Circunstancias fantásticas basadas en hechos reales by Alba Braza

Nº 02 Octubre - 2011 Octubre - 2011

Carrer Major 36. Mislata Circunstancias fantásticas basadas en hechos reales Virginia Villaplana 01 octubre / 01 octubre Anita Di Bianco 29 octubre / 29 octubre David Ferrando Giraut 12 noviembre / 12 novembre Mabel Palacín 26 noviembre / 26 novembre

Editorial Carrer Major 36. Mislata es el segundo ciclo que estamos organizando en esta nueva etapa de Otro Espacio a la que hemos llamado Sin Espacio. Tras la experiencia de Clero 7. Russafa, en la que usamos como espacio expositivo el estudio privado de un artista situado en el barrio de Russafa (Valencia), en esta ocasión nos ubicamos en un espacio público dentro del municipio de Mislata al cual pertenecemos como asociación cultural sin ánimo de lucro, la sala “Espai Obert” del Centre Jove “El Mercat”. De nuevo da nombre al ciclo la dirección de nuestro lugar de encuentro: Carrer Major 36. Mislata.

Carrer Major 36. Mislata se está llevando a cabo en un momento de intensa agitación social, lleno de cambios, reformas, recortes y campañas electorales. En un momento en el que parecen estar tambaleándose desde las estructuras institucionales con más siglas y recursos, pasando por los pequeños espacios, a los cuales las dificultades parecen haber convertido en uno de los factores seguros a tener en cuenta, hasta llegar a un importante movimiento migratorio de artistas que se formaron en Valencia hacia otras ciudades que ofrecen más posibilidades. Pero a pesar de todo ello, la experiencia de Clero 7. Russafa ha sido tan enriquecedora y motivadora como para continuar adelante ciegamente con una segunda propuesta llena de fantasía, en la que consideramos la narración y el relato como unas de las cosas más reales y sinceras que existen en la actualidad. Agradecemos enormemente a todas las personas que nos están facilitando, animando y acompañando para que sigamos adelante, e invitamos nuevamente a quien quiera formar parte colaborando, por pequeña que considere su aportación. Carrer Major 36. Mislata se ha podido llevar a cabo gracias al apoyo del Ayuntamiento y al Centro Juvenil de Mislata, a espaivisor - Galería Visor que nos ha ayudado en diversos trámites, a las traducciones exprés de Maria Lacueva Lorenz, José Luis Giner Borrull y Laia Miralles Ribera, así como a la ayuda material y económica de Galeria Valle Ortí, Culturama, Tres Taller, Love Retro & Fun, Estudio Paco Mora, Galería Kessler Battaglia, Mas medios, Eurocosmos, Plutón.cc, Salomé Cuesta, Aitana, Toni y Blas Braza Moscardó, Alejandro Durán, José Luis Giner Borrull, Tere González y Kike Sempere, Maria José Hueso, Cristóbal Jiménez, Lieder für die Jugend, Moisés Mahiques, Luis Alberto Martín, Ángela Sánchez de Vera, Marisol Salanova y Milene Trindade.

Editorial Carrer Major 36. Mislata és el segon cicle que estem organitzant en aquesta nova etapa d’Otro Espacio que hem anomenat Sin Espacio. Després de l’experiència de Clero 7. Russafa, en la qual vàrem emprar com a espai expositiu l’estudi privat d’un artista situat en el barri de Russafa (València), en aquesta ocasió ens ubiquem en un espai públic dins el municipi de Mislata a què pertanyem com a associació cultural sense ànim de lucre, la sala "Espai Obert” del Centre Jove “El Mercat”. De nou dóna nom al cicle l’adreça del nostre lloc de trobada: Carrer Major 36. Mislata.

Carrer Major 36. Mislata s’està duent a terme en un moment d’intensa agitació social, ple de canvis, reformes, retalls i campanyes electorals. En un moment en què semblen trontollar des de les estructures institucionals amb més sigles i recursos, passant pels espais menuts, que les dificultats pareixen haver convertit en un dels factors segurs a tindre en compte, fins un moviment migratori important d’artistes que es van formar a València cap a unes altres ciutats que ofereixen més possibilitats. Però malgrat tot això, l’experiència de Clero 7. Russafa ha sigut tan enriquidora i motivadora com per a continuar endavant cegament amb una segona proposta plena de fantasia, en la qual considerem la narració i el relat unes de les coses més reals i sinceres que hi ha en l’actualitat. Agraïm enormement a totes les persones que ens estan facilitant, animant i acompanyant per tal que continuem endavant, i convidem novament qui en vulga formar part col·laborant, per xicoteta que considere la seua aportació. Carrer Major 36. Mislata s'ha pogut portar endavant gràcies a l'Ajuntament i al Centre Juvenil de Mislata, a espaivisor - Galería Visor que ens ha ajudat en diversos tràmits, a les traduccions exprés de Maria Lacueva Lorenz, José Luis Giner Borrull i Laia Miralles Ribera, així com gràcies al suport material i econòmic de Galeria Valle Ortí, Culturama, Tres Taller, Love Retro & Fun, Estudio Paco Mora, Galería Kessler Battaglia, Mas medios, Eurocosmos, Plutón.cc, Salomé Cuesta, Aitana, Toni i Blas Braza Moscardó, Alejandro Durán, José Luis Giner Borrull, Tere González i Kike Sempere, Maria José Hueso, Cristóbal Jiménez, Lieder für die Jugend, Moisés Mahiques, Luis Alberto Martín, Ángela Sánchez de Vera, Marisol Salanova i Milene Trindade. Imágenes de las exposiciones / Imatges de les exposicions: Telón de fondo (1, 4), Desnudas (2, 5), Experimental Electronic & Noise Research (3, 6), Clero 7. Russafa 3

Programación

Circunstancias fantásticas basadas en hechos reales

Virginia Villaplana 19 h. 19.30 h.

Sábado 1 de octubre, de 19 a 21 h.

Presentación: Juan José Martín Andrés y Alba Braza Boïls Introducción: Virginia Villaplana Proyección: Stop-Transit, 2001

DVD monocanal, 12' / Cortesía de la artista y Hamaca media & video art distribution from Spain

Intourist Memoria 1970, 2011

Procesado, recuperación y restauración de materiales de 16 mm y Súper 8 en sistema Betacam digital, 25'

Cortesía de la artista

Anita Di Bianco 19 h. 19.30 h.

Presentación: Juan José Martín Andrés y Alba Braza Boïls Introducción: Mira Bernabeu Proyección: Der Versteller Du rêve et des drogues, 2007

HD vídeo, 24'

Sábado 29 de octubre, de 19 a 21 h.

Ballad in Plain D, 2007

Película 16 mm traspasada a DVD, 6' / Cortesía espaivisor - Galería Visor

David Ferrando Giraut

Sábado 12 de noviembre, de 19 a 21 h.

19 h. 19.30 h.

Presentación: Juan José Martín Andrés y Alba Braza Boïls Introducción: David Ferrando Giraut Proyección: Journeys End in Lovers Meetings, 2010

Vídeo de dos canales sincronizados. S-VHS y fragmentos de películas, transferidos a DVD, color, sonido,

09' 35'' / Cortesía del artista y espaivisor - Galería Visor

Película de 16 mm, 4:3, color, sonido, 28' 43''

Journeys End In Lovers Meetings (Black Chamber), 2010

Mabel Palacín 19 h. 19.30 h.

Presentación: Juan José Martín Andrés y Alba Braza Boïls Introducción: Mabel Palacín Proyección: Hinterland, 2009

Fotografía en color en videoproyección, 14' 9'' / Cortesía de la artista

Comisariada por: Alba Braza Boïls Coordinada por: Juan José Martín Andrés

Sábado 26 de noviembre, de 19 a 21 h.

Programació

Sala “Espai Obert”, Centre Jove “El Mercat” Carrer Major 36. Mislata

Virginia Villaplana

Dissabte 1 d’octubre, de 19 a 21 h.

19 h. 19.30 h.

Presentació: Juan José Martín Andrés i Alba Braza Boïls Introducció: Virginia Villaplana Projecció: Stop-Transit, 2001

DVD monocanal, 12' / Cortesia de l’artista i Hamaca media & video art distribution from Spain

Intourist Memoria 1970, 2011

Processament, recuperació i restauració de materials de 16 mm i Super 8 en sistema Betacam digital, 25'

Cortesia de l’artista

Anita Di Bianco 19 h. 19.30 h.

Presentació: Juan José Martín Andrés i Alba Braza Boïls Introducció: Mira Bernabeu Projecció: Der Versteller Du rêve et des drogues, 2007

HD video, 24'

Dissabte 29 d’octubre, de 19 a 21 h.

Ballad in Plain D, 2007

Pel·lícula 16 mm traspassada a DVD, 6' / Cortesia d'espaivisor - Galería Visor

David Ferrando Giraut

Dissabte 12 de novembre, de 19 a 21 h.

19 h. 19.30 h.

Presentació: Juan José Martín Andrés i Alba Braza Boïls Introducció: David Ferrando Giraut Projecció: Journeys End in Lovers Meetings, 2010

Vídeo de dos canals sincronitzats. S-VHS i fragments de pel·lícules, transferits a DVD, color, so, 09' 35''

Cortesia de l'artista i espaivisor - Galería Visor

Pel·lícula de 16 mm, 4:3, color, so, 28' 43''

Journeys End In Lovers Meetings (Black Chamber), 2010

Mabel Palacín 19 h. 19.30 h.

Presentació: Juan José Martín Andrés i Alba Braza Boïls Introducció: Mabel Palacín Projecció: Hinterland, 2009

Fotografia a color i videoprojecció, 14' 9'' / Cortesia de l’artista

Comissariada per: Alba Braza Boïls Coordinada per: Juan José Martín Andrés

Dissabte 26 de novembre, de 19 a 21 h.

Circunstancias fantásticas basadas en hechos reales

Circunstancias fantásticas basadas en hechos reales es una exposición presentada a modo de ciclo que reúne la obra de Virginia Villaplana, Anita Di Bianco, David Ferrando Giraut y Mabel Palacín en un proyecto de investigación en torno a diferentes tipologías de narración aplicadas al formato vídeo.

exposición que se presenta como una sesión de cine introducida por el/la artista un sábado por la tarde.

Liberando a la idea de realidad o sentido del mundo de la obsesión de tener una única dirección posible, tal y como garantizaba la narración clásica -tratado por Jean-Luc Nancy en sus reflexiones en torno al cine de Abbas Kiarostami- nos hemos concedido la licencia de considerar que todas las formas de narración existentes, o al menos aquellas conocidas, son válidas para representar una realidad personal. Así mismo, toda realidad o mundo aquí pasa a ser verídico sólo por el hecho de convertirse en el argumento de un relato, asumiendo la fantasía, magia, miedos, temores y deseos que pueda haber en él.

Stop-Transit, de Virginia Villaplana, es un documental de ensayo sobre la obra de la escritora, crítica de literatura, compositora de canciones, traductora y educadora Idea Vilariño. En él se aborda su vida y obra, rescatándolas del olvido que provocó la dictadura y persecución tras el golpe de estado de 1973 en Uruguay. No es la primera vez que Virginia usa como herramienta generadora de narraciones traer a la luz documentos, vidas, obras o hechos que han permanecido en un segundo plano (Exhumación de la infamia, 2006-2009). En el caso de Stop-Transit se trata de una pieza que ha sido elaborada en colaboración con la propia escritora, recuperando imágenes de los fondos de la cinemateca de Uruguay y usando diferentes textos que se fusionan con la obra de la poeta.

El relato como medio de comunicación de masas, la novela como texto científico, la biografía como texto universal, o el cine como recuerdo de nuestras experiencias personales, son preámbulos de una

Para la recuperación de la memoria o para la creación de relatos a partir de materiales biográficos (Mediabiografía1), Virginia también ha recurrido a documentos de carácter más íntimo como en

Comisariada por Alba Braza Boïls

Intourist Memoria 1970, en el que se parte de un película de Súper 8 restaurada. Se trata del recuerdo de un viaje familiar, amateur, que nos presenta una mirada a modo de testimonio de las diferencias culturales, contadas mediante anécdotas que el narrador encuentra en su recorrido de Moscú a Leningrado, aún durante el período comunista. Si bien en estas dos obras aparecen imágenes recuperadas de archivos, en Der Versteller, de Anita Di Bianco, las imágenes son producidas para la ocasión, creando escenarios casi cinematográficos que se complementarán con un guión que nace a partir de fragmentos literarios conocidos. La obra se compone a su vez de dos vídeos, el primero de ellos, Du rêve et des drogues (El sueño y las drogas) es un extracto del libro Con los ojos abiertos: Conversaciones con Matthieu Galey, obra que recoge la entrevista que Galey hace a la novelista, poeta y dramaturga belga Marguerite Yourcenar. En él reflexiona a modo de revisión sobre Les songes et les sortes (Los sueños y los sortilegios) publicado por ella en el año 1938, en el que se detalla la estructura estética de los sueños, las relaciones entre conocimiento e imaginación, y se intenta reconstruir

la personalidad de personajes históricos a través de testimonios que han quedado de sus sueños. El segundo, Ballad in Plain D, se inspira en la obra Campo Santo, de W. G. Sebald, en la que los espíritus y espectros que habitan sus escenarios son seres reflexivos y preocupados sobre temas no mundanos y que van acompañados de referencias bibliográficas (Kafka, Nabokov...) que casi los legitiman como hechos reales. Seres fantasmagóricos y nostálgicos aparecen también en Journeys End in Lovers Meetings (Los viajes terminan en el encuentro de los enamorados) de David Ferrando Giraut. En el filme los tres personajes viven un momento extraño dentro de la estética del cine de terror en la que se encuentran. Sentimientos de amor declarados de forma continua, usando un lenguaje que reúne todos los tópicos cinematográficos pero que resultan ser en realidad una selección de fragmentos de guiones de películas de terror del período entre 1979 y 1989, que unidos a modo de collage, forman inconexamente un único diálogo. Este hecho se queda al descubierto en Journeys End In Lovers Meetings (Black Chamber) que a modo de 7

Imágenes de las págs. 6 y 7: Virginia Villaplana. Intourist Memoria, 1970 2001 Anita Di Bianco. Du rêve et des drogues, 2007 David Ferrando Giraut. Journeys End in Lovers Meetings, 2010 Imagen de esta página: Mabel Palacín. Hinterland, 2009

making of muestra los fragmentos de las películas de las que se ha tomado. Ya en Natural Scenes, 2006, se incluía imágenes de películas de terror combinadas con escenarios naturales de las proximidades del pueblo natal del artista, pero aquí se centra en la idea de amor propia de este género, en la que la muerte siempre resulta estar presente; una reflexión que parte del texto de S. Zizek Sobre la violencia. Seis reflexiones marginales y que David desarrolla a partir de imágenes que remiten a la estética de dichas películas. La narración construida a partir del fragmento también aparece en Hinterland, de Mabel Palacín, obra que es indistintamente fotografía y vídeo. En esta ocasión se trata de un relato construido a partir de una única imagen fotográfica y desarrollado sólo mediante el movimiento de la cámara que atentamente recorre todos los detalles que aparecen en dicha imagen sin dejar cabida al azar. En este caso ésta no proviene de internet (C’era una volta (rojo), 2000), ni es la suma de varias imágenes o fotogramas (Séquence voiture / Nuit près du motel / Au petit cinéma, 1998), sino que se trata de una imagen formada por fragmentos y abundantes 8

detalles. En el vídeo la distinción entre imagen fija y en movimiento desaparece, como también sucede en 180º (2011), obra que Mabel ha presentado en la 54 Bienal de Venecia, comisariada por David G. Torres, quien a propósito de la misma ha definido como el punto central del trabajo de Mabel Palacín "especular sobre la relación que mantenemos con las imágenes, sobre cómo nos relacionamos con ellas, cómo interpretamos, entendemos y reaccionamos ante el tándem realidad-imagen. Y lo es desde una perspectiva compleja, puesto que no parte de una dicotomía entre imágenes y realidad, sino que asume que en la actual sociedad multimediática, perforada y atravesada por imágenes, éstas ya no configuran una imagen-mundo, ya no median entre la realidad y su representación, sino que conforman el tejido de la propia realidad".2 1. V. Villaplana Ruiz: Memoria colectiva y Mediabiografía como transformación de las narrativas culturales, Arte·y·políticas·de·identidad, vol. 3 (diciembre), 87-102, Murcia, 2010 2. David G. Torres: No Comment. No Photo. Bienal de Venecia, Ed. Institut Ramon Llull y Edicions La Central, Barcelona, 2011

Circunstancias fantásticas basadas en hechos reales

Circunstancias fantásticas basadas en hechos reales (Circumstàncies fantàstiques basades en fets reals) és una exposició presentada com un cicle que reuneix l’obra de Virginia Villaplana, Anita Di Bianco, David Ferrando Giraut i Mabel Palacín en un projecte d’investigació al voltant de diferents tipologies de narració aplicades al format vídeo. Tot alliberant la idea de realitat o sentit del món de l’obsessió de tindre una única direcció possible, tal com ho organitzava la narració clàssica – tractat per Jean-Luc Nancy en les seues reflexions al voltant del cinema d’Abbas Kiarostami – ens hem concedit la llicència de considerar que totes les formes de narració existents o, si més no, aquelles conegudes, són vàlides per a representar una realitat personal. De la mateixa manera, tota realitat o món passa ací a ser verídic només pel fet d’esdevenir l’argument d’un relat, tot assumint la fantasia, la màgia, les pors, els temors i els desitjos que hi puguen haver. El relat com a mitjà de comunicació de masses, la novel·la com a text científic, la biografia com a text universal, o el cinema com a record de les nostres experiències personals, són preàmbuls d’una

exposició que es presenta com una sessió de cine introduïda per l’artista un dissabte de vesprada. Stop-Transit, de Virginia Villaplana, és un documental d’assaig sobre l’obra de l’escriptora, crítica de literatura, compositora de cançons, traductora i educadora Idea Vilariño. En ell s’aborda la seua vida i la seua obra, tot rescatant-les de l’oblit en què havien caigut arran del cop d’estat a Uruguai el 1973, i de la posterior dictadura i persecució. No és la primera vegada que Virginia fa servir, com a eina generadora de narracions, el fet de treure a la llum documents, vides, obres o fets que s’han mantingut en un segon pla (Exhumació de la infàmia, 20062009). En el cas de Stop-Transit, es tracta d’una peça que ha estat elaborada en col·laboració amb la pròpia escriptora, recobrant imatges dels fons de la cinemateca d’Uruguai i fent servir diferents textos que es fusionen amb l’obra de la poeta. Per a la recuperació de la memòria o per a la creació de relats a partir de materials biogràfics (Mediabiografía1) Virginia també ha emprat documents de caràcter més íntim, igual que en Intourist Memoria 1970, en el qual es parteix d’una 9

pel·lícula en format Súper 8 restaurada. Es tracta del record familiar, amateur, que ens presenta una mirada, a manera de testimoni, de les diferències culturals, contades mitjançant anècdotes que el na-rrador troba durant el seu recorregut entre Moscou i Leningrad, encara durant el període comunista. Front a aquestes dues obres, on apareixen imatges recuperades d’arxius, Anita Di Bianco, en Der Versteller produeix imatges per a l’ocasió, tot creant escenaris quasi cinematogràfics que es complementaran amb un guió nascut a partir de fragments literaris coneguts. L’obra es composa de dos vídeos; el primer, Du rève et des droges (El somni i les drogues) és l’extracte del llibre Amb els ulls oberts: converses amb Matthieu Galey, obra que inclou l’entrevista que Galey va fer a la novel·lista, poeta i dramaturga belga Margerite Yourcenar. En ell reflexiona, a mode de revisió, sobre Les songes et les sortes (Els somnis i els sortilegis) publicat per Yourcenar el 1938 i en el qual es detalla l’estructura estètica dels somnis, les relacions entre coneixement i imaginació i s’intenta reconstruir la personalitat de personatges històrics a través de testimonis que han quedat en somnis. El segon, Ballad in Plain D, s’inspira en l’obra Campo 10

Santo, de W.G. Sebad, en la qual els esperits i espectres que habiten els seus escenaris són éssers reflexius, preocupats per temes no mundans i que van acompanyats per referències bibliogràfiques (Kafka, Nabokov...) que quasi els legitimen com a fets reals. Éssers fantasmagòrics i nostàlgics apareixen també en Journeys End in Lovers Meeting (Els viatges acaben en la trobada dels enamorats) de David Ferrando Giraut. En el film, els tres personatges viuen un moment estrany dins de l’estètica del cine de terror en què es troben. Sentiments d’amor declarats de forma contínua, fent servir un llenguatge que reuneix tots els tòpics cinematogràfics però que, en realitat, resulta ser una selecció de fragments de guions de pel·lícules de terror del període 1979 i 1989, els quals, units com un collage, formen inconnexament un únic diàleg. Aquest fet queda al descobert en Journeys End in Lovers Meeting (Black Chamber) que, a mode de making of mostra els fragments de les pel·lícules de les quals va prendre els cites. Ja en Natural Scenes, 2006, s’incloïen imatges de pel·lícules de terror combinades amb escenaris naturals propers al poble natal de l’artista, però ací se

Comisariado por Alba Braza Boïls

centra en la idea d’amor pròpia d’aquest gènere, en el qual la mort sempre està present; una reflexió, doncs, que parteix del text de S. Zizek, Sobre la violència. Sis reflexions marginals i David desenvolupa a partir d’imatges que remeten a l’estètica de les pel.lícules d’on les ha tret. La narració construïda a partir del fragment també apareix en Hinterland de Mabel Palacín, obra que és indistintament fotografia i vídeo. En aquesta ocasió, però, es tracta d’un relat construït a partir d’una única imatge fotogràfica i desenvolupat només mitjançant el moviment de la càmera que, atentament, recorre tots els detalls que hi apareixen, sense donar cabuda a l’atzar. En aquesta ocasió, la imatge no prové d’Internet (C’era una volta (rojo), 2000), ni és la suma de diferents imatges o fotogrames (Séquance voiture/ Nuit près du motel/ Au petit cinéma, 1998), sinó que es tracta d’una imatge formada per fragments i abundants detalls. En el vídeo la distinció entre imatge fixa i mòbil desapareix, com també passa en 180º (2011), obra que Mabel ha presentat a la 54 Bienal de Venècia, comissariada per David G. Torres, qui a propòsit de la mateixa ha definit com a eix central del treball de Mabel Palacín “especular sobre la relació que mante-

nim amb les imatges, sobre com ens relacionem amb elles, com interpretem, entenem i reaccionem davant el tàndem realitat-imatge. I ho és des d’una perspectiva complexa, ja que no parteix d’una dicotomia entre imatges i realitat, sinó que assumeix que en l’actual societat multimediàtica, perforada i travessada per imatges, aquestes ja no configuren una imatge-món, ja no medien entre la realitat i la seua representació, sinó que conformen el teixit de la pròpia realitat”.2 1. V. Villaplana Ruiz: Memoria colectiva y Mediabiografía como transformación de las narrativas culturales, Arte·y·políticas·de·identidad, vol. 3 (desembre), 87102, Múrcia, 2010 2. David G. Torres: No Comment. No Photo. Bienal de Venecia, Ed. Institut Ramon Llull i Edicions La Central, Barcelona, 2011 Imatge pàg. 9: Anita Di Bianco. Ballad in Plain D, 2007 Imatges pàgs. 10 i 11: Virginia Villaplana. Stop Transit, 2001 David Ferrando Giraut. Journeys End in Lovers Meetings (Black Chamber), 2010 Mabel Palacín. Hinterland, 2009 11

Virginia Villaplana

www.virginiavillaplana.com

Virginia Villaplana es artista y escritora. Su trabajo

Galería Visor, Valencia, 2009; En una corta unidad de

explora la escritura como negociación entre la memoria

tiempo, Liquidación Total, MediaLab Prado, Madrid,

y la historia, los relatos de ficción y los documentales, las

2008; Working Documents, Centre de la Imatge, Barce-

narrativas de género junto a las nociones de identidad,

lona, 2008; Relatos culturales sobre la violencia de gé-

autoridad y comunidad desarrollando estrategias como

nero, MNCARS, Madrid, 2005; Imaginarios en Tránsito,

la Mediabiografía del "Do it yourself" al "Do it together

CGAC, Santiago de Compostela, 2007 e In/security in a

(DIT)" palimpsesto, y participación.

global context. The City of Women, Liubliana, Eslovenia. Forma parte del grupo Las Lindes, sobre arte y prácticas

Ha desarrollado su trabajo sobre cine, literatura y artes

culturales Centro 2 de mayo, Madrid.

visuales en las ciudades de Londres, París, Montevideo, Buenos Aires y Bolonia.

Libros de artista: El instante de la memoria, Madrid, 2010;

Entre sus últimos proyectos como artista ha desarrolla-

Zonas de intensidades, Madrid, 2008; Cine Infinito, Valen-

do los siguientes proyectos de cine, fotografía e insta-

cia, 2007; 24 Contratiempos, Valencia, 2001.

lación: Poéticas del olvido, Bue-nos Aires, 2011; Diario

Como coeditora: Cárcel de amor. Relatos culturales

de sueños Intermitentes, MUSAC, León, 2011; Narra la

sobre la violencia de género, Ministerio de Cultura,

historia, OffLimits - MNCARS, Madrid, 2010; SoftFic-

MNCARS, Madrid, 2006. Miembro del consejo editorial

tion, Consonni, Bilbao, 2009; Narrativas de la transición

de la revista científica Arte y Políticas de Identidad,

española, Montevideo, 2010; Poéticas de la resistencia,

editorial Editum.

Anita Di Bianco Anita Di Bianco nació en Nueva York en 1970, estudió

www.anitadi.net Day, The Salzburger Kunstverein, Salzburgo, Austria;

Historia y Filología Rusa en la Universidad de Columbia,

Cinematexas Film Festival, Austin, EEUU; Com Viet,

Nueva York, Bellas Artes en el SUNY-Purchase también

Kunstverein Braunschweig, Braunschweig, Alemania;

en la ciudad de Nueva York y el Máster en Bellas Artes

Hello Darkness, K21, Düsseldorf, Alemania; Minor

en la Universidad de Rutgers, Nueva Jersey. En el año

Characters, Galerie Elisabeth Kaufmann, Zúrich y Suiza

2000-2001 le concedieron una beca de investigación

y Seeing is Believing, KW, Berlín, entre otras.

en la Rijksakademie, Ámsterdam, otorgada por el Ministerio de Cultura Holandés. Además ha estado en

Recientemente su obra ha pasado a formar parte de la

la residencia de artistas del Irish Museum de Dublín,

colección del MOMA de Nueva York. Ha presentado sus

Tramway de Glasgow y en Künstlerhaus Bethanien,

vídeos, a la vez que ha impartido conferencias sobre

Berlín, ciudad en la que vive actualmente,

la política de la cinemática en Klartext! The Status of the Political in Contemporary Art, Berlín; Society

Entre sus exposiciones destacan: Romantic Detachment,

for Cinema and Media Studies, Londres, y dentro del

PS1, Nueva York; Still 16 mm, The Rotterdam Film

Programa de Estudios de Cine de la Universidad de Yale.

Festival, Róterdam, Holanda; Outside of a dog, Baltic

Desde el año 2006 realiza también seminiarios anuales

Centre for Contemporary Art, Gateshead, Inglaterra;

en torno a la teoría de los media para profesores en el

Hypnosis, Les Laboratoires d’Aubervilliers, Paris; Every

estado de Nueva York.

David Ferrando Giraut

www.davidferrandogiraut.com

El trabajo de David Ferrando Giraut explora el parale-

y trabaja en Londres. Se graduó en Bellas Artes en el

lismo entre la grabación de imagen o audio y la idea de

Goldsmiths College, Universidad de Londres, en 2008.

ruina, y los vínculos entre ruina y alegoría. Influido con frecuencia por la estética del cine de terror y las pelí-

Entre sus exposiciones recientes destacan Against Gra-

culas de serie B, sus piezas muestran una fascinación

vity, ICA, Londres; Everything Is Out There, La Casa En-

por las cualidades fantasmales de las tecnologías au-

cendida, Madrid; Journeys End in Lovers Meetings, Ga-

diovisuales, y un interés en el sentimiento nostálgico,

leria Visor, Valencia, y 10/12, Bruselas; Situación, CGAC,

entendido como herramienta de análisis que propicie

Santiago de Compostela; Between a Hole and a Home,

una mirada crítica sobre el presente.

James Taylor Gallery, Londres; Time Capsules, The Gallery Soho, Londres; Strange Things are Happening,

Su obra reciente supone una reflexión sobre los

ASPEX, Portsmouth; No Borders (Just N.E.W.S.), expo-

mecanismos – psíquicos y/o tecnológicos – mediante los

sición itinerante organizada por la Asociación Interna-

cuales transformamos realidades en continuo cambio

cional de Críticos de Arte (AICA), mostrando el trabajo

en imágenes fijas; y el carácter, simultáneamente

de 29 artistas europeos.

relacionado con el deseo y con la muerte, de dichos

En la actualidad expone individualmente en el MACUF,

mecanismos.

A Coruña, como resultado de haber recibido una beca de creación artística en el extranjero de Gas Natural

David Ferrando Giraut (Negreira, A Coruña, 1978) vive

Unión Fenosa.

Mabel Palacín Mabel Palacín (Barcelona, 1965). Llicenciada en Història

terland descriuen una realitat fragmentada, canviant, feta

de l’Art i Cinema, fotografia i vídeo per la Universitat de

de narratives trencades, a voltes estructurades per capes,

Barcelona. Actualment treballa entre Barcelona i Milà.

en les quals els personatges es troben en una estranya

La seua obra s’ocupa de la relació que mantenim amb

relació d’equilibri, entre les imatges i el món, que convoca

les imatges i de la mediació que aquestes suposen per

sempre a l’espectador. La dimensió espacial però també

a la realitat. Des dels seus començaments ha realitzat

la projecció múltiple ho sol·liciten especialment perquè

fotografies, vídeos i instal·lacions, interessant-se per la

contenen una relació d’escala amb el cos de l’espectador.

multiplicitat de formats pels quals una imatge pot manifestar-se així com per la seua qualitat inestable.

En 2011 realitza el projecto 180º per al Pavelló de

En els seus treballs les coses no ocorren directament

Catalunya en la 54 Bienal de Venècia. A més els seus

perquè la realitat està mediatitzada, de la mateixa

treballs s’han mostrat al Salvador Dalí Museum de St.

manera es comporten els personatges i les coses, que

Petersburg en Florida, al Museu Berardo de Lisboa,

mai actuen directament, sinó adoptant sempre una

Artium de Vitoria, al Museu Empordà de Figueres, Casino

desviació que conduïx les imatges a la presentació de

Luxembourg Forum d’ Art Contemporain, Luxembourg,

realitats alternatives. La resistència de les imatges a una

O.K. Center de Linz, MACBA de Barcelona, Museu Patio

interpretació estable, obri la possibilitat de revisar el

Herreriano de Valladolid, Künstlerhaus Palais Thurn und

contrat sujecte-imatge-món, de manera que acaba donant

Taxis de Bregenz, Reykjavik Art Museum, Kunstbunker

un caràcter provisional a les relacions que ho regulen.

Tumulka de Munic, Bienal de Kwangju, Norwich Gallery en Norwich. Centre d’Art Santa Mònica en Barcelona,

Treballs com La distancia correcta, Una noche sin fin o Hin-

MUA d’Alacant i Lothar Albrecht Galerie de Frankfurt.

Virginia Villaplana

www.virginiavillaplana.com

Virginia Villaplana és artista i escriptora. El seu treball

resistencia, Galeria Visor, València, 2009; En una corta

explora l’escriptura com a negociació entre la memòria i la

unidad de tiempo, Liquidación Total, MediaLab Prado,

història, els relats de ficció i els documentals, les narratives

Madrid, 2008; Working Documents, Centre de la Imatge,

de gènere juntament amb les nocions d’identitat, autoritat

Barcelona, 2008; Relatos culturales sobre la violencia de

i comunitat, per a la qual cosa desenvolupa estratègies

género, MNCARS, Madrid, 2005; Imaginarios en tránsito,

com ara la Mediabiografía del “Do it yourself” al “Do it

CGAC, Santiago de Compostela, 2007 i In/security in a

together (DIT)” palimpsest, i participació.

global context. The City of Women, Ljubljana, Eslovènia. Forma part del grup Las Lindes sobre art i pràctiques

Ha desenvolupat el seu treball a l’entorn del cinema, la

culturals Centro 2 de mayo, Madrid.

literatura i les arts visuals en les ciutats de Londres, París, Montevideo, Buenos Aires i Bolonya.

Llibres d’artista: El instante de la memoria, Madrid,

Entre els seus darrers projectes com a artista ha

2010; Zonas de intensidades, Madrid, 2008; Cine infi-

desenvolupat els projectes de cinema, fotografia i

nito, València, 2007; 24 contratiempos, València, 2001.

instal·lació següents: Poéticas del olvido, Buenos Aires,

Com a coeditora: Cárcel de amor. Relatos culturales so-

2011; Diario de sueños intermitentes, MUSAC, Lleó, 2011;

bre la violencia de género, Ministeri de Cultura, MNCARS,

Narra la historia, OffLimits - MNCARS, Madrid, 2010;

Madrid, 2006. Membre del consell editorial de la revista

SoftFiction, Consonni, Bilbao, 2009; Narrativas de la

científica Arte y Políticas de Identidad, editorial Editum.

transición española, Montevideo, 2010; Poéticas de la

Anita Di Bianco

www.anitadi.net

Anita Di Bianco va nàixer a Nova York l’any 1970, va estu-

Hypnosis, Les Laboratories d’Aubervilliers, París; Every Day,

diar Història i Filologia Russa a la Universitat de Colúm-

The Salzburger Kunstverein, Salzburg, Àustria; Com Viet,

bia, Nova York, Belles Arts al SUNY-Purchase, també a la

Kunstverein Braunschweig, Braunschweig, Alemanya;

ciutat de Nova York, i va rebre el seu Màster en Belles Arts

Hello Darkness, K21, Düsseldorf, Alemanya; Cinematexas

de la Universitat de Rutgers, Nova Jersey. L’any 2000-2001

Film Festival, Austin, EEUU; Minor Characters, Galerie

va ser premiada amb una beca d’investigació a la Rijksa-

Elisabeth Kaufmann, Zürich, Suïssa i Seeing is Believing,

kademie, Àmsterdam, pel Ministeri Holandès de Cultura.

KW, Berlín, entre d’altres.

A més, ha fet estades a residències d’artistes, com ara

El seu treball ha sigut adquirit recentment pel MOMA

l’Irish Museum de Dublín, al Tramway de Glasgow i al Kün-

de Nova York. Ha projectat els seus vídeos i ha realitzat

stlerhaus Bethanien de Berlín, ciutat on viu actualment.

ponències al voltant dels media i les polítiques de reacreació cinematogràfica al Klartext! The Status of the

Entre les seues exposicions recents destaquen: Romantic

Political in Contemporary Art a Berlín; Society for Cinema

Detachment, PS1, Nova York; Still 16 mm, The Rotterdam

and Media Studies de Londres i a la Yale University’s Film

Film Festival, Rotterdam, Holanda; Outside of a dog, Baltic

School. Des de 2006 realitza seminaris anuals entorn a la

Centre for Contemporary Art, Gateshead, Anglaterra;

teoria dels media per a professors en l’estat de Nova York.

David Ferrando Giraut El treball de David Ferrando Giraut explora el

www.davidferrandogiraut.com Goldsmiths College de la Universitat de Londres el 2008.

paral·lelisme entre la gravació d’imatge o àudio i la idea de ruïna, i els vincles entre ruïna i al·legoria. Influenciat

Entre les seues exposicions recents destaquen Against

sovint per l’estètica del cinema de terror i les pel·lícules

Gravity, ICA, Londres; Everything Is Out There, La Casa

de sèrie B, les seues peces mostren una fascinació per

Encendida, Madrid; Journeys End in Lovers Meetings,

les qualitats fantasmals de les tecnologies audiovisuals

Galeria Visor, València i 10/12, Brussel·les; Situación,

i un interés pel sentiment nostàlgic, entés com una

CGAC, Santiago de Compostel·la; Between a Hole and a

eina d’anàlisi que propicie una mirada crítica sobre el

Home, James Taylor Gallery, Londres; Time Capsules, The

present. La seua obra recent suposa una reflexió sobre

Gallery Soho, Londres; Strange Things are Happening,

els mecanismes –psíquics i/o tecnològics– mitjançant els

ASPEX, Portsmouth; No Borders, (Just N.E.W.S.), exposició

quals transformem realitats en continu canvi en imatges

itinerant organitzada per l’Associació Internacional de

fixes; i el caràcter, simultàniament relacionat amb el desig

Crítics d’Art (AICA), que va mostrar el treball de 29 artistes

i amb la mort, d’aquests mecanismes.

europeus. En l’actualitat exposa individualment en el MACUF (La

David Ferrando Giraut (Negreira, La Corunya, 1978) viu

Corunya), com a resultat d’haver rebut una beca de creació

i treballa a Londres, on es va graduar en Belles Arts al

artística a l’estranger de Gas Natural Unión Fenosa.

Mabel Palacín Mabel Palacín (Barcelona, 1965). Llicenciada en Història

terland descriuen una realitat fragmentada, canviant, feta

de l’Art i Cinema, fotografia i vídeo per la Universitat de

de narratives trencades, a voltes estructurades per capes,

Barcelona. Actualment treballa entre Barcelona i Milà.

en les quals els personatges es troben en una estranya

La seua obra s’ocupa de la relació que mantenim amb

relació d’equilibri, entre les imatges i el món, que convoca

les imatges i de la mediació que aquestes suposen per

sempre a l’espectador. La dimensió espacial però també

a la realitat. Des dels seus començaments ha realitzat

la projecció múltiple ho sol·liciten especialment perquè

fotografies, vídeos i instal·lacions, interessant-se per la

contenen una relació d’escala amb el cos de l’espectador.

multiplicitat de formats pels quals una imatge pot manifestar-se així com per la seua qualitat inestable.

En 2011 realitza el projecto 180º per al Pavelló de

En els seus treballs les coses no ocorren directament

Catalunya en la 54 Bienal de Venècia. A més els seus

perquè la realitat està mediatitzada, de la mateixa

treballs s’han mostrat al Salvador Dalí Museum de St.

manera es comporten els personatges i les coses, que

Petersburg en Florida, al Museu Berardo de Lisboa,

mai actuen directament, sinó adoptant sempre una

Artium de Vitoria, al Museu Empordà de Figueres, Casino

desviació que conduïx les imatges a la presentació de

Luxembourg Forum d’ Art Contemporain, Luxembourg,

realitats alternatives. La resistència de les imatges a una

O.K. Center de Linz, MACBA de Barcelona, Museu Patio

interpretació estable, obri la possibilitat de revisar el

Herreriano de Valladolid, Künstlerhaus Palais Thurn und

contrat sujecte-imatge-món, de manera que acaba donant

Taxis de Bregenz, Reykjavik Art Museum, Kunstbunker

un caràcter provisional a les relacions que ho regulen.

Tumulka de Munic, Bienal de Kwangju, Norwich Gallery en Norwich. Centre d’Art Santa Mònica en Barcelona,

Treballs com La distancia correcta, Una noche sin fin o Hin-

MUA d’Alacant i Lothar Albrecht Galerie de Frankfurt.

Carrer Major 36. Mislata

Como llegar / Com arribar: EMT: Línea / Línia 7. Parada: Sant Antoni - Senyera MetroValencia: Línea / Línia 3, 5. Parada: Mislata

Sin Espacio: Ejemplar gratuito, prohibida su venta / Exemplar gratuït, prohibida la seua venda Publicación digital on-line disponible en / Publicació digital on-line disponible en: www.otroespacio.org Editor / Editor: Asociación Cultural Otro Espacio Diseño y maquetación / Disseny i maquetació: Juan José Martín Andrés Coordinación / Coordinació: Juan José Martín Andrés, Alba Braza Boïls Impresión / Impressió: Imprenta Nacher Depósito legal / Dipòsit legal: V-2114-2011 ISSN: 2174-7393 Colaboradores en este número / Col·laboradors en aquest número: Alba Braza Boïls, Anita Di Bianco, David Ferrando Giraut, Mabel Palacín, Virginia Villaplana Sin Espacio es una publicación de / Sin Espacio és una publicació de: Asociación Otro Espacio Plaza Conde de Aranda Nº1 Bajo / 46920 Mislata (Valencia) / España (+34) 625 916382 / info@otroespacio.org / www.otroespacio.org

Colaboran / Col·laboren:

Con el apoyo de / Amb el suport de: restauración enmarcación asistencia técnica www.trestaller.es