Fil Directe 15

Any VIII • Núm. 15 • Juliol 2004

!

" "

#

!"

#

$ "

%

&'

(

) *

+

)

,

-

#

)

'

. .

& %

+

&'

/ )

0123

4

( %

( %

56 7

4

'

$ % &

'& ()

Âż Âż Âż

8

S U M A R I. Miscel.lĂ nia...................................................................

2

Santa Magdalena i IV Diada del GAM – Actes 2004 ..

3 Racó del llibre pirinenc, per Llorenç VergÊs .................. 4 i 5 Socarrel, una nova empresa a Montellà .....................

5

Els nostres personatges – Felip Subirà Puig .................

6, 7 i 8 Herbes, plantes, flors‌ per Montse Torres ...........

9 10 i 12 Patrocinadors ...........................................‌‌..‌..

11 Els fogons de Montellà ................................‌.......

-1-

♌♌ ♌♌ ♌ ♌♌ OBRES A LA SACRISTIA DE L’ESGLÉSIA DE SANT SERNI A primers d’any es varen dur a terme les obres del terra de la sacristia, l’execució de les quals s’havia aprovat en sessió de la junta directiva celebrada el 17 d’agost de 2003. El cost final de l’obra ascendí a 1.704,60 euros. S’ha fet tambÊ un contacte amb el Bisbat d’Urgell per concretar la participació de la parròquia de Montellà , que es farà cà rrec de col.locar-hi un

armari i una calaixera i tambÊ d’endreçar el cablejat de la instal.lació elèctrica i reparar algunes fustes del parquet del presbiteri. Aquest estiu està previst arranjar les esquerdes i emblanquinar les parets de la sacristia. Aquells que hi vulguin participar que es posin en contacte amb l’Albert Martí de cal Mariner.

OBRES DE CONSERVACIÓ DE LA TORRE DE SANT ROMÀ Superades les dificultats de caire econòmic i administratiu, el dia 28 de juny, el Paquito Villa amb els seus ajudants iniciaren les obres de neteja de malesa de l’entorn i l’interior de la torre de sant Romà . Amb això s’evitarà que acabin de caure les restes que queden en peu.

El Grup d’Amics de Montellà sol.licitarà la col.laboració de l’historiador Jordi Bolós, que ja havia intervingut fa anys en l’estudi relacionat amb el poblat ibèric de Víllec, perquè recerqui documentació històrica referent a aquest castell o torre de guaita.

Amb mitjants mÊs rudimentaris que tecnològics però amb moltes ganes, els paletes han dut a terme una tasca feixuga.

Aquells que saben on es troba aquesta torre poden fer-se una idea de les dificultats que hi ha per cavar, carregar i treure la *terra, malesa, arbres i pedres cap a l’exterior passant per l’única sortida existent, la volta mig enterrada que hom pretÊn salvar.

En el decurs de l’excavació s’ha descobert que hi havia mÊs d’un sostre d’alçada, que hi havien unes petites finestres o esvorancs a a les façanes sud i oest, per controlar el pas per aquella banda, i que l’entrada es trobava en el lloc mÊs inaccessible.

TambÊ, hom pot fer-se una idea de com estava bastit el sostre quan a estructura i construcció. Encara que sembli que això es podria donar per suposat o que no aporta res de nou, sí que es pot considerar important, tot i que per a asseverar aquestes i altres informacions calgui, com ja hem dit, la intervenció d’un especialista que amb els seus coneixements pugui ajudar a obtenir mÊs informació sobre aquesta torre que es troba ubicada dins del terme municipal del poble, a la banda esquerra de la pista que condueix a les Eres .

L’Ajuntament de Montellà i Martinet, havent tingut coneixement d’aquestes obres, ha confirmat que la torre de sant Romà consta catalogada com a castell i està degudament datada i documentada. El GAM, doncs, no tan sols ha evitat que la torre esdevinguÊs un pedregal en poc temps, sinó que contribueix un cop mÊs a salvar el patrimoni comunitari com ja va fer, per exemple, amb les obres de reparació del teulat de l’esglÊsia de Sant Genís.

