segueix-nos!! WWW.CATAVENTURA.CAT
A T S VI UÏTA E R AT GR
Edita: Bike Univers S.L.U www.cataventura.cat Gerent: Josep Sais gerentadventuregirona@gmail.com
Directora Comercial: Marisol Segura 636 492 298
8 /Com fer foc, EXEMPLES? 10 /Què són les curses d’Orientació? 14 /Les MANS, les eines per l’esport 18 /ESPECIAL: Escaladors Iniciats
adventurecomercial@gmail.com
20 /BARRANQUISME: El Salt del PI
Director de Continguts i Maquetació: David Colomer
26 /Un viatge pel Moianès
adventuregirona@gmail.com
Cap de Xarxes Socials: Enric Rubio enriccataventura@gmail.com
Redactors:
Enric Rubio, Joan Serra, Antoni Argemí, David Colomer, Marta Vàzquez, Quim Carreras, Hanna Martinell, Laura Estrada, Albert Gironés, Jordi Piqué, Josep Mª Escofet i Departament de Comunició de la Generalitat de Catalunya.
30 /Manual de Supervivència. L’AIGUA! 34 /TREKKING: El Machupichu 42 /Entrevista: NÚRIA PICAS 52 /SANT BLAS, el paradís amagat 57 /Immersió nocturna, què cal portar? 64 /La Conca del riu CONGO 74 /Esports de Bandera
Fotografia:
En Josep...turer!!
un aven
Enric Rubio, David Colomer, Albert Gironés, Toni Espadas, Josep Mª Escofet.
Subscripcions: www.cataventura.cat Col.laboració:
Núria Tinto, Ajuntament de Girona, Anna Gonzalez, Dani Arran. Maquetació: Bike Univers S.L.U Impressió: I.Pagès. Dipòsit Legal: GI 903-2014
LA NOSTRA PASSIÓ DESDE 1949 FIGUERES C/ESPERANÇA, 12 T.972 503 858 GIRONA C/GEORGE STEPHENSON NAU 7 T.972 249 800
RECANVIS, ACCESSORIS, SERVEI DE TALLER, ETC.
motobici@olympiagrup.com
www.olympiagrup.com
CATALUNYA AVENTURA - NOTÍCIES L’elit mundial del paracaigudisme s’exhibeix a ‘Skydive Empuriabrava Beach Festival & King of Swoop 2014’
La palista catalana Núria Vilarrubla assoleix l’argent a la Copa del Món de canoe eslàlom disputada a la Seu d’Urgell
L’esdeveniment més visual, ràpid i emocionant del món del
El secretari general de l’Esport, Ivan Tibau, i el representant territo-
paracaigudisme, va concloure el passat diumenge 28 de juliol entre
rial de l’Esport a Lleida, Josep Ramon Solsona, van assistir al Parc
una gran afluència de públic a la platja d’Empuriabrava, al municipi
Olímpic del Segre, a la Seu d’Urgell, a la Copa del Món de canoe
de Castelló d’Empúries (Girona).
eslàlom (piragüisme). La prova va comptar amb 260 palistes de 39 països diferents pertanyents a les categories K1H, K1D, C1H, C1D i
La jornada dominical va tancar una setmana espectacular en què
C2H en una competició exitosa que va reflectir l’alt nivell esportiu i el
tots els assistents van poder gaudir dels salts de l’elit mundial del
comopromís organitzatiu català amb aquesta disciplina.
paracaigudisme, enmig d’un ambient festiu únic. El centre de paracaigudisme Skydive Empuriabrava va acollir durant
La lleidatana Núria Vilarrubla i l’expalista del Cadí Canoe Kayak
tota la setmana la competició ‘King of Swoop’, considerada la més
Samuel Hernanz van ser els grans protagonistes de la segona jornada
difícil del món en aquesta disciplina. Hi van participar una trentena de
d’aquesta prova mundial. La primera es va penjar la plata en canoa in-
competidors, entre els quals es trobaven els deu millors paracaigudistes
dividual i va aconseguir de passada l’única plaça subvencionada per la
del moment en el panorama internacional.
Federació Espanyola per anar al Mundial dels Estats Units.
La competició consta d’una dotzena de salts realitzats des de 1.500 me-
Samuel Hernanz, palista d’origen gal que entre el 2007 i el 2009 va com-
tres d’altura, en els quals es puntuen les millors execucions en tres dis-
petir amb fitxa del Cadí Canoe Kayak, es va penjar l’or en K1H. La basca
ciplines: velocitat, distancia i precisió. El nou ‘King of Swoop’ del 2014,
Maialen Chourraut, resident a la Seu d’Urgell, va posar el colofó a la par-
considerat el vencedor global de la competició gràcies a una millor mit-
ticipació estatal en aquest mundial de piragüisme en aigües braves en
jana de punts en les tres modalitats, ha estat el nordamericà Nicholas
pujar al més alt del podi en la prova de la categoria K1D.
Batsch, seguit de l’austríac Wuzi Wagner i l’espanyol Pablo Hernández. Paral∙lelament a la competició es va celebrar el ‘Skydive Empuriabrava Beach Festival’, en què els assistents van poder gaudir de gran varietat d’activitats a la platja d’Empuriabrava, com música en directe, exhibicions aèries i zones de joc infantil. A més, els més valents van poder gaudir d’un salt en tàndem aterrant sobre la sorra de la platja d’Empuriabrava. L’esdeveniment va ser presentat el 21 de juliol passat en un acte que va comptar amb l’assistència de l’actor Maxi Iglesias, així com de Rolf Kuratle (General Sport Manager de Skydive Empuriabrava), Xavier M. Sanllehí i Brunet (Alcalde Castello d’Empúries), Yves Rossy (Jetman) & Vince Reffet (paracaigudista i Jetman) i Pablo Hernandez (paracaigudista).
També cal destacar els bronzes obtinguts pels urgellencs Carles Juanmartí, en K1H i patrulles, i Guillermo Díez-Canedo i Jordi Domenjó en patrulles. Pel que fa al medaller del Campionat del Món, l’equip estatal hi apareix per primera vegada, concretament en el vuitè lloc i amb quatre medalles (una d’argent i tres de bronze) per a Carles Juanmartí, Guilermo Díez-Canedo i Jordi Domenjó, en modalitat K1H i en modalitat de patrulles.
Pàgina 6
Més d’un centenar de pentatletes de 16 països participaran a Sant Boi en el Campionat d’Europa cadet de pentatló modern El pentatló modern és un esport creat especialment per a la seva disputa en els Jocs Olímpics d’estiu pel fundador del moviment olímpic, Pierre de Coubertin. La seva inclusió al programa olímpic va ser en l’edició de 1912 disputada a Estocolm (Suècia), i consta de les disciplines de natació, cursa a peu, tir, esgrima i equitació. El pentatló modern, com a pràctica multiesportiva, té un potencial educatiu i esportiu molt alt pel que fa a la seva pràctica i a la de les modalitats que el conformen. Destaquen l’enorme diversitat de situacions motrius que es donen en aquest esport i el fet que integri disciplines poc conegudes. Cal remarcar que sant Boi de Llobregat és la zona que acull una major activitat en aquest esport a nivell estatal.
Òscar Cadiach arriba a Barcelona sense haver pogut completar l’últim vuit mil que li faltava Òscar Cadiach ja ha arribat a casa després de quedar-se molt a prop de fer el cim del Broad Peak i completar l’últim vuit mil que li faltava. L’alpinista tarragoní ha aterrat amb la metge de l’expedició, Anna Pujol, que pateix congelacions de segon grau als dits dels dos peus. Precisament la principal causa que va impedir a Cadiach completar el cim va ser l’estat físic de la metge. L’alpinista tarragoní, que es va quedar molt a prop, de fer el Broad Peak, al Pakistan, va arribar a l’aeroport del Prat acompanyat de la metge de l’expedició, Anna Pujol, que va patir congelacions de segon grau als dits dels dos peus. De fet, l’estat físic de la metge va ser la principal causa que va impedir que Òscar Cadiach aconseguís fer el cim i completés els 14 vuit mils del planeta. Cadiach, de 61 anys, té la intenció de tornar al Broad Peak per completar el repte que va iniciar el 1984, quan va fer el primer vuit mil, el Nanga Parbat. L’any següent va ser el primer català de coronar l’Everest.
CATALUNYA AVENTURA - EL FOC
COM FER FOC, EXEMPLES? El foc és de vital importància en moments de necessitat, sobretot quan un es troba a la muntanya de nit, amb fred i sense cap material per entrar en calor. Aquests consells que us donem a continuació, són per aplicar-se en moments extrems i sense el material adequat per encendre un foc.
Un altre mètode consisteix a realitzar un tall en una fusta seca d’uns 30 cm de llarg. Després i amb un segon pal, realitzarem moviments de darrera a davant sobre la fusta. Novament ens generarà fricció. A poc a poc anirem acumulant encenalls que s’aniran escalfant cada vegada més fins que s’iniciï la combustió. Un cop s’iniciï la brasa, fer-la créixer amb fusta, troncs i vegetació seca.
Apunta, aprèn i aplica!! Aquests mètodes es remunten al Paleolític. Són difícils de realitzar quan l’atmosfera està molt humida. Utilitzarem un tros de fusta tova (per exemple de figuera) i l’obrirem per la meitat amb una pedra. És important que estigui seca. Un cop realitzat el tall, agafarem un pal resistent de fusta i el col·locarem en un extrem del tall realitzat. Seguidament i amb les dues mans, el farem
Sóc molt conscient que el Sr Bear Grylls del programa “L’últim Super-
girar molt ràpid, generant fricció en el tall. Això ens permetrà escalfar
vivent”, ens ensenya infinitats de tècniques per encendre el foc, però
la fusta i extreure una petita porció d’encenall, la qual ens servirà per
si mireu molt aquests programes, veureu que al final de molt intentar
encendre el foc.
encendre’l, ells mateixos treuen un estri molt eficaç. I que recomano que ho compreu. No és un encenedor, no són llumins i molt menys gasoil. Us estic parlant d’una barra de magnesi, resistent a l’aigua, no va amb piles, ni amb productes infamables, no pesa i és de fàcil transportar.
Però hem de dominar la tècnica d’encesa de la barra de magnesi, tenir l’encenall preparat per satisfer l’espurna i fer avivar el foc.
Aquest mètode l’hem vist moltes vegades a canals de televisió, documentals de supervivència, etc... però per molt senzill que ens ho posin, en realitat és molt complicat. Aquesta tècnica és de paciència, d’hores i minuts. Recordar que si utilitzem aquesta opció el millor és posar-nos guants ja que la fricció realitzada amb les mans ens pot fer saltar la pell i causar-nos butllofes.
Redacció: Catalunya Aventura · D. Colomer
Pàgina 8
CATALUNYA AVENTURA - Curses d’Orientació
QUÈ SÓN LES CURSES
D’ORIENTACIÓ? La Federació Catalana de Curses d’Orientació defineix què una cursa d’orientació és “una activitat esportiva camp a través, contrarellotge i sense itinerari prefixat, on el participant ha de passar per uns controls assenyalats en un mapa en el menor temps possible i amb la única ajuda d’una brúixola”. L’escala dels mapes són entre 1:4.000 i 1:15.000 i estan realitzats per cartògrafs especialistes que els fan molt detallats. La bona lectura del mapa permet saber amb molt poc error les distàncies, els desnivells i els elements més destacats del terreny per on es passarà (roques, tallats, senders, camins, rius, edificacions, rases, vegetació, etc). És un esport on la majoria de les modalitats són individuals, i a diferència d’altres disciplines no n’hi ha prou de tenir unes grans capacitats físiques per tenir èxit. Per estar entre els millors és necessari saber llegir el mapa, saber triar una bona estratègia, tenir un bon control mental, saber prendre decisions de forma ràpida i encertada... A partir de cert nivell, cal també conèixer la simbologia pròpia de l’esport i comuna a tot el Món. S’utilitza a la llegenda on sindica el lloc concret on està cada balisa. Cal tenir unes bones cames, i un millor cap. A més, hi ha múltiples categories segons els nivells i edats. Per això, en una mateixa cursa, amb un mateix mapa, però amb diferents controls, hi poden participar des de corredors d’elit fins als no iniciats. Això converteix aquest en un esport ideal per a practicar junts tots els membres de la família, cadascú al seu nivell i amb els seus objectius. Es pot prendre com un agradable passeig en mig de la natura o com una activitat atlètica competitiva. Però fins i tot en el cas dels millors, hi ha una sensació comuna; tot i que el que compta és el temps final, encara que no sigui el millor, sempre s’arriba al final amb satisfacció i amb un somriure. Només cal acostar-se a la zona d’arribada per veure el bon ambient que es respira. Un munt de corredors comentant la cursa que acaben de fer, reconeixent els propis errors, aprenent els uns dels altres. Tampoc és una activitat cara. Per participar en una cursa d’orientació es necessita un equipament mínim format per roba còmoda que transpiri i no s’enganxi a la vegetació, un calçat esportiu preferiblement amb sola adherent per no relliscar, una brúixola i, uns protectors per la part inferior de la cama o polaines. Si es practica habitualment, el millor és federar-se per tal de tenir l’assegurança corresponent i estalviar-se haver-la de pagar cada vegada.
Redacció: Departament de premsa de la Generalitat de Catalunya
Pàgina 10
Com és una Cursa? El corredor agafa el mapa on s’han assenyalat en color púrpura el punt de sortida (triangle), els controls a visitar (cercles) i el punt d’arribada (doble cercle). Els controls estan enllaçats entre si amb línies púrpura. Sobre el terreny cada control es correspon a una fita o balisa, identificada amb un número. En funció de la categoria en que es participi, cada orientador buscarà unes fites diferents; es a dir, tindrà una disposició i numeració de controls diferents en el mapa.
QUINES MODALITATS HI HA? Hi ha diferents modalitats de curses d’orientació, per a tots els gustos: • Curses a peu: segons la distància (sprint, mitja, llarga o ultrallarga), relleus i nocturna. • Rogaine (cursa en equip de 2 a 5 membres) en la modalitat de 3 hores, 6 h, 12 h o 24h. • BTT-O, Orientació en bicicleta de muntanya. • Ski-O, Orientació sobre neu amb esquis o raquetes, encara poc habitual al nostre país. Normalment s’ha de seguir un ordre a l’hora de passar els controls, però hi ha curses tipus “Score” en que l’orientador ha de trobar una determinada quantitat de fites en el menor temps possible però en qualsevol ordre. Es pot limitar el temps màxim per trobar fites o be el nombre de fites a trobar. En el mapa les fites estan representades com a cercles i numerades però no hi ha línies de connexió entre elles i el número no implica l’ordre de trobada sinó que només serveix per identificar la fita.
Pàgina 11
CATALUNYA AVENTURA - Curses d’Orientació
QUI SÓN ELS ALIGOTS? ALIGOTS GIRONA és un club jove (fundat el 1998) si tenim en compte
didàctica i d’educació integral per als joves. Aligots ha estat pioner en
que a Suècia es practica aquest esport des del 1888 en àmbit militar, i des
crear una base pròpia, amb l’Escoleta-O dirigida a nens i nenes a partir
del 1919 en àmbit genèric. La Federació Internacional es va crear al 1961 i
dels 5-6 anys i fins als 12. A partir de llavors, segueixen amb entrenaments
des del 1977 és reconegut pel Comitè Olímpic Internacional (tot i no haver
propis més tècnics i específics.
arribat a ser mai esport dins el programa). A Catalunya arriba a la dècada dels 80 i fins el 1988 no es crea la FCOC, on els Aligots són afiliats.
Enguany el club també va crear el circuit Gir-O amb tres Curses Populars a l’entorn més proper (Girona, Salt, Banyoles) que l’any vinent s’ampliaran,
Els Aligots cada cop són més, i no han escapat al boom dels esports en
i que a part de servir d’entrenament pels ja habituals, busquen sobretot
entorns naturals. Actualment són 250 socis, la més alta en tota la seva
acostar aquesta activitat al màxim de gent possible. També va estrenar la
història. Els corredors dels Aligots, a part de participar en les cada cop
temporada de Copa Catalana organitzant dues curses a Campdevànol. I
més habituals curses populars organitzades pels diferents clubs, també
per endavant, el 26 d’octubre d’enguany s’organitzarà la 1a Cursa Popu-
participen en les competicions oficials de la FCOC i a un munt de proves
lar de Fires de Girona i el 8 de novembre la II edició de la Rogaine del
internacionals en totes les modalitats. L’anomenada Copa Catalana de
Cap de Creus que es va estrenar el 2013 amb un gran èxit.
Curses a Peu és la més concorreguda i important, i en els dos darrers anys el club gironí ha finalitzat en el 4t lloc de la classificació. Enguany, es tre-
Per tal de conèixer més del club i de com ho heu de fer per fer-vos
balla per pujar al podi per primer cop en els setze anys de l’entitat.
socis i conèixer aquest esport, només cal que entreu a la pàgina web www.aligots.org
Però la tasca més important del club no és la vessant competitiva, sinó la promoció de l’esport i també el fer-ho arribar cada cop a més mainada. A Suècia, el bressol d’aquest esport, des del 1942 existeix com a assignatura dins del currículum escolar i s’utilitza per treballar conceptes interdisciplinars d’educació física, geografia, medi, matemàtiques, ... S’ha copiat a d’altres països com Finlàndia o Noruega. I és que és una gran activitat
Redacció: Departament de premsa de la Generalitat de Catalunya
Pàgina 12
CATALUNYA AVENTURA - CURIOSITATS
Les mans, les eines per
l’esport
Tenistes, escaladors, ciclistes, remers,... en molts esports les mans es-
contacte si l’esportista cau amb el canell en extensió completa, el dorsal
devenen una eina imprescindible per la realització de l’activitat, però si
del radi, fractura l’escafoide.
ens aturem una miqueta, potser prenem consciencia que no li donem a
Com podem prevenir totes aquestes lesions? Doncs permeten una
aquesta part del nostre cos la importància que té.
bona lubrificació de les articulacions i una bon control dels processos
Hi ha un munt de patologies associades a les mans, des de capsulitis als
d’inflamació.
dits, tendinitis, obertura de nineta,...fins a trencaments o lesions de de-
Una de les bases és escalfar abans d’iniciar l’activitat física les mans,
generació greus.
ja sigui mitjançant exercicis específics, estiraments o alguna cre-
Anem doncs a aprofitar aquestes línies per conèixer com podem tenir
ma de calor, amb la qual cosa activem la circulació de la zona. Per
cura de les nostres mans, prevenint aquestes lesions. Tots aquells esports
una altre banda, és important que les mans, que son la part més
que involucrin l’ús específic de les mans, porten com a conseqüència
extrema estigui ben alimentada, és a dir, que la sang arribi bé.
certes lesions. Les més comuns són als dits i les lesions a les articulacions
Penseu que si l’extremitat està excessivament freda o excessivament
de la mà i del canell.
calenta, tenim un tant per cent molt elevat de patir una lesió.
