WWW.CATAVENTURA.CAT
TA A S VI UÏT E R AT GR
Edita: Bike Univers S.L.U www.cataventura.cat Gerent: Josep Sais gerentadventuregirona@gmail.com
Directora Comercial: Marisol Segura 636 492 298
8 /Senyalització S.O.S 12 /Entrenament · Síndrome Post-Vacacional 14 /Barranquisme: Gorgues de Núria 20 /Supervivència
adventurecomercial@gmail.com
24 /Factor mental en l’escalada
Director de Continguts i Maquetació: David Colomer
26 /Entrevista: Magda Nos
adventuregirona@gmail.com
Cap de Xarxes Socials: Enric Rubio enriccataventura@gmail.com
Redactors:
Enric Rubio, Joan Serra, Antoni Argemí, David Colomer, Marta Vàzquez, Quim Carreras, Hanna Martinell, Laura Estrada, Albert Gironés, Pere Costal, Josep Mª Escofet i Departament de Comunició de la Generalitat de Catalunya.
36 /Carta Oberta: El desenllaç del Lenin 39 /Quim Carreras: El Pacífic
A...
TOT ARRIB
ys!!
ja queda men
48 /Inici del SkateBoard 50 /Entrevista: Ismael Ventura 54 /Apagant la set pel camí 62 /La Vall de Imlil i el Parc Nacional
del Toubkal
Fotografia:
Enric Rubio, David Colomer, Albert Gironés, Toni Espadas, Josep Mª Escofet.
Col.laboració:
Núria Tinto, Ajuntament de Girona, Anna Gonzalez, Dani Arran. Maquetació: Bike Univers S.L.U Disseny i Maquetació: LaTanga Impressió: I.Pagès. Dipòsit Legal: GI 903-2014
LA NOSTRA PASSIÓ DESDE 1949 FIGUERES C/ESPERANÇA, 12 T.972 503 858 GIRONA C/GEORGE STEPHENSON NAU 7 T.972 249 800
RECANVIS, ACCESSORIS, SERVEI DE TALLER, ETC.
motobici@olympiagrup.com
www.olympiagrup.com
Aquest que tens a les mans és el sisè número d’un projecte que va néixer no fa gaire, però que ha crescut molt, en part, gràcies a tu. Si estàs llegint això ja formes part daquesta família. T’agradaran molt o poc els esports d’aventura, potser la llegeixes pels apartats de salut, potser és la primera vegada que li poses els ulls a sobre. Sigui com sigui, tant jo com tot l’equip de Catalunya Aventura portem mig any apropant, de manera gratuïta, cada mes, tot el que té a veure amb els esports d’aventura, el turisme actiu, el turisme esportiu, tot des d’una perspectiva fresca i dinàmica. I així ho volem seguir fent durant molt de temps. Els suggeriments que hem rebut ens han ajudat a superar-nos per oferir-te, cada mes, una revista millor. Amb la teva ajuda seguirem sent la referència. TU FAS EL CAMÍ Josep Sais Gerent
tot l’equip de Catalunya Aventura i serà! us esperem a la fira ... segueix l’aventura
14/15/16 de NOV
CATALUNYA AVENTURA - NOTÍCIES Neix ‘Senders del 1714’, una ruta per reivindicar el paper de l’excursionisme en la identitat catalana
Més de 700 corredors participen en la desena edició de la cursa nocturna i de muntanya Burriac Atac
Els ‘Senders del 1714’ recorren els llocs més emblemàtics i carregats de
L’atleta del Team Spiridon Javi Delgado va demostrar, una vegada més,
simbolisme, amb un excepcional interès patrimonial i paisatgístic, i una
que és el rei indiscutible de la Burriac Atac, que ha guanyat des del 2009,
variada oferta cultural i d’oci al seu voltant. Sota el lema ‘Caminem per
amb l’única excepció de l’any 2010, quan va quedar segon. En aquesta
fer història’, la ruta de 645 quilòmetres relliga en un sol itinerari els 10
desena edició, el corredor de Vilassar de Mar ha vençut amb un temps
punts clau dels fets del 1714, a través de 9 trams dividits en 28 etapes,
d’1 hora i 51 minuts, per davant d’Andreu Simon i de Biel Gomila.
que aprofiten la xarxa oficial de senders homologats ja existent per exhibir la riquesa de moviment excursionista i el coneixement del país.
En categoria femenina, la corredora de la Seu d’Urgell Roser Español va fer valer la seva experiència en els trams més tècnics i exigents del
El Museu i Centre d’Estudis de l’Esport Dr. Melcior Colet, de Barcelona,
circuit per emportar-se el triomf amb un temps de 2 hores i 22 minuts.
va ser l’escenari de la presentació, en la qual també hi van participar
L’atleta local Mònica Isern ha estat segona, mentre que la tercera en
Jordi Merino, president de la FEEC; Gerard Esteva, president de la Unió
pujar al podi ha estat Emilia Martínez.
de Federacions Esportives de Catalunya, i Josep Casanovas, vicepresident de la FEEC.
Els membres del Centre Excursionista de Vilassar de Mar, organitzadors de la prova, van estar pendents dels radars meteorològics durant tota
Els 10 punts clau de la ruta són: Can Barraquer (Sant Boi de Llobregat),
la tarda per si havien d’activar alguna mesura de seguretat addicional
on va viure fins a la seva mort Rafael Casanova; les ruïnes que hi ha sota
en algun tram del circuit, que passava per les poblacions de Vilassar de
l’antic Mercat del Born, testimoni dels barris que van ser enderrocats
Mar, Cabrils i Cabrera de Mar. Finalment, però, les tempestes no van
per construir-hi la fortalesa militar de la Ciutadella; Castell de la vila de
afectar la Burriac Atac i la prova es va desenvolupar amb normalitat.
Talamanca, on es va viure la darrera victòria catalana un mes abans de la capitulació de Barcelona; Casa Museu Rafael Casanova (Moià), on va néixer l’heroi de la defensa de la ciutat de Barcelona durant el setge de 1714, i l’Ermita de Sant Sebastià (Vic), on va tenir lloc el famós Pacte
.
dels Vigatans, el 17 de maig de 1705. També formen part del recorregut la Torre Solsona, que forma part del conjunt fortificat del Castell de Ciutat i un lloc d’importància estratègica pel seu DOMINIvisual sobre les valls del Segre i del Valira -per aquest motiu, la fortalesa de la Seu d’Urgell va esdevenir la principal defensa pirinenca durant la Guerra de Successió-; el Castell de Cardona, el darrer fortí austracista a capitular durant la Guerra de Successió; la Torre de la Manresana (Prats de Rei), l’observatori d’una important batalla l’any 1711; la Universitat de Cervera, un dels símbols més destacats de la implantació del nou ordre borbònic a Catalunya, i el turó de la Seu Vella de Lleida, que a partir del segle XVIII va passar a ser un recinte militar arran de la victòria borbònica.
Els participants van destacar la tasca feta pels més de 300 voluntaris com la duresa del recorregut, que per primera vegada s’havia equiparat a la distància de mitja marató. Mentre que en la cursa nocturna dels adults hi van participar més de 700 persones, uns 500 infants fins als 14 anys ho van fer a la tarda a la Marrec Atac, una prova no competitiva que ha transcorre per un circuit urbà. En el lliurament de trofeus, Mònica Amat va estar acompanyada de l’alcalde de Cabrera de Mar, Jordi Mir, i l’alcalde de Vilassar de Mar, Joaquim Ferrer.
06 Cataventura.cat
Juan Peralta i Helena Casas guanyen el Trofeu Ciutat de Barcelona-Memorial Miquel Poblet de ciclisme de pista Uns 70 ciclistes van participar en la prova organitzada per Pista Barcelona i la Federació Catalana de Ciclisme, que va reunir una bona representació de ciclistes de l’Estat, francesos, italians, txecs i suïssos, a banda d’una belga molt rellevant, la campiona del món júnior Nichi Degrendele. Juan Peralta (Reyno de Navarra) i Helena Casas (Catalunya Track Team) s’han adjudicat la prova de caràcter internacional, l’única d’àmbit estatal en què es repartien punts UCI, amb els quals els participants podran accedir al campionat del món. Francesco Ceci (CECI Dreambike), Helena Casas i Ferran López (Catalunya Track Team) han estat els vencedors de les curses de keirin, mentre que Alberto Muntaner (Metal Blinds) ha guanyat en escratx masculí i Sebastián Mora (València), en puntuació. En la categoria femenina, Catalina RAYO (Metal Blinds) ha completat el
Les 24 Hores de Barcelona d’AutomobilismeTrofeu Fermí Vélez reuniran 70 equips de 14 països al Circuit de Barcelona-Catalunya
palmarès en escratx i eliminació. En la primera sessió, Juan Peralta (Reyno de Navarra), Helena Casas (Catalunya Track Team) i Manuel Gambuti
La cursa compta amb una àmplia gamma de cotxes de competició que
(SC Pesarese) han guanyat les proves de velocitat en les categories elit
inclou turismes, Gran Turisme (GT) i Especials 24 Hores. Les 24 Hores de
masculina i femenina i la júnior. En les dues proves en què Helena Casas
Barcelona d’Automobilisme han experimentat en els darrers anys un in-
ha aconseguit el triomf, Nichi Degrendele ha estat segona.
crement en la participació gràcies a la col·laboració del promotor holandès Creventic, que ha dotat la cursa d’una major projecció internacional, així com també gràcies a l’atractiu de les INSTAL·lacions del Circuit, un traçat de referència en tot el món, i de la ciutat de Barcelona. La representació estatal anirà a càrrec de sis formacions, totes elles vinculades a la competició al més alt nivell. Sempre fidels a les proves de resistència del Circuit, Monlau Competición tindrà dos cotxes a la pista: Monlau Competición 1 amb els pilots José Manuel Alonso, Javier Hernández, Jaime Hernández i Jaime Font amb un RENAULT CLIO Cup IV (A3); i Monlau Competición 2, amb la Laia Sanz, pluricampiona del món de trial i enduro, i Francesc Gutiérrez, experimentat pilot i gerent de l’empresa promotora V-Line, al volant d’un Seat León Supercopa (A3T). Per primera vegada en la història a l’Estat, un equip format por només dos pilots participarà en una cursa de 24 Hores (normalment són de tres, quatre o cinc). Els dos pilots intentaran superar aquest repte pilotant pràcticament sense descans i alternant-se al volant en torns de 120 minuts. Les espectaculars unitats que prendran part a la cursa seran un dels majors al·licients del cap de setmana, com els Mercedes-Benz SLS AMG GT3, Ferrari 458 Italia GT3, Lamborghini Gallardo FL2, AUDI R8 LMS i BMW Z4 de la categoria A6; diversos Porsche Cup de les categories 997 i 996; GC Automobile GC 10 v8, Renault Megane Trophy i Marc Focus de la categoria SP2; i Lotus Evora GT4, Ginetta G50 GT4, Audi R8, BMW e92 M3 i Aston Martin Vantage GT4 de la categoria SP3. Les categories de turismes CUP1, A5, A4, A3, A3T, A2, D1 i D2 també inclouen una gran varietat de marques com BMW, SEAT, Volkswagen, Renault, Peugeot, Honda, MINI i Nissan.
07
CATALUNYA AVENTURA - S.O.S
SENYALITZACIÓ
S.O.S
Avui parlarem sobre els diferents mètodes de demanar ajuda o cridar l’atenció a la muntanya o altres terrenys. Hem de dominar les tècniques, ja que a diferents altures, milles o situacions meteorològiques, el telèfon i la seva cobertura ens impedeixen establir una bona connexió. De vegades la tecnologia se’ns posa en contra.
Senyals terra-aire Podem fer un gran senyal sobre el terreny amb elements que contrastin amb el fons i que siguin clarament visible. Per exemple podem escriure sobre el terreny un clar “SOS”. Sobre una prat verd podem preparar el senyal cavant una fossa i mantenir la terra amuntegada en les vores per augmentar l’efecte de
Senyals amb fum i foc El foc és una de les millors formes d’assenyalar la nostra posició per-
l’ombra. Perquè sigui perfectament visible des de l’aire, les lletres o símbols que emprem han de tenir com a màxim uns 10 metres d’alt i una separació d’uns 3 m.
què ens rescatin. Hem de tenir en compte que tres senyals iguals, del tipus que siguin, seran sempre interpretades com un missatge de SOS; per tant si tenim prou combustible, haurem de fer tres focs. Cal preparar tres piles de llenya en un lloc clar i elevat a prop del nostre campament i tenir-les preparades per encendre el foc en cas de què passi un avió o un equip de rescat. Hem de preparar abundant llenya perquè els focs prenguin amb facilitat i rapidesa. Abans d’encendre’l hem de retirar de l’entorn qualsevol recipient amb líquid inflamable. Si és possible, haurem de cobrir els troncs perquè romanguin secs fins al moment de la seva utilització. De nit es veuran millor les flames, però durant el dia és més visible el fum. En funció de les nostres necessitats podem obtenir fum negre tirant en al foc draps impregnats en oli de motor o cremant rodes o altres objectes de goma. Per obtenir fum blanc tirarem sobre el foc fulles, herbes verdes, molsa o falgueres. El fum negre és més visible en dies ennuvolats o si ens trobem en un lloc nevat o en el desert; el blanc serà més visible en un bosc i en dies clars.
Senyals amb miralls (heliògraf) Quan fa sol, utilitzar un mirall per fer senyals és eficaç a molts quilòmetres de distància, però hem de fer-ho correctament. Necessitarem una superfície reflectant per les dues cares, com un tros de llauna, a la qual li farem un forat al centre. Mirant pel forat, apuntarem a l’avió en el cel amb l’heliògraf a un pam del nostre rostre. A la cara reflectant que tenim davant nostre veurem el punt de llum del sol que entra pel forat i es reflecteix a nosaltres. Hem moure l’heliògraf fins a introduir dins del forat aquest punt que veiem reflectit i sense deixar de veure l’avió. Són simples reflexos que cridaran l’atenció, però serà més eficaç si transmetem el senyal SOS en alfabet morsa que són tres punts seguits de tres ratlles i tres punts de nou “... --- ...”
Redacció: Catalunya Aventura · D. Colomer
08 Cataventura.cat
CATALUNYA AVENTURA - CURIOSITATS
EVEREST LES 13 CURIOSITATS Són infinites les curiositats que podem trobar al voltant de la muntanya més gran del món, l’Everest. Des de Catalunya Aventura us explicarem unes d’elles, les quals sorprenents i altres conegudes. Llegeix! El primer és obvi: l’Everest és la muntanya més alta del món amb 8.848 metres sobre el nivell del mar. Al Nepal rep el nom de Sagarmatha (deessa del cel) ia la Xina, Chomolungma o Qomolangma Feng (mare de l’univers). Està situat entre la frontera del Nepal i la Xina, però Pequín no va deixar iniciar els ascensos pel seu vessant fins a finals dels anys 70. Els primers que van fer cim el 29 de maig de 1953, Sir Edmund Hillary el xerpa Sardar Tenzing Norgay , anaven acompanyats per 12 escaladors, 40 guies xerpes i 700 portadors. L’expedició anava carregada amb set tones de materials. La primera dona en coronar l’Everest va ser la japonesa Junko Tabei en 1975. L’italià Reinhold Messner i l’austríac Peter Habeler ho van aconseguir el 1978 sense ampolles d’oxigen. Messner ho va repetir dos anys després en solitari. L’han pujat 6.208 persones, 3.337 a càrrec d’alpinistes estrangers i la resta (2.871) de xerpes. El rècord d’ascens en menor temps està en mans del xerpa Pemba Dorje. El 2004 va trigar 8 hores i 10 minuts. L’Everest l’han coronat 90 espanyols. El primer home va ser Martín Zabaleta el 1990 i la primera dona, Araceli Segarra el 1996 En aquestes sis dècades d’ascensos han mort almenys 240 persones, 82 d’ells xerpes. A 800 metres del cim, a la zona de la mort, jeuen mig centenar de cossos d’alpinistes que van morir en l’intent. En la ruta d’accés al cim hi ha un dels cadàvers més famosos: El Saludador. Li van anomenar així perquè el cadàver va quedar petrificat amb un gest de saludar amb els braços. L’Everest és també el lloc on es troba la comissaria a major altura del món. Allà, el 2008, la policia xinesa la va instal·lar al campament base, a 5.200 metres d’altura.
Redacció: Catalunya Aventura · D. Colomer
10 Cataventura.cat
CATALUNYA AVENTURA - EL SÍNDROME
Tornar a l’entreno sense caure en el “Síndrome post-vacacional” Durant la relaxació de les vacances, hem baixat el ritme dels entrena-
• Dins de les hortalisses, que son de consum diari, no poden faltar el bròquil,
ments, fins i tot hem deixat d’entrenar i ara toca tornar a la rutina.
les bledes i la ceba, com a bases per treballar la oxidació que és produeix al
El cos necessita adaptar-se de nou, és el moment idoni per realitzar un
cos fent activitat física.
bon treball de base, que ens permeti anar millorant setmana a setmana la nostra forma física fins a adquirir la forma prèvia a les vacances.
• Intenta menjar cada 3 hores, i sempre de forma saludable.
La progressió ha de ser mica en mica, i perquè el cos respongui de forma correcte, és imprescindible donar-li certes ajudes, depenent de l’activitat
• La proteïna que consumeixis sempre ha de ser de qualitat i sobretot sense
física que estigui realitzant.
residus d’antibiòtics, hormones,... per tant sempre que puguis t’aconsellem
Si el teu esport és el fitness, el cross fit,... per tant et bases en l’ús de les
el consum de pollastre, vedella,... ecològica.
peses o desenvolupament de la musculació i el teu objectiu serà definir, o tornar a moldelar el cos, t’aconsello que comencis a poc a poc i vagis
• Intenta prendre begudes, que no continguin sucres, el millor és utilitzar
augmentant els pesos progressivament. Així evitaràs lesions.
un té blau o un “kukitxa”, per ajudar a l’organisme a aquesta definició o
Has entrenar quatre dies a la setmana, deixant almenys 72 hores de
modelat, ja que eviten que el cos retingui líquids.
descans entre grups musculars. Si abans feies una sèrie d’escalfament, les primeres dues setmanes, aconsellem que facis 2.
• Important els aliments no fregir-los no reescalfar-los mai, millor sempre al
Si a més, vols definir, és important que incloguis una part d’activitat física
vapor, la planxa,... perquè els seus nutrients són molt més saludables.
aeròbica ja sigui córrer, spining,... un parell o tres de cops a la setmana, i sempre anar incrementant els temps. El més important serà millorar la
• Per millorar la recuperació i incrementar una mica el volum de la massa
teva alimentació, o com a mínim definir-la.
muscular neta, sense generar acumulacions de greix, és aconsellable l’ús de l’oli de coco, ja sigui per cuinar, en amanides,.... com el consum d’una
Com a base:
cullerada de postra 3 cops al dia, de manera que obtindrem energia, sense
• Incrementa el consum de greixos vegetals, sobretot fruits secs com ara
fer acumulació de greix, al contrari, ajuda a regular el cos.
avellanes, ametlles, nous, festucs, sempre que siguin en cru i biològics, per evitar qualsevol tipus de contaminació.
A part de com a mínim controlar els punts anteriorment esmenats, els suplements esportius també són bàsics per tornar al nostre màxim rendi-
• A l’hora de berenar aprofita fruita seca amb iogurt desnatat de cabra o
ment.
keffir, cosa que farà que les teves defenses estiguin reforçades.
