A ST TA I V Ï RE ATU GR
Edita: Bike Univers S.L.U www.cataventura.cat Gerent: Josep Sais gerentadventuregirona@gmail.com
Directora Comercial: Marisol Segura
636 492 298
adventurecomercial@gmail.com
Director de Continguts i Maquetació: David Colomer
08 /Supervivència a la Congelació 10 /Curiositats del nostre Satèl·lit 14 /ESCALFER? una nova modalitat 18 /Les Ressenyes d’en Pere 20 /Bivacs a la neu 26 /Entrevista: Xavi Arias
adventuregirona@gmail.com
30 /El Solstici d’Hivern
Redactors:
32 /L’alternativa d’Ulldeter
Joan Serra, Xavi Arias Antoni Argemí, Albert Rubio David Colomer, Quim Carreras, , Laura Estrada, Albert Gironés, Pere Costal, Josep Mª Escofet, Pako Crestas i Sebas moncusí Departament de Comunició de la Generalitat de Catalunya.
Fotografia:
David Colomer, Xavi Arias Albert Gironés, Josep Mª Escofet i Pako Crestas.
35 /Tahití i les Illes de la Societat 40 /Múixing a la carta 44 /Parlem de l’SpeedRiding
56 /Turisme Responsable
y... un nou an camí!!
un nou
Col.laboració:
Núria Tinto, Anna Gonzalez, Dani Arran, Joan Antoni Màrquez. Maquetació: Bike Univers S.L.U Disseny i Maquetació: LaTanga Impressió: I.Pagès. Dipòsit Legal: GI 903-2014
* Catalunya Aventura no es fa responsable de
les redaccions dels nostres col.laboradors, però si, dels continguts que es realitzen.
LA NOSTRA PASSIÓ DESDE 1949 FIGUERES C/ESPERANÇA, 12 T.972 503 858 GIRONA C/GEORGE STEPHENSON NAU 7 T.972 249 800
RECANVIS, ACCESSORIS, SERVEI DE TALLER, ETC.
motobici@olympiagrup.com
www.olympiagrup.com
Són nou les edicions que portem, nou revistes que ens han ofert tot un conjunt de rutes, experiències, nous paisatges, vivències i històries. Tot aquest recorregut exemplar pel nostre territori a seguit una trajectòria continuada cap endavant i tot gràcies a vosaltres, anunciants, col·laboradors, lectors i subscriptors. En aquest gener comencem un nou repte, el repte de seguir al vostre costat durant molt de temps. També hem de reconèixer, que tot aquest èxit a estat en gran part possible, gràcies al nostre equip de comercials, redactors i col·laboradors, que ens han ofert un ampli assortiment de professionalitat. En aquest gener de 2015, dediquem aquesta primera revista de l’any a tots vosaltres, perquè gràcies a la vostre col.laboració hem fet d’un somni, una realitat ... CATALUNYA AVENTURA. Josep Sais Gerent ....... Tot l’equip us desitja un molt bon inici d’any ple de fantàstiques aventures.
CATALUNYA AVENTURA - NOTÍCIES
EXPEDICIÓ ACONCAGUA L’Ivan Gómez i la Carla Ventura són uns amics de Girona que formen part del grup de Muntanya de Sarrià, i s’han proposat un repte per aquest 2015: Assolir el cim més alt d’Amèrica, l’Aconcagua, de 6962m d’altitud sobre el nivell del mar. Aquest no és el seu primer repte dins el món de l’alta muntanya. L’any 2014 ja van realitzar l’ascensió de tots els cims de 3000m de Catalunya, d’altres del Pirineu i, fins i tot, el Gran Paraiso, amb 4061m i situat als Alps Italians. En total més de 20 cims aconseguits. Aquesta esplèndida trajectòria esportiva ha estat guardonada amb el trofeu del XV Critèrium Esportiu Sarrià de Ter, en la categoria de Muntanya, sent així considerats els millors esportistes de 2014.
Ja des d’aquest punt, es seguirà pujant fins arribar al cim de l’Aconcagua, de 6962 metres. Esperem que les condicions climatològiques els permetin dur a terme aquest gran repte i que, quan retornin, puguin compartir la seva aventura amb nosaltres. Com ja sabem, la muntanya és imprevisible i no pots lluitar amb ella. Cal adaptar-se i relacionar-s’hi amb plenitud. El cim sempre espera i cal ser conscient. S’ha de saber interpretar quan és millor tirar enrere, o quan cal tenir coratge per seguir endavant. Ella és al seu lloc del planeta Terra, i nosaltres només estem de passada...
El Govern amplia fins al gener de 2017 el termini perquè tècnics i professionals adaptin les titulacions a la Llei de l’exercici de les professions de l’esport
L’Aconcagua, situat a la serralada dels Andes per la vessant Argentina, també és conegut com el sostre d’Amèrica. Així mateix, està inclòs dins el que es coneix com a “Seven Summits”(set cims), que és la llista dels pics més elevats de cada continent, dividint l’americà en nord i sud. Així doncs, l’Aconcagua será el primer repte per als Seven Summits de l’Ivan i la Carla, ja que serà el primer cim d’aquest nou objectiu personal que s’han marcat, i que ha esdevingut un repte llegendari que somien aconseguir tots els amants de l’alta muntanya. Iniciaran la seva aventura el dia 16 de Gener, quan agafin l’avió que els portarà a Mendoza (Argentina). La finalitzaran el dia 7 de Febrer, quan arribin a Barcelona. La primera setmana duran a terme el que s’anomena fase d’aclimatació, que consisteix en adaptar el cos a la falta d’oxigen i a la disminució de la pressió atmosférica, causades per l’alçada. Per tal de dur-la a terme realitzaran diverses asencions a pics d’aproximadament 5000 m. Un cop acabada l’aclimatació, començaran a ascendir l’Aconcagua. La ruta escollida és la Nord-oest, que s’inicia als 4350m, on hi ha situat el Camp base, anomenat Plaza de Mulas. A partir d’aquí començarà l’ascensió cap al cim, en tres etapes i campaments d’altura. El primer es coneix com a Canadà i està situat per sobre dels 4950m. El segon és conegut com a Nido de Cóndores i té 5560 metres d’altitud. El tercer i últim campament s’anomena MDQ o Berlín i es troba a 6080 metres.
La Llei de l’exercici de les professions de l’esport, aprovada el 2008 per unanimitat al Parlament de Catalunya, establia un procediment per habilitar els professionals sense titulació oficial i reglada que poguessin acreditar la seva experiència en el sector. A partir de l’1 de gener de 2010 havia d’entrar en vigor el règim sancionador, termini que el Govern va ampliar fins a l’1 de gener de 2013 a través de la disposició addicional tercera de la Llei de simplificació i millorament de la regulació normativa, una de les anomenades lleis òmnibus del Govern. Posteriorment, davant les dificultats detectades, el Govern va acordar prorrogar el termini fins a l’1 de gener de 2015. Amb l’objectiu de donar resposta a les dificultats detectades i de regularitzar les noves situacions que no estan recollides a la legislació vigent, el Consell Executiu va aprovar el 14 de gener, a proposta del conseller de la Presidència, el Projecte de llei de modificació la Llei de l’exercici de les professions de l’esport. Ara, tenint en compte la proximitat de l’entrada en vigor del règim sancionador i el fet que la iniciativa continua en tramitació parlamentària, el Govern ha aprovat un decret llei que modifica la disposició addicional tercera de la Llei de simplificació i millorament de la regulació normativa que amplia el termini fins a l’1 de gener de 2017. L’Executiu considera necessària i urgent la mesura, amb l’objectiu de garantir un període més ampli perquè els professionals puguin adaptar i regularitzar la seva situació i evitar, així, que siguin objecte de sancions que perjudicarien el sector.
Redacció: Catalunya Aventura
06 Cataventura.cat
VINTAGE SNOW FESTIVAL
Encara que l’Snowboard (surf de neu) sigui un dels esports de neu més joves que coneixem, s’ha de reconèixer que aquest ja comença a tenir una mica d’història. I no tan sols a l’estranger, no, sinó que a casa nostra també. Així doncs, de la mà d’Ibèric Snowboard Tour i amb la col·laboració de l’estació d’esquí “Vallter 2000”, el restaurant “El Pirineu” de Setcases, el “Pub 2000” i la “P3 Disco” de Camprodon, us
informem de la celebració
del proper VINTAGE SNOW FESTIVAL que es durà a terme a l’estació de Vallter 2000, a Set Cases i a Camprodon, el proper dissabte dia 24 de Gener de 2015. Serà una acte esportiu-festivalero-lúdico-gastronòmic que, a banda de voler rememorar els inicis de l’snowboard a la Vall de Camprodon, també vol recordar els inicis de l’estació Vallter 2000 i honorar tots els snowboarders, esquiadors, muntanyencs, telemarquistes... que han gaudit en ella, així com a tota la gent que per un motiu o un altre se l’estima. L’escenari inicial de la jornada serà precisament Vallter 2000, i les primeres dues - centes persones que s’inscriguin al festival tindran un preu especial en el forfet de l’estació, així com en els actes previstos per a l’aconteixement que s’aniran realitzant durant tota la jornada, a més d’altres avantatges al vespre gastronòmic i a la nit lúdico-festiva. Es prega a tots els participants del festival que, en la mesura del possible duguin un”dress code” d’allò més retro. Que recuperin del fons de l’armari aquelles jaquetes, aquells pantalons i aquells jerseis o complements de les primeres surfejades, esquiades o excursions, així com aquelles taules d’snow, aquells esquís,i botes velles que ja fa anys que no utilitzen, o sí, i les facin servir per a l’ocasió. Obviament, hi hauran premis per als millors “atrezzos”. També hi haurà demostracions de free carving, vitellis i demés temes de la Old School Surfera. Exposició de material antic, test de planxes custom, botifarrada, bon ambient, festeta i... alguna que altra degustació. Al vespre es celebrarà el tradicional sopar commemoratiu al restaurant El Pirineu de Setcaces, amb alguna més que probable sorpresa. Per acabar d’arrodonir la festa i la nit, al Pub 2000 de Camprodon hi haurà un Vintage Karaoke que, els més noctàmbuls i resistents podran enllaçar amb la recta final del Festival a la P3 Disco de la mateixa localitat. Per a més informació, podeu seguir-nos al facebook: Iberic Snowboard Tour, Pub 2000, P3 Camprodon, i Catalunya Aventura.
CATALUNYA AVENTURA - Supervivència
CONGELACIÓ!! Estem al gener i comencem un nou any. Amb ell arriben els esports d’hivern i… sobretot, el fred. Amb el fred ens podem trobar en diferents situacions, algunes d’elles molt compromeses, com serien les congelacions i les seves derivacions. Avui iniciem un nou tema a desenvolupar: Com tractar les congelacions, els diferents tipus de congelació, les afeccions i els seus graus de complicació.
Què és una congelació? Les congelacions són lesions produïdes a la pell, derivades d’una exposició continuada al fred. Aquestes alteracions a la pell es produeixen com a conseqüència de la formació de cristalls en els teixits de la zona cutània. Podem patir congelacions de tercer i quart grau, o també les anomenades congelacions profundes. Les congelacions de tercer grau produeixen butllofes molt importants i doloroses, i les de quart grau són les que es generen en els teixits subjacents a la pell (músculs, tendons i ossos). Aquest tipus de congelacions es produeixen en temperatures ambientals no superiors als zero graus, i poden manifestar-se fàcilment en persones que s’exposin a temperatures molt baixes durant un periode de temps continuat. Escaladors, alpinistes, esquiadors... entre d’altres. En temperatures anomenades extremes, el cos es pot congelar en pocs minuts o, fins i tot, en segons. Aquest risc el tenen per exemple els escaladors, quan les condicions ambientals de la muntanya canvien sobtadament.
Molts escaladors han patit pèrdues de dits de les mans o dels peus, orelles o el nas, com a conseqüència d’aquest fenomen. Les congelacions més importants poden suposar la pèrdua de braços o de cames senceres. Les congelacions greus sovint generen amputacions de membres del cos per evitar que aquests es puguin gangrenar. Tenim zones molt propenses a patir aquest tipus de congelació, com són els dits de les mans i dels peus, les galtes de la cara o el penis, per molt estrany que sembli aquest darrer apunt. Altres tipus de congelacions són les de caràcter lleu, que en general només afecten el teixit més extern del cos, i es poden guarir mitjançant un tractament senzill i adequat.
Per què es produeix la congelació? Senzillament, són tot un tipus d’exposicions al fred barrejades amb el vent, la humitat, malalties circulatòries, així com el consum d’alcohol i tabac, que fan disminuir la circulació de la sang i fan més vulnerable el nostre organisme. Com podem diagnosticar una congelació lleu? Per la pell enrogida i/o el formigueig constant a la zona afectada, cremor i dolor. Com podem diagnosticar una congelació greu? Per una manca de sensibilitat a la pell, amb teixits ennegrits, durs i molt entumits.
IMPORTANT
Davant l’aparició de símptomes de congelació greu és necessària una atenció mèdica immediata. Igualment s’haurà d’acudir a l’especialista quan es produeixi un empitjorament de les zones sotmeses a la congelació, amb els símptomes següents: canvi de color de la pell, mareig, febre, vòmits o malestar general.
Redacció: Catalunya Aventura · D. Colomer
08 Cataventura.cat
CATALUNYA AVENTURA - CURIOSITATS
Curiositats sobre el Curiositats sobre el nostre satèl·lit nostre satèl·lit Hi ha aigua a les profunditats de la Lluna? Segurament sí. És una nova troballa realitzada per la NASA. Els científics ja sabien amb antelació que existien dipòsits d’aigua gelada en el fons dels cràters lunars, així com mol·lècules de líquid en els seus minerals, però ara, a la superfície lunar han trobat aigua en forma de partícules amb una procedència completament diferent. Es tracta d’aigua magmàtica que arriba de les profunditats del satèl·lit, i d’una font desconeguda.
Sabies que la Terra va poder tenir un total de dues llunes? Científics de la Universitat de Califònia - Santa Cruz, i de la de Berna (Suïssa), sostenen que una segona lluna, més petita, es va formar gairebé al mateix temps que el nostre satèl·lit. Aquest petit món va sobreviure amb prou feines un grapat de milions d’anys, per xocar finalment contra la Lluna que coneixem i aixafar-se literalment contra la seva superfície.
Mostres llunars apareixen a Califòrnia per sorpresa? Quan l’Apol·lo 11 va tornar a la Terra l’any 1969, va portar al nostre planeta abundants mostres de roques i pols lunars. Concretament, 68 grams d’aquesta pols varen ser lliurats al premi Nobel de Química, Melvin Calvin. El científic va repartir les mostres entre diversos col·legues per a què poguèssin estudiar-les. Posteriorment les va tornar a reunir i les va portar a la NASA. Dels 68 grams originals però, només en va tornar 50 a l’agència espacial. Es va assumir que la resta de les mostres havien quedat destruïdes o desaparegudes durant l’estudi. La realitat però, no va ser aquesta. 3 grams varen ser guardats en unes vint provetes i dins d’un recipient segellat al buit, amb una etiqueta que revelava el seu contingut. Des de llavors, ningú va tenir notícies d’ells fins que una treballadora de l’arxiu, Karen Nelson, les va trobar en el fons d’un vell magatzem del Lawrence Berkeley National Laboratory.