- Esquinços de canell
Si us pregunteu com puc alimentar bé l’extremitat, doncs principalment
- Fractures de mans
amb els antioxidants, tenint en compte a part de la seva funció contra
- Dit de martell
l’envelliment, la gran tasca antiinflamatòria i milloradora de la circulació. Per exemple la Cúrcuma, antioxidants i potent antiinflamatori, sobretot si
En els esports tipus basquet, voleibol i en aquells on hi ha contacte físic
estem davant d’una persona que realitza l’esport de forma molt assídua,
amb una pilota o amb el contrincant, les lesions més freqüents són les dis-
és un recurs bàsic. Aquests ens treballa sobre l’estrès oxidatiu, per tant
tensions articulars, luxacions, fractura o luxo – fractura, aquestes també
evitem fatigues, permet que el flux de sang arribi perfectament,... estem
son molt comuns amb escaladors. Si el contacte és molt brusc, també hi
utilitzant una espècie com a preventiva de patologies articulars.
ha les ruptures de tendons, contusions, entre d’altres.
Per exemple en escaladors, és important que en l’àpat abans de fer una
En els atletes que fan servir bastó, com els golfistes, esquiadors, etc, es
via, la cúrcuma estigui present, fins i tot, es poden suplementar amb càp-
produeix un aliatge a la base del polze que es diu “lesió de Stener”, aques-
sules de cúrcuma.
ta consisteix en el trencament del múscul i un lligament col·lateral del costat cubital que li dóna l’estabilitat a la base del polze, “és molt freqüent
Tens la salut de les teves mans a l’abast, només fa falta que miris si
que es trenqui “.
realment hi ha alguna dolència, i abans que aparegui la patologia, li
Hi ha un altre tipus de lesions en mans com les fractures del ganxo de l’os
pots donar remei!!!
ganxut que és per contacte, tal és l’exemple quan es practica petanca, tir a l’arc,.... També hi ha les lesions per fractura de l’escafoide, aquest és un os que contacta el carp amb el radi, generalment per qualsevol esport de
Quin suplement esculls? He comentat que la lubrificació és molt important, sovint pensem que prenent col·làgen s’aconsegueix aquesta, i no és del tot incert, però depenent en quines situacions, una aportació de col·lagen, pot desequilibrar el cartílag, l’absorció de magnesi,... és per això que considero, que el més important és poder donar els nutrients específics perquè la lubrificació es faci de la forma més natural. Personalment considero que una bona aportació d’aminoàcids amb minerals com ara calci, silici i magnesi i les vitamines C, A, D i del grup B, son elementals per construir la base estructural de col·lagen protegint a l’hora ossos i cartílag. Hi ha un producte que es diu Mincartil, que ens aporta tots aquests nutrients, permetent una regeneració totalment natural i sense crear cap dependència ni desequilibri.
Redacció: Departament de Comunicació botigues NANA
Pàgina 14
CATALUNYA AVENTURA - CURIOSITATS
DIFERÈNCIES ENTRE el Pol Nord i el Pol Sud Els dos extrems del globus terraqui en què es concentren grans masses de gel i poca població, sovint se’ls s’assumeix com a iguals; però no és així. L’Àrtic i l’Antàrtic tenen diferències substancials. llegeix! El pol nord és un oceà congelat i envoltat de terra. En canvi, el pol sud és un continent amb muntanyes i llacs envoltat per un oceà. Socialment i políticament, la regió de l’Àrtic inclou territoris de Canadà, Estats Units, Dinamarca (Groenlàndia), Rússia, Islàndia, Suècia, Finlàndia i Noruega en què habiten més de 4 milions de persones. Per la seva banda, la regió Antàrtica és un territori sense amo, destinat, d’acord amb els tractats internacionals, a propòsits pacífics i de la ciència. El pol sud alberga aproximadament el 90% del gel existent a la Terra. Les seves capes són molt més gruixudes que les del pol nord. Es calcula que al cercle polar àrtic té un quart del total de les reserves de petroli de la Terra. Encara que es creu que a l’Antàrtida també hi ha jaciments petroliers, s’ha explorat poc i s’estima que el seu volum és poc significatiu. En el pol sud hi ha pingüins, mentre que en el pol nord hi ha óssos polars. No, no és probable que aquestes dues espècies s’hagin trobat alguna vegada. A la regió àrtica hi ha efectivament un poblat que rep les cartes dirigides a Santa Claus. Es localitza a Alaska i els seus habitants identifiquen el seu codi postal com “el de Santa”. Això no passa en l’hemisferi sud. El forat a la capa d’ozó es localitza sobre de l’Antàrtida. Això és degut a que les baixes temperatures de la zona propicien la formació dels núvols que neutralitzen l’ozó. A l’àrtic hi ha també pèrdues d’ozó, però són bastant menors. El gruix del gel al pol nord és de 3 a 5 metres, per la qual cosa és molt més susceptible a fondre a causa del canvi climàtic que ha elevat les temperatures a l’estiu. A l’Àrtic hi ha un cicle natural de desgalç. Cada estiu es desfà al voltant de la meitat del gel d’aquesta zona, únicament per tornar a formar-se a l’hivern. Malgrat això, l’augment global de la temperatura ha començat a causar que es fongui més gel del normal, de manera que a l’hivern ja no es regenera completament. En un parell de dècades, els estius podrien fer lluir el Pol Nord sense res de gel. En el Pol Sud s’han començat a obtenir evidència d’un desglaç abans inusual.
Redacció: Catalunya Aventura · D. Colomer
Pàgina 16
Redacci贸: Catalunya Aventura 路 D. Colomer
CATALUNYA CATALUNYA AVENTURA AVENTURA -- Reportatge Reportatge // Barrancs Barrancs ii Canyons Canyons
Barranc EL SALT DEL PI Redactor: Albert Gironés
Descripció del barranc
Com arribar-hi?
El Salt del Pi és un barranc curt que es pot combinar amb algun altre de
Prenem l’autopista, direcció a França i sortim a la primera sortida núm.
la zona. Tot depèn del riu i la seva afluència d’aigua.
43 – Le Bolou- Ceret, direcció a Emeli Les Bains – Prats de Molló. Passat
Si el trobem amb aigua, alguns dels seus passos ens pot portar compli-
el poble de Emeli Les Bains seguirem a l’esquerra per la D-53 direcció a
cacions. Les seves parets són de granit blanc i erosionades per l’aigua
Montalva – Les Termes – Mas Pegris.
que li donen un encant molt especial. Durant tot el barranc, trobarem varies instal·lacions per efectuar ràpels,
La carretera és molt estreta i virada. Anirem tota l’estona pel costat
els quals haurem d’utilitzar quan el barranc va molt carregat d’aigua.
del riu. Trobarem una bifurcació i nosaltres seguirem per la dreta a Mas
Normalment només farem 3 ràpels interessants amb un cabal normal.
Pegris. Un cop passada la masia, deixarem el primer vehicle (si fem combinació amb dos cotxes) en un revolt on hi ha un pont.
Comencem el barranc amb alguns destrepes i un petit ressalt que es pot
Des de la cruïlla de la carretera general, al pont del primer pàrquing
fer com a tobogan, després arribem al primer ràpel de 20 metres, que
tenim 6,5 Km.
el podem baixar pels dos costats perquè tenim reunions per escollir. La tònica del barranc és que rellisca molt i cal anar amb compte.
Tant si disposem de dos vehicles com si anem a peu, seguirem per la carretera asfaltada fins a una corba d’esquerres, on trobem un rètol de
Seguim baixant, superem diversos ressalts i uns grans blocs de pedra
La Fargasa. Un cop arribats a aquest punt la carretera continua, un camí
que es poden flanquejar o superar-los fent un ràpel amb un gran bloc de
de terra surt en baixada i un petit corriol ens porta directament al riu per
pedra que es troba al mig del riu. El ràpel és de 15 metres i transcorre
iniciar la nostra aventura.
per dins un canaló. Hem de tenir present, que aquest pas pot ser difícil de superar si el barranc porta molta aigua, ja que la força de l’aigua es concentra pel mig del canaló i provoca un efecte “sifó”. S’ha de vigilar! El barranc s’eixampla un xic i ens permet caminar pel riu fent diversos ressalts, fins a trobar un canaló de 10 metres i uns grans blocs de pedres. Arriba un nou ràpel, el fem per dins l’aigua i vigilem. Des de dalt només es veu aigua. Passats els primers metres l’aigua cau per sobre nostre. Després de diversos ressalts més, arribem a una presa, seguidament i pel costat esquerre trobarem un camí que ens portarà de tornada cap al vehicle.
Redacció: Catalunya Aventura · Albert Gironés
Pàgina 20
Retorn Al final del descens i pel costat esquerre, seguim una canal d’aigua que ens porta a uns camps i per sota d’aquests i trobem la carretera asfaltada i el pont on tenim el cotxe.
Redacció: Albert Gironés
Informació del Barranc Accés a peu: 30 minuts Accés amb dos cotxes: 5 minuts Retorn: 5 minuts Durada: de 1,30 a 2h. Segons grup i cabal Desnivell: 150 metres Longitud: 800 metres Roca: Gneiss Graduació del barranc: (v4a3II) Cordes: 2 de 30 metres, més la corda d’auxili
CATALUNYA AVENTURA - Reportatge / Barrancs i Canyons
El Nus DINÀMIC El nus Dinàmic és molt senzill de fer i pràctic! Aquest nus ens pot ajudar i molt a superar alguna situació difícil i sobretot si hem perdut el nostre descensor per realitzar un ràpel, aquest mateix nus també ens pots ajudar per fer un desembragable per assegurar el company. La peculiaritat d’aquest nus, és que ens permet anar ambdues direccions amunt i avall.
Nus Dinàmic per baixar amb ràpel 1- Prenem la corda i fem un bucle formant una anella posant la mà dreta sobre l’esquerra. 2- Amb un altre tros de corda fem un segon bucle de la mateixa manera que el primer al seu costat. 3-4 Els ajuntem com si es fessin un petó. 5-6 L’introduïm dintre el mosquetó i fem el ràpel agafant la corda de ràpel i la sobrant amb la mà, controlant la velocitat del ràpel.
Nus Dinámic desembragable per la reunió L’altra maniobra és fer el nus a la reunió per fer un desembragable. Això vol dir que tenim un nus ”Dinàmic“ a la reunió de ràpel d’on baixa la persona i que en qualsevol moment que ho necessitem, nosaltres des de dalt podem desfer el nus per baixar a la persona en problemes controlant en tot moment la velocitat de baixada. a- Posem un mosquetó de seguretat dintre l’anella de ràpel i passem la corda per dintre el mosquetó d’esquerra a dreta i mesurem el ràpel controlant que la corda arribi baix. b-c Passem la corda sobrant per darrere la corda de ràpel i l’entrem dintre el mosquetó d’esquerra a dreta i tanquem el segur del mosquetó. El nus ja esta fet, ara sols falta bloquejar el nus i assegurar-lo per què pugui baixar la persona per la corda fixa. d- La corda sobrant la passem per davant la corda de ràpel i la introduïm per darrere dintre el forat que hem format. Deixem una coca o bucle bastant llarg per poder rematar el nus. e- El bucle format el passem per davant les cordes de ràpel i la sobrant donant la volta per darrere i tornant a posar el bucle dintre el forat que hem format però per la part de davant. Ajustem bé el nus i ja es pot utilitzar per baixar el ràpel. En cas de necessitat només cal desfer els bucles de bloqueig i agafant la corda sobrant controlarem el ràpel nosaltres des de dalt.
Redacció: Catalunya Aventura · Albert Gironés
Pàgina 22
CATALUNYA AVENTURA - EL PUENTING
El PUENTING
INICIS I CURIOSITATS
El Puenting és un dels esports més extrems que podem trobar en el planeta. Les pujades d’adrenalina que produeix aquesta activitat, són de les més irresistibles, no tothom té prou valentia per sotmetre’s a una caiguda d’altura considerable i de cap per avall. Aquest intrèpid esport es va inventar a la dècada dels setanta, en un petit poble francès, concretament a Cruseilles. L’inventor en qüestió va ser l’alemany Helmut Kiene, que va connectar una corda en un dels ponts que creuen el riu Usses i sense miraments ni temors va saltar. Un salt que li va produir tota una infinitat de sentiments, de sensacions barrejades de bogeria, temor i divertiment. A aquesta nova modalitat de saltar ponts i en els seus inicis, la va anomenar el “Pèndol den Kiene”, abans de dir-li tal com ara la coneixem, el Puenting. Aquest esport extrem es va introduir a la Península a principis de la dècada dels vuitanta, quan alguns escaladors van trobar la manera de realitzar-lo en ponts degudament alts i amb gran superfície de caiguda. Tal com diem des de Catalunya Aventura, ara només et falta buscar una bona empresa que realitzi aquesta activitat i saltar directament al buit. Si surts il·lès... Ens ho fas saber!!
Redacció: Catalunya Aventura · D. Colomer
Pàgina 24
CIRCUIT FIX D'ORIENTACIÓ SANT GREGORI - VALL DE LLÉMENA
Circuit curt (fàcil) 5 balises: Inici>29>23>31>25>27 Circuit mitjà (fàcil) 7 balises: Inici>29>23>31>25>28>24>21 Circuit llarg (nivell mig) 9 balises: Inici>29>23>31>25>28>24>17> 19>21 Score (nivell mig) 10 balises: Completar totes les balises amb l'ordre que es planifiqui
DESCARREGA EL MAPA D'ORIENTACIÓ - GRATUÏT www.stgregori.com/centrebtt/orientacio
Segueix-nos a:
Ajuntament de Sant Gregori
CATALUNYA AVENTURA - EL MOIANÈS
UN VIATGE PEL MOIANÈS El Moianès, una comarca molt natural, molt a prop de Barcelona capital, ofereix tranquil·litat, repòs, senderisme, BTT, paisatges boscosos, vistes precioses del Pirineu i molt més... la seva gent acollidora i alegre de rebre el viatger i oferir-li una estada el més agradable possible.
EL MOIANÈS, UNA COMARCA MOLT NATURAL Aquesta comarca natural està situada al centre de la Catalunya central, entre les ciutats de Vic i Manresa, a uns 50 quilòmetres de Barcelona i també a prop de Girona i Lleida. Per l’atractiu dels seus paisatges i la tranquil·litat que es respira mereix una visita per així poder gaudir del turisme actiu, la seva cultura, la seva gastronomia i la seva acollidora gent. Des de temps immemorials ha estat habitada per l’home com ho demostren les peces arqueològiques del paleolític, el neolític i l’edat de bronze, els dòlmens i altres restes prehistòriques trobades. A més, per tot el territori hi ha disseminats castells, masos fortificats, capelles i esglésies romàniques així com antics pous de gel i barraques de vinya. Moianès forma un altiplà prepirinenc entre les depressions de la Plana de Vic i del Bages, amb una altitud mitjana entre 600 i 900 m, tot i que amb alguns pics que superen els 1.000 m. La major part de les aigües dels seus petits rierols van a desembocar al riu Llobregat encara que alguns van a augmentar els rius Ter i Besòs. La morfologia del terreny és bàsicament calcari i de conglomerat que conforma un paisatge tabular. La vegetació està formada bàsicament per roure, alzina, boix encara que també dominen les pinedes i alguna fageda. La fauna està caracteritzada per espècies de mitja muntanya com el senglar, la geneta, la guineu, la puput, la granota “reineta”, el teixó i diverses aus rapinyaires, entre d’altres. La població humana total s’estima en uns 8.000 habitants, distribuïda entre 10 municipis dels quals el més gran és Moià on es reuneixen la majoria de serveis. Les ocupacions majoritàries són l’agricultura i la ramaderia, l’artesania, el comerç i la indústria manufacturera sobretot de variats productes ecològics. Des d’aquesta comarca es produeixen gran part de productes ecològics i els seus derivats a Catalunya. Per la seva tranquil · litat i serenitat, les seves postes de sol, els seus senders i pistes entre els seus boscos, la seva gent i la seva cultura volem recomanar-vos una escapada a aquesta comarca natural.
Redacció: Jordi Piqué
Pàgina 26
EL MOIANÈS ACTIU - SENDERISME
ITINERARI 1 COLLSUSPINA - L’ESTANY - SANTA MARIA D’OLÓ Recorregut: 23 Km
El senderisme és un dels grans atractius d’aquest territori. Els seus paisat-
Durada recorregut: 6h. 30m.
ges, els seus desnivells moderats, els seus boscos, els seus senders indi-
Tipus: pista forestal.
cats i el seu clima agradable ens proporcionen el marc idoni per practicar
Punts d’interès: Nucli antic de Collsuspina, Sant Cugat de Gavadons,
el senderisme.
