pròpies del Govern i altres realitzades en col·laboració amb Ajuntaments, Diputacions, Consells Comarcals, institucions educatives, gremis, fundacions i empreses privades / públiques.
CATALUNYA AVENTURA - ENS HEM PERDUT?
Què fer si ens
perdem?
Tot aquell que s’aventuri a una zona remota o desconeguda ha de tenir la precaució de procurar almenys una brúixola i mapes de la zona. Tampoc està de més portar un altímetre. Cal assenyalar al mapa el nostre recorregut i relacionar-lo amb els accidents geogràfics més significatius (rius, rierols, pics de muntanyes, costes...). És bo fer-se una imatge mental de tot això. La por és una reacció natural quan ens perdem, però cal evitar a tota costa que degeneri en pànic. Quan algú s’adona que s’ha perdut, normalment no està molt lluny del camí correcte, però si comença a donar tombs d’una banda a l’altra, a desplaçar-se d’una manera irracional, agreujarà el seu problema. El primer que hem de fer quan ens adonem que ens hem extraviat és seure i reflexionar tranquil·lament buscant tots els indicis i senyals que ens ajudin a situar-nos. Quan tornem a moure’ns per buscar el camí correcte, hem de deixar algun tipus de marca en el terreny (files de pedres o branques que indiquen la nostra direcció, talls en branques o troncs...) per assegurar-nos de no donar voltes inútilment, en cercle. Si el terreny ho permet, podem pujar a un punt elevat des del qual es domini la zona i buscar els accidents geogràfics més notables. Si tenim un mapa i els localitzem en ell, no tindrem problema per situar la nostra posició. Si no tenim un mapa, potser puguem identificar algun tret característic del terreny que haguem vist abans de perdre’ns. Si disposem dels estris necessaris, podem dibuixar un petit mapa del que veiem. Si sospitem que estem molt a prop del camí correcte, hem de buscar una roca, un arbre o un altre accident geogràfic proper que es vegi bé, i donar voltes al tot el seu voltant fent una espiral cada vegada més gran, fins que donem amb el nostre camí. En cas d’haver patit un accident amb un vehicle en una zona remota, hem de valorar què ens convé més: esperar que vinguin els equips de rescat i romandre al costat del vehicle, que d’altra banda ens oferirà refugi, o desplaçar-nos en la recerca d’ajuda. Normalment la primera opció sol ser la més encertada, ja que els equips de rescat veuran millor a un vehicle que a un home vagant tot sol. En tot cas i encara que decidim esperar els equips de rescat, hem d’explorar els voltants a la recerca de recursos (aigua, aliment, llenya ...). Seria tràgic morir de fred per no saber que a 500 metres hi havia un refugi de muntanya. Quan abandonem el refugi per explorar els voltants hem de prestar molta atenció al paisatge, girar-nos de tant en tant per veure com és l’entorn en la direcció oposada a la que duem, i deixar marques ben visibles
Redacció: Catalunya Aventura · D. Colomer
08 Cataventura.cat
que puguem identificar en la tornada. Augmentarem les nostres possibilitats de ser rescatats si preparem senyals que els equips de rescat puguin veure des de l’aire. Hem de tenir preparades fogueres per encendre al mínim indici que s’acosta un avió o un helicòpter. Tirant herba humida per sobre el foc o, fins i tot oli del vehicle, obtindrem una columna de fum visible a certa distància. També podem escriure les sigles “SOS” al terra, fer-les amb roques o efectuant solcs, en el cas que estiguem en un prat. Aquests senyals han de ser el més grans possible perquè es vegin bé des de l’aire. Si abandonem el vehicle per anar a buscar ajuda pel nostre compte, no hem d’oblidar indicar la nostra direcció per si els equips de rescat el localitzen. En el cas que la nostra situació sigui extrema i no sapiguem com orientar-nos ni veiem la possibilitat de ser rescatats, no hem de desesperar. Busquem una font o un rierol que ens conduirà a un riu, el curs del qual ens portarà, abans o després, a una zona habitada.
CATALUNYA AVENTURA - CURIOSITATS
4 descobriments que van canviar l’arqueologia L’arqueologia és una de les branques científiques més emocionants quan es tracta d’investigacions històriques. Cada descobriment ens ajuda a entendre una mica més sobre els nostres avantpassats, els esdeveniments més importants de la història i les formes de vida de les civilitzacions antigues, entre altres tantes coses. Dóna un cop d’ull a aquests 5 descobriments que van canviar l’arqueologia, disposats en un ordre aleatori, però tots ells amb una característica semblant: van canviar la forma en que es veia a determinades civilitzacions de l’antiguitat.
Cnosos, Creta Cnosos va ser la ciutat més important en la història dels minoics, que es va desenvolupar a l’illa de Creta entre els anys 3000 i 1400 aC, en l’Edat del Bronze i l’Edat del Coure. Les excavacions d’Arthur Evans, entre els anys 1900 i 1905, van resultar amb el sorprenent descobriment d’un enorme palau de l’Edat del Bronze Mitjana, compost per unes 1.300 habitacions, moltes d’aquestes àmpliament decorades amb frescos i escultures de tota mena. La troballa més significativa, però, va ser la d’una sèrie de rajoles de fang cuit, amb inscripcions mai vistes abans. Aquestes inscripcions es van denominar com “Lineal B” i ningú va poder comprendre els missatges que s’hi amagaven fins que, 50 anys més tard, l’arquitecte anglès Michael Ventris va aconseguir desxifrar el codi gràcies a la seva profunda passió i treball a les llengües. El “Lineal B” és el sistema d’escriptura més antic en la història europea, per la qual cosa aquests descobriments van obrir un nou i ampli camí en les investigacions filològiques.
La tomba de Tutankamon, Egipte Sense por a equivocar-me, aquest és el descobriment arqueològic més popular i un dels més espectaculars que existeixen. La troballa es va donar gràcies a les excavacions de Howard Carter al costat del seu equip d’investigació, dutes a terme a la Vall dels Reis l’any 1922. Tot el mèrit se l’emporta l’obstinació i l’esforç de Carter, que fent cas omís a les recurrents declaracions que assenyalaven que la vall era ja un lloc buit, en el qual no valia la pena investigar, va invertir diversos anys de la seva vida, així com enormes quantitats de diners, per investigar la zona en profunditat. El que Carter va trobar va ser la tomba del jove faraó de Neb-Jeperu-Ra Tut-anj-Amón, més conegut com a Tutankhamon, la qual havia burlat tant als lladres com a la resta del món, romanent absolutament oculta i intacta malgrat tenir més de 3000 anys d’antiguitat.
Machu Picchu, Perú Es creu que la màgica i per altre sorprenent Machu Picchu va ser construïda aproximadament a mitjans del segle XV, i encara que es va creure perduda durant centenars d’anys, el 1911, l’explorador i historiador nord-americà Hiram Bingham III “va redescobrir” la fascinant ciutadella inca. Machu Picchu es troba al capdamunt de les muntanyes de la Serralada Central del sud del Perú. El seu increïble entorn natural, les seves descomunals estructures arquitectòniques i la seva fascinant ubicació, el fan un lloc en extrem extraordinari. Fins als nostres dies, molts punts de la ciutadella continuen sent un misteri. Aquest és un record viu del que va ser la capacitat arquitectònica i tecnològica del poderós imperi Inca en el seu apogeu.
La pedra de Rosetta, Egipte La incalculable significació que va tenir aquesta troballa en àmbits de la ciència, com l’arqueologia, la història i especialment l’egiptologia, no té límits. La pedra de Rosetta va ser descoberta per l’exèrcit de Napoleó i conté una inscripció trilingüe escrita en grec, demòtic i jeroglífic, sent la clau per a la traducció dels jeroglífics egipcis i permetent l’estudi, l’entesa i el coneixement del saber de l’Antic Egipte milers d’anys. L’any 1822, el filòleg i egiptòleg francès JeanFrançois Champollion (Champollion el jove), va publicar una traducció completa que va funcionar gairebé que com un diccionari de jeroglífics, donant lloc a un il·limitat nombre de descobriments relacionats amb l’Antic Egipte, una de les civilitzacions més meravelloses de la història.
Redacció: Catalunya Aventura · D. Colomer
10 Cataventura.cat
CATALUNYA AVENTURA - EL SÍNDROME
Els músculs també
s’estressen Sovint veiem persones de 40 o 50 anys realitzant Iron Mans, ultra trails...
que permet que el múscul respiri millor, ja que potencia aquesta aportació
amb marques similars a persones amb 20 o 30.
d’oxigen. Però que succeeix si la quantitat de radicals lliures que estem
No volem dir que no sigui possible, però també hi ha una gran evidència,
produint, oxiden en excés?
l’estrès oxidatiu. És a dir, la despesa interna que és produeix en un or-
Doncs que apareix un envelliment prematur i en conseqüència un risc a
ganisme de 30 anys, no té res a veure amb la que es produeix en el d’una
que hi hagi una baixada de les defenses.
persona de 50, i no pel condicionament o la dotació física, sinó perquè hi
El cos té uns mecanismes de defenses antioxidants com poden ser les
ha un “envelliment” de les cèl·lules del cos.
substàncies: “superòxid dismutasa (SOD)”, “glutatió peroxidasa (GPX)”, alfa lipòic, bilirubina, carotenòids, vitamina C i vitamina E... que prevenen
L’organisme té menys capacitat per produir energia i genera més quanti-
tot el mal als teixits. El problema és que aquestes substàncies es troben
tat de “residus”, que és el que és coneix com a radicals lliures.
de forma molt limitada al cos humà, i és per això que si es produeixen
Quantes vegades no hem vist atletes d’elit amb 20 anys i una aparença
radicals lliures en excés, apareix el que abans hem anomenat estrès
externa de 40? Sobretot a nivell de pell. Si tenim en compte que el nos-
oxidatiu.
tre aspecte és un reflex de com estem interiorment, val a dir que aquests
Hem de tenir en compte que major consum d’oxigen per part de les
atletes no perduren en el millor estat.
mitocòndries provoca un increment de producció de radicals lliures i,
Tots creiem que l’activitat física és bona, i així és, però en ella la producció
en conseqüència, un deteriorament tant del teixit a nivell muscular com
d’oxigen pot arribar a ser molt elevada. L’oxigen és indispensable per a la
d’òrgans.
vida de molts organismes i, evidentment, per a la de l’èsser humà.
Si has començat molt fort la pretemporada i entrenes en excés, si
No obstant això, si la seva pressió és excessiva pot arribar a ser tòxic, ja
sents esgotament, cansament, falta d’energia, etc., potser que el fallin
que tendeix a produir radicals lliures.
aquestes defenses i s’obri un forat en el teu sistema, que faci que el teu el
El nostre cos té mecanismes per protegir-se de l’efecte tòxic de l’oxigen,
rendiment disminueixi.
però si la producció de radicals lliures és molt gran, cosa que passa amb
El consum controlat d’antioxidants, ja siguin com a font alimentaria:
exercicis molt intensos, els mecanismes de defensa poden resultar insu-
llimones, taronges, fruits vermells, kiwis, verdura fresca, fruits secs crus...
ficients per protegir l’organisme. És important que es practiqui exercici de forma habitual, això sí, adaptant sempre el nivell a l’edat , canvis en l’estil de vida, aptituds... Queda clar doncs que durant l’activitat física es produeixen radicals lliures, que no és que siguin dolents, ja que tenen unes funcions determinades en l’organisme com ara algunes funcions immunitàries, de regeneració de teixits, de resistència cel·lular i, fins i tot, en l’adaptació a l’exercici i en la contracció muscular, estan fent un efecte oxidant. Un exemple beneficiós d’aquest factor oxidatiu és l’aportació d’òxid nítric que obtenim a partir de l’arginina (un aminoàcid que controla la circulació de la sang i ajuda a transmetre els diferents missatges entre les cèl·lules. Qualsevol esportista de fons necessita consumir “L-arginina o
o com a suplement, són imprescindibles per mantenir una bona salut i un
arginina malato” per potenciar aquest bombeig. L’òxid nítric, podríem dir
bon rendiment. Quin suplement esculls? Personalment, sempre m’agrada prevenir abans que curar, per tant, puc evitar un increment d’aquests radicals lliures o un control de la degeneració muscular mitjançant el consum d’òxid nítric. Sé que al mercat hi ha molts productes amb base de “L-arginina o arginina malato”. A mi m’agrada molt el NitricPower de Powergym donat que retarda l’aparició de la fatiga, millora el bombeig muscular i augmenta l’aportació muscular de nutrients. Imprescindible com a preventiu i per millorar el rendiment.
Redacció: Departament de Comunicació botigues NANA
12 Cataventura.cat
CATALUNYA CATALUNYA AVENTURA AVENTURA -- Reportatge Reportatge // Barrancs Barrancs ii Canyons Canyons
BARRANC DE SANT ANIOL Redactor: Albert Gironés
Com arribar-hi? Aquest barranc està situat a l’Alta Garrotxa, al terme municipal de Mon-
Una vegada haguem passat Girona per l’AP-7 - sentit nord, agafarem
tagut – Oix. Concretament a la zona de Sadernes - Parc natural de la
la sortida de Banyoles - Besalú. Passat Besalú seguirem direcció Olot
Garrotxa. Rodejat de cingleres, de muntanyes i de rius, en aquest s’hi
per l’A-26, i sortirem a la sortida de Montagut per la GIV-5231. Passat
poden practicar diferents activitats esportives a l’aire lliure:
aquesta localitat, girarem a l’esquerra per la carretera que ens portarà
senderisme, escalada, espeleologia, barranquisme...
a Sadernes.
Com altres indrets de muntanya, Sant Aniol també té les seves
Quan s’arriba a la masia del Càmping de Sadernes, cal prendre la
llegendes i històries.
pista que va a l’ermita de Sant Aniol. Passarem per una zona d’escalada i creuarem diversos ponts. Arribats a una cruïlla amb una cadena,
“Diu la llegenda que pels voltants del Segle III, Sant Aniol va arribar a
seguirem per l’esquerra en baixada fins arribar a la presa del Gomarell.
aquesta vall fugint de les Galies i perseguit per l’emperador. Va viure
Aquesta pista està regulada / limitada al trànsit. Un rètol indica la
allunyat de tot i dedicat a la pregària i la penitència fins que un dia, una
prohibició d’accedir a la mateixa amb vehicle motoritzat, del 15 març al
revelació, el va fer tornar retornar a casa. Allà va ser capturat, torturat i
30 de setembre, els caps de setmana i els dies festius i, diàriament, del
finalment assassinat. Per la Pasqua Florida, peregrins catalans i francesos
15 Juliol al 3 de setembre.
es reuneixen a l’ermita de Sant Aniol, en commemoració seva. L’ermita
Si trobem l’accés obert, ens estalviarem 45 minuts de caminada. Si es
data del segle IX i és obra dels benedictins de Besalú que van escapar de
troba tancat, haurem de deixar el cotxe a la zona de pàrquing i seguir a
les invasions morisques.“
peu per la pista. Cal dir que hi ha pocs llocs de pàrquing a la pista regulada / limitada, i que, estacionar al voral del mateix, està sancionat.
