Document per al Debat Abril 2013

Assemblea ExtraordinĂ ria Document per al debat - Abril 2013 -

Abril 2013

Ordre del Dia -

Debat en base al present document: 1.

2.

3.

4.

-

Avaluació de l'Assemblea de Joves Quina eina necessitem els joves de Gramenet?

Quins objectius ha de tenir l’AJGB? Com ho fem? a. Estratègia i calendari: Pla de Treball b. Comissions de treball

Avaluació de l’Assemblea Extraordinària (en la propera assemblea ordinària)

Annex 1: Resolucions d’Isòvol: Acords per millorar l'organització de l'AJGB (Abril 2011) Annex 2: Objectius de l’AJGB (Juny 2011)

Document per al debat

Introducció La planificació del treball Tot sovint treballem sobre la marxa, creiem que l’únic important és fer moltes activitats i que arribin a molta gent. A vegades actuem per inèrcia i oblidem per què fem el que fem. Dediquem poc temps a conèixer el nostre entorn, a reflexionar sobre els objectius que es marca l’assemblea i a decidir quines activitats volem fer d’acord amb quins objectius i no a la inversa.

Les conseqüències habituals de la falta de planificació són: reunions inacabables i debats desordenats, avaluacions només quan l’activitat ha sortit malament, no preparació de les activitats amb prou temps... Per tot això, de tant en tant val la pena que ens aturem i reflexionem sobre l’activitat de la nostra organització.

De fet, la planificació és senzillament un procés en el qual els membres de l’assemblea ens preguntem: On som?

On volem anar?

Per què?

Què podem fer per arribar-hi?

Per endegar aquest debat ens calen tres ingredients bàsics: temps, participació i autocrítica. Es necessita temps per reflexionar tranquil·lament, al marge de la feina del dia a dia. Cal participació perquè és un procés que ha de comprometre tots els membres de l’assemblea: ha de ser un espai de debat plural. I autocrítica (constructiva) per aprendre dels errors, per repensar l’assemblea, per reinventar-la.

A l’hora de planificar la nostra tasca ens hem de plantejar els objectius que ens proposem a curt termini (per exemple, per al període d’un any) i a llarg termini (com ens agradaria que fos l’AJGB d’aquí a uns anys). Aquests dos tipus d’objectius han d’estar interrelacionats de manera que els objectius a curt termini contribueixin a assolir els objectius a llarg termini.

En aquesta part del document expliquem els passos que podem seguir per elaborar un Pla de Treball. Es tracta d’un procés general que hem d’adaptar a la realitat de la nostra assemblea i als objectius concrets que perseguim (si estem sortint d’un període d’estancament, si ja funcionem bé però volem definir el pla de treball de l’any vinent...).

Un procés complet de planificació estratègica té una sèrie de fases, que desgranarem en els apartats següents:

-

Definició de la finalitat de l’organització: suposa debatre i consensuar la identitat i la filosofia de l’entitat. La finalitat s’ha de poder expressar d’una forma clara i concisa, i a la vegada ha de ser prou flexible perquè sigui vàlida tot i els canvis de l’entorn.

Abril 2013

-

Anàlisi de l’entorn: serveix per captar noves necessitats i demandes de la població a què ens dirigim.

-

Detectar els punts forts i febles de l’assemblea per potenciar les nostres capacitats (o fortaleses) i treballar per superar les nostres debilitats.

-

Decidir què volem fer, tenint en compte la gent que som i els recursos que tenim. Hem de tenir clars els nostres límits i saber establir prioritats.

Cal tenir en compte que les estratègies que acabem plantejant no són inamovibles, són només línies d’actuació consensuades i coherents amb l’ideari de l’assemblea en les quals s’emmarquen les decisions quotidianes. A més, cal aclarir que el procés de planificació no és un seguit de passos que s’ha d’anar seguint en un determinat ordre, sinó que és un procés circular: contínuament hem d’estar atents als canvis que es puguin produir al nostre entorn o a la pròpia assemblea per tal d’ajustar-nos a allò que hem planificat.

Conèixer el nostre entorn Com ja hem assenyalat, l’AJGB té raó de ser en la mesura que aporta a la societat, a més de que aporta als seus militants. Per tant, és important que sempre estiguem oberts al nostre entorn per identificar noves problemàtiques o necessitats i ens puguem adaptar als canvis. Conèixer el nostre entorn és el primer pas per canviar la realitat social, social i és que, en el fons, la raó de ser d’una assemblea sol ser aquesta voluntat de canviar una realitat (per exemple, la situació de la gent jove).

