JUNY 2014 Centenaris
Centre Artístic del Penedès
Salvador Espriu Joana Raspall (1913 - 1985)
(1913 - 2013)
Núm. 6
De la poesia i de la música De la literatura De la poesia per a infants i joves De la poesia De l’Agrícol
SUMARI 2 DE LA POESIA
BÀLSAM PER A UN DIA INCERT DIONÍS LLUC I PONS
3 DE LA POESIA I DE LA MÚSICA LA FORCA POÈTICA DE LA POESIA DE LARKIN RAN DE LES COSES I LA POESIA DE LARKIN MARCEL RIERA: TROBAR ALLÒ QUE ES BUSCA AUGUST GARCIA I ORRI PHILIP LARKIN
4 DE LA LITERATURA L’OBRA LITERÀRIA DE LA JOANA RASPALL JOANA RASPALL JUANOLA CARME ARENAS NOGUERA
Quan algú agafa les regnes d’una entitat com l’Agrícol, es planteja diferents reptes. Tots, però, encaminats a fer que la vida associativa sigui ben ferma. Després. Les prioritats s’estableixen a partir de les mancances detectades i dels interessos dels membres de la societat.
IMMA CAHUÉ I RASPALL
5 DE LA POESIA PER A INFANTS I JOVES JOANA RASPALL I EL MÓN DE L’ENSENYAMENT (1913-2013) PERE MARTÍ BERTRAN MARGARIDA PRATS RIPOLL
6 DE LA POESIA CENTENARI DE SALVADOR ESPRIU (1913-1985) “FRAGMENTS D’UNA PEDRA” SEBASTIÀ BONET ESPRIU
SANTI BORRELL
Maqueta: Mercè Olivella Escola Municipal d’Art Arsenal
7 DE L’AGRÍCOL FRANCESC PUJOLS, FILÒSOF
Passatge
Anna Ruiz Mestres
Secció literària: Miquel Cartró Boada Teresa Costa-Gramunt Xavier Hernàndez Ventosa Pere Martí Bertran Anna Ruiz Mestres
Edita El 3 de vuit
2 Descodificant l’ànima “...escric i estimo el que escric...” El poemari Bàlsam per un dia incert, que comença el 1976 i acaba el 2013, es mou amb el teló de fons d’en Miquel Martí Pol i del cantant Lluís Llach. En conjunt, ens guia vers un calidoscopi de sensacions, de personatges i d’espais que omplen la quotidianitat del poeta: el pescador, l’avi, el carrer, la fresca, els amics, els fills, l’esposa... in que evoquen el costumisme del XIX. D’altra banda, la manera que té l’autor de jugar amb els recursos retòrics com la paradoxa, de la qual n’és un autèntic mestre, o les anàfores, els paral·lelismes, les antítesis, les preguntes retòriques... fan d’aquest llibre una delícia pels sentits. Aquesta riquesa de recursos es posa al servei de l’expressió de sentiments com la força de la solitud, del silenci, de l’amor, de l’amistat, de l’agraïment, de la descoberta de l’altre, i tot plegat esdevé un diàleg constant entre el jo poètic i el lector.
Els darrers anys ha estat un període en què l’Agrícol ha fet una renovació dels seus socis, de la seva activitat i de la seva projecció en la societat penedesenca i catalana. Això ha comportat signar convenis amb altres entitats, començar a millorar els espais per a l’activitat social i cultural i canviar la imatge corporativa. Tots aquests projectes els trobem ara ben vius. Les obres ja han rehabilitat bona part de l’edifici, la nova imatge corporativa (que han elaborat des de l’Arsenal) ben aviat serà al carrer... I a banda de tenir presència en al cultura més propera, també som presents en la vida catalana, per exemple adherint-nos al pacte Nacional del Dret a Decidir promogut pel Parlament de Catalunya. Tot plegat fa que haguem de donar els gràcies a tots els socis i demanar-los un poc més d’esforç. L’Agrícol és una tasca compartida que ens ha d’entusiasmar i en què tothom hi pot dir la seva i aportar el seu gra de sorra. Des de la Junta farem tot el que calgui. Finalment, felicitar-nos per tornar a tenir entre els mans un exemplar d’aquesta revista en què es recull bona part de la nostra activitat i vida social. Moltes gràcies als qui la feu possible.
DE LA POESIA
Dionís Lluch i Pons
Dionís Lluch i Pons és fill de Sant Pere de Riudebitlles. És diplomat en Relacions Laborals per la Universitat de Barcelona i treballa com a empleat de banca i professor de cicles formatius. Es declara admirador i gran entusiasta de Miquel Martí Pol ( el poeta del poble) i forma part dels amics del poeta. També està molt vinculat a la família i se’n sent un deixeble convençut, i, en la seva obra, sovint l’anomena “mestre”. El recull Bàlsam per un dia incert és un poemari molt viscut, ple d’elements de la seva quotidianitat: el poble, la família, els amics...juntament amb els grans valors que mouen els sentiments humans: l’amor, el dol, l’estimació filial, l’amistat... Tot plegat, un seguit de versos que aporten serenor, placidesa, curació a l’ànima humana. En resum, un cant a la vida, a la intimitat, al plaer de la solitud i també al de la companyia.
El 13 de desembre de 2013 la secció literària de l’Agrícol va presentar Bàlsam per a un dia incert, primera obra poètica de Dionís Lluch i Pons. La presentació va anar a càrrec del filòsof Pere Queraltó i, durant l’acte, es va projectar un audiovisual de Pere Cantons produït a partir dels poemes de l’autor. Al finalitzar l’acte, els rapsodes Angel Bover, Toñi Fraidias, Amal Benhattal, Daniel Canales, Patrícia Santos i Clara Martinez van recitar alguns dels poemes presentats. La música va anar a càrrec d’Hervé Ramirez i de Pepa Moreno.
PHILIP LARKIN, POESIA I MÚSICA AMB RAN DE LES COSES Amb el suport de la Llibreria l’Odissea i la Secció literària de l’Agrícol, el passat 19 de juliol al Centre Artístic Penedès, L’Agrícol, es va representar l’espectacle Ran de les coses , una proposta poètica i musical destinada a descobrir l’obra del poeta anglès Philip Larkin. Ran de les coses va comptar amb les interpretacions d’Agust Garcia, veu i guitarra, Pep Puig, rapsode, Pep Garcia, baix, i Josep Martí, saxo, flauta, harmònica i xilòfon.
