Trentaduesimo in catalano

16 COPERTINA in catalano_Layout 1 09/04/13 16.19 Pagina 1

SALUT HARMONIA BENESTAR NATURAL MAGAZINE

n. 0 MAGAZINE Respiració Pranaiama Els exercicis per retrobar serenitat

Fora els sucres!

Es pot fer amb Ioga i altres mètodes naturals

Massatge tibetà Tradició antiestrès

Remeis homeopàtics T’ajuden a redescobrir el goig de viure

Fem-nos un suc Per obtenir el màxim de fruita i verdura

EL MON DE LES HERBES

HIPNOSI REGRESSIVA

PROVEM EL TE VERMELL, REVIURE EL PASSAT INFUSIO SUDAFRICANA RICA PER SUPERAR ELS DE VIRTUTS SALUDABLES PROBLEMES DEL PRESENT

FLORS DE BACH L’ELECCIÒ NATURAL QUE RESOLT TOTS ELS TIPUS DE MANDRA

VIATJANT PER LA PSIQUE. Hernán Mamami, viatge al món d’un guaridor

PROVA PUBBLICITA_Layout 2 03/01/13 11.17 Pagina 55

Protegge la mucosa, calmando la tosse

CON INGREDIENTI DA AGRICOLTURA BIOLOGICA

Sciroppo Adulti

senza glutine

Sciroppo Bambini

gluten free

Gli sciroppi GrinTuss creano un film protettivo a “effetto barriera” che calma la tosse secca e produttiva proteggendo le prime vie aeree. Sono formulati per aderire alla mucosa e limitarne il contatto con agenti esterni irritanti. Promuovono inoltre l’idratazione della mucosa e del muco favorendone l’espulsione.

Gli estratti liofilizzati di Piantaggine, Grindelia ed Elicriso presentano proprietà mucoadesive e protettive grazie all’azione di sostanze vegetali quali mucillagini, gomme e resine. Il Miele svolge un’azione protettiva ed emolliente conferendo un gusto gradevole, completato dall’azione rinfrescante degli oli essenziali.

SONO DISPOSITIVI MEDICI

0373 Aut. Min. del 06/07/2012 Leggere attentamente le avvertenze e le istruzioni per l’uso

Aboca S.p.A. Società Agricola - Sansepolcro (AR) www.aboca.com

16 EDITORIALE in catalano_Layout 2 09/04/13 16.33 Pagina 3

Editorial

La nostra idea de L’altra medicina Estimats lectors i lectores, immediatament després de prendre la decisió de donar vida a aquesta revista, hem hagut de fer front a dues reaccions contraposades: gran entusiasme i participació dels terapeutes que practiquen la medicina alternativa i un cert escepticisme dels experts de la indústria editorial. Aquests últims ens aconsellaven no filar massa prim: el gran públic no està habituat a articles d’aprofundiment sobre medicina natural. Ens proposaven oferir “petites píndoles”, tantes “receptes”, centrar-se en l’”optimisme”, de vegades excessiu, dels títols i amb la convicció que milers de dones i homes estan disposats a “creure-s’ho tot”.

Nosaltres pensem el contrari. Pensem que la Medicina no convencional, si practicada per especialistes seriosos i preparats, sigui una manera prou vàlida per tenir cura del cos i de la ment. Considerem que les persones que es curen amb les Medicines no convencionals estan dotades d’un aparell crític capaç de copsar, de distingir, de prendre decisions fonamentades en els fets. Perquè, d’una altra manera, si les coses no fossin així, tindrien raó els escèptics de professió. Això no vol dir rebutjar la Medicina “clàssica”. No entenem alçar barricades ni començar polèmiques estèrils amb metges i pacients de la “convencional”.

Simplement, creiem que les diferents opcions siguin possibles, i és precisament d’opcions del que tractarem. Ho farem avalant-nos d’un grup de metges, força coneguts en els seu camp, que mereixen el nostre agraïment: ens parlaran directament de la seva experiència professional. Però no hem d’oblidar que tenim davant nostre un immens arxipèlag de pràctiques i coneixements, que tenim la intenció d’explorar , sense oblidar que hi ha límits per tot. En definitiva, aquest nou vaixell remourà les aigües. L’embarcament ha començat, benvinguts a bord.

Daniele Magni direttor de L’altra medicina magazine

L’altra medicina desembarca a Catalunya: L’Altra Medicina magazine és una revista publicada per Viola Edizioni Srl, empresa editorial milanesa nascuda l’abril 2011.

Gràcies a la implicació d’un equip d’experts de reconeguda experiència, la revista s’ha fet un espai dins el panorama italià per la seva autoritat en el camp de les Medicines no tradicionals: homeopatia, medicina xinesa, ayurveda, fitoteràpia, tradicions mèdiques mil·lenàries, ioga, plantes medicinals i molt d’altre. Tot des de una perspectiva divulgativa i de lectura agradable.

Desprès de dos anys d’èxit dins el mercat italià de la medicina alternativa, L’altra medicina magazine, desembarca a Catalunya. Ho fa amb un projecte engrescador on l’experiència i l’expertesa de l’editorial transalpina i els seus col·laboradors científics compartiran espai amb les aportacions de l’actiu i sempre alerta univers alternatiu català .

Gràcies a lectors i col·laboradors per fer-nos confiança!

Marta i Marco, desenvolupadors de l’altra medicina magazine a Catalunya.

16 sommario_Layout 2 09/04/13 17.23 Pagina 04

Sumari HOMEOPATIA pag. 12 L’humor

pertorbat pag. 16 Pipí al llit,

un missatge d’interpretar

EL MÓN DE LES HERBES pag. 26 Goma

de mastegar: una herència de la cultura MAYA

pag. 30 Te vermell,

un regal sud-africà

LES ALTRES MEDICINES pag. 62 Guia pràtica

a la hipnosi regressiva

pag. 68 Raò

i sentiment: un conflicte resolt pel Pranaiama

pag. 72 Ku nye chi

El massatge tibetà que manté jove

NUTRICIÒ NATURAL pag. 78 KOJI el fong

del Japò pag. 80 Suc de vegetal cru,

un elixir de llarga vida

16 sommario_Layout 2 09/04/13 17.23 Pagina 05

pag. 40

DOSSIER

Fora els sucres!

Herbes contra la diabetis: les apostes segures Allò que falta per regular la glicèmia Tradició índia: escollim el Ioga per la diabetis La relació amb la mare a l’origen de la diabetis

LES SECCIONS

Un bon massatge és sempre una ajuda

El periscopi pag. 8

Psicoteràpia per tots els dies pag. 10

El teu homeo-tipus pag. 20

Els nostres amics animals pag. 22

Viatjant per la nostra Psique pag. 24

Ens salvarà una flor pag. 34

Aromateràpia pag. 36

Descobert a les golfes pag. 39

L’exercici del mes pag. 77

Les receptes del mes pag. 83

Preparem-ho a casa pag. 84

El mercat de la salut pag. 86

El rodamón pag. 88

Llibres i webs de moda pag. 91

Anuncis holístics pag. 94

16 Psicoterapia per tutti i giorni in catalano_Layout 2 09/04/13 16.35 Pagina 12

Psicoteràpia per tots els dies

Patrizia Pascucci

La combinació perfecta entre normes i amor

T

reballant amb els pares, les preguntes més freqüents estan relacionades amb els temors i dubtes lligats a la gestió de les regles familiars: quan ser dur i quan ferm? Quan “deixar estar”? com gestionar els comportaments més problemàtics dels nostres fills i com interpretar-los? El tema de les regles és molt sovint motiu d’inseguretats i grans preocupacions. D’una banda, per sort, es vol prendre distància de les inoportunes maniobres “correctives”, típiques d’estils educatius autoritaris que no exclouen comportaments violents sobre els menors. De l’altra, cada cop més ens arrisquem a caure en la casuística oposada: infants i adolescents inestables, que exerceixen de tirans de pares atemorits per les reaccions dels seus fills.

L’autoritat per conquerir M’ha succeït sovint veure pares i mares que oscil·len d’una banda a l’altra: si són incapaços de

dir “no” al seu fill i de contenir-ne les reaccions, quan aquest supera el límit i esdevé exasperant no dubten a perdre els nervis i fer volar algun “bolet”.

Però no es tracta d’escollir entre comportaments autoritaris o permissius, sinó de representar davant els nostres fills tant la figura amorosa com aquella d’autoritat. Autoritarisme i autoritat són coses distintes. L’autoritat, a diferència de l’autoritarisme, no és quelcom imposat: és reconeguda als pares pels propis fills. I es conquista amb el temps.

La capacitat de proporcionar límits, més enllà de la d’estar afectiva i emocionalment sintonitzat amb el nen, és una tasca fonamental de la criança.

Equipem-los per afrontar la vida Els pares tenen una funció de contenció: només així els nens es converteixen en persones psicològicament i emotivament sanes, capaces de tolerar les frustracions, d’experimentar les pròpies

a

16 Psicoterapia per tutti i giorni in catalano_Layout 2 09/04/13 16.35 Pagina 13

Els nens comencen estimant els pares; després d'un temps els jutgen; rares vegades els perdonen.

Oscar Wilde

potencialitats i d’interioritzar una “base segura” capaç de permetre’ls llançar-se a la vida. Igual que un riu que, gràcies als seus marges, pot fer el seu curs i arribar al mar sense perdre’s pel camí o inundar terres circumdants. Per la millor educació dels nostres fills és molt important interrogar-se primer sobre el propi estil educatiu.