Interessant i divertit barranc amb dos parts diferenciades. La primera
Des de la presa prendrem el camí que voreja el riu en direcció a l’ermita
molt encaixonada, sense escapatòries i amb un seguit de cascades con-
de Sant Aniol. Travessarem el riu en diverses ocasions, fins arribar a una
secutives. La segona, més oberta i amb dos grans i precioses cascades.
cruïlla amb indicacions. Aquí tindrem dues opcions:
Per fer aquest barranc cal tenir certa condició física ja que l’aproximació al mateix resulta llarga i dura, i el retorn, també és llarg. Aquests dos
1- Prendre el GR de l’esquerra fins l’ermita, agafant el camí que passa
factors, sumats al descens del barranc pròpiament dit, comporten una
per darrere la mateixa i que s’enfila fins gairegé el cim de la cinglera,
jornada molt completa, amb 8 o 9 hores d’activitat.
tot seguint unes marques de color groc que en una tartera de pedres gira a l’esquerra, i que posteriorment planeja vorejant el riu, per acabar
El barranc porta aigua gairebé tot l’any, encara que, algun estiu el
baixant fins al mateix, o,
podem trobar sec. Cal avaluar molt bé el cabdal del riu en època de pluges, ja que el barranc té passos compromesos i amb certes dificul-
2- Prendre el camí del mig, que també es de pujada, i anar remuntant la
tats tècniques. Malauradament, com en d’altres barrancs, en aquest
cinglera. Trobarem una cruïlla a l’esquerra. Seguirem recte.
també hi ha hagut accidents mortals.
La propera cruïlla que trobarem frontalment, és la sortida del barranc de les Canals. Aquí prendrem el camí de l’esquerra i, continuarem pujant
El descens de barrancs està regulat dins l’Espai Natural de l’Alta
amb una pendent considerable. La propera cruïlla girarem a l’esquerra.
Garrotxa, per preservar els valors naturals que es troben als que hi ha
Com a referència hi ha una pedra molt gran que normalment té una
a la zona. Cal demanar autorització al consorci de l’Alta Garrotxa amb
fita a sobre. Més endavant arribarem a una clariana a la qual veurem el
un mínim de 3 dies hàbils d’antelació, ja que només es permet fer
camí que ve de l’ermita, pel qual continuarem tot seguint les marques
l’activitat a 10 persones per dia.
grogues.
Redacció: Catalunya Aventura · Albert Gironés
14 Cataventura.cat
Redactor: Albert Gironés Descripció del Barranc
El Retorn
El barranc comença molt encaixonat, entre grans parets i amb un ràpel de
Després de l’últim ràpel, el del Salt del Brull, seguirem riu avall fins arribar al
10 metres. Un passamà ens ajuda a arribar a la reunió. Petit salt de 2 metres
Gorg Blau, on podem fer l’últim salt. Posteriorment, per la dreta, seguirem
i ràpel de 3 metres, normalment instal·lat amb corda fixa. Seguidament,
un camí que porta a l’ermita de Sant Aniol. D’aquí, o bé prenen el GR que
un salt o ràpel de 6 metres. Amb molta aigua cal instal·lar un
passamà
passa per darrere l’ermita tot creuant per un pont de fusta, o seguim el camí
recuperable per poder arribar a la reunió. Ara, salts de 3 i 5 metres en uns
que més avall creua el riu i enllaça amb el GR que ens portarà a la zona de
gorgs petits però profunds. Un ressalt de 2 metres que es pot saltar per
pàrquing.
nedar, i posteriorment arribem a un ràpel de 6 metres. Aquest ràpel es pot baixar pel costat esquerre i fer un petit tobogan al final. Un altre ressalt per l’esquerra i un ràpel de 10 metres que es pot fer com a tobogan o com a salt. La recepció és una gran gorga que ens porta a un salt de 3 metres, per arribar a la gran vertical del barranc, un ràpel de 40 metres anomenat la Capa. Des d’aquí podem baixar pel costat dret ajudats per un passamà fins la vertical, i instal·lar el ràpel en un petit repeu per poder recuperar millor la corda. També podem baixar pel costat esquerre fent un ràpel de 12 metres, fins un altre repeu en el que només hi caben 3 persones. Aquí instal·larem un ràpel de 30 metres. El barranc s’obre una mica. Més endavant trobem un ressalt de 3 metres, per fer un ràpel o salt de 7 metres. Seguidament la Capa petita amb un ràpel de 16 metres. Caminem per un tram molt obert, per arribar al Salt del Brull. Aquest el farem amb un ràpel de 29 metres pel costat dret i per dins de l’aigua o, amb un ràpel de 25 metres pel costat esquerre, i un de 3 metres per esquivar completament l’aigua quan el riu baixa fort. Finalitzem amb un ràpel de 8 metres, per continuar el riu fins arribar al Gorg Blau, on trobarem, a la dreta, el camí de retorn.
Informació del Barranc RP: ràpel r : ressalt Acotació: v4 a 4IV Desnivell: 250 metres Recorregut: 800 metres Tipus de roca: calcària. Cordes: dues de 40 metres, més corda auxiliar. Temps de recorregut: de 2 a 3 hores, depenent del nivell i del cabdal del riu. Retorn: 1’30 h. – 2’30 h. depenent d’on estacionem el vehicle.
16 Cataventura.cat
BARRANC DE SANT ANIOL
Fotografia: Albert GironĂŠs
CATALUNYA AVENTURA - Les Ressenyes d’en Pere
El FERRAN Alta Garrotxa El territori de l’itinerari que presento avui, ofereix a l’excursionista moltes alternatives i combinacions, amb diferències de dificultat importants i que permeten adequar les sortides a un ampli ventall de la població. Val a dir, també, que la moderada altitud de les seves muntanyes no ens pot fer baixar la guàrdia i la prudència en cap moment, doncs la tipologia del terreny i la seva vegetació, la pot fer perdedora amb relativa facilitat si no es té un bon coneixement de la zona o no es va acompanyat adequadament. L’Alta Garrotxa és un territori excursionista de primer nivell i sempre deixarà extasiat al més exigent. Per la seva altura moderada de conjunt, és recomanable fer-la els mesos de menys calor (de novembre a abril). Avui anirem al Ferran, sovint oblidat pel fet de que a la zona hi han muntanyes molt més altes que reclamen més protagonisme. La ruta és circular i ens permetrà conèixer uns punts que, per història o llegenda, son
La fondalada és majestuosa i solitària i fa imaginar un viure no pas fàcil de
molt interessants. És tremendament solitària i preciosa. No presenta cap
dur. La Mare de Déu d’Escales, a recer de l’espectacular paret de la cresta
dificultat tècnica però cal una bona preparació per afrontar unes 6 hores de
del Ferran, és una ermita romànica fantàstica i molt singular i que val la
caminada, sovint amb camins pedregosos i de mala petja.
pena admirar i fotografiar. Destaca com a original l’habitatge incorporat a la seva teulada, destinat actualment a refugi lliure d’excursionistes. És un
Des d’Oix podem seguir amb cotxe per la carretera asfaltada que ens
bon moment per esmorzar.
portaria a Beget i el podrem aparcar un cop hàgim trancat a la dreta (sender PR186) per la pista que ens porta al Pla d’en Pei i a la Vall d’Hortmoier.
Seguirem pel mateix camí cap amunt i en ziga zaga arribarem al Maranyó,
La primera mitja hora de camí transcorre paral·lela a la riera d’Oix i
casa de pagès que ha passat llargues èpoques deshabitada i des d’on
l’haurem de creuar dues vegades, cosa que no presenta cap problema per-
podrem gaudir d’un bon panorama de la vall d’Escales i de Santa Bàrbara
què normalment està seca o porta poca aigua, llevat que hagi plogut molt a
de Pruneres.
la zona i tingui torrentada i en aquesta circumstància recomanaria ser molt
Seguirem amunt per unes feixes fins arribar a una cruïlla (molta atenció)
prudent a l’hora de creuar-la. Si volem anar més segurs, recomano trucar el
que a l’esquerra ens portaria directament al Coll de Terres i nosaltres aga-
dia abans a l’Ajuntament de Montagut-Oix (tel. 972787804) per assegurar la
farem cap a la dreta fins arribar a un petit prat, al final del qual, a la dreta
situació de les rieres.
(alerta les fites) un caminoi ens portarà cap avall a la Balma del Corneta, just per sota del petit prat que hem passat abans. Aquesta gruta és una
Seguirem aquesta pista fins arribar al Pont Trencat, que rep aquest nom
de les més grans de la comarca i té la seva història: ens han explicat que
perquè just al centre mateix hi té un forat que el travessa totalment. Just
hi eren refugiats uns quants soldats ferits de l’exèrcit lliberal i en saber que
després del pont a la dreta agafarem un sender que ens portarà a la Mare
s’aproximava un escamot de l’exèrcit carlí que els buscava, el corneta va
de Déu d’Escales. Al cap d’uns 200 metres trobarem unes fites a la dreta
tocar “a la càrrega” provocant la fugida immediata dels carlins.
que ens indiquen que hem de baixar cap a la riera a on la creuarem per la Palanca d’agafa l’Ase, punt una mica delicat i que hem d’emprendre amb
Refarem el camí fins el petit prat i agafarem a la dreta (alerta les fites) un
prudència. Un cop creuada la riera ens enfilarem amunt per un caminoi
estret sender que ens farà pujar cap a la dreta del puig de Plansesserres i
assenyalat amb fites i sempre acompanyats d’alzines i boixos que ens por-
sortirem al Coll de Terres.
tarà a dalt del Grau d’Escales, des d’on, pràcticament planejant, arribarem
Des d’aquí podrem observar el preciós Bassegoda, un dels pics més
a la Mare de Déu d’Escales.
emblemàtics de l’Alta Garrotxa. Des d’aquest coll, a l’esquerra, podríem retornar cap el Maranyó i, cap a la dreta, pel Grau de Sadidorta, baixaríem cap el Pont de Valentí i Sadernes. Agafarem pel mig, direcció N, un sender ben assenyalat amb fites, acompanyats primer d’alzina baixa i posteriorment d’un frondós bosc de boix, molt pedregós i en algun punt de mal caminar, que ens portarà al cim del Ferran. El vessant nord del Ferran es un cingle espectacular amb una verticalitat vertiginosa, des del qual podem admirar en tota la seva grandesa, Talaixà, la Vall d’Hortmoier, els pics de Sant Marc, Comanegre, Bestrecà... És un bon moment per dinar entretant contemplem tanta bellesa!
Redacció i Fotografia: Catalunya Aventura · Pere Costal
18 Cataventura.cat
Ara baixarem cap a Talaixà i per fer-ho hem de trobar un caminot que està a uns 50 metres del cim i marcat amb senyals vermells. La baixada és molt vertical i s’ha de fer poc a poc i amb prudència. Et pots anar arrapant amb les moltes alzines que hi ha al caminet i s’arriba a Talaixà sense més dificultat. Talaixà és un petit nucli de població situat al coll del mateix nom, que comunica la Vall de Beget amb la de Sant Aniol d’Aguja i fou un punt estratègic en el control de contraban per la seva proximitat amb la frontera francesa, d’aquí edificacions com la “Casilla” on hi havia la caserna dels carrabiners, o la “Canova” que es convertís en hostal donada l’afluència de viatgers de l’època. Destaca l’església romànica de Sant Martí de Talaixà i és esmentada ja al segle X, i fou cedida al monestir de Sant Aniol d’Aguja, que hi establí una cel·la benedictina. Les cròniques daten el nucli de Talaixà als voltants del
Seguirem el nostre camí , direcció E, per baixar cap a la Vall d’Hortmoier,
segle IX. A l’any 1918 a la zona hi habitaven prop de 130 persones, patint
espai que, a principis dels 90 fou inclòs dintre del Pla d’Espais d’Interès
un fort despoblament a la segona meitat del segle XX. Als anys 80, com
Natural i l’Ajuntament de Montagut declarà l’ús públic de tots els seus
a la resta de l’Alta Garrotxa, Talaixà passa a ser recolonitzada per hippies
camins, desapareixent les tanques que rodejaven tota la vall.
i neorurals i li tornen a donar vida. Apareix llavors un personatge clau en
Passarem per la casa El Vaquer, edificació moderna que els Racionero
la història recent de Talaixà: en Rodrigo Gómez Rodríguez, conegut popular-
havien construït i que, al no poder seguir amb el seu projecte de privatitzar
ment com en “Rodri”.
la vall i convertir-la en un vedat de cacera, va quedar abandonada. Travessant les feixes de El Vaquer seguirem baixant per un caminot prou fresat, creuant en algun moment la pista, i acompanyats de castanyers arribarem per la pista a un punt a on hi ha una gran alzina i a l’esquerra de la mateixa hi tenim el camí per anar baixant. Un cop a aquest camí i abans d’arribar a baix a la riera, hem de tombar a l’esquerra per agafar direcció Santa Maria d’Escales. Passarem per un camí ascendent, justament a sota del cingle del Ferran, anomenat Pas dels lliberals. Al guanyar alçada anirem incrementant el precipici que hi ha damunt de la riera i en el seu punt més alt (diuen les cròniques), els lliberals hi llançaven els presoners carlins per
Després de fer de miner i de guàrdia civil a diversos punts d’Espanya, fent
no haver-los d’alimentar. A partir d’aquí, pràcticament planejant, arribarem
de paleta a Catalunya, ell i un seu amic adquireixen dues ruïnoses edifica-
a dalt del Grau d’Escales, des d’on baixarem cap a la Palanca d’agafa l’Ase i,
cions a Talaixà amb la intenció de reconstruir-les per habitar-les i fer-hi una
pel pont trencat desfarem el camí de tornada.
cantina. Amb el seu treball i l’ajuda de familiars i d’altres persones, a poc a poc el refugi d’en Rodri pren la seva forma definitiva. Degut a la seva avançada edat i a una greu malaltia, a finals del 2000 en Rodri va morir als 86 anys d’edat. La gent que l’hem conegut el recordem com una persona d’una vitalitat extraordinària. També li recordarem sempre el seu protagonisme i decisió com abanderat en la lluita de resistència contra la família Racionero per evitar la privatització de la Vall d’Hortmoier, a principis dels 90. Llevat d’en Jose, un extremeny que es va instal·lar a l’església entre el 2003 i 2004, els darrers 12 anys Talaixà ha estat totalment deshabitada. Salvant el refugi d’en Rodri, la resta d’edificacions ha tingut una important degradació, incloent-hi també la pròpia església, caient-li el sostre i part del campanar. Posteriorment, fa uns 3 anys, i per mediació de la Diputació de
Punt més alt: 939m Desnivell acumulat: 600m. Dificultat: Alta Temps Total: 6-7h
Girona, ha sigut reconstruïda.
www.lacolladelesquirol.es
19
CATALUNYA AVENTURA - SUPERVIVÈNCIA
Perills ambientals:
El fred
Estem entrant en el mes de novembre, on les temperatures mínimes… molt lentament, tindran el seu protagonisme. En aquesta petita ressenya de supervivència parlarem del fred i de com protegir-se d’ell. Això s’aconsegueix a partir de tres fronts: la roba, el refugi i el foc. Tractarem els perills que amenacen la supervivència en les zones fredes, com reconèixer-los, i com tractar-los.