LA FORÇA POÈTICA DE LA POESIA DE LARKIN Ran de les coses va fer arribar i descobrir el millor Larkin
L
’Agrícol es va omplir de màgia musical i poètica. El Grup Ran de les coses format per l’Agust Garcia, veu i guitarra, el Pep Puig, rapsode, el Josep Martí, saxo, flauta, harmònica, xilòfon i el Pep Garcia baix ens presentaven una delícia d’espectacle que caldria repetir arreu. La càlida veu de l’August Garcia i l’acompanyament de la resta del grup acaronaven cadascun dels versos de Larkin. La poesia, acompanyada de les seves notes, ens evocava el millor Larkin, ens acostava al crític de jazz que hi havia en els seus articles i ens endinsava suament i lenta als millors versos del poeta. Tot això no hagués estat possible sense la força de la interpretació de Pep Puig, que es va transformar en una mena d’alter ego de l’autor i que va fer-nos present el poeta i la seva manera de ser, tendra, controvertida i irònica. L’espectacle s’obria i es tancava en anglès, a partir d’una entrevista que s’havia fet al poeta a The Observer. Voldria fer-vos notar que tenim la sort de comptar amb traductors excepcionals de l’obra de Larkin al català com Josep M. Jaumà o bé la de Marcel Riera a High Windows, Finestrals, que tant bé han sabut copsar i sobretot transmetre’ns la musicalitat poètica, la força i la senzillesa de l’anglès de Larkin. Anna Ruiz Mestres
RAN DE LES COSES I LA POESIA DE LARKIN Ran de les coses neix d’una troballa casual, quan l’August Garcia remenava els prestatges de poesia d’una llibreria. Allà hi va trobar Finestrals (High windows) i, com ell mateix confessa, va quedar estranyament captivat per aquell vers viu, irònic, trist i, sobretot, honest. Diu també que, sense adonar-se’n, aviat li van venir a la ment uns quants poemes que es podien musicar, fonamentalment, aquells dels quals, gràcies al seu ritme intern, era més fàcil imaginar-ne una melodia. Tot seguit li va néixer el desig de donar a conèixer aquella poesia. Continua dient que va pensar que, a aquelles cançons, havien d’afegir-s’hi altres poemes recitats, que va triar d’entre els que li van semblar més representatius del món poètic de Larkin. També va creure que valdria la pena presentar al públic alguns trets essencials del caràcter de l’escriptor, però va considerar que no havia de ser ell qui ho fes, sinó el mateix Larkin. En aquest sentit li va venir com anell al dit una entrevista que Miriam Gross li havia fet al diari The Observer. Allà Larkin parlava sense embuts sobre ell mateix i sobre la seva obra. Aleshores, amb tots aquests ingredients va cuinar Ran de les coses.
Per al projecte, l’August Garcia ha comptat amb la complicitat d’en Pep Puig, com a rapsoda i dels músics, Pep Garcia i Josep Martí, així com amb la dels traductors de Larkin, Marcel Riera o Josep M Jaumà, als quals
TROBAR ALLÒ QUE ÉS BUSCA Marcel Riera Vaig llegir Philip Larkin per primera vegada l’any 1986. Jo tenia 30 anys i començava a intuir que en la poesia anglesa (anglo-irlandesa-nordamericana per ser més honest) hi havia allò que hi buscava. Larkin acabava de morir però, en llegir-lo, va néixer en mi aquell cuc que em deia que tant de bo un dia arribés a escriure una cosa que se li assemblés. Bé, no fou una cosa extraordinària: també em va passar amb Wordsworth i amb Auden que apareixien fa o no fa per la mateixa època i en la mateixa magnífica col·lecció seminal dels meravellosos Llibres del Mall. La meva gosadia no tenia límits, d’acord, però és que jo havia perdut ben bé una dècada de la meva vida intentant trobar unes veus que per força hi havien de ser i, tanmateix, desconeixia! Digueu-me pedant, si voleu, però va resultar que tenia raó, i si llegiu Larkin o Hardy o Betjeman o Auden, ja m’ho direu!
Passatge
August Garcia i Orri (Vic, 1962)
3
A Larkin l’havia traduït magníficament en Josep Maria Jaumà, a qui vaig fer per conèixer l’any 2009 a fi de regalar-li la meva traducció de “Finestrals”. Perquè jo no sabia fa quasi quaranta anys que un dia publicaria els meus llibre i que, a més, gosaria traduir algunes d’aquelles patums, el llarg Larkin inclòs. Encara ara em fa respecte. Si no l’hagués llegit potser no hauria gosat i si ara goso sempre em queda aquella recança que mai no arribaré als seus cims... Perquè aquell home va fer amb la poesia el que encara cap poeta no havia gosat fer, ni a Anglaterra on, per cert, encara ara l’idolatren. Tot això donaria molt de si. A vegades, agafo qualsevol dels seus llibres, en llegeixo un poema, penso “òstima, que bo” i em poso a escriure, a veure si se m’encomana. Marcel Riera és poeta i traductor
DE LA POESIA I DE LA MÚSICA
August Garcia i Orri (Vic 1962) Viu a Manresa i estudia Magisteri fins que ve a viure a Vilafranca, motiu pel qual considera el Penedès com el seu paisatge quotidià. Més endavant, motivat per les seves inquietuds literàries, estudia Filologia Catalana a la Universitat de Barcelona. Afeccionat a la música des de sempre, des de ben jove va formar part de grups folk o d’animació infantil. Més tard, es va endinsar en la cultura popular com a músic i ballador, cursant el mestratge a l’Aula de Dansa del Departament de Cultura i formant part de diversos grups de música tradicional. Amant de la poesia, li agrada compartir-la amb els altres, de manera l’any 2005, amb uns quants dels seus ex-alumnes, va formar la Companyia Poètica Rapsòdia. Amb aquesta mateixa il·lusió forma part del grup Ran de les coses a fi d’escampar la poesia de Philip Larkin.
Philip Larkin
(Coventry, 1922-Hull, 1985)
Philip Larkin (Coventry, 1922 – Hull, 1985) és un poeta anglès que, amb només cinc reculls poètics, va aconseguir situar-se amb honors entre els millors autors contemporanis. Personatge solitari, gairebé misantrop, va compaginar la seva activitat literària amb la feina de bibliotecari. Els poemes de Larkin són tristos, desenganyats, crítics, i sovint molt càustics però deixen una sensació de tendresa i nostàlgia que semblen dir-te: noi, no hi ha res més que això, aprofita-ho! Partint de l’observació de la quotidianitat –fires, gent al parc, hospitals…-, es posa “ran de les coses” per tal d’analitzar-les i per preguntar-se sobre la condició humana. El to humorístic que acompanya el seu vers té el doble efecte de furgar en la nafra i, alhora, d’aplicar-hi un bàlsam, una mena de compassió. Destaca també per l’ús variat de registres lingüístics, del més formal i literari al més col·loquial –i fins barroer-, una mica per épater. Tot plegat encabit en un estrofisme molt treballat, malgrat l’aparença contrària, que el fa més proper i natural.