Aspecte de la torre amb la volta ja descoberta

La feina feta dins i fora de la torra no ha estat gens fĂ cil

RESULTATS DE LES ELECCIONS EUROPEES 2004 A MONTELLĂ€ I MARTINET

El 13 de juny els veïns de Montellà i Martinet varen acudir a les urnes per emetre el seu vot a fi d’elegir els diputats del

Parlament Europeu. El resultat de l’escrutini fou el segßent:

PARTICIPACIĂ“ 2004

CiU Vots 72

% 40,00

PSC-PSOE Vots % 63 35,00

PP Vots 8

ERC % 4,44

Vots 27

% 15,00

ICV-EUiA Vots % 7 3,89

37’02 %

Cens: 470 – Total vots và lids: 180 (38,30 %) – Abstenció: 290 (61,70 %) – Vots en blanc; 2 (1,11 %) – Vots nuls: 0

-2

EV + GV Vots % 1 0,56

! "

• • • •

•

•

17’45 h 18’00 h 18’25 h 18’30 h

– Repic de campanes – Cercavila – Arribada al mas Mandrat – Missa a l’ermita romà nica de santa Magdalena – Benedicció del terme 19’30 h – Berenar amb coca i moscatell al prat – Ball del porró i altres dances 20’00 h. – Retorn a Montellà Cercavila i balls tradicionals amb el grup de grallers

Gra de palla de Bellver i la Batllia El trajecte fins a l’ermita es farà a peu atès el carà cter privat del mas Mandrat, on es troba situada l’ermita.

L’organització facilitarà l’accÊs de persones amb mobilitat reduïda mitjançant 2 vehicles degudament autoritzats.

ÂĄ ÂĄ ÂĄ ÂĄ ÂĄ ÂĄ ÂĄ ÂĄ ÂĄ ÂĄ ÂĄ ÂĄ ÂĄ ÂĄ ÂĄ ÂĄ ÂĄ ÂĄ ÂĄ ÂĄ ÂĄ ÂĄ ÂĄ ÂĄ ÂĄ ÂĄ ÂĄ ÂĄ ÂĄ ÂĄ ÂĄ ÂĄ ÂĄ ÂĄ ÂĄ ÂĄ ÂĄ ÂĄ ÂĄ ÂĄ ÂĄ

#$ # % % % &

! "

•

De 10’30 a 20’30 h – ExposiciĂł de notĂ­cies de premss sobre “Les riuades de l’any 1982â€?

•

•

17’00 h – Conferència a cĂ rrec de l’historiador Carles Gascon sobre “Els CĂ ters al Pirineu catalĂ â€?

20’30 h – Sopar popular

•

22’00 h – Cançons i balls tradicionals (grup pendent de confirmació) Nota: Tots ela actes es faran a la Plaça del Llac si el temps ho permet.

Organitza:

GRUP D’AMICS DE MONTELLÀ - 3 -

♌♌ ♌

♌

♌

♌ ♌ ♌♌

Un cop exhaurits els boscos propers als grans centres de

(Montseny per Barcelona, els ports de Besseit per producciĂł

Tortosa, etc) calguÊ anar a buscar-la mÊs lluny, al Pirineu, on sovint era de millor qualitat però amb l’inconvenient que calia transportar-la fins a la plana per al seu aprofitament, i això en una època de gran precarietat de comunicacions. Fou al voltant d’aquesta necessitat que varen nÊixer els oficis i tot el procÊs descrits en el llibre de Lluís Figueras. De l’antiguitat d’aquests oficis ja ens en dóna testimoni el Llibre del Consolat de mar (segles XIII i XIV) i altra documentació posterior, mentre que per adonar-se de l’interès general que hi havia al voltant d’aquesta activitat cal dir nomÊs que el govern de l’Estat nomenà un delegat a Coll de Nargó per als assumptes de la fusta, i que a partir de 1888 l’Estat mateix es convertí en propietari forestal, expropià alguns boscos considerats d’utilitat pública i n’organitzà la repoblació.

Pel que sembla en el procĂŠs de la fusta es donava una estricta divisiĂł del treball. Per una banda trobem els fustaires, o sigui, el que avui en dirĂ­em els empresaris de la fusta, persones que comptaven amb els recursos necessaris, humans i materials per poder treure la fusta del bosc, tasca que hauria estat difĂ­cil a un particular. Els fustaires, generalment cabalers sense propietat, solien comprar la fusta en subhasta. Alguns fins van arribar a posseir serradores.

Tenien les seves colles, que contractaven els encarregats, i a vegades oferien feina de raier a membres de la seva famĂ­lia.

Els picadors o destralers eren les persones encarregades de tallar els arbres, treure’ls l’escorça, quadrejar-los i deixar-los a punt per a l’arrossegament. Treballaven de sol a sol i passeven bones temporades al bosc sense acostar-se al poble, vivint en cabanes.

En alguns pobles com AlinyĂ l'ofici venia de famĂ­lia i hi havia picadors a totes les cases.

El procÊs de la fusta al Pirineu català . Raiers, tiradors i picadors a les conques del Segre i a la Noguera Pallaresa i Ribagorçana.

