Guia de camp de la
fauna i la flora de
l’Ebre Català
Guia de camp de la
fauna i la flora de
l’Ebre Català
4
Index Introducció
.
.
.
.
6
. . . . .
. . . . .
8 17 18 22 26 28
Macroinvertebrats Esponges . . Cnidaris . . Àcars . . . Turbel·laris . . OLigoquets . . Hirudinis . . Mol·luscs . . Crustacis . . Efemeròpters . . Plecòpters . . odonats . . Tricòpters . . Heteròpters . . Coleòpters . . Dípters . . Organismes indicadors
. . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . .
31 31 31 32 32 32 33 36 40 43 45 48 50 53 58 61
Peixos .
.
.
.
.
63
Amfibis
.
.
.
.
88
Rèptils
.
.
.
.
90
Mamífers
.
.
.
.
94
cartografia
.
.
.
.
101
Bibliografia .
.
.
.
114
Índex d’espècies
.
.
.
116
Plantes Comunitats vegetals . Plantes aquàtiques . herbassars de les vores Bosc de ribera . Arbres ornamentals . Arbres conreats
5
Introducció Aquesta guia pretén ser un ajut per la reconeixement de plantes i animals que es poden trobar al riu Ebre i a les vores, adreçada a estudiants i públic en general. Per aquest motiu s’ha buscat adaptar la documentació tècnica existent i arribar a un compromís entre rigor, extensió i divulgació. Els criteris utilitzats han estat el de poder arribar al nivell sistemàtic suficient segons la dificultat d’identificació, intentar fer un esforç en l’àrea dels macroinvertebrats que és on més dificultats hi ha per un costat i mancança de material divulgatiu per un altre. Així, segons el cas, arribarem a tractar a les famílies, i només l’ordre. Si és possible s’arribarà a espècie, i si no a gènere o família. En el cas dels invertebrats només es tractaran els aquàtics i sempre en la fase larvària si el adult és volador. Descartem per tant els invertebrats terrestre que podem trobar per els vores del riu i al bosc de ribera a causa de l’extensió que comportaria. En canvi, sí hem inclòs les espècies terrestres en el cas dels vertebrats, fins i tot les que es pugui trobar de pas com és el cas de mamífers, ja que en aquest cas la llista és molt més reduïda. En el cas dels vertebrats, no es tenen en compte les formes juvenils, ja que això complicaria la identificació. En qualsevol cas, remetem a les guies específiques que estan referenciades a la bibliografia. No hem inclòs gairebé a les espècies herbàcies del bosc de ribera ni hem fet la clau corresponent degut a la gran diversitat d’espècies que es podrien trobar. Hem inclòs també una cartografia de l’Ebre dins del tram d’estudi per tal de oferir un suport extra en el treball de camp.
Espècie introduïda Espècie amenaçada a l’area
5
Número indicador de l’índex B.M.W.P. (macroinvertebrats) Mascle Famella
6
Plantes
Plantes
7
Plantes
Comunitats vegetals Herbassars Aquàtiques 1
2
Herbassars de C r e i x e n a r Potamogeton i ( G l y c e r i o Sparganion) volantí (Potametum densonodosii)
3 Tamarigar (Tamaricetum canariensis=T. Gallicae)
4
5
7
Poblament de Canyissar (Typho-Schoeno Llentilles d’aigua (Lemno- plectetum glauci) Azoletum
Tamariu Canya Cesquera Baladre Magraner Aloc
8
8
Llapó filòs Ll. arguilenc Ll. punxenc Volantí
Creixen Creixen bord Plantatge d’aig. Dolceta Romàs
Olivarda Lemna minor Jonc boval Lemna gibba Àster Sisca Fenàs de marge Malví
Inundats amb corrent
Quasi sempre inundats
Ocasionalment Inundats i inundats estancats
Canyís Boga Jonça d’est. Lliri groc Espunyidera Temporalment inundats
Plantes
Bosc de ribera
assars 9
11
10
Herbassars Jonquera Salzeda de alts de càrex (Peucedano- sarga (CladioCaricetum hispidae)
Sonchetum aquatilis)
(SaponarioSalicetum purpureae) Sarga Saulic Salze blanc
Càrex Malví Lliri groc malrubí d’aig. Menta d’aig. Espunyidera Romàs Sovint inundats
Albereda
Omeda amb
(Vincoheura Populetum albae) (HederoUlmetum minoris) Àlber Om Om Noguera Plàtan Pollancre/Carolin. Robínia Freixe de full.pet. Vern
Comunitat
Arbres
Arç blanc Esbarzer Roldor
Arç blanc Sanguinyol Esbarzer
Ortiga gran Jonc boval malrubí d’aig. Menta borda Romàs Lletsó d’aigua
Heura Lleterasa de bosc Fenàs boscà Romegueró Vinca Vidalba
Heura Lleterasa bosc Herbes Fenàs boscà Violeta boscan. i joncs Romegueró
Escasament inundats
Ribes altes amb freàtic superficial
Zona interior amb freàtic menys superficial
Secs però ocasionalent inundat per les revingudes
Arbusts, lianes i canyes
Sòls
9
Plantes
Plantes aquàtiques Identificació Fulles que surten de l’aigua
Les fulles surten totes de la base
Plantatgecanària d’aigua Palmera
Les fulles surten al llarg de la tija Fulles submergides o flotants
Creixen Plantes d’herbassar
lentilla d’aigua
Planta sense tija. Llentilles verds flotants Planta amb tija normalment arrelada al fons
Fulles aplanades i ovalades que suren a la superficie de l’aigua
Foliols dentats Fulles simples Foliols no dentats
Fulles compostes
Llengua canària d’oca Palmera
Creixen bord
Fulles allargades amb marge ondulat Fulles no aplanades que estan dins de l’aigua
Llapó fullat Fulles linears o acintades
Volantí Fulles linears i molt llarges que surten al llarg de les tiges
Fulles <1 m/m. Molt ramificades i fines com un plomall sense consistència Fulles >1 m/m d’amplada amb petits «dents». Consistència rígida fora de l’aigua
Fulles verticil·lades agrupades en «feixos» al llarg de la tija
Fulles agrupades de 3 en 3 i no bifurcades Fulles en grup de +3 i sovint bifurcats a les puntes
10
Llapó anguilenc
Asprella Llapó punxenc
Identificació Palmada 5-7 folíols
Fulles compostes
Regalèssia Aloc Foliols ovalats i regulars
Pinnada Fulles simples
Foliols de vora dentada
Foliols de vora llisa
Foliols de vora llisa
Foliols de vora dentada
Fulles no oposades
Creixen bord
Creixen
Malví
Fulles grosserament dentades. Flors 2 estams Fulles finament dentades. Flors 4 estams
Corretjola Salicària
Menta d’aigua
Epilobi Epilobi
Planta enfiladissa
Herba presseguera
Planta herbàcia
Dolceta Fulles verticil·lades
Espunyidera
Foliols amples amb vora lobulada
Malrubí d’aigua
Fulles oposades Flor blanc o blava Fulles no oposades Flor rosada Fulles oposades (flor púrpura)
Plantes
Plantes d’herbassar inundable
Flors solitàries de color roig Petites flors en inflorescències rosades o blanques
Roseta basal de fulles Sense roseta basal
Flors roges, roses o blanques Flors verdoses
Inflorescència compacta 6-10 mm Inflorescència laxa 2-5 mm
Pebrer d’aigua Romàs 11
Plantes
Canyes i joncs Identificació Tija de secció triangular Fulles de secció en V
Fulles >2 cm d’amplada i vora finament dentada. Inflorescència al capdamunt amb espiguetes pedunculades Fulles <2 cm d’amplada i vora llisa. Espigues més compactes
Diferents
Paraiguets
Espigues agrupades a la part final de la tija
Una bràctia grogosa curta
Jonça d’estany Lliri groc
(Altres joncs) Cesquera Jonc comú
Fulles molt llargues que penjen
Fulles linear-lanceolades que surten al llarg de la tija
Fulles acintades que surten de la base de la planta Canyís 12
Carex
Espigues al llarg de la tija en la part superior
Bràcties verdes molt llargues per damunt de les espigues
Fulles <1 cm d’amplada Sense fulles. Tiges cilindriques Espigues rodones Fulles >1 cm d’amplada
Xisca borda
Secció fulla e la part baixa en Y. Flor groga
Fulles que no penjen
Canya
Planta >3 m. Tija llenyosa. Plomall tancat i dret Planta <3m. Tija no llenyosa. Plomal penjant i obert.
Secció fulla a la part baixa en D. Flor formant un «puro» marró
Boga
Identificació ARBUST
Arbret de >3 m
Arç blanc
Clau d’arbres
Plantes
Arbusts i lianes Arbust de <3m LIANA o enfiladissa
Ginesta vimetera
Amb espines Sense espines
Esbarzer
Fulles lobulades Fulles palmaticompostes i dentades
Espines grans (agullons).Tiges que penjen Espines fines. Tijes dretes
Llargues tiges sense fulles (o poques i petites). Flores grogues Fulles ovalades i oposades Esbarzer
Agullons punxencs. Fulla dentada No punxenca. Fulla no dentada
Romegueró
Gairebé sense pecíol
Roldor
Pecíol llarg i sovint enrogit
CADUCIFOLI Flors blanqu.
Corretjola borda Tiges que s’enganxen a pedres i troncs Tija que s’enfila damunt d’altres plantes Fulles simples
Fulles pinnatocompostes
Heura
Sanguinyol
Lligabosc japonés Zona Móra Fulles oblogo-ovades Fulles amples ovades
Fulles oposades en forma de cor. Fulles oposades i ovalades LLIGABOSCS Vidalba
Lligabosc
Zona Delta Lligabosc valencià Fulles amb pecíol Fulles soldades per la base 13
Plantes
Arbres Identificació Clau 1 Palmera canària
Xiprer Arbre estret i alt o juntats fent tanques
És un arbre
És una palmera
Fulles formant trenetes ramificades
Trenetes rècies o rigides de ramificació oposada
Trenetes toves i fines de ramificació no oposada
Fulles aparentment linears Fulles en forma d’escates o agulla
Arbret petit amb branques sortint de la base Tamariu
Casuarina Arbre alt com els pins
Àlber
Fulles aplanades Fulla de vora finament dentada
Clau 2
Fulla lobulada endurida de revers blanquinòs Fulla retallada, gran i tova
Fulla de vora llisa Fulles simples
Plàtan Miopor
Fulles compostes Fulles arrodonides de vora lobulada o retallada
Fulla simètrica Fulla corbada de costat
Clau 3 Fulles lanceolades o allargades de vora llisa
14
Eucaliptus
Plantes
Arbres Identificació Clau 2 (fulles dentades) Fulla lanceolada allargada. Revers blamquinòs
Arbre amb branques penjants
SALZES
Desmai Sarga
Arbret o arbust. Branques sovint surten de la base Fulles linears (10 vegades més largues que amples
Vern Fulla ampla més estreta a la base
Fulles esparses
Fulla en forma de cor o rombo, arrodonida o allargada
Fulles lanceolades
Fulles oposades (o quasi)
Salze blanc Saulic
Om Fulla amb la base asimètrica
Morera Fulla arrodonida de superfície rugosa i aspre. Base con «entrada»
Fulla simètrica
Lledoner Pecíol curt
Fulla allargada de superfície llisa
Pollancre Pecíol llarg
15
Plantes
Arbres Identificació Clau 3 (fulles compostes) Anoer
No més de 9 folíols
Més de 9 folíols
Fulles alternes Folíols de vora llisa
Fulles oposades Folíos de vora més o menys dentada
Negundo
Dents gruixuts. De vegades el folíol terminal és més ample
Dents fins. Els folíols són sempre iguals
Robinia Freixe de fulla petita
Foliols de vora llisa
Foliols de vora dentada Acàcia de 3 punxes Amb espines a la base de les fulles Sense espines Fulla composta
Fulla doblement composta 16
Mèlia
Anoer americà
Fam. Haloragàcies VOLANTÍ - MILFULLES Myriophyllum spicatum Planta arrelada amb les fulles molt fines i poc consistents. És el macròfit més abundant al curs baix de l’Ebre
Fam. Ceratofil·làcies LLAPÓ DE TRENA LLAPÓ PUNXENC Ceratophyllum demersum Planta arrelada (o surant a l’aigua) molt abundant a l’Ebre. És molt important com a lloc de refugi i dieta de molls animals.
Plantes
Plantes aquàtiques
Fam. Patamogetonàcies LLENGUA D’OCA Potamogeton nodusus Planta arrelada amb les fulles ovalades molt present al curs mig i baix de l’Ebre. La flor és una espiga que sobresurt de l’aigua
Fam. Ceratofil.làcies LLAPÓ ANGUILENC Potamogeton pectinatus Planta arrelada amb les fulles acintades molt fines. Abundant i molt visible al riu.
Fam. Patamogetonàcies LLAPÓ FULLAT Potamogeton crispus Planta arrelada no tant freqüent al riu. Fam. Lemnàcies LLENTILLA D’AIGUA Lemna gibba Petita planta arrodonida que forma agrupacions surant damunt de l’aigua en remansos sense corrent.
Fam. Charàcies ASPRELLA Chara sp. Petita planta amb precipitats de calç que li donen tacte aspre. es troba en aigües somes de les vores 17
Plantes
Herbassars de les vores
CRÈIXEN BORD Apium nudiflorum Fam. Umbel·líferes CRÈIXEN Rorippa-nasturtium officinale Fam. Crucíferes DOLCETA Samolus valerandi Fam. Primulàcies
ROMÀS Rumex conglomeratus Fam. Polygonàcies HERBA PRESSEGUERA Polygonum persicaria Fam. Polygonàcies PLANTATGE D’AIGUA Alisma plantago-aquatica Fam. Alismatàcies 18
BOGA Typha angustiolia Fam. Tifàcies
CÀREX Carex sp. Fam. Ciperàcies
CANYÍS Phragmites australis Fam. Gramínies MENTA D’AIGUA Menta aquatica Fam. Labiades
JONC COMÚ O BOVAL Scirpus holoschoenus Fam. Juncàcies
LLIRI GROC Iris pseudoacorus Fam. Iridàcies
SALICÀRIA Lythum salicaria Fam. Litràcies
Plantes
Herbassars de les vores
MALRUBÍ D’AIGUA Lycopus europaeus Fam. Labiades
JONÇA D’ESTANY Scirpus lacustris Fam. Ciperàcies
XISCA BORDA Cladium mariscus Fam. Ciperàcies 19
Plantes
Herbassars de les vores ALOC - PEBRER BORD Vitex agnus-castus Fam. Verbenàcies
MALVÏ Althaea officinalis Fam. Malvàcies
XISCA Imperata cylindrica Fam. Gramínies
REGALÈSSIA Glycyrrhiza glabra Fam. Papilionàcies
ESPUNYIDERA DE MARJAL Galium palustre Fam. Rubiàcies 20
PARAIGÜETS SERRANA Cyperus sp. Fam. Ciperàcies
EPILOBI Epilobium hirsutum Fam. Onagràcies
CORRETJOLA GRAN Calystegia sepium Fam. Convolvulàcies
CESQUERA Erianthus ravennae Fam. Gramínies
Plantes
Herbassars de les vores
PEBRER D’AIGUA Polygonum hydropiper Fam. Polygonàcies
CANYA Arundo donax Fam. Gramínies 21
Plantes
Bosc de ribera
ÂLBER Populus alba Fam. Salicàcies
OM Ulmus minor Fam. Ulmàcies FREIXE DE FULLA PETITA Fraxinus angustifolia Fam. Oleàcies POLLANCRE XOP - XOPA Populus nigra x deltoides Fam. Salicàcies
GINESTA VIMETERA Retama sphaerocarpa Fam. Papilionàcies
SARGA Salix eleagnos Fam. Salicàcies
SALZE BLANC Salix alba Fam. Salicàcies 22
SAULIC Salix purpurea Fam. Salicàcies
Salicàcies
TAMARIU Tamarix sp. Fam. Tamaricàcies
Plantes
Bosc de ribera
VERN - MORERA BORDA Alnus glutinosa Fam. Betulàcies
ROMEGUERÓ Rubus caesius Fam. Rosàcies LLIGABOSC JAPONÈS Lonicera japonica Fam. Caprifoliàcies
LLIGABOSC Lonicera implexa Fam. Caprifoliàcies
HEURA Hedera helix Fam. Araliàcies LLIGABOSC VALENCIÀ Lonicera biflora ESBARZER Fam. Caprifoliàcies ROMIGUERA Rubus ulmifolius Fam. Rosàcies 23
Plantes
Bosc de ribera
ROLDOR Coriaria myrtifolia Fam. Coriariàcies
SANGUINYOL Cornus sanguinea Fam. Cornàcies
CORRETJOLA BORDA Cynanchum acutum Fam. Asclepiadàcies
FENÀS DE BOSC Brachypodium sylvaticum Fam. Gramínies
LLETERASA DE BOSC Euphorbia amydaloides Fam. Euforbiàcies 24
VIDALBA Clematis vitalba Fam. Ranunculàcies
Plantes
Bosc de ribera BALADRE Nerium oleander Fam. Apocinàcies
EUCALIPTUS Eucaliptus camaldulensis. Fam. Mirtàcies
RICÍ Ricinus communis Fam. Euforbiàcies
ROBINIAFALSA ACACIA Robinia pseudoacacia Fam. papilionàcies VIOLETA BOSCANA Viola alba Fam. Violàcies
ARC BLANC Crataegus monogyna Fam. Rosàcies
MORERA Morus nigra Fam. Moràcies 25
Plantes
Arbres ornamentals
PLÀTAN Platanus x hibrida Fam. Platanàcies
DESMAI Salix babylonica Fam. Salicàcies
ANOER AMERICÀ Juglans nigra Fam. Juglandàcies 26
NEGUNDO Acer negundo Fam. Aceràcies
CASUARINA Casuarina equisetifolia Fam. Casuarinàcies
ANOER Juglans regia Fam. Juglandàcies
Plantes
Arbres ornamentals
MÈLIA Melia azederach Fam. Meliàcies
ACÀCIA DE TRES PUNXES Gleditsia triacanthos Fam. Cesalpinàcies
PALMERA CANÀRIA Phoenix canariensis Fam. Palmàcies XIPRER Cupressus sempervirens Fam. Cupressàcies
MIOPOR Myophorum tenuifolium Fam. Mioporàcies
LLEDONER Celtis australis Fam. Ulmàcies 27
Plantes
Arbres conreats CIRERER Prunus avium Fam. Rosàcies
ALBERCOQUER Prunus armeniaca Fam. Rosàcies
FIGUERA Ficus carica Fam. Moràcies
PRESSEGUER Prunus persica Fam. Rosàcies 28
TARONGER Citrus auriantum Fam. Rutàcies
MAGRANER Punica granatum Fam. Punicàcies
macroinvertebrats
Macroinvertebrats
29
macroinvertebrats
Macroinvertebrats Identificació Dins d’una closca dura Sense closca dura
No es mouen. Fixats al substracte
MOL·LUSCS Masa incrustant esponjosa sense forma definida Petita «bossa» translúcida i amb tentacles
ESPONGES
CNIDARIS
Es mouen 4 parells de potes
ACARS
argols) Amb potes
INSECTES Sense potes (cucs)
6 parells de potes Més de 6 parells de potes
CRUSTACIS INSECTES (dípters)
TURBEL·LARIS Aplanats i sense segments Cilíndrics i amb segments
Sense ventoses. Amb «pèls»
Amb ventoses als extrems. Sense «pèls»
HIRUDINIS 30
Amb munyons o pseudopodis
Sense pseudopodis
OLIGOQUETS
No hi ha indicis de espongiaris a l’Ebre, però l’unica espècie que F. ESPONGÍLIDS sembla podria trobar-se és Ephydatia fluviatilis, localitzada en Ephydatia fluviatilis diferents rierols del nostre país Formen masses incrustants de tacte tou, branquinoses o beiges, a la `part inferior de pedres en llocs amb corrent, o sobre tiges. Són filtradors de bacteris, fitoplàncton i partícules orgàniques. poden tenir algues simbionts (chlorella sp.) quer li donen coloració verdosa.
macroinvertebrats
Esponges d’agua dolça
Cnidaris (hidres) Els unics representants d’aquest grup a les aigües dolces F. HIDRIDS són les hidres, organismes molt simples sota la forma de Hydra sp. (hidra) pòlips solitaris, a mena de bosses blanquinoses (verda amb algues simbiontes), allargades i subjectes al substracte, amb una obertura o boca envoltada de tentacles. S’alimenten de microcrustacis (copèpodes, puces d’aigua), oligoquets i primeres fases juvenils d’insectes. Viuen en aigues fredes i netes de rierols, i no han estat localitzades a l’Ebre.
Àcars d’aigua D’aquest grup d’aràcnids podem trobar unes 26 espècies a les F. HIDRÀCNIDS nostres aigües continentals. De mida quasi microscòpica i color Àcar d’aigua normalment verd o groc, es caracteritxen per disposar de 4 parells de potes i no tenir el cós segmentat de manera aparent. Solen ser depredadors de petits microinvertebrats del fons i es troben en tot tipus d’aigues i sobre qualsevol tipus de substracte.
4
31
macroinvertebrats
Cl. Turbel·laris (planàries) Són una mena de petits cucs aplanats de cos llis no segmentat F. DUGÈSIDS que s’arroseguen pel substracte. Poden tenir ulls (ocels) a la part Dugesia siliqua dorsal i de vegades una mena de banyes.
5
Són depredadors d’altres invertebrats vius o morts. Només s’ha trobat Dugesia siliqua a la part baixa de l’Ebre
Cl. Oligoquets (Cucs) 1
Són els anèlids o cucs més comuns. Hi ha oligoquets F. HIDRIDS terrestres, d’aigua dolça i marins. Són cucs allargats i Tubifex tubifex Limnodrilus segmentats que de vegades tenen quetes, una mena sp. de pèls rígids que surten dels segments. Grup poc estudiat no hi ha cap estudi fet a l’Ebre i la seva sistemàtica és poc clara. Els més coneguts i amplament distribuits són els tubicids, que poden tenir color roig gràcies a pigments respiratoris que els permet respirar en fons fangosos sense oxígen.
Cl. Hirudinis (Sangoneres) Són anèlids segmentats de còs més ample i F. ERPBDÈL·LIDS caracteritzats per tenir ventoses als extrems, per Dina lineata subjectar-se i xuclar a les victimes. Són les sangoneres més comuns als rius catalans, especialment en aigües netes del Pirineu. Només Dina lineata s’ha trobat a les conques internes catalanes.
32
3
descripció Cl. Gasteròpods (Cargols) Els cargols són mol·luscs de cos tou amb una closca calcària que els protegeix. Hi ha terrestres, d’aigua dolça i marins. La closca calcària sol ser Ràdula a la boca per brostejar cònica i espiral les algues de les pedres. Ulls a o de vegades la base dels tentacles. en forma de El peu els permet arrossegar-se pel fons, sobre la barretet. vegetació i fins i tot per sota de la superfície de l’aigua.
macroinvertebrats
Mol·luscs (Cargols i petxines)
Hi ha espècies que tenen un opercle calcari o corni que els permet tancar hermèticament la closca Viuen en tot tipus d’aigua, però especialment quietes o de poc corrent i amb vegetació.
Cl. Bivalvs (Petxines de riu) Els bivalvs són mol·luscs amb dos valves majorment d’aigües salades, però amb algunes famílies d’aigües dolces. La posició del Umbon i els dents de la xarnera són característiques distintives de les valves. Són filtradors (fitoplàncton, bacteris, partícules orgàniques) mitjançant brànquies internes, i viuen mig enterrats al fons sobre sediments tous. Destaca Margaritifera auricularia que està catalogada com espècie en perill d’extinció i protegida per la legislació europea. El musclo zebra, bivalv estuàric originari del mar Caspi, ha estat introduït a l’estiu del 2001 a Riba-Roja i s’ha estés, riu avall, al meandre de Flix. La seva densitat i velocitat d’expansió constitueix actualment una amenaça per l’ecosistema fluvial de l’Ebre. 33
macroinvertebrats
Mol·luscs (Cargols i petxines) Sistemàtica Gasteròpods (Cargols) 6
F. NERÍTIDS Theodoxus fluviatilis
6
F. ANCÍLIDS Ancylus fluviatilis
3
F. HIDRÒBIDS Potamopyrgus jenkinsi
3
3
F. PLANÒRBIDS F. FÍSIDS Physella acuta Physa fontanilis Aplexa hypnorum Planorbis sp. Gyraulus sp.
F. LIMNÉIDS Lymnaea sp.
3 Radix sp.
Bivalvs (Petxines de riu) F. UNIÔNIDS Unio elongatus
6
F. MARGARITIFÈRIDS Margaritifera auricularia Potamida littoralis
Anodonta cygnea
F. PSÍDIDS Psidium sp.
F. DREISSENOIDS Dreissena polymorpha
Musclo zebra 34
identificació Gasteròpods (Cargols) Theodoxus fluviatilis Obertura en mitja lluna Amb opercle
F. HIDRÒBIDS
macroinvertebrats
Mol·luscs (Cargols i petxines)
Obertura arrodonida
Ancylus fluviatilis
Sense opercle Closca en «barretet» Closca en «ensaimada»
Closca espiral
F. PLANÒRBIDS
Obertura a l’esquerra
F. FÍSIDS
Obertura a la dreta
F. LIMNÈIDS
Bivalvs (Petxines de riu) Dreissena polymorpha Forma de musclo. Ratllat i amb biso
Forma romboidal
Psidium sp.
Potamida littoralis Unio elongatus
Forma allargada Forma arrodonida
Anodonta cygnea Sense dents Forma allargada Dents cardinals
Margaritifera auricularia
Dents cardinals i laterals
35
macroinvertebrats
Crustacis (Crancs i gambetes) Descripció i sistemàtica Els crustacis tenen el cos cobert d’una «pell« de quitina.Són molt representatius del medi marí, però hi ha un petit grup que viune en aigües dolces. Cap o cefalon Els crustacis d’aigua dolça més petits són amb 2 ulls i 2 detritívors (isòpodes i amfípodes). Els més parells d’antenes grans (crancs de riu) són carnívors. Considerat un a plaga al Delta, el cranc de riu americà ha desplaçat al cranc de riu autòcton, considerat desaparegut a l’Ebre i gens tolerant a la contaminació.
Perèion amb normalment 8 segments
O. Isòpodes O. Amfípodes 3
F. ASÈL·LIDS Proasellus coxalis
F. GAMMÀRIDS Echinogammarus sp.
6
5 a 7 parells de potes, per caminar o nedar La respiració es realitza per brànquies
O. Decàpodes 8
F. ASTÀCIDS (crancs de riu) Procamburus clarkii Austropotamobius pallipes (cranc riu americà) (cranc de riu)
36
Plèon amb 6 segments i un tèlson que pot acabar en una mena de forca.
F. ÀTIDS (gambetes aigua dolça) Atyaephyra desmarestii
6
identificació Isòpodes F. ASÈL·LIDS Sense caparaço cefalotoràxic
Aplanat dorsoventralment
macroinvertebrats
Crustacis (Crancs i gambetes)
Amfípodes F. GAMMÀRIDS Aplanat lateralment
Caparaçó cefalotoràxic
Decàpodes Pinça prima / cos traslúcid
Atyaephyra desmaresti
Pinça ampla/ Còs opac
Austropotamobius pallipes Una filera d’espines al caparaçó
Procambarus clarkii Espines per gran part del caparaçó
37
macroinvertebrats
Insectes aquàtics Descripció i sistemàtica La majoria dels invertebrats que viuen a les aigúes dulces pertanyen a la classe dels insectes. Trobem 7 ordres amb espècies aquàtiques. El cos està format pel cap, un tòrax amb 3 segments i un abdòmen d’11 segments. La característica més identificatòria és la de tenir 3 parells de potes articulades, tot i que hi ha algun grup (dípters) sense potes. A l’extrem de l’abdòmen poden presenPoden respirar oxígen tar apèndixs a mena de cua. de l’aigua per la pell o per brànquies, o capturar-ho de la superfície mitjançant apèndixs especials. Normalment els ous i les fases juvenils (larves o nimfes) són aquàtiques i en canvi els adults o imagos són terrestres EFEMERÒPTERS voladors i tenen una morfologia diferent. Alguns grups tenen a més una fase postlarvària de pupa que és immòbil i tancada Larves en una coberta d’on sortirà el adult. Només els coleòpters tenen també els adults aquàtics, i en el cas dels heteròpters les fases juvenils són similars als adults i per tant no les anomenem larves. PLECÒPTERS Larves TRICÒPTERS COLEÒPTERS Adults
Larves
Larves
ODONATS Larves HETERÒPTERS Adults
DÍPTERS
Larves 38
Identificació Sense potes. Sembla un cuc
DÍPTERS
Amb potes articulades
Còs endurit. Al dors les ales forman una coberta que tapen tot l’abdòmen Còs tou. Es veuen els segments abdominals
Sense ales al dors Ales reduïdes al dors
Ales paral·leles (línia central al dors). Forma d’escarabat.
COLEÒPTERS (adults) HETERÒPTERS
Ales creuades al dors
Potes amb 1 ungla. De vegades dins d’una envoltura o estoig
TRICÒPTERS
Potes amb 2 ungles. Sovint amb petits apèndixs a l’extrem de l’abdòmen
COLEÒPTERS (larves)
Extrem de l’abdòmen amb apèndixs molt curts, agrupats a mena de piràmide Amb 2-3 apèndixs llargs a l’extrem de l’abdòmen
Brànquies laterals al llarg de l’abdòmen. Potes amb 1 ungla
macroinvertebrats
Insectes aquàtics
ODONATS (Anisòpters)
EFEMERÒPTERS
Sense brànquies laterals. Potes amb 2 ungles
3 apèndixs laminars (brànquies)
ODONATS (zigòpters)
2 apèndixs no laminars
PLECÒPTERS
39
macroinvertebrats
O. Efemeròpters (efímeres) Descripció 1-2 parells d’ales transparents
Els adults són petites insectes tous i de colors poc vistosos, i cos corbat i . Mal voladors, viuen - tal com delata el nom del grup - entre algunes hores i 3 dies, temps just per reproduir-se.
Abdòmen acabat en 2 o 3 llargs apendixs
la famella deposita els ous a l’aigua. les larves tenen nombroses mudes peró el cicle es tanca a l’any i l’la sortida de l’aigua es realitza de manera escalonada o sincronitzada, mitjançant emergències massives a finals de primavera o estiu.
Abdòmen acabat en 2 o 3 llargs apèndixs potes amb 1 ungla
Les larves o nimfes són aquàtiques, de cos allargat i més o menys aplanat, amb 10 segments abdominals.
Cap amb 2 ulls compostos, 3 simples, i 2 antenes filiformes
Viuen al fons de rius, en aigües netes i oxigenades de corrent feble, alimentant-se de restes vegetals. En general, la majoria d’espècies són indicadores de bona qualitat de l’aigua. Al tram baix de l’Ebre són molt característics els núbols de palometes (Ephron virgo) que es formen a finals de l’estiu.
40
brànquies al llarg de l’abdòmen
Sistemàtica 4
F. CENIDS Caenis luctuosa
4
F. BÉTIDS Baetis sp. Raptobaetopus sp.
F. OLIGONÈURIDS Oligoneuriella rhenana
F. EFEMERÈL·LIDS Serratella ignita
5
macroinvertebrats
O. Efemeròpters (efímeres)
7
F. HEPTAGÉNIDS 10 Ecdyonurus sp. Electrogena sp.
Heptagenia sp.
F. POLIMITÀRCIDS Ephoron virgo
5
41
macroinvertebrats
O. Efemeròpters (efímeres) Identificació Ephron virgo F. CAÈNIDS Brànquies plumoses i bifids. Cap amb mandíbula en tenassa més llarga que el cap Diferent
2n parell de brànquies transformades en plaques
Brànquies normals
F. BAÈTIDS F. HEPTAGÈNIDS Ulls laterals / Cos cilíndric
Ulls dorsals / Cos aplanat Cap més ample que larg / Brànquies grans
Oligoneuriella rhenana Cap en forma ojival / Brànquies petites
42
Descripció Coneguts com perles (utilitzades com a esquer de pesca) o mosques de les pedres, els adults són insectes voladors de cos tou, allargat i deprimit, de color fosc. Fan vols curts entre les pedres. Viuen 1-3 setmanes i molts no s’alimenten o ho fan rascant les molses o algues de les pedres.
macroinvertebrats
O. Plecòpters (perles)
Antenes filiformes 2 parells d’ales membranoses, plegades en repós
Antenes filiformes 2 parells d’ales rudimentàries
2 ungles a les potes
2 llargs apèndixs a l’extrem de l’abdòmen
2 llargs apèndixs a l’extrem de l’abdòmen Les larves o nimfes són aquàtiques i tenen el cos allargat, amb morfologies molt semblants.
En el darrer estadi, la nimfa surt de l’aigua i s’allunya uns metres fins l’emergència de l’adult.
Viuen sobre qualsevol tipus de fons, en aigües fredes i molt oxigenades, per la qual cosa és un grup característica dels rierols d’alta muntanya. La alimentació pot ser carnívora (altres insectes aquàtics) o omnivora (algues o molses). Fan nombroses mudes i el cicle vital dura 1-3 anys. Són els millors indicadors de qualitat de l’aigua i no toleren la contaminació 43
macroinvertebrats
O. Plecòpters (perles) Sistemàtica / Identificació F. LEÚCTRIDS Leuctra sp.
10
F. PERLIDS 10 Marthamea vitripennis
7
F. NEMÚRIDS Nemoura sp. Amphinemura sulcicolis
G PG Glosses i paraglosses iguals / Palps gruixuts
palps
F. PERLIDS
G PG Glosses i paraglosses diferents / palps prims VISTA VENTRAL DE LA BOCA
44
F. NEMÚRIDS
Estoigs alars divergents / Abdòmen més curt que les potes de darrera
F. LEUCTRIDS
Estoigs alars rectes / Abdòmen més llarg que les potes de darrera
Descripció
Les libèl·lules (SO. Zigòpters) són insectes voladors de colors molt vistosos, cap ample i cos de forma allargada i cilíndrica. tenen 2 parells d’ales membranoses i transparents, totes iguals, que es poden plegar en repós
macroinvertebrats
O. Odonats (libèl·lules i espiadimonis)
La larva o nimfa és aquàtica i depredadora 3 llargues brànquies laminars a l’extrem de l’abdòmen
Acoplament del mascle i la famella. És freqüent veure’ls volar junts en «tandem»
Antenes curtes Potes amb 2 ungles
Cap amb ulls compostos i llavi inferior transformat en una màscara retractil per capturar les preses.
Els espiadimonis (SO. Anisòpters) es diferencien dels anteriors en que els 2 parells d’ales són diferents i no es pleguen
La larva també és aquàtica, de forma més ampla i amb l’abdòmen acabat en 3 peces curtes en forma de punta cònica. 45
macroinvertebrats
O. Odonats (libèl·lules i espiadimonis) Sistemàtica Espiadimonis (Zigòpters)
6
F. CENÀGRIDS Coenagrion sp. Ischnura graellsi Enallagma sp.
F. CALOPTERÍGIDS Calopterix splendens
8
F. LÈSTIDS Lestes viridis
8
F. PLATICNEMÍDIDS Platycnemis latipes
Libèl·lules (Anisòpters)
8
F. ÈSNIDS Boyeria irene
Aeshna sp.
8
F. GÓMFIDS Gomphus sp.
8
F. LIBEL·LÚLIDS Libellula sp. Orthetrum brunneum Crocothemis sp. Sympetrum sp.
46
6
Identificació F. CALOPTERÍGIDS
Apèndixs caudals llargs i laminars. ZIGÒPTERS
macroinvertebrats
O. Odonats (libèl·lules i espiadimonis)
«Mascara» amb ampla obertura romboidal / Antenes amb 1r segment llarg i gruixut
Apendixs caudals curts i formant un cono. ANISÒPTERS «Mascara» amb incisió profunda al palp / Antenes primes
F. LÈSTIDS
Màscara concava «Mascara» amb petita incisió al palp / Antenes primes VISTA VENTRAL DE LA BOCA
Màscara aplanada VISTA LATERAL / VENTRAL DE LA BOCA
F. LIBEL·LÚLIDS
F. GÒMFIDS Antenes amples
F. PLATICNEMÍDIDS
Làmines branquials acabades en punxa afilada
F. ÉSNIDS Antenes fines
F. CENÀGRIDS
Lamines diferents
branquials
47
macroinvertebrats
O. Tricòpters (Frigànies) Descripció Els adults són insectes alats que semblen papallones marronoses i volen aprop de l’aigua al capvespre i l’alba. Gairebé no mengen
Les larve són aquàtiques i la característica més notable és la capacitat en la major part d’espècies de contruïr una mena de estoigs allargats fets de pedretes, branques o troçets de fulles i apegats a les pedres del fons, dins dels quals es poden amagar per evitar ser arrossegats pel corrent. El cap està totalment esclerificat, amb dos ulls petits i antenes molt curtes.
El 3 segments del torax poden estar més o menys esclerificats Pronot (sempre esclerificat) Mesonot Metanot L’abdòmen té 10 segments i de vegades presenta traqueobrànquies filamentoses ventrals. Acaba en una ungla a mena de ganxo que serveix per subjectar l’estoig.
Viuen normalment en aigües o raconades de corrent fort i prou oxigenades. Per això són més abundants en rierol de muntanya, alimentant-se filtrant les partícules orgàniques que arrossega el corrent o els detritus que es depositen. El estoig serveix de trampa de partícules. Si no tenen estoig, solen construir una mena de xarxes de seda que reté les partícules o brostegen les petites algues de les pedres. 48
Sistemàtica i identificació Larves nues
5
F. HIDROPSÍQUIDS Hydropsyche sp.
F. PSICÒMIDS Psychomyia sp.
8
macroinvertebrats
O. Tricòpters (Frigànies)
Larves amb estoig F. LEPTOCÈRIDS 10 Oecetis sp.
Mystacides azurea
Leptocerus lusitanicus
7
F. LIMNEFÍLIDS Chaetopteryx villosa
Potamophylax sp.
F. LEPTOCÈRIDS
F. PSICÒMIDS 3
2
1
Mesonot (2) i metanot (3) no esclerificats
1
3
2
2
3 Mesonot i metanot esclerificats
1
2
3
Sense estoig
F. HIDROPSÍQUIDS
Mesonot esclerificat Metanot no esclerificat Amb estoig
Sense estoig
1
Drusus sp.
Mesonot esclerificat Metanot amb petites plaques esclerificades Amb estoig
F. LIMNEFÍLIDS 49
macroinvertebrats
O. Heteròpters (Sabaters i xinxes) Descripció Abans aquest grup es coneixia, juntament al petit grup dels homòpters, com a hemípters, i així es pot trobar el alguns llibres consultats. És un grup molt ampli en que, a diferència dels altres grups només algunes espècies són aquàtiques, i ho són també els adults. El cós és més o menys ovalat o allargat i deprimit. Els heteròpters aquàtics tenen les antenes molt curtes, gairebé no visibles. Els ulls són compostos Les ales anteriors es diuen hemièlitres, són còrnies i es cruzen entre si cobrint les posteriors i tot el dors, inclòs l’abdòmen.
Les ales deixen una part del dors decobert: es diu escutella Les succesives mudes de les larves es van semblant pogresivamenet a l’adult, per la qual cosa ens referirem només a l’aspecte de l’adult.
Aparell bucal picador-xuclador transformat a mena de bec que es diu Rostre .
Un grup d’heteròpter aquàtics són semiaquàtics i aminen per damunt de la supefície de l’aigua. Són de forma allargada i tenen antenes llargues. S’alimenten habitualment d’altres insectes morts
Un altre grup d’heteròpters són veritables insectes aquàtics.Són depredadors i respiren acumulant aire de la superfícice en l’abdòmen. Alguns tenen a mena de «cua» un llarg sifó per respirar. De vegades poden estar enganxats per sota de la superfície. En general viuen en aigües quietes o zones arracerades, entre abundant vegetació. 50
Sistemàtica Semiaquàtics F. GÈRRIDS (sabaters) F. HIDROMÈTRIDS (Agulles) Gerris sp. Hydrometra stagnarum
3
3
F. VÈLIDS Velia caprai (grill d’aigua)
3
F. NOTONÈCTIDS (Barquers) Notonecta maculata (Nadador d’espatlles)
macroinvertebrats
O. Heteròpters (Sabaters i xinxes)
3
Aquàtics
3
F. CORÍXIDS (Barquers petits) Micronecta meridionalis Corixa punctata
3
F. NÈPIDS Nepa cinerea Renatra linearis (Escorpí d’aigua) (Teixidor)
3
F. NAUCÒRIDS (Xinxes d’aigua) Naucoris maculatus Aphelocheirus aestivalis
51
macroinvertebrats
O. Heteròpters (Sabaters i xinxes) Identificació F. HIDROMÈTRIDS Cap allargat Cap normal Caminen per la superfície / Antenes més llargues que el cap
F. GÈRRIDS Naden dins l’aigua / Antenes més curtes que el cap
2n i 3r parell de potes molt junts Tots els parells de potes igual de separades
F. VÈLIDS
Renatra linearis Forma de palet
Sifó respiratori a mena de cua
Nepa cinerea Forma d’escorpí
Sense apèndixs caudals
F. NAUCÒRIDS
Potes anteriors ganxudes («viking») / Cos arrodonit Escutella visible Potes anteriors no ganxudes / Cos ovalat allargat
F. CORÍXIDS 52
Escutella no visible
F. NOTONÈCTIDS
Descripció Els coleòpters és el grup d’insectes més nombrós i diversificat. Pocs són aquàtics, i pot ser només aquàtica la larva, l’adult o tots dos, segons l’espècie. Els adults tenen varietat de mides i colors però es caracteritzen per ser ovalats i endurits. Les ales anteriors s’anomenen èlitres, estàn endurides i cubreixen les ales posteriors i el dors (resta del tòrax i l’abdòmen). A diferència dels heteròpters, aquestes ales endurides no es cruzen entre si sinò que es mantenen paral·leles.
macroinvertebrats
O. Coleòpters (Escarabats)
Entre les ales queda de vegades un petit espai anome-nat escudet El cap te dos ulls compostos i antenes de forma i longitud variada.
La part dorsal del primer segment del torax està endurida
Les larves també són aquàtiques i - a diferència dels heteròpters - són morfològicament diferents. Tenen formes variades però l’estructura és uniforme: allargades però amb l’abdòmen ample. Cap amb coberta endurida, boca mastegadora, ulls simples i antenes de longitud variable. Sense ales, el torax i l’abdòmen donen aspecte de continuïtat. Poden presentar brànquies al llarg de l’abdòmen o un apèndix respiratori a l’extrem per respirar de la superfície
Viuen en tot tipus d’aigües, però són més freqüents en aigües estancades o remansos. Les larves són normalment caminadores i carnívores. La darrera fase larvària dòna pas a un estadi de pupa, tancada immòbil en una vaina fòra de l’agua. L’adult pot ser herbívor o carnívor, i neda entre la vegetació. Hi ha espècies que respiren per brànquies, sifó respiratori o retenint bombolles d’aire a sota de l’abdòmen. 53
macroinvertebrats
O. Coleòpters (Escarabats) Sistemàtica 3
F. GIRINIDS (escrivans) F. HIDRAÈNIDS Girynus sp. Aulonogyrus sp. Orectochilus sp. Hydraena sp.
5 (Larva terrestre) Ochthebius sp.
Larva F. ÈLMIDS Elmis sp.
5 Esolus sp.
Stenelmis sp.
Larva
Larva Larva
Normandia sp, Riolus sp. Oulimnius sp.
4
F. HALÍPLIDS Peltodytes sp. Haliplus sp. Brychius sp.
Larva
54
Sistemàtica (II) 3
F. HIDROFÍLIDS Hydrous pidstaceus
Hydrophilus sp. Berosus sp.
F. DRIÒPSIDS Dryops sp.
5
macroinvertebrats
O. Coleòpters (Escarabats)
Larva Laccobius sp.
Larva
3
F. DITÍSCIDS (escarabats de bassa) Dytiscus sp. Cybister sp.
Agabus binotatus
Larva
Larva
Larva
Maladema sp. Yola sp. Graptodyctes sp.
55
macroinvertebrats
O . Coleòpters (Escarabats) Identificació (adults) F. ELMIDS Antenes llargues i fines
Metacoxes estrets i lliures
Antenes diferents Metacoxes en placa i soldats
F. DRIÒPSIDS
F. HIDROFÍLIDS Palps més curts que les antenes
Palps més llargs que les antenes
2n i 3r potes acabades en paleta
F. HALÍPLIDS Placa metacoxal cobrint el fèmur
2n i 3r potes no acabades en paleta
Ulls normals
56
1r segment del tòrax més estret que alt
F. HIDRÉNIDS
F. GIRÍNIDS
Ulls en dos parts
1r segment del tòrax més ample que alt
F. DITÍSCIDS Placa metacoxal no cobreix fèmur
Identificació (larves) 5 4
3
2
1
Potes amb 5 artells 4
3
2
Brànquies dorsals i laterals a tòrax i abdòmen
F. HALÍPLIDS
1
macroinvertebrats
O. Coleòpters (Escarabats)
potes amb 4 artells Brànquies laterals a l’abdòmen
F. GIRÍNIDS
Sense brànquies i amb 2 cercs a l’extrem
F. DITISCIDS 2 ungles
F. HALÍPLIDS 1 ungla 1 2 3 4 5 678
F. HIDROFÍLIDS
8 segments abdominals 12345678 9
9 segments abdominals Darrer segment abdominal triangular i forçat i amb brànquies
F. ELMIDS
Diferent
F. DRIÒPSIDS
57
macroinvertebrats
O. Dípters (Mosquits i tàvecs) Descripció Desprès del coleòpters és el grup més ampli, distrubüits per tot tipus d’habitats de tot el món i llocs de condicions extremes. La majoria són terrestres però, hi ha uns quants que presenten larva aquàtica. Cap amb boca xucladora i ulls compostos L’adult és volador i és caracteritza per tenir només un parell d’ales membranoses ja que el parell posterior es transforma en un òrgan d’equilibri, el balancí. La darrera fase larvària és la de pupa, també aquàtica però immòbil i tancada en una coberta, presenta ja un esboç de les ales. Les larves no tenen potes ni vestigi de les ales, per la qual cosa semblen cucs al no diferenciar-se els segmens del tòrax i abdòmen. El cap és poc notable, amb ulls redüits a petites taques i antenes petites. De vegades el cap pot ser retràctil o absent. De vegades presenten apèndixs com tubs respiratoris, brànquies, filaments o pseudopodis, que són una mena de «munyons» per moures. Els cucs de sang tenen hemoglobina per poder respirar en aigües molt contaminades on hi ha poc oxígen. Viuen en tot tipus d’aigües tot i que la majoria són pròpies d’aigües remansades i estancades, on les larves dels Culícids «penjen» de la superfície, respirant per un apèndix, o, tantmateix, allargen un tub estensible com el cuc cua de rata. Constitueixen un bon aliment de peixos i altres invertebrats. No tenen gran valor indicador al suportar aigües contaminades
58
macroinvertebrats
O. Dípters (Mosquits i tàvecs) Sistemàtica 2
F. CULÍCIDS (mosquits) Culex sp. Aedes sp.
Culiseta sp.
F. DÍXIDS Dixa sp.
4
pupa
Anopheles sp. F. SÍRFIDS (cuc cua de rata) Eristalis sp.
1
F. ATERÍCIDS Atherix sp.
10 Atrichops sp.
F. CERATOPOGÓNIDS Bezzia sp.
4
F. QUIRONÒMIDS (cucs de sang) Chironomus sp.
2
Dasyhelea sp.
Leptoconops sp.
F. EFÍDRIDS (mosques de les salines)
2 F. LIMÒNIDS Antocha sp
4 F. PSICÒDIDS
4
Hexatoma sp.
59
macroinvertebrats
O. Dípters (Mosquits i tàvecs) Identificació F. DÍXIDS Cap visible Amb pseudòpodis Psedopodis als 2 primers segments de l’abdòmen
Sense pseudòpodis
Cap retràctil o no reconocible
Pseudopodis toràxics i anals
F. QUIRONÒMIDS F. PSICÒDIDS F. CULÍCIDS Segment del tòrax aixamplat Aplanat / Molts segments amb plaques endurides Cap segment sobresurt
Cilíndric / Sense plaques
F. CERATOPOGÓNIDS
«Cua» llarga i extensible
Segments amb pseudopodis ventrals per caminar
Sense pseudopodis. Semblen cucs amb cua
2 prolongacions afilades
«Cua» biforcada i darrer psuedopodi més desenvolupat
Diferent
60
F. SÍRFIDS
F. ATERÍDIDS
F. EFÍDRIDS
F. LIMÒNIDS
Índex B.W.M.P. alguns macroinvertebrats són molt sensibles a la contaminació de l’aigua. Altres són més tolerants. La presència o absència de certes espècies en un tram determinat del riu, pot servir per mesurar el grau de contaminació de l’aigua. Són els que anomenem indicadors biològics o bioindicadors. Un dels sistemes utilitzats per a mesurar la qualitat de l’aigua a partir de bioindicadors és l’índex B.M.W.P. que es basa en la adjudicació a cada família sistemàtica o taxón d’una puntuació de l’1 al 10 (de menor a major qualitat ambiental).
macroinvertebrats
Organismes indicadors
Per a calcular el grau de qualitat d’un tram determinat cal fer un mostreig dels invertabrats. Una vegada identificats, es sumen les puntuacions de totes les famílies trobades (veure el número roig al costat de cada família en aquesta guia), i finalment es compara la suma de punts amb la següent taula: >100 punts
Aigües molt netes
61-100 punts
Eutrofia o contaminació moderada
36-60 punts
Aigües contaminades
16-35 punts
Aigües molt contaminades
<15 punts
Aigües extremadament contaminades
Tram net (Oligosaprobis)
Tram contaminat (mesosaprobis)
Tram molt contaminat (Polisaprobis)
61
peixos
Peixos
63
peixos
Peixos Identificació ANGUIL·LIDS Forma de serp. Aletes soldades al voltant de cos Forma típica de peix
SILÚRIDS
Pell llisa sense les escates no visibles
Molt gran i amb barbillons a la boca petit (<9 cm) i sense barbillons
BLÈNNIDS
Escates visibles
PERCIDS
Franges o taques a la pell Pell platejada uniforme Dues aletes dorsals
Poc separades (A>B)
SERRÀNIDS A
Una aleta dorsal
B
MUGÍLIDS
Més separades (A=B)
CIPRINODÒNTIDS Cua arrodonida Molt petit (<6 cm)
ESÒCIDS Cap en forma de bec Dorsal molt enrrera a l’alçada de l’anal
Cua escotada Més gran (>6 cm)
CLUPÈIDS Taques rodones al lateral superior Dorsal a alçada de ventral Diferent
64
CIPRÍNIDS
ANGUILA Anguilla anguilla Peix migrador estuarí. Les angules de dia romanen semienterrades en el fons, i a la nit formen grups que remonten les aigües 25-50 cm continentals entrant pel riu, els deguassos i les llacunes del Delta. Les seves poblacions han minvat molt a causa de la sobre-explotació, manca de cabals del riu i la contaminació agrícola. S’alimenta de crustacis menuts, mol·luscs, peixets, i detritus. Per reproduïr-se surten a la mar i arriben al mar dels Sargassos, a la costa americana. Els adults moren i le larves o angules tornen al lloc d’orígen en un viatge de 3 anys seguint la corrent del Golf.. Te gran valor comercial i es pesca amb bussó.
peixos
Fam. Anguil·lids
Fam. Clupéids Són peixos pelàgics marins de forma allargada, com la sardina, que tenen alguns representants migradors estacionals que entren als rius per a reproduïr-se. SABOGA Alosa fallax Viu a la costa mediterrània i rius cabalosos com l’Ebre on arriba fins l’Assut. A la primera meitat del s.XX es pescava bastant a poblacions com Miravet o Tivenys amb una mena d’almadraves.
20-40 cm
GUERXA - ALOSA Alosa alosa Més robust que l’anterior. Avui en dia és poc abundant i sense massa valor comercial. Es pesca tradicionalment amb salabres.
FAm. Ciprinodòntids Són peixos molt petits, sovint tropicals, que frequentment presenten dimorfisme sexual. GAMBÚSIA - "Samaruc" Gambusia affinis Viu a la part baixa del riu, canals i llacunes del Delta, suportant les aigües salobroses i la mala qualitat de l’aigua. S’alimenta de larves de mosquit, al·levins i matèria orgànica. Ha estat introduït des d’Amèrica als anys 30 per combatre el paludisme, i actualment està en expansió a tot tipus d’aigües, desplaçant a les espècies autòctones del mateix grup com el fartet.
5-6 cm
3-4 cm 65
peixos
Fam. Mugílids Amb el nom genèric de llisses, és caracteritza un grup de peixos marins pelàgics que es mouen en grups pel nostre litoral i penetren estacionalment a la primavera per alimentarse en les aigües salobroses continentals. LLISA VERA Chelon labrosus S’endinsa per les llacunes i desguassos del Delta i al riu per la desembocadura fins a 50 km riu amunt. Neda per la superfície i sovint s’amunteguen e les sortides de les clavegueres alimentant-se de la matèria orgànica.
25-40 cm
LLISA LLOBARRERA - Cabeçut Mugil cephalus Més litoral quer l’anterior, pot trobar-se riu amunt especialment en forma d’al·leví. És motiu de pesca amb canya.
30-50 cm
Fam. Serrànids Grup de robustos peixos litorals de mandíbula forta que poden ser depredadors de grans dimensions com és el cas del nero. LLOBARRO - Llop Dicentrarchus labrax 40-70 cm Peix costaner que s’endinsa en les llacunes costaneres, canals i per la desembocadura de l’Ebre fins a Xerta, 40 km riu amunt, onn pot viure molt de temps. S’alimenta de altres peixos o crustacis. De gran valor comercial, es pesca amb ralls, gàngils o en la pesca esportiva amb canya.
Fam. Esòcids 30-150 cm LUCI Esox lucius Depredador bastant exigent de la qualitat de l’aigua que actualment és poc freqüent. És solitari i territorial, amagant-se al fons es espera d’una presa que capturar. Es va introduïr a la península als anys 50 i no te valor comercial.
66
peixos
Fam. Silúrids SILUR Silurus glanis Peix de gran mida, depredador bentònic i d’hàbits nocturns, que viu als rius de curs lent i aigua relativament calenta d’Europa. A l’Ebre va ser introduït al 1987 per a la pesca esportiva i està actualment en plena expansió, des de Mequinensa fins la desembocadura.
1-2 m
Fam. Ictalúrids PEIX GAT Ictalurus melas Peix bentònic i de costums nocturnes, de mida mitjana, que s’alimenta de mol·luscs i larves d’insectes en aigues dolces i salobres. Introduït a Europa des dels EUA, es troba per tot l’Ebre. No és molt abundant.
30-35 cm
Fam. Percids LUCI-PERCA Stizostedion lucioperca Originari del centre i est d’Europa, ha estat introduït amb finalitat esportiva a rius i embassaments. Depredador d’alevins i peixos petits, està molt extés pel riu encara que no és molt abundant.
35-55 cm
20-40 cm
PERCA AMERICANA Micropterus salmoides D’orígen americà, està estés per tota Europa. A l’ebre es va introduïr als anys 80. S’alimenta de peixos i crustacis.
Fam. Blennids BABOSA DE RIU - Rabosa de riu Blennius fluviatilis Petit peix fluvial bentònic d’agües netes que està en regressió sembla que per destrucció del seu habitat. Important per ser l’hoste de la petxina Margaritifera.
9 cm
67
peixos
Fam. Ciprínids Extensa família amb espècies distribuides per tots els continents excepte America del sud. Presenten el cos cobert normalment de grans escates i una aleta dorsal. la carpa és el peix més representatiu dels cursos baixos dels nostres rius. fins 1 m CARPA - "Tenca" Cyprinus carpio Peix de gran capacitat d’adaptació a diversos habitats i és resistent a la manca d’oxígen i a cert grau de contaminació típics dels cursos baixos dels rius com l’ebre. Omnívor: s’alimenta de restes vegetals, detritus o de crustacis i insectes.És un dels peixos més abundants del riu i no te valor comercial o esportiu encara que era un dels plats típics dels pobles de la zona. Hi ha varietats com la carpa de miralls que no te escates a la major part del cos. fins 35 cm
CARPÍ - Carassi Carassius auratus És més petit que la carpa i no té «barbes». Menys abundant, viu als remansos del riu i es troba barrejat amb les carpes amb les que es pot creuar. Criat en aquaris i estanys.
TENCA Tinca tinca La coloració és més verdosa que la carpa i les escates són molt petites. Apreciat i abundant fins els anys 50, en l’actualitat està gairebé extinguit.
15-20 cm
15-25 cm
BAGRA Leuciscus cephalus Poc freqüent al riu, viu en grups entre dos aigües amb tendència a nedar per la superfície. 15-30 cm
GARDI Scardinius erythrophthalmus 15-20 cm
MADRILLETA VERA - Madrilla vera Rutilus rutilus Introduïts tots dos als anys 90 als embassaments de Mequinensa i Riba-roja com a esquer per a la captura del silur o el luci.
68
Espècie endémica de la península ibèrica, es troba bàsicament a l’Ebre on és molt abundant. S’alimenta de detritus i petits invertebrats. A l’estiu remunta els rius en busca de fondos pedregosos on desovar.
MADRILLA Chondrostoma toxostoma Peix no molt gran que e´s molt abundant a l’Ebre, excepte a la desembocadura ja que no suporta elevades salinitats. Prefereix aigües fredes i s’alimenta de cucs, insectes i petits crustacis.
fins 15 cm
peixos
BARB Barbus bocagei graellsii 25-80 cm
fins 25 cm
GOBI Gobio gobio Peix més aviat petit que prefereix fons sorrencs o de grava i corrent moderat. D’orígen centroeuropeu, ha estat introduït a la península als anys 50. Actualment és poc freqüent degut a la contaminació.
ALBURN Alburnus alburnus Peix petit de fines escates que es mou en grans grups a prop de la superfícice enn aigües preferentment netes. Centroeuropeu, ha estat Introduït al 1992 amb finalitats esportives, trobant-se des de Meqeuinensa a la desembocadura.
fins 15 cm
Altres peixos a l’Ebre
Peixos marins que poden entrar al tram estuaric de l’Ebre Orada (Sparus auratus) Llisa galta-roig (Liza aurata) Burret (Potamochistus microps) Llamprea (Petromyzon marinus) Darreres introduccions (causa principal: pesca esportiva i aquariofilia) Esturió siberià (acipenser baeri) Centroeuropeu 1995 (Tortosa) Gat americà (Ictalurus punctatus) Americà 1995 (Canal a Deltebre) Ampicia Sutropical 2002 (Buda) Llopet Euroasiàtic 2001 (Sèquia mare) Rasbora (rasbora sp.) Asiàtic 1999 (Sèquia mare) Carpa herbívora Asiàtic 2005 (Sèquia mare) Rutil roig centreeuropeu 2004 (Canal a Deltebre) Perca sol (Lepomis gibbosus) Nord-americà 2004 (Muntells) 69
peixos
Ciprínids Identificació D 4 barbillons
Carpa
A Dorsal allargada D>2A
Carpí
Sense barbillons
D A
2 barbillons
Tenca
4 barbillons
Barb
Dorsal curta D<2A
2o4 barbillons curts
Barbillons
2 barbillons llargs
Sense barbillons
Gobi
Alburn
D A Ventral llarga A=2D
Aletes grises Aletes esgrogeides
D
Bagra Madrilleta vera
A Ventral curta A=D
Madrilla
Dorsal a l’alçada de la ventral
Franja lateral fosca
Gardi Sense franja
70
Dorsal més enrrera
Ocells
Ocells
71
Ocells
Ocells Identificació Més petits que una gavina (normalment <25 cm)
Oronetes, ocells petits
Igual o més grans que una gavina (normalment >25 cm)
Martinets i bernats
Grans. Coll corbat en «S». Al volar el dobleguen. Bec llarg i fort, cònic. Petits. Vol amb potes i coll estirats. Bec llarg i fi.
Ocells aquàtics amb coll i potes llargues per caminar sobre l’aigua Ocells aquàtics amb peus palmats o lobulats per nedar o capbussar-se a l’aigua
Limícols
Ocells no aquàtics de bec ganxut i fort i garres que volen planejant
Rapinyaires
Mida petita a mitjana. Dominen colors blancs i grisos
Gavines i xatracs
Mida motjana a grossa Colors variats
Ànecs i altres nedadors
Ànecs i altres nedadors Identificació CORB-MARÍ
CABUSSONS
ÀNECS
FOTGES
Mida
gran
mitjà
mitjà
mitjà
Coll
llarg
llarg
curt
curt
Bec
llarg i ganxut
llarg i cònic
curt i aplanat
curt i cònic
Peus
palmats
lobulats
palmats
lobulats
llargues
curtes i punxagud. curtes i rodones
no
si
no
si
no
no
Ales
llargues Dimorfisme sex no Plum. nucial si (poc dif.)
72
Coll llarg. Bec llarg i ganxut
Corb-marí
Altres colors Coll curt. bec cònic amb prolongació frontal Bec cònic Peus lobulats
Fotja
Cabussó emplomallat Gran. Colors blanquinosos Coll més aviat llarg
Bec aplanat Peus palmats
Bec blanc. Cua baixa Bec roig. Cua aixecada.
Petit. Colors rogencs Coll més aviat curt
Polla d’aigua Cabusset
ÀNECS (*)
Ocells
Tot negre
CABUSSONS
Cua baixa Normalment neda i es capbussa Cua aixecada Normalment camina
Rasclo
Cap marró Cua baixa (capbussaire)
Xibec
Cap verd fosc Cua aixecada (nedador)
Bec groc. Pit fosc i costat clar Bec fosc. pit clar i costat marró
Bec roig Esquena marró
Collverd Bec gris Esquena gris
Cullerot Morell
* Només mascles (les famelles són de coloracions marronoses i més difícils d’dentificar) 73
Ocells
Bernats i martinets Identificació Tot blanc (a l’estiu pot tenir l’esquena marró) Negre i beige
Martinet blanc Martinet menut
Negre, gris i blanc
Bec i potes negres (peus grocs) Bec i potes grogues
Esplugabous
Mida gran. Coll i potes molt largs
Bernat pescaire
Mida mitjana. Coll i potes relativament curts
Martinet de nit
Gavines, xatracs i fumarells Identificació Mida gran a nitjana. Cua rodona. Vola alt Mida petita. Cua enforquillada. Vola baix
Mida gran. Bec i potes grogues Mida mitjana Bec i potes roges Cap negre a l’estiu
74
Ventre blanc
Xatracs
Ventre fosc
Fumarell carablanc
Gavià argentat Gavina comuna
Ocells
Rapinyaires Identificació Les coloracions esmentades es refereixen a la part inferior, la visible nomalment en l’observació en vol Cua estreta. Els E amb el ventre marrónós
Esparver
Mida petita. Franges b/n en ales i cua
Cua ampla. Ventre no marronós en E
Mida mitjana. Cua i franja alar gris clar (1) en remiges prim i sec.
(1) Cua lleugerament escotada. Tot marró per sota amb «finestra» clara a les primàries (2)
Arpella Milà negre
Cua rodona. Clar i fosc per sota fent norimalment franges
(2)
(3)
Cap, ventre i coberteres blanques (3).»Cella» negra (4) Franges més fosques visibles.
(4)
Aguila pescadora
Cap fosc. Ventre més o menys fosc.
Aguila marcenca
(5)
(6) Molt gran. Cap fosc (5) i resta cos tot cobert de franges fosques i clares Cap, cos i coberteres fosques (6). Cua i resta ales clar però les plomes acabades en una vora negra (7)
Cobertores prim.
Cobertores sec.
Secundàries
primàries
(7)
Aligot 75
Ocells
Ocells petits Identificació Degut a la mida petita, formes similars, i a la dificultat d’observar-los posats dins de la vegetació, utilitzarem les coloracions dominants com a element diferenciador. En les pàgines posteriors acabarem de contrastar els detalls de la coloració.
Blanc, gris i negre Oreneta cuablanca
Tudó
Garsa
merla
Cuereta blanca
Marró i blanc Oreneta de ribera
Boscarla Tallarol
Rossinyol
Rossinyol bord
Pardal
Mosquiter
Teixidor Griva
Tord
Raspinell
Tórtora
Negre
Roig i taronga Merla Oreneta
Falciot
Pit-roig
Estornell
Pinsà
Verd, groc i blau Gafarró
Abellerol
Blauet
Cuereta groga Verdum
76
Cotxa blava mallerengues
(Fam. Podicipedidae)
Són aus de la mida d’un ànec que es capbussen amb molta facilitat per alimentar-se de peixos i també de crustacis, mol·luscs i algues. El plomatge nupcial sol ser molt vistòs, a diferència de l’hivernal més grisós. Solen viure aïllats, i per parelles.
Ocells
Cabussons
48 cm
CABUSSÓ EMPLOMALLAT Podiceps cristatus Neda i es capbussa en aigues obertes del riu i embassaments. Nidifica en canyissars i llocs amb vegetació aquàtica abundant i destaca pels seus rituals d’aparellament. CABUSSET Tachybaptus ruficollis De habitat i comportament similar, és més petit i amagadís que el cabussó. 26 cm
Corb maríns (Fam. Phalacrocoracidae) Són aus marines grans i negres, amb el bec ganxut, que es capbussen amb facilitat per pescar dins de l’aigua. Solen formar grups que volen en formació de «V». CORB MARÍ GROS Phalacrocorax carbo Gran ocell negre litoral que neda i es capbussa a aigües obertes al riu i embassaments on s’alimenta pescant. Sovint es veu damunt d’estaques amb les ales obertes per assecarse (no disposa de la glàndula per segregar greix d’altres capbussaires). Molt abundant, forma grans grups a l’hivern per tot el riu. En canvi a l’estiu nidifica als roquers costaners, i a l’Ebre Català només es veu nidificant a les illes fluvials de l’aiguabarreig Segre-Cinca.
91 cm
Limícols Són petits ocells camallargs que formen part principalment de les famílies Craradridae i Scolopacidae, i que tenen les pates llargues i el bec llarg i fi per mengar cucs i petits invertebrats dels tolls i aigüamolls de platges i salobrars. Als ambients fluvials només hi ha una espècie que hi sigui exclusiva. 20 cm
Fam. Scolopacidae XIVITONA VULGAR Actitis hypoleucos Petit limícol propi d’ambients fluvials i no molt freqüent. Es pot veure remenant per les vores pedregoses i fangoses per almentar-se d’insectes i petits crustacis. 77
Ocells
Bernats i martinets (Fam. Ardeidae) Són aus camallargs de mida mitjana a gran i que es caracteritzen per tenir el coll corbar en «S» i que dobleguen sota el cap quan estan en vol. Tenen el bec llarg i fort per a alimentar-se de peixos, amfibis i grans invertebrats. El plomatge nupcial consisteix en una coloració més viva dels coll i dors. Solen nidificar en colònies mixtes en arbres i canyissars. 91cm
BERNAT PESCAIRE Ardea cinerea Camallarg grisenc de gran mida que es veu a les vores somes del riu i aigües arremansades alimentant-se de peixos, altres petits vertebrats i crustacis. També es troba descansant en solitari o en petits o grans grups als arbres de ribera. Preferentment hivernant tot i que es pot veure tot l’any.
60cm
MARTINET DE NIT Nycticorax nycticorax Més petit però també de tons grisencs, es pot veure descansant en colònies de vegades mixtes als arbres de ribera. S’alimenta de nit i al capvespre de petits peixos, crustacis i insectes.
35 cm
MARTINET MENUT Ixobrychus minutus Més petit encara que l’anterior i de tonalitats negre i ocre. Més amagadís, viu en canyissars i vores de riu amb bosc de ribera.
MARTINET BLANC Egretta garzetta 56 cm
De mida mitjana, esbelt i de color totalment blanc excepte els peus i potes negres (amb peus grocs), viu als canyissars i vores del riu amb vegetació. Sovint forma colonies als arbres de ribera 50 cm
ESPLUGABOUS Bubulcus ibis Similar a l’anterior però amb el bec i potes grogues i menys freqüent ja que els seus costums són menys aquàtics. Sol freqüentar camps de conreu i pastures amb ramats. Altres camallarg: Agró roig (Ardea purpurea) / Flamenc (Phienicopterus ruber) 78
Aus nedadores d’apecte arrodonit, coll curt i bec curt, rodó i aplanat, especialitzat en una alimentació omnívora. Presenten dimorfisme sexual, (Eamb coloracions vistoses i C més marronosa). Segons 58 cm el desplaçament hi ha ànecs nedadors i els ànecs capbussaires.
Ocells
Ànecs (Fam. Anatidae) ÀNEC COLLVERD Anas platyrhynchos És l’ànec de superfície més comú i més amplament distribuit, nedant a totes les aigües del riu i descansant a les platges fluvials. S’alimen- ta de llavors i plantes però també d’invertebrats. 50 cm
ÀNEC CULLEROT Anas clypeata Ànec nedador similar en coloració al collverd però menys freqüent i localitzat a tardor i hivern. El bec és especialment llarg i ample.
45 cm
MORELL CAP-ROIG Aythya ferina Ànec capbussaire herbívor hivernant que forma grups descansant en aigues obertes del riu i embassaments. S’alimenta al vespre. XIBEC Netta rufina Capbussaire similar a l’anterior però amb el bec roig i dors marró. mateixos comportaments i habitats. Altres ànecs: Ànec cuallarg (Anas acuta) / Xarrasclet (anas querquedula) / Xarxet (Anas crecca) / Griset (Anas strepera) / Morell de plomall (Aythia fuligula)
Polles i rasclons (Fam. Ràllids) Són aus arrodonides, com ànecs petits però amb bec cònic i peus lobulats. Volen malament i aixequen vol xapotejant a l’aigua. FOTJA VULGAR Fulica atra Ràllid de color negre amb bec i frontal blanc. De règim herbívor, neda i es capbussa en aigües obertes del riu i embassaments, on forma grans grups. POLLA D’AIGUA Gallinula choropus 33 cm Més petit i amagadís que la fotja, també de color negre però amb bec i frontal roig. Viu als canyissars on neda i camina entre la vegetació.
38 cm
28 cm RASCLÓ Rallus aquaticus Petit i de color marronós, frequenta els canyissars. Altres: Rasclet (Porzana pusilla) / Polla pintada (Porzana porzana) 79
Ocells
Rapinyaires Són aus de mida mitjana a gran i de cos corpulent. Les ales són en general amples i llargues i solen planejar sovint utilitzant corrents d’aire convectives per aixecar-se. El bec fort i ganxut i les garres els permeten ser depredadors d’altres vertebrats i crustacis que caçen de forma activa. 60 cm Fam. Accipitrae MILÀ NEGRE Milvus migrans Rapinyaire marronós i de cua escotada que sol fer el niu als arbres de ribera. S’alimenta de petits ocells, conills, i també peixos i animals morts. AGUILA MARCENCA Circaetus gallicus Rapinyaire de color semblant a l’aguila pescadora, que habita vessants muntanyoses, zones d’aiguamoll i bosc. 63-68 cm 27-41 cm ESPARVER Accipiter nisus El mascle és més marronós que la famella. Viu a conreus i boscos. Remunta amb freqüencia. ALIGOT COMÚ Buteo buteo Caça precipitant-se a poca alçada sobre petits animals i fent de carronyer. Sovint es veu en petits grups. 45-53 cm
50-58 cm
ARPELLA VULGAR Circus aeruginosus Color marró, amb grisos en la famella. Típica d’aigüamolls sol volar damunt dels canyissars per caçar llançant-se a poca alçada.
Fam. Pandionidae
48-55 cm AGUILA PESCADORA Pandion haliaetus Rapinyaire de color marró amb ventre blanquinós i fortes garres escamoses, que s’alimenta gairebé de peixos que caça picant per davant damunt de l’aigua. Tipic de gran rius, viu sempre a prop de l’aigua.
Altres rapinyaires: Xoriguer (Falco tinnunculus) / Milà reial (Milvus milvus) / Aguila calçada (Hieraetus pennatus) /Falcó pelegrí (Falco peregrinus). Nocturnos: Òliba (Tyto alba) / Mussol (Athene noctua) 80
Són aus marines costaneres molt caracerístiques i abundants, amb dominància de colors blancs amb ales grises. Els joves solen ser marronosos i de vegades hi ha plomatge nupcial diferenciat. Tenen gran adaptació alimentària i capacitat d’ocupar altres habitats. Solen ser gregàries.
Ocells
Gavines, xatracs i fumarells Fam. Laridae GAVIÀ ARGENTAT Larus cachinnans (L. argentatus) Gavina corpulenta de bec groc amb una taca vermella. Omnívor, menja peixos, petits vertebrats o restes orgàniques. Freqüent tot l’any, al riu es veu nedant o a les platges pluvials. GAVINA VULGAR Larus ridibundus Més petita que el gavià, té el bec roig i el cap negre a l’estiu. Molt comuna tot l’any, es pot veure arreu. Menja petits animals. 39 cm
Fam. Sternidae
55-66 cm
25 cm
FUMARELL CARABLANC Chlidonias hybridus Ocell semblant a una gavina petita amb la cua enforquillada com les orenetes. Es capbussa a l’aigua per capturar peixos. Es veu especialment en l’època estival.
Orenetes i falçiots Petits ocells molt esbelts i de cua escotada que tenen un vol àgil i elegant. De color foscos al dors i clar al ventre, tenen ales llargues i punxagudes i menjen insectes al vol. 12 cm Fam. Hirundinidae ORENETA DE RIBERA Riparia riparia És la oreneta més petita, de color marró. Viu al riu i camps propers, menja volant arran d’aigua. Niu a forats en marges de platges i terrassa fluvial. ORENETA VULGAR Hirundo rustica És la oreneta més comuna, amb el pit blau fosc i roig característic. Vola gràcil sobre pobles, camps i masses d’aigua com el riu. Niu de fang i palla als cairats i cornisses d’edificis. ORENETA CUABLANCA Delichon urbica 16 cm Semblant a la oreneta però amb la cua menys escotada i pit tot blanc. Vol més planer. 13 cm
19 cm
Fam. Apodidae
FALCIOT NEGRE Apus apus Ales molt més llargues i corbades que les orenetes. gairebé sempre està volant i ho fa molt ràpidament. Es veu per arreu, però sempre a prop de l’aigua. 81
Ocells
Ocells petits Amb aquesta ambigua denominació agrupem aqui a tot un seguit d’ocells de mida petita, normalment entre 11 i 25 cm, que pertanyen a una gran varietat de famílies sistemàtiques i que mantenen, en general, una morfologia bàsica molt similar. Estàn inclosos els que són característic d’ambients aquàtics, els que solen freqüentarlos, i molts propis de boscos que podem trobar al bosc de ribera. Però no és del tot exhaustiva i cal dir que la llista d’ocells que podrien arribar a veure’s procedents dels habitats propers és encara més ampla.
Fam. Alcedinidae
15 cm
BLAUET Alcedo atthis Ocell molt característic per la seva coloració blau metalitzat i el bec proporcionalment gran. Viu en rius i rierols on s’alimenta de peixets que agafa picant a l’aigua amb molta velocitat. Nia en forats.
Fam. Meropidae ABELLEROL Merops apiaster Destaca per la seva coloració vistosa i forma allargada. Viu a camp obert i clarianes del bosc on s’alimenta d’insectes. Nia en forats.
Fam. Motacillidae 28 cm
CUERETA BLANCA Motacilla alba Ocell blanc i negre que es caracteritza per tenir una cua molt llarga que sacseja continuadament. Viu en masies i camps, preferentment a prop de l’aigua, on camina i corre per damunt del terra i les pedres.
17 cm
CUERETA GROGA Motacilla flava Similar a l’anterior però de color groc dominant. Hi ha varietat de races i hibrids amb petites diferencies de coloració. 16 cm
17 cm
Fam. Cinclidae MERLA D’AIGUA Cinclus cinclus Mer corpulent i arrodonit, destaca per la taca blanca del pit. camina i es pot submergir dins de l’aigua. Viu en zones ràpides i graveres del riu preferentment a l’hivern.
Fam. Remizidae TEIXIDOR Remiz pendulinus petit ocell que recorda les mallerengues. Viu a prop de l’aigua i fa nius que penjen dels branquillons dels arbres o canyissos. 82
11 cm
PIT ROIG Erithacus rubecola Ocell petit i més aviat arrodonit que destaca per la taca taronja del coll i pit. Habita els boscos amb sotabosc on nia als arbres i forats.
16 cm
Ocells
Fam. Turdidae
14 cm
ROSSINYOL Luscinia megarhynchos Més gros que el pit roig i de color marronós, destaca per la musicalitat del seu cant. Viu als boscos húmits i nia ben amagats als esbarzers.
25 cm
MERLA Turdus merula De major mida i més robust, aquest ocell negre de bec groc destaca per lo sorollós del seu só i pel seu composrtament terrestre. Viu a boscos, camps i parcs. Nia en coberts i fileres.
Fam. Sylviidae 14 cm
ROSSINYOL BORD Cettia cetti Similar al rossinyol però més petit i amagadís entre la vegetació. Cant potent. Viu i nia en vegetació baixa i nirmalment a prop de l’aigua i els canyissars. BOSCARLA DE CANYAR Acrocephalus scirpaeus Petit i marronós, destaca pel seu cant particular. Viu als canyissars, a prop de l’aigua.
14 cm
12 cm
TALLAROL DE CASQUET Sylvia atricapilla es diferencia d’altres pel casquet negre al cap (roginós en la famella) . Cant ric. Viu en clarianes de bosc i vegetació baixa. Nia en esbarzers.
MOSQUITER COMÚ Phylloscopus collybita 11 cm Molt petit i de color marró tirant a verdós. Viu en clarianes i vegetació arbustiva. Nia als esbarzers.
83
Ocells
Fam. Paridae
11 cm
MALLERENGA BLAVA Parus caeruleus Mallerenga petita, amb típica coloració blava i groga, molt comuna i comfiada. Vola aletejant . Boscos mixtos i jardins. Nia en forats dels arbres.o caixes niu. MALLERENGA CARBONERA Parus major Semblant a la mallerenga blava però més gran i amb més negre al cap. Habitats similars a l’anterior. 14 cm
21 cm
Fam. Remizidae ESTORNELL VULGAR Sturnus vulgaris Ocell fosc petit però molt actiu i xerrarrie. Forma enormes estols que volen agrupats densament a la tardor sobre edificis, parcs urbans i camps oberts. Nia en forats i edificis.
Fam. Passeridae PARDAL Passer domesticus Ocell petit i marronós, una mica rexonxo, molt comú i visible a les poblacions i camps propers. Nia en edificis, heures, etc.
14 cm
15 cm
Fam. Fringillidae
11 cm
PINSÀ Fringilla coelebs Com els de la seva família, és un ocell canor amb el bec més ample per tal de menjar grà, vol ondulant i sociable. De coloració viva, viu en boscos, jardins i camps. Nia en arbustos o arbres. GAFARRÓ Serinus serinus Petit i grogenc, viu en parcs i jardins i nia als arbres ia rbustos. 14 cm VERDUM Carduelis chloris Ocell verd grogenc que viu en jardins, camps i llocs amb petits arbres i arbustos.
84
s
En ter ra
ue
taq es En
En pa ls llu m
res
arb En
pb ca Es
Na
de
n
us
se
n
Mallerenga emplomallada (Parus cristatus) Tord comú (Turdus philomelos) Mosquiter de passa (Phylloscopus trochilus) Puput (Upupa epops) Pardal de bardissa (Prunella modularis) Raspinell (Certhia brachydactyla) Pardal xàrrec (Paser montanus) Roquerol (Luscinia megarrynchos) Passerell (Carduelis cannabina) Oriol (Oriolus oriolus) Cadernera (Carduelis carduelis) Capsigrany (Lanius senator) Garsa (Pica pica) Cogullada vulgar (Galerida cristata) Griva (Turdus viscivorus) Cucut (cuculus canorus) Tórtora (Streptopelia decaocto) Balquer (Acrocephalus arundinaceus) Tudó (Columba palumbus) Bitxac comú (Saxicola torquata) Picot verd (Picus viridis) Boscarler pintat (Locustella naevia) Boscarla dels arrossars (Acrocephalus agricola) Boscarla dels joncs (Acrocephalus schoenobaenus) Boscarla menjamosquits (Acrocephalus palustris) Tallarol capnegre (Sylvia melanocepahala) Cotxa blava (Luscinia svecica) Cotxa fumada (Phoenicurus ochlorus) Estornell negre (Sturnus unicolor) Lluer (Carduelis spinosus) Mallerenga cuallarga (Aegithalos caudatus)
Ocells
Altres ocells:
Corb-marins Cabussons Grans camallargs Limícols Ànecs i nedadors Fotges i polla Gavines i fumarells Rapinyaires Orenetes Ocells petits 85
Altres vertebrats
Altres vertebrats
87
Altres vertebrats
Amfibis Identificació Tenen cua
TRITONS No tenen cua
Gran, >15 cm. Cap aplanat Ulls grans. Fileres de verruges al dors
Tritó meridional
Petit, <15 cm. Cap no aplanat. Sense verruges.
Tritó jaspiat
Gripau d’esperons
Dors amb taques fosques i verdes. Ventre gris mate.
GRANOTES I GRIPAUS «Esperó» a la pota posterior.
Dors sense taques verdes. Ventre groc a vermell.
Sense «esperó»
Tótil
Tritó palmat
Pupila vertical Dits acabats en punta Pupilar horitzontal o més o menys rodona
Reineta
Disc adhesiu al dit
Gripau corredor
Paròtides paral·leles. Color verdòs. Ull groc pàl·lid. Pell molt verrucosa. Amb glàndules paròtides Paròtides obliques. Color no verdòs. Ull groc coure. Pell llisa o poc verrucosa. Sense glàndules paròtides
Granota verda Gripau 88
30 cm
TRITÓ MERIDIONAL Pleurodeles waltl Tritó molt gran emparentat amb les salamandres. És aquàtic i nocturn i s’alimenta de petits crus t a c i s , cucs i insectes. Viu en aigües remansades i quan es sequen pot estivar amagar-se sotas les pedres.
TRITÓ JASPIAT Triturus marmoratus Prefereix aigües quietes de rius, embassaments o basses, però no es gaire aquàtic. Nocturn, de dia resta amagat al fons.
14 cm
TRITÓ PALMAT Triturus helveticus Menut i rabaçut, viu en tot tipus d’aigues, preferentment quietes. Poc freqüent, l’Ebre és el límit meridional d’aquesta espècie.
Altres vertebrats
Tritons (O. Urodels)
9 cm
Granotes i gripaus (O. Anurs) GRIPAU D’ESPERONS Pelobates Cultripes Gripau gros de pell llisa que viu en sols tous sorrencs i de conreus. de dia excava un forat per amagar-se. De nit caça insectes. 10 cm GRIPAU COMÚ Bufo bufo Gripau molt gros. Molr comú i estès, viu en molts ambients (prats, conreus, boscos) i de dia s’amaga en llocs ombrívols i húmits. S’alimenta de nit de tot tipus d’invertebrats.
15 cm
GRIPAU CORREDOR Bufo calamita Gripau també freqüent, més aviat terrestre, que es troba en tot tipus d’ambients i és d’hàbits noctuns i crepusculars.
10 cm
GRANOTA VERDA Rana perezi Molt comuna, es troba en aigües calmades i lentes. Tolera la contaminació i viu a l’aigua o a prop. S’alimenta d’invertebrats aquàtics i fins i tot peixets. Hivernen dins de l’aigua. 15 cm
TÓTIL Alytes obstetricans Petit gripau molt terrestre i poc freqüent, que viu sota pedres, camps, boscos, etc.
REINETA Hyla meridionalis És una petita granota de color verd brillant, amb poblacions molt reduïdes amb tendencia a disminuir.
5 cm
5 cm 89
Altres vertebrats
Tortugues Identificació Coll amb franges clares. Amb plaques inguinals. Plastron no articulat en adults
Tortuga d’aigua europea
Coll amb vetes i taques clares. Sense plaques inguinals. Plastron articulat en adults
Tortuga de rierol
Serps Identificació Serp de collaret
Escates dorsals ben carenades
(1)
Orificis nasals laterals (1). 1 escata preocular (2), 2-4 postoculars (3) Escates dorsals poc o gens carenades
(2)
Or .nas. superiors. 2 escates preoculars, 2 postoculars
(3)
Escata frontal més estreta (1) Cresta al cap sobre els ulls (3)
Serp d’aigua Serp verda (1)
Escata rostral més punxaguda a la part posterior (2). Sense cresta frontal
90
(3)
(2) Serp blanca
(O. Testudínids)
TORTUGA D’AIGUA EUROPEA Emys orbicularis Viu en aigües lentes i amb vegetació. Pren el sol damunt de pedres o troncs però s’amaga a l’agua al sentir-se amenaçada. Menja peixos i invertebrats aquàtics.
20 cm
TORTUGA DE RIEROL Mauremys caspica=leprosa Viu en aigües més obertes, on és difícil de veure. Menja crustacis, peixos, larves i granotes. Tolera la contaminació.
Altres vertebrats
Tortugues
20 cm
Serps (O. Ofidis) 100 cm Sovint tenen «collar» groc i negre
SERP D’AIGUA Natrix maura Serp aquàtica que es troba sempre dins o a prop de l’aigua. Molt diürna, al sol al migdia, caça peixos i granotes. Imita el posat agresiu de l’escurçó quan és molestada i segrega una olor pudenta. SERP DE COLLARET Natrix natrix Menys aquàtica, viu en diferents ambients però sempre s’apropa a les vores de l’aigua i fins i tot neda per caçar granotes i tritons. Quan es molestada també és pudenta i fins i tot es fa la morta.
120 cm
SERP VERDA Malpolon monspessulanus Serp terrestre de mida gran que viu en llocs secs i pedregosos amb arbustos (marges, fruiterars, matolls). Verinòs, però en l’home només produeix inflamació local.
200 cm «escala» en joves
150 cm
SERP BLANCA Elaphe scalaris Serp terrestre que viu en fruiterars, matolls i llocs pedregosos i assolejats. Actiu de dia, en hores de molta calor, i menja ratolins i pollets. Pot mossejar si és molestada. 91
Altres vertebrats
Sargantanes i dragons Identificació Ulls amb pupila vertical
Dits amb «coixinet» adhesiu
Dragó
Pupila rodona
Cos petit < 5 cm. «Collar dèbil». Escates laterals del coll petites i glandulars (1)
Sargantana cendrosa «Collar» poc aparent o absent. escates dorsals grans i carenades
Cos gran > 5 cm. Sense «Collar» Escates laterals del coll grans i carenades
«Collar» definit. Escates dorsals petites
sargantana cua-llarga
Sense escata occipital Escata subocular apenes arriba al llavi (2)
(2) Amb escata occipital (3) Escata subocular arriba al llavi.
(3)
sargantana cua-roja
Llangardaix
Cos gran > 8 cm. De vegades color verd. Cos petit < 8 cm. Sempre marronoses.
Sargantana 92
SARGANTANA CUA-ROJA Acanthodactylus erythrurus Sargantana robusta que viu en ambients secs i sorrencs amb vegetacuó herbàcia o arbustiva. S’alimenta quasi exclusivament de formigues.
20 cm
SARGANTANA CUA-LLARGA Psammodromus algirus Sargantana de cua llarga que viu en matollars i boscos esclarisats, on s’alimenta d’insectes.
30 cm
15 cm
Altres vertebrats
Sargantanes (O. Lacèrtids)
SARGANTANA CENDROSA Psammodromus hispanicus Sargantana petita que es troba en sòls sorrencs, matolls densos de llocs secs i oberts i conreus.
6 cm SARGANTANA IBÈRICA Podarcis hispanica Petita sargantana marronosa que viu en pedregars, matolls, boscos esclarisats i marges de conreus. Menja bàsicament insectes. 20 cm LLANGARDAIX COMÚ Lacerta lepida Sargantana grossa que viu en molts d’ambients, preferentment matolls, conreus i boscos esclarissats. Menja insectes, aranyes i altres invertebrats. 15 cm
Dragons (O. Gecònids) DRAGÓ Tarentola mauritanica Animal grimpador (gràcies a les ventoses dels dits) que viu en els ambients humanitats: edificis, marges i espais agrícoles (també en matolls i boscos esclarisats), on menja insectes. 93
Altres vertebrats
Mamífers Identificació Mida Insectívors
Dentadura
Petita (mitjana)* Res destacat
Peus
Cua
Semiplantígrad
Llarga (curta)*
Quiròpters petita
Res destacat
Rosegadors Petita
1 parell incísivors Digitígrads sup. llargs
Llarga i estreta
Logomorfs
Petita a mitjana
2 parell incísivors Digitígrads sup. llargs
Curta i ampla
Carnívors
Mitjana a gran
Canins desenvolu- Plantígrad (els pats per mossegar terrestres)
Llarga i ampla
Artiodàctils Gran
Res destacat
Dits anterior amb Sense membrana per volar
Dits units formant Curta i estreta una «peunya»
* Excepció de l’eriçó.
Nota: les mides corporals, si no es diu el contrari, son del cap i el cos i sense la cua. A les descripcions es pot afegir - entre parèntesi - la mida total amb la cua quan aquesta és significativament llarga. Moltes espècies descrites no són exclusives d’ambients aquàtics, però es poden veure a les vores o al bosc de ribera de manera habitual o acasionalment.
94
Identificació Cos cobert de pues Cos cobert de pèls normals
Eriçó Gros. >20 cm Cua estarrufada
Esquirol Petit. <20 cm Cua llarga i fina
Morro allargat com una mena de trompa
Altres vertebrats
Insectívors i rosegadors
Musaranya
Morro més arrodonit
Cua <= cos
Rata comuna
Cua Cos Rata negra
Gros. >11 cm. Peu posterior >3 cm
Cua > cos
RATES Ratolí domèstic Petit. <13 cm. Peu posterior <3 cm Cua >=cos
RATOLINS Peu posterior <1,9 cm. Orelles i ulls petits
Peu posterior >1,9 cm. Orelles i ulls grossos
Cua < cos
Ratolí de bosc
Ratolí mediterrani 95
Altres vertebrats
Carnívors Identificació Color beige amb taques negres i cua amb franges
Geneta
Color gris clar amb bandes negres i blanques
Teixó
Color marró amb part inferior del coll i ventre blanc
Gros.(>60 cm). Extrem cua blanc.
Guineu
Mitjà (30-60 cm). Extrem cua negre
Dits sense menbrana
Fagina
Dits amb membrana per nedar
Petit (<30 cm). Cua tota marró
Mostela Llúdriga
Rastres i petjades
Conill
Ratolí Gat mesquer Guineu
Llúdriga
Teixó
Mostela
Teixó Esquirol Senglar
Senglar Guineu
Eriçó
Gat mesquer Llúdriga
Conill 96
Rata
Rata d’aigua
Ratolí de bosc Pinyes rosegades
Ratolí
Fam. Erinacèids ERIÇÓ COMÚ Erinaceus europaeus Insectívor de mida mitjana, arrodonit i cobert de pues que li permet defensar-se dels depredadors. Viu en boscos, preferentment húmits, i llocs humanitzats, i s’alimenta a l’alba d’invertebrats, petits vertebarts, fruits, etc.
30 cm
Fam. Sorícids MUSARANYA COMUNA Crocidura russula Mamífer molt petit i cec que recorda la forma d’un ratolí. Viu en matolls, conreus i vores de bosc. S’alimenta, de dia i de nit, de petits invertebrats (cucs de terra, larves, aranyes, etc).
Altres vertebrats
O. Insectívors (eriçons i musaranyes)
7 (12) cm
Altres: Musaranya nana (Suncus etruscus)
O. Quiròpters (rats penats) Fam. Vespertiliònids
5(22) cm
RATA-PINYADA PIPISTREL·LA COMUNA Pipistrellus pipistrellus És la rata-pinyada més petita d’Europa. Es refugia en grans colònies en coves, cavitats o edificis abandonats, i surt de nit per alimentar-se en vol de mosquits, papallones nocturnes, etc. És inofensiu i molt beneficiós per controlar les plagues dels conreus. Altres: Rat-penat de ferradura gran (Rhinolophus ferrum-equinum), rat-penat de cova (Miniopterus schreibersi), rat-penat d’aigua (Myotis daubentoni), rat-penat de musell llarg (Myotis myotis),...
O. Lagomorfs (conills i llebres) Fam. Lepòrids CONILL Oryctolagus cuniculus Mamífer de mida mitjana i forma característica, arrodonit amb l’orelles llargues, i pates posteriors adaptades al salt i la carrera. Viu en tot tipus d’ambients (camps oberts fins boscos esclarisats) però amb sòls sorrencs i argilosos per poder excavar els caus. Es mouen de nit i a l’alba i s’alimenten d’herbàcies.
40 cm
Altres: Llebre (Lepus europaeus) 97
Altres vertebrats
O. Rosegadors (Rates i talpons) Fam. Esciúrids
24 (40) cm
ESQUIROL Sciurus vulgaris Mamífer de mida mitjana amb cua llarga i coberta de pèl. En tot tipus de bosc, enfilant-se per alimentant-se de llavors i també de fruits, borrons i fins i tot insectes. Altres: Liró comú (Eliomys quercinus).
Fam. Múrids 10 (21) cm
RATOLÍ DE BOSC Apodemus sylvaticus Ratolí no molt petit que viu als boscos i vores de camps amb herba abundant. Menja llavors i fruits si bé també pot menjar petits invertebrats.
21 (44) cm
RATA NEGRA Rattus rattus Rata allargada i fosca que viu de manera natural als boscos però majoritàriament lligats a l’activitat humana - a la part alta de magatzems i graners, i fruiterars. És vegetariana, però pot menjar insectes.
RATA COMUNA Rattus norvegicus Més arrodonida, és comensal de l’home, ocupant la part inferior de cellers, magatzems i clavegueres, i conreus d’arròs i hortalisses. A llocs oberts excava caus als 26 (48) cm marges de le sèquies. Ès omnívora i crepuscular. RATOLÍ DOMÈSTIC Mus musculus Ratolí petit omnívor d’hàbits crepusculars i nocturns. Viu en tot tipus d’edificacions humanes i també és freqüent a les vores de l’Ebre, entre canyes, herba i bardisses.
10 (20) cm
9 (16) cm RATOLÍ MEDITERRANI Mus spretus Ratolí petit i esbelt de color més grogenc i menys abundant. Viu en espais oberts amb bosc i matolls, preferentment garriga.
Fam. Arvicòlids RATA D’AIGUA Arvicola sapidus És una mena de rata però amb la cua curta i orelles petites. Viu en rius i prats humits amb abundant vegetació herbàcia a les vores, on excava galeries. Menja plantes aquàtiques i de les vores. Altres: Talpó comú (Microtus duodecimcostatus). 98
18 (26) cm
Fam. Súids
24 (40) cm SENGLAR Sus scrofa Mamífer gran provist de peülles als peus i forma característica. Omnívor en expansió actualment per manca de depredadors, viu al bosc però invaeix els camps de conreu per alimentar-se. És més actiu de nit. Altres, ocasionalm. en pas: Cabra (Capra pyrenaica hispanica), Mufló (Ovis musimon).
Altres vertebrats
O. Artiodàctils (Senglars i cérvols)
O. Carnívors (Guineus, mosteles) Fam. Cànids
85 (130) cm
GUINEU Vulpes vulpes Mamífer mitjà semblant amb un gos però amb la cua gran i coberta de pél. Espècie molt adaptable menja de tot - s’ha acostumat a freqüentar nuclis habitats i àrees de picnic buscant restes de menjar. MOSTELA Mustela nivalis Fam. Mustèlids 25 (80) cm Carnívor petit que viu en bosocs, matolls, conreus, vores de riu i fins i tot nuclis habitats. Diürn o nocturn, menja ratolins, ocells, rèptils i invertebrats. 50 (80) cm FAGINA Martes foina Carnívor mità de cos allargat que viu a zones rocoses i amb vegetació. Crepuscular i nocturn, menja de tot: ratolins, fruits, etc. 78 (130) cm TEIXÓ Meles meles carnívor mitjà reconegut per els bandes blanques i negres del cap. Viu als boscos i prats i horts propers, on menja de nit ratolins, rèptils, cucs o fruits. LLÚDRIGA Lutra lutra carnívor d’hàbits aquàtics (els peus són palmats) qur viu en rius amb vegetació abundant. Requerix tranquilitat i aigües netes. En regressió, darrerament s’estan realitzant campanyes de repoblació . Preferentment nocturn, menja bàsicament peixos.
85 (125) cm
Fam. Vivèrrids GENETA O GAT MESQUER Genetta genetta Com un gat, viu a alzinars i altres boscos. Nocturn, menja ratolins. 99
Cartografia
Cartografia
101
Cartografia
Sòl no al·luvial Vall al·luvial Illa fluvial Platja fluvial Espai natural protegit Llacuna litoral / aigüamoll Nucli urbanitzat Riu Ebre Afluent o barranc Canal Ferrocarril Carretera
Castell Torre Ermita / santuari Museu Pas de barca Antic pas de barca Embarcador Resclosa Far / balisa Camping Central energètica Indústria Lloc d’interès Estació de tren Jaciment arqueològic Arbre monumental Pic 102
103
Cartografia
104
Cartografia
105
Cartografia
106
Cartografia
107
Cartografia
108
Cartografia
109
Cartografia
110
Cartografia
111
Cartografia
112
Cartografia
113
Cartografia
114
Bibliografia ANGUERA, M. I ALTRES. Itinerari per l’espai natural de Sebes. Valls: CERE, 1996. ARNOLD.I ALTRES. Pequeño manual de los animales salvajes de Europa. Barcelona: Omega, 1980. ARNOLD, E. N.; BURTON, J.A. Guia de campo de los reptiles y amfibios de España y de Europa. Barcelona: Omega, 1987. BALADA I LLASAT, R. Els arbres de la ribera. Amposta: Ajuntament d’Amposta, 1984. BECH, M. Fauna malacològica de catalunya. Mol·luscs terrestres i d’aigua dolça. Barcelona: ICHN, 1990. BRUUN, B.; SINGER, A. Guia de las aves de España y de Europa. Barcelona: Omega,1980. DE JUANA, E.; VARELA, J.M. Guia de las aves de España. Barcelona: Linx, 2000. FELIX, J. Aves de los païses de Europa. Madrid: Susaeta, 1990. Field guide ti the water life of Britain. London: Readesr’s Digest, 1984. FOLCH, R. La vegetació dels Països Catalans. Barcelona: Ketres, 1986. FOREY, P.; FOREY, P. Vida animal en rios y lagos. Barcelona: Cúpula, 1996. GOSÀLBEZ, J. Insectívors i rosegadors de Catalunya. Barcelona: Ketres, 1987. HASLAM, S. I ALTRES. British water plants. Taunton: Fields Studies, 1982. Història Natural dels Països Catalans. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1981 JONSSON, L. Ocells d’Europa. Barcelona: Omega, 1993. LLORENTE, G.A. Els vertebrats de les zones huimides dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic, S.A, 1988. LÓPEZ, A. Arboles de Madrid. Madrid:
Comunidad de madrid, 1985. MARTINEZ-VILALTA, A.; MOTIS, A. Els ocells del Delta de l’Ebre. barcelona: Linx, 1989. MULLAERNEY, K. I ALTRES. Guia de aves. Barcelona: Omega, 1999. MUS, Bent J.; DAHLSTRÖM, Preben. Guia de los peces de mar del Atlántico y del Mediterráneo. Barcelona: Omega, 1981. MUS, Bent J.; DAHLSTRÖM, Preben. Los peces de agua dulce de España y de Europa. Barcelona: Omega, 1981. PASCUAL, R. Guia dels arbusts dels Països Catalans. Barcelona: Kapel, 1990. PASCUAL, R. Guia dels arbres dels Països Catalans. Barcelona: Kapel, 1985. PERRINS, C.; ATTENBOROUGH, D. Nueva generación de guias. Aves de España y de Europa. Barcelona: Omega, 1987. PETERSON, R.T. I ALTRES. Guia dels ocells dels Països Catalans i d’Europa. Barcelona: Omega, 1995. PRAT, N.; PUIG, M.A. El riu pam a pam,. Barcelona: Diputació de Barcelona, 1982. PUIG, M.A. Els macroinvertebrats dels rius catalans. Barcelona: Departament de Medi Ambient, 1999. QUERAL, J..M.; BORRERO, J.M. Peixso, amfibis i plantes aquàtiques del Delta de l’Ebre. Deltebre: Parc Natural del Delta de l’Ebre, 1999. SANZ, B. Huellas y rastros de los mamíferos ibéricos. Zaragoza: Certeza, 1997. SCHAUER, TH.; CASPARI, C. Guia de las flores de Europa. Barcelona: Omega, 1980. TACHET, H. I ALTRES. Invertébrés d’eau douce. Paris: CNRS, 2000. ZAHRADNIK, J.; CIHAR, J. Guia básica de la fauna de Europa. Barcelona: Omega, 1981.
115
Index d’espècies A ABELLEROL 82 ACÀCIA DE TRES PUNXES 27 Àcar d’aigua 31 Accipiter nisus 80 Acer negundo 26 Acipenser baeri 69 Acrocephalus agricola 85 Acrocephalus arundinaceus 85 Acrocephalus palustris 85 Acrocephalus scirpaeus 83 Acrocephalus schoenobaenus 85 Actitis hypoleucos 77 Aedes sp 58 Aegithalos caudatus 85 Aeshna sp 47 Agabus binotatus 55 Agró roig 78 Aguila calçada 80 AGUILA MARCENCA 80 AGUILA PESCADORA 80 Agulles 50 ÂLBER 22 ALBERCOQUER 28 ALBURN 69 Alburnus alburnus 69 Alcedo atthis 82 ALIGOT COMÚ 80 Alisma plantago-aquatica 18 Alnus glutinosa 23 ALOC 20 ALOSA 65 Alosa alosa 65 Alosa fallax 65 Althaea officinalis 20 Alytes obstetricans 89 Amphinemura sulcicolis 44 Anas acuta 79 Anas clypeata 79 Anas crecca 79 116
Anas platyrhynchos 79 Anas querquedula 79 Anas strepera 79 Ancylus fluviatilis 34 ÀNEC COLLVERD 79 Ànec cuallarg 79 ÀNEC CULLEROT 79 ANGUILA 65 Anguilla anguilla 65 Anodonta cygnea 34 ANOER 26 ANOER AMERICÀ 26 Anopheles sp 59 Antocha sp 59 Aphelocheirus aestivalis 50 Apium nudiflorum 18 Aplexa hypnorum 34 Apodemus sylvaticus 98 Apus apus 81 ARC BLANC 25 Ardea cinerea 78 Ardea purpurea 78 ARPELLA VULGAR 80 Arundo donax 21 Arvicola sapidus 98 ASPRELLA 17 Athene noctua 80 Atherix sp. 58 Atyaephyra desmarestii 36 Aulonogyrus sp 55 Austropotamobius pallipes 36 Aythia fuligula 79 Aythya ferina 79
B BABOSA DE RIU 67 Baetis sp 41 BAGRA 68 BALADRE 25 Balquer 85 BARB 69
Barbus bocagei graellsii 69 Barquers 50 Barquers petits 50 BERNAT PESCAIRE 78 Berosus sp 55 Bezzia sp. 59 Bitxac comú 85 BLAUET 82 Blennius fluviatilis 67 BOGA 19 BOSCARLA DE CANYAR 83 Boscarla dels arrossars 85 Boscarla dels joncs 85 Boscarla menjamosquits 85 Boscarler pintat 85 Boyeria irene 47 Brachypodium sylvaticum 24 Brychius sp. 55 Bubulcus ibis 78 Bufo bufo 89 Bufo calamita 89 Burret 69 Buteo buteo 80
C Cabeçut 66 CABUSSET 77 CABUSSÓ EMPLOMALLAT 77 Cadernera 85 Caenis luctuosa 41 Calopterix splendens 47 Calystegia sepium 21 CANYA 21 CANYÍS 19 Capsigrany 85 Carassi 68 Carassius auratus 68 Carduelis cannabina 85 Carduelis carduelis 85 Carduelis chloris 84 Carduelis spinosus 85 CÀREX 19 Carex sp. 19 CARPA 68 Carpa herbívora 69
CARPÍ 68 CASUARINA 26 Casuarina equisetifolia 26 Celtis australis 27 Ceratophyllum demersum 17 Certhia brachydactyla 85 CESQUERA 21 Cettia cetti 83 Chaetopteryx villosa 49 Chara sp 17 Chelon labrosus 66 Chironomus sp 59 Chlidonias hybridus 81 Chondrostoma toxostoma 69 Cinclus cinclus 82 Circaetus gallicus 80 Circus aeruginosus 80 CIRERER 28 Citrus auriantum 28 Cladium mariscus 19 Clematis vitalba 24 Coenagrion sp 47 Cogullada vulgar 85 Columba palumbus 85 COLLVERD 79 CONILL 97 CORB MARÍ GROS 77 Coriaria myrtifolia 24 Corixa punctata 50 Cornus sanguinea 24 CORRETJOLA BORDA 24 CORRETJOLA GRAN 21 Cotxa blava 85 Cotxa fumada 85 cranc de riu 36 cranc riu americà 36 Crataegus monogyna 25 CRÈIXEN 18 CRÈIXEN BORD 18 Crocidura russula 97 Crocothemis sp 47 Cuallarg 79 Cuc cua de rata 59 Cucs de sang 59 Cuculus canorus 85 117
Cucut 85 CUERETA BLANCA 82 CUERETA GROGA 82 Culex sp. 58 Culiseta sp 58 CULLEROT 79 Cupressus sempervirens 27 Cynanchum acutum 24 Cybister sp. 55 Cyperus sp 20 Cyprinus carpio 68
D Dasyhelea sp. 59 Delichon urbica 81 DESMAI 26 Dicentrarchus labrax 66 Dina lineata 32 Dixa sp 58 DOLCETA 18 DRAGÓ 93 Dreissena polymorpha 34 Drusus sp 49 Dryops sp 55 Dugesia siliqua 32 Dytiscus sp 55
E Echinogammarus sp. 36 Ecdyonurus sp. 41 Egretta garzetta 78 Elaphe scalaris 91 Electrogena sp 41 Eliomys quercinus 98 Elmis sp 54 Emys orbicularis 91 Enallagma sp 47 EPILOBI 21 Epilobium hirsutum 21 Ephoron virgo 41 Ephydatia fluviatilis 31 Erianthus ravennae 21 ERIÇÓ COMÚ 97 Erinaceus europaeus 97 118
Eristalis sp 59 Erithacus rubecola 83 ESBARZER 23 Escarabats de bassa 55 Escorpí d’aigua 50 Escrivans 55 Esolus sp 54 Esox lucius 66 ESPARVER 80 ESPLUGABOUS 78 ESPUNYIDERA DE MARJAL 20 ESQUIROL 98 Estornell negre 85 ESTORNELL VULGAR 84 Esturió siberià 69 EUCALIPTUS 24 Eucaliptus camaldulensis 24 Euphorbia amydaloides 24
F FAGINA 99 FALCIOT NEGRE 81 Falcó pelegrí 80 Falco peregrinus 80 Falco tinnunculus 80 FALSA ACACIA 24 FENÀS DE BOSC 24 Ficus carica 28 FIGUERA 28 Flamenc 78 FOTJA VULGAR 79 Fraxinus angustifolia 22 FREIXE DE FULLA PETITA 22 Fringilla coelebs 84 Fulica atra 79 FUMARELL CARABLANC 81
G GAFARRÓ 84 Galerida cristata 85 Galium palustre 20 Gallinula choropus 79 GAMBÚSIA 65 Gambusia affinis 65
GARDI 68 Garsa 85 Gat americà 69 GAT MESQUER 99 GAVINA VULGAR 81 GENETA 99 Genetta genetta 99 Gerris sp. 50 GINESTA VIMETERA 22 Gleditsia triacanthos 27 GOBI 69 Gobio gobio 69 Gomphus sp. 47 Glycyrrhiza glabra 20 Gyraulus sp 34 Girynus sp 55 GRANOTA VERDA 89 Graptodyctes sp 55 Grill d’aigua 50 GRIPAU COMÚ 89 GRIPAU CORREDOR 89 GRIPAU D’ESPERONS 89 Griset 79 Griva 85 GUERXA 65 GUINEU 99
H Haliplus sp 55 Hedera helix 23 Heptagenia sp. 41 HERBA PRESSEGUERA 18 HEURA 23 Hexatoma sp. 59 Hidra 31 Hieraetus pennatus 80 Hirundo rustica 81 Hydra sp 31 Hydraena sp 54 Hydrometra stagnarum 50 Hydrophilus sp 55 Hydropsyche sp 49 Hydrous pidstaceus 55 Hyla meridionalis 89
I Ictalurus melas 67 Ictalurus punctatus 69 Imperata cylindrica 20 Iris pseudoacorus 19 Ischnura graellsi 47 Ixobrychus minutus 78
J JONC COMÚ O BOVAL 19 JONÇA D’ESTANY 19 Juglans nigra 26 Juglans regia 26
L Laccobius sp. 55 Lacerta lepida 93 Lanius senator 85 Larus argentatus 81 Larus cachinnans 81 Larus ridibundus 81 Lemna gibba 16 Lepomis gibbosus 69 Leptocerus lusitanicus 49 Leptoconops sp. 59 Lepus europaeus 97 Lestes viridis 47 Leuciscus cephalus 68 Leuctra sp. 44 Libellula sp 47 Limnodrilus 32 Liró comú 98 Liza aurata 69 Llamprea 69 LLANGARDAIX COMÚ 93 LLAPÓ ANGUILENC 17 LLAPÓ DE TRENA 17 LLAPÓ FULLAT 17 LLAPÓ PUNXENC 17 Llebre 97 LLEDONER 27 LLENGUA D’OCA 17 LLENTILLA D’AIGUA 16 119
LLETERASA DE BOSC 24 LLIGABOSC 23 LLIGABOSC JAPONÈS 23 LLIGABOSC VALENCIÀ 23 Llisa galta-roig 69 LLISA LLOBARRERA 66 LLISA VERA 66 LLIRI GROC 19 LLOBARRO 66 Llop 66 LLÚDRIGA 99 Lluer 85 Locustella naevia 85 Lonicera biflora 23 Lonicera implexa 23 Lonicera japonica 23 LUCI 66 LUCI-PERCA 67 Luscinia megarhynchos 83 Luscinia megarrynchos 85 Luscinia svecica 85 Lutra lutra 99 Lycopus europaeus 19 Lymnaea sp 34 Lythum salicaria 19
M MADRILLA 69 Madrilla vera 68 MADRILLETA VERA 68 MAGRANER 28 Maladema sp. 55 MALLERENGA BLAVA 84 MALLERENGA CARBONERA 84 Mallerenga cuallarga 85 Mallerenga emplomallada 85 Malpolon monspessulanus 91 MALRUBÍ D’AIGUA 19 MALVÏ 20 Margaritifera auricularia 34 Martes foina 99 Marthamea vitripennis 45 MARTINET BLANC 78 MARTINET DE NIT 78 120
MARTINET MENUT 78 Mauremys caspica=leprosa 91 Meles meles 99 MÈLIA 27 Melia azederach 27 Menta aquatica 19 MENTA D’AIGUA 19 MERLA 83 MERLA D’AIGUA 82 Merops apiaster 82 Micronecta meridionalis 50 Micropterus salmoides 67 Microtus duodecimcostatus 98 MILÀ NEGRE 80 Milà reial 80 MILFULLES 17 Milvus migrans 80 Milvus milvus 80 Miniopterus schreibersi 97 MIOPOR 27 MORELL CAP-ROIG 79 Morell de plomall 79 MORERA 25 MORERA BORDA 23 Morus nigra 25 Mosques de les salines 59 MOSQUITER COMÚ 83 Mosquiter de passa 85 Mosquits 58 MOSTELA 99 Motacilla alba 82 Motacilla flava 82 Mugil cephalus 66 Mus musculus 98 Mus spretus 98 MUSARANYA COMUNA 97 Musaranya nana 97 Musclo zebra 34 Musclo zebra 33 Mussol 80 Mustela nivalis 99 Myophorum tenuifolium 27 Myotis daubentoni 97 Myotis myotis 97
Myriophyllum spicatum 17 Mystacides azurea 49
N Nadador d’espatlles 50 Natrix maura 91 Natrix natrix 91 Naucoris maculatus 50 NEGUNDO 26 Nemoura sp 44 Nepa cinerea 50 Nerium oleander 25 Netta rufina 79 Normandia sp 54 Notonecta maculata 50 Nycticorax nycticorax 78
O Oecetis sp 49 Ochthebius sp. 54 Òliba 80 Oligoneuriella rhenana 41 OM 22 Orada 69 Orectochilus sp. 55 ORENETA CUABLANCA 81 ORENETA DE RIBERA 81 ORENETA VULGAR 81 Oriol 85 Oriolus oriolus 85 Orthetrum brunneum 47 Oryctolagus cuniculus 97 Oulimnius sp 54
P PALMERA CANÀRIA 27 Pandion haliaetus 80 PARAIGÜETS 20 PARDAL 84 Pardal de bardissa 85 Pardal xàrrec 85 Parus caeruleus 84 Parus cristatus 85 Parus major 84
Paser montanus 85 Passer domesticus 84 Passerell 85 PEBRER BORD 20 PEBRER D’AIGUA 21 PEIX GAT 67 Pelobates Cultripes 89 Peltodytes sp 55 PERCAAMERICANA 67 Perca sol 69 Petromyzon marinus 69 Phalacrocorax carbo 77 Phienicopterus ruber 78 Phoenicurus ochlorus 85 Phoenix canariensis 27 Phragmites australis 19 Phylloscopus collybita 83 Phylloscopus trochilus 85 Physa fontanilis 34 Physella acuta 34 Pica pica 85 Picot verd 85 Picus viridis 85 PINSÀ 84 Pipistrellus pipistrellus 97 PIT ROIG 83 Planorbis sp 34 PLANTATGE D’AIGUA 18 PLÀTAN 26 Platycnemis latipes 47 Platanus x hibrida 26 Pleurodeles waltl 89 Podarcis hispanica 93 Podiceps cristatus 77 POLLA D’AIGUA 79 Polla pintada 79 Polygonum hydropiper 21 Polygonum persicaria 18 POLLANCRE 22 Populus alba 22 Populus nigra x deltoides 22 Porzana porzana 79 Porzana pusilla 79 Potamida littoralis 34 121
Potamochistus microps 69 Potamogeton crispus 17 Potamogeton nodusus 17 Potamogeton pectinatus 17 Potamophylax sp. 49 Potamopyrgus jenkinsi 34 PRESSEGUER 28 Proasellus coxalis 36 Procamburus clarkii 36 Prunella modularis 85 Prunus persica 28 Prunus armeniaca 28 Prunus avium 28 Psammodromus algirus 93 Psammodromus hispanicus 93 Psidium sp. 34 Psychomyia sp. 49 Punica granatum 28 Puput 85
R Rabosa de riu 67 Rallus aquaticus 79 Radix sp 34 Rana perezi 89 Raptobaetopus sp. 41 Rasbora 69 Rasclet 79 RASCLÓ 79 Raspinell 85 Rat-penat d’aigua 97 Rat-penat de cova 97 Rat-penat de ferradura gran 97 Rat-penat de musell llarg 97 RATA COMUNA 98 RATA D’AIGUA 98 RATA NEGRA 98 RATA-PINYADA PIPISTREL·LA 97 RATOLÍ DE BOSC 98 RATOLÍ DOMÈSTIC 98 RATOLÍ MEDITERRANI 98 Rattus norvegicus 98 Rattus rattus 98 REGALÈSSIA 20 122
REINETA 89 Remiz pendulinus 82 Renatra linearis 50 Retama sphaerocarpa 22 Rhinolophus ferrum-equinum 97 RICÍ 25 Ricinus communis 25 Riolus sp 54 Riparia riparia 81 ROBINIA 24 Robinia pseudoacacia 24 ROLDOR 24 ROMÀS 18 ROMEGUERÓ 23 ROMIGUERA 23 Roquerol 85 Rorippa-nasturtium officinale 18 ROSSINYOL 83 ROSSINYOL BORD 83 Rubus caesius 23 Rubus ulmifolius 23 Rumex conglomeratus 18 Rutil roig 69 Rutilus rutilus 68
S Sabaters 50 SABOGA 65 SALICÀRIA 19 Salix alba 22 Salix babylonica 26 Salix eleagnos 22 Salix purpurea 22 SALZE BLANC 22 Samaruc 65 Samolus valerandi 18 SANGUINYOL 24 SARGA 22 SARGANTANA CENDROSA 93 SARGANTANA CUA-LLAGA 93 SARGANTANA CUA-LLARGA 93 SARGANTANA CUA-ROJA 93 SARGANTANA IBÈRICA 93 SAULIC 22
Saxicola torquata 85 Scardinius erythrophthalmus 68 Scirpus holoschoenus 19 Scirpus lacustris 19 Sciurus vulgaris 98 SENGLAR 99 Serinus serinus 84 SERP BLANCA 91 SERP D’AIGUA 91 SERP DE COLLARET 91 SERP VERDA 91 SERRANA 20 Serratella ignita 41 SILUR 67 Silurus glanis 67 Sparus auratus 69 Stenelmis sp 54 Stizostedion lucioperca 67 Streptopelia decaocto 85 Sturnus unicolor 85 Sturnus vulgaris 84 Suncus etruscus 97 Sus scrofa 99 Sylvia atricapilla 83 Sylvia melanocepahala 85 Sympetrum sp. 47
T Tachybaptus ruficollis 77 Tallarol capnegre 85 TALLAROL DE CASQUET 83 Talpó comú 98 TAMARIU 23 Tamarix sp. 23 TARONGER 28 Teixidor 50 TEIXIDOR 82 TENCA 68 Tenca 68 Theodoxus fluviatilis 34 Tinca tinca 68 Tord comú 85 Tórtora 85 Tubifex tubifex 32
Tudó 85 Turdus merula 83 Turdus philomelos 85 Turdus viscivorus 85 Typha angustiolia 19 Tyto alba 80
U Ulmus minor 22 Unio elongatus 34 Upupa epops 85
V Velia caprai 50 VERDUM 84 VERN 23 VIDALBA 24 Viola alba 25 VIOLETA BOSCANA 25 Vitex agnus-castus 20 VOLANTÍ 17
X Xarrasclet 79 Xarxet 79 XIBEC 79 Xinxes d’aigua 50 XIPRER 27 XISCA BORDA 19 XIVITONA VULGAR 77 XOP 22 XOPA 22 Xoriguer 80
Y Yola sp 55
123