Per exemple una base de l- carnitina abans dels entrenaments de sèries i peses ens ajuda a obtenir més energia a partir del greix i retardar la fatiga.
• Evita els cereals refinats i els sucres que a part de tapar-te, eviten que
Podem consumir algun batut amb base de proteïna després dels entre-
hi hagi una millora del rendiment. La pasta o el cereal més adequat per a
naments, sobretot just abans d’anar a dormir, que vingués reforçat amb
l’esportista és el fajol ( blat sarraí), per el seu alt contingut en glutamina,
arginina-ornitina. També al estar en pretemporada, aquells suplements
substància recuperadora de la qual hem parlat alguna vegada.
rics amb leucina i zinc, ens ajudaran a mantenir les nostres defenses ben altes, evitant refredats,...
• Has d’evitar en la mesura del possible, el consum de pa. Modifica-h0 per
És doncs el moment ideal per pensar quin son els objectius d’aquesta
galetes d’arròs, de quinoa, de civada,...
temporada i preparar-nos un Planning, per complir-los.
Quin suplement esculls? Lo important és que no notem molt aquesta parada estiuenca, per això us proposo un suplement que incrementa la força, la potència i la formació de massa muscular lluire de greix, és el Betapower. La Beta Alanina és el substrat a partir del qual la síntesi de Carnosina. Aquest increment de la Carnosina muscular produeix: -És l’amortidor de l’excés d’acidificació intracel·lular. Augmenta ja que la capacitat de poder fer exercici durant més temps a una intensitat elevada. -Retarda la fatiga neuromuscular ja que augmenta la força de contracció però també l’activació dels canals de Calci. -Té un potent efecte antioxidant. -Si la combinem amb creatina, incrementa la formació de massa muscular neta.
Redacció: Departament de Comunicació botigues NANA
12 Cataventura.cat
CATALUNYA CATALUNYA AVENTURA AVENTURA -- Reportatge Reportatge // Barrancs Barrancs ii Canyons Canyons
Barranc Gorgues de Núria Redactor: Albert Gironés
Es troba dins la comarca del Ripollès a Girona i és un dels barrancs més macos i complerts de Catalunya sen molt aquàtic, esportiu amb salts, tobogans i ràpels però que cal avaluar molt be el cabal i escollir l’època adequada. El seu cabal es bastant permanent i molt sensible a les crescudes per pluges o desgel, la millor època es l’estiu i la tardor. Cal valorar molt bé el cabal de l’aigua ja que amb crescuda es pot convertir en una trampa amb passos complicats i molt tècnics que només són per persones habituades a forts cabals i aigües vives. Té pocs escapes i difícils de assolir. Aquest barrancs ja s’ha cobrat varies víctimes degut a la força de l’aigua en molts dels seus passos estrets amb drosatges i rebufs que dificulten molt el descens. En moltes ressenyes remarquen que si l’aigua passa dos dits per sobre la presa on iniciem el barranc el cabal pot ser bastant elevat. Actualment la cosa ha canviat degut a la captació dels canals d’aigua de Daió i Queralbs. Antigament tota l’aigua baixava pel riu fent molt difícil el seu decents quasi tot l’any, actualment el podem gaudir durant varies èpoques de l’any, però sempre avaluant molt bé el nivell d’aigua abans d’entrar. És millor tornar un altre dia que trobar-nos atrapats dintre el barranc amb problemes de crescudes. Un altre cosa a tenir en compte és que normalment no porta igual cabal el primer tram que el segon ja que el segon tram té l’aportació d’aigua
Com arribar-hi? Tenim varies opcions. La mes còmoda també és la mes cara, ja que cal agafar el bitllet del cremallera, és agafar aquest transport de Queralbs a Nuria i un cop dalt vorejar el llac per la dreta seguint el GR i baixar amb 45 minuts fins la represa on iniciem el barranc. Un altre opció és passar per Queralbs i seguir per la pista asfaltada que puja a Fontalba i deixar el cotxe en un tram de recta amb pujada amb indicacions i agafar el GR que puja al Santuari de Nuria. Al principi el camí va pel costat esquerre del riu. Passem pel pont de pedra el Cremal i creuem el riu. Ara el camí puja serpentejant i amb desnivell alt pel costat dret del riu. Després d’unes marrades fortes el camí planeja una estona i al costat esquerra trobem un petit caminet que amb baixada ens porta fins la represa on iniciem el barranc. També podem deixar el cotxe a la central de Daiò. Creuem el pont de fusta del riu Freser i prenem el camí que s’enfila pel costat dret del riu Nuria i que va agafant alçada fins trobar el pont del Cremal i el GR que porta al Monestir de Nuria. Tota l’estona el riu al costat esquerra. Seguim ara pel GR pujant amb sia saga fins que el camí planeja una estona i al costat esquerra trobem un petit caminet que amb baixada ens porta fins la represa on iniciem el barranc.
del seu veí el torrent de Fontalba. Si el primer tram ja va crescut millor
El Retorn
no entrar el segon tram.
Varies opcions depenent on tenim el cotxe. Si tenim el cotxe a la pista
Una opció per mirar el cabal si no volem pujar fins l’inici de la presa i
de Fontalba sortim pel camí després del ràpel o salt de 8 metres sense
estalviar-nos la caminada de pujada és mirar el nivell del riu a la central
fer els dos últims ràpels de la part final. Després de sortir del riu el camí
de Daiò de Baix.
s’enfila a la dreta fins trobar el GR que ens porta al cotxe. També hi ha un camí actualment una mica perdedor, ja que en alguns
A la central de Daiò s’arriba prenent una pista asfaltat una mica estreta
trams la vegetació tapa el camí que voreja el riu i ens porta a la central
al costat dret abans d’arribar a Queralbs en una corba molt tancada
de Daiò.
d’esquerres molt visible després de passar l’alberg Marista de la Farga i
Aquest camí es va obrir i equipar amb escalons de ferro i passa-
amb rètols de Fustanyá/ Serrat.
mans l’any 1997 per l’Albert Gironès. Actualment li caldria una bona
Les aigües són molt fredes i les parts del barranc que no toca el sol el
repassada abans que es perdi del tot.
fred es fa notar, cal anar ben preparat amb neoprè gruixut, tèrmica,
Si tenim el cotxe a la centra de Daiò acabarem tot el descens i prendrem
guants i escarpins.
després del últim ràpel un camí a la dreta que ens porta a la central.
Redacció: Catalunya Aventura · Albert Gironés
14 Cataventura.cat
Redactor: Albert Gironés Descripció del Barranc Després de canviar-nos a la petita presa instal·lem el primer ràpel de 14 mt.
tot per fora l’aigua per la dreta o podem saltar dins la badina més acostats
en una clau de pas de la comporta del canal. Un petit tobogan , uns ressalts
de la paret del costat esquerra, ja que la llosa de roca ve de la dreta i va
i un tobogan de 3 mt. A partir d’aquest punt el barranc s’engorja i trobem
perdent alçada. Amb cabal és complicat sortir de la poua. Després un ràpel
ràpel de 9 mt. o tobogan. El següent espectacular tobogan de 17mt. amb
12 metres i seguidament un de 12 que una mica més avall el podem sal-
sortida recargolada. En cas de fort cabal un passamà a l’esquerra ens porta
tar. En la pròxima gorga en el costat esquerra trobem un passamà que ens
a l’instal·lació de ràpel. El pròxim ràpel de 14 mt. que en cas necessari es pot
apropa a un ràpel o salt de 11 metres. Fem un passadís i la pròxima gorga
muntar un passamà desembragable per arribar a la instal·lació.
tenim varies opcions.
Podem baixar 10 metres i acabar fent un salt fins la gorga. Cal anar en compte doncs rellisca molt. La recepció d’aquest ràpel cal valorar-la molt
A.- Fer un salt de 5 metres o rapelar fins la gorga i després fer un impressionant
bé , doncs molts cops té rebufs i contra corrents que ens poden portar
tobogan de 19 metres o seguir el passamà que trobem al costat esquerra per
problemes.
poder fer un ràpel de 14 metres que més ensota podrem saltar sense problemes a una magnifica gorga rodona.
Un passadís amb ressalts i un tobogan de 2 mt. per arribar a un ràpel de 14 o també es pot fer tobogan. Seguidament al salt del Sastre on per l’esquerra
B.- Seguir pel costat esquerra amb un passamà que ens porta a la vertical del
sortim del riu. Els més experts poden fer un salt espectacular de 12 mt. des
ràpel de 22 metres quasi tot volat.
del pont. En aquest punt enllacem amb el GR que ve de Nuria i en baixada ens porta
Seguidament un ràpel o salt de 8 metres i a pocs metres una sortida a la
al pont del Cremal on tornem a entrar al riu per continuar la segona part
dreta si no volem fer els dos ràpels que queden bastant metres riu avall.
del barranc.
Si continuem el descens trobarem solament un salt i molt destrepes i ressalt
Per la dreta del riu trobem un petit ressalt assolible de 3 metres amb el qual
per arribar als dos últims ràpels finals. Trobem instal·lacions als dos costats.
cal anar en compte doncs no hi ha molta profunditat. Seguim per la dreta
El primer fraccionat de 10 i 12 metres que ens deixa dintre la gorga. Aquesta
un petit passamà ens ajuda a passar un pas delicat per instal·lar un ràpel
cascada té una cova darrere el salt d’aigua on ens hi podem posar. L’últim
de 18 mt.. El pròxim ràpel de 25 metres que es pot fraccionar a la meitat
ràpel de 10 metres i trobem a la dreta el camí de la sortida del barranc.
Informació del Barranc Toponímia: Gorgues de Núria Mapa: Alpina ( Puigmal - Núria ) Zona o macis: Roques de Totlomon Conca: Freser Longitud: 1200 Desnivell: 275 Carácter: Enrorjat Tipus de Roca: Gneiss Durada: 3 a 4 horas segons grup i cabal Accés: 1,30h Retorn: 50 minuts fins pista de Fontalba i 20 minuts des de la Central Daiò Cordes: 2 de 25m. o una de 50m. més la corda de socors
CATALUNYA AVENTURA - Reportatge / Barrancs i Canyons
Fotografia: Albert GironĂŠs
16 Cataventura.cat
CATALUNYA AVENTURA - Les Ressenyes d’en Pere
El Bastiments i el Pic de l’Infern
INTRODUCCIÓ
Des d’aquest coll ja podrem contemplar el bonic Pic de Bacivers amb el seu
Aquest itinerari del Pirineu gironí, circular, transcorre la primera meitat
estany als peus. Direcció N (inicialment W), de baixada, hi ha un caminot
per unes carenes força abruptes i amb extensos panorames, a on hi ha
amb clara traça que ens portaria cap al Refugi de Carançà i bastant més
trams que es fan sense camí. En cas de vent fort (a partir de 40km/h) és
avall a la població francesa de Thués (aquesta travessa, Vallter-Thués, la
inviable. Des del juliol fins pràcticament a les acaballes de novembre no
publicitarem més endavant, cap el mes de juny). I direcció NE aniriem al
hi trobarem neu, llevat d’algun petit romanent a la vesant W del Pic de
Pic de la Dona, amb opcions afegides del Costabona, Mentet, El Canigó...
l’Infern, que no presenta cap dificultat. En aquesta època de l’any, per l’alçada, també hi ha temperatures molt baixes (rondant els 0º o nega-
Davant nostre, direcció W, hi tenim el primer objectiu, el Bastiments, impo-
tives). Cal portar el material adequat (crampons i piolet) per fer aquest
nent, que l’anirem guanyant per un costerut caminot en “ziga-zaga” (el pas
itinerari i ser un especialista si es vol fer a l’hivern. La segona meitat,
del Bou), amb continuada ascensió, fins arribar a la gran creu que fa anys hi
amb un canvi de paisatge, es fa la tornada per la coma del Freser, sense
van col·locar membres del GEiEG.
cap dificultat. Aquest punt ja ens permet contemplar un grapat de pics: els Gra de Fajol, Vull advertir del risc pels gossos de talla petita (fins a 10-15 quilos) ja
Pastuira, Balandrau, Torreneules, Pic de la Dona,Canigó, Costabona... Fins
que tot l’itinerari és territori de l’àliga i podriem tenir algun ensurt . Jo
ara hem anat pràcticament sols i a partir d’aqui ja ens trobem amb els ex-
mateix ho vaig viure la darrera vegada que els vaig portar (en tinc tres) i
cursionistes que normalment pugen des del Coll de la Marrana. A 150 m.
cinc àligues, volant en cercle damunt nostre, ens van acompanyar tot el
aproximadament hi ha el vèrtex geodèsic i és el lloc adient per fer vitamines
trajecte, vigilant el moment adient per llançar-se damunt d’algun gos-
i mentrestant observar, a l’W, majestuós, el nostre segon objectiu, el Pic de
set despistat que s’hagués separat massa del grup. Obviament ja no els
l’Infern. Aprofitem, també, per obtenir unes magnífiques fotos.
he portat més. (Fora dels Pirineus, fins a 2000m. d’alçària, no hi és pas aquest problema).
Hem assolit el punt més alt de la ruta i ara ens toca descendir cap a l’W per una carena coberta de rocs, amb pedres soltes, fins al Coll de les Comes de Malinfern, per tornar a pujar per un camí estret de clara traça fins al Pic de Freser. Tot seguit hem de superar el tram més exposat: hem de tornar a baixar per unes llastres inclinades (molta atenció!), sempre decantats a l’esquerra, fins a un collet al peu d’una roca vermellosa, el Portell dels Gorgs. Un cop superat el punt de risc i travessat el portell, entrem al vessant N i per un caminet estret i en diagonal ens portarà a un collet des d’on, en pocs metres, assolirem el con final del Pic de l’Infern.
RECORREGUT
Si en el primer objectiu hem pogut gaudir d’una extensa panoràmica de
Començarem a caminar des del pàrking superior de l’estació de Vallter, en
valls i pics, el Pic de l’Infern esdevé una extraordinària atalaia que ens obre
direcció N, resseguint inicialment la pista d’esquí, pujant pràcticament fins
la vista cap a la Vall de Carançà, amb els estanys Blau i Negre, els Estanys
el fons del Clot de la Xemenèia i sempre amb el circ de Morenç al davant. En
de la Coma de l’Infern, i els pics Superior de la Vaca, la Fossa del Gegant,
aquest lloc, cap l’W, ja trobarem les clares rastres del camí que, en continu-
Nou Fonts ...
ada ascensió, ens portarà al Coll de la Geganta.
És un bon moment per fotografiar el recorregut i repetir vitamines.
Tot el recorregut que farem a partir d’ara per la carena, fins el coll de la Vaca, transcorre per la ratlla fronterera que conjunya les dues Catalunyes, la Nord i la Sud. Redacció i Fotografia: Catalunya Aventura · Pere Costal
18 Cataventura.cat
Punt més alt: 2.883m. Desnivell acumulat: 1.200m. Dificultat: Mitjana / a l’hivern: Alta. Temps total: 6-7 hores.
En baixar del Coll de la Marrana, hem de separar-nos de la GR11, que passa pel Refugi d’Ulldeter i ens hem de dirigir, cap a l’esquerra cap el punt de sortida, tot passant per la zona anomenada “el Pi Tort”, deixant a la dreta el refugi vell d’Ulldeter. És just en aquest punt, a 2.400m., a on es troba l’autèntic Ull del Ter: al bell mig d’un rocam de fàcil accés (identificable per abundants flors blaves “Flor de Tora” per cert, molt tòxiques) hi ha la deu amb un broll d’aigua gelada (no pots suportar-hi els peus més de 10 segons) i a on comença el llarg recorregut que l’ha de portar al Mediterrà per la Gola del Ter, a Torroella de Montgrí. Al llarg de tot l’itinerari probablement haurem pogut gaudir amb la presènCal observar de la necessitat d’anar bevent, amb una certa freqüència, al
cia d’àligues, voltors, isards, marmotes, etc.
llarg de tot l’itinerari. El fred de l’alçada normalment disfressa la pèrdua de líquids per la suor i hem d’anar reposant-los per no tenir problemes. També
Un cop descansats i amb els peus ben refrescats, iniciem el camí de baixada
és recomanable portar fruita seca i “anar picant” per mantenir el cos amb
cap el Pla Xic, passant just a la dreta de la gran bassa de reserva d’aigua
un bon nivell d’energia.
per fer neu artificial i en pocs minuts haurem arribat al pàrking, una mica cansats però molt satisfets per l’excursió viscuda i amb il·lusió per preparar
Ara ens queda el darrer tram aeri, que ens portarà fins al Coll de Tirapits.
ja la següent.
És aquest pas el que ens pot oferir algunes restes de neu, que superarem sense dificultat. Com que passarem pel Pic inferior de la Vaca, des d’aquest punt aprofitem per fer les darreres fotos del Pic de l’Infern i tota la carena fins el Bastiments amb el Coll de la Marrana i el Gra de Fajol a la dreta. A Tirapits ens trobem amb la GR-11 que comunica el Mar Cantàbric amb el nostre Mediterrà (per la part francesa la GR10) per tota la serralada del Pirineu en el vessant espanyol, connectant el Cabo de Higuer, a Hondarribia (Euskadi) amb el Cap de Creus, a Girona (Catalunya). Deixarem endarrera la bonica panoràmica de la Coma de Vaca (en tornarem a parlar cap el Juliol) el Balandrau i el Torreneules i seguirem la traça de la GR-11, direcció Cap de Creus (començant la baixada, a l’esquerra del camí, hi ha la Cabana de Tirapits, proveida d’un punt d’avís per rescats). Travessarem la part alta de la Coma del Freser, amb un cómode descens al principi i un lleu ascens en arribar al Coll de la Marrana, des d’on podrem contemplar, en tota la seva extensió, tot el recorregut aeri que hem fet (amb l’única excepció del Pic de l’Infern que el tapa el Freser, llevat que guanyem una mica d’alçada pel camí que ens portaria al Gra de Fajol).
www.lacolladelesquirol.es
19
CATALUNYA AVENTURA - SUPERVIVÈNCIA
Teoria i psicologia de la supervivència La supervivència esportiva és un esport d’aventura amb múltiples facetes,
Aliat amb l’enemic: por i pànic
ja que requereix coneixements de tècniques variades i disciplines (orient-
És impossible no sentir por quan un es troba aïllat i perdut lluny de la
ació, escalada ...) i del medi (botànica, meteorologia ...) que ens permetin
civilització. La por és una reacció natural de tots els animals davant ele-
desenvolupar-nos en la naturalesa, reconèixer i aprofitar els seus recur-
ments hostils, una descàrrega d’hormones a la sang que aguditza els sen-
sos i evitar els seus perills. La pràctica d’aquest esport enforteix el cos i la
tits i prepara el cos per lluitar o fugir.
ment i augmenta la seguretat en nosaltres mateixos, la nostra capacitat
En aquest sentit, la por és, sens dubte, beneficiós. La cara fosca de la por és
d’improvisació, de lluita per l’existència i ens prepara per a una situació de
el pànic. La por, descontrolat i irracional. Mai hem de caure en ell. El pànic
supervivència real. No obstant això, la majoria de nosaltres mai haurem
és destructiu, condueix a la desesperació, impedeix analitzar la situació
d’enfrontar-nos a aquestes circumstàncies, pensareu.
amb claredat i prendre decisions positives. Conèixer les tècniques de su-
És cert que no necessitarem menjar grills ni dormir en un refugi, però els
pervivència inspira confiança i és un pas molt important per evitar sucumbir
beneficis psicològics que proporciona aquesta activitat ens ajudaran a
al pànic. D’altra banda, hem de concentrar el nostre pensament en l’anàlisi
enfrontar-nos a la lluita per la vida en aquesta societat consumista i molt
de la situació i les tasques que hem de realitzar per augmentar les nostres
depredadora.
probabilitats de supervivència, i eliminar immediatament qualsevol pensament auto compassiu, o de desesperació.
