Projecte plataforma educativa per CdAs

Elaboració d’una plataforma de treball per a les comunitats d’aprenentatge que participen en els “Projectes Compartits” amb els Camps d’Aprenentatge.

Experimentació en el Camp del Delta de l’Ebre.

Albert Gonzàlez Maria

Projecte de llicència d’estudis modalitat A Ciències experimentals i socials 2007/08

Pàgina | 2

ELABORACIÓ D’UNA PLATAFORMA DE TREBALL PER A LES COMUITATS D’APRENENTATGE DE PROJECTES COMPARTITS ALS CDAS

Índex

1.‐ Introducció: 1.1.‐ Antecedents del tema objecte del treball. . . . . . . . .5 1.2.‐ Explicació del tema. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .7 1.3.‐ Objectius i resultats proposats. . . . . . . . . . . . . . . .. . 8 2.‐ Treball dut a terme: 2.1.‐ Disseny del pla de treball. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9 2.2.‐ Metodologia emprada. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19 2.3.‐ Descripció dels recursos utilitzats.

2.3.1. Elements físics. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .22 2.3.2. Recursos utilitzats.. . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23 3.‐ Resultats obtinguts.

3.1. Aspectes generals. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25 3.2.‐ Presentació dels materials elaborats. . . . . . . . . . . . 28 4.‐ Conclusions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . 31 5.‐ Bibliografia. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33

Pàgina | 3

Pàgina | 4

ELABORACIÓ D’UNA PLATAFORMA DE TREBALL PER A LES COMUITATS D’APRENENTATGE DE PROJECTES COMPARTITS ALS CDAS

1.­ Introducció:

1.1.­ Antecedents del tema objecte del treball.

El treball previ personal

Des de 1983 formo part del Camp d’Aprenentatge del Delta d’Ebre, on treballem activitats didàctiques d’aula i de camp en les quals es pretén que el professorat participi activament i les incorpori al seu currículum.

El curs 1978-79 em vaig iniciar en la informàtica com a professor de pràctiques del Departament de Fisiologia de la Facultat de Biologia de la UB. A partir de 1987, el treball al CdA m’ha permès aplicar els coneixements informàtics, primer en el disseny dels materials gràfics, després emprant el programa “Access” en la gestió i organització del CdA (1997), i des de l’any 2001 usant les diferents eines TIC (Postnuke i Joomla, j-clic, Flash, etc) i en el disseny del portal web.

El curs 2005 - 06 i arran d’una demanda de formació des del meu CdA, vaig participar en el seminari “Projectes Compartits: assessorament al CdA Delta de l’Ebre”, sota la tutela de la Dra. Rosa Maria Pujol de la UAB. El curs 2006- 07 he participat juntament amb els altres membres del meu CdA en la posada en marxa del curs de formació del professorat “Projectes Compartits: cicle de sortides”. Així mateix, també he participat, conjuntament amb membres d’altres CdAs, en el seminari “Projectes Compartits entre CdAs i Centres Educatius”.

Els Projectes Compartits

Des d’alguns Camps d’Aprenentatge (CdAs), aquests últims anys, s’està treballant per desenvolupar el que s’anomena programa Projectes Compartits, un programa que vol potenciar el paper del professorat i de l’alumnat dels centres educatius que vénen als CdAs, involucrant-los en la confecció del programa d’activitats i la seva realització. Es pretén que un grup seleccionat de centres educatius es comprometi a participar,

Pàgina | 5

durant un període d’un a tres cursos escolars, en el disseny, experimentació i avaluació del conjunt d’activitats.

Els darrers dos anys alguns CdAs han començat a plantejar de manera experimental com millorar qualitativament la participació del professorat en les activitats proposades als Camps, tot provant diferents actuacions (assessoraments individuals a cada camp, cursos de formació, etc), amb resultats irregulars. A partir del curs 2006-2007, des de la Subdirecció General de Formació Permanent i Recursos Pedagògics del Departament d’Educació i amb col·laboració amb professorat de la UAB i la URV (Dra. Neus Sanmartí, Dra. Rosa Maria Pujol i Dr. Antoni Santiesteban), els CdAs hem participat en un curs semipresencial que ens ha portat, per un costat, a veure la necessitat de reflexionar sobre el nostre model de ciència i de coneixement del medi per tal de construir una nova mirada sobre els fenòmens propis de cada CdA i, per l’altre, ens ha fet adonar de l’interès d’emprar una metodologia semipresencial per tal de dinamitzar, des de cada CdA, els “Projectes Compartits” amb els centres educatius.

D’altra banda, una sèrie de publicacions -Angulo, F (2002); Bernal, JM (2001); Copello,MI. & Sanmartí,N. (2001); Garcia, J.E. (1998); Porlan, R. (1996); Pujol, RM. (2003); Sanmartí,N. (2003)- han aportat idees que qüestionen la metodologia didàctica emprada i marquen pautes per ajudar l’alumnat a modelitzar les idees que va construint en els seus aprenentatges, tot partint dels seus models inicials i des d’una perspectiva holística.

Paral·lelament, la consolidació de les TIC en el sistema educatiu i la implantació de recursos didàctics dinàmics com els servidors pHp, els gestors CMS i l’ús de la plataforma Moodle com a entorn virtual d’aprenentatge (EVEA), permeten reproduir tots els processos d’ensenyament - aprenentatge que es produeixen a l’aula.

Pertinença a un grup de treball Aquest projecte s’inclou en el treball de recerca del qual formo part amb d’altres companys dels Camps d’Aprenentatge i que amb el títol Anàlisi de la utilitat d’una plataforma digital sincrònica i de l’apropiació conceptual del professorat del CdA en el marc d’un curs de formació permanent està emmarcat com a projecte de recerca en la convocatòria ARIE amb referència 2006ARIE10019.

Aquest grup de treball, començat el curs 2006/07 i amb continuació el 2007-2008, està dirigit per la Dra. Rosa Maria Pujol de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), té el suport de la Direcció General d’Innovació del Departament d’Educació i està

Pàgina | 6

ELABORACIÓ D’UNA PLATAFORMA DE TREBALL PER A LES COMUITATS D’APRENENTATGE DE PROJECTES COMPARTITS ALS CDAS

reconegut com a cursos de formació del professorat amb el títol Projectes Compartits entre Camps d’Aprenentatge i Centres Educatius.

Lligams amb d’altres llicències d’estudis anteriors

Des del punt de vista de la teoria didàctica, els únics referents són els materials elaborats en el marc del seminari semipresencial esmentat anteriorment, ateses les peculiaritats del treballs dels CdAs. Quant a les TIC, destaca el treball Intracentre i web de centre: compartir informació i elearning de Xon Coll Llorenç, per la precisió dels processos de configuració d’una “comunitat virtual” i la metodologia que ha seguit, i també L’ús de les TIC i d’Internet als centres educatius. Referents de qualitat i models d’avaluació d’Àngel Domingo, per l’establiment de descriptors qualitatius i d’instruments d’avaluació en el disseny de les TIC i els projectes telemàtics. Tots aquests treballs, pels aspectes destacats, han estat el punt de partida de la meva recerca.

1.2.­ Explicació del tema.

El projecte que es planteja, tot i està centrat en el CdA del Delta de l’Ebre, pretén desenvolupar una estratègia d’actuació que sigui extensible als altres CdAs. Persegueix: -

Fomentar la comunicació entre els membres de la comunitat educativa tot potenciant la participació dels membres dels centres educatius que participin en els “Projectes Compartits” organitzats des del CdA del Delta d’Ebre.

-

Definir eixos bàsics per crear un marc conceptual i metodològic comú que faciliti compartir el treball que es fa des del CdA i des dels centres educatius.

Per això el projecte que es presenta pretén treballar simultàniament dos aspectes: -

L’ús de les TIC, en forma de plataforma Moodle, per tal de potenciar la comunicació del treball del professorat de les escoles, tot creant recursos educatius que dinamitzin el treball del seu alumnat dins d’aquesta plataforma.

Pàgina | 7

-

L’elaboració d’una estratègia de treball que ajudi a construir models conceptuals complexos per comprendre el medi i el desenvolupament de protocols, dissenyats entre el professorat dels centres i el del CdA, que possibiliten desenvolupar metodologies i activitats orientades a afavorir la modelització per part de l’alumnat.

1.3.­ Objectius i resultats proposats.

La present recerca pretén elaborar una estratègia organitzativa, conceptual i metodològica que permeti potenciar el treball conjunt entre el CdA i els centres educatius que participen en els Projectes Compartits, tot creant les eines didàctiques i tecnològiques adequades per poder portar a terme aquest treball mitjançant les TIC i la comunicació telemàtica.

Les aportacions del treball proposat són: -

La creació de protocols, materials i formularis que recullin una metodologia d’actuació, comunicació i participació de la comunitat educativa (alumnes, professors/-es visitants i professors del CdA) dins del treball de Projectes compartits plantejat des dels CdAs.

-

La instal·lació de la plataforma telemàtica de suport a aquesta comunitat educativa formada per l’alumnat i professorat dels centres educatius participants que faciliti la comunicació, l’intercanvi i l’aprenentatge.

-

L’elaboració d’activitats i recursos TIC que afavoreixin avançar en la modelització del medi complementant el treball que es fa en els CdAs amb el treball anterior i posterior a l’escola.

-

Seqüenciar un procés de participació del centres educatius en Projectes Compartits que permeti l’assoliment dels objectius plantejats.

-

Oferir un model de treball que pugui ser adaptat i aplicat a altres CdAs que hi estiguin interessats i realitzin programes de Projectes Compartits.

Pàgina | 8

ELABORACIÓ D’UNA PLATAFORMA DE TREBALL PER A LES COMUITATS D’APRENENTATGE DE PROJECTES COMPARTITS ALS CDAS

2.­ Treball dut a terme: 2.1.­ Disseny del pla de treball.

Planificació temporal de les activitats

Primer trimestre: -

Documentació, recerca bibliogràfica i de materials existents a la xarxa de nova publicació que siguin d’interès.

-

Formació en les diferents tècniques, recursos i metodologies que puguin ser d’utilitat en el present projecte.

-

Selecció i aprenentatge del programari a utilitzar.

-

Assessorament tècnic.

-

Elaboració de l’estratègia de treball per a la participació prèvia dels alumnes en el disseny de les activitats. Assessorament didàctic.

-

Selecció dels centres que participen dels Projectes compartits el curs 2007/08 i que vulguin experimentar la metodologia proposada.

Segon trimestre: -

Instal·lació de les plataformes telemàtiques sobre les quals realitzar el treball telemàtic.

-

Trobades de coordinació presencials amb el professorat participant dins del Pla de formació del professorat.

-

Aportació de documents i discussió amb l’alumnat per tal d’establir el model conceptual i les preguntes derivades amb motiu de l’estada.

-

Creació de les primeres aplicacions didàctiques per als alumnes per tal de preparar el treball de camp.

-

Assaig del procés previ de participació. Participació de l’alumnat mitjançant la plataforma telemàtica d’aprenentatge per a realitzar activitats de preparació a l’estada.

Tercer trimestre:

Pàgina | 9

-

Estada del centre implicat i primera valoració amb alumnes i professors en finalitzar l’estada.

-

Participació de l’alumnat en la redacció inicial de la memòria d’activitats durant l’estada.

-

Participació de l’alumnat mitjançant la plataforma telemàtica d’aprenentatge per tal de realitzar activitats posteriors i finalització del redactat de la memòria d’activitats.

-

Participació d’altres grups d’alumnes no estadants mitjançant la plataforma telemàtica d’aprenentatge.

-

Revisió de les eines didàctiques i incorporació de noves eines.

Quart trimestre: -

Avaluació final del projecte

-

Redacció de la memòria

En el següent diagrama de Gantt podem veure les categories de tasques que s’han realitzat: 2007

2008

Set Oct Nov Des Gen Feb Mar Abr

Mai

Jun Jul

Ago

Documentac. bibliogràfica Recerca de llicències Documentac. Proj. com.

Activitat de formació Coordinació i assessor.

Creació entorn EVEA Elaboració de recursos Realitz. act. telemàtiques Realitz. act. de l’estada Avaluació i millora Conclussions i redactat

Desglossament de les tasques del pla de treball El tipus de tasques que s’han fet durant aquest temps han estat: -

A. Tasques de documentació per tal de posar en marxa el projecte i la plataforma telemàtica.

Pàgina | 10

ELABORACIÓ D’UNA PLATAFORMA DE TREBALL PER A LES COMUITATS D’APRENENTATGE DE PROJECTES COMPARTITS ALS CDAS

1. Documentació i recerca bibliogràfica i a Internet de qüestions tècniques de programari de gestió de continguts: • CMS Joomla i Postnuke, per crear portals. Instal·lació de Joomla 1.0.7. i creació d’un portal web amb gestió de grups d’usuaris i continguts reservats. Creació del Web de l’associació de Professionals de Camps d’Aprenentatge (APCA). http://www.pangea.org/apca.

• Sistema de gestió de cursos e-learning Moodle. Instal·lació i prova de Moodle en web de pràctiques.

• Llenguatge PhP 5 i CSS. • Llenguatge HTML i XMLS. • Llenguatge Javascript.

• MyQSL. • Editor web d’Adobe Dreamweaver i editor multimèdia Adobe Flash.

• Software d’autoria d’e-learning: J-Clic, WebQuest, cacera del tresor, Quaderns Virtuals, Hot Potatoes, Quia, Genmagic, LIM, Neobook, Ardora i eXe-learning.

• Editor de blocs: XTEC-blocs, Blogger, Xpress.

• Edició d’imatge: Corel Draw, Gimp i Adobe Photoshop.

• Software de suport i autoria web: Adobe Contribute, Fotolog, Skipe, Flickr, Teachertube 2. Recerca de llicències d’estudis de l’any anterior que facin referència a temes d’interès per al meu estudi. Aquestes estan referenciades en “Lligams amb d’altres llicències d’estudis anteriors” de l’apartat 1.1 i en la bibliografia final.

3. Documentació sobre les propostes telemàtiques d’altres CdAs sobre Projectes Compartits: • Utilització d’intranets i entorn Moodle.

• Utilització de Blocs de classe.

• Utilització de JClic, WebQuests i Quaderns Virtuals • Altres activitats telemàtiques i/o interactives.

• Consulta dels Webs dels CdAS. Cal dir que la situació és heterogènia en quant als recursos utilitzats i en quant a la manera d’utilitzar-los. Possiblement, durant el temps de realització de la llicència, aquesta situació ha canviat degut a la pròpia dinàmica dels Camps d’Aprenentatge.

Tot i així, podem fer un quadre resum:

Pàgina | 11

Altres act. interactives

JClic

Quadens Virtuals

WebQuests

Contribute

Bloc

Moodle

Intranet CdA Bages CdA Berguedà CdA Can Santoi CdA Empúries CdA Delta CdA Garrotxa CdA Noguera

Font: Jornades de CdAs. Juneda, gener 2008.

-

B. Tasques de formació tècnica i didàctica per tal de tenir l’experiència necessària en el disseny de l’entorn telemàtic i els recursos pedagògics a emprar.

En el quadre següent es resumeixen totes les activitats formatives reglades cursades o bé en què he participat: 1. Participació a les V jornades d’educació i telecomunicacions, organitzades per Pangea a Callús, el 9 de novembre de 2007.

2. Assistència al curs telemàtic d’Edebédigital Telemàtica. Herramientas para la Educación del siglo XXI, entre l’octubre de 2007 i el febrer de 2008.

3. Assistència al curs telemàtic d’Edebédigital Nuevas didácticas multimédia, entre l’octubre de 2007 i el febrer de 2008.

4. Participació en les XVIII Jornades de Camps d’Aprenentatge celebrades a Juneda del 15 al 17 de gener de 2008.

5. Participació en el curs Trobada de Coordinació celebrat al CdA del Delta de l’Ebre, a Sant Carles de la Ràpita, el 24 de gener de 2008.

6. Assistència al curs telemàtic d’aprofundiment de Moodle de l’associació “Espiral” de 30 hores , del febrer a l’abril de 2008.

7. Assistència al curs telemàtic d’Edebédigital Proyectos Cooperativos en internet para la educación entre el febrer i l’abril de 2008.

8. Assistència al curs telemàtic d’Edebédigital Creación de webs educativas con Dreamweaver entre el febrer i l’abril de 2008.

9. Participació en les II Jornades sobre WebQuests organitzades per l’ICE de l’UAB i la Societat Catalana de WebQuests a Barcelona el 29 de març de 2008.

Pàgina | 12

ELABORACIÓ D’UNA PLATAFORMA DE TREBALL PER A LES COMUITATS D’APRENENTATGE DE PROJECTES COMPARTITS ALS CDAS

10. Assistència al curs telemàtic d’Edebédigital La imagen como elemento educativo fundamental, Photoshop e Image Ready, entre el febrer i l’abril de 2008.

11. Participació a la Trobada Clic 2008 organitzada per la Universitat Jaume I a Castelló el 5 d’abril de 2008.

12. Participació en la Jornada Moot URV organitzada per la Universitat Rovira i Virgili a Tarragona el 3 de juny de 2008.

13. Assistència al curs telemàtic Primeros pasos en Flash entre el maig i el juliol de 2008.

14. Assistència al curs telemàtic d’Edebédigital Aplicaciones en Flash entre el maig i el juliol de 2008.

15. Realització del postgrau Producció de material didàctic virtual, organitzat per l’IL3 (Institut de Formació Contínua) de la Universitat de Barcelona, que forma part del Màster Animació telemàtica i formació en xarxa, producció de material didàctic virtual. Curs 2007-2008.

16. Assistència al Curs d’aprofundiment de la pràctica reflexiva en ciències a Amposta que s’ha desenvolupat al llarg del curs 2007/08.

17. Assistència a la Jornada de Projectes Compartits entre Camps d’Aprenentatge i centres educatius organitzada pel Departament d’Educació a Barcelona el 26 de juny de 2008.

-

C. Tasques d’assessorament.

Sessió d’assessorament i intercanvi amb Carles Perales, exprofessor de l’IES Montsià d’Amposta i autor del treball Les TIC en el currículum de matemàtiques a 1r cicle d’ESO sobre la gestió d’activitats telemàtiques.

Assessorament i coordinació permanent amb els companys del CdA del Delta de l’Ebre quant a les activitats de l’entorn Moodle i la planificació de l’estada: Òscar Cid, Emili Miralles, Alons Navarro, Joan Moisés i Marc Alegret.

Assessorament per part de la supervisora de la present llicència, Dra. Rosa Maria Pujol de la UAB, que es va concretar en: 1. Trobada de coordinació amb la Dra. Rosa Maria Pujol en el CdA del Delta de l’Ebre per al treball de “Projectes Compartits” el 31 d’octubre de 2007.

2. Trobada de coordinació amb la Dra. Rosa Maria Pujol en el CdA del Delta de l’Ebre per al treball de Projectes Compartits el 22 de gener de 2008.

3. Sessió de treball de Projectes Compartits amb la Dra. Rosa Maria Pujol, la Dra. Neus Sanmartí i el Dr. Antoni Santisteban a les Jornades de Camps d’Aprenentatge de Juneda, celebrades del 15 al 17 de gener de 2008.

Pàgina | 13

Són dates fixades, normalment una per trimestre i una d’ extraordinària. Al matí es feia reunió conjunta i a la tarda es feia coordinació personal per al seguiment de la llicència.

-

D. Tasques de coordinació i comunicació amb el professorat participant en les activitats.

Hi ha hagut dos centres participants: Centre A: es tracta d’un grup de cicle superior de primària que fa una estada de cinc dies al Camp d’Aprenentatge, i que ja fa dos anys que participa en el programa de Projectes Compatits. Tot i que l’entorn Moodle està més pensat per a secundària, el nivell educatiu és un dels més habituals al CdA, i una estada de cinc dies conté, en principi, la totalitat d’activitats d’estada, cosa que permet crear un model d’entorn Moodle amb el màxim de propostes.

Centre B: es tracta d’un grup de segon d’ESO d’un centre de l’entorn comarcal que no fa cap activitat al Camp d’Aprenentatge, però que el vol utilitzar per a la preparació d’un crèdit de síntesi sobre les llacunes del Delta de l’Ebre. En aquest cas, s’ha fet una versió adaptada i reduïda del curs telemàtic.

Les actuacions de coordinació amb aquests dos centres han estat les següents: •

Trobada de Coordinació el 24 de gener de 2008 amb els professors tutors del centre estadant seleccionat per a participar en el projecte. En aquesta trobada se seleccionen els objectius a fixar, el model i programa de l’estada, el tipus de seguiment del treball, la metodologia a seguir en el treball telemàtic, i el paper de professors i alumnes.

•

Dos sessions de coordinació, el 24 d’abril i el 8 de maig, amb el professor del centre de la comarca que també va participar en el projecte, per tal de presentar l’entorn i coordinar l’activitat amb els seus alumnes.

•

S’ha estat en contacte continuadament amb els professors estadants mitjançant correu electrònic i trucades telefòniques durant tot el temps de realització del treball telemàtic – abans i després de l’estada – per poder coordinar i resoldre problemes tècnics en la utilització d’aquest entorn telemàtic.

-

E. Tasques de posada en marxa de la plataforma EVEA d’aprenentatge.

Pàgina | 14

ELABORACIÓ D’UNA PLATAFORMA DE TREBALL PER A LES COMUITATS D’APRENENTATGE DE PROJECTES COMPARTITS ALS CDAS

1.

El primer pas va consistir a demanar espai en el servidor Phobos del Departament d’Educació i instal·lar el gestor CMS Joomla i l’entorn EVEA Moodle, en les seves versions més recents en aquell moment: 1.0.7 en català per al primer i 1.7.4+ per al segon.

2.

A continuació, vam configurar l’entorn Moodle, amb el nom d’“Aula Delta”, i vam escollir un tema prou agradable,el “Chamaleon”, per bé que vam simplificar-ne l’entorn eliminant la columna dreta i el màxim de blocs per no distraure l’alumne, especialment si es treballa amb cicle superior de primària.

Vam afegir uns blocs de consulta: “El temps avui”, un rellotge i consultes a Google i la Viquipèdia.

L’adreça del Moodle és http://phobos.xtec.cat/agonzale/moodle/

Pàgina | 15

3.

Es va crear un curs estàndard pensat per als grups estadants al Camp d’Aprenentatge, organitzat en 7 temes que fan referència als diferents àmbits de l’estada al Delta de l’Ebre i a qüestions organitzatives. Hi ha un apartat general on s’habilita un fòrum per a la comunicació amb els alumnes i professors, un Bloc general on els alumnes poden “penjar” alguns dels treballs realitzats, i un Mapa basat en GoogleMaps on es poden situar els itineraris i els llocs de treball.

4.

Posteriorment s’ha posat en marxa un altre curs, basat en el primer, pensat perquè un centre de l’entorn comarcal pugui fer , de manera autònoma, un crèdit de síntesi. També he aprofitat per crear un espai on penjar els documents relacionats amb la llicència d’estudis i posar-los a disposició del professorat assessor, cas que els vulgui consultar.