Redacció: Catalunya Aventura · D. Colomer
10 Cataventura.cat
La Lluna, un tros de la Terra? La teoria més acceptada respecte la formació de la Lluna suggereix que aquesta va aparèixer fa uns 4.500 milions d’anys. Concretament a principis de la història del Sistema Solar, quan un enorme cos planetari de la grandària de Mart i conegut com a Theia, va xocar brutalment contra la Terra. Els residus que varen sortir disparats en la topada, varen conformar el nostre satèl·lit natural, que va restar en l’òrbita terrestre. Les estranyes llums mòbils de la Lluna, o Fenòmens Transitoris Lunars (TLP - Transient Lunar Phenomenon), són llums misterioses que s’observen en rares ocasions a l’interior d’alguns cràters o sobre els cims de les serralades muntanyoses lunars. En alguns casos apareixen com núvols en moviment o com ombres, amb un període de vida molt curt. El seu origen és desconegut, per tant, davant d’aquest fet, ens trobem amb un fenomen de dimensió desconeguda.
Que pensaries si et digués que la Lluna és polsosa, enganxosa i abrasiva? Fer una passejada per la Lluna no és tan idíl·lic com ens mostren les fotos dels astronautes del programa Apol·lo. La pols que es troba a la superfície lunar és un material abrasiu, enganxós i poc saludable per respirar. Els astronautes van descobrir que la pols se’ls s’enganxava a tots els materials, cosa que podria haver resultat fatal si hagués danyat sistemes de suport vital.
CATALUNYA AVENTURA - EL SÍNDROME
CONTROLAR EL QUE MENGES, MILLORA LA TEVA FORMA FÍSICA En algunes ocasions hem comentat l‘important que és menjar certs tipus
El principi actiu de la Garcinia Cambogia és l’Àcid Hidroxycítric (HCA) que
d’aliments però, en aquesta època de l’any, on tot són celebracions, hi ha
ha demostrat una efectivitat com a:
un nou convidat més a taula, els dolços!!! Aquestes delicioses barreges de greix i sucres que poden arribar a espatllar tot allò pel que hem estat
• Supressor de la gana.
entrenant.
• Inhibidor de la lipogènesi, és a dir, evita que el cos fabriqui greix.
Aquest “enemic sociable” pot:
• Evita que hi hagi formació de greix a partir dels carbohidrats.
• Acidificar la musculatura, baixant així la potència i incrementant la
Aquestes tasques les pot realitzar perquè l’Àcid Hidroxycítric bloqueja
rigidesa muscular.
un enzim, concretament l’ATP-citrat lipasa, que és el que converteix els
• Debilitar l’aportació de vitamines i minerals bàsics per al cos, així com
carbohidrats en greix a partir del Acetil coenzim A, amb el que es redueix
intensificar les rampes.
la formació de greix i colesterol i es suprimeixen la gana i l’ànsia de men-
• Generar processos de microinflamació, retardant la recuperació i
jar. El Picolinat de crom és un excel·lent complement del HCA perquè:
incrementant la fatiga. • ...
• Té una acció reguladora de la glucèmia, ens ajuda a controlar els nivells de sucre en sang.
Així doncs, és importantíssim que fem una bona prevenció, per mantenir
• Ajuda a fer una reducció de greix i una conservació de massa muscular.
després de les festes, el mateix estat físic. Per fer-ho podem, com en totes les prevencions, recórrer a la natura.
Tenim doncs la combinació Garcinia Cambogia - zinc, que no només ens
Com a recurs, aquest cop us parlaré de l’extracte de Garcinia Cambogia i
està mantenint la salut a nivell del to muscular, sinó que també ens ajuda
el Picolinat de crom. Els dos actuen de forma sinèrgica sobre els carbohi-
a fer la regulació del colesterol i els triglicèrids (greixos del cos), o el que
drats. Recordem que els carbohidrats són els sucres, ja siguin:
és el mateix, ens ajuda a evitar agafar pes alhora que mantenim la salut. Podem confirmar que aquesta planta s’ha donat molt de forma efectiva
• D’absorció ràpida com la dels refrescs, la bolleria, les xocolates o sucre.
per tal de reduir el greix que es diposita a la zona abdominal (la panxa),
• D’absorció lenta com la pasta, l’arròs, el pa, les FARINES (destaquem
aconseguint en moltes ocasions una molt bona definició en aquesta zona.
les farines, perquè en moltes ocasions s’elaboren salses, sopes, cremes,... ens les que hi ha aquestes farines, i ho desconeixem)
Quin suplement esculls? Realment, a l’hora d’escollir una Garcinia, hem de veure que com a mínim tingui un 40% de HCA, perquè sinó no és realment actiu. Assessoreu-vos bé amb professionals de la nutrició, abans de comprar el producte. Personalment recomano el Garcibe de Naturprofessional o l’Hidroxycrom de Powergym. Prenent 1 o 2 comprimits abans dels àpats, obtindrem molt bons resultats.
Redacció: Departament de Comunicació botigues NANA
12 Cataventura.cat
CATALUNYA a l’Albert Gironés CATALUNYAAVENTURA AVENTURA--Entrevista Reportatge / Barrancs i Canyons
ESCALFER?itat
l a d o m a v o n a n u
En aquesta via gairebé tot el recorregut és en horitzontal, i...com a punt a destacar, cal remarcar que per poder accedir al tram esportiu Escalfer, serà necessari fer un ràpel de 12 metres i travessar un pont sobre el mar, de 5 metres.
Què és “Escalfer” realment?
Té alguna similitud amb les vies ferrades?
Escalfer és una variant de ferrada que he creat, que estic convençut que
El tram Escalfer té una mica de cadascuna de les dues modalitats ante-
agradarà a molta de la gent que habitualment realitza vies ferrades i
riorment esmentades, ja que en ell hi trobarem preses naturals i preses
busca un grau més de superació i dificultat. La paraula “Escalfer” prové
de rocòdrom, resulta necessari l’ús de cintes exprés i de bagues dissipa-
de la unió de les paraules escalada + ferrada. Així doncs, aquesta nova
dores, i la progressió és semblant a la de l’escalada . A diferència de les
variant de ferrada, a banda d’atreure segurament a persones que nor-
vies ferrades però, no hi ha instal·lades grapes per a mans ni peus, ni
malment fan vies ferrades de certa dificultat, és probable que atregui
cable o línia de vida.
també a escaladors o a practicants d’ambdues especialitats, ja que es podran practicar totes dues en una sola activitat.
Quin grau o nivell de dificultat té aquesta nova modalitat? És accessible per a tothom?
Un dels aspectes més significatius de l’Escalfer és que no disposa de
Com sempre a l’hora d’establir un nivell, resulta dificultós establir-ne un
cable de vida com el que sí que tenen les vies ferrades convencionals,
de genèric per a tothom, ja que, com és lógic i normal, hi ha persones
amb la finalitat de poder assegurar-nos a la paret. Aquest fet evitarà la
més experimentades que altres. Podríem dir que l’Escalfer és un grau
temptació d’agafar-se al cable en algun moment i, per tant, és un dels
V, amb algun pas de V+. Realment, el que li dóna grau és el fet d’haver
factors que afegeix un punt de dificultat a la via. El sistema de seguretat
d’aguantar-se al lloc per posar i treure els asseguradors, tasca aquesta
que he instal·lat són diferents anelles disposades en tot el recorregut,
que desgasta bastant i que fa que, amb la força de braços que s’ha
col·locades aproximadament a un metre de distància entre elles. En
d’efectuar en alguns punts, cadascú hagi de reconsiderar el seu nivell.
aquestes anelles s’haurà de col·locar una cinta exprés, com a l’escalada,
A simple vista pot semblar fàcil i accessible, però...compte! Cal estar
i després el mosquetó de la cinta dissipadora.
en bona forma física i tenir nocions avançades d’escalada per poder
El fet que calgui posar una cinta exprés a les anelles ve motivat per
gaudir-lo sense haver de patir. Hem de tenir present que si entrem al
la llargada de les cintes dissipadores, que no són prou llargues per
tram Escalfer i no estem preparats o no tenim el nivell suficient, po-
permetre’ns arribar d’una anella a l’altra. Així doncs, amb la utilització
dem tenir molts problemes per poder sortir del mateix. A l’entrada del
de cintes exprés disposarem de més espai per poder moure’ns lliure-
tram hi trobarem un rètol informatiu de l’activitat, en el qual hi figurarà
ment.
reflexat el següent:
La manera més correcta per no trencar la cadena de seguretat, seria agafar una cinta “ Dinema “ de 30 o 40 cm. I col·locar un mosquetó tipus
“Tram esportiu molt difícil, només per a persones experimentades”.
“ K “ a un extrem de la cinta (els mosquetons “ K “ són els que s’utilitzen a les ferrades amb seguretat d’una sola posició tirant avall i amb un
Normalment totes les vies d’escalada tenen un nom que posa o sol
retorn automàtic) i posar a l’altre extrem la cinta directa al mosquetó
posar la persona o persones que l’obren. Aquest tram Escalfer concre-
de la dissipadora. L’altra opció menys segura, és que les cintes exprés
tament té 10 sectors amb diferents noms, curts, però molt intensos.
portin mosquetons tipus “ K “ i es connectin directes a les cintes dis-
Us els detallo a continuació:
sipadores.
Entrada infernal / Desplom de les flames / Arestes diabòliques
A mesura que es vagi avançant per la via s’haurà d’anar treient el mos-
Ascensió al purgatori / Flanqueig demoníac / Descans de l’infern
quetó anterior de l’anella que fa d’assegurador, per col.locar-la a l’anella
Flames satàniques / La llengua del Diable / L’ull del Cicló
següent, i així successivament per anar progressant per la mateixa.
Els bonys del desencant.
Redacció Catalunya Aventura: Albert Gironés
14 Cataventura.cat
Albert Gironés
Quin material es necessita per fer “Escalfer”? El mateix material que utilitzem quan fem ferrades, més algun d’afegit i necessari per realitzar aquesta modalitat: casc, arnés, baga dissipadora, 2 cintes exprés amb mosquetons tipus “ K “ (de ferrada), cinta llarga per descansar (tipus Daisy), algun mosquetó extra, peus de gat (opcional), corda de 25 metres i rapelador. En el cas d’aquest recorregut les cintes exprés han de ser de 30 a 40 cm per poder posar la dissipadora i arribar d’un segur a l’altre.
Perquè tothom ho sàpiga, on es troba aquesta nova via “Escalfer”? L’he construïda a la ferrada de la Cala del Molí de Sant Feliu de Guíxols, al Baix Empordà (Girona), al segon tram de la via, després del tram extraplomat. En una de les corbes hi ha un cable d’espera que va en sentit contrari al normal de la ferrada. Aquest cable ens permetrà estar assegurats i preparar el ràpel sense problema i sense interferir amb la resta de persones que estiguin fent la via ferrada. La instal·lació és de dos químics de doble anella. Un cop abaix hi ha instal·lat un passamà de cable per poder desfer-nos del ràpel, guardar la corda i esperar el torn per travessar el pont, per després començar el tram Escalfer. La sortida del tram enllaça amb la ferrada normal, uns metres més endavant.
Tens algun altre projecte en ment per al 2015? Tinc varies coses que dur a terme aquest any 2015... A banda de la finalització de la variant del tram Escalfer, el més imminent, també a la Cala del Moli, és fer dues noves variants. Una a la primera part de la via, concretament al pont que es troba ubicat a la mateixa Cala del Moli, i l’altra al segon tram i part final de la mateixa, en que s’allargarà una mica el tram i es canviarà la zona de sortida final, passant a ser aquesta una zona amb més esglaons de pujada i restant verticalitat a la sortida actual. Una altra novetat a la Cala del Molí és el projecte que consisteix en allargar el seu recorregut gairebé un quilòmetre, de manera que l’entrada de la via serà a la zona del port de Sant Feliu de Guíxols i enllaçarà amb l’actual via ferrada, donant un temps total aproximat de recorregut d’unes 4 hores. A la meitat hi haurà una via d’escapament per les persones que no vulguin realitzar tota la via ferrada sencera. Així mateix, s’està gestant la idea d’equipar una nova via ferrada a la província de Girona, però...sobre aquest tema, ja anirem donant més detalls a mesura que el projecte vagi agafant forma i la idea es converteixi en una realitat. Per acabar, informar que també estem realitzant estudis i pressupostos per a la construcció de la primera via ferrada en tot el món, adaptada per a persones amb alguna minusvalia o discapacitat. Així mateix, estic fent un estudi per poder adaptar un tram per a persones cegues, amb rètols en ”Braille“, així com altres adaptacions que facin possible a aquestes persones gaudir de noves experiències i sensacions.
16 Cataventura.cat
ESCALFER UNA NOVA MODALITAT
Fotografia: Albert Gironés
CATALUNYA AVENTURA - Les Ressenyes d’en Pere
Pic de COSTABONA La sortida d’avui és una ascensió que no presenta cap mena de dificultat i és extremadament agraïda, ja que, amb poc esforç, podrem gaudir d’unes vistes excel·lents. Si heu de programar una sortida amb gent poc acostumada a caminar, aquesta és, sens dubte, una de les ascensions més recomanables, ja que ofereix esplèndides panoràmiques amb un esforç molt moderat. Si la sortida la feu a l’hivern o primavera, amb molta neu, no estarà de més posar els grampons a la motxilla per si trobem alguna placa de gel. Per tal d’arribar al punt d’inici cal que anem fins a Espinavell i que prenem la pista forestal cap a Setcases (també la podem prendre a Setcases ja que la Collada Fonda es troba gaire bé a meitat de camí entre Setcases i Espinavell). La pista és bona però plena de pedres i sense presa es pot fer amb qualsevol tipus de cotxe. Deixarem el cotxe a la Collada Fonda i caminarem per la mateixa pista, de baixada, direcció Setcases i en el primer revolt ens enfilarem per una pista menys fressada, a la dreta, que ens portarà
El Pic de Costabona és una preciosa piràmide situada a la carena
cap el Refugi de Jaume Ferrer. A sota del refugi hi ha una cabana
fronterera pirinenca i separa la Vall del Ter de la Vall del Tec. Degut
de pedra seca molt ben conservada i de visita molt recomanable.
a la seva forma piramidal i solitària, esdevé un fantàstic mirador cap a totes direccions. Cap a llevant, és el primer cim que supera
Amb l’imponent imatge del Costabona a la nostra dreta, deixarem
els 2.000 metres, amb les mines de Costabona a 2.300m. d’alçada
la pista i ens enlairarem camp a través direcció N cap a la Serra de
i pertanyents al terme de Prats de Molló. A la seva vessant sud
la Balmeta, passarem per la Collada de Dalt i assolirem el pic sense
neixen el torrent de Vall-llobre i el Ritort, ambdós afluents del Ter,
nom (2.375m.). Des d’aquest punt i direcció E baixarem cap al Coll
amb una excel·lent panoràmica de la Vall del Ter.
de Pal, a on hi trobarem una fita de colossals dimensions i una
Per la seva vessant septentrional hi ha les fonts del riu Tec i les
cruïlla que ens portaria a l’esquerra, direcció N, cap a Roca Colom i
Esquerdes de Rojà en primer pla, i el Massís del Canigó. Mentre
les Esquerdes de Rojà per la Coma del Tec. Nosaltres seguirem tot
que per la cara més occidental hi ha la carena formada per la Roca
dret direcció E i sense cap dificultat, en pocs minuts arribarem al
Colom, el Puig de la Llosa i el circ de Vallter, destacant el Gra de
Cim del Costabona (2.465m.), lloc ideal per esmorzar i gaudir de
Fajol i el Bastiments a la seva dreta.
tanta bellesa. En una de les moltes ascensions que hem fet a aquest cim, vam presenciar un fet realment colpidor: ens hi vam trobar un cavall que hi havia pujat tot sol i que no aparentava vellesa ni estava aflaquit. Estava dret sense moure’s i semblava que tenia la mirada trista. Vam intentar donar-li de menjar i beure però no ens va fer cas. Pocs minuts després i mentre nosaltres esmorzàvem, tot d’una va caure de costat, desplomat i ja mort. Aleshores vam entendre que, sabent que se li estava exhaurint la vida, havia pujat al Costabona per acomiadar-se d’aquest món. La baixada la farem pel mateix lloc que hem pujat fins el Coll de Pal i en aquest punt girarem cap a l’esquerra, direcció S, per anar cap el Refugi de Costabona a on hi arribarem sense dificultat després de passar per la font de Fra Joan. Redacció i Fotografia: Catalunya Aventura · Pere Costal
18 Cataventura.cat
El Refugi de Costabona, a 2.171m. D’altitud, està situat sota el vessant sud del pic de Costabona, prop del clot de la font de Fra Joan. El Desembre del 2000 una forta tempesta de torb (que provocà diversos morts a la zona) va fer destrosses notables, dins i fora del refugi. Afortunadament, a finals del 2001 es va arrengar de nou, tant del sostre com bona part del mobiliari interior. No està guardat. Té una capacitat per unes 18 persones i l’edifici es troba net i en perfecte estat de conservació. Al costat del refugi hi ha una font que ve canalitzada des de la Font de Fra Joan. Aquest aixopluc s’aixeca dalt d’una mena de balconada, fet que li permet tenir en dies clars una vista extraordinària que abasta des del Golf de Roses fins les Muntanyes del circ d’Ulldeter, passant per totes les serres i planes de les contrades nord-gironines. Desfarem el camí fins a la font de Fra Joan i pel camí de les Terrelleres anirem perdent alçada, passant sempre per la dreta de l’enfilat. Passarem per la Roca Blanca dels Soms i les Roques d’en Mercer i arribarem a la Collada Fonda, conclusió del nostre itinerari. (I fou just des d’aquest punt -aquell dia de la mort del cavall- que tot observant per darrera vegada el Costabona, vam identificar uns quants voltors que giravoltaven per damunt del seu cim...)
