·Sorgiment dels mercats de Barcelona: 1874·1921

UNIVERSITAT DE BARCELONA

sorgiment dels mercats de barcelona: 1874·1921 pamela garcía bermúdez // daoíz y velarde 3, ppl 2ª- 08028 bcn Treball Fi de Grau d’Història de l’Art Tutor: Joan Sureda 25/06/2012

Índex plantejaments inicials............................................................................................................4 estat de la qüestió ................................................................................................................5 objectius ...............................................................................................................................7 disseny metodològic ............................................................................................................8 context històric...................................................................................................................11 desenvolupament del modern sistema de mercats .........................................................12 introducció ................................................................................................................12 la primera meitat del segle XIX ..................................................................................13 estat dels mercats cap al 1850 ......................................................................15 els mercats rellevants del període .................................................................15 evolució de la xarxa de mercats ................................................................................17 la construcció dels primers mercats metàl·lics ..........................................................18 situació fins a 1924 ...................................................................................................20 fins avui dia ...............................................................................................................21 l’arquitectura en ferro ........................................................................................................23 desenvolupament a Europa ......................................................................................23 usos variats del ferro a Catalunya ............................................................................25 fitxes dels mercats .............................................................................................................28 conclusions ........................................................................................................................57 bibliografia ..........................................................................................................................58

plantejaments inicials

sorgiment dels mercats de barcelona: 1874·1921

plantejaments inicials Els mercats de Barcelona poden ser estudiats des de diferents perspectives, bé la històrica, bé l’artística, l’econòmica o sols la social. Aquestes informacions existeixen però es troben disperses per la categorització que les diferents disciplines imposen, de tal manera que per poder conformar un panorama ampli ens veiem obligats a obrir els camps de recerca.

La voluntat d’aquest treball ha estat precisament la d’aplegar en un sol text la informació fragmentada i variada de la que es disposa per poder crear una xarxa integral que va donar lloc a l’aparició de construccions, que no només responien a una necessitat ciutadana, sinó que es van fer amb una voluntat estètica responent a uns criteris d’unitat entre allò tradicional i els nous corrents europeus.

L’arquitectura dels mercats de Barcelona és el resultat d’una necessitat urbanística i comercial, la implantació d’un sistema de mercats modern té els seus inicis quan la ciutat encara no era el territori aplegat del 1897 i, quan els mercats dels municipis es situaven a places descobertes. Amb la creixent població i per tant l’augment del nombre de parades als mercats, el fet arquitectònic es va fer palès.

Es disposaren dels arquitectes municipals per realitzar aquestes obres, diferents personalitats que ens deixen diferents possibilitats, maneres de fer que la historiografia de l’art ha inclòs en l’apartat del modernisme. Els casos que estudiarem són exemples d’arquitectura en ferro i vidre, i d’arquitectura en maó amb ceràmica i d’estructura de ferro. Santa Caterina representa una excepció en aquesta llista i ho és respecte de tots els punts esmentats. Va ser un mercat construït a propòsit i amb un estil neoclàssic, és un mercat del qual es podria dir que “ja va néixer vell” 1.

Fets històrics rellevants que van donar empenta a la construcció de molts dels mercats seran la “Desamortització de Mendizábal” i el conseqüent buidament dels terrenys eclesiàstics, a més de la unificació dels municipis limítrofs que en dibuixar un espai molt més gran, van dibuixar alhora la necessitat de la creació de nous equipaments per a la ciutadania. Un pla que no només donés espais ordenats i de nova creació, sinó també espais que acomplissin unes condicions sanitàries apropiades per a la venda de consum massiu i que facilitessin el control econòmic que, tant l’adquisició de parades com la pujada de preus dels aliments reclamaven.

La voluntat estètica amb la que es van resoldre els projectes ha perdurat en el temps, tant és així que avui dia la majoria d’aquests mercats s’han trobat, es troben o es trobaran en procés de restauració, i s’ha volgut conservar el màxim possible l’estructura original que l’art ens ha llegat.

1

GUARDI, M; OYON, J.L.: La Formació del Modern Sistema de Mercats de Barcelona (1874-1921) Barcelona: Arxiu Històric de la Ciutat (Institut de Cultura, Ajuntament de Barcelona), 2008

4

plantejaments inicials

sorgiment dels mercats de barcelona: 1874·1921

Per tal de dur a terme aquests projectes l’Ajuntament de Barcelona crea l’any 1991 l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona que té per missió la gestió i l’administració d’aquests espais comercials, a més de la creació de noves instal·lacions atenent als equipaments que els nous barris de la ciutat comtal precisaven.

estat de la qüestió Per a l’estudi de la temàtica de mercat ens hem trobat amb literatura de molt diversa mena. Com ja s’ha esmentat abans, les diferents disciplines ens deixen un seguit de textos dignes d’estudi i que units en un de sol, ens ajuden a plantejar quin va ser el marc en el que es van desenvolupar aquestes construccions.

L’arquitectura de mercat neix a la ciutat de Barcelona per la necessitat de donar un lloc estable i salubre a aquelles parades on es venien aliments, les quals eren disposades a places públiques i desprotegides de les inclemències meteorològiques.

Aquesta iniciativa moltes vegades ve de diversos punts socials, en ocasions són els mateixos comerciants (com en el cas del Mercat de Sant Josep) els que reclamen unes condicions de treball més dignes de les que es tenen. En altres situacions són els veïns els que donen suport a aquests reclams donat que, la vida de barri es veia profundament afectada pel “safareig” constant dels mercats en plaça oberta (antic Mercat de la Plaça del Pedró).

En un parell d’ocasions ens hem trobat amb que la construcció d’àrees comercials venia donada per una necessitat veïnal directa. El Mercat de la Concepció (antigament dit el de l’Eixample Dreta) és reclamat com a equipament ja que, en ser un barri de nova creació, a aquesta zona li mancava un espai de comerç i això provocava que les necessitats d’avituallament es satisfessin al Mercat de Sant Josep. Santa Caterina (antigament conegut com a Mercat d’Isabel II) va ser també un reclam popular ja que es volia disposar en aquell emplaçament el mercat central de fruites i verdures.