Iniciem el nostre manual.
Hipotèrmia La hipotèrmia és un descens de la temperatura corporal per sota dels 35°C, provocat per una exposició excessiva a baixes temperatures. Si la temperatura corporal descendeix per sota dels 33°C la hipotèrmia es considera greu i pot provocar la pèrdua de coneixement i, fins i tot, la mort. Els seus símptomes varien en funció de la gravetat i a vegades pot ser difícil de diagnosticar, de manera que, si anem en grup, hem de parar atenció els uns dels altres per detectar possibles símptomes. La hipotèrmia pot sobrevenir ràpidament o anar desenvolupant-se al llarg de les hores, no mostrant als seus inicis anomalies en el pols, la respiració i la pressió sanguínia de l’afectat. Els símptomes més freqüents són canvis sobtats d’humor i d’energia, falta de concentració i lentitud en les respostes, pèrdua de coordinació amb ensopegades i caigudes, tremolors, pal·lidesa i pèrdua d’agilitat en les extremitats. El tractament consisteix en protegir l’afectat de noves pèrdues de calor introduint-lo en un refugi que el protegeixi del vent i/o la pluja, així com del fred. Cal aïllar-lo també de la fredor del terra i posar-li roba eixuta si és necessari. Se li proporcionarà calor, bé per mitjà d’una foguera, calor corporal dels seus companys o companyes, i sel cobrirà amb mantes, si és posible, tèrmiques. Se li administraran menjar i líquids calents, te o altres diürètics, però mai alcohol. Cal mantenir l’afectat en la posició més horitzontal possible i, si cal moure’l, es farà amb molta cura. En casos extrems pot ser necessari realitzar la reanimació cardiopulmonar (CPR).
Congelació Es produeix quan el fred intens provoca la formació de cristalls de gel sota la pell. Les parts del cos més exposades són les mans, els peus i la cara, especialment els dits, les orelles i el nas. Pot provocar importants lesions i fins i tot la pèrdua de membres del cos i la mort. Per prevenir la congelació hem d’anar proveïts d’unes bones botes i d’uns mitjons tèrmics, de guants i manyoples per les mans, i de gorres, màscares o bufandes que cobreixin la major part de la cara. Fer ganyotes i moure els dits ajudarà a activar la circulació sanguínia i detectar la congelació en els primers estadis. En el seu estat inicial, quan es congelen les capes superficials de la pell, la congelació es manifesta amb punxades i entumiment de la zona congelada, la pell està molt freda i adquireix un aspecte blanquinós com de cera, o rosat en persones de raça negra. Cal actuar ràpidament per evitar que la situació s’agreugi. Es procedirà a escalfar l’afectat aplicant-li calor corporal o d’una altra font. Si la congelació és a les mans, aquestes es col·locaran a les cuixes o a les aixelles, i si és en els peus, se’ls escalfarà un company o
Ceguesa per neu Es produeix quan la intensitat dels raigs solars, reflectits pel gel i la neu, especialment quan el sol està en alça, afecten negativament la nostra visió. Es manifesta amb la sensibilitat a la llum (cal aclucar els ulls per mirar) parpelleig, llagrimeig… Posteriorment apareixen la inflamació, l’enrogiment de la zona ocular i, fins i tot, la ceguesa. És molt fàcil prevenir la ceguesa produïda per la neu utilitzant unes ulleres de sol adequades. Si no disposem d’elles, podem improvisar-les amb escorça d’arbres o pintant-nos de color negre amb cendra o un suro cremat al voltant dels ulls. El tractament consisteix en procurar foscor i embenar els ulls de l’afectat, si fos necessari. Si fan mal els ulls, es poden aplicar draps mullats sobre ells i sobre el front, per tal d’alleujar-lo.
Redacció: Catalunya Aventura · D. Colomer
20 Cataventura.cat
companya col·locant-los en el seu ventre. El rostre, les orelles i el nas, els escalfarem amb les nostres mans (però sense fregar) o les d’un company, o bé per mitjà d’una altra font de calor. Quan el tractament fa efecte la pell s’enrogeix i fa mal. El risc que una zona congelada torni a congelar-se és alt, així que, haurem d’estar atents.
CATALUNYA AVENTURA - CROS
Cros:
Una modalitat atlètica per valents Els darrers anys s’ha experimentat un augment molt gran de gent que practica l’esport de córrer, del que coneixem com a running, fins i tot amb la crisi el nombre de gent que participa en curses de tot tipus ha augmentat. Molts practicants s’atreveixen a fer cada vegada distàncies més llargues, proves més dures, però la duresa de l’activitat no està només determinada per la durada sinó també per la intensitat. En aquest sentit la modalitat de Cros és la que combina distància, ritme i condicions del terreny per esdevenir un dels reptes més durs de l’atletisme.
Com preparar-se Si una persona que corre habitualment volgués preparar-se per disputar curses durant la temporada de cros caldria en primer lloc que es fes una prova d’esforç per descartar contraindicacions a l’esforç de llarga durada i després, si és possible, demanar els consells d’un entrenador qualificat que pogués ajudar l’atleta a preparar un rutina d’entrenaments específics per la modalitat del cros. El consell de companys que tinguin més experiència en la modalitat també pot ser útil. Cal que cadascú adapti al seu ritme i nivell l’entrenament que durà a terme. Com a la resta d’esports cada persona te unes aptituds de base innates que amb l’entrenament es milloren, però s’ha de tenir sempre en compte el volum d’entrenament que es pot assimilar. Per a fer el pas de participar en curses o marxes populars a les curses de cros podríem posar un exemple per una atleta sempre major de 16 anys i que fes quatre dies d’entrenament a la setmana: Dia 1 :: 30-45 minuts de cursa continua a rítme aeròbic, a 140/160 bpm + 15 minuts d’exercicis de flexibilitat i força resistència. Dia 2 :: 20 minuts de cursa continua a rítme aeròbic + 10 minuts d’estiraments + 3-5 repeticions de 1.000 a 3.000 metres a ritme de ràpid (75% del màxim) recuperant entre 3-6 minuts a cada sèrie. Dia 3 :: 45-60 minuts de cursa continua a rítme aeròbic, 140/160 batecs per minut, 15 minuts d’exercicis de flexibilitat i força resistència. Dia 4 :: 20 minuts de cursa continua a rítme aeròbic + 10 minuts d’estiraments + 8-12 repeticions de 200 a 400 metres a ritme de ràpid (75% del màxim) recuperant 1’30 minuts entre sèries. Cal que l’atleta no tingui por a participar al cros i es bo fer-ho sense pressió per agafar confiança, conèixer les capacitats pròpies i així obtenir un rendiment òptim a la cursa aplicant l’estratègia que més ens beneficií.
Circuit Gironí de Cros A les comarques gironines hi ha una llarga i preuada tradició de curses de Cros que dins el marc del Circuit Gironí ofereixen a l’atleta una competició cada setmana durant la temporada que va de novembre a febrer a diferents indrets i poblacions del territori gironí. Una única inscripció, un sol dorsal, permet a l’atleta participar en qualsevol de les jornades sense necessitat que hagi de tornar a fer la inscripció o l’hagi de confirmar. En aquestes jornades participen totes les categories, des de les curses de promoció on participen els més petits a partir de 5 anys fins a la categoria de veterans on corren atletes de més de 70 anys. En tots els casos la distància del circuit s’adapta a l’edat dels participants.
23
CATALUNYA AVENTURA - Reportatge / Factor mental
INTRODUCCIÓ:
MODALITATS D’ESCALADA Redactor: Francesc Roldan
Molts hem anomenat centenars de vegades la paraula escalada,
Escalada clàssica: És una de les disciplines més antigues, amb més
però, sabem a què ens referim realment?
de 100 anys d’història. La filosofia d’aquesta modalitat és perpetuar el
Col·loquialment, sovint s’utilitza la paraula escalada per referir-se a
màxim possible l’estètica de la paret, intentant evitar la col·locació de
activitats de muntanya com ara l’alpinisme o el senderisme. Aquest és
parabolts o espits. Al ser una escalada natural, els ancoratges utilitzats
un error que s’ha d’evitar, ja que, malgrat totes elles es realitzin en un
s’han de retirar en finalitzar la jornada d’escalada, la qual cosa fa que
entorn natural similar i s’englobin dins el món de les activitats de mun-
s’hagi d’utilitzar material diferent al de l’escalada esportiva, com per
tanya, ni són el mateix, ni totes poden ser practicades per tothom.
exemple els encastadors o “friends”.
L’escalada requereix d’uns coneixements tècnics bastant avançats que
Escalada artificial: L’escalada artificial és una tècnica en què s’utilitza
permetin a l’escalador sentir-se segur penjat d’una corda, alhora que d’un
la tracció directa sobre els ancoratges per a progressar. En principi va
bon control mental i d’una tolerància a la por que el permetin sentir-se
néixer com a recurs per a poder superar els passatges més difícils, quan
confiat; així com d’una consciència corporal contínua que faci que, en
la progressió directa sobre la roca (lliure) resultava impossible per a
cas de necessitat, pugui sortir airós de situacions perilloses aplicant tèc-
l’escalador. En l’actualitat és tant un recurs per a altres tipus d’escalada,
niques de rescat bàsiques.
com una tècnica en sí mateixa. En l’escalada artificial es valoren la
Però no totes les modalitats d’escalada requereixen de les aptituds
dificultat de col·locació dels ancoratges, i el compromís i exposició que
esmentades al 100%.
s’assumeixen (risc).
Les referenciades a continuació, són les modalitats més practicades
Es valora especialment renunciar a utilitzar ancoratges que perforin o
dins el món de l’escalada contemporània:
canviïn la morfologia de la roca (escalada neta), i la progressió es realitza habitualment sobre estreps (escaletes de 4 esglaons que es passen d’un ancoratge a un altre).
Escalada esportiva: Nascuda per la passió dels escaladors en la recerca de parets molt més difícils de pujar, és la disciplina més segura de totes, pel fet que les parets estan equipades de manera continuada des del principi fins a la reunió, i que l’equipador s’encarrega que no hi hagi risc per a l’escalador, en cas de caiguda. Es practica tant al medi natural com als rocòdroms, i les competicions d’aquesta es duen a terme arreu del món. Per a practicar aquesta modalitat, només són necessaris: un assegurador, cintes exprés, un arnés i una corda. Actualment, els graus varien des del IV fins al 9b+.
Escalada en bloc: També coneguda com a Boulder, donada la gran pràctica d’aquesta modalitat d’escalada a la ciutat de Boulder (Colorado, Estats Units). Consta en pujar petits blocs o monòlits que ronden els 3 metres d’alçada, buscant així moviments molt difícils arran de terra. Es practica col·locant un matalàs anomenat “crashpad”, al terra, que esmorteeix les possibles caigudes patides per l’escalador. Un dels gran avantatges d’aquesta disciplina és que es pot practicar individualment. És recomanable però, fer-ho sempre amb algun/a company/a o en grup, per a poder protegir l’esquena en cas de caigudes desafortunades.
Redactor: Francesc Roldan 24 Cataventura.cat
Existeixen altres estils d’escalada menys coneguts i menys practicats, a causa del seu component psicològic, com són:
El Highball: Una modalitat de Boulder que consisteix en pujar pedres de més de 10 metres d’alçada, només amb el crashpad.
El free-solo: La modalitat més perillosa de totes i a la qual s’associen més accidents greus, que consisteix en pujar una paret sense fer ús de cap ancoratge ni corda.
El Green point: Molt poc coneguda dins el món de l’escalada, en aquesta modalitat es pugen vies d’escalada esportiva amb instruments d’escalada clàssica.
El psicobloc: També anomenat Deep Water Solo, consisteix en escalar precipicis que donen al mar, assegurant-te així una caiguda “refrescant”.
Ara ja coneixes les modalitats d’escalada més practidades / conegudes. De tu depèn trobar la més adequada a les teves capacitats / necessitats. Escala, gaudeix de la natura, dels paisatges, de la pau i del silenci de la muntanya. Puja totes les parets que el teu cos necessiti i... no oblidis mai que envellir és com escalar una gran paret: mentre vas pujant les forces minven, però, la mirada és torna més lliure i la vista més àmplia i serena.
CATALUNYA AVENTURA - Entrevista: Ferran Latorre
Ferran Latorre l’alpinista català
Nascut a Barcelona el 18 d’octubre de 1970, Ferran Latorre és un dels màxims exponents de l’alpinisme català arreu del món. Ha dedicat tota la seva vida a la muntanya, ha escalat 11 vuitmils, i el fet d’haver estat càmera durant 14 anys del programa de TVE “Al Filo de lo Imposible” li ha permès filmar grans escaladors com Juanito Oiarzábal, Iker Pou, Yosune Bereciartua i Edurne Pasaban. En Ferran Latorre es no només és un referent de l’alpinisme català, sinó que forma part ja de l’alpinisme a nivell mundial, on ha deixat una petja inesborrable.
Hola Ferran, com no podía ser d’una altra manera, haig de començar preguntan-te pels inicis: Com va anar tot això? Sempre va ser una afició innata en tu, ho l’has anat forjant i augmentat amb el pas dels anys? Vaig començar a fer excursionisme de petit entre els 10 i 12 anys, amb les sortides de l’escola i amb el meu pare, que era molt amat del paisatge i la natura. Una de les excursions més importants va ser el meu primer tres mil, la Punta Alta (3014 m) amb una estada al refugi Ventosa i Calvell del Parc Nacional d’Aigüestortes. Va ser en una estada llarga amb la meva escola. Després el meu pare em va inscriure al CEC (Centre Excursionista de Catalunya) i vaig començar a escalar a través dels cursets que oferia el Centre. L’escalada en roca va ser el cop definitiu per a enganxar-me al món de la muntanya. M’hi vaig dedicar amb molta passió durant aquells primers anys, ja que va coincidir amb l’eclosió de l’escalada esportiva a nivell mundial.