Consells pràctic per modelar nens serens Així, aquí teniu alguns exemples de com podem gestionar amb eficàcia les dificultat que inevitablement trobarem en el camí, mai fàcil, de l’educació dels nostres fills.

Donar poques normes, però clares: regles vagues, del tipus “porta’t bé”, són contraproduents. Millor descriure les accions esperades de manera inequívoca (per exemple: “Si vols el joc del teu germà/germana, primer has de demanar-li”).

Expressar les normes en positiu: les prohibicions en negatiu desencadenen la dinàmica de la temptació i focalitzen l’atenció sobre l’acció que s’hauria de realitzar.

Utilitzar un comportament no verbal coherent: establir un contacte visual amb el nen, usar un to ferm, però tranquil.

Donar alternatives: davant la possibilitat d’escollir el nen es mostrarà més col·laboratiu i estarà més involucrat en el seu propi desenvolupament, i no com un ésser frustrat i passiu.

Desterrar les humiliacions (el nen té la seva dignitat) i el menyspreu a les emocions (parlar d’emocions hauria de ser encoratjat, no ridiculitzat).

No enganyar el nen: no és estúpid, i s’adona que li estan prenen el pèl. L’única cosa que obtindrem així és una dràstica pèrdua de credibilitat.

Encoratjar els comportaments positius i reprendre els negatius (més que castigar, responsabilitzar-lo de les conseqüències).

Fer la pau: afavorir el perdó i la reconciliació no és un revés per al nostre orgull, sinó un ensenyament concret que acostuma a la proximitat emotiva amb l’altre.

• • • • • • • •

Mama i papa “lluitant” amb l’exuberància de Tomàs Simona i Carles són un jove parella. Conviuen des de fa 6 anys i des d’en fa 3 són pares d’un bonic infant, Tomàs. Arriben a la meva consulta pel consell de les mestres del jardí d’infància, que han notat com Tomàs es comporta a classe de manera prepotent amb els seus companys, rebel, i difícil de gestionar. Tenen por que pugui ser hiperactiu, com se li va diagnosticar al seu pare temps abans.

Carles recorda commocionat com era entesa la seva vivacitat infantil: com un comportament provocador i agressiu. Encara recorda els càstigs dels seus pares per allò que, segons ell, només eren senyals de vitalitat d’un nen al que les normes li estaven massa estretes, sense sentit i mortificants. Hereu de la seva experiència, Carles ha volgut tenir conscientment un comportament permissiu i complaent amb el seu fill: per cap motiu al món li faria viure allò que ell mateix va experimentar.

Simona, per la seva banda, és molt jove, és encara més filla que mare. Li sap greu l’exagerat caràcter d’en Tomàs, que no aconsegueix controlar ni mínimament, i creu que no pot fer més del que fa. Es tan exasperant que, a vegades, admet que passa a les mans, perquè al seu parer no hi cap altre manera que el nen obeeixi. En aquest cas és evident que les experiències personals i vivencials de la Simona i en Carles han influint molt en la seva manera de fer de pares i en la seva capacitat de donar eines de contenció al Tomàs.

Un estudi de les seves històries i de com aquestes han condicionat profundament els respectius estils educatius ha estat fonamental per permetre ambdós trobar dins seu els recursos per afrontar la difícil feina de fer de pares. Després d’alguns mesos, Simona i Carles m’expliquen un millorament notable: Tomàs està menys nerviós i més col·laboratiu, i fins i tot les mestres han pogut descobrir la dolçor i l’amabilitat d’un nen més serè, però sempre animat i curiós.

16 omeopatia umore catalano_Layout 2 09/04/13 16.34 Pagina 12

Homeopatia

L’humor pertorbat Una possible resposta amb la medicina homeopà tica

16 omeopatia umore catalano_Layout 2 09/04/13 16.34 Pagina 13

Hi ha moments on tot sembla anar malament. La resposta és sempre i només un medicament antidepressiu? És interessant saber què ha de dir un metge homeòpata amb una dilatada experiència en el tractament d’aquests trastorns.

Giuseppe Fagone

P

rimer pacient: “Doctor, no sé que em passa, ja fa algunes setmanes que ho veig tot negre. Tot em sembla inútil i m’agafa una estranya ansietat, com si hagués de succeir una cosa horrible en qualsevol mo-

ment”.

Segon pacient: “Fa un any que prenc antidepressius, però sembla que no em curo. Em diuen que aquestes formes de trastorns necessiten medicació constant, però sembla que he perdut el meu jo: no tinc canes de fer res, tot em preocupa i tanmateix no tinc ganes de parlar-ne amb ningú”.

Aquests fragments de converses amb dos pacients diferents són un exemple que descriu com es senten moltes persones que pateixen una desviació del seu estat d’ànim, que en el primer cas és de recent aparició i en el segon a més de ser generalitzada, s’ha convertit en crònica.

Els remeis per aquests dos casos Inicialment, el primer pacient va atribuir la seva ansietat a l’assetjament patit a la feina. Es va sentir mortificat i va posar en crisi el seu valor de venedor. El més curiós era que a ell mai l’havien preocupat les crítiques, però ara el colpejaven molt profundament.

Tanmateix, un recull acurat del seu historial mèdic permet establir un paral·lelisme temporal entre l’episodi d’assetjament i la vacunació antigripal feta uns dies abans.

Només ha calgut usar durant uns quans dies Carcinosinum MK en gotes, tres gotes tres cops al dia, per resoldre el seu estat d’ansietat..

La millora del segon cas comença amb l’Ambra grisea, utilitzada amb dilucions creixents. No obstant, la complexitat del cas ha fet que, a més de la medicina homeopàtica, fos necessari l’ajut d’una psicoanalista gestàltica.

Em sembla de veure el món des de l'espai Fa uns quatre anys va venir a la consulta un adolescent acompanyat de la seva mare. Un noi que s’assemblava a tants altres nois: despentinat, auriculars a les orelles, mirada perduda...

“Des de fa alguns mesos el meu fill està més absent del normal, ha caigut el seu rendiment escolar, a casa no vol parlar amb ningú, només escolta la seva música i passa les hores provant de fer dibuixos i d’escriure cançons que mai no acaba”. Aquesta és la versió de la mare.

Ell, el noi, m’explica que no aconsegueix ni estudiar ni dibuixar perquè està bloquejat, viu com si “estigués molt lluny en l’espai i ho veiés tot des d’allà dalt, separat de tot i sense possibilitat d’entrar en contacte amb res i ningú”. La seva és la història d’un noi que ha crescut dins d’un família molt present i activa, que ha recolzat les seves inclinacions i les del seu germà, però que sempre ha exigit un bon nivell de rendiment. La prescripció homeopàtica d’Hydrogenum MK primer i successivament XMK i LMK, en gotes subministrades durant dies,va permetre al noi aprovar el curs i el va fer sentir més participatiu i actiu, content de poder fer de nou els seu fantàstics dibuixos i de tocar amb els seus amics en un grup de música.

16 omeopatia umore catalano_Layout 2 09/04/13 16.34 Pagina 14

Homeopatia

La injustícia em fa enrabiar i em desanima Una pacient ve a l’estudi perquè té pujades de pressió, però mentre exposa els seus símptomes, de sobta, comença a parlar de l’excés de feina a l’empresa i de la frustració de formar part d’un despatx on els altres col·legues, no obstant tot, consideren prou tranquil. Haver abandonat la casa familiar, una sèrie de dols i delusions amoroses han portat la dona cap a una sensació de solitud. Les palpitacions i els augments de pressió estan sempre lligats a esdeveniments adversos que ella viu com una injustícia o amb sentiment de culpa per no haver-los previst. L’humor sempre pertorbat i l’ansietat de no ser capaç d’estar a l’alçada la fan semblar sempre de dol. L’ús d’Aurum muriaticum natronatum li ha permès, només en el període d’un any, recuperar la capacitat d’indulgència per ella mateixa, però, sobretot, li ha consentit aprendre a dir “no” a algunes tasques que considera excessives i a poder dedicar-se temps fora de la feina i recuperar el somriure.

Depressió i deflexió de l’humor L’homeòpata, que molt sovint es sent dir que l’homeopatia ajuda a les patologies psicosomàtiques, però no pels casos greus, s’enfronta a problemàtiques que van des d’una lleugera ansietat a formes depressives posttraumàtiques fins a trastorns psíquics molt complexes, que només erròniament es cataloguen com trastorn psicosomàtics, els quals, dit de pas, no són ni fàcils d’afrontar, ni, encara menys, de guarir.

Ansietat, depressió i deflexió de l’humor defineixen estats diversos: l’ansietat és una condició en la que es viu amb la sensació de que alguna cosa (negativa) ha de passar, sense que hi puguem posar-hi remei o limitar-ne els danys; la depressió és una patologia psiquiàtrica a la qual el DSM-IV (Manual Diagnòstic dels Trastorns Mentals) hi dedica moltes pàgines; el terme “deflexió de l’humor”, en canvi, s’usa per definir les condicions en les quals un subjecte no aconsegueix mantenir-se en un estat de serenitat o a gaudir plenament de les joies de la vida, però sense que això progressi fins a limitar la capacitat de relació i activitat, com succeeix amb les autèntiques depressions.