D’altra banda, qualsevol que practiqui muntanyisme es pot veure incomunicat enmig del bosc en un brusc canvi de temps. Els trekkings a zones
Els enemics silenciosos: solitud
salvatges i apartades estan cada vegada més de moda, amb el risc de per-
La soledat arriba de manera gradual una vegada que l’individu, realitzades
dre o tenir un accident, encara que sigui mínim. Fins i tot en l’era de les
les tasques immediates, s’asseu a esperar i la ment comença a divagar i a
telecomunicacions, quan tot el globus terrestre està fotografiat i cartogra-
jugar-nos males passades. Amb elles augmenta la depressió i disminueix
fiat, existeixen zones salvatges a les quals la nostra civilització no ha arribat
la voluntat de sobreviure. Es combaten de la mateixa manera que la por
i en les quals no tindrem on endollar al microones ni podrem dormir en un
i el pànic: mantenint la ment ocupada. Sempre hi ha tasques a realitzar
matalàs FLEX. Però no ens enganyem, ningú està totalment preparat per
per augmentar les probabilitats de ser rescatat (preparar fogueres, senyals
enfrontar-se al violent xoc mental i emocional que suposa trobar-se aban-
...) o simplement per estar més còmodes (construir un refugi ...). Analitzar
donat i sol en un lloc remot. Les tècniques de supervivència ens ajudaran
els perills o emergències que ens poden sobrevenir i preparar els plans per
a vèncer al medi, però el pitjor enemic està dins nostre: pànic, soledat,
afrontar-los. És bona idea elaborar un programa d’activitats que ens imposi
desesperació ..., i per vèncer cal conèixer com funciona.
disciplina al cos i la ment.
El poder està en la voluntat
Com actuar
Hem de tenir en compte que una situació de supervivència és una prova
Tenir un pla d’acció augmenta la nostra confiança i manté la nostra ment
de resistència. I en aquest tipus de proves el múscul que mai ha de fallar és
ocupada. Els següents punts poden ajudar-nos a elaborar-lo.
la voluntat. Voluntat de vèncer, voluntat de sobreviure, aquest és el factor
Anàlisi de la situació: S’ha d’analitzar la situació per organitzar un pla. Pot-
més important. Al final tot es redueix a una actitud psicològica i forta que
ser hi ha ferits, o amenaça algun perill. Tenir aigua i aliments és important,
ens permeti enfrontar-nos sense defallir a la desesperació, l’angoixa, el do-
igual que poder obtenir-la pels voltants. A l’hora de traçar un pla cal estab-
lor, la fam, la fatiga ... Si no estem mentalment preparats per enfrontar-
lir prioritats. Cal tenir en compte els perills de l’entorn i com evitar-los. De
nos amb el pitjor, tindrem poques possibilitats de sobreviure.
vegades, depenent de cada situació concreta, caldrà alterar l’ordre de les prioritats o substituir unes per altres. Per exemple: - Prestar primers auxilis - Preparar els senyals - Obtenir aigua - Fer un refugi - Buscar aliments - Preparar-se per desplaçar-se. És útil preparar un inventari del material, l’aigua i el menjar de què disposem.
Redacció: Catalunya Aventura
20 Cataventura.cat
CATALUNYA AVENTURA - MARXA NÒRDICA
MARXA NÒRDICA molt més que caminar! Una mica d’història Caminar amb bastons és quelcom que hem fet tota la vida, i posiblement fou la primera activitat física que vam fer com homínids bípedes, ajudant-nos d’ells per mantenir l’equilibri. Si ens saltem uns quants mil.lenis d’història i d’evolució, arribarem a la fi del segle XX, anys 30, a Finlàndia, on els esquiadors de fons comencen a utilitzar el caminar amb bastons durant els seus entrenaments d’estiu amb la idea de simular l’acció de lliscar mentre caminaven. Per desgràcia, els bastons convencionals no podien suportar els cops i les vibracions i causaven grans tensions a les articulacions durant les sessions d’entrenament intensiu. A finals del 1994, el finlandès Marko Kantaneva fa els seus primers estudis, publicats de la mà d’Exel (empresa fabricant de bastons de esquí) i al 1997 llança el nom de Nordic Walking o “Sauvakävely” en finès, amb uns bastons específics per a la pràctica d’aquesta activitat física. Aquest nou concepte de moviment té una ràpida difusió, i l’any 2000 ja hi havia més “caminants nòrdics” que corredors a Finlàndia.
Amb bastons o sense? Més de 50 estudis desenvolupats per investigadors científics, a nivell internacional, demostren els múltiples efectes beneficiosos de la Marxa Nòrdica per a la salut, sent una activitat apta per a qualsevol persona, independentment de l’edat i la condició física. L’ús correcte dels bastons li dóna un gran impuls al moviment i la velocitat de la marxa augmenta fàcilment, sent una activitat física de gran eficàcia i molt complerta, en la qual aplicant la tècnica correcta treballem el 90% de la musculatura del nostre cos, és a dir, més de 600 músculs de forma simultània.
Beneficis per la nostra salut
8. Millora la flexibilitat i la mobilitat de les articulacions.
1. El consum d’energia augmenta fins a un 45% més, comparat amb la caminada tradicional.
9. Millora la coordinació. 10. Millora la postura.
2. El consum de calories incrementa substancialment amb una mitjana del 20% podent arribar al 40% en relació a la marxa normal, situant-se per sobre de les 410 calories/hora.
11. Genera un sensació de benestar.
3. Tonifica i enforteix els músculs de quasi tot el cos. A diferència de la marxa convencional o el “running”, hi ha un treball més actiu d’abdominals, braços, esquena, pectoral i coll, incidint en el 90% de la musculatura del nostre cos.
13. Enforteix el sistema immunitari, ajudant en la prevenció de malalties.
4. Augmenta la freqüència cardíaca de 10-15 batecs per minut, respecte a la caminada tradicional, a la mateixa velocitat.
15. Ajuda a controlar la pressió arterial, el colesterol i els triglicèrids.
5. És un bon exercici cardiovascular, incrementant el consum d’oxígen fins a un 60% amb un increment mínim del 20%, millorant la resistència aeròbica. 6. Redueix les tensions musculars i el dolor en la zona cervical.
12. Practicada en grup, ajuda a trencar l’aïllament de les persones.
14. Ajuda en la prevenció de malalties del cor.
16. Disminueix la pressió sobre les articulacios, reduïnt substancialment la pressió sobre els turmells, genolls i cadera. 17. Contribueix a la prevenció de l’osteoporosis. 18. En persones afectades de càncer de mama, millora el drenatge
7. Millora el metabolisme dels discos intervertebrals de la columna.
limfàtic.
On podem practicar-la?
Vols saber més coses sobre la marxa nòrdica o de nosaltres? Contacta’ns i t’assessorarem i informarem sense compromís.
A diferència d’altres activitats, la Marxa Nòrdica es practica a l’exterior,
Mail: info@nordicwalking-girona.com
no cal un recinte condicionat per fer-la. Amb uns bastons dissenyats per
Tel: (+34) 687 405 627
a aquesta activitat, roba còmoda i un calçat adequat, ja tenim tot el material per a la seva pràctica. L’activitat de Marxa Nòrdica es pot desenvolupar en qualsevol espai on es pugui caminar: via pública, parcs, jardins de la ciutat, pistes forestals, camins rurals, senders, platja, neu, etc.
On em puc iniciar? A Catalunya hi ha diferents escoles, clubs, associacions i instructors de marxa nòrdica. Quan escullis el teu, el més important és assegurar-te que sigui un instructor titulat, registrat i que disposi de les assegurances corresponents.
Tens ganes de marxa? Si tens ganes de marxa, vols fer esport, gaudir de la natura, fer salut i descobrir el territori…. Vine a Girona! Des de Nordic Walking Girona, et convidem a iniciar-te amb nosaltres i a participar en les nostres sortides i activitats per tal de que facis de la marxa nòrdica, un estil de vida saludable. Cada mes organitzem cursos d’iniciació, sortides per la Vall de Sant Daniel, -un dels idrets més màgics de la nostra ciutat-, rutes per conèixer i descobrir el territori gironí, programes específics per millorar la nostra salut a més d’activitats solidaries i un llarg etcètera.
23
CATALUNYA AVENTURA - Reportatge / Factor mental
INTRODUCCIÓ: FACTOR MENTAL
EN L’ESCALADA ESPORTIVA. Redactor: Francesc Roldan
Un dels pilars més important (si no el que més) en l’escalada és el factor mental, la capacitat que tenim de percebre , analitzar i conviure amb la nostra por i cal dir que és el factor que menys s’entrena en els darrers anys.
LA REACCIÓ DEL NOSTRE COS VERS AQUESTS FACTORS La primera reacció instintiva del nostre cervell és fugir de l’epicentre que produeix aquesta por, que en el món de l’escalada esportiva sol ser el
La por que sentim a l’hora d’escalar és la fusió de diversos aspectes que
pànic a caure. Al no poder satisfer aquesta necessitat, ja que en la paret
conviuen dins el nostre cap: els factors interns i els factors externs.
tenim el marge de mobilitat reduït i ens resistim a baixar per la corda,
Aquests són els encarregats d’activar els sistemes de defensa més
apareixen els primers símptomes d’ansietat:
primitius que té l’ésser humà. El cor se’ns accelera, la respiració augmenta i apareix aquella suor freda Els factors interns: són els personals, les característiques individuals de la
que fa que el magnesi comenci a desaparèixer lentament. És llavors quan
persona que pren decisions tals com:
la coherència ha de domar l’instint de supervivència. És recomanable seguir una sèrie de pautes que ajudin a relaxar-nos i baixar pulsacions, ja que un bateg arítmic i accelerat acabaria per deixar
L’actitud: bé sigui positiva o negativa davant de situacions.
sense oxigen el múscul. L’’àcid làctic faria de les seves encarcarant els nostres avant-braços i l’adrenalina faria que les nostres cames tremolessin de manera incon-
L’aptitud:
trolada, conegut també com la famosa “moto”.
l’idoni o hàbil que sigui per realitzar l’escalada, la capacitat física, intel·lectual i social que tingui.
Una bona idea és controlar la respiració, seguint un ritme, com si tararajessim una cançó amb els pulmons. Ens ajudarà a controlar el cor
L’experiència:
i evitarà que ens cansem més ràpidament. Seguidament hem de restar
mentre més conegui menys errors comet en situacions
importància a la situació en la que estem, la majoria de cops no n’hi ha
similars a les quals ja ha viscut o experimentat.
per tant. Hi ha varis trucs com per exemple parlar amb l’assegurador, cantar una cançó, tancar els ulls i realitzar els pròxims moviments que
La creença i valors personals:
ens fan por dins el nostre cap o simplement imaginar que anem en tope
és una acumulació de conceptes propis i adquirits sobre el que
rope. El que és important és que cadascú trobi el seu mètode per autore-
és bo i el que no. Així assoleix l’objectiu més ràpidament.
Els factors externs: són els que no depenen de cap factor humà, són variables i en alguns casos arriben d’imprevist tals com.
El clima: la situació meteorològica és de caràcter variable. La seguretat: Una mala recepció de caigudes, una paret en mal estat, uns seguros oxidats o una separació perillosa entre aquests pot afectar negativament a l’escalador. L’entorn: entenguen entorn a tot allò que ens rodeja, persones o vegetació, pot tenir una càrrega sobre nosaltres.
Redactor: Francesc Roldan 24 Cataventura.cat
laxar-se, tot i que de vegades amb això no n’hi ha prou.
EL PUNT DE NO RETORN Si bé és cert que l’escalada és màgica i agraïda, que ens regala uns paisatges increïbles i unes zones amb una història a darrere gairebé històrica, també té la seva part més fosca. Quan el sentiment de llibertat queda clausurat per la nostra por i no som capaços de superar-la de cap de les maneres, que ni tan sols podem mirar amunt sabent que el pròxim seguro està més lluny del que prèviament
Resignarte a arribar a dalt d’una via d’escalada no és la fi del món, ni has
havies recordat, ens resignem a mirar a l’assegurador, fer-li aquell estrany
perdut la guerra, ni has de deixar d’escalar. Es pot afirmar al 100% que
gest facial i seguidament dir li ‘baixa’m per favor’. I mentre vas baixant
tots els escaladors han patit, pateixen i patiran bloquejos mentals que els
lentament per la corda i cada cop veus més aprop el terra, el teu cap va ru-
impediran seguir pujant i això els fa ser més bons en el seu àmbit, més hu-
miant excuses per substituir la sensació que has tingut allà dalt però saps
mans, perquè tenir por és un símptoma de què estem vius i volem seguir
que no trobaràs la correcta a temps. I el teu company també.
visquen i gaudint d’aquest esport que ens dona tant, que ens entrena físicament i mentalment, que fa que els ànims dels nostres companys siguin com petites dosis de força que ens ajuden a fer el següent moviment. Perquè el factor mental és molt traicioner, però té moltes parts positives, no tot és por ni nerviosisme, també hi ha eufòria, adrenalina per un tub, aquella sensació indescriptible que sents quan fiques la corda a l’anella d’una reunió, quan sents que el teu cos està responguen bé i vas gaudint mentre pujes… El nostre cap és un món i diàriament l’hem de treballar per créixer i madurar i en la vida, a l’igual que en l’escalada, l’important no és caure, sinó aixecar-se novament i tornar-ho a intentar amb moltes més ganes.
CHO OYU La sisena del planeta!
l’Entrevista a Magda Nos
CHO OYU El Cho Oyu també és una de les muntanyes més altes del món. La seva situació geogràfica la podem trobar concretament a 20k a l’oest de l’Everest. Aquesta muntanya és coneguda pels tibetans pel nom de Deessa Turquesa. Els seus 8.201m d’altitud la coronen com la sisena muntanya més alta del nostre planeta. No és una serralada molt coneguda, però per ella han passat infinitat d’expedicions. El gran i conegut alpinista Edmund Hillary, va intentar arribar al cim l’any 1952, però les situacions meteorològiques adverses li van anar en contra, només va poder assolir els 6.800m d’altitud. Dos anys més tard, una expedició Austríaca va culminar per primera vegada el Cho-Oyu, va ser el 19 octubre 1954. Aquesta expedició va ser dirigida per Joseph Joechler, Pasang Dawa i Herbert Tichy, van aconseguir el cim per l’aresta de la cara oest a les 6h del matí. Va ser la primera expedició a arribar al cim i la més petita que ha aconseguit fer el Cho Oyu fins a la data. El Cho Oyu és una de les muntanyes més panoràmiques del món, des del cim es pot gaudir d’unes fantàstiques vistes i gaudir de muntanyes com l’Everest, el Lhotse, el Nuptse, l’Ama Dablam i altres cims del Khumbu.
INTRODUCCIÓ El proppassat 19 de setembre es van acomplir els 25 anys des que dues alpinistes van fer el primer vuit mil femení català. Parlem amb Magda Nos qui, juntament amb Mònica Verge, va assolir el cim del Cho Oyu ja fa un quart de segle. El seu currículum alpinístic imposa respecte. El seu currículum personal, més. Enamorada de la muntanya va anar pas a pas, va anar fent cims cada vegada més alts, preparant-se i acumulant experiències que li han permès sempre tornar a casa, fins assolir el que era la seva il·lusió, fer un vuit mil. Desprès en van venir d’altres, set en total. Sempre sense oxigen, doncs pensa que el seu ús rebaixa la muntanya i la posa al nivell de qui l’escala. Mentrestant s’adonava que hi havia una finalitat molt més important darrera de totes aquelles ascensions: ajudar. Així va crear Namlo. El nom que té la cinta de cànem amb la que la gent del Nepal porta les seves càrregues és el nom que la Magda Nos va posar a aquesta ONG i que fa quinze anys que es dedica a donar ajut i suport a comunitats del Nepal i de Nicaragua. Del primer que em parla és de les novetats que hi ha a Namlo Europa, doncs fa poc el seu tresorer, en David Verge (germà de la Mònica) ha tornat de fer visites a les comunitats nepalís i hi han nous projectes a la vista, com la construcció d’una escola de quatre aules a Khamdenu, Nepal.
D’on et ve la passió per la muntanya? Ve dels meus pares. Ells ja anaven a la muntanya abans que jo nasqués, anàvem de càmping, els agradava molt la Natura. Però només caminàvem, no fèiem res tècnic. Com va ser el pas del muntanyisme per afició a les grans ascensions? Una amiga i jo érem d’un grup d’escoltes i ja havíem fet alguna sortida. Desprès em vaig apuntar a un club, el Pedraforca, i vaig començar a fer espeleologia, tot a mida de les nostres possibilitats, ja que en aquells temps era més difícil, el material era molt rudimentari, amb l’electron, el carburo... Al cap d’un any un amic em va convidar a fer escalada en roca i ja no vaig tornar a baixar mai més.
6000, 7000 eren...(riu) vacances. Expedició per un 5000 no n’hi he dit mai. Vaig estar a Sud-amèrica, Equador, Perú, Bolívia. Desprès vindria el meu primer 7000, el Nun (7.135m) i llavors ja em vaig considerar a punt per anar al Nepal, al primer vuit mil, el Yalung Kang (8.505m), el cim oest del Kangchenjunga i desprès el Cho Oyu (8.201m). Dos anys més tard, al 91, amb la Mònica Verge vam anar al Gasherbrum II (8.035m) al Pakistan i llavors ja, cada any, fins al 95. Ara és més normal veure dones alpinistes, però fa quaranta anys potser no ho era tant. Hi havia molt masclisme llavors? Fa quaranta anys enrere no es veien gaires dones a la muntanya perquè normalment els homes no t’hi convidaven. Com a molt et deixaven anar
T’agradava més veure el paisatge, oi? (riures)...he, he, he, sí, exacte. A partir de llavors es va desfermar la meva passió per pujar. Cada estiu des de Barcelona anàvem al Pirineu i des d’algun refugi fèiem els cims del Pirineu, fent rutes d’escalada, que llavors era el que fèiem . Vaig anar aprenent diferents tècniques, fent escalada en roca, desprès escalada en gel i preparant-me per fer un vuit mil, ja que aquesta ha estat sempre la meva il·lusió, la de poder anar a una muntanya de vuit mil metres. Desprès vaig començar a organitzar excursions a muntanyes ja més altes. El primer 5000 va ser el Popo (Popocatepelt (5.452m)) a Mèxic, al 78, i l’Ixta (5.286m). Vaig seguir cada cop amb cims més alts, amb grups d’amics de Barcelona; jo viatjava abans, ho organitzava tot i desprès venien ells.
de segon, però primer a la cordada, ni parlar-ne, deien que les dones molestaven a les expedicions. D’aquí va sorgir la meva idea de fer una expedició íntegrament femenina per fer un vuit mil. El problema era que no t’invitaven i no trobaves altres noies que tinguessin interes en anar només amb noies. Sobretot quan vaig estar buscant algú per anar al Cho Oyu, noies que tinguessin experiència en alçada no n’hi havien gaires. La norma era que la dona no estigués involucrada en aquestes coses. Per nosaltres també era més difícil perquè no teníem la llibertat de sortir de casa i passar uns dies fora. Jo vaig tenir sort amb la meva família i no vaig tenir mai cap problema. Abans els clubs excursionistes organitzaven autocars, ja que no tothom tenia cotxe, doncs una vegada em vaig trobar que en un autocar de 40
Llavors la teva primera expedició va ser la de Mèxic?
jo era la única noia. Me’n vaig adonar quan vam parar a sopar i un va dir:
Bé, per a mi les expedicions són per fer un vuit mil. Per mi, els 5000,
-Tenim un autocar ple de nois! I vaig dir: - Ei, i jo? (riures de tots dos).