Punt més alt: 2.465m · Desnivell acumulat: 645m. Dificultat: Baixa · Temps total: 4-5 hores www.lacolladelesquirol.es
19
CATALUNYA AVENTURA - EMERGÈNCIA
EMERGÈNCIA:
BIVACS A LA NEU Ja estem en una nova època, amb ella ens arriben les primeres neus,
IGLÚ DE NEU
el primer fred càlid després de deixar enrere un estiu plujós i no gaire
En terreny pla, emprarem dos mètodes. El primer d’ells és l’iglú de neu,
calorós. Per als intrèpids del muntanyisme ens arriba l’hora de gaudir
molt adequat si es disposa de pales o altres mitjans per treballar la neu.
i ser previnguts amb el nostre entorn per resoldre possibles situacions
Es deixen les motxilles a terra i, si és possible, es cobreixen amb una funda
d’emergència.
de bivac o un altra protecció. A continuació s’acumula tota la neu possible sobre d’elles per aixecar un iglú. Llavors es practica una petita entrada i es procedeix a treure la funda de bivac i les motxilles. Entrarem i procedirem a engrandir l’interior perquè hi hagi més espai i després aplanarem el sostre
ELS BIVACS
perquè no degoti.
Hi ha una diferència entre els bivacs i les coves excavades a la neu. Una cova és una base creada per la naturalesa, la qual ens permetrà protegir-nos del fred, neu i vent en diferents ocasions. Però els bivacs artificials són aquells que s’excaven a la neu en casos d’emergència per protegir-se dels elements i pot ser que siguin molt més que un forat a terra. Avui i amb Catalunya Aventura coneixerem tècniques i diferents refugis que podem construir a la neu. Un bivac d’emergència és exactament això, un refugi concebut per ser usat només en cas de problemes o situacions climatològicas adverses. Excavar un bivac d’emergència és un treball esgotador que requereix un gran esforç i una despesa considerable de calories. Sovint s’ha d’excavar a la neu
EL SARCÒFAG DE NEU Utilitzant el pic del piolet, es traça a terra el contorn del bivac. Ha de tenir l’amplada de les espatlles i un metre de llarg. El terreny es divideix en plaques de neu, les quals retallarem i anirem aixecant. Després farem un forat a la neu per entrar els peus, dors i cap. Un cop dins, ens cobrirem el cos amb les plaques de neu que hem retallat anteriorment. Aquest mètode és una mica macabre però útil. Desitgem que mai hagis de utilitzar-lo.
amb un equipament mínim, i el més probable és que acabis passant moltes hores dins del forat sol i amb la roba que portes posada, ja que és poc probable que en una excursió d’un dia portis un bon sac de dormir. Cal usar tot el que tinguis a mà perquè l’excavació i construcció siguin més senzilles; un piolet, una àncora de neu, una carmanyola, serviran per cavar un forat a la neu. Una pala de neu lleugera, és molt aconsellable portar si fem sortides hivernals. Hi ha molts tipus de bivacs d’emergència, però avui parlarem de tres en questió, el bivac vertical, el conegut iglú i el sarcòfag de neu.
EL BIVAC VERTICAL Aquest bivac és el més eficaç dels tres, per conservar la calor i la seva comoditat. Per realitzar aquest refugi haurem de buscar un pendent escarpada a la neu. La idea és seure dins del refugi i tenir el mínim contacte amb la neu. Haurem de fer a la neu un túnel ascendent. La neu és molt bon aïllant, però necessitaràs que hi hagi uns quants centímetres d’aire al teu voltant. Tampoc cedeixis a la temptació d’excavar un vivac molt gran, o el sistema d’aïllament tèrmic no serà tan eficaç com hauria.
Redacció: Catalunya Aventura · D. Colomer
20 Cataventura.cat
CATALUNYA AVENTURA - Trofeu Centaure
EL TROFEU CENTAURE DESEMBARCA A GIRONA
Els genets saben, però, que sortiran del centre Cavall de Mar de Llagostera, i que per tant s’hauran de moure en un entorn de bosc de suro i pins, entre les Gavarres i l’Ardenya, amb la mar molt a la vora El cap de setmana del 22 de febrer tindrà lloc per primer cop al nostre
però també amb la plana i la Vall d’Aro a tocar. La competició serà en
país el raid Le Centaure d’orientació, una competició hípica que fins ara
aquest entorn naturalment privilegiat, ideal per al desplaçament a
no havia sortit mai fora del seu lloc d’origen, França, i que, per tant, es
cavall però també ple d’obstacles naturals, terrenys accidentats, rieres
consolida enguany com a internacional. El raid Le Centaure, regit per
i rius, pendents, desnivells, boscos, camps i clarianes que els concur-
la FITE, el Comitè Internacional de Turisme Eqüestre, va néixer el 1976
sants hauran de travessar guiats només per una brúixola, un mapa i el
amb la intenció de ser un torneig exigent, que servís per demostrar la
seu sentit de l’orientació, el propi i el del cavall.
competència en el guiatge del turisme eqüestre. Amb els anys, el Trofeu Centaure s’ha convertit en una de les competi-
A més de provar el nivell de les seves instal·lacions, el fet que el
cions més prestigioses, extremades i exigents, per a genet i cavall,
centre Cavall de Mar de Llagostera hagi estat l’escollit per fer de base
basada en l’orientació i la superació d’obstacles naturals en situacions
en aquesta competició internacional és una gran notícia per al turisme
d’alta dificultat. Buscant uns entorns naturals excel·lents, aquest 2015
esportiu català.
la competició es trasllada al Gironès i Baix Empordà. Durant dues nits consecutives del mes de febrer, participants vinguts d’arreu d’Europa
El Trofeu Centaure acull participants de moltes nacionalitats i és un
competiran pel Trofeu Centaure en un torneig molt peculiar.
aparador perfecte per exposar al món les belleses de la Costa Brava des d’una perspectiva poc corrent: els boscos amables i els turons arran de
Hi ha dues modalitats de concurs: en solitari – cavall i genet – o bé
mar, en contacte amb els cavalls, prenen una visibilitat espectacular i
en parelles de dos binomis. La prova consisteix a fer un recorregut
ofereixen una imatge paisatgística de gran valor per a la promoció d’un
nocturn de cent quilòmetres, seixanta durant la primera nit i quaranta
tipus de turisme que es considera de qualitat, un turisme respectuós i
durant la segona. La competició es realitzarà durant un cap de setmana
conscient del terreny que trepitja.
del mes més fred de l’any, febrer, en dues nits de lluna nova. L’objectiu és que els participants demostrin fins a quin punt són hàbils per ori-
Aquest entorn natural esplèndid, sumat a la proximitat amb la fron-
entar-se sota la llum de les estrelles i per superar qualsevol obstacle
tera, l’oferta cultural i gastronòmica d’aquestes comarques i, sobretot,
que se’ls presenti. El trajecte que hauran de fer és el gran secret de
l‘experiència professional de Cavall de Mar, amb unes infraestructures
la competició, perquè es tracta que els concursants siguin capaços de
hípiques de primer nivell per a aquest tipus d’usuaris, permeten augu-
realitzar-lo sense haver-se’l preparat abans a la llum del dia. Per això no
rar ja des del primer moment l’èxit d’aquest prestigiós Trofeu Centaure,
coneixeran la ruta que han de fer fins a tres hores abans de la sortida.
que per primer cop tindrà lloc al nostre país.
22 Cataventura.cat
CATALUNYA AVENTURA - Reportatge / Factor mental
DE L’ESCALADA A LES PERSONES.
REFLEXIONS PERSONALS. Redactor: Francesc Roldan
Però no només la conducta és important mentre pugem, a peu de via, on tots els escaladors ens reunim, és on trobem el zenit d’intercanvi d’emo cions. Per posar un exemple, he vist més de deu escaladors reunits, tots ells assenyalant cap a la paret mentre parlaven sobre un pas que els hi costava molt i...a tots els hi brillaven els ulls. Estaven debatent com resoldre el pas, si agafar un bidit o llençar-se directe a una regleta mentre feien Pocs esports arriben a definir gairebé a la perfecció el tarannà d’una
imitacions de la seqüència des de baix.
persona mentre aquesta el practica. Un esport on les màscares que ens posem no serveixen de res, on afloren les nostres pors i apareix aquell
En aquell moment no existia res més per a ells però, el més impactant
nen que portem a dins. Un esport polifacètic, que ens mostra com som
per a mi aquell dia, va ser que la gran majoria d’aquells escaladors no
anímicament en els nostres millors i pitjors moments. Per si encara no ha
es coneixien de res, sinó que havien coincidit aquell cap de setmana en
quedat clar, parlem de l’escalada.
aquella escola i estaven provant la mateixa via.
Existeixen tants estils d’escalada com persones la practiquin. Fins fa poc
Varen començar a animar-se entre ells, a cridar-li els passos des de baix al
escalava fent-ho com m’agradaria ser, i no com jo era realment. Això em
que estava pujant, i això va provocar que tots els escaladors que hi havia
provocava moltíssima frustració ja que, quan pujava, el que realment
en aquella paret (jo inclòs), deixessin d’escalar i es posessin a peu de via
estava fent era interpretar un paper, ser un actor en un món on has de
a animar a aquell escalador estranger.
ser tu mateix per arribar a dalt de tot. Vaig entendre-ho i...des de llavors, sóc el mateix noi impulsiu i fanàtic quan prenc alguna cosa amb els amics, que quan pujo per una paret. Perquè és absurd intentar aparentar ser algú que no ets en una paret on els teus propis pensaments poden trair-te . I encara és més absurd pretendre que algun dels teus companys escali exactament igual que tu. El que és tímid prenent un cafè, escalarà poc a poc, en llocs amb poc gent i agraint el silenci que li proporciona la muntanya. El que és extravertit es trobarà bé escalant amb la multitud, els seus moviments semblaran més arriscats i les seves expressions seran més agressives. El que és nerviós escalarà més ràpid que la resta, serà més propens a cometre alguna errada, li costarà controlar la respiració o pel contrari respirarà fort , i arribarà a la reunió molt abans. El tranquil escalarà amb molta paciència, dosificant forces i acumulant tota la ràbia per poder expulsar-la en el punt correcte, i la seva mirada serà de màxima concentració. Però com he dit anteriorment, hi ha un estil d’escalada per a cada persona, ergo no existeix una pauta clara de conductes. Si be és cert que la tècnica ha de ser la mateixa en certes parts de la via i que alguns moviments seran exactament iguals, l’aura que envoltarà a aquelles persones serà completament diferent. Pel cap de cadascú d’ells rondaran pensaments completament diversos, apareixerà el fracàs, el triomf, la resignació, l’èxit, etc. Tots ells els interpretaran d’una manera única, adequada a la seva manera de ser.
Redactor: Francesc Roldan 24 Cataventura.cat
L’escalada uneix a persones amb caràcters tan diversos que fins i tot resulta difícil d’assimilar. Els escaladors i les escaladores estan units exactament per una mateixa passió, una passió que no entén de diversitats ni de colors de pell, així com que tampoc de diferències o afinitats polítiques. El fet d’aixecar-se un matí i trucar a aquella persona que fa pocs dies no coneixies de res i a la que ara truques per anar a escalar, no té preu. L’escalada uneix caràcters i els entrellaça per a que combreguin entre ells, i això es meravellós de veure, meravellós de viure. L’escalada no només ajuda a l’enfortiment exterior de les persones d’una manera física, sinó que sobretot i a nivell interior, també les ajuda a treballar-se mental i emocionalment.
CATALUNYA AVENTURA - Entrevista: Xavi Arias
Xavi Arias
Passió pels vuitmils Com et vas iniciar a la muntanya?
Va haver-hi algun llibre o alguna imatge que et marqués especialment?
De ben petit el meu avi em duia a passejar. Estiuejava a Lleida i el Montsant i els seus voltants ens quedaven molt a prop. Seguidament vaig entrar a
Siii!!! El primer llibre que vaig llegir va ser “Estrellas y Borrascas” d’en Re-
l’Agrupament Escolta Sant Jordi d’Esplugues de Llobregat, on actualment
bufat i desprès “Los conquistadores de lo inútil” d’en Lionel Terray.
resideixo. Amb el temps vaig afegir-me al GELADE, grup excursionista
El Nudo del Infinito de Kurt Diemberger va ser el llibre definitiu que em va
d’Esplugues. Amb ells vaig començar a fer muntanya: els Pirineus, els
dur a somiar en les grans muntanyes. Tot llegint em traslladava a les mun-
Alps, els Andes, l’Himàlaia… sempre he cregut que a l’excursionisme i a
tanyes dels Alps, de l’Himàlaia... una manera fàcil i assequible de gaudir la
l’alpinisme s’hi ha d’entrar d’una forma progressiva, adquirint coneixe-
muntanya, quan encara no podia sortir a escalar massa lluny.
ments i experiència. Ara la muntanya és la meva passió.
Quins eren, si en tenies, els teus referents? I tant! tots tenim referents, ja siguin de casa o de fora! L’alpinisme té noms molt importants en la seva història, però no vull oblidar els amics i companys, que en el meu cas em vàren iniciar a la muntanya. Més endavant t’enmiralles en els pioners de l’alpinisme, català i mundial, noms com Rebufat, Kukuzka, Diemberger, Herzog, Loretan...
Redacció: Catalunya Aventura · Entrevista: Dani Arran
Quan vas començar a creure que la teva passió per la muntanya podria esdevenir la manera de guanyar-te la vida?
Però la visió de les coses amb el temps canvia. Crec que s’ha de saber dir prou i ara és l’hora. Tinc altres motivacions, hi ha moltíssimes més muntanyes a la terra que els 14 8000’ls i no per
Va haver un dia que la meva passió per les muntanyes va passar a ser la
això menys interessants. Per altra banda m’he estrenat en el món de
manera de guanyar-me la vida, sempre he pensat que poder treballar
la paternitat i l’escalada més important de la vida la tinc a casa entre
en el que t’agrada és un luxe.
les meves mans.