Sant Pere de Ferrerons, Dolmen de Puig Rodó, Puig Rodó (1.010m), Monestir de Santa Maria de l’Estany, Ermita de Sant Miquel i nucli
Pel Moianès transcorre el Camí de Sant Jaume (Camí de Santiago) que
antic de Santa Maria d’Oló.
recorre pel GR-177 i el GR-177-1, dins del tram l’Estany-Artés que és una part del recorregut Vic-Montserrat. Els pelegrins recorreran entre boscos, camps i diferents cases i ermites. En aquest tram es troba un refugi espe-
ITINERARI 2 SANTA MARIA D’OLÓ - SANT JOAN D’OLÓ - MOIÀ
cialment pensat per a pelegrins, amb uns preus molt econòmics i serveis
Recorregut: 19 Km
mínims però ideals per poder descansar i endreçar-se per poder seguir
Durada recorregut: 5h. 30m.
la ruta. Més informació en el següent blog: elgranerderoselles.blogspot.
Tipus: pista asfaltada i pista forestal. Dificultat de pas a la Riera de
com)
Malrubí. Pista forestal fins arribar a Moià. Punts d’interès: Sant Joan d’Oló, St Vicenç de Vilarassau, Molí del
Aquí us anem a ressenyar el conjunt de senders englobats com la Ronda
Perer, Circuit Verd, Castell de Clarà i nucli antic de Moià.
del Moianès. Es tracta d’un itinerari circular que uneix els seus municipis per camins senyalitzats. És indiferent que ens fixem un punt de partida en qualsevol població, ja que el recorregut serà sempre el mateix.
ITINERARI 3 MOIÀ - MONISTROL DE CALDERS - GRANERA Recorregut: 20 km
Qualsevol punt de la Ronda pot ser l’origen d’una bona excursió però no
Durada recorregut: 6h.
cal que englobi tota la ruta descrita ni que es realitzi en un sol dia.
Tipus: pista forestal, en alguns trams en mal estat. Sender des de
Podeu trobar l’itinerari que més us agradi o que més s’adapti a les vostres
Monistrol fins al dolmen.
condicions físiques. O sigui, hi ha infinitat de rutes radials i altres sortides
Punts d’interès: Roques tallades de Montbrú, Església de Santa
atractives pels voltants de cada localitat.
Magdalena, Vall de Marfà-la Tosca, La Coma, Els Gorgs Blaus, nucli de Monistrol de Calders, Dolmen de Trullars i vista panoràmica i nucli de
Aquí us ressenyem 7 itineraris en què hem dividit aquesta Ronda perquè la pugueu comprovar en el mapa adjunt.
Granera.
ITINERARI 4 MONISTROL DE CALDERS - CALDERS - MONISTROL Recorregut: 13,5 km Durada recorregut: 4 h. Tipus: carretera asfaltada, pista forestal i sender. Dificultat de pas en el Riu Calders. Punts d’interès: La Pahissa de Sant Narcís, Castell i Meandre de Calders, Poua de glaç, nucli de Calders, església de Sant Pere Màrtir, vista panoràmica, església de Mussarra i nucli de Calders.
ITINERARI 5 COLLSUSPINA - CASTELLCIR - ST. QUIRZE SAFAJA Recorregut: 16 Km Durada recorregut: 4 h. Tipus: pista forestal. Punts d’interès: Nucli antic de Collsuspina, Santa Coloma Sasserra, roure del Giol, nucli de Castellcir, Embassament de St Quirze, Bauma de l’Espluga, casc antic de Sant Quirze, hagi monumental i Font del Cingle.
Pàgina 27
CATALUNYA AVENTURA - EL MOIANÈS
UN VIATGE PEL MOIANÈS ITINERARI 6 ST. QUIRZE SAFAJA - CASTELLTERÇOL Recorregut: 9 Km Durada recorregut: 3h. Tipus: pista forestal amb algun tram de pujada forta. Punts d’interès: Vista panoràmica de Cingles de Gallifa, St Julià d’Úixols, Font del Prat de Pou, Castell de Sant Miquel i casc antic de Castellterçol.
ITINERARI 7 CASTELLTERÇOL - GRANERA Recorregut: 17 Km Durada recorregut: 5h. Tipus: pista forestal. Punts d’interès: la Creueta, Font de la Blada, Els Gorgs Blaus, La Sal de St Llogari, Castell de Granera i ermita de Santa Cecília.
VOLTA AL PUIG RODÓ. RC-63. La ruta del central. - BTT. Per als amants del BTT recomanem aquesta ruta que s’inicia i finalitza a la població de Moià. Es tracta d’una ruta de dificultat mitjana, sense grans desnivells i que transcorre per camins i pistes forestals en bon estat. A més aquesta ruta ens permet visitar diversos punts d’interès. A més, durant la ruta podem visitar molts punts d’interès per als amants de l’art romànic. Recomanem portar uns prismàtics que ens permetran observar tant paisatges, animals com unes impressionants vistes de l’entorn i del Pirineu des del punt més alt per on transcorre el recorregut que és el Puig Rodó (1.055m). Pel camí ens trobarem diversos punts d’interès que mereixen una parada en el camí i una visita. Aquí només els ressenyem: La Granoia, església romànica de Sant Pere de Ferrerons, dolmen de Puig Rodó, Puig Rodó, monestir romànic de l’Estany, El Soler de Terrades, església romànica i restes del castell de Sant Feliu de Rodors, Castell de Clarà, ermita romànica de Sant Andreu, casc antic de Moià. Dificultat: mitjana Durada: 3-4 hores. Distància: 28,10 Km Desnivell: 610m. Època recomanada: tot l’any. (més informació: www.consorcidelmoianes.cat)
Redacció: Jordi Piqué
Pàgina 28
ALTRES ESPORTS PER A PRACTICAR
REFUGI EL GRANER DE ROSELLES
Hipica: Hi ha diverses empreses que ofereixen els seus serveis com
Envoltat de camps de conreu de cereals i de boscos de pi, roure i alzines,
classes d’iniciació, sortides de 1 o 2 hores per als iniciats a més de rutes de
és un entorn ideal per a descansar, fer excursions, observar la fauna i la
2 o més dies allotjant-se en cases de turisme rural.
flora, gaudir de boniques postes de sol i sentir la vida a pagès en mig de
Vols en ultralleuger: Es pot realitzar un bateig aeri amb vols de 15 minuts
natura i tranquilitat.
o bé aprendre a pilotar a l’escola de vol. Quads i motos: Hi ha empreses de lloguer d’aquests vehicles per hores.
És un lloc d’estada ideal per a families amb nens, grups d’amics, ex-
Es poden fer bonics passejos per pistes forestals i entre frondosos boscos
cursionistes, ciclistes, amants de l’art romànic i barroc, aficionats a les
i camps de conreu.
marxes amb cavalls, boletaires, pelegrins del Camí de Sant Jaume i totes aquelles persones amants de la natura amb ganes de desconectar dels
A més l’oferta esportiva es completa amb el golf, escalada i barran-
ambients urbans.
quisme. (més informació: www.consorcidelmoianes.cat) El refugi interior consta de dos espais; una habitació comú amb 5 llits (3 individuals i 1 de doble) i una cuina-menjador on tenim una petita cuina a gas butà, una nevera, una taula amb cadires, una petita biblioteca, jocs per a nens i d’entreteniment, una llar de foc i un sofà-llit. Tot l’equipament és molt bàsic, funcional i pràctic per tal poder gaudir d’una estada tranquila sense pretencions excessives ni luxes de cap mena. Per això el preu per nit/persona es molt econòmic. Visita’ns: elgranerderoselles.blogspot.com
EL MOIANÈS CULTURAL Culturalment Moianès ofereix molts atractius diversos tant de la prehistòria, l’Edat Mitjana, l’art romànic i barroc. Els jaciments prehistòrics són abundants i de valor científic notable. El més important són les Coves del Toll, un conjunt de cavitats subterrànies obertes al turisme que compten amb magnífiques instal·lacions aptes per a grups i visites amb guia. També comptem en aquest territori amb la presència de dòlmens i tombes megalítiques molt ben conservades. Mans expertes i dures, van aprofitar les lloses i pedres calcàries per a les construccions més diverses. Amb la tècnica de pedra seca es van construir les cabanes de vinya i els pous de gel ja que aquest material era transportat i venut a Barcelona. Les rodes de molí abunden en els cursos fluvials. A l’edat mitjana es van construir moltes petites ermites d’art romànic i més tard en art barroc. El màxim exponent és el Monestir de Santa Maria de l’Estany, una joia que acull un claustre amb uns capitells de gran valor i perfectament conservats. Terra de fires i mercats, on el productor agrícola o ramader ven directament al consumidor. De fet han proliferat moltes empreses i petits comerços d’elaboració de productes ecològics. Això influeix en què l’oferta gastronòmica sigui àmplia i de gran qualitat. També s’ofereixen visites guiades a explotacions ramaderes on es produeixen productes naturals com formatges i embotits entre d’altres. Com podem veure, el Moianès és com un museu a l’aire lliure.
Pàgina 29
CATALUNYA AVENTURA - SUPERVIVÈNCIA
MANUAL DE SUPERVIVÈNCIA!!
COM TROBAR AIGUA...
Els líquids són de vital importància per a la vida, un bé preuat per sobreviure. Des de Catalunya Aventura, us explicarem de forma lleugera els passos a seguir per trobar aigua sobre el terreny, el que podem fer i el què no podem beure. És important conèixer els pros i els contres, mai sabem amb el que ens podem trobar allà fora. L’aigua sempre baixa, de manera que buscar-la a les valls sol ser el més efectiu per trobar aigua quan aquesta escasseja.
* Exemple destil.lador d’aigua salada
Buscar aigua on veiem vegetació verda. Tots els hàbitats naturals tenen plantes que creixen únicament on hi ha aigua, convé conèixer bé el lloc per on anem a moure’ns. Encara que no veiem l’aigua en el terreny, provem de fer un forat, podem trobar-la a no massa profunditat. A les zones rocoses és més complicat trobar aigua. En els terrenys calcaris, si veiem alguna cova, podem trobar aigua dins. A les costes no és difícil trobar aigua, la qual, encara que serà salada, no comportarà riscos per a la salut. Buscarem entre les dunes a veure si hi ha algun forat amb aigua. Si no el trobem, podem excavar. Si no hi ha dunes excavarem a la platja per sobre del nivell del mar. L’aigua dolça sura sobre la salada, així que probablement, podrem beure la part supercial del contigut trobat. Com ja hem comentat, no hem de beure aigua de mar perquè acabaria matant-nos. Si no trobem aigua potable a la costa podem destil·lar aigua de mar fabricant un destil·lador improvisat. Exemple: - Aboca l’aigua salada en un recipient. Ha de tenir 5cm de profunditat. - Situa un got buit a l’aigua salada enmig del recipient. El got ha de ser més baix que el recipient, però ser més alt que el nivell de profunditat de l’aigua.
Indicis en la conducta animal No totes les espècies animals són bones indicadores de la presència d’aigua. Entre els mamífers, els grans carnívors obtenen líquid de les seves preses, de manera que no necessiten beure amb tanta freqüència i regularitat. En canvi, els herbívors que mengen pastura sempre es dirigeixen a beure a la sortida i posta de sol. També les aus, beuen a l’alba i al vespre, moments en que solen dirigir-se a les seves fonts d’aigua volant en línia recta i baix. És de vital importància observar el comportament dels animals i observar el nostre voltant.
El gel i la neu Podem obtenir aigua fonent gel o neu. És millor el gel, ja que ens permet obtenir el doble d’aigua amb la meitat de la calor. Si hem de fondre neu, el millor és fondre primer una petita quantitat i anar tirant després petites quantitats de neu sobre l’aigua. Si fem molta neu junta, en ser porosa, aquesta absorbirà l’aigua i cremarem el recipient. Vigilar!
Plantes proveïdores d’aigua Quan no trobem aigua per altres mitjans, podem recórrer a l’aigua que s’emmagatzema en algunes plantes. Com a norma de seguretat bàsica, hem de rebutjar sempre totes les plantes que tinguin una sàvia blanca o
- Cobreix el recipient amb embolcall de plàstic. Ajusta les vores amb cinta i assegura’t que quedi ben segellat. - Posa una roca sobre l’embolcall de plàstic al centre del vas. Això farà que l’ embolcall baixi amb el pes. - Posa el recipient amb l’aigua salada sota el sol durant diverses hores. Assegura’t que el segellat es mantingui revisant diverses vegades al dia.
lletosa tant per beure com per menjar, ja que hi ha moltes que són molt tòxiques. A les selves, les bromèlies, que creixen sobre les branques dels arbres, acumulen una reserva d’aigua entre les seves fulles. Pot tenir restes vegetals i insectes, però és potable igual que el coco. També els cactus emmagatzemen aigua, però alguns són verinosos. Cal ser molt curós en manipular-los, perquè les seves espines, especialment les més fines, poden ser molt difícils de treure i poden produir infeccions.
- Remou l’embolcall plàstic del recipient quan vegis aigua formar-se
La millor forma d’obtenir el líquid dels cactus és seccionar-los per dalt,
en el fons del vas. Aquesta és l’aigua neta i lliure de sal per beure.
i aixafar la polpa dins de la planta per després recollir el líquid en un recipient.
Redacció: Catalunya Aventura · D. Colomer
Pàgina 30
CATALUNYA AVENTURA - EL PEDRAFORCA
Les Bruixes del PEDRAFORCA
una història de llegenda
Segurament no hi ha una muntanya amb un nom tan escaient com el Pedraforca. Però heu de saber que en aquells temps en què els moros causaven el terror als nostre avantpassats, el Pedraforca no tenia pas la forma que té ara. Una nit, la gent que vivia prop d’aquella muntanya va començar a sentir estranyes remors; tan aviat era un espaordidor espetegar de pedres, com crits que ningú podia saber si eren de persona o d’alguna mena de bèstia salvatge. Quan, passada la nit, tothom va poder sortir de les cases i amagatalls on es protegien dels moros, es van trobar amb un fet que ningú no s’hagués cregut de no haver-ho vist amb els seus ulls: dalt la muntanya, allà on mai no hi havia hagut sinó rocs i matolls, s’aixecava, amenaçadorament, un castell d’altes torres i murs poderosos. - Semblava obra del diable -deia un- Qui, sinó ell, podia aixecar aquesta fortalesa amb una sola nit? - Ara sí que estem perduts: un castell encantat! - s’exclama un altre -. Si els moros han fet tractes amb el dimoni només ens en poden venir desgràcies. I, efectivament, des de dalt d’aquell castell, que dominava les valls del voltant els sarraïns, ajudats per les mateixes forces del mal, disparaven les sagetes contra tota persona que gosés apropar-se a la muntanya. Ben aviat van veure, els cristians, que amb les seves pobres forces mai no podrien alliberar-se d’aquell perill. No era contra els sarraïns, tan sols, que lluitaven; el seu enemic eren, també, les fúries de l’ infern, i contra elles només hi valia l’ajut de Déu. Dones i vells, grans i petits, tots pregaven demanant que s’acabés aquell terror, i la nit de Sant Silvestre, que és la darrera nit de l’any, de nou se sentí retrunyir la muntanya enmig d’una tempesta de llamps i trons. L’endemà al matí, la gent d’aquells verals va descobrir, amb gran sorpresa, que el cim s’havia ensorrat i que del castell encantat només en quedava una tartera de rocs enmig de dues punxes, talment com si la muntanya s’hagués convertit en una forca de pedra, el Pedraforca. I diu la gent de Saldes i Gósol que, des de llavors, cada nit de sant Silvestre es tornen a sentir crits i esgarips a dalt de la muntanya: són les bruixes del Pedraforca, que es troben per celebrar una festa en honor del diable i recordar aquell castell encantat. Fins i tot hi ha qui diu que les ha vistes volar enfilades en escombres.
Redacció: www.altbergueda.cat
Pàgina 32
TREKKING - MACHUPICHU ( VIVÈNCIES )
Hola trekkiners, Fa quatre mesos vàrem començar a planificar les vacances d’aquest estiu, us parlo de principis de febrer 2014. La nostra intenció era anar al Perú, però últimament intentem condimentar les nostres vacances amb algun petit repte esportiu o alguna experiència divertida, llavors vàrem veure que podíem fer el Camí Inca i ens vàrem il·lusionar de valent. La sorpresa va ser que quan ja decidim les dates i anem per encarregar-lo, veiem que esta tot ple, ... tot ple!!?? Llavors pensem que si no el podem contractar per internet, ens anem a una agència, que segur que els majoristes tenen places reservades, jaja ... impossible, les agències ens confirmen el mateix ! Bé, no desesperem, mirem què fa la gent. Busquem alternatives i veiem que molts enllaços apunten a una tal ruta el Camino Inca Salkantay. Anem aprofundint i, tot i sent el doble de quilòmetres, no la descartem. El punt d’inflexió va ser quan vàrem mirar el perfil en el wikiloc.com (la nostra bíblia de muntanya) i vàrem veure que el desnivell era assumible i ens llancem. No cal dir que desprès d’una setmana de trekking, vàrem visitar tots (o pràcticament tots) els llocs importants d’aquest pintoresc país. Arriba el dia de la sortida i desprès de dos dies d’aclimatació en la bonica ciutat de Cusco (3.399 m.), comença l’aventura peruana!!! Redacció i Fotografia: Fina i Àlex
Camí Inca del Salkantay Primera jornada Ens ve a buscar una furgo d’aquestes de 12 places que semblava que l’havien de portar al desguàs, però miraculosament funcionava. Nosaltres teníem la intenció de poder dormir en el trajecte (ja que ens vàrem aixecar a les 4 de la matinada) però no va poder ser, era com anar dins una cassola. Ens porten al punt de sortida, Mollepata. Un poblet de quatre cases a 2.803 metres d’altitud. Aquí coincidim amb altra gent. Esmorzem, distribueixen els grups i fem les presentacions de rigor. Comencem a caminar. D’Europa som dos Catalans, dos Belgues i dos Alemanys. La resta Americans, tant del nord com del sud; US, Canada, Colòmbia i Uruguai. Una fauna diversa però ben avinguda. En total som 18 en el grup, 2 guies, 3 cuiners i 1 arrier (per les mules que porten les motxilles no per nosaltres, jeje!). Fa un dia fabulós, ens espera passar calor. De tant en tant anem parant i el guia ens explica algunes curiositats del lloc, com ara a plantes al·lucinògenes o ens mostra on surt la cotxinilla, que la fan servir des de l’antiguitat por obtenir el color vermell dels teixits. Anem pujant i fent paradetes de 5 o 10 minuts (amb explicació inclosa clar) fins que el grup s’estira i ja és impossible, però ens tornem a trobar en llocs estratègics, per exemple un cobert al cim d’un turó des d’on es divisa una primera aproximació del que pot ser la serralada Andina. Seguim caminant, sempre en pujada, i desprès de 5 hores, arribem al restaurant... bé, a unes carpes muntades pels mateixos guies encarregats de la contingència, al mig d’una explanada envoltada d’impressionants muntanyes. Després de dinar, ja en planer, ens queden entre 9 i 10 quilòmetres per la pista principal fins al campament de SorayPampa (3.850 m.), on farem nit. Arribem quasi bé fosc i l’única claror que es veu és la que ens arriba des de l’impressionant Salkantay, nevat fins dalt de tot i que encara està il·luminat pels darrers rajos taronges de sol. Una imatge nítida, imponent i majestuosa amb, els seus 6.250 metres d’alçada, ens desafia i alhora ens hipnotitza. - Això és el que ens espera demà. El campament és molt curiós. I fem el mateix que la mainada quan arriba a algun lloc nou i xafardeja tots els racons, doncs de la mateixa manera ens sentim d’encuriosits. Busquem on és la botiga per comprar aigua per l’endemà (per cert no era més gran que una parada de la once, però tenia de tot el que necessitaven). Busquem les latrines, que son dignes de fotografiar. Busquem les tendes, on sopar, on esmorzar, on rentar-nos.... total, mirem de situar-nos, amb una llanterna que pensàvem que no utilitzaríem però que aquella nit ens va salvar d’un munt de problemes.
