Programa de la CAF a les eleccions al Claustre UAB 2012

ELECCIONS AL CLAUSTRE UAB

de l’11 al 13 de desembre

PROGRAMA

CAF

Coordinadora d’Assemblees de Facultat

Eleccions al Claustre UAB Desembre 2012

MODEL EDUCATIU La tradició teòrica referent a l’educació contempla aquesta des del potencial transformador respecte les desigualtats polítiques, socials i econòmiques. És amb l’entrada del liberalisme que aquest concepte es veu sotmès a un gir conceptual atorgant a l’educació un caràcter economicista, de manera que es canvia el potencial transformador per potencial conservador. Esdevenint doncs, eina de reproducció de l’ordre social.

L’educació ha estat pel sistema capitalista un mecanisme fonamental de control social essent l’aparell ideològic de l’Estat i les classes dominants per excel·lència, al servei de la reproducció social.

Autors, com Bourdieu, consideren l’educació com un acte de violència simbòlica que genera arbitrarietat cultural i reproducció de les relacions socials que imposen les classes hegemòniques. Esdevenint, per tant, perpetuadora de les desigualtats socials existents i fent una transmissió de la cultura únicament enfocada a la classe mitja.

Malgrat la universitat ha estat tradicionalment concebuda com a centre neuràlgic de coneixements i sabers en el qual es promou el pensament crític, la reflexió i el debat, actualment segueix funcionant en base un model educatiu que potencia la polarització de classes socials i la professionalització en funció de les demandes mercantils mitjançant la imposició de matèria efímera.

Durant els darrers anys, aquest fet s’ha vist agreujat com a conseqüència de la implantació de l’Estratègia Universitària 2015.

Aquest nou model pedagògic que s’ha anat apli-

“

l’educació té un potencial transformador respecte les desigualtats socials”

>

Malgrat que la Universitat va ser concebuda com a centre neuràlgic de coneixements en el qual es promou el pensament crític, la reflexió i el debat, actualment funciona en base un model educatiu que potencia la polarització de classes socials i la professionalització en funció de les demandes mercantils

>

Arran de la implantació de l’Estratègia Universitària 2015, s’ha anat aplicant, de manera encoberta, un nou model pedagògic gestionat i dirigit per empreses privades que han buscat beneficiar-se del poder de gestió dels coneixements

>

Les universitats tendeixen a un model cientificista, que no científic; elitista, que nega l’accès als estudis a gran part de les classes populars; antidemocràtic, restant poder als estudiants i donantlo a agents aliens al fet acadèmic; i privatitzador, reforçant el paper de la universitat privada

cant de manera encoberta, sovint ha estat gestionat i dirigit per les empreses privades. Les quals han tendit a beneficiar-se del poder de gestió dels coneixements apostant pels seus interessos, i per tant, menyspreant i suprimint qualsevol coneixement considerat no rentable —les carreres de lletres, en són l’exemple més clar—.

Aquest fet a comportat que les universitats tendeixin a apostar per: > Model cientificista: Aquest posa èmfasi únicament en els resultats i l’eficàcia, sense tenir en compte el procés d’aprenentatge que porta a les persones a la construcció del coneixement significatiu i que aporta les eines necessàries, no únicament per fer front al món laboral, sinó també per adquirir l’autonomia suficient per desenvolupar-se en els diferents contexts.

L’avaluació contínua, en lloc de tenir en compte el procés, és una tàctica encoberta per a fer incompatible els estudis amb qualsevol altre tasca o interès. Essent, d’altra banda, irreal i inassolible en les actuals classes massificades. Fet que repercuteix tant el professorat com a l’alumnat. > Model elitista: el qual es dirigeix únicament a les classes benestants de la societat, dificultant i obstaculitzant l’entrada a les persones amb pocs recursos econòmics per mitjà de l’augment de taxes del 66% que hem vist aplicat aquest any, la incompatibilitat de compaginar estudis amb treball laboral, la limitació de la docència quant a horaris o la reducció pressupostària en beques. > Model antidemocràtic: deixa completament de banda la incidència, implicació i participació dels estudiants en les decisions que els afecten a nivell educatiu. En canvi, accentuant la presència d’empreses dins dels òrgans de representació i decisió i per tant, responent a interessos d’empreses privades.