Redacció: Catalunya Aventura · Entrevista: Enric Rubio
Al Filo de lo imposible vas poder conèixer a moltes icones d’aquesta forma de vida que és la muntanya. Com et va ajudar estar en un projecte com aquell, i qui et va marcar més? Van ser uns anys fantàstics, on vaig poder conèixer grans alpinistes i bones persones. Gent de categoria diria, que han acabat convertint-se en molt bons amics. Des del seu director, en Sebastian Álvaro fins al darrer tècnic, passant evidentment per tots els escaladors amb qui vaig compartir les aventures. Per altra banda vaig poder viatjar a racons fantàstics del món, com les escalades a la Terra de la Reina Maud a l’Antàrtida i Groenlàndia, i evidentment a l’Himàlaia i al Karakorum. I finalment va ser una etapa professional molt interessant per la interacció entre esport i la comunicació en general.
CATALUNYA AVENTURA - Entrevista: Ferran Latorre Una vida dedicada, podríem dir, no només a la muntanya, sinó que més concretament a ser el primer català a completar els 14 vuit mils. Com és d’important per a tu assolir aquesta xifra?
Per desgràcia, ser amant de les muntanyes com ho ets tu, comporta moltes vegades perdre a amics i companys pel camí, s’està preparat per a aquests cops tan durs?
El projecte dels 14 és la culminació de molts anys dedicat al món de la muntanya. La seva culminació és una icona important de l’aventura i quelcom sentimental per a mi. Seria com tancar un cercle de molts anys. És un objectiu esportiu, comunicatiu, i emblemàtic. En tot cas un cim que dura gairebé tota una vida, no els dos mesos que dura una expedició.
És clar que no. És la única cosa per la qual el ser humà no està preparat. Altra cosa és que siguis conscient que pot passar. L’alpinisme consisteix a ser prou hàbil, a tenir prou astúcia, preparació física i tècnica, i coneixements, per evitar-ho.
S’ha parlat moltes vegades d’aquesta rivalitat entre l’Oscar Cadiach, que també vol assolir els 14 gegants, i tu. Com ho porteu i quin tipus de relació hi ha entre vosaltres? Per a qualsevol català és tot un orgull tenir a dos ambaixadors de la muntanya d’aquesta envergadura, creus que significa un abans i un després per a l’alpinisme català? Com he dit abans, la consecució dels 14 és una icona de l’aventura encara per a assumir a casa nostra. L’alpinisme català té una trajectòria i ha assolit uns objectius que la situen en un lloc preeminent de l’alpinisme mundial. Catalunya ha tingut i té grans escaladors. Aportar un granet de sorra, amb la consecució dels 14, a la gran i digne història de l’alpinisme català, em faria molta il·lusió. I seria una forma d’agraïment a tota la gent que m’ha ajudat. En aquest sentit la meva relació amb l’Òscar és molt bona. Per part meva hi ha estima i admiració. I crec que el respecte és mutu. Els dos sumem.
Redacció: Catalunya Aventura · Entrevista: Enric Rubio
El k2 per exemple, té unes estadístiques d’accidents mortals que fan esgarrifar. Ho comenteu molt entre vosaltres aquest tema abans de les ascensions o el deixeu enrere i preferiu no pensar-hi? Està en el subconscient. I és cert que sempre plana en els moments més delicats. Però en el nostre subconscient també hi aflora un optimisme i una autoconfiança basat en l’experiència que contraresta les pors. Segurament tot alimentat per la passió i la motivació. Què faràs quan hagis assolit els 14 vuit mils? Tens al cap donar un gir a la teva trajectòria, o seguiràs gaudint de les alçades? Encara no ho sé exactament. Però ben segur que seguiré lligat a la muntanya. Tinc diferents idees. Faltarà concretar-les.
Moltes gràcies per tot Ferran, esperem que culminis amb èxit els cims que et queden, i puguem gaudir de les teves cròniques en cada tornada.
CATALUNYA AVENTURA - L’AVENTURA
ESPORTS D’AVENTURA, DE RISC i EXTREMS Redactor: Antoni Argemí
Sota qualsevol d’aquestes denominacions s’integren en l’actualitat una
Entra al sistema circulatori després de la primera alerta provocant les
ampla gama d’activitats a cel obert, on predominen en la seva pràctica
següents alteracions:
ingredients de perill tècnicament controlables. El risc el genera o bé la mateixa activitat en sí, o bé la incertesa d’unes condicions externes
- Augmenta la concentració de glucosa a la sang.
canviants que cal dominar. Per la confecció d’aquest article hem deixat
- Augmenta la tensió arterial.
al marge un extens catàleg d’activitats de risc a motor i ens limitem a
- Suprimeix els moviments intestinals.
relacionar les que es realitzen a força de braços i cames, encara que
- S’incrementa el ritme cardíac.
sigui amb elements complementaris (esquís, bicicleta, piragua, etc).
- Dilata la pupil·la per a una millor visió.
Entenem incloses aquelles que necessiten la tracció a motor pel seu inici
- Augmenta la freqüència respiratòria.
o desenvolupament (vol sense motor ò alguns esports aquàtics). Tampoc fem menció dels raids que combinen vàries especialitats.
Tot plegat accentua notablement de manera temporal les capacitats físiques i mentals de l’individu.
Es diu que l’estat transitori d’eufòria, màxima energia, i capacitat d’acció, que es produeix en les descàrregues d’adrenalina, justifica sobradament
El Grup d’Estudis de Personalitat i Diferències Individuals (GEPDI) de la
posar el cos i la ment sota la pressió de conductes temeràries; i més
UAB, va publicar el 2012 a la revista Anales de la Psicologia un treball
quan, un cop superat el repte, l’agradable sensació de relaxació que
sobre les característiques de personalitat dels practicants d’esports de
provoca l’alliberament de les endorfines, acaba de tancar el cercle d’una
risc. Segons aquest estudi, la necessitat d’experimentar sensacions i ex-
experiència gratament satisfactòria. Això cadascú s’ho deu saber.
periències variades, noves i complexes, junt amb la disposició a prendre
L’adrenalina és una hormona vaso-activa secretada per les glàndules
part en activitats físiques i socials arriscades només pel plaer de fer-les,
suprarenals sota situacions d’alerta i emergència. Té ingerència directa
té un nom tècnic en psicologia: PERCAÇA DE SENSACIONS. És un tret
en la musculatura i es genera en pocs segons, tot i que el seu punt més
individual de la personalitat constituït per quatre elements:
alt es produeix al cap d’un minut i en dura uns pocs més, accelerant de forma notable tot el metabolisme.
- Cerca de perill i aventura. - Exploració de noves experiències. - Desinhibició. - Susceptibilitat a l’avorriment. Tots quatre, combinats amb major o menor mesura, identifiquen als practicants d’activitats de risc. Detallarem el gruix d’esports d’aventura sense fer-ne jerarquies segons la seva categoria, antiguitat, complexitat, etc, ja que cal entendre que tots són plaents si els que practica es troba integrat en l’experiència i en gaudeix d’acord amb la seva capacitat. Els agrupem segons el medi on es practiquen. L’ idioma emprat en el nom és el de més ús (malgrat alguns barbarismes no desitjats). No contemplem activitats com ara natació, atletisme, esports d’equip, i d’altres que, tot i ser bàsics en el món de l’esport de tots els temps, no suposen directament risc elevat.
Redacció Catalunya Aventura : Antoni Argemí 32 Cataventura.
AIRE - Ala Delta - Ala de pendent ( Parapent ) - Salt Base ( baixa altura, gratecels, singles, turons ) - Skyboard / Skysurf ( salt amb planxa als peus ) - Paracaigudisme - Caiguda lliure ( acrobàtic, fent figures ) - Wingfly ( salt amb vestit windsuit, vol d’esquirol ) - Vol a vela ( vol sense motor ) MAR / LLACS - Vela lleugera
- Esquí nàutic
- Creuer ò catamarà a vela
- Barefoot Water Skiing (esquí nàutic amb els peus)
- Immersió a pulmó (apnea)
- Wakeboard (esquí nàutic amb planxa)
- Immersió amb ampolles
- Parascending (esquí nàutic amb parapent)
- Piragüisme
- Surf-esquí (2 esquís de surf i rem de 2 pales)
- Surf
- Bodyboarding (surfista estès sobre la planxa)
- Windsurf
- Kitesurfing (surf amb tracció d’estel-parapent)
RIUS D’AIGÜES BRAVES I BARRANCS - Piragüisme - Hidrotrineu/hydrospeed (descens sobre planxa que recolza de cintura en amunt) - Ràfting (descens amb bot) - Hidrobob (descens amb vehicle pneumàtic allargat de vàries places) - Descens de barrancs ( Barranquisme ) - Ràpel de grans cascades - Trekking aquàtic MUNTANYA I NEU - Alpinisme
- Snowsurfing
- Escalada en roca
- Esquí de muntanya
- Escalada en gel
- Esquí alpí
- Ràpel
- Snowboard
- Excursionisme / Trekking
- Esquí extrem
- Curses de muntanya
- Baixada amb trineu
- Sandboarding ( descens de dunes )
- Curses de trineus amb gossos
- Espeleologia
- Ski-biking
- Marxa a cavall
- Bicicleta de muntanya
- Salt elàstic ( Bungee Jumping )
- Bicicleta de trail
- Ponting ENTORN URBÀ - Skate/ Sakateboarding
- BMX ( piruetes urbanes amb bicicleta )
- Longboard ( monopatí llarg )
- Street Luge ( trineus d’asfalt )
Al costat de tots ells passem per alt activitats més minoritàries, tant a la natura com en entorns urbans, com ara, el Parkour, Slackline, Skimboarding, Street stunts, Airsoft, Zorbing ball, Globus aerostàtic, i tants d’altres que mereixen la nostra consideració però són de pràctica poc estesa tot i ser molt vistosos.
CATALUNYA AVENTURA - Trekking / el CARAGLAÇADA
LA “CARAGLAÇADA” amb raquetes. Un trek de 3 o 4 dies, proper i màgic. La ruta del Caracremada compta ja amb més de 4 anys d’història.
La millor època per fer la ruta amb raquetes és des de mitjans del mes
Originàriament era un circuit de quatre a cinc dies de caminada a peu
de desembre, fins a mitjans del mes de febrer. En aquestes dates ens as-
per les muntanyes del Pre-pirineu de l’Alt Berguedà i l’Alt Solsonès. En
segurarem fer gran part del trajecte amb les raquetes calçades.
concret avarca els massissos de Rasos de Peguera, Serra d’Ensija, Ser-
Difícilment podrem fer tota la travessa amb les raquetes, tot i que sem-
ra del Verd, Serra de Port del Comte, Serra de Busa i, opcionalment, el
pre hi ha excepcions. Tot dependrà de la sort que tinguem i...
Pedraforca.
evidentment, de la climatologia de l’any concret, darrerament, força variable. El més normal és trobar neu a les obagues situades per sobre
Aquesta travessa, que ja s’ha consolidat amb força dins l’escenari de
dels 1.500 metres, i que les parts amb més incidència directa del Sol,
rutes de refugis de Catalunya, compta amb mapa propi (escala 1:30.000,
estiguin nues.
editat per Piolet) i amb una web en diversos idiomes, que serveix de central de reserves.
Val a dir que també hi ha la possibilitat de fer la versió reduïda (3 dies), iniciant la travessa a Saldes enlloc d’iniciar-la a Rasos de Peguera, i
Una de les curiositats de la ruta del Caracremada és que a l’hivern
adaptant així la possibilitat d’allargar-la un cap de setmana. És fantàstic
presenta una versió diferent. L’anomenada “ruta amb raquetes” o
poder gaudir d’aquest entorn en ple hivern, quan no acostumen a haver
“Caraglaçada”.
ni ponts, ni festes laborals o escolars.
Aquesta versió hivernal, a diferència de la versió standard ja no és una ruta circular, sinó lineal. La part baixa del cercle de la travessa standard
El resum o síntesi de les 4 jornades de la ruta hivernal (versió raquetes)
són muntanyes relativament baixes on costa molt trobar neu: voltants
és la següent:
de Sant Llorenç de Morunys, Busa, Aiguadora... 1r dia: De Rasos de Peguera baixarem en direcció al despoblat de Així doncs, la ruta hivernal comença i acaba en indrets diferents. Té el
Peguera i seguirem el GR fins al mas de Cal Sec. Des d’aquest pujarem
seu inici al coll de la Creu del Cabrer (Rasos de Peguera) i el seu final a
al Portell, a l’extrem occidental de la Serra d’Ensija i, posteriorment,
les pistes d’esquí de Port del Comte. Concretament, a l’Hotel-Restaurant
descendirem per l’obaga d’Ensija fins la Pleta Palomera. Des d’aquí con-
Golf Natura. La versió hivernal coincideix amb la stardard en els indrets
tinuarem el descens fins al càmping Repòs de Saldes, on passarem la nit.
de pernoctació, exceptuant la novetat de la nit a Saldes a l’hivern, que la
Aquesta jornada acostuma a presentar neu a la baixada de Rasos fins
ruta standard tendeix a evitar. Malgrat tot, el trajecte és molt diferent i
a Peguera, i a tot el trajecte que discorre pel vessant nord de la Serra
coincideix en molt pocs trams. Es podria dir que si fem ambdues rutes
d’Ensija fins la Pleta Palomera.
(la standard i la hivernal), tindrem la ferma sensació de fer dues rutes diferents, malgrat coincidir en el massissos i en els refugis. La ruta amb raquetes discorre per pistes i zones obagues, buscant els vessants on la neu tendeix a conservar-se millor i més temps, evitant així els cims, a excepció del darrer dia. Amb aquest recorregut ens estalviarem els possibles riscos que comporta la presència de neu a la part alta de les carenes i es redueixen el recorregut i els desnivells de les jornades, compensant així la manca d’hores de llum als dies curts d’hivern, així com el possible alentiment de la pròpia marxa a conseqüència de la neu.
34 Cataventura.cat
2n dia: Anirem a Saldes i pujarem direcció al mirador de Gresolet, tot
Ramon Vila Capdevila (Peguera, 1908 - Castellnou de Bages, 1963)
seguint un GR. Des del mirador flanquejarem per la pista que transcorre
conegut també amb els sobrenoms de Cara cremada, i de Peus llargs, va
als peus de la majestuosa paret nord del Pedraforca fins al Collell i, des
ser un anarcosindicalista de la CNT durant la Segona República Espanyola.
d’aquí, descendirem en direcció oest a la vall de Cerneres, per tornar a
Combatent en la resistència francesa durant la Segona Guerra Mundial
travessar cap al sud pel Coll de Font Terrers, fins al poble de Gósol.
i guerriller antifranquista fins la seva mort, l’any 1963. Va ser el darrer
Farem nit al molí de Gósol o al càmping Cadí Vacances. En aquest tram
maqui que va plantar cara al franquisme. Sempre va demostrar un gran
hi acostuma a haver neu, per tant, possiblement es pugui caminar amb
valor i atreviment, així com afany de coneixement del medi geogràfic.
raquetes durant tota la travessa des del mirador de Gresolet fins al Colell,
Fets que van permetre-li una llarga vida de clandestinitat i sabotatge al
i durant el descens incial per la vall de Cerneres.
règim, fins que, en una emboscada a Castellnou de Bages, va caure mort per les bales de la Guàrdia Civil.