-

F. Tasques d’elaboració del programari, materials i recursos d’aprenentatge requerits per al treball telemàtic. Aquests recursos han estat situats en les pàgines dels cursos de l’entorn Moodle: •

Presentacions. Es fan en Microsoft Powerpoint i es pengen – creant el compte corresponent - al servidor d’Slideshare, on es converteixen en format Flash i resten disponibles per ser utilitzades al Moodle mitjançant encastament del seu codi html.

•

Il·lustracions. Estan realitzades en Corel Draw i les imatges fotogràfiques tractades amb Adobe Photoshop i Gimp!. Les obtingudes en webs o d’altres autors són referenciades.

•

Activitats JClic. Es construeixen mitjançant JClic Autor i es pengen els fitxers al servidor de l’entorn Moodle.

•

Mapes personalitzats a GoogleMaps. Es crea un compte a GoogleMaps per cada curs telemàtic, on es poden situar els itineraris, els llocs de treball i les imatges fotogràfiques. S’encasta el codi html en el Moodle.

•

Fotografies fetes pels alumnes. Es pengen les fotografies de les activitats en el servidor amb el programari gratuït Picasa de Google, on poden ser utilitzades dins del Moodle.

•

Documents de suport al professorat. Per tal que el professorat responsable de l’alumnat pugui participar com a professor del curs Moodle, s’han creat una sèrie de documents de suport que poden estar disponibles telemàticament o donats en mà. Aquests documents, annexos a aquesta memòria, són els següents:

Pàgina | 16

ELABORACIÓ D’UNA PLATAFORMA DE TREBALL PER A LES COMUITATS D’APRENENTATGE DE PROJECTES COMPARTITS ALS CDAS

1. Una guia didàctica de les activitats del curs Moodle, on es fa referència a totes les activitats proposades, amb la descripció, la temporalització, la forma d’avaluació i el nivell de priorització.

2. Una guia d’ús del curs Moodle, on s’explica com poder participar en el curs, creant o modificant les propostes, afegint documents o avaluant les respostes dels alumnes, sense tenir coneixements previs de Moodle.

3. Un dossier sobre eines i recursos TIC, on hi ha un recull exhaustiu de programari, serveis, portals i recursos educatius que puguin ser d’utilitat en el disseny i preparació d’activitats telemàtiques.

•

Portal web de suport al curs, dedicat al món de les aus aquàtiques del delta de l’Ebre, amb informació de les característiques de les aus, de les espècies i grups principals, de les tècniques d’estudi i del medi on viuen. Aquest portal, referenciat des del Moodle, està en un altre servidor i funciona de manera autònoma.

L’adreça és http://www.tinet.org/~algon/

-

G. Tasques de participació en les activitats d’aprenentatge amb alumnes, ja siguin telemàtiques, d’aula o de camp, amb treball previ, durant l’estada i posterior.

•

Activitats prèvies de preparació a l’estada. Des del principi del mes de març, s’ha obert el curs d’estada a l’entorn Moodle i s’han creat els perfils dels usuaris – alumnes i professors – pactats prèviament amb el centre estadant participant. El temps de treball, abans de l’estada, que s’havia de fer la primera setmana de maig, era de dos mesos, i permetia – segons els càlculs previstos – dedicar una setmana a cada tema. Per problemes de calendari del centre, finalment només van poder treballar cinc sessions durant les dues setmanes prèvies a l’estada, i es va fer una selecció de les activitats.

Un total de 8 grups de 4 o 5 alumnes treballaven conjuntament, tot i que davant dels ordinadors es van situar 16 grups.

Pàgina | 17

•

Activitats de l’estada. Es va fer del 5 al 9 de maig de 2008 al Camp d’Aprenentatge del Delta de l’Ebre a Sant Carles de la Ràpita (Tarragona) i el treball es va organitzar en diades temàtiques:

1. Primer dia d’arribada, amb activitats de situació i anàlisi del paisatge des del lloc anomenat La Torreta.

2. Segon dia temàtic dedicat al Riu, amb un trajecte en barca per la desembocadura i un estudi de les aigües del riu.

3. Tercer dia temàtic dedicat a les Basses o llacunes litorals,realitzat en bicicletes, que té com a tema de treball les aus aquàtiques.

4. Quart dia central dedicat al litoral, en què es fa un apropament al salobrar i també es dedica a observar aus aquàtiques.

5. Darrer dia de l’estada, destinat a activitats d’expressió i tancament de l’estada, en què es va fer una sessió d’intercanvis de balls tradicionals del seu territori i del Delta.

El treball s’organitzava en matins dedicats al treball de camp, alguna tarda dedicada a treball de laboratori, i una darrera sessió, a partir de les 6 de la tarda, dedicada al treball davant de l’ordinador per buidar imatges de les càmeres fotogràfiques i escriure textos de resum.

•

Activitats posteriors al centre. Aquestes es fan durant la resta del mes de maig i fins l’acabament del curs. Els alumnes realitzen activitats pendents del curs telemàtic i afegeixen els seus textos, imatges i dades en forma de Tasca de Moodle.

•

Activitats del centre comarcal. En el cas del centre comarcal, més reduït, es van fer grups per parelles per treballar a l’aula d’informàtica i es van dedicar dos sessions telemàtiques d’una hora amb el Moodle, els dies 14 i 28 de maig de 9,30 a 10,30 h.

-

H. Tasques de seguiment i avaluació i millora del procés de treball per part de tots els implicats i ús de les eines de gestió que facilitin aquest seguiment.

-

I. Tasques de redactat de la memòria i propostes i conclusions, a partir dels resultats obtinguts.

Pàgina | 18

ELABORACIÓ D’UNA PLATAFORMA DE TREBALL PER A LES COMUITATS D’APRENENTATGE DE PROJECTES COMPARTITS ALS CDAS

2.2.­ Metodologia emprada.

Descripció i justificació de la metodologia triada En el desenvolupament del treball, cal respectar aquelles coses que se sap que funcionen. Per això es valora que, per dinamitzar els Projectes Compartits, cal mantenir les trobades de coordinació entre el professorat dels centres participants i el CdA, unes sessions presencials reconegudes com a formació del professorat que es fan al llarg dels dos anys de compromís, i la construcció d’un tema de treball que sigui producte de la col·laboració amb els professors i alumnes participants.

Aquest sistema de treball es basa en l’aprenentatge conceptual. Hi tenen lloc la formació del pensament, la interacció i comunicació, i el pensament crític. La formulació de preguntes i el plantejament d’un epítom (problema, pregunta global) permeten construir models conceptuals per interpretar la realitat.

Font: Rosa M. Pujol. Eines per avançar en el pensar. Projectes Compartits. Juneda, 2008.

Pàgina | 19

Com que una part del treball consisteix en l’elaboració d’aquest model i de les preguntes i activitats que se’n deriven, en el cas del grup estadant que va participar al projecte de la llicència, es va escollir el tema de les aus del Delta de l’Ebre, que s’havia de desenvolupar durant dos de les diades centrals de l’estada, i sobre el qual els alumnes feien unes preguntes que definirien les línies de treball a seguir.

Cada grup de treball va plantejar unes preguntes sobre les aus i les va deixar en el Bloc del curs Moodle. El professorat del CdA va utilitzar aquesta informació per orientar el treball que s’havia de fer durant l’estada i ajustar les activitats, la metodologia i les qüestions organitzatives derivades (llocs de parada, temporalització, material, etc).

Per tal de dinamitzar la interacció entre els components de la comunitat d’aprenentatge participant es va escollir Moodle com a plataforma d’ensenyament-aprenentatge (EVEA), ja que era més coneguda en el nostre entorn educatiu, amb un servidor especialitzat com Àgora al servei dels centres educatius que també es fa servir per als cursos de formació. Cal destacar que la seva potencialitat permet gestionar amb facilitat la interacció amb l’alumnat i el treball autònom.

El repte estava a adaptar l’entorn Moodle, molt utilitzat en secundària, a nivells més baixos (cicle superior de primària). Donat l’aspecte rígid i una mica bigarrat de l’entorn, vaig dedicar temps a buscar un tema (aspecte de Moodle) més llegible i amable, i vaig simplificar-ne els elements, reduint una columna i amagant molts blocs.

Per estructurar el contingut i les activitats, vaig prescindir de la manera habitual que oferia Moodle i vaig utilitzar planes html on el contingut es mostrava com si fos un llibre i des d’on encastava els diferents elements multimèdia i les activitats interactives, per tal de facilitar-ne el seguiment, sense obrir altres finestres ni tenir experiència en l’entorn Moodle. Algunes activitats sí que empren les propostes de Moodle: lliçons, qüestionaris i, especialment , tasques, que en aquest cas s’han utilitzat com a eina per fer les petites memòries desglossades per àrees temàtiques.

Pel que fa a les eines de programari interactiu i multimèdia, es va escollir l’ ús d’activitats JClic, que estan molt implantades en la realitat del nostre sistema educatiu i que s’ajusten molt bé tant a les propostes que es volien treballar com a l’entorn Moodle on se situaven.

També l’elecció del servei Slideshare per a presentacions s’hi ajusta molt bé, ja que és un servei gratuït, i més versàtil - amb el sistema d’encastament- que la utilització

Pàgina | 20

ELABORACIÓ D’UNA PLATAFORMA DE TREBALL PER A LES COMUITATS D’APRENENTATGE DE PROJECTES COMPARTITS ALS CDAS

directa de Powerpoint, que requereix obrir una nova finestra i tenir el pluggin instal·lat al navegador.

També he utilitzat els serveis d’allotjament de fotos i de georeferenciació de Google Maps, tots dos serveis gratuïts de Google, que estalvien al servidor del Moodle ocupar espai innecessari.

Aquests comptes oberts, al servei dels diferents cursos telemàtics, poden ser utilitzats tant pel professorat del CdA com pel professorat participant.

Instruments de recollida de dades Hem emprat diferents instruments de recollida de dades.

-

Per tal d’analitzar la utilitat de la plataforma creada en el treball previ a la visita al CdA, hem obtingut dades quantitatives sobre la participació del professorat i de l’alumnat de cada centre. Aquestes dades ens les ha proporcionat la plataforma telemàtica.

-

Per tal d’analitzar els canvis en la modelització del medi per part del professorat, hem recollit per escrit les opinions i valoracions que el professorat ha anat fent tant a la plataforma com a les reunions presencials.

-

Per tal valorar els canvis en la modelització del medi per part de l’alumnat, hem recollit les respostes de les activitats durant el treball d’aula i posteriorment durant el treball al CdA. Aquestes dades les ha proporcionat tant el professorat dels centres participants com el professorat del CdA.

-

Per altra banda, hem recollit les valoracions escrites de tots els participants del programa en acabar el treball realitzat: alumnat, professorat visitant i professorat del CdA.

Anàlisi i interpretació de dades Les dades obtingudes s’analitzen per mètodes quantitatius o qualitatius en funció de cada objectiu.

-

L’anàlisi quantitatiu es fa per mètodes estadístics bàsics manejant les dades obtingudes des de la plataforma telemàtica Moodle (nombre de participants, professors/-es i alumnes, ítems realitzats correctament i nombre d’errades, etc.). El

Pàgina | 21

professorat visitant i el del CdA tenen accés a aquestes dades, per tal d’avaluar el treball dels alumnes.

-

L’anàlisi qualitatiu es fa per la valoració del professorat participant i del CdA a partir de l’observació directa dels alumnes durant les activitats, del treball de grup i col·lectiu en les preguntes i textos del Bloc, i de les memòries i resultats escrits a les tasques de Moodle.

Els resultats han de permetre al professorat dels centres educatius tenir més dades per avaluar els aprenentatges dels seus alumnes, avaluar conjuntament amb el CdA l’èxit del “Projecte Compartit”, i al CdA, reorientar la seva activitat posterior.

2.3.­ Descripció dels recursos utilitzats 2.3.1. Elements físics Comentarem aquí l’equipament informàtic utilitzat en el treball telemàtic o de suport a aquest, ja que tot el material de treball de camp, laboratori, infraestructura, etc. del CdA que posa a disposició dels centres estadants durant les sortides de camp i treball de laboratori és molt divers i extens per anomenar-lo aquí i no té una relació directa amb l’especificitat del projecte de la llicència d’estudis.

En el cas dels centres participants, tots dos disposaven d’aula d’informàtica amb connexió ADSL, que podien emprar un dia a la setmana. Un dels centres, el que feia l’estada al CdA, disposava de manera complementària d’ordinadors portàtils per treballar a l’aula habitual, això sí, fora de línia.

Durant l’estada al Camp d’Aprenentatge del Delta de l’Ebre, el CdA posa a disposició dels centres estadants dos aules amb ordinador i projector per al treball amb el professorat del CdA, que es van utilitzar per a les tasques de preparació del treball diari.

Per al treball fora de l’horari de les activitats de camp i laboratori, a càrrec dels professors estadants, el grup disposa de 3 ordinadors de taula a l’àrea d’alberg, i dos ordinadors portàtils suplementaris a disposició.

Pàgina | 22

ELABORACIÓ D’UNA PLATAFORMA DE TREBALL PER A LES COMUITATS D’APRENENTATGE DE PROJECTES COMPARTITS ALS CDAS

En el cas del grup estadant participant, i atès que els ordinadors de taula eren insuficients, el professorat va portar un equipament informàtic del seu centre format per 6 ordinadors portàtils, dos concentradors, i els cables de xarxa i els endolls necessaris per muntar un aula informàtica improvisada.

2.3-2. Recursos utilitzats

El programari utilitzat ha estat el següent: •

Moodle, per a la creació de l’entorn dels cursos telemàtics.

•

Joomla, per a la gestió del portal web que allotja el Moodle.

•

Adobe Photoshop, per al retoc fotogràfic

•

Corel Draw, per a les il·lustracions.

•

Corel Capture per a la captura de pantalles.

•

Adobe Flash, per a les animacions.

•

Adobe Dreamweaver, per a l’elaboració de pàgines del portal web.

•

Adobe Fireworks per a animacions senzilles.

•

Microsoft Office per a l’elaboració de textos i presentacions.

•

Microsoft FrontPage, per a la creació del portal web de suport.

•

JClic autor per crear activitats JClic.

•

Filezilla per a la pujada de fitxers als servidors.

Pàgina | 23

Els serveis web emprats han estat: •

GoogleMaps, per a l’allotjament del mapes personalitzats.

•

PIcasa, per a l’allotjament de fotografies.

•

SlideShare, per a l’allotjament de presentacions.

•

Servidor del Tinet, per a l’allotjament del portal web Aus del Delta.

•

Servidor Phobos de l’Xtec, per a l’allotjament del Moodle i els cursos telemàtics.

Els recursos en webs utilitzats han estat: •

Edu365, per a activitats didàctiques i animacions Flash.

•

Edu3.cat, per a l’ús de vídeos.

•

Youtube, per a vídeos.

•

Ibercaixa, animacions Flash educatives.

•

Eroski, animacions Flash educatives.

Pàgina | 24

ELABORACIÓ D’UNA PLATAFORMA DE TREBALL PER A LES COMUITATS D’APRENENTATGE DE PROJECTES COMPARTITS ALS CDAS

3.­ Resultats obtinguts.

3.1.­ Aspectes generals

Ús de l’entorn Moodle Centre estadant. En el cas del grup estadant, de cicle superior de primària, el professorat va fer un paper actiu en la monitorització del treball amb l’entorn telemàtic, que pogués suplir la manca d’autonomia en l’ús de Moodle.

La reducció del temps previst per a la realització de les activitats al centre va obligar a fer un ajust de la planificació inicial. Es van fer 5 sessions telemàtiques i es van utilitzar un conjunt seleccionat d’activitats prèvies, especialment les dedicades al treball manipulatiu com el maneig de la brúixola i del microscopi, el treball del mapa del delta de l’Ebre per situar-se sobre l’entorn i una activitat sobre el riu Ebre.

En una de les activitats del riu, es plantejava un problema al voltant de la barreja de les aigües dolces i salades a la desembocadura, i es feien unes preguntes per copsar els preconceptes que tenien. Un exemple de les respostes donades és el següent: Pot entrar aigua del mar dins del riu? No, perquè el riu desemboca al mar i per això no pot entrar aigua perquè si no aniria en contra direcció.

Si entrés, com ho faria? Per dalt o baix? Per baix I seria sempre igual o segons el moment? Depèn del moment Quines són les causes de les variacions? Quan la marea puja o baixa Quins efectes poden tenir els animals i les plantes sobre el riu? L’aigua s’embruta pel pol·len de les plantes.

L’alumnat va debatre i consensuar quin tipus de mostreig volia fer en el treball del riu a la barca entre 3 opcions que se’ls va plantejar prèviament, en funció de la hipòtesi plantejada per saber com es barrejaven les aigües.

També es van executar les tasques col·laboratives encomanades per tal que l’alumnat, a partir de les seves preguntes, pogués orientar el tipus de coses que volia investigar sobre un tema prèviament acotat entre el professorat del cdA i del centre, en aquest cas, sobre les aus del Delta.

Pàgina | 25

Aquestes preguntes, recollides en el Bloc del curs del Moodle, i fetes en 16 grups, es poden sintetitzar en el quadre següent:

Grups

Preguntes Problema comunes

Cabussons Què i com mengen?

On viuen?

Què volem saber

En què ens fixem

Quins estudiem

S’extingeixen? Quan poden viure sense aigua? Com es cacen?

Com volen?

El cabussó

Cames llargues

Què i com mengen?

Sí

Com es relacionen?

Els colors

Camallarga i altres

Collverds

Què i com mengen?

Sí

Quins hi ha?

Com neden?

Com volen?

Els colors

Collverd

Què i com mengen?

S’extingeixen? Quan temps es capbussen?

Les ales

Què i com mengen?

Grip aviària

El plomatge

Flamencs

Fotges

Quan temps es capbussen?

Què fan?

El flamenc

Com volen?

La fotja

Les cries

Com viuen?

Gavians

Què i com mengen?

‐

Es capbussen?

Poden apariar‐se amb els fills?

El gavià

Bernats

Què i com mengen?

Els peixos s’acaben i no troben menjar

Quan temps es capbussen?

Plomes, bec i potes

El bernat

Martinets

Què i com mengen?

‐

On fan el niu?

‐

‐

Quan pesen?

Quant alt volen?

Quant temps es capbussen?

Centre comarcal. En el cas del centre de l’entorn comarcal que va participar, el resultat ha estat més satisfactori quant a l’autonomia dels alumnes, que manipulaven Pàgina | 26

ELABORACIÓ D’UNA PLATAFORMA DE TREBALL PER A LES COMUITATS D’APRENENTATGE DE PROJECTES COMPARTITS ALS CDAS

directament els ordinadors i l’entorn telemàtic sense gaires problemes. Tot i així, tenien menys motivació, a causa de la manca d’una sessió preparatòria prèvia al treball telemàtic que donés significació al treball.

El fet de poder assistir personalment al centre, en dos sessions de treball, per tal de guiar i seguir el treball telemàtic, em va permetre adonar-me millor de quina és la dinàmica que es produeix i quins els problemes que es plantegen.

Així, a la segona sessió, vaig portar unes targes amb els comptes d’accés per a cada grup i unes consignes de les tasques Moodle que havien de realitzar, de manera que els grups ja començaven a treballar autònomament i podia dedicar-me a l’assessorament personalitzat de cada grup.

Com que en dos sessions no era possible que tots els alumnes fessin totes les propostes del Moodle, vaig procurar que cada grup es dediqués a fer només dos propostes, i les vaig repartir entre tots els grups. Vaig deixar en mans del professor tutor dels alumnes la possibilitat de fer una posada en comú posterior a l’aula.

Les tasques realitzades per cada grup es podien consultar i avaluar en el mateix entorn Moodle. Els resultats obtinguts, segons la valoració del professor, han estat molt positius, encara que no s’ha fet una avaluació del treball amb els alumnes.

Participació del professorat i l’alumnat L’alumnat del grup estadant va arribar al CdA amb les tasques prèvies mínimes realitzades en l’entorn telemàtic. Cal dir que, per la manca de temps i pel nivell educatiu no del tot adequat, el professorat va suplir part d’aquest treball, treballant a classe amb els alumnes les preguntes plantejades i entrant ells mateixos les respostes obtingudes a l’entorn Moodle, per la qual cosa la participació de l’alumnat sobre l’entorn telemàtic va ser bastant reduïda.

Durant l’estada, el treball diari de resum del treball fet que s’havia de realitzar a partir de les sis de la tarda, tampoc va poder completar-se. Els alumnes arribaven tard i cansats de les sortides i, després del berenar i la dutxa, no quedava gaire temps ni ocasió per poder treballar. Com que cada grup disposava d’una càmera digital, la feina de descarregar-les ja saturava els ordinadors. A més, necessitaven l’ajut del professorat i aquesta manca d’autonomia retardava el treball. Tot just van començar algun text.

Pàgina | 27

Sí que van escriure els textos, en canvi, quan van executar les tasques telemàtiques posteriors a l’estada, tot i que els alumnes els van realitzar en Word, i el professorat es va encarregar de penjar-los a les Tasques del Moodle corresponents.

Quant a les fotos, el professorat del centre les va fer arribar al CdA i es van penjar a Internet. En aquest cas, el professorat del CdA es va encarregar de situar els itineraris i llocs de parada sobre el mapa del Delta de l’Ebre e Google Maps, activitat que en principi havia de fer el professorat estadant, però que no va poder realitzar.

Pel que fa al centre comarcal, la participació ha estat limitada a les dos sessions telemàtiques: en la primera, es dedicaven a consultar la informació i fer les activitats d’ensinistrament, i en la segona se centraven en la redacció de les tasques encomanades.

Resposta del CdA Respecte al grup estadant, des del CdA es va fer la coordinació amb el professorat, el seguiment de les respostes dels alumnes i l’adaptació i preparació de l’estada. També, com és habitual durant l’estada, es va fer càrrec del treball de camp i laboratori i de la gestió dels recursos.

En el meu cas, vaig fer un seguiment exhaustiu del funcionament del curs Moodle i una coordinació continuada amb el professorat del centre per tal d’anar gestionant els perfils i permisos dels diferents grups, i atendre les demandes i problemes que anaven sorgint. Bàsicament, es va tractar d’assessorar els professors en l’ús de l’entorn telemàtic, ja que no en tenien experiència prèvia.

Potser va faltar una sessió d’assessorament sobre l’entorn telemàtic. En aquests moments, he redactat uns documents, que van annexats a aquesta memòria, que permeten donar suport al professorat a l’hora de participar en el curs Moodle.

3.2.­ Presentació dels materials elaborats.

Els materials i recursos que s’han elaborat durant aquest projecte han estat:

1. Un entorn Moodle anomenat L’aula del Delta on els alumnes han fet les activitats telemàtiques esmentades i els informes de les activitats de l’estada.