Redacció: Catalunya Aventura · Entrevista: Daniel Arran
Però vas trobar la Mònica Verge i amb ella vas marxar a fer el Cho Oyu.
La noticia del Cho Oyu va arribar més ràpid perquè nosaltres vam tornar
Perquè aquesta muntanya?
en cotxe a través del Tibet. Al camp base ens va recollir un vehicle que
Vaig considerar que era important buscar el vuit mil en el qual
ens va dur fins a Katmandú i des d’allà vam enviar la noticia per fax a
tinguéssim més possibilitats d’èxit perquè érem la primera expedició
l’oficina de premsa que teníem muntada al pis d’uns amics (els mateixos
femenina de l’estat espanyol i hi havia molta gent que ens mirava i jo el
que ens van portar fins a París). Va ser un d’ells, el Carlos, qui va córrer per
que volia era tenir èxit. Si haguéssim intentat una muntanya més difícil
donar la nova al nostre cap de premsa, en Manel Cabanillas. En aquells
com pot ser el K2 o una altra muntanya més problemàtica potser no ho
moments el Manel estava cobrint un partit de tennis i se li havia de fer
hauríem aconseguit. Per mi era molt important que el primer cop que
arribar la notícia d’incògnita, així que es va dibuixar una muntanya amb
s’intentava es tingues èxit. Vam tenir molts problemes i al final vam
la Mònica i jo al cim, i d’aquesta manera ell va entendre que ho havíem
quedar només la Mònica i jo, però un cop la decisió va estar presa,
aconseguit.
res ens va parar.
De seguida que es va escampar la notícia va ser un no parar. Ens trucaven
I vam tenir sort que vam fer cim al primer intent, dinou dies després
constantment. Fins i tot el President de la Generalitat ens va trucar a
d’arribar al camp base. Tots aquells incrèduls que havien escrit articles
l’hotel per felicitar-nos.
dient que dues dones soles no arribarien ni al camp base van haver de canviar d’opinió.
Què ha canviat des del 89 fins ara, dins el món de l’alpinisme? En què s’ha convertit?
Vau tenir alguna subvenció de mitjans com el Lecturas, empreses que
El que si vull dir es que estic contenta d’haver pogut anar a l’Himalaia
us van donar material, però el més difícil va ser aconseguir el diners.
als anys que jo hi vaig anar. Amb la meva primera expedició al Yalung
Si , i sense diners no hi podies anar. Vam tenir la sort que patrocinadors
Kang vaig tenir el permís per mi sola, és a dir, es donava un permís per
com el Lecturas i la casa Sucran des del primer moment van confiar en
ruta, per temporada i per expedició. El canvi més gran és aquest, quan
nosaltres. Vam recollir el que vam poder i vam demanar crèdits i préstecs
et donen un permís i saps que ets l’única expedició en aquella ruta has
al banc convençudes de que aconseguiríem el nostre objectiu. Però ens
de ser autosuficient, has d’estar preparat, has de pensar que no pots
va costar! No teníem diners ni per agafar l’avió! El vol més barat sortia
dependre dels altres perquè t’ajudin. Avui dia els països que tenen vuit
des de París, però no ens podíem pagar el viatge amb avió fins allí. Vam
mils s’han adonat que donant múltiples permisos poden guanyar molts
haver d’anar fins a París amb cotxe, gràcies a uns amics que ens hi van
més diners i això ha creat una altra manera de pujar les muntanyes: gent
acompanyar. El problema va ser que vam arribar amb 10 “petates”
que no està preparada i hi va igualment, a més a més que l’impacte que
carregats de menjar, roba, tot el material i no teníem diners per pagar
té això en la Natura és increïble, perquè jo recordo que sempre que he
l’excés d’equipatge. Però ens en vam sortir. Vaig anar a l’agent de
pogut he intentat netejar els camps base perquè sempre estan plens
l’aeroport i li vaig dir: nosaltres anem amb aquesta expedició , portem
d’escombraries. Quant ets una sola expedició és molt diferent que quan
aquest equipatge i ens heu de deixar passar. Suposo que estava molt
hi han 500 persones en un camp base, que no tothom neteja. No tots
convençuda de que no em dirien que no... i ens van deixar passar. Si ens
tenim la mateixa manera de comportar-nos, no tots som iguals i hi ha
haguessin dit que no, l’expedició acabava allà, perquè no ho podíem
gent que deixa les escombraires allà i marxen tranquil·lament. I desprès
pagar.
als camps d’alçada el problema està en que la major part de la gent no
A la tornada tampoc teníem diners per venir des de París i teníem previst
tenen consciencia que han de ser autosuficients. Com que hi ha altra gent
agafar el tren, però Lecturas ens va pagar el viatge d’avió. Sinó la gent
sempre pensen que algú els pot venir a ajudar si tenen algun problema
que ens esperava hauria hagut d’anar a l’estació de França a rebre’ns!
i això no és normal, perquè en aquelles alçades prou feines tens per cuidar-te de tu mateix. El que sí es horrible es que no vagis a ajudar a algú
Vau fer cim un 19 de setembre, però la noticia no es va conèixer fins
perquè al dia següent has de fer cim i no et vols cansar.
uns dies desprès. M’agradaria saber el recorregut de la notícia. Una ràdio satèl·lit en aquells temps valia una fortuna. Normalment es
Es prioritza l’objectiu de fer cim en comptes de prestar ajuda?
contractava un traginer que venia tot sol corrent des del Nepal passant
Exacte. I una altra cosa a la que tampoc no se li dona gaire importància és
un coll, el Nangpa La, de 5.800 metres, entre el Nepal i el Tibet, bastant
a l’ajut dels sherpes. Pensa que hi ha molta gent que arriba a dalt perquè
perillós ja que està ple d’esquerdes. Quan ell arribava li teníem cartes
els sherpes els han ajudat, però tornen i diuen: -Jo he fet cim, sense
escrites explicant el que havíem fet, les agafava i se’n tornava. Trigava
recordar a aquells que els han ajudat.
ben bé dues setmanes entre anar i tornar. Arribava a Katmandú i
La quantitat de gent que avui dia va als vuit mils i el seu comportament
mitjançant un servei de missatgeria fèiem arribar les cartes a lloc.
un cop estan a la muntanya és el que més ha canviat.
Potser trigaven unes tres setmanes en arribar les noticies.
Deu anys desprès del Cho Oyu aconsegueixes una altra fita, la construcció de la primera escola de Namlo al Nepal. Perquè una escola i no un altre mena d’ajut? La resposta va venir d’un viatge al Nepal que vaig fer. Hi anava per veure què necessitaven i com els podia ajudar. La resposta va venir d’ells, qui millor que ells mateixos per saber què necessiten?! Necessitar necessiten moltes coses, però les escoles són molt importants perquè la majoria d’adults no han tingut una escolarització i volen un futur millor pels seus fills. Ens demanaven que els ajudéssim a construir una escola i que els seus fills no haguessin de treballar tant per aconseguir menjar. I perquè una escola és sostenible. Un cop la construïm la donem a la comunitat i es transforma en una escola pública. Això fa que sigui el Govern el que posa els mestres i no crea dependència de nosaltres. Per nosaltres ajudar és molt important, però no crear dependència és molt més important. És un dels nostres valors, ajudar sense crear dependència, s’han de valer per ells mateixos. I dins teu, què va canviar? Com va sorgir la idea de crear Namlo?
La participació de la gent del poble és bàsica ja que així aprenen l’0fici i
Creure en tu, que ets capaç de fer allò que et proposes, això es bàsic. Si
tenen eines per conservar l’escola . Mai fem res que no ens hagin dema-
creus en tu i sempre continues sense deixar-te vèncer per les dificultats,
nat i no tirem endavant cap projecte si ells no hi estan involucrats
continues amb el teu objectiu l’aconsegueixes. Un cop assoleixes aquell
D’aquí va sorgir tot el que fem desprès, ja que un cop l’escola va estar
objectiu arriba un moment a la vida que vols ajudar a aquells que t’han
construïda em vaig adonar que els pares enviaven a l’escola als fills sense
ajudat a tu. I això es molt important perquè sempre és mes gratificant
llapis i paper. Això va iniciar el programa d’escoles agermanades, n’hi
donar que rebre. Però si mai has rebut no estas preparat per donar.
ha moltes a Catalunya. Ensenyen el que aprenen, fan llibres, expliquen
Es un procés.
històries en angles, dibuixen , coses que ells aprenen les ensenyen i això
Namlo per mi és quelcom que m’ha omplert molt, que no hagués pensat
va a parar a les escoles del Nepal.
mai a fer-ho si no hagués anat a l’Himalaia. Però un cop havent estat allà
Tenim un compromís de deu anys amb qualsevol comunitat, però si
i adonant-te de tota la misèria que hi ha, que amb pocs diners els pots
els pares no han après altres oficis que no sigui el de treballar la terra,
ajudar tant, veus que allò es el més important que pots fer. Si pots ajudar
tampoc poden continuar rebent el que les escoles agermanades fins ara
a una altra persona quan moris pots dir: la meva vida ha valgut la pena
donen.
perquè he fet quelcom per millorar la vida d’algú altre, he deixat aquest
Per aixo vam començar l’escola d’adults, perquè aprenguin a llegir i a
món una mica millor de com l’he trobat.
escriure i acabada aquesta formació es puguin apuntar a aprendre oficis.
I si tots pensem una mica aixi, el món a la llarga millora.
Això depèn del que cada comunitat necessita, del que els interessa, del
Jo vaig tenir molta sort de poder fer el que volia, un vuit mil. He tingut
que poden fer. Tenim dones que han ensenyat a cosir, a teixir, hem fet
la sort de ser de les primeres en fer un vuit mil i desprès he estat a set
programes d’agricultura... A part de les vuit escoles que tenim en tenim
vuit mils més. Allò va canviar la meva vida i considero que també em va
dues d’oficis, perquè els pares puguin aprendre alguna cosa per guanyar-
animar a continuar anant allà. Al cap dels anys vaig sentir la necessitat
se la vida.
d’ajudar a aquells que m’havien ajudat a mi, els sherpes, als qui estava
Amb això evitem la dependència de Namlo. L’escola segueix, el govern
molt agraïda per l’ajut que m’havien donat, així que a la primavera del
posa els mestres, els pares han après oficis per poder guanyar diners
1998 vaig anar al Nepal sense permís per fer un vuit mil, només amb la
venent el que fan i poden comprar el que necessiten els seus fills perquè
intenció d’ajudar a la gent d’allà.
pugin continuar els estudis quan siguin més grans.
Namlo és una ong petita, però anem fent. Tenim la il·lusió de poder ajudar a que els nens puguin tenir una escola, aprenguin a llegir i a es-
I l’acceptació és bona? És a dir, no hi ha un sentiment de tradició, que
criure, oficis i, almenys, que la nostra ajuda serveixi perquè puguin
com que les coses sempre han estat d’una mateixa manera, així han
millorar ells i les seves famílies. I això és molt gratificant.
de continuar sent? La mentalitat és molt diferent que la que hi ha aquí. Pensa que les
A les conferencies comentes que la unió fa la força i que aquesta força
condicions allà son molt dures, que moltes vegades tan sols poden
et puja, et fa líder. A part de creure en tu mateix, el fet d’unir-te a
donar de menjar als seus fills un cop al dia amb el que aconsegueixen
persones amb els mateixos objectius, fa que tot sigui més fàcil.
de la terra, si la tenen, que no dóna per mes . Es molt primari, una vida
Si, poso l’exemple dels castellers, que entre tots podem fer molt més.
de supervivença, basada en l’agricultura. I com que saben lo dur que és
Una persona pot fer, però si sou dos podeu fer el doble i si som un grup
són ells els que ens ho demanen. Nosaltres no anem oferint-nos, son ells
de gent que ens uneix l’interes d’ajudar els altres s’aconsegueix molt
qui ens diuen: necessitem una escola pels nostres fills, i són ells els que
més. Jo sola no hauria pogut. En canvi, unida a un grup de gent amb els
participen en la construcció, els que s’apunten a l’escola d’adults,
mateixos objectius, que han participat com han pogut, entre tots hem
Les necessitats bàsiques de supervivença no estan cobertes, no tenen
aconseguit molt més. Aquesta és la idea de Namlo. Entre tots poder
aigua potable ni menjar, no tenen roba... no solament estan disposats a
ajudar a millorar la vida d’una altra persona.
canviar si no que són ells els que demanen aquest canvi.
Redacció: Catalunya Aventura · Entrevista: Daniel Arran
I segueixes fent conferències? Has escrit algun llibre?
Namlo i de les expedicions, és conèixer gent. El contacte humà de molta
Ai que has tret la meva espineta! El llibre està pendent des del 89. A
gent, no solament dels països on vaig, veure la diferència que has pogut
la meva primera expedició, al 87 ja m’ho van començar a preguntar, si
fer amb aquests quinze anys, des que es va crear Namlo, veure nens
tenia llibre. Algun dia potser. El llibre havia de sortir aquest any perquè
que abans no tenien ni per menjar i que ara estan estudiant una carrera
es fan els 25, tenia una editora interessada, però al final no ha pogut ser.
m’omple moltíssim.
M’agradaria trobar algú que em pugues ajudar a escriure aquest llibre, que no és fàcil, és una tasca enorme i és un tema pendent. Es una de les
Quins plans tens pel futur?
coses que m’agradaria fer si trobo algú que em pugui ajudar. Potser a
Tinc pendent fer la travessa del Pirineu i el llibre.
través de la revista trobo algú que em vulgui donar un cop de mà.
Et diré que, quan fas cim, des d’allà dalt sempre veus muntanyes més
Al principi pensava que podia fer-ho jo sola i desprès m’he adonat que
altes. Quan hagi acabat aquests cims potser veuré altres horitzons més
necessito una persona que ho escrigui i vulgui i sàpiga dir les coses d’una
llunyans on hi vulgui anar. Encara no he fet aquests dos cims, així que no
manera entenedora.
sé de cara al futur que passarà. Pas a pas, com a la muntanya, pas a pas i anar fent.
Les conferencies ara són més relatives a Namlo Europa. Abans les feia sobre les expedicions i a empreses, però amb Namlo vaig haver de deixar
Gràcies Magda i enhorabona.
de donar-les i dedicar-me en exclusiva a la ong. Ara faig conferències per
( Podeu tenir més informació sobre Namlo a www.namlo.org.)
donar a coneixer els objectius de Namlo i explicar que tothom pot participar amb els nostres projectes. M’agrada explicar les visites que es fan a les comunitats i la il·lusió que tenen els nens en rebre el material didàctic preparat pels infants de les nostres escoles agermanades. Hem parlat de la muntanya i de Namlo. Què més t’enriqueix com a persona, que t’omple? És que si em treus la muntanya i em treus Namlo... m’ho treus tot! És la meva vida! Però una cosa que m’omple molt i que he fet a través de
CATALUNYA AVENTURA - UN NOU MÓN · AIRA
PARC D’ALÇADA AIRA NATURA
Fa uns quants anys que arreu de Catalunya han anat proliferant els parcs
cop tinguem els peus al terra. D’aquesta manera, es redueix la possibili-
d’alçada entre arbres i elements naturals. Són uns quants i diversos, però
tat que qualsevol persona, independentment de l’edat o experiència que
el gran tema que ha centrat l’actualitat d’aquest darrer temps ha estat la
tingui, pugui sentir-se insegur i patir un accident.
seguretat. La innovació i la millora en els sistemes d’ancoratge amb línia
AIRA gaudirà de 4 circuits amb un total de 70 activitats diferents, que
de vida contínua han permès que les persones no deixin d’estar lligades
anirem trobant a mesura que avancem des de les alçades a través de
en cap moment.
boscos de ribera, de pins i alzines, conreus i turons. Lianes, trapezis,
Antigament era habitual trobar parcs on, en algun punt del recorregut
estrets ponts i unes llarguíssimes tirolines, fan que gaudim de l’espai
la persona que estava fent l’activitat quedés sense assegurar. El canvi
natural on ens trobem tot fent una mica d’esport i posant a prova les
de mosquetons i de cables podia crear moments de confusió i fins i tot
nostres forces.
accidents. Aquest és un tema que ha preocupat AIRA, i per això han posat tots els
Actualment ja estan en funcionament dos dels circuits:
esforços per a tenir un parc d’alçada per a tots els públics i edats, com-
El Cargolet i El Bosc dels Picots.
pletament segur i sense cap possibilitat d’accident ni caiguda. Però, com
El Cargolet és un circuit pels més petits de casa, a partir de 3 anys i fins
ha estat possible? En la mateixa senzillesa del sistema rau la gran eficàcia
a 1’14 metres d’alçada, on els pares podran acompanyar sempre als més
de l’element de seguretat final: una línia de vida continua a on la per-
menuts. I l’altre és El Bosc dels Picots. Un circuit per a qualsevol edat
sona que vulgui fer alguns dels recorreguts del parc d’alçada, no deixarà
sempre i quan els participants tinguin una alçada major a l’1,14 metres.
d’estar assegurat en cap moment. Fins i tot si volguéssim deslligar-nos
Aquest itinerari està separat en dos trams. Un de més familiar, amb
voluntàriament a mig recorregut no podríem.
llargues tirolines i estrets ponts, i un segon tram més complicat, amb punts d’inici més elevats a on podrem provar i conèixer els nostres límits.
El sistema consisteix en una cinta de seguretat amb un mecanisme
Per acabar, una tirolina de més de cent metres que creua part dels
final que va enganxat en tot moment al circuit mitjançant una peça que
espais d’AIRA.
col·locarem al cable a l’inici del circuit i que no traurem fins al final, un
Redacció: Departament de premsa AIRA NATURA
32 Cataventura.cat
CATALUNYA AVENTURA - Trekking / Carros de Foc
Mitja Carros de foc. Bateig d’alta muntanya.
Hi ha moments a la vida en que cal una desconnexió, un “reset”, per tal que el nostre sistema operatiu surti de les seves rutines i reconfiguri les seves prioritats vitals. Quan s’arriba als 40 anys, un cop assolits certs objectius i quan l’estrés és part de la vida quotidiana de les persones, és tan necessari com l’oxigen que respirem trobar espais de soletat i, sortint de la zona de seguretat, reenfrontar-se amb la la natura per relativitzar la nostra existència. Per a un empordanés habituat a caminar i a còrrer per la plana, pujar a l’alta muntanya fa més por que respecte, però com que la sortida la va organitzar l’Ignasi, un bon amic d’Escalò (bonic poble del Pallars Sobirà situat als peus del Parc Nacional d’Aigüestortes), semblava que l’estiu començava amb bon clima, i només eren quatre dies fora de casa, vaig
Va ser més complicada la selecció de material, ja que la primera
decidir apuntar-m’hi.
condició, imposada per l’edat, els genolls i les esquenes, era dur el mínim
A la web dels Carros de foc (www.carrosdefoc.com) vàrem poder infor-
pes possible a sobre. Només allò indispensable.
mar-nos dels diversos aspectes a tenir en compte per tal de poder gaudir d’uns dies de ruta d’alta muntanya sense sorpreses. Així doncs, a la web
Botes de muntanya rígides, botes de trekking, sabatilles de trekking?
esmentada vàrem consultar dades relatives als trams , als refugis, a la
Folre polar prim o gruixut? Paravent o anorak? Pantalons curts, llargs,
llista de material indispensable/recomanable...
prims, desmuntables? Motxilla mitjana , petita?