Ajuntament de Bellpuig / Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Biblioteca de Cultura Popular Valeri Serra i Boldú, 14. Barcelona,

Un cop preparades les bigues venia el torn dels tiradors, Ês a dir, d’aquells que conduïen la fusta fins als corrents

Cada any l’ajuntament de Bellpuig atorga un Premi de Cultura Popular batejat amb el nom de Valeri Serra i Boldú en memòria del conegut folklorista urgellenc, que desenvolupà la seva tasca al llarg de les primeres dècades del segle XX i que ens deixà , entre d’altres, obres tan interessants com el Calendari Folklòric de l’Urgell (1914) o el Llibre d’or del rosari a Catalunya (1925). L’any 2002 aquest premi fou obtingut per El procÊs de la fusta al Pirineu català , obra de Lluís Figueras i Alaball, que concebÊ la seva tesi en adonar-se ja fa anys que la memòria dels antics usos i costums relacionats amb l’aprofitament de la fusta es podria / sempre. Fou ales-hores que decidí emprendre un perdre per treball de camp per tal de recollir un nombre significatiu de testimonis orals i grà fics sobre el que havia estat tot el procÊs de la fusta en les contrades pirinenques. A mÊs de la recerca bibliogrà fica l’autor ha pogut realitzar el treball parlant i gravant converses amb alguns dels darrers protagonistes d’aquella experiència, els quals amb l’estudi de Lluís Figueras deixen l’anonimat per prendre nom i veu.

d’aigua que havien de transportar-la cap a plana. Els tiradors solien ser de la terra, però tambÊ n’hi havia d’immigrants, valencians o andalusos. S’ajudaven d’animals de tir (muls preferentment) i llur tasca consistia bà sicament a preparar els camins de treta, una mena de canalons per on feien passar la fusta perquè no rodolÊs per les bandes, i a tenir cura dels animals, els arreus i l’arrossegament.

Arribats a aquest punt, era quan intervenien els raiers, la figura mÊs destacada de tot el procÊs i popularitzada per Verdaguer amb la seva Cançó del raier. Eren de la Pobla de Segur, de Pont de Claverol i, principalment, de Coll de Nargó, on havien arribat a fer de raiers fins i tot tres membres d’una mateixa família.

Segons el cabal del riu podien enraiar la fusta (al Segre, la Noguera) o barranquejar-la, ĂŠs a dir, fer-la baixar solta acompanyant-la des des de les vores (al Cardener, Ter i afluents).

Quan s’arribava a un lloc òptim es procedia a la construcció del rai o raig. Es tractava essencialment de lligar un nombre determinat de bigues a un travessers o barrers mitjançants redortes de bedoll o sarga, instal.lar unes bigues a tall de rems (un davant i un darrere del rai, acoplar els diferents trams (en podien tenir fins a cinc) i muntar l’estatge, lloc on penjaven l’exigu equipatge i els estris necessaris per al viatge.

DesprÊs d’una breu introducció, on destaca els objectius de l’obra i la metodologia, l’autor divideix el treball en tres parts: l’estudi del medi físic en què aquells homes van haver de desenvolupar la seva tasca (muntanyes, tipus d’arbres, conques fluvials); la descripció dels treballs al bosc (les feines de picadors i tiradors), i el món del raier, amb un especial interès en la confecció del rai.

L’obra acaba amb una conclusió sumà ria, un annex, del qual cal destacar un aclaridor vocabulari dels termes usats, la bibliografia i un llistat de testimonis directes entrevistats per l’autor. Completa l’obra un seguit de fotografies i dibuixos sense els quals ens serien difícils d’imaginar avui dia algunes tècniques i eines descrites.

La durada de la travessia depenia molt del cabal del riu: així, d’Oliana a Lleida podien trigar d’un a set dies, mentre que de Lleida a Tortosa nomÊs dos o tres. So-lien conduir els rais dos raiers, el davanter, que esta-va mÊs qualificat i havia de preveure tots els obs-tacles de la navegació (pigalls, rà pids, raspers, etc) i el cuer que havia de fer força a la contra del davanter i evitar que el rai anÊs de cantó.

Segons l’autor, mÊs enllà dels usos purament domèstics o dels derivats de les fargues, l’explotació de la fusta dels boscos pirinencs es deguÊ donar des de molt aviat, sobretot tenint en

-4-

♌♌ ♌

♌

♌

♌ ♌ ♌♌ ble per als pocs que vivien de la terra. Alguns raiers mÊs decidits varen esdevenir fustaires i van ascendir, doncs, en l’escala social.

Però com tants d’altres, aquests oficis seculars i el seguit d’usos i costums que s’hi associaven van acabar per desaparèixer. En foren responsables el progrÊs humà (els camions i les noves vies de comunicació) i els nous aprofitaments a què foren sotmesos els rius raiers (rescloses i pantans), que feren impracticable la navegació.