Hi després hi ha l’ansietat L’estat d’ansietat està moltes vegades associat a les formes de depressió o les simples deflexions de l’estat d’ànim, empitjorant les condicions del pacient. El primer pas és sempre un diagnòstic correcte de l’estat de la malaltia i emmarcar-lo dins la prognosis. Cada homeòpata s’enfronta regularment amb pacients que pateixen ansietat i depressió, algunes són de tipus estacionals com un pacient que, fa uns anys, vaig visitar. Només començava la tardor amb les pluges, el vent i la bòria, i durant tot l’hivern, estava trist i depressiu. La seva vida floria amb l’ar-

16 omeopatia umore catalano_Layout 2 09/04/13 16.34 Pagina 15

ribada de la primavera fins que va prendre Aurum metallicum que, a banda de millorar el seu estat d’ànim, ha curat la hipertensió que patia.

No parlem només de depressió La major part de les deflexions d’humor està lligada a esdeveniments desencadenants força comuns: un dol, un desil·lusió amorosa, un fracàs professional o econòmic, un vida viscuda dins d’una situació familiar difícil. Cada un d’aquests casos té diferents manifestacions dins del propi patiment i necessita diversos tractaments terapèutics. En la majoria de casos és suficient l’ús d’un medicament homeopàtic o de la seqüència de diferents de medicaments si el cas és molt complex. Però alguns poden necessitar l’ajut de la psicoanàlisi, de la intervenció d’assistents socials o d’un consultor de parella o de família. Les deflexions no sempre estan associades a la depressió, molts estats d’ànim poden ser fisiològics. Per

exemple, la tristor desprès de la mort d’un ésser estimat o una ruptura sentimental, són condicions normals. El problema apareix quan aquest estat es perllonga o es manifesta mitjançant comportaments que posen en risc la relació amb la resta del món o amb nosaltres mateixos.

I no sempre necessitem un metge En altres casos no es tracta de depressió o ansietat, sinó la resposta fisiològica a condicions externes pertorbadores, com pot ser una situació familiar crítica, una relació laboral vexatòria o humiliant, però també a dificultats econòmiques que no depenen de la pròpia imperícia o negligència.

En aquets casos la possibilitat de modificar l’estat de les coses passa per la intervenció d’agents socioassistencials, sindicals o legals, sense cap necessitat de fàrmacs. No tots els malestars han de passar per la consulta d’un metge.

La princesa solitària de la torre D’aquesta dona, bella i intel·ligent, me’n parla la seva amiga que fa de tot perquè vingui a la consulta de l’homeòpata. Me la presenta dient: “ella vol romandre sola perquè li agrada veure els altres des d’alt, com petits ésser amb els que no val la pena parlar-hi. És com la princesa de la torre. Té problemes amb els homes perquè cap està al seu nivelli, encara que sembli que es preocupa pel món, en realitat això no és així. Vol que la consolin i rebre afecte, però de seguida s’excusa perquè se sent incòmoda.”

Quan li faig la visita veig que pateix de gastritis i de reflux.

Només després, amb una mica més de confiança, comença a explicar-me la seva preocupació pels pares ancians i malalts, la seva sensació de solitud i abandó i d’ofec que sent pel patiment dels altres. Té molta por a les malalties i de patir un càncer, però tot això revela el seu veritable patiment: la pèrdua d’un company pocs anys abans com a conseqüència d’un tumor que el va matar poc després de complir els quaranta. Ella és molt conscient de les seves capacitats i qualitats i li agradaria evitar semblar superior als altres, però no ho aconsegueix perquè sempre ho ha de controlar tot. El millorament s’ha activat amb un medicament homeopàtic poc comú per aquest tipus de pesones, Phosphorus flavus, administrat en el temps en disolucions creixents, amb una millora neta dels simptomes.

10 il mondo delle erbe in catalano_Layout 2 09/04/13 16.21 Pagina 30

El món de les herbes

Poseu en marxa la microcirculació amb les plantes adequades Evitar, o almenys ajornar, l’aparició de la cel-lulitis és possible!

Entre les moltes opcions hi ha la d’un estil de vida correcte i l’ús del món vegetal.

Maria Elena Frosini isca, l’estiu està a les portes, es pot gaudir dels beneficis del sol i del mar! Llàstima que aquests desagradables “coixinets” de cel·lulitis a les cuixes i als glutis no ens deixin sentir-nos completament còmodes amb el vestit de bany. Bé, és cert que al mes de juny un no pot queixar-se, però res està perdut perquè en molts casos es tracta només de simples adipositats localitzades o líquids per drenar. La cel·lulitis, la de veritat, és una altra cosa.

V

Molt més que un problema estètic En termes científics la cel·lulitis s’anomena pannicolopatia edemato-fibro-sclerotica. És a dir, una afecció degenerativa del teixit adipós subcutani causada per la compressió de la microcirculació sanguínia. El teixit adipós és l’estrat cutani format per cèl·lules que contenen prevalentment greix (adipòcits). A diferència d’allò que es creu comunament, juga un paper força important perquè protegeix als òrgans interns dels cops i és un aïllant perfecte del fred. A més, el greix present és utilitzat per l’organisme com a reserva d’energia immediatament disponible en cas de necessitat. Un dieta equivocada i la introducció d’excessives calories poden estimular la liposintesi -una producció de greixos més gran que les pròpies necessitats fisiològiques. Aquests excessos s’acumulen als teixits de depòsit. L’excessiva presència d’adipòcits determina una dificultat de la microcirculació, ja que els vasos capil·lars estan comprimits entre les cèl·lules adiposes, el seu lumen (l’espai entre cèl·lules) es redueix notablement i la sang circula amb més dificultat afectant el transport d’oxigen.

Vista des de fora, la pell adquireix un aspecte de “pell de taronja” o, en els casos més greus, “pell en

matalàs” amb nusos subcutanis dolorosos fins i tot al tacte.

Les causes? N’hi ha moltes: de constitució, hormonals, vasculars. Factors que hi predisposen? Mala alimentació, vida sedentària, sobrepès, el costum de portar roba molt ajustada.

Les contramesures a adoptar Per combatre la cel·lulitis hem de dirigir-nos a metges especialistes que avaluaran la gravetat dl problema i ens suggeriran solucions específiques. Hi ha, no obstant, comportaments que podem adoptar en primera persona per fer la nostra contribució personal a la “lluita contra la cel·lulitis”: fer activitat física; millorar la dieta quotidiana, bevent almenys 8 gots d’aigua al dia; evitar, o almenys reduir dràsticament, el consum d’alcohol i tabac.

Dit això, hem de recordar que la natura pot donarnos un cop de mà! Contra la retenció de líquids existeixen moltes plantes que posseeixen propietats drenants i depuratives. Veiem-ne algunes.

Dent de lleó (Taraxacum officinale). També coneguda amb el suggeridor nom de “pixallits”. És un òptim depuratiu hepàtic i drenant, que estimula el metabolisme de tots els òrgans excretoris. L’elevat contingut de substàncies amargants indueix a la contracció de la vesícula biliar i augmenta la secreció de bilis. La presència d’inulina i mucílag augmenta els moviments peristàltics i facilita el trànsit intestinal.

Bedoll. Molt activa la saba de bedoll berrugós, que actua a nivell del sistema limfàtic. La seva notable activitat drenant facilita la reducció dels edemes i l’eliminació de productes metabòlics de rebuig per via renal.

Te verd. És la beguda oriental per excel·lència. Té un

10 il mondo delle erbe in catalano_Layout 2 09/04/13 16.21 Pagina 31

La cel·lulitis també es combat a taula!

Són molts els aliments que poden donar-nos un cop de mà en aquesta lluita que hem començat. N’escolli’m tres:

Ceba té grans qualitats diürètiques i depuratives. Consumir-la tant crua com cuita.

Carxofa descongestiona el fetge i afavoreix l’eliminació de toxines.

Salvat gràcies a l’aportació de fibra, afavoreix una millor regularitat intestinal i permet eliminar els residus tòxics per l’organisme.

notable poder antioxidant, però també propietats diürètiques i drenants. Hem de beure’n 6 tasses al dia com a mínim. Pot ajudar es comencen dietes per controlar el pes.

Pilosella hieracium. Descrita per primera vegada per santa Ildegarda, aquesta planteta té la capacitat de doblar el volum d’orina eliminada. També posseeix propietats antiinflamatòries i antibacterianes.

S’utilitza en casos de retenció hídrica, sobrepès, cistitis recurrent, gota.

Orthosiphon stamineus. Conegut com te de Java, recents estudis han demostrat la notable capacitat d’aquesta planta per a facilitar l’eliminació d’urea, substàncies nitrogenades, clorurs i sodi. La propietat d’augmentar l’eliminació de substàncies nitrogenades fa d’aquest remei un preciós aliat en presència d’inestetismes lligats al problema de la cel·lulitis.

L’Orthosiphon també facilita l’eliminació del colesterol en sang perquè afavoreix la producció de bilis.

Qüestió de circulació Si la microcirculació sanguínia funciona millor, el risc de degeneració del teixit adipós subcutani s’atenua notablement. També en aquest casos, hi ha plantes “amigues” amb les que podem comptar.

Centella asiàtica. A la Xina s’anomena fo-ti tieng, elixir de llarga vida. Té propietats eudèrmiques i flebotóniques . És a dir, millora la circulació mitjançant

els vasos capil·lars, ajudant a resoldre problemes estasi venosa de les exterminats inferiors. No només: estimula la producció de col·lagen, millora l’atrofia dels teixits, donant major fermesa i elasticitat a la pell. La centella s’usa per combatre els inestetismes de la cel·lulitis i la formació d’estries.