Com no disposàvem de gaire temps i ja no hi havia disponibilitat en al-
Un o dos bastons telescòpics?
guns dels nou refugis que conformen la ruta, vàrem dissenyar-ne una
El grup de whatsapp que vàrem crear per a organitzar la intendència de
que recorreria aproximadament la meitat de la Carros de foc.
l’aventura treia fum amb tantes opcions per discutir! Arran de la trucada feta a un dels refugis quinze dies abans de la sor-
Serien tres dies de ruta, per no haver d’apretar massa i poder gaudir
tida, ens vàrem assabentar que encara hi havia neu a diverses zones del
així de l’entorn sense presses i sense l’estrés del que tots ens voliem
recorregut. Tot fèia pensar però, que fondria ràpid.
desprendre en aquelles contrades. En properes visites a la zona caldrà arriscar més i reservar amb més an-
Arribat el dia, la realitat va resultar ser una altra. Aquest any la prima-
tel.lació els refugis, ja que, durant l’estiu, de seguida són plens.
vera es va allargar més del previst i, el que abans era normal ara és extraordinari, i la neu i el gel, pels quals no anàvem preparats, varen ser el litemotiv dels tres dies de travessa. Així doncs, divendres 26 de juny a primera hora, vàrem iniciar la nostra primera jornada de marxa, des de l’aparcament situat als peus dels Encantats i el Llac de Sant Maurici. Les primeres passes del recorregut transcorren per una bonica passarela de fusta que, entre ponts també de fusta, boscos encantadors, i senders d’alta de muntanya, condueixen al llac esmentat.
La majestuositat del Llac i el mur artificial de contenció d’aquest
Si va ser sorprenent veure com els avis japonesos brindaven amb saque i
produeixen sensacions agredolçes, en tant en quant al lloc es conjuga
un mocador lligat al cap, com en les pel.lícules de Samurais, pel seu final
la natura salvatge amb l’impacte més humà. Malgrat aquest fet inqües-
d’etapa, encara va ser més encoratjador conèixer una parella que, amb els
tionable, s’ha de reconèixer que camí del llac, la increíble silueta dels
seus dos fills de 6 i 8 anys, estaven fent tota la Carros de foc sencera, en
Encantats et deixa tan petrificat com ho estan els dos caçadors que poden
una setmana. Vaig felicitar els fills pel seu coratge, i els pares per la seva
contemplar-se en les dues punxes que conformen el cim d’aquella formi-
paciència i valentia.
dable i poderosa muntanya. Malgrat tinguèssin l’ajut d’un guia que els orientava i els estalviava A mesura que avancem, les sensacions van pujant d’intensitat i la presèn-
passar els trams més complicats, fer caminar dos nens d’aquestes edats
cia humana minvant. Un parell d’isards i una desena de marmotes varen
per aquells terrenys, no ha de ser una tasca fàcil . Em va semblar una
ser testimonis de les nostres passes. El contrast de la calor de final de juny
experiència meravellosa.
amb la neu i el gel que vàrem començar a trobar, així com els rierols que ens rodejaven, oferien paisatges cada vegada més fascinants. Cada vall,
El segon dia va ser més tranquil i només vàrem anar fins el refugi de
cada perspectiva, era un regal per a l’ànima.
Ventosa i Calvell, situat a 2220m. Això ens va permetre gaudir de la natura tot passejant pels seus voltants,
Al grup també hi havia en Toño, un amic aficionat a la fotografia i el vídeo,
i de les fantàstiques vistes del refugi amb l’Estany negre al fons, ambdós
que no només és un artista i duia tot el material necessari per a immor-
hipnotitzants. Va resultar encoratjador també, veure quanta gent en for-
talitzar l’aventura, sinó que gràcies al seu magnífic i permanent estat
ma corre i entrena per aquelles alçades. Quin privilegi!
de forma ens va poder enregistrar des dels llocs més inesperats, anant i venint com si no estiguèssim caminant a 2500 metres d’alçada. Seves són
Als refugis el tracte va ser amable i cuidat. Bons consells, netedat i àpats
les meravelloses fotografies que acompanyen aquest article i el magnífic
generosos (fins i tot pels dos integrants vegetarians del grup). Si l’aigua
muntatge de vídeo que va editar de la sortida, el qual, a qui li vingui de
de les dutxes hagués sigut calenta i no provinent directament de l’aigua
gust una mica de muntanya, es pot veure a la següent adreça de Youtube:
del desglaç, ja hagués estat la bomba! Bromes apart, el bon ambient que
http://youtu.be/h8STFQogZx8
regnava als refugis on vàrem pernoctar i les converses tranquil.les amb la resta d’excursionistes, varen resultar molt enriquidores en aquell entorn.
El tercer component del grup, que va resultar ser vital per a un profà en alçades com jo, el vaig conèixer a l’aventura. En Jordi va formar part du-
El tercer i darrer dia havíem de tornar al cotxe fent la tirada més llarga dels
rant cinc anys d’un grup de rescat d’alta muntanya. La seva companyia va
tres, passant per l’exigent i nevat coll del Contraix, situat a 2745 m.
ser fonamental, pels seus consells, per la seva experiència i pels coneixe-
El guarda del refugi de Ventosa ens va recomanar una ruta segura fins el
ments tècnics i del territori que va deixar entreveure que tenia. Veure’l
coll, donat que una tempesta matinadora i la boira, varen convertir el que
orientar-se encara a cop de mapa i brúixol.la, amb els temps corren,
havia de ser una excursió en una aventura. Va ser on més vaig agrair els
proporcionava cert romanticisme.
consells i la paciència dels companys del grup. La felicitat en pujar el coll no va deixar de minvar. Uns paisatges de somni, amb decorats naturals, florits i nevats, i plens de rius laberíntics... varen
Més importants varen ser la seva paciència i la seguretat que ens va
ser la tònica general del darrer dia. Més i millor amb cada passa.
aportar en algun moment de la travessa. Especialment perque la única crítica que es pot fer de la zona és l’estat deplorable en que es troben al-
Ara ja, des de casa i content d’haver pogut viure una experiència de les
guns cartells indicadors.
que un anota a la seva llibreta de vida, no queda més remei que pensar
És evident que al terra, mal orientats o malmesos, poden posar en perill
en la propera aventura, amb tot el que hem après d’aquesta, i...com no,
o en situacions comprometedores els excursionistes. Deixant de banda
pensar en quan farem la Carros de foc sencera!
aquesta puntualització constructiva, val a dir que durant el recorregut hi han diverses marques de les típiques dues ratlles de pintura vermella i blanca que indiquen els senders de gran recorregut, en aquest cas les del GR11 . També trobem estaques de fusta amb pintura groga, i les agraïdes fites de pedres que altres excursionistes deixen al seu pas. El mapa però, és imprescindible. A la part final del recorregut vàrem avançar un grup d’una dotzena d’avis japonesos a qui una guia estava ajudant a creuar un rierol que baixava potent. Així vàrem acabar aquella primera jornada, al refugi de Colómers, contents i meravellats per les panoràmiques que oferia el lloc en qüestió, així com esgotats pel desnivell acumulat, l’alçada i les hores caminades.
Text: Jordi Romàn · Fotografia: Toño Màrquez
35
carta oberta: el desenllaç del Lenin Ara farà uns sis mesos, com ja molts sabeu, em van donar l’oportunitat
Les dues primeres setmanes de l’expedició ens van servir per tal
d’entrar a formar part d’una petita gran història. La història d’uns viat-
d’aclimatar els nostres cossos a l’alçada. Malauradament, quatre compa-
gers apassionats de l’esport, de la muntanya i, per definició, de la vida.
nys van haver de marxar cap a casa abans d’hora per diferents motius. Sis
Una vida, la nostra, que poc o res té a veure amb la dels locals que coneix-
érem els que intentaríem fer el cim del Pic Lenin a 7134 metres d’alçada.
em als països on anem a gaudir de les més altes i boniques muntanyes.
Amb aquest objectiu, el dia 14 de juliol, el Quique, en Pedro, l’Andrés, la
Per aquesta raó és que, un any més, la Asociación Española de Alpinistas
Pepa, l’Iván i jo, vàrem tornar a caminar els prop de 20 quilòmetres que
con Cáncer ha volgut regalar esforços i moltíssima dedicació als nens del
separen el camp base del campament 1.
Kirguistàn. El 15, ja al camp 2, ens va sorprendre una forta tempesta de neu. En 24 Els col•laboradors de l’expedició ‘Pico Lenin 2014’, han fet possible que
hores, 50 centímetres de neu nova s’havien acumulat al nostre voltant,
s’equipi la planta de cardiologia de l’hospital infantil de Bishkek, amb
immobilitzant-nos dins el sac de dormir durant 3 dies. Els flocs de neu
l’imprescindible material mèdic que feia temps els hi calia. A més, ha
colpejant el sostre de la tenda i el so de les allaus no massa llunyanes,
quedat cobert tot un any de material escolar perquè aquests nens puguin
van composar la banda sonora d’aquelles nits. A la fi, el 18 de bon matí va
continuar les classes mentre es troben ingressats. De tot cor, moltís-
parar de nevar. Les nostres reserves de menjar estaven sota mínims. Les
simes gràcies.
racions pels suposats tres dies d’atac al cim ja no hi eren. Amb tot, els sis vàrem decidir pujar cap al camp 3 (6100 m.s.n.m) i valorar a dalt quines
Ja només el fet de trepitjar l’Àsia central per primer cop, resulta ser es-
possibilitats tindríem en cas de seguir amb l’intent.
timulant. Si a més, vas a intentar pujar el teu primer 7000, la situació et va traslladant a un estat molt proper a la eufòria. Així em sentia en el
A mig camí entre els camps 2 i 3, vaig comprendre que aquella ocasió
moment en què la porta de la vella furgoneta es va obrir, deixant passar
no era la meva. Després de patir un parell de baixades de tensió, fruit de
un corrent d’aire gèlid que marcava l’arribada al campament base (3600
la debilitat per falta d’aliment, tant el meu company Iván com jo, vam
m.s.n.m.).El Lenin ens donava la benvinguda nevant.
decidir baixar. Els nostres 4 companys van continuar fins al 3 i, únicament el Pedro, el dia 19 es va veure amb forces de pujar al cim. Sortosament,
La vida al camp base d’aquesta muntanya és, perquè no dir-ho, real-
ho va aconseguir.
ment fàcil. Es disposa d’aigua líquida i cuiners que et preparen uns plats força ben arreglats, per no parlar de les nombroses i còmodes tendes
Aquesta expedició ha estat una aventura que va molt més enllà de la
ja muntades, on s’allotja la majoria d’alpinistes. Al segon dia, la petita
muntanya. Ha estat tota una lliçó de maduresa, responsabilitat i com-
molèstia del cap per l’alçada guanyada marxa. Els sol surt i la neu del
panyerisme.
dia anterior desapareix. Tot es posa de cara perquè anem a fer una mica d’aclimatació per les rodalies.
Amb les butxaques una mica més plenes d’experiència que abans, sé que hi tornaré. No sé ni quan, ni com. El que sí sé, és que hi ha
L’expedició avança seguint el pla previst. El procés d’aclimatació va perfecte fins ara. Dormim i descansem un dia al camp 1 (4400 m.s.n.m.) per tal d’ascendir, tot seguit, cap al 2 a 5300 m.s.n.m. Per fer justícia a la muntanya, s’ha de dir que la pujada del camp 1 al 2 és força dura. El primer cop que t’hi enfrontes, sense tenir encara l’aclimatació ben regulada, es fa molt llarga. No és estrany fer un horari d’entre 5 a 7 hores.
Redacció: Catalunya Aventura · Albert Rubio
36 Cataventura.cat
veritable màgia sota els cels d’Àsia.
CATALUNYA AVENTURA - EL PACÍFIC
Direcció:
El Pacífic El Pacífic Després de creuar el Mediterrani, l’Atlàntic, navegar pel Carib i superar uns problemes a l’eix ocorreguts durant el pas del Canal de Panamà, ens trobem a les portes de l’Oceà més gran del món, el Pacífic. Ens trobem davant d’un repte que ens il.lusiona. Perquè el Pacífic, a diferència de les rutes que hem fet fins al moment, és nou per nosaltres. Cap dels quatre que formem la tripulació hi ha navegat mai. Fins i tot el veler “Bora Bora” s’estrena per aquestes aigües .
Canviem d’hemisferi Ens esperen moltes milles, però també d’altres curiositats com per exemple, que canviarem d’hemisferi, passant del nord al sud. Això significa que fins i tot els estels que ens han guiat fins aquí, com l’estrella polar, donarà pas a la Creu del sud, una gran novetat per a nosaltres. D’entrada, mentre estem amarrats a la marina, ja notem una gran diferència respecte a les aigües panamenyes del Carib, a la part de l’Atlàntic. Aquí hi ha marees i bastant considerables, fins a tal punt que la grua del port on hem hagut de treure el veler per fer les últimes reparacions, només està operativa en marea alta i això només passa dos vegades al dia. Com que de les dues vegades, una era a la nit, en què lògicament no hi havia treballadors, hem hagut d’esperar torn a les hores diürnes i això ens ha fet perdre bastants dies, doncs hi havia bastanta cua. Per fi sortim. Anem cap a la Polinèsia, on tenim moltes coses per celebrar.
Moltes coses per celebrar El Pacífic ens rep fent homenatge al seu nom i durant una setmana ens obliga a navegar a motor per la falta total de vent. Això, fins i tot ens fa variar els plans. En un principi no teníem previst passar per les illes Galàpagos, però la manca de vent ens ha deixat sense gasoil quan encara ens queden més de 2500 milles per recórrer. Fem una parada molt ràpida a San Cristobal, perquè anem justos de temps i a més els tràmits per navegar per aquesta zona són cars i lents. Ens autoritzen a parar una estona per repostar i prosseguim el camí. Amb les poques hores que hem estat per aquestes illes, ja som conscients que acabem de deixar passar una oportunitat única de visitar un autèntic paradís. Hem vist infinitat de fauna però el més sorprenent ha estat al moment de tornar a bord i veure que un lleó marí s’havia fet amo i senyor del nostre barco i no ens deixava pujar. És una llàstima marxar tan ràpid, però ens esperen altres reptes. Ens trobem en una etapa molt emblemàtica en la què tenim moltes coses per celebrar. D’una part, en Miquel i l’Angel celebren els 25 anys de Globus Kontiki i en certa manera estem emulant la ruta que va fer la balsa Kontiki, i que els va inspirar per posar el nom a la seva empresa. S’ha de dir que fins a dia d’avui mai havien participat en una travessa que durés més d’un dia. Per en Mateu, que ja té l’experiència d’haver creuat l’Atlàntic és una nova travessa per un oceà que desconeix. Per la meva part, celebro els 15 anys de la meva empresa, Nàutica Carreras, i a bord del meu veler, que complirà 10 anys properament, tinc el repte d’arribar a l’illa que li ha donat el nom: “Bora Bora”.
Redacció: Quim Carreras
39
CATALUNYA AVENTURA - EL PACÍFIC
Grans reptes per afrontar
Provem el ventilador i desenfundem la cistella. Ho deixem tot preparat i anem a dormir amb l’idea que al matí, l’onada
Però això no és tot, en aquesta etapa, que és en la part del món on
ja haurà baixat també i podrem intentar el repte.
hi ha l’extensió de blau més gran, tenim el repte d’enlairar un globus
És una nit curta, doncs a les primeres albes ja estem tots a coberta
aerostàtic, i ho pretenem fer quan siguem totalment al mig del Pacífic.
discutint. El vent ha tornat i les condicions són molt complicades. Amb
Per més alçada que assoleixin, l’Angel i en Miquel, que són els pilots,
aquest vent ni pensar d’enlairar el globus. Parlem telefònicament
només podran veure blau, i un puntet insignificant, que serem en
novament amb terra i ens donen notícies que el vent tornarà a baixar.
Mateu i un servidor a bord del Bora Bora, pendents de que tot surti bé.
Potser tindrem una altra oportunitat a la matinada següent. Ens llevem i efectivament el vent és escàs però la mar éstà molt alta.
Després de deixar les Galàpagos, continuem sense vent i decidim anar
Decidim esperar unes hores per veure si les ones disminueixen,
cap al sud, en busca del paral·lel 8 Sud, on es pronostica més vent, que
precisament per la falta de vent. Estem tot el dia esperant, i quan les
és el nostre motor. Efectivament, un cop arribem a la zona dels alisis,
condicions podrien ser òptimes, ja comença a fosquejar. Deliberem
aquests ens impulsen amb força i això ens dóna una bona velocitat
molta estona sobre si ens arrisquem o ho deixem estar.
però també suposa que les ones guanyin alçada.
Finalment, avortem l’intent. El Pacífic ens ha vençut, però continuem
Anem retallant distància, camí de les Marqueses, amb bona harmo-
amb tot el material intacte, per intentar-ho més endavant.
nia entre els tripulants, esperant unes millors condicions per intentar l’enlairament del vol en globus.
Escollim Nuku Hiva per fer l’arribada a les Marqueses
Però el Pacífic, aquí ja no ret homenatge al seu nom, i el vent i les ones ens posen molt difícil el repte. Gràcies a un telèfon via satèl·lit rebem
El vent torna i aquest ja n o ens deixarà fins arribar a Nuku Hiva, l’illa
informació de la meteorologia i sembla que en un o dos dies el vent
de les Marqueses que hem escollit per fer l’arribada. La travessa haurà
calmarà.
durat 29 dies, una experiència inoblidable, plena d’anècdotes que us
Precisament, això és el que necessitem, calma.
explicarem més endavant.
A diferència del veler que necessita el vent per avançar ara necessitem que aquest desaparegui per poder inflar el globus. Si les condicions no són les idònies, podem perdre tot el material i això ens provocaria, que ens quedéssim sense globus per tota la resta del viatge, i som conscients, que si aquí no podem volar, potser ho podrem fer en altres indrets. Les previsions es compleixen i el vent afluixa. Ens passem tot el dia preparant el material que necessitem per portar a terme l’operació. Inflem dues Zoodiacs, desmuntem l’aerogenerador, muntem el cremador del globus, que el teníem guardat a peces, preparem el generador que ens donarà corrent per fer anar el motor elèctric que ha d’inflar la plataforma on hem d’estendre la vela del globus, una vela que fa més de 18 metres de llargada.
Redacció: Quim Carreras
40 Cataventura.cat
CATALUNYA AVENTURA - El món de l’hípica
El Cavall Article mes de Setembre... Seguim endavant amb la idea d’explicar com es mou un cavall en llibertat.
això quan nosaltres pugem damunt del cavall, com que ens situem just
En l’article del mes passat vaig posar el focus en com respon el cavall se-
per darrera de la zona de la creu el que fem es ajudar a deprimir-la encara
gons les necessitats que té (qui es?). En l’article d’aquest mes intentaré
més, no a deprimir-la.
explicar com es veu condicionat el moviment tenint en compte la seva
Portar el pes damunt de les extremitats anteriors no suposa cap impedi-
conformació (com esta fet?).
ment per que el cavall sobrevisqui als atacs dels depredadors, però si que dificulta que el cavall pugui fer les feines que nosaltres els hi encomanem.
Bàsicament el cos d’un cavall està format per una estructura òssia (esque-
Un bon entrenador ha de ser capaç d’ensenyar al cavall a desplaçar el seu
let) que dona consistència i aquesta estructura està envoltada de músculs
centre de gravetat de les extremitats anteriors a les posteriors, elevant
que li permeten generar moviment.
la part de la creu desplaçant així l’excés de pes situat a la part davantera.
