Fil Directe 03

Any II

•

NĂşm. 3

• Juliol 98

!" " # " " "" # # $% & " " ' " ( " "% ) " * " "* " " ' + " ' + " ,% " # - " . # " /" . . + 0 " 12 " # " "3# " 4 . " 5 . " /" % " " " " " ' " % + # ( + # $ ) " #"

" " % + - " ## " ' " " !"% ") "" * " " /" "6 - " + " & " /" )" 7 892:% + " " # . " & " /* " 7 899:% # * - " + " # $ . - # 7 88 :% # . # $ & . # 7 88;:% # # $ 7 88<:% # # # $ " "

+ " "" % * " % + ) "& - . # . " " # "% +/ /" + " # ( + # " & " ' "$ 53 +" % # + " " " /" . " " . .% /" # ) . " " , ' . " . % ". # . + .

$ " " " " . * . # . & "" " +0 # " " . . "" " . 5 # " " " " * "$ " $ " " " " " . * 0 # "*% " /" - . # ." . * . "" + # ( + # $

* " = /"% ,# " . " + + " " . # . " " " " # "

> . "" + "

? #

Un any mĂŠs ens retrobe per celebrar la festa de la patrona de MontellĂ de CadĂ­, que el calendari assenyala el dia 22 de julilol. I en aquesta ocasiĂł ho volem fer de manera especial, perquè -tal com a lâ&#x20AC;&#x2122;Editorial es posa de manifest-, ja fa quinze anys que va constituir-se la nostra associaciĂł.

Amb aquest motiu, hem cregut que no hi havia una millor manera per commemorar aquests tres lustres de la nostra existència com a grup, que deixant una nova empremta en el nostre poble dins del conjunt dâ&#x20AC;&#x2122;actuacions que ha vingut efectuant el G.A.M. en els darrers anys.

AixĂ­ doncs, hem volgut col.laborar en lâ&#x20AC;&#x2122;embelliment dels elements ornamentals dâ&#x20AC;&#x2122;entrada de llum de lâ&#x20AC;&#x2122;esglĂŠsia de sant Serni; ĂŠs a dir, renovant el rosetĂł i les vidrieres de les dues lluernes laterals, que es trobaven en molt mal estat de conservaciĂł.

DesprĂŠs dâ&#x20AC;&#x2122;obtenir lâ&#x20AC;&#x2122;autoritzaciĂł del Bisbat de la Seu dâ&#x20AC;&#x2122;Urgell, vĂ rem encarregar el disseny i confecciĂł del nou rosetĂł i les dues finestres a la Casa Bonet, de Barcelona, que ha realitzat lâ&#x20AC;&#x2122;obra durant el mes de juny.

El rosetĂł, dâ&#x20AC;&#x2122;un metre de diĂ metre, consta dâ&#x20AC;&#x2122;un fons, fet amb vidre antic alemany bufat, amb cibes; i el motiu central -el bou amb corda, la mitra i el bĂ cul, atributs de sant Serni-, modelats amb grisalla i esmaltats al foc tambĂŠ sobre vidre antic.

Pel que fa a les finestres laterals, sĂłn dos vitralls emplomats muntats amb vidre antic alemany bufat i cibes intercalades.

Pensem que el canvi de lloc de celebraciĂł dâ&#x20AC;&#x2122;aquesta festa no ha de ser obstacle per consolidar lâ&#x20AC;&#x2122;aplec que sâ&#x20AC;&#x2122;havia fet dos anys seguits a lâ&#x20AC;&#x2122;ermita de Santa Magdalena de Mandrat, i la recuperaciĂł del qual va proposar-se lâ&#x20AC;&#x2122;any 1996 el G.A.M. amb lâ&#x20AC;&#x2122;objectiu de reinstaurar els usatges, costums i altres manifestacions populars de carĂ cter festiu.

Dibuix del rosetĂł complet, a lâ&#x20AC;&#x2122;esquerra i motiu central ampliat, a la dreta

♦♦MISCEL.LÀNIA♦♦miscel.lània♦♦MISCEL.LÀNIA♦♦

En Cosme i la Damiana, gegants de Queixans

Segons consta al Costumari Popular Català d’en Joan Amades, a Queixans hi havia una parella de gegants que eren vestits a l’antiga usança dels pagesos catalans.

Construïts l’any 1892 pels artistes Miquel Moreyta i Francesc Casanoves, i batejats amb els noms de Cosme i Damiana, noms dels germans sants patrons de Queixans, amenitzaven tradicionalment les festes d’aquell municipi.

L’any 1969 els municipis d’Urtx i Queixans es van fussionar adquirint el nom de Fontanals de Cerdanya. Entre tots dos van agrupar els pobles de Queixans, Urtx, El Vilar, Escadarcs, Estoll, Soriguerola i Les Pereres.

gegants -de les mateixes característiques que els originaris-, i també dos capgrossos, tot això a fi d’incrementar la participació de tota la població i millorar la vistositat de les festes locals dels nuclis del municipi.

Atès que des de bastants anys enrera es desconeixia què se n’havia fet d’aquesta parella de gegants, l’Ajuntament de Fontanals de Cerdanya es va proposar l’any 1997 de recuperar la tradició gegantera del poble. Per això va encarregar la confecció de dos nous

El grup de geganters de Fontanals, encapçalat per l’Àngel Vidal (nascut a cal Taio de Montellla), ha fet possible que aquest any poguem fer la Festa de santa Magdalena una mica més sonada i alegre, tenint amb nosaltres en Cosme i la Damiana.

Gegant

Geganta

Nom: Cosme Alçada: 3’30 mts.

Pes: 48 qgs.

Vestimenta: Tradicional cerdana S.XIX Data del bateig: 9 d’agost de 1997 Padrins: Gegants de Puigcerdà Lloc: Queixans

Nom: Damiana Alçada: 3’15 mts.

Pes: 37 Qgs. Vestimenta: Tradicional cerdana S.XIX Data del bateix: 9 d’agost de 1997 Padrins: Gegants de Puigcerdà Lloc: Queixans

En Cosme i la Damiana a l’estació del tren

El grup de geganters de Queixans

♦♦MISCEL.LÀNIA♦♦miscel.lània♦♦MISCEL.LÀNIA♦♦

Inventari d’eines antigues del camp i l’hort

Un dels projectes en els quals està treballant el G.A.M. és la recerca d’eines emprades antigament pels pagesos de Montellà per a les feines habituals del camp i l’hort. En aquest sentit s’ha elaborat un llistat inicial d’eines que -classificades segons la seva utilitat- facilitarà el seu inventari i posterior catalogació.

El resum que s’ofereix és fruit del treball memorístic d’alguns membres del Grup en el qual han participat tanmateix antics pagesos de Montellà, com en Marcel.lí Ginesta (Marcelino Gras) o en Francesc Munt (Cisquet de la Matilde). El llistat és el que segueix.

Matança del porc: Pastera, ganivets, màquina de trinxar i embotir, llit de degollar, tallador de pelar, fogaina, tallant de mitja lluna, borg, ganxo, peladores, tupins, tupines, olles i cassoles, llonganisser, rebost...

Extracció de fems i femar: Forquetes de 4 o 5 pollegons, arpís, carretoina, pala del suc, arquens i corbells del ruc, carro per al transport i femar...

Llaurar: Fanga, brabant, ersa, rascle, aplanador, arada plana, arada giratoria, rella, “rulo” arada

per arrancar patates, arada d’escorredors...

Sembrar: Sembradora de patates, cistells de vímet, cabaços del blat, plantadors per a l’hort, crivells i garbells...

Tractaments fitosanitaris: Màquina d’ensolfatar, manxa, pot...

Recol.lecció (farratges i fenc): Dalla, pics, cup, volant, pedra d’esmolar, forca de girar, forca de carregar, raspall, dalladora “Trepat”, giradora, raspalladora, enfardadora, carreta de pals...

Recol.lecció (cereals): Adaptador a la màquina de dallar, volants, arc i pal de lligar, esclopets, adaptador de la dalla amb rampill, màquina lligadora, màquina de batre, mesures, molí de ventar, sacs de lona, molí de farina, (coza?)...

Recol.lecció (patates): Arpelles i cistells de recollir...

Verema (quan al Serrat de les Vinyes era productiu): Falcetes, paneres de recol.lecció, portadores, bocois, botes, bóts, bóts de beure, porrons...

Generals: Jou i guarniments del parell, clavilles, perxa, pal de perxar, carreta i carretoina (desglòs dels components). Guarniments de l’euga: cabestro, regnes, collar, sella, cul, morrió. Banc de ferrar, ferradures. Esclops, sabates ferrades, romanes, balances.

Collader, graners, barral, càntir.

Magalls, malls, picasses, destrals, talla-recs, podadora, parpals, perpalina, xerracs, triba, trebinella.

Eines de paleta diverses: nivell, plomada, gaveta de fusta, pales, pics. Estacaders, banca de munyir, galledes, carretons; Fusta de rentar, rentador, massó...

Hom té constància de la conservació d’algunes de les eines referides en diverses cases del poble. La tasca següent consistirà a confeccionar-ne la fitxa indicant els materials que les composen i fotografiar les que siguin localitzades.

Conscients, però, que ens n’hem pogut oblidar o que la denominació d’alguna pugui ésser errònia, podeu fer arribar les vostres observacions i suggeriments a través d’en Francesc Munt “Cisquet de la Matilde”.

Personatges del nostre poble

feiners, i la gresca d’algunes dates assenyalades com el dijous gras, la festa major i algun que altre aplec. Entre aquests, cita en Cisquet de la Matilde, en Marcelino Gras, l’Emili de ca la Lluci i en Salvador de cal Ferrer.

Antoni Pich Artisó

Tonet Calçot A les darreries de l’estiu del 1919 -el 10 de setembre- naixia el nostre personatge a Casa Blanca de Soriguerola, al municipi d’Urtx, poble on el seus pares -el Llorenç i l’Antònia-, hi feien de pagès i on fou batejat. Era el més gran de 3 germans. Quan només tenia 5 anys -el 1924- els pares varen haver de fer matar tot el bestiar que havia contret la malaltia anomenada mal de la perdiu, fet que els obligà a abandonar la casa on s’estaven per anar-se’n a viure a Prats i Samsor.

Fou a l’escola de mossèn Anton, a Prats, on va aprendre les primeres lletres i números i on va fer la primera comunió.

Cinc anys més tard la seva família arribà a Montellà on arrendaren cal Calçot, una de les masades més grans del poble i amb més extensió de finques de conreu. Entre els anys 1929 i 1933, intern als Escolapis de Puigcerdà, cursà el batxillerat. Del 1933 al 1936 va estar-se a Montellà fent de pagès ajudant els seus pares.

La guerra civil esclatà quan en Tonet tenia 17 anys i es va trobar al front amb altres joves de la seva quinta amb els quals fins aleshores només havia compartit el treball els dies

Coneix a la perfecció el codi morse i la comunicació amb banderes atès que al front hi va fer tasques de transmissions.

En Tonet posa especial èmfasi quan relata una de les seves proeses: va anar a peu des de Tortosa fins a Bitem, al sud de França. Va travessar Catalunya de sud a nord conduïnt un ramat de vaques requisat per l’exèrcit republicà que es batia en retirada, en un recorregut que es va prolongar un mes i vuit dies, concretament de l’1 de gener al 8 de febrer del 1939, tenint únicament per tot menjar els naps de bou que arraplegaven al seu pas pel camps.

Va passar prop de tres mesos al camp de concentració d’Argelès (França), del qual va fugir una nit en direcció a Montellà on hi va arribar al cap de quatre dies. S’amagava de dia i caminava de nit. Tot i no haver vist ningú durant el seu recorregut camp a través, fou detingut per la guàrdia civil a l’endemà a cal Calçot. Conduït a la Seu d’Urgell, fou empresonat cinc dies abans de ser traslladat al Seminari, nom amb el qual era conegut el camp de concen-tració de Lleida, i en el que hi passaria set mesos fins que no aconsegueria sortir-ne gràcies a la personal intervenció d’en Josep Fabra “Pepet Llatxe”, aleshores, alcalde de Montellà.

Finalitzat el conflicte bèl.lic i quan en Tonet pensava que, a la fi, s’havia acabat aquella trista etapa d’escopetades, fou reclamat novament per la milícia per fer el servei. Després de dos mesos a Estella (Pamplona) fou destinat al quarter d’artilleria de plaça d’El

.

Ferrol on s’hi va estar quatre anys. Pels volts del 1943 fou reclamat per mossèn Celso -fill de cal Felipet d’Olopte i rector de la parròquia de Gòsol-, per treballar a les mines, atesa la seva experiència de miner adquirida durant l’estada al Ferrol. A la mina li paga-ven a 18 pessetes el jornal tota vegada que la dispesa li’n costava 20. Veient en Tonet que aquell negoci tenia traces de no poder durar gaire, demanà la intervenció de mossèn Celso, que va intermediar amb la mestressa de ca l’Hermano, vídua sense fills que s’havia de fer tota sola la feina i en la qual en Tonet va veure la seva salvació. Ajudant aquella dona a fer la feina del camp quan sortia de la mina, n’obtenia a canvi sostre i menjar. És a dir, de perdre 2 pessetes diàries, en Tonet va passar a estalviar-ne 18. Això sí, fent més hores que un rellotge i doblegant l’esquena dins la mina i fora al prat.

L’únic bestiar que hi havia a ca l’Hermano per fer la feina era un ruc i una vaca, que tampoc anaven massa farts, però que en Tonet i la mestressa feien triscar de valent a l’hora de llaurar plegats amb el jou de coll, eina aquesta que s’emprava al Berguedà. A la Cerdanya ja es feia servir el jou de cap. A ningú ha d’es-tranyar, doncs, la fama de bon llaurador que adquiriria poste-riorment en Tonet a la Batllia, ja fos amb bous, egues o més tard amb tractor, si l’aprenen-tatge el va fer havent-se-les de veure amb una vaca i un ruc arrossegant l’arada. El Tacany, el Querol o el Fenet, tractants de bestiar d’aquells indrets a qui en Tonet havia acompanyat moltes vegades conduïnt bestiar de peu rodó travessant el Cadí pel Pas dels Gosolans, l’hi ho havien reconegut més d’un cop. No us n’enrigueu... en Tonet és cerdà!

Per donar una dada sobre el nombre de focs i ànimes a

MONTELLÀ DE CADÍ * 18 de juliol de 1998 * FESTA DE STA.MAGDALENA

Programa d’actes II Exposició fotogràfica Montellà ahir... te’n recordes?

Lloc: Local de l’antic Forn - Horaris: de 9 a 14 h. i de 16’30 a 21 h.

- 11’45 h. – Repic de campanes - 12’00 h. – Cercavila popular amb Ballarusca, Gegants de Queixans i Drac Celoni de Músser - 12’30 h. – Aplegament a l’església parroquial de Sant Serni - 12’35 h. – Parlaments - 12’45 h. – Benedicció del nou rosetó i vidrieres - 13’00 h. – Solemne ofici religiós - 13’45 h. – Aperitiu de germanor -

18’30 h. – Ball tradicional a la Plaça del Llac amb

DUO INTERVAL SORTEIG DE 3 MAGNÍFIQUES TOIES

1 viatge a Mallorca en cap de setmana per a 2 persones (Viatges Marsans) 1 pilota de futbol de reglament signada pels jugadors del F.C.Barcelona

1 joc de ceràmica per fer el cremat de rom

Organitza:

GRUP D’AMICS DE MONTELLÀ Amb la col.laboració de l’Ajuntament de Montellà i Martinet I el suport del Consell Comarcal de La Cerdanya

El nostre agraĂŻment a les empreses que fan possible la Festa de Santa Magdalena 1998

viajes

Restaurant

Restaurant

Mirador de MontellĂ

EL TUPINET

falomĂ­

VILARRUBLA MontellĂ de CadĂ­

marsans

MARIA ANTĂ&#x2019;NIA

MontellĂ de CadĂ­

MontellĂ de CadĂ­

Pintura i decoraciĂł

Queviures i Bar

s.c.

Pl. Arbre, 2 â&#x20AC;&#x201C; 25720 Bellver de Cerdanya Tels. 973.51.00.55 â&#x20AC;&#x201C; 973.51.11.27 â&#x20AC;&#x201C; 973.51.06.04

Especialitats pastisseria

Segre, 50 â&#x20AC;&#x201C; 25724 Martinet de Cerdanya Tel. 973.51.50.28

Embotits Obradors Puig-reig (Barcelona)

Embutidos Pajariel

Ponferrada (LeĂłn)

BUTLLETA DE SOL.LICITUD Dâ&#x20AC;&#x2122;INSCRIPCIĂ&#x201C; DE SOCI DEL GRUP Dâ&#x20AC;&#x2122;AMICS DE MONTELLĂ&#x20AC;

.

! """ # $%& ''''' # $%&

(

)

'''''''' * ) + , - ''''''' # . ''' * ''' # /# ' 0 1 1 2 - 3 4 5/ - '''''' 6 *( / / 5, )7 6

%88

EL GRUP D’AMICS DE MONTELLÀ NECESSITA LA TEVA COL.LABORACIÓ !!

INFORMA’T SOBRE ELS OBJECTIUS DE L’ASSOCIACIÓ PARTICIPA I FES-TE’N SOCI. SI JA N’ETS, APORTA’N UN DE NOU Omple la butlleta de sol.licitud d’inscripció que consta al dors