> Model privatitzador: té al darrera tota una estratègia de privatització de l’ensenyament universitari en tant que amb la precarització de la universitat pública es reforça progressivament a la privada.

Accentuant-se aquest fet ja que la pública ja no és accessible per a tots els estrats socials.

Observem també com l’educació actual s’ocupa de la formació professional basada en l’aprenentatge de destreses puntuals i una formació compensatòria basada en sabers únicament instrumentals al servei del mercat. Fent ús del currículum educatiu, com una eina més de control del coneixement a disposició únicament d’un sector reduït de la població i del capital. Capital que té poder de decisió sobre les universitats com a conseqüència de la creixent privatització d’aquestes i la cada vegada més exagerada entrada d’empreses.

Apostem per una educació crítica que únicament pot venir des de la visió de la globalitat de la nostra realitat i no de la focalització i visió parcel·lada que nega el canvi.

Ens oposem per tant, a l’educació bancària –en paraules de Freire-, aquella establerta en la relació vertical i jerarquitzada entre docents i discents.

Apostant per les relacions horitzontals on l’educació s’adapti a les realitats dels i les alumnes i on siguin aquest el centre d’aprenentatge.

Apostem per una pedagogia de la diferència en la qual es contempli en el currículum les diferències entre grups fomentant el respecte a la diversitat. Per una educació a l’abast de tothom i per a tothom.

Una educació al servei de la transformació social i humana i no a la disposició dels mercats que pretenen perpetuar la relació entre opressors i oprimits.

El pensament del poble únicament es pot fer amb ell. Conscients que la transformació únicament s’aconsegueix mitjançant el pas del pensament a l’acció.

>

Apostem per una educació crítica, que únicament pot venir des de la visió de la globalitat de la nostra realitat i no de la focalització i visió parcel·lada que nega el canvi.

>

Apostem per una educació a l’abast de tothom i per a tothom.

>

Apostem per una educació al servei de la transformació social i humana i no a la disposició dels mercats que pretenen perpetuar la relació entre opressors i oprimits.

“ GOVERNANÇA L’actual model de governança que ens trobem a la UAB respon a unes dinàmiques arcaiques i de lògica feudal, amb una divisió estamental on les estudiants estem totalment infrarepresentades. Això implica que les majories de la comunitat universitària no tinguin poder de decisió sobre la gestió i organització de la universitat. Més enllà d’això el claustre s’ha convertit merament en un òrgan consultiu ja que les decisions importants passen obligatòriament pel consell social. Això comporta que els òrgans de direcció de la universitat s’allunyin dels interessos de les majories socials i es subordinin als interessos dels empresariat i el poder financer.

Aquestes estructures opaques, com el consell social, no estan escollides democràticament des de la comunitat universitària i tenen o tindran potestat sobre l’aprovació dels pressupostos, de la recerca i finançament, l’aprovació d’estatuts, l’establiment de les línies estratègiques de la universitat, el nomenament de rector/a i la ratificació de la designació del gerent. Aquesta configuració de la presa de decisions no es pròpia d’un sistema democràtic, participatiu, dinàmic que parteixi i que reculli les sensibilitats del teixit associatiu i de base de la nostra universitat.

els òrgans de direcció de la universitat han de servir als interessos de les majories socials”

>

L’actual model de governança que ens trobem a la UAB respon a unes dinàmiques arcaiques i de lògica feudal, amb una divisió estamental on les estudiants estem totalment infrarepresentades

>

El Consell Social no és escollit democràticament i té potestat sobre l’aprovació dels pressupostos

Propostes: > Reformulació del Consell Social de forma que totes les persones vinculades al teixit empresarial i financer no tinguin cabuda als espais de decisió de la universitat > Participació dels moviments socials als òrgans de decisió com a forma de vincular la universitat amb la resta de la societat.