Melilot. És una planta herbàcia que pertany a la família de les Lleguminoses. Actua sobre el sistema venós dilatant les parets de les venes , n’augmenta la permeabilitat i elasticitat i en millora el retorn venós al cor. A més, estimula la limfocinesi, és a dir, reactiva la circulació limfàtica, prevenint o reduint la formació de limfedemes (inflors).

Ginkgo Biloba. Fòssil botànic vivent del món primitiu, símbol de força, longevitat, resistencia i equilibri. El Ginko, mitjançant l’acció de terpens i ginkgoflavonglucosid, millora la circulació perifèrics, l’oxigenació dels teixits i facilita l’eliminació renal de les toxines presents a l’organisme. La seva acció sobre la circulació perifèrica el fa un bon remei contra els penellons, l’artropatia dels membres inferiors i també per millorar la memòria.

Galzeran. El rizoma de les cireretes de bon pastor és ric en de ruscogenines, principis actius amb una important activitat contra els inflors. El Galzeran combat els inestetismes de la cel·lulitis i la retenció hídrica associats a edemes i mala circulació a nivell de les extremitats inferiors.

16 ci salverà un fiore in catalano_Layout 2 09/04/13 16.28 Pagina 30

Ens salvarà una flor

Maria Grazia Parisi

Les flors que ajuden a vèncer la mandra ici capital, problema existencial, estil de vida perfecte o veritable disfunció?

Cada un de nosaltres dona a la mandra – la pròpia i la dels altres – una diversa, però sempre vàlida, definició. Alguns, per justificar-la, posen l’accent sobre predisposicions genètiques o familiars, altres sobre la manca de motivació o per les pors i la lluita contra l’inconscient. Sigui com sigui, és necessari posar-hi remei abans que la mandra esdevingui un límit seriós i la seva inèrcia ens impedeixi literalment viure. Per començar, necessitem enquadrar el problema que ens porta a comportarnos com uns mandrosos: desprès de fer-ho les flors de Bach poden ser útils aliades, llestes per fer-nos redescobrir i reinvertir les nostres energies i talents per posar-nos de nou en marxa.

V

Mandrosos per por De vegades, darrera de l’aparença somnolenta del mandrós de torn, podem descobrir pors molt arrelades. D’equivocar-se, per exemple, o d’estar equivocats, de manera que cada cosa que fa, cada Gentian

resultat aconseguit es converteix en una ocasió potencial per avaluacions i comparacions negatives, de desaprovació i en conseqüència d’angoixa. No és necessari ser del tot conscient d’aquest temors ocults, de fet, la mandra pot ser una resposta “còmoda” preestablerta i automàtica, molt útil per evitar l’enfrontament. Quins són els remeis adequats? Sense dubte Larch, indicada precisament per la inhibició, la renúncia a actuar i el continu posposar causat per la por al fracàs. Però també la Gentian, que s’associa a l’escepticisme i al comportament una mica altiu, a persones que, al contrari, actuen així per por a la desil·lusió. Ambdós són útils per la mandra motivada per la falta de motivació, igual que ho són la Gorse i a la Wild Rose (veure més avall). També hi ha la Crab Apple, quan s’està segur de tenir alguna cosa subjacent que no va bé, que el fa “equivocat” o indigne i que, en certa manera, li impedeix esposar-se en primera persona. La mateixa dificultat la pot posar en crisi Pine, convençut de ser culpable de quelcom, encara que no l’hagi provocat directament. Són tots comportaments comuns de qui ha crescut dins un Crab Apple

Larch

QUIN TIPUS D’INDOLÈNCIA ÉS LA TEVA? «No faig res per por d’equivocar-me»

Larch, Gentian «Estil molt cansat»

Hornbeam, Olive

«No paga la pena, millor no fer res» «Hi ha quelcom equivocat dins meu, millor no fer res»

Crab Apple

Gorse, Wild Rose

«No faig res per decisió pròpia, és una protesta»

Gentian

16 ci salverà un fiore in catalano_Layout 2 09/04/13 16.28 Pagina 31

ambient social o familiar molt devaluador, que ha destrossat l’autoestima de la persona i n’ha condicionat profundament la capacitat d’invertir les pròpies energies en projectes d’èxit i de cultivar ambicions. Però no ens podem rendir! Un cop individuat el veritable problema, és indispensable redimensionar-ne la importància que es dóna als judicis dels altres, molt sovint la causa real de inhibir-nos de l’acció, i donar valor a les aportacions personals, sigui quina sigui la seva naturalesa.

Mandrós per... naturalesa?

Sovint, per tant, la mandra és el temptatiu de solucionar un problema i no un problema en ella mateixa. Tot i això, hi ha persones que sembla que han nascut mandroses, o almenys renunciatàries, i que, encara que tinguin la possibilitat d’obtenir bons resultats amb poc esforç, tenen la tendència a fer el menys possible, com si sabessin que no paga la pena. Es rendeix abans de començar la Gorse, associada a la resignació; aquella apàtica de la Wild Rose, per la qual entre el dir i el fer hi ha enmig el...res, tot és inexorablement sense atractius i sentit. Després hi ha el comportament erràtic i poc fiable de la Clematis, perduda en les seves fantasies i incapaç de, o oblidant, les seves obligacions terrenals. Moltes vegades, darrera aquesta tipologia d’indolents troben condicionaments inicials o traumes que han

determinat un comportament globalment defensiu davant el món exterior, percebut com la font d’una impotència angoixant. Això es tradueix en una generalitzada i paralitzant manca de motivació. Per començar a sortir-se’n podria ser útil girar la qüestió: no provar més de trobar un motiu vàlid per l’acció, que sembla inexistent, sinó usar la pròpia indolència com una palanca, cercant desesperadament tots els motius i les maneres per no actuar! Aviat entendre’m que, també el no fer, necessita força energia i esforç i, fins i tot, una certa dosi de creativitat.

“Triar” ser un mandrós Però, moltes vegades, les cares de la mandra són tantes com mandrosos existeixen., perquè cada un de nosaltres és o es torna mandrós a la seva manera. El comportament correcte de la flor de Bach Gentian, per exemple, també inclou a aquell que rebutja fer per decisió raonada, per oposició o per protesta; més o menys conscient, i, potser, precisament per emmascarar una mandra real.

Aquella de la Hornbeam, que pateix la manca de desig de “fer” per cansament mental o es troba amb la “mandra” per fatiga crònica laboral.

Per acabar, el més mandrós de tots pot semblar Olive, però només perquè ell està realment molt cansat, tant físic com moralment, per torbar la força de treballar!

17 aromaterapia in catalano_Layout 2 09/04/13 16.36 Pagina 36

Aromateràpia

Stefania La Badessa

Petitgrain i pebre dioic Enemics naturals d’estrès i tensions

L

’estrès és una reacció típica d’adaptació del cos a un canvi – normalment imprevist – de tipus físic o psíquic. En condicions normals, es tracta d’alteracions que durant només pocs instants , que desapareixen tant ràpidament com ràpidament han aparegut.

Però pot succeir que, quan els esdeveniments estressants es multipliquen i es repeteixen constantment, pensaments i emocions repercuteixin sobre el benestar de l’organisme, provocant danys físics reals.

Per una ràpida intervenció en cas d’estrès i tensions musculars és possible utilitzar l’aromateràpia.

Petitgrain el suavitzant del cor Aquest oli, de color groc clar i de reflexos ambres, posseeix una perfum entre el cítric i el floral, amb algun matís d’herba llenyosa. S’obté a partir de les fulles i les branquetes de l’arbre del qual es treu l’oli de taronja amarga i l’oli de flors de taronger, el Citrus aurantium sub. Amara; de fulles perennes originari de l’Orient llunyà; amb fulles ovals i brillants de color verd fosc; esquitxat d’espines llargues, però poc punxegudes. Troc i branques són grisencs i llisos, mentre que les flors són petites i blanques i molt perfumades. La qualitat

!

Advertències

Si bé, sigui un oli atòxic, no irritant i prevalentment segur, es millor evitar-ne l’ús durant l’embaràs.

millor d’oli de petitgrain es produeix a França i – segons les tradicions més antigues – s’extreu de les taronges verdes amargants, de les dimensions semblants a les d’una cirera: d’aquí el singular nom de “petitgrains”. És a dir, del francès “petits grans”.

Un escut contra el nerviosisme Les seves propietats reequilibrats del sistema nerviós confereixen a aquest oli la capacitat de recuperar l’equilibri i la tranquil·litat en cas d’irritabilitat, nerviosisme, taquicàrdia (provocada per l’ansietat) i insomni.

Els francesos la considerant un “suavitzant cardíaca”, capaç de recuperar la calma i la serenitat, allunyant delusions, pensaments tristos i negatius. És un remei eficaç per calmar ràpidament els atacs de pànic: s’hauria de tenir sempre a mà com una solució d’emergència contra els factors estressants, de les discussions a la feina fins al nerviosisme del trànsit urbà. En fan falta poques gotes en un mocador i inspirar profundament per alleugerir mal de cap i migranyes per tensió nerviosa.

Associem-lo amb espígol i ylang-ylang És eficaç l’associació amb ylang-ylang, un bon regulador de la freqüència cardíaca i reequilibrat del sistema nerviós, i amb l’espígol, hipotens i antidepressiu. També posseeix, per l’ús extern, propietats antisèptiques, antiinflamatòries i desodorants, mentre per l’ús intern pot ser un bon remei contra la digestió lenta i les inflors abdominals.