M’agradava el que feia i ho feia bé (això és el que em deien). Sempre m’ha agradat compartir les meves experiències i ajudar als demés.
Quina preparació feies, a nivell físic, mental, per cadascun d’ells?
He estat molts anys en l’àmbit educatiu i gestionant grups, així que vaig pensar… per què no? per què no provar-ho?
Ostres, bona pregunta!! Vaig estar en mans d’un bon amic i entrenador,
A la vida has de fer tot que et proposis encara que suposi cagar-la, però
en Ricard Vila. D’ell vaig aprendre a preparar el meu físic i a la vegada
si no ho proves mai ho sabràs. Des de fa 10 anys dirigeixo la
la meva ment, la combinació de les dues fan que probablement tinguis
companyia de guies Infinit Emotions i em va prou bé, crec.
èxit. Dic probablement perquè hi ha molts altres condicionants, com l’adaptació a l’alçada, la meteo, condicions de la muntanya…
Abans i tot que gent com en Cadiach o en Latorre ho diguessin, tu et vas plantejar ser el primer català en fer els catorze vuitmils del planeta. Com portes aquell projecte? Ufff, parat. De fet ho he deixat estar com a projecte, que no vol dir que segueixi escalant 8.000’ls ja que és la meva passió. S´hi ha de dedicar molt temps i molts diners, cosa que ara, amb els temps que corren, encara és més difícil. Per a mi ha estat un plaer estar immers en la carrera dels 14x8000 amb l’Òscar Cadiach, en Ferran Latorre, el Juanjo Garra.
He escalat sis 8.000’ls de 12 intents, altres muntanyes de 7.000m 6.000m..., en solitari, en el dia, en hivernal… crec que és molt important anar preparat en aquest tipus de muntanyes.
CATALUNYA AVENTURA - Entrevista: Xavi Arias
Has comentat alguna vegada que l’important no és quants 8000’s fas, sinó la manera de fer-los. Pots explicar una mica més a què et refereixes?
I quina ha estat l’alegria més gran que t’ha donat la muntanya? Moltes vegades, però sobretot quan arribo a un cim amb clients i amics,
Si, efectivament pujar un 8.000’l o grans muntanyes té mèrit per si
poder ajudar a gent a fer realitat els seus somnis fa que segueixi emocio-
sol, però depenent de la manera que el pugis hi pots trobar altres moti-
nant-me a dalt de qualsevol cim!! També quan fem rutes per mitja mun-
vacions. El fet de anar-hi sol, de fer ascensions ràpides a grans muntanyes
tanya i al final la gent t’agraeix la bona estona que ha passat, fa que tu
m’aporta altres sensacions... cal buscar l’aventura. I quan la trobes es
també te n’alegris.
doblement satisfactori. Escalar l’Aconcagua per Polacs (directa argentina) a l’Hivern del 2006
En algun moment has pensat de trencar amb la muntanya?
(Agost), pujar el Lhotse sol, sense sherpes i sense O2, escalar el Cho Oyu en un dia (Non Stop). De fet l’any passat vaig provar d’escalar Manaslu en
No!! Mai!! És com si un ocell deixés de volar per tota la vida, no tindria cap
un dia. Molta gent va fer cim... jo no. Les condicions per fer-ho no eren
sentit. A la muntanya em sento com a casa. Però de ben segur que també
bones. No m’interessava pujar-hi d’una forma clàssica.
hi a altres coses fantàstiques a fer a la vida, la muntanya no ho és tot!!
Quin ha estat el moment més dur i difícil que has patit a la muntanya? Al 2004 era al Dhaulaguiri integrant una expedició argentina, commemoràvem el 50é aniversari de la primera expedició argentina al Dhaulaguri liderada per el Teniente Ibañez. Estàvem sols a la muntanya, feia uns anys que no s’havia assolit el cim. El dia que atacàvem el cim des del C3 vàrem sortir sense sherpes, sense corda fixa… Vàrem fer cim a les 15h, i tot baixant, el meu company en Victor Herrera em va dir que no podia més, que el deixés i que jo baixés cap al C3, on ens esperava en Damian Redmond, l’altre company de cordada. Va ser la decisió més dura de la meva vida ja que deixar-lo era firmar el pitjor, i quedar-se era el pitjor per als dos, però vaig veure una mínima possibilitat de tenir èxit i allò va fer que ho intentés!! Vàrem baixar de nit, ens vam perdre, ens vam quedar sense piles als frontals i vam seguir utilitzant les dels walkies. Vam perdre la connexió amb el CB i al C3 ens van donar per desapareguts. Però a les 6h del dia següent arribàvem al C3 gràcies a l’ajuda del Damian, que amb el seu frontal ens va orientar i ajudar a baixar. És una experiència que es fa difícil explicar en poques línies.
Redacció: Catalunya Aventura · Entrevista: Dani Arran
Recordo haver-te vist, entre d’altres llocs, al programa Temps
I ja per acabar, quins projectes tens pel futur?
d’Aventura... A dia d’avui estic al 100% per la meva companyia de guies, Infinit Sempre m’ha agradat filmar les meves aventures i així ho he fet.
Emotions. Són temps d’arromangar-se i treballar. Això sí, no descarto
Ho tinc pràcticament tot recollit al meu canal de YouTube.
tornar a realitzar algun altre projecte xulo, que no necessiti tant temps o
He fet col·laboracions amb TV3, Temps d’aventura amb el que hem
diners, però encara ho estic madurant.
realitzats alguns programes, l’ascensió al Toubkal a on ells van venir a
Una possibilitat seria el “Snow Leopard”, fer els cinc 7000’ls del Pamir i
filmar...
Tien Shan, un repte duríssim per la dificultat i exposició d’alguns dels seus
va sortir un documental molt xulo, i també d’altres com l’ascensió al
7000’ls. El repte no sempre ha de consistir en pujar grans cims, a vegades
Cho-Oyu, al Broad Peak…
petites accions són importants, com col.laborar en el que sigui possible
També tinc un parell de dvd editats i a la venda, però crec que están
amb qui ho necessiti, ja sigui amb col·laboracions amb la Marató com va
esgotats, Cho-Oyu Non Stop i El Everest prohibit.
ser el mes passat, amb ONG’s que ho puguin necessitar o col.laborar amb
Com et deia, tot és a l’abast de tothom, a YouTube. Crec que, igual com
revistes com la vostra.
jo vaig acostar-me a la muntanya a través de llibres i documentals, ara la gent ho pot fer mitjançant els meus.
Xavi, moltes gràcies per atendre’ns. Des de Catalunya Aventura esperarem amb ganes els teus relats.
Parla’m de la teva vinculació amb l’associació Mountain Wilderness. Mountain Wilderness és una asociació d’alpinistes d’arreu de tot el món que vetllen per la defensa de l’entorn muntanyenc. De fet aquest any passat Mountain Wilderness Catalunya va celebrar el seu 25é aniversari. Com a president de la internacional hi tenim un català, en Jordi Quera, un molt bon amic. Jo sóc soci de Mountain Wilderness i a la vegada Garant Internacional des de fa un parell d’anys. Estic content de que m’hagin proposat estar com a garant entre alpinistes com Diemberger, Bonington, Gabarrou, De Stefani.…
CATALUNYA AVENTURA - El Solstici
Solstici d’hivern, LLUM, FOC, BRUIXES I LLEGENDES Redactor: Antoni Argemí
El solstici d’hivern, que es celebra des de les primeres cultures, com la
Tant a la muntanya com al camp, Catalunya ha conservat gelosament
mesopotàmica, l’egípcia, l’ària, la semítica, l’asteca, la maia..., senyala
llegendes ancestrals:
la victòria del Sol sobre la Nit i l’inici d’un nou cicle. És el dia més curt de l’any, que sol caure entre 21 i 22 de desembre (a l’hemisferi Nord).
• Al Tossal de les Bruixes, a prop de Cervera, el dia de St. Silvestre (31
Segons molts pobles antics és la porta que ens condueix cap al perfec-
de desembre), la llegenda explica que hi venen tots els bruixots de la
cionament espiritual representat en el Renaixement del Sol.
comarca i es troben amb les bruixes organitzant una orgia de danses,
El solstici ens remet al temps en què l’hivern era una amenaça d’extinció.
encanteris i maleficis.
L’home primitiu, que depèn del Sol per sobreviure, viu amb una angoixa esfereïdora els moments més foscos i més freds de l’any. Sembla ser que
• En època sarraïna a la vall del riu Saldes, al peu de la serralada del Cadí,
els primers rituals coneguts en la història de la humanitat eren una crida
els cristians eren atemorits per l’enemic islàmic. Una nit els defensors de
perquè el Sol tornés a donar llum i a donar escalfor. Les celebracions
la terra sentiren estranys sorolls, crits esgarrifosos, remenar de roques i
van acompanyades de brillant il·luminació, grans focs i festes amb balls
sons satànics.
i cants. Els últims mesos s’havien fet reserves d’aliments de la terra i del
A la sortida del primer sol veieren incrèduls com la muntanya que ara
bestiar; el vi i la cervesa ja eren fermentats i aptes pel consum. Aquestes
anomenem Pedraforca estava coronada per una impressionant fortalesa
tradicions són encara vives en l’arbre il·luminat de Nadal, les espelmes
poblada per éssers estranys aliats dels sarraïns. D’allà estant mataven
enceses i els copiosos àpats familiars.
a tir de sageta a tot cristià que transitava pel territori. Els cristians van demanar ajut a Déu, qui escoltant els precs, va enviar a St. Miquel i un
A Roma, la celebracions reben el nom de Saturnàlies, festes llicencios-
estol d’àngels la nit del 31 de desembre de fa més de 1000 anys, per
es i alegres consagrades al rei Saturn. Entre el 17 i el 23 de desembre
demolir el castell i deixar la muntanya esgavellada en milions de roques i
s’encenien candeles, es feien regals, banquets on es proclamava el Rei
amb la seva característica forma de forca. Des de llavors es diu que totes
de Burles, era permès fer tota mena de trampes, els amos feien d’esclaus
les nits de Sant Silvestre les bruixes del Berguedà, Cadí, Les fonts del
i viceversa. Es canta la victòria del Sol Nou sobre la Nit i l’inici d’un nou
Llobregat i La Cerdanya es reuneixen al cim del Pedraforca en record
cicle de la Natura. El cristianisme absorbeix la festa (El Papa Liberi l’any
d’aquella desfeta satànica i es senten per tota la comarca estranyes
354) i fa coincidir el naixement de Jesús el 25 de desembre amb la proc-
cridòries i alguns tremolors de terra.
lamació pagana de la nova vinguda del Sol Invictus de la cultura romana, tradició seguidora de costums prehistòrics, que restarà prohibida des de
• Per allà Les Guilleries trobaríem el sepulcre de Pedra Gentil, megàlit de
llavors.
6000 anys d’antiguitat, on es diu que les bruixes s’hi trobaven la Nit de Nadal per fer balanç del seu comportament, i el cim del Puig de la Força,
La fi de l’Any i la mort del Sol vell estan també relacionats amb el retorn
inaccessible per l’home, on es reunien i celebraven els alkelarres amb la
dels morts al món dels vius. És temps de xamans, precursors de bruixes
immillorable panoràmica de la Vall de Sau i Les Guilleries.
i bruixots. Ells diuen que parlen amb els esperits i viatgen al més enllà; coneixen els camins de la mort, instauren la por dels esperits malignes
• I així no pararíem de trobar punts del territori on el mal, encarnat per
que ells diuen controlar.
les bruixes , ha deixat petja, com El Recó de les Bruixes a Montserrat, La
En l’imaginari popular posterior la bruixa és una dona que, per mitjà d’un
Ruta de les Bruixes al Lluçanès, El Coll de les Bruixes pels camins de La
pacte amb el dimoni, ha aconseguit poders sobrenaturals que utilitza en
Puda, el Puig de les Bruixes a La Garrotxa, les abundoses tradicions de
benefici propi o amb finalitats malèfiques. Durant l’Edat mitjana el poder
bruixes a St. Feliu de Sassera, el dolmen de Vallgorguina al Maresme, i
eclesiàstic va alimentar aquestes creences entre la població utilitzant les
un llarg etc. I no parlem dels precisos rituals per fer fora dels habitatges
bruixes com a cap de turc de totes les calamitats.
les bruixes impertinents.
Redacció Catalunya Aventura : Antoni Argemí 30 Cataventura.
El foc és un element inseparable del solstici d’hivern. Els rituals del foc són la garantia de la nova llum que ha de venir i arreu no hi faltaven a totes les cultures les grans fogueres que honoraven el Sol. • Els antics celtes cremaven un gran tronc d’arbre que mantenien encès durant tos els dies de festa en honor del naixement del Nou Sol. • Aquí i entre nosaltres, una de les més simbòliques i ben conservades tradicions precristianes són les Festes del Fia-faia que es celebren a Bagà i a ST. Julià de Cerdanyola. Arrenquen amb una gran foguera encesa a la muntanya del Siti al punt de pondre’s el sol. Després més de dos-cents fallaires il·luminen la muntanya baixant torxes enceses fins el poble, on encenen altres torxes i omplen de foc els carrers del poble. S’acaba la festa amb balls al voltant del foc fins que aquest s’acaba de consumir. La llum, un altre fenomen misteriós que, des de l’antiguitat més remota fins a construccions medievals, porta l’home a orientar monuments de forma que els primers raigs del solstici d’hivern produeixin efectes màgics. • Al Dolmen de Llanera, situat entre Torà (Segarra) i Llobera (Solsonès), els primers raigs de sol del solstici d’hivern il·luminen la llosa del fons i les dues laterals, un fenomen que es dóna de manera semblant en altres monuments megalítics arreu del món, com el túmul de Newgrange (3200 a C), a Irlanda, on el primer raig de sol del solstici hivernal (a les 8,20 h), avançant lentament per la càmera sepulcral, la il·lumina durant 17 minuts. De fet la major part de galeries dels dolmens catalans segueixen, encara que no amb aquesta exactitud, els mateixos patrons d’orientació que ens parla obertament del culte al Sol. • Al conjunt de Mas Baleta, a La Jonquera, és el sol ponent d’aquest mateix dia el que s’alinea amb els menhirs entrant pel passadís. • A la plana de Salisbury, a cent km de Londres, es troba Stonehenge, un dels monuments megalítics més inquietants de la prehistòria (2800 a C) que conté nombroses relacions astronòmiques, a part d’històries de bruixes. Hi ha dos turons i menhirs a tocar del fossat circular, que estan alineats per apuntar cap a la sortida i posta de sol dels solsticis d’estiu i d’hivern . • A Nabta, a Egipte, el 1998 es descobrí un observatori astronòmic mil·lenari a l’estil de Stonehenge. • Si us apropeu a la Seu de Mallorca pel solstici d’hivern, veureu la màgia dels raigs del sol naixent entravessant les dues rosasses de la catedral amb un efecte lumínic únic i indescriptible vist des de l’exterior. • Pels vols de les 10 del matí entre el 20 i el 22 de desembre (segons l’any) els rajos de sol passen per entremig dels finestrals del campanar de la Prioral de St. Pere, a Reus. • Del 13 al 29 de desembre, al voltant de les 15,50, els raigs de sol penetren L’Arc de Sta. Llúcia i il·luminen el poble de Penàguila, al País Valencià.