Com podeu apreciar en la fotografia de l’esquelet, la caixa toràcica del
D’aquesta manera la línia superior en comptes d’estar deprimida com una
cavall esta recolzada damunt de les extremitats anteriors. Com que
vall passarà a estar arrodonida. Aquesta translació del pes alleugerirà la
aquesta part del cavall és molt pesada, és la part més pesada del tronc,
zona davantera del cavall.
això fa que la zona de la creu tendeixi a deprimir-se i el cap i el coll tendeixi a elevar-se.
Adoptar aquesta posició per part del cavall resulta extremadament com-
Haver de moure’s amb el centre de gravetat a les espatlles fa que el cavall
plicat ja que es totalment contra natura, però només d’aquesta manera el
en llibertat es mogui amb la línia superior del seu cos en forma de vall. Per
cavall podrà fer la feina que li encomanem les persones sense patiment.
Correcció:
En l’article d’aquest mes voldria centrar-me en aclarir una errada que vaig cometre en l’article del mes de setembre. Les dues fotografies, on s’exposa l’esquelet d’un cavall en una i la musculatura en l’altre, no són les que s’haurien d’haver utilitzat. El problema de les fotos rau en la forma que adopta el cavall en totes dues, ja que el cavall en aquestes imatges està representat movent-se d’una manera òptima per afrontar i realitzar els esforços als que les persones els sometem. Són dues imatges que ens mostren un cavall domat. L’article del mes de setembre pretén explicar i aclarir com es mou el cavall de manera natural, condicionat per la seva conformació, per tant, aclarir que el que passa és que, just al contrari del que mostren les fotografies, el cavall hauria de tenir la zona de la creu clarament deprimida. Tot seguit podreu observar les fotografies correctes. Molts de vosaltres potser tindreu problemes per apreciar les diferencies entre unes fotografies i les altres, no patiu, és normal! Ajudar-vos a parar atenció a aquests detalls és feina meva. De fet és l’objectiu de tots aquests articles. Fa falta comprendre, per desprès, poder veure i apreciar els petits detalls. Bé, doncs! Fins aqui queda explicat com es mou el cavall d’una manera moure i per què.
Redactor: Lluis Puig
42 Cataventura.cat
nota:
instintiva i natural. En els propers articles us explicaré com s’hauria de
CATALUNYA AVENTURA - Ruta Trail
Pic d’Eina i Pic de Noufonts
Distància: 14km Dificultat: mitja Època: segons risc d’allaus
Si vols córrer per muntanya i acostar-te als 3000 metres d’altura, aquesta és una excursió que et permetrà fer-ho de forma còmoda, arribant fins als 2861 metres, i fent dos Pics de la bonica i coneguda Olla de Núria. Són gairebé 14 quilòmetres que ens descobriran valls, pics, rierols, comes i tarteres, que faran que gaudim d’una jornada d’iniciació al trail d’alta muntanya a l’abast de tothom. Vall de Núria vista d’esquena al Santuari i mirant cap al nord es compon de dues valls; d’esquerra a dreta ens trobem una primera simple que ens porta fins al Puigmal i Finestrelles, i una segona doble que va des d’Eina fins al Pic de la Fossa del Gegant. Serà aquesta última la que agafarem. Hem d’escalfar bé, i es que l’inici de la ruta comença amb uns pendents considerables que faran que ens activem de cop, tot seguint els salts i giragonses del Rieral d’Eina. De mica en mica, la forta pujada es va alleugerint i dóna pas a un corriol planer que va fent via paral·lel al torrent, i que ja ens comença a deixar entreveure just al nostre davant i com una gran muralla, la gran i majestuosa Coma d’Eina. Aquest últim tram ens haurà ajudat a acabar d’escalfar-nos i agafar forces
Arribem al capdamunt de la carena, indret on recomanem parar uns in-
per la següent pujada que ens trobarem en una estona. Tan bon punt ar-
stants si calen agafar forces, i contemplar les vistes que tenim al davant:
ribem a la Jaça de Coma d’Eina i just abans que s’acabi el pla, tombarem
estem situats just al capdamunt del Santuari, i des d’aquí estant i segons
bruscament a l’esquerra tot creuant el rierol i pujarem recte amunt en
les condicions meteorològiques, és molt possible que podem gaudir d’un
direcció la Font de la Trinitat. És una petita zona humida on bona part de
espectacular mar de núvols, que es va estenent Catalunya enllà, fins on
l’any està verda gràcies al punt d’aigua que i brolla.
ens arriba la vista. Continuem pel sender carener, tot passant pel costat de la Barraca dels Soldats, punt on la pujada ens donarà un xic de descans just abans d’emprendre l’últim pendent, el qual és força moderat, i que arriba per fi a l’esperat Coll d’Eina, inici del petit tram que farem de l’Olla de Núria. Un cop aquí comença la carena mare, i correm cap al Pic d’Eina on trigarem només uns moments a arribar-hi. És un Pic peculiar com tants d’altres en aquestes valls: pla, arrodonit i amb una fita que marca el cim. Les vistes són espectaculars, panoràmiques i aèries.
Redacció: Catalunya Aventura · Enric Rubio
44 Cataventura.cat
Què més es pot demanar després d’haver patit durant una pujada com la que hem fet des del Santuari? Segur que un cop aquí voldreu reposar una mica, tot i que és millor no refredar-se, ja que el que ens espera a continuació, és una baixada extrema que posarà a prova les articulacions i el bon saber fer en els descensos de muntanya. Parlem de la tartera del Noufonts, una de les més inclinades de la zona, i tot i que hi ha un camí que i baixa fent zig-zag, si el que ens agrada és córrer i tenim prou tècnica, la farem recta avall, per una trepidant baixada carregada d’adrenalina. Un cop arribem al pla, a la Coma Fonda, el camí esdevindrà estret però suau, molt planer i extremadament ràpid. No ens carregarà les cames i farà que fem via a una gran velocitat fins a arribar al Pont de l’Escuder, lloc on al cap de poc agafarem el camí ample i fresat que ens portarà al Santuari, punt final de la ruta i on, aquesta vegada si, podrem reposar i recuperar forces tanta estona com vulguem. Tot i que la considerem una ruta d’iniciació al trail d’alta muntanya i que és relativament curta ja que són uns escassos 14 quilòmetres, no hem d’oblidar que el desnivell acumulat és de gairebé 1000 metres, per tant, haurem d’estar avesats a córrer per muntanya.
CATALUNYA AVENTURA - FISCHER SPORTS
FISCHER SPORTS CUMPLEIX 90 ANYS D’HISTÒRIA NOVETATS TEMPORADA 2014-15 Sobre la història de Fischer Sports, el seu propietari Josef “Pepi” Fischer
destaca per les seves altes propietats en eslàlom, construcció Sidewall i
afirma: “Per tal d’entendre el present i preparar el futur, primer has de
acabat amb caixa de Titanal de 0.8 mm y Full Carbon Jacket, aconseguint
mirar tot el que has fet en el passat. I particularment això és el que fem
altes propietats en torsió i gran control en cada gir. També destaca el
en aquesta empresa. La tradició i estructura que hem creat són les base
model de noia First Lady
del present i futur que construirem.” I sap exactament el que diu, sent el fill del fundador i que va agafar el testimoni d’aquesta empresa familiar que celebra el seu 90è aniversari. un tot terreny esportiu i elegant amb tecnologia All Mountain Rocker Després de la mort de Josef Fischer sénior, l’any 1959, va començar una
aplicada a l’espàtula de l’esquí, ideal per la pista i fora pista. El model
nova era: el seu fill, Josef ‘Pepi’ Fischer i la seva germana Selma Sturm-
Master
berger van passar a ser General Managers de l’empresa. Amb la victòria d’Egon Zimmermann en els Jocs Olímpics d’Innsbruck 1964, Fischer es va establir al món com una marca Racing. Fischer és la marca amb més medalles als Jocs Olímpics de les últimes dècades, sumant les aconse-
seria la versió en home del First Lady, un tot terreny d’altes prestacions.
guides en esquí alpí i esquí nòrdic.
Tots els esquís C-Line incorporen l’avançada fixació RACETRACK TUNE.
ESQUÍS TECNOLÒGICAMENT AVANÇATS
IT que et permet una personalització individualitzada y una flexió sense precedents.
A la Copa del Món d’esquí alpí, els esquís de eslàlom gegant i eslàlom han aconseguit múltiples victòries; més recentment, de la mà de Ivica Kos-
Destaquen altres models de Fischer d’altes prestacions com els esquís
telic, Manfred Mölegg o Nicole Hosp. Fischer presenta per a la tempo-
esportius de la família High Performance. El model Progressor 700S
rada 2014-15 una completa col·lecció d’esquís Race. Des dels RC4 World Cup, passant pels destacats models RC4 Superior Pro
s’adapta a tots els terrenys i facilita els viratges gràcies a la nova tecnoque incorpora la tecnologia Racing més avançada com la placa Racetrack
logia On Piste Rocker; així com incorpora la placa de la fixació Powerrail
que optimitza la flexió natural de l’esquí y transmet l’energia directament
que millora el poder de transmissió directe a l’esquí i s’ajusta individual-
al centre de l’esquí o el Hole Ski que redueix el pes en espàtula i cua de
ment sense l’ús d’eines.
l’esquí, facilitant el viratge i control. Així com el model RC4 Superior SC La història de Fischer és remarcable: de construir carros de fusta a ser la marca més reeixida d’esquí a nivell global i líder en el sector dels esports nòrdics després de 90 anys. I tot això malgrat -o potser gràcies a- que esquí molt dinàmic amb geometria d’eslàlom y nova espàtula On Piste
Fischer Sports és l’últim fabricant d’esquís a Àustria que encara la família
Rocker que permet l’esquí inici el girs més ràpid i fàcil. Tots els models
és propietària al 100%.
Racing de Fischer tenen el segell de qualitat RACE CODE. Sempre pensant en el desenvolupament, oberts a noves tecnologies i sent pioners en moltes facetes productives; aquesta filosofia segueix sent clau en els valors de Fischer. El resultat, multitud d’innovacions que s’han presentat en la història de l’empresa. Fischer va crear l’exitosa i exclusiva col.lecció d’esquís C-LINE. Destacant per la seva qualitat, construcció al carboni i elaborat disseny. Entre ells, el model Pioneer
FISCHER SPORT 46 Cataventura.cat
CATALUNYA AVENTURA - SkateBoard
ELS INICIS DEL
SkateBoard Els primers tipus de monopatins eren en realitat com scooters (semblants al que ara coneixem com a patins del diable). Aquests patins van ser construïts a inicis del segle XX, els quals destacaven per portar rodes clavades directament a una fusta, era bastant inestable i molt poc aerodinàmic. Durant les següents cinc dècades, va anar canviant l’aparença del scooter, van començar a treure les rodes de les caixes de fusta i les van substituir per rodes de metall. Amb aquest nou model, centenars de
patins
van ser desmuntats i units directament a planxes de fusta. A la dècada dels cinquanta, els eixos van patir diferents modificacions, la qual cosa va propiciar la millora de la maniobra i maneig de la taula. L’augment de la popularitat d’aquest nou esport, va suposar que l’any 1959 surtis a la venda el primer Roller Derby Skate Board. Més endavant, concretament l’any 1963 la companyia Makaha, va dissenyar les primeres taules professionals i va fundar el seu primer equip de competició. El primer campionat de Skate Board va tenir lloc el 1963 a l’Escola Pier Avenue Junior, de Bella a Califòrnia. Dos anys després, l’esport va ser elevat per campionats internacionals, pel·lícules, revistes i agències de viatges que realitzaven sortides amb Skate pels Estats Units. Tot i així i de manera sobtada, la popularitat del monopatí va patir una terrible baixada, a causa del poc progrés en el disseny i desenvolupament de complements, és el cas per exemple de la construcció de rodes, que malgrat que les d’argila no eren les més segures ni estables, sí que eren les més econòmiques i per tant les que més es produïen, això va fer que els Skaters tinguessin accidents amb les seves taules de forma constant, ja que aquestes rodes no se subjectaven bé a terra. Tots aquests accidents van donar lloc a la prohibició de l’esport a diferents ciutats, ja que les lesions eren constants i la seguretat mínima. El monopatí va ser rapidament eliminat fins al seu nou ressorgiment l’any 1970. En aquest mateix any, un conegut surfer anomenat Frank Nasworthy va crear una roda de Skate feta d’uretà. Com era d’esperar, l’adherència era magnifica comparada amb les rodes d’argila. Després d’un cert temps, aquestes rodes van guanyar una contínua difusió a través de Califòrnia. Les empreses van començar a crear nous productes, idees i complements. Així el monopatí va tornar a recuperar la seva merescuda fama.
Redacció: Catalunya Aventura · D. Colomer
48 Cataventura.cat
El primer Skate Park a l’aire lliure va ser construït a Florida l’any 1976. Aquest nou parc va tenir una molt bona acceptació, ja que en qüestió de molt poc temps es varen construir un miler arreu de l’estat Nord Americà. També van aparèixer noves modalitats, com per exemple el Vertical i l’Eslàlom, que van desbancar el Freestyle per un temps. A inicis del 1986 va arribar en els Estats Units l’estil “ Street “, el monopatí sortia dels parcs per entrar de ple en els carrers, una moda seguida molt de prop per les tendències Punk i Hardcore. Es distingien de la resta de patinadors per les seves sabatilles de cuir i canya alta, els cabells curts i les calaveres que adornaven les vestimentes. L’any 1995 l’Skateboarding va ser molt exposat gràcies als Extreme Games d’ESPN. Empresa de calçat com Etnies i Vans, van començar a vendre enormes quantitats de productes, seguits per altres marques. Un cop més la popularitat del Skate va tornar aixecar el vol. A finals dels anys 90, la principal tendència del SkateBoard segueix sent la del “street”, els professionals d’aquest esport desenvolupen els seus propis productes i fan sorgir noves empreses. En els ultims quantara anys, el Skateboarding va tenir les seves pujades i baixades. La tecnologia ha millorat molt i les competicions d’aquest esport, reconegut com a Extrem, les podem gaudir notablement. El SkateBoarding, va arribar amb molta acceptació, va marxar per la seva falta de seguretat i ara ja s’ha quedat aquí per oferir-nos grans atraccions visuals i diversió per part d’aquells que ho practiquen.
49
Nascut el 20-10-1982 Badaloní de naixement i Cardedeuenc d’adopció, l’Ismael Ventura és un dels referents del món de la bicicleta del nostre país, i cada vegada més en l’àmbit mundial. Pels que no el coneixeu, aquest és el seu palmarès: 18 anys competint, més de 800 competicions, 4 vegades campió d’Espanya, 7 vegades internacional amb Espanya i 14 vegades campió de Catalunya, en MTB, carretera, ciclocross i duatló. Només llegint aquestes xifres, ens podem fer una idea de com ha estat la seva trajectòria, plena de quilòmetres per deserts, muntanyes i diversos continents. Tot i portar més de 18 dins del món de la competició, és ara quan ha assolit el seu millor estat de forma, i aspira a millorar marques i resultats dia rere dia.
ISMAEL VENTURA UNA VIDA
SOBRE RODES
Hola Isma, per a començar, una pregunta obligada potser seria com ha estat la transició entre competir i aconseguir fer podis, però pel que tinc entès, no va haver-hi! Si no m’equivoco, la primera cursa que vas fer ja la vas guanyar. Explica’ns, com va anar tot plegat i per què vas voler competir? Tenia 14 anys quan vaig començar a anar en bici, ja en BTT. Venia d’haver fet trial de petit, i esports com futbol i atletisme a l’escola. Ràpidament vaig veure que m’agrada molt la BTT, i per casualitat, en una de les primeres sortides en bici amb més gent vaig coincidir amb Artur Prat, que en aquell moment era dels millors corredors de BTT de Catalunya, i vivia a Badalona, com jo en aquell moment. Anava amb xandall i sense pedals automàtics i tot i així vaig fer tota la sortida amb ells. De seguida em van dir de provar en alguna cursa i la primera que vaig anar ja vaig poder guanyar en la meva categoria. No m’ho podia creure. Des de llavors no he parat de competir. Divuit anys de competició, són molts anys estant al màxim nivell, això moltes vegades passa factura. Com portes el tema de les lesions? Per sort el BTT i el ciclisme són esports molt bons per la musculatura. Són dels millors donat que no hi ha impacte i tot el treball muscular és molt net. Això si, les lesions venen amb
Entrevista: Catalunya Aventura · Enric Rubio
50 Cataventura.cat
les caigudes. Tot haver-ne tingut algunes de greus, mai m’he trencat res important, i en general les lesions no han marcat gens la meva carrera esportiva. A més el BTT és una modalitat on la competició no crema tant com a carretera. Quasi totes les curses són d’un sol dia, i les curses per etapes, com a màxim són de 7 dies. Res a veure amb els 20 o més dies de desgast de les curses de carretera, tot i que el nivell d’esforç d’un dia de BTT és molt més alt que a carretera, on sempre et pots amagar i rodar a pilot. Has competit en copes del món, deserts, muntanyes i fins i tot per l’Àfrica, que es sent podent practicar el teu esport preferit arreu del planeta? Les competicions et permeten poder gaudir a fons dels territoris que trepitges? És un dels luxes del BTT. Un esport totalment lligat a la muntanya i que fa les seves curses a llocs impressionants. Els viatges són una de la part més maca d’aquest esport. He conegut molts llocs que no hagués vist mai per altres vies. D’altra banda, tot i estar a molts indrets no hi vas com a turista, gaudeixes dels paisatges i els entorns, però sempre et queda poc temps per fer el turista.
Moltes de les carreres que has fet, gran part dels corredors les descriuen com a un infern i extremadament dures. Mentre estàs donant-ho tot damunt la bicicleta, gaudeixes o realment ho passes malament? Quines repetiries i quines no vols ni sentir-les anomenar? A les curses sempre es pateix. Sempre ho dónes tot i vas al màxim. Però al final et compensa, si no, no ho faríem. Amb el pas del temps, a mesura que vas millorant tu passes bé en veure que cada cop vas més ràpid, que pots rodar més quilòmetres i en menys temps. Es clar que es passa malament moltes vegades, però en el global, l’experiència que vius és genial. Pels pitjors moments sempre et quedarà saber que estaràs patint una estona per viure coses que podràs explicar tota la vida. MTB, carretera, ciclocross i duatló… En totes les modalitats has destacat sobradament. Hi ha alguna que t’ompli especialment?
El MTB és el que més m’agrada. I encara que sembli difícil cada cop més. Em passaria el dia a la muntanya en bici. Més enllà de l’ambient competitiu m’agrada com a forma de viure. La gent que coneixes, l’ambient, estar en plena natura, desconectar, les sensacions de baixar ràpid. Res no m’agrada tant com el MTB. A part d’això he anat provant altres modalitats per variar les temporades de competició i no estancar-me. És molt important com a mínim per mi, tenir sempre nous estímuls, nous reptes que t’obliguin a sortir una mica de la teva zona de confort. En definitiva, no fer el mateix cada any. Fer coses noves que al final t’ajudin amb la BTT. L’any passat vaig provar els duatlons de muntanya i vaig ser subcampió d’Espanya absolut. Podria dir que és un èxit, però no guanyar em va suposar un cop dur i ja penso a poder tornar a intentar-ho. He vist que córrer també m’agrada i no se’m dóna malament. Al final crec que m’ajuda a ser un esportista més complet.