La majoria dels mercats modernistes han estat estudiats individualment en diversos treballs per alumnes de la Universitat Politècnica de Catalunya. Aquest és un material altament vàlid per als historiadors perquè ens aporta tota aquella informació de caire més tècnic que també forma part del nostre camp d’estudi. És de valorar que la UPC permeti la consulta d’aquestes investigacions via internet i en format pdf.

Encara en el camp descriptiu i tècnic són molt valuosos els textos d’època, un exemple ben clar és la famosa Guia de Barcelona de José Coroleu, un testimoni directe de com es van planificar els mercats (i com es van rebre) abans de que el pas del temps obligués a retocar-los per fer-los vàlids durant els anys següents.

5

estat de la qüestió

sorgiment dels mercats de barcelona: 1874·1921

En quant al marc històric disposem de nombrosos estudis que sortosament ens deixen dates concretes sobre la traça evolutiva dels mercats. Trobem actes en congressos especialitzats sobre la història del Pla de Barcelona que s’han preocupat d’escriure la línea evolutiva dels mercats pràcticament des dels seus inicis. En el present treball s’ha acotat el marc cronològic al segle XIX per tal de poder establir les bases directament anteriors a la creació d’aquests espais. Hi ha hagut una obra que ha estat especialment important durant el desenvolupament d’aquest escrit, es tracta de La formació del modern sistema de mercats de Barcelona (1874-1921). Aquest estudi és una publicació del “Seminari d’Història de Barcelona” de l’Arxiu Històric de la Ciutat. És el que ens ha ajudat a acotar quins seran els mercats treballats i el que ens atorga les dades de caire econòmic, social i històric. Es podria dir que ha estat el text més complet i el que ens ha permès, a partir de la seva bibliografia, saber cap a on mirar en el procés de recerca.

En un sentit més artístic hem hagut de dirigir-nos a articles de revistes que podríem titllar de “clàssics” a la Història de l’Art Català, sempre però amb una certa mirada crítica per la consciència de que les informacions s’actualitzen. Alexandre de Cirici i el seu famós article sobre l’arquitectura en ferro ha estat clau per conèixer les relacions estilístiques en quant a la utilització d’aquest metall a nivell europeu. Aquestes dades les hem volgut acoblar amb els estudis més moderns, un d’ells ha estat l’obra monogràfica sobre l’arquitecte Antoni Rovira i Trias per part d’Eloi Babiano, publicació de l’Ajutnament de Barcelona.

Per una altra banda, la web de l’Institut de Mercats de Barcelona, gestionada per l’Ajuntament, dóna accés als projectes de remodelació que estan planificats per a aquestes construccions. Ha estat aquesta informació la que ens ha ajudat a escriure la seva història fins avui dia, responent a la necessitat d’intentar fer una investigació el més complerta possible.

Com ja s’ha apuntat, els recursos per a escriure una història dels mercats modernistes de Barcelona existeixen, allò remarcable és que cal un procés d’aplegament de dades. Ha estat doncs aquest recorregut, la resposta a un intent de dibuixar totes les cares d’un procés que va començar fa més d’un segle i que encara segueix viu. Els mercats, àrees comercials que en aquesta ciutat són més que una simple zona on comprar quelcom, van esdevenir centres d’interès urbanístic, arquitectònic, artístic, econòmic i social. Han estat precisament tots aquests punts els que hem intentat tocar amb aquest treball.

6

objectius

sorgiment dels mercats de barcelona: 1874·1921

objectius Com ja s’ha apuntat anteriorment, el que s’ha volgut és trobar la manera de poder escriure un fragment historiogràfic el més complert i precís possible. Per aquest motiu volem donar resposta a preguntes de caire: •

històric, per tal d’evidenciar que l’aparició i multiplicació massiva d’aquestes construccions respon a les necessitats concretes d’un context històric

•

econòmic, els mercats sempre havien estat en certa mesura llocs d’intercanvi i, com tanta aglomeració de persones comporta, eren caòtics i de difícil control. A més, el control d’aquests espais deixava constància de la línea evolutiva de la ciutat i, més concretament, dels diferents municipis que posteriorment seran barris.

•

social, la construcció dels mercats era un tasca que l’Ajuntament de Barcelona es va prendre seriosament, els projectes van ser encarregats en la seva majoria a l’arquitecte municipal de torn. Amb aquests projectes no només es pretenia donar sortida a les necessitats dels botiguers, sinó també a les dels habitants del barris que demanaven més equipaments i de més qualitat per als seus barris.

•

urbanístic, els emplaçaments definitius no sempre ho han estat i la presència dels mateixos ha servit per a dibuixar la fesomia de la ciutat. També l’esdevenir dels canvis polítics van facilitar que aquestes places comercials poguessin/donessin un pas endavant per adquirir un lloc perdurable.

•

turístic, Barcelona arran de l’Exposició Universal del 1888 començava a ser una ciutat remarcable en el panorama europeu. També serà aquesta mostra la responsable de nombrosos canvis en la reorganització de la ciutat i, alguns dels espais que van restar després de la seva celebració van ser reutilitzats i relacionats amb la compra-venda al major de productes per a la ciutadania.

•

arquitectònic, a banda del de Santa Caterina que es va fer amb una manera de fer pròpia del segle XVIII, la resta de construccions seguiran les vies creadores del XIX. Bé el ferro colat a vista amb vidre, bé el maó amb ceràmica; però el cert és que els mercats es van tractar amb una cura estilística sorprenent i que deixa veure que eren considerades arquitectures valuoses. Tant va ser així que es van fer servir tècniques d’última modernitat.

7

objectius

sorgiment dels mercats de barcelona: 1874·1921

•

artístic, destaca el fet que una de les figures que més va actuar en aquest terreny, Antoni Rovira i Trias, triés el corrent modern en quant a construcció.