JOANA RASPALL I LA POES L’obra literària de la Joana Raspall El món poètic de Joana Raspall
Resum de la conferència dictada per Margarida Prats Ripoll (UB)
És un plaer tenir l’ocasió d’adreçar-me a docents en exercici per parlar sobre la poesia d’una dona bibliotecària, resistent, escriptora, compromesa amb l’educació literària de les noves generacions de casa nostra. D’una dona que ha arribat a cent anys amb la llum a la mirada i l’energia necessària per participar en molts dels homenatges que, sortosament, se li reten enguany. El propòsit d’aquesta conferència és encetar l’acostament al món poètic de Joana Raspall, tenint en compte la poesia adreçada al públic infantil i la resta de la seva obra poètica, on “buida vivències reals“. Abans, però, d›endinsar-nos-hi, presentarem unes pinzellades sobre la interrelació entre vida i escriptura, que poden il·luminar algunes interpretacions i valoracions del món poètic de Joana Raspall Vida i escriptura Si volem situar aquesta autora al mapa literari català des del punt de vista de les generacions literàries, l’hem d’incloure dins la “generació sacrificada”, a la vora de Salvador Espriu, Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Agustí Bartra, Rosa Leveroni, Màrius Torres, Marià Villangómez, Joan Teixidor, Joan Vinyoli, Joaquim AmatPiniella i Aurora Diaz Plaja, amb qui Joana Raspall comparteix, a més de la formació en l’Escola de Bibliotecàries, la dedicació a la literatura per a infants. Des del punt de vista de la creació poètica, en la poesia de Joana Raspall trobem trets comuns a la major part de poetes esmentats, com ara el tractament de motius com el jardí, les roses i el gust per estrofes epigramàtiques provinents de la tradició oriental. Els membres d’aquesta generació van compartir l’època daurada de la 2a República i el tast i la vivència amarga de la desfeta collectiva dels valors educatius i morals, en què s’havien format. Van viure l’ensorrament a nivell col·lectiu i, alhora, la fi individualitzada de projectes professionals. En el cas de Joana Raspall, aquelles circumstàncies adverses van estroncar la dedicació a la literatura, van tallar una trajectòria poètica, iniciada precoçment, com explica al pròleg d’Ales i Camins (Raspall, 1981: 7-8) Com tots els adolescents somiadors i una mica enyoradissos i una mica rebels en imaginàries solituds entre els adults, vaig començar a fer versos per als parents, els amics, per als concursos literaris del poble... Més tard, el contacte amb la dinàmica de l’Escola de Bibliotecàries em produí un enlluernament que somogué de soca-rel la noia que jo era,[...] Vaig arriscar-me a emprendre l’exercitació. Vaig deixar “rajar” versos a tort i a dret, fent provatures de rima, de forma (...) I alguns mestres que ho sabien, condescendents, no em desanimaven. Aquelles circumstàncies que se’m presentaven propícies en un inici de maduració, no van tenir continuïtat. S’imposaren els anys negres repressius de tota manifestació de la cultura catalana. Per mi foren molt més que un parèntesi.[...]
Passatge
Carme Arenas Noguera (Granollers, 1954)
4
En contrapartida, aquells anys van ser vitalment gratificants, compensats per una vida familiar plena, durant els quals vaig anar escrivint, treballant... i fent versets d’una manera esporàdica, com qui llença pedretes al riu, com qui es complau a arxivar anècdotes, a catalogar sentiments, dubtes, fantasies i records. (...) sense perseguir cap altra finalitat, en poesia, que retrobar-me a mi mateixa buidant en el vers unes vivències reals o, a vegades, només executant un exercici de versificació pel pur plaer de fer-ho, com un joc engrescador.”
La reacció de Joana Raspall a l’ensulsiada col·lectiva va ser treballar a l’ombra per dignificar una llengua i una cultura silenciada. Abans de dedicar-se a omplir el buit de la nostra cultura en l’àmbit de la poesia per a infants, havia escrit obres teatrals i narratives i havia participat en moltes accions cíviques i culturals per visibilitzar la nostra llengua i la nostra identitat. El món poètic de Joana Raspall En l’obra poètica adreçada a infants i adults trobem tres aspectes comuns: la musicalitat dels versos, la coincidència temàtica i la riquesa lèxica i d’imatges, i aspectes diferencials com l’ús de patrons mètrics, l’enfocament d’alguns temes com el decurs temporal i el canvi de to. Els poemes de Joana Raspall ens endinsen en un món, els principals trets del qual, presentem tot seguit. És un món que contempla tant els escenaris que ens envolten com les vivències i sentiments. En el primer àmbit, hi trobem escenaris de la natura –bèsties i bestioles; flors i plantes; elements meteorològics, escenes i figures; festes i tradicions; vivències quotidianes, de la llar i de l’escola. En aquest món poètic, un dels aspectes més interessants és el tractament del temps, ja que mentre en l›obra adreçada a infants presenta moments temporals lligats a experiències viscudes -recordem els poemes compresos a «Les hores i els dies» o «Fulls de calendari»-, a l›obra adreçada a adults, tracta molt sovint el decurs temporal, sobretot a partir dels records. Aquesta distinció revela que l’autora té molt clar que en la infantesa es viu el present i no es pot comprendre les al·lusions a aquesta etapa des del record. Sens dubte, l›aportació més rellevant ha estat el tractament de nous motius i temes, en el camp de les emocions i els sentiments. S›ha endinsat en l›alegria i la tristesa; en l›amistat i l›amor; en les pors quotidianes i en els angoixes dels primers amors. En l›obra poètica per a lectors adults, també tracta aquests temes i n’enceta altres molt poc transitats en la nostra poesia que abracen des de interrogants sobre la identitat fins al progressiu acostament a la fi de la vida, i ofereix als lectors de poesia el resultat d’una condensació, on cada mot vol dir tantes coses ... A mode de cloenda Com els deia a l’inici, ha estat un plaer per parlar sobre una escriptora que ha dignificat la poesia adreçada als infants, a partir d’un bon coneixement de l’idioma i de l’univers infantil i d’un domini de l’ofici poètic I d’una poeta que ens ha salvat els mots des de darrera de les bambolines, ens ha obert el cor en la poesia per a adults amb epigrames que ens ajuden a expressar les nostres vivències com a membres d’una pàtria no reconeguda. I ha sabut compaginar el vell i el nou per arrelar-nos a un temps i un país i desarrelar-nos de tòpics i prejudicis. I per mostrar-nos que per enfilar-se ben amunt cal arrelar-se molt endins.