17 aromaterapia in catalano_Layout 2 09/04/13 16.36 Pagina 37

Relaxar, relaxar i encara relaxar Per afavorir la relaxació: es pot utilitzar al difusor, a un cremador per olis essencials o a l’humificador, la dosi és d’una gota per metre quadrat. També està indicat pels estats de convalescència, per afavorir una ràpida recuperació de les forces després d’una malaltia o una llarga estada al llit.

Pimento dioica

el pebre de Jamaica

Dels fruits i de les fulles del Pebre dioic, un arbre de la família de les Myrtaceae, es poden obtenir, per destil·lació vaporitzada, dos tipus d’oli essencial: aquell obtingut dels fruits (baies similars a grossos grans de pebre), es un líquid grogós que posseeix una nota mitjana dolça, entre balsàmica i especiada, i una d’alta molt fresca. El que s’obté de les flors té un color groguenc vermellós, cap al marró, i es caracteritza per un aroma intens i especiat, molt similar al clau d’olor.

En una espècia... totes les espècies!

La planta, originària de les Índies occidentals i de l’Amèrica del sud, pot arribar als 10 metres i representa un dels cultius més importants de Jamaica. Inicialment es va confondre amb el pebre (d’aquí el nom espanyol de “pimenta”, és a dir, “pebre”), aquesta espècie es coneix també a Europa com a “pebre jamaicà” o “pimienta Guayabita”. La pimenta és, sobretot, com espècie de “condiment” gràcies al seu gust intents, a meitat de camí entre els claus d’olor i les baies de ginebre, entre la canyella i el pebre: al seu aroma singular deu la denominació catalana de “Totespècia”, és a dir, totes les espècies.

Gràcies a la seva acció vasodilatadora, aplicat sobre la pell, el pebre afavoreix el flux sanguini i produeix un efecte d’escalfor que és indicat per reumatismes i neuràlgies, però també contra tensions i dolors musculars.

L’acció digestiva i carminativa d’aquesta essència, lligada a la presència d’eugenol, pot ser utilitzada

Contra les tensions musculars: diluint-ne 5 gotes per cada dos cullerades d’oli d’ametlla aquesta essència, després d’una llarga jornada o d’intensa activitat física, pot alleugerir els músculs adolorits.

Per un bany relaxant: se’n llencen 12-15 gotes a l’aigua calenta de la banyera i se’n roman submergit durant 10-15 minuts per allunyar les tensions del dia i per afavorir la son.

contra els dolors abdominals després dels àpats: per aquest fi, es pot afegir una gota d’essència a una tassa d’infusió de camamilla calenta, per prendre després dels àpats.

Així reactiva la circulació Per un bany estimulant de la circulació: afegir a l’aigua calenta del bany els olis essencials del pebre, llimona, farigola i romaní (3 gotes de cada essència); submergiu-vos durant 10-15 minuts i després feu-vos una dutxa tèbia. És útil també com a desodorant.

Massatge contra les tensions: barregeu en 60ml d’oli d’ametlla 5 gotes de les següents essències: camamilla romana, ginebre, pebre dioic, gingebre i marduix. Aplicaqueu-lo sobre la zona adolorida exercint una lleu pressió.

!

Advertències

L’eugenol, principi actiu de l’oli de Pebre dioic, té una acció irritant de les mucoses i pot produir irritacions de la pell. Els olis de baies i fulles del pebre haurien de ser utilitzades durant breus períodes i només després de diluir-los adequadament amb un oli base com el d’ametlla.

15 DOSSIER INTRO in catalano_Layout 2 09/04/13 16.24 Pagina 40

Dossier

24

per cent d’infants amb sobrepès a les escoles. El 12% ja és obès.

Necessitem fer alguna cosa.

Brilli el sol sobre els nostres infants 5 propostes per cultivar la bellesa de la vida que floreix pag. xx

Les decisions alimentàries que fan l’autèntica diferència

pag. xx

L’antiga saviesa de la Índia pels primers anys de vida

pag. xx

Les flors de Bach pels problemes del creixement

pag. xx

També els petits mediten i els resultats es veuen

pag. xx

Amb el joc es creix millor

15 DOSSIER INTRO in catalano_Layout 2 09/04/13 16.24 Pagina 41

45

el percentatge de nens que passen cada dia una o dues hores davant el televisor. El 8% supera les 4 hores diàries

7

infants d’un any d’edat de cada 10 han estat tractats amb antibiòtics.

Sense cap dubte, massa.

Succeeix que se’ls col·loca davant la TV, se’ls omple de menjar i, al primer senyal de malestar o constipat, se’ls farceix de medicaments: “De totes formes hi pensa el metge”... No, als nostres infants hi hem de pensar nosaltres. Podem oferir als nostres fills, o nets, alguna cosa que realment necessiten? Allò que compte de veritat, a aquesta edat, és predisposar l’organisme cap a un creixement harmònic, establint les bases per la prevenció de les malalties i posant en joc totes les potencialitats de l’infant. De fet, hi ha altres formes per centrar l’objectiu: nosaltres us en proposem cinc.

Abans de res, hem demanat a una especialista que ens faci “cinc cèntims” sobre les opcions alimentàries. Res de dietes o “receptes”: Centrem-nos en els aliments i corregim errors freqüents.

Què Després entrem en el món de l’Ayurveda. necessiten I expliquem com els metges indis predisposen la curació dels infants durant els realment? La primers anys de la seva vida. La regla d’or natura, com és “seguir la natura”.

També és possible proposar un ús racional sempre, és de les flors de Bach per afrontar els prola primera blemes de comportament o d’actitud infantil. Però, sobretot, és important entenmestra. dre que, si sorgeixen dificultats, el Una vida que problema no és l’infant, sinó tot allò que comença ha gira al voltant d’ell. D’això els pares i mares n’han de prendre consciència. de ser Tornem a l’Índia a través de dues imporprotegida de tants disciplines, que poden ser cultivades amb èxit fins i tot pels més joves. La l’artificialitat. primera d’aquestes és la Meditació tranVeiem com. scendental: diverses experiències al món han demostrat que la seva pràctica ajuda als infants a combatre l’estres i a millorar el seu rendiment escolar. Estan més calmats, són més feliços i més positius.

Per acabar, el Ioga. Pot ser un joc: els infants embogeixen per la seva pràctica i, al mateix temps, els ajuda a despertar tot el potencial que és dins seu.

15 Dossier alimentazione in catalano_Layout 2 09/04/13 16.22 Pagina 42

Dossier

Les decisions alimentàries que fan l’autèntica diferència Begudes ensucrades, productes confeccionats, brioixeria industrial, snacks salats. Són aquests els productes que la indústria alimentària publicita pels nostres fills.

Els quals, en canvi, tenen necessitat altres coses.

Clara Granatieri

alimentació és el fonament de la nostra salut, mengem perquè el nostre organisme no està en disposició de produir totes les substàncies necessàries per les activitats vitals i les ha de prendre de l’exterior, mitjançant el menjar. Aleshores, si és veritat que som allò que mengem, com va dir el filòsof alemany el Ludwig Feuerbach; major serà la qualitat dels aliments, millor serà la nostra “composició”.

En un organisme que creix, com el d’un infant, encara més s’hauria d’utilitzar el millor “material” de “construcció”

L’

Els consells de Catherine Kousmine Fa una mica més de trenta anys, la doctora Catherine Kuosmine escrivia al seu llibre Salve su cuerpo: “De generació en generació, som cada cop més fràgils: els nostres fills tenen les dents corcades, a l’escola estan inquiets, tenen dificultat per concentrar-se i aprendre; des de les primeres classes de primària, un infant de cada cinc porta ulleres; més de la meitat dels adolescents té la columna encorbada... Estimats lectors, i sobretot estimades lectores, que desitgeu tenir nens sans i bells i sou els principals responsables de l’alimentació de les vostres famílies, informeu-vos: us adonareu que el camí cap a una salut millor està obert i que els mitjans necessaris estan a l’abast de tothom”.

La situació actual no ha millorat, de fet assistim a l’augment progressiu del sobrepès i de l’obesitat a

l’edat escolar i preescolar. En una societat moderna, que ens anima a córrer constantment, on la tecnologia ha envaït fins i tot el sector alimentari, i on l’aparença està per damunt del ser, qui se’n ressent més són els infants.

Les nostres eleccions alimentàries són moltes vegades una conseqüència de “consells” publicitaris, i cada cop menys la resposta a exigències reals del nostre organisme. Hem perdut el costum d’“escoltar” els missatges que el nostre organisme ens envia, però els infants tenen encara aquesta capacitat, fins que nosaltres no la sufoquem, ignorant-la.

Per tant, és important alimentar bé els infants des del deslletament.

Decisions correctes per la salut dels nostres nens i nenes Heus aquí un breu resum dels aliments a anteposar i d’aquells a defugir., de manera que l’alimentació correcta es converteixi de veritat en un hàbit quotidià, amb inevitables repercussions positives pel creixement dels infants.

Cereals (pa, parta, productes de forn) Després de la guerra civil i la postguerra, els productes refinats van substituir aquells integrals. Així, la part de la llavor dels cereals que conté els grassos essencials, les vitamines i minerals i les fibres es descarta, i només s’utilitza el midó, que dóna energia, però no nodreix. A més, l’elecció de blat i d’arròs blanc con-

15 Dossier alimentazione in catalano_Layout 2 09/04/13 16.22 Pagina 43

Brilli el sol sobre els nostres infants

*

Les eleccions quotidianes

• • • •

verdures crues i cuites a tots els àpats llegums tots els dies i fruita per berenar

cereals integrals en tots els àpats, afavorint els “grans” com arròs, ordi, quinoa, amarant proteïnes animals no més d’una vegada al dia, donant prioritat al peix blau i a la carn blanca, limitant la carn vermella i els formatges.