>

Les persones vinculades al texit empresarial i finacer no han de tenir cabuda als espais de decisió

> Garantia i protecció de l’autonomia universitària > Els membres del Consell de Govern que es designen lliurement pel rector seran escollits pels claustrals del sector que representin. > Mecanismes de depuració de responsabilitats com la revocabilitat del rector pels membres del claustre

>

La Universitat ha de ser realment autònoma i democràtica

>

Les Assemblees de Facultat i la Coordinadora d’Assemblees de Facultat (CAF) són els òrgans legítims de representació estudiantil

> Reconeixement de les Assemblees de Facultat i de la Coordinadora com als òrgans legítims de representació estudiantil.

UNA UNIVERSITAT ECONÒMICAMENT VIABLE I TRANSPARENT Mesures econòmiques destinades a pal·liar el dèficit i revocar els increments de matrícula i retallades

“

és possible reduir el dèficit de la UAB sense perjudicar els estudiants, el personal ni la recerca”

1. Principis d’acció a. Eliminar els increments de matrícula en els estudis oficials reglats i fixats per la Generalitat. Devolució monetària del increment de matrícula produït enguany a cada estudiant. b. Mantenir la plantilla de personal docent i investigador i de personal d’administració. c. Assegurar la qualitat del servei públic, tant en la docència reglada oficial com en la recerca acadèmica, així com els preus públics i assequibles dels estudis universitaris. d. Actuar sobre els espais d’activitat privada que els darrers equips de govern han anat impulsant en el si de la UAB (Fundacions, Postgraus, edificis titularitat UAB). e. Extreure el cost dels ajustos de les persones que, via convenis amb empreses i/o realització de cursos i mestratges privats es lucren amb abundosos sous. Ex: Segons informació facilitada per el sector empresarial de la UAB, en les Meses hi ha almenys 25 professors/es amb sobresous, a part del seu salari superiors als 100.000€ anuals.

>

Eliminar els increments de matrícula

>

Mantenir la plantilla de personal docent i investigador i de personal d’administració

>

Assegurar la qualitat del servei i l’accés universal als estudis

>

Extreure el cost de les persones que es lucren amb abundosos sous

>

Establir cànons que augmentin l’aportació de capital de les fundacions cap a la UAB i establirlo sobre el volum d’ingressos

>

Reduir el volum de sobresous que s’obtenen de fundacions privades participades per la UAB

>

Incrementar fins al 35% sobre els ingressos nets el cànon sobre convenis en cursos i mestratges no oficials gestionats des de l’Escola de Formació Continuada i la International Summer School

2. Línies d’acció f. Actuar sobre les fundacions privades constituïdes i/o participades per la UAB que desenvolupen tasques de docència i/o consultoria i/o mantenen convenis econòmics amb empreses. g. Establir cànons que augmentin l’aportació de capital de les fundacions cap a la UAB i establir-lo sobre el volum d’ingressos en comptes de fer-ho sobre el seu compte de resultats, com es fa actualment. h. Repercutir l’efecte del increment del cànon sobre el nivell de despesa de personal de les fundacions, reduint el volum de sobresous que obtenen en les esmentades fundacions per impartir cursos i efectuar tasques de consultoria les següents persones: - Professorat de la UAB - Alts càrrecs d’administracions públiques - Directius d’empreses