CATALUNYA AVENTURA - Ismael Ventura
I ja per acabar Isma, tens pensat dedicar-te tota la vida al món de l’esport d’alguna forma o una altra? Com et veurem d’aquí uns quants anys? Si puc i és en coses que m’agradin no tindria problema en estar lligat a l’esport més enllà de la competició. He treballat a revistes del sector, col·laborat amb l’organització d’esdeveniments i han estat grans experiències. De moment ja fa uns quants anys que veig que progresso constantment. Deixaré de competir quan no tingui nivell per estar no m’agradaria ser, quan deixi de gaudir o quan estigui a la sortida d’una cursa important i no em senti nerviós. De moment sembla que encara estic lluny d’aquest punt i ja penso en la temporada vinent com si fos la primera. Es clar que sí Isma, molts ànims en aquest any vinent que segur que estarà replet de premis i experiències. Salut i pedals!
Entrevista: Catalunya Aventura · Enric Rubio
52 Cataventura.cat
CATALUNYA AVENTURA - Precausions
APAGANT LA SET PEL CAMÍ. Precaucions saludables Redactor: Antoni Argemí
Quin plaer, en plena travessa, remullar els llavis en un brollador d’aigua
L’alta muntanya, lluny de les contaminacions de la civilització, no queda
fresca, entre roques pintoresques o en un rierol de muntanya, per calmar
al marge de fer-nos prendre precaucions. L’abundància actual de pas-
aquella set acumulada que només pot satisfer un glop d’aigua. Aquest
tures on es comptabilitzen per milers els caps de bestiar, principalment
regal pels sentits, tan natural dels excursionistes de tots els temps, ja ha
vaques i cavalls, ens obliga a tenir prudència a l’hora d’omplir la cantim-
perdut l’encant inofensiu que l’envoltava i ha passat a ser un risc per la
plora. Pot ser sí que sota un cim pelat de vegetació, on només roques
salut que només ens podem saltar en molt poques ocasions.
i tarteres hi tenen cabuda, gaudirem la satisfacció de l’aigua neta d’un sortidor o d’un baixant d’aigua superficial d’origen visible que rellisca en-
Sens dubte que dins la proximitat de nuclis habitats, masies, granges,
tre pedres amb una transparència immaculada. Però pocs cassos més. I
activitats industrials, zones de conreu, ò àries de pastura, no cal ni
hem de puntualitzar que aquestes aigües, que fan el mateix recorregut
plantejar-s’ho, per netes que aparentin ser les aigües.
fa milers d’anys, estaran desmineralitzades perquè no tenen d’on dissol-
Mai hem d’intentar beure en aquests entorns, si no veiem clarament
dre cap tipus de sals, i també ens poden provocar lleugeres disfuncions
senyalitzada la potabilitat.
intestinals no microbianes.
Si rondem pels prats i muntanyes de tot Catalunya ens fixarem que mol-
I què hem de fer quan, decidits i il·lusionats, ens preparem a iniciar una
tes fonts de tota la vida, aquelles on ens portaven a berenar els avis sense
travessa d’uns quants dies a peu per territoris feréstecs i mal coneguts,
cap perill, es qualifiquen de no potables. Les filtracions d’abocadors, rius
sense carregar com a rucs garrafes d’aigua? Un parell de dies de febres
contaminats, purins de granja i algunes conductes anònimes indesit-
altes i diarrea les podem evitar i preveure abans d’iniciar la ruta (els qui
jables, han generat una teranyina immensa d’impuresa al subsòl d’una
les hem suportat no volem pas repetir).
bona part del territori. Només quan els municipis s’han fet responsables
D’on podem treure aigua per veure quan s’han buidat les reserves
de la depuració de fonts i mines tradicionals, podem beure amb garan-
pròpies?:
tia, perquè així ho veurem anunciat ò, en cas contrari, desaconsellat. Mostrem de manera molt general, les causes de no potabilitat de l’aigua:
1-
De la pluja
2-
De fondre la neu o el gel
A-
Bacteris, virus, i protozous
3-
De les filtracions quan desglacen aquests últims
B-
Productes tòxics d’origen sintètic, mineral ò fòssil
4-
A l’alta muntanya, en brolladors, torrents o rierols
C-
Dipòsits o partícules en suspensió
5-
A tot el territori, en general, de rius, fonts, mines i pous
Redactor: Antoni Argemí 54 Cataventura.cat
Apartats 1, 2 i 3, la considerarem aigua potable, però fem-ne un parell
Apartat 5, aigua desconeguda en tots sentits, que podria ser la més
d’observacions.
tòxica si sospitem que es poden trobar elements de contaminació min-
La primera, tenir en compte la seva desmineralització. És aigua verge
eral nociva (mercuri, plom, cadmi, coure, arsènic, zenc i d’altres metalls
amb un contingut en minerals proper al 0.0%. Això no ens ha d’amoïnar
i les seves sals) en un entorn proper, a causa d’un ús industrial del sòl. Un
excessivament, ja que són els aliments els que ens aporten la majoria de
color estrany, olors particulars, sabor no reconeixible, bromera en super-
sals a l’organisme; aquesta aigua ens provocaria disfuncions si en bevem
fície, ens han de fer rebutjar-ne el consum, ja que no disposem de siste-
molta durant hores sense ingerir res més. Tinguem present que algunes
mes de neutralització genèrics per la contaminació mineral o de mate-
aigües embotellades del mercat que es venen com de baixa mineralit-
rials fòssils (petroli). En cas d’extrema necessitat hauríem de practicar
zació contenen un 0,05% de sals; no estem pas tan lluny d’aquell per-
l’ebullició amb recuperació de vapors en un altre recipient (destil·lació).
centatge. El nostre organisme conté un 9% de sals minerals per litre.
Si descartem totes aquestes sospites i no presumim contaminació min-
És difícil desequilibrar-lo per uns glops d’aquestes aigües. Pot ser que
eral en un entorn proper, podem actuar amb aquestes aigües amb qual-
criatures i gent gran en serien més sensibles, però sense anar més enllà.
sevol dels mètodes de l’apartat 4 per eliminar els microorganismes.
La segona, que l’acidesa (pH) d’una aigua potable d’aixeta està entre 6,5 i 8,5, mentre que les verges de muntanya estan entre el 3 i el 5% degut
Llàstima, però aquest és l’estat de coses actual. Els temps ens han dut a
a l’absorció del diòxid de carboni atmosfèric. Tampoc aquest petit excés
unes situacions no desitjades i, probablement irreversibles, que hem de
d’acidesa ens farà cap mal; els sucs i refrescos més freqüents (sense dir
neutralitzar i evitar que progressin negativament. Els espais lliures con-
noms) estan en aquests nivells.
tinuen sent nostres; només hem d’intensificar les precaucions a l’hora
En qualsevol cas, si afegim pols isotònica de les marques conegudes, o
de gaudir-ne.
una mica de sucre i un polsim de sal, haurem neutralitzat els possibles efectes adversos de la nostra aigua verge. Apartat 4, la considerarem aigua de risc per la possible existència de pastures a parts més altes d’on passem nosaltres, amb la consegüent (probable) presència de microorganismes patògens. Són variats els procediments a seguir per potabilitzar-la: (Abans de triar qualsevol de les opcions convé filtrar les impureses visibles en suspensió, bé amb un teixit apropiat, bé per decantació deixantla en repòs perquè vagin al fons): EBULLICIÓ TURBULENTA 10 MINUTS. Eliminem tots els microorganismes. FILTRE CERÀMIC DE BOTXACA (uns 200gr de pes). Elimina bacteris i protozous. RADIACIÓ UV. Procés de desinfecció solar de supervivència. Consultar WWW. lareserva.com MICROPUR. (Pastilles). Basat en ions de plata. Bactericida potent que no deixa gust. BACTEX 40 (Gotes). Hipoclorit de sodi estabilitzat. Bactericida. TINTURA DE IODE (al 2%). Bactericida, antivíric, fungicida i anti-protozous. LLEGIU DOMÈSTIC. Modalitat “apte per aigua de beure”. Bactericida.
CATALUNYA AVENTURA - RUTA TREK
El PEDRAFORCA Distància: 7 km Època: Estiu, primavera i tardor. Recomanacions: Dur calçat resistent i de canya alta per la tartera.
Al nord oest del Berguedà en un extrem de la comarca, s’alça un dels
La grimpada, la trobem just en un extrem del coll i tot i que no és
sistemes rocosos més espectaculars del nostre país: El Pedraforca.
d’una gran dificultat, sí que és llarga, i necessitarem tenir un mínim
Es troba situat entre les poblacions de Gósol i Saldes, dins del Parc
d’experiència en muntanya i potser fins i tot, en alguna ocasió, no hau-
Natural del Cadí-Moixeró. A més, els seus voltants han estat declarats
rem de tenir vertigen. Llevat d’això no presenta cap dificultat, fins i tot
paratge natural d’interès nacional.
i trobarem un punt amb una cadena per ajudar-nos a fer un dels passos més complicats.
El Pedraforca és una muntanya carregada de llegendes de bruixes i aquelarres i no és d’estranyar: només apropar-nos amb el cotxe ja po-
Augmentem metres a gran velocitat i, de mica en mica anem deixant en-
dem copsar que té quelcom que no tenen les altres muntanyes, i es que
rere la roca per a trobar herbassars de muntanya creixent a mitja paret,
una gegantina muntanya de roca pura en forma de forca no es veu massa
indrets on haurem d’extremar les precaucions si la vegetació està humi-
sovint, i encara menys sorgint del no-res, com n’és el cas.
da, ja que estem anant per una carena molt dreta i aèria, i una patinada podria ser un greu accident.
El massís rocós es compon de dues carenes paral·leles: els pollegons. Hi ha el Pollegó Inferior en un costat de 2444’8 m., i a l’altre un doble cim,
Davant nostre cada vegada s’obren més vistes i de cop i volta, gairebé
amb el Pollegó superior de 2506,2m. i el cim del Calderer de 2496,7m. La
sense ni buscar-ho, ens apareix el cim del Pollegó Superior. És un cim
ruta més concorreguda és aquesta última, i no està exempta de diversió
espectacular, no pel cim en si sinó per les vistes que tenim de 360 graus:
i varietat; després de fondejar els boscos dels peus de la muntanya, ac-
primer de tot el Pollegó Inferior just al nostre davant amb gran part del
cedim al cim a través d’una llarga grimpada, i baixem a tota velocitat per
Berguedà, i a l’altre costat tota l’extensió del Cadí-Moixeró.
la que és segurament, la tartera més espectacular que mai haurem fet.
Segur que i passem una bona estona descansant i contemplant el paisatge, tot assaborint el regust que ens va deixant aquesta muntanya
Deixem el vehicle doncs, a l’aparcament que hi ha al costat del Mirador del Gresolet, una terrassa penjant al buit que ens obsequia amb unes impressionants panoràmiques del Parc Natural del Cadí-Moixeró i part de la comarca. Des d’aquí, comencem a caminar en direcció el Refugi Lluís Estasen, que el trobarem a encara no 5 minuts. És aquest el nostre punt de partida o arribada. Hem elegit per aquesta vegada la ruta que passa pel Coll de Verdet, així que seguirem les indicacions que ens guien cap allà des del costat del refugi. Aquesta primera part de l’itinerari és suau i va força paral·lela a les corbes de nivell, mentre creua torrents i s’endinsa per zones frondoses de pinasses i arbres de fulla caduca. És un inici que ens permet anar escalfant i agafant forces, ja que tot d’una i sense previ avís, el camí tombarà cap amunt i ens portarà fins a un mirador natural: un sortint de roca de la mateixa muntanya des d’on podrem apreciar el desnivell acumulat fins aleshores. Seguim caminant, i al cap d’una estona canviem de vessant per a pujar recte amunt just arran de la Canal de Verdet, que ens durà per un empinat pendent força esllavissadís fins a l’impactant coll que duu el mateix nom: el Coll de Verdet. Aquest és el punt previ abans de fer la grimpada, així que és un bon moment per a refrescar-se i estrènyer bé els cordons.
Redacció: Catalunya Aventura · Enric Rubio · PATROCINAT PER SALEWA
56 Cataventura.cat
tan única i espectacular.
El Pedraforca - RUTA TREKKING Ens posem en marxa de nou, i ara ho fem per un tortuós camí, més rocós que fressat, que ens condueix tot esquivant obstacles i grans parets de pedra fins a l’enforcadura, que és el coll que uneix els dos pollegons, i l’inici de la que serà segurament, la tartera més impressionant que mai farem. La sola imatge de la tartera desapareixent vertical davant la nostra vista cap a la vall, ens inclina cap a ella, i ens fa veure que serà una espectacular i divertida baixada, tot “esquiant” per damunt les pedres i grava solta. Hi ha un camí de vegades més marcat, de vegades gairebé desaparegut, que ens condueix a través d’ella. Tot i així, si tenim un mínim de forma i tècnica, correrem per damunt les pedres soltes, i és que així minimitzem la càrrega de les articulacions, i progressem increïblement de pressa talment com si esquiéssim. De mica en mica, la tartera va arribant a la seva fi, i just quan els dos costats comencen a estar ben propers, surt un camí a mà esquerra que agafem, i que es torna a endinsar pel mig del bosc, dirigint-se de nou a la falda de la muntanya. El corriol es va tornant planer creuant en dues ocasions alguna tartera i, sense que ens n’adonem, entrarem en un bosc per a sortir-ne al cap de poca estona per l’altre extrem, just a l’esplanada del Refugi Lluís Estasen, el qual serà el punt i final de la nostra excursió.
CATALUNYA AVENTURA - RUTA 4X4
Torres de guaita entre vinyes a l’Alt Penedès Entrar a l’Alt Penedès és envoltar-se de vinya i de tota una tradició
Sesgarrigues, que, des del punt de vista paisatgístic, és un dels pobles on
vitivinícola que dóna caràcter a la comarca. Tres varietats de raïm
més bé es pot contemplar el perfil que dibuixa la vinya sobre la plana. El
defineixen un territori. Tres itineraris recorren sense presses tot l’Alt
següent poble de la ruta és Sant Pere Molanta, al S de la N-340, i després
Penedès, els seus pobles i el seu patrimoni.
arribem a la capital de la comarca.
La mateixa gent que alça castells i passeja pels mercats feineja en cellers i caves que mantenen viva una cultura ancestral. Aquestes
La visita a Vilafranca del Penedès requereix força temps. En qualsevol
rutes us acosten a la riquesa monumental, paisatgística i humana
cas, no hem de deixar de veure la basílica de Santa Maria (façana
d’una de les comarques catalanes amb una personalitat més ben
neogòtica), l’església romànica de Sant Joan (interior gòtic), l’antic con-
definida.
vent de Sant Francesc amb l’església gòtica, on es conserva el retaule de Sant Jordi, de Lluís Borrassà, el Palau Baltà (s. XVI), l’antic Palau Reial
L’actual comarca de l’Alt Penedès forma part de la gran regió natu-
(s. XIII-XIV), seu de l’important Museu del Vi, en què podem iniciar-nos
ral i històrica del Penedès, plana estesa entre la serralada Prelito-
en el món del vi i del cava, la casa del Marquès d’Alfarràs, la Biblioteca
ral i el mar. L’Alt Penedès comprèn el sector septentrional i interior
Torras i Bages i també obres modernistes com la casa de la Vila (1912) o
d’aquesta regió, entre el massís de l’Ordal i del Garraf.
el monument a Milà i Fontanals, entre d’altres. També és aconsellable un passeig reposat pel centre de la vila.
En el camp de l’agricultura, la vinya hi té un predomini absolut i l’avicultura (gall del Penedès) hi té tradició i incidència. L’activitat
Tot just sortint de Vilafranca del Penedès, trenquem a la dreta (O) per
industrial que ha donat internacionalitat a la regió és l’elaboració de
la B-212 en direcció a Sant Jaume dels Domenys. Abans d’arribar a la
vins amb denominació d’Origen del Penedès i de caves, amb Sant
Múnia, cal agafar un trencall de la dreta (la BV-2128) cap a les Conilleres,
Sadurní d’Anoia com a primer productor de l’Estat.
terme de Castellví de la Marca, que té com a principal atractiu el
El comerç i el turisme són altres factors econòmics en alça.
Castellot, un antic punt de guaita situat damunt d’un penya-segat de 469 m d’altitud des d’on es veu una bellíssima panoràmica de l’Alt i del Baix Penedès.
LA RUTA La mateixa carretera ens duu al nucli del Maset dels Cosins i d’allà fins Si entrem a la comarca per la carretera N-340, de N a S, superem el
a la Múnia, des d’on cal recular per la B-212 fins a tornar a l’anterior en-
port de l’Ordal, que ens situa al terme de Subirats. Després del poble de
creuament amb la N-340, que ara cal prendre a la dreta (SO) per dirigir-
l’Ordal, trobem dues desviacions a mà dreta. La primera (la BP-2427),
se a Santa Margarida i els Monjos. S’hi pot contemplar l’antic convent de
en direcció a Sant Sadurní d’Anoia, ens acosta a les ruïnes del castell de
Penyafort, bastit al s. XVII.
Subirats i l’església de Sant Pere o santuari de la Mare de Déu de la Fontsanta, des d’on es gaudeix d’una magnífica panoràmica. La següent des-
Acabem al municipi de Castellet i la Gornal, on s’accedeix més endavant
viació (la BV-2428) ens condueix al poble de Sant Pau d’Ordal, capital de
per una carretera (la TP-2115) que surt a l’esquerra (SE) de la N-340, amb
Subirats, on es pot visitar l’església d’origen romànic i el peculiar museu
el conjunt monumental de Castellet i l’espectacular embassament de
de l’Esperanto.
Foix com a punts d’interès més destacats.