3r dia: Des de Gósol pujarem cap a l’est en direcció al Coll de la Mola, que traspassarem (seguint les marques del GR) per fer després un llarg
Des de l’organització de la ruta oferim la possibilitat de gestionar la in-
flanqueig a l’obaga de la Serra del Verd, tot passant pel Pont de la Plana
tegritat de les reserves amb un preu més econòmic, que inclou el següent:
i l’anomenada Obaga Fosca. Arribarem al Coll de Port i ja per carretera
Àpats i allotjaments de tota la travessa, mapa, una samarreta tècnica
(3 quilòmetres) anirem a fins al refugi de l’Arp, que és el final d’etapa.
exclusiva de la ruta i un dossier informatiu, i a més, la possibilitat d’optar
Des del refugi es pot gaudir d’unes postes de Sol inoblidables. Aquesta
als diferents serveis extres del Càmping de Saldes, com ara la sauna i/o el
tercera etapa acostuma a presentar neu a tot el sector d’obaga de la Serra
jacuzzi. Val a dir que la ruta va guanyant enters gràcies al tracte rebut pels
del Verd fins al Coll de Port.
excursionistes als diferents establiments de pernocta, així com pel bon menjar que ofereixen els mateixos. A banda, evidentment, per la màgia de l’entorn natural per on transcorre. Trobareu més informació a la web: www.rutacaracremada.com, al facebook: Ruta Caracremada; enviant un mail a caracremada@live.com o trucant al telèfon 615626813. Autor del reportatge: Pako Crestas (Barcelona, 1969). Actualment viu al Garraf. Alpinista, excursionista i divulgador de temes relacionats amb la muntanya. Dissenya i gestiona itineraris excursionistes com ara la Ruta del Caracremada. Gestiona també la web www.pakocrestas.com, amb el projecte “Catalunya. Un país, mil excursions” i ressenyes d’alpinisme i escalada.
4t dia: Pujarem fins a la Tossa Pelada seguint l’itinerari de raquetes ha-
Ha publicat una vintena de llibres i mapes, així com un centenar de repor-
bilitat per les pistes d’esquí nòrdic de Tuixent – La Vansa. Des de la Tossa
tatges en revistes de muntanya especialitzades.
Pelada, agafant direcció sud, assolirem el cim més alt de la Serra de Port del Comte. Posteriorment descendirem per l’extrem de les pistes d’esquí de Port del Comte sense necessitat d’haver d’entrar a les mateixes i, fins arribar a l‘hotel Golf Natura, on podrem gaudir d’un bon dinar de fi de travessa i de comiat. Aquesta jornada acostuma a ser cent per cent practicable amb raquetes. Per fer la ruta amb raquetes no caldrà piolet, però sí que poden resultar imprescindibles els grampons, sobretot en la segona jornada, en la qual passarem per les torrenteres glaçades de la cara nord del Pedraforca, que sovint converteixen part del camí en una veritable pista de patinatge. En Caracremada, el personatge que ens ha inspirat a donar nom a la ruta, va ser el darrer maqui català que va lluitar contra el franquisme. Es tractava d’un llop solitari, lluitador i perseguit, que molt abans de morir crivellat a trets ja tenia ben clar quin seria el seu destí. En Caracremada, sobrenom amb el que es coneixia Ramon Vila, va nèixer a al poble de Peguera, al Berguedà.
Redacció Catalunya Aventura: Pako Crestas · Fotografia: Pako Crestas
35
CATALUNYA AVENTURA - Nuku Hiva. Illes Marqueses
Nuku Hiva. Illes Marqueses Després de 29 dies navegant pel Pacífic arribem a Nuku Hiva, una de les illes Marqueses que pertanyen a la Polinèsia Francesa. Fondegem quan s’està fent fosc però, tot i el cansament del viatge, decidim baixar a sopar a terra ferma. Les ganes de ser rebuts amb la flor del Tiaré i de menjar un bon tros de carn són enormes, però fem tard. Els horaris no són com a casa nostra i sobre les 8 del vespre ja està tot tancat. Ni collars de flors, ni entrecots de quilo i mig. Però…ja que hi som, aprofitem per estirar les cames i caminar una miqueta. L’endemà, amb més calma, ja tindrem temps de provar la cuina marquesina. Abans de començar amb les activitats d’oci i visitar l’illa, hem de solucionar temes al veler. El casc està molt brut i això fa que perdem molta velocitat quan naveguem. Hem de carregar aigua, gasoil... En fi, hem de deixar el veler a punt per la següent etapa. La que ens portarà fins les illes Tuamotu.
Un tauró tigre Tot i que en aquest conjunt d’illes no hi ha barrera de coral, la badia on estem fondejats és molt tranquil·la. L’aigua però, no és transparent, sinó més aviat tèrbola, donada la mar de fons de dies enrere. Això fa que la visió sota aigua sigui pràcticament nul.la i que els banys no siguin massa agradables. Tot i així, l’Àngel i un servidor ens llencem a l’aigua per netejar el casc, equipats amb ulleres i tub, aletes i un raspall. Els percebes que s’han enganxat a l’obra viva van desapareixent amb cada raspallada, fet que desperta l’atenció de petits peixos encuriosits que venen a menjar del que es va desprenent del casc. De sobte, l’Àngel em fa un senyal per tal que surti ràpid de l’aigua. En un principi no entenc el seu senyal, però, de sobte, veig que puja a coberta com un llampec. Amb un acte reflex vaig fer el mateix i, en unes dècimes de segon també em trobava a bord per tal de saber què estava passant. Sembla ser que un tauró tigre de tres metres ens ha passat a poca distància i, donada a la poca visibilitat de l’aigua, no sabem on es troba ni quines són les seves intencions. Amb els cors bategant-nos a mil per hora decidim deixar per un altre moment les tasques de manteniment del casc. No s’han de còrrer riscos innecessaris si la situació no ho requereix. Després, parlant amb els nadius del poble, ens informen que aquest tauró porta dies per la zona i que ja ha mossegat a vàries persones. Efectivament, els dies que hem estat fondejats per allà, hem pogut veure la seva aleta mentre nedava amb moviments ràpids i elegants per les immediacions del veler.
Visitem l’interior de l’illa Arriba l’hora d’investigar l’interior de l’illa i ens acompanya el marit de la metgessa del poble, qui novament ens explica que la seva dona ha hagut de cosir i guarir les ferides de diverses persones que han estat atacades pel tauró. Amb un vehicle tot terreny ens porta per llocs increïbles amb una vegetació espectacular que varia en funció de l’alçada a la que ens trobem. Utilitzem el camí que antigament es feia servir com a via de comunicació amb l’aeroport. Un trajecte que significava estar més de 6 hores a la carretera per recòrrer uns 50 quilòmetres. Avui en dia però, ja hi ha carreteres en millores condicions que ho faciliten tot. El guia ens porta per curioses platges de sorra negra, per paratges de muntanya, alguna d’elles per sobre dels 1100 metres, per rius i per impressionants i abundants cascades d’aigua...
Redacció Catalunya Aventura: Quim Carreras
39
CATALUNYA AVENTURA - Nuku Hiva. Illes Marqueses Canibalisme
del món, quan anaven a conquerir les illes veïnes es tatuaven al cos
Visitem diferents “Maraes”, terrasses construïdes amb pedres on s’hi
els llocs per on havien passat, els estels que havien vist, i els diferents
celebraven cerimònies en honor als Déus del “Tiki”, i on s’hi practi-
motius que els servissin per orientar-se. Lògicament, aquests “homes-
caven també tota classe de sacrificis, inclús el canibalisme.
mapa” no lluitaven i havien de restar a les embarcacions, protegits,
No podem oblidar que els rituals de canibalisme formaven part de la
doncs en les seves pells estava el camí de tornada a casa.
tradició polinèsia i no van desaparèixer fins l’any 1890, en què es va propagar el cristianisme.
També apreciem la bellesa de la dona polinèsia i l’harmonia dels seus moviments en les danses tradicionals. Resulta, podríem dir…curiosa,
Corre la veu que un turista alemany va desaparèixer el 2011, i es creu
la presència de tants homes transvestits a l’illa. Ens assabentem que
que va ser devorat com es feia antigament.
forma part de la seva tradició. Quan una família vol tenir molts fills, si
Tot i que no està demostrat, queda reflectit a les guies nàutiques que
el primer en néixer és baró, l’eduquen com si d’una nena es tractés per-
portem de la zona. No sabem si amb aquesta història volen atraure
què més endavant tingui cura dels germans que vindran, així com de la
turisme o, contràriament, evitar que en vingui més.
casa i dels pares, quan aquests es facin grans. Això fa que l’eduquin i el
A la tarda visitem un museu molt interessant sobre la cultura local,
vesteixin com una dona, i són socialment molt ben considerats. El nom
i més tard acabem el dia fent-nos una remullada refrescant en uns
polinesi per designar aquest tercer sexe és “mahu”.
bonics salts d’aigua. Podríem dir que aquí és on fem la primera gran dutxa amb aigua dolça del viatge.
Els dies passen i el veler ja torna a estar a punt per continuar navegant. La següent etapa ens portarà fins les illes Tuamotu, un dels llocs que
Tenim pocs dies per estar a Nuku Hiva donat que els següents
tinc més ganes de conèixer i on ja us avanço que realitzarem un vol
tripulants ja ens esperen a Fakarava, una de les illes Tuamotu. Abans
en globus...
de marxar tenim la sort de poder assistir a una festa tradicional i de poder gaudir, amb els nadius de l’illa, d’un dia de balls, de bons menjars i d’espectacles de la seva cultura.
Tatuatges una tradició que es remunta a més de 1500 anys Veiem de prop els cossos dels habitants masculins de l’illa, ben musculats , deixant constància de la seva descendència guerrera i lluint uns tatuatges que avui en dia es tatuen únicament com adornaments corporals, però que antigament es tatuaven per saber el camí de retorn a casa. I és que aquests illencs, considerats dels millors navegants
Redacció Catalunya Aventura: Quim Carreras
CATALUNYA AVENTURA - El món de l’hípica
El món del Cavall Aquest mes explicarem com s’ha de moure un cavall, per tal que aquest faci la feina que li encomanem les persones, amb les màximes garanties de seguretat, salut i eficàcia. Començarem doncs, explicant que el cavall ha de passar de moure el cos amb el centre de gravetat a les espatlles, a moure’l amb el centre de gravetat als posteriors (potes del darrere). Per aconseguir-ho, ha d’aprendre a moure les extremitats posteriors en direcció al centre de gravetat, fent una contracció abdominal que li permeti arquejar el dors i…molt important!!!,arquejar la zona de la creu cap a dalt, fruit de l’acció dels posteriors i aconseguint d’aquesta manera carregar el pes ubicat a les espatlles cap a darrera, situant-lo damunt dels posteriors, i equilibrant així el seu cos, d’una manera que en direm “equilibri artificial”. Seqüència de moviments que ha de fer el cavall per a equilibrar-se: 1- entrar els posteriors. 2- contracció abdominal. 3- arquejar el dors. 4- arquejar la creu. 5- tirar el pes enrere. 6- projectar el coll endavant. Tots aquests moviments permetran al cavall equilibrar-se, tenint la càrrega del pes als posteriors. Un cop el cavall ha carregat el pes ubicat a les espatlles, damunt dels posteriors, ara ha d’aprendre a moure’s d’aquesta manera. El cavall està acostumat a moure’s fent servir les espatlles per a recolzar el tronc i el seu pes d’una forma PASSIVA. L’entrenament ha de servir per a ensenyar al cavall a utilitzar les espatlles com a punt de recolzament del tronc, però d’una manera ACTIVA i dinàmica. Les espatlles, juntament amb el coll i els posteriors, són les encarregades de projectar el tronc del cavall per sobre d’elles mateixes, aconseguint d’aquesta manera que la musculatura de la zona de la creu es torni més elàstica. El cavall, en guanyar elasticitat a la seva línia superior en general (part superior compresa entre les orelles i el naixement de la cua, que inclou: nuca, coll, creu, dors i grupa) i la zona de la creu en particular, tindrà més facilitat per a projectar el seu tronc a partir de l’acció dels posteriors. Quan més elàstica sigui la seva línia superior, més fàcil li resultarà remetre els posteriors. Redactor: Lluis Puig
40 Cataventura.cat
CATALUNYA AVENTURA - CAN GARRIGA
Paintball Can Garriga viu l’experiència
Can Garriga, també disposa d’una Masia, ideal per a grups. Aquesta masia consta de 6 habitacions, tres banys complets, un lavabo, saló amb llar de foc, sala, menjador amb llar de foc i cuina. Zona enjardinada i zona de barbacoa. Situada a 5 km de Tossa de Mar i envoltada de boscos de pins i alzina surera. Masia ideal per a celebrar reunions familiars, d’empresa, comiats, entre d’altres. Una masia tranquila, per a estades durant tot l’any. Des de Catalunya Aventura, avui ens desplacem a Tossa de Mar, poble costaner de la comarca de la Selva, província de Girona i per a molts, un dels pobles més emblemàtics de la Costa Brava. Sense marxar molt lluny d’aquesta localitat, concretament a 5 km, trobem unes de les instal·lacions més grans del nostre país destinades al món del Paintball, aquest complex és conegut com a Paintball Can Garriga. Diem conegut, perquè Paintball Can Garriga i després dels seus 20 anys dedicats al món del Paintball, s’han situat, en un dels millors camps de Paintball del territori espanyol. La gran quantitat de clients que han passat pels seus camps, durant tants anys, avalen la qualitat de Can Garriga. Però la seva professionalitat té una història. A partir de l’any 2002, Can Garriga a part d’oferir el Paintball com a oci, també es llança a la competició, organitzant, col·laborant o patrocinant esdeveniments, com ara la lliga catalana de Paintball, Lliga Nacional SPPL, tornejos nacionals, així com internacionals.