Però afortunadament per a nosaltres, si aquestes formes de vida no han desaparegut encara del tot, Ês grà cies a l’interès demostrat per persones com l’autor d’aquest llibre, que ha fet parlar els darrers testimonis d’aquesta tradició i n’ha sabut fixar els sabers i els usos i ens n’ha salvat els mots. L’obra de Lluís Figueras omple un buit important del coneixement del passat de les contrades pirinenques amb una riquesa de detalls que aquí nomÊs hem volgut insinuar. Per això Ês just que des d’aquestes pà gines en recomanem especialment la lectura

Pel que sembla, al Segre la fi dels rais s’hauria de situar cap a l’any 1933 i a la Noguera poc abans. En terres aragoneses durà una mica mÊs, fins a finals dels anys quaranta.

„ Llorenç Vergès (juny 2004)

@

! " # $

%& $ '

(

) * # +

& , - .

# +

) % - ( )

/ #

+

"

#

) *

0

/

#

+

0 +

.

. $ -

% +

123

#

"

. %& 4

( 3

/ .5

6 .5 $ 7

$

'

, 0

$

# 8

9

)3: 171' ;1 7

1 '

< .

%&

#

%

*

-

&

#

Â&#x201E; ;= / :>>?<

-4-

Els nostres personatges

per Albert Martí .

quan ja s’havien traslladat a Arsèguel vindria al món el segon, el Josep, que amb els anys arribaria a ser forner oficial d’aquest bell poble de l’Alt Urgell. I deu anys després, Déu els hauria d’enviar l’única nena, la Fermina, segurament un raig d’esperança en l’any de l’esclat de la guerra civil, preludi d’una època plena de dificultats per poder subsistir.

La infantesa del Felip transcorregué entre el Pla i Arsèguel, on va fer els estudis primaris a les escoles de tots dos pobles. El Pla fou també l’escenari de les seves malvestats de nen. Com en l’ocasió en què, a cops de roc, havien estroncat el sopar a una caravana de gitanos que, arribats al poble, es disposaven a passar comptes a una cassolada d’arròs... O al poble d’Arfa, quan llençaven ous podrits al portal d’algun veí per al qual aquella mainada no era sant de la seva devoció.

Felip Subirà Puig Felip, el forner (El Pla de Sant Tirs, 22-desembre-1924 / La Seu d’Urgell, 30-octubre-1994) ¿¿¿

Quan un poble petit tanca el seu forn, perd quelcom més que una casa... deixa de bategar-hi un cor. ¿¿¿ (El relat biogràfic i recopilació d’anècdotes del nostre personatge ha estat possible gràcies a l’entrevista mantinguda el dia 30 de maig de 2004 amb la Rosita, la seva vídua, i el Josep, el seu fill gran, en el bar Tupinet de Montellà).

Habitualment hem dut a les pàgines d’aquesta secció persones vives del poble amb la intenció que els lectors coneguessin una mica més a fons als personatges que s’abocaven a les pàgines del Fil Directe, fent-los, d’una banda, més propers a aquells que habitualment ja els tractaven, i obrint les portes, per una altra, a aquells per als quals la seva existència podia ser totalment desconeguda.

Això ha permès, als primers, que poguessin adreçar-s’hi ampliant el ventall de relacions personals, i als segons, despertar el seu interès per poder-los arribar a conèixer fins i tot personalment.

Però sempre és bo trencar rutines i costums si ho fem traspassant els llindars de la memòria per recordar un molt entranyable personatge de Montellà, el Felip, proper a totes les llars del poble amb motiu de la seva feina i que avui malauradament ja no es troba entre nosaltres, amb el seu accent del Pla i somriure socarró que el caracteritzaven, disposat sempre a la conversa sobre qualsevol tema.

Al Josep i a la Carme de cal Forner Coix del Pla de Sant Tirs els va tocar la grossa de Nadal aquell 22 de desembre de 1924 amb el naixement del seu primogènit al qual batejarien amb el nom de Felip. Un parell d’anys més tard,

L’aprenentatge més important, no obstant, el faria al llarg dels anys a l’escola de la vida. Fou al Pla on el seu pare inicià als seus dos fills en l’ofici de forner, professió que uns anys més tard constaria en llurs carnets d’identitat. Però aquell munt d’anys de guerra i de postguerra no eren pas un camí planer per als joves que la vida i les circumstàncies havien de convertir en homes en molt poc temps. Eren jorns de sacrificis i renúncies per poder créixer cada dia. Amb només 13 o 14 anys ja treballava a les mines de carbó d’Adrall; més endavant va fer de mosso de pagès en una casa de Pi. I quan va tenir el carnet de conduir va comprar un camió Ford de 3 tones amb el Peret de la Munda d’Arsèguel i feien transport, especialment traient fusta de subhastes al bosc.