A Perú, i no sé si a mes llocs per aquelles contrades, és costum de fer una happy hour, que no és més que pels anglesos l’hora del té. Aquí es tracta de fer un “mate de coca” acompanyat de crispetes (què sinó!?). El mate de coca és una infusió amb fulles de coca que utilitzen els oriünds per combatre el Soroche (mal d’alçada per nosaltres) i de les crispetes no en parlem, perquè tenen més de 3.000 varietats de blat de moro. Ben aviat, el nostre equip de cuiners en criden per sopar. No és res de l’altra món, penso que era sopa de primer i un plat de carn d’alpaca amb patates de segon. Tot amanit amb sabors d’espècies de la zona una mica fortes, però que estaven bé. Anem a dormir i enlloc de treure’ns la roba, ens hi posem una altra capa... estem a -8Cº, quasi no m’ho podia creure. Doncs bé, revestits i dins un sac de dormir de muntanya dormim el millor que podem.
Resum: Sortida: Mollepata Arribada: Campament SorayPampa Distància: 19 Kms Temps: 9 hores Desnivell: +1.047 m
Segona jornada Ens desperten al matí a 2/4 de 6 amb un got bullint de mate de coca. Diuen que perquè ens anem despertant... Hem dormit una mica malament, és el que té dormir al camp i a terra, però després de quatre estirades i recollir les nostres pertinences ens comencem a trobar millor. L’esmorzar ja estava a taula i anem arribant amb ganes de menjar de valent i carregar les piles a tope per poder afrontar de la millor manera possible el dia, que segons comenten és el mes dur del trekking. No ho havia dit, ho dic ara, però portem una motxilla amb les coses bàsiques, aigua, barretes, anti-mosquits, paravents, protector solar, gorra, ulleres, alguna peça de roba i poca cosa més. A banda, també portem una altra motxilla de com a màxim 5kg. per persona carregaven les mules. En aquesta altra portem el que era prescindible per fer la jornada d’un dia, com ara recanvis de roba i tot el que puguis necessitar a l’arribar al campament. Bé, som-hi. Aquesta segona jornada comença molt i molt dura. En unes quatre hores està previst al coll del Salkantay (4.650 m.) on ens farem les fotos de rigor. El guia ens va avisar el dia anterior de què podia ser molt dur per les persones que ja el primer dia varen patir una mica, per tant, a aquestes persones les va recomanar que lloguessin una mula. Si si ..., com ho sentiu! a prop del campament hi vivien uns camperols que els podies llogar unes mules per portar-te al cim per un mòdic preu de 100 sols (uns 25 euros), es què se les saben totes!!. Algú ho va agafar i desprès ens explicaven que quasi va ser més dur que caminar, suposo que per que el terreny era força accidentat, ple de pedres i a estones s’havia de pujar per escarpats corriols molt estrets al cantó de penya-segats.
El dia es mantenia solejat com el dia anterior i les vistes eren
Tercera jornada
espectaculars. Quan estàvem arribant, els peus començaven a pesar cada vegada més, suposo que per l’efecte de la falta d’oxigen.
El despertar amb el mate es ja un costum que tots ens agafem amb una
Qualsevol esforç s’havia de fer més a poc a poc, però vàrem tenir la sort
mica de catxondeo, però que segurament va bé.
de que cap dels que anàvem va patir res important.
Cada dia abans de la sortida, el guia ens reuneix i ens explica com anirà
En aquest punt, el nostre guia Edwin ens va reunir i va fer una petita
la jornada. El temps que farà, el desnivell que trobarem, per on
ofrena a la Pacha-Mama (la mare Terra). Es una espècie de ritual, que va
passarem, la durada aproximada, etc. No li donem massa importància
fer tothom que va voler, on se li mostra el nostre respecte i es demana
però reconec que tota aquesta informació és útil. Al final del trekking,
protecció pels essers estimats.
tots vàrem coincidir que els guies ho havien fet molt bé.
A partir d’aquest punt, pràcticament tot era baixada (i molta pedra) fins el proper campament, Chaullay (2.879 m.). La vegetació
Comencen a caminar on possiblement sigui una de les jornades més
començava a canviar, passem de veure els cims nevats i ni una sola
maques. Travessem rius, cascades, ponts artesanals, aldees, vistes
ombra enlloc a travessar boscos que quasi no entrava la llum del sol.
espectaculars i ens endinsem en la Selva Amazònica per la seva part
Arribem al campament (destrossats) i el primer que fem és anar a
Oest que pertany a Perú.
buscar una birra de litre per tots dos, ens la mereixem. Busquem la nostra tenda i ens preparem per la happy hour i el sopar.
Com a anècdota dir-vos, que els últims quilòmetres es varen fer molt
Dutxar-se val 1 sol (0,25 eur), i amb aigua calenta 4 sols (1 eur).
llargs, suposo que pel sol i la humitat,... no sé. En un revolt del camí,
Com a anècdota us diré que vàrem presenciar un allau. Tant punt
trobem una petita explanada a l’esquerra i veiem un “garito de la once”
comencem el descens, sentim un catacrack!!! que quedem tots parats.
amb un cap morenet a dins, que ven just el que necessites en aquell
En el vesant de darrera el Salkantay, veiem com es comença a
moment; aigua, acuarius, inka-cola, fruita i begudes energètiques
desplaçar una placa de neu, no massa gran, però que a mesura que
diverses.... va ser espectacular, un globus d’oxigen, suficient com per
anava baixant s’anava descomponent en una enorme polseguera
descansar deu minuts i continuar.
blanca. Al final va quedar en no res, però l’impacte va ser important. Ja arribem a destí, La Playa. És una aldea de poquets habitants, però
Resum:
amb quatre o cinc restaurants. Gens estrany si pensem que la major
Sortida: Campament SorayPampa
part dels ingressos d’aquesta gent, després de l’agricultura és el
Arribada: Chaullay
turisme. Per tant, aquí és on dinem i que després de tres dies sense
Distància: 21 Kms
connexió amb el món civilitzat, aconseguim trucar a les nostres filles.
Temps: 11 hores
Des de La Playa fins a Santa Teresa, es fa en un bus local (ja esta
Desnivell: +800 m i -1.771 m
planificat d’aquesta manera). Els arriers s’acomiaden, per que a partir d’ara ja continuem el nostre viatge sense ells ni les mules. El bus té 20 places però aconseguim entrar 30 o 35 persones amb les motxilles etc. Les tendes i estris de cuina a dalt del portaequipatges. Els guies, cuiners i algú altre que no sabem d’on va sortir també s’hi va afegir, el petit bus anava ple a vessar.
El trajecte paisatgísticament va ser espectacular fins a Santa Teresa. Anem de pressa i provoquem una polseguera fora del bus que feia que entrés pols per tots els racons i forats, i creieu-me, n’hi havia molts. Dins del bus un “tufillu a humanitat” que no val la pena comentar, la música a tope, el la pista molt estreta, ... però tot i això, anàvem contents i flipant. En fi, tot una aventura que no oblidarem, segur!. Arribem a Santa Teresa i ens espera la millor part. Descarreguem l’equipatge i, en el mateix autobús, ens anem a unes termes naturals anomenades Cocalmayo que estan situades a uns 10 minuts. L’entrada costa 2 sols (0,50 eur). Ens refresquem durant unes dues hores, fins que es fa fosc. Dins d’aquelles piscines, les muntanyes que ens envoltaven es mostraven més altes i imponents.
Tornem al campament, que aquest cop esta dins d’un càmping, i ens disposem a sopar. La sorpresa ve després, perquè els guies han preparat una gran foguera (com les que podem trobar per aquí per St. Joan) i ens han muntat una festa. Llavors i de forma espontània, comencem a voltar el foc, cantant i ballant ... tothom esta molt content. El cuiner, que també fa de DJ, ens les seves estones lliures, ens posa música a petició. Ha estat una nit màgica.
Resum: Sortida: Chaullay Arribada: Santa Teresa Distància: 17 Kms Temps: 7 hores Desnivell: -768 m
Quarta jornada Avui ens aixequen una mica mes tard. Son les vuit del matí i estem esmorzant, no m’ho puc creure! (avui s’han saltat el mate de coca). L’Edwin, el nostre guia, ens fa les explicacions matinals que ja ens te acostumats. La variant per avui depèn del que tinguis ganes de fer. Com que en aquesta zona hi ha instal·lacions per fer salts en tirolina, una primera proposta és aquesta. Son sis salts d’un 200 o 300 metres de llargada i unes alçades importants. Hi ha gent que no ho ha fet mai i te ganes de fer-ho. La segona opció és fer la mitat del trajecte (11kms) en un bus, fins a la Hidroelèctrica i des d’allà seguir la via del tren fins a Aguas Calientes, 12 kms més. El motiu és que aquests primers 11kms és camí transitat i no està asfaltat (com la majoria), i hi trobaríem molta polseguera. La tercera opció és evidentment fer tot el recorregut. La conclusió va ser que ens vàrem dividir entre la primera i la segona opció, en la tercera no hi va quedar ningú. El camí per les vies del tren és molt maco, sinó més curiós. Segueix el curs del riu Urubamba. Des d’aquestes vies, hi ha un moment que hi pots veure el MachuPichu, cosa que t’anima i ja tens ganes d’arribar-hi. Arribem a Aguas Calientes i ens distribueixen en els diferents hotels que tenim concertats cadascú. Quan entrem a la nostra habitació, ens emocionem en veure el gran i còmode llit i la fantàstica dutxa, uuhaaaa! quin relax! Per fi dormirem en un llit !!!! Al vespre, quedem amb tota la colla i anem a un restaurant a fer un sopar pràcticament de comiat, ja que l’endemà en veuríem en les explicacions que ens donaria l’Edwin i desprès cadascú anirà a la seva.
Resum: Sortida: Santa Teresa Arribada: Aguas Calientes Distància: 22 Kms Temps: 6 hores Desnivell: +229 m
Cinquena jornada En aquesta jornada, també tens opcions, concretament dues per pujar i dues per baixar, depèn de les ganes i les forces que te quedin. Pots pujar en bus i baixar a peu, que és el que nosaltres vàrem fer, o fer la combinació que vulguis. Hi ha autobús per pujar i per baixar, per tant, el dia abans has de decidir que fas perquè s’ha de tenir comprat el bitllet. A les 5:30 surt el primer i les taquilles estan tancades. Has d’estar a les 5:00 fent cua, perquè tothom vol arribar d’hora, ja que veure sortir el sol des de aquest indret, és realment una meravella, a més a més, les explicacions dels guies, estan programades perquè es facin de 8:00 a 10:00. Després ja te deixen al teu aire. Les explicació del guia referent a la història de MachuPichu no us les perdeu, son molt interessants. En quan ens quedem sols, ens anem a la Porta del Sol. Com si no haguéssim caminat prou, ens marquem una hora de pujada i una altra de baixada. Des d’allà la vista és espectacular. Desprès ens petegem tota la ciutat i ens fem un fart de fer fotos. Tot està molt net i molt ben cuidat. Actualment l’aforament esta limitat a 2.500 persones al dia. Després d’estar voltant per tot arreu unes quantes hores, decidim baixar les 1.700 escales Incas fins a Aguas Calientes. Deu ni do! Si els que varen pujar ja ens varen dir que pujar costava molt, això de baixar no costa menys. Tardem com 45/50 minuts per baixar, que quasi ens dona alguna cosa. Però al final exhaustes, arribem. Després, quan estàs ben assegut en la plaça del poble gaudint d’una bona i fresca cervesa, t’encordes d’aquells mal tràngols ja passats, i en la teva cara sorgeix un mig i incontrolat somriure que et fa rememorar els bons moments.
Resum: Sortida: Aguas Calientes Visita: MachuPichu Arribada : Aguas Calientes Desnivell: +500 m i -500 m
Per acabar dir-vos que és una sortida espectacular assumible pràcticament per tothom. No es necessari tenir molta preparació física (però t’ha d’agradar caminar) i pels amants de la natura, la muntanya i del muntanyisme no decebrà en absolut. Totalment recomanable, nosaltres hem gaudit moltíssim. Salut! i bon camí. Àlex i Fina
per la bellesa que l’envolta, més intensament sent. [Maurice Herzog]
Redacció i Fotografia: Fina i Àlex
TREKKING - MACHUPICHU
No és més qui més alt arriba, sinó aquell que influenciat
CATALUNYA AVENTURA - LES FESTES DEL TURA D’OLOT Les Festes del Tura de la ciutat d’Olot estan considerades unes de les
La data per la Cursa Popular d’Orientació “ORIENTURA VI” de les FESTES
festes majors més importants de les comarques gironines i per extensió
DEL TURA 2014 serà el dissabte 06/09/14 .
de tot Catalunya. Quan s’inicien les festes, Olot canvia de color i la gent,
La sortida i arribada es donaran a les FONTS de Sant ROC.
olotins, olotines i gent de tot arreu que, any rere any, i cada vegada amb
Les inscripcions prèvies cau.olot@gmail.com www.elsarro.cat
major nombre, fa les Festes del Tura una mica més grosses, una mica més importants, en definitiva, més de tots i totes. Entre el 5 i el 9 de setembre a Olot podeu trobar activitats com: concerts, cercaviles, gegants, correfocs, concurs de pesca, cursa ciclista, campionat de patinatge, estirades de corda, llançaments de pinyol d’oliva, balls de l’hora, turinades, marranades, karaokes, concerts de tot tipus, àpats de tota mena i enguany, i la sisèna EDICIÓ DE LA ORIENTURA! Hi ha tres característiques que defineixen les nostres festes: són gratuïtes, populars i al carrer. La ORIENTURA es una cursa d’orientació urbana, popular i amb esperit festiu, pensada per fer-la amb família, amb la colla, o bé amb la voluntat de superar la marca individual de l’edició anterior. Amb un mapa de la ciutat d’Olot i els seus entorns, caldrà seguir unes fites que dibuixen un dels quatre circuits de dificultat diversa. Enguany s’incorpora un circuit nou dissenyat especialment per els més petits de la casa, perquè el puguin fer sols o acompanyats d’amics i/o familiars.
CATALUNYA AVENTURA - L’ENTREVISTA
Des de ben petita la muntanya i l’esport han estat la seva passió. Va néixer a Manresa, i va començar a fer els seus pinets a Montserrat, tot escalant amb els seus pares, que són els que van inculcarli l’amor per la muntanya. Actualment viu a Berga, on és bombera de professió, ofici que compagina amb el seu apretat calendari esportiu, les conferències que fa arreu del país i la gran aventura de ser mare. Té un palmarès que arriba a espantar, i es que ha arribat a l’esglaó més alt a nivell mundial: Campiona del món d’Ultra Running, cosa encara més sorprenent si tenim en compte que fa anys i degut a la lesió que va tenir, els metges li van dir que no tornaria a córrer. Una lluitadora i esportista exemplar que millora i es supera dia a dia, i que és la cara catalana femenina dels esports de muntanya arreu del món. Val la pena conèixer més i millor la Núria, així que us deixem amb l’entrevista…
Redacció i Entrevista de Catalunya Aventura: Enric Rubio / Fotografia: Jordi Saragossa · Guillem Casanova · Carlos Díaz
Pàgina 42
Abans de res Núria, felicitats pel teu resultat a la Buff Epic Trail. Explican’s, com ho has viscut i què ha significat per a tu? Algun moment que recordis especialment? Per mi córrer a la Vall de Boí i en un indret tan extraordinari com Aigüestortes ha sigut una gran experiència. És una cursa de les de veritat, salvatge, alpina i d’una gran duresa. Recordo especialment les dues tempestes que em van caure a sobre, i sentir la força de la natura d’aquella manera va ser fascinant. També recordo amb especial il.lusió el caliu de la gent de la vall, i sobretot l’arribada, que va ser molt emocionant. Has dut a terme algun entrenament especial les últimes setmanes, o el típic de la temporada? He competit en més curses de lo habitual, com a la 4Trails d’Alemania i l’Ultra del Catllaràs de la Pobla de Lillet, on l’exigència física i mental és superior a la dels entrenaments.
