Nova cultura de l'aigua

Albert Gonzà lez Conferència a la Cellera de Ter, maig de 2002

Contingut • Història de la gestió de l’aigua • La nova cultura de l'aigua • Característiques de l’Ebre i la seva conca • Un delta amenaçat • El PHN. La actual confrontació

Rius: els aprofitaments tradicionals • Regatge: assuts, sínies, sèquies • Transformació aliments: molins • Transport: navegació fluvial (llaguts) • Aliment: caça, pesca, productes vegetals • Recursos: fusta per construcció i eines, canyes, boga, etc per cistelleria, …

Rius: nous aprofitaments (XIX-XX) • Agricultura intensiu (canals, transvases, embassaments) • Aigua urbana • Aigua industrial i refrigeració • Electricitat • Turisme fluvial • Pesca esportiva

La “vella cultura de l’aigua” • Segles XVIII-XIX • Creixement de les ciutats • Desenvolupament industrial • Colonització i transformació de noves terres per la agricultura • Desenvolupament tecnològic: primeres grans obres (canals)

• Segle XX • Aparició de l’electricitat • Canvis en les pràctiques agrícoles: conreus intensius, mecanització i ús de plaguicides químics • Construcció dels grans embassaments

Història recent en la gestió de l’aigua • 1966. Construcció dels grans embassaments a l’Ebre (Mequinensa, Riba-roja, …)

• Transvasament Tajo-Segura • 1985. Llei d’aigües. Un gran pas sobre el paper • 1993. Avantprojecte socialista de PHN (Pla Borrell) • 1989. Construcció del minitransvasament de l’Ebre a Tarragona • 1992. Reial decret: pacte de l’aigua d’Aragó i “asalt” als Pirineus (projecte d’embassaments: Itoiz, Santaliestras, Biscarrues, Rialb) • 2000. L’actual PHN del PP. Transvasament de l’Ebre

El Pla Hidrològic Nacional • 110 nous embassaments • Transvase de 1.050 Hm3 de l’Ebre per tot el litoral mediterrani • 3 bilions de cost

El PHN: embassaments

El PHN: el transvasament de l’Ebre 1.050 Hm3 d’aigua a: Barcelona Castelló València Múrcia Almeria

L’assalt hidrològic al Pirineu • Embassaments més emblemàtics • • • • • •

Itoiz (Irati) Yesa (Aragón) Biscarrues (Gàllego) Janovas (Ara) Santaliestra (Esera) Rialb (Segre)

Reial decret de 1992 amb caràcter d'urgència 250 ha inundades 80,3 hm3 embassats

L’assalt hidrològic al Pirineu • A mitjans dels 90 sorgeix la oposició: COAGRET (Cordinadora de Afectados por Grandes Embalses i Trasvases)

• Pedro Arrojo • Font: Aigua. La font de la vida. PDE, 2002.

La problemàtica a Murcia • Creixement insostenible de regadios ilegals • Grans empreses i capitals lligats a interessos especulatius i immobiliaris • Contaminació del Segura i destrucció de l’horta tradicional • Sobreexplotació dels acuífers • Salinització i desertizació per esgotament del terra • El PHN “prima” aquestes conductes

Conca del Segura: Finca del Chopillo

• En aquesta zona es van cremar 30.000 Ha al 1994.

• Gran part s’estàn roturant per fer nous regadios amb subvencions de la UE destinades a reforestar terres agrícoles.

Regadíos ilegales

• Pedro Arrojo • Font: Aigua. La font de la vida. PDE, 2002.

