Fil Directe Any XV · Número 29 · Juliol 2011
El GAM rememora l’arribada del primer tractor a Montellà · Ara fa 50
anys d’aquell esdeveniment. El primer tractor va ser un Steyr, que van comprar a cal Manó pàg. 6
· Alfred Pérez-Bastardas presenta el seu últim llibre a Montellà pàg. 2
· Manel Figuera ens proposa una pujada al Cadí per la canal del Cristall pàg. 14
Sumari - Miscel·lània: pàgines 2i3 - La parla cerdana, pàgina 4 - Cartell d’activitats de la Diada del GAM: pàgina 5 - L’arribada del primer tractor a Montellà: pàgines 6a9 - Castell de Sant Romà, descripció i recerques (i III): pàgines 10 i 11
- La Festa les Llibre del Pirineu compleix 15 anys: pàgina 12 - L’escola se’ns apropa: pàgina 13 - Cristalls del Cadí: per la canal del Cristall: pàgines 14 a 18 - Herbes, plantes i flors: pàgina 19 - Racó del llibre pirinenc: pàgines 20 i 21
gam
GRUP D’AMICS DE MONTELLÀ
Editorial Aquest mes d’agost farà quatre anys que l’actual Junta Directiva del Grup d’Amics de Montellà es va posar a treballar. Han estat quatre anys d’esforç continu per tirar endavant un projecte que, creiem, ha aconseguit bona part dels objectius proposats. Fer ara i aquí una llista de tot el que s’ha fet seria una tasca àrdua i podria semblar que pequem d’immodèstia. Mirant els diversos butlletins del Fil Directe, hom pot veure quins han estat els nostres passos més destacats –entre els quals voldríem remarcar, només, la multitudinària celebració dels 25 anys de l’entitat– així com també les mancances –que n’hi ha, com no podria ser d’altra manera– de la tasca d’aquesta Junta Directiva. Els èxits d’aquests quatre anys, tanmateix, no poden considerar-se mèrit únicament dels membres de la Junta, ans al contrari. Tot el treball realitzat no hauria estat possible sense la col·laboració –directa o indirecta– de la setantena de socis de la nostra associació i de tots els simpatitzants que ajuden, col·laboren i, sobretot, participen de les nostres activitats. Sense totes aquestes persones, el projecte no només no hauria estat possible, sinó que estaria mancat de sentit. És cert que no tot han estat flors i violes. Però la Junta Directiva prefereix quedar-se amb els bons moments d’aquests quatre anys –que han estat molts– més que no pas recordar dies menys positius. Diuen que el qui fa tot el que pot no està obligat a més. Partint d’aquesta premissa i mirant de manera retrospectiva aquest període, pensem que ens mereixem treure una mica de pit i estar orgullosos de la feina feta, sempre tenint en compte que en queda molta per fer i recordant que tot allò que no ens mata, ens fa més forts. La Junta Directiva