I així, als cinc continents, trobaríem repetidament en nombrosos testimonis aquesta dèria de la incipient humanitat per assumir i conèixer el cicle astronòmic de la Terra, adorant el Sol com a primer dels Déus coneguts, rendint-li homenatge i respecte, i festejant-lo perquè no ens abandonés com a font de llum, de calor i de vida.
CATALUNYA AVENTURA - l’Alternativa d’Ulldeter
VESSANT NORD DEL PIC DE LA DONA L’ALTERNATIVA D’ULLDETER primera part
La primera vegada que vaig divulgar uns quants corredors de neu i mixte en aquest vessant, vaig rebre un mail d’un pobre desgraciat que em venia a dir, amb més faltes d’ortografia que paraules, que per allà on jo havia pujat escalant, el seu avi feia temps que havia baixat esquiant. Per aquest motiu, un dels meus darrers corredors a la zona porta el nom de “l’avi esquiador”. Malgrat comentaris despectius d’aquells que fan de la niciesa la seva bandera, val a dir que el vessant nord del Pic de la Dona s’ha consolidat, des de llavors, com una bona alternativa a les saturacions que pateixen cada cap de setmana de bon temps altres escenaris més propers del circ d’Ull de ter, com serien els Gra de Fajol. El Pic de la Dona, sense ser cap escenari de gran envergadura, dóna peu a una bona varietat d’escalades curtes. Des de corredors mantinguts i fàcils sobre pendents de neu, a petites goulottes o esperons de terreny mixt. Tot plegat, una bona escola sense més pretensions que això. En l’actualitat el vessant nord del Pic de la Dona compta amb 17 corredors divulgats, una bona oferta que de ben segur seran l’excusa perfecta per tornar més d’una vegada. Com a terreny d’escola encara té possibilitats, fins que no arribi a la completa saturació de línies que pateix la cara nord del Gra de Fajol Petit, el vessant-escola per excel·lència d’Ulldeter.
Dos seran sempre els factors que faran canviar un escenari per l’altre, el Pic de la Dona versus el vessant nord del Gra de Fajol Petit. En el primer l’aproximació és més llarga, i per tant, més costosa. El segon és la solitud i l’escenari de major envergadura alpina, on ja no visualitzarem les sempre poc estètiques pistes d’esquí de Vallter 2000.
FITXA TÈCNICA Punt de partida: Aparcament de l’estació d’esquí de Vallter 2000 (2.162 m). Aproximació: Pugem cap al NE per la suau i curta coma que dóna accés a la Portella de Mentet (30 min), pujada evident que acostuma a estar trillada d’empremtes d’excursionistes, raquetistes i esquiadors. Un cop a la Portella seguim l’aresta cap al NNO i coronem el Pic de la Dona De seguida trobem un coll al nord del cim que dóna accés a la coma on hi ha les vies. Davallem fins a peu de paret i escollim la ruta a seguir. Calcular 1 h 40 min o 2 h per al total de la marxa d’aproximació. Descens: Molt evident i fàcil. Descendim pel mateix lloc pel qual hem accedit al cim, fins a la Portella de Mentet. El descens porta menys d’1 h. Època aconsellable: De finals de desembre a principis d’abril.
Autor del reportatge: PAKO CRESTAS (Barcelona, 1969). Actualment viu al Garraf. Alpinista, excursionista i divulgador de temes relacionats amb la muntanya. Dissenya i gestiona itineraris excursionistes com la Ruta del Caracremada. Manté el web www.pakocrestas.com amb el projecte “Catalunya. Un país, mil excursions” i ressenyes d’alpinisme i escalada. Ha publicat una vintena de llibres i mapes i un centenar de reportatges en revistes especialitzades de muntanya.
32 Cataventura.cat
Redacció Catalunya Aventura: Pako Crestas
VIA SENSACIÓ PINGLI
CANAL DIAGONAL
• Recorregut / dificultat: 150 m. Mitjana de 40º-45º, màxima de 50º / 55º
• Recorregut / dificultat: 180 m. Mitjana de 40º-45º.
i possible mixt fàcil (IIº-II +).
Possible 50º a la sortida a l’aresta, depenent de l’estat de la cornisa.
• Primera ascensió: Pako Crestas, l’abril de 2007.
• Primera ascensió: Sense dades.
• Característiques i condicions: Es tracta d’una línia directa a la primera
• Característiques i condicions: Fàcil i bonic corredor.
cota escalable de l’aresta. Envoltada de pales de menor inclinació.
• Material útil: Personal bàsic.
Els últims metres de la via són els únics que presenten l’al·licient de l’escalada. • Material útil: Opcionalment, alguna assegurança per a la roca.
VIA MAGNA SOLITUDO • Recorregut / dificultat: 190 m, però només els 100 primers són difícils. Dificultat mitjana de 55º, màxima de 60º / 65º i IIIº mixt. • Primera ascensió: Pako Crestas, l’abril de 2007 • Característiques i condicions: L’opció més difícil de la paret.
CANAL JADECORAL
Bonic primer tram, bastant aeri i amb la neu justa (goulotte), que morirà
• Recorregut / dificultat: 150 m. Dificultat mitjana de 45º, màxima
a una espècie d’aresta. Ascendeix per l’esperó que divideix els corredors
de 50º mixt.
diagonal i central.
• Primera ascensió: Pako Crestas, l’abril de 2007.
• Material útil: Alguns friends (3 o 4).
• Característiques i condicions: Bonica i curta canal que s’estreny i es converteix en un veritable filet blanc que dóna accés a un tros d’aresta mixta que ens porta a l’aresta principal. A banda i banda de l’esperó que sustenta la canal hi ha fàcils descensos de pendents nevades. • Material útil: Opcionalment, algun ancoratge per a la roca o cordino.
Redacció Catalunya Aventura: Pako Crestas · Fotografia: Pako Crestas
33
CATALUNYA AVENTURA - Tahití
Tahití i les illes de la Societat. La darrera singladura, un cop hem abandonat les illes Tuamotu, ens porta fins a la mítica Tahití. Tenim ganes de descobrir Papette, la capital, tot i que això suposi el retrobament amb aglomeracions de gent, amb trànsit de cotxes i altres coses a les que ja no estem acostumats. Aquesta és l’illa més important de la Polinèsia Francesa, on hi viu el major nombre d’habitants, i on hi ha l’aeroport internacional, convertint-la així en una illa de pas obligat per als visitants d’aquests idíl·lics paratges. Forma part de les illes de la Societat. Lloguem un cotxe per veure els indrets més peculiars de Papette, on destaquen les platges en les que practiquen el seu esport preferit, el surf. Aprofitem aquesta illa per solucionar problemes al veler. Les bateries no es carreguen com caldria i decidim canviar-les, doncs no sabem què ens trobarem a les properes illes que visitem. Aquí ens retrobem amb el veler català Sikkim. En ell hi naveguen tres joves catalans que també estan fent la volta al món. Tot i sortir a les mateixes dates de Catalunya que nosaltres i fer rutes molt similars, només havíem coincidit amb ells a Almeria, quan encara estàvem al Mediterrani.
Tahití, Moorea, Raiatea, Tahaa, Huahine i Bora Bora. Acordem amb els companys del Sikkim que navegarem junts per les illes de la Societat, que estan formades per Tahití, Moorea, Raiatea, Tahaa, Huahine i Bora Bora. Ells han d’esperar l’arribada dels pares d’un tripulant, que venen de visita, i nosaltres avancem cap a Moorea i els esperem allà. El paisatge és espectacular i els fondejos bastant segurs. Aquesta zona està plena dels típics ressorts que surten a la tele, on tens l’habitació a un pam de l’aigua. Després d’uns dies per Moorea decidim canviar d’illa i anem cap a Huahine. Naveguem tota la nit per arribar a la matinada al lloc escollit. Quan entrem al lagoon i naveguem en aigües tranquil·les, m’adono que alguna cosa no va bé. Sento una forta olor de goma cremada que ve del motor. No és normal i menys si tenim en compte que hem fet tota la travessa navegant a vela, a excepció de la darrera mitja hora. Per algun motiu, la botzina, que és la goma que impedeix que l’aigua de mar entri al veler, precisament pel lloc on l’eix travessa el casc, s’ha rescalfat. Això s’explica precisament perquè l’aigua no arriba fins allà i segurament hi ha alguna cosa que ho impedeix. A simple vista descobreixo restes de brossa al tub de refrigeració que hi ha abans de la botzina. Un cop netajat veig que l’aigua torna a circular correctament, però ara el problema està en que la botzina s’ha fos amb l’escalfor, i això fa que entri aigua a l’interior del veler. Amb l’ajuda dels companys del Sikkim canvio la botzina, però el problema continua. Hi ha una fissura a la fibra i és per allà per on entra l’aigua. Aquest problema és el mateix que vàrem tenir a Panamà, i ara s’ha tornat a produir. L’aigua entra gota a gota i això no em deixa estar del tot tranquil. Passem uns dies visitant Huahine i contínuament vaig fent comprovacions per veure la quantitat d’aigua que entra. Sóc conscient que mentre l’eix no rodi, l’aigua que entrarà serà poca però...en el moment de posar el motor en marxa i fer rodar l’hèlix, no sé què passarà. Aviat ho sabrem perquè hem decidit anar a Bora Bora. Si l’aigua continua entrant gota a gota, és possible que decideixi reparar-ho més endavant. Si empitjora, potser haurem de tornar a Tahití.
Redacció Catalunya Aventura: Quim Carreras
39
CATALUNYA AVENTURA - Tahití Bora Bora
Hem perdut molts dies per tal de solucionar el problema i això ens condiciona bastant, perquè en poc menys de 15 dies hem de ser a Tonga,
Salpem cap a Bora Bora, un dels destins més especials per a nosal-
on ens esperen uns amics. Els companys del Sikkim ja han marxat de
tres. Bora Bora, a banda de ser considerada l’illa més bonica del món,
Bora Bora però, via WhatshApp, ens recomanen les coses a visitar.
també és el nom del nostre veler. El “Bora Bora” ens ha portat fins aquí i està a punt de conèixer l’illa que ens va inspirar per anomenar-lo
Investiguem una mica l’illa de Bora Bora i un dels dies optem per llogar
d’aquesta manera. A més, coincidirà en una data molt especial.
unes bicis i fer la volta a l’illa. Són uns 32 km que es fan en unes 4 hores.
El veler va néixer un 5 de juliol del 2003 i... si tot va com ha d’anar, el 5
Un vespre anem al típic restaurant Bloody Mary’s, on freqüentment hi
de juliol de 2013 arribarem a Bora Bora per celebrar els seus 10 anys.
ha molts famosos. Com que no anem sobrats de diners no ens atrevim a sopar, però si que prenem la beguda estrella del local, el “Bloody
Novament fem un noranta per cent del trajecte a vela però, per fer
Mary”.
l’entrada al lagoon, hem de tornar a posar el motor. Amb el rodament de l’eix veig que cada vegada entra més aigua.
La bellesa de l’illa no ens ha decebut, tot i que els problemes amb el
Així no podem continuar. Com que ja s’està fent de nit, esperem
veler no ens han deixat gaudir-la com es mereix.
l’arribada del Sikkim i anem a sopar, tenint clar que haurem de treure el veler de l’aigua i enfibrar novament.
Ara ens queden moltes milles fins arribar a Tonga, i a mig camí encara tenim les illes Cook i Niue. Si volem visitar alguna d’aquestes
Aquesta no era l’arribada al paradís somiat que ens havíem imaginat.
illes no podem passar més dies aquí, així que comencem a planificar
El dia següent a primera hora del dia marxem cap a Raiatea, doncs
la ruta, fem les compres oportunes per passar uns dies a mar, i ens
hem sapigut que hi ha un port amb grua per poder treure el veler de
despedim de l’illa que ha inspirat el nom del veler que ens ha portat
l’aigua.
fins aquí.
Per fi, després de diversos dies en sec, tornem a l’aigua. Han enfibrat i reforçat novament la fissura, però la nova botzina, procedent de París, encara no ha arribat. Amb la vella continua entrant una mica d’aigua, però ens garanteixen que podem navegar tranquil·lament fins que arribi la peça definitiva. Aprofitem per anar a Tahaa i tornem el dia previst a Raiatea per instal·lar la nova botzina. Ara sí que tenim el problema resolt. Per fi podem tornar a Bora Bora, però aquest cop sense l’estrès que provoca saber d una via d’aigua en el veler.
Redacció Catalunya Aventura: Quim Carreras
CATALUNYA AVENTURA - El món de l’hípica
El món del Cavall Uaaaaau! És una passada com va aquest cotxe…
Perquè que això passi amb un cavall, aquest ha de voler fer el que tu li dius
Sembla impossible que tiri tant, tu!
que faci, en el moment exacte en què li dius.
Has vist com ha entrat la tercera? Ooohhh! quin tacte noi.
Perquè no ho faci, l’has d’haver convençut abans que qualsevol intent
Va finíssim, i...com frena. És fabulós!
seu de no fer exactament el que li has encomanat fer, no entra en el teus
Ja veuràs aquest revolt. Ooohhh!!! quines sensacions…
plans i que no desistiràs de les teves intencions. Així, amb el temps i la constància, el cavall acaba entenent que l’única
Be, ara, ubiqueu-vos:
alternativa que li queda és fer el que se li demana.
Carretera de Roses a Cadaqués, diumenge, deu de la nit., anava cap a
Quan un cavall actua a voluntat del seu genet, significa que està com-
casa, tenia festa dilluns i ganes de pescar sards.
pletament sotmès a ell.
Conduia el Porsche 911 GT3 de color vermell d’en Pedro, un client. Tot un personatge. En Pedro és un bon amic que em deixa el cotxe quan jo vull. A mi, els Porsche m’han agradat sempre. Igualment que la passió pel Barça, el dec haver heretat del meu pare aquest interès pels Porsche… En Pedro té una col·lecció de cotxes esportius al·lucinant. És propietari d’una editorial important, motiu pel qual, està carregat de “quartos”. De fet, el cotxe del que us parlo és com si fos meu. Els que hagueu vist alguna vegada la sèrie de televisió “Magnum”, perquè ho entengueu, la relació que jo tinc amb el Porsche, és la mateixa que en Magnum tenia amb el Ferrari. Quan parlem de tenir un cavall sotmès, la finalitat és la de tenir un cavAquell diumenge volia anar a Cadaqués, així que, vaig pensar en aquelles
all convençut que ha de fer el que se li demana. Col·loquialment parlant
curves.....ummmmmmmmm....en aquella carretera…, i vaig dir-me a mi
diríem, tenir-lo a la butxaca. Un cavall és un animal hervívor i, per tant
mateix:
i a diferència dels animals ferotges, també se’l pot sotmetre mitjançant
Avui agafaré el GT3, tu. Que carai!
la força bruta. Guanyar-se la voluntat d’un cavall no és el mateix que
Això són paraules majors. Quina màquina! Quina precisió! Quina eficàcia!
anul·lar-li la mateixa. Malauradament però, us haig de dir que la majoria
No sé conduir gaire jo. Tampoc soc de córrer massa, però, quan es tracta
de cavalls que treballen, tenen la seva voluntat anul·lada.
de conduir un cotxe d’aquestes carecterístiques, per una carretera com la de Cadaqués i... si tenim en compte que habitualment condueixo un Nissan Pick-Up, les sensacions són indescriptibles. Tot funciona a la perfecció i amb una finura tal, que fa que sentis tenir un control total. Això és el que ens agrada que passi als que muntem a cavall, vaig pensar. Sentir que tenim el control total. Tots somiem amb un cavall que connecti amb nosaltres de tal manera que al muntar-lo, els nostres pensaments siguin ordres per a ell. Sense haver de forçar-lo per res i que respongui a la primera. Perquè una màquina respongui a la primera, només l’has de tenir ben afinada i després actuar tu perquè ella respongui.