El ferro colat era en ple auge, més encara després de la construcció del Crystall Palace i de Les Halles de París. En un sentit més tècnic Rovira i Trias també va lluir les pràctiques més modernes com la utilització de la biga en doble T. Tot plegat dóna un caràcter concret que els emmarca i situa en el seu context.

En conclusió, el que s’ha pretès és donar resposta a tots aquests interrogants, sempre d’una manera metòdica i basada en la consulta de bibliografies i recursos web especialitzats.

disseny metodològic En el present treball s’ha volgut estudiar l’arquitectura dels mercats de Barcelona dits modernistes, i remarcar tant les seves diferències com similituds. Ens apropem a aquest camp mitjançant: • • •

textos històrics que ens puguin resoldre els dubtes d’aquesta mena textos que parlin de qüestions estètiques de l’arquitectura en ferro, ja siguin textos de la Historiografia de l’Art, com del camp de la Ingenyeria textos més tècnics

El sistema de recerca de dades s’ha començat amb la figura que teníem més clara, la d’Antoni Rovira i Trias com a autor del Mercat del Born. La obra de referència ha estat la monogràfica que Eloi Babiano va dedicar a l’arquitecte i, a partir d’aquí vam anar consultant les bibliografies que altres autors van utilitzar.

Les dades s’han anat classificant segons les que: • • • • •

Eren relatives al context històric Eren relatives a dades de caire econòmic Eren relatives a l’estètica dels mercats Eren relatives a dades tècniques Eren relatives a cada mercat individualment, que s’han ordenat cronològicament

8

1/ context històrics

sorgiment dels mercats de barcelona: 1874·1921

1·context històric - context estat espanyol entre 1874·1921 A Espanya la segona meitat del segle va ser força convulsa. Per començar, el segle s’enceta amb la Guerra de la Independència (1808-1814), la qual cosa comporta una divisió de la població ja que, una part donava suport a la monarquia bonapartista i l’altre la rebutjava. És en aquest moment en el que es dóna la Revolució Liberal que culmina amb la Constitució de Cádiz de 1812.

Un dels punts que es reconeixien en aquesta Constitució era la separació dels poders, tot i que el rei controlés el poder executiu i, de forma compartida amb les Corts, que mantenia el poder legislatiu. Aquest fet obria la porta del país a Ferran VII que tornaria un cop finalitzada la guerra, el problema va ser que el seu retorn obrí un estira i arronsa entre aquells que volien tornar a una monarquia absolutista i els defensors dels principis liberals. El regnat de Ferran VII es podria dividir en tres etapes, el retorn del rei al país i a l’absolutisme (1814-1820), l’època del “Trienni Liberal” (18201823) on l’exèrcit s’aixeca en pro de la Constitució “la Pepa”. La tercera i última etapa (1823-1833) és la coneguda com a “Dècada Ominosa”, on es practica una forta repressió contra els liberals tot i que, necessitarà el seu recolzament quan vulgui nomenar hereva a la seva filla Isabel.

El fet més destacable en la història del regnat de Ferran VII és la pèrdua de les colònies americanes i, la cessió d’alguns territoris espanyols als independentistes britànics afincats al nord d’Amèrica, que va contribuir a la creació dels Estats Units.

Quan Ferran ja no es troba en el tro segueix l’etapa de la Regència de Maria Cristina en nom de la seva filla petita Isabel. És aquí quan s’inicia un conflicte amb Carlos María de Isidro (tiet que reclamava la línea successòria gràcies a la llei sàlica). Maria Cristina necessitarà el suport de sector liberal encetant així l’etapa del bipartidisme, que entra en xoc constant amb els defensors de l’Antic Règim i arriben al seu punt culminant amb les Guerres Carlines. Un fet destacable de la Regència va ser la coneguda Desamortització de Mendizábal i que va tenir lloc al 1835.

Tota aquesta situació ens porta cap a “La Gloriosa”, la Revolució del 1868, que fa que la reina s’exiliï donant pas a la creació d’un règim liberal més democràtic que té diverses etapes, la de “govern provisional”, la de “Regència” i la de la “Monarquia d’Amadeu de Savoia”; per últim ens trobarem amb una República unitària i federal.

Al 1874 el general Martínez Campos de Sagunto proclama la tornada dels Borbons en la figura d’Alfons XII, fill d’Isabel, coneixent-se aquest període com el de la “Restauració”.

Ja al 1876 es redactarà la Constitució que serà vigent fins al 1923 i que torna als principis del liberalisme doctrinal. L’estabilitat política es basava en l’alternança pací-

9

1/ context històrics

sorgiment dels mercats de barcelona: 1874·1921

fica. El regnat d’Alfons XII serà curt i anirà només del 1875 fins al 1885 però, en aquest temps s’assoleix certa pau en donar-se fi a la Tercera Guerra Carlina (1876).

En morir, el seu fill Alfons XIII no pot ocupar el tro encara per ser menor d’edat de forma que una nova Maria Cristina, aquesta vegada d’Habsburg-Lorena, ocuparà la regència. A través del Pacte del Pardo (1885) el poder tornarà a mans dels liberals de Sagasta que aboliran l’esclavitud i afavoriran el Sufragi Universal Masculí (1890).

Només un any més tard seran els conservadors els que estaran en el poder.

A altres indrets del món, els moviments independentistes cubans i filipins creixen de forma considerable per la guerra que s’encetarà entre Espanya i els Estats Units al 1898, que culminarà amb la pèrdua de les colònies. En contra del que s’esperava, aquest fet no va suposar cap mena d’entrebanc per a la Restauració, però si que va comportar una crisi psicològica.

A nivell social trobem canvis interessants en quant a la fesomia de la ciutadania. Les ciutats creixen notòriament i la seva població es va diversificant. La classe proletària creix al ritme que les fàbriques es van instal·lant a les rodalies de les zones urbanes, i als seus voltants els barris treballadors. Tot el cos de funcionariat i aquells pertanyents a les professions lliberals seran els que passaran a encapçalar la classe burgesa, i aquesta s’instal·larà als nous eixamplaments que es planificaran a les ciutats. Els barris perifèrics també veuran augmentada la seva població i, tot això va en detriment de les zones agràries que s’aniran abandonant mica 1 Evolució de la xarxa ferroviària al segle XIX en mica, bé sigui amb una migració interna o cap l’estranger.