CATALUNYA AVENTURA - L’ENTREVISTA Sabem que tens molt en compte la teva alimentació, quin paper creus que juga en els teus resultats? Quin és el tipus de dieta que segueixes? N’has provat de diferents?
Hi ha una cosa que ens intriga, com pots compaginar la teva carrera esportiva, el teu ofici de bombera, les conferències i ser mare? D’on treus les forces?
Tenim la sort de gaudir de la dieta mediterrània, rica en fruites, verdures, l’oli d’oliva i el pa amb tomàquet, entre d’altres. Menjo de tot, no sóc vegetariana, i penso que del que es tracta és de no obsessionar-se i de tenir sentit comú.
Desde el mes d’abril que estic en excedència voluntària per a poder afrontar totes les competicions, sinó no hi hauria manera de compaginar-ho, i el fet de ser mare és un plus que juga a favor meu, ara els nens ja tenen tres anys i mig i tot és més fàcil, això si, sense l’ajuda de la gent que m’envolta no seria possible. Les conferències són puntuals, m’apassiona compartir totes aquestes emocions i experiències. I les forces les trec de la passió que tinc per l’esport, la muntanya i viure la vida al màxim a cada segon.
La teva carrera esportiva està plena de victòries i fites aconseguides, hi ha alguna que personal i emocionalment destaqui per damunt les altres? Totes tenen alguna coseta d’especial, però sens cap mena de dubte, em quedo amb la primera victòria a Cavalls del Vent l’octubre de 2011. Em va engrescar un amic de la feina a última hora, no sabia si seria capaç de poder recórrer una distància com aquella 83k, i per sorpresa meva no tan sols la vaig acabar, sinó que vaig guanyar aquella meva primera ultratrail i a més a més vaig fer el récord femení de la prova. A partir d’aquell dia se’m va obrir un nou món. Al llarg de la teva carrera, no tot han estat flors i violes, i has hagut d’afrontar obstacles molt durs, concretament la teva lesió. Que va significar en aquell temps? Com ho portes avui en dia? Va ser un cop molt dur, ja que uns mesos abans havia corregut la meva primera marató de muntanya (Marató de l’Aneto) i la selecció catalana es va fixar en mi, encara que només tingués 21 anys. Tot es va trencar a causa d’una greu caiguda escalant a Montserrat, i vaig haver de deixar de córrer durant una pila d’anys. Què significa per tu la Cavalls del Vent? Sempre que t’hi hem vist, es nota que no n’és una més, sinó al contrari, és com si fos “la teva” cursa. Cavalls del Vent és la cursa del meu cor, la que em va obrir les portes en aquest món i on a més a més el 2012 vaig encarrilar la dura lluita per aconseguir la primera copa del món de l’especialitat. Jugo a casa, amb un ambient espectacular i amb la meva gent, la que estimo. És sens dubte molt especial!
Redacció i Entrevista de Catalunya Aventura: Enric Rubio / Fotografia: Jordi Saragossa · Guillem Casanova · Carlos Díaz
Pàgina 44
CATALUNYA AVENTURA - L’ENTREVISTA
Els teus fills comparteixen la teva passió per la muntanya i l’esport? Ara per ara són massa xics encara, però de moment ja han viscut alguna arribada en curses com Cavalls del Vent i la Ultra de la Cerdanya. Sempre que podem anem a caminar, a descobrir nous indrets i per part meva intentaré transmetre’ls tot l’amor i el respecte per la muntanya. Com en són d’importants els espònsors i patrocinadors en un món com el de les curses de muntanya? És possible competir al més alt nivell sense ells? Els espònsors són una part fonamental si vols estar competint al màxim nivell, ja que per poder seguir una competició a nivell mundial, és necessari viatjar, i això significa afrontar unes despeses importants. D’altra banda, saber que tens un bon equip a darrere que confia amb tu i t’ajuda en tot moment, reconforta molt.
Havent obtingut durant aquest any aquests fantàstics resultats, quina fita tens pendent, o quina és la pròxima que tens ara com a objectiu? L’objectiu inmediat és la Ultra Trail del Montblanc (Chamonix, 168K), és una cursa que em causa molt de respecte i admiració a la vegada, és una distància molt llarga i amb una duresa excepcional que la caracteritza com una de les ultratrails punteres a nivell mundial. I ja per acabar, com et veus d’aquí uns anys? Quin camí t’agradaria seguir? Em veig gaudint de la muntanya, sobretot escalant clàssiques en roca, i fent travesses d’esquí de muntanya. També tinc algún projecte pendent a l’Himàlaia, però ja es veurà. I sobretot, em veig compartint totes aquestes experiències amb els meus dos fills, l’Arç i el Roc, i també amb els amics que he anat fent pel camí.
Els esports de muntanya que practiques són molts. Si n’haguessis d’elegir un altre per competir quin seria? I amb quin t’ho passes millor? M’encanta l’escalada i l’alpinisme, però penso que són dos esports que m’agrada gaudir sense la presió d’una competició. Són dos esports que m’apassionen, i sempre que puc i la temporada m’ho permet, m’escapo per acariciar alguna roca o fer algun cim nevat. L’esquí de muntanya també és la meva altre gran passió. Redacció i Entrevista de Catalunya Aventura: Enric Rubio / Fotografia: Jordi Saragossa · Guillem Casanova · Carlos Díaz
Pàgina 46
CATALUNYA AVENTURA - LA MUNTANYA, UN ESPECTACLE NATURAL
El Forau d’ Aigualluts i els Uelhs deth Joèu
Redactor: Antoni Argemí
Molts cops la muntanya ens reserva sorpreses espectaculars que, no
Els practicants del muntanyisme en sortim reforçats d’aquestes tendèn-
perquè siguin més accessibles les unes que les altres, deixen de ser au-
cies perquè, gràcies a elles, coneixem més rutes i camins, se n’obren de
tèntiques joies de la natura.
nous, es perfecciona tot el material esportiu tecnificant-se i alleugerintse cada cop més, i ens sentim esperonats a millorar el nostre propi rendi-
La consecució de fites esportives emblemàtiques, bé per la seva alçada i
ment.
dificultat d’ascensió, bé pel grau de tecnificació que requereixen o bé per l’objectiu de superació del temps d’esportistes anteriors, ens té absorbi-
Però al costat de tot això, darrera l’aparent grisor de les coses més sen-
da l’atenció d’uns anys cap aquí. La moderna mentalitat del guanyador,
zilles, s’obre amb profunditat una lluminosa varietat d’experiències que
que a tots ens frega d’una manera o altra, ens porta a admirar i, fins i
ens ofereix la muntanya i l’entorn natural en general. Sense la força que
tot, a implicar-nos emocionalment, amb aquests atrevits i atrevides que
la publicitat regala als grans reptes, trobarem abundant documentació
a peu, a pedal, ò sobre esquí , desenvolupen gestes admirables. Avui dia
i llibres, que tracten amb detall i riquesa gràfica els nombrosos racons
ser el primer, el més ràpid ò el més agosarat (tot ben esponsoritzat, és
de gran bellesa que ens ofereix la geografia catalana. Uns indrets pot
clar) té premi i omple portades.
ser que requereixin l’esforç d’una travessa per arribar-hi i d’altres són ac-
Podem gaudir de la variada agenda internacional de competicions de
cessibles amb gran facilitat. Però segur que tots, quan els hàgim assolit,
tota mena sense moure’ns de casa i seguir els reportatges sobre aquests
compleixen de sobres les expectatives de l’esforç realitzat . Els sentits
herois i heroïnes moderns, admirant les seves victòries.
agraeixen aquestes flors que ens ofereix l’espai obert.
Redactor: Antoni Argemí Pàgina 48
Dos d’ells, que formen un binomi d’origen càrstic són un exemple de les manifestacions que regala la natura per ser admirada. El primer, a la part baixa de la vessant nord del Pic de l’Aneto, a 2090 m. d’alçada, un immens sorral de 70 m. de diàmetre, vorejat per altes parets de roca que recorden un cràter (40 m. d’altura), recull tot l’any les aigües que, caient en cascada, baixen per aquella franja de l’immens massís i les fa desaparèixer engolides màgicament. Milions de litres d’aigua procedents de les glaceres de Tempestades, Barrancs i Aneto que en totes les èpoques de l’any, especialment en temps de desglaç, pateixen la mateixa sort. Se’n diu el Forau d’Aigualluts. És un espectacle per gaudir-ne llarga estona, veure com es fon aquell immens cabdal d’aigua, que no para de rajar i que no massa temps endarrere tenia un destí desconegut. L’accés venint per Benàs (Benasque) és molt senzill, ja que s’hi arriba amb cotxe per pista, fins la base d’aparcament pels excursionistes que pugen a l’Aneto i pernocten al refugi de La Renclusa. De l’aparcament una excursió de mitja hora a peu ens porta fins el Forau. Si el que estem és fent travessa cap a La Val d’Aran o venint-ne, el nostre itinerari passa pel Port de la Picada i el Coth de l’Infern, baixant (o pujant) des de l’Artiga de Lin pel barranc de Pomero. Alternativament, encara que menys freqüentat, el pas a L’Artiga de Lin es pot fer pel Coth deth Hòro. Aquestes són rutes de vàries hores, per excursionistes resistents. L’altre part del binomi, el sortidor d’aigua que torna a aflorar a la superfície després de viatjar 5 km a fosques per les entranyes del massís, ens meravella de nou els sentits. Són els Uelhs deth Joèu , naixement del riu d’aquest nom. Està situat a 1390 m. d’alçada, pocs metres més avall del pla de l’Artiga de Lin. S’hi pot arribar ò bé des del mateix pla de l’Artiga, ò bé baixant per la carretera que ens tornarà a plena Val d’Aran, on un caminet que surt del voral després d’un petit recorregut en cotxe, ens durà a peu al naixement d’aigües en 20 minuts. Un cop hi som cal destacar que el brollador que dóna sortida a aquest cabdal immens no és gens
Com a cloenda de l’article es poden llistar alguns espais naturals de
violent, com seria d’esperar (qui hagi presenciat el sortidor de les Fonts
notable bellesa que es reparteixen per tot el territori.
del Llobregat s’ho podria pensar). L’aigua, com continguda per darrera de
Segur que no hi són tots, però donen idees pels amants dels paisatges
la tartera que la rep per sota, et permet a la part alta de la deu saltar en-
singulars:
tre les pedres sense ni esquitxar-te, mentre uns metres més avall ja s’ha anat convertint en un torrent impetuós que arrossegaria un camió; però
Els gorgs del riu La Muga (St. Llorenç de La Muga i Albanyà). Riera
només creix pel volum d’aigua i l’extensió que aplega entre les pedres, no
de Merlés (Sta. Maria de Merlés). Les Fonts del Llobregat (Castel-
pas per la força de sortida. Veure-ho és presenciar tot un fenomen. Poc
lar de n’Hug). Prat de Cadí (Montellà i Martinet). Estany de Malniu
més avall és ja un autèntic riu torrentós. És curiós destacar que, mentre
(Meranges).Vall de la Llosa (Lles de Cerdanya). Cova de la Font Major
el Forau pertany a la vessant mediterrània del Pirineu, els Uelhs formen
(L’Espluga de Francolí). St. Aniol d’Aguja/ Salt de la Núvia (St. Aniol
part de la vessant atlàntica.
d’Aguja). La Foradada del Montsià (Amposta). Salt de Sallent (Rupit). Singles de Tavertet (Tavertet). Congost de Montrebei (St. Esteve de
No vull passar per alt la grandiositat que imposa l’amfiteatre natural
La Sarga). Congost de Terradets (Castell de Mur). Pla de Boavi (Tavas-
dels plans de l’Artiga de Lin. Pocs espais a Catalunya et fan sentir tant
can). Congost de Collegats (Baix Pallars i La Pobla de Segur). Coma
petit davant d’aquells malls alts i immensos que retallen i limiten els dos
de l’Embut (Queralbs). Mare de Déu del Far (Susqueda). Gorges de
plans bessons que conformen L’Artiga. Això sol ja mereix un dia sencer
Carançà (Toès). Circ de Colomers-circuit pels estanys (Naut Aran).
d’estada sense caminar, si no es vol; només gaudint del paisatge.
Espadats del Pantà de Canelles (Vilacamp i Llitera).
Pàgina 49
CATALUNYA AVENTURA - EL FONS MARÍ
EL PEIX LLUNA
Redaccció i Fotografia: Gemma Gonzàlez i Potrony Biòloga Marina i Guia Oficial del Parc Natural de Cap de Creus. Diuen que a la Costa Brava i especialment a Cap de Creus la mar mediterrània acull diversitat de fauna submarina, i és clar, per poder-la observar cal submergir-se i mullar-se! Si bé és cert, no ho és menys que hi ha algunes excepcions, els dofins i les balenes son els més coneguts ambaixadors del mar ja que poden ésser albirats des d’un vaixell sense fer immersió. Però malauradament no son pas tan freqüents aquests albiraments i en canvi sí que ho son els d’un altre vertebrat marí també pelàgic, el peix lluna. Aquest peix també anomenat mola (el seu nom científic és Mola mola) i bot pel seu comportament de fer 2 ò 3 salts seguits en superfície té unes dimensions que com a màxim poden ser de 3 metres tot i que la mitjana de les meves observacions a la Costa Brava Nord no superen els 2 metres. La forma arrodonida del seu cos i les taques li confereixen el seu nom més comú tot i que en anglès se’l coneix per “sunfish”, en referència al costum que té aquesta espècie de prendre el sol a la superfície de l’aigua. Aquest comportament podria ser un mètode de “recàrrega tèrmica” després d’immersions en aigües més profundes i fredes. En moltes ocasions se’l pot observar a la superfície del mar acompanyat de gavians els quals aprofiten el temps per picotejar la seva pell quan és plena de paràsits. L’alimentació d’aquests peixos son principalment les meduses, així doncs cal preocupar-nos de la seva preservació.
CATALUNYA AVENTURA - Viatges · Quim Carreras
Sant Blas, t a g a m a s í d a r a p l e Redacció i fotografia: Quim Carreras
Tres mesos després de salpar de l’Estartit, a la Costa Brava, l’expedició
una ruta complicada, que és preferible fer amb un nadiu, que conegui bé
KT3D arriba a Sant Blas. Han recorregut un llarg camí baixant pel Medi-
el lloc i la ruta.
terrani, creuant l’Atlàntic i navegant pel mític Carib. No obstant això, no són conscients de la grata sorpresa que els espera a les portes del Canal
Tota la comarca, tant en terra com en la part de l’arxipèlag està governa-
de Panamà, un arxipèlag compost per 365 illes, que es convertirà en el
da pels propis indígenes Kunas, i això suposarà que haguem de pagar un
seu paradís amagat.
seguit de taxes, que serviran per al manteniment de la zona, l’educació dels seus nens i la conservació de les seves tradicions.
Part de la tripulació arriba provinent d’Espanya, i això obliga a pernoctar
Després de dues hores, arribem a l’embarcador d’un riu, on uns piragües
una nit a Panamà City, la qual cosa els permet visitar una mica la ciutat,
ens portaran a mar obert i ens desembarcaran al “Bora Bora”, que serà
descansar del viatge i preparar les compres, ja que a les illes no hi ha
la nostra casa flotant.
possibilitat de comprar res. Abans de navegar lliures, i investigar el que ens espera, encara hem de Però abans d’arribar al vaixell, que espera fondejat a Carti, cal travessar
passar per l’illa de El Porvenir, per passar un control duaner i policial.
les muntanyes de la comarca Kuna Yala, amb forts pendents, vegetació
A partir d’aquí comença el paradís. L’aigua tèrbola de la desembocadura
salvatge i boniques vistes del mar Carib. Aquest trajecte s’acostuma a fer
del riu dóna pas a les cristal·lines aigües de les 365 illes, 35 de les quals
en un 4x4, i encara que avui dia la carretera està asfaltada, segueix sent
estan habitades.
Pàgina 52
Redacció i fotografia: Quim Carreras Pàgina 53
CATALUNYA AVENTURA - Viatges · Quim Carreras Una avaria en el motor auxiliar del “dingui” ens obliga a baixar a terra
unes quantes llagostes i acordem que ens les cuinin al seu poblat la
remant, però l’esforç val la pena, ja que descobrim com viuen els nadius
mateixa tarda. Passem una agradable vetllada amb ells i els mostrem
en els seus petits poblats.
a l’ordinador un vídeo que hem gravat d’ells mentre pescaven a pulmó a
Tot i tenir el seu propi idioma, pràcticament tots comprenen l’espanyol,
profunditats que oscil·laven entre els 18 i els 25 metres.
i això ens permet agradables xerrades amb els Habitants de les illes. Els més petits de la tribu, estàn de vacances de l’escola, i això els permet
Anem canviant d’illa i anem coneixent gent nova. Per sort les illes estan
gaudir com nosaltres de les illes. A la seva curta edat ja ens demostren
a sotavent d’una barrera de corall que ens permet fondejar en aigües
el seu control amb les canoes i la seva perícia en la pesca, ja que a escas-
tranquil·les, tot i que el vent és bastant fort. Les illes pràcticamente no
sos metres de la platja pesquen petites llagostes que ens regalen amb
sobresurten més d’un o dos metres sobre el nivell del mar, i l’única pro-
un somriure.
tecció contra el vent són les palmeres.