Redactor Catalunya Aventura: Lluis Puig
38 Cataventura.cat
CATALUNYA AVENTURA - Múixing
Múixing a la Carta Quan la jornada d’esquí s’acaba, l’estació tanca i els esquiadors marxen contents després del dia d’esquí. L’activitat frenètica del dia s’apaivaga i deixa que els animals del bosc reconquereixin el seu territori. En la seva companyia, alguns privilegiats decidim fer una excursió amb un dels mitjans de transport més antics que existeixen, absolutament sostenible i integrat en l’entorn. Gaudirem de la Natura en calma i serenor. Avui farem una excursió amb gossos de trineu, amb un equip de competició de Llarga Distància, un equip que ha recorregut molts quilòmetres sota les aurores boreals del cercle Polar Àrtic. Passades les 5 de la tarda el múixer comença a muntar l’equip: gossos, trineu i arnesos... deixant-ho tot preparat per la sortida. L’excitació dels gossos va en augment a mesura que avancen els preparatius. No sabem qui té més ganes de fer aquesta excursió, si ells o nosaltres. Quan ja està tot a punt el múixer recull l’àncora i desfrena el trineu mentre crida:
provocat pels darrers raigs de Sol fins als contrastos de gris, blanc i blau
Avant!!
que fan les roques i les clapes de neu en començar a ser il·luminades per
Comencem a avançar amb la sensació de que ens traslladem a temps
la Lluna.
enrere, on no interessa ni l’hora, ni la velocitat, ni els quilòmetres...
Arribats al Pla de Pollineres, l’habilitat dels gossos líders, compenetrats
només ens interessen les emocions, les sensacions i les impressions del
amb el múixer, ens permeten donar la mitja volta, en una maniobra gens
que viurem; estem fent Múixing a Lles de Cerdanya!
fàcil per l’equip. Tot desfent el camí d’anada per tornar al punt de partida, notem com la temperatura va baixant alhora que els nostres ulls
Deixem enrere el Refugi de Cap del Rec per pujar fins al Pla de La Molina,
s’acostumen a la falta de llum.
on els boscos atapeïts de pi roig i algun faig, habitats per senglars i daines, donen pas als boscos més clars i maltractats pel vent de pi negre. Seguim
Algun estel comença a deixar-se veure damunt nostre, aquesta nit farà
en direcció al Refugi del Pradell, mentre el nostre guia ens ensenya les
fred. Reconeixem els paratges per on hem passat fa una estona fins que
petjades que han deixat els isards al voral de la pista.
arribem al punt d’inici de la nostra excursió. En total haurem estat al voltant d’una hora llarga per realitzar aquesta activitat.
Tot veient algun esquirol fugisser arribem al Pla de Pollineres, passant per la falda de la Tossa Plana de Lles i els seus cims veïns. Quan el camí
Com un vaixell solcant la mar, arribem a bon port. El múixer frena el trineu
ens ho permet veiem com les comarques de La Cerdanya i l’Alt Urgell
i clava l’àncora a la neu. Una barreja de sentiments i sensacions ens en-
comencen a submergir-se en la foscor, tan sols il·luminada per les es-
vaeix quan ens acomiadem. El veiem agrair el treball que han fet els seus
purnes dels pobles i cases que s’estenen al fons de la vall, sempre sota
gossos mentre recull el trineu i ordena el material, en una demostració
l’atenta mirada de la majestuosa cara Nord del Cadí, que durant tot el
palpable de perfecta simbiosi d’equip, mentre nosaltres ja pensem en la
recorregut ens ha anat oferint tota una varietat cromàtica, des del roig
propera vegada que repetirem aquesta inesborrable experiència.
Redacció Catalunya Aventura:
40 Cataventura.cat
Alberg La Comella: el millor lloc per evadir-te SERVEIS - Dormitoris de 8 i 10 llits, amb capacitat des de 96 persones i fins a 112. - Menjador amb capacitat per a 110 persones. - Servei d’àpats. - Distribuïdors automàtics. - Dutxes i banys adaptats. - Tres sales polivalents per a celebracions, reunions, conferències, etc. - Una sala de lectura, d’audiovisuals, de jocs, de billar i ping-pong. - Accessos i instal·lacions adaptats per a persones amb mobilitat reduïda. - Espai exterior pavimentat, bosc privat, gespa per a usos de lleure. - Rocòdrom. - Guardabicicletes i guardaesquís. - Servei de bugaderia (autoservei). - Aparcament per a 12 automòbils i 2 autobusos, de lliure accés, no vigilat. - Wi-Fi. L’Alberg La Comella és el lloc ideal per gaudir del millor descans actiu, en
- Servei regular d’autobús a Andorra la Vella.
ple contacte amb la Natura, i amb múltiples activitats esportives, socials i
- Venda de productes turístics: excursions, activitats, esquí, Caldea, etc.
culturals, aptes per a tots els públics. Es tracta d’un allotjament acollidor i de qualitat, amb una ubicació
CONTACTE
excel·lent que et permetrà accedir al GR7, una ruta de gran recorregut que
Alberg La Comella
travessa Europa, a l’entrada a la Vall del Madriu-Perafita-Claror, declarada
Carretera de la Comella, s/n
patrimoni de la humanitat per la Unesco.
De dilluns a divendres de les 9 h a les 21.30 h
Molt a prop també trobareu rutes cicloturístiques, rutes amb BTT,
Tel. +376 867 080
itineraris de trekking, vies ferrades, zones d’escalada i moltes més activitats esportives i culturals. A més, disposa de tots els serveis i les
alberglacomella@comuandorra.ad
comoditats que ofereix Andorra la Vella, la capital dels Pirineus.
http://alberglacomella.ad
És un espai ideal per a estades esportives ja que, a pocs metres, s’hi troben equipaments esportius per a la pràctica de qualsevol modalitat.
...nous paratges per descobrir Fotografia Catalunya Aventura: Xavi Arias
Crònica de Muntanya Redactor: Albert Rubio www.albertrubio.net
Una Cordada: companys, amics, germanas Dos extrems units per una passió. Dos extrems solidaris i col·laboradors. Dos extrems d’una mateixa realitat. Pocs símbols més simples reflexen tantes coses. I és que el concepte “cordada”, a ningú se li escapa, va molt més enllà de definir dues o més persones realitzant cert tipus d’activitat. Cordada s’és mentre escalem sí, però cordada s’és també el durant el temps que caminen en una llarga aproximació, quan dormim en un vivac o mentre escalfem la sopa amb el fogonet. “Cordada” és un vincle emocional amb les persones i amb el medi en el que ens movem. M’agrada considerar que les cordades reviuen cada cop que sortim de casa un cap de setmana qualsevol, i que mantenen tot el seu sentit fins que hi tornem. Allunyats de les comoditats a que la vida actual ens té acostumats, en un entorn hostil i apartat, realment poques preses tenim de les que tibar que no passin pel nostre company. I escollir-ne un pot resultar senzill, ara ,escollir-ne l’adeqüat, no tant. Sempre he estat convençut que l’elecció del company de cordada pot significar sortir de casa amb un handicap de més. La connexió entre les persones que hauran de compartir tant i de tantes maneres, confiant la pròpia integritat molts cops a l’altre, crec, s’ha d’aproximar força a un sentiment real d’agermanament on hi regni la voluntat de ser un equip. Precisament sobre aquest tema, dos enormes escaladors com són els germans Pou, asseguren defensar el sentit més romàntic del concepte cordada, al desentendre’s de qualsevol competitivitat interna a l’hora d’assolir els seus objectius. Dos dels millors escaladors en roca del món i el primer que volen és fugir de rivalitats i comparacions.
En canvi, tots estem sent testimonis del progressiu avenç competitiu al món de l’aventura, fins i tot, a nivell amateur. Realment poc té a veure el sentit que la muntanya va tenir per als pioners en què tots els enamorats de les alçades ens hem fixat, i el que actualment significa per a la majoria dels que tractem de seguir les seves traces. L’autenticitat que desprèn la falta total d’ambició personal més que la de fer un cim, una vía o una ruta qualsevol, penso, és el millor reclam per tal de seguir sent fidels a una manera de fer que un dia ens va enamorar.
CATALUNYA AVENTURA - SpeedRiding
Parlem de
l’SpeedRiding Heu vist alguna vegada algú baixar esquiant amb parapent?
Podem fer speedride dins les estacions d’esquí, en una zona prèviament
Doncs és un esport relativament nou al nostre país, però que compta
acotada i sota la supervisió de personal expert o fent fora-pista en qual-
amb uns quinze anys d’història. El seu naixement l’hem de buscar
sevol muntanya on es donin les condicions idònies i necessàries.
a la localitat francesa de Valfréjus, fruit de la imaginació d’experts
Aquesta última modalitat ens permet efectuar descensos de vertigen
parapentistes i paracaigudistes com Antoine Montant, David Eyraud,
ja que gràcies al parapent podem salvar obstacles com arbres o roques,
Franck Coupat, François Bon i Frédéric Fugen. Considerats el pares de
penya-segats, etc., accedint a llocs que, d’una altra manera, serien
l’speedride, buscaven afegir un grau més d’emoció i adrenalina als seus
inesquiables. Bé, tota clapa de neu pot ser esquiable, però l’esforç que
vols. I el van saber trobar. Durant els primers anys els esforços principals
ens suposaria arribar-hi ho fa descartable. En canvi, amb el parapent
es van centrar en evolucionar els materials. Es buscava una reducció de
d’speedride podem lliscar plàcidament pel vessant de la muntanya,
l’ala per aconseguir un millor enlairament.
enlairar-nos i sobrevolar un serac o evitar formacions rocoses per poder tornar a prendre contacte amb la neu uns metres més avall.
A partir del 2005 els mitjans de comunicació especialitzats es van començar a fixar en aquesta disciplina, però no va ser fins al 2007 que
Actualment es poden veure competicions d’speedride que poden con-
la FFVL (Fédération Française de Vol Libre) no va oficialitzar l’speedride.
sistir en vàries proves: un eslàlom, un descens lliure on cada partici-
Des de llavors la seva popularitat no ha parat de créixer i en l’actualitat
pant escull la línia per on baixarà, o un descens marcat, on es valora la
la seva pràctica s’ha estès a d’altres països, com ara Suïssa. A les nostres
velocitat de baixar per un traçat definit, amb la possibilitat que hi hagi
contrades també s’està notant l’augment d’aquesta afició.
obstacles que obligatóriament han de ser salvats si no es vol penalitzar el recorregut.
També conegut com skigliding o speedflying, l’speedride és una combinació d’esports; d’una banda, la vessant aèria, amb l’ús d’un parapent,
Si encara no us heu fet una idea del que estem parlant us aconsello que
però de dimensions més reduïdes. De l’altra, l’esquí.
busqueu vídeos a qualsevol pàgina web. Amb el que jo vaig conèixer
Semblant al kitesurf que es practica en superfícies més aviat planes, com
aquest esport va ser amb un anomenat Eiger Speed Flying i es tracta del
ara planures i llacs gelats, ja sigui amb taula de surf de neu o amb esquís,
primer descens de l’Eiger, efectuat per François Bon. No us el recomano
l’speedride es caracteritza pel seu ús en descensos. Així, el vol es pro-
si no us agraden les emocions fortes, encara que sent lectors nostres,
dueix per gravetat, i no per tracció, com seria el cas del kitesurf. L’altra
segur que us entusiasma!
diferència més destacable és la de ser practicat únicament amb esquís, ja que amb una taula d’snow es varia la posició del cos vers el pendent i el
Una darrera recomanació: l’speedride és un esport de risc; abans de
parapent i això fa que sigui més impracticable.
practicar-lo el millor és acudir a una escola on us n’ensenyin.
Redacció: Catalunya Aventura · Dani Arran
44 Cataventura.cat
CATALUNYA AVENTURA - Ruta BTT / Ofert per PLANET BIKES LA GARRIGA
Alt Empordà Salines-Bassegoda. La Porrissa Els CENTRES BTT CATALUNYA són una xarxa i una marca de CATALUNYA TURISME consistent en equipaments de lliure accés per a la pràctica de la BTT. Implantats arreu de Catalunya, són un recurs d’esplai i de descoberta del país pensats per contribuir al desenvolupament turístic en zones que reuneixen bones condicions per a la pràctica d’aquest popular esport. Cadascun d’aquests centres
0,68 km (350 m). Es deixa la carretera prenent un carrer de la dreta (SE) per
té la singularitat pròpia donada per la seva localització i unes
travessar, tot recte, la urbanització de la Casanova o de la Font d’en Coll. Al
característiques comunes a la resta de centres com l’oferta de
final d’aquesta es deixa el camp de futbol a l’esquerra (N).
rutes de diferents nivells de dificultat, que segueixen un mateix codi de senyalització, i uns serveis d’acolliment i d’informació pensats per satisfer les particularitats de l’activitat de la BTT. A Maçanet de Cabrenys hi ha una de les àrees del Centre BTT Salines-Bassegoda, un autèntic oasi a ponent de l’Alt Empordà que combina plana, relleus mitjans i muntanyes pirinenques que resulta ser un paradís per als amants de la BTT. Aquesta ruta és un petit tast del tipus de terreny i entorn característic
1,39 km (350 m). S’abandona la pista principal, ara ja de sorra de sauló, tot davallant a l’esquerra (E) per un camí menor. De seguida es fa un gir a l’esquerra (N) i se segueix descendint apropant-se a un petit torrent: el Rinadal. És un camí agradable i estret per dins d’un bosc espès format per alzines, sureres i alguns castanyers. Alguns trams són una mica exigents tècnicament, fet que es complica encara més per les roderes que el pas de motocicletes tot terreny i quads han produït sobre el ferm de sauló. Més endavant es guanyarà una mica d’alçada.
dels voltants de Maçanet de Cabrenys: combinació de prats,
4,23 km (230 m). Passats els 4 km de recorregut, es transcorre per un es-
cultius i boscos amb cursos de petits rius feréstecs d’aigua ben
pectacular pas entre les roques i la cinglera sobre el Rinadal, que ara queda
neta, una llum certament especial i bones panoràmiques.
ben avall. A continuació se segueix remuntant.
De tall esportiu, el recorregut és parcialment tècnic i hi ha alguna pujada forta, però ombrívola i curta.
4,71 km (243 m). Encreuament. Atenció! Es canvia totalment de direcció prenent un desviament que puja per la dreta tot virant a ponent i iniciant el retorn a Maçanet de Cabrenys. El camí continua ascendint, surt a uns plans
INICI DEL RECORREGUT
amb oliveres joves i esdevé més ample.
Es parteix de l’oficina de turisme de Maçanet de Cabrenys, a la plaça del
5,73 km (313 m). Intersecció. Es desemboca a la pista, força plana i en bon
Castell, on hi ha els serveis del punt d’acolliment del Centre BTT.
estat, que puja del molí d’en Robert, Arnera i l’embassament de Boadella.
Per arribar-hi des de Figueres, cal dirigir-se al nord, cap a la Jonquera, per
Cal incorporar-s’hi a la dreta seguint en la mateixa direcció (NO). En els
la carretera N II i, al cap d’uns 10 km, just havent passat el punt quilomètric
propers metres es gaudeix d’esplèndides vistes al nord del massís de les
766, es pren a l’esquerra la carretera GI-502 en direcció a Darnius.