Pàgina | 28

ELABORACIÓ D’UNA PLATAFORMA DE TREBALL PER A LES COMUITATS D’APRENENTATGE DE PROJECTES COMPARTITS ALS CDAS

L’adreça del Moodle és http://phobos.xtec.cat/agonzale/moodle/ Consta de dos cursos telemàtics en Moodle destinats als grups experimentadors:

El primer curs està destinat als alumnes del centre estadant voluntari per treballar amb anterioritat i de manera cooperativa els continguts i les habilitats necessaris per al desenvolupament de la seva estada al Camp d’Aprenentatge. Els xiquets i les xiquetes, de cicle superior de Primària, han realitzat algunes de les activitats proposades, però la manca de temps no ha permès de completar-les. El que sí que han fet és escriure en el Bloc habilitat les propostes mínimes que es requerien per a escollir alguns dels paràmetres del treball que volien portar a terme durant l’estada.

En el segon curs, experimentat amb un altre grup d’alumnes, però de l’entorn comarcal i de primer cicle d’ESO, s’hi han habilitat més tasques per treballar i s’ha repartit entre els alumnes participants els diferents ítems. Això ha permès acabar totes les tasques encomanades.

2. Una guia didàctica de les activitats del curs Moodle, on es fa referència a totes les activitats proposades, amb una descripció, temporalització, forma d’avaluació i nivell de prioritat.

3. Una guia d’ús del curs Moodle, on s’explica com poder participar en el curs, creant o modificant les propostes, afegint documents o avaluant les respostes dels alumnes, sense tenir coneixements previs de Moodle.

4. Un dossier sobre eines TIC i recursos d’ensenyament-aprenentatge, on hi ha un recull exhaustiu de programari, serveis, portals i recursos educatius que puguin ser d’utilitat en el disseny i preparació d’activitats telemàtiques, adreçat al professorat dels centres participants i dels CdAs interessats en crear i editar cursos telemàtics Moodle que vulguin emprar-los als Projectes Compartits.

5. Un Portal web de suport al curs, dedicat al món de les aus aquàtiques del delta de l’Ebre, amb informació de les característiques de les aus, de les espècies i grups principals, de les tècniques d’estudi i del medi on viuen. Aquest portal, referenciat des del Moodle, està en un altre servidor i funciona de manera autònoma.

Pàgina | 29

L’adreça és http://www.tinet.org/~algon/

6. Una proposta de protocol d’implementació de les preguntes dels alumnes al treball de l’estada, partint de l’exemple utilitzat en aquest treball.

Pàgina | 30

ELABORACIÓ D’UNA PLATAFORMA DE TREBALL PER A LES COMUITATS D’APRENENTATGE DE PROJECTES COMPARTITS ALS CDAS

4.­ Conclusions:

Dificultats en el desenvolupament del projecte La primera dificultat ha estat trobar un nombre suficient de grups participants per a poder tenir un bon univers d’alumnes. Finalment, s’ha aconseguit la participació d’ un grup estadant, que ja formava part dels centres que feien projectes compartits al Camp d’Aprenentatge, i la d’un grup d’alumnes de l’entorn comarcal que també ha estat disposats a col·laborar aprofitant el seu crèdit de síntesi.

La segona dificultat ha estat la disponibilitat temporal, ja que dels dos mesos previstos inicialment per a les activitats telemàtiques, el grup estadant només ha pogut disposar de dos setmanes.

I tercera dificultat i última: el temps disponible durant l’estada per elaborar i penjar els informes de treball dels alumnes, que era entre les 6 i les 8 de la tarda, conjuntament amb la dificultat d’organitzar la distribució d’ordinadors entre un grup massa nombrós (42 alumnes estadants).

Suggeriments Crear un àrea comuna per a tots els cursos (estades o sortides) on es puguin compartir dades i experiències entre els diferents centres docents, ja sigui habilitant els fòrums i els blocs, ja sigui de manera global o per àmbits o temes de treball.

Convertir el web de Les aus del Delta en un portal de referència pel que fa a les aus aquàtiques i al delta de l’Ebre.

Conseqüències El treball telemàtic s’hauria d’estendre a la resta de grups que realitzin el programa de Projectes Compartits, ja sigui estadants o dels centres de l’entorn comarcal. Donat que el CdA del Delta de l’Ebre ja disposa d’un entorn Moodle propi, caldrà fer una anàlisi de les possibilitats de posar en marxa un aula virtual de suport als centres participants, ja sigui partint de zero o bé partint de les activitats dissenyades en aquesta llicència.

Si aquest model de treball s’implanta al Camp d’Aprenentatge, l’augment de les activitats telemàtiques haurà de tenir-se en compte pel que fa al temps de dedicació i la repartició de tasques en el pla d’actuació del CdA, tant per la feina de creació dels cursos com per la feina de seguiment i participació.

Pàgina | 31

Aplicacions Aquest treball té l’àmbit d’aplicació directe en els Projectes Compartits que es realitzen des dels diferents Camps d’Aprenentatge del Departament d’Educació. I aquest àmbit des del qual s’ha creat és el que li dóna raó de ser.

Al CdA del Delta de l’Ebre la previsió és utilitzar el curs Moodle estàndard creat en aquesta llicència, en part o en la seva totalitat, dins de l’entorn Moodle del CdA, de cara a aplicar-lo a futurs centres participants de Projectes Compartits.

Queda a criteri de la resta de CdAs, la incorporació d’aquells elements, recursos o propostes que puguin servir per als seus Projectes Compartis, o per a qualsevol altra àrea d’aplicació.

I, finalment, caldrà analitzar quines són les possibilitats d’oferir alguna adaptació del treball telemàtic a d’ altres programes i àmbits, i fins i tot la possible aplicació a d’altres institucions educatives amb activitats similars o per centres educatius de manera lliure.

Pel que fa al portal web sobre les aus aquàtiques, es pretén que sigui un espai autònom de consulta i, amb el temps, tinc previst de revisar-lo, ampliar-lo i donar-li més suport, ja que penso que pot ser d’utilitat per a la comunitat educativa i per a les persones interessades en el tema.

Valoració del treball realitzat La tasca que es pretén, crear una comunitat virtual que doni suport al Programa Projectes Compartits als CdAs, és prou innovadora, complexa i extensa com perquè es pugui resoldre en un projecte d’un any de durada, i només intento aportar algunes idees i propostes que enriqueixin el treball dinamitzat des de fa un quants anys per un conjunt de CdAs que en l’actualitat es debat dins d’un Seminari de Projectes Compartits entre Camps d’Aprenentatge i Centres Educatius amb el suport del Departament d’Educació i la UAB. Fins i tot, alguns dels objectius plantejats inicialment en aquesta llicència han resultat inabastables per la seva complexitat i per la manca de temps.

Caldria haver comptat amb la complicitat de més centres educatius, cosa que hagués permès una major quantitat i variabilitat de l’alumnat, i amb la creació d’àrees d’interacció i treball col·laboratiu entre ells. Crec que per aconseguir posar en pràctica i definir un model d’aquest tipus caldrà continuar experimentant un parell d’anys més per tal de tenir uns resultats fiables.

Un dels grups participants ja ha ratificat la intenció de tornar a participar aquest proper curs i de tornar a experimentar amb l’entorn telemàtic, amb la intenció d’aconseguir els objectius que, per problemes de gestió d’activitats del propi centre, no es van assolir.

Pàgina | 32

ELABORACIÓ D’UNA PLATAFORMA DE TREBALL PER A LES COMUITATS D’APRENENTATGE DE PROJECTES COMPARTITS ALS CDAS

5.­ Bibliografia.

Bibliografia bàsica utilitzada en la redacció del projecte BERNAL, J.M. (2001) Renovación pedagógica y enseñanza de las ciencias.

Medio siglo de propuestas y experiencias escolares (1882-1936). Madrid: Biblioteca nueva.

BISQUERRA, R. I SABARIEGO, M (2004) Metodogia de la investigación educativa. Madrid: La Muralla COLE, J. (2005) Using Moodle . O’Reilly COLL LLORENÇ, X. (2006) Intracentre i web de centre: compartir informació i e-learning. http://phobos.xtec.net/iesdeulofeu/intranet/ COPELLO, M.I.; SANMARTÍ, N. (2001) Fundamentos de un modelo de formación permanente del profesorado de ciencias centrado en la reflexión dialógica sobre las concepciones y las prácticas. Enseñanza de las ciencias, 19(2):269-283 CROOK, Ch. (1998) Ordenadores y aprendizaje colaborativo. Madrid: Ministerio de Educación y Cultura i Ed. Morata DOMINGO VILLARREAL, A. L’ús de les TIC i d’Internet als centres educatius.

Referents de qualitat i models d’avaluació. http://www.xtec.net/~adoming1/ GUITART MAS, F. Ús eficaç de les TIC en l’ensenyament-aprenentatge de les ciències 2005. Llicència d’estudis 2004-5. http://phobos.xtec.cat/sgfprp/resum.php?codi=906 PORLÁN, R. et alii. (1996) Conocimiento profesional deseable y profesores innovadores: fundamentos y principios formativos. Investigación en la Escuela, 29:2338 PUJOL, R. M. (2003) Didàctica de las ciències en l’educació primària.

Conferencia al CdA Delta de l’Ebre.

PUJOL, R. M. (2003) Didáctica de las ciencias en la educación primaria.

Madrid: Síntesis.

Pàgina | 33

QUINTANA. J. (2004) Avaluació de materials educatius multimedia i en linia Perspectiva escolar, 283:14-21 REY, R. (2002) Creació multimèdia i integració curricular. Aplicacions multimèdia i generadors d’activitats interactives per a entorns virtuals d’aprenentatge. http://xtec.cat/sgfp/llicencies/200102/memories/Rrey.exe SANMARTÍ, N. (2002) Didàctica de las ciencias en la Educación Secundaria Obligatoria. Madrid: Sintesis.

SANMARTÍ, N. et alter (2003) Aprendre ciències tot aprenent a escriure ciència. Barcelona, Ed. 62.

Llicències d’estudis consultades COLL LLORENÇ, X (2006) Intracentre i web de centre: compartir informació i elearning. http://phobos.xtec.net/iesdeulofeu/intranet/ DOMINGO VILLARREAL, A. L’ús de les TIC i d’Internet als centres educatius.

Referents de qualitat i models d’avaluació. http://www.xtec.net/~adoming1/ PERALES PUERTA, C, (2007). Les TIC en el currículum de matemàtiques. http://phobos.xtec.cat/cperales/evea BOADA I MASSIP, J. Estratègies per implantar l’ús generalitzat de la plataforma Moodle en el centre docent com gestor de continguts i eina de la coordinació pedagògica. http://phobos.xtec.cat/jboada1/moodle

Pàgina | 34

Annex 1

Guia didàctica per al professorat CURS MOODLE: ESTADA AL CDA DELTA DE L’EBRE.

Guia didàctica per al professorat

ESQUEMA DEL CURS MOODLE: ESTADA AL CDA DELTA DE L’EBRE. En aquest esquema es poden veure ràpidament els temes, apartats i propostes del curs, els tipus de recursos emprats, la prioritat respecte a la utilitat a l’estada, una temporalització mínima aproximada de cadascuna de les propostes i l’avaluació que se’n pot fer.

B: recomanable

C: activitat d’ampliació

Prioritat

Temps mínim

Elements d’avaluació

Activitat Moodle

JClic

Google Maps

Video

Recurs encastat / activ. Moodle Prt es. Slideshare

Proposta – Descripció

Document pdf

Codi

Pàgina web

Tema / Apartat

A: Coneixement útils per l’estada

Animac. Flash

I: recurs dins del curs E: recurs extern al curs

Tema 1: La vostra localitat i la vostra comarca A: Fent grups

1A1

1. Exercici.

Organitzar els grups de treball

A

10 min

No

B: Moià i el Moianès

1B1

1. Exercici.

Fer un treball sobre la comarca. Hi ha webs proposats de suport. Penjar al Bloc.

2. Exercici.

Penjar textos i imatges al Bloc.

1. Informació: Lliçó de Moodle.

Pàgines informatives sobre sistemes

A

15 a 30 min

Llibreta / Bloc

A

10 min

Bloc

C

20 min

No

1B2 C: Ens hem d’orientar: la

1C1

I

brúixola D: Practiqueu la brúixola

1D1

E. Qüestionari sobre sistemes d’orientació

1E1

d’orientació, ús de la brúixola i presentació del joc d’orientació.

1. Exercici. Web amb animació Flash interactiva.

Exercicis de pràctica virtual de l’ús de la brúixola.

1. Exercici. Qüestionari Moodle.

Preguntes sobre els sistemes d’orientació.

E

I

A

10 min

Opcional

C

10 min

Puntuació per Moodle

B

10 min

Opcional

A

15 min

C

10 min

Possible puntuació per Moodle.

Opcional

C

20 min

Respostes.

Puntuació per Moodle

A

45 min

Mapa mut

B

5 min

No

C

20 a 40 min

Llibreta o Mapa dibuixat

Tema 2: El Delta de l’Ebre A: El mapa del Delta de l’Ebre

2A1 2A2

2A3 B: Voleu sobre el Delta

2B1

2B2

C: La formació del Delta

2C1 2C2

1. Informació. Document pdf Mapa del Delta del PNDE de consulta.

2. Informació i exercici. JClic.

JClic que presenta els diferents elements geogràfics del Delta i exercicis de pràctica.

3. Informació. GoogleMaps.

Mapa ampliable i mòbil, amb fotografia aèria, de consulta 1. Exercici Tasca. Vídeo de YouTube.

Després de veure un vídeo amb un recorregut virtual sobre el Delta, es demanen unes preguntes.

2. Exercici. Document pdf.

Mapa mut del Delta per imprimir i emplenar a classe.

1. Informació. Presentació Slideshare.

Presentació de les diferents etapes de creixement del Delta de l’Ebre.

2. Exercici Tasca.

Fer un mapa del Delta del 2025. Escriure al Bloc

I I

E

E

I

I

E

I

quins són els canvis imaginats.

2C3 D: Importància de les zones humides

2D1

2D2

3. Exercici. JClic.

JClic per practicar amb els diferents mapes de l’evolució del Delta 1. Exercici.

A partir de la informació dels webs donats, cal respondre una sèrie de preguntes.

2. Exercici.

Contestar unes preguntes al Bloc per comprovar la comprensió del tema.

I

C

15 min

B

60 min

/ Bloc. /Puntuació per Moodle Possible puntuació per Moodle.

Llibreta / Bloc

C

20 min

Bloc

A

10 min

Opcional

C

15 min

Opcional

Tema 3: El riu Ebre A: L’Ebre i la seva conca.

3A1

3A2

3A3

B: El cabal del riu.

3B1

3B2

1. Informació.

Consulta en la Viquipèdia d’informació sobre l’ Ebre.

2. Informació i exercici.

Consulta d’informació en el web del MEC. Hi ha opcionalment activitats proposades.

3. Exercici Tasca. Imatge de web.

Consulta d’un mapa de la conca de l’Ebre.

Respondre al fòrum/Bloc de preguntes sobre elements del mapa.

1. Exercici Tasca. Web del CHE. Consulta del gràfic del cabal de l’Ebre de la darrera setmana . Respondre al Bloc les preguntes sobre el gràfic.

2. Exercici.

Preguntes sobre cabals de diferents rius per contestar al Bloc.

E

I

C

20 min

Bloc /Fòrum.

Puntuació per Moodle

E

I

B

15 min

Bloc.

Puntuació per Moodle

C

20 min

Bloc

C: El riu, dolç o salat?

3C1 3C2

3C3 3C4

D: Filtrem l’aigua del riu.

3D1 3D2

E: El musclo zebra

3E1

1. Informació.

Presentació de l’experiència i informació sobre salinitat.

2. Exercici.

Proposta d’activitat complementària: fabricar aigua salada.

Discussió sobre maneres de mesurar la salinitat (opcional) 3. Informació.

Presentació d’hipòtesi i del treball a la barca.

4. Exercici.

Discussió sobre les mostres d’aigua que cal agafar. Contestar al fòrum i sobre el full imprès del perfil de l’itinerari.

1. Informació.

Presentació de l’experiència.

2. Informació. Presentació Slideshare.

Presentació sobre l’ús del microscopi i webs proposats amb més informació.

1. Informació.

Informació sobre el problema de les espècies introduïdes i el cas del musclo zebra, amb web de consulta i vídeo d’ampliació.

E

E

A

5 min

No

C

20 a 45 min

Opcional

A

5 min

No

B

15 min

Discussió

A

5 min

No

B

15 min

Opcional

C

15 min

No

B

5 min

Discussió

B

15 min

No

Tema 4: La bassa de l’Encanyissada.

A: Les llacunes litorals.

4A1

B: Coneguem l’Encanyissada.

4B1

1. Informació. Presentació Slideshare.

Text informatiu i presentació sobre la formació de les llacunes litorals.

1. Informació: Lliçó de Moodle amb presentació Slideshare.

Planes d’informació sobre l’Encanyissada i

E

E

I

C: Els arrossars de la ribera.

4C1

4C2

4C3 D: La circulació de l’aigua.

4D1

presentació de cartografia temàtica.

1. Informació.

Text sobre l’origen del conreu de l’arròs al Delta.

2. Informació.

Text sobre la importància ecològica dels arrossars.

3. Exercici.

Consulta al web sobre el cicle de l’arròs.

Respondre preguntes al Bloc.

1. Informació: Presentació Slideshare.

Text informatiu i presentació sobre la circulació anual de l’aigua al Delta i la connexió entre els ambients aquàtics.

E

C

5 min

Opcional

C

5 min

Opcional

B

10 min

Bloc

C

10 min

No

A

20 min

No

B

15 min

C

15 min

Possible puntuació per Moodle.

No

A

5 min

No

A

5 min

No

A

5 min

No

Tema 5: Les aus aquàtiques.

A: Grups i espècies d’aus aquàtiques.

5A1

5A2

5A3 B: Com podem observar les aus?

5B1

5B2 5B3

1. Informació.

Web de consulta amb informació sobre els grups i espècies d’ocells del Delta.

2. Informació i exercici. JClic.

Joc per conèixer un grups d’aus característiques, el seu cant i algunes adaptacions.

3. Informació.

Web de consulta sobre espècies d’ocells.

1. Informació. Animació Flash.

Animació en Flash que presenta l’ús i funcionament del prismàtic, i webs de consulta.

2. Informació.

Text sobre la ullera de llarga vista.

3. Informació sobre el comportament durant l’observació.

E

E

I

5B4 C: Preparant una investigació.

D: La bicicleta.

5C1

5D1

5D2

5D3

4. Exercici (opcional) Recomanació de fer pràctiques amb un prismàtic, si se’n disposa.

1. Exercici.

Proposta de discussió per dissenyar conjuntament el treball d’observació d’aus, amb utilització del fòrum.

1. Exercici. Animació Flash.

Animació de l’edu365.cat sobre les parts de la bici.

2. Informació.

Web de consulta per anar en bici i normes de circulació i comportament.

3. Informació i exercici Tasca.

Web de consulta i preguntes per contestar al Bloc o fòrum sobre la bici.

C

15 min

Opcional

A

10 a 30 min

Discussió / Fòrum

E

B

5 min

Opcional

E

A

10 min

Opcional

B

10 min

Bloc / Fòrum.

Puntuació per Moodle

B

5 min

Discussió

B

5 min

No

B

5 min

No

C

10 min

No

I

Tema 6: El litoral: frontera i protecció.

A: Funcions del litoral.

6A1

B: Les plantes del litoral.

6B1 6B2

C: Aprofitant el litoral.

6C1

1. Informació.

Text de presentació de les funcions de frontera i protecció del litoral.

1. Informació.

Text de presentació de les plantes de sorral.

2. Informació.

Text de presentació de les plantes de salobrar.

1. Informació.

Text sobre els usos tradicionals del litoral: pesca, marisqueig, aqüicultura i salines.

Tema 7: Preparant el viatge.

A: Preparant el viatge.

7A1

7A1

B: L’allotjament del Camp d’Aprenentatge.

7B1 B1 7B2 7B3

C: Fent la motxilla.

7C1

1. Exercici. Google Maps.

Mapa de GoogleMaps editable on es pot veure veure i/o situar l’itinerari i Sant Carles de la Ràpita.

2. Informació.

Text sobre la població de Sant Carles de la Ràpita i webs de consulta.

1. Informació.

Text sobre el CdA i web de consulta.

2. Informació. Animació Flash.

Animació per conèixer l’edifici i els seus espais.

3. Informació. Animació Flash.

Animació amb fotos i text sobre els espais del CdA. 1. Informació.

Text amb llista de coses per emportar-se a l’estada.

E

A

10 a 30 min

Elements posats al mapa

C

15 min

No

A

5 min

No

I

A

5 min

No

I

A

5 min

No

A

5 min

No

Consideracions sobre el curs

L’entorn Moodle Hi ha una zona esquerra amb un rellotge, accés a la Viquipèdia i al Google per a fer recerques, i un accés al perfil de tots els usuaris que poden accedir al curs. A la part central, hi ha el contingut del curs organitzat en temes. Hem optat per treure la zona dreta i la majoria dels blocs per simplificar-ne l’ús. També hem triat un tema de Moodle net i senzill.

Les propostes El contingut està organitzat en 7 temes principals que fan referència als diferents àmbits o jornades, temes específics de treball i qüestions organitzatives de l’estada. Cada tema està dividit en 4 o 5 apartats, que aborden diferents aspectes del tema o plantegen línies de recerca. Cada apartat es presenta com una pàgina web única, per tal de facilitar la lectura del contingut, i conté textos informatius o de presentació i propostes d’exercicis o activitats interactives encastades. A cada informació o exercici de rellevància, se li assigna un número de proposta, a fi d’organitzar i prioritzar les que es vulguin treballar.

Per referir-nos a una proposta en concret, les hem codificat de la manera següent: la 2B1, per exemple, és la proposta 1 de l’apartat B del tema 2.

Els recursos TIC Hi ha diferents recursos didàctics de suport al curs: Uns són activitats proporcionades pel propi Moodle i avaluables per l’entorn: lliçons i qüestionaris. També hem habilitat un Bloc general i un únic fòrum, per tal de simplificar i no confondre els usuaris.

D’altres són documents en pdf o pàgines html residents en forma de fitxer al Moodle o en altres llocs d’internet.

També hi ha activitats multimèdia de tipus JClic o animacions Flash, presentacions residents a Slideshare, vídeos residents a YouTube, o mapes personalitzats residents a GoogleMaps.

Per millor llegibilitat, aquests recursos estan encastats a les pàgines dels apartats, i poden ser residents al Moodle o estar en altres servidors o serveis. Alguns són recursos d’elaboració pròpia i d’altres són recursos fets per altres autors que hem considerat d’utilitat per al curs.

NOTA: per a visualitzar correctament el contingut, es recomana prestar atenció a les qüestions següents:   

La resolució de pantalla és millor que sigui superior a 800x600 píxels si es vol evitar haver de desplaçar-se per la finestra amb la barra horitzontal.

Els documents en pdf i flash requereixen que el navegador tingui instal·lats els corresponents plugins.

