Fil Directe 24

Fil Directe

Any XII · Número 24 · Desembre 2008

gam

2 5 an ys

GRUP D’AMICS DE MONTELLÀ

La Diada aplega prop de 300 persones · La paella popular va ser l’acte més concorregut

· Artur Blasco i Josep Gavín, dos dels protagonistes més destacats Sumari

L’escola de Montellà aposta per les noves tecnologies · Els alumnes més grans fan dues assignatures amb ordinador · La ZER Baridà-Batllia és la primera escola pirinenca que ho fa

· Miscel·lània: pàgines 3 a 6 · Felicitació de Nadal: pàg.7 · Recorreguts amb BTT pels entorns de Montellà: pàgines 8 i 9 · Malalties pròpies dels pobles de muntanya (II): pàgines 10 i 11 · Racó del llibre pirinenc: pàgines 12 i 13 · Mossèn Alcover i el montellanenc malpensat: pàgines 13 a 15 · La columna del jovent: pàgina 16 · Herbes, plantes i flors: pàgina 17 · Els fogons de Montellà: pàgina 19 · Butlleta d’inscripció per fer-se soci del GAM: pàgina 20

Editorial El Grup d’Amics de Montellà celebra enguany els vint-i-cinc anys de la seva existència, i això ens ha d’omplir a tots d’orgull i satisfacció perquè no és gens fàcil per a una associació com la nostra arribar a una fita com aquesta deixant enrera una feina feta important i mantenint encara

una bona dosi d’il·lusió de cara al futur. I diem que no és fàcil perquè dissortadament no sempre les iniciatives benintencionades com la nostra troben el ressò necessari per a tirar endavant ni la implicació suficient d’aquells que n’han de ser els beneficiaris, de manera que són pocs, i sovint

sempre els mateixos, els que a la fi es carreguen a l’esquena l’organització i la consecució de les tasques a realitzar.

Però tenim la sort de comptar amb un factor essencial sense el qual Passa a la pàgina següent

editorial Ve de la pàgina anterior.

ni la nostra manera de veure les coses. Ara aquí ara allà, hem caçat al volt crítiques que qüestionen no únicament determinada activitat, sinó que posen en entredit fins i tot la nostra existència com a associació. No entrarem aquí a discutir sobre l’encert o desencert d’aquestes crítiques, però tenim molt clar què és el que les motiva.

I és que a tot arreu hi ha qui creu que l’única manera de fer bé les coses és la pròpia,

rebutgem absolutament aquelles crítiques que tinguin la seva base en personalismes heretats que, per a la Junta actual, si més no, ja no tenen cap sentit.

i que les altres han de portar irremeiablement al fracàs. Ens en donen exemple diàriament els partits polítics que governen el nostre país. I el que és més trist és que aquestes rivalitats neixen molt sovint, no tant del camp de les idees com d’enfrontaments personals que s’acaben enquistant dins dels diversos col·lectius, perduren en el temps i a vegades passen de generació en generació.

En el GAM sabem que hi ha altres maneres d’estimar Montellà, i les Malgrat tot, sabem que no tothom volem respectar encara que no comparteix ni el nostre projecte sempre les puguem compartir. Però

Si avui Montellà és vist per molts de fora del municipi com un poble dinàmic és que alguna cosa bona hem fet entre tots plegats. No deixem que quan furguin una mica descobreixin que l’esclat era només un foc d’encenalls. Des del GAM, des de la posició privilegiada que atorguen aquests vint-i-cinc anys d’existència, animem a tothom a sumar esforços per al bé del nostre poble.

cap associació no pot durar gaire temps, i aquest factor és la fe en el projecte, el convenciment que allò que es vol aconseguir serà necessàriament bo per als socis i per a tota la col·lectivitat. En el cas del GAM, podem dir que la majoria de les persones que l’han dirigit al llarg d’aquests anys han mantingut aquesta fe tan tenaçment que, fins i tot, s’han pogut superar moments en què per diversos motius l’agrupació semblava condemnada a desaparèixer.

I d’on neix aquesta fe?, us preguntareu. Doncs de l’amor que sentim per Montellà, tant si hi hem nascut com si hi hem crescut, que és també una manera d’iniciar-se en les coses. A tots nosaltres, Montellà ens ha fet ser com som i voldríem des de la nostra modèstia que totes les activitats que hem fet i aquelles que les succeiran fossin enteses com un homenatge al poble i a la seva gent, però també, i molt especialment, com un desig que tant l’un com l’altra puguin mantenir la seva personalitat, amb la Cerdanya i el Pirineu, en una època en què el que es porta és la uniformitat, la massificació i el quètxup.

Edita: Grup d’Amics de Montellà NIF: G-25076795 C/ Nord, 1 - 25725 Montellà de Cadí (Lleida) Mail: info@amicsmontella.cat Pàgina web: www.amicsmontella.cat Coordinació i maquetació: Guillem Lluch Torres Tirada: 400 exemplars

No podem exigir a ningú que combregui amb les nostres idees, com tampoc ho poden fer altres col·lectius del nostre poble amb aquelles que s’han fet seves i defensen. Però sí que hem d’exigir que les crítiques siguin constructives i raonades i es facin donant la cara. Només així podrem abandonar les picabaralles inútils que l’únic que provoquen és el desànim de tots plegats i un malbaratament d’energies que ben canalitzades podrien fer molt de bé al poble.

Visca el Grup d’Amics de Montellà. Visca Montellà de Cadí (Discurs llegit la passada Diada)

Col·laboradors en aquest número: Eduard Aguilar, Jordi Garriga, Albert Juliench, Grup de Joves l’Ordiguer, Guillem Lluch, Albert Martí, Albert Teixidor, Montse Torres, Llorenç Vergés i Oliver Vergés.

Correcció de textos: Llorenç Vergés i Oliver Vergés 2

miscel·lània

En record de Sebastià Bosom

seva professió al grau fet, era la seva passió. trobar havies d’anar encara que fos festa, tingués vacances.

màxim. De Si el volies a l’Arxiu, encara que

La Cerdanya i el seu passat el van portar a un compromís personal perquè el present fos respectuós amb la història de la seva terra.

Esperem que entre tots els que el vam conèixer i estimar aconseguim fer complir el seu propòsit. La Cerdanya ha quedat òrfena d’un dels seus puntals culturals.

Sebastià Bosom/ AJUNTAMENT DE PUIGCERDÀ

Les col·laboracions de Sebastià Bosom amb el Grup d’Amics de ALBERT MARTÍ.- El dia a ell fou primordial obrir a tothom Montellà han estat nombroses 12 d’agost ens deixà Sebastià les portes de l’Arxiu per poder al llarg d’aquest anys: des de Bosom Isern, director de l’Arxiu difondre les arrels de la cultura pronunciar conferències i xerrades Comarcal de la Cerdanya d’aquesta comarca. o atendre consultes de caire (Puigcerdà), casat i pare de dos històric, fins a cedir els panells de fills, als 52 anys, després de tres Rere una extensa bibliografia i l’Arxiu per facilitar les exposicions mesos de lluita contra un càncer. múltiples articles sobre la història culturals que anualment ha anat Sebastià Bosom ha estat una de de la Cerdanya, s’amagava una fent el nostre Grup. Gràcies per les figures representatives de la persona humil, propera, acollidora, tot, Sebastià. Descansa en pau. història i la cultura cerdanes. Per servicial i bromista. Va portar la

Les espelmes dels vint-i-cinc anys OLIVER VERGÉS.- Enguany el Grup d’Amics de Montellà ha complert un quart de segle. És, doncs, un fet digne de celebració, tant per als socis de l’associació com per a tots els habitants i estiuejants de Montellà, ja que fer realitat els objectius de l’entitat representa sempre un guany per al poble.

maig), i sobretot coincidint amb l’època de bonança estival, hem realitzat diversos actes relacionats, com no podia ser d’altra manera, amb els objectius de la nostra associació. Entre ells, l’aspecte que potser hem treballat menys és el de la defensa del patrimoni mediambiental. No podíem, doncs, cloure les activitats de celebració d’altra manera que col·laborant La commemoració del 25è amb el mediambient i, en concret, aniversari del GAM acabarà el en l’entorn de Montellà. És per maig d’aquest any 2009. Durant aquest motiu que el GAM plantarà, tots aquests mesos (de maig a al llarg d’aquesta primavera, 25 3

arbres a diferents punts del poble.

No ens fem il·lusions: bé sabem que amb aquests arbres no resoldrem el problema del canvi climàtic ni el de desforestació.

Volem aportar, tan sols, el nostre gra de sorra a la causa, celebrar el 25è aniversari duent a terme un objectiu molt present en el nostre ideari. Esperem que d’aquí a uns anys, amb l’exemple de la seva creixença, aquests arbres ens recordin el que hem fet, el que seguirem fent i, tant de bo, el que puguem fer en el futur.

miscel·lània

L’escola de Montellà, pionera en la implantació de les noves tecnologies (de moment, s’aplica a les assignatures de Ciències Socials, Ciències Naturals i Matemàtiques). Els ordinadors, doncs, són una eina més per a realitzar els exercicis i treballs que es fan a classe.

El projecte va ser impulsat, entre d’altres, per la directora de la ZER i professora de l’escola de Montellà, Núria Burgada. Es duu a terme gràcies al suport econòmic del Departament d’Educació de la Generalitat i el Ministeri d’Educació espanyol, i pretén fomentar l’ús de les noves tecnologies en un Alumnes de l’escola fent classe amb ordinador portàtil/ .G. LLUCH ambient rural on, per regla general, GUILLEM LLUCH.- Des de natures amb ordinador portàtil. El la seva implantació és més complil’any passat, els alumnes de cicle coordinador d’informàtica de la cada. La ZER Baridà-Batllia és mitjà i cicle superior de la Zona ZER, Eduard Isern, assegura que la primera escola pirinenca, i la d’Escoles Rurals (ZER) Baridà- aquest sistema permet als alumnes tercera de tot Catalunya, que duu a Batllia (on està inclosa l’escola familiaritzar-se amb la informàti- terme aquest projecte. de Montellà) realitzen tres assig- ca, alhora que aprenen una matèria

El bitllet de Montellà ALBERT MARTÍ.- Durant la Guerra Civil, l’activitat financera, com tots els altres aspectes de la vida, va resultar molt afectada. Per evitar el col·lapse monetari, el setembre de 1936, la Generalitat va crear el Paper Moneda Nacional Català de 1.000, 500, 100, 50, 25, 10 i 5 pessetes, garantit per les reserves d’aquesta institució i de curs legal a tot el país.

La manca de xavalla va ocasionar molts problemes.

Escassejaven les monedes de coure, que es van destinar a la indústria de la guerra, i les de plata, que van ser retirades per la gent i per les mateixes autoritats. Això va fer que els comerços, les empreses, els sindicats, les cooperatives, etc., confeccionessin tota mena de vals i bons. En resposta a aquest desgavell, els ajuntaments, facultats pel Govern Català, van exercir el privilegi d’emetre el seu propi paper moneda, de

Bitllet emès per l’Ajuntament de Montellà l’any 1936. curs legal a cada municipi. Pel que fa a l’ajuntament de Montellà, foren emesos bitllets de .El que es reprodueix aquí correspon al de pessetes. És de color blau amb tintatge negre i les mides són 6,60 cm per 10,80 cm 4

miscel·lània Diada 2008

Una jornada molt especial de l’amic Artur Blasco sobre “La música tradicional del Pirineu”, que trobareu resumida a la pàgina següent..

La paella popular va aplegar una gran quantitat de gent/ G.LLUCH ALBERT MARTÍ.- El dissabte 9 d’agost va tenir lloc la VIII Diada del GAM, celebrada enguany amb caràcter extraordinari pel fet que es commemorava el vint-icinquè aniversari de la fundació de l’Associació. Els actes celebrats es ressenyen tot seguit.

Des de les 10 del matí es podien visitar dues exposicions fotogràfiques a la carpa de la plaça del Llac. Per una banda, la de les esglésies, ermites i santuaris del Baridà, obra del senyor Josep Maria Gavín Barceló, fundador de l’Arxiu Gavín de Valldoreix (Barcelona), i autor de l’Inventari d’Esglésies, en 30 volums. A través de 74 fotografies, quedaven recollides les 38 edificacions religioses –d’algunes només les restes– situades dins dels termes dels municipis de Montellà i Martinet, Lles de Cerdanya, Bar, Cava i el Pont de Bar. Per altra banda, fou exposada la mostra de 30 fotografies que sota el títol “Les quatre estacions a Cerdanya”

ens presentava Francesc Cardona Farré, de 92 anys, veí de Bellver de Cerdanya i fotògraf d’afició.

També a la carpa foren exposades les fotografies del II concurs convocat pel GAM, la guanyadora del qual va ser Montse Torres. Atenció especial mereix la conferència-actuació

Ampli ressò als mitjans pirinencs Bona part dels mitjans de comunicació que donen cobertura al Pirineu es van fer ressò de la Diada. Pel que fa a la premsa escrita, ho van fer els diaris Segre i El Periòdic d’Andorra, a més de la revista mensual i portal informatiu a través d’internet Viure als Pirineus. La Diada també va ser present a les ones radiofòniques, a través d’una entrevista que va fer Ràdio Seu al membre de la Junta, Guillem Lluch.

5

A fi que els assistents poguessin passar tota la diada a la plaça del poble compartint les activitats, al migdia es va fer una paella de germanor a la plaça de l’Església, amb la participació de prop de 300 persones, i al vespre, un pa amb tomàquet popular. Cal destacar l’ajuda de l’ajuntament de Riu de Cerdanya, que va cedir un centenar de cadires per a la celebració de la paella popular. L’Ajuntament de Montellà i Martinet també en va cedir unes quantes.

A mitja tarda, Les Llagastes del Farró interpretaren peces d’aire tradicional i popular, algunes de repertori amb arranjaments propis i d’altres d’elaboració pròpia. Molts dels assistents varen poder ballar en grup o en parelles, ja que totes les danses s’ensenyaven a ballar abans d’interpretar-les.

El punt i final de la VIII Diada el va posar l’Orquestra Piarmònica de Sabadell, una formació que va néixer fa quatre anys i que és molt heterogènia perquè totes les persones que la componen tenen feines i professions diferents.

El GAM està molt satisfet en general de la commemoració d’aquest vint-i-cinquè aniversari, ja que l’assistència als diferents actes ha compensat amb escreix el gran esforç que ha fet la Junta Directiva en la seva preparació.

miscel·lània Diada 2008

Artur Blasco i Josep Gavín, els plats forts de la jornada va repassar la importància que ha tingut l’acordió diatònic al Pirineu.

Blasco va destacar que aquest és un dels instruments més lligats a la muntanya. La seva implantació va ser una autèntica revolució en les zones rurals i aïllades, ja que permetia crear ambient de festa de forma fàcil, fer que la gent dels diferents pobles ballés de forma més desinhibida i junta, i per tant, que es conegués més fàcilment.

Un altre aspecte que va destacar, és que el Pirineu de Lleida i de Girona és dels pocs llocs on s’ha mantingut viu aquest instrument.

Blasco va anar alternant aquestes GUILLEM LLUCH.- “La músi- que va dur a terme Artur Blaco. El explicacions amb l’interpretació ca tradicional al Pirineu” va ser el músic, principal impulsor de la Tro- de cançons, tocades amb diferents nom de la conferència-actuació bada d’Acordionistes d’Arsèguel, tipus d’acordions.

ALBERT MARTÍ.- El GAM va contactar amb Josep Maria Gavín, tot un personatge en el món del col·leccionisme a Catalunya i, entre moltes altres coses, fundador de l’Arxiu Gavín. Els visitants de l’exposició varen poder tenir una idea més àmplia del seu treball, efectuat al llarg de la seva vida, en poder llegir el seu ampli curriculum biogràfic exposat a la carpa.

Josep Maria Gavín va tenir també l’oportunitat d’adreçar-se als assistents per deixar constància del sistema emprat en el seu treball de recerca i explicar diverses anècdotes relacionades amb els seus periples per terres catalanes cercant les esglésies, capelles,

monestirs, priorats, convents, ermites, santuaris, cartoixes, catedrals, oratoris i qualsevol altre edifici religiós catòlic del país, 6

per incloure’ls en el seu Inventari de més de 30 volums (el primer publicat l’any 1978 i el darrer el 1998).

25

miscel·lània

anys

desitjant-vos

Bon Nadal

Gràcies per acompanyar-nos al llarg d’aquest quart de segle Esperem poder desitjar-vos

molt bones festes durant 25 anys més

G A M 25 ANYS

gam

2 5 an ys

GRUP D’AMICS DE MONTELLÀ

7

col·laboracions

Recorreguts amb BTT pels entorns de Montellà (I) modificada i restaurada al llarg de la història (darrerament gràcies a la col·laboració del GAM) encara conserva alguns elements romànics com són l’absis i la ferramenta de la porta.

Uns metres més enllà arribem al punt més baix de tota la ruta, el creuament amb el torrent de Fontfreda (cota 1110), punt en el qual la carretera s’enfila cap amunt de manera bastant brusca.

Superada la primera rampa, circulem per una llarga recta més suau que ens permet gaudir mentre pedalem d’una bonica perspectiva de Montellà a la nostra esquerra.

El recorregut passa pel Cap de l’Oratori/ G.LLUCH ALBERT TEXIDOR.Per estrenar aquesta secció, us presentem una ruta que ens porta per diversos masos dels volts de Montellà: Esconsa, la Cabana i Cal Mandrat.

i ràpidament ens plantem al Cap de l’Oratori, a l’entrada del poble (km 1). En aquest punt, girem a mà esquerra tot seguint la carretera asfaltada en direcció a Prat d’Aguiló. Baixem durant uns metres, tot deixant a mà Comencem la nostra excursió a esquerra el desviament cap al la plaça del Llac de Montellà. cementiri de Montellà i l’església Prenem el carrer Major cap avall de Sant Genís, que tot i haver estat

Acabat aquest tram, a l’alçada del desviament cap al Montgràs, la carretera tomba cap a l’est (km 2). En aquest punt abandonarem l’asfalt per començar a circular cap a la dreta per una pista de terra en bastant bon estat que condueix fins a Prat d’Aguiló. De mica en mica, el camí va guanyant alçada, però en aquests primers trams ens permet gaudir d’unes magnífiques

BAR - RESTAURANT

ROSALEDA

INSTAL·LACIONS VIDAL-MATA, S.L. - INSTAL·LACIONS ELÈCTRICQUES FRIGORÍFIQUES I D’HOSTELERIA - VENDA D’APARELLS INDUSTRIALS I DOMÈSTICS

c/ Segre, 30 - Tel. 973 51 52 85 25724 MARTINET DE CERDANYA

Comptat d’Urgell, 42 - Tel. 973 351 420 - 963 350 775 Fax 973 351 422 25700 LA SEU D’URGELL (LLeida)

8

col·laboracions vistes sobre la Cerdanya.

cap a la dreta i que porta cap a abandonada però perfectament Bastanist passant per Escàs i les reconeixible (fins no fa tants Sense deixar mai la pista principal, Valls. anys, en Joan i la Maria encara hi el camí discorre entre camps i vivien!) que deixarem a la nostra petits bosquets fins arribar a la A partir d’aquí el traçat és molt dreta. Pocs metres més avall masia d’Esconsa, encara habitada, més suau, tot seguint una pista en trobem un filat per al bestiar (no us a partir de la qual ens podem molt bones condicions que va fent oblideu de deixar-lo tancat!) i ens permetre un petit descans perquè petites pujades i baixades. Al cap endinsem a l’interior d’un bosc el camí s’aplana bastant tot d’un quilòmetre aproximadament molt espès i humit on el camí, altre descrivint una gran corba cap a (km 9), trobem un desviament cop ben marcat, discorre per un l’esquerra. Després de passar per bastant desdibuixat a mà dreta. El pendent molt pronunciat. Cal anar cal Cepat, utilitzat avui en amb compte amb les branques dia com a paller, afrontem dels arbres i amb alguna corba una pujada curta però intensa molt tancada que ens sorprèn que ens porta definitivament gairebé al final del bosc. a abandonar els camps de conreu i pastures per Finalment deixem el bosc per endinsar-nos als boscos que sortir a terreny obert, moment poblen els contraforts del en què podem contemplar Cadí. una impressionant vista de Montellà als nostres peus.

Seguint la nostra ascensió El camí és molt pedregós sense abandonar mai el camí en aquesta zona, i cal de Prat d’Aguiló, deixem extremar l’atenció per evitar un primer desviament a mà caigudes.

Travessem el esquerra que porta cap a Sant camí de cal Mandrat, on se Romà i les Eres, i que és fàcil celebra l’històric aplec de d’identificar perquè hi ha una Santa Magdalena recuperat tanca per evitar el trànsit de pel GAM ara fa uns anys, vehicles de motor. Durant per enfilar l’últim tram de uns quants quilòmetres anem reconeixerem perquè hi ha dues baixada, que ens conduirà entre fent ziga-zagues entre boscos tanques consecutives, una de filat prats ben drets altre cop a l’entrada de muntanya que ens permeten per al bestiar i una altra de cadena del poble (km 13). Només ens gaudir d’un entorn natural de gran per evitar el pas de vehicles de queda pujar fins a la plaça del Llac bellesa, malgrat que la duresa de motor. Aquest és el punt més i ja som a l’inici del recorregut. l’ascensió ens deixa poc marge per alt de tota la ruta (cota 1640), i a la contemplació. tota la resta ja és de baixada fins En total són 14 quilòmetres i al poble. Un sender ens porta gairebé 600 metres de desnivell Després de deixar alguns alternativament entre boscos i acumulat que ens permeten gaudir desviaments a banda i banda, prats, i anem perdent alçada fent de la natura pels voltants de afrontem la part final de la pujada, girs pronunciats a dreta i esquerra. Montellà. Això sí, cal prendre-s’ho i també la més dura. Passat un gir En alguns punts es perd la traça amb calma si no s’hi està acostumat tancat a mà dreta, el camí s’enfila del camí, però és fàcil orientar- perquè en alguns punts el camí paral·lel a una línia elèctrica se gràcies a la panoràmica que puja de valent. Però l’esforç es veu per terreny argilós fins arribar a es té del Cadí al sud-oest i de la recompensat per les magnífiques un pas canadenc. Al cap d’uns muntanya de Lles al nord. vistes i pels contrastos que ens centenars de metres arribem al Pla ofereix l’entorn. de la Mata (km 8), punt en el qual Passades unes quantes corbes, deixem el camí principal i prenem circulem pel costat de la el desviament que surt planejant Cabana, construcció actualment Bona pedalada!

9

col·laboracions

Malalties pròpies dels pobles de muntanya (II) JORDI GARRIGA.- En aquesta segona entrega de les Malalties pròpies dels pobles de muntanya ens aproparem a dues malalties provocades per la ingestió d’aliments o líquids.

al budell humà com qualsevol substància alimentaria, i a través de la sang arriba al fetge, on resta i es desenvolupa en el 70% dels casos. En un altre 15% dels casos, l’embrió és capaç de passar el filtre hepàtic i arribar als pulmons, El quist hidatídic (quist dels al cor o a qualsevol altre part del gossos) cos. Quan aquest embrió nia, Es tracta d’una malaltia produïda per la tènia echinococcus, un petit cuc que fa de 3 a 6 mm i que en estat adult viu en el gos, encara que no li provoca cap simptomatologia. Els ous d’aquests cucs són expulsats de l’animal a través dels excrements, restant a terra en zones de pastura. Aquests ous poden ser ingerits per animals que mengen Un intestí infectat per la tènia. herba: vaques, ovelles, etc. Els ous arriben al budell de produeix el que coneixem com a l’animal que els ha ingerit i d’allà “quist hidatídic”, que consisteix en a la carn, on queden enquistats. una mena de bossa plena de líquid Els gossos poden infectar-se si i de petites larves filles que floten consumeixen les vísceres o carns en el seu interior, amb gran poder d’animals morts infectats en contaminant. escorxadors, a les escombraries dels pobles o en plena muntanya. El diagnòstic dels quists es realitza D’aquesta manera es tanca el mitjançant anàlisis de sang i cicle vital de l’echinococcus radiografies (TAC, RNM). En granulosus. el cas dels quists més grossos, els més freqüents, cal recórrer a L’home es contamina a partir la cirurgia, que, en aquest cas, del gos, animal que té el cuc consisteix a extirpar totes i cada viu i no pas enquistat com les una de les bosses, intentant que no ovelles. De la saliva del gos passa es trenquin quan es manipulen, ja 10

que el líquid i les larves que conté contaminen i sembren allà on arriben. Els quists petits es tracten amb un medicament específic que existeix des de fa uns anys.

Avui dia, la disminució dels ramats, el major control dels escorxadors, la recollida més freqüent de les escombraries dels pobles i, sobretot, la vacunació dels gossos, ha permès una reducció de la incidència d’aquesta malaltia.

La gastroenteritis

Entenem per gastroenteritis la inflamació de l’estómac i els budells deguda a una infecció produïda per un microbi o virus, per una intoxicació química, medicamentosa o alimentària, o, fins i tot, per una situació d’angoixa o estrès.

Les gastroenteritis infeccioses més freqüents es produeixen per la transmissió del microbi per via digestiva, és a dir, ingerint aigües o aliments contaminats. Les víriques es poden transmetre per contagi directe amb altres malalts que les pateixin. Aquest contagi es dóna sempre per via oral i digestiva, ingerint, sense adonar-nos-en, restes orgàniques del malalt infectat, com ara saliva, suor, femta o orina. Les gastroenteritis

col·laboracions químiques medicamentoses són, senzillament, reaccions adverses a medicaments que estem prenent per a qualsevol altra malaltia. Les alimentàries estan causades per la ingesta de toxines o aliments en mal estat.

La gastroenteritis és la inflamació del tub digestiu. Tota la mucosa que entapissa per dins el tub digestiu des de la boca fins a l’anus està inflamada, vermella, inflada, i no fa la seva funció.

L’estómac i el budell prim no absorbeixen els aliments ingerits i el còlon no absorbeix l‘aigua .

El malalt no hauria de menjar res durant almenys dotze hores. Cal anar-li donant líquids abundants i ha de fer repòs.

O diarrees que no cedeixen tot i haver seguit els consells indicats.

Cal recordar que sense prescripció mèdica no s’ha de donar mai cap tipus de fàrmac antidiarreic.

Els símptomes d’alarma que ens haurien de fer pensar en la Si la gastroenteritis ha estat lleu, major gravetat d’uns vòmits i en els símptomes desapareixeran en unes 24-48 hores.

Iniciarem, llavors, una dieta amb aliments de fàcil digestió fins que es normalitzi la funció digestiva.

Els símptomes principals són, doncs, els vòmits i les diarrees. Els vòmits són la sortida per la boca del contingut de l’estómac. En primer lloc, s’expulsen els aliments que no poden ser absorbits per culpa de la gastritis. Quan ja no queden aliments a l’estómac, els vòmits poden persistir Procés gastrointerístic expulsant del cos la bilis o saliva. Finalment, poden la necessitat del diagnòstic d’un mantenir-se els espasmes sense metge i l’aplicació d’un tractament que surti res per la boca. Davant dirigit són la febre, el dolor del vòmit, cal fer reposar al malalt, abdominal, els gasos, els vòmits sense que mengi res durant unes sis amb sang o molt negres (sang hores. Si ho tolera, li podem anar digerida), els vòmits sense nàusees donant petits glops d’aigua amb prèvies o bé que no s’aturin en 24 sucre per evitar la deshidratació. hores. I el mateix succeeix amb Les diarrees, per la seva banda, les diarrees: dolors abdominals, són l’augment del nombre de femtes amb sang, moc o pus, deposicions i, al mateix temps, la i sempre tenint la febre com a disminució de la seva consistència. símptoma d’alarma o gravetat.

11

En els casos d’una gastroenteritis més important, que requereixi control mèdic i tractament, aquest s’orientarà a atacar el microbi a base d’antibiòtics.

La febre es combatrà amb antitèrmics i la deshidratació, sobretot, amb líquids i ocasionalment sèrum. És perillós consumir aigües de muntanya, potencialment portadores de microbis, sobretot si corren per terrenys lliures, ja que el bestiar que erra per la zona o els animals morts poden haver-les contaminat.

També és molt freqüent la gastroenteritis per contaminació causada per la ingesta d’aliments com ara ous, musclos, aus de corral, etc., que tenen els microbis de la salmonella i que en arribar al nostre tub digestiu deixen anar unes toxines que ens produeixen quadres greus d’infecció intestinal.

el racó del llibre pirinenc

País íntim, de Maria Barbal EDUARD AGUILAR.- Maria Barbal és una autora amb un lligam especial amb el Pirineu; a banda de ser-ne filla (Tremp, 1949), es va donar a conèixer amb la novel·la Pedra de tartera (1985), que narra la història de Conxa, una jove del Pallars Jussà que explica la seva vida abans, durant i després de la guerra civil i com s'ha adaptat als canvis que les circumstàncies li han exigit. L'autora manifesta tenir una relació especial amb aquesta obra, de la qual s'han fet 50 edicions i amb la qual va guanyar el Premi Joaquim Ruyra el 1984 i el Premi Joan Crexells el 1985. Pedra de tartera ha estat lloada com una novel·la plenament local que aconsegueix ser global.

Joaquim Vilà i Folch va ferne una versió teatral que es va representar.

Pedra de Tartera, Mel i metzines (1990) i Càmfora (1992) constitueixen una trilogia que l’autora ha batejat com a Cicle del Pallars i que ha estat publicada amb aquest nom (2002). Totes tres novel·les estan ambientades, en part o totalment, en el seu Pallars natal, l’àmbit espacial que emmarca la primera part de la seva obra. L’element clau de totes tres obres són els personatges, el seu procés de maduració, que els acosta a un punt de saviesa vital.

País íntim (2005) participa també de la localització pirinenca, atès que la protagonista es mou entre els Pallars i Barcelona.

La Rita Albera, la protagonista ens explica el seu recorregut vital adreçant-se en segona persona

a la seva mare o, potser seria més correcte de dir que, en força moments, ho fa a la imatge, a la construcció mental que té de la seva mare. Aquesta, instal·lada dins el cervell de la protagonista, sembla que de manera indefugible, actua com a jutge inapel·lable de les actuacions de la filla aplicanthi la seva llei, és a dir, la seva

visió del món marcada per unes vivències duríssimes. Els judicis de la mare es manifesten a través d’expressions que mostren una actitud pessimista davant la vida, davant el món, i amb un afany de protegir la filla de forma abassegadora.

La presència materna és omnipresent al principi de l’obra, coincidint amb l’edat infantil de la protagonista; s’hi manté durant 12

l’adolescència i la joventut, encara que sigui per ser objectiu del rebuig propi de la rebel·lia que comporten sovint aquestes etapes. Hi ha un cert distanciament-alliberament al començament de l’edat adulta, quan la Rita aferma la seva independència vital; i es produeix un apropament comprensiu a mesura que va esdevenint una dona madura.

Paral·lelament, podem parlar de la voluntat de l’autora de modular l’estil lingüístic a l’evolució psicològica de la narradora-protagonista. Aquest aspecte és especialment perceptible en els capítols corresponents a les edats infantil i juvenil: «Llafega és qui no menja tot el que li posen al plat. No sóc una llafega. Ara sóc una nena de set anys. Si tu has decidit que em mengi el que has cuinat, "que costa tant de guanyar", ja he begut oli. De grat o per força m’ho empassaré, encara que siguin les truites d’espinacs crues que em fan aquell neguit.»

Del que hem comentat fins ara es desprèn que un dels nuclis temàtics de la novel·la és una mena de diàleg intergeneracional (potser, en bona part, caldria dir-ne monòleg intergeneracional, ja que el contrast de visions s’estableix sovint dins la ment de la Rita) en què es contraposen una actitud sempre a la defensiva, de temença davant la vida, per part de la mare i l’afany de viure-la pròpia de l’individu que no ha estat sotmès a vivències castratòries.

L’actitud de la mare és força corrent en les generacions que van

col·laboracions

viure la Guerra Civil Espanyola i la dictadura posterior, sobretot, tot i que no de forma exclusiva, en aquells individus que no es van identificar amb el bàndol vencedor. És la consciència de vençuts, que han de callar sense rebel·lar-se contra la injustícia de què han estat víctimes, per temor a més represàlies. És la idea transmesa als fills de no destacar-se, de no fer-se veure, de no prendre part en la cosa pública, una de les bombes de rellotgeria del règim feixista.

Relacionat amb aquest aspecte temàtic, se n’hi apunta un altre: com la condició de represaliat pot condicionar la persona víctima i les persones properes fent-les incapaces per a la felicitat i la tendresa. I com aquesta condició pot no tan sols marcar les vides d’aquests individus, sinó que pot ser que aquests arribessin a transmetre aquestes incapacitats als seus descendents.

Ja des d’una perspectiva més sociològica, bé que la novel·la ens presenta la vida d’estudiant de la Rita a Barcelona, els seus contactes amb moviments socials catalanistes, és a dir, al marge de les directrius del règim feixista, amb els moviments d’estudiants, amb moviments polítics i amb persones procedents d’altres cultures, té un interès especial la pintura de la societat pallaresa en un moment de canvis transcendentals.

Tots aquests aspectes i molts d’altres que la sensibilitat de cada lector descobrirà en País íntim converteixen aquesta novel·la en una lectura molt recomanable.

Mossèn Alcover i el montellanenc malpensat LLORENÇ VERGÉS.- Entre el 31 de juliol i el 13 de setembre de 1906, l’insigne lingüista i folklorista mallorquí mossèn Antoni Maria Alcover (Manacor, 1862 - Palma, 1932) realitzà pel Pirineu català una de les seves “eixides filològiques” per recopilar tota mena d’informació lèxica, fonètica i morfològica de cara a la redacció del magne Diccionari català-valencià-balear.

d’una Lletra de convit que Alcover publicà l’any següent i a través de la qual convidava a col·laborar en una empresa que havia de ser forçosament col·lectiva. Mossèn Alcover aconseguí de mobilitzar més de 1600 persones en aquella tasca, entre corresponsals, transcriptors i col·laboradors encarregats de buidar documents antics i obres literàries. Però bona part dels materials Aquest Diccionari recollits provenien volia ser un recull d’enquestes que lexicogràfic ell mateix feia en exhaustiu de solitari en les seves les paraules del anomenades “eixides domini lingüístic, filològiques” partint de les que existien d’uns qüestionaris. aleshores i de les D’aquest treball de que havien existit camp, que el dugué abans, i tant en el a visitar gairebé un llenguatge parlat miler de localitats com en l’escrit. Era Mossèn Alcover del domini lingüístic la tercera excursió català, en van sortir que feia amb la mateixa intenció més de setanta quaderns de camp, aquell any, i comptava amb la amb anotacions lingüístiques companyia del filòleg alemany rellevants dels indrets enquestats, Bernhart Schädel. Això passava i els dietaris, registres diaris molt poc temps abans que de les vivències, anècdotes i s’esdevingués el multitudinari observacions efectuades en les Primer Congrés Internacional localitats visitades. de la Llengua Catalana (octubre de 1906), congrés que Alcover El primer volum d’aquest havia promogut i que presidí, i Diccionari aparegué, per fascicles, que va permetre posar les bases entre el 1926 i el 1930, amb de l’estudi científic de la llengua articles signats per Alcover catalana. mateix i per Francesc de Borja Moll, col·laborador seu des de L’obra del Diccionari s’havia 1921 i continuador de l’obra (que iniciat amb diverses reunions culminà el 1962) un cop mort el al palau episcopal de Mallorca lingüista manacorí. durant l’any 1900, i es concretà El dietari del qual prenem avui el 5 de novembre amb la lectura aquests breus fragments referits 13

col·laboracions al nostre municipi va aparèixer el mateix 1906 al Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana, òrgan difusor de l’obra i mitjà de comunicació entre els col·laboradors, i ha estat reeditat recentment amb motiu del centenari d’aquesta “eixida filològica”.

té massa sang i el qui la mena la plany i l’entretenim demanant-li paraules, feim poqueta via, però no perdem el temps.

Passam per baix de Bellver i no gaire lluny de Prullans mos compareix un home de Montellà;

No ens ha d’estranyar l’agror amb què Alcover parla d’aquest veí de Montellà (qui devia ser?). Enderiat com estava per la fixació de les diverses variants de l’idioma que hom li pogués subministrar, el mutisme desconfiat d’aquell montellanenc el devia treure de polleguera. No era pas el primer cop que li passava ni seria l’últim. Però seguim llegint els mots d’Alcover:

Després de visitar diverses localitats de la Cerdanya francesa i passar la tarda a Puigcerdà prenent notes sobre el dialecte cerdà «A les deu podíem fins que se’ls féu ésser estats a negra nit, els dos Martinet, i hi viatgers es retiraren a arribam a les onze descansar. L’endemà, tocades.

14 d’agost, després Debaixam a l’hostal de la missa, van pujar que mos diu el a una tartana que tartaner. Comanam devia fer les funcions el dinar. Aquí hi de cotxe de línia tenim un amic, el i passant per Alp, Bal·le, com qui La palanca de Montellà, deu anys abans del pas d’Alcover Das, Prats i Bellver no diu res, un fill arribaren a Martinet, del metge Duran de on tenien previst d’aturar-se per demana el tartaner si el deixarem Puigcerdà, metge també, que ja prosseguir el seu estudi dialectal. pujar. -Que puig, deim nosaltres, està enterat. Feim de veure’l; mos Val la pena llegir les paraules de i així li sentirem el conversar rep molt coralment, i es posa a la mossèn Alcover: del seu poble, que és lo que mos nostra disposició en tot i per tot. interessa.

Com ja som damunt migdia i no «Mos ne pujam a la tartana, és cosa de desbaratar la dinada i ¡endavant s’ha dit cap a El silenci del montellanenc a la gent, quedam que tot d’una Martinet! sempre vora el Segre, Puja ell, i ja som partits a d’haver dinat, compareixerem a pujant i davallant, encaixonats demanar-li coses de Montellà; cal Bal·le, i ell hi tendrà tres o dins cadenes de muntanyes, però l’home, com veu que no mos quatre dones i homes nadius d’allà a redols vestides de boscs, a aturam d’apuntar en aqueixes i que no són sortits gaire, i les redols pelades. Com acab de llibretes, se malpensa i torna mut farem parlar fins a l’hora de partir resar el breviari, per no perdre cop en sec, i ni amb unes tenalles cap a la Seu d’Urgell. cala entaulam conversa amb el li podem treure cap paraula. tartaner, que és de Martinet i Estam dos per tres per dir-li que De bell nou a l’hostal, veim està avesat a conversar amb gent no l’hem mester per res dins la dues o tres noies de deu a tretze externa. Tant el Dr. Schädel com tartana, però perquè veim que no anys, de la casa mateix; i, per jo li prenim un sens fi de notes de ho fa per mal, sinó per tronc i per aprofitar uns vint minuts que fonètica i de flexió verbal. Com estúpid, el deixam fer.» manquen per posar-mos a la el camí és pervers i la bístia no taula, deim a l’hostaler si les 15

col·laboracions podem emprar demanant-los paraules i fent-les conversar de coses qualsevols. Diu que sí; però elles, empegueïdes de nosaltres i no comprenent a on van a parar aqueixes coses que els demanam (tal paraula com se diu aquí, tal verb com el conjuguen elles), acaben per fugir-mos, amb excuses de feines. Lo que feim nosaltres, aleshores, és escoltar la gent que hi ha allà dins, que esperen el dinar, i en prenim notes; però hi ha l’inconvenient que no sabem d’on són, i és una mica compromès d’anar a un desconegut a dir-li: -I vostè d’on és? -després que un el s’ha mirat i ha preses notes davant ell.

Duen el dinar a la taula, dinam de bon gust (avui és un dijuni mascle), i dinats, ¡cap a cal Batle!

El trobam amb la seua senyora i sa sogra, que són d’allà mateix, i prou que es coneix, i tres o quatre dones, també ben martineteres, i ¡hala a demanar-los paraules i formes verbals! i ¡apunta qui

apunta! completant les clarícies que mos ha donades pel camí el tartaner, qui es presenta a les dues, dient que es fa precís partir cap a la Seu. Li feim avinent que necessitam una horeta més per acabar; ell diu que no s’hi entén, que és precís partir a l’acte. Li recordam el tracte que tenim amb ell, de dur-mos amb tartana fins a Martinet i a esquena de bístia fins a la Seu, aturant-mos en aquest poble per fer-hi lo que ens interessava, unes dues hores de feina. Bé li recordam lo que ens digué anit passada, que podíem estar el temps que voldríem. Se veu que és tudossa, que la raó no li entra, i insisteix en que, si no partim a l’acte, no mos hi durà, a la Seu.» De Martinet cap a La Seu A les tres s’acomiadaren del batlle i conduïts per un nou traginer partiren a cavall en direcció a la Seu, on arribaren prop de les nou del vespre després d’haver patit un bon ruixat a l’alçada del Pont

de Bar, «a on el camí passa de la banda esquerra a l’endreta del Segre».

En aquest lloc, Alcover fa una constatació interessant sobre les varietats dialectals: «Aquí s’acaba del tot la Cerdanya.

Fins aquí diuen parc, marc, etc., amb e fosca, apagada (c); passat aquest pont, diuen mare, pare, amb e tancada o castellana (e) i també pari, mari. Acaba una regió lingüística, la cerdana, i en comença una altra, la urgellenca, que s’estén amb algunes variants i matisos per tota la província de Lleida, que és tan gran i tan gran, i un bon tros dins Aragó.»

Arribats a la Seu, el guia els menà a la fonda Andria, establiment fundat feia pocs anys i que avui encara funciona. Allà els dos il·lustres viatgers van poder reposar forces: l’endemà tenien previst entrevistar-se amb el bisbe i fer un estudi del parlar de la capital de l’Alt Urgell.

www.amicsmontella.cat

Encara no coneixes la nostra web? Fotos, història, activitats, tots els Fil Directe...

DISTRIBUÏDOR SALA 16

la columna del jovent

Dos anys plens d’activitats Estimats lectors i lectores del Fil Directe, en primer lloc volem donar les gràcies al Grup d’Amics de Montellà per oferir-nos un espai a la revista. Som el Grup de Joves l’Ordiguer, una associació formada a fi de promoure activitats adreçades als joves i a totes aquelles persones que tinguin esperit jove.

consecutius, l’Ajuntament ens va proposar d’organitzar la Cavalcada de Reis, i per part del grup va sorgir la iniciativa de rebre ses Majestats a Montellà i de fer una baixada de torxes fins a Martinet per la Costa, l’antic camí de Montellà a Martinet. A més, amb la col·laboració dels més menuts, s’organitzà un Pessebre vivent.

ara i, veient el suport d’altres associacions i la bona acceptació de la gent del municipi i la contrada, treballar amb il·lusió per planificar-ne de noves.

Ja per acabar, us volem presentar les activitats del desembre d’enguany i les que ens agradaria portar a terme durant el primer semestre de l’any vinent.

24 de desembre: Caga-tió popular i xocolatada per La primavera de l’any a tots els i nens i 2006, sorgí per part nenes del municipi. del Consell Comarcal 27 de desembre: de la Cerdanya i de Gran Quina l’Ajuntament de Popular.

Montellà-Martinet Nit de Reis: Rebuda la proposta de dur a de ses Majestats els terme un Pla Local de Reis a Montellà, Joventut al municipi. baixada de torxes Després que es reunís fins a Martinet i un gran nombre Pessebre vivent. de jovent amb les C a l ç o t a d a entitats esmentades, popular i ball de es va tirar endavant tarda. (data per el projecte de redactar El cagatió, una de les activitats organitzades pel Grup / G.J.O. confirmar) aquest Pla Local, en el Setmana Santa: qual es va sol·licitar, entre d’altres Com ja deveu saber, a part de Cantada de caramelles a Montellà, coses, adequar la biblioteca de les activitats comentades, n’hem Martinet i Estana.

Martinet amb més ordinadors, realitzat d’altres, com una calçotada 2 de maig: Trobada de gegants de càmeres web, etc. Des de finals popular, celebrada a finals del mes Sants al poble d’Estana. d’aquell mateix any 2006, som una de febrer dels dos últims anys, les Sant Joan: Revetlla de Sant associació reconeguda legalment: conferències informatives sobre Joan, anant a buscar la flama del el Grup de Joves l’Ordiguer. temes d’interès, dutes a terme al Canigó. juliol també d’aquests dos últims Festa Major de Martinet: Al llarg d’aquest temps, hem anys, la Festa Alternativa Jove, Promoure alguna activitat per als procurat recuperar festes i celebrada a l’agost des de fa tres més joves per la Festa Major de tradicions, com ara la Festa anys, la Festa Major de Víllec i la Martinet.

Major de Víllec (que feia trenta tradicional Quina Popular. anys que no se celebrava) o la Esperem poder dur a terme totes Cantada de caramelles pels carrers La intenció del grup és de seguir les activitats i comptar amb la del municipi. Durant dos anys fent les activitats dutes fins vostra participació.

17

herbes plantes i flors per Montse Torres Veratrum Album L. Liliaceae Castellà: Vedegambre blanco, Eléboro blanco Català: Veratre, ballestera, peu de llop Descripció: Planta molt robusta, amb un rizoma vertical i fort, cobert per les vaines de les fulles velles. Les fulles són alternes. Les inferiors fan 1025 cm de lontitud i 6-15 cm d’amplada. Les superiors són més petites i estretes. Molt fortament nervades.

Les flors són estrellades i nombroses, verdes o blancgroc.

Cicle : Planta vivaç. Floració a l’estiu.

Hàbitat: Zones herbàcies humides.

Efectes : Molt tòxica. Anestèsica, redueix la presió sanguinia, irrita les mucoses.

Parts utilitzades: El rizoma sec i les arrels.

Aplicació: La toxicitat d’aquesta planta (2g presos internament és una dosi letal) és tan alta que no s’utilitza en qualitat de planta medicinal, però la indústria farmacèutica n’utilitza els alcaloïdes.

Aquesta planta era emprada per emmetzinar la punta de les fletxes de les ballestes.

Anemone Hepàtica Castellà: Hepática, Hierba del hígado Català: Herba fetgera, viola de llop Descripció: Planta amb rizoma curt i tiges floríferes fràgils i curtes. Les fulles constitueixen una roseta basal. Les flors són solitàries i neixen de la base, normalment de color blau o violaci i de vegades rosades o blanques Cicle: Planta vivaç. Floració març-abril.

Hàbitat: Boscos caducifolis, matolls i prats. Prefereix terres calcàries.

Efectes: Diürètica, lleugerament astringent, cicatritzant.

Parts utilitzades: Les fulles fresques i seques recollides a la primavera després de la floració.

Aplicació: Les fulles fresques es trituren fins a formar una polpa que es pot aplicar sobre ferides de difícil cicatrització i contusions.

Una infusió (2 cullerades de te, 3-4 cops al dia) de les fulles seques o fresques es pot utilitzar contra la bronquitis o problemes del fetge i vesícula biliar.

També està indicada, en gargarismes, contra les irritacions cròniques de la faringe.

18

Saló per a banquets i reunions Menjars Casolans

Crtra. Nal. 260 (Lleida a Puigcerdà) Km. 205 25724 LLES-MARTINET (Lleida) Tel. 973.51.51.76

-

Carrer Major, s/n - 25725 - ESTANA - 973 51 53 45

Fax. 973.51.50.78

19

els fogons de montellà Oli i vinagre amb herbes aromàtiques Ingredients per a 1/2 litre de vinagre 100 gr. de vinagre de vi, 150 gr. vi blanc bo, 1⁄4 d’aigua mineral, 2 cullerades de sucre, 1⁄2 cullereta de sal , 3 dents d’all picats, 2 fulles de llorer, 2 “chirles” petits, 4 branques de farigola i ceba petita en llesques, 1 cullereta

de grans de mostassa i 1⁄2 cullereta de grans de pebre blanc.

Ingredients per a 1 litre d’oli 1 litre d’oli, 1 cullereta de pebre mòlt, 3 dents d’all sense picar, 1 cullereta de sal i 1 branca de romaní o una herba aromàtica a escollir.

Preparació del vinagre Poseu el vinagre de vi i l’aigua a escalfar en una cassola al foc sense que bulli. Afegiu-hi la sal i el sucre i deixeu que es refredi. Afegiu tots els altres ingredients. Poseu-ho en envasos de vidre i deixeu-ho reposar durant dues setmanes. Després el col·locarem en un altre envàs, el posarem al frigorífic i llest per a fer-se servir. És molt bo amb amanida, tomàquets , cogombres i tota classe d’hortalisses.

Preparació de l’oli Es col·loca tot junt en un recipient de vidre i es posa a macerar una setmana com a mínim. A partir d’aquest temps es podrà consumir, però guanya gust a mesura que passen els dies.

Albert Juliench

Vil·la Visitación

LLOGUER D’APARTAMENTS A MONTELLÀ DE CADÍ (Cerdanya) 3 habitacions, menjador, cuina i bany.

Tot exterior. Amb calefacció. Vistes a la Serra del Cadí Temporada d’estiu - Temporada d’hivern

Tels. 93 422 51 39 - 973 51 51 19

Almacenista y distribuidor C/ Albert Einstein, 18 - 28 (Polígon Almeda) Tel. 902.636.526

-

Fax. 902.636.527

email: decero@decero.es

www.decero.es

08940 CORNELLÀ DE LLOBREGAT (Barcelona) El Grup d’Amics de Montellà necessita la teva col·laboració!

Informa’t sobre els objectius de l’associació.

Participa i fes-te’n soci! Si ja n’ets, aporta’n un de nou!

Omple la butlleta de sol·licitud d’inscripició que consta al dors

gam

2 5 an ys

GRUP D’AMICS DE MONTELLÀ