El passat 26 d’octubre a l’Agrícol es va celebrar una motiu del centenari del seu naixement (hauria de m
Durant l’acte, es va projectar un audiovisual d’una e zat feia poc a la centenària escriptora. Tot seguit, la conferència “La Joana Raspall i la seva obra”. A cont Taula rodona destinada a valorar la presència de la p ment. Hi van participar: Carme Arenas, comissària d de la Joana Raspall, August Garcia, mestre, i Pere M xam d’amics de Joana Raspall”.
Aquesta commemoració formava part d’un seguit d Joana Raspall de l’Alt Penedès (les Biblioteques de l Servei Educatiu de l’Alt Penedès). En l’homenatge h Barcelona, l’Ajuntament de Vilafranca, l’Associació Grup de Mestres de l’Alt Penedès.
Joana Raspall Juanola
(Barcelona, 1913 - Sant Feliu de
Escriptora i bibliotecària és tant en prosa com en vers, als adults. Durant la Guerra civil va ex sos volums en català de la b ïts pel franquisme. Al llarg de la seva carrera co atre i la poesia, així com la el Diccionari de locucions i f laboració amb Joan Martí Castell i prologat pel doctor Bad Pel que fa a l’obra de narrativa infantil, cal esmentar, ent Ed: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1994; El mal Barcelona, Ed: La Galera, 1999; A compàs dels versos, Barc Quan al teatre, destaquen títols com L’ermita de Sant Miq Tremoleda, 1969 o Kònsum, S.A., Barcelona, Ed: Edebé, 1 La Joana Raspall, a més de prolífica, va estar activa duran és tan rica com extensa. Tot i així, en el terreny de la poes Petits poemes per a nois i noies, Barcelona, Ed: Daimon, 1 Degotall de poemes, Barcelona, Ed: La Galera, 1997; Versos Montserrat, 1998; Escaleta al vent, Ed: La Galera, 2002; Ja 2010; Divuit poemes de Nadal i un de Cap d’Any, Ed: Medit Geltrú, Ed: El Cep i la Nansa, 2013 o l’antologia Batec de p El Cep i la Nansa, 2013. En un altre sentit, també va conrear la poesia d’inspiració Ed: Abadia editors, 2004 o Instants - (haikus i tankas), San Finalment, pel que fa als reconeixements obtinguts, cal d el IEC Marià Aguiló del 1986 pel Diccionari de locucions i ra infantil 2013 al conjunt de la seva obra. Així mateix va la Medalla al Treball “President Macià” de la Generalitat d
DE LA LITERATURA
Carme Arenas Noguera (Granollers, 1954. Viu a Barcelona des de 1973), llicenciada en Història de l’Art i en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona, és professora de Literatura Catalana, critica literària i traductora. Integrant del grup Poció (Poesia i educació), ha participat en la creació i publicació del llibre Aprendre amb Joan Brossa (1993) i de les web Els-entra-i-surts de Brossa (Premi M. de Educación, 2004) i Viu la poesia. Ha publicat estudis sobre els moviments d’avantguarda, com Les avantguardes a Europa i a Catalunya (1989), amb N. Cabré, i Carles Sindreu i Pons o El compromís amb l’avantguarda, X Premi de periodisme Amador Garrell i Alsina, atorgat per Òmnium Cultural (2002). Ha tingut cura de l’edició de l’Obra completa de Joan Salvat- Papasseit (Cercle de Lectors, 2006) i és Cap de redacció de la revista Catalan Writing. L’any 2013 ha estat la comissària de la commemoració del centenari de Joana Raspall.
Imma Cauhé i Raspall
Imma Cauhé i Raspall Neix a Sant Feliu de Llobregat, el 1949. Mestra de primària i d’infantil, llicenciada en Filosofia i lletres i Psicòloga. Treballà a escoles de l’Hospitalet , Esplugues i Sant Feliu de Llobregat. Pionera en la immersió lingüística (1984), per a la qual va crear materials específics, i professora de formació permanent del professorat. Ponent a les Jornades de Visual i Plàstica, al Primer Congrés Nacional d’Internet a l’Aula i a trobades pedagògiques a diferents Centres de Recursos Pedagògics. Jurat de diversos premis escolars . Ha publicat alguns contes en els Recull de Relats breus per a dones Joana Raspall. Ha fet alguns articles en revistes locals i té diversos poemes penjats a internet. Arran de la celebració del centenari de la seva mare, Joana Raspall Juanola, des del mes de setembre de 2012 va iniciar el blog http:// joanaraspall.blogspot.com.es/, joanaraspall.blogspot.com.es/ on intenta recopilar tot el que es fa a l’entorn de l’”Any Joana Raspall”.
SIA PER A INFANTS I JOVES
a matinal dedicada a l’escriptora Joana Raspall amb morir dos mesos després).
entrevista que el vilafranquí Pep Puig havia realita Doctora en Filologia Margarida Prats va dictar la tinuació, la mateixa doctora Prats va moderar una poesia de la Joana Raspall en el món de l’ensenyade l’Any Joana Raspall; Imma Cahué Raspall, filla Martí, escriptor i crític, membres tots dos de “l’Ei-
d’actes d’homenatge organitzats per la Comissió la comarca, l’Eixam d’amics de la Joana Raspall i el hi van col·laborar la Generalitat, la Diputació de d’Escriptors en Llengua Catalana, L’Agrícol i el
a
Joana Raspall i el món de l’ensenyament L’acte commemoratiu del centenari va comptar amb la collaboració de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, amb el patrocini de l’Ajuntament i amb el suport logístic de la Secció Literària de l’Agrícol. La preservació dels llibres en català Per començar, es va projectar una entrevista que el vilafranquí Pep Puig va gravar no fa massa anys, quan la Joana, que ara en té cent, ja passava dels noranta cinc. És una gravació entranyable, on la Joana Raspall, fent gala d’una memòria envejable, explica com va venir a Vilafranca a fer pràctiques de bibliotecària, com, el 16 de gener de 1936, va empaquetar tants llibres en català com va poder de la biblioteca pública i com, en fi, va aconseguir que un camió de l’exèrcit republicà els transportés fins a Barcelona, on van quedar dipositats a la Biblioteca de Catalunya. L’acció, no cal dir-ho, va ser cabdal per salvar un llegat que la dictadura franquista —empesa per l’odi que va demostrar envers el català— hauria destruït, com va fer en altres biblioteques. Minuts després, en el decurs de la taula rodona, la pròpia filla de la Joana Raspall, la Imma Cahué, va explicar que la centenària escriptora va tornar a Sant Feliu de Llobregat, on encara vivia, es va casar i va treballar d’administrativa al negoci familiar. Fins que, als anys 70, quan el franquisme s’acabava i a les escoles es començava a impartir el català, a ella se la va anar a buscar perquè en donés classes.