A Can Garriga també trobaràs multitud d’ofertes d’oci, com la pràctica del quad, menús barbacoa, submarinisme, hípica i una de les nostres activitats estrelles, l’Humor Amarillo. Recordar, que Paintball Can Garriga ofereix packs per a comiats de solter a mida. Can Garriga ofereix tot un ventall de possibilitats per a tu i per als teus. Desconnecta i regala’t una pujada d’adrenalina, envoltat de natura i de grans professionals. Can Garriga és diversió i seguretat. Amb Paintball Can Garriga
Paintball Can Garriga disposa d’instal·lacions per oferir el millor servei i atenció al client, perquè passin una bona jornada. * Recepció de clients * Taller de material paintball * Vestuaris amb dutxes * Lavabos * Bar-Restaurant * Allotjament * 4 Camps * Aparcament per a 100 vehicles
PAINTBALL CAN GARRIGA · info@cangarriga.com · www.cangarriga.com
42 Cataventura.cat
tens oci garantit i durant tot el dia. No esperis més i coneix el món Paintball Can Garriga. www.cangarriga.com info@cangarriga.com
CATALUNYA AVENTURA - Els Consells Esportius
La nutrició
de l’esport
- Mesura els teus entrenaments. Has de saber quantes calories consumeixes. Utilitza un monitor cardíac o altres mètodes. Mesura el nivell del teu esforç i ajusta la ingesta de calories en la dieta diària. - Absorbeix prou energia. Menja major quantitat d’aliments per cobrir les demandes de l’entrenament. Si no cobreixes el teu desgast d’energia perdràs múscul, tindràs fatiga crònica i no et podràs adaptar al teu entrenament amb eficàcia. - Consumeix molts carbohidrats. Un esportista que no consumeix suficients carbohidrats arriba a esgotar les seves reserves de glucogen, la qual cosa fa que es cansi molt més ràpid. - No oblidis les proteïnes. Les proteïnes són molt importants per a la regeneració de teixits i el manteniment de la massa muscular. - Modera el consum de greixos. Els greixos també són necessaris per cobrir altes demandes d’energia, obtenir vitamines liposolubles i àcids grassos que el cos no pot sintetitzar. Es recomana consumir només el 25% de les calories a partir de greix i preferir les d’origen vegetal, com alvocat, oli d’oliva, nous, ametlles, mantega de cacauet, etc - Compte amb els suplements nutricionals. El consum excessiu de vitamines i minerals no augmenta el rendiment esportiu, però la seva deficiència si pot sentir-se perjudicada. - Programa L’horari dels teus àpats. A la dieta d’un esportista és tan important consumir suficient quantitat d’energia com ho és menjar en els moments adequats. - Recupera’t aviat millor. Com més ràpid consumeixis carbohidrats després de l’exercici, més ràpid recuperaràs les teves reserves d’energia. Si deixes passar més d’1 hora després d’acabar l’exercici, la teva recuperació serà molt més lenta i no estaràs llest per a la següent sessió d’entrenament.
Recorda, una bona nutrició és indispensable per obtenir un bon rendiment en el teu entrenament Treu el màxim profit de la teva alimentació! Aquesta és el 80% de l’èxit de la formació del cos d’un esportista. L’ideal és recórrer a un nutricionista esportiu i un entrenador personal qualificat. Sort i salut!
44 Cataventura.cat
Redacció: Catalunya Aventura · Enric Rubio
La Ruta Xpress...
Núria-Pic de Finestrelles-Núria
La Ruta Xpress.
CATALUNYA AVENTURA - Ruta Senderisme i esquí
Itinerari: Sortirem des de Núria (1960 m.), Seguint la pista d’esquí per
a principiants Finestrelles, al costat de la zona d’acampada. En sortir de la pista d’esquí, prenem el torrent de Finestrelles que s’orienta cap al
NW. Molt aviat haurem de deixar a l’esquerra el torrent de la Coma de l’Embut, continuant pel torrent de Finestrelles fins a la cota 2260m., On
prenem direcció N cap al coll de Finestrelles (NW), deixant el Roc de la
Maula a la nostra esquerra. A cota 2.400 m. i després de fer unes quantes Aquesta ruta és l’itinerari d’esquí de més categoria de tota la zona.
llaçades per una pala força ampla, per una espècie de fals coll entre el Roc
Aquest és un itinerari que s’ha convertit en un clàssic que permet recórrer
de la Maula i el Pic de Finestrelles, canviem de direcció, flanquejant a la
en una jornada les capçaleres de les valls d’Eina i de la Riberola. Accedir a
nostra dreta (N) per un pendent d’inclinació contínua fins a arribar al Pic
aquestes valls per als que viuenm al sud de la serralada pirinenca resulta
de Finestrelles (2829 m.). Iniciem el descens pel vessant nord per buscar
força laboriós i poc pràctic, ja que arribar fins a l’inici dels itineraris és
un replà a la capçalera de la vall d’Eina. Pla del Beguda (2335 m.). Des de
bastant més llunyà, l’accés natural de les valls és poc o gens practicable
la part alta dels plans remuntem per el fons de la coma fins a arribar sota
pels esquís.
els vessants del pic d’Eina. Prop del coll el pendent adquireix més grau.
Iniciarem la nostra ruta des de la Vall de Núria, amb un desnivell acumu-
Coll de Torre d’Eina (2668 m.). Fem el descens al N per una coma evident
lat aproximat de 1.600 m. Aquesta excursió es pot fer en unes 6 o 7 h,
fins a la confluència amb la Vall del Estanyet. Remuntem en direcció SE,
depenent de la quantitat de neu i situacions meteorològiques adverses.
on hem de trobar el Coll d’en Bernat (2626 m.), Entre el pic de Noufonts
La seva dificultat seria mitjana, tenim un recorregut llarg que pot ser una
i el pic de l’Anyell. Seguim en flanqueig per la falda del pic de Noufonts
mica compromès per a aquells que no estiguin acostumats, ja que exigeix
per buscar el coll situat en el bec. Molta atenció amb el perill d’allau en
un grau d’experiència a l’hivern, tant per la tècnica de progressió com per
aquest flanqueig. Coll de Noufonts (2652 m.). A poc a poc realitzarem el
la soltesa en descens en esquí. L’època aconsellable per realitzar aquesta
descens cap al sud per la vall de Noufonts fins a confluir amb el torrent de
ruta seria de gener fins abril.
Noucreus que ens portarà fins a Núria.
CATALUNYA AVENTURA - SnowBoard
ELS INICIS DEL
SnowBoard No és tasca fàcil datar amb exactitud el naixement del surf de neu, el que sí que està clar és que les primeres taules van néixer en plena muntanya. Era l’any 1965 quan l’enginyer nord-americà Sherman Poppen va inventar el Snurfer. A Poppen, se li va ocórrer la idea del snurfer mentre mirava com les seves filles jugaven amb un esquí, així va construir el que podem denominar la primera taula. Es tractava d’una senzilla taula de fusta contraxapada, de dimensions bastant menors a les taules actuals, que no tenia plataformes per als peus i que duia una corda a la punta de la taula que ajudava a mantenir l’equilibri. La Brunswick Company es va decidir a comercialitzar el Snurfer, obtenint un èxit considerable de vendes en els anys 60 i 70. La primera competició de Snurfer es va celebrar l’any 1968 a Michigan i va consistir en un descens en línia recta. L’any 1969 el surfista i afeccionat a l’esquí Dimitrije Milovich començar a dissenyar taules de surf de neu, utilitzant a més de fusta laminada el polièster. Així va néixer la Winterstick, utilitzada per la neu pols tenia una longitud similar a un esquí però el triple d’ampla i igual que el Snurfer tampoc tenia fixacions. A principis dels anys 70 es va començar a treballar més profundament en el disseny d’aquelles rudimentàries taules, així Tom Sims i Jake Burton van començar a redissenyar les taules, arribant a fundar cadascun la seva pròpia empresa. Aquests i molts altres com Chuck Barfoot, Bob Weber, Chris Sanders (Avalanche Snowboards), Mike Olson (GNU Snowboards), ..., recolzats en l’auge que el surf de neu estava aconseguint construïen noves taules utilitzant altres materials com la fibra de vidre i provant amb dissenys diferents. Determinant va ser també l’aportació feta per Jeff Grell que va construir la primera fixació de carcassa, el que va propiciar que Jake Burton en un concurs celebrat l’any 1978, fos el primer home a utilitzar una taula (Burton) amb fixacions. Els concursos de surf de neu van prosperar a gran velocitat i l’aparició de noves companyies propiciava l’evolució de botes, fixacions i taules.
Redacció: Catalunya Aventura · D. Colomer
48 Cataventura.cat
Cap a 1.980, Terry Kidwell va llevar la placa de metall d’una Winterstick per començar a desenvolupar el freeride. Simultàniament a Europa es començava a treballar seguint els passos dels nord-americans, així van sorgir novetats com la fixació plana per a bota dura (inventada pel suís Fernándes) o experiments de dubtós èxit com el Swingboo, que consistia en una taula d’aproximadament 1 metre de longitud formada per dos esquís units i en la qual l’equilibri en la corba s’arribava traslladant el pes de tal manera que sempre hi hagués dues làmines en contacte amb la neu. El 1.987 es va celebrar el primer Campionat oficial del món en Brechenridge (EUA) a Saint-Moritz (SUÏSSA). És a mitjans dels anys 80 i principis dels 90 i per tot el que hem comentat (arriba gran públic, proliferació de marques, utilització de nous materials i components, ....), quan es produeix el gran boom del surf de neu, de tal manera, que en els Jocs celebrats el 1.998 a Nagano (Japó), el surf de neu adquireix la categoria d’esport olímpic. Tot i ser un esport relativament jove molts fabricants, esportistes, dissenyadors i pioners han contribuït al seu desenvolupament, sense oblidar per descomptat la influència d’esports com el surf, el skate i l’esquí. Aquest esport ha crescut tant a partir dels anys 90, degut en part a la seva espectacularitat. Les diferències amb l’esquí són, a part de la taula, que els lligams del surf de neu no se solten mai fins que ho decideix el corredor, i que les botes són, generalment, més toves. És estranya la manera de funcionar del surf de neu a nivell competitiu ja que la ISF (Federació Internacional de Surf de neu) es va dissoldre, creant-se després la WSF. Ni l’anterior ni l’actual són la màxima representació del surf de neu, de manera que les proves del Campionat del Món no són realment les més valorades, sinó que són moltes altres les competicions més i millor valorades pels practicants. Des de la temporada 2002-2003 s’ha creat un nou tipus de competició, creada pels corredors, denominada TTR (tiquet to ride), molt més oberta quant a participació i possibilitats (cada corredor pot fer tantes rondes com vulgui i són els propis participants els que trien al vencedor), obre un nou camp de gestió i organització del surf de neu marcadament separat de les associacions internacionals, en les quals l’interès estava més en els diners que en la promoció i el bon funcionament del surf de neu.
49
CATALUNYA AVENTURA - Ruta BTT
Via verda: Ruta del Ferro i del carbó La via verda, ens porta a recordar la fascinant tradició de l’extracció de
Cada vegada que travessem una carretera, un empedrat al paviment de
carbó a les mines d’Ogassa, un recorregut pel Baix Ripollès. Amb la via
la via i la bona senyalització de tot el recorregut ens posaran en alerta. A
verda seguirem el trajecte que feia el tren antigament.
uns 500 metres de l’estació la via travessa un GR i, poc després, torna a creuar la carretera. El trajecte és plàcid i transcorre sense problemes fins
Iniciem la sortida:
a uns dos quilòmetres de Sant Joan, on es troba el carregador de Toralles
Els 12 km de via han esdevingut un camí ideal per gaudir del passeig a
que rebia el carbó procedent del ferrocarril miner d’Ogassa. Seguim per
peu o en bicicleta i per recordar-nos un passat industrial del qual avui som
un tram de pujada i arribem a les mines de carbó d’Ogassa (975 m), a
hereus.
quatre quilòmetres justos de l’estació de Sant Joan de les Abadesses i a
El tram Sant Joan de les Abadesses-Toralles funcionà fins al tancament
tretze quilòmetres de Ripoll. A l’estació de Sant Joan de les Abadesses
de les mines, l’any 1967. El tram Sant Joan de les Abadesses-Ripoll, per la
s’inicia el tram d’enllaç fins a Olot.
seva banda, es va mantenir en actiu fins a l’any del seu centenari, el 1980. La ruta uneix Ripoll, a 682 metres d’altitud, amb Sant Joan de les Abadesses (775 m).
Tot el traçat és asfaltat i està flanquejat per vegetació; el desnivell total és de 160 metres i hi ha un suau pendent de l’1%. Aquest tram de la via comença al quilòmetre 9, just davant de l’edifici de l’antiga estació de Sant Joan de les Abadesses. Sortint de l’estació, a uns 300 metres, la via creua la carretera d’Ogassa i comença a ascendir suaument per la vall del Malatosca, un afluent del riu Ter que neix a la serra Cavallera.
Redacció Catalunya Aventura: Enric Rubio
50 Cataventura.cat
CATALUNYA AVENTURA - El Guardó de Helio’s
El guardó és el màxim reconeixement que s’atorga per a premiar l’esforç, el treball, una bona acció i l’assoliment d’una fita important. Amb aquestes premisses treballem a Joieria Helio’s. A Helio’s disposem d’una gran varietat de trofeus, des dels més comercials a trofeus totalment personalitzats que s’adapten a qualsevol tipus de necessitat. Treballem amb dedicació i entusiasme. Cada nou projecte és un repte. Tenim especial cura en el procés de disseny, creació i elaboració de cada guardó per a esdeveniments esportius i culturals, per a diferents entitats, institucions, associacions, clubs i empreses.
Redacció Catalunya Aventura: Dani Arran · Fotografia: Emili&photographer i Joan Reyes 52 Cataventura.cat
CATALUNYA AVENTURA - RUTA TREK
MASSIF DU CANIGOU
Un cim que inspira versos, regala vistes exemplars i dona històries
L’últim tram de l’ascensió, el camí fa un seguit de ziga zagues per
de gran riquesa cultural. Aquesta muntanya emblemàtica te dos
guanyar alçada i porta directament a la Pica del Canigó (2 h). Al cim hi ha
amants el Català i el Francès, ells dos la mimen, la visiten, la valoren
una taula d’orientació amb uns versos de Jacint Verdaguer i una creu de
i l’estimen.
ferro. Si fa bo, les vistes són espectaculars cap als quatre costats. A banda dels cims veïns i llunyans del Pirineu, es distingeix el Conflent,
El Canigó és un massís muntanyenc del Pirineu català situat entre les
les planes del Rosselló i l’Empordà i la costa Mediterrània.
comarques del Rosselló, el Conflent i el Vallespir. El seu punt culminant és la pica del Canigó, de 2.784 m. És la primera muntanya superior a 2.000
El descens cap al refugi de Cortalets es fa pel mateix lloc en 1 h 15
metres venint des de la Mediterrània i la que s’alça amb més desnivell de
min - 1 h 30 min.
tots els Pirineus (2.500 m sobre les planes del Rosselló i el Conflent). El Canigó ha inspirat nombroses llegendes, cançons populars i recreacions literàries, entre les quals destaca el poema èpic Canigó (1886), escrit per Jacint Verdaguer. Al voltant d’aquesta muntanya hi ha tot un univers simbòlic, vinculat a la identitat del poble català, fet que es concreta amb la tradició festiva de la Flama del Canigó.