Manifestació Murcia 24 març 2001 • Mani. en Murcia 24-3-2001 .mov

• Font: Ecogistas en Accion

L’Ebre en xifres

Font: Rios de vida,SEO/Birdlife / Web CHE

Conca de l’Ebre

L’Ebre embassat

Evolució dels cabals anuals mitjans de l’Ebre

El canvi climĂ tic

Cabals de l’Ebre en diferents circumstà ncies

Embassaments

Presa de Riba-roja

Cabals sòlids a l’Ebre

Font: Ibàñez i al., 1996

Evolució dels cabals mensuals mitjans de l’Ebre

La qualitat de l’aigua de l’Ebre

•

Narcís Prat. Catedràtic ecologia. UB

Evolució dels nutrients al curs baix de l’Ebre

Font: Ibàñez, C. amb dades de la CHE

El riu, un ecosistema

El bosc de ribera

Funcions del bosc de ribera • • • • • • •

Refugi de biodiversitat Habitat per a la fauna Frena l’erosió Actual com a filtre biològic Forma part de l’ecosistema fluvial Millora les condicions ambientals Actua com a corredor biològic

El Delta de l’Ebre • Tercer delta del mediterrani • Tercera zona húmida de la península • Parc Natural (1983). 7.700 Ha. • Zona ZEPA i Ramsar • 330 Km2 extensió • 30 Km sobre el mar • 50.000 habitants (15.000 a l’interior)

Vegetaci贸 i conreus al Delta

Xarxa de rec del Delta • Més de 500 km de canals, sèquies i desguassos

Circulació de l’aigua al Delta

L’aigua del riu i el Delta • El 50 % del Delta està per sota dels 45 cms d’elevació • L’aigua dolça evita la salinització dels ambients naturals • L’aigua dolça sustenta els conreus al Delta Antoni Canicio. Geòleg

Un delta amenaçat • • • • • •

Regressió Subsidència Salinització Eutrofització Contaminació agrícola Sobreexplotació recursos • Pressió turística

Esquema de problemĂ tiques

La falca salina

La regressió al Delta

Carles Ibañez. Biòleg. SEO/Birdlife

La nova cultura de l’aigua • Definida per Martinez Gil (1997) • Visió integrada i holística de l’aigua: hidrològica, ecològica, econòmica, social, cultural, antropològica i jurídica.

• Atendre també a la qualitat de l’aigua per persones i organismes.

• Coherent amb un desenvolupament sostenible • La conca com a unitat de gestió

Valors dels rius • Econòmic (font de recursos i energia) • Ecològic (font de vida i corredor biològic) • Social i cultural (identitat territorial) • Emotiu i paisatgístic • Místic i simbòlic (puresa, fertilitat,…)

La nova cultura es basa en • Reaprofitar, reciclar i depurar • Modernitzar els sistemes de regatge • Regular la demanda en base a preus reals de l’aigua

Les riuades són perjudicials?

• Són necessàries per: • Fertilitzar i “renovar” el riu i les valls • Mantenir les platges litorals • “Fertilitzar” els ecosistemes litorals • Facilitar el correcte desenvolupament del deltes

L’aigua es perd al mar?

• Els cabal del riu és necessari per: • Transporta sediments necessaris per al Delta i les platges del litoral • Manté les produccions pesqueres i el marisqueig • Evita la salinització del Delta i manté la producció agrícola

L’aigua es perd al mar?

Antoni Canicio. Geòleg

Manca aigua?

• Reutilitzar • Reciclar • Depurar

•

Enric Tello

•

Font: L’aigua. La font de la vida. PDE

Efectes dels trasvasaments • Disminueix la qualitat de l’aigua (contaminació, eutrofització i mineralització) • Augmenta la salinització a la desembocadura • Redueix els aports sòlid: regressió delta i platges • Disminueix la fertilitat litoral • Produeix desequilibris territorials (potenciació desenvolupament de conques receptores a costa de les cedents) • Afavoreix la demanda especulativa • Altera els ecosistemes al introduir noves espècies i disminueix la biodiversitat • Potencia models insostenibles de desenvolupament

La Plataforma en defensa de l’Ebre

• Manolo Tomàs. Portaveu de la PDE • Font: L’aigua, la font de la vida. PDE.

Manifestació a Madrid

• 1 de març 2001

Manifestació a Brusel·les

• 9 setembre 2001

Greenpeace en defensa del Delta • Acció de Greenpeace a Amposta en suport a la Plataforma