Salines i els seus punts més alts: el Roc de Frausa i, a la seva dreta (E), el
Una vegada en aquesta població es continua en la mateixa direcció, ara per
Moixer, que es reconeix per albergar unes antenes al cim.
la carretera GI-503, cap a Maçanet de Cabrenys, on s’arriba al cap d’11 km més (en total, uns 30 des de Figueres). Es continua recte en direcció a Tapis,
7,61 km (348 m). Es torna a la urbanització de la Casanova. En aquesta oc-
sense entrar immediatament al nucli urbà, seguint els senyals de l’oficina
asió es gira a l’esquerra (O) pel primer carrer i seguidament a la dreta (NO)
de turisme, on s’accedeix finalment prenent un carrer a la dreta uns cente-
pel de la Riera de Frausa.
nars de metres més endavant de l’arribada al poble. 8,21 km (350 m). Se surt a la carretera de Darnius a Tapis i Costoja (la GI0,00 km (361 m). Oficina de turisme i punt d’acolliment del Centre BTT a
503), que s’agafa uns metres girant a l’esquerra (SO) fins a entrar al nu-
Maçanet de Cabrenys. Es comença l’itinerari baixant lleugerament cap al
cli de Maçanet de Cabrenys pel carrer de Sant Sebastià. Es passa per la
SE pel carrer del Pont seguint el curs de la riera de Frausa.
plaça de la Vila, on destaca l’antic Casino, i, seguint tot recte, es torna a l’aparcament de la plaça del Castell.
0,44 km (346 m). Es desemboca a la carretera GI-503, que s’agafa uns metres girant a l’esquerra (E/NE).
Redacció Catalunya Aventura
46 Cataventura.cat
8,95 km (361 m). Plaça del Castell, punt inicial i final de la ruta.
49
CATALUNYA AVENTURA - RUTA AMB CADIRA DE RODES
Parc Natural del Delta de l’Ebre
El punt de partida de l’itinerari és l’Ecomuseu de Deltebre. Per arribar-hi cal situar-se a la carretera N-340 entre Amposta i l’Ampolla i prendre una de les carreteres que duen a Deltebre, que són, de nord a sud, la TV-3401 per Ampollamar, la TV-3409 per Camarles, la T-340 pel Lligallo del Roig i la TV-3454 des del nord d’Amposta. Totes aquestes carreteres conflueixen en una rotonda a la riba sud del canal de l’Esquerra de l’Ebre (a l’altra riba hi ha l’alberg Mossèn Antoni Batlle). Se surt per la sortida sud de la rotonda, l’oposada al canal i que mena a Deltebre. De seguida cal agafar el primer carrer a la dreta, el del Doctor Martí Buera, tot passant per l’esquerra d’un hipermercat. Després de la superfície comercial, en el número 22, a mà dreta, hi ha l’Ecomuseu de Deltebre. L’Ecomuseu permet conèixer el tipus de flora i fauna característics
Des de Catalunya Aventura, hem volgut iniciar el nou any amb articles destinats a tot tipus de públic i esportistes. Els nostres territoris, els nostres paratges estan oberts per a cada un de nosaltres, per aquest motiu donarem rellevància a diferents recorreguts que ofereixen rutes homologades per realitzar-les amb cadires de rodes i altres transports.
d’aquesta zona així com la forma de vida dels seus habitants. Hi ha lloc per aparcar fàcilment, però cap plaça de pàrquing reservada a minusvàlids. Un cop visitat l’Ecomuseu, cal agafar el cotxe i dirigir-se al Poble Nou del Delta per veure la Casa de Fusta del Delta de l’Ebre i fer un recorregut lineal per un carril bici que ressegueix un tram la bassa de l’Encanyissada.
En aquest primer capítol ens situarem als paratges del delta de l’Ebre, únic al nostre territori català. Les extenses terres planes i els aiguamolls li donen un aspecte singular. En el seu interior es troben zones de cultiu on predominen els arrossars d’aspecte canviant segons les estacions. Al litoral hi ha llargues i desertes platges sorrenques amb dunes coronades per borró i d’altra vegetació ben adaptada al medi, canyissars i una esplèndida vegetació de ribera. Per les seves qualitats i situació geogràfica, és un lloc ideal per a les aus migratòries i autòctones. A més, hi desemboca l’Ebre, un dels rius més importants de Catalunya.
Per arribar-hi, s’ha d’anar a buscar la TV-3404, agafar el transbordador
Aquest itinerari té tres parts ben diferenciades: una visita a l’Ecomuseu situat a la població de Deltebre (0,37 km), amb un recorregut pel jardí botànic, un passeig per un carril bici que discorre un tram vora la bassa de l’Encanyissada (1,68 km, anada i tornada), situada a prop de la població del Poble Nou del Delta, i una visita a l’observatori del Garxal (0,19 km, anada i tornada), pròxim a la població de Riumar.
Per acabar l’excursió, es pot anar a Riumar i contemplar, des del mirador
per creuar el riu i continuar per l’esmentada carretera. En passar el poble de Sant Jaume d’Enveja, es troba l’encreuament amb la TV-3405: es gira a la dreta i se segueix durant 1,4 km. Se surt a la carretera del Poble Nou, que es pren durant 2,8 km fins a l’encreuament amb la carretera de circumval·lació: cal seguir-la fins a la Casa de Fusta del Delta. La Casa de Fusta acull una exposició permanent sobre la formació de les basses i la seva evolució abans de la colonització agrícola. Hi ha un pàrquing on es pot deixar el vehicle, però no hi ha cap plaça reservada per a minusvàlids.
del Garxal, on s’accedeix a través d’una passarel·la de fusta amb un suau pendent ben integrada al medi, bones vistes de la llacuna homònima. Per arribar-hi, s’ha de desfer el camí fins a Deltebre, creuar el riu amb el transbordador, seguir pel carrer de Jaume I el Conqueridor i pel de Girona després fins a prendre la carretera TV-3454 durant 3,4 km. A prop d’aquesta urbanització, es pot aparcar amb facilitat entre el final del passeig Marítim i el carrer del Flamenc. FI DEL RECORREGUT
Redacció Catalunya Aventura
48 Cataventura.cat
INFORMACIÓ TÈCNICA:
Vivències de Llibertat Redactor: Sebastià
Recorregut: El recorregut de 300 m del jardí botànic de l’Ecomuseu té un paviment de sorra compactada, les rampes que hi ha tenen un pendent que no supera el 2%, hi ha trams que es troben protegits per baranes i l’amplada mit-
Capítol (1)
jana del recorregut és de 2 m. Hi ha alguns bancs per asseure’s amb espai al costat perquè hi càpiga una cadira de rodes. Els plafons informatius estan escrits en català, en castellà, en anglès i en braille. L’itinerari de 1676 m, d’anada i tornada, que segueix prop de la bassa de l’Encanyissada, està tancat als vehicles motoritzats i és completament pla, sense cap pendent, asfaltat, sense cap rugositat i d’una amplada mitjana de 2 m. La Casa de Fusta del Delta de l’Ebre està adaptada: s’hi pot accedir a través d’una rampa de suau pendent i a l’interior hi ha espai suficient per desplaçar-s’hi. Hi manca alguna plaça de pàrquing reser-
El meu nom és Sebastià. Tinc 63 anys i he conegut el significat de la paraula “llibertat”. La llibertat que ofereixen les muntanyes, els seus paisatges i la seva gent. Amb aquestes quatre però rellevants línies us vull invitar a conèixer una història personal, la meva història. La història que em va dur a un món desconegut, a un món que em va ajudar a superar una esquerda en la meva vida, en el meu camí.
vada per a minusvàlids i serveis adaptats. Tot va començar el 19 de desembre de 2009, quan es jugava la final munEl mirador del Garxal, situat a prop de la urbanització Riumar, té una
dial de campions de clubs entre estudiants de “La Plata” i del “Futbol Club
passarel·la d’accés de fusta de 196 m, amb un pendent del 8%, protec-
Barcelona”. Aquest darrer va acabar guanyant el partit. Passats uns 20
cions als laterals i una amplada d’1,70m. La separació entre fustes és
minuts des de l’inici del mateix, jo, un aficionat del futbol i de totes les seves
l’adequada; el mirador està adaptat i disposa d’un espai destinat per a
derivacions, vaig començar a trobar-me malament. Un dolor estrany va
les persones amb cadires de rodes amb una finestra a l’altura idònia. El
començar a recórrer el meu cos, iniciant-se a la zona pectoral i afectant tam-
paviment que hi ha des del pàrquing fins a la passarel·la, d’uns 200 m
bé al meu braç esquerre. Donada aquesta situació, vaig haver de córrer cap
de longitud, és de sorra compactada i força pedregós: segons l’època de
a l’hospital més proper, on em varen diagnosticar un infart. Tenia una artèria
l’any, el terreny pot estar moll i dificultar l’avenç, sobretot en cas d’usar
taponada i, dues més, al 80 per cent. Després d’estar diversos dies ingressat
una cadira manual. Per accedir a la passarel·la hi ha un graó bastant alt.
a l’hospital i de superar un ensurt inesperat, els metges em van recomanar que comencés a caminar.
Senyalització: A l’Ecomuseu hi ha informació dels recorreguts, de la flora i de la fauna
En aquell moment no vaig poder entendre el per què d’aquella situació,
del delta. Al llarg dels itineraris es troben plafons informatius.
donat que tota la meva vida havia estat dedicada a l’esport, el futbol con-
A la Casa de Fusta del Delta de l’Ebre es pot veure una col·lecció
cretament, com a entrenador i com a jugador i, francament, em pensava
ornitològica i l’evolució de les basses al llarg del temps.
que aquesta activitat ja havia generat els seus fruits en el meu cos. Però no! Malgrat els meus antecedents esportius, els doctors em varen aconsellar
Pendents i desnivells:
caminar i caminar.
Els pendents que hi ha són les rampes d’accés a l’Ecomuseu, a la Casa de
Així doncs, jo, una persona que mai havia entès el significat de pujar mun-
Fusta del Delta i a l’observatori del Garxal. La resta de l’itinerari es manté
tanyes per després haver de baixar-les, em vaig inscriure en un Centre Excur-
pla, a nivell del mar.
sionista. Aquest va ser el punt d’inici d’un món completament desconegut per a mi. La primera sortida que vaig realitzar amb el grup del centre va ser el “Camí de la Retirada”, que transcorre entre les poblacions de Molló i Prats de Molló. Tota una experiència per a mi aquesta primera sortida i aquestes primeres passes, que vaig fer acompanyat de la meva neta Maria. Sóc del parer que les experiències són per compartir-les...
Des de llavors he anat fent diferents sortides i vivint diverses situacions, així com infinitat d’històries per no oblidar que, mensualment, us aniré relatant sobre el meu recorregut cap a un món desconegut anomenat llibertat.
CATALUNYA AVENTURA - RUTA 4X4
Arbres centenaris del Segrià Pocs éssers com els arbres, protectors ambientals i elements d’equilibri, conformadors del paisatge, font de mites, llegendes i d’inspiració, són mereixedors de tant de respecte i atenció. En aquesta ruta, podrem contemplar exemplars centenaris, alguns de més de tres-cents anys.
LA RUTA L’itinerari el començarem a Torrefarrera, població situada 7 km al N de Lleida, al peu de la N-230 en direcció a Viella. Sortint pel camí de Benavent, a 400 m, podem veure un gran plataner. Agafem a llevant una pista que desemboca a la carretera LP-9221, que es pren a l’esquerra (N) fins a Benavent de Segrià, població al centre de la qual, al carrer de les Escoles, podem trobar una molt pintoresca morera. Per la mateixa LP-9221 anirem a Lleida, on en el parc dels Camps Elisis podrem fruir de les magnòlies centenàries, una d’elles situada a la porta del casal de jubilats. Sortirem de Lleida per la carretera LL-12 cap al S i continuarem a migdia per la C-12 en direcció a Maials fins a Sarroca de Lleida, població en la qual podrem gaudir de la típica cuina lleidatana. Des d’aquí anirem a la població de Maials, on podrem contemplar dos majestuosos arbres: un pi i una alzina. Desfem el camí per la C-12 fins a trencar a la dreta (S) per la L-700 fins a la població d’Alcanó, on podrem veure un gran pi. Continuant per la C-12, accedirem a Alfés. Des d’aquí surt a la dreta (SE) la pista que ens durà a Aspa, població on podrem veure una esplèndida alzina. Tornant per la C-12 i la LL-12 en direcció a Lleida, i arribant ja a la ciutat, ens desviarem a la dreta (NE) en direcció a Barcelona per la LL-11 fins a prendre el trencall (la LV-2003) que ens portarà als Alamús, població en la qual podrem contemplar un xop negre que té el rècord de Catalunya de capçada. Fi de l’itinerari.
Redacció: Catalunya Aventura
50 Cataventura.cat
A la recerca de l’Estrella dels Reis Mags! En la seva famosa teoria “L’Estrella de Betlem”, Isaac Asimov examina diverses alternatives tractant d’assignar a l’Estrella un fenomen astronòmic real. Aquestes alternatives han estat reconsiderades i ampliades després per diversos astrònoms,entre d’altres pels gran divulgadors Patrick Moore i Mark Kidger, del Centre Científic de l’Agència Espacial Europea a Madrid. Les hipòtesis més populars sobre la màgica Estrella dels Reis Mags són les següents:
Trobarem la resposta en els meteorits?
Podria ser potser... una supernova?
Una pluja de meteorits no sembla ser una opció, ja que Mateu tan sols parla d’una estrella en singular. Però un únic meteorit o un bòlid, encara que hagués estat molt brillant, és un fenomen que té una durada massa breu (de l’ordre d’una fracció de segon normalment, encara que l’estela d’un bòlid pot perdurar diversos minuts) com per servir de guia als Reis Mags en el seu viatge.
Aquesta possibilitat ja va ser avançada per Kepler en el s. XVII. En efecte, l’explosió d’una supernova propera hauria estat un fenomen espectacular que podria haver servit de base a l’Estrella de Betlem. No obstant això, no hi ha cap registre històric, ni cap resta coneguda de supernova, que doni validesa a aquesta hipòtesi.
O... potser trobarem l’estrella en una conjunció planetària?
Podria ser l’estrella un cometa?
Aquesta és la hipòtesi que ofereix més possibilitats. L’agrupació de dos o més planetes en una petita regió del cel pot oferir un aspecte espectacular i perdurar un període de temps prou prolongat, fet que podria correspondre amb el fenomen de l’Estrella. Les conjuncions ocorren amb relativa freqüència i és possible localitzar algunes en l’època que ens interessa. Per exemple, els dos planetes de més brillantor, Venus i Júpiter, van estar en conjunció el mes d’agost de l’any 3 a.C., i el juny del 2 a.C., en la constel·lació de Lleó, prop de l’estrella Régulo, que també és molt brillant. Més a prop del naixement de Jesús, podem citar la conjunció de Júpiter amb Saturn en el 7 a.C. i una altra d’aquests dos planetes gegants, amb Mart, cap el 5 a.C., totes elles en Peixos. També va haver una doble ocultació de Júpiter per la Lluna, l’any 6 a.C.
Aquesta idea ve suggerida per la usual representació de l’estrella com un objecte cometari. No obstant això, aquesta representació és relativament recent (procedeix de l’Edat Mitjana). En el seu quadre “L’adoració dels Reis”, Giotto es va inspirar per representar l’estrella en el pas del Halley 1301, en l’època en què va realitzar la pintura. Però, de fet, no hi ha cap registre conegut en cap civilització antiga del pas d’un cometa brillant cap als anys 7-6 a.C. Sí que està narrat (per astrònoms xinesos) el pas del Halley l’any 12 a.C. Uns 5 o 6 anys abans del naixement de Jesús... massa aviat per poder ser associat amb l’Estrella dels Reis Mags d’Orient.