Les cabanes on s’allotgen estan fetes de canya i el sostre el tapen amb fulles de palmera. Dormen penjats d’hamaques i la poca electricitat que
Anem descobrint gratament, que malgrat els canvis que hi ha al món, els
consumeixen l’aconsegueixen gràcies a plaques solars. L’aigua dolça
Kuna mantenen gairebé intacta la seva cultura i tradicions.
l’extreuen de pous naturals, i això els permet fer la mínima higiene per-
Les dones es pinten de vermell les seves galtes i moltes porten una
sonal, encara que no aconsegueixen evitar algunes malalties a la pell,
argolla al nas. Es cobreixen les extremitats amb cridaneres polseres
sobretot en els nens més petits.
i turmelleres, i vesteixen un vestit tradicional anomenat “mola”, que és una peça de roba ajustada al cos com si fos un corsé, amb dissenys
Tenim la sort que els pescadors del poblat accepten que els acompa-
basats en plantes i animals del seu entorn.
nyem en la seva pròxima sortida de pesca. Mentre ells realitzen la seva tasca de pescar llagostes a profunditats de 20 metres, a pulmó lliure,
Ens agradaria quedar-nos molt temps aquí, però els dies s’acaben.
nosaltres els acompanyarem amb ampolles de busseig.
El vaixell ha de continuar el seu camí i bastants tripulants han de tornar a Espanya. Decidim navegar cap a Colón per comprovar què se sent nave-
L’experiència és espectacular, doncs demostren la seva gran potència
gant darrere dels esculls que ens protegeixen, i partim a última hora de la
física, baixant sense parar i pescant llagostes i peixos amb uns estris molt
tarda per navegar de nit i recalar a Marina Shelter al dia següent.
rudimentaris. És el trist moment dels comiats on uns tornaran cap a Espanya, El dia en companyia dels pescadors encara ens deixa més sorpreses,
deixant lloc a altres que arribaran per creuar el Canal de Panamà i
doncs, una manada de dofins se’ns acosta i podem nedar al seu costat.
dirigir-se cap a les illes del Pacífic ...
També veurem una tortuga a més de les llagostes i peixos de mil colors. Quan finalitza la pesca, els nadius es dirigeixen als vaixells dels visitants per vendre les seves captures. Nosaltres per la nostra part els comprem
Redacció i fotografia: Quim Carreras Pàgina 54
CATALUNYA AVENTURA - Submarinisme - Immersió
Immersió nocturna, què cal portar? Redacció: Hannah Martinell
La immersió nocturna és una cosa que a tots ens crida l’atenció, però per fer-ho de forma segura i responsable s’ha de respectar una sèrie de normes i recomanacions: El més imprescindible que cal portar són 2 focos, un de principal i l’altre secundari o de seguretat. Un cop resolt el tema dels focos, hem de pensar també en portar 1 punt de llum de senyalització (normalment química), per tal de localitzar-nos a sota de l’aigua, inclús es pot assignar un color per a cada persona i així, facilitar la tasca d’identificació. També, és molt recomanable posar un altre punt de llum en el fondeig, cal que sigui de diferent color que els altres, per tal de saber amb certesa que es tracta del fondeig i no d’un bussejador. És important que tots els bussejadors sàpiguen sobretot el color d’aquest últim punt de llum. En les nocturnes s’ha d’augmentar la precaució i reduïr al màxim els possibles contratemps que puguin sorgir. Això ho fem adaptant 2 mesures extres de seguretat, la primera, reduïm el temps de fons a com a màxim 30 minuts, i la segona i última, descendim com a màxim a 18m de profunditat. Ara ja sabem què hem de portar i què hem de fer, doncs ara toca descubrir que se sent!
Redacció: Hannah Martinell
CATALUNYA AVENTURA - Ruta / Senderisme
El Camí dels Enginyers i les Gorgues del Freser
Època: Estiu, primavera i tardor Distància: 29 km Dificultat: Mitja-Alta
Tenim al davant una de les excursions més llargues de la Vall de Núria i
La ruta va entrant i sortint de la muntanya tot resseguint-ne el contorn.
també una de les preferides per a molts dels que sovint visiten aquesta
No salva excessius desnivells, però si que va dibuixant un constant puja
contrada. És una ruta circular que comença i acaba a Queralbs, i que
i baixa cap a la part del final del recorregut. L’única complicació que hi
podem separar en tres parts, les quals ja de per si són tres excursions
trobarem, són dos graons de ferro per poder superar una gran roca i una
força típiques de la zona: la primera, la pujada pel Camí Vell de Núria, va
cadena que ens servirà de passamà en un tram força dret i escarpat. Tot
des de Queralbs fins al Santuari, ubicat al vell mig de la vall. La segona, el
i així, només cal que tinguem un mínim d’experiència en muntanya per a
Camí dels Enginyers, famós per les seves vistes i el seu camí aeri.
que aquests obstacles no esdevinguin cap mal de cap.
I per últim, però no menys espectacular, les Gorgues del Freser, que ens portarà fins a la Central de Daió, al costat de Queralbs.
A mesura que ens anem apropant al refugi de Coma de Vaca, intuïm una gran esplanada oberta entre la falda del Torreneules i el Balandrau; la Coma de Vaca. Un riu hi creua pel bell mig i hi passa quasi a tocar del refugi en la part més estreta, on les dues muntanyes arriben quasi bé a tocar-se. És un bon lloc per a recuperar forces i fer un mos. La part més llarga i feixuga de l’excursió ja està feta, només ens quedarà anar restant metres, ja que no ens queda cap més pujada per endevant.
Començarem a caminar a Queralbs, en direcció al Santuari de Núria. Els primers metres seran costeruts i ens dirigiran entre murs de pedra i les últimes cases soltes del poble. Anirem fent via tot zigzaguejant per tarteres i algun bosquet de pins negres, fins que arribarem al Pont de Cremal. En aquest punt és on canviarem de vessant i començarem a pujar amb ganes fins al Salt del Sastre, des d’on veurem una de les millors estampes que podrem contemplar durant aquest primer tram. A partir d’aquí, el camí es torna planer i no tornarà a fer cap fort pendent fins que no estiguem a tocar de la Creu d’en Riba, indret privilegiat des d’on ja podrem admirar la coneguda i bonica imatge del Santuari de la Mare de Déu de Núria. Ens dirigim a l’ermita de Sant Gil i al Santuari, els quals val la pena visitar. Des d’allà, emprenem la pujada pel Camí de les Creus, que ens durà al punt des d’on accedirem a l’inici del Camí dels Enginyers. Comencem amb una lleu baixada just per sota l’Alberg Pic de l’Àliga, el qual perdrem de vista ràpidament. Durant aquesta estona ens estem dirigint cap al sud, i no serà fins després d’un mirador natural d’es d’on es veu mig país, que el camí tombarà bruscament cap a l’est, i ens ensenyarà el característic camí, el qual s’obre pas paral·lel a les corves de nivell, per uns vertiginosos prats de muntanya. La inclinació queda patent només mirar la Cabana de Pedrisses, que es troba just en aquest punt: amb uns escaigs tres metres de profunditat la part del darrere queda totalment inserida dins el terreny.
Redacció: Catalunya Aventura · Enric Rubio
Pàgina 58
El camí de baixada, comença en el sentit oposat cap a on hem d’anar, ja que ha de superar un escarpat de roca que penja damunt del riu. Així doncs, ens dirigim durant cinc minuts en direcció el Balandrau tot vorejant el torrent que baixa per aquest costat i, un cop fet, ja tornem a virar cap al sud-oest. Ens acomiadem del refugi, que ara tenim just a sota, i comencem a desfilar per un camí rocós i ràpid, des d’on veiem per l’altre vessant el camí per on veníem fa una estona. Sense que ens n’adonem haurem baixat un bon tros i després d’uns zigzags i una pineda, creuarem el riu per una precària passarel·la metàl·lica, per continuar amb l’excursió per una zona més obaga, humida i plena de vegetació. Anirem baixant per les Gorgues del Freser i el corriol per on anem donarà pas a un camí més ample i fresat. Després d’una estona per aquest
últim, i havent creuat un parell de torrents, arribarem a la cen-
tral de Daió, on ja agafarem la carretera de muntanya que ens portarà de nou fins a Queralbs. És important portar força aigua, i evitar les èpoques on encara i hagin importants acumulacions de neu. Tret d’això, és una excursió en que cap persona que estigui acostumada a caminar per muntanya trobarà cap dificultat.
CATALUNYA AVENTURA - El món de l’hípica
El Cavall
Seguim endavant amb la idea d’explicar com es mou un cavall en llibertat.
Com podeu apreciar en la fotografia de l’esquelet, la caixa toràcica del
En l’article del mes passat vaig posar el focus en com respon el cavall se-
cavall esta recolzada damunt de les extremitats anteriors. Com que
gons les necessitats que té (qui es?). En l’article d’aquest mes intentaré
aquesta part del cavall és molt pesada, és la part més pesada del tronc,
explicar com es veu condicionat el moviment tenint en compte la seva
això fa que la zona de la creu tendeixi a deprimir-se i el cap i el coll tendeixi
conformació (com esta fet?).
a elevar-se.
Bàsicament el cos d’un cavall està format per una estructura òssia (esquelet) que dona consistència i aquesta estructura està envoltada de músculs que li permeten generar moviment.
Haver de moure’s amb el centre de gravetat a les espatlles fa que el cavall en llibertat es mogui amb la línia superior del seu cos en forma de vall. Per això quan nosaltres pugem damunt del cavall, com que ens situem just per darrera de la zona de la creu el que fem es ajudar a deprimir-la encara més, no a deprimir-la. Portar el pes damunt de les extremitats anteriors no suposa cap impediment per que el cavall sobrevisqui als atacs dels depredadors, però si que dificulta que el cavall pugui fer les feines que nosaltres els hi encomanem. Un bon entrenador ha de ser capaç d’ensenyar al cavall a desplaçar el seu centre de gravetat de les extremitats anteriors a les posteriors, elevant la part de la creu desplaçant així l’excés de pes situat a la part davantera. D’aquesta manera la línia superior en comptes d’estar deprimida com una vall passarà a estar arrodonida. Aquesta translació del pes alleugerirà la zona davantera del cavall. Adoptar aquesta posició per part del cavall resulta extremadament complicat ja que es totalment contra natura, però només d’aquesta manera el cavall podrà fer la feina que li encomanem les persones sense patiment.
Redactor: Lluis Puig
Pàgina 60
CATALUNYA AVENTURA - La Conca del riu CONGO
LA CONCA DEL RIU
CONGO
SENDERISME PER INDRETS INÈDITS DE L’ÀFRICA CENTRAL
Quan parlem de senderisme a l´Àfrica a la majoria de nosaltres ens ve en ment el Kilimanjaro, per ser la muntanya més alta del continent, després el mont Kenya, el massís del Rwenzori i fins i tot el del Simien a Etiopía, per tractar-se de les serralades mes altes i visitades , amb cotes per sobre o properes als 5.000 metres. En aquest reportatge volen enseyar-vos que existeixen molts altres indrets atractius i apasionants per praticar el senderisme i l´ecoturisme. Per aquest motiu volem donar a conèixer la modalitat de “trekking” per la selva tropical de la Conca del Congo, que representa més del 70 % de la selva húmida africana.
Redacció: Josep Maria Escofet i Jové Fotografia: Toni Espadas i Josep Maria Escofet i Jové
Pàgina 62
Al continent africà hi trobem els boscos més extensos del planeta després de l´Amazonia. Aquest medi natural grandiós i fràgil a la vegada, no està exent de perills de degradació. La tala forestal desmesurada per l´obtenció de carbó vegetal, la sobreexplotació dels seus recursos naturals, tals com l´extracció del coltan, diamants i altres minerals del seu ric subsòl a càrrec de les grans empreses multinacionals, la majoria de elles sense gaires escrúpols, així com encara alguns conflictes bèlics locals i el furtivisme incontrolat, fan que els seus boscos tropicals estiguin amenaçats i en greu perill de desaparèixer en poques décades. En aquest article mostrem alguns indrets encara recomenables per visitar, sense massa ensurts, i us convidem a anar-hi des de la perspectiva d´un turisme respectuós amb el medi ambient i els recursos humans. Malgrat aquestes dificultats reals, cal dir que també apareixen alguns indicis de solucionar i combatre aquesta problemàtica . Alguns estats africans, amb col.laboració amb organismes proteccionistes occidentals, estant treballant en reformes i equipaments per donar a conèixer les zones protegides de l´Àfrica Central per tal de salvar els seus ecosistemes naturals en benefici de les poblacions locals, i fins i tot poder ajudar a ralentiçar el canvi climàtic. La conca del riu Congo la composan un total de sis estats, el més extens és la República Democrática del Congo ( ex Congo Belga i posteriorment anomenat Zaire), la República del Congo, la República Centreafricana, Camerún, Gabón i la Guinea Ecuatorial, que va ser colonia de l´estat espanyol fins el 1968, any de proclamar la seva independéncia. El riu Congo, amb una longitud estimada de 4.380 kms., és el segon riu més llarg d´ Àfrica després del riu Nil, així com el més cabdalós del continent. Inicialment les seves nombrosses fonts brollen de la regió del Grans Llacs. A la Gran Vall del Rift hi a de les serralades del Rwenzori, dels Monts Mitumba i dels Virunga, conegudes les primeres miticament com les Muntanyes de la Lluna, tal com les va denominar Ptolomeo (astrònom i geògraf egipci natural d´Alexandria, any 100/170 d.c ). La conca del riu Congo compren una superfície de uns 3.700.000 km2. El seu gran cabdal, de més de 41.000 m3/s, fa que sigui el segon del món desprès del riu Amazonas. Degut a la quantitat d´ afluents que depositan les seves aïgues al gran riu Congo. Durant el seu recorregut atravessa en dues ocasions l´equador i permet la navegació en grans parts del seu recorregut. Dins d´aquest grandiós territori amb una massa forestal de més de 1,800.000 km2, amb franca regressió, hi trobarem moltes zones protegides sota la normativa i legislació de Parcs Nacionals i Reserves Naturals, on podrem descobrir la varietat de la seva fauna i flora així com uns determinats ecosistemas. La majoria dins de la extensa pluviselva tropical composant fraccions de sabana sudanesa dins de la mateixa. Aquests clars, anomenats “bais”, permetent una millor observació de la fauna, hi trobarem també llacs i maresmes, la majoria d´ accesos impracticables, rius amb aïgues braves, on podem praticar el “ràfting” lliurament o el canotatge navegant amb “cayucos” per aïgues més tranquiles, fins i tot al llarg de les inmenses platges de l´Oceà Atlàntic.
Pàgina 63
CATALUNYA AVENTURA - La Conca del riu CONGO A l´extrem oriental hi trobem la imponent serralada dels Rwenzori (el que fa la plutja, en llengua local ) en els límits fronterers de la R.D. del Congo i
Al Mont Camerún se celebra anualment una célebre cursa maratoniana de
Uganda, dins de la regió dels Grans Llacs, on hi ha les majors alçades de
muntanya homologable al record Guinnes, any rera any guanya en reco-
l´Africa només superades pel Kilimanjaro, el Mont Kenya, i el Mawenzi.
neixença i prestigi a nivell internacional, se la anomena la “ Course de
Amb cotes que sobrepassen els cinc mil metres, el Pic Margarita amb 5.109
l´espoir” (Cursa de la Esperança).
m. és el de major alçada, seguits per l´ Alexandra, 5.092 m., i l´ Albert, 5.089 m., tots ells al massís del Mont Stanley , així com nombrossos pics tots ells
Però la riquesa natural més notable la trobem en els grans espais naturals
de configuració alpina que superan amb escreix els 4.000 m. També hi tro-
que constitueixen els seus nombrossos Parcs Nacionals, d´una biodiver-
barem les úniques glaceres del continent, així com llacs d´alta muntanya
sitat excepcional. El més extens es el P.N. de la Salonga a la R.D.C. amb
d´origen glaciar i una vegetació endèmica i exuberant. Actualment és més
una extensió d´uns 36.000 km2. Amb gairebé sense estructures i molt vul-
recomenable l´ascensió per la vessant d´ Uganda, degut a la inseguretat
nerable degut a la mancança conservacionista només accesible navegant
política de l´estat veí de la R.D. del Congo.
o amb avioneta. Com pasa a la majoria dels Espais Protegits d´ aquest
Més al Sud trobem una altra gran serralada d´origen volcànic, els Virunga,
inmens país, degut a la desidia i impotència del seus governants, els P.N.
(volcá en Swahili ), als límits dels estats de Rwanda i R.D. del Congo. De
dels Virunga, Kahuzi Biega, i el P.N. de la Garamba, entre altres figuren
considerables alçades, que arriben fins els 4.519 m. al Karisimbi, i els 4.437
dintre dels més prestigiosos Parcs Nacionals de l´ Àfrica, malgrat les quan-
m. del Mikeno, com a cotes principals, i altres cims que superen els qua-
tioses i greus dificultats que pateixen els responsables conservacionistes
tre mil i tres mil metres, sent el més conegut internacionalment el volcá
que no disposen de suficients medis de protecció. A l´altre Congo (Congo
Nyragongo de 3.470 m., que amb el veí Nyamuragira o Nyamulagira de
Brazzaville), recomenem el P.N. Odzala, que figura entre els millors i més
3.058 m. constitueixen una veritable amenaça per les poblacións dels seus
interesants parcs de selva actuals, el P.N. de Lefini, junt amb el tri-parc
voltants.
dimensional Nouabalé Ndoki, La Dzanga Sangha i Lobeké , constituit per tres estats la República del Congo, la R.Centreafricana i el Camerún, tots
Tot i que aquesta sembla viure aliena a l´amenaça del desastre natural que
de dificil accés.
significaria l´entrada novament en erupció d´aquests volcans, prestigiosos científics i volcanòlegs ja han notificat als responsables gubernamentals
Al de la Dzangha-Sangha a la Rep. Centreafricana, és recomenable entrar
del perill real, com ja va pasar amb anys anteriors degut a les erupcions
per Camerún navegant pel seu riu homónim i evitar els accesos terres-
dels anys 1977 i 2002 del Nyragongo, que van causar moltes víctimes mor-
tres degut a la corrupció dels controls de la policia fronterera que sovint
tals. Però és inútil, les ciutats de Goma (R.D.C.) i la de Gisenyi (Rwanda) i
exigeixen el pagament de diners i d´ altres impediments. Una vegada hi
els seus voltants segueixen creixent demogràficament i inconscientment
arribes disfrutarem d´un magnífic parc on amb tota certessa podrem ob-
atretes per la riquesa dels recursos naturals.
servar la riquesa de la seva fauna en un enclau dels més rics i interessants d´ Àfrica Central.