3. Propostes d’acció i. Incrementar fins al 35% sobre els ingressos nets el cànon sobre convenis en cursos i mestratges no oficials gestionats des de l’Escola de Formació Continuada. Fer el mateix sobre els ingressos per matrícula dels cursos programats dins del projecte International Summer School (insert dins el marc del Camps d’Excel·lència Internacional UAB i en el que el professorat que imparteix classes ho fa a raó de 120€ l’hora segons l’acord “10.bis de la Comissió d’Economia i Organització de 27-III-2010). Utilitzar aquests fons per eixugar part del dèficit actual de la UAB així com per fer front a les retallades imposades per la Generalitat. j. Aplicar el mateix cànon del 35% sobre els ingressos de les Spin-offs (ens empresarials derivats de la UAB), de les fundacions i altres ens jurídics (tant de

la Corporació UAB com de l’Esfera UAB o qualsevol altre àmbit) en les que la UAB sigui soci majoritari (ja sigui directament o indirectament per via societats interposades). Utilitzar aquests fons per eixugar part del dèficit actual de la UAB així com per fer front a les retallades imposades per la Generalitat. k. Supressió de les aportacions netes que es puguin fer a les fundacions i altres ens jurídics de la Corporació UAB i de l’Esfera UAB o qualsevol altre centre adscrit a la UAB ( com la fundació Barcelona Graduate School relacionada amb el Conseller Mas-Colell i l’actual rector de la UAB que ha rebut 9 milions d’euros en tres anys de fons públics) i a les càtedres de gestió mixta participades per empreses privades i/o entitats financeres. Utilitzar aquests fons per eixugar part del dèficit actual de la UAB així com per fer front a les retallades imposades per la Generalitat. l. Auditar la situació financera dels edificis de titularitat o amb participació de la UAB ubicats al Campus en els que majoritàriament no es desenvolupin activitats acadèmiques de caràcter públic i amb els resultats valorar la venda dels edificis. Un exemple és l’Hotel Campus i les instal·lacions annexes.

L’esmentat Hotel formava part del grup SERHS, vinculat a Ramón Bagó (ex alt càrrec de CIU, ex-alcalde de Calella i vinculat a diferents escàndols de corrupció a la Sanitat Pública. Conèixer la situació exacte d’altres espais com el Mòdul Parc de Recerca C (en relació al qual, segons l’acord 50/2011 del Consell de Govern del 13-VII-2011 es cedeix l’explotació de part de l’edifici durant 60 anys al CSIC); l’edifici Eureka o els espais cedits a la fundació privada Institut Català de Paleontologia segons l’acord 51/2011 del Consell de Govern esmentat. m. Plantejar la venda o alienació d’immobles de titularitat o amb participació de la UAB ubicats fora del Campus en els que es desenvolupin majoritàriament activitats de caràcter privat. Per exemple la Casa de Convalescència situada al carrer Sant Antoni Maria Claret 171; la seu del programa “Study Abroad” a Consell de Cent 367; varis edifi-

>

Aplicar el cànon del 35% sobre els ingressos de les Spin-offs de les fundacions en les que la UAB sigui soci majoritari

>

Supressió de les aportacions a les fundacions i a les càtedres de gestió mixta participades per empreses privades i/o entitats financeres.

>

Auditar la situació financera dels edificis de la UAB ubicats al Campus en els que no es desenvolupin activitats acadèmiques de caràcter públic

cis situats a Sabadell com l’antiga seu de la Fundació d’Indústries de la Informació a l’avda Francesc Macià 35 i que actualment està ocupada per la secció de l’Escola d’idiomes Moderns Casa de Convalescència S.L., participada al 100% per la Fundació UAB). Fer el mateix amb les oficines que la UAB té a Seül i a Shangai. n. Professorat a temps complert de la UAB que participa en cursos i mestratges no oficials: fer incompatible qualsevol mena de reducció en la docència reglada oficial (per ocupació de càrrec o qualsevol altra raó) amb el fet d’impartir classes remunerades en mestratges i cursos no oficials, tant com si són de la UAB, com de fundacions o altres entitats. La proposta recull una resolució anàloga aprovada en el claustre 16-12-10. o. Reduir les despeses de caràcter protocol·lari i sumptuari de l’Equip de Govern (cotxe oficial, dinars a càrrec de la UAB, bitllets d’avió, etc.) p. Reducció dels càrrecs i encàrrecs de confiança nomenats per l’equip Rectoral. Amb el sistema actual molts d’aquests càrrecs tenen vàries retribucions simultànies; entre d’altres: un complement salarial de gestió; reduccions de les seves obligacions docents; anys sabàtics de docència després de l’ocupació del càrrec i punts per a fruir dels anomenats trams de gestió. q. Reduir els enormes salaris dels membres de l’Equip de Gerència. La proposta recull una resolució anàloga aprovada en el Claustre del 16-12-10. r. Recuperar els claustres com a òrgans de control de les despeses, en tant que són Òrgans de Participació i Decisió escollits democràticament per tota la comunitat educativa de la UAB, reforçant i empoderant el paper dels Claustres de Facultat i del Claustre General s. Recuperació de la Universitat com espai de titularitat pública de caràcter acadèmic, desballestant progressivament totes les fundacions en les que