Aquesta nova alineació de la societat va fer que naixés el nomenat “Moviment Obrer”, que va tenir uns inicis semblants als europeus amb el Ludisme i l’Associacionisme. Durant l’etapa del Sexenni Democràtic, els obrers comencen a tenir molta més presència en la vida política i es comencen a trobar els primers representants de la AIT a Espanya després de la Revolució del ’68. Durant la Restauració el moviment obrer es veu debilitat en part també per què les dues ideologies que havien fet seves, l’anarquisme i el socialisme, començaven a tenir diferències notables. S’aprofita aquesta situació per il·legalitzar l’AIT. Les diverses desamortitzacions van fer que a les ciutats hi hagués espai per obrir nous espais, es veu també com de mica en mica es reclama la necessitat

10

1/ context històrics

sorgiment dels mercats de barcelona: 1874·1921

d’enderrocar les muralles de les ciutats que encara en tenien. Aquí a Barcelona aquest era un fet reclamat i que només s’aconseguirà gràcies a un buit de poder. El ferrocarril serà un mitjà de transport que necessitarà d’infraestructures pròpies i serà el protagonista d’una gran evolució al llarg del segle.

Els nacionalismes també van viure un moment especial dins d’aquest segle ple de canvis. A la primera meitat de segle veiem una revifalla cultural important, un exemple clar és la Renaixença, i seran aquests moviments els que es convertiran en moviments polítics a la segona meitat de segle. Una de les causes d’aquest fenomen és el caràcter centralista de la revolució liberal espanyola, altres són les transformacions econòmico-socials que es vivien a Catalunya i al País Vasc, la pèrdua dels drets forals a moltes regions. El 1880 neix el catalanisme polític i la primera mostra que tenim són les Bases de Manresa del 1892, en elles es demana l’autonomia per a Catalunya. Al 1895 Sabino Arana funda el Partit Nacionalista Vasc. Altres nacionalismes menys bel·ligerants però també existents seran el gallec, l’andalús, el valencià o l’aragonès.

11

2/ desenvolupament del modern sistema de mercats Sorgiment dels mercats de barcelona: 1871·1924

2·desenvolupament del modern sistema de mercats 2.1: introducció Barcelona pot ser una ciutat exemplar en quant a l’efecte modelador que en la forma urbana van tenir els mercats.

2 Barcelona c.1000

Cap a l’any 1000 a la ciutat es celebrava un mercat als afores de la porta oriental del recinte, al costat de la zona episcopal. Als voltants d’aquest focus es va instal·lar el dit burgus. Al segle XIII amb les noves muralles, l’espai del mercat s’havia convertit en quelcom dens i comunica’t directament amb la platja, que feia de port. Al segle XV, els barris més actius i poblats dins de les muralles ocupaven el 14% de la superfície i contenien el 41% de la població. Aquesta situació s’allargarà fins al XIX quedant aquesta zona com la força motriu de la ciutat.

El mercat esdevingué un ens modelador, no sols de les trames urbanes, sinó també dels òrgans de govern local. Aquestes institucions tenien com a missió cap dalt el control econòmic mitjançant el preu just i l’ordenació dels pesos i les mesures. En aquest sentit, la regulació dels mercats es presentava com una tasca de primer or-

12

2/ desenvolupament del modern sistema de mercats Sorgiment dels mercats de barcelona: 1871·1924

dre, apareix la figura del mostassaf 2, que era precisament el que assegurava el bon funcionament dels mercats.

La bona ordenació dels espais de mercat era una feina constant i, amb el creixement de la població, es va haver de fer una redistribució dels punts de venda de la ciutat.

Des de la segona meitat del segle XVIII a tota Europa es veuen una sèrie de canvis en l’organització i les formes dels mercats, formes que el segle XIX heretarà.

A Barcelona, abans de l’Exclaustració comptem amb nou mercats i només aprofitarem aquests nous espais brindats per la desamortització en dues ocasions. Són els casos del Mercat de Sant Josep i el de Santa Caterina.

2.2: la primera meitat del segle XIX Als inicis del segle veiem que els espais destinats als mercats anaven des de la Plaça del Pedró fins a la Ciutadella, la seva funció era avituallar a tota la zona intra murs.

Pels vols del 1820 tenim 7 punts de venda:

13

2

També dit almostassaf, vocable provinent de la cultura àrab, “al-muthasib”.

2/ desenvolupament del modern sistema de mercats Sorgiment dels mercats de barcelona: 1871·1924

• • • • •

Plaça del Pedró-1 Pla de la Boqueria-2 Plaça del Beat Oriol-3 Plaça Nova-4 Plaça del Rei-5

• • •

Plaça de l’Àngel-6 Bornet-7 Barceloneta-8 (a la Plaça de Sant Miquel fora muralles)

Amb el pas del temps els mercats que van quedar hegemònics van ser el de la Boqueria (auxiliat pel del Pedró), el mercat de Santa Caterina (en un principi d’Isabel II per què era situat en aquesta plaça quan es va construir), per últim el Bornet que era on estava la peixateria.

Les característiques eren força senzilles, parades variades i plantades al terra del carrer cobertes no sempre de forma fixa. A nivell administratiu tenien la categoria d’estables i mai es podien considerar ambulants 3. Cap al 1826 hi ha la idea de fer les parades a base de fusta i ferros per tal de que fossin capaces de tolerar els tendals que s’anaven a col·locar a les Rambles, al 1828 hi haurà la mateixa iniciativa per a les paradetes del Bornet. Tot aquest primer procés es veu motivat per la primera desamortització del 1820.