Les altres grans muntanyes de la conca del Congo les trobem al límit occidental, representades pel Mont Camerún de 4.095 m. a la seva cota
També hi trobarem comunitats de pigmeus.
més alta anomenda cim del Fako. Es tracta d´ un altiu i solitari volcà que
A Camerún recomenem la Reserva de Dja, declarat Patrimoni de la
s´enlaira sobtament des de l´Oceà Atlàntic unit amb una falla tectònica
Humanitat per la UNESCO, es tracta d´ un altre lloc excepcional, on a part
submarina que emergeix novament a l´ illa de Bioko (Guinea Ecuatorial),
de la seva gran biodersitat natural, hi trobarem diversos poblats a l´interior
enlairant-se fins al Pic Basilé de 3.011 m. L´extrem N. de la falla es desplaça
del bosc on viuen els pigmeus Ba´Aka.. Podem accedir-hi mitjantçant la
fora dels límits tropicals vers al Sahel a través del massís de l´ Adamaoua.
contratació de guies especialitzats.
LA CONCA DEL RIU CONGO Redacció: Josep Maria Escofet i Jové Fotografia: Toni Espadas i Josep Maria Escofet i Jové
Pàgina 64
Les reserves de Campo Ma´an, a l´oest, tocant al litoral atlántic, hi tro-
Altres Santuaris de la Naturalesa de Gabón per importància són el P.N. de
barem les cascades de La Lobé, un dels pocs llocs del món on les cascades
Lopé-Okanda, declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco, i el P.N.
es precipiten al mar obert. La navegació pel riu de La Lobé que s´endinsa
de Ivindo, ambdos accesibles en tren, amb bones infrastructures, sobre-
a la selva enmig d´uns paratges navegables de gran bellesa, ens portaran
tot el primer, on hi trobarem vestigis d´assentaments humans del Neolític
fins a algúns assentaments pigmeus Bagyelli molt més accesibles que els
i de la Edat del Ferro, registrats amb nombrosos gravats rupestres. Al P.N.
anteriorment anomenanats i molt més visitats. El P.N. de Korup al Sudest
de Ivindo hi trobem las cascades més espectaculars de l´Àfrica Central,
limitant amb Nigeria, és el parc més accesible de selva, amb acceptables
malauradament estan amenaçades amb la construcció d´ una gran Central
infrastructures d´ hospedatge, constituïnt un enclau molt interessant so-
Hidroeléctrica. El P.N. de Pongara, a prop de la capital Libreville, trobarem
bre un bosc primari i una xarxa de senders oberts als visitants. Més al Nord
les grans tortugues llaüt on hi van a desovar a la platja.
el P.N. de Takamanda, destaca per ser l´indret on s´ha descobert l´última
Hem destacat els indrets més accesibles i els més interessants, però cal dir
subespecie de goril.la de planura occidental, el goril.la del riu Cross ( Gorilla
que al llarg de la costa Atlàntica del golf de la Guinea podrem observar les
gorilla diehli ), que la seva àrea de distribució s´ estèn pels limítrofs boscos
grans migracions de grans cetacis, com les balenes iubartes que constitueix
de Nigeria. ( on l´organització proteccionista Wildlife Conservation Society
tot un espectacle.
n´ és la responsable ). L´altre gran alicient de recórrer aquests grans boscos és el factor humà. La Guinea Ecuatorial és un país poc recomenable per fer turisme.
El conviure i conèixer com viuen els seus habitants, sobretot les diferents
Les autoritats no tenen gaire interès perquè vinguin visitants, i no hi posen
comunitats de pigmeus que constitueixen un dels pobles més antics de la
facilitats per fer els visats. Malgrat que es un país agraciat amb natura,
terra. En l´actualitat, s´estima que la seva població és de meyns de 300.000
tant la part continental com la insular, l´ únic Parc Nacional on hi trobem
individus, constituint set grups ètnics en diferentes tribus aïllades i en poc
allotjament hoteler en condicions es el P.N. Monte Alén, però observar la
contacte amb els seus veïns d´ etnia bantú.
fauna és quasi un miracle. No obstant, els nostàlgics de la antigua colonia espanyola sens dubte hi trobaran prous alicients per anar-hi.
Els Pigmeus estan desprotegits i repudiats pels seus respectius governs i
Per últim cal destacar el Gabón, país gairebé desconegut pels itineraris
són molt vulnerables al contagi de les nostres malalties.
turístics internacionals, però altament recomenable per conèixer, encara
Es per això que, visitar-los dintre del seu medi natural, constitueix una ex-
que és car econòmicament, hi trobarem força seguretat, i uns Parcs Na-
periència inoblidable.
cionals molt interessants. Com el P.N. de la Petit Loango, per molts el més
Solen ser gent cordial, cal tenir present que si se´ls vol conèixer en el seu
atractiu i sorprenent de l´ Àfrica Central.
ambient, cal anar-hi amb respecte i no alterar l´harmonia dels seus poblats. Si porteu alguns objectes útils com obsequi de ben segur que ens rebran
La selva arriba fins al litoral marí i és l´únic Parc d´Àfrica, junt amb
amigablement i disfrutarem de la hospitalitat que ens oferiran tot gaudint
l´Arxipiéleg de Bijagós a la Guinea Bissau, on és poden observar hi-
de les seves vivències cotidianes.
popòtams dins d´aïgues marines. El P.N. de la Petit Loango ha estat reconegut internacionalment grà-
Tindrem l´oportunitat d´ anar a caçar i pescar amb ells, ens ensenyaran
cies al reconeixement que ha portat a terme el biòleg conservacionista
com recullen la mel i altres aliments del bosc, ens acolliran en les seves
nordamericà Mike Fay, cap d´una expedició científica de la National Geo-
húmils cabanes, però caldrà que anem convenienment equipats, ja que per
graphic Society ,ón va recórrer a peu més de 3.000 kms. enmig de la selva
nosaltres els occidentals trobarem a faltar la higiene i altres comoditats
equatorial durant més d´ un any, i que li va permetre catalogar i crear tretze
quotidianes. En compensació experimentarem unes vivències gratificants
nous parcs nacionals encarregats pel govern gabonés.
que recordarem el resta de la nostra vida.
CATALUNYA AVENTURA - RUTA AIRA EBIKE
Vilamagore amb Aira Ebike
Aira és un nou espai ubicat a Sant Antoni de Vilamajor entregat al turisme actiu, la gastronomia, l’esport i la cultura. Dins de la seva àmplia oferta d’activitats trobem les rutes amb Aira Ebike, unes innovadores bicicletes elèctriques en dos formats; passeig i muntanya, que ens permetran conèixer els secrets i la història del territori, sigui quin sigui el nivell físic que tinguem. Junt amb el lloguer de les Aira Ebike, podem tenir també un GPS que ens marcara la ruta a seguir, i un reproductor MP3 amb altaveu que ens proporcionarà les interessants explicacions, detalls i fets històrics i contemporanis de les terres per on pedalarem. Iniciem la ruta a Can Ribalta, la casa pairal des de fa diverses generacions dels impulsors d’Aira, la família Agustí, i també un mas de nom molt antic, amb més de 1000 anys d’història. El GPS ens fa creuar Sant Antoni de Vilamajor, i ens dirigeix fins al seu veí Sant Pere de Vilamajor, poble de gran importància històrica, com reflecteix el campanar de l’església parroquial la “Torre Roja”, anomenada així pel color rogenc de les pedres que el componen, extretes del pla de la calma, en concret de la zona del Brull. El moment clau de la seva història, fou quan al s. XII hostatjà els Comtes de Barcelona Ramon Berenguer IV i Peronella d’Aragó junt amb el seu fill Alfons, el qual després esdevingué Comte de Barcelona i rei d’Aragó anomenat Alfons el Cast. Seguim pedalant amb les nostres bicicletes elèctriques, i en uns instants estarem deixant enrere el poble, per a endinsar-nos per camins ben flanquejats pels camps de conreu, que ens condueixen amb poca estona fins a Can Llinàs. Fou en aquesta casa on el 30 d’Octubre de 1915, Josep Maria de Sagarra va finalitzar el seu poema El mal caçador.
Redacció: Catalunya Aventura · Enric Rubio
Pàgina 66
El camí segueix pel paisatge del baix Montseny, fins al límit on la plana del Vallès es comença transformar en muntanya, i de mica en mica va canviant de direcció per a tornar-nos cap al nucli poblat on arribarem al cap d’una estona. Els camins pels quals ara circulem, havien servit de pas per a la transhumància temps enrere, així com per a transportar els blocs de gel des dels pous de glaç i els feixos de llenya i suro des dels boscos fins a la plana. És per tant, una història ben viva els racons per on estem avançant, on cada corriol, feixa i turó, guarda una part d’història. Entrarem de nou al nucli medieval de “Vilamagore”, aquest cop pel que fou el camí antic, ja que els camins circulaven preferentment per les carenes i la plana es reservava als conreus. Tornem a passar pel costat l’església anomenada “La Força”, a causa de la seva condició militar, segles enrere. I just al davant de la “Torre Roja”, trobem el punt d’informació del Parc Natural del Montseny, La Mongia, on podrem recopilar tota la informació i consells que podem menester.
No queda gaire fins a arribar altre cop als camps i boscos d’airanatura, però abans, per un camí carener val la pena aturar-se perquè tenim el Matagalls i tot el Massís del Montseny guardant-nos les esquenes, i també des d’aquest punt del GPS, podem veure Can Clavell, casa on la tradició oral situa el naixement de Loreto Clavell, la que va ser dida d’Alfons el Cast o el Trobador. Un cop aquí, podem seguir la nostra jornada amb les diverses activitats i opcions que ens ofereix Aira, o agafar forces al seu espai gastronòmic La Perola.
CATALUNYA AVENTURA - RUTA TREK
El Matagalls i Sant Segimon Època: Tot l’any Distància: 11 km Nivell: Baix L’excursió que tenim al davant és una de les més emblemàtiques del prelitoral català. El Matagalls, amb els seus 1696 metres sobre el nivell del mar, n’és el punt culminant. Des del seu cim podem veure altres muntanyes com el Pedraforca, els cims de Núria o el Canigó i, just al davant nostre, el mar traient el cap per darrere la serralada litoral. Hi ha diferents rutes possibles per arribar a la gran creu que domina el
La baixada la farem pel Pla de les Saleres Velles, just a l’oest del cim. És
cim del Matagalls, avui hem escollit la que puja des de Collformic i torna
important parar atenció als primers metres, ja que no està fresat i pot do-
per Sant Miquel dels Barretons i Sant Segimon. La pujada és la més típica
nar lloc a dubtes. No obstant això, en un parell de minuts ja estarem de
de les diferents opcions que hi trobem, però en canvi, la baixada és una
nou damunt d’un sender que fa via alegrement entre pastures i terrenys
de les més desconegudes i per això precisament alberga gran encant en
pedregosos, tan característics d’aquesta muntanya. Tota l’estona anem
el seu recorregut.
carenejant mentre veiem a la nostra esquerra per la cresta veïna el camí per on hem pujat anteriorment. No té pèrdua, de mica en mica anirem
Sortim com hem dit anteriorment de Collformic situat a 1144m, indret
baixant metres fins que arribem al Coll de Saprunera, preàmbul del turó
on haurem deixat el vehicle. Tan bon punt hàgim iniciat la marxa comen-
que en duu el mateix nom. És l’únic indret on trobem una bifurcació que
çarem a enfilar recte cap amunt per un terreny fresat i erosionat que ens
va recte cap avall i que no haurem d’agafar. Continuarem pel camí que
conduirà de mica en mica fins al Pla de la Barraca, a 1367m. L’ascensió al
segueix endavant i, en uns metres, després d’haver vorejat per la dreta
Matagalls consta de tres grans pendents separats per suaus pastures de
per un camí una mica trencat el Turó de Sant Miquel, ens trobem amb
muntanya, que ens permetran descansar de les pronunciades pujades.
l’espectacular ermita de Sant Miquel dels Barretons (s.XVI), penjada als espadats de roca i custodiant el temple de Sant Segimon (s.XIII/XVIII),
Al lloc on ens trobem ja n’haurem fet el primer i ens dirigim cap al
que es troba just a sota seu. Tant és així, que si hi mirem amb precaució
segon, més empinat, el qual superarem en poca estona. El corriol per on
des dels escarpats, pràcticament només en veurem la teulada. Actual-
estem anant voreja els turonets del Turó Gros de Santandreu i del Turó
ment es troba en fase de restauració.
de l’Estanyol, per ja dirigir-nos cap a l’últim pendent que finalitzarà just a l’esplanada que desemboca al cim.
Baixarem fins a la pista principal per un costerut i empinat pendent rocallós, i un cop allà anirem iniciant la tornada. La pista va avançant tot seguint el voltant de la muntanya i endinsant-se, de vegades, per petites fagedes que seran d’agraïr si ens trobem en una època calorosa, ja que El Matagalls és un cim arrodonit, desgastat pel pas dels anys i sobretot
serà la primera ombra de la jornada que trobarem. Avançarem ràpid i de
ventós. Val a dir que és una de les muntanyes d’Europa amb més risc
mica en mica ens anirem acostant al final de la ruta. Un cop el camí passi
d’erosió, i és per això que hem de conservar-lo i desenvolupar-nos pel
per sota el Turó d’en Besa i comenci a baixar, ja quedarà poca estona fins
terreny amb extrema delicadesa.
a Collformic, punt final de l’excursió.
Redacció: Catalunya Aventura · Enric Rubio · PATROCINAT PER SALEWA
Pàgina 68
CATALUNYA AVENTURA - RUTA BTT
Sant Cristòfol de Monteugues des de la Garriga
Temps: 2h Distància: 15 km Nivell: Baix
Aquesta ruta de bicicleta de muntanya no és la més llarga ni la més dura, però si una de les més transitades pels ciclistes de la comarca. Una ruta de 15 quilòmetres amb 450 metres de desnivell, que ens proporciona unes de les millors vistes del poble de la Garriga, i la part final de la Plana del Vallès. Sortim de la botiga de bicicletes Planet Bikes La Garriga a la carretera de l’Ametlla, i ens dirigim cap als afores de la població, en direcció el Figaró. Agafarem la pista que surt just abans d’entrar a l’autovia, i després de creuar unes naus industrials i passar per sota la via, començarem a pujar per una pista costeruda. La pista no para de guanyar metres en cap moment, i va enfilant per la Carena dels Temporals, fins que en poca estona, ens trobarem amb l’Ermita de Sant Cristòfol de Monteugues. Sant Cristòfol és una ermita romànica ubicada entre La Garriga i El Figaró, a tocar del Pla de la Calma, un dels llocs més emblemàtics del
És un indret privilegiat que ens farà gaudir d’unes vistes úniques de la
Parc Natural del Montseny. És propietat de la masia de Can Valls del Fi-
Garriga i la Plana del Vallès, i que arriben fins a la Serralada Litoral.
garó la qual es troba a prop, i que cada 10 de Juliol, dia de Sant Cristòfol, organitzava un aplec on si beneïen cotxes i cavalls.
Si seguim pedalant, encara haurem de fer una última pujada, que ens conduirà fins a la masia ja esmentada de Can Valls. Un cop allà, ens trobem amb una bifurcació, on haurem de tirar capa la dreta, i de mica en mica anirem fent via fins al Coll de Carpis. Des d’allà, només ens quedarà anar cap avall fins a la carretera de Cànoves i Samalús, la qual en poc més d’un quilòmetre ens tornarà a dur fins a La Garriga. Hi ha forces variants per a poder allargar la ruta, com baixar pel Figaró, o seguir fins al Pla de la Calma, però aquesta ruta que us hem explicat és la base de totes. Un cop coneguda podem ampliar-la tant com vulguem, o fer-ne d’ella una de les rutes típiques de les nostres sortides. A la Garriga s’hi pot arribar tant per la C17, com en tren per la línia de Vic-Puigcerdà.
Redacció: Catalunya Aventura · Enric Rubio · PATROCINAT PER PLANET BIKES LA GARRIGA
Pàgina 70
CATALUNYA AVENTURA - RUTA 4X4
Ruta del romànic a la vall de Camprodon Ruta en cotxe per la lluminosa i sempre verda vall de Camprodon on, a més de poder admirar el seu paisatge privilegiat, es visitaran belles poblacions que compten amb alguns dels monuments romànics més significatius del país. Cal situar-se a Camprodon. Per arribar-hi des de Ripoll, es prenen les carreteres C-26 i C-38 en direcció N. A Camprodon mateix es troba l’antic monestir romànic de Sant Pere, i a la plaça on estava ubicat l’hospital un monòlit us recordarà el naixement en aquest poble, l’any 1860, del gran compositor Isaac Albéniz. El pont Nou està situat dins del nucli urbà de Camprodon sobre el riu Ter. És possible datar el pont a finals del s. XII, malgrat les dues dates esculpides a cada una de les portes que són dels s. XVI i XVII. Es torna a agafar el cotxe i, per la carretera GIV-5264 en direcció a Setcases, accedim a Llanars. En aquesta localitat, ofereix especial encant l’església de Sant Esteve de Llanars -on el frontal és un valuós exemple de pintura romànica.