Ascensió a la Pica del Canigó Des de Cortalets (ruta clàssica)
Sortim del refugi de Cortalets en direcció sud-oest
(sortint a mà
esquerra) i avancem per un camí que transita entre prats de muntanya i un petit bosquet. Al cap de 5 minuts arribem al pla dels Estanyols. Al davant ens queda el circ format per les parets del Pic Barbet i la Pica del Canigó, però nosaltres seguim el camí que, després de vorejar l’estanyol, va guanyant alçada en direcció sud-oest (cap a la dreta). El sender, ben marcat, enfila deixant enrere la vegetació boscosa, que va sent substituïda per matollars i algun pi negre escadusser. Al cap de 30 minuts arribem a la font de la Perdiu (que no acostuma a rajar, ja que l’aigua és canalitzada cap al refugi). Just després de la font, el camí fa un revolt brusc cap a l’esquerra i pren direcció sud-est, cap a l’altra vessant de la muntanya. A partir d’aquí, enfilem una llarga cresta que, pujant pujant, voreja les roques que formen el Pic Jofre (2362 m) i, uns metres més enllà, el Roc dels Isards (2378 m). El sender continua ben marcat i per un terreny cada cop més rocós en direcció a la Pica del Canigó, tot passant per una bretxa oberta a la roca (la Portella, 1h 45min).
Informació a càrrec de www.canigo.cat
54 Cataventura.cat
El Pedraforca - RUTA TREKKING Ascensió a la Pica del Canigó
Des de Marialles (ruta per la xemeneia) Des del refugi de Marialles seguim el GR (pintura blanca i vermella) en direcció Sud. Al cap de 10 minuts, el camí travessa el torrent de la Llipodera i enfila entre boscos humits fins al coll Verd (1.861 m), en tres quarts d’hora des del refugi. Seguim pel mateix sender, que passa per la font d’en Martí i baixa fins al riu Cadí. Un cop creuat el riu (amb més o menys dificultat en funció de l’època de l’any i del cabal que porti) trobem una cruïlla. Deixem el GR (que marxa cap a l’esquerra) i prenem el camí de la dreta (Est), que ens porta fins als plans de Cadí i la cabana-refugi Aragó (2.150 m, 2 hores des de Marialles). Des de la cabana seguim amunt, direcció Nord Est, tot creuant els prats i deixant el bosc enrere. Al cap de pocs minuts el camí inicia una forta pujada en ziga zagues fins la portella de Vallmanya (2.591m). I des d’aquí, en direcció Nord Oest, fins al peu de la famosa xemeneia, un corredor de pedra que porta directament a la Pica del Canigó. La grimpada (amb passos de grau II) s’ha de fer aprofitant els sortints de la roca, tot seguint les marques de pintura. Si ets un amant del muntanyisme, les ascensions i sobretot del Canigó, no dubtis en visitar la pàgina web: www.canigo.cat
Al cim del Canigó (2.784 m) hi ha una taula d’orientació amb uns versos de Jacint Verdaguer i una creu de ferro. Si fa bo, les vistes són espectaculars cap als quatre costats. A banda dels cims veïns i llunyans del Pirineu, es distingeix el Conflent, les planes del Rosselló i l’Empordà i la costa Mediterrània. El descens cap al refugi de Marialles es fa pel mateix lloc en 2 h 30 min - 3 h.
CATALUNYA AVENTURA - RUTA 4X4
PANORÀMIQUES DES DEL MONT CARO Aquest recorregut duu fins al cim del Mont Caro, ubicat en una zona declarada parc natural l’any 2001 (el Parc Natural dels Ports) per la seva riquesa botànica i faunística. És la reserva de cabra hispànica més important de tot l’Estat. Al Mont Caro, sostre del massís muntanyós, hi arribem per la carretera del Cargol, tota en forma d’esses. Un cop dalt, es pot contemplar el magnífic paisatge muntanyenc circumdant i tot el delta de l’Ebre.
LA RUTA Se surt de Tortosa a ponent, per la carretera de Roquetes (T-341). Si s’està al nucli antic de la ciutat, caldrà agafar el pont de l’Ebre. En menys de 2 quilòmetres s’arriba a Roquetes. Aquest poble agrícola i industrial, que no deixa de tenir un aire modern, cada vegada està més a prop dels barris tortosins de Ferreries i de Jesús. Tot seguit, cal prendre la carretera T-342 en direcció als Reguers, que també ens condueix al paratge del Toscà i al poble d’Alfara de Carles. Al quilòmetre 5,3 hem de prendre un trencall indicat a mà esquerra, que porta fins al cim del Caro. Aquesta carretera és més estreta i passa pel canal de Xerta. A partir d’aquí i progressivament, comença la pujada per la muntanya. Uns 10 quilòmetres després ens trobem al pas del Cargol, on hi ha una curiosa font amb un cargol de pedra i un mirador. Més endavant, la carretera passa per un indret on hi ha una roca amb l’estàtua d’una cabra hispànica. L’ascensió cap al cim continua per la tossa de la Reina i pel Portell. Encreuament al quilòmetre 20,3. Es deixa una desviació a la dreta i es segueix en direcció al Caro. Poc després s’arriba al cim del mateix, on hi ha una imatge de la Mare de Déu, i es gaudeix d’una magnífica vista de la vall i del delta de l’Ebre. En dies clars, fins i tot es poden arribar a veure els Pirineus i les Illes. De tornada, quan s’arriba al trencall esmentat anteriorment en la pujada, ara als 27,5 quilòmetres de la ruta, es pot aprofitar i girar a l’esquerra per anar a visitar la vall del Mascar. Si no es disposa de prou temps, es pot regressar directament a Tortosa. Fi de l’itinerari.
Redacció: Catalunya Aventura
56 Cataventura.cat
Can Toscà a tocar de Girona i enmig de la natura és un complex perfecte
per als banquets: de noces, batejos, comunions i altres celebracions, ja que disposa de molts espais per fer agradable l’estada dels seus visitants. Té una capacitat de fins a 220 places entre diverses sales que poden servir de reservat per empreses i per a grups reduïts. També disposa d’aparcament privat i espai de jocs per a la mainada.
A Can Toscà trobareu una cuina catalana i casolana amb uns preus molt ajustats. Tenim un menú diari a 13€, i el menú de cap de setmana 25€. Destaquem molt els arrossos, especialment els melosos de llobregant, de llagosta, el negre o el del senyoret, i les paelles de peix. A part dels guisats clàssics com el melós de vedella, els rostits de pollastre de pagès o l’espatlla de cabrit. La part de carn a la brasa també és molt variada, conills, pollastre, botifarra, magret, picantó o costelles de xai o l’entrecot de diferents pesos. També la part de peix és molt rica, amb el rap amb gambes, el lluç amb salsa verda, bacallà a la bilbaïna o la suprema de turbó amb velouté de verdures. www.cantosca.cat · Reserves: cantosca@cantosca.cat · Tl.: 972 42 80 14
l’Entorn de Can Toscà Canet d’Adri pertany a la Comarca del Gironès, es troba a la zona muntanyosa dominada per la serra de Rocacorba que separa el pla de Girona de la vall de Llémena, on hi ha el nucli més important del vulcanisme al Gironès. La major part del territori és muntanyós, densament poblat de boscos d’alzines, pins i roures. Ja existeixen constàncies de la vall d’Adri des del 2500 a. C. com el dolmen de Montbó. A partir del segle X diferents llocs d’Adri ja estan documentats. Un paratge a visitar són les gorgues de la Font de la Torre, excavades sobre pedra basàltica que recorden el passat volcànic de la zona. És sense dubte un lloc únic, i el restaurant Can Toscà es troba en una situació privilegiada amb vista a les muntanyes i a la vall.
Especialitat: Cuina Casolana, Carns a la brasa i Peix fresc Preu menú: De dilluns a divendres “ migdia “ 13€ Menú Cap de setmana 25€ Horari de Can Toscà: Cada dia de 10:00 a 18:00h Divendres i dissabtes de 10:00 a 0:00h Dimarts tancat. RESERVES I INFORMACIÓ Tl.: 972 42 80 14 · cantosca@cantosca.cat www.cantosca.cat
ADREÇA: CAN TOSCÀ S/N 17199 CANET D’ADRI
CATALUNYA AVENTURA - Bolets tòxics
Bolets tòxics més freqüents a Catalunya Farinot, pentinella borda. Amanita phalloides Per la seva toxicitat elevada i la seva freqüència en els nostres boscos, l’ Amanita phalloides és el bolet més perillós, causant de la majoria d’intoxicacions mortals. Té la forma típica de les amanites, amb anell al voltant del peu i una volva que embolcalla la base. El seu color més característic és el verd olivaci, si bé se’n poden trobar exemplars esgrogueïts i, fins i tot, gairebé blancs. Les làmines són blanques amb reflexos verdosos i el peu blanc.
Reig de fageda, reig vermell. Matamosques, reig de foll, oriol foll, reig tinyós. Amanita muscaria Es un bolet tòxic que provoca intoxicacions que es manifesten al cap de poca estona de la seva ingestió (normalment entre 1 i 4 hores) amb trastorns digestius (diarrea, vòmits, sequedat de boca), acceleració del pols i trastorns de tipus nerviós: deliri, excitació, al·lucinacions, confusió mental. Es presenta a la tardor en boscos rics en humus, normalment en llocs més alts i freds que l’ou de reig.
Mataparent. Boletus satanas Bolet tingut popularment per molt tòxic, com indica el seu nom, no és dels bolets més perillosos. La seva ingestió provoca trastorns gastrointestinals, amb vòmits i diarrees, que es manifesten poc després del seu consum. Surt a l’estiu i la tardor en boscos d’arbres de fulla caduca. No és gaire abundant.Una característica diferencial respecte dels ceps o siurenys comestibles és que, en tallar-lo, la seva carn es torna blava. No tots els bolets amb carn que es torna blava en contacte amb l’aire són tòxics, però en cas de dubte és millor rebutjar-los.
Redacció: Catalunya Aventura
60 Cataventura.cat
Amanita verna i Amanita virosa Dues altres amanites altament tòxiques, d’aspecte semblant a la farinera borda, però de color blanc, són l’Amanita verna, que es presenta a la primavera, i l’Amanita virosa, que és un bolet de tardor, però bastant menys freqüent que la farinera borda. L’hàbitat més freqüent de totes aquestes amanites són els boscos d’arbres de fulla ampla.
Pigat, pigat bord. Amanita pantherina Provoca intoxicacions semblants a la del reig bord, però més intenses a causa del seu contingut més elevat en substàncies tòxiques. És un bolet de tardor, que es troba tant en boscos d’arbres de fulla caduca com en els de pins. Es pot confondre amb la cua de cavall (Amanita rubescens) i la cua de cavall grossa (Amanita spissa), d’aspecte molt semblant.
CATALUNYA AVENTURA - El Sahel
Nostàlgics del Sahel
Els països de l’Àfrica Occidental ofereixen atractius suficients per anar
nosaltres l’entenem. A la zona hi ha més d’un centenar de llargues i tèc-
a visitar-los, però, malauradament, en l’actualitat molts d’ells estan im-
niques vies d’escalada, destacant entre elles, la via del “Kaga Tondo”.
mersos en greus conflictes de caire polític o sanitari. El virus letal de
Algunes assoleixen els 800 metres i constitueixen un veritable repte pels
l’ebola, del que en aquests dies es parla de manera constant i alarmista
escaladors més aventurers i atrevits.
a nivell global en els medis de comunicació, així com alguns conflictes
A la regió de Gourma pocs coneixen l’enigmàtica bandada d’elefants
bèl·lics o pol·lítics, són motius suficients pel que turisme més aventurer
del desert que apareixen i desapareixen migrant a la recerca de noves
s’hagi vist afectat negativament, o hagi anat desapareixent de manera
pastures a través de centenars i centenars de quilòmetres.
notable en gran part dels països del Sahel.
És el nucli d’elefants més septentrional del continent africà, dels quals es
No fa gaires anys, aquestes destinacions eren força sol·licitades pel
creu que encara sobreviuen més de 300 exemplars. Malauradament, es
públic occidental amb l´afany de viure noves i emotives experièn-
tracta d’uns animals salvatges molt desprotegits, que s’han convertit en
cies i, amb la intenció d’allunyar-se dels països organitzats i altament
objectiu potencial dels caçadors furtius.
tecnificats per a poder desconnectar durant un temps del quotidià sistema burocratitzat.
Una altra alternativa és l’entrada per Níger tot travessant el mític desert
Una de les principals destinacions era Mali, amb el país Dogon com a
del Teneré, un indret inhòspit emmarcat dins l´immensitat del desert del
principal oferta. Els excepcionals penya-segats de Bandiagara, on es
Sàhara, fins arribar a Agadez, la mítica ciutat dels Tuaregs. Abans però,
pot realitzar un dels trekkings més coneguts del món, n’era un clar ex-
es deixen enrere les desolades muntanyes de l’Aïr, on es poden descobrir
emple. El seu paisatge desèrtic, a través del qual en diverses i llargues
fòssils de dinosaure i, amb sort, es poden veure estruços, antílops addax,
jornades de marxa un pot arribar a conèixer la cultura d’una de les
guepards, gaseles dorca, xacals... Tot enmig d’un increïble paisatge àrid
ètnies animistes més interessants de l’Àfrica. Una d’aquelles cultures que
esquitxat d’acàcies, el darrer vestigi de la vegetació típica de la sabana
encara viuen com els seus ancestres.
africana. Una vegada travessat el desert, el paisatge es transforma i els grans ramats de zebús, cabres, i fins i tot i dromedaris, pasturen vigilats
Mali, era i és també una destinació molt coneguda pels escaladors.
pels pastors Peul. A Níger es solia anar a veure l’espectacle de la festa del
Especialment les muntanyes Hombori, amb la seva peculiar “Main de
Gerewol, efectuada pels Wodaabe o Bororos.
Fatma” (mà de Fàtima). Els cinc espectaculars monòlits que la confor-
Una cerimònia animista que es celebra anualment per tal de contraure
men, i que representen els dits d’una mà, es troben ubicats enmig d’un
núpcies mitjançant un seguit de balls rituals, on els seus participants
paratge solitari i allunyat de qualsevol indici de civilització tal i com
mostren els seus millors atributs.
Redacció Catalunya Aventura: Josep Maria Escofet i Jové · Fotografies: Josep Mª, Arthur i Salvador
62 Cataventura.cat
Temps enrere es podia accedir a Mali i a Níger amb vehicles tot terreny a
A Senegal, turísticament parlant, hi ha un ampli ventall de possibilitats
través d’Algèria. Es tractava de rutes freqüentades pels amants dels 4X4
a fer, igualment que al petit i veí estat de Gàmbia. Aquest és el motiu
i de les motos d’enduro.
principal que fa que ambdós països siguin els més freqüentats pels nous
Experiències que els més nostàlgics recordarem sempre, igualment
i primerencs visitants de l’Àfrica Negra.
que quan navegàvem pel riu Níger amb les barcasses tradicionals anomenades “pinazas”. L’objectiu principal era creuar el desert del
Al llarg del litoral la població viu majoritàriament de la pesca. En ell es
Sàhara de nord a sud, amb destinació final a algun dels països del Sahel:
troben nombrosos ports de pesca plens de “xiringuitos” on s’hi exposa i
Senegal, Mali, Burquina Faso, o...fins i tot a alguns del Golf de Guinea, com
es ven el peix.
ara Benín, Togo, Ghana o Costa d´Ivori.