En aquesta època es donen problemes de diverses índoles, un serien els venedors ambulants que feien dels espais de comerç llocs caòtics. Altre qüestió a tenir en consideració era que l’Ajuntament donava permisos de forma regular per a que s’obrissin altres espais com a punts de venda, la qual cosa deixava que, des de la zona de Sant Antoni fins pràcticament al Born era tot un seguit de comerços.

El primer gran canvi per a la ciutat en general vingué amb la gran desamortització de Mendizábal que no només deixà espai útil que aprofitar, sinó que ho va fer en grans quantitats. Els projectes per a nous mercats que havien d’emplaçar-se en aquestes noves zones havien de patir el següent procés 4: 1. Com que Barcelona era plaça forta, els seus terrenys eren considerats polèmics. El capità general era la màxima autoritat i tot era jutjat per ell, els projectes eren elaborats per la Comissió 3a o per l’arquitecte municipal, després havien de rebre l’aprovació del consistori, de la Comandància d’Enginyers i del capità general. El següent pas era passar a l’Acadèmia, ja que com que era un edifici de caràcter públic, era qui havia de donar la seva aprovació. En últim punt venia la reina, el regent o el govern qui donava el vist-i-plau o no.

2. En segon punt vindria el camp de les institucions. La “Junta de Enagenación de Conventos”, creada al 1835; la “Junta de Bienes Nacionales”, la batllia del 3

GARCÍA DOMÈNECH, R. M.: “Mercats de Barcelona a la primera meitat del segle XIX ” dins Història Urbana de Barcelona, Actes del II Congrés d’Història del Pla de Barcelona, 6-7 desembre 1985. Barcelona: Institut Municipal d’Història, 1990. pp. 191-207 4 Ibid nº 3

14

2/ desenvolupament del modern sistema de mercats Sorgiment dels mercats de barcelona: 1871·1924

“Real Patrimonio” i unes quantes més. Totes les institucions configuraven un procés burocràtic llarg i feixuc i, que moltes vegades es veia aturat per problemes de comunicació entre les diferents juntes.

2.2.1: estat dels mercats cap al 1850 En quant a les zones de mercat trobem que a part del de la Barceloneta, s’han consolidat el de la peixateria del Bornet (de ferro amb teulada de fusta), Santa Caterina que havia estat inaugurat feia poc temps i era l’únic que s’havia construït amb una voluntat expressa de que fos una plaça arquitectònica. La Boqueria estava a mig construir tot i que tenia la peixateria aprovada des del 1848. El Pedró era encara existent com a auxili del de Sant Josep però acabarà desapareixent quan s’aixequi el de Sant Antoni.

Les distribucions internes dels mercats feien que els llocs de vendes es diferenciessin per la mena d’aliment. Els llocs de venda de productes que no eren de mena alimentària es quedaven als voltants dels mercats, fora dels murs.

2.2.2: els mercats rellevants del període 1. Sant Josep: a. Ubicació: entre el carrer Jerusalem i les Rambles per una banda, i pel carrer Petxina i el Passatge de la Virreina per una altra. b. Autoria: no es pot definir a ciència certa ja que es va anar modificant amb el temps. En un moment donat es va haver de triar entre el projecte de José Massanés i Josep Mas i Vila (arquitecte municipal). Sembla que amb el temps el que es va fer és anar modificant el projecte de Josep Mas i Vila però s’agafà aquest com a base.

c. Trajectòria: quan el mercat era descobert es situava a la Rambla, entre el Palau Moja i el Pla de la Boqueria. Al 1836 amb la desamortització se li donen al mercat les terrenys del Convent de Jerusalem i, en aquest nou emplaçament s’hi podien col·locar 340 llocs de venda. d. Forma: la plaça era de perfil rectangular dibuixant un pati central emmarcat per columnes amb entaulament. Hi ha una cornisa seguida que remata amb balustrada sobre la qual hi hauran els ferros. La part superior dels pòrtics és configurada com una terrassa, s’aixequen tres pisos i unes golfes. La verticalitat de les façanes només era trencada pels balcons.

15

2/ desenvolupament del modern sistema de mercats Sorgiment dels mercats de barcelona: 1871·1924

2. Santa Caterina: a. Ubicació: entre els actuals carrers Giralt i Pellisser per una banda, i entre l’avinguda Cambó i el carrer Colomines per una altra. b. Autoria: el projecte ve signat l’arquitecte d’Hisenda Pública, Francisco Vallés i, l’arquitecte municipal, Josep Mas i Vila. c. Trajectòria: amb les desamortitzacions del 1820 ja es planteja la necessitat de construir un mercat en aquesta zona de la ciutat. Serà amb la del 1835 que el projecte serà veritablement viable amb la cessió dels terrenys del Convent de Santa Caterina. Es canviaran tres vegades els plànols per què es volia que els arcs perimetrals del recinte tinguessin la mateixa mida que els dels porxos d’en Xifré. Al 1848 es farà la inauguració de tres de les quatre parts del mercat. d. Forma: aquesta construcció segueix la tipologia pròpia del moment que s’inspirava en el de Saint-Germain de París. El seu espai intern era de dues naus laterals per nada flanquejant el pati central. El que avui dia es veu són quatre naus paral·leles i perpendiculars tant a la primera com a la última nau. La cobertura que es va fer en un inici va ser a base d’embigat convencional i a l’espai central del pati, posteriorment s’hi afegirà una estructura metàl·lica.