A continuació us mostrem un quadre en el qual es recullen els passos a seguir per conèixer el nostre entorn, determinar els nostres objectius, concretar-los en activitats i portar-les a terme. En tot cas cal tenir en compte que no es tracta d’un procés lineal sinó que és important que en tot moment estiguem pendents de connectar amb l’entorn i, si cal, redefinir els nostres objectius i reformular les nostres activitats .

Document per al debat

Com millorar el funcionament de l’AJGB? Paral·lelament al procés de coneixement de l’entorn, pot ser necessària una reflexió sobre el funcionament de la nostra organització.

El moment d’elaboració del Pla de Treball pot ser un bon moment per mirar d’identificar els punts forts i els punts febles que condicionen la nostra activitat. No es tracta tant de fer una llista exhaustiva de les nostres possibilitats i limitacions sinó d’identificar els aspectes clau que determinen el nostre funcionament.

Com en el procés de coneixement de l’entorn, és molt necessària la participació de tots en el procés i cal que estiguem disposats a ser autocrítics per millorar el nostre funcionament i madurar com a assemblea.

Al debat utilitzarem el mètode DAFO, una tècnica que ens permet fer al mateix temps l’anàlisi de l’entorn i del funcionament de l’AJGB. Aquest procés de coneixement de l’entorn i de la mateixa entitat no és una finalitat en si mateix, només té sentit si ens ajuda a entendre els aspectes que hem de millorar i què pot aportar el nostre col·lectiu a la societat i als propis membres de l’AJGB. Per aquest motiu, cal tenir ben clares les conclusions d’aquesta part a l’hora d’emprendre l’elaboració del pla de treball.

Elaboració d’un Pla de Treball

Abril 2013

A partir de la informació del nostre entorn, el coneixement de les limitacions i potencialitats de la nostra assemblea i sobre la base dels valors que ens defineixen (la finalitat), elaborem el Pla de Treball.

El Pla de Treball és el document que recull els objectius i les activitats que portarà endavant l’AJGB. En l’elaboració del pla de treball cal definir les prioritats estratègiques, els reptes més importants que es proposa l’assemblea, tenint en compte els recursos que tenim, les persones que les haurem de portar a terme i el període de temps en què ho desenvoluparem (és recomanable que sigui un any). Cal tenir en compte que la confecció del pla de treball és un moment central per definir la vida de l’assemblea, per tant, és molt important que participi el màxim de gent en la seva elaboració.

La creativitat és un ingredient indispensable a l’hora de planificar, no hem d’aplicar un conjunt de mètodes o tècniques mecànicament sinó que són eines que hem d’adaptar a la realitat de l’assemblea i que hem d’aplicar d’una forma oberta i creativa. Sense creativitat, les entitats queden estancades i perden motivació: cal reinventar-se constantment.

La creativitat no ha de ser individual o d’un grup de persones sinó que ha de formar part de la cultura organitzativa de l’assemblea. El repte és que la creativitat sigui constant i que s’apliqui a totes les activitats de l’organització: des de la gestió econòmica a la comunicació. No s’ha de quedar en idees genials sinó que els esforços creatius s’han de traduir en activitats i projectes concrets i realitzables.

A l’hora de plantejar-nos els objectius de la nostra assemblea a llarg termini, la creativitat també és un element central. Cal tenir imaginació per plantejar-nos on volem arribar (i després pensar com arribar-hi a partir del treball diari i quotidià, a partir d’objectius realitzables a curt i mig termini). És important reflectir en un document final els resultats d’aquest esforç de reflexió i creativitat. Aquest document que recull el Pla de Treball pot contenir: presentació de l’AJGB, explicació de les línies d’actuació prioritàries per al proper any, anàlisi de l’entorn, diagnòstic intern de l’assemblea, quines activitats volem portar a terme (sempre en relació amb els objectius que es volen assolir), quan les realitzarem (cronograma), amb quins recursos (tant pressupostaris com materials) i quines persones en seran responsables.