Es continua per la mateixa carretera fins a Setcases. L’església de Sant Miquel, a Setcases, guarda un altar barroc de l’any 1754, l’únic que es va
Carretera amunt s’arriba a Vilallonga de Ter. Hi té un interès especial
salvar de les destruccions de l’any 1936 en aquest sector dels Pirineus.
el castell de Catllar, que ja a l’any 1362 es trobava en estat ruïnós i fou substituït per la domus de la Sala. Actualment, encara són visibles murs
Per una pista de muntanya que s’agafa més amunt del poble,
fets de pedres irregulars. La Sala és una fortalesa de planta quadrada
recomanable solament per a vehicles 4x4, es fa cap a Espinavell i, més
que es trobava dins el terme del castell de Catllar i que va prendre les
avall, a Molló. Aquí cal veure el magnífic edifici de l’església de Santa
funcions del propi castell. A la façana de mitjorn, hi ha adossats uns pilars
Cecília.
que fan de reforç de les parets, mentre que la façana de tramuntana és
Cap avall, en direcció a Camprodon, es pren l’estreta carretera GIV-
més gruixuda i conté espitlleres. A l’interior de la domus, hi ha un pati
5223 que, passant per Rocabruna, acaba a Beget, final també d’aquest
tancat per quatre parets de dos pisos.
itinerari. A Beget trobem l’església de Sant Cristòfor, un clar exemple de l’arquitectura religiosa del s. XII on és venerada la Majestat de Beget, talla romànica de fusta policromada del s. XII d’uns 2 m d’alçada. A Rocabruna es pot visitar el seu fabulós castell, on encara es distingeixen part dels murs que dividien les dependències de la fortificació. A més, cal destacar la capella de Sant Llorenç de Rocabruna.
Redacció Catalunya Aventura
Pàgina 72
CATALUNYA AVENTURA - NEW ESPORT
ESPORTS DE BANDERA Actualment a Catalunya es poden jugar tres esports que consisteixen en embocar una bola dins un forat marcat amb una bandera: el golf, el pitch and putt i el futbolgolf. A Mas Pagès, de Sant Esteve de Guialbes (el Pla de l’Estany) es poden practicar els tres esports sense sortir de la finca. Punts en comú: Tots aquests esports són aeròbics i complets. Molt sans per tant per a totes les edats i condicions físiques. Els tres es poden jugar de forma individual o en equip. Necessiten la concentració i estratègia del jugador per a fer un bon resultat i depurar la tècnica utilitzada. Són esports a l’aire lliure, aptes per a totes les edats. Els camps tenen recorreguts de 18 forats, amb més o menys obstacles entre el tee i la bandera i generalment es competeix contra el camp o un mateix ja que no es pot incidir sobre el joc dels altres participants, però aquest fet no resta interès ni emoció als campionats. Finalment regeixen per un llarg compendi de regles i normes dins les quals n’hi ha una quantitat important d’etiqueta o de fairplay.
Diferències principals:
El Futbolgolf: És la unió de dos esports ben diferents: futbol i golf. Un nou esport vingut també del nord, encara jove a Catalunya, però que
El Golf: L’esport “de bandera” mare. Un recorregut complet consta 18
promet tenir molts adeptes en breu gràcies a la poca tècnica que es ne-
forats. Aquests forats poden ser par 3, par 4 o par 5. El recorregut més
cessita per a poder passar una bona estona i el poc cost tant de material
estàndard té par 72 i al voltant d’uns 6000m sumant els 18 forats on el
com d’ús de les instal·lacions. Es juga també en camps de 18 forats, amb
jugador pot fer servir fins un màxim de catorze pals. Els pals es divideixen
les regles del golf, però xutant una pilota de futbol amb el peu. És divertit
principalment en ferros, fustes i el putter (que s’utilitza principalment
i senzill. Els obstacles poden diferir dels de golf o pitch and putt per fer
dins el green). Dins del recorregut, les parts dels forats reben també
més difícil i divertida la volta.
diferents noms: el tee o lloc de sortida, el green que és la zona que ubica el forat i la bandera i on la gespa és molt curta i la bola hi roda perfectament, el carrer, que és la zona amb l’herba segada a ras i el rough on resulta més complicat jugar perquè l’herba és més alta o perquè poden ser també zones de bosc, roques, etc. El Pitch and Putt: Un esport diferenciat del golf a Catalunya, amb la seva pròpia federació i més de 30 camps distribuïts per tot el país. A diferència del golf, els forats tenen una distància màxima de 120m i un màxim de 1600m sumant els 18 forats del recorregut. Als camps de Pitch and Putt doncs, només hi ha forats par 3 i el par del camp és sempre el mateix: 54. Amb arrels irlandeses, aquest esport va arribar a Catalunya els anys ‘80 i es va fer popular de seguida per la facilitat de joc i els seus preus populars. Els jugadors de Pitch and Putt poden portar a la bossa un màxim de 7 pals (un d’ells el putter). En aquest esport Catalunya té representació internacional i la seva selecció ha estat campiona del món.
Redacció: Departament de Comunicació de Mas Pagès
Pàgina 74
CATALUNYA AVENTURA - SALUD I ESPORT
EMBARÀS I ESPORT... Els beneficis
Som moltes les dones que volem viure l’arribada del nostre fill d’una
ELS BENEFICIS QUE OBTENIM AMB LA REALITZACIÓ D’ACTIVITAT
forma natural, feliç i saludable. Avui dia i cada vegada més, l’arribada del
FÍSICA DURANT L’EMBARÀS SÓN MOLTÍSSIMS.
primer fill s’inicia a partir dels 30 a 40 anys.
ENTRE ELLS TROBEM:
I si bé hi ha socialment moltes pors i preocupacions sobre la salut d’aquest futur nadó, he de dir que moltes de les malalties genètiques i
+ La millora del to muscular. Augment del benestar psicològic reduint
congènites estan relacionats directament no només amb la qualitat de
així l’ansietat, la depressió i l’insomni molt comú en els últims mesos de
l’òvul i / o espermatozoide sinó també amb l’absència de la forma física
l’embaràs.
de la mare abans i durant l’embaràs. En dir forma física em refereixo a diversos hàbits que la dona hauria de tenir en compte en iniciar la recerca
+ Eliminació de líquids. aconseguint així un balanç calòric adequat.
d’un embaràs. Com per exemple... + Normalització de la tensió arterial. Alimentació equilibrada: amb augment en la ingesta d’àcid fòlic, no fumar, no ingerir alcohol en excés, realitzar activitat física periòdica-
+ Protecció enfront de la diabetis gestacional (elevació transitòria de
ment, tenir una vida de parella i social activa, activitats a l’aire lliure en
les xifres de la glucosa a causa del descens d’insulina durant l’embaràs)
contacte amb la natura i totes aquelles situacions en la qual no solament
podent ser emprat com a tractament alternatiu que permetria disminuir
el cos sinó també la ment i l’esperit es trobin en plena harmonia.
o fins i tot suprimir l’ús d’insulina.
Un cop embarassada, la dona pateix moltíssims canvis fisiològics i psíquics.
+ Millora de l’equilibri i coordinació en general.
L’Aparell cardio-respiratori: augmenta el consum d’oxigen i la respiració
La meva proposta de treball físic està orientada a tots aquests beneficis
es fa més dificultosa en elevar el diafragma per l’empenta de l’úter. Es
físics i psíquics, a la possibilitat d’iniciar una relació única amb el nostre
produeix congestió nasal i ocasionalment hemorràgies nasals degudes a
nadó en un espai de tendresa i calidesa.
l’augment d’estrògens. El cor es desplaça cap a l’esquerra i cap amunt, es produeix així, un mateix
Amb l’activitat física estaràs més preparada per al moment del part,
augment marcat del volum sanguini, apareixent anèmia, estancament
et sentiràs més forta i en millors condicions físiques i emocionals per
de sang a les extremitats inferiors, produint edemes i formació de varius.
rebre al teu nadó.
En el sistema múscul esquelètic: Es produeix un progressiu augment de la curvatura lumbodorsal de la columna vertebral que produirà molèsties a aquest nivell. Aquesta actitud lordòtica és deguda a l’augment del volum del ventre, desplaçant el centre de gravetat cap enrere, la qual cosa obliga a l’embarassada a mantenir el seu maluc en antepulsió (posició de palet). Aquesta nova posició del maluc provoca una sobrecàrrega a la musculatura iliolumbar, arribant a produir el típic “mal de ronyons”, lumbàlgies i fins i tot arribar a patir ciàtica.
Redacció: Catalunya Aventura · D. Colomer
Pàgina 76
La mare de les lesions:
supinadors o pronadors? Practiquem l’esport que practiquem, segur que en algun moment o un altre ens calcem les bambes i sortim a córrer una estona, ja sigui com a entrenament o com a esport principal. El cert, és que avui dia, degut a la mala alimentació i mals hàbits, hi ha un gran volum d’esportistes tant amateurs com professionals que estan
carregats de lesions. Si sou un d’aquests, abans que res mireu-vos els
peus, és possible que el problema en gran part vingui d’allà! Supinadors o pronadors, què som? Pot sonar molt tècnic, però és ben senzill de saber quin tipus de corredor sou i un cop sabut prendre les mesures pertinents: Si ens posem descalços, les persones supinadores tendirem a separar els genolls entre si i a trepitjar amb la part externa del peu, mentre que si els genolls tendeixen a tocar-se i trepitgem amb la part interna del peu, voldrà dir que som pronadors. Aquesta és una regla senzilla, i hi ha sabatilles esportives que minimitzen una o l’altra, tot i així el peu és una de les parts més complexes que tenim, per tant és necessari si es vol desenvolupar una activitat esportiva correctament i prevenint lesions, visitar un especialista que ens ajudi a saber el comportament dels nostre cos, i que ens aconselli quin pas fer per millorar, ja siguin plantilles esportives o el que més convingui.
Transfronterera 2014 Publicitat revista AVENTURA.pdf
1
07/08/14
09:52
CATALUNYA AVENTURA - Els Professionals
CATALUNYA AVENTURA - LA METEO
Els Llamps Redactor: Enric Rubio Un dels perills més temuts pels muntanyencs és el de ser atrapats per un llamp. Hi han forces maneres de poder evitar córrer aquest risc, però abans de tot hem de saber diferenciar-los i saber si estem dins el radi de perill. Un llamp és aquell que s’origina en un núvol i toca a terra, mentre que si és dins d’un mateix núvol o entre un núvol i un altre en direm llampec. A muntanya la formació de tempestes, pot arribar a ser una fenomen molt ràpid, és per això que abans de sortir d’excursió, hem d’estar ben assabentats del temps que farà aquell dia, i ser coherents a l’hora d’elegir la ruta. En cas que ens trobem a prop d’una tempesta elèctrica, hi ha una senzilla fórmula que ens permetrà saber a la distància que es troba vers nosaltres: Un tro triga un segon a recórrer 340 metres, per tant si contem els segons que passen d’ençà que cau el llamp fins que sentim el tro, podrem saber amb força exactitud a la distància que es troba. Per exemple, si triguem tres segons a sentir el so del tro, el llamp haurà caigut aproximadament a un quilòmetre de nosaltres: 3 seg. x 340 m = 1020m. Si a més a més, comparem el que triga entre un tro i el següent, podrem saber també si la tempesta s’allunya o s’apropa a nosaltres. Si arribéssim a veure el llamp o llampec i no en sentíssim el tro, voldria dir que la tempesta es troba a més de 25 km d’on ens trobem nosaltres. En cas que vulguem anar a la muntanya i sapiguem que hi ha risc de tempestes, hi ha certes conductes que podem evitar per minimitzar el perill: -No anar per crestes i zones aèries. -No escalar. -No acampar en valls estretes. -Estar sempre molt atent de l’evolució dels núvols especialment si són cúmuls i cumulonimbus. I en cas de ser sorpresos per una tempesta haurem de prendre les següents precaucions: -Allunyar-se dels arbres, especialment els solitaris. -Aïllar-se del terra. -Buscar les zones més baixes de l’indret on ens trobem i allunyar-nos dels cims i monticles. -Alliberar-nos dels materials metàl·lics o de grafit (piolets, grampons...) -Allunyar-nos de les zones d’aigua. -En cas que el cabell s’electritzi, desplaçar-nos tant ràpid com puguem, ja que és l’avís d’un llamp. -Si estem dins d’un refugi, tancar portes i finestres, allunyar-nos de la llar de foc, i asseure’ns en algun moble de fusta allunyat de les parets. Hem de tenir en compte que això és només una petita guia de recomanacions, si voleu saber-ne més sobre el tema, consulteu llibres especialitzats o webs com el meteocat.cat.
Redacció: Catalunya Aventura · Enric Rubio
CATALUNYA AVENTURA - ECO ALIMENTS
El KALE Un aliment amb propietats Redactor: Joan Serra Castilla
Brassica oleracea var. Sabellica. És un vegetal que pertany a la família de les cols , aquí es coneix com a col rissada , col crespa, possiblement també com a col calderina. És una varietat de col que pot arribar als 30-40cm d´alçada. No va ser fins a finals de l´edat mitjana que es convertí en un dels vegetals més populars d´Europa. És una planta pròpia del nord d´Europa, també cultivada en alguns estats del nord-est europeu i a l´altre costat de l´atlàntic en alguns estats del nord de la costa est. La seva característica principal vers la col que trobem per totes les botigues és que les fulles centrals no fan cabdell, es comercialitza en ramells de 250 gr aproximadament, o a pes . Ja us dic ara també que si la busqueu per les botigues no us serà gens fàcil trobar-la, ja que a casa nostra no és gens coneguda. En algun restaurant de Barcelona segur que la podeu tastar en amanida, o bé, pendrem un suc acompanyant uns espinacs, unes pastanagues o alguna fruita. A nord Amèrica, sobretot a NY, és la verdura de moda, ja que ha passat a ser un dels principals actors en la nova forma d´alimentació anomenada “ raw “, que consisteix en consumir productes vegetals de forma crua. De fet seria la millor manera de consumir vegetals així podríem aprofitar tots els seus compostos, no tan sols les vitamines i minerals, de per tots conegudes, si no també altres que potser en menor proporció, però que son tan importants o més que aquestes i que estan presents però no se’n parla. Conté una quantitat molt important de fito químics (crec que ja vam parlar en un altre article dels fito químics) . Les seves fulles són molt fibroses, per tant aniran perfectes per al nostre sistema digestiu, a més de tenir una gran quantitat de fito nutrients és molt rica en carotenoides i flavonoides, tots dos associats a les propietats anti cancerígenes. Gran contingut en vitamina K , 100gr de fulla fresca ens fa una aportació al cos del 700% de la IDR. AMERICAN JOURNEL OF CLINICAL NUTRITION diu que una dieta amb continguts alts de vitamina K ens ajuda a protegir l´organisme contra diversos tipus de càncer. Ens aporta també una bona dosis d´àcids OMEGA 3, ens ajuda a mantenir el fetge net. Conte quantitats molt importants de ferro, molt important per algunes funcions de l´organisme. Quantitats molt importants de calci, 135 mg per 100 gr de fulla verda, més que la llet de vaca. Molta vitamina C 120mg per 100gr de fulla fresca , o el que és el mateix el 200 % de la IDR. La forma més de moda de consum a NY, és en suc, liquades en uns aparells de pressió en fred i barrejada amb poma, cogombre, espinac.... aquí la imaginació de cada un que la barregi com vulgui.
www.lessorres.cat / FEM CRÉIXER ELS VALORS DE L’AGRICULTURA
Pàgina 80
El Diamant El món de la muntanya i l’escalada ha anat proliferant d’una forma sorprenent durant aquesta última dècada, tant és així que molt parcs d’aventura han introduït els coneguts parcs d’alçada dins la seva oferta. El que us presentem avui però, no te res a veure, i es que és un projecte pioner i únic a tota la Península Ibèrica obra de la Fabrica de Ocio. Aquest projecte és El Diamant. Però què és ben ve el Diamant? Per descriure-ho amb quatre paraules podríem dir que és un parc d’alçada mòbil, però és molt més que això: com ja hem dit, és una estructura única en tot l’estat, que permet desplaçar el parc d’alçada a qualsevol punt on es vulgui. La estructura, que te més de nou metres d’alçada, combina passarel·les, ponts de mico, escales, cordes, i una quantitat enorme de muntatges que permeten viure una aventura única sempre amb una línia de vida
El fet que sigui modular, dóna una completa llibertat als creadors de
continua. Això últim és d’especial rellevància, ja que vol dir que la per-
la mateixa, per a sumar-li accessoris, pisos, obstacles, amplada, i tot el
sona que entra a El Diamant, d’ençà que comença fins que en surt,
que els hi pugui passar pel cap. Hem de pensar que tot i que encara es
va completament assegurat i no corre cap risc de caure o fer-se mal.
pot engrandir més, ja consta de 9 metres d’alçada, una mesura gens
Aquest sistema també permet que pugui ser utilitzat per 25 persones
menyspreable que posa a prova el vertigen de cadascú en la seva part
alhora, supervisades en tot moment per dos monitors experimentats
més alta.
en l’estructura. Darrerament, s’està construint un primer pis a encara no un metre i mig del terra, on els menuts de 3 anys podran aventurar-se a provar el seu valor i passar un dia carregat d’emocions.
El Diamant està ubicat a Santa Susanna, a punt per a que els més intrèpids de la família ho vagin a provar!
CATALUNYA AVENTURA - Llibres
Un munt de Llibres
CAVE OF BEARS. BADALONA SYSTEM
100 INDRETS DE CATALUNYA
11 RUTES PER L’ESCALA
Editorial: RAMON CANELA I FONT
Editorial: PÒRTIC
Editorial: COSSETÀNIA EDICIONES
Un recorregut fotogràfic pel jaciment d’Ursus Spelaeus més alt d’Europa i les cavernes de la “Sierra d’as Sucas”, on es va aconseguir el primer recorregut subterrani del món d’un desnivell de més de 1000 metres, al “Sistema Badalona”, “B15” i “Bibers do Campillon”.
S’ha dit sovint, i amb raó, que no es pot estimar alguna cosa o alguna persona si abans no la coneixem. Per això, la campanya “Conèixer Catalunya” no es limita al simple coneixement del nostre país, sinó que té un objectiu concret: conèixer Catalunya per estimar-la.
La guia que teniu a les mans us permetrà descobrir el terme municipal de l’Escala i els seus voltants a peu i amb bicicleta a un ritme tranquil, fent una mica d’exercici però sense grans exigències físiques.
WWW.CATAVENTURA.CAT