Els JClics no es poden visualitzar si no hi ha un motor de Java instal·lat al navegador. Es pot solucionar anant a http://clic.xtec.cat/es/jclic/download.htm i instal·lant el JClic.

Perfils d’usuaris Hi ha un perfil únic d’administrador, reservat a l’autor i amb accés complet al servidor i altres cursos.

Hi ha un perfil de professor per al tutor del grup estadant, amb capacitat d’edició i visualització de continguts amagats.

Hi ha de 8 a 10 perfils d’alumnes, pensats per a grups d’uns 3 o 4 alumnes, i per a un grup classe d’un màxim de 40. No es contempla, en principi, perfils individuals, per simplificar la gestió i d’acord amb la manera de treballar al CdA. Hi ha habilitat un perfil de professor visitant, sense capacitat d’edició, per poder mostrar el contingut al professorat que ho desitgi.

L’opció d’accés a visitants en principi quedarà restringida.

La prioritat i la temporalització de les activitats Hi ha 3 nivells de prioritat recomanats per ajudar a seleccionar les activitats a realitzar: A, B i C. És el professor usuari el que decidirà finalment quines propostes tria, en funció del temps disponible i del contingut que es vulgui treballar.

Les temporalitzacions mínimes orientatives estan expressades aquí segons els tres nivells de dedicació (prioritat):   

A A+B A+B+C

4-5 h.

7-9 h.

12-15 h.

L’avaluació Les eines d’avaluació, a part de l’observació directa i continuada de l’alumnat, són la llibreta o fitxes fetes a mà, el contingut del Bloc, la participació al Fòrum, la puntuació donada pel Moodle a les activitats avaluables pel sistema, i les propostes donades en les discussions a classe. El significat “opcional” es dóna a les propostes no contemplades com a avaluables però que el professor vulgui i pugui avaluar amb un qüestionari o eina feta per ell.

Per qualsevol consulta o suggeriment, podeu contactar: algon21@gmail.com

http://phobos.xtec.cat/agonzale/moodle/

Autor: Albert Gonzàlez

Annex 2

Ús de l’aula Delta en Moodle Guia del professorat

2

Índex

Accés al curs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5 La pàgina principal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6 Els elements generals de comunicació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7 L’àrea del professorat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8 Els temes i subapartats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9 Les propostes didàctiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10 Els recursos encastats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12 Activitats Moodle . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .13 Els perfils d’usuari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14 La prioritat i la temporalització de les activitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15 L’avaluació dels alumnes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16 Opcions d’edició . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17 Respecte a l’entorn Moodle . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .22

3

4

Aquest document està pensat per ajudar el professorat interessat a utilitzar els cursos telemàtics preparats en la meva llicència d’estudis que no disposi dels coneixements previs suficients per entrar-hi , consultar-los, participar-hi, avaluar els seus alumnes, o també afegir el contingut que li pugui interessar per personalitzar el curs, cas que disposi dels permisos necessaris.

Els cursos estan disponibles en un entorn Moodle sota el nom d’”Aula virtual del Delta de l’Ebre” i estan especialment pensats per donar suport a les activitats dels centres que realitzin una estada al Camp d’Aprenentatge del Delta de l’Ebre, de manera que cada curs sigui específic per a un centre o grup participant.

Accés al curs Per accedir a l’Aula Delta, cal entrar a: http://phobos.xtec.cat/agonzale/moodle/

Cal clicar el curs desitjat i entrar l’identificador i la contrasenya que prèviament s’ hagi donat.

En aquests moments (setembre de 2008) el curs està obert a visitants, cosa que permet veure sense contrasenya la major part del contingut, encara que no es pot accedir a algunes propostes de treball ni es pot participar activament.

5

La pàgina principal Una vegada dins del curs, la pàgina general té aquest aspecte:

A la part superior, es presenta una capçalera amb el nom del curs, que coincideix amb el nom del centre o del grup que participa.

A l’esquerra ,hi ha una àrea amb elements de suport o accessoris (s’anomenen blocs en Moodle), com ara un rellotge, accés a consultar la Viquipèdia, fer cerques a Google, i un accés al perfil de tots els usuaris que poden accedir al curs.

A la part central, trobem el contingut del curs, organitzat en temes que fan referència als diferents àmbits, diades o jornades, a aspectes generals de treball i a qüestions organitzatives de l’estada. Aquests temes contenen uns subtemes o apartats que abracen diferents aspectes del tema o plantegen línies de recerca. Actuen com a enllaços i, en clicar-hi, obrim una nova pàgina amb propostes o activitats.

En aquests moments, són obertes i visibles totes les activitats i temes preparats, però és possible que, en el cas concret d’un grup participant, es vagin fent visibles progressivament segons que s’avanci en el curs.

6

Els elements generals de comunicació Al principi de tot el contingut del curs, apareix un apartat amb l’accés als elements comuns comunicatius del curs, que són:

Fòrum general.

El fòrum general del curs permet la participació i el diàleg entre tots els participants del curs, professorat i alumnat, i pot servir per fer preguntes, exposar opinions, respondre qüestions plantejades, etc, independentment que hi hagi altres llocs habilitats per respondre qüestions concretes. He deixat per a més endavant la possibilitat de crear més fòrums temàtics de cada tema o apartat del curs, si aquest fòrum funciona i es preveu que sigui necessari. Tots aquests espais comuns són editables i visibles per part de tots els participants al curs.

Diari general de l’estada.

De moment està desactivat (no és visible per als alumnes), en previsió que pugui ser un element que s’utilitzi en un futur.

Bloc de l’estada És un espai pensat per a l’expressió dels diferents grups d’estudiants, on es poden penjar textos, fotos o treballs realitzats i així fer-los accessibles per a tots els membres del curs.

Mapa de l’estada Aquesta opció presenta una pàgina amb un mapa de Google Maps on es poden posar els itineraris i les parades de treball que es facin a l’estada i, també, adjuntar les fotos fetes als llocs corresponents.

7

L’àrea del professorat Després dels elements de comunicació, apareix un tema, només visible des del perfil de professor del curs, que conté documents didàctics de suport al professorat, com ara una guia didàctica o recursos d’ampliació.

Aquesta secció pot anar variant amb el temps, afegint-hi continguts en funció de les disponibilitats i de les necessitats del professorat que la utilitzi.

Cal destacar aquí la guia didàctica del curs, un document en forma de taula que presenta totes les activitats proposades, jerarquitzades, codificades, amb una descripció i amb les indicacions de temporalització, prioritat i avaluació, que es recomanen per a la seva utilització didàctica.

Més endavant parlarem d’aquest document en comentar la selecció d’activitats que es pot fer del curs.

8

Els temes i subapartats Després dels apartats anteriors, apareixen ja els temes de treball del curs, que estan ordenats amb un petit número identificatiu a la part esquerra superior del títol del tema. Segueix una breu descripció, una imatge, i la llista dels subtemes que el formen.

Els subtemes o apartats tenen una lletra majúscula que els identifica i una icona que fa referència al tipus de pàgina que s’obre segons les característiques de Moodle: un recurs en forma de pàgines en format html, o una activitat en forma de tasca a realitzar, lliçó, consulta, una wiki, etc.

Per simplificar l’ús, he optat per suposar que l’usuari – professor o alumne – no ha de tenir coneixements de Moodle i, per tant, no explicaré aquí els conceptes que s’hi relacionen. Qui vulgui disposar de més informació sobre Moodle, pot consultar el web en català sobre Moodle de l’Xtec : http://agora.xtec.cat/moodle/moodle/ .

A la fi d’aquest document, hi ha una sèrie d’adreces d’interès per saber més coses de Moodle.

Tanmateix, el Departament d’Educació fa actualment cursos telemàtics de Moodle de diferents nivells, entre altres opcions formatives.

9

Les propostes didàctiques En clicar qualsevol apartat de la pàgina principal del curs, es presenta una nova pàgina que permet veure el contingut i les propostes didàctiques que cal consultar o executar.

Comentarem, en primer lloc, les pàgines que són en format html i que presenten la icona costat del nom de cada apartat que hi ha a la plana principal del curs.

al

Vegeu-ne un exemple:

Observem primer que, a la part superior, veiem una capçalera amb el títol del curs, una barra desplegable per anar ràpidament a qualsevol altre tema i apartat del curs, i una línia de text que ens mostra el nivell en què ens trobem dins del Moodle.

Podem emprar aquesta línia para tornar a la pàgina principal del curs o el botó enrere del navegador web que estem utilitzant.

10

Més endavant comentarem altres elements de la capçalera que no són visibles per a l’alumnat, com ara el botó “Activar edició “ i “canviar rol…”, a la plana principal, i la icona “Tots els registres” i el botó “actualitza aquest recurs” a les planes dels apartats d’activitats.

A la part inferior de la pàgina trobem un altre enllaç per tornar a la pàgina principal del curs o bé per sortir-ne. També hi ha un enllaç que ens porta al portal de consulta de Moodle Docs (http://docs.moodle.org. ).

El contingut de la pàgina es mostra d’una manera lògica, com si fos un llibre de text: informació, imatges, propostes, enllaços i recursos encastats.

Sovint hi ha divertides icones rodones amb una cara (com les emoticones dels xats) al principi dels paràgrafs, que només tenen una simple funció de separador graciós.

De vegades també trobem un número al començament de tot. Aquest número és important, perquè identifica cada proposta o activitat plantejada que hi ha al llarg de tota aquesta pàgina o apartat.

Així doncs, per facilitar el treball del professor que vulgui seguir el curs, cada proposta didàctica està identificada i codificada de la manera següent: 3C1 vol dir tema 3, apartat C i - dins de l’apartat - proposta o activitat 1.

La codificació es troba a la guia didàctica del curs, on es detallen totes les activitats i propostes didàctiques i, per tant, es pot saber en qualsevol moment en quin punt ens trobem o a quina activitat ens referim quan hi fem referència.

També trobem parts de la pàgina que estan emmarcades i, de vegades, semblen una finestra amb les barres de desplaçament pròpies. Són recursos encastats. Vegem què vol dir.

11

Els recursos encastats Alguns dels elements que apareixen a les pàgines d’activitats són recursos multimèdia, situats en realitat fora de la pàgina, que es troben a altres llocs d’Internet (recurs extern) o dins dels directoris del Moodle del curs (recurs intern). Els recursos, externs o interns, han estat elaborats per a l’ocasió, però alguns dels recursos externs han estat realitzats per altres autors. En aquest cas, faig referència a l’autor i/o a l’adreça web on es troba el recurs.

El motiu és facilitar la lectura i disseny de la pàgina i no recórrer excessivament a enllaços que saltin a altres llocs i obrin altres finestres. Aquests recursos estan encastats mitjançant codi html , de manera que visualment mostren una continuïtat dins la pàgina web.

Els recursos encastats són del tipus: Animacions en Adobe Flash Presentacions allotjades en Slideshare Vídeos allotjats a YouTube o Edu3cat Documents en Adobe Acrobat o pdf Mapes personalitzats allotjats a Google Maps

No descriuré aquests formats, aplicacions i serveis, però sí que és important comentar que per a una correcta visualització d’aquests recursos, cal tenir en compte les qüestions següents:   

La resolució de pantalla és millor que sigui superior a 800x600 píxels si es vol evitar haver de desplaçar-se per la finestra amb la barra horitzontal.

Els documents en pdf i Flash requereixen que el navegador tingui instal·lats els corresponents connectors (plugins).

Els JClic no es poden visualitzar si no hi ha un motor de Java instal·lat al navegador. Es pot solucionar anant a http://clic.xtec.cat/es/jclic/download.htm i instal·lant-lo.

12

Activitats Moodle Per facilitar la utilització del curs per part dels usuaris, he optat per emprar sobretot el recurs de Moodle de pàgines html . Tal com ja hem comentat, cada apartat es presenta com una pàgina web única, per tal de facilitar la lectura del contingut, i conté textos informatius o de presentació i propostes d’exercicis o recursos multimèdia encastats.

Però en alguns casos també he utilitzat les activitats pròpies de Moodle, que, a més, són controlades de manera automàtica pel sistema i permeten fer el seguiment i l’avaluació per part del professorat. són activitats en què l’alumne llegeix el contingut d’una sèrie de pantalles Les lliçons i ha de seguir una ruta preestablerta. Les vegades que les consulta i l’ordre en què ho fa queda registrat i pot ser controlat pel professorat.

Els qüestionaris són un conjunt de preguntes en forma de test que l’alumne ha de respondre. El professor pot seguir els intents d’execució i les respostes correctes.

13

són encàrrecs de feina als alumnes, que han d’escriure en una finestra de text Les tasques allò que se’ls demana. El professor pot consultar posteriorment les respostes dels alumnes.

Moodle disposa d’altres tipus d’activitats: wiki, xat, fòrum, enquesta, taller, consulta, diari, etc, però no els he emprat en els meus cursos i, per tant, no en faré esment, ja que no és l’objectiu d’aquest document donar a conèixer l’entorn Moodle.

Els perfils d’usuaris Un compte és el registre d’un usuari al Moodle Aula Delta. L’administrador és l’encarregat d’autoritzar-lo i d’atorgar a l’usuari un nom i una contrasenya per poder entrar al curs.

Un cop l’usuari té un compte fet, l’administrador el pot donar d’alta en un (o més) dels cursos vigents en Moodle, i li adjudica un perfil o rol d’usuari (com, per exemple, professor o alumne). Cada perfil disposa de manera predeterminada d’un conjunt de permisos per fer o no una sèrie de coses.

Moodle ofereix els següents perfils per als usuaris que hi entren: 1. Perfil d’administrador, reservat a l’autor i amb accés complet al servidor ,als altres cursos de l’entorn instal·lats a Aula Delta i a la configuració de l’entorn.

2. Perfils de creador de cursos, reservat per al professorat del Camp d’Aprenentatge, per tal que també pugui elaborar els cursos.

14

3. Perfils de professor editor per al tutor o tutors del grup estadant, amb capacitat d’edició dels continguts, visualització de continguts amagats i accés a la informació de l’activitat dels alumnes i la seva avaluació.

4. Perfil de professor no editor per als altres professors convidats a seguir el curs i l’evolució del treball dels alumnes.

5. Perfil d’estudiant que permet accedir al curs i realitzar les activitats proposades. Pot consultar la informació dels companys que sigui comuna o la del seu propi treball.

Per a un curs estàndard, es preveu crear de 8 a 10 comptes d’usuaris amb perfil d’alumne, pensats per a grups d’uns 3 o 4 alumnes, i per a un grup classe d’un màxim de 40. No es contempla, en principi, comptes individuals, per simplificar la gestió i d’acord amb la manera de treballar del CdA. També es preveu crear els comptes de professors editors per als professors del grup estadant.

Hi ha habilitat un compte genèric de professor visitant, sense capacitat d’edició, per poder mostrar el contingut complet al professorat que ho desitgi i que ho sol·liciti.

L’opció d’accés a visitants en principi queda oberta, i això permet consultar gran part del contingut del curs.

El professor o professors estadants que participin de manera completa en un dels cursos rebran les contrasenyes d’accés, per a ells i per als seus alumnes, segons el que s’acordi en la Trobada de Coordinació corresponent amb el Camp d’Aprenentatge.

La prioritat i la temporalització de les activitats El curs creat disposa d’un total de propostes didàctiques molt extens que permet preparar i seguir una estada al Camp d’Aprenentatge. Això no vol dir que s’hagin de fer totes les propostes dissenyades, sinó que – en funció de les preferències i disponibilitats del professorat participant – es farà una selecció de les propostes per a portar a terme amb un grup concret.

Cal consultar la guia didàctica realitzada per al curs, on consta el temps de realització previst per a cada activitat i un grau de prioritat.

Hi ha 3 nivells de prioritat recomanats per ajudar a seleccionar les activitats que es poden fer: A, B i C. És el professor usuari el que decidirà finalment quines propostes tria, en funció del temps disponible i del contingut que es vulgui treballar.

Les temporalitzacions mínimes orientatives estan expressades aquí segons els tres nivells de dedicació (prioritat):   

Realitzar activitats A Realitzar activitats A+B Realitzar activitats A+B+C

4-5 h.

7-9 h.

12-15 h.

15

L’avaluació dels alumnes A la guia didàctica també trobem unes indicacions sobre el tipus i les eines d’avaluació que cada activitat requereix, a part de l’observació directa i continuada de l’alumnat:    

la llibreta o fitxes fetes a mà durant l’estada. el contingut del Bloc o la participació al fòrum. la puntuació donada pel Moodle a les activitats avaluables pel sistema. les propostes donades en les discussions a classe.

El significat “opcional” es dóna a les propostes no contemplades com a avaluables però que el professor vulgui i pugui avaluar amb un qüestionari o eina feta per ell.

Pel que fa a la puntuació de Moodle, el sistema puntua de manera automàtica les activitats que així estiguin dissenyades a partir dels barems assignats.

A l’àrea de qualificacions del menú Administració del bloc lateral de la pàgina central del curs, podem accedir a una taula amb totes les qualificacions. És un quadre general de doble entrada amb tots els comptes dels estudiants a un costat i totes les activitats puntuables a l’altre.

També podem baixar els resultats en forma de taula d’Excel.

Si cliquem una de les puntuacions del quadre, o a la part superior, accedirem al detall d’una de les activitats i a la informació dels grups que l’han treballada.

16

També es pot accedir a aquesta informació obrint – a la pàgina principal del curs - l’enllaç d’un apartat d’activitat Moodle, i ,a la pàgina, obrint la pestanya “resultats” (que en el perfil d’alumne evidentment no es veu).

Les activitats JClic no han estat de moment incloses al Moodle de manera autoavaluable.

Possiblement es faci en modificacions posteriors, atès que ja hi ha disponible un mòdul de Clic per al Moodle.

Opcions d’edició Hi ha dos tipus de perfils de professor: amb possibilitat d’edició o sense. En el cas dels professors de l’estada, se’ls dóna perfil d’editor per tal que tinguin l’opció d’afegir activitats o personalitzar les que hi ha. És clar que aquesta possibilitat demana un cert grau d’experiència en Moodle, però fa possible la participació en el curs d’una manera més activa i adaptada als alumnes.

En aquest apartat pretenc ajudar aquells que no en tinguin experiència, perquè puguin realitzar unes mínimes operacions, com ara crear noves tasques per als seus alumnes o afegir elements al mapa.

Afegir tasques Si el professor vol afegir un apartat amb una Tasca de Moodle on demani que els alumnes deixin un text o unes respostes a alguna qüestió plantejada, ho pot fer de la següent manera: Cliqueu el botó “Activar edició” a la capçalera del curs.

Apareixen una sèrie d’icones al costat de cada apartat que permeten realitzar una sèrie d’accions:

Les dos primeres permeten moure l’apartat dins del curs, canviant el seu ordre i tabulació. Les dos següents són per modificar i esborrar l’apartat. El darrer permet fer visible o no l’apartat als alumnes. No cal dir com és de delicat clicar aquestes icones sense conèixer-ne bé l’ús, especialment la d’esborrar.

17

El que ens interessa en aquest cas és un altre element visible, el quadre següent:

En escollir “Tasca”, s’obre una pantalla de “nova Tasca” on posarem:

18

-

El títol de la tasca Un text descriptiu dins d’una finestra amb tot tipus d’opcions d’edició.

Si qualifiquem i quina és la proporció de qualificació (opcional).

Les dates de disponibilitat i caducitat (opcional).

Impedir trametre la tasca fora de data (normalment no).

Tipus de tasca (normalment “Activitat en línia”o “penjar un fitxer”)*.

Mode grups (sense).

Visible (mostra).

En una pantalla següent, fa tres preguntes (és millor deixar-les com estan), i després ja veurem com es mostra als alumnes:

*En “activitat en línia”, els alumnes podran escriure directament en una finestra d’edició del moodle un text, amb imatges, quadres, etc. En “penja un fitxer”, caldrà fer el treball prèviament, per exemple en Word, gravar-lo, i en fer la Tasca, pujar-lo al Moodle des de la carpeta on estigui.

Crear mapes personalitzats Per aconseguir mapes personalitzats, on poder afegir itineraris, punts i situar elements com fotografies, cal tenir un compte, en aquest cas de GoogleMaps. En el cas del curs Moodle per a una estada s’ha creat un compte per al centre participant al servei de Googlemaps i s’ha encastat aquest mapa personalitzat dins del curs Moodle des d’on es pot consultar.

Si voleu editar aquest mapa per posar itineraris i fotos, demaneu al CdA les dades d’accés (usuari i contrasenya).

Si ja sou usuaris del Gmail, podeu utilitzar el vostre accés per crear mapes nous, i consulteu al CdA per tal d’encastar aquests mapes al curs Moodle.

Per accedir a un mapa personalitzat, cal entrar a GoogleMaps( http://maps.google.es/ ) i seleccionar “els meus mapes” de la barra blava (escolliu idioma català). Demanarà l’usuari i la contrasenya per entrar-hi.

En la següent pantalla tenim, a la part central, el mapa i, a la zona l’esquerra, tots els tipus de mapes que es poden veure. A la llista de “creats per mi” hi haurà el nom del mapa del curs de l’estada (normalment el nom del centre participant).

19

Seleccioneu el quadre corresponent (i traieu-ne la selecció de qualsevol altre) i tindreu el mapa amb els elements anteriorment posats (si n’hi ha) i, a la zona esquerra inferior, el llistat amb les icones corresponents dels elements existents.

Cliqueu el botó “edita” i, sobre el mapa i amb el botó dret del ratolí, ja podeu crear itineraris (afegir línia), marcar punts sobre el mapa (afegir marcadors), etc. També podeu usar les icones:

Per posar una imatge, heu de crear un marcador. S’obrirà el quadre d’edició següent: Poseu el títol que vulgueu.

Si voleu, canvieu d’icona.

Escriviu, si voleu, un text descriptiu dins la finestra.

Per posar una imatge dins d’aquesta finestra, cliqueu la darrera icona d’edició i s’obrirà un altre quadre petit on podreu escriure l’adreça web de la imatge (vegeu el següent apartat).

20

Accepteu i veureu ja la imatge, que podreu redimensionar i ,finalment, tanqueu la finestra amb “accepta” i torneu al mapa.

Quan acabeu l’edició en GoogleMaps , cliqueu l’altre botó “Fet” de la zona esquerra de la pantalla.

Pujar fotos a un servidor d’allotjament d’imatges Hi ha bastants serveis gratuïts on poder allotjar les nostres fotos i compartir-les amb d’altres usuaris. Flicr és un dels més coneguts.

En el nostre cas, utilitzem Picasa, que pel fet de ser de Google, permet usar el mateix compte per accedir-hi que el de GoogleMaps. Prèviament haurem de descarregar i instal·lar l’aplicació, de manera gratuïta, per als usuaris registrats de Google. Amb aquesta aplicació seleccionarem les fotos que tinguem al nostre ordinador i les pujarem al servidor.