>

Plantejar la venda d’immobles de la UAB ubicats fora del Campus en els que es desenvolupin activitats de caràcter privat

>

Fer incompatible qualsevol mena de reducció en la docència reglada oficial amb el fet d’impartir classes remunerades en mestratges i cursos no oficials

>

Reduir els càrrecs de confiança i els enormes salaris de la gerència

>

Recuperar els claustres com a òrgans de control de les despeses

>

participi la UAB procedint a vendre els actius quan aquests estiguin localitzats fora del Campus i figurin a nom de societats instrumentals.

Recuperar la Universitat com espai de titularitat pública de caràcter 4. Quantificació econòmica de les acadèmic propostes

>

Desballestar progressivament totes les fundacions en les que participi la UAB i vendre els actius que figurin a nom de societats instrumentals

Entre d’altres, la majoria de convenis estan lligats a la impartició de mestratges i cursos fora de l’àmbit de la docència reglada oficial a preus públics. Suposen una importat font de sobresous per al personal que hi participa (professorat de la UAB, alts càrrecs de la Generalitat i d’altres administracions; directius d’empreses).

1

Dades facilitades per l’Equip de Govern a la Mesa de negociació del Personal Acadèmic de la UAB del 30 de novembre de 2011.

2

4.1 Sobre convenis de l’Escola de Formació Continuada i complements de càrrecs acadèmics1 a. Dades macroeconòmiques2: > Volum d’ingressos generats per l’Escola de Formació Continuada en l’any 2010: 16,5M€ (13,4M€ lligats a formació continuada i 3,1M€ a prestació de serveis a empreses). > Massa salarial pressupostada per al 2012 com a complements de càrrecs acadèmics: 1,7M€. b. Accions i propostes: > Incrementar de manera lineal en 15 punts percentuals el cànon sobre el volum d’ingressos: això genera un augment d’ingressos de 2.5M€ sobre la situació de partida (el document “Criteris bàsics del pressupost de la UAB per a l’any 2012” presentat al Consell de Govern del 19-X-2011 i que considera un increment solament de 0.5M€; per tant aquesta proposta té un efecte real sobre la situació pressupostada de 2M€ > Establir una normativa d’incompatibilitats sobre el professorat vinculat a la UAB que participa a l’Escola de Formació Continuada. > Repercutir el increment del cànon sobre els sobresous i complements salarials del personal que hi intervé. Les remuneracions que rep el personal que hi participa en els convenis gestionats per l’Escola de Formació Continuada s’integren pressupostàriament en el Capítol I de remuneracions de personal dels pressupostos de la UAB (partida 111: personal de cursos de postgrau). Un increment del cànon re-

percutit d’aquesta té tres efectes: disposar de més 3 Amb el sistema actual, molts fons per la UAB; reduir el capítol I en la línia de les d’aquests càrrecs tenen exigències de la Generalitat; reduir el nivell de so- vàries retribucions simultànies; bresous del professorat que hi participa. entre d’altres: un complement salarial de gestió; reduccions sobre les seves obligacions docents; sabàtics de docència desprès de l’ocupació del càrrec i punts per a fruir dels anomenats > Reduir en un 35% la massa salarial pressuposta- trams de gestió.