15 Dossier alimentazione in catalano_Layout 2 09/04/13 16.23 Pagina 44

Dossier

Consells per aperitius saludables i gustosos Fruita fresca de temporada

Fruits secs Preferiblement aquells no salats i no exagerar en la quantitat (són molt calòrics). Contenen proteïnes, àcids grassos (principalment essencials: poliinsaturats i monoinsaturats), minerals (sobretot potassi, fòsfor, magnesi, calci), fibres i modestes quantitats de vitamines.

Escollir preferiblement la biològica. És plena de vitamines, minerals, fibra; conté els antioxidants i els oligoelements necessaris per aquella determinada estació.

Tramussos Proporcionen una bona font d’energia.

Contenen proteïnes en quantitats comparables a la carn i més que els ous; minerals (calci, fòsfor, potassi, zinc, manganès, coures, sodi, seleni, magnesi i ferro, vitamines (A, B1, B2, B3, B5, B6 i C), àcids grassos essencials (omega 3 i omega 6), fibra. No contenen gluten.

verteix l’alimentació en quelcom de monòton: pasta blanca, pa blanc i pizza. D’aquesta manera es creen mancances de nutrients. La solució es prendre en consideració tot una altra sèrie de cereals que tenen propietats nutritives superiors: kamut (varietat de blat antiga i originària d’Egipte), espelta, blat de moro, mill, ordi, amarant, quinoa, arròs integral, arròs vermell.

Greixos Es creia que els greixos només tenien la finalitat de generar proteïnes i per tant no eren gaire importants. Posteriorment, es va reconèixer que algunes substàncies grasses són indispensables per la vida.

En efecte, els greixos són una part fonamental de totes les membranes cel·lulars. Alguns tipus, els considerats àcids grassos essencials, formen part de les substàncies que necessàriament hem de prendre amb l’alimentació, i si no ho fem amb la quantitat suficient o són de poca qualitat, determinaran disfuncions a nivell cel·lular i, en conseqüència, problemes de salut. En els olis premsats en calent la part dels àcids grassos essencials es perd o s’altera, i el mateix succeeix en els processos de producció dels greixos vegetals (hidrogenat), com la margarina.

Així, per obtenir la quantitat necessària d’olis “bons”, hem d’evitar aquests productes i decantarnos per l’oli premsat en fred i integrar llavors oleaginoses com les nous, les avellanes, les llavors de carbassa, de gira-sol, de lli, de sèsam.

Sucre El consum excessiu de sucre, sobretot refinat, té importants efectes sobre el cos a tots els nivells: per exemple, crea un cercle viciós com una mena de “dependència”, influeix en l’humor, contribueix a l’aparició de la síndrome metabòlica, augmenta l’acidesa, fomenta la càries dental, augmenta la fermentació intestinal i la disbiosi. El problema és que el sucre blanc es troba arreu en altes concentracions (també dins els productes “light” que tenen pocs greixos, però que ho compensen ambl’ensucrat), determinat l’hàbit al sabor dolç.

Hem d’evitar donar als nostres infants caramels i llaminadures vàries! Com alternativa vàlida, molt millor proposa’ls-hi fruita fresca, dolça naturalment.

Proteïnes S’utilitzen prevalentment les proteïnes animals, mol-

15 Dossier alimentazione in catalano_Layout 2 09/04/13 16.23 Pagina 45

Brilli el sol sobre els nostres infants

Llavors oleaginoses de carbassa i de gira-sol Contenen proteïnes altament digeribles, àcids grassos essencials omega 3, minerals (magnesi, zinc, ferro), fibres. Disminueixen l’acidesa de l’organisme, en lloc d’augmentar-la com ho fan els dolços.

Productes de fleca casolans

Brots i germinats

Per preparar-los feu servir farines integrals (si pot ser moites al moment) i quantitats modestes de sucre de canya integral, a més d’ingredients frescos i de qualitat.

Són les llavors germinades dels cereals, llegums i altres vegetals. Molt fàcils de preparar a casa i assimilables ràpidament. Són un concentrat de nutrients: vitamines, oligoelements, enzims, aminoàcids essencials.

tes vegades més d’un cop al dia, mentre que aquelles vegetals no es cuinen gairebé mai. Molt sovint els infants, però també alguns adults, no saben el que són aquestes proteïnes vegetals! Mongetes de tots tipus, pèsols, llenties, cigrons, soja, tramussos són aliments valuosos per la salut dels més petits, perquè contenen proteïnes i són rics d’àcids grassos essencials, oligoelements i fibra.

Vitamines i minerals Las verdures i les fruites no són aliments particularment estimats pels infants. En canvi, se sap molt bé que n’haurien de menjar un mínim de 5 racions al dia. També seria molt important consumir només els productes de temporada perquè contenen els oligoelements necessaris per aquell determinat moment de l’any.

Aigua El nostre cos és un 70% d’aigua, veure és doncs de vital importància. Però compte: aigua no vol dir refrescos -i encara menys amb gas!- els quals contenen colorants, conservants, additius varis i quantitats increïbles de sucre. Aigua vol dir

Sucs de fruita i liquats de verdura i fruita Rics en vitamines i antioxidants, són una alternativa als sucs envasats i a les begudes ensucrades: en aquestes, la concentració de sucre arriba a 100 grams per litre! També en els sucs el quantitatiu és molt sovint considerable.

A les begudes hi poden ser presents substàncies químiques per donar gust, colorar i conservar.

Atenció als productes light: contenen dulcificants artificials.

simplement... aigua. Durant els mesos d’hivern és molt saludable un agradable suc de cítrics frescos.

Sobre els aperitius i la brioxeria industrial Els productes industrials, que tanta publicitat reben, pels esmorzars i berenars dels nostres fills, no són la millor elecció pel seu creixement. Si llegim els seus ingredients ens adonem que el sucre refinat és sempre present. Els greixos continguts són margarina o altres definits “vagament” com “greixos vegetals hidrogenats” (tots perjudicials!). Les farines usades són les refinades. En molts casos, per donar sabor al producte, s’utilitzen additius i aromatitzants químics i colorants. Aquest petit producte proporciona moltes, masses calories que no contenen nutrients. Són les anomenades “calories buides”. En molts pocs grams es concentren masses substàncies capaces d’afectar la salut infantil. El problema es que els danys no són immediats, sinó que emergeixen anys després, quan les carències de substàncies essencials i l’excés de les pernicioses o de baixa qualitat es manifesten en forma de malaltia, que s’atribueix a causes infeccioses, autoimmunes o “desconegudes”.

15 Dossier India_in catalano_Layout 2 09/04/13 16.24 Pagina 46

Dossier

L’antiga saviesa índia pels primers anys de vida La doctrina ayurdèvida individua i segueix les regles de la natura.

Això dóna com a resultat una “pediatria” molt elaborada que, encara avui, ens regala ensenyaments molt valuosos.

Maria Cristina Minniti

D

es d’èpoques molt antigues i fins ara hi ha una cosa clara: els nens i les nenes són sempre els mateixos. Neixen de la mateixa manera i tenen les mateixes exigències nutritives i emotives per créixer equilibrats en aquest Univers. Representen l’expressió de la Vida de manera pura i instintiva. Encara ara, en aquesta era tecnològica, els infants segueixen les regles de la Natura. Tanmateix, ocupar-se d’ells és sempre un neguit i un motiu de preocupació per aquells que han de fer-se’n càrrec i, sobretot, per totes les mares sempre indecises per no saber fer la cosa justa al moment just.El metge és conscient de tenir davant d’ell

15 Dossier India_in catalano_Layout 2 09/04/13 16.25 Pagina 47

Brilli el sol sobre els nostres infants

un pacient delicat i difícil perquè no sempre els petits poden i saben explicar i expressar clarament què els hi fa mal i quins són els símptomes. És per aquest motiu que els metges, els d’abans i els d’ara, han de tenir una sensibilitat particular per veure i llegir els senyals de les malalties sense comptar amb la col·laboració del petit pacient.

Una atenció que ve de lluny L’Ayurveda, la ciència de la vida, s’ha ocupat sempre, i molt extensament, del creixement i del nodriment físic i mental dels infants. La pediatria, la medicina pels menuts, és una de les vuit branques de l’Ayurveda.

Segons Ka̅ syapa, el metge i estudiós considerat el pare de la pediatria ayrvèdica, aquesta branca és la més important de totes perquè les altres hi participen quan l’infant ha madurat en adult, i la pediatria s’ocupa d’aquest ésser humà abans que eventuals desequilibris i malaities puguin iniciar-se.

En efecte, el paper de la pediatria comença, fins i tot, abans de la concepció mateixa perquè s’ocupa de la nutrició, de l’estil de vida i de les malalties durant l’embaràs. És a causa de la delicadesa i la importància d’aquest període per l’existència d’un ésser humà que en l’Ayurdeva la pediatria es considera la branca determinant i que molts metges hi dediquin una atenció especial. Donat que l’Ayurveda és una ciència que s’ocupa del cos, la ment i l’esperit, és normal que també pels infant l’atenció es centri a nivell físic (alimentació i massatges), a nivell mental (amb l’estimulació dels sentits i els pensaments) i espiritual.