neix l’escriptora i que, quan la seva infantesa, no era habitual que les noies anessin a escola, però que la mare de la Joana, d’origen francés, va fer tots els possibles perquè la seva filla tingués una formació acadèmica. Després, va continuar explicant com la Joana, des de joveneta, es va preocupar per les injustícies socials i com es va interessar perquè els infants disposessin de biblioteques pensades per a ells, la qual cosa la va encaminar a estudiar biblioteconomia. Finalment, que, ja casada i treballant a l’oficina familiar, es va dedicar a escriure a les hores lliures. També, que quan es va adonar que no hi havia diccionaris catalans, es va dedicar a elaborar les fitxes que, el 1972, van possibilitar la publicació, junt amb en Jaume Riera, del Diccionari Pràctic de Termes i Sinònims catalans, de l’editorial Arimany.
La poesia per a infants i joves
e Llobregat, 2013)
s autora de diccionaris i de diverses obres literàries, pensades tant per al públic infantil i juvenil com per
xercir de bibliotecària a Vilafranca i va salvar nombrobiblioteca pública de la Vila, que haurien estat destru-
om a escriptora va conrear tant la narrativa com el tedivulgació (En aquest sentit, és de consulta obligada rases fetes -Barcelona, Ed: Ed. 62, 1984-, escrit en coldia i Margarit) tre d’altres, els títols Contes del ‘si és no és’, Barcelona, vent, Barcelona, Ed: Cruïlla, 1994; Contes increïbles, celona, Ed: La Galera, 2005. quel, Barcelona, Ed: Millà, 1964, El pou, Barcelona, Ed: 1984. nt molt de temps, de manera que la seva obra poètica sia per a infants i joves, es poden esmentar títols com 1981; Llum i gira-sols, Barcelona, Ed: Columna, 1994; s amics, Barcelona, Ed: Publicacions de l’Abadia de ardí Vivent, Vilanova i la Geltrú, Ed: El Cep i la Nansa, terrània, 2013; Joana de les paraules clares, Vilanova i la paraules - Poesia lírica completa, Vilanova i la Geltrú, Ed:
ó oriental, com en donen fe Arpegis – haikús, Saldes, nt Feliu de Llobregat, Ed: Ed. del Llobregat, 2009 destacar els premis Joan Santamaria de teatre el 1963, frases fetes i el premi de la Crítica Serra d’Or de literatua ser guardonada amb la Creu de Sant Jordi 2006 i amb de Catalunya, 2010.
Passatge
Pere Martí i Bertran
(Sant Quirze de Besora, Osona, 1952)
5
Aleshores es va adonar que als escolars els faltava un corpus de poesia infantil i juvenil que els permetés prendre contacte amb aquest gènere literari. I, a l’any 1981, amb prop de setanta anys, publica el que seria el primer d’una extensa col·lecció de poemaris adreçats als infants i joves Abans, però, havia pres la paraula la Margarida Prats, Doctora en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona, que va glossar l’obra literària de la Joana Raspall en una documentada conferència de la que se’n publica un resum a la pàgina anterior. Pel que fa a la Taula Rodona, hi van participar l’August Garcia, mestre i membre de l’Aixam –el grup que impulsa la memòria de la Joana Raspall-, la ja esmentada Imma Cahué, l’escriptor Pere Martí Bertran i la Carme Arenes, a qui s’ha encarregat la tasca de coordinar la celebració del centenari. L’Imma Cahué, de banda d’explicar perquè la Joana Raspall va començar a escriure poesia infantil i juvenil, també va referir alguns altres aspectes de la vida de la seva mare. Va dir, per exemple, que just s’elaboren les normes ortogràfiques del català qual
L’any Raspall a les escoles L’Imma Cahué va finalitzar la seva intervenció valorant els poemes de la seva mare dient que no són paraules, sinó sentiments, i que és aquest últim aspecte el que ha captivat els lectors. A continuació, l’August Garcia va valorar què havia suposat l’any Raspall a les escoles i va presentar alguns blocs i algunes de les webs que s’han editat amb motiu del centenari, com ara la de la Imma Cahué on hi ha tota l’obra i tots els enllaços, la del departament d’Ensenyament, amb els recursos didàctics adequats al treball a classe de l’obra poètica de l’autora, o la oficial de l’any Raspall, publicada per la Diputació, la Generalitat, i l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat. També va informar d’un extens llistat de materials didàctics i de les diferents experiències escolars que s’estan duent a terme amb motiu d’aquest centenari. Tot seguit l’escriptor Pere Martí va valorar perquè l’obra de la Joana pot ser una bona lectura tant a l’escola com a l’institut, i va exposar tot un seguit d’aspectes. Va dir que es un model de llengua extraordinari i que no és una poesia gens edulcorada; també, que compta amb el preceptius rigors mètric, rítmic i de rima; que denota un domini total dels models clàssics, que és el que cal a l’escola; així mateix, que manifesta una gran abundor de recursos, com succeeix a la poesia pensada per als adults, i que presenta un extraordinària abundor de temes; que defensa una fantasia, la qual, malgrat que parteix de la realitat que ella coneix “posseeix un món de somnis que està disposada a donar”. Finalment va valorar que és una poesia que traspua l’optimisme que necessàriament s’ha de transmetre als infants. Per acabar, la Carme Arenes va manifestar el goig que representa commemorar un centenari d’una autora que encara viu i que, a l’hora d’editar l’obra completa de la Joana Raspall, ella ha optat per la poesia pensada per als adults perquè era la que faltava per editar. Xavier Hernàndez Ventosa
DE LA POESIA PER A INFANTS I JOVES
Pere Martí i Bertran (Sant Quirze de Besora, Osona, 1952) ha escrit un gran nombre d’obres de literatura infantil i juvenil, caracteritzades per un estil realista. Entre altres títols, ha publicat En Griset (1997), Les tortugues de l’àvia (2001), La tortuga d’en Hans (2004), En Roger i el xoriguer (2009) o La Mariona Perquès (2009). Algunes de les seves obres han estat editades en format Braille i traduïdes al castellà, l’èuscar i el gallec. Paral·lelament, col·labora en diversos mitjans de comunicació, on ha publicat nombrosos articles i ressenyes sobre pedagogia i literatura infantil i juvenil i ha estat membre de la secció literària de l’Institut d’Estudis Penedesencs (2002-2007), del Consell Assessor de la Llengua Catalana a l’Escola (des del 2007), del Grup de Treball del Projecte Cànon de la Institució de les Lletres Catalanes (des del 2008), i del grup responsable del Pla de Lectura del Departament d’Educació (des del 2009).