3. Peixateria del Bornet: a. Ubicació: entre el carrer del Rec Comtal i el Passeig de l’Esplanada per una banda, i entre els ponts del Born i de Biromba per una altre. b. Autoria: per una banda hi ha indicis que l’autor fos Josep Mas i Vila com a arquitecte municipal, però certament tot i ser un projecte que havia rebut l’aprovació del consistori, hi ha un tercer projecte al 1846 que disposa una planta rectangular i, segons la professora García i Domènech 5, no és gens dubtós, tot i que no se sap del cert que mas i Vila sigui l’autor, que sí que ho és perquè aquest projecte és l’adaptació del primer projecte a la nova forma. c. Trajectòria: al 1830 ja trobem reclams sobre un nou emplaçament i millors condicions per a la peixateria que es situava a Pla de Palau, no serà però fins al 1845 que s’aprova el Reial Ordre aprovant la construcció. S’inicien les construccions però s’aturen al 1846 pel cost de les columnes de ferro. El 21 de juliol s’enderroca la peixateria vella i el

5

Ibid nº 3

16

2/ desenvolupament del modern sistema de mercats Sorgiment dels mercats de barcelona: 1871·1924

1847 es confecciona un memorial per tal de fer la peixateria en el Bornet. Finalment la peixateria s’inaugura al 1848. d. Forma: hi hauria una planta rectangular amb sòcol, columnes i cornisa, el sostre es construeix amb un embigat tradicional. Construcció funcional amb mesures higièniques com els desguassos, taules de vendre amb pendent, serveis públics.

2.3: evolució de la xarxa de mercats Tot i que a la Gran Bretanya ja es construïen mercats metàl·lics des de la dècada dels anys ’20, i a París va haver-hi el gran “boom” amb el mercat de Les Halles Centrales en la seva inauguració definitiva al 1858, Espanya es posà al dia en l’aplicació d’aquest material tardiament. Serà amb la Revolució del 1868 amb la que la importància dels serveis municipals van adquirir un caràcter veritablement destacat. Serà gràcies a això que es començaran a construir nous mercats a les ciutats.

Barcelona, pels vols d’aquests anys, ja comptava amb un Eixample força avençat, els municipis veïns que finalment s’acabaran annexionant al 1897, també notaven el creixement demogràfic fent que també en aquestes zones es construïssin més mercats, de caire metàl·lic. Els dos primers mercats metàl·lics de Barcelona van ser els del Born i el de Sant Antoni, després d’aquests dos precedents, en van seguir tretze més.

La proliferació de mercats en aquest període es dóna per què al 1855 tenim una comissió que decreta les bases generals de l’Eixample on s’estipula que per cada 1200 habitants hi haurà un mercat. En el Pla Cerdà també se li donarà molta importància a la presència d’aquests edificis. Independentment d’aquesta zona, durant aquests anys van haver-hi dos mercats que, en contra del que es podia pensar, van anar incrementant la seva activitat comercial en contes de minvar-la. Seran els mercats de la Barceloneta i el del Pedró. Podem observar com el de Sant Josep s’enduia el 45% dels venedors de la ciutat, seguidament tenim el Born com a mercat més cotitzat i, Santa Caterina (que encara arrencava). El Pedró i la Barceloneta tot i creixent eren menys visitats.

Al 1865 la Boqueria es confirma com el més important de la ciutat i això desemboca en diverses iniciatives d’ampliació posteriors, es volien dedicar els terrenys del convent de les Penedides i els seus horts que es trobaven al carrer de Sant Pau. Santa Caterina agafarà embranzida i superarà fins i tot al mercat del Born i passarà a estar al segon lloc d’importància ja que ara hi comptava 532 venedors, s’ha de tenir en consideració que era un dels pocs que tenia una estructura de mercat i que es trobava a prop de la circulació rodada. El Pedró (que ja envaïa el carrer de la Cera) i la Barceloneta segueixen creixent. En territori suburbà tenim que el mercat

17

2/ desenvolupament del modern sistema de mercats Sorgiment dels mercats de barcelona: 1871·1924

d’Hostafrancs que arriba a ser el més antic i el de més influència als afores de la ciutat.

Com que ja des de de la primera meitat del segle XIX era evident que es necessitaven projectes per a renovar la xarxa comercial, tenim una llista dels que es plantejen: 1.

2.

3.

4.

DANIEL MOLINA. Born. 1848 Projecte per al Pedró (1861) MIGUEL DE BERGUE. Boqueria. 1865 GARRIGA I ROCA. Barceloneta. 1868

Al 1870 s’encarregarà al director d’Edificacions i Ornat, Josep Artigues un informe sobre l’estat dels mercats municipals. És a partir d’aquí que arrenca la moderna xarxa de mercats metàl·lics. En aquest informe es fa un anàlisis de la situació dels mercats amb els seus dèficits i les seves àrees d’influència urbana, a partir del qual es proposa crear una xarxa comptant amb els que ja hi havia deixant com a principals el de Sant Josep i Santa Caterina.

Al Pla Cerdà es planteja disposar un mercat en el solar on hi havia el convent de Jonqueres i, el del Born es volia emplaçar a l’edifici de Sant Sebastià, amb la qual cosa s’havia d’enderrocar primer. Tot plegat deixava la seva Gran Via A (actual Via Laietana) amb un àrea comercial a cada extrem. Es deia de traslladar el del Pedró al solar on s’acabarà emplaçant el de Sant Antoni, és al 1871 que s’inicien les discussions per traslladar-lo i al 1873 es comencen els moviments per l’adquisició dels terrenys.

En quant al Born es descarta la possibilitat de situar-lo als terrenys de l’edifici de Sant Sebastià. Per una altra banda, Fontserè incorpora el nou mercat en el projecte sobre els terrenys de la Ciutadella, que havien estat cedits al 1869, i ja al 1874 es subhasten els seus fonaments.

2.4: la construcció dels primers mercats metàl·lics (1874-1888) Entre el 1874 i el 1900 s’erigeixen els primers exemplars de mercats metàl·lics moderns. Els que tenim a la ciutat fins al 1888 fets amb estructura metàl·lica són el Born (1876), Sant Antoni (1882), Barceloneta (1884), Hostafrancs (1888) i la Concepció (1888). Fora als altres municipis hi ha la Llibertat (1888) i l’Abaceria Central de Gràcia (1892) i, el Clot (1889) i la Unió (1889) a Sant Martí de Provençals. Tots dos municipis annexionats a Barcelona al 1897. Totes les estructures metàl·liques van anar a càrrec de “La Maquinista Terrestre i Marítima”.