Aquest document és una eina de gran utilitat perquè recull els objectius que ens hem plantejat, ens permet fer un seguiment de la tasca i serveix com a punt de referència per avaluar l’actuació de l’assemblea. És molt important que mantinguem un control del temps. Per això és recomanable que fraccionem els projectes en fases, establim dates límit, assignem responsables de controlar els assumptes pendents, portem una agenda de l’assemblea i realitzem un cronograma que reculli totes les activitats que farem al llarg de l’any.

Document per al debat

Punts per al debat 1. Avaluació de l'Assemblea de Joves (aspectes positius i negatius) Es realitzarà una avaluació d’aquells aspectes positius i negatius que trobem a l’assemblea a fi de millorar el seu funcionament.

Mètode DAFO (debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats) Aquest mètode té l’objectiu d’analitzar l’entorn de l’entitat (les seves amenaces i oportunitats) i reflexionar sobre el funcionament de l’Assemblea (posant al damunt de la taula les seves debilitats i les seves fortaleses).

-

Fortaleses: característiques del projecte (i el seu equip) que li donen un avantatge per a assolir els objectius (o en relació a la resta de projectes).

-

Debilitats (o limitacions): són característiques que situen el projecte (i el seu equip) en un desavantatge per assolir els objectius.

-

Oportunitats: oportunitats del medi, externes a l'equip que desenvolupa el projecte, que posen en avantatge l'equip per a assolir el seu l'objectiu.

-

Amenaces: elements del medi, externs a l'equip que desenvolupa el projecte, que podrien causar problemes per a assolir l'objectiu.

Utilitzant aquest mètode avaluarem la tasca actual (del darrer any) de l’AJGB:

Abril 2013

-

-

Per tal d’identificar aquests factors, farem petits grups (d’unes 4 o 5 persones) que ompliran un quadre apuntant les debilitats, les amenaces, les fortaleses i les oportunitats de l’assemblea.

Després es posaran en comú i debatrem les aportacions de cada grup. En aquest moment pot ser útil apuntar les conclusions en una pissarra o en un pòster (utilitzant post-its per anar apuntant cada aspecte).

2. Quina eina necessitem els joves de Gramenet?

L’Assemblea és el mètode per a fer-ho?

En aquest apartat debatrem sobre les eines que requerim els i les joves de Santa Coloma per poder organitzar-nos, i avaluar si l’assemblea és el mètode per fer-ho, també analitzar quina es la raó de ser de l’assemblea: què som i què volem fer.

FORMACIÓ: QUÈ ÉS UNA ASSEMBLEA? L'assemblearisme consisteix en la discussió directa en peu d'igualtat entre un grup persones per tal de prendre decisions al voltant d'algun tema.

La capacitat tècnica de les assemblees ha de respondre a objectius de tres nivells diferenciats:

-

Eficàcia: compliment dels objectius polítics o tècnics de les reunions.

Participació democràtica: transparència informativa, recollida de totes les opinions i organització de la presa de decisions democràtica.

La construcció i/o manteniment de relacions personals de cordialitat i cooperació

Això fa necessari el compromís de totes les participants amb una actitud cooperativa i compromesa amb els objectius comuns.

Per a això, farem dues rodes d’opinió (tothom hi ha de participar), seguides d’un torn obert.

A la primera roda cal que responguem a la pregunta: - Quina eina política necessitem els joves de Gramenet?

A la segona roda, la pregunta és:

-

L’Assemblea és el mètode per a fer-ho?

Document per al debat

Al torn obert intentarem trobar consensos sobre la raó de ser i utilitat de l’existència de l’Assemblea de Joves.

3. Quins objectius ha de tenir l’AJGB? llarg termini/curt termini Marcar aquells objectius que considerem que hem d’assolir tant a curt com a llarg termini i tenir-los presents.

En aquest punt farem una roda (hi ha de participar tothom) en que cadascú exposi quins objectius creu que ha de tenir l’AJGB. A mode de guia, els objectius que l’assemblea ha tingut durant el seu període actual han girat entorn d’aquest conceptes:

Anàlisi, Formació, Transmissió, Organització, Coordinació, Autogestió Després, obrim el debat per a trobar consensos en torn dels objectius que hagin sortit a la roda.

Els objectius que s’han consensuat es poden anar escrivint a la pissarra o en post-its que es van enganxant al pòster. D’aquesta manera tots tenim una visió general del procés.