> Efecte net de la translació de el increment del cànon sobre el capítol I de remuneracions de personal: reducció de 2M€ respecte a la xifra pressupostada per l’Equip de Govern.

da per al 2012 com a complements de càrrecs acadèmics. Focalitzar la reducció en els càrrecs de confiança de l’Equip de Govern i en les noves figures sorgides arran del model Bolonya3. Efecte econòmic: 0,6M€ de reducció sobre capítol I del pressupost.

4.2 Sobre Fundacions recollides en el document “Fundació UAB Exercici 2010” presentat per l’Equip de Govern en el Consell de Govern de 23-XI-2011 a. Dades macroeconòmiques de les fundacions avaluades en el document esmentat4: > Volum d’ingressos generats en l’any 2010: 36M€ > Cànon obtingut de les fundacions en l’any 2010: 1,3M€ > Percentatge del cànon sobre volum d’ingressos en l’any 2010: 3,61% b. Accions propostes: > Fixar un cànon sobre volum d’ingressos del 35%: 12,6M€ (increment de 11,3M€ respecte a la situació de partida de l’Equip de Govern). > Establir normativa d’incompatibilitats al professorat que hi participa. > Establir normativa d’incompatibilitats al professorat que hi participa.

Entre d’altres, les fundacions considerades són: “Serveis de Turisme i Hosteleria Campus S. A; Hotel Campus S. L.; Fundació Dr. Robert; Fundació Hospital Clínic Veterinari ; Fundació per als Estudis de Prevenció i Seguretat (FEPSI); Escola d’Idiomes ModernsCasa de Convalescència (UAB Idiomes); Vila Universitària S. L. i Fundació UAB. Bona part de l’activitat de negoci de les esmentades entitats consisteix en la realització de tasques de docència i/o consultoria (no integrades directament en els pressupostos de la UAB); amb la participació de professorat de la UAB, alts càrrecs d’administracions públiques i directius d’empreses. Al tractar-se d’entitats amb personalitat jurídica pròpia, els pressupostos de les fundacions són independents del de la UAB. Per tant, a diferència del que passa amb els convenis gestionats per l’Escola de Formació Continuada, les remuneracions percebudes pel personal que hi participa no estan recollides en el capítol I dels pressupostos de la UAB.

4

5. Síntesi econòmica de les accions i propostes: a. Increment sobre la xifra d’ingressos pressupostada per l’Equip de Govern actual5: > Augment del volum d’ingressos generats sobre l’Escola de Formació Continuada respecte al pressupostat: 2M€ > Augment del volum d’ingressos provinent de les fundacions contemplades en el document Cànon obtingut de les entitats recollides en el document “Fundació UAB. Exercici 2010”: 11,3M€. > Efecte total sobre la xifra d’ingressos pressupostada per l’Equip de Govern actual5: augment net del volum d’ingressos en 13,3M€ respecte a la xifra de l’Equip de Govern. b. Distribució possible de l’augment net del volum d’ingressos: > Considerar una reducció de les despeses en personal de 0M€ en lloc dels 11M€ proposats per l’Equip de Govern5 (6,8M€ en PDI i 4,2M€ en PAS). > Considerar un increment de les matrícules en els preus públics dels estudis oficials de 0M€ en lloc dels 2,25M€ proposats per l’Equip de Govern5. c. Efecte total sobre el capítol I de despeses de personal pressupostada per l’Equip de Govern actual5: > Reducció neta de les remuneracions del personal en cursos de postgrau (epígraf 111 dels Pressupostos de la UAB) de 2M€ respecte a la xifra de l’Equip de Govern*. > Reducció dels complements de gestió de : càrrecs acadèmics en 0,6M€. > Reducció total del capítol I: 2.6M€ sense afectar llocs de treball. Únicament queden afectats els sobresous per activitats privades en el si de la Universitat així com complements de gestió.