Reprenem la N-340 i passem per Cantallops. Arribem a les Cabòries, cap-
Fi de l’itinerari.
ital d’Avinyonet del Penedès, on cal visitar l’antiga torre d’origen romà de les Gunyoles i l’església romànica d’un antic monestir benedictí a Sant Sebastià dels Gorgs, que destaca pel seu campanar i el timpà. De les Cabòries arrenca cap al SE la carretera, molt sinuosa, que arriba a Olesa de Bonesvalls (la BV-2411), seu de l’antic Hospital de Cervelló (s. XIII). Recuperem la carretera N-340 i en sortim momentàniament per un trencall de la dreta (la BV-2429) per adreçar-nos a Sant Cugat
Redacció: Catalunya Aventura
58 Cataventura.cat
CATALUNYA AVENTURA - RETO CÉBÉ
“Es busquen homes per a un viatge perillós. Sou baix. Fred extrem. Llargs mesos d’absoluta obscuritat. Perill constant. No hi ha la certesa de retornar amb vida. Honor i reconeixement en cas d’èxit” Aquesta frase impresa a foc sobre el meu dèbil però voluntariós cor, m’ha acompanyat des del dia que vaig decidir que la meva vida girava en un sentit invers del món que, fins aleshores, els meus ulls àvids d’aventures coneixien. Moltes vegades, anys després, m’han preguntat si no em penedia de res, si tornaria a desfer el camí per buscar-ne un de més còmode, més segur. I jo sempre els responc el mateix, encara que sé de sobres que n’entenen les paraules però n’obvien el sentit: “si m’hagués de lamentar d’alguna cosa nomès seria la de no tenir prou temps per abastar-ho tot. La vida és massa curta per pensar que podriem ser feliços d’una altra manera”. Però perdoneu-me. Estic massa acostumat a anar al gra. Jo, de jove, no era ni més ni menys hàbil que els altres, ni destacava en res, ni ambicionava res, tampoc. I l’únic que m’atreia, quan els altres nois estaven massa capficats per començar a sortir i agafar les primeres borratxeres, era recórrer els boscos que tenia just al darrera del pati de casa. No sé si era la calma que hi trobava o aquella serenor d’estar en contacte amb la natura el què em captivava, però la veritat és que necessitava la meva dosi diaria com l’aire que respirem. Mica en mica, les escapades es feren cada vegada més llargues i els boscos s’allargassaren fins a difuminar-se sota el perfil imponent de les muntanyes. Jo llavors ho desconeixia, lògicament, però temps més tard vaig saber d’individus que havien emprès el mateix camí que jo: John Muir, Ernest Shackleton, Walter Bonatti, Reinhold Messner,... Exploradors, aventurers, descobridors tots ells a la seva manera i en llocs i temps dispars. Llegir el relat de les seves aventures és com endinsar-me de nou en aquelles descobertes de joventut amb bivacs sota un cel de mil estrelles i mil històries de països llunyans i de secrets que nomès els meus ulls coneixen. I els meus pares... què voleu que us digui. Eren altres temps. Ni jo comprenia les seves humils aspiracions ni ells admetien aquella ànsia que em cremava per dins, però ens acceptavem mútuament i mai em van demanar res que no fos ser feliç. Encara ara els recordo amb llàgrimes als ulls despedint-se de mi en el meu primer viatge al Karakorum. Una terra per a ells llunyaníssima i plena de perills. Em besaren amb un nus a la gola. Les muntanyes han estat el meu viatge interior. En elles hi he trobat el millor i el pitjor dels homes. La seva generositat, la seva solidaritat, el seu amor, però també els seus recels i les seves ambicions esbiaxades, cegues per uns objectius egòlatres. I he vist el món. I m’he enamorat de rius, i de paisatges, i de dones. I he seguit buscan-t’hi la crida d’aquells boscos propers de darrera el pati de casa per sentir-me viu i per aprendre, a cada pas, que el món és un llarg viatge cap a un mateix.
RETO CÉBÉ - www.reto-cebe.com 60 Cataventura.cat
Autor i Guanyador del concurs de relats breus: JORDI CAMPRUBI Moltes Felicitats!
CATALUNYA AVENTURA - Alt Atlas Occidental
La VALL DE IMLIL i el PARC NACIONAL DEL TOUBKAL ( Alt Atlas Occidental )
A poc més d´ una hora de recorregut amb
recentment el turisme de muntanya.
i de “souvenirs” tradicionals i si cal també
vehicle des de la mítica ciutat de Marrakech,
Imlil es troba a una altitud de 1.740 m,
podrem llogar material de muntanya en al-
la més turística de tot el Marroc, arribarem a
significa quelcom així com “blanc de neu”
gunes tendes especialitzades. Per finalitzar
la petita població d´ alta muntanya de Imlil,
ja que hi sol nevar força durant els mesos
trobarem un modest hospital a Imlil, servei
força coneguda pel col·lectiu de
hivernals, als seus voltants hi trobarem
de “hammam” (banys de vapor), i també
muntanyencs internacionals per ser la base
altres petites poblacions escampades per les
una gendarmeria.
d´ascensions als pics més alts de la serralada
valls veïnes al peu de les grans muntanyes
També s’hi pot trobar un Ecomuseu al
de l´ Alt Atlas i del nord d´ Àfrica , així com
que les envolten. Existeixen nombrosos
devant del luxós Hotel Kasba Tamadot ,
l’entrada principal del Parc Nacional del
albergs i “gîtes d´etape”, hotels senzills i
situat a la carretera d’Asni, a pocs km avanç
Toubkal. La població és d’origen Amazig,
altres de gran categoria al llarg dels voltants
d’arribar a Imlil, que ens permetrà conèixer
(Bereber), actualment els seus principals
de Imlil. També trobarem restaurants típics,
els aspectes culturals i naturals d’aquestes
recursos són l’agricultura, la ramaderia i més
botigues d’alimentació força ben assortides
contrades.
Catalunya Aventura: Text i fotografies: Josep Maria Escofet i Jové – Enric Caixach Boixareu
62 Cataventura.cat
Imlil és comparable a les poblacions de Xamonix
També hi trobarem altres dos cims de 4.008 m
de gestació per les dones. Es un bon lloc per
als Alps , o bé a Benasc o Àreu als Pirineus, com
i 4.001 m, el Ighir-n-Taghourt de difícil pronun-
efectuar un breu descans i avituallar-se avanç
a indret més visitat pels amants de l´alta mun-
ciació i el segon es conegut com la punta W. del
de continuar la costeruda ascensió als dos refu-
tanya on hi podran practicar moltes de les seves
Mgoun.
gis edificats per accedir principalment la mun-
modalitats esportives.
L´Ighil Mgoun es una llarga cresta de més de
tanya més visitada del país, ja que el Toubkal
12 km. situada a gran altitud, amb diferents hi
consisteix un autèntic clàssic del muntanyisme
La majoria dels visitants se senten atrets pels
atractives vies d’ascensions.
internacional.
abundants “quatre mils”, ja que des d’allí es
A la Vall de Imlil existeixen altres e imponents
El C.A.F. (Club Alpin français de Casablanca) es
poden assolir la majoria de les més altes mun-
muntanyes que s’apropen als 4000 m que són
el més antic dels dos refugis i es troba edificat
tanyes del Marroc, on hi destacarem el Toubkal
molt menys freqüentades, destacarem la gran
sobre l’antic refugi “ Louis Neltner” a 3.207
de 4.167 m sent la més alta i visitada, seguida del
carena que tanca la Vall de Imlil per l´Est amb
m, i al costat mateix es troba el més recent
veí massís dels Ouanoukrims amb els cims del
varies cotes per sobre dels 3.800 m, enfilant-
refugi “Les Moufflons”. Des d’allí podem efectu-
Timezguida 4.089 m, el Ras 4.083 m, l´Akioud
se de manera abrupta fins els 3.912 m de Ak-
ar diferents i atractius itineraris, un d’ells és anar
amb dos cotes de 4.030 m i 4.015 m, els dos cims
soual, pic altiu de difícil accés. A la llunya-
fins al isolat llac d’Ifni a uns 2.300 m d’alçada al
de l’ Afella de 4.043 i 4.040 m respectivament, i
nia des de molts punts de les valls divisarem
vell mig d’un agrest i imponent paisatge d’alta
el Biiguinnoussene de 4.002 m sent el cim més
l´imponent muntanya de l’Angour de 3.616
muntanya on destacarem el color de les seves
apartat i separat dels primers per la difícil cresta
m, que s’emmarca sobre l’estació hivernal de
aigües turqueses amb contrast amb l’ocre de les
dels Akristons que s’enlaira fins els 3.963 m.
l´Oukaimeden. També la carena dels Aguelzim
roques lindanes.
També hi trobarem altres cims al voltant del cim
que arriba fins als 3.650 m i que gaudeix d’una
del Toubkal que assoleixen aquesta anhelada
gran panoràmica des del poblet de Aremd a
cota, destacarem la poc coneguda i freqüentada
quasi 2.000 m. L’últim poble en la ruta que ens
“Aguille du Toubkal” d’aproximadament 4.100
porta fins als enlairats refugis del Toubkal.
m, veritable segona alçada del Gran Atlas, el Toubkal Oest de 4.030 m i l’ Imouzzer de 4.010
A mig camí seguint la ruta clàssica d’accés als
m completen la llista dels “quatre mil” al sector
refugis del Toubkal creuarem l’ indret del “Mar-
del Gran Atlas Occidental.
about Sidi Chamharouch”, on es veu una gran
Els altres grans cims per alçada restants els tro-
roca blanca al costat d’una petita mesquita en
barem a l´Alt Atlas Central, tots al immens mas-
que es venera aquest “Jin” (geni protector) a on
sís del Ighil Mgoun, amb l´ Oumsoud com a cim
els fidels musulmans hi van per suposadament
principal que s’enlaira fins els 4.068 m.
curar-se de les malalties mentals i problemes
CATALUNYA AVENTURA - Alt Atlas Occidental El C.A.F. disposa d’altres refugis d’alta muntanya a la zona, el del Tazahart
( La majoria de guies i acompanyants de muntanya que trobareu a Imlil, co-
situat a 3.000 m (anteriorment anomenat Lepiney) en un indret amagat
neixen altres indrets de l´ Alt Atlas i altres serralades del Marroc, com el Jebel
per assolir principalment el “Plateau de Tazahart”, una curiosa muntan-
Sagrhro, el Siroua , etc... també s´ofereixen per acompanyar-nos per circuits
ya que s’enlaira fins el 3.980 m i que té la peculiaritat de tenir un extens
pel desert i altres punts turístics del país ).
altiplà a gran alçada i unes imponents parets d’escalada amb congestes de neu permanent. També des d’allí es pot descendir fins la isolada Vall de
El Parc Nacional del Toubkal data la seva fundació de l´any 1942 quant
Azzadene on hi trobarem petits poblets amb algunes “gîtes d’etapa.”
Marroc era protectorat francès, foren els mateixos francesos que van introduir l’afició a la muntanya i el reconeixement com a parc nacional, sent
El Refugi de Tacheddirt a 2.314 m al costat del poblet d’igual nominació i
actualment el mes visitat del país.
que constitueix el segon nucli habitat de més alçada del Marroc, desprès de Agoudal (2.400 m) a l´Atlas Oriental i dins de la regió dels llacs de Imilchil.
Des de l’aspecte faunístic destacarem el mufló de l´atlas anomenat arruï, que junt amb el trencalòs són els animals emblemàtics del parc. Altres
A les pistes d’esquí de l´Oukaimeden (2.600 m) hi trobarem un altre refugi
espècies destacades entre els mamífers son el chacal, el gat salvatge i la
molt més confortable anomenat el “chalet de Oukaimeden” amb tots els
guineu, també s’hi pot trobar el macaco de l´Atlas en els boscos de la Vall
serveis de restauració gairebé com si estiguessim a una estació d’esquí
de l´Ourika. Entre les aus estan catalogades un centenar d’espècies on les
europea. Als voltants de l´estació hi trobarem molts gravats rupestres
rapinyaires son abundants, destacarem l´aufrany, l’àguila daurada, els
en mig de les roques, així com una petita presa on s’ha format un eco-
milans, etc... També hi habiten alguns amfibis com la colobra llissa meridi-
sistema aquàtic on hi abunden les aus, principal atracció als aficionats
onal i altres llangardaixos endèmics. Aproximadament hi trobarem uns dos
a l’ornitologia. També veurem abundants prats de pastura amb ramats
centenars de invertebrats, destacarem les papallones de les que existeixen
d’ovelles, mules i cavalls. A l´ hivern funcionen tots els remuntes fins a la
nou especies locals.
cota de 3.258 m a dalt de l´Adrar Oukaimeden on es pot contemplar una
En quant a la vegetació, destacarem les savines, les tuies, i multitud de flors
espectacular vista panoràmica de les muntanyes més altes de l´Atlas Oc-
i plantes aromàtiques i medicinals.
cidental i la planura de l´Haouz, on s’hi troba Marrakech..
A la veïna vall de Ouirgane, pertanyent a la vessant Oest del Parc Nacional
Des de
l´Oukaimeden podem realitzar caminant varis itineraris que
del Toubkal existeixen recintes per protegir els arruïs i les gaseles de Cuvier
transcorren per poblets típics i que descendeixen fins a Imlil , i opcional-
i Dhamma, així com observatoris per observar els muflons en llibertat i les
ment per la vessant de la Vall de l´Ourika. Dins d’aquests recorreguts
abundants aus rapinyaires entre altres espècies d’ocells.
mencionarem les Valls d’Imenane i de Tamatert com les més destacades.
Per anar-hi cal sol·licitar el permís als guardes del parc que ens poden oferir
Moltes poblacions disposen de “gîtes d´etape” per poder albergar als
visites guiades .
excursionistes. www.toubkalaventura.com A Imlil hi trobarem el “Bureau des guides de Imlil” al costat de l´aparcament
www.azdourlahcen.com
de cotxes on ens informaran si volem contractar algun guia de muntanya
www.aitmizaneatlastrek.com
oficial, però en qualsevol alberg o “gîte d´etape” ens donaran informació.
www.natur-atlas.com
També a l’hotel Alí de Marrakech proper a la cèlebre plaça de Yamaa el Fna,
www.editorialpiolet.com
punt de trobada dels guies i acompanyants de muntanya a la recerca dels turistes i muntanyencs que volen visitar aquestes contrades.
Catalunya Aventura: Text i fotografies: Josep Maria Escofet i Jové – Enric Caixach Boixareu
64 Cataventura.cat
Catalunya Aventura: Text i fotografies: Josep Maria Escofet i Jové – Enric Caixach Boixareu
La VALL DE IMLIL i el PARC NACIONAL DEL TOUBKAL
CATALUNYA AVENTURA - Els Professionals
SENDERISME A LA VALL DE LLÉMENA Itinerari al santuari de Santa Afra
seguirem un corriol senyalitzat a mà dreta que connecta amb un camí més ample que agafarem a la dreta fins retrobar de nou la carretera de
Punt de sortida: Centre BTT de Sant Gregori Punt d’arribada: Centre BTT de Sant Gregori Longitud: 14,95 km Durada: 3h 45 min Desnivell: 116 m Grau de dificultat: Fàcil
Santa Afra. Continuarem pel camí senyalitzat “camí del Llémena” que passa per un forn de calç i que ens porta a retrobar el camí d’inici cap a Can Verdaguer i el barri de l’església. Per tornar al punt de sortida caldrà seguir la carretera asfaltada en direcció esquerra i agafar el camí que uns metres més amunt surt a la dreta i porta a l’antic molí fariner que avui dia funciona com a restaurant. Anirem seguint el camí paral·lel al Llémena fins arribar a una bifurcació de camins, on cal prendre el de la dreta i seguir recte avall fins arribar al
DESCRIPCIÓ
veïnat de l’Argelaguet on retrobem l’asfalt. En aquest punt caldrà seguir
Sortirem del centre BTT de Sant Gregori fins a la Pineda i seguirem a la
a l’esquerra fins retrobar el punt de sortida.
dreta per la carretera asfaltada fins trobar a pocs metres la senyalització del Camí del Llémena.
Llocs d’interès: Veïnat de l’església, santuari de Santa Afra, forn de
Seguirem aquest camí paral·lel a la riera fins trobar la carretera que
calç de Can Comalada i la resclosa del Molí, Font de can Verdaguer
mena al veïnat de l’Església. Des del veïnat caldrà seguir les indicacions que porten a la font de Can Verdaguer i aquí agafar un corriol que surt a una pista que agafarem a l’esquerra. Just a 50 metres seguirem un corriol senyalitzat a la dreta que mena fins a un camí forestal que agafarem de baixada. Pocs metres després trobem una bifurcació que seguirem a l’esquerra per una pista que fa pujada. Continuarem per aquesta fins trobar la carretera de Santa Afra que porta al santuari. Per tornar, agafarem un corriol que surt darrere del santuari i que va a trobar un camí forestal més ample que prenem a l’esquerra fins a l’oratori de la Mare de Déu de Fàtima. Des d’aquí
8aPaFira i de la
del Xocolata 16 de novembre 2014 - Sant Gregori (Gironès)
Associació de comerciants Ajuntament de St. Gregori - Vall de LLémena Sant Gregori
www.santgregori.cat Informació: 972428300
CATALUNYA AVENTURA - ECO ALIMENTS
FAGOPYRUM ESCULETUM Un aliment amb propietats Redactor: Joan Serra Castilla
En aquesta secció parlarem d’algunes de les propietats nutricionals dels productes que ens dona la terra. Hem anat parlant dels productes de l’horta i més o menys, de productes de temporada, és a dir, que els podem trobar a plaça de conreu ecològic i de proximitat. Però avui voldria retre un modest i petit homenatge a una part del territori, a una comarca , que jo m’estimo molt: la Garrotxa. I com ho fem?. Doncs parlant d’un producte que tradicionalment ha estat conreat en aquesta zona donades les seves condicions climatològiques d’estius més o menys càlids i humits. Planta de cultiu estiuenc i de recollida a la tardor – hivern. Tradicionalment conreat com a pinso per al bestia i per fer farinetes. És a partir del S. XX que gràcies a nous estudis i a la importància que se li comença a donar a la nutrició més equilibrada i més sana aquest gra està agafant el protagonisme que es mereix donades les seves qualitats nutricionals que té. Estem parlant del Fagopyrum esculetum , Blat sarraï, blat negre, cairat. Planta originaria de l’Àsia central. Gra d’unes propietats espectaculars, el qual val la pena que el coneixem una mica més i així, coneixent-lo, podem incorporar-lo a la nostra dieta. Mal entès com un cereal, o mal anomenat pseudocereal no té res a veure amb els cereals, ja que no és cap Graminia, sinó que pertany a la família de les Polygonaceae. És un gra i se’n fa farina, cert, però no és un cereal . Molt important ; NO CONTÉ GLUTEN !. Considerat el REI DE LA PROTEÏNA VEGETAL, entre un 10 i un 13%, però més important encara, el 70 % d’aquesta proteïna és de molt ràpida assimilació. Ric en lisina, un aminoàcid que no sol ser gaire present en les proteïnes vegetals. Ideal per a èpoques fredes, ja que escalfa l’organisme . El gra conte un glucòsid, anomenat fagomina, que té la capacitat de retardar la sensació de gana. Un alt contingut en rutina, bioflavonoide ideal per a tractar el sistema circulatori en general, redueix la pressió sanguínia i millora la circulació en les extremitats. Ric en àcids grassos : oleic, inoleic, que ajuden al control del colesterol, ric en potassi, ferro, fluor, fòsfor. Molt bon aliat contra les anèmies gràcies al seu contingut en ferro i vitamines del del grup B . Vitamina B2 , 28% de la I.D.R , B3 , 47% de la I.D.R. ferro , 18% de la I.D.R. Carbohidrats 71,50 gr per 100 gr . Ajuda a regular el sucre en sang . En la medicina popular ha estat utilitzat en infusió . Les llavors madures i triturades en forma de cataplasma per a guarir èczemes. Es pot trobar i consumir en forma de gra, i cuinar-lo per exemple com un rissoto, en forma de farina i fer-ne galetes, pastissos..... És recomanable tastar-lo primer, ja que si el tenim present com a un cereal no anirem bé, doncs el fajol té un sabor molt més intens que aquest.
Redactor Catalunya Aventura: Joan Serra Castilla · www.lessorres.cat
CATALUNYA AVENTURA - Llibres
Un munt de Llibres
“VOLTA” CATALUNYA 1911-2011
100% BOLETS
100 ENIGMES QUE LA CIENCIA NO HA RESOLT
Editorial: COSSETÀNIA EDICIONES
Editorial: ARA LLIBRES
Editorial: COSSETÀNIA EDICIONES
Organitzant un esdeveniment tan complex i nou com era una CURSA ciclista per etapes, els sectors d’avantguarda de la societat catalana de l’època llançaven l’any 1911 un missatge de progrés i cosmopolitisme a la resta del món.
100% bolets és una passejada apassionant pel fascinant univers boletaire en la qual trobareu totes les dades, anècdotes, consells i curiositats més peculiars i sorprenents. Quan i on se celebren les fires boletaires més populars de Catalunya?
En aquest llibre es recullen un centenar de les qüestions amb què la ciència s’enfronta actualment. I és que més fascinants que les respostes que ja coneixem són les preguntes que tenim plantejades.
WWW.CATAVENTURA.CAT