Les quatre fases del desenvolupament Naturalment és del tot impossible dir en aquest article tot allò que la pediatria ayurdèvica suggereix pels infants des del seu naixement fins els 16 anys d’edat. A més, durant els segles, molts autors han escrit les seves tesis i reculls no sempre unívocs ni concordants. De totes maneres, es prova sempre de fer referència als mateixos clàssics (Caraka Saṃhita, Suśruta Saṃhita, Aṣtanga Hrdaya, Aṣtanga Samgraha, Kaśyapa Saṃhita ) que donen indicacions similars, encara que no iguals.

Per aquest motiu em baso en les indicacions més comunes i encara vàlides. És sorprenent com les descripcions de les fases de desenvolupament del nen i moltes de les indicacions i consells són encara vàlids i són els mateixos només amb petites modificacions.

Per exemple podem notar l’atenció que l’Ayurdeva

Com s’anomena pediatria en sànscrit?

A l’ayurveda el terme sànscrit que defineix la pediatria és: Kaumārabhçtyam. La mateixa paraula indica la complexitat d’aquesta branca , ja que està formada per dues paraules: Kumāra + Bharaõa.

“Kumāra” és aquell període de la infància, segons, Kāśyapa, que va de 1 a 16 anys. “Bharaõa”, segons el diccionari sànscrit, significa “allò que dona un determinat resultat”, producció o nutrició. Aleshores, “Kaumārabhçtyam” significa: tot allò que des del naixement pot portar a un infant a esdevenir un adolescent de 16 anys sa, feliç i eficient.

ofereix al nadó des del moment del naixement i que podem subdividir en 4 moments:

1. Invocar la vida 2. Separació i tall del cordó umbilical 3. La neteja 4. Les primeres etapes del nodriment De seguida les veurem una per una. Però hem de tenir present això: també els homes primitius s’han meravellat i sorprès pel miracle del naixement. Així, era inevitable que l’Ayurveda dediqués una atenció i cura particulars al nadó i a la neo-mama.

La Natura és la gran mestra Algunes coses poden semblar òbvies, però precisament aquestes, dictades del sentit comí i de la sintonia amb allò que la Natura ens ensenya, són les coses que massa sovint oblidem. I oblidem el respecte per nosaltres i a les noves vides que s’enfronten al món. Ser pares és una feina que no s’acaba mai i ningú ens ha ensenyat a ser pares. Només l’experiència (també la d’aquelles persones que estan al costat nostre) i la sensibilitat ens poden ajudar.

L’Ayurveda és una ciència que, precisament mitjançant la transmissió de l’experiència de 3000 anys, pot donar-nos les indicacions per portar-nos a l’antiga saviesa i redescobrir el respecte i la visió justa de la vida.

15 Dossier India_in catalano_Layout 2 09/04/13 16.25 Pagina 48

Dossier

possibles pronòstics de la vida. Així doncs, s’observa el to cutani, els moviments, el desenvolupament muscular i dels teixits i la presència de plor.

SEGONA FASE: la separació

PRIMERA FASE: invocar la vida La primera fase es defineix com invocació a la vida o Reanimació: és a dir, estimular els sentits i la ment.

El primer que es fa és estimular el sentit de l’oïda.

Això s’obté produint un so de manera que aquest iniciï el funcionament del sistema nerviós central. La manera és molt simple: es produeix un so delicat davant del nadó amb dues pedres. A més, el pare pot recitar, a l’orella dreta pels nens i a l’orella esquerra per les nenes, un “mantra”, per exemple “Oh fill-filla tu has nascut de cada part del meu cos. Tu representes la meva ànima. Que els estels, els dies i les nits et protegeixin cent anys”.

El segon estímul és per la pell i la gola. Es ruixa amb aigua calenta o freda la cara del nadó. Això estimula segur el plor, provocant, aleshores, un alliberament millor de les vies respiratòries.

Després s’estimula l’olfacte: per fer-ho es fa moure a l’aire una espàtula amb “negre de fum” per tal d’absorbir anhídrid carbònic i fer respirar millor. És l’equivalent modern a la mascareta d’oxigen en cas de dificultats respiratòries.

Durant aquest període es presta molta atenció a la vitalitat del nadó i, als textos clàssics, hi ha una llista de tots els factors als quals estar atents i els

La segona fase és la de la separació i del tall del cordó umbilical. Tots els autors remarquen que és una fase delicada i que un tall incorrecte pot provocar moltes complicacions.

Això es fa després d’haver rentat el cordó en una decocció a base d’herbes amb qualitats antisèptiques (Banyan, Sàndal, pebre llarg) El cordó umbilical es talla amb un ganivet esmolat que pot ser d’or o de plata (tenen propietats antisèptiques). La distància entre el tall i el melic, per tenir menys complicacions, correspon a la longitud seguida per la medicina moderna.

El monyó es lliga amb un fil, el qual es fixa suaument al coll del nadó. Això es fa per evitar sobretot contaminacions per orina o femtes. Els dies successius el cordó es medica amb un oli medicinal desinfectant.

TERCERA FASE: la neteja La tercera fase consisteix a netejar el nadó de l’untet sebaci, però també la neteja de la cavitat oral, oïdes i ulls de la mucositat i del líquid amniòtic.

Per la boca i les oïdes, en l’antiguitat, s’usava el dit índex al qual es tallava l’ungla i es cobria amb roba de cotó suau. Si la mucositat amniòtica estava molt adherida o era molt consistent, aleshores es provocava un petit vòmit posant una mica de “ghee” (mantega clarificada) i sal de roca sota la llengua.

Això també provocava el plor del nadó amb una neteja addicional de les vies respiratòries.

Pel cos s’usa una pols de sal de roca amb ghee i, de seguida, es fa un massatge amb oli medicinal calent (Bala̅ taila).

Aquest massatge tenia també la missió de pacificar i donar una gest d’amor al nadó perquè, de fet, el part està considerat un moment traumàtic per l’infant que s’arrisca a l’asfixia, té dolor, passa de la ca-

15 Dossier India_in catalano_Layout 2 09/04/13 16.25 Pagina 49

Brilli el sol sobre els nostres infants

lor al fred, del silenci al soroll i de la foscor a la llum.

Aquest massatge és el primer acte d’amor que el nadó rep. També és costum cobrir la fontanel·la anterior del crani amb un cotó amarat de ghee o del mateix oli medicinal mencionat abans.

QUARTA FASE: l’infant comença a nodrir-se Després s’acosta el nen al pit de la mare per provocar l’estímul de la succió que és un dels estímuls primordials de l’ésser vivent. S’ha de tenir una cura especial al nodriment del nadó, sobretot els primers 4 dies: El 1er dia, quan el calostre no és encara suficient per nodrir de manera adequada, es fa prendre al nadó una pasta feta de mel i ghee (mantega clarificada) a la qual s’afegeix pols d’or. Tot i que això ens pot sorprendre, té, en canvi, una important acció. En efecte, la pols d’or absorbeix les toxines, però el cos no

l’absorbeix, i funciona com un tònic cardíac. Aquest compost (mel, gheee i or) també s’utilitza per estimular les defenses immunitàries. Per l’Ayurdeva es considera quasi com una vacuna, però no és una defensa contra cap virus particular, sinó que estimula les defenses immunitàries en la seva totalitat.

El 2on i 3er dia es fa prendre una pasta de ghee i Lak maõ (Cynoglossum lanceolatum, que és una planta de la família de les Boraginàcies) Des del 4art dia comença la lactància amb llet materna.

El 5è dia, si la llet materna no és suficient, s’integra amb llet de cabra o de vaca o d’una llevadora (Dhathr).

El petit ha arribat al món, aquí teniu algunes regles a seguir A l’Índia, el nadó i la neo-mama són de seguida tutelats i protegits pel nucli familiar i social. Als primers moments, el nadó, amb la mare, es té a casa en una habitació especial amb les característiques adequades per a protegir la petita vida. Ha d’estar airejada, però oportunament defensada de l’entrada d’animals no desitjats.

Normalment, es col·loca un bol amb aigua purificada, probablement per crear la humitat justa. El nadó farà el bany tots els dies, se’l vestirà amb roba neta, preferiblement de color blanc.

De vegades, al coll del nadó i de la partera es posaven petits saquets d’herbes, amb asafètida,

• •

Guggul (és a dir, mirra) o adathoda vasica (a Occident es poden usar fulles de gerani, branquetes de romaní, agulles de pi o dents d’all) per tenir allunyats insectes i bacteris.

L’habitació es purifica regularment amb encens perfumat o cremant una resina particular de nom Guggul que, a més, té una acció ambiental desinfectant.

• El nadó no ha d’espantar-se per res, ni deixat sol en llocs foscos o solitaris. No se l’ha de despertat bruscament i quan se’l agafa en braços s’ha de fer adequadament, per evitar deformacions dels ossos. Encara avui és útil l’ús del Pallu, la part última de

•

•

Sari que s’embolica al voltant del nadó per subjectar-lo.

El lactant no pot ser exposat al vent, al sol, a la pluja, al fum ni estar sota un gran arbre, ni d’una parra, ni en una casa buida o en lloc de mal auguri.

A l’Índia, els lactants es tenen quasi sempre a casa perquè, no ens oblidem, allà es registren altes temperatures durant gran part de l’any.

El nadó pot sortir de casa a partir del 12è dia. Noteu la diferència entre la tranquil·litat i l’harmonia que envolten els nadons i les mares i el caos, l’alta hiperestimulació i l’estrès típics dels nostres dies.

