Any VI
•
Núm. 11 • Juliol 2002
Si des d’aquestes pĂ gines hem insistit sovint en els perills que comporta l’ús especulatiu i desordenat del sòl de muntanya i en el poc cas que es fa respecte a la necessitat de l’anomenat creixement sostenible, avui voldrĂem parlar d’un altre problema que corre paral.lel al primer i que tambĂŠ afecta negativament les comarques pirinenques. Ens referim a la proliferaciĂł d’infrastructures que, si bĂŠ responen a uns criteris evidents d’utilitat, pel fet de potenciar directament o indirectament l’economia d’aquestes comarques, incompleixen sovint les mĂnimes exigències pel que fa a l’adequaciĂł estètica amb l’entorn en el qual s’assenten. Tant ĂŠs aixĂ, que l’impacte visual de certes edificacions actuals malmet sense remei l’harmonia d’un paisatge natural afaiçonat de fa segles per la mĂ respectuosa de l’home, i fa perillar, paradoxalment, el principal esquer amb què s’ha volgut atreure el turisme, nova font de riquesa per a aquestes comarques. En el cas mateix de la Cerdanya, anomenada en altre temps la SuĂŻssa catalana, sĂłn moltes les realitzacions urbanĂstiques que sorprenen pel mal gust amb què han estat fetes, i posen en qĂźestiĂł els criteris que els diferents municipis segueixen a l’hora d’acceptar o rebutjar determinades obres. Com es pot permetre, per exemple, que es parli de tĂpiques cases ceretanes quan del que es tracta ĂŠs d’una rastellera de cases adossades sense cap mena de personalitat? De què depèn que un home pugui pintar la seva façana d’un determinat color o no, quan n’hem vist de tan lletjos? Com ĂŠs possible que enmig del verd dels prats cerdans hi cĂ piga el negre funerari de certa pedra vista i de la pissarra, mĂŠs pròpia del Pallars i d’Andorra? I què podem dir de MontellĂ , poble que ha patit com el que mĂŠs aquest desgavell arbitrari? Crida l’atenciĂł, d’un temps ençà , la proliferaciĂł en els espais adjacents del ciment i el formigĂł, que vĂŠnen a contrarestar l’ensulsiada de les velles delimitacions de paret seca. AixĂ, per exemple, quan es va demanar que s’arrangĂŠs el camĂ del cementiri, l’Ajuntament, ben diligent, va respondre amb una encimentada el mèrit de la qual serĂ , sens dubte, la durabilitat, però no pas l’adequaciĂł a un entorn on fins fa poc l’únic que destacava era el romĂ nic auster de Sant GenĂs. Davant d’actuacions com aquesta, no ĂŠs lĂcit de preguntar-se per què no s’encimenten tambĂŠ els carrers del poble, que fa temps que ho demanen a crits? L’ús de ciment, de formigĂł i de materials prefabricats ha simplificat certament els sistemes de construcciĂł i ha permès aixecar amb facilitat naus, coberts i altres edificacions necessĂ ries per a dur a terme les tasques agrĂcoles. Però tot depèn de la ubicaciĂł de l’obra i dels criteris de construcciĂł. La utilitat no hauria d’estar renyida amb l’estètica, però per desgrĂ cia cada dia veiem amb nous exemples que la precipitaciĂł guanya la partida a la racionalitat i al bon gust. Perquè ens considerem Amics de MontellĂ i de les comarques de muntanya, volem fer constar des d’aquĂ la nostra preocupaciĂł davant d’aquestes actuacions i d’altres que es preveuen en un futur immediat. Pensem que ni l’utilitarisme ni l’afany del guany econòmic no poden comprometre el futur d’un patrimoni que ĂŠs de tots.
"
# $% & '
( % ! )
*
+
!
Avanç del programa a la pà g. 3.
Avanç del programa a la pà g. 5.
S U M A R I. Miscel.lĂ nia...............................................................
2
Els nostres personatges, per Roser BombardĂł .......
6i7
Festa de Santa Magdalena 2002 ............................. 3 L’escola se’ns apropa ‌‌........................................... 4
8 Herbes, plantes, flors‌ per Montse Torres ‌...‌.. Patrocinadors‌‌‌‌‌‌‌‌‌‌..‌‌‌‌‌....... 9 i 12
II Diada del Grup d’Amics de Montellà ....................
Racó del llibre pirinenc, per Llorenç VergÊs .........
5
-1
10 i 11