Margarida Prats Ripoll
M.Margarida Prats Ripoll. És doctora en Filologia Catalana per la UB, treballa com a professora titular d’universitat i és membre del Departament de Didàctica de la Llengua i la Literatura de la Universitat de Barcelona. Actualment exerceix docència a la Facultat de Formació del Professorat en el Grau d’Educació Infantil i en els màsters Educació interdisciplinària de les Arts, Recerca en Didàctica de la Llengua i la Literatura i Biblioteca Escolar i Promoció de la lectura i està especialitzada en Educació literària i intertextualitat, en la formació del lector literari a Educació Infantil, Primària i Secundària, en Literatura Infantil i Juvenil i interculturalitat, en la poesia per a infants: corpus, característiques i aspectes educatius, i en les pràctiques en l’ensenyament de mestres. Les línies d’investigació en què treballa són la poesia per a infants, l’obra poètica de Màrius Torres i la funció de la literatura infantil en la formació del lector literari. És membre del grup de recerca del FRAC i del grup GRAMT i coordinadora del grup d’innovació docent GIDC-DLL. Així mateix és vocal de l’Observatori de Biblioteques, Llibres i Lectura de la UB i coordinadora del Grup Docent d’Educació Infantil.
SALVADOR ESPRIU (1913-1985)
Salvador Espriu
Salvador Espriu (Santa Coloma de Farners, Selva, 1913; Barcelona, 1985) A setze anys, edità el seu primer llibre, Israel, escrit en castellà. L’any 1930 ingressà a la Universitat de Barcelona, on cursà estudis de dret i d’història antiga. El 1931 publicà El doctor Rip, i l’any següent, Laia, novel·les que s’apartaren de les formulacions teòriques, encara vigents, de l’estètica del Noucentisme. L’any 1933 participà, amb un nombrós grup d’universitaris, en un creuer per la Mediterrània (Egipte, Grècia, Palestina, etc.), on conegué els països dels quals procedien les grans mitologies clàssiques, el món bíblic i l’antic Egipte, que tanta influència havien de tenir en la seva obra. Dedicat essencialment als seus estudis i a la literatura, publicà, abans d’esclatar Ariadna al laberint grotesc i Miratge a Citerea (1935), obres que l’acreditaren com el narrador més original de la seva generació. En aquests llibres, la prosa d’Espriu passa, alternativament, d’un grotesc esperpèntic a un lirisme estetitzant. L’any 1939, a la Barcelona ocupada i abans d’acabar-se el conflicte bèl·lic, escriví una obra de teatre, Antígona (editada l’any 1955 i estrenada el 1958), sobre el tema de la guerra fratricida i la compassió per als vençuts. Espriu, que havia començat a escriure poesia abans de la guerra, no publicà el seu primer volum de poemes fins el 1946: Cementiri de Sinera, elegia d’una gran sobrietat formal. Amb aquest llibre i amb l’obra teatral Primera història d’Esther (editada l’any 1948 i estrenada el 1957) —d’original creativitat lingüística— començà la seva popularitat de la postguerra, que anà creixent en publicar-se la resta de la seva obra, a partir d’aleshores essencialment poètica i d’una unitat formal determinada, d’una banda, per l’estructura simètrica del nombre de poemes que figuren a cada volum i, de l’altra, pel rigorós desenvolupament d’un procés espiritual molt complex, que culmina, en el darrer llibre del cicle, en una experiència de tipus místic. La pell de brau (1960) significà la consagració popular d’Espriu en assolir un gran èxit de públic: l’autor plantejava el drama històric de Sepharad (Espanya) en poemes d’elevada ressonància espiritual, moral i política. D’aquesta obra es feren diverses representacions, amb muntatge teatral de Ricard Salvat, el qual compongué, també, sobre texts d’Espriu de diversa procedència, Ronda de mort a Sinera (1966), obra d’una àmplia audiència teatral. Des del 1968, amb motiu de l’aparició d’Obres Completes I. Poesia, va dedicar-se a una minuciosa revisió de tota la seva obra. En narrativa, les novel·les El doctor Rip (1931) i Laia (1932) foren gairebé reescrites de nou amb motiu de la seva reedició (1979 i 1968, respectivament). El mateix succeí amb Ariadna al laberint grotesc (1935), reeditada el 1975. Les darreres mostres de la seva producció foren, pel que fa al teatre, Una altra Fedra si us plau... (1978), el volum de prosa Les roques i el mar, el blau (1981) i, quant a poesia, el poema D’una vella i encerclada terra (1979) i el recull Per a la bona gent (1984). L’autor qualificà genèricament la seva obra de “meditació de la mort”, però aquest terme és massa restrictiu per a comprendre›n la complexitat i el plantejament cultural. De fet, Espriu es proposà d’assumir la tradició literària de la humanitat en una recreació personal situada en un context geogràfic i històric concret, la Catalunya contemporània, de la qual cantà la desfeta i l’esperança. Escrita des d’una perspectiva de totalitat, l’obra d’Espriu ha pres la forma de “summa enciclopèdica”, que és la de les epopeies clàssiques i la dels gran autors contemporanis: Eliot, Pound, Joyce, etc. (Extracte de la Gran Enciclopèdia Catalana)
Homenatge a Salvador Espriu
L
a Secció Literària del Centre Artístic Penedès, l’Agrícol, va programar un homenatge a l’escriptor Salvador Espriu per commemorar l’any que se li dedicava a nivell nacional amb motiu del centenari del seu naixement. L’acte, que va tenir lloc el passat 29 de novembre, estava obert a tothom, però, molt especialment, als joves, i més concretament, als estudiants de Literatura dels centres de secundària de la comarca. En aquest sentit, van participar a l’homenatge estudiants de l’Escola Montagut i dels Instituts de Secundària Eugeni d’Ors i Milà i Fontanals. L’homenatge va tenir diferents parts: un breu audiovisual, una breu anàlisi de la seva obra i una conferència col·loqui amb Sebastià Bonet Espriu, filòleg i nebot de l’escriptor. El professor Bonet va dissertar tant sobre la vessant creativa com, en tant que familiar directe del poeta, la més personal de l’autor. Per finalitzar, els alumnes de Literatura dels diferents centres participants van llegir en veu alta alguns textos de l’obra de Salvador Espriu. L’acte també va comptar amb el suport de l’Ajuntament de Vilafranca.