Tot i no haver anat a la guerra, conten del Felip que, estant a Arsèguel quan tenia quinze anys, trobant-se dalt d’un teulat reparant unes goteres, fou metrallat per un avió que va destruir totalment la fumaneja i va obligar-lo a llençar-se daltabaix per evitar rebre els impactes d’aquelles ràfegues de metralladora, però no quedant exempt d’una bona costellada.

El servei militar el va fer l’any 1944 amb una vintena de soldats més del quarter d’Arapiles 62 de la Seu d’Urgell destacats a Prat d’Aguiló. Tampoc fou aquella una època de flors i violes doncs va passar fred i més gana que els gossos de Carreu.

Els forners a la porta del seu establiment l’any 1953 Tot i les penúries d’aleshores, als joves no els mancava l’esperança de temps millors i la il.lusió de poder-los arribar algun dia a viure. La vida havia de seguir i calia aprofitar les oportunitats d’esbarjo que tampoc eren moltes aleshores.

Els nostres personatges

per Albert Martí .

Entre aquestes, com a més lúdiques, hi havia el carnestoltes –el Felip havia arribat a ser el rei del carnaval de Montellà– i les festes dels pobles del voltant, que seguia sempre que podia perquè li agradava molt ballar. Trobantse al Pla, acudia a les de la Parròquia, Arfa, Montferrer, Adrall... Anys després, un cop assentat a Arsèguel, seguia les de Bescaran, Cava i Ansovell, entre d’altres. Fou en una festa major on va conèixer la Rosita Barral, filla d’Arsèguel, que el dia 30 de maig de 1952 es convertiria en la seva muller i més endavant en la mare dels seus dos fills: Josep (1955) i Lourdes (1960).

pota llarga com el Piston, excel·lent per a la llebre o el conill. Aquests noms els repetiria alternativament en diferents èpoques batejant els descendents de les nobles sagues de cans que desfilarien al llarg dels anys pel Forn, ensumant la pòlvora de la seva escopeta. També va tenir bones gosses com la Blaki (mare del Titus dels senyors Romero), la Perla i l’Estrella.

El Felip i la Rosita havien arribat a Montellà l’any 1951 amb el cor jove i l’esperança de poder arrelar-se en el poble que els acollia, amb el coratge que dóna la vida en comú. Dos anys abans, el 1949, havia iniciat les obres a la cort del ruc que hi havia als baixos del Cafè de Dalt, actualment els Pisos, per transformar-la en el que després seria l’obrador del forn. Per a aquesta tasca consta que fins i tot es va emprar dinamita per eliminar alguns rocs que no posaven la feina gaire fàcil. Les obres varen fer-les el Pepet Eudald i el Miquel Xafarroques. La primera fornada la va fer l’any 1951, poc temps abans de casar-se.

Uns anys després, per complementar els ingressos que obtenia amb l’elaboració del pa, faria de taxista. A tal fi va comprar al Ministeri de l’Exèrcit un Ford de Luxe, de 8 places, negre, matrícula de Madrid 143000, amb el qual s’especialitzà en casaments. Posteriorment també va fer de manobre. I abans d’establir-se a Montellà també va estar en una vaqueria de Barcelona, ciutat a la qual tornaria el 1974 per treballar durant un any en un forn de la Sagrera. Però va tornar perquè la ciutat li queia al damunt i enyorava guaitar les muntanyes, el Segre i el cel de la Batllia.

Amb una llebre a cal Mariner el 1961 Conten també que una vegada, un policia que s’estava als Pisos va demanar al Felip que l’acompanyés a caçar.

Després que s’havia compromès li va sorgir una feina que li va impedir fer-ho i li va dir que “podia cazar por ahir abajo”, referint-se a la Fou i “subiendo después para arriba” és a dir cap al camí de Serra. El policia se n’hi anà depressa i no es va trigar gaire estona a sentir-se diversos trets que provenien de la part de sota del poble. L’home va tornar entusiasmat i carregat amb uns quants ànecs muts que tenia la Matilde a cal Quel. La cacera li va sortir cara.

Quant a la pesca també li va venir l’afecció de jovenet. Va començar atrapant les truites amb les mans (aleshores ningú no deia res i n’hi havia més que ara) i després es convertiria en tot un artista fent el làtigo amb el mosquit i la mosca que ell mateix es fabricava amb ploma de gall.