Veure document “Criteris bàsics del Pressupost de la UAB per a l’any 2012” presentat per l’Equip de Govern al Consell de Govern del 19-X-2011

5

6. Altres accions a. Actuar sobre els edificis i instal·lacions vinculades a les fundacions recollides en el document “Fundació UAB. Exercici 2010” > Edificis considerats (llistat no exhaustiu): Vila Universitària; Hotel Campus; Casa de Convalescència; seu a Sabadell de l’Escola d’Idiomes Moderns; seu del programa Study Abroad a Barcelona.

Import de l’immobilitzat (edificis i instal·lacions): 72M€ > Accions propostes: Alienació d’edificis i instal·lacions equivalent a un 15% de l’import recollit com a immobilitzat en el document: 10,8M€ Consultar per exemple: http://www.catalunyapress. cat/cat/notices/2011/09/una_ fundacio_vinculada_al_conseller_mas-colell_rep_subvencions_per_impartir_cursos_a_ preu_privat_a_u_56248.php

6

Tot i que s’ha demanat aquesta informació per distintes vies a l’Equip de Govern, aquest no la ha facilitat.

7

Tot i haver-ho sol·licitat reiteradament a l’Equip de Govern, les úniques dades disponibles són les recollides en l’Informe 21/2008 de la Sindicatura de Comptes sobre la Universitat Autònoma de Barcelona (exercicis 2004, 2005 i 2006) així com en les memòries publicades per algunes de les entitats. Les dades que referenciem són les corresponents a 2006.

8

b. Actuar sobre Instituts de recerca vinculats (com la Barcelona Graduate School, que en els darrers dos anys i mig ha rebut 8,58M€ de fons públics6) les càtedres amb participació privada i convenis de professorat amb empreses i les Escoles i centres afiliats.

Impacte pendent de quantificar.7 c. Actuar sobre algunes fundacions i entitats no recollides en el document “Fundació UAB. Exercici 2010” fixant un cànon sobre els seus ingressos. Impacte pendent de quantificar8. Fundacions considerades (amb activitat principal i volum d’ingressos corregit pel percentatge de participació de la UAB segons l’Informe 21/2008 de la Sindicatura de Comptes sobre la Universitat Autònoma de Barcelona; llistat no exhaustiu) > Fundació Empresa i Ciència (tasques de docència via Programa Universitat-Empesa, estudis econòmics via Centre d’Economia Industrial; 1,4M€). > Sigma Gestión Universitaria, AIE (projecte de disseny i desenvolupament del sistema integrat de Gestió Acadèmica Sigma i la seva explotació comercial; 2,7M€)

> Instituto Universitario de Postgrado S. A. (impartició de mestratges online; 5,02M€). > Fundació privada Parc de Recerca (transferència de tecnologia i coneixements a les empreses; empreses spin-offs; volum de negoci desconegut).

Ocupa l’anomenat edifici Eureka ubicat al Campus.

7. Conclusions Les accions proposades d’augment de pressupost suposen un total de 26,7 M€ de nous ingressos. Per altra banda també es proposa una despesa de 13,25M€ per a cobrir augments de matricula i per revocar les retallades sobre el personal docent i investigador i el personal d’administració i serveis.

Finalment la proposta econòmica es xifra en un augment pressupostari de 13.45€, els quals servirien per a rebaixar el dèficit pressupostari de la UAB marcat en 72M€. Si s’apliquessin les mesures econòmiques esmentades el dèficit es reduiria fins als 58.55M€.

>

Les accions proposades permetrien augmentar en 26,7 milions d’euros els ingressos de la Universitat

>

Si s’apliquessin les mesures que proposem es reduiria el dèficit de la UAB de 72M€ a 58M€, sense pujar les matrícules als estudiants ni retallar al personal

Participa a les

Assemblees de Facultat!