Fragments d’una pedra La veu de Fragments d’una pedra, de Santi Borrell, no s’assembla a cap altra, és la veu genuïna del seu autor, sense retòrica que l’emmascari. En el seu poemari Borrell s’expressa en un jo poètic personal que a vegades es desdobla en la veu impersonal d’una pedra que parla a través dels seus fragments, àtoms o partícules elementals de la realitat. Santi Borrell es fa preguntes, conscient que la realitat supera la comprensió humana. Per això afirma la impossibilitat d’arribar al cor de les coses si no és a través de la interrelació o fusió afectiva amb les coses. El coneixement més aproximat de la realitat ve a través de l’experiència d’unió amb tot allò que sembla aliè però del qual formem part, ja que la vida és una. Santi Borrell tendeix a unir el jo amb el tu, el jo amb els altres i encara el jo amb allò altre: Amb les pedres, escoltar/ la lentitud del temps./ I amb els ulls/ de totes les persones,/ veure el món. Som part de la realitat, no tenim tota la veritat i sovint pensem ‘no sé res de la meva vida’, com diu el poeta. En la nostra vida hi conflueix el jo biogràfic, temporal, mortal, amb el jo espiritual, etern. Del jo biogràfic en podem saber quelcom, però el jo espiritual es revela a través d’experiències unitives. A través de les noces amb la realitat
Passatge
Sebastià Bonet Espriu (Barcelona, 1943)
DE LA POESIA
6 Sebastià Bonet Espriu (Barcelona, 1943) és llicenciat en física amb un DEA d’Astrofísica per la Sorbona i doctor en Filologia Catalana —aquest doctorat el va assolir gràcies a una tesi doctoral que va dirigir el desaparegut filòleg Joan Solà— Actualment treballa com a professor titular de sintaxi catalana a la UB. Ha publicat diversos textos sobre gramàtica generativa, sobre Pompeu Fabra, entre d’altres, i sobre Salvador Espriu, de qui va organitzar el I Simposi Internacional (2004). En relació amb els estudis espriuans, a més de publicar diversos articles sobre la matèria —«Una pedregada de tirosos vocables» (1996), «Sinera, entre Atenes i Jerusalem» (1998), «Espriu, Celan: les imatges d’ull» (2001)—, ha tingut cura de l’edició crítica amb pròleg i notes de Primera història d’Esther (1996); Un llibre de salms perdut dins Si de nou voleu passar. L’any 2012 va publicar el recull de tankes És això, més o menys (Pagès editors).
se’ns revela el misteri de la vida, l’harmonia entre les seves parts, partícules o fragments de la pedra viva que som en l’edifici en construcció de la humanitat. Amb Fragments d’una pedra Santi Borrell ha fet un salt creatiu. Fruit de la seva evolució, aquest poemari està fet de preguntes que es van responent pel camí. Preguntar-se és filosofar, és fer via en el coneixement del que el nostre ésser espiritual ja sap, però que el nostre jo temporal va percebent a bocins i també a través de silencis fèrtils: És el silenci tot el que no sabem?/ És el silenci la primera paraula? Teresa Costa-Gramunt
i
Santi Borrell (Vilafranca, 1972)
Santi Borrell (1972, Vilafranca del Penedès). Fragments d’una pedra és el seu segon llibre de poesia, després d’haver publicat Els dies a les mans (2010), un llibre que va rebre bones crítiques a revistes culturals i suplements literaris, llibre del qual es va fer una segona edició i va ser considerat com un dels fenomen editorials, poètics, d’aquell any. A part d’escriure, també ha organitzat i organitza diversos festivals de poesia (com el “Festival de Poesia a les Caves”, de Sant Sadurní d’Anoia, o la “Kinzena Poetika”, de Vilafranca del Penedès). Ha col·laborat amb diversos artistes, fent poemes. També ha fet muntatges poètics, ha impulsat iniciatives per Internet i ha promogut llibres col·lectius, com la Poesia a la frontera, una antologia de poetes en llengua catalana, aragonesa i castellana.
El passat dia 13 de Juny, al Centre Agrígol, Josep Monserrat Moles va presentar l’estudi de Joan Cuscó Clarasó sobre el pensador Francesc Pujols i Morgades. Es tracta d’un treball sobre el pensament de Pujols, l’ascendència vilafranquina del qual ja ha inspirat altres publicacions a Vilafranca, com, per exemple, algunes de l’editorial Andana.
A propòsit de JOAN CUSCÓ I CLARASÓ i el llibre Francesc Pujols, filòsof (Catarroja Barcelona) Editorial Afers, Palma, 2014 Josep Monserrat Molas
S
aber com tractar algú no és res que del que es pugui fer una ciència a no ser que sigui una ciència que ensenyi un tracte que no és pròpiament un tracte, sinó un interès. No hi pot haver ciència del tracte com no n’hi pot haver del tacte: la seva màxima expressió és sota la forma d’art. Hi ha persones que no sabem com tractar, com n’hi ha que són difícils de tracte. Certament no són les mateixes per a tothom, però potser val a dir que en ocasions lamentem no haver tractat prou algú, com també haver tardat massa a prescindir-ne. És la vida mateixa la que ens va donant les ocasions, però cal saber-les agafar tal com venen i, també, procurar-nos-les. I també hi ha qui ens ensenya a tractar segons qui, perquè abans no ens n’havíem sortit. Aquest és un dels mèrits del llibre d’en Joan Cuscó sobre Francesc Pujols, perquè en Joan Cuscó ha tractat Francesc Pujols amb una certa assiduïtat, i ens ha deixat consignada la memòria d’aquest tracte de fa anys. A Francesc Pujols i Morgades, el filòsof heterodox (Barcelona, 2008) el que ens proposava era una aproximació a Pujols que a la vegada era sobre Pujols i des de Pujols, en un intent reeixit de diàleg amb la nostra cultura emmarcada en el seu context europeu. El llibre anava repassant els molts temes que sorgien d’un personatge amb tantes cares i tants caires i que, a més, no se l’havia sabut tractar, en bona part per les ruptures de la nostra tradició cultural. En Francesc Pujols i la filosofia (Barcelona, 2012) a més d’una síntesi introductòria, hi podem trobar articles i conferències del mateix Pujols dedicades explícitament a la filosofia. Es tracta d’una reivindicació de la seva filosofia. Després d’una presentació de les moltes facetes del personatge i d’una reivindicació de la seva filosofia, segurament el mèrit afegit d’aquest tercer llibre que ha publicat l’editorial Afers Frances Pujols, filòsof és que Joan Cuscó ens ensenya una bona manera de tractar-lo. Abans, però, de dir-ne alguna cosa, és bo de notar l’empremta vilafranquina en la recuperació de Pujols. Només cal resseguir el rastre de les recents edicions de les seves obres, recuperades en molts casos de l’oblit i, fins i tot, de la gairebé desaparició. Notem, per animar també a un tracte amb Pujols, per exemple la Influència de Vilafranca del Penedès en la Catalunya moderna (Vilafranca del Penedès: l’Odissea, 2003), El nuevo Pascual o la prostitución (Vilafranca del Penedès: Andana, 2005), Llibre de Job (Vilafranca del Penedès: Andana, 2007) o el fonamental Concepte General de la Ciència Catalana (Vilafranca del Penedès: Andana, 2014). La ciutat està cobrint amb escreix el deute amb l’ascendència vilafranquina de Pujols.