El Felip engegant la màquina de pastar

L’afecció a la caça li va venir al voltant dels disset anys, quan per caçar no calia tenir llicència sinó només fal·lera de prendre l’escopeta i sortir a la recerca de la guatlla, la perdiu o el conill, a ser possible acompanyat d’un bon gos. I en tema de gossos el Felip va tenir sempre bon nas i millor ull. Per seva casa passaren perdiguers amb pedigree com el Florín, molt bo per a la ploma, o sabuesos francesos de

L’afecció per la música, especialment pels tangos, l’hi havia transmès segurament el seu pare (que era fill d’Adraén on hi havia un molí de farina), que va provar de fer fortuna a l’Argentina, però, com molts d’altres, va haver de retornar al seu país sense sort. Després d’una estada a Alemanya amb no poques dificultats, s’establí a França on va aprendre l’ofici de forner que posteriorment transmetria als seus fills Felip i Josep. La Cumparsita, Noche de ronda foren en moltes ocasions vius testimonis sonors sortits dels llavis del Felip mentre fonyava la massa, donava forma a les barres i als pans de pagès o passava el corró a la massa per elaborar les coques de forner.

Li agradava llegir el diari, on trobava sempre temes de conversa per a les seves tertúlies, a les quals s’entregava en cos i ànima a la menor oportunitat. També era molt afeccionat a la lectura de llibres de tota mena, per a la qual cosa eren especialment propícies les vesprades de l’hivern.

Els nostres personatges

per Albert Martí .

La imatge del Felip al carrer Pla, sota cal Julio, recolzat un dels colzes sobre la cama lleugerament aixecada de la mateixa banda, amb un cigar a la boca i la mirada fixada en les muntanyes de la Solana, era infinitat de vegades la primera benvinguda en arribar al revolt pujant per la carretera Nova. Aquell era el seu mirador particular que visitava entre fornada i fornada. També s’asseia amb els pantalons enfarinats al banc de cal Mariner, buscant la fresca que oferia l’ombra els matins d’estiu.

Fou precisament un dia que es trobava en el seu mirador que observà l’arribada d’un gran aligot que després de planejar va aturar-se damunt d’una paret de ca l'Espardenyer. En aquella època no estava prohibit matarles ja que n’hi havia molts vols. Veient que l’aligot no es movia del seu lloc durant llarga estona, va anar cap a casa, agafà l’escopeta i el Piston i va marxar a la recerca de la bèstia. Arribant cautelosament prop de la casa en ruïnes, apuntà l’aligot i li etzibà un tret que el va malferir fent-lo emprendre el vol en direcció al Piston, al qual va atrapar amb les seves grosses urpes i el pujà uns quants metres fins que, a causa del tret que havia rebut i abans de caure abatut, va deixar anar el gos, que es va estavellar contra les roques del voltant de la casa, quedant cruixit d’ossos uns quants dies. Un cop mort aquell animalot varen veure que feia més de dos metres d’envergadura. Per tenir una idea de la seva grandària, recorden que varen penjar-lo per les potes d’una biga del llenyer que hi havia al costat de l’església de sant Serni, i el cap li tocava a terra. Allí es va estar uns quants dies fins que es va podrir i el van haver de llençar. El Piston ben segur que no va oblidar mai el fet.

barra cuita. La capacitat del forn era d’unes 100 barres de quilo i la feina d’una fornada se n’anava a prop de les 4 hores. Lògicament hi havia també la feina d’encendre el forn i netejar-lo. Precisament per a aquesta tasca, el seu pare, que l’havia ajudat a establir-se a Montellà, li va fer la llarga escombra de netejar amb una branca d’un arbre de La Fou, que el Felip va guardar sempre amb ell.

Enfeinat amb la Rosita a l’obrador del forn Les seves especialitats: pa en general (barres de kilo i de mig), rodons de 2 o 3 kilos, coca de forner, coques amb fruites o cabell d’àngel, coca de recapte, coca de llardons, mones de Pasqua amb ous durs, pa de pessic, panets de Viena (amb llet condensada). Tot elaborat amb bona farina i cuit amb llenya. Els últims anys, a l’estiu, enfornava amb més frequència ja que subministrava pa al forn d’en Jordi de Martinet i a la casa de colònies de Bastanist.

Sempre havia tingut màquina de pastar. La primera era la que havia fet servir el seu pare al Pla. Després ja va comprar la segona, que li va durar fins que es va jubilar.

L’última fornada la va fer el 31 de desembre de 1989.

El Felip a la vora de la bassa un assolellat matí d’hivern

El Felip, allà pels voltants del 1953-54 va fer construir un galliner -el Galliner- en un dels vessants del promontori de la Torre. Allà hi tenia gallines, conills i més endavant algunes trujes i porcells que l’obligarien a ampliar l’obra inicial, començada en el tros de terra que li donà el seu amic Pepet Fabra, quan era alcalde de Montellà.

Per a fer el pa el Felip es llevava cada dia entre les tres i les quatre del matí. La feina consistia, primer, en fonyar la massa i pesar-la segons les peces a fer. Després elaborarles i deixar-les dins d’uns calaixos de fusta sobre uns sacs doblegats perquè fermentés el llevat, operació que durava una hora aproximadament. Finalment enfornava. Recordo la seva habilitat i rapidesa per fer els talls a la part superior de les barres i pans rodons amb una fulla d’afaitar que aguanta va entre els llavis. En poc menys d’una hora quedava la

La Rosita sempre el va ajudar en la seva feina, i s’encarregava bàsicament de la venda del pa. Jo la recordo sempre amb una llibreta que tenia sota el taulell on duia el control dels pans que venia a les cases del poble i que aquestes pagaven de cop una vegada al mes. Aleshores els pagesos sembraven blat i feien moldre el gra, la qual cosa els permetia aportar la farina i el forner hi posava la feina.

Per això tenien establert aquest sistema de control i venda amb els pagesos del poble.

Les tampes de ferro del forn havien estat fabricades per Joan Ferrer Matheu (Barcelona, C/ Tamarit, 146) model Perfecta, segons que consta escrit en relleu. I tanmateix de PERFECTA es pot qualificar la tasca artesanal que el Felip va desenvolupar al llarg dels anys com a forner de Montellà.

Certament Felip, vaig tenir la sort de parlar sovint amb tu, potser perquè érem veïns propers i em costava molt poc fer quatre passes per entrar a l’obrador i amarar-me de l’olor del pa cuit bo i admirant la teva traça fent la feina. M’havies explicat gran quantitat d’experiències i anècdotes, però amb tot el que tu sabies, segur que moltes no hi va haver temps que sortissin a les converses.

M’hagués agradat poder-te preguntar moltes coses... però iniciares el llarg viatge massa aviat.

Martí (Juny 2004)

â&#x2122;¦ â&#x2122;¦ â&#x2122;¦

â&#x2122;¦ â&#x2122;¦ â&#x2122;¦ â&#x2122;¦

9

( <

!" # $

% & ' (

) % *

+ , -

.

/ 0

( . , 1 /

2 / $' $ $ - , .

1 / $ , 3 1 $ 2 $ '

+ * %

$ 4 ) $ $ (

$ % $ . & ' $

) % * -&*

+ 0 -

5 ' $ .

/ (

( / 6 , 1 $ 7 5 '

68" $ # $ 7 $ 9

0 % :" $ #" $ &1 $ 2; /

-9

.

RESTAURANT

La Coma SalĂł per a banquets i reunions

Ctra. Nal. 260 (Lleida a PuigcerdĂ ) â&#x20AC;&#x201C; Km. 205

25724 LLES â&#x20AC;&#x201C; MARTINET Tel. 973.51.51.76

â&#x20AC;&#x201C;

(Lleida)

Fax. 973.51.50.78

& '

Especialitats Pastisseria

$ (

)$ $ )* +, #$ +

$+# $ (

( #-

!

ESTACIĂ&#x201C;

SERVEI

" #$ #$%# " EstaciĂł Servei Martinet, S.L.

Ctra. Nal. 260 â&#x20AC;&#x201C; Km. 205,7 25726 LLES â&#x20AC;&#x201C; MARTINET (Lleida) Tels. 973.51.50.86

- 10 -

â&#x20AC;&#x201C;

973.51.51.53 (part)

Civet de porc senglar Ingredients (per a 4 persones): 1 kg. de carn de porc senglar 1 cabeça dâ&#x20AC;&#x2122;alls 1 farcellet dâ&#x20AC;&#x2122;herbes (sajolida, orenga, farigola i 2 fulles de llorer 1 copa de vi 1 copa de brandi 1 cullerada de mel 1 grapadet dâ&#x20AC;&#x2122;ametlles i avellanes 1 llesqueta de pa fregit

Ă&#x2020;

Passar el porc per una padella fins que quedi â&#x20AC;&#x153;rossetâ&#x20AC;?, salpebrar-lo i posar-lo en una cassola preferentment de fang o ferro colat, afegir-hi el vi, les herbes i deixar fer â&#x20AC;&#x153;xupxupâ&#x20AC;? una estona llarga a foc lent, sacsejant-lo de tant en tant.

Afegir-hi el brandi i sacsejar-lo uns cops mĂŠs. Uns vint minuts abans de treureâ&#x20AC;&#x2122;l del foc, afegir-hi la picada dâ&#x20AC;&#x2122;ametlles i avellanes amb la llesca de pa fregit (amb el mateix oli de daurar el porcell) diluĂŻt amb la cullerada de mel i un got dâ&#x20AC;&#x2122;aigua calenta (la mel treu lâ&#x20AC;&#x2122;olor del porc). Deixar reposar unes hores. Escalfar al moment de servir.

Rosita Barral (La Seu dâ&#x20AC;&#x2122;Urgell)

APARTAMENTS EN LLOGUER AL CENTRE DEL POBLE

Pl. de lâ&#x20AC;&#x2122;EsglĂŠsia - 25725 MontellĂ de CadĂ­ Tels. 973.51.51.19

- 93.422.51.39

No sâ&#x20AC;&#x2122;admeten animals domèstics ..â&#x20AC;Ś â&#x20AC;Śâ&#x20AC;Śâ&#x20AC;Śâ&#x20AC;Śâ&#x20AC;Śâ&#x20AC;Śâ&#x20AC;Śâ&#x20AC;Śâ&#x20AC;Śâ&#x20AC;Śâ&#x20AC;Śâ&#x20AC;Śâ&#x20AC;Śâ&#x20AC;Śâ&#x20AC;Śâ&#x20AC;Śâ&#x20AC;Śâ&#x20AC;Śâ&#x20AC;Śâ&#x20AC;Śâ&#x20AC;Ś...â&#x20AC;Śâ&#x20AC;Śâ&#x20AC;Śâ&#x20AC;Ś............â&#x20AC;Śâ&#x20AC;Śâ&#x20AC;Śâ&#x20AC;Ś.....â&#x20AC;Śâ&#x20AC;Śâ&#x20AC;Ś.....â&#x20AC;Śâ&#x20AC;Śâ&#x20AC;Śâ&#x20AC;Śâ&#x20AC;Ś.....â&#x20AC;Śâ&#x20AC;Śâ&#x20AC;Ś.....â&#x20AC;Ś.......

BUTLLETA DE SOL.LICITUD Dâ&#x20AC;&#x2122;INSCRIPCIĂ&#x201C; DE SOCI DEL GRUP Dâ&#x20AC;&#x2122;AMICS DE MONTELLĂ&#x20AC;...

Sol.licito la meva inscripciĂł com a membre del Grup dâ&#x20AC;&#x2122;Amics de MontellĂ , per a la qual cosa detallo les meves dades personals (*), tota vegada que assenyalo la condiciĂł de soci que desitjo ostentar: Soci num.ordinari

Quota 25,00 â&#x201A;Ź / any

Soci protector â&#x20AC;Ś 90,00 â&#x201A;Ź / any

Soci jove â&#x20AC;Ś 6,00 â&#x201A;Ź / any

Nom i cognoms:......â&#x20AC;Śâ&#x20AC;Śâ&#x20AC;Śâ&#x20AC;Śâ&#x20AC;Śâ&#x20AC;Śâ&#x20AC;Śâ&#x20AC;Ś..........................................................N.I.F. .............................................

Lloc i data de naixement: ...............â&#x20AC;Śâ&#x20AC;Śâ&#x20AC;Śâ&#x20AC;Śâ&#x20AC;Śâ&#x20AC;Śâ&#x20AC;Ś...............................................................................................

ProfessiĂł:.......................................................................................................................â&#x20AC;Śâ&#x20AC;Śâ&#x20AC;Ś..

Domicili: .........................................................................â&#x20AC;Śâ&#x20AC;Śâ&#x20AC;Ś.... PoblaciĂł: .....................................CP: ...........

Tels. ............................. - .................................- Fax: .............................. Correu-e: â&#x20AC;Śâ&#x20AC;Śâ&#x20AC;Śâ&#x20AC;Śâ&#x20AC;Śâ&#x20AC;Śâ&#x20AC;Ś...â&#x20AC;Śâ&#x20AC;Śâ&#x20AC;Śâ&#x20AC;Ś..

Autoritzo al Banc/Caixa ........................................â&#x20AC;Śâ&#x20AC;Ś....................... Agència: .................. DĂ­git Control ..........

Compte/Llibreta NÂş ................................................ perquè carreguin els rebuts que presenti el Grup dâ&#x20AC;&#x2122;Amics de MontellĂ a nom del qui subscriu i signa ......................................................, a ...... de .......................................................de 2004 Signatura (*) Dades subjectes a la Llei LORTAD, Llei OrgĂ nica 15/1999, de 13 de desembre de 1999, de protecciĂł de dades de carĂ cter personal.

Adreçar a: Albert Martí Roig

â&#x20AC;&#x201C;

Carrer Sardenya, 524 1er. 2ÂŞ

- 11 -

-

08024

BARCELONA

Almacenista y Distribuidor

Avda. Pau Casals, 76 al 92

e-mail: decero@decero.es www.decero.es

Tel. 93.473.72.27

-

Fax 93.473.14.83

08907 L’HOSPITALET DE LLOBREGAT (Barcelona)

EL GRUP D’AMICS DE MONTELLÀ NECESSITA LA TEVA COL.LABORACIÓ !!

INFORMA’T SOBRE ELS OBJECTIUS DE L’ASSOCIACIÓ PARTICIPA I FES-TE’N SOCI. SI JA N’ETS, APORTA’N UN DE NOU Omple la butlleta de sol.licitud d’inscripció que consta al dors

- 12