Totes elles són un cúmul de teories espectaculars per trobar una explicació a una singular estrella. Una estrella que tots esperem any ere any i que representa una nit màgica per a molts de nosaltres. Si us sembla bé, seguim amb la fascinant màgia de l’Estrella i els seus tres Reis Mags, ja que... de vegades, és millor no trobar respostes als somnis.
CATALUNYA AVENTURA - LA RUTA: EDITORIAL ALPINA
De la Febró als avencs de la Febró Serra de la Mussara
Horari: 50 min, anada
Passareu al costat de les ruïnes del Mas de Panxó i tot seguit per les del
Desnivell: 250 m
Mas de Panxonillo (30 min). En arribar a aquest segon maset, feu atenció
Dificultat: moderat
i preneu un caminoi que neix a l’esquerra i s’enfila dreturer i decidit per dins del bosc.
L’itinerari s’inicia a la Febró, poblet recòndit i tranquil, on es respira la pau de les muntanyes. És una ruta curta i ben senyalitzada (PR C-87 / PR
Al capdamunt de la pujada s’entra en el grau dels Avencs de la Febró, a
C-88), sense cap dificultat tècnica, excepte la desgrimpada cap al fons
través del qual es guanya el planell superior, tot entrant en una cometa
dels Avencs, on les mans us seran útils.
boscosa. Aquí, el camí tomba a migdia, surt de la clotadeta i arriba al trau dels Avencs. La vegetació la dissimula. Cal desgrimpar un ressalt
Sortim de la plaça de la Febró pel carrer d’entrada al poble i als 50 m el
rocós, fàcil, que s’enfonsa fins a un graó inferior. Ara sí, es descobreix la
deixem i baixem per un corriol en direcció al riu. Un cop a l’altra riba, el
caverna fosca i emocionant que s’endinsa sota terra, on s’hi acaba de
camí s’eleva entre antics bancals, fins a trobar la carretera de la Mussara
baixar sense cap dificultat remarcable.
(10 min). A l’esquerra, a curta distància, hi ha la font del Pubill, abundosa i ben aparellada, a l’entrada del pont. Aquí s’inicia, a la dreta (ESE), remuntant la vall suaument, per l’obaga, per dins del bosc. La pista passa per sobre del Mas de Mansó i arriba a l’alçada d’una bassa, en una clariana. Llavors, deixeu-la i reculeu amunt per una pista secundària (SW) que continua pujant lentament per dins del bosc.
CATALUNYA AVENTURA - Turisme
Turisme Responsable
La missió és defensar la sostenibilitat turística a través de la sensibilit-
quotidià per la transformació social. Sensibilitzar i conscienciar sobre
zació de tots els actors implicats en l’activitat, i desenvolupar iniciatives
la problemàtica de la cooperació, el desenvolupament, la solidaritat, el
turístiques sostenibles adaptades a cada context.
comerç just, els moviments socials... són alguns dels temes i objectius. Un altre objectiu important és el de conèixer i compartir amb la po-
El terme Turisme Responsable fa referència a l’actitud de respecte
blació local, i permetre als participants la descoberta de la seva realitat
en relació als llocs i a les persones amb les quals el viatger entra en
quotidiana.
contacte durant la seva estada al país que visita. És un concepte ampli Els cinc pilars són:
que inclou el respecte mediambiental ja definit anteriorment pel moviment del Turisme Sostenible i, sobretot, els criteris de respecte cultural i social cap a les poblacions i les societats d’acollida. Es tracta d’emfatitzar
1
la importància dels consumidors i de la indústria a prendre consciència
Crear beneficis per a la gent local i millorar el benestar de les
i responsabilitat en relació a l’activitat turística. L’objectiu fonamental
comunitats d’acollida.
és crear millors llocs, per a la gent que hi viu i per als visitants que són
2
acollits, és a dir, crear millors llocs per als amfitrions i per als visitants.
Involucrar les persones locals en les decisions que afecten les seves vides i oportunitats de vida.
El Turisme Responsable el que busca es minimitzar els impactes negatius
3
econòmics, ambientals i socials, i al mateix temps crear sinergies posi-
Fer contribucions positives per a la conservació del patrimoni natural i
tives entre el visitant i el visitat. Comprendre i ser comprès o aprendre
cultural, per contribuir a la conservació de la diversitat cultural del món.
i educar, serien accions que busca aquest tipus de turisme. “El viatge”,
4
la recerca d’oci i d’aventura és fonamental , però tot això es pot fer de
Proporcionar experiències més agradables per als turistes a través del
moltes maneres diferents. El Turisme Responsable pretén ser un instru-
contacte amb la població local, i una major comprensió dels aspectes
ment de dinamització social, que impulsi la solidaritat, la sensibilització
socials i ambientals de les qüestions de la cultura local.
a la nostra societat i el diàleg intercultural.
5
Però per tot això és necessari conèixer i comunicar-nos amb aquestes
Ser culturalment sensible, promocionar respecte i entesa entre els
realitats d’espais i temps diferents, i els viatges són un complement
turistes i els amfitrions, i contribuir al desenvolupament de la confiança
fonamental a la nostra activitat intel·lectual i de compromís conscient
i l’orgull local.
Redacció Catalunya Aventura: Josep Maria Escofet i Jové · Fotografies: Josep Mª, Pau, Mercà i Jesús
56 Cataventura.cat
Els itineraris que es promouen des de les entitats i agencies de viatge
Qui som?
especialitzades en aquest tipus de turisme , són propostes turístiques
L’associació de turisme sostenible ETHNIC es va constituir l’any 2006
respectuoses amb el medi natural, cultural i social i amb els valors d’una
amb l’objectiu de desenvolupar iniciatives turístiques responsables i
comunitat, que permeten gaudir d’un intercanvi positiu d’experiències
solidàries.
entre residents i visitants. La relació entre el turista i la comunitat és justa i els beneficis de l’activitat és reparteixen de manera equitativa.
Jesús Martín. Barcelona. Director de comunicació. Graduat i Màster
Així s’aconsegueix una veritable actitud participativa i de consciència
en Gestió de Turisme Responsable per l’ICRT.
real, tot emmarcat experiència viatgera.
Pau Bofill. Barcelona. Director de projectes. Graduat en Geografia i Història per la UNED.
Pau Bofill / Jesús Martin / Josep Maria Escofet
Mercè Vidal. Barcelona. Coordinadora científica. Antropòloga per la
Membres de l’Associació ETHNIC.
Universitat de Barcelona (UB).
www.aethnic.org
Josep M. Escofet. Responsable d’Ethnic al Marroc i especialista en
info@aethnic.org
Àfrica Occidental i Central. Gran coneixedor del Marroc i de les seves muntanyes. Coautor de diverses guies de viatge i de guies especialitzades en senderisme.
DECÀLEG DEL VIATGER EMPATITZA amb l’entorn, és a dir, es posa en la situació de les persones (o fins i tot animals) amb qui es relaciona i comprèn millor les seves reaccions davant la seva presència. APRÈN el que veu per poder-se adaptar al nou entorn. Com diu el refrany castellà: “Donde fueres, haz lo que vieres”. Viatjar és la millor experiència d’aprenentatge. IMPACTA POSITIVAMENT en l’entorn amb la seva presència, afavorint el comerç just i l’enriquiment local, i reduint al màxim la seva petjada ecològica i cultural. RESPECTA els costums locals en la manera de vestir i en el comportament públic. DEMOSTRA PACIÈNCIA I COMPRENSIÓ davant de situacions que li resulten estranyes o absurdes segons els seus estàndards. RECONEIX LA IMPORTÀNCIA DE LA DIGNITAT de totes dues parts, locals i estrangers. ESTALVIA RECURSOS utilitzant els mitjans menys contaminants i escollint rutes raonables en termes de distàncies i temps. AJUDA a protegir els ecosistemes naturals, respectant la fauna i la flora local, i no contaminant. EDUCA i ensenya també (especialment als nens) que el viatger no és un regal errant. COMPRA exclusivament articles que no perjudiquin als ecosistemes locals, i que no estiguin prohibits.
CATALUNYA AVENTURA - Ingrid Soca
El Peu i l’Esport
Tots sabem que practicar esport reporta al nostre organisme una gran quantitat de beneficis tant des del punt de vista físic com mental, així que és un dels millors regals per la nostra salut. El peu és el punt de contacte amb el terra i per tant la porta d’entrada dels impactes que rep el nostre cos quan caminem. Quan fem esport, en la carrera i el salt, aquests impactes es poden multiplicar per 2 i per 3. Així doncs, un desequilibri del peu, un calçat inadequat o una superfície en mal estat pot ser l’origen no només de lesions al peu sinó també a la resta de l’aparell locomotor. El peu pot patir múltiples lesions durant la pràctica esportiva. Les més habituals són: els hematomes subunguials per una pressió excessiva sobre les ungles, els esquinços de turmell per
La genètica i el gest esportiu propi de cada individu poden determinar que un esportista es lesioni amb més o menys freqüència. Malgrat això hem de tenir presents una sèrie de consells:
problemes d’estabilitat, les fascitis plantars per estrès mecànic, les sesamoïditis per sobrecàrrega a la zona del dit gros, les tendinitis, les fractures per estrès, i altres lesions conseqüència de traumatismes directes. A més, una alteració en la forma de trepitjar mentre practiquem l’esport també pot ser la causa de lesions pel que fa a genolls, malucs, pelvis i esquena.
• Una preparació física adequada és fonamental per respondre a l’exigència de l’esport. Els músculs tindran la força i resistència necessàries per respondre a situacions límit. • Un bon escalfament i uns bons estiraments abans i després de l’esport prepararan els nostres músculs i lligaments al dur treball mecànic i funcional que seran sotmesos. • Cada modalitat esportiva té un calçat específic dissenyat i confeccionat en funció del gest esportiu, el terreny on es desenvolupi l’activitat i altres condicionants. La tria del més adequat ens donarà la màxima protecció i estabilitat. • La superfície on es desenvolupi l’esport ha d’estar en bon estat. Generalment superfícies massa dures provoquen lesions articulars per impactes repetitius, i superfícies massa toves provoquen sobrecàrregues i lesions musculars per què dissipen massa l’energia obligant-nos a fer un esforç extra. Finalment, una bona decisió és que a part de les revisions mèdiques corresponents puguem concertar una visita amb un podòleg. Ell ens realitzarà una exploració biomecànica on analitzarà la nostra forma de trepitjar i córrer i decidirà la necessitat de dur o no plantilles personalitzades tant per prevenir lesions com per optimitzar el nostre rendiment.
Redacció Catalunya Aventura: Ingrid Soca
58 Cataventura.cat
CATALUNYA AVENTURA - Els Professionals
CONCURS PHOTO VIVÈNCIES Vols aconseguir una fantàstica guia o llibre d’Editorial Piolet? Només has d’enviar-nos una fotografia realitzant esport i si la teva foto és la més aventurera... segur que guanyaràs !! Envia’ns la foto a: adventuregirona@gmail.com Concurs mensual. Data límit per enviar la foto “dia 20 de cada mes”. La foto guanyadora també sortirà a la revista Catalunya Aventura.
62 Cataventura.cat
a
r u t n e v a ’ s d t r o p s e ’ d a m a s. r t g a o d r e p s u e o s l e El n t o t a per
Emissions a tot Catalunya Tots els dimecres a les 20.30 h i els dissabtes a les 23.30 h (canal 36 TDT) Per a més informació truqueu al 93 372 91 00 / etv@etv.cat
www.etv.cat
CATALUNYA AVENTURA - Les Micotoxines
Perills químics de la Cadena Alimentària
Les Micotoxines
Les micotoxines són metabolits secundaris de certs fongs presents a aliments pel consum humà i dels animals produïdes per cert fongs, principalment en farratges, gra i lleguminoses al camp i abans duant la collita i durant el seu emmagatzematge en països amb clima humit i temperatures elevades. Les espècies de fongs toxicogènics més importants pertanyen a tres gèneres: Aspergillus, Penicillium i Fusarium. i les micotoxines més conegudes són les aflatoxines, l’ocratoxina, la patulina, la funomisina, els tricotecens i la zerealona. Des del punt de vista de salut de les persones és més important la possible toxicitat crònica que l’aguda. Algunes, com les aflatoxines, estan classificades com a carcinogens. Les micotoxines es poden trobar a productes agrícoles com farratge, cereals, fruits secs, cafè, cervesa, mongetes, tomàquets i en aliments d’origen animal: com ara carn, llet i ous. No es poden eliminar però sí mantenir els nivells en uns límits màxims en els aliments i els pinsos per tal que l’exposició de la població a travès dels aliments no suposi un risc.
AFLATOXINES Les aflatoxines estan produïdes per fongs del gènere Aspergillus. Aquest fong està molt estès a la naturalesa i es desenvolupa àmpliament a temperatures suaus d’entre 20 °C i 30 °C, una humitat relativa externa del 80% i una humitat del substrat alimentari del 9 %. Tots aquests fets afavoreixen la seva gran proliferació en països de clima càlid on, d’altra banda, els procediments de conservació dels aliments no estan gens desenvolupats. La contaminació pel fong es pot produir durant el conreu i pot proliferar al llarg de totes les etapes de la cadena alimentària. Les aflatoxines poden causar efectes aguts en persones i animals quan s’ingereixen en dosis elevades; el consum crònic de petites quantitats d’aflatoxines pot causar diversos efectes en éssers humans i animals, com ara carcinogènics, mutagènics i teratogènics.
ACROTOXINA L’ocratoxina A és una micotoxina i està produïda de manera natural per certes espècies de fongs com Penicillinum i Aspergillus durant la fase de cultiu i, amb freqüència més gran, durant la fase d’emmagatzemament. Té propietats carcinogèniques, nefrotòxiques, teratògenes inmunotòxiques i probablement neurotòxiques. Es troba en tota una sèrie de productes vegetals com els cereals, els grans de cafè, el cacau i els fruits dessecats. S’ha detectat la seva presència en aliments a base de cereals, cafè, vi, cervesa i al suc de raïm. També en productes d’origen animal com els ronyons de porc.
PATULINA La patulina pot estar present en les fruites contaminades per fongs, grans i altres aliments, però la principal font de contaminació per patulina la constitueixen els productes derivats de la poma: suc de poma, compotes i melmelades.
Redacció: Catalunya Aventura
62 Cataventura.cat
CATALUNYA AVENTURA - Llibres
France 245 Bugarach, sud de França. El 21 de desembre de 2012 la vila va acollir la Fin du Monde Party, tot un esdeveniment mundial que, al capdavall, acabaria sent poc més que un divertit “carnaval extraterrestre” amb pretensions de convertir-se en la darrera gran festa de la història de la humanitat. Es deia llavors que Bugarach seria l’únic indret del món que sobreviuria a la famosa profecia maia de la fi dels temps. Per això, dos dies abans de “l’apocalipsi”, aquesta petita vila de només dos-cents habitants va rebre sobtosament més d’un miler de turistes del moviment new age i un centenar de periodistes procedents de tot el món. Amb previsió, el govern francès va desplegar un cos especial de gendarmes amb l’objectiu d’evitar possibles suïcidis col·lectius des dels punts més elevats del Puig de Bugarach. Segons es creia, la muntanya ocultava una base extraterrestre i un portal dimensional que representarien la salvació d’aquella “escollida resta d’humanitat” present a la zona. Un any més tard, tres estudiants gironins decideixen viatjar-hi amb la intenció d’acampar una nit el més a prop possible del Puig i viure d’una forma especial el gran misteri que l’envolta. Autor: Xavier Alcover Editorial: Chiado Col·lecció: Viatges en la ficció Preu: 11€
Presentació 16 de gener a les 19:30h a Casa del Libro (Passeig de Gràcia, 62). Punts de venda: Llibreria Geli i Llibreria 22 (Girona) i Barcelona (Casa del Libro).