Passatge
El que queda clar del llibre d’en Joan Cuscó que ara comentem, és que Francesc Pujols mereixia aquest nom de ‘filòsof ’. I qui en faci escarafalls potser que revisi el que entén per filòsof. Les aparicions originals del mot ‘filòsof ’ fan referència a homes que cauen en clots per mirar el cel, o que estan penjats en un cistell als aires o que estan blancs i pàl•lids de tant llegir i discutir. Pujols no és pas d’aquests, tot i que bé podria ser el cas que tingués una cuixa d’or, sinó de la part dels filòsofs que se’n reien dels anteriors fent gala de bon humor, que és el de qui també es riu de si mateix. Així, Pujols reuneix tant o més d’Aristòfanes que de Plató i pot tirar a Luci Apuleu o Llucià de Samosata. El llibre d’en Joan Cuscó presenta dos textos molt elaborats i conscienciosament escrits per a ser llegits. No tots els textos es fan primordialment per a ser llegits. En el primer tracta del Concepte general de la ciència catalana i, a més de mesurar-ne el valor, proposa una manera de llegir-lo, que és una manera de tractar-lo. Com llegir Pujols? Doncs des d’ell mateix: en aquest sentit, disposar de l’ajuda d’algú que el coneix, com Joan Cuscó, és una garantia a no errar el tret i, sobretot, a saber posar al seu lloc el sentit de l’humor. En el segon capítol, “Ramon Llull i la tradició filosòfica catalana”, l’autor el que fa és inserir Pujols en una tradició a la vegada que mostra com cal tractar la tradició –de la manera que sigui excepte menystenint-la i ignorant-la. Pujols, que se’n rifava de bona part dels filòsofs catalans, reivindica, amb el seu propi exercici, l’obra del pensament arrelat en la pròpia circumstància i els propis antecedents. L’editorial Afers suma aquest llibre al seu catàleg on poden trobar-se recents obres dedicades també a la filosofia catalana, especialment les de Xavier Serra. Esperem que aquesta aposta sigui reeixida i que continuïn afavorint un àmbit, el de la filosofia catalana, que mereix millor sort. Una darrera qüestió, però no menor. Joan Cuscó escriu en un moment important del seu text: “conèixer com la filosofia arrela en la nostra cultura i en els autors que podem sentir com a més propers és una eina capital per a l’educació i per a la democràcia; per a comprendre i per a comprendre’ns. Per acostar-nos als grans problemes que es planteja la filosofia redescobrint la riquesa de l’entorn que habitem (per a viure millor)”. Certament, aquests mots poden ser un programa per a una Vilafranca del Penedès capital universitària.
7
EXPOSICIONS
Per al darrer trimestre de 2014 al Centre Artístic del Penedès s’hi programaren quatre exposicions. La primera fa referència als diversos projectes de la nova imatge corporativa (elaborada per l’escola Arsenal). La segona, tracta del Compromís de Casp (com a moment històric de vital importància per a Catalunya (i l’ha elaborat el soci Fèlix Villagrasa amb el suport del també historiador Jordi Vidal i del dissenyador Joan Llongueres) i s’oferirà en visites comentades als escolars de la vila. La tercera, consistirà en exposar fotografies històriques de l’Agrícol recollides entre els socis i, finalment, la quarta, serà un repàs del projecte de reforma de l’edifici (tal i com es demanà en la darrera assemblea).
PARLEM DE MÚSICA
Josep Monserrat Moles és Degà de la facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona i President de la Societat Catalana de Filosofia de l’Institut d’Estudis Catalans.
Enguany s’han fet les sis primeres sessions del cicle “A l’Agrícol parlem de música”. Es tracta de conferències-audicions guiades per un músic o musicòleg i coordinades per la pianista Montse Ríos. Hi han vingut David Puertas, Paton Soler, Joan Cuscó, Montse Ríos, Daniel. González i Àlex Cassanyes. Aquestes tindran continuïtat la propera temporada. Estigueu atents.
DE L’AGRÍCOL NOVA IMATGE CORPORATIVA
Al llarg del curs 2013-2014, els alumnes de l’Escola d’Art Arsenal de Vilafranca del Penedès, han estat treballant en el projecte de la nova imatge corporativa del Centre Artístic del Penedès. Aquesta s’havia perdut des de feia un bon grapat d’anys i la considerem un dels pilars per arribar al màxim de gent i per a mostrar tot allò que passa i que volem que passi a casa nostra.
NOUS CONVENIS
Seguint la seva tradició històrica i la renovada tasca i voluntat de ser un espai de trobada i de diàleg, el Centre Artístic del Penedès, l’Agrícol, ha signat, al llarg de l’any 2013, dos convenis de col·laboració. L’un amb el Club Rotary de Vilafranca i l’altre amb el Fòrum Debat Penedès. Aquesta és una voluntat que es vol potenciar per a fomentar la sociabilitat i la cultura, espais de trobada i intercanvi de projectes i de complicitats
c/ Oriol, 35 - Vilafranca del Penedès - Tel. 93 890 11 05 tarrada@tarrada.com - www.tarrada.com