4. Com ho fem? a. b.

Estratègia i calendari: Pla de Treball Tasques: Comissions de Treball

FORMACIÓ: QUÈ SÓN LA TÀCTICA I LA ESTRATÈGIA? Els conceptes de estratègia i tàctica van ésser importats als moviments polítics procedents del vocabulari militar. El seu significat, però, ha variat molt. Temps era temps, la estratègia era l’art de guanyar una batalla i una tàctica es reduïa a les maniobres de les tropes sobre el camp de batalla. Amb el desenvolupament de la història, el camp estratègic s’ha dilatat en el temps i en l’espai.

Podem distingir entre una estratègia global (a escala mundial) i una estratègia

Abril 2013

delimitada. Els nostres plantejaments estratègics es poden considerar una estratègia delimitada a l’àmbit local. La revolució és pot emmarcar en aquests dos nivells: comença en un àmbit delimitat (amb la conquesta del poder polític per part del subjecte revolucionari, és a dir, els oprimits i explotats) per estendre’s a nivell continental i mundial. a.

Estratègia i calendari: Pla de Treball

A partir dels objectius marcats en l’anterior punt de debat, hem de marcar una estratègia per a assolir-los. A nivell concret, consisteix en decidir les activitats que ens han de permetre assolir-los. En aquest moment afegirem a la pissarra o pòster dels objectius els apartats següents:

-

Objectius Activitats Calendari

La pluja d’idees És una tècnica molt coneguda (però poc aprofitada) per potenciar la creativitat. Es pot resumir amb la frase: la millor manera de tenir una bona idea és tenir-ne moltes. La metodologia és senzilla:

-

-

-

En grups es van expressant idees per tal d’assolir cadascun dels objectius marcats en el punt anterior. En aquest punt no hem de valorar ni discutir les idees, no ens ha de limitar si estem fent propostes realistes o no, és el moment de deixar-se anar i potenciar així la nostra creativitat.

A continuació es posen en comú totes les idees i les escrivim en una pissarra o en post-its.

Llavors arriba el moment de debatre cada proposta i seleccionar les que es consideren més vàlides tenint en compte (ara sí) que, a més de creatives, siguin realitzables.

Com fer un cronograma?

Finalment, només resta distribuir les activitats al llarg de l’any (mitjançant un cronograma, per exemple). És important que a l’hora d’elaborar el pla de treball siguem conscients de les limitacions (tant de recursos com de temps) que té la nostra assemblea i, d’aquesta manera, farem una planificació ajustada a les nostres possibilitats.

Un cop establerta la durada i el període de realització de cada activitat, ho podem representar gràficament mitjançant el que es coneix com a diagrama de Gantt:

Document per al debat

Aquest tipus de gràfic ens permet fer-nos una idea molt visual de la distribució de la feina al llarg de l’any.

b.

Tasques: Comissions de Treball

Per tal de dur a la pràctica els objectius i les tasques derivades del Pla de Treball és necessari establir els mecanismes organitzatius que ho permetin. Habitualment es fan servir les Comissions. Una Comissió és un grup de gent amb unes tasques concretes assignades per l’Assemblea.

Les comissions de cada àmbit, seran les encarregades de desenvolupar i concretar les propostes sorgides de la dinàmica de grup anterior. Això no significa que hagin de fer tota la feina sinó que en són responsables. Així, per exemple, els responsables de Kridaners no han d’obrir el Krida tots els divendres sinó assegurar-se que algú ho fa.

També, cal recordar que les comissions no poden decidir res unilateralment i que totes les decisions s’han de prendre en l’assemblea.

Totes les comissions haurien de tenir com a mínim dues persones. Idealment, les dues persones han de tenir la mateixa informació, de manera que si en falta una, l’altra pugui suplir-la. Per tal de garantir una correcta transmissió de coneixements i competències hauria de se una persona nova i una persona veterana a l’AJGB. Les comissions seran rotatives amb el canvi d’una persona cada 6 mesos.

Proposta de Comissions: 1. Secretaria: fer les actes i passar-les , tenir les actes de les sessions anteriors i assegurar-se del compliment dels acords presos, proposar l’ordre del dia, dur el full de ruta i calendari. 2 persones 2. Comunicació i imatge: bloc, facebook, twitter, llista de premsa (difondre notes de premsa i convocatòries), edició de cartells i material gràfic, arxiu. 3 persones 3. Esberla: redacció, maquetació, edició i distribució de l’òrgan d’expressió de l’AJGB. 4 persones 4. Economia, material i Kridaners: portar els comptes de l’AJGB, dur el control del material (marxandatge, pintura, cola, etc.) i assegurar-se de l’obertura de Kridaners i de la provisió de menjar i beguda. 3 persones

Abril 2013

5. Formació: coordinar les activitats formatives. 2 persones

L’assemblea té potestat per canviar, eliminar o crear les comissions en qualsevol moment.

