Fil Directe 16

Any VIII • Núm. 16 • Desembre 2004

! " # $

%

" & ' !

% ( ) ) (

% * %

+ ! ,

& " - %

% )

"

" . % / 0 1 # 201#3 4 ' !

)

" 5

6

% 7"

&

%

" . 018

%

"

9

MontellĂ de CadĂ­, el poble mĂŠs bonic del BaridĂ

L’historiador Carles Gascon durant la conferència

S U M A R I. Acta de l’Assemblea General 6-8-2004.......................

2

El Grup Alt Segre, per Albert MartĂ­ .........................

CelebraciĂł de la IV Diada del GAM, per Albert MartĂ­...

3 Els cà tars al Pirineu català , per Llorenç VergÊs ....... 4, 5 i 6 Del Puigmal a Núria per Ulldeter, per Eduard Aguilar

7i8

9 Patrocinadors ...........................................‌‌..‌.. 10 i 12 11 Els fogons de Montellà ................................‌.......

12 Butlleta de sol.licitud per fer-se soci ....................

-1-

♌♌ ♌♌ ♌ ♌♌

RESUM DE L’ASSEMBLEA GENERAL CELEBRADA EL DIA 6 AGOST DE 2004

Lloc: Bar Maria Antònia – Carrer Major, 5 Hora d’inici: 20,15 h. Final: 21,45 h.

Assistents : Junta directiva: Pere Mill, President / Jordi Garriga i Albert Martí, Vicepresidents / Joan Ramon Bonastre, Tresorer Vocals: Albert Juliench, JosÊ Luis López, Enric Llimós, Rosend Mir, Eduard Múrcia, Jaume Ribera, Montse Torres i Llorenç VergÊs Excusa assistència: Xavier RebÊs, secretari (en la seva absència fa les funcions el Vicepresident Albert Martí) Ordre del dia: 1.- Aprovació de l’acta de la reunió anterior 2.- Informe de l’exercici 2003 3.- Situació econòmica a 31-07-2004 4.- Socis. Situació actual i accions de captació 5.- Darreres accions realitzades. Avaluació i prospeccions 6.- Relacions institucionals i projecció externa 7.- Fil Directe : balanç i futur 8.- Torn obert de paraules 1.- Acta de la reunió anterior.- S’aprova sense esmenes.

2.- INFORME GENERAL SOBRE L’EXERCICI 2003.- El president fa un resum detallat dels temes de l’ordre del dia tota vegada que prega la mà xima participació de tots els membres en ordre a que les decisions adoptades siguin el mà xim de democrà tiques i consensuades. Demana variar l’ordre de la seva intervenció, a la qual cosa accedeixen els presents.

3.- DARRERES ACCIONS REALITZADES. AVALUACIO I POSSIBLES PROSPECCIONS.3.1.- Sagristia de Sant Serni.- Cost de l’obra 1.704,60 euros.

3.2.- Neteja i conservació de la torre de Sant Romà .- Cost final: 2.043’44 ₏. Es contactarà amb l’historiador Jordi Bolós perquè recerqui documentació històrica.

3.3.- Reixes campanar Sant Serni.- Cost final: 2.871,96 â‚Ź.

4.- SITUACIÓ ECONÒMICA A 31-07-2004.- El tresorer informa detalladament de la situació econòmica, que queda a disposició dels socis que la vulguin consultar. Per altra banda el president manifesta que : - L’associació s’ha descapitalitzat a causa de les obres - Cal la col.laboració de tots els socis per refer les arques.

- Les dues úniques fonts d’ingressos del GAM són les quotes dels socis i la venda fraccionada de loteria per Nadal.

- Cal fer accions que no comportin cost econòmic.

- El GAM ha de tenir un paper mĂŠs crĂ­tic, si cal, en les seves actuacions: ha de denunciar, instar, sensibilitzar, promoure...

- Caldrà estudiar la possibilitat de recaptar donatius entre els socis i veïns del poble per fer front a obres de determinada envergadura econòmica 4.1.- Loteria Nadal 2004.- Es dóna lectura al llistat de vendes del 2003. Seria desitjable que cada soci reservÊs, com a mínim, un talonari.

5.- SOCIS. SITUACIÓ ACTUAL I ACCIONS DE CAPTACIO.- Es donen xifres sobre el nombre actual de socis desprÊs de passar al cobrament la quota 2004: Tipus soci Import quota ₏ membres Ingressat Protector 90 3 270 Numerari 25 47 1.175 Jove 6 1 6 Protector (03) 18 1 (*) 18 Total 51 1.469 (*) Una quota pendent de cobrament de l’exercici 2003.

- Seria bo que hi haguĂŠs un soci per casa, com a mĂ­nim.

- Cal l’esforç de tots per fer crÊixer la massa social.

- S’estudiarà una possible campanya de captació de socis 6.- RELACIONS INSTITUCIONALS I PROJECCIÓ EXTERNA.- El GAM s’ha de projectar a l’exterior, sortir del poble i donar-se a conèixer als ajuntaments dels pobles del voltant, als consells comarcals propers i entrar en contacte amb organitzacions de caire similar al nostre, tant de la nostra comarca com d’altres. El butlletí Fil Directe hauria de ser l’eina que permetÊs aconseguir aquesta projecció externa del Grup. TambÊ es dissenyarà la web.

7.- FIL DIRECTE : BALANÇ I FUTUR.- Cal que : - Hi hagi un petit equip que s’encarregui de les diverses tasques d’elaboració i distribució - Es creï un mini equip de redacció - Es pugui demanar alguna subvenció a l’Administració.

- S’incrementi el cercle de patrocinadors (anunciants).

- Es faci una enquesta sobre el seu contingut i acceptaciĂł.

Es crea una comissió formada per l’Albert Martí, en Llorenç VergÊs i el propi president, per analitzar el futur del Fil Directe.

8.- TORN OBERT DE PARAULES 8.1.- Festa de Santa Magdalena.- Es deixa constĂ ncia de les accions efectuades per a la seva organitzaciĂł.

8.2.- IV Diada del GAM.- Es concreten els aspectes organitzatius i els seus responsables: a) b) c) d) e)

ExposiciĂł “Les riuades de l’any 1982â€?

Conferència de l’historiador Carles Gascon Sopar popular a la plaça Concert de música tradicional Rifa de les 3 toies

Acabada la festa es farà balanç econòmic de resultats.

Finalitza la sessió a les 21’45 h del dia de la data.

Vist-i-plau El President

El Secretari d’acta

♌♌ ♌

♌

♌

♌ ♌ ♌♌

Treball de resum de la conferència pronunciada per Carles Gascon el dia 7 d’agost de 2004 D’un temps ençà , el tema del catarisme s’ha convertit en una moda a casa nostra i ha aconseguit despertar l’interès tant dels agents culturals com del gran públic. En són bon exemple els diversos actes compresos en les Jornades dels Refugis Cà tars al Pirineu Català , organitzats pels Consells Comarcals de l’Alt Urgell i la Cerdanya i per l’Associació Medieval de Bagà , l’èxit que va assolint el Camí dels Bons Homes, GR que uneix els principals indrets relacionats amb el catarisme a banda i banda de la serrelada pirinenca, o la cada vegada mÊs profusa bibliografia sobre aquesta heretgia.

El passat 7 d’agost, amb motiu de la seva IV Diada, el GAM va voler apostar tambÊ pel tema del catarisme, però no tant per sotmetre’s als imperatius de la moda, cosa que sempre tÊ quelcom de forçat, com per aprofitar l’avinentesa que li oferia l’aparició d’un llibre que pot ajudar a clarificar des de l’objectivitat i el rigor històric el paper que aquells heretges van jugar en l’ambient espiritual dels inicis de la Baixa Edat Mitjana. El llibre en qßestió es titula Cà tars al Pirineu català .

El text, d’una amenitat i claredat incomiables, Ês obra de l’urgellenc Carles Gascón Chopo, el nostre conferenciant d’enguany, i compta amb el suport d’unes magnífiques il.lustracions degudes a l’arquitecte Ricard Lobo.

Carles Gascón Ês historiador. Actualment treballa com a tècnic especialista en qßestions de patrimoni per al Consell Comarcal de l’Alt Urgell i Ês un bon coneixedor del catarisme arran sobretot dels seus estudis per a la tesi doctoral, que tracta sobre l’espiritualitat a les terres del bisbat d’Urgell en el tram final de l’Edat Mitjana.

El catarisme El catarisme, explicà Carles Gascón, era un sistema de creences religioses desenvolupat a l’interior del cristianisme medieval que es basava en una reinterpretació dels seus fonaments doctrinals sota una òptica dualista, Ês a dir, a travÊs de la creença en un doble principi de la creació, el principi del BÊ, responsable del món etern de l’esperit, i el principi del Mal, responsable de la matèria i, doncs, de tot allò que Ês corruptible i sotmès a mort. Segons aquesta idea, Satan hauria intentat de fer una còpia de la creació divina, intent que li hauria sortit malament. Aquest cristianisme tan particular seguia basant totes les seves doctrines en el paper central del Crist Redemptor, però haguÊ de fer importants malabarismes conceptuals per a explicar-lo sense la qualitat humana i material que li atribueix el catolicisme. És per això, per la complexitat d’aquesta doctrina que, segons Carles Gascón, el catarisme no devia tenir el seu origen entre el poble illetrat, sinó en el clos erudit d’algun scriptorium monà stic.

Els cà tars es declaraven els hereus directes del missatge de Crist, corromput i usurpat desprÊs per l’EsglÊsia romana. Per respondre a aquesta usurpació van organitzar la seva pròpia EsglÊsia, que era dirigida per la casta sacerdotal dels perfectes, entre els quals hi havia tant homes com dones.

Per assolir el grau de perfecte calia rebre l’únic sagrament que acceptaven els cà tars, el consolament, que consistia en una mena de bateig espiritual fet per imposició de mans que nomÊs podia dispensar un altre perfecte.

L’organització d’aquesta l’EsglÊsia es completava amb una jerarquia mínima de bisbes i diaques, funcions estrictament organitzatives al capdavant dels seus bisbats o de comunitats menors de creients.

Els perfectes se sotmetien a una forma de vida molt austera (castedat absoluta, pobresa individual, abstinència d’aliments d’origen animal), si bÊ els era permès de treballar per a mantenir-se. Difonien les seves idees a travÊs de la predicació, pública o privada, en places i mercats o en cases dels simpatitzants, i dispensaven el consolament als moribunds que volien morir en la seva fe. Grà cies a aquest ritual lliuraven l’à nima del cicle de reencarnacions a què estava sotmesa segons les doctrines cà tares i la retornaven al món de DÊu.

Els creients sostenien materialment l’EsglÊsia cà tara amb els seus donatius i oferien protecció o amagatall als seus membres en temps difícils. Com en el cas dels perfectes, l’extracció social dels creients era molt variada, des de membres de l’alta aristocrà cia fins a pagesos o pastors passant per cavallers i burgesos. El grau d’adhesió d’aquests creients a les doctrines cà tares fou molt variable, des dels que seguien els perfectes de manera incondicional fins aquells que se n’apartaven en veure’s amenaçats de caure en mans de la Inquisició o que s’acabaren convertint en delators.

Les primeres manifestacions herètiques de possible base dualista a Occident es detecten en els anys immediatament posteriors a l’any 1000, però les formulacions doctrinals d’aquesta religió i les seves pautes organitzatives no arriben a la seva plena maduresa fins passada la meitat del segle XII. Hom pren el concili herètic de Sant Fèlix de Caramanh (1167) com a fita de l’estructuració d’una EsglÊsia cà tara perfectament organitzada.

Les condicions per a l’expansió de l’heretgia al Pirineu català Arribats a aquest punt, cal preguntar-se per què el catarisme es va expandir i va arrelar a les comarques pirinenques i no pas en altres zones del país. Sens dubte, apuntà Carles Gascón, hi tinguÊ molt a veure la proximitat geogrà fica amb el Llenguadoc, à rea de fort desenvolupament social i econòmic on l’heretgia comptà amb les seves formes organitzatives i doctrinals mÊs madures, així com els fluxos migratoris desplegats entre una Occità nia superpoblada i una Catalunya afavorida per l’avanç fronterer sobre les terres islà miques, o les unions matrimonials que al llarg del segle XII concertaren algunes altes famílies de la noblesa catalana pirinenca amb les principals cases occitanes, però no sembla que s’hagi de responsabilitzar aquest ventall de relacions humanes de l’arribada del catarisme. Per a Gascón, aquests fluxos humans no foren la causa pròpiament dita, sinó el canal pel qual es van difondre unes idees que, per elles mateixes, no tenien un major atractiu per a la població que la doctrina catòlica majorità ria. Sembla que els nous adeptes foren atrets mÊs aviat per la capacitat de resposta que la nova religió va demostrar davant d’unes inquietuds espirituals que l’EsglÊsia establerta no havia sabut afrontar. Les doctrines herètiques no haurien pogut arrelar sense un públic disposat a acceptar-les.

♌♌ ♌

♌

♌

♌ ♌ ♌♌ A partir dels segles XI i XII es comencen a percebre en l’espiritualitat cristiana occidental noves inquietuds que potenciaran la participació progressiva dels laics en el fet religiós. Per una banda, el renaixement de la vida urbana i l’aparició d’un nou sector social característic, dinà mic i amb mentalitat lucrativa, fomentà per contrast el desvetllament de noves formes de sensibilitat vers la pobresa, cada cop mÊs manifesta en les ciutats, desarrelada, i que havia de crear forçosament problemes de consciència. Aquesta sensibilitat es traduí en l’aparició d’institucions benèfiques, (hospitals, pies almoines) de vegades assumides i dotades pels laics al marge de l’EsglÊsia. Paral.lelament, es difonguÊ des d’Ità lia una nova imatge de Jesucrist i dels seus apòstols menant una vida de pobresa absoluta, cosa que portà els cristians del segle XII a identificar la pobresa amb un camí de perfecció que menava a la salvació eterna. L’eremitisme, la renúncia voluntà ria de les preocupacions materials, entrà igualment en una època d’expansió i maduresa, i assimilà un cert caire assistencial basat en la caritat. De fet, esdevinguÊ una forma d’espiritualitat molt popular entre els laics perquè encarnava una sèrie de valors amb els quals s’identificaven i representava un camí de promoció religiosa que no els era vedat. Aquest eremitisme, finalment, seria a l’origen dels grans corrents monà stics reformats del segle XII, però tambÊ seria precursor d’algunes formes de vida adoptades pels heretges, com ara la predicació itinerant o l’adopció de la pobresa voluntà ria.

El sector femení de la societat, per la seva banda, havia d’enfrontar-se amb dificultats suplementà ries en matèria de religió. L’única possibilitat que tenia la dona d’expressar la seva espiritualitat era ingressant en un monestir, cosa que no estava a l’abast ni de la dona casada ni de totes les economies, car aquest ingrÊs havia d’anar acompanyat d’alguna donació. Aquestes limitacions a l’hora d’exercir la seva religiositat dins l’EsglÊsia catòlica explicarien en part la bona acollida que tinguÊ la predicació dels cà tars entre el públic femení.

Paral.lelament a aquestes inquietuds d’ordre espiritual dels laics, els segles XI i XII varen significar tambÊ un impuls reformista de l’EsglÊsia occidental, encaminat, entre altres coses, a lluitar contra la degradació moral del clergat. A la llarga, però, afavorí dues coses: que l’EsglÊsia es consolidÊs com una poderosa entitat política, amb llibertat d’acció per intervenir en molts aspectes de la vida civil, i que els territoris que controlaven esdevinguessin senyories eclesià stiques de carà cter feudal. L’exemple mÊs representatiu d’aquest procÊs el trobem, justament, al bisbat d’Urgell. L’enorme poder acumulat pels seus bisbes va provocar la reacció de grans aristòcrates locals com els Castellbò, que veien perillar les seves fonts de preeminència econòmica i social, de la petita noblesa que com els Castellarnau es veieren molt afectats per la pressió eclesià stica que exigia la restitució dels delmes al bisbe, i tambÊ de les comunitats muntanyenques, que veien amb inquietud la progressiva intromissió de l’autoritat episcopal en aspectes com l’exclusió dels feligresos en el nomenament dels rectors o en la mateixa gestió dels delmes.

La rivalitat d’aquests senyors feudals i l’anticlericalisme popular esclataran en guerres latents o declarades i en accions violentes. A propòsit d’això, Carles Gascón ens facilità una dada interessant referida a Montellà del Cadí, segons la qual l’any 1206 el rei Pere I el Catòlic donà el castell de Montellà al bisbe d’Urgell perquè poguÊs defensarhi les seves possessions dels atacs del vescomte de Castellbò.

No ens ha d’estranyar, doncs, que fos a la diòcesi d’Urgell, l’exponent mÊs representatiu d’aquesta dinà mica de senyorialització de l’EsglÊsia a Catalunya, on apareguessin i es consolidessin les primeres comunitats cà tares catalanes.

Plenitud i davallada del catarisme català Sembla que es deu a un error en la transcripció d’un document medieval el fet que alguns estudiosos hagin volgut veure la presència, ja el 1167, d’un bisbe cà tar a la Vall d’Aran. En realitat, les primeres evidències clares de la presència cà tara al Pirineu català són de les primeries del segle XIII, en concret, de 1214, any en què el cardenal Pere de Benevento reconcilià Ramon de Josa i el fÊu tornar a l’ortodòxia catòlica. Se sap tambÊ que aquell mateix any una veïna de Berga, Guillema de Bretós, rebÊ el consolament de mans d’un perfecte cà tar vingut des d’Occità nia. Cal recordar que Berga i Josa pertanyien aleshores al bisbat d’Urgell.

No sembla que aquesta primera difusió de l’heretgia al sud de la serralada pirinenca s’hagi d’atribuir a l’exili occità provocat per la croada de Simó de Montfort, iniciada el 1209, sinó mÊs aviat a una expansió lògica, a travÊs de la vall de l’Arieja, cap a viles de mercat com Berga, Puigcerdà o Castellbò, amb un dinamisme econòmic notable, però sense una institució religiosa prou sòlida per a donar resposta a les inquietuds espirituals dels seus habitants.

L’heretgia hauria arribat a aquestes viles seguint els principals camins que conduïen al vessant sud del Pirineu des del comtat de Foix: el que baixant del port del Pimorent travessava la vall de Querol per dirigir-se a Puigcerdà i el que creuava la serralada pel Pallars seguint la ruta que unia les viles de Foix i Castellbó. El trà nsit a travÊs d’aquests camins transpirinencs va permetre unes relacions fluïdes i constants entre les dues vessants de la serralada, cosa que afavorí l’establiment de vincles de solidaritat entre les diverses comunitats. I fou a travÊs d’aquests lligams establerts, ja fossin de parentiu, de dependència socioeconòmica o d’amistat, que el catarisme trobà el vehicle adequat per a la seva difusió. Cal recordar, en aquest sentit, que el catarisme català es va difondre mÊs aviat entre nuclis reduïts de persones de confiança (en cases de simpatitzants, per exemple) que no pas a travÊs de la predicació multitudinà ria en carres i places.

Seguint el mateix sistema de solidaritats, el catarisme s’anà propagant tambÊ entre diverses famílies aristocrà tiques de la zona. En aquest cas, la doctrina fou predicada a les sales dels castells de Josa, de Castellbò o dels d’altres castellans vinculats a aquests senyors. Ara, ¿quins foren els motius que impulsaren l’estament nobiliari pirinenc a acceptar el catarisme amb tant d’entusiasme?. Per a Gascón, no s’hauria de pensar en aquest cas en el mateix desassossec espiritual que tenallava els laics de les viles, i caldria cercar altres motivacions, entre les quals hi hauria, a mÊs de l’anticlericalisme visceral fomentat per les vel.leïtats feudalitzants de l’EsglÊsia d’Urgell, el sorgiment d’una refinada cultura cortesana de marcat carà cter profà , desvinculada de la cultura eclesià stica imperant i fins i tot oposada. El nou ambient cultural, nascut a les corts occitanes i transplantat a algunes de casa nostra com la de Castellbò, hauria afavorit l’atracció per la controvèrsia religiosa que plantejaven els heretges respecte a les doctrines catòliques. El catarisme, a mÊs, donava sortida a les inquietuds espirituals de les representants femenines d’aquestes famílies aristocrà tiques.

♌♌ ♌

♌

♌

♌ ♌ ♌♌ Si els primers cà tars catalans foren d’entrada poc nombrosos i dependents de la jerarquia cà tara occitana, amb el temps arribaren a assolir un grau de vitalitat prou significatiu, i no sols es consolidaren a les terres pirinenques sinó que arribaren a difondre’s cap a zones mÊs meridionals de Catalunya. Cap al 1220 hom ha detectat una presència estable de perfectes al Pirineu català , l’origen dels quals era de naturalesa diversa: n’hi havia d’occitans, cridats pels mateixos creients primer o exiliats arran de la croada de Simó de Montfort mÊs endavant, i n’hi havia tambÊ de catalans, creients convençuts que impartien l’ensenyament desprÊs d’haver rebut el consolament.

Aquesta esglÊsia cà tara s’articulà a partir dels nuclis principals de Castellbò i Josa, pobles on poguÊ haver-hi mÊs d’una casa de perfectes i on acudien creients de tota l’à rea pirinenca. El seu vigor fou reconegut amb el nomenament d’un diaca per a Castellbò, cà rrec ocupat en primera instà ncia per Guillem Clergue, que trobem documentat ja el 1224. Amb tot, la designació dels diaques catalans es feia a Occità nia i aquests estaven supeditats als bisbes herètics de Tolosa, fet que demostra que aquesta EsglÊsia era considerada un simple apèndix de l’occitana. L’expansió de l’heretgia cap al sud de Catalunya (Sanaßja, Agramunt Lleida, serra de Prades, etc), es documenta a mitjan segle XIII, i aprofità els vincles de solidaritat que oferien els camins de transhumà ncia que des de Cerdanya i altres zones de l’à rea pirinenca baixaven a trobar les pastures de la Catalunya nova, conquerides definitivament un segle abans.

Aquesta expansió no ens ha de fer oblidar les mesures que contra l’heretgia dictaren tant la monarquia com l’EsglÊsia catòlica, institucions a les quals preocupava el qßestionament que els heretges feien del seu predomini social. Les primeres mesures les havia dictat Alfons I el 1194, arran de la presència dels primers valdesos al país, i foren imitades per Pere I el Catòlic. Aquestes mesures posaven a mans de batlles i veguers la condemna dels heretges, amb unes penes que podien anar de la confiscació de bÊns al cà stig corporal. Aquestes mesures, però, toparen sovint amb les exempcions jurisdiccionals, que impedien als agents reials de perseguir fugitius en els territoris baronials, així com amb la xarxa de solidaritats i d’interessos dels vilatans o en ocasions fins dels mateixos agents reials. No tingueren millor sort els agents del bisbe de la Seu, que hagueren de fer front a les mateixes limitacions jurisdiccionals i encara al profund anticlericalisme que impregnava bona part de la societat pirinenca.

quaranta-cinc heretges, exhumats els cossos de divuit difunts per expulsar-los del cementiri dels fidels i enderrocades dues cases de perfectes.

La persecució, lenta però implacable, no deixà de banda els personatges de rellevà ncia política de qui es coneixia l’adhesió a l’heretgia. Els casos mÊs colpidors, que buscaven sobretot un cop d’efecte sobre la població, els tenim en els processos pòstums contra Ramon de Josa (1258) i contra Arnau de Castellbò i la seva filla Ermessenda (1269). Les despulles d’aquests últims, enterrades al priorat de Santa Maria de Costoja, foren exhumades, cremades i espargides les seves cendres.

Els grans processos inquisitorials van fer molt de mal a l’EsglÊsia cà tara catalana, però malgrat la duresa de les penes (mort a la foguera, incomunicació a la presó o multes que podien dur a la misèria total), aconseguí de sobreviure fins a començaments del segle XIV per la poca operativitat d’un tribunal que era itinerant, per les moltes complicitats, nobilià ries i populars i un sentiment de solidaritat comunità ria que es devia despertar contra els inquisidors, gent forana que condemnava familiars i amics a la foguera o a l’exili forçat, i tambÊ per l’acollida que dispensà a part de l’exili occità sobretot desprÊs de la caiguda de Montsegur (1244).

La captura del darrer perfecte conegut, l’occità Guillem Belibasta, data de 1321. Es produí a Tírvia, on havia estat conduït amb traïdoria.

A mÊs de la persecució inquisitorial, altres causes explicarien la desaparició de l’heretgia: per part de les famílies aristocrà tiques, l’abandonament de les prà ctiques herètiques, la manca d’unes conviccions religioses profundes o la progressiva pèrdua de força davant del poder reial, i per part de la societat en general, el desenvolupament de la vida urbana, la presència de noves formes d’espiritualitat que feren mÊs simpà tic el catolicisme (com l’exemple d’austeritat donat per dominics i franciscans), la prà ctica de la predicació itinerant que tambÊ afectà les zones rurals o la popularització de la figura dels sants.

Aquestes limitacions desaparegueren quan l’any 1232 el papa Gregori IX demanà als bisbes de la Corona d’Aragó de procedir contra els heretges amb la col.laboració, si calia, dels frares dominics, a semblança del que estaven fent al Lleguadoc on obtenien molt bons resultats. La bona acollida d’aquestes peticions dins l’EsglÊsia catalana, i el compromís obtingut del rei Jaume I de vetllar pel seu compliment, suposen, de fet, la posada en funcionament del tribunal de la Inquisició a casa nostra.

Aquest tribunal, aliè als interessos locals podia actuar sense les limitacions jurisdiccionals que fins aleshores havien impedit la captura dels heretges, els quals, un cop examinades les causes i sentenciats, eren lliurats a les autoritats civils que aplicaven les penes corresponents.

El primer gran procÊs inquisitorial contra els cà tars tinguÊ lloc, precisament, a Castellbò el 1237, on foren empresonats

El llibre de Carles Gascon, base d’aquest treball

„ Llorenç VergÊs (setembre 2004)

♌♌ ♌

♌

♌

♌ ♌ ♌♌

per Albert Martí Avui tenim la satisfacció d’apropar-vos a travÊs de les planes del Fil Directe, el Grup Alt Segre (G.A.S. a fons), amb seu social a Bellver de Cerdanya.

En el G.A.S. s’hi aplega una colla de gent preocupada pels problemes mediambientals, socials i culturals del seu entorn, procedents de diferents à mbits, però amb un mateix ideal: aconseguir que alguna cosa canvïi.

Degut a la contínua afluència de persones amb ganes d’implicar-se en aquest projecte, procedent de la Cerdanya, el Baridà i l’Alt Urgell, els ha costat una mica trobar un nom que els identifiqui com a grup. Buscant un nexe d’unió entre els diferents membres varen trobar encertat anomenar-se Grup Alt Segre, que casualment correspon a l’abreviatura GAS, paraula que contÊ des d’un pet fins a l’aire que respirem, però que tÊ una sola definició: estat de la matèria en que aquesta ocupa tot el volum que la contÊ; per tant no posseeix volum ni forma definits, format per partícules molt petites, per la qual cosa tenen una gran mobilitat i poden desplaçar-se lliurement. El Grup tÊ l’esperança que totes aquestes partícules es multipliquin ben aviat dins el seu col.lectiu i aconsegueixin transformar la nostra societat i preserver el nostre entorn, donant algun maldecap a especuladors, poítics corruptes i altres persones sense escrúpols.

El seu local social “La Formigaâ€? ĂŠs a Bellver de Cerdanya, carrer de la Muralla, 32. Solen reunir-se en assemblea els dimarts a dos quarts de deu.

El Grup ha editat dos butlletins fins avui: el número 0 (març 2004), a travÊs del qual es feia oficialment la presentació pública del grup, i el número 1 (Tardor 2004), en el qual ja donen ressò de determinades accions desenvolupades en els darrers mesos.

Per una moratòria urbanística a Cerdanya La comarca de la Cerdanya ha patit en els darrers anys un increment molt elevat d’habitatges de segona i tercera residència. L’escassetat de sòl i la manca de serveis municipals bà sics –aigua,clavagueram, entre d’altres– així com la vulnerabilitat de l’entorn natural desaconsellen continuar aquesta dinà mica.

Molts nuclis urbans de la comarca estan afectats per aquestes pretensions immobilià ries desmesurades. En una reunió de veïns i entitats, el dia 4 de juny de 2004, a Pedra, es prengueren en consideració aquests antecedents i s’impulsà aquest manifest: 1.- Cal una moratòria urbanística al conjunt de la Cerdanya per tal de no hipotecar el futur de la comarca aplicant, com ara, el sistema indiscriminat i constant de modificació del planejament.

2.- ConvÊ a la comarca una revisió de l’obsolet plantejament urbanístic vigent i la seva adaptació –tal com Ês preceptiu– a la Llei d’Urbanisme de Catalunya (Llei 2/2002, de març, d’urbanisme) DOGC núm. 3.600, de 21.03.2002.

3.- Seria desitjable un nou enfocament de planejament en la lĂ­nia de rehabilitaciĂł del patrimoni existent tot respectant el ric i valuĂłs patrimoni natural.

4.- Ajuntaments i Consell Comarcal haurien de treballar per suprimir el dèficit actual d’habitatges de primera residència, especialment els adreçats a la gent jove.

5.- La Plataforma de Pedra s’ofereix a totes les administracions públiques per assessorar en qualsevol punt al respecte.

Crits d’alerta En el número 0 i sota el titular S.O.S. Pirineu, el G.A.S. posava de manifest les repercussions que sobre l’aigua (aqßífers), l’electricitat, els residus i la pol.lució podien tenir els projectes de l’Autovia E-9 (via internacional BarcelonaTolosa de Llenguadoc-Rotterdam, per la que es preveu que passin un nombre important de mercaderies); les 4 minicentrals hidroelèctriques que amenacen el riu Segre des de Martinet fins a Arsèguel; els projectes de 7 nous camps de golf a la Cerdanya, fórmula encoberta d’especulació urbanística, i la construcció en alguns pobles de la Cerdanya, en els quals ha augmentat el nombre d’habitatges en mÊs del 1000% en els últims 4 anys.

Altres accions concretes En el nĂşmero 1, el G.A.S. posa de manifest la seva preocupaciĂł per altres temes, com es detalla tot seguit.

- El mussol pirinenc, rapinyaire nocturn amb requeriments d’hà bitat que normalment es troben per sobre dels 1.800 metres i sobre el qual la proliferació de pistes d’esquí i l’excessiva presència humana en certes zones provoquen una pressió negativa, tant per a aquesta com per a altres espècies animals d’aquests boscos.

- El Torrent d’All. El GAS va posar en coneixement de l’Agència Catalana de l’Aigua la destrucció del bosc de ribera al torrent d’All. Al marge esquerra d’aquest torrent i dins de la població d’All es va construir una escullera vora una zona urbanitzada de segones residències.

- La pineda de pi negre, un ecosistema a protegir.

- Obres de la central de Pont de Bar. El mes de febrer de 2004 el Ministerio de Medio Ambiente va fer arribar al G.A.S una còpia de l’estudi d’impacte ambiental d’aquest projecte.

En aquelles dates ja s’havien realitzat gairebÊ totes les obres que suposaven un major impacte, el canal, la presa i s’havia començat la central. Es varen presentar al.legacions ben documentades dins del termini establert, amb el resultat de l’aturada de les obres per part del Departament de Medi Ambient i Habitatge.

Animem el G.A.S. a seguir lluitant pels objectius i finalitats que conformen el seu ideari tota vegada que el GAM vol obrir tanmateix les seves portes a futures actuacions conjuntes. „ Albert Martí (Desembre 2004)

.

RESTAURANT

La Coma SalĂł per a banquets i reunions

Ctra. Nal. 260 (Lleida a Puigcerdà ) – Km. 205

25724 LLES – MARTINET Tel. 973.51.51.76

–

(Lleida)

Fax. 973.51.50.78

& '

Especialitats Pastisseria

$ (

)$ $ )* +, #$ +

$+# $ (

( #-

!

ESTACIĂ“

SERVEI

" #$ #$%# " EstaciĂł Servei Martinet, S.L.

Ctra. Nal. 260 – Km. 205,7 25726 LLES – MARTINET (Lleida) Tels. 973.51.50.86

- 10 -

–

973.51.51.53 (part)

Æ

Trinxat d’alls tendres i fredolics Ingredients (per a 4 persones):

Bullir les patates.

Tallar els alls tendres i la cansalada a daus i sofregir-ho. Quan el sofregit estigui una mica torrat, afegir-hi els fredolics. Quan aquests s’hagin begut l’aigua, enretirar la padella del foc.

Escórrer les patates, posar-les dins d’una padella mÊs gran amb oli i xafar-les amb una forquilla de fusta. Afegir-hi el sofregit que havíem enretirat abans, barrejar-ho tot i fer-ho coure volta i volta fins que agafi la consistència d’una truita.

1 quilo de patates 600 grs. de fredolics 1 manat d’alls tendres 4 rostes de cansalada del coll Sal, pebre i oli

Blanca Martí (Cal Mariner – Montellà )

APARTAMENTS EN LLOGUER AL CENTRE DEL POBLE

Pl. de l’EsglÊsia - 25725 Montellà de Cadí Tels. 973.51.51.19

- 93.422.51.39

No s’admeten animals domèstics ..‌ ‌‌‌‌‌‌‌‌‌‌‌‌‌‌‌‌‌‌‌‌‌...‌‌‌‌............‌‌‌‌.....‌‌‌.....‌‌‌‌‌.....‌‌‌.....‌.......

BUTLLETA DE SOL.LICITUD D’INSCRIPCIÓ DE SOCI DEL GRUP D’AMICS DE MONTELLÀ...

Sol.licito la meva inscripció com a membre del Grup d’Amics de Montellà , per a la qual cosa detallo les meves dades personals (*), tota vegada que assenyalo la condició de soci que desitjo ostentar: Soci num.ordinari

Quota 25,00 â‚Ź / any

Soci protector ‌ 90,00 ₏ / any

Soci jove ‌ 6,00 ₏ / any

Nom i cognoms:......‌‌‌‌‌‌‌‌..........................................................N.I.F. .............................................

Lloc i data de naixement: ...............‌‌‌‌‌‌‌...............................................................................................

Professió:.......................................................................................................................‌‌‌..

Domicili: .........................................................................‌‌‌.... Població: .....................................CP: ...........

Tels. ............................. - .................................- Fax: .............................. Correu-e: ‌‌‌‌‌‌‌...‌‌‌‌..

Autoritzo al Banc/Caixa ........................................‌‌....................... Agència: .................. Dígit Control ..........

Compte/Llibreta Nº ................................................ perquè carreguin els rebuts que presenti el Grup d’Amics de Montellà a nom del qui subscriu i signa ......................................................, a ...... de .......................................................de 2004 Signatura (*) Dades subjectes a la Llei LORTAD, Llei Orgà nica 15/1999, de 13 de desembre de 1999, de protecció de dades de carà cter personal.

Adreçar a: Albert Martí Roig

–

Carrer Sardenya, 524 1er. 2ÂŞ - 11 -

-

08024

BARCELONA

Almacenista y Distribuidor

Avda. Pau Casals, 76 al 92

e-mail: decero@decero.es www.decero.es

Tel. 93.473.72.27

-

Fax 93.473.14.83

08907 L’HOSPITALET DE LLOBREGAT (Barcelona)

EL GRUP D’AMICS DE MONTELLÀ NECESSITA LA TEVA COL.LABORACIÓ !!

INFORMA’T SOBRE ELS OBJECTIUS DE L’ASSOCIACIÓ PARTICIPA I FES-TE’N SOCI. SI JA N’ETS, APORTA’N UN DE NOU Omple la butlleta de sol.licitud d’inscripció que consta al dors

- 12