Com que la xarxa de mercats s’havia desenvolupat tant i tant ràpidament, es crea el “Reglament” al 1898 i tota una estructura administrativa amb els directors dels mercats, els mossos recaptadors, els revisors i els mossos i vigilants. En total unes 150 persones hi composaven aquest cos burocràtic.

18

2/ desenvolupament del modern sistema de mercats Sorgiment dels mercats de barcelona: 1871·1924

Al 1900 hi ha un canvi d’estratègia ja que tant el mercat del Born com el de Sant Antoni eren projectes força ambiciosos i d’un certa rellevància, tant que econòmicament van resultar ser poc rendibles. La conseqüència més immediata va ser que restaren espais multi disciplinars; van ser mercats d’encants, mercats centrals de peix en algun moment o, mercats centrals de fruites i verdures en algun altre moment. Entretant, la Boqueria havia patit un augment de parades en el transcurs dels anys fins al 1888, que és just quan es vol reformar.

Dels projectes per a la reforma interior destaca el d’Àngel Josep Baixeres just quan arriba un Reial Ordre per a la devolució dels terrenys de l’ex-convet de Jerusalem, terrenys que havien servit per eixamplar el mercat per la part del darrera. Ja en aquestes dates el mercat era un lloc congestionat i, a més era el punt de venda no sols del centre històric de la ciutat, sinó també de la part dreta de l’Eixample. És aquest un dels motius per a la construcció del mercat de la Concepció.

El mercat de la Concepció era necessari, es va dir, ja que amb les reformes urbanístiques projectades pel Pla Cerdà, Sant Josep i Santa Caterina havien de desaparèixer. Al 1884 ja es discutia per l’adquisició del solar que restà definitiu i a més, tenia l’encant que en ser un edifici més petit, congruentment era més barat i més ràpid de fer. Així doncs, tant el mercat de Santa Caterina com el de la Concepció van ser obres fetes amb propòsit clar i predeterminat.

La resta de mercats eren a l’aire lliure i d’aquí va néixer la necessita de fer-los coberts. El Born seria un model il·lustratiu de com es visiona la nova ordenació de l’espai públic, es projecta una nova distribució de les parades per tal de diferenciarles per categories, es determina marcar un preu mensual a les parades i aquestes s’han de subhastar amb uns estatus clars. Els venedors de l’antic Born també del sorteig/subhasta i a més hi hauria una pujada del lloguer de les parades per ajudar a sufragar les despeses que causaven la construcció del mercat. Es plantejarà el mercat del Born com el Mercat Central de Fruites i Verdures de la ciutat i, el que havia estat històricament la zona de la peixateria es trasllada a l’antiga Sala de Màquines del recinte de l’Exposició Universal del 1888.

Al 1897 Barcelona finalitza el seu projecte d’agregació de municipis i s’han construït sis mercats metàl·lics, la resta de municipis del Pla han seguit les seves pròpies iniciatives. El fet de l’agregació no va comportar només fets positius, la supressió de certs equipaments en municipis com Sants, Les Corts, Sant Gervasi i Sant Andreu es va donar. Es feu això en pro de la creació d’equipaments generals, és el cas de l’Escorxador de les Corts, que es crea el 1886.

A falta només de dos anys de finalitzar el segle podem fer un recompte dels mercats existents a Barcelona després de l’annexió: 1. Santa Caterina 2. Born 3. Sant Antoni (1872)

4. Hostafranchs (1881) 5. Barceloneta (1884) 6. Concepció (1888)

19

2/ desenvolupament del modern sistema de mercats Sorgiment dels mercats de barcelona: 1871·1924

7. Llibertat de Gràcia (1888) 8. Clot (1889) 9. Unió (1889) 10. Abaceria Central de Gràcia (1902) 11. Sarrià (1911) 12. Sants (1913)

13. Boqueria (1914) 14. Sant Andreu (1914) 15. Galvany (1927) 16. Ninot (1933) 17. Sant Gervasi (ara desaparegut i substituït per un altre al 1968).

** les dates indicades al costat dels noms dels mercats, són les que marquen quan van ser inaugurats.

2.5: situació fins al 1924 Al 1900 es fa un balanç i, al 1902 als Anuaris Estadístics ens trobem amb les següents dates6: • • • • • • • • • • • • •

6

1899, encara es fan marquesines per al mercat de la Llibertat de Gràcia 1899, construcció de les naus lateral del mercat de Sants a l’Hort Nou 1899, hi ha el dictamen per instal·lar a la plaça Galvany el mercat de Sant Gervasi 1900, hi ha el dictamen per a la construcció d’un mercat a l’Esquerra de l’Eixample 1900, es paga el lloguer del terreny, obert i encerclat per una tanca de fusta per al mercat del Ninot.

1901, l’Ajuntament de Barcelona desisteix de l’adquisició de l’Abaceria Central de Gràcia 1902, es treu a subhasta l’edifici del mercat de la plaça de la Revolució (mercat de la Llibertat de Gràcia) 1902, es treu a subhasta l’edifici del mercat de Sant Gervasi 1903, es fa una moció demanant la construcció dels mercats de Sant Andreu i la Sagrera.

1904, es vol tornar al Born, que té uns 8.000 m2, la venda de peix 1908, es fa el sorteig per a la distribució de les parades 1909, s’enceten les obres 1909, es fan tres reglaments: o Reglament General de Mercats o Reglament Especial del Mercat Central de Peix o Reglament del Mercat Central de Verdures i Fruites al Major.

GUARDI, M; OYON, J.L.: La Formació del Modern Sistema de Mercats de Barcelona (1874-1921) Barcelona: Arxiu Històric de la Ciutat (Institut de Cultura, Ajuntament de Barcelona), 2008

20

2/ desenvolupament del modern sistema de mercats Sorgiment dels mercats de barcelona: 1871·1924

L’únic mercat que era descobert hores d’ara era el mercat de la Boqueria, que recaptava encara el 40% de les vendes, seguit pel de Santa Caterina que s’enduia el 12% tot i l’estat ruïnós de tots dos. Justament eren aquests dos mercats els que es veien afectats pels plans de la “Reforma Interior” d’Àngel Josep Baixeras al 1888. El que es proposava era fer un mercat al Convent de Joqueres (sobre la Via A), i dos més a la Casa de la Misericòrdia i altre tocant les Drassanes (sobre la Via B). Cap de les dues iniciatives es van dur a terme.