Varades a les platges es poden veure les típiques embarcacions multicolors després d’una intensa jornada de pesca. A l´est del Senegal
Cal recordar que el cèlebre rally París-Dakar, que finalitzava el seu llarg
fronterer amb la Guinea Conakry i Mali, es troba el País Bassari, últim re-
periple vora el Llac Rosa, al Senegal, s´ha traslladat fa pocs anys al conti-
ducte de les tribus animistes del país. Juntament amb els Bassari i al llarg
nent sud-americà per motius de seguretat.
d’escampats poblets de cabanes situades dins d’una regió de petites
Actualment, encara es possible realitzar aquesta apassionant traves-
muntanyes i fusionant-se íntegrament en un paisatge agrest, també hi
sa creuant el desert amb molta més seguretat a través del Marroc,
viuen els Bedik . Aquest és un indret ideal per a realitzar senderisme al
travessant el Sàhara Occidental i entrant per Mauritània. Aquest darrer
voltant dels contraforts del massís de Fouta Djalon, on també abunden
país, Mauritània, en l’actualitat és de dubtosa seguretat, però alhora el
els salts d’aigua, com ara el més assequible i proper, el de Dindefelo.
suficientment atractiu per recorre’l. En ell hi trobarem antics béns culturals inscrits a la Llista del Patrimoni
Per arribar a la Casamance, una regió que arrossega des de fa temps
de la Humanitat per la UNESCO: Oualata, Chinguetti, Ticchit i Ouadane,
alguns conflictes polítics donat que els Diola, la ètnia prioritària, han
així com béns naturals: Parc Nacional del Banc d’Arguin, un dels millors
reivindicat sovint la independència del Senegal, cal passar per Gàmbia
santuaris ornitològics de l´Àfrica.
i creuar, en un transbordador, el riu del mateix nom. Com a alternativa a aquest trajecte per riu, es pot vorejar el país pel Senegal Oriental.
L’itinerari al llarg de la costa atlàntica no està exempta de riscos, ja que la marea alta ens pot fer encallar el vehicle. Llavors convé circular ràpid
Gàmbia mai ha sigut un destí primordial pels aventurers occidentals,
per la sorra més dura esquivant l’onatge, amb el perill que això com-
però sí que ha estat i és destí de moltes ONG’s, així com de turistes que
porta. Durant el recorregut atlàntic i fins arribar a Nouakchott, capital
el que busquen és un tipus de turisme més plàcid i relaxant. A l’Àfrica
mauritana, es troben poques poblacions.
Occidental, contràriament al que passa en altres països de l’Àfrica de l’est i meridional, on la majoria dels parcs i reserves nacionals estan
Des de Nouakchott la ruta s’endinsa novament al desert i, després de
molt més emparades pels organismes conservacionistes, estan poc pro-
quilòmetres i quilòmetres de dunes, finalment s’arriba a la vorera del
tegides. Per aquest motiu no hi massa tradició
cabalós riu Senegal, que fa de frontera amb seu país homònim.
fotogràfics”.
Una cops passats els tràmits fronterers, que solen ser bastant feixucs, s’arriba a la històrica ciutat colonial de Saint Louis, que va ser la primera capital de Senegal. No gaire lluny es troben el Parc Nacional de Djoud i el Parc Nacional de la Langue de Barberie, situat aquest darrer al mateix delta del riu Senegal, on els amants de l’ornitologia poden gaudir de la gran varietat d’espècies d’ocells que en ell hi habiten. A prop de la ciutat de Tambacounda es troba el Parc Nacional de Niokolo Koba, un dels parcs més interessants de l’Àfrica oest, on amb sort encara es poden veure lleons, entre altres especies dels animals més representatius de la fauna africana. Tots aquests parcs formen part de la UNESCO.
d´organitzar “safaris
CATALUNYA AVENTURA - El Sahel
Salvador Campillo “Salva” (1954) Conegut popularment com a “Salva”, és un prestigiós i veterà escalador, membre de la U.I.A.G.M. (Unió Internacional d’Associacions de Guies de Muntanya), expert en organitzar viatges d´aventura per l’Àfrica Occidental. En Salva és un apassionat del desert del Sàhara. Al llarg dels anys ha realitzat moltes travesses en 4x4 pel mateix, guiant clients de moltes agències de viatges internacionals i, fins i tot, alguna d’elles en solitari. Ha viscut llargues temporades a Mali, país que el va captivar profundament, especialment les impressionats muntanyes Hombori, on va obrir nombroses vies d’escalada. La primera vegada que en Salva va anar a Mali va ser l´any 1979, durant una travessa efectuada pel desert amb un amic i, amb la finalitat d’arribar a Sud-àfrica. Durant el camí i des de la llunyania va divisar les muntanyes referenciades i aquestes el van fascinar. Així doncs...va decidir acostar-s’hi. Anteriorment a ells, només havien arribat a les muntanyes una expedició francesa i, el 1973, els escaladors bascos Martín Zabaleta i Felipe Uriarte. Posteriorment hi va anar en diverses ocasions, compaginant els viatges amb la seva professió de guia de muntanya als Alps, els Pirineus i l’Atles marroquí. L’any 1993 va decidir construir la seva pròpia vivenda a Dari, als peus de la “Main de Fatma”, on va muntar junt amb la seva dona Mariama, una malinesa d’ètnia Peul, un càmping anomenat “Chez Manya”, amb la finalitat de rebre els expedicionaris i els escaladors provinents d’arreu del món. Durant la seva estada a Hombori va tenir la oportunitat de conèixer, i d’escalar, amb alguns dels escaladors en roca més coneguts de l’època. En Salva ha volat en parapent, en ultralleuger, i ha realitzat estudis de pilot d’avioneta. També va treballar a la base científica espanyola de l’Antàrtida (2005-2006). Ha viatjat per la majoria de països de l’Àfrica Occidental, i ha passat llargues temporades a Burquina Faso, on va treballar a l’agència de viatges d’un amic seu. Ha col·laborat en diverses revistes, televisions i altres mitjans de comunicació internacionals, sempre donant una visió molt objectiva i, enfatitzant abans les seves experiències més humanes que les esportives. Actualment en Salva ha traspassat els seus coneixements i la seva experiència de vida al seu fill Yaye, de 24 anys, amb l’esperança de poder tornar a escalar algun dia amb ell, sota la protecció de la imponent “Main de Fatma”. www.maindefatma.com
Arthur Larumbe (1956) L’Arthur és un altre intrèpid aventurer català, fundador de “Polivalent”, una ONG dedicada a projectes de comunicació humanitària, compaginant la seva professió de director i realitzador de cinema, amb tasques de cooperació internacionals . L’Arthur Larumbe és el creador de la productora anomenada “SPSA films”, i ha realitzat documentals arreu del món, principalment a l’Àfrica Occidental. La seva passió per aquest continent el va portar a organitzar, l’any 1980, una expedició per a uns antropòlegs, al Tassili n´Ajjer i al Hoggar, al cor del desert algerià. Aquest va ser el seu primer viatge pel continent africà. És un gran amant dels viatges terrestres i ha realitzat nombroses expedicions en 4x4 i qualsevol vehicle, com ara el Seat Panda de les fotografies. Així mateix, és un pilot experimentat de motos d’enduro i ha recorregut, en solitari, la majoria del països del Sahel. El darrer d´aquests viatges el va dur a recórrer, també en solitari i amb el seu Land Rover Defender, més de 12.000 quilòmetres. Va iniciar el seu periple a Barcelona i el va finalitzar a Sierra Leone, tot travessant el Marroc, el Sàhara Occidental, Mauritània, el Senegal i Guinea Conakry. De tornada a Barcelona, la seva ciutat natal, va viure múltiples i apassionants experiències passant per rutes alternatives. Podeu compartir el seu viatge, tot entrant en aquesta adreça: www.vimeo.com/solounminuto
Redacció Catalunya Aventura: Josep Maria Escofet i Jové · Fotografies: Josep Mª, Arthur i Salvador
64 Cataventura.cat
CATALUNYA AVENTURA - Els Professionals
CATALUNYA AVENTURA - ECO ALIMENTS
LA CEBA Un aliment amb propietats Redactor: Joan Serra Castilla
Allium cepa. Planta de la família de les Liliaceae, originària de l´Àsia central. Planta bianual, és a dir, el seu cicle vegetatiu complet el fa en dos anys. De fulles cilíndriques que neixen d’un bulb, tija erecta i una sola umbrel·la de flors que generalment sorgeix al segon any. Actualment cultivada arreu, la podem trobar tot l’any al mercat, bé sigui tendra o seca. N’hi ha de blanques, grogues, morades (ceba morada d’Amposta), vermelles (ceba de Figueres), rodones, ovalades... totes elles amb unes propietats excel·lents . Molt utilitzada en la medicina popular, grecs i romans ja ho varen constatar, ocupa un lloc d’honor en la farmacologia i terapèutica populars . Discòrdies ja ens en parla de la ceba en el llibre II, capítol 140. Durant segles ha estat utilitzada per guarir o tractar: asma, diabetis, hipertensió, tuberculosi, febres tifoides... Pasteur va demostrar que el suc de ceba és un potent antisèptic . Crua obre la gana i afavoreix la digestió, i alhora, és molt diürètica. Quan tallem un bulb de ceba, aquest desprèn un oli volàtil sulfurat, que és el causant del típic llagrimeig d’ulls. Llagrimeig que podem evitar pelant o tallant la ceba sota un raig d’aigua, o bé sota la campana extractora de la cuina. La composició de la ceba és molt complexa. Conté olis esencials amb compostos sulfurats, diversos tipus de sucres, vitamines A, B1, B2, E, C, D, calci, ferro , fòsfor, níquel, sofre, magnesi i zinc. També aminoàcids importants com la quercetina, la glicina, l’àcid glutamínic i la lisina. La quercetina ajuda a combatre la caiguda del cabell i pot millorar les inflamacions intestinals. Els sulfurs purifiquen i tenen la capacitat d’eliminar metalls pesats i paràsits del nostre organisme, alhora que retarden el desenvolupament de virus i d’altres organismes patògens que tenim al nostre cos. A l´hivern ens anirà molt bé per escalfar el nostre cos i moure seva energia.També ens farà suar. És excel·lent per als pulmons (per curar constipats). Un remei casolà per alleugerir la tos, és la famosa ceba tallada, col.locada a la tauleta de nit. També la podem bullir a foc lent i tapada, per tal que tots els seus elements volàtils quedin dins la cassola i no es perdin. Una vegada estovada la ceba, hi afegim una mica de mel i, quan s’hagi refredat, ja la podrem prendre. Altres espècies de la família de les Liliaceae com ara els alls, els porros... tenen, si fa no fa, les mateixes propietats que la ceba. Així que...no hi ha excusa, si no hi ha ceba, alls.
Redactor Catalunya Aventura: Joan Serra Castilla · www.lessorres.cat
CATALUNYA AVENTURA - Llibres
Un munt de Llibres
50 ITINERARIS EN BTT PER CATALUNYA
1001 CURIOSITATS DELS POBLES DE CATALUNYA
ALPS AMB ESQUÍS
Editorial: COSSETÀNIA EDICIONES
Editorial: ROBINBOOK
Editorial: EDICIONES DESNIVEL
Aquest volum de la col·lecció Azimut és una guia de rutes seleccionades i distribuïdes per tot el territori català que permet conèixer aquests tipus d’indrets, alguns molt emblemàtics i altres més desconeguts i, per tant, menys freqüentats.
ANÈCDOTES, CURIOSITATS I HISTÒRIES SOBRE ELS POBLES MÉS EMBLEMÀTICS DE CATALUNYA. Tot el que no coneixes i segur que et sorprendrà. Estem en una terra per descobrir i gaudir.
Teniu aquí la primera guia d’esquí de muntanya als Alps escrita des del nostre país i des de la nostra perspectiva. Ofereix onze de les millors travessies seleccionades amb el criteri de la bellesa i la varietat.
LES APPS DE L’ESPORT
Crònica de Muntanya Redactor: Albert Rubio
La muntanya també és físic Nike Running és l’aplicació perfecta per a aquells que es dediquen principalment al running (ja que només mesura aquesta activitat) i, sobretot, estan immersos en l’ecosistema Nike. És a dir, compten amb una Fuelband
Un medi agressiu on, normalment, notables desnivells i moltes hores de camí ens separen de la seguretat. ¿Què més ens cal saber de la muntanya per a ser conscients que allà el físic importa i molt?
o altres dispositius per quantificar l’activitat física de Nike. Si no tens cap d’aquests dispositius, Nike Running segueix sent una excel·lent aplicació.
Endomondo és una altra aplicació semblant a Runtastic. Ofereix aproximadament el mateix nombre d’opcions, està disponible en diverses plataformes i ens permet quantificar una gran quantitat d’activitats esportives. A més, les seves obciones la situen en una gran alternativa a seguir.
CATALUNYA AVENTURA - INTERNET / APLICACIONS
L’estat físic del muntanyenc, escalador o barranquista, és quelcom més que un mitjà de satisfacció personal. Al nostre magnífic i apassionant món, “tenir cames” o “tenir braços”, són preuades eines que bé poden estalviar-nos uns quants problemes. Jo aquesta lliçó la vaig aprendre després d’haver-me arrossegat força vegades per la muntanya, portant la reserva de benzina sota mínims molt abans del que caldría esperar. En aquells moments em prometía preparar-me millor per la propera ocasió encara que, complir la meva paraula, em va dur temps. Sortosament, un bon dia vaig sintonitzar l’antena del compromís amb mí mateix. El mètode que vaig seguir, coneixent-me com em conec, va ser el de buscar alguna persona que m’estomaqués per tal que aquell compromís fos durader i efectiu. De carambola, com acostuma a succeïr en aquestes ocasions, un grup d’entrenament de corredors de muntanya em va acollir per tal d’apadrinar-me en això de la preparació física. En uns pocs dies vaig passar d’arrossegar-me per l’alta muntanya a arrossegar-me per les pujades de la serra de Collserola, tractant de seguir el ritme d’unes bèsties del desnivell. Poc a poc i amb paciència, el meu cervell entenguè que el procès necessitava d’una progressivitat, i així va ser. Gràcies a aquest procès que menciono, he guanyat en seguretat i confiança, ambdues, germanes inseparables i vitals al medi natural.
Cada cop som més a la muntanya i també són més els que s’hi enfronten, potser, amb dèficit de cames o de braços. Jo això ni puc ni vull criticar-ho. Simplement encoratjo a tothom a preparar-se, ni que sigui mínimament, abans d’anar a gaudir amb les seves passions. Per arrossergar-se, sempre quedarà Collserola.