• • •

15 Dossier India_in catalano_Layout 2 09/04/13 16.25 Pagina 50

Dossier

La tradició índia i l’alimentació de l’infant L’alimentació de l’infant ha de ser diferent que la de l’adult perquè, a més de donar-li energia pel manteniment diari, ha de proveir al creixement i força dels teixits. És per aquest motiu que els textos ayurvèdics classifiquen el peróde de l’infància segons l’aliment requerit.

Dins del primer any de vida: el nadó d’alimentar-se només de llet Per l’Ayurveda la llet materna és considerada com un teixit derivat del plasma, que és part de la sang i conté totes les substàncies nutritives. El millor mètode per a obtenir una bona producció de llet és tenint cura de l’estil de vida, les emocions i l’alimentació. Des dels textos més antics es deia que el millor estímul per la secreció de llet era l’amor i la succió del nadó. No obstant, l’estil de vida és important. La mare no ha de sentir ràbia, no ha de tenir preocupacions ni enfadar-se i hauria de dormir i reposar prou.

De 1 a 2 anys: l’infant necessita tant llet com cereals Generalment , la neo-mama hauria de menjar més cereals (com arròs, ordi, blat)amanits amb ghee, gin-

1

2

La importància del massatge Molt important és el massatge que cada mare fa al seu fill. La tècnica més coneguada a Occident s’anomena Shantala (és el nom d’una dona hindú que feia massatges i acariciava al seu nadó) i fou divulgada pel ginecòleg francès Frederick Leboyer. A partir del 5è dia després del part, un cop net el nadó, es practica un massatge amb oli de sèsam tebi. És una tradició transmesa a l’Índia de les mares o les avies a la nova mare. És un gest fonamental pel nadó, perquè reforça la pell i els muscles i augmenta el vincle mare-fill.

gebre, comí, pebre negre i espècies. A més de beure brou de carn (excepte porc i búfal), beure aigua d’arròs, civada i altres cereals i utilitzar all i ceba en els aliments. També és aconsellable una mica de vi.

En els textos antics també es mencionen moltes receptes que incrementen la producció de llet materna. Malauradament, moltes d’aquestes preveuen l’ús d’herbes i animals que no hi són a Occident . Tot i això, es poden fer tisanes amb comí (molt similar al nostre fonoll) i prendre una mena de melmelada a base de Satā varī (asparagus racemosus) i fer massatges al pit amb ghee (útil també per evitar les clivelles al mugró).

Després dels 2 anys: l’aliment principal és a base de cereals i de llet en menor mesura Sempre es tracta d’adequar el deslletament a la capacitat digestiva de l’infant. Generalment, s’aconsella començar amb l’alimentació mixta de llet i menjar sòlid a partir del 6è mes.

I, tot i així, s’aconsella començar amb tisanes i sucs de fruita alternats amb la llet, després amb farinetes de cereals i oli i, seguidament, brou de carn. Superats els deu mesos es poden afegir altres aliments, però gradualment i només d’un tipus cada vegada.

3

16 esercizio del mese in catalano _Layout 2 09/04/13 16.33 Pagina 77

Exercici del mes

per l’equip editorial

Yamuna Body Rolling La tècnica va ser inventada fa 25 anys per la terapeuta i professora de Ioga Yamuna Zake i, a diferència d’altres disciplines similars, es centra en el control de la respiració i la seva consciència: és important, quan s’efectuen els exercicis, “sentir” com respon el nostre cos. La feina es porta a terme utilitzant boles de goma de vàries dimensions.

Sota el control de l’instructor es dissenyen moviments fluids i complexes, carregant les parts

del cos sobre la pilota. Els nostres músculs estan constantment obligats a treballar per mantenir l’equilibri i han de “parlar-se”. Si hi parem atenció, pot convertir-se en un forma de meditació mindfulness.

Els últims anys, la tècnica ha guanyat amplis suports, també com a mètode per disminuir l’estrès. És una manera per entrar de nou dins el cos, del qual massa sovint ens hi absentem.

1 Exercicis específics com aquest impliquen una gran part de la musculatura: la ment es concentra en l’execució. Es llisca lentament sobre la bola, mentre els músculs de les cames, del tronc i dels braços es coordinen per mantenir l’equilibri.

2 En aquest cas abdominals, coll i espatlles es posen d’acord per afavorir un moviment fluït de la pilota. Excel·lent per alleugerir el mal d’esquena. Desfà les tensions acumulades.

Per a què serveix?

El primer benefici és el relaxament. Millora l’equilbri, la postura i el to muscular amb un enfortiment del “nucli”. El fet de “rodolar” sobre la pilota exerceix un massatge. La tècnica (aquí al costat la seva ideòloga, Yamuna Zake) també afavoreix l’eliminació dels dolors articulars, ajud a obtenir majors rendiments atlètics i redueix els riscos de traumes típics de l’esport.

Per informació: www.yamunabodyrolling.com

17 nutrizione nat ceci in catalano_Layout 2 09/04/13 16.37 Pagina 82

Nutrició natural

Tornem als cigrons, molt més que filets..

Excel·lent font de proteïnes, rics en nutrients i protagonistes de receptes difícils de resistir Gemma Astolfo

ls cigrons no són els llegums més consumits a Catalunya, i es mereixen més atenció. Sobretot perquè són riquíssims en proteïnes i tranquil·lament poden substituir un filet. Durant els segles, la fantasia culinària s’ha complagut: des de la soca de Niça fins a la farinata genovesa passant per l’humus i el falafel , els cigrons són, per tota la Mediterrània, l’ingredient principal de plats deliciosos.

E

Una carn vegetal Fàcils de preparar, aquests plats aconsegueixen satisfer el gust i les exigències de nutrició del nostre organisme. Això succeeix perquè els cigrons, a més de contenir proteïnes nobles, són una important font vegetal de vitamines, minerals, fi-

bres i greixos. Una “carn” vegetal, però que, a diferència de la d’animal, conserva les característiques nutricionals del món de les plantes, de llarg més favorables pel nostre organisme. Simplement no estem acostumats a pensar a ells, i la força del costum ens empeny a consumir carn en quantitats industrials sense motiu. Però les alternatives hi són i molt bones. Així, parlem dels cigrons. Els plats son gustosos i poden persona-

17 nutrizione nat ceci in catalano_Layout 2 09/04/13 16.38 Pagina 83

litzar-se a plaer. Res prohibeix enriquir-los amb cereals i hortalisses o utilitzar les nostres espècies preferides. L’actitud d’experimentar a la cuina és el camí per sortir dels automatismes i millorar la dieta.

Enemics dels greixos, però ull amb les calories Els cigrons són un aliment quasi complert: en comparació amb altres llegums contenen una bona proporció de greixos, constituïda principalment per àcids grassos o poliinsaturats molt beneficiosos. A

més, hi són presents les saponines que ajuden a disminuir colesterol i triglicèrids en sang. La mateixa acció antigreix la realitza la fibra, de la qual els cigrons en són força rics. Per aquest contingut de fibra un plat de cigrons és una bona idea per evitar la cremor d’estòmac. Ben representades estan les vitamines del complex B, la C i la E, aquestes últimes grans antioxidants. Per últim, recordeu que els cigrons són calòrics: si decidiu menjar-los, oblideu-vos del pa. En cas contrari, no val...

✺✺✺✺✺✺✺✺✺✺✺✺✺✺✺✺ Humus, bo per untar

Mil maneres per aprofitar-vos-en En general, una vegada collits, els cigrons s’assequen. Després es poden moldre per produir farina o tinguts en remull durant deu hores i, seguidament, bullits. A partir d’aquí poden ser utilitzats de moltes maneres. Els podem aixafar per preparar humus (vegeu la recepta) o consumir-los tal qual afegint-hi diferents ingredients. A Catalunya hi ha forces i diverses receptes a base de cigrons, però en farem una d’italiana: els cigrons “all’abruzzese” que es prepara així: Bulliu els cigrons amb una branqueta de romaní Feu un sofregit amb ceba i tomàquet tallat a trossets petits.

Afegiu una mica de bitxo (a la recepta original s’hi afegeix també cansalada) Després hi afegiu brou calent i deixeu que bulli durant uns vint minuts Al final poseu-li un ou dur talladet i un gra d’all aixafat, deixeu que agafi gust durant uns minuts Poseu al plat amb un fil d’oli d’oliva i...bon profit.

• • • • •

El típic acompanyament del sud del mediterrani, òptim per menjar amb pa àrab, i facilíssim de preparar . A l’humus hi podeu afegir també verdures crues.

A la paella hi poseu 2 cullerades d’oli d’oliva, 1 gra d’all, 1 cullerada de comí aixafat. Sofregir.

Poseu els cigrons bullits (l’equivalent a 150 grams en sec) i deixeu que agafi gust durant uns minuts.

Feu una picada amb dos cullerades de tahina (pasta de sèsam) i el suc d’una llimona. Ho passeu pel “minipimer” o la mà de morter i hi afegiu una mica d’oli per aconseguir una pasta homogènia.

Aboqueu-lo en un bol i cobrir amb un grapadet de julivert picat.

•

• • •

Falafel, mandonguilles de cigrons

•• • •

Bulliu 300 grams de cigrons Aixafeu els cigrons amb 1 ceba, 1 gra d’all, 2 cullerades de comí, una cullerada de coriandre, julivert, pebre i sal Refredeu el compost a la nevera, després doneu forma a les mandonguilles Fregiu les mandonguilles fins que agafin un color daurat.

19 PROVA PUBBLICITA_Layout 2 05/04/13 08:57 Pagina 4