Tota persona que s’incorpori a l’AJGB hauria de rebre una petita formació i l’assignació d’un membre com a “tutor”.

Bibliografia: Guia de dinamització d’associacions i consells locals de joventut, Triangle Jove, 2004 Dossier de Formació: Dinàmiques assembleàries, Maulets, 2010 Daniel Bensaïd, Sobre el retorn de la qüestió político-estratègica, 2007

Document per al debat

Annex 1: Resolucions d’Isòvol: Acords per millorar l'organització de l'AJGB (Abril 2011) OBJECTIUS DEL TALLER Millorem l'eficàcia. És imprescindible veure els resultats del treball fet col·lectivament en el marc de l'AJGB. D'aquesta manera, la millora en les diverses formes d'organitzar-nos farà que els objectius que ens plantegem es puguin assolir de manera satisfactòria.

Debatre sobre el model organitzatiu que tenim és imprescindible per conèixer-lo i, per tant, canviar tot allò que creiem que podem millorar. ÍNDEX DEL DOCUMENT 1. Presa de decisions i compliment d'aquestes.

- En relació a l'acta de les reunions ordinàries.

- En relació a l'acta de les reunions extraordinàries.

2. Estructura de les reunions.

- Estructura de les reunions ordinàries.

- Estructura de les reunions extraordinàries.

3. Responsabilitats.

4. Objectius de l'AJGB 1. PRESA DE DECISIONS I COMPLIMENT D'AQUESTES. Com prenem les decisions i on es recullen les decisions preses? Plantegem doncs el debat de la importància de l'acta i el paper que hem de donar com a col·lectiu a aquesta eina.

En relació a l'acta de les reunions ordinàries: – Què ha de tenir una acta. L'acta ha de ser concreta i concisa. Ha de recollir els acords presos en una reunió. D'aquesta manera ens serveix l'acta com a eina de consulta.

– Com redactar l'acta. Al final de cada punt es decideix l'acord consensuat i aquest s'escriu i es llegeix per tal de comprovar si el contingut és l'adequat. Edició d'una plantilla per l'acta.

– Recordatori de les feines pendents. No caldrà fer un espai a part on es recullin les tasques pendents i els responsables. L'acta ha de recollir els acords, en tot cas remarcar d'alguna manera els responsables i les tasques pendents.

– Continuïtat de l'acta. l'acta – L'acta s'ha d'enviar el més aviat possible per la llista. Màxim el dilluns següent per la nit. Utilitzar un mateix fil de gmail alhora d'enviar les actes.

D'aquesta manera queden recollides totes les actes (correus que no s'han de contestar).

– Acta física. La persona que ha redactat l'acta de la reunió anterior és l'encarregada de portar-la a la reunió següent.

Abril 2013

– Revisió de l'acta. S'ha de revisar durant tota la setmana l'acta per evitar malentesos.

L'acta s'aprovarà a la reunió següent en el punt zero de l'ordre del dia (lectura i aprovació de l'acta anterior). D'aquesta manera es dóna la possibilitat d'esmenar la recollida de les decisions i també d'avançar en els acords col·lectius.

– Elaboració de l'ordre del dia d'una reunió. L'ordre del dia s'estableix el mateix dia de reunió a partir de l'acta anterior. En cas que hi hagi nous punts a tractar, aquest s'enviaran per la llista de distribució de l'assemblea.

En relació relació a l'acta de les reunions extraordinàries: – S'ha d'elaborar un document on quedin recollits els acords presos. El format de l'acta en qüestió dependrà de les persones encarregades, així com del tipus de reunió.

2. ESTRUCTURA DE LES REUNIONS. Com es pot veure al document base sobre assemblearisme, existeixen diferents tipus de reunions i diferents temàtiques que es poden agrupar. Plantegem doncs el debat de com millorar l'eficàcia de les reunions a partir de la categorització de les temàtiques que tractem.

Estructura de les reunions ordinàries: – Organització de l'ordre del dia. S'han d'organitzar els punts de l'ordre del dia a partir del criteri de temps. Els punts que siguin més ràpids de solucionar aniran primer i els que més temps requereixin aniran al final.

– Lectura i aprovació de l'acta anterior. S'introdueix a totes les reunions com a punt zero la lectura i l'aprovació de l'acta anterior.

– Agenda. Per tal de recollir totes les informacions d'actes que es puguin realitzar a la ciutat s'introdueix el punt “Agenda” dins de l'ordre del dia i com un dels punts d'inici.

– Locals. Per tal de tenir sempre present l'actualitat dels locals de la ciutat es manté a l'inici el punt de locals permanentment.

Estructura de les reunions extraordinàries: S'ha de mantenir sempre present les diferents modalitats de reunió que existeixen.

L'adaptació a les situacions/imprevistos és imprescindible. També hem de tenir en compte l'anàlisi de les situacions amb perspectiva creant espais de debat sobre les qüestions diverses que ens afecten.

– Preparació. Dues persones s'encarregaran de preparar la reunió.

– Informació. La informació de la reunió haurà d'estar a disposició de tothom amb antelació perquè totes puguem preparar-la.

– Document de recollida dels acords acords. ds De cada reunió extraordinària ha de sortir un document que reculli els acords presos.

Document per al debat

3. RESPONSABILITATS. Existeixen un seguit de tasques o responsabilitats inherents a l'organització. Debatem sobre quines tasques creiem necessàries per un bon funcionament del col·lectiu i de quina manera complir-les.

SECRETARIAT Feines a fer: – Recollir l'acta de la reunió.

– Portar l'acta de la reunió anterior. Fer-la arribar en cas de no poder assistir a la reunió.

– Mantenir al dia l'arxiu físic d'actes i documents de l'AJGB. – Fer recordatori de la següent reunió per la llista de distribució de l'AJGB. – Si no pot assistir a la reunió ha de delegar la feina amb temps.

– El període del càrrec serà de tres mesos.

– Moderador/a. Ha d'encarregar-se dels torns de paraula, de conduir el debat i de fomentar la participació. A cada reunió es proposarà a una persona.

ECONOMIA Feines a fer: – Portar els comptes de l'AJGB (ingressos i despeses).

– Estar alerta si es necessiten diners. Buscar diverses formes d'autogestió.

CONTACTES Feines a fer: – És l'encarregat/da de la relació amb la premsa, col·lectius, persones, proveïdors, etcètera.

– Tenir al dia la base de dades on recollirem els contactes que creiem necessari.

– Tenir coneixement de les persones que estan en contacte amb altres organitzacions.

Persones de l'AJGB que participen a d'altres col·lectius i que poden informar o parlar en nom de l'assemblea en cas que sigui necessari.

DIFUSIÓ I IMATGE Feines a fer: – Seran els encarregats de l'edició del material i la posterior difusió a partir de les eines 2.0 (blog, facebook, etcètera).

– Responsables de l'arxiu històric de l'Assemblea de Joves de Gramenet de Besòs.

MATERIAL Feines a fer: – Gestió i creació del material necessari per als actes que puguem realitzar.

– Control i manteniment del material de l'AJGB (existències, compres, etcètera).

Abril 2013

Annex 2: Objectius de l’AJGB (Juny 2011) Com a resultat del debat generat el 29 de maig de 2011 entorn la definició i delimitació dels objectius de l’AJGB, sorgeix aquest nou document, que recull: - Una breu definició de qui és l’Assemblea de Joves de Gramenet de Besòs - Quins objectius es marca l’Assemblea com a organització juvenil - Quina estratègia durà a terme per assolir els objectius acordats

1. Qui és l’Assemblea l’A ssemblea de Joves de Gramenet de Besòs?

L’AJGB és una organització juvenil que té com a marc d’actuació la ciutat de Gramenet de Besòs. L’Assemblea està en contra del sistema capitalista i de les estructures de poder establertes per mitjà d’una falsa democràcia, i és per això que té com a vocació la transformació de la realitat que l’envolta. Les seves membres volen canviar el món i derrocar el capitalisme, però són conscients de la utopia que tenen marcada. Així, dins les seves limitacions, estan disposades a posar el seu granet de sorra per fer possible la transformació emprant tots els mitjans que tenen al seu abast.

Davant aquest neguit, l’AJGB s’ha plantejat diversos objectius adaptats al context on la organització pot actuar i incidir.

2. Objectius Objectius de l’Assemblea de Joves de Gramenet de Besòs T ANÀLISI Si la nostra vocació és la transformació de la realitat, necessitem conèixer-la i analitzar-la per poder actuar. Per transformar la realitat primer cal conèixer què és allò que volem canviar. És necessari entendre el context, definir el punt on podem i volem incidir, delimitar les estratègies convenients i preveure les conseqüències del nostre treball.

Conseqüentment, el primer pas de l’AJGB a l’hora d’engegar un projecte ha de ser un anàlisi profund i realista.

T FORMACIÓ Assumim els límits del nostre coneixement, de manera que la nostra voluntat és aprendre de forma constant. No hi ha una recepta màgica per a l'aprenentatge.

L'experiència i la mateixa pràctica en espais col·lectius de lluita en són la base d'aquest. Tot i així, no renunciem a la creació d'espais destinats a l'aprofundiment

Document per al debat

teòric d'una forma col·lectiva i vinculada al nostre context polític.

Cal interaccionar, reflexionar i debatre col·lectivament.

T TRANSMISSIÓ Tenim la inquietud constant de fer quelcom per a transformar la nostra ciutat. Aquest fet compartit de forma col·lectiva ens porta a buscar formes diferents de transmissió ideològica dels nostres missatges. El canal de transmissió d'aquest discurs de canvi i transformació adopta totes les formes possibles que puguem imaginar, però no deixa de mostrar la necessitat d'incidència en l'opinió pública dirigida a la transformació. La revolució no la farem soles.

Una bona part del treball de l’AJGB ha d’anar encaminat a transmetre les idees del nostre col·lectiu.

T ORGANITZACIÓ La organització política és indispensable per donar resposta a les injustícies i desigualtats. Alhora, la coordinació i connexió de les membres de l’AJGB pot facilitar l’assoliment dels seus objectius.

L’AJGB ha engegat un procés de reflexió entorn el funcionament intern del col·lectiu per tal de millorar l’eficàcia del seu treball. Aquest procés també ha de sevir per aconseguir una organització més sòlida i forta, i alhora assolir una major capacitat de lluita i mobilització.

Per altre banda, el concepte d'autogestió és fonamental i vertebral en la nostra organització. Hem de garantir la independència de la nostra organització en relació als poders establerts. Tot el que existeix materialment en el nostre entorn ha de ser generalment aconseguit pel treball de totes nosaltres.

Així, hem de treballar per enfortir el nostre col·lectiu, per oferir una organització oberta al jovent de Gramenet –com és l’AJGB- i per oferir els nostres humils coneixements sobre com organitzar-se davant la possibilitat de creació d’altres fronts juvenils a la ciutat. 3 T COORDINACIÓ El contacte amb d'altres persones i col·lectius és indispensable. Treballar conjuntament és un principi fonamental i necessari. Un dels principals motius és que soles no fem res, doncs la unió fa la força necessària per la transformació. També ens ajuda a tenir sempre present la crítica i el constant replantejament dels nostres anàlisis i de les nostres pràctiques.

En conseqüència, hem de promoure, primer, la coordinació amb els moviments socials de la ciutat, i si és possible, connectar amb altres col·lectius d’arreu del territori amb els que compartim ideari. Alhora, és necessari afavorir la creació d’espais col·lectius.

Abril 2013

3. Estratègies que durà a terme l’AJGB per assolir els objectius acordats Les estratègies que es van plantejar al debat sobre els objectius, i que encara queden per definir acuradament, són les següents: - La continuació de l’Espai de Formació l’Esberla, adaptant-lo a la nova realitat i a les necessitats circumstancials.

- Treballar per campanyes temàtiques que transmetin els errors del sistema i que interessin al jovent (atur juvenil, educació, vivenda, etc.).

- Creació d’una revista de l’AJGB, que podria garantir la consecució de tots els objectius que el col·lectiu s’ha marcat.

Algunes idees pràctiques que es van generar al debat són: - Apropar-nos als instituts. Dues temàtiques que es proposen són els drets laborals i el racisme.

- Aconseguir un feedback a l’hora de connectar amb els moviments socials de la ciutat.

- Dirigir el nostre treball al jovent de Gramenet, però no exclusivament.

A partir d’aquí continuem amb l’anàlisi i la reflexió sobre les estratègies més adequades per l’assoliment dels nostres objectius.

Assemblea de Joves de Gramenet de Besòs, 5 de juny de 2011