Entre el 1878 i el 1880 s’intenta consolidar un mercat de subhastes i les tres opcions que es proposen són Santa Caterina, el Born i Sant Josep. Al 1882 es disposa per dictamen de la Comissió d’Hisenda que es col·loquin 8 barraques dins del mercat del Born per la venda al major de peix fresc, que fins aleshores era al mig del Passeig de Circumval·lació del Parc.

Al 1891 també es proposà destinar un gran edifici per a l’allotjament, reconeixement i contractació de bestiar, a més d’un dipòsit de venda de peix a la galeria de material de ferrocarrils de l’Exposició Universal, col·locada a l’actual carrer Wellington. Santa Caterina seria un mercat/dipòsit a més de llatzeret de gallines. Els motius de centralitzar la venda al major era que es volia mantenir un control sanitari estricte, facilitar la venda de productes vinguts de lluny i l’augment de parades de volateria (caça d’aus). Al 1895 es volen traslladar a Sant Antoni els articles de venda al major vinguts del mercat de Sant Josep, i la mateixa Galeria de Màquines serà proposada com a mercat de volateria, fruites i peix al major al 1897, tot i que al 1900 només hi serà col·locada la volateria. Al 1913, l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre, publica un article defensant la necessitat d’un mercat major de fruites i verdures i, a més, denunciant que, l’autèntic mercat central, el de Sant Josep, funcionava força malament.

Cap al 1900 el mercat de volateria de la Galeria de Màquines ocupava uns 5.444 m2 i la zona de fruites seguia sense ser utilitzada. El mercat de peix tenia a dures penes 390 m2 i estava situat al carrer Marquesa, tocant amb l’Estació de França ja que es pretenia que les vies hi entressin directament a les instal·lacions.

2.6: fins avui dia Cap al 1970 els grans edificis que ens havien servit d’inspiració aquí a Catalunya es trobaven en cert grau d’abandó. El Covent Garden Market, o Les Halles Centrales de París eren en desús, inclús el Quincey Market de Boston havia “passat de moda” tot i el seu neoclassicisme atemporal. Va ser a Londres on es va proposar recuperar aquestes obres respectant el seu llegat arquitectònic i que d’aquesta manera poguessin sobreviure a l’impacte de les grans superfícies comercials que es començaven a imposar com a nous llocs especialitzats en compra-venda i oci.

21

2/ desenvolupament del modern sistema de mercats Sorgiment dels mercats de barcelona: 1871·1924

Tot i que a Espanya aquest nou fenomen dels centre comercials va trigar més temps en arribar, encara entre el 1984 i el 1996, a Catalunya s’ha viscut una defensa particular del comerç tradicional força aferrissada. Les diferents intervencions municipals s’han adreçat a l’ordenació de les activitats comercials i aquesta tasca s’ha dut a terme mitjançant el Pla Especial d’Equipament Comercial Alimentari de la Ciutat de Barcelona, aprovat al 1986.

3 xarxa de mercats avui dia En aquest pla s’aprovava la renovació de la xarxa de mercats ja existents en tant que considerats de transcendència urbanística i part protagonista del comerç dit “de proximitat”. Al 1991 es crea l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona que té com a fita la gestió, administració i modernització dels mercats municipals, ja que no sols són ens d’intercanvi social i cívic, sinó també cultural.

Amb el pas del temps aquests mercats metàl·lics s’han conservat pràcticament en la seva totalitat, la qual cosa ens dóna com a resultat que, avui dia, entre aquests que ja es tenien i els que es van anar fent al llarg del segle XX, ara per ara comptem amb 40 àrees de mercat per a una zona de 92 km2, tots e coberts i oberts cadascun d’ells unes 47 hores setmanals.

22

3/l’arquitectura en ferro sorgiment dels mercats de barcelona: 1871·1924

3·l’arquitectura en ferro 3.1: desenvolupament a europa La primera renovació dels mercats a nivell europeu es va donar cap a mitjans del segle XVIII, Voltaire reflexiona sobre aquest fet al 1749 arran del concurs que es celebrava per a la plaça Louis XV. En aquest text se’ns diu que l’embelliment de les ciutats no només hauria de tenir en compte el fet estètic, sinó també el funcional. Els arquitectes que més posaran en pràctica aquesta idea seran Marc-Antoine Laugier, teòric; Pierre Patte, teòric i arquitecte. A França, després de la Revolució Francesa es van fer abolir tots els drets feudals viculats als mercats i, l’expropiació dels bens de l’església van deixar l’oportunitat de començar de zero. És en aquest moment en el que es crea el Conseil des Bâtimenst Civils, que prendrà la gestió d’aquest sol nou del que es disposava i, que també s’encarregava d’assignar la construcció dels espais, que amb el temps, es van convertir en signes de modernitat institucional i tècnica.

A la Gran Bretanya es va donar una gran activitat constructiva de mercats metàl·lics entre els anys ’20 i ’50 del segle XIX. Va ser aquí on primerament trobem l’ús del ferro per construccions de caire civil. No serà fins a la segona meitat del segle que París agafarà embranzida amb Les Halles, que va comporta una sèrie de debats que finalment culminarà amb el projecte guanyador. Al 1853 ja s’aprovà el projecte i a penes un any més tard ja es començaven les obres.

23

4 BALTARD, V: Les Halles Centrales. París, 1854

Immediatament a la seva construcció els reconeixements van ser nombrosos, fins i tot a nivell internacional, i al mateix París es va convertir en el model a seguir dels mercats de barri. A les revistes d’arquitectura angleses, franceses i alemanyes, varietat d’articles van contribuir a la difusió de les noves formes tècniques que s’empraven en els mercats. Tant a Bèlgica com Itàlia, Alemanya, Àustria, Espanya, els Estats