e l s e t ma na r i de l p e ne d ès
L’Agrícol, 130 anys d’història només cal remarcar que en la fundació de l’Agrícol també es van tenir en consideració i es van assumir molts dels plantejaments de l’antic Institut Agrícola Català de Sant Isidre, sobre el foment i el desplegament de les tècniques agrícoles. Un Institut que agrupava els grans propietaris rurals de Catalunya i que va fer esforços en la lluita contra la fil·loxera. Per això cal tenir en compte que des de l’any 1852 l’Institut tenia una subdelegació a Vilafranca (que va ser una de les primeres que es van fundar a Catalunya i tenia una quarantena de membres), en la qual participaven persones que, com Modest Lleó, després van jugar un paper decisiu a l’Agrícol.
Joan Cuscó i Clarasó
Els antecedents L’any 1865, Pau Milà i Fontanals demanava que es creés una entitat destinada a treballar en pro de la viticultura. Tot i que Pau Milà era un home dedicat a la pintura i a l’estètica, es lliurà amb deler a la difusió de les noves tècniques agrícoles. I va ser gràcies a les seves campanyes en pro de la modernització del món agrícola i del millorament del treball al camp que va ser elegit diputat provincial en dues ocasions. L’any 1865, com hereu de les propietats dels Milà, Pau Milà va començar a proposar nous sistemes de conreu i de comercialització dels productes agraris, i posava en pràctica les inquietuds progressistes i il·lustrades de la seva relació juvenil amb els Barba. Entre el 1854 i el 1865, a Vilafranca i al Penedès el món del vi va viure uns anys d’eufòria: els contractes de rabassa morta i la plantació de vinyes havien arribat a la seva màxima expansió; la plaga de l’oídium havia deixat mortes les vinyes del litoral i el Penedès s’encarregava de vendre a ultramar; la producció havia arribat a les seves cotes més altes, i el preu del vi va experimentar l’alça més remunerada coneguda fins aquell moment. Però l’any 1865 la situació va canviar. Les vinyes del litoral es van recuperar i van començar catorze anys dolents per al món del vi del Penedès. Després de la verema de 1865, Pau Milà es va reunir amb un grup de propietaris i de pagesos i els va proposar la creació d’una associació corporativa, i el dia de la Fira del Gall es va convocar al Saló de Plens de l’Ajuntament de Vilafranca una convenció d’agricultors (de la qual va sortir l’acord de publicar un manifest d’intencions que havia de redactar Pau Milà). Dos dies després, l’Eco del Panadés repartia un manifest en què es deia: “Meditant en varias ocasions respecte del atrás de nostra Agricultura y considerant tristíssimes les consecuencies que de semblant estat poden sobrevenir, habém procurat discórrer per a evitarles”. I proposava crear una associació de pagesos, establir un camp d’experimentació de cultius i de tècniques agrícoles, millorar la qualitat dels vins i disposar de bona informació sobre els nous mercats. El projecte, però, va quedar
De la fundació de l’Agrícol a l’Estació Enològica
L’Agrícol durant una festa major a principis del segle XX
parat, tant per la convulsa situació política del país com per l’individualisme dels qui l’havien de tirar endavant. Malgrat diversos intents, no va ser fins al 1876 que la proposta va quallar amb el naixement del Centre Agrícola del Penedès.
De El labriego a l’Agrícol El Centre va fer la seva inauguració oficial el dia 1 de setembre, però el mes de gener ja va sortir al carrer el que seria el seu periòdic: El Labriego (“revista quincenal
d’agricultura”). El Labriego l’editaven un grup de propietaris amb idees de renovació amb la intenció de despertar inquietuds i un estat d’opinió entre els propietaris de la comarca. I si la revista va aparèixer el primer dia de gener del 1876, abans del dia 1 d’agost els propietaris del Penedès van aprovar els Estatuts d’una associació que es deia “Centro Agrícola”, i aquesta es va estrenar per la festa major amb una exposició de productes agrícoles i amb un concurs per premiar les “virtuts del bon pagès” (que es va celebrar al Saló de Sessions de
l’Ajuntament). Al concurs hi va assistir el primer president de l’entitat (Frederic Macià i Miret) i l’alcalde de la vila (Ramon Freixas) conjuntament amb Josep Puig i Llagostera, Hermenegild Clascar, Manuel Milà i Fontanals, Josep Álvarez Lacassaigne, Lluís Álvarez i Verdaguer, Lluís Lleó Ubach... Gaietà Vidal i Valenciano (que l’any 1865 ja havia elogiat les idees de Pau Milà) va escriure un article sobre el naixement del Centre Agrícol que portava per títol: “Más vale tarde que nunca”. Sobre el substrat de l’entitat,
L’any 1876, els grans propietaris rústics del Penedès van crear el Centre Agrícola de Vilafranca del Penedès per promoure l’associacionisme i la sociabilitat entre els propietaris i defensar els interessos dels productors de vi. A partir del Centre Agrícol es van crear noves associacions com l’Associació de Propietaris per a la vigilància rural (1876) i el Sindicat Agrícola del Penedès (1899). Des d’un bon començament, l’entitat va organitzar vetllades culturals (com el concert de piano de Ferran Prats l’any 1883), va organitzar l’exposició de productes agrícoles i el certamen durant la festa major (en el qual van col·laborar econòmicament la Diputació de Barcelona, la Casa Reial, els bisbats de Barcelona i de Vic, l’Ajuntament de Vilafranca i altres particulars i institucions), es va haver d’ocupar de la plaga de la fil·loxera, va procurar tenir seu pròpia i va divulgar els avenços en el món del camp. Durant els tres primers anys de vida va fer una tasca encara avui imprescindible per conèixer l’economia i la productivitat del Penedès: l’’amirallament’ de tots els municipis per saber què s’hi conreava i quina riquesa es generava, d’acord amb les noves lleis que s’impulsaven des del Govern de l’Estat. L’any 1902, a redós de les demandes fetes des del Centre Agrícol, es va poder crear l’Estació Enològica; l’any 1913 aquesta entitat va absorbir la Lliga Industrial, Comercial i Agrícola (la qual s’ha(continua a la pàgina següent)