Des del servidor podem veure les imatges i, a la dreta, tenim una opció de vinculació que ens permet de copiar l’adreça web per a utilitzar-la en GoogleMaps o també la d’utilitzar el codi html per a encastar la foto en una plana web.

21

Respecte a l’entorn Moodle Moodle és un entorn virtual d’ensenyament-aprenentatge (EVEA) i un sistema de gestió de cursos que permet l’aprenentatge en línia (eLearning). Va ser creat el 2002 per l’australià Martin Dougiamas, administrador de WebCT, a la Universitat de Curtin, i està basat en les teories pedagògiques del constructivisme i del treball cooperatiu. És programari lliure GPL. La darrera versió en català (gener 2008) és la 1.8.4. La versió instal·lada inicialment per a “L’aula virtual del delta de l’Ebre” ha estat la del Moodle 1.7.4+.

Per saber més coses sobre Moodle, consulteu els webs: Descripció a la Viquipèdia: http://es.wikipedia.org/wiki/Moodle L’Xtec en català: http://agora.xtec.cat/moodle/moodle/ .

Web de documents de Moodle en català: http://docs.moodle.org/ca/Portada Web de la URV en català: http://www.sre.urv.es/moodleviewlets/ Web de recursos sobre Moodle de l’iEARN-Pangea en català: http://www.iearn.cat/moodle/

Web oficial en anglès: http://moodle.org/ Web de suport en castellà: http://moodle.com.es/ Documentació en castellà: http://www.adelat.org/media/docum/moodle/ Temes: http://moodle.org/mod/data/view.php?id=6552 http://themes.classroomrevolution.com/ http://themegurus.com/themes/ http://newschoollearning.com/themes/

22

Annex 3

Eines i recursos TIC per a la realització d’entorns telemàtics d’aprenentatge

2

Índex

Web 2.0 i educació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5 Blocs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7 Canals d’informació i marcadors socials . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8 Fotoblocs i allotjament d’imatges . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9 Allotjament de vídeos i presentacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .11 Xarxes socials . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12 Sistemes de recomanació social . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .13 Wikis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13 Sistemes de georeferenciació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15 Aplicacions en línia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16 Sistemes de gestió de continguts web (CMS) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .18 Entorns d’Aprenentatge eLearning (EVEA) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .20 Activitats TIC: Propostes didàctiques de recerca d’informació web . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22 Activitats TIC: editors d’exercicis interactius multimèdia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24 Associacions i grups TIC . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. 34 Portals i llocs web d’interès en educació i TIC . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .36 Projectes col·laboratius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 40 Eines de comunicació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44 Eines de documentació i informació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 48 Eines productives . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . 53 Altres recursos a Internet . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 58

3

4

Web 2.0 i educació El terme Web 2.0 va ser definit el 2004 per Tim O’Reilly, per explicar una sèrie de canvis en l’ús i la tecnologia web que justificaven un salt generacional d’Internet tal com s’havia concebut des de la seva generalització els anys 90.

Per entendre el canvi, cal referir‐se al Web 1.0 com aquella tecnologia que utilitza pàgines web escrites en llenguatge i format HTML. Es tracta de pàgines estàtiques, o sigui, amb una informació invariable que és mostrada a tots els usuaris que la consulten. Internet és concebut com una gran enciclopèdia o un gran aparador on un conjunt reduït d’usuaris “publiquen” una informació que és llegida i consultada per la resta d’usuaris. Les altres actuacions telemàtiques estan separades de l’entorn Web i requereixen un software específic: per al correu, per al xat, per a fer FTP (transferència de fitxers), etc.

En el Web 2.0 la generalització de la banda ampla i el pas de l’ús de mòdems per routers‐ADSL ha estat un facilitador indispensable en el canvi. Apareixen les bases de dades en els servidors, les pàgines són dinàmiques i estan escrites amb llenguatge PHP, CSS i XHTML, i els blocs i els gestors de continguts (CMS) permeten dissenyar i editar fàcilment els continguts del web. La informació de la pàgina web varia en funció de qui la consulta i l’usuari s’identifica mitjançant un identificador i una contrasenya que li dóna un determinat nivell d’accés i que li permet disposar en molts casos d’un espai propi on deixar la seva informació i interactuar amb la resta d’usuaris. La informació passa de ser unidireccional a bidireccional o multidireccional i tots els usuaris es converteixen en “micropublicadors”.

En el Web 2.0 sorgeixen tota una sèrie de serveis i iniciatives: un usuari pot escriure, opinar i compartir (bloc), pot penjar imatges i fotos en un servidor d’imatges (Flickr) o un vídeo (youTube), estar informat (sindicació RSS) i ordenar informació (Tags). I també pot associar‐se i formar comunitats on s’intercanvien opinions (fòrums), fitxers (Napster), construir informació (Wiki), o es comuniquen de forma múltiple (xarxes socials).

Finalment es produeix una convergència del software en el navegador: totes les actuacions telemàtiques es realitzen dins de la finestra web: correu, FTP, xat, etc, i, fins i tot, les actuals aplicacions instal∙lades al nostre ordinador (processador de textos, full de càlcul o presentacions gràfiques) poden ser substituïdes per aplicacions disponibles a Internet (exemple de Google Docs), cosa que ens permet disposar dels nostres documents en un servidor remot en lloc del disc dur del nostre ordinador. Es diu que en un futur proper les aplicacions i les dades les tindrem a Internet i serà secundari el software, el sistema operatiu o la màquina que utilitzem per accedir‐hi: ordinador, PDA, mòbil, etc.

El boom 2.0 ha fet créixer els darrers anys un gran nombre d’empreses petites que, amb costos reduïts, poden oferir un servei nou i mobilitzar en poc temps i de manera exponencial un gran nombre d’usuaris. Les grans empreses, però, com Yahoo!, Microsoft, i especialment Google, s’han apuntat o han crescut a l’ombra d’aquesta revolució, absorbint sovint algunes d’aquestes petites empreses.

5

Possiblement aquesta segona bombolla informàtica exploti en poc temps i resti només un nombre molt més reduït de grans empreses com les esmentades, però ja es parla del següent pas evolutiu d’Internet, el Web 3.0, que es defineix com el “web semàntic”. Aquest terme, encunyat per Tim‐Berners‐Lee, incorpora la intel∙ligència artificial en la gestió de la informació que s’utilitza en el web.

El món educatiu, que ja veia en Internet una eina indispensable per a la docència, ha trobat en el Web 2.0 unes enormes possibilitats, no ja per trobar informació (Internet com a biblioteca), sinó per interactuar amb l’alumne i donar‐li la oportunitat d’expressar‐se (Internet com a aula virtual). El web es transforma en una eina participativa que propicia la col∙laboració i el professor passa de ser un transmissor de coneixements a ser un facilitador de la construcció del coneixement per part de l’alumnat.

Això explica el que, paral∙lelament a l’eclosió d’iniciatives en l’ús dels serveis Web 2.0, gran part dels educadors, els centres i els agents educatius s’hagin abocat a explotar totes aquestes possibilitats en totes les seves variants, aprofitant el desenvolupament i maduresa, per un costat, del programari de disseny de propostes didàctiques – específic o no ‐ (JClic, Flash, Hot Potatoes, Quaderns Virtuals, Web Quests,...), dels entorns EVEA d’ensenyament‐aprenentatge (Moodle), i, per l’altre, de les noves propostes comunicatives: blocs, wikis, xarxes socials, georeferenciació, etc.

Durant aquest temps, els educadors han desenvolupat un gran nombre d’iniciatives i aplicacions, ja sigui des dels centres educatius (http://www.juntadeandalucia.es/averroes/ sanwalabonso/), ja sigui des de grups i associacions com Espiral (http://www.ciberespiral.org/) o iEARN‐Pangea ( www.iearn.cat). En aquest moment , la major part de centres de secundària disposen ,o ho faran aviat, d’entorns Moodle que s’hauran d’alimentar d’una gran quantitat de propostes, recursos i aplicacions disponibles a la xarxa i elaborats pels mateixos educadors.

A Catalunya, des del Departament d’Educació – que ja disposava del portal de l’XTEC – es posen en funcionament els servidors Hipolit i Phobos – amb PHP i MySql – que permeten crear webs de centre amb informació i accés controlat dels usuaris (professors, alumnes, pares), i posteriorment el servidor Àgora, que permet la possibilitat d’utilitzar l’entorn Moodle de manera optimitzada. A més, apareixen els portals especialitzats, com ara l’Edu3.cat, que permet accedir a programari educatiu i recursos multimèdia, Edu3.cat per a vídeos, Xtec Blocs, o se’n potencien d’altres, com el racó JClic, Quaderns Virtuals, etc.

Malgrat que som conscients que durant la redacció d’aquest dossier ja s’estan produint novetats i part de la informació aviat quedarà obsoleta, creiem que el recull d’informació que representa pot ser d’utilitat a tots aquells educadors i educadores que vulguin pujar al vaixell d’aquesta revolució educativa 2.0.

En una primera part, exposem totes aquelles iniciatives representades en el que anomenem Web 2.0 que, sense haver estat pensades inicialment per a un ús educatiu, s’han convertit en potents eines pedagògiques, com és el cas dels blocs. En la segona part, trobareu el software específicament educatiu o que facilita la gestió dels webs de centres. I, finalment, completa el treball un recull de recursos i llocs d’Internet indispensables per a l’educador.

6

Blocs Un bloc o bitàcola (blog en castellà, weblog en anglès) és una variant de lloc web que recopila verticalment una sèrie d’articles de l’autor, ordenats de més actual a més antic, que poden ser contestats per altres usuaris visitants. Se n’ha popularitzat l’ús personal i solen reflectir les opinions sobre un tema o les impressions personals a la manera d’un diari. La novetat rau en el diàleg que s’estableix entre l’autor i els visitants, que passen també, controlats per l’autor, a publicar en el web.

El bloc és una evolució dels fòrums o llistes de distribució dels anys 90 i es desenvolupa exponencialment a partir del 2001. És un dels pilars del concepte Web 2.0, en què la identificació, la interactivitat i la participació és una constant.

La difusió ha estat afavorida per la creació d’eines i serveis de publicació fàcil sense coneixements de codi HTML, unes variants dels CMS (sistemes de gestió de contingut) com Blogger o WordPress. Hi ha eines que proporcionen l‘allotjament, gratuït o de pagament, i d’altres que permeten treballar en el servidor propi de l’usuari.

S’anomena blocosfera al conjunt de blocs d’Internet i blocaire a l’autor d’un bloc.

XTEC Blocs http://blocs.xtec.cat/ És un servei per a usuaris registrats de l’XTEC que permet crear un o més blocs que s’allotgen en un servidor específic “blocs.xtec.cat”.

Altres webs de blocs en català són: Directori de blocs en català http://www.blogcat.net/ http://www.bitacoles.net/ Pom de blocs (recull d’articles educatis en blocs) http://www.unsizeros.net/pom_de_blogs/ EduBlogs (sobre els blocs) http://phobos.xtec.cat/crp‐tarragones/zonatic‐n/?page_id=47 Blocs de Tinet http://blocs.tinet.cat/

Blogger http://www.blogger.com Servei per a crear i publicar blocs de manera fàcil. Va ser una de les primeres eines de publicació bloc i una de les que va ajudar a la popularització d’aquest format web.

Va ser creat el 1999 per Pyra Labs i adquirit per Google el 2003. Cal tenir un compte de Gmail (gratuït) i ofereix l’allotjament al seu servidor de “blogspot”.

7

Typepad http://www.sixapart.com/es/typepad/ Servei de l’empresa Sixapart per crear i gestionar blocs i allotjar‐los. És de caràcter professional i bastant més complet que Blogger, però de pagament (3 tipus de modalitats des de 48,50 € a l’any). Està en castellà i es pot provar de franc durant 14 dies.

Blogia http://www.blogia.com/

Un dels sistemes d’administració de blocs pioner en castellà. Creat el 2003 per Roberto Abizanda i amb seu a Saragossa, ofereix allotjament gratuït.

Blocs de ya.com http://blogs.ya.com/ El portal castellà de ya.com ofereix als usuaris registrats (gratuïtament) crear i gestionar un bloc en el seu servidor.

WordPress http://ca.wordpress.org/

És un sistema de gestió de publicació de blocs. A diferència d’altres, es descarrega i s’instal∙la el software en l’ordinador, des d’on es construeix el bloc que posteriorment haurem de pujar al servidor. No dóna servei d’allotjament i cal pujar els fitxers al nostre espai.

Va ser creat per l’empresa Automatic i el desenvolupador principal va ser Matt Mullenwerg.

La darrera versió és 2.3.3. en català.

Windows Live Space http://home.live.com Servei de blocs de Microsoft creat el 2004 com a MSN Spaces i ara reorganitzat dins del portal Windows Live que aglutina altres serveis.

Canals d’informació i marcadors socials Són serveis derivats del creixement de la blocosfera. Els marcadors socials i d’etiquetatge permeten classificar i compartir blocs i webs a partir d’etiquetes o marcadors que identifiquen els temes d’interès, o compartir els marcadors del nostre navegador. Altres serveis permeten crear canals d’informació i sindicar‐se amb RSS amb pàgines d’interès i seguir les novetats que s’hi produeixen .

Technorati http://www.technorati.com/

8

És un motor de recerca d’Internet, com Google o d’altres, però especialitzat en la recerca de blocs. Fundat per Dave Sifry a San Francisco (EUA), utilitza codi obert.

Bloglines http://www.bloglines.com Creada el 2003 per Mark Fletcher i adquirida per Ask.com, és un dels serveis més coneguts que permet publicar blocs , buscar‐los, compartir‐los i subscriure‐s’hi.

Altres serveis de suport i recerca de blocs són Compareblogs, Alianzo, Compete o Alexa.

Del.icio.us http://delicious.com/ És un servei de gestió de marcadors socials (tags) que permet classificar els nostres marcadors del navegador i compartir‐los. Funciona des de 2003 a càrrec de Joshua Schachter i va ser adquirit per Yahoo! el 2005.

Agregax http://www.agregax.es/ És un servei de buscadors especialitzat a trobar blocs en castellà.

Altres serveis són Gennio http://www.gennio.com/ , Feedburner http://www.feedburner.com , Feedblendr http://feedblendr.com , etc .

Fotoblocs i allotjament d’imatges Un fotobloc (bitàcola fotogràfica) és una variant de bloc en què el que es publica és una galeria d’imatges o àlbum de fotos de l’autor que poden ser organitzades, retocades i compartides.

En la seva evolució s’han lligat com a servei d’imatge per als blocs personals.

Hi ha una variant nova que s’anomena videobloc, que consisteix a publicar una galeria de videoclips a Internet. A causa del pes dels vídeos, no s’ha desenvolupat tant aquest servei com el de fotologs, però és qüestió de temps (vegeu l’apartat següent).

A http://www.weshow.com/es/c/250/gente_y_vlogs tenim un recull de vídeos en castellà.

Fotolog http://www.fotolog.com/

És un dels serveis de fotobloc més coneguts i permet penjar les nostres fotos en el seu servidor. Creat el 2002 per Scott Heiferman i Adam Seifer, està en anglès i és gratuït.

Picassa http://picasa.google.com

9

És un servei gratuït de fotobloc, adquirit per Google el 2004, que permet pujar i organitzar les nostres fotos a Internet.

PhotoBlog http://www.photoblog.be/ És un altre gestor de fotoblocs, menys conegut en el nostre àmbit.

Gallery http://gallery.menalto.com/ Programari de publicació de fotos en línia. Es descarreguen els fitxers i es pugen al nostre servidor per emprar‐los en el nostre web personal.

Creat el 2000 per Bharat Mediratta i Chris Smith, està fet en Java i PHP i és programari lliure GPL. La darrera versió en anglès és 1.5.5. per a Gallery v.1 (novembre 2006).

Plogger http://www.plogger.org/ És un altre sistema de publicació de fotos en línia de fàcil utilització, que es descarrega a l’ordinador i permet pujar els fitxers en el servidor de l’usuari. Fet en PHP, és codi obert i la darrera versió és la beta 2 en anglès.

FlicKr http://www.flickr.com/ És un altre lloc web per allotjar i compartir imatges a Internet. Creat el 2004 per l’empresa canadenca Ludicopr i comprat posteriorment per Yahoo, que el va integrar al seu buscador. És software lliure i permet recerques per etiquetes (Tags).

Pikeo http://www.pikeo.com/ És un altre lloc web gratuït per compartir fotografies . Creat el 2004 per Orange Labs de San Francisco. Està en castellà.

Altres serveis són http://www.magix‐photos.com http://www.favshare.com http://www.mypix.com http://www.1001fotos.com/ http://www.ifotoalbum.net/ http://www.yashoot.com/

10

Allotjament de vídeos i presentacions

SlideShare http://www.slideshare.net/ Servei web gratuït on els usuaris registrats poden pujar presentacions de Microsoft Powerpoint (o sèries de pàgines OpenOffice Impress o arxius .PDF), que són convertides en format Flash i resten emmagatzemades en el seu servidor per ser visionades en línia amb el navegador. També és disponible el codi HTML per incloure les presentacions en un bloc o curs de Moodle.

Youtube http://es.youtube.com/ És un servei web gratuït on els usuaris registrats poden penjar vídeos digitals que es converteixen en Adobe Flash i poden ser visionats en línia amb el navegador. També hi ha disponible el codi HTML per incloure’ls en un bloc o curs de Moodle.

Creat el 2005 per Chad Hurley, Steve Chen i Jawed Karim, des de 2006 és propietat de Google i ha esdevingut un referent en tota la xarxa. Està disponible en castellà.

Hi ha molts altres serveis d’allotjament de vídeos i/o videoblocs nascuts a l’ombra de la popularitat de YouTube com http://www.dailymotion.com/ http://blip.tv/ http://vimeo.com/ http://www.dvguru.com http://eyespot.com/ http://videoegg.com http://www.tu.tv/, o amb vídeos educatius com http://www.videoseducativos.es També destaquem els buscadors de vídeos com http://tv.blinkx.com/

Edu3.cat http://www.edu3.cat/ Portal del Departament d’Educació que ofereix, amb suport de TV3 i Catalunya Ràdio, vídeos i recursos audiovisuals educatius. No és un servei d’allotjament, però el posem en aquest apartat per la seva rellevància.

(Vegeu TV en línia, podcast i videoteques en l’apartat “Eines de documentació i informació”).

11

Xarxes socials Són sistemes complexos sorgits des del 2003 a partir de l’evolució dels blocs, en el quals, a partir d’un primer usuari amb qui contactem, es pot contactar amb d’altres que no coneixem però que tenen alguna relació amb el primer, segurament per temàtica o per afinitats, i així successivament, i es formen d’aquesta manera unes comunitats virtuals molt esteses.

Es basen en la teoria del 1929 de l’escriptor hongarès Frigyes Karinthy sobre els sis graus de separació, segons la qual totes les persones del planeta estan connectades a través de només sis persones.

Facebook http://ca‐es.facebook.com/ És un servei creat inicialment per Mark Zuckerberg el 2004 per a estudiants de la Universitat de Harvard, i que ja el 2007 es va convertir en la més extensa xarxa social d’Internet. El 2008 ja té més de 90 milions d’usuaris.

Permet afegir‐s’hi o crear grups amb interessos comuns, intercanviar missatges, fotos, vídeos…

Disposa d’una part privada i una de pública, i permet oferir regalets (gifts), i fins i tot vendre o comprar.

MySpace http://www.myspace.com/ És un altre servei d’interacció social molt conegut, creat per Tom Anderson i propietat actualment de News Corporation. Fins enguany (2008) no ha començat a oferir‐se en castellà.

Orkut http://www.orkut.com/ És la proposta de Google per a les xarxes socials. El nom és el del seu creador i funciona des de 2006. Més coneguda al Brasil i a l’Índia, encara no s’ha popularitzat a nivell mundial.

Xing http://www.xing.com/ Xarxa social orientada al món professional i de negocis. Sorgida el 2003 amb el nom de OpenBC i com a Xing des del 2006. Està molt estesa per Europa.

Linked in http://www.linkedin.com/ Xarxa social creada el 2002 I orientada als negocis. Un referent en el món anglosaxó.

12

Sistemes de recomanació social Són portal de recomanació social de notícies o articles que combinen els conceptes de bloc i sindicació, valorant els articles en funció de la valoració del usuaris. Són una versió professional i especialitzada de les xarxes socials i, per tant, més interesants per als educadors.

Digg http://digg.com/ És un lloc web especialitzat en notícies sobre ciència i tecnologia on els usuaris poden penjar els seus articles o notícies. En funció de las votacions dels usuaris, les notícies més votades són promocionades dins del portal en una mena de rànquing. Va ser creada el 2004 per Kevin Rose, Owen Byrne, Ron Gorodetzky i Jay Adelson.

Menéame http://meneame.net/ És un portal social en castellà on els usuaris registrats poden enviar notícies o històries de la mateixa manera que Digg. Creat el 2005 per Ricardo Gali de la Universitat de les Illes Balears, és programari lliure i el més reconegut en espanyol.

Pligg http://www.pligg.com/ És un sistema CMS que permet als usuaris crear i gestionar portals de recomanació. És programari lliure i requereix descarregar el software. La darrera versió és la 9.9. beta en anglès.

Altres serveis són Wikio http://www.wikio.es/ i Fresqui http://www.fresqui.com/

Wikis Un lloc wiki és un espai web col∙laboratiu on el contingut pot ser creat, editat, modificat o esborrat per diferents o tos els usuaris registrats en una mena d’escriptura compartida.

D’aquesta manera es poden fer “enciclopèdies” o continguts temàtics extensos a Internet a partir de l’esforç col∙lectiu.

Normalment el contingut es pot redactar fàcilment i ser visible públicament de manera immediata en forma de pàgines wiki. Els gestors de la wiki tenen potestat per retirar o no una aportació en funció del compliment d’unes regles o la comprovació del contingut. Es poden afegir enllaços i la consulta es pot fer per arbre temàtic o recerca general.

13

El concepte va ser encunyat el 1995 per Wart Cunningham i aplicat en un servidor de Portland (EUA). El concepte es va popularitzar posteriorment gràcies al desenvolupament de la Viquipèdia.

Viquipèdia (Wiquipèdia) http://wikipedia.org/ És, amb molta diferència, el wiki més extens i popular. És una enciclopèdia col∙laborativa feta per voluntaris que s’edita en més de 100 idiomes. A finals de 2007 disposa de més de 7 milions d’articles, més de 9 milions d’usuaris registrats, i més de 26 milions de pàgines en la seva edició en anglès. És un dels 10 llocs webs més visitats del món i segons la revista científica Nature quasi tan exacta com l’Enciclopèdia Britànica.

Creat el 2001 per Jimbo Wales i Larry Sanger,fundadors del projecte Nupedia, és propietat de la fundació sense ànim de lucre Wikimedia Foundation i el seu motor de software és Mediawiki.

La versió espanyola http://es.wikipedia.org/wiki/Portada disposa de més de 330.000 articles i la catalana http://ca.wikipedia.org/wiki/Portada de més de 100.000 (gener 2008). Aquesta darrera va ser la segona versió creada després de l’anglesa el 2001, i el 2007 va iniciar una col∙laboració amb el Departament d’Educació per a la seva promoció en l’àmbit educatiu.

MediaWiki http://www.mediawiki.org/wiki/MediaWiki/es És una aplicació o motor per a la creació i gestió de wikis. Es descarrega i s’instal∙la a l’ordinador.

Propietat de Wikimedia Foundation i creada el 2002 per desenvolupar la Viquipèdia, posteriorment ha estat utilitzada en altres projectes. És llicència GPL i està escrita en PHP. La darrera versió és la 1.11.0 (setembre de 2007).

Altres wikis conegudes són Wikia http://es.wikia.com o Wiki mailxmail http://wiki.mailxmail.com/

14

Sistemes de georeferenciació L’aparició de Google Earth i Google Maps i la seva peculiar interfase va marcar una manera diferent de consultar i personalitzar els mapes a Internet i ha popularitzat l’ús de la cartografia entre els usuaris de la xarxa, on poden georeferenciar llocs, textos, imatges i qualsevol altra informació situant‐la geogràficament i, si així ho desitgen, compartir‐la amb d’altres usuaris.

Google Maps http://maps.google.es/ Google Earth és un programari similar a un programa SIG (Sistema d’informació geogràfica) que va crear inicialment l’empresa Keyhole Inc. i era de pagament fins al 2004. El 2005 es va dir ja Google Earth i Google en va presentar una versió gratuïta. La novetat rau en el fet que tota la informació està en un servidor potent que es descarrega en temps real (streaming) i permet representar tot el planeta amb mapes de satèl∙lit a qualsevol escala i en 3D. Google Maps és un servei creat el 2005 que es basa en la mateixa base de dades cartogràfica que Google Earth i que mostra els mapes en el navegador directament i sense cap aplicació. A més, disposa d’una visualització alternativa i complementària de mapa i fotografia. Té, però, algunes mancances, com ara el fet de no incloure el 3D. La gran popularitat de Google Maps s’explica per la possibilitat que cada usuari registrat pugui personalitzar els seu mapes amb marcadors, itineraris, textos o imatges georeferenciades i compartir‐les amb d’altres usuaris.

live search maps http://maps.live.com/ Microsoft ha fet el 2006 la rèplica de Google Earth amb Microsoft virtual earth i també la de Google Maps amb Live search maps. No és tan complet com Google Maps i la recerca no és tan encertada, però les imatges són de major qualitat.

Yahoo! Maps http://espanol.maps.yahoo.com És la proposta creada per Yahoo! el 2007 per respondre a Google Maps.

El desenvolupament del Web 2.0 ha anat paral∙lel al desenvolupament de la gratuïtat de serveis i el codi lliure. Això ha permès crear serveis basats en la interacció amb altres serveis previs als quals donen un valor afegit. Són els Mashups. Un dels casos més evidents són els serveis de georeferenciació que es basen normalment en els mapes de Google Maps, ja que aquests són gratuïts si l’ús al qual els destina l’empresa també és un servei gratuït.

Panoramio http://www.panoramio.com/ És un servei d’imatges georeferenciades que permet a l’usuari posar les seves fotos sobre un mapa personalitzat de Google Earth i compartir‐les amb la resta d’usuaris.

15

Va ser creat el 2005 pels espanyols Joaquín Cuenca i Eduardo Manchón, i comprat per Google el 2007.

Flickr Maps http://flickr.com/map/ Des del 2006 el gestor d’imatges Flickr (propietat de Yahoo!) permet georeferenciar les imatges amb el servei de mapes Yahoo! Maps.

Tagzania http://www.tagzania.com Creat al 2005 per CodeSyntax, és un dels serveis pioners de georeferenciació i s’ofereix en català. Una novetat és que permet georeferenciar etiquetes (Tags) i compartir‐les sobre Google Maps.

Altres serveis són: Geonames, que millora la recerca a Google Maps, QDQ.com, que ofereix una llista de carrers fotogràfica, Nighttime!, que ofereix imatges nocturnes a Google Maps, Yesterdate, que permet buscar objectes o persones, etc.

Aplicacions en línia Des del 2007 han aparegut iniciatives serioses que marquen la tendència a traslladar tot el que fem a l’ordinador a Internet: disposar de les aplicacions típiques, els nostres fitxers i, fins i tot, el nostre escriptori de treball del sistema operatiu. Els avantatges són notables: és gratuït, podem treballar des de qualsevol ordinador i qualsevol lloc, no hem d’instal∙lar programes, no ens preocupem dels virus, podem compartir els fitxers de manera simultània,... però cal una connexió permanent a Internet i refiar‐nos de la integritat i seguretat del servidor al qual confiem les nostres dades.

De moment , són aplicacions ofimàtiques molt concretes que en aquests moments encara no ofereixen totes les possibilitats que tenim a l’ordinador pel fet de ser molt recents i estar en fase beta, però caldrà estar atents a l’evolució d’aquests serveis en els propers anys.

Google Docs http://docs.google.com Google Docs és un servei de Google disponible des de 2007 que permet disposar d’un processador de textos bastant complet, un full de càlcul i un programa de presentacions. Es pot treballar guardant en carpetes i compartint els fitxers.

16

Office Live Workspace http://login.live.com/ També creada el 2007, és l’opció de Microsoft per traslladar el seu famós paquet Office al web.

Com a particularitat, s’integra amb l’anterior aplicació i guarda els fitxers al nostre espai d’Internet.

Adobe Buzzworld https://buzzword.acrobat.com/ De moment només ofereix processador de textos, bastant limitat i sense possibilitat de compartir en línia. El seu disseny atractiu i el suport d’Adobe fan pensar en una ràpida evolució.

Zoho Writer http://writer.zoho.com Només ofereix processador de textos però és bastant complet. Potser el millor en aquests moments.

eyeOS http://eyeos.org És un escriptori virtual disponible a Internet des del navegador web. Permet gestionar fitxers, disposa d’aplicacions ofimàtiques com processador de textos, full de càlcul i presentacions, calendari, agenda, missatgeria, etc.

Creat al 2005 per un grup de joves programadors de Barcelona, ha tingut una bona acollida i actualment està disponible en 30 idiomes.

Adobe Photoshop Express https://www.photoshop.com/express/ Adobe ha presentat aquest 2008 la versió en línia del seu famós programa de disseny i retoc fotogràfic Photoshop. En fase beta i amb unes opcions no comparables a la versió professional, disposa, però, de les suficients possibilitats i expectatives com per pensar que serà un altre referent en poc temps en el software a Internet.

17

Sistemes de gestió de continguts web (CMS) És un tipus de programari que ofereix una interfase que permet la creació i gestió dels continguts de portals web dinàmics (Internet/intranet) de manera fàcil i sense coneixements de codi html o PHP. Aquests sistemes es desenvolupen a mitjan anys 90, a partir de la necessitat de gestió de portals amb molta informació i de ràpida actualització, com ara les agències de notícies, i ha anat desenvolupant‐se paral∙lel al desplegament de les tecnologies anomenades web 2.0.

Hi ha multitud de CMS orientats a portal: WordPress, Drupal, Postnuke, Joomla, PHPNuke.

D’altres són més específics, com és el cas de Moodle (orientat a l’eLearning) o Gallery (galeria de fotos).

Joomla!

És un gestor de continguts (CMS) de codi obert i realitzat en PHP amb llicència GPL de programari lliure. Creat com a escissió del CMS Mambo el 2005 per part d’un grup de desenvolupadors compromesos amb el codi obert, la clau del seu èxit rau en l’aspecte modular i la creació d’extensions que li donen més possibilitats.

Descripció a la Viquipèdia http://ca.wikipedia.org/wiki/Joomla! http://es.wikipedia.org/wiki/Joomla Darrera versió: 1.5.1 en català (febrer 2008) Webs: Web oficial en anglès: http://www.joomla.org Fòrum en anglès: http://forum.joomla.org/ Web oficial en castellà: http://www.joomlaspanish.org/ Web oficial en català: http://www.joomlacatala.org/ Suport en català: http://www.xtec.net:8081/pls/suptec/pq_pantalla.p_prelink?p_id=13885 http://www.xtec.es/~dsantama/joomla/ http://www.joomlacat.org/ http://www.joomla.cat/ 18

Joomla i Moodle en català: http://phobos.xtec.net/rbarrach/index.php La intraweb en Joomla, en català: http://phobos.xtec.cat/intraweb/web/index.php?name=News&file=article&sid=44 Joomla en català: http://www.joomla.cat/index.php?Itemid=2&id=15&option=com_content&task=view Ajuda en castellà: http://ayuda.joomlaspanish.org/ Creació de plantilles en castellà: http://www.leandrodonofrio.com/tutoriales/tutoriales/como‐crear‐un‐template‐para‐joomla‐ primera‐parte/ Curs Moodle en castellà: http://www.adelat.org/media/docum/moodle/index.html Bloc en castellà: http://delirius.com.ar/category/joomla/ Tutorials en castellà: http://www.guiasjoomla.com/ Suport en castellà: http://www.edujoomla.es/ Web en castellà: http://www.joomlahispano.org/ http://www.joomlaos.net/ Mundo Joomla: http://www.mundojoomla.com/ Plantilles http://www.joomlaos.de/index.php?set_albumName=album03&id=ngo&option=com_gallery &Itemid=37&include=view_photo.php

Postnuke És un dels molts gestors de continguts (CMS) derivats de PHP‐Nuke, gratuït i amb llicència GNU GLP. Escrit en PHP i d’estructura modular, és un dels CMS més coneguts.

El Departament d’Educació li dóna suport dins del projecte intraweb.

Descripció a la viquipèdia: http://es.wikipedia.org/wiki/Postnuke Darrera versió: 0.8.0.0. (desembre 2007) Webs: Web oficial: http://www.postnuke.com/ Web en castellà: http://www.dev‐postnuke.com/ 19

http://www.aferve.com/ Web del projecte intraweb: http://phobos.xtec.cat/intraweb/web/

Drupal

És un CMS creat inicialment per Dries Buytaert com a portal de notícies. És programari lliure amb llicència GPL. Descripció a la viquipèdia http://es.wikipedia.org/wiki/Postnuke Darrera versió: 6.1.

Webs: Web oficial: http://drupal.org/

Entorns d’Aprenentatge eLearning (EVEA) Els Entorns Virtuals d’Ensenyament‐Aprenentatge (EVEA), també coneguts en castellà com Sistemes de Gestió d’Aprenentatge (SGA) i en anglès com Learning Management System (LMS) són un tipus de sistemes de gestió de portals web (CMS) orientats a l’aprenentatge (eLearning), que permeten la creació d’aules virtuals on el professorat pot oferir cursos als alumnes mitjançant les TIC i interactuar amb ells. Els fonaments pedagògics són els conceptes d’aprendre a aprendre i de la construcció del coneixement.

Moodle

Entorn virtual d’aprenentatge (EVEA) i sistema de gestió de cursos que permet l’aprenentatge en línia (eLearning). Va ser creat el 2002 per l’australià Martin Dougiamas, administrador de WebCT, a la Universitat de Curtin, i està basat en les teories pedagògiques del constructivisme i del treball cooperatiu. És un software GPL (llicència pública).

En el nostre país entra al 2003 des de la universitat Jaume I de Castelló i s’estén primer en l’àmbit universitari i l’ensenyament a distància a adults. Actualment s’està convertit en l’entorn d’eLearning més utilitzat, per no dir l’únic, en el nostre sistema educatiu públic.

Descripció a la viquipèdia: http://es.wikipedia.org/wiki/Moodle Darrera versió: 1.8.4. en català (gener 2008) 20

Webs: web oficial en anglès: http://moodle.org/ Web de suport en castellà: http://moodle.com.es/ Web sobre Moodle de l’Xtec en català: http://agora.xtec.cat/moodle/moodle/ Web de documents de Moodle en català: http://docs.moodle.org/ca/Portada Web de la URV en català: http://www.sre.urv.es/moodleviewlets/ Web sobre integració de Joomla i Moodle per l’Xtec en català: http://phobos.xtec.cat/rbarrach/index.php?option=com_content&task=view&id=1&Itemid=5 Web de recursos sobre Moodle de l’iEARN‐Pangea en català: http://www.iearn.cat/moodle/ Documentació en castellà: http://www.adelat.org/media/docum/moodle/ Temes: http://moodle.org/mod/data/view.php?id=6552 http://themes.classroomrevolution.com/ http://themegurus.com/themes/ http://newschoollearning.com/themes/

Claroline

Entorn virtual d’aprenentatge (EVEA) que constitueix una plataforma d’administració de cursos (eLearning) i eWorking (treball virtual) . És un projecte iniciat el 2000 per Thomas De Praetere, Hugues Peeters i Christophe Gesché de la Universitat Catòlica de Louvain (Bèlgica) com a programari lliure (open source) i amb codi obert, està escrit en PHP i utilitza MySQL. Està especialment estès a l’Amèrica del Sud i ha rebut recentment un premi de la UNESCO. Descripció a la viquipèdia: http://es.wikipedia.org/wiki/Claroline Darrera versió: 1.8.8 en castellà i gallec (novembre 2007) Webs: Web oficial de suport en castellà, anglès i francès: http://www.claroline.net/ Web en castellà: http://claroline.es/ Cursos: http://claroline.webeducativa.net/ 21

Activitats TIC: Propostes didàctiques de recerca d’informació web Són projectes educatius basats en la recerca d’informació a Internet per part dels alumnes: es parteix d’un objectiu, tema o pregunta i de les indicacions i de les adreces web ja pautades prèviament pel professor.

WebQuest

Proposta didàctica de recerca d’informació a Internet, seguint una estructura i uns recursos proporcionats pel professor. L’alumne treballa autònomament, sovint en grup, construint el seu coneixement a partir de les pàgines webs consultades i hi executa una tasca demanada.

Va ser creada pel professor Bernie Dodge de la Universitat de San Diego el 1955 i es basa en el constructivisme.

L’estructura d’un WebQuest és la següent: Introducció Tasca Procés Recursos Avaluació Conclusió Autor

El WebQuest es publica en forma de pàgina/es web i els alumnes hi accedeixen telemàticament. El treball sol durar de 3 a 7 sessions. Hi ha software en forma de “generadors de webquests” per ajudar els que no tenen coneixement de fer pàgines webs. Convé revisar els webquests periòdicament per actualitzar els enllaços.

Descripció a la viquipèdia: http://ca.wikipedia.org/wiki/Webquest Webs: Comunitat catalana de WebQuests: http://webquest.xtec.cat Portal Xtec de WebQuests: http://www.xtec.cat/recursos/webquests/ Portal en anglès: http://webquest.org/index.php Generadors de WebQuests: http://www.aula21.net/Wqfacil/webquest.htm http://www.phpwebquest.org/ Tutorial en castellà http://webpages.ull.es/users/manarea/webquest/queeswebquest.htm 22

Biblioteca de WebQuests en català http://www.xtec.es/~cbarba1/portalsWQ.htm http://www.xtec.cat/~cbarba1/lesmeveswq.htm http://www.tressisens.org/inter/wqsebas/ Biblioteca Webquests en castellà: http://platea.pntic.mec.es/~erodri1/BIBLIOTECA.htm http://www.aula21.net/tercera/listado.htm http://webpages.ull.es/users/manarea/webquest/ http://www.isabelperez.com/webquest/ http://www.eduteka.org/ProyectosWebquest.php?tipox=1 http://cfievalladolid2.net/webquest/common/index.php http://www.phpwebquest.org/wq25/ http://www.colegio‐jaimebalmes.com/webquest/ http://www.batiburrillo.net/webquest/webquest.php http://www.juntadeandalucia.es/averroes/recursos_informaticos/andared02/webquests_mus icales/index.htm

MiniQuest

És una versió reduïda de WebQuest que es pot realitzar en una sessió de 50 minuts. Segons el moment curricular d’aplicació, hi ha 3 tipus de miniquests: de descobriment, d’exploració i de culminació.

L’estructura és: 1. Escenari 2. Tasca 3. Producte Webs: Tutorial en català: http://www.xtec.es/centres/a8010596/volcans/miniq/guia.htm Tutorial en castellà: http://personal.telefonica.terra.es/web/tecnologiaweb/miniquest.htm http://www.slideshare.net/arrabalde/diferencias‐entre‐miniquest‐y‐webquest http://www.craaltaribagorza.net/article.php3?id_article=384

23

Cacera del tresor (Treasure Hunt)

És una proposta didàctica similar a les Webquest, que consisteix en una sèrie de preguntes i unes adreces d’Internet on trobar‐ne la informació. Sovint hi ha una “gran pregunta” final que requereix l’aplicació dels coneixements adquirits.

El grau de complexitat és inferior al WebQuest, ja que només requereix la comprensió de la informació i no la resolució de problemes. Es pot treballar individualment o en grup.

L’estructura és: 1.

2.

3.

4.

5.

6.

Introducció Preguntes Recursos La gran pregunta Avaluació Crèdits

Webs: Generador de caceres en català: http://www.aula21.net/cazas/ajuda.htm Tutorial en català: http://www.materialesdelengua.org/WEB/cazatesoros/caceradeltresor.htm En castellà: http://edutec.rediris.es/Revelec2/revelec16/adell.htm http://www4.ujaen.es/~apantoja/cazas_tesoros.htm Biblioteca en Castellà: http://www.aula21.net/cazas/ejemplos.htm

Activitats TIC: editors d’exercicis interactius multimèdia Durant la darrera dècada han aparegut una sèrie de programaris educatius que permeten crear exercicis didàctics i oferir‐los als alumnes perquè els realitzin, bé executant‐los a la màquina o bé –cada vegada més‐ executant‐los en línia de manera interactiva des del web.

Aquests exercicis poden ser individuals, estar agrupats o formar col∙leccions, i sovint implementar‐se en els cursos d’un entorn EVEA d’eLearning com ara Moodle.

Aquests continguts digitals formen part dels anomenats Objectes digitals d’Ensenyament‐ Aprenentatge (ODA, OA) o Learning Objects (LO) en anglès, terme encunyat el 1992 per Wayne Hodgins i que defineix de manera ampla tot aquell recurs disponible en línia que pot ser element d’un procés d’aprenentatge telemàtic. Els ODA són modulars i de diferent escala 24

(activitat, unitat didàctica, curs). Les especificacions SCORM permeten estandarditzar aquests ODA perquè puguin ser intercanviables i utilitzables en qualsevol plataforma d’eLearning que les segueixi.

Hot Potatoes

És un paquet de programari didàctic format per 6 eines que permeten dissenyar i executar un conjunt d’exercicis autocorrectius. Les activitats es poden fer amb el programari instal∙lat a l’ordinador, o es poden editar en format web (en forma d’scripts Java) i es poden resoldre connectats a Internet.

Desenvolupat per la Victoria University del Canadà i Half‐Baked Software, no és llicència lliure, però l’ús és gratuït per a particulars i institucions sense ànim de lucre i sempre que els resultats siguin accessibles per a qualsevol persona. Es pot descarregar la versió limitada i caldrà registrar‐se per obtenir totes les possibilitats. La versió comercial val 150 dòlars.

Els mòduls de Hot Potatoes són: • • • • • •

JClose: per emplenar espais buits (paraules) en textos JMatch: permet aparellar elements de dos fileres de conceptes JQuiz: Preguntes amb eleccions múltiples JCross: exercicis de mots encreuats JMIx: Ordenació de paraules per construir una oració Masher: Permet crear col∙leccions d’exercicis encadenats fets amb els anteriors mòduls. Cal registrar‐se per poder encadenar més de 3 exercicis.

Darrera versió: 6.2 (febrer 2008) amb possibilitat d’adaptar l’ idioma.

Webs: Web oficial en anglès: http://hotpot.uvic.ca/ Tutorials en castellà: http://platea.pntic.mec.es/~iali/CN/Hot_Potatoes/intro.htm http://www.aula21.net/segunda/hotpotatoes.htm http://personales.ya.com/ivilater/taller03/taller/taller2.htm#hotpotatoes Videotutorial: http://www.slideshare.net/mroman/hotpotatoes

25

Clic i JClic

És un programari que permet crear i realitzar un conjunt empaquetat d’exercicis didàctics multimèdia: puzles, associacions, exercicis de text, mots encreuats, sopes de lletres i altres. És programari lliure amb llicència GNU GPL, va ser desenvolupat el 1992 per Francesc Busquets i té el suport del Departament d’Educació. Està en català i altres idiomes.

Actualment hi ha dos versions: Clic 3.0 per a fer activitats utilitzant el programari i les activitats instal∙lades en un ordinador, i el JClic, que és una versió en Java per treballar en línia en el navegador. Per crear les activitats JClic, cal descarregar i instal∙lar el programa JClic author.

A causa del seu origen, està majorment estès en l’àmbit català i també a la resta de l’estat. El Departament d’Educació disposa d’un racó clic des d’on es pot descarregar el Clic i hi ha actualment una biblioteca extensa d’activitats.

Els tipus d’exercicis que es poden fer són: • • • • • •

Puzles Associacions (6 tipus) Sopa de lletres Mots encreuats Activitats de text Incògnites en text

Darrera versió: 3 Webs: Racó del Clic en català i castellà: http://clic.xtec.cat/ http://clic.xtec.cat/ Activitats del País Valencià: http://stepv.intersindical.org/enxarxats/clic.htm Tutorial: http://www.aeic.es/escola/clic/index.htm http://weib.caib.es/Formacio/distancia/Material/clic/clic3.pdf http://personales.ya.com/ivilater/taller03/taller/taller2.htm#clic http://www.xtec.es/~ivilater/Clic1.htm http://www.xtec.es/~ivilater/Clic2.htm

26

Llibres LIM LIM És un programari per crear activitats multimèdia en format Flash que es poden executar en línia. És programari lliure, sempre que se’n respecti l’autoria.

Està format per un editor d’activitats (EdLim), un visualitzador (LIM) i un “llibre” de pàgines en forma d’arxiu XML. Requereix tenir instal∙lat el plug‐in Adobe Flash Player al navegador.

Hi ha 27 tipus d’activitats: • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

Imatge i text Puzle Sopa de lletres Sopa de lletres amb imatges Aparellar Preguntes obertes Preguntes amb resposta múltiple Frases sonores amb resposta Selecció amb imatges (triar) Panell per dibuixar Mesura amb suma d’elements Ordenar lletres Dibuix ordenat de quadres Galeria d’imatges i sons Identificació d’imatges i sons Aparellar textos o imatges Classificar textos o imatges Rellotge Emplenar paraules en frases Triar paraules en frases Mots encreuats Etiquetes sobre imatges Operacions matemàtiques Planes amb enllaços

Darrera versió: 2.61 en castellà (febrer 2007) Webs: Web: oficial http://www.educalim.com/cinicio.htm oficial Biblioteca: http://www.educalim.com/biblioteca/index.htm Tutorials: http://personales.ya.com/ivilater/demoLIM/demo2.html 27

http://www.slideshare.net/jserrano/tutorial‐de‐lim/Tutorial%20(1)%20sobre%20libros%20LIM

Ardora

És un programari que permet crear activitats didàctiques en format html i Java per a la seva execució online. N’és l’autor José Manuel Bouzán i és programari lliure, sempre que se’n respecti l’autoria.

Hi ha 34 tipus diferents d’activitats: • • • • • • • • • • • •

• • • • • • • • • • • •

Mots encreuats Sopa de lletres Emplenar textos Panell gràfic Rellotges Joc del forcat Autodictats Comptar monedes/bitllets Seleccionar paraules Esquemes Simetries Paraules amb síl∙labes

Frases Tangram Geoplano Puzle numèric Imatges Test Frases Damero Joc de memòria Àlbum Colorar ...

Requereix tenir instal∙lat el plug‐in de Java al navegador. És compatible amb SCORM per integrar les activitats a Moodle.

Darrera versió: 3.3. multilingüe (febrer 2008).

Webs: Web oficial: http://webardora.net/index_cas.htm Biblioteca en català: http://www.xtec.cat/~ivilater/enlinia/ardora/index.htm

Quaderns virtuals (QV)

És una plataforma amb un conjunt de programes web per crear quaderns virtuals o col∙leccions de fitxes amb contingut i activitats didàctiques en format XML que es poden realitzar en línia. Segons les activitats, caldrà el plug‐in de Java i/o de Flash.

28

Desenvolupat des del 2005 per Francesc Busquets i el Departament d’Educació, el projecte QV és programari lliure, està en català, castellà i anglès i es pot implementar a plataformes d’eLearning com Moodle.

El projecte consta de diferents aplicacions web: 1. L’editor: per crear i publicar els QV. Cal ser professor i usuari registrat de l’XTEC (Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya) 2. El visualitzador: per veure, realitzar i corregir els exercicis.

3. El generador web de QV: permet crear pàgines html amb les referències als QV. Els tipus d’exercicis són: • • • • • •

Selecció. Preguntes amb resposta Ordenació Omplir espais Arrossegar Zones sensibles Dibuix

Webs: Web oficial i biblioteca: http://clic.xtec.net/qv_web/ca/index.htm o http://clic.edu365.cat/qv_web/ca/ Mòdul 2.0 de QV de Moodle: https://projectes.lafarga.cat/projects/q‐virtuals/downloads/files Fòrum: http://phobos.xtec.cat/qv/forum/ Tutorials: http://phobos.xtec.net/formaciotic/d82/doku.php

Quadernia

És un programari per crear quaderns virtuals o col∙leccions de fitxes amb contingut i activitats didàctiques en format html i Flash.

Hi ha una versió de l’editor instal∙lable a l’ordinador i una altra en línia (requereix el plug‐in Adobe Flash Player en el navegador).

Està desenvolupat per la Consejeria de Educación y Ciencia de la Comunidad de Castilla‐La Mancha, Està en castellà i és programari lliure.

Hi ha 8 tipus d’exercicis: • •

Match: relaciona parelles Puzle 29

• • • • • •

Sopa de lletres Preguntes de resposta múltiple Tangram Emplenar paraules en frases Trencaclosques Trobar parelles (memòria)

Webs: Web oficial en castellà: http://www.educa.jccm.es/educa‐jccm/cm/temas/cuadernia Recursos en castellà: http://www.alcazarcep.es/cuadernia

ClassTools.net

És un portal web per crear activitats didàctiques en format html i Flash per a realitzar‐les en línia. No cal descarregar res, ja que l’editor és una eina web i es treballa al navegador.

Està desenvolupat per Rusell Tarr de l’International School of Toulouse (França). És programari lliure i està en anglès.

Hi ha 16 tipus d’exercicis: • • • • • • • • • • • • • • • •

Joc arcade Post‐it Timeline Joc Dustbin Burger Fishbone Living Graph Target Venn diagram Jigsaw Diamond 9 Priority chart Lights out!

Source analizer Accelerated learning cycle Random name

Webs: Web oficial en anglès: http://www.classtools.net/ 30

eXe Learning Editor XHTML de fàcil ús per editar continguts oberts al web i orientat al món de l’educació.

Permet fer de forma fàcil planes web amb elements multimèdia i exercicis: de múltiple resposta, veritat/fals, emplenar buits en textos, exàmens. eXeLearning és un programa creat por l’Auckland University of Technology i la Tairawhiti Polytechnic. El projecte ha estat finançat pel Tertiary Education Commission de Nova Zelanda. És programari lliure amb llicència GNU GPL. Es pot exportar a format SCORM per a utilitzar en Moodle.

Darrera versió: 1.03 en castellà (febrer 2008) Webs: http://www.exelearning.org/ Web oficial en anglès http://www.exe‐spain.es/ Web oficial en castellà http://wiki.exe‐spain.es/doku.php Web en castellà Tutorials: http://personales.ya.com/ivilater/tutorial_eXe/index.html Manual en català: http://iesgabrielciscar.org/eXe/index.html

Quiz

És un programari freeware que permet crear i realitzar tests de preguntes amb selecció múltiple. Està en castellà/anglès però s’hi pot afegir el català. Cal tenir el programari instal∙lat a la màquina per utilitzar‐lo.

Webs: Web oficial: http://www.luziusschneider.com/QuizHome.htm Idioma català: http://personales.ya.com/ivilater/taller03/taller/taller2.htm#tmarket

WebQuestions

És un programari que permet crear fàcilment qüestionaris interactius en format web per a resoldre’ls posteriorment en línia amb autocorrecció.

Va ser creat per Daryl Rowland de Clever Software Anglaterra i és freeware (gratuït).

Permet combinar 4 tipus de preguntes; 31

• • • •

Elecció múltiple Resposta única Resposta verdader‐fals Completar la frase (paraula oculta)

Darrera versió: 2.0 Webs: Actualment el web oficial no és operatiu, però es pot descarregar i trobar exercicis a http://www.aula21.net/webquestions/index.htm ,on hi ha un fitxer per a la traducció al castellà.

I també a: http://www.abcdatos.com/programas/programa/l9004.html

Quia Web

És un portal web creat el 1998 per Quia Corporation (EEUU) que permet dissenyar i executar exercicis didàctics en línia. Hi ha 16 tipus de jocs i 10 tipus de preguntes amb resposta: • • • • • • • • • • • • • • • • • •

Quiz i Miniquiz: preguntes de selecció múltiple Hangman: joc d’emplenar lletres tipus “penjat” Pop‐ups: lletra correcta per llistes desplegables Rags to riches: preguntes de selecció múltiple Jumbled words: ordenar lletres per fer paraules Batleship: batalla naval Challenge board: pissarra de reptes Cloze: text amb paraules a escollir de desplegables Columns: Realitzar correspondències per parelles Matching: relacionar fitxes Ordered list: ordenar una llista Picture perfect: respondre opcions per completar una imatge Scavenger hunt: generar una cacera del tresor Patterns: completar frases amb elecció de paraules en desplegable Flashcard: fitxes amb dos cares reversibles amb contingut Concentration: buscar parelles Word search: sopa de lletres Class page: pàgina del professor amb enllaços i calendari

Cal registrar‐se o provar un compte limitat a 30 dies. Una vegada dins, es poden crear activitats que estaran disponibles en el seu portal per executar‐les en línia. L’inconvenient és que per accedir‐hi, cal estar registrat i pagar 49 dòlars anuals (educatiu) o 99 dòlars (corporatiu). En aquest cas, no es tracta d’un programari per descarregar, sinó que es treballa sempre en línia.

Webs: 32

Web oficial: http://www.quia.com/ Activitats de llengua: http://www.quia.com/pages/ortografia.html

GenMàgic

Com l’anterior, és un lloc web que ofereix un entorn d’aprenentatge encaminat a potenciar la creació d’activitats multimèdia que poden ser utilitzades en línia en entorns virtuals d’Aprenentatge com Moodle.

Va ser creat per Roger Ray i Fernando Romero, professors del Departament d’Educació, i col∙laboren com a grup de treball amb el DiM. El seu àmbit majoritari és l’espanyol i el llatinoamericà.

Hi podem trobar una biblioteca d’activitats de tot tipus i generadors d’activitats, com ara un generador de dictats interactiu i un generador d’activitats Flash. També hi ha altres apartats sobre la formació i discussió entorn de les TIC, com ara la pissarra digital.

Webs: Portal oficial: http://www.genmagic.net/educa/ http://www.genmagic.org/ Racó Tic en català: http://blocs.xtec.cat/racotic/2007/11/03/genmagic/

33

Associacions i grups TIC En el nostre àmbit hi ha algunes associacions o grups d’educadors i professionals de les TIC que han sorgit per dinamitzar i donar suport al professorat en el món de l’eLearning i l’aplicació de les TIC en el procés d’aprenentatge. Les més conegudes són:

DiM

DiM és un grup de treball de didàctica i multimèdia dirigit per Pere Marqués, professor del Departament de Pedagogia Aplicada de la Facultat de Ciències de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona, i s’està estenent en grups a la resta de l’estat i de l’Argentina.

Realitza múltiples activitats; conferències, presentacions, cursos, jornades, etc. Actualment edita una revista i un canal de TV en línia. Un dels aspectes que potencia més és la utilització de la pissarra digital interactiva.

Web: http://dewey.uab.es/pmarques/dim/

Espiral

És una associació de professors, tècnics i entitats interessats en l’aplicació educativa de les TIC. Sorgeix el 1989 com a grup de treball dins de l’Associació de Tècnics d’Informàtica (ATI) i es crea el 1993 com a associació independent amb seu al Centre de Tecnologies Ituarte (CETEI) de la Fundació Joan XXIII a Bellvitge (L’Hospitalet).

Entre les activitats que fan, destaquen el cursos,les jornades, les conferències i l’edició de la revista Bits.

Web: http://www.ciberespiral.org/

34

iEARN

La “International Education and Resources Network” (Xarxa internacional d’Educació i Recursos) és una organització sense ànim de lucre fundada el 1989 a Boston que fomenta la realització de projectes telemàtics cooperatius entre centres educatius de tot el món. Entre els fundadors hi havia representació catalana, Narcís Vives, juntament amb educadors dels EUA, Rússia, Austràlia i Argentina.

Actualment està implantada en més de 100 països i a l’estat espanyol s’ anomena iEARN‐ Pangea. Aquesta associació, creada el 1993 i amb seu a Callús, a partir d’un grup de professors de la Catalunya central que ja realitzaven projectes telemàtics vinculats a la xarxa Calidoscopi i l’equip Lacenet, actualment ha incorporat professionals del País Basc, Andalusia i País Valencià. iEARN‐Pangea està implicat en el desenvolupament de diferents projectes, ofereix activitats de formació, jornades, col∙labora amb revistes educatives i fa un butlletí electrònic.

Web: iEARN international en anglès http://www.iearn.org/ iEARN‐PAngea www.iearn.cat

Novadors

És una associació formada per educadors i tècnics interessats en les noves tecnologies i l’educació que es va constituir el 2003 al País Valencià. Celebra unes jornades anuals i disposa d’un fòrum de debat.

Web: http://www.novadors.org/

35

Portals i llocs web d’interès en educació i TIC Aquests són alguns dels portals web més coneguts on es troben recursos i informació sobre l’ús de les TIC en educació. Són grups, institucions educatives i comunitats d’aprenentatge que tenen l’objectiu de crear i compartir informació entre els educadors per tal de millorar o facilitar els projectes col∙laboratius i educatius.

En català:

XTEC http://www.xtec.cat És el portal de la xarxa telemàtica educativa de Catalunya del Departament d’Educació. Està adreçat al professorat i ofereix tot tipus d’informació d’interès: notícies, suport tècnic, correu, agenda, espais webs de centres i professors, i enllaços a tot tipus de materials, recursos, altres portals, centres educatius, etc.

Edu365 http://www.edu365.cat/ Portal del Departament d’Educació per a pares i alumnes amb notícies, canals, xats, i apartats per nivells educatius.

Butlletí TIC http://phobos.xtec.cat/butlletic/

Racó TIC http://blocs.xtec.cat/racotic

Internet a l’aula http://www.xtec.cat/aulanet/

36

Portal del Departament d’Educació i la Secretaria per a la Societat de la Informació que té com a objectiu la creació de materials curriculars basats en Internet. Podem trobar una ampla varietat de recursos i materials de les diferents àrees. Alguns materials estan reservats a usuaris de l’XTEC o l’edu365 i cal estar registrat i identificar‐se.

Softcatalà http://www.softcatala.org/index.htm

Associació i portal que fomenta l’ús del català i les noves tecnologies i recull el programari disponible en català. Permet descarregar directament programari lliure.

En castellà:

Mitareanet http://www.mitareanet.com/ Lloc web creat per Antonio i Ricardo Rodríguez, dóna suport a l’estudiant de batxillerat amb enllaços a apunts i documents d’interès de les diferents àrees..

El rincón del vago http://www.rincondelvago.com/ És un espai web on els estudiants i professors poden enviar i trobar apunts, treballs, exàmens, resums, documentació i altres recursos. Creat el 1998, és un dels llocs més populars i coneguts pels estudiants i disposa d’un ample fons de recursos.

Altres portals educatius Quaderns digitals http://www.quadernsdigitals.net/ Portal educatiu de la revista editada pel Centre d’Estudis Vall de Segó el 1998 que admet subscripcions. Amb butlletí, articles, notícies i recursos educatius de tot tipus.

37

Eduteka http://www.eduteka.org/ Portal educatiu en castellà de la Fundación Gabriel Piedrahita Uribe de Colòmbia especialitzada en l’àmbit tecnològic, amb directori temàtic, articles, recursos, etc. També permet subscriure’s al portal.

Educared http://www.educared.net/ Portal educatiu en castellà amb el suport de la Fundación Telefónica, sindicats i associacions de pares que s’ofereix al món hispànic. Admet subscripcions i disposa d’àrea per a professors, alumnes i pares.

Horizonte Informática Educativa http://www.horizonteweb.com/magazine Portal educatiu argentí amb revista, notícies, documents, etc.

Red Escolar http://redescolar.ilce.edu.mx/redescolar/proyectos/indexproyec.htm

Portal educatiu mexicà amb recursos de les diferents matèries.

Altres recursos:

Recursos en Escola Oberta de l’XTEC: http://www.xtec.cat/escola/ MEC Proyecto Biosfera (castellà): http://recursos.cnice.mec.es/biosfera/index.htm Conectando las matemáticas a la vida: http://equity4.clmer.csulb.edu/netshare/gdeklerk/ConnectingMATHto/index.html Althia. Proposta de la comunitat de Castilla-La Mancha per a la integració de les TIC en educació. http://www.althia.net/ Programa Ramón i Cajal de la comunitat d’Aragó: http://ryc.educaragon.org/index.asp Educanet. Xarxa intercentres amb seu a Derio (Bizcaia):

38

http://www.educanet.net/ Web educativa de l’Ajuntament de la Corunya: http://www.edu.aytolacoruna.es/ Kidlink: http://www.kidlink.org/spanish/ Xarxa Telar: http://www.telar.org/ De Orilla a Orilla: http://www.orillas.org World Links: http://www.world-links.org/spanish/ CIESE: http://www.k12science.org/collabprojs.html Epals: http://www.epals.com/

I molts més… http://www.reporterosdearagon.com/presenta.htm http://informaticaeducativa.com/educativos/fauna/partici.html http://www.actilingua.net/portal/index.php http://www.conectandomundos.org/ http://www.youthcanworld.org/ en anglès http://www.xtec.es/crle/02/barriers/ http://llapisdecolors.blogspot.com/

39

Projectes col·laboratius Els projectes col∙laboratius permeten la realització de projectes en què els estudiants, des de l’aula o des de llocs llunyans, es comuniquen, intercanvien informació i s’expressen segons les pautes marcades al projecte utilitzant els recursos TIC i d’Internet i formant una comunitat virtual.

Alguns dels portals educatius que hem vist ofereixen projectes d’aquest tipus, com ara: http://redescolar.ilce.edu.mx/redescolar/proyectos/.

Judi Harris és professora de la Universitat de Texas a Austin i des de fa anys treballa en el desenvolupament del treball cooperatiu i col∙laboratiu per Internet. Ha fet el 1998 una classificació d’aquests projectes en 3 grups i unes 18 categories.

Podem consultar les seves propostes i idees(en anglès) a: http://virtual‐architecture.wm.edu/

1. Intecanvis personals Amics per correspondència (Keypals) Es fan un a un per correu electrònic. Se sol fer entre alumnes de dos escoles. http://www.epals.com/

Classes globals Es fa entre alumnes de diferents centres que treballen un tema en comú durant un període de temps determinat.

Projecte Aulas Unidas: http://www.educared.net/ Aulas Hermanas: http://www.educarchile.cl/aulashermanas/

Compareixences electròniques Un grup escolar contacta de manera puntual amb un especialista sobre un tema al qual poden entrevistar o preguntar, mitjançant mail, xat o fòrum.

Dones en la NASA: http://quest.arc.nasa.gov/women/espanol/profiles.html

40

Assesorament o teletutoria L’especialista actua com a tutor d’un grup durant un temps determinat en què dura un projecte. http://mentor.external.hp.com/

Servei de preguntes i respostes Similar a la compareixença electrònica, però es fa al llarg d’un projecte com la teletutoria. http://www.eduteka.org/espreal.php3 http://www.askanexpert.com/ en anglès

Personificacions Un grup d’estudiants representen un personatge i es comuniquen amb d’altres estudiants com si ho fossin. http://www.lacenet.org/caste/inicio.html http://1492.clarin.com.ar/bases.asp http://www.monticello.org/education/asktj/instructions.html http://www.telar.org/telar/proyectos/

2. Col·leccions d’informació El grup es dedica a recollir i treballar informació de manera cooperativa.

Intercanvis d’informació Els estudiants comparteixen i comparen informació entre ells.

Kidlink

en castellà: http://www.kidlink.org/kie/nls/espanol.html http://www.kidlink.org/spanish/ Portal educatiu dirigit a estudiants, professors i pares que afavoreix la col∙laboració i la comunicació dels joves a partir d’unes preguntes base: qui soc, on visc, els meus drets, la meva família i amics, les meves arrels i quin lloc voldries visitar (vacances virtuals).

41

El portal està gestionat per una organització sense ànim de lucre amb 550 voluntaris procedents de 50 països. Des del 1990 ja hi han participat 176 països i està en 30 llengües.

Diccionari espanyol de Kidlink http://www.kidlink.org/spanish/proyectos/diccio‐pro.html Global Grocery en anglès: http://www.landmark‐project.com/ggl/

Creació de bases de dades Els estudiants creen una base de dades a partir de la informació intercanviada.

Calendari multicultural: http://www.kidlink.org/KIDPROJ/MCC/ Memoimag: http://www.memoimag.com/ ¿Qué pasó?: http://redescolar.ilce.edu.mx/redescolar/

Publicacions electròniques Els estudiants fan revistes o periòdics electrònics.

Interaules: http://www.interaulas.org/ Entrecoles: http://www.educa.aragob.es/entrecol/

Viatges virtuals d’estudis Un grup d’estudiants o un especialista comparteix les experiències d’un viatge amb d’altres estudiants.

Virtual China: http://www.kidlink.org/KIDPROJ/vchina99b/index.shtml Bitantart: http://www.lacenet.org/edu365/antartida Aventuras.ar: http://www.educ.ar/educar/alumnos/aventura/

Recollida de dades Els estudiants recullen dades i comparteixen els resultats.

Sol Viviente: http://www.k12science.org/curriculum/ The Globe Program: http://www.globe.gov/fsl/welcome.html

42

3. Projectes de resolució de problemes

La resolució col∙laborativa de problemes és una de les formes de cooperació més interessants.

Els estudiants han de resoldre unes preguntes a partir de pistes.

El planeta del cacao:

http://www.rescateespacial.net

Feedback en parelles Els estudiants realitzen aportacions a la feina feta per altres. Sovint en forma de fòrum.

MinsdsEye Monster Exchange: http://www.monsterexchange.org

Creacions seqüencials Els estudiants treballen en col∙laboració per realitzar un producte (conte, dibuix, etc. ) Contes: http://www.cprfraga.org/ec/ Cançons: http://www.kidlink.org/KIDPROJ/Midi

Resolució de problemes en paral·lel Els estudiants treballen per separat i després contrasten la feina i la discuteixen. http://www.windsorct.org/icecube

Reunions virtuals Els estudiants discuteixen per xat o videoconferència.

Kid CaST FOR Peace: http://www.creativity.net/KidCast/

Simulacions Es resolen els problemes en ambient simulats http://www.simulations.com/ http://www.eduteka.org/instalables.php3

43

Projectes d’acció social Pallassos sense fronteres: http://www.clowns.org http://www.conectandomundos.org/ http://216.92.237.252/projects/cleanwater.htm

Eines de comunicació Hi ha dos maneres de comunicar‐se telemàticament segons la presència dels intercomunicadors i el temps de resposta: En les eines sincròniques, els interlocutors es comuniquen entre ells en temps real. És el cas del xat, normalment mitjançant text, i de la videoconferència, amb imatge i so.

En les eines asincròniques, per contra, la comunicació és en diferit. El missatge s’envia de manera immediata, però en no requerir que sigui present l’interlocutor, aquest el consulta i contesta amb posterioritat . És el cas del correu electrònic, el fòrum o la llista de distribució. A més, els missatges queden emmagatzemats i permet la reflexió en el diàleg.

Correu electrònic

El correu electrònic permet l’intercanvi de missatges de text entre usuaris, utilitzant el símil del correu postal, però més ràpid i barat. El sistema de correu ja era usat el 1965 en grans ordinadors, i el 1972 ja era emprat el símbol “@” (arrova) en la xarxa ARPANET, precursora d’Internet.

El correu electrònic permet afegir fitxers annexats. Cal disposar d’un compte de correu en un proveïdor d’Internet. Normalment , quasi tots els portals i proveïdors coneguts, com ara Google, Yahoo, Terra o MSN Hotmail, donen aquest servei gratuïtament.

Clients de correu: Hi ha comptes POP que requereixen un programari de client de correu per descarregar els missatges al nostre ordinador. Hi ha molts programes clients, però els més coneguts són: Eudora Light. És un dels més antics i populars, especialment als EUA, amb 18 milions d’usuaris.

De llicència pública, la darrera versió és la 3.0.6 i està en català. És molt complet i té opcions professionals.

44

Pegasus mail també és molt antic. La darrera versió és 2.33, està en català i és programari lliure.

Microsoft Outlook. És el client de correu de Microsoft i, per tant, un dels més utilitzats. Hi ha una versió anomenada Outlook Express inclosa en el Windows XP, i una altra de més completa que forma part del paquet ofimàtic Microsoft Office i que disposa, a més, d’agenda.

Serveis de correu en línia: Els darrers anys s’han popularitzat els serveis de correu HTML que s’emmagatzemen al servidor i es consulten en línia pel navegador en pàgines web ,amb identificació prèvia. Això permet consultar el correu des de qualsevol màquina i no arriscar‐se a perdre els missatges si s’espatlla l’ordinador. L’inconvenient: requereixen connexió per consultar el correu. N’hi ha multitud de serveis i molts de locals, gratuïts o de pagament, però entre els grans serveis d’àmbit mundial destacarem: Gmail (Google Mail)és un servei de correu web gratuït de l’empresa Google que disposa de més de 6 GB d’emmagatzematge i que va en augment associat a tot el que està relacionat amb l’empresa. Funciona des de 2004 i està disponible en català.

Hotmail és el servei gratuït de correu web de Microsoft, disponible en el seu portal MSN. Creat el 1995 per Jack Smith i Sabeer Bhatia i comprat posteriorment per Microsoft. Actualment té un gran volum d’usuaris registrats i ofereix 5 GB d’emmagatzematge.

Yahoo! Mail és el servei de correu web de Yahoo! i també un dels més grans del món. N’hi ha una versió gratuïta que ofereix 2 GB de capacitat.

Llistes de distribució

És una col∙lecció d’adreces de correu electrònic. El mateix missatge és enviat a totes les adreces de la llista. Sovint les posa en marxa un usuari o institució i tracten d’un tema. Aquest usuari actua de moderador, tramet un missatge a un conjunt d’usuaris interessats i prèviament registrats, rep les respostes, les aprova i les fa arribar a tothom. Les eines informàtiques utilitzades són les mateixes, per tant, que hem vist en el cas del correu electrònic.

Si volem crear una llista, hi ha serveis de llistes que ens permeten fer‐ho: ELisats ( http://www.elistas.net/es/ ) ofereix des de 1999 un servei de gestió de llistes i butlletins.

Yahoo! Grupos ( http://es.groups.yahoo.com/és ) és un servei de Yahoo! que permet crear llistes i espai per als missatges.

RedIris ( http://www.rediris.es/list/poli.es.html ) és el servei de llistes més antic de l’estat espanyol.

45

Grups de treball o de notícies (newsgroups)

Els grups de treball, grup de notícies o de discussió, són un sistema de comunicació en què els usuaris envien i reben missatges de correu electrònic a uns taulers de notícies situats en servidors. De la mateixa manera que en les llistes de distribució, s’utilitza el sistema de correu electrònic i el web. Solen ser temàtics i estar moderats. Estan organitzats jeràrquicament i poden ser públics o, si demanen subscripció, privats.

Es van originar en la xarxa Usenet creada per Tom Trucott i Jim Ellis el 1979. Actualment són cada vegada menys populars i han cedit terreny a les llistes de distribució i, especialment, als fòrums.

Destaquem els següents serveis: Google Groups: http://groups.google.com/ servei públic organitzat en categories temàtiques. iEARN té el seu servei en castellà: http://www.iearn.org/spanish/conferencias.html

Fòrums de discussió

Els fòrums de discussió, de missatges o d’opinió o conferències electròniques, són actualment els sistemes de comunicació en grup més populars i utilitzats. A diferència del que passa amb les llistes de discussió, no s’utilitzen les eines de correu electrònic, sinó que cal connectar‐se al servidor per veure els missatges deixats per altres usuaris i contestar‐los.

Solen tenir un moderador que crea i gestiona el fòrum i s’utilitzen per debatre temes, presentar preguntes i dubtes, i intercanviar opinions entre el grup d’usuaris que s’hi subscriuen. Els missatges es presenten en ordre de més recent a més antic i amb els missatges de resposta tabulats per seguir el “diàleg” produït a partir d’un missatge.

Cal cercar‐ne els orígens en els sistemes de notícies BBS i en la xarxa Usenet dels anys 80 i 90.

Actualment hi ha multitud de fòrums per tot Internet sobre tot tipus de temes, formant comunitats amb les seves regles pròpies i maneres d’expressió. Es parla d’una autèntica subcultura on, a diferència dels xats, es té cura de la redacció i l’ortografia del missatge escrit.

Són abundants els suports i eines per crear‐ne. Solen estar fets en llenguatge PHP o Java i utilitzen servidors amb base de dades. La majoria de sistemes CMS disposen d’eines per crear fòrums.

Xats

Els xats o missatgeria instantània és un sistema de comunicació escrita per Internet entre dos o més persones que – a diferència dels anteriors ‐ es realitza de forma instantània a la manera d’una conversa.

46

Les respostes i preguntes no poden ser molt elaborades a causa de la immediatesa del sistema i sovint s’escriu amb abreviatures eliminant lletres per facilitar la rapidesa en la comunicació, cosa que origina una ortografia arbitrària i espontània semblant a la utilitzada en els SMS dels mòbils.

Els xats s’han fet molt populars com a sistema de comunicació entre persones que no es coneixen prèviament . En l’àmbit educatiu és una de les eines dels projectes col∙laboratius, juntament amb el correu electrònic, on s’intercanvien experiències entre llocs remots. El terme xatejar fa referència a l’acte de comunicar‐se per xat, i els usuaris es coneixen amb un sobrenom. http://www.lacenet.org/harrypotter/ http://usuarios.lycos.es/covalores/ Perquè dos persones participin en un xat, cal que quedin d’acord en el moment de trobar‐se.

Hi ha programes residents anomenats localitzadors que permeten, memoritzant una llista de correus electrònics de coneguts, saber quins estan en connexió en aquell moment i, per tant, són susceptibles de contactar per xat.

Clients i serveis de xat Actualment, els programes o serveis de xat permeten, afavorits per la cada vegada més gran banda ampla, enriquir el contacte amb pissarra electrònica, àudio i vídeo, apropant‐nos al concepte de videoconferència.

Microsoft Messenger és el programa client de xat més popular dels darrers anys, especialment entre els adolescents. És gratuït, es distribueix amb el sistema operatiu Windows, i també s’ofereix com a servei web amb el nom de MSN Web Messenger. Cal tenir un compte de Hotmail i s’utilitzen icones animades o emoticones. Actualment ofereix també converses mitjançant la veu i també per vídeo amb una càmera web.

Yahoo Messenger és un altre client i servei conegut de xat per als usuaris registrats del portal Yahoo! i que des de 2006 s’ha integrat a MSN Messenger per crear la xarxa d’usuaris de xat més gran del món.

Videoconferència

És una evolució dels serveis o programes de xat que, mitjançant l’ús d’una càmera web, permet la comunicació amb so i imatge entre dos o més usuaris. Encara no és un sistema de comunicació molt estès en el nostre país, però l’augment de la banda ampla afavorirà, en un futur, el seu desenvolupament.

Ja als anys 70 es produeixen experiències pilot, als 80 comença a agafar cos amb la utilització de còdecs de compressió de vídeo, i creix amb la millora de la banda ampla i la difusió d’Internet als 90.

47

Microsoft NetMeeting és un programa client de videoconferència VoIP que es va donar a conèixer amb el sistema operatiu Windows 95, encara que des de la versió XP i Vista ha estat relegat a favor de l’evolució del MSN Messenger .

Telefonia IP

Skype és un programa i un servei que permet fer trucades telefòniques des de l’ordinador mitjançant Internet (VoIP). Si es truca a un altre ordinador amb Skipe la trucada és gratuïta, i a telèfons convencionals es pot fer amb tarifes molt econòmiques. Creat pels Suecs Niklas Zennström i Janus Friis el 2003, l’empresa va ser comprada per eBay el 2005.

Eines de documentació i informació Faciliten la recerca i tractament de la informació que està disponible a la xarxa, per tal de recollir dades, contrastar informació, explorar un tema o obtindre respostes a qüestions concretes.

Cercadors

Són serveis web que mitjançant un motor de recerca permeten trobar la informació desitjada dins del conjunt de webs en línia. Són molt coneguts i tothom els utilitza a diari.

Google: http://www.google.es/ És el més emprat I conegut i està en multitud d’idiomes, fins i tot en català.

Altavista: http://www.altavista.com/ Yahoo: http://www.yahoo.es Terra: http://www.terra.es Ozú: http://www.ozu.com Portal 100 mejores: http://www.100mejores.com/buscadores.htm

Metacercadors: Metacrawler: http://www.metacrawler.com Buscopio: http://www.buscopio.net/

48

Copèrnic: http://www.copernic.com/

Bases de dades

Eric: http://www.eduref.org/Eric/ Funciona des de 1996, està en anglès i és la més important de l’àmbit educatiu Centre de recursos documentales CREDI: http://www.eduref.org/Eric/ És un programa de l’Organització d’Estats Iberoamericans (EOI) que ofereix informació educativa.

Publicacions electròniques

Molts portats educatius ofereixen una revista electrònica que es pot consultar al web o rebre per correu electrònic: Quaderns digitals: http://www.quadernsdigitals.net/ Gratuïta, amb butlletí setmanal i algunes monografies.

Educared: http://www.educared.net/aprende/softwareEducativo/fnovedades. htm Horizonte Informática Educativa: http://www.horizonteweb.com/magazine Dirigida per Jorge Rey Valzachi des de 1993.

Eduteka: http://www.eduteka.org/ Dirigida per la Fundació Gabriel Piedrahita Uribe de Colòmbia.

Podcasts, ràdios i televisions en línia

Permeten consultar emissions en directe o a la carta. Cal tenir un programari reproductor com RealOne Player, Quick Time Player o Windows Media Player.

Ràdio Directori de ràdios espanyoles en Internet: http://www.geocities.com/CapitolHill/Lobby/3165/radios.htm

49

Directori de ràdios en espanyol, organitzades per països: http://www.elcastellano.org/radios.html Televisió Hi ha una gran oferta de portals: http://www.getmiro.com, http://es.wwitv.com http://www.tvgratis.tv/, http://www.jumptv.com, etc.

Llistat d’emissores de Televisió que transmeten via web: http://www5.gratisweb.com/agustin21/radiotv02.htm Canals de TV per Internet: http://www.construaprende.com/tv/ Cal afegir també l’oferta de TV públiques i privades, com ara la de RTVE http://www.rtve.es/mediateca/videos/index.shtml que en breu posarà a Internet tot el seu fons documental.

Diccionaris en línia

Diccionari de la llengua catalana 2a edició: http://dlc.iec.cat/ Diccionari de l’Enciclopèdia: http://ec.grec.net/ Diccionari català‐valencià‐balear: http://dcvb.iec.cat/ Recull de termes de soft català: http://www.softcatala.org Cercaterm: http://www.termcat.cat Diccionario de la Real Academia Española: http://buscon.rae.es/diccionario/drae.htm Diccionarios.com: http://www.diccionarios.com El mundo: http://www.elmundo.es/diccionarios El castellano. Directorio de diccionarios de español, bilingües, técnicos y Regionales: http://www.elcastellano.org/diccio.html Diccionario de Escolar.com: http://escolar.com/dictionary.htm Recull de Diccionaris i glossaris: http://www.ual.es/personal/nperdu/dicciona.htm

Enciclopèdies en línia:

L’Enciclopèdia: http://www.enciclopedia.cat

50

Viquipèdia: http://ca.wikipedia.org/ Wikipedia en castellà: http://es.wikipedia.org/ Recerca en Acció: http://www.recercaenaccio.cat/agaur_reac/AppJava/ca/index.jsp Enciclopèdia de la vida (anglès): http://www.eol.org/ Enciclopedia electrónica: http://www3.enciclonet.com/index.jsp Enciclopedia Encarta http://es.encarta.msn.com/

Videoteques

Youtube: http://es.youtube.com/ National Geogràfic: http://video.nationalgeographic.com/video/?source=4001 Vídeos de TV3 a la carta: http://www.tv3.cat/seccio/3alacarta/ MEC vídeos educatius (castellà): http://recursos.cnice.mec.es/biosfera/profesor/videos/videos_actividades.htm Vídeos educatius (castellà): http://www.videoseducativos.es/ Vídeos didàctics SM (castellà): http://www.librosvivos.org/videos/ Vídeos educatius (castellà): http://www.erain.es/vde/videos/index.asp Recopilació vídeos educatius de naturals (castellà): http://gutenberg-e.iespana.es/mpg/vidtie.htm Videoteca TEI, recopilació webs de vídeos educatius (castellà): http://www.ateiamerica.com/pages/vvirtual1.htm

Bancs d’icones

Magatzem d’icones de l’XTEC : http://www.xtec.net/dnee/mic/

Bancs d’imatges

CNICE Banc d’imatges i sons del MEC: http://bancoimagenes.cnice.mec.es/ Dibuixos per acolorir: http://www.dibujosparacolorear.info/ Activitats educatives: http://www.gencat.net/mediamb/joc_endoll/popup.htm

51

Traductors en línia

N’hi ha que, definint els idiomes d’origen i destí, permeten traduir un text copiat en un formulari. D’altres permeten definir una adreça web i la mostren traduïda. Depèn de l’eina: no sempre el resultat és del tot correcte, però sempre és una ajuda.

Traductor de Babel Fish: http://babelfish.altavista.com/ World Ling: http://www.worldlingo.com/es/products_services/

Freetranslation: http://www.freetranslation.com/ Intertran (con idiomas menos populares): http://www.tranexp.com/win/itserver.htm Traductor catalán / castellano: http://www.internostrum.com/

52

Eines de productivitat Considerem aquí tot aquell programari que, emprat en un moment determinat, utilitzem per a construir el contingut i els elements multimèdia que posteriorment formen part dels nostres recursos educatius telemàtics. Alguns són les conegudes aplicacions verticals ofimàtiques, especialment processadors de text i presentacions. D’altres són de disseny i retoc d’imatges, àudio o vídeo. Encara que molt coneguts, els descriurem molt sintèticament.

Processadors de textos

Word Pad. Senzill processador de textos gratuït que s’ofereix com a accessori de Microsoft Windows.

Inicialment es deia Write, però va canviar de nom en la versió Windows 95.

Microsoft Word (Microsoft Office). És el processador de textos de Microsoft i forma part del paquet ofimàtic Microsoft Office.

Creat el 1983 per Richard Brodie, ha anat evolucionant i s’ha convertit en el processador més conegut i sofisticat, el seu format DOC ha esdevingut un estàndard.

Writer (Open Office ): ( http://es.openoffice.org/index.html És el processador del paquet d’ofimàtica desenvolupat des de 1999 per Sun Microsystem a partir de StarOffice, que ha tingut darrerament una gran acceptació com alternativa a Microsoft Office pel fet de ser gratuït i de codi obert.

Presentacions

Microsoft Powerpoint És el programa de presentacions del paquet Microsoft Office, que ofereix la creació d’un conjunt de diapositives ordenades, pensades per l’exposició pública.

OpenOffice.org Impress és la versió corresponent en el paquet Open Office.

Autoedició

53

Els programes d’autoedició són aplicacions de maquetació o d’edició de documents avançada, que – més enllà dels processadors de textos – permeten la creació de documents llargs i de disseny complex, des de llibres i revistes fins a diaris.

Es van desenvolupar a finals dels anys 80 i van revolucionar la manera de treballar de les impremtes i dels diaris.

Pagemaker 7.0 Primer programa d’autoedició creat per Aldus el 1986. Molt utilitzat I reconegut en un principi, va ser comprat per Adobe el 1994 I es va deixar de desenvolupar el 2004, a causa de la dura competència en el sector i de la necessitat de l’empresa de dissenyar una aplicació de zero.

QuarkXPress 8 Va aparèixer el 1987 en mans de Quarck Inc i a mitjan anys 90 es va convertir ja en un estàndard de facto que actualment continua sent líder.

Adobe InDesign CS3 Creat per Adobe el 1999, va arribar tard al mercat, substituint Pagemaker, de la mateixa empresa, i tot i tenir una certa quota de mercat, no ha desbancat QuarckXPress.

Serif Page Plus 5.0: http://www.freeserifsoftware.com/serif/pp/pp5/index.asp

Mapes conceptuals

El mapa conceptual és una tècnica, desenvolupada els anys 60, de representació gràfica i jeràrquica de la informació en forma de xarxa que té una gran acceptació en els usos didàctics.

ABC Snap Graphics: http://www.educ.ar/educar/docentes/ Ofereix una versió gratuïta, en anglès: http://www.smartdraw.com/downloads/download.asp Microsoft Visio Versió comercial de Microsoft. No disposa de versió shareware (programari de prova). http://www.microsoft.com/spain/Office/xp/visio/default.asp

Digitalització de textos, (OCR) Optical Character Recognition

És un tipus de programa que permet, a partir d’imatges d’un document obtingudes per un escàner, identificar els caràcters i convertir‐los en text que pugui ser obert en un programa de

54

processament de textos. No és un sistema del tot fiable, però evita copiar manualment grans quantitats de text.

Cuneiform Pro 6.0 OCR (amb la versió de prova es poden escanejar fins a 10 pàgines): http://www.ocr.com/download_cf60.htm

ABBYY FineReader 7.0 Professional Edition (versió de prova per 30 dies) http://nct.digitalriver.com/fulfill/0085.001#ABBYYFineReaderTryBuy

Tractament de la imatge És tracta de programari que permet crear i modificar imatges obtingudes per un escàner, càmera digital o un altre dispositiu semblant. Són imatges matricials o de mapa de bits – formades per píxels ‐ i els formats de fitxers més coneguts són: BMP,JPG i GIF. Hi ha molts programes al mercat, però farem esment de: Adobe Photoshop CS3 És el programa de retoc fotogràfic més conegut i professional, encara que resulta molt car per a usos educatius. Creat el 1990 per Adobe, es va convertir en un estàndard des d’un principi. És utilitzat per dissenyadors, fotògrafs i editors de tot el món.

Paint Shop Pro 7.0 Creada el 1992 per Jasp Software i comprada per Corel Corporation el 2004, no disposa del prestigi i potencia de Photoshop, però el seu preu, molt més contingut, l’ha fet destacar en el mercat.

Lloc de descàrrega en castellà (prova 30 dies): http://www.jasc.com/intldl.asp? http://www.abcdatos.com/programas/programa/l1779.html

Gimp http://www.gimp.org/ Programa de retoc fotogràfic i edició d’imatges digitals. És programari lliure i es pot descarregar lliurement. Es prou complet i recorda l’estil de Photoshop.

Darrera versió 2.4.4 en català i 2.4.5 en anglès (març 2008) Tutorials en català a: http://www.softcatala.org/wiki/Gimp Comunitat espanyola: http://www.gimp.org.es/

55

Creació d’imatges vectorials A diferència de les imatges de mapa de bits, les imatges vectorials estan fetes a base de línies i figures geomètriques (vectors) que es calculen matemàticament i, per tant, no tenen resolució i poden ser ampliades sense perdre qualitat. Són una variant dels programes de CAD (disseny en enginyeria i arquitectura), però orientades al dibuix artístic. Les imatges només s’obtenen “dibuixant” amb el programa i, per tant, són més costoses. A més, l’aspecte és menys realista que les de bitmap.

Adobe Ilustrator Creat el 1982, va ser des del principi un dels programes estàndard que van donar prestigi a la casa Adobe,i que juntament amb Photoshop la va convertir en líder del sector del disseny.

Corel Draw Forma part del paquet d’ofimàtica de disseny Corel Graphics de la Corel Corporation i és el seu programa estrella des de principis dels 90. Una alternativa seriosa a Adobe Ilustrator.

Macromedia Freehand MX Programa de trajectòria irregular, propietat primer d’Aldus , després comprat per Adobe, i seguidament venut a Macromèdia. La darrera versió és del 2004 i la compra de Macromedia per Adobe el 2005 va precipitar la seva fi.

Adobe Flash Variant de programa de disseny vectorial que treballa amb fotogrames I permet realitzar animacions que es poden visualitzar en el visor gratuït Flash Player. Propietat de Macromedia i comprat per Adobe el 2005, s’ha convertit en un estàndard del disseny d’animacions dins de les pàgines web, on es pot visualitzar gràcies al plug‐in (connector) del navegador.

Tractament so i àudio Es tracta de programes per a gravar, modificar i reproduir sons, veu i temes musicals.

Els formats són: • • •

WAV: ones de so molt editables, però que ocupen molt d’espai al disc dur.

MIDI: so en forma de dades que permet connectar‐se amb aparells musicals electrònics.

MP3: format d’alta compressió molt utilitzat per descarregar des d’Internet i en els reproductors portàtils musicals.

56

• •

WMA,: format de compressió específic del reproductor Windows Media Player.

RM: format específic de Real One Player.

Cool Edit Gravadora de so de Windows.

Presenta una versió de prova de gran funcionalitat. http://ftp.pcworld.com/pub/new/graphics_and_multimedia/audio

Goldwave: www.goldwave.com Audacity: http://www.new‐audacity.info/es/ Aplicació de gravació i edició de so.

Darrera versió 1.3.4 Beta

Edició de vídeo digital

Els programes d’edició de vídeo digital permeten, a partir dels vídeos obtinguts per una càmera digital, modificar, ordenar i muntar seqüències de vídeos, afegir‐hi títols, àudio, i finalment guardar‐ ho en el format desitjat o gravar un DVD. Solen ser programes sofisticats com Adobe Premiere. Esmentarem versions més econòmiques o gratuïtes.

Windows Movie Maker: http://www.microsoft.com/windowsxp/moviemaker/default.asp Kino: http://kino.schirmacher.de/article/static/2 Cinelerra: http://heroinewarrior.com/cinelerra.php3 Vídeo Edit Magic: http://www.deskshare.com/vem.aspx

Connectors (Plug­in)

Un connector (plug‐in, add‐in) és una aplicació que s’afegeix a un altre programa principal i li afegeix una utilitat addicional. El terme és utilitzat actualment sobretot per definir les extensions del programa navegador d’Internet que permeten visualitzar o reproduir‐hi diferents formats de fitxers. Els més habituals són: •

Adobe Acrobat reader 57

• • • • • •

Adobe Flash Player Java Apple Quick Time Real Player Shockwave Microsoft Windows Media Player

Miniaplicacions (Applet)

És un component dins d’una aplicació o fitxer que s’executa en un altre programa que l’obre, com per exemple el navegador d’Internet. L’applet no pot funcionar tot sol, cal que el navegador tingui instal∙lat el connector corresponent.

Per entendre la diferència, el connector de Flash instal∙lat en el navegador permet visualitzar miniaplicacions Flash encastades en les pàgines web.

Altres recursos a Internet

Per fer textos de logotips: Runpoint: http://www.runpoint.com Cooltext: http://cooltext.com

Per fer un codi HTML per inserir en planes web i que mostra una representació gràfica de la procedència dels visitants: Clustrmaps: http://clustrmaps.com/

Imatges gratuïtes: Del MEC: http://recursos.cnice.mec.es/bancoimagenes4/ Color vivo: http://www.areas.net/colorvivo/home.htm Creative commons; http://es.creativecommons.org/ Recursos gratis: http://recursosgratis.com/gifmania/

58

Altres webs d’interès Colors hexadecimals per a webs: http://www.web‐source.net/216_color_chart.htm Pictogrames Comunicació augmentativa: http://phobos.xtec.cat/dnee/ La Farga, programari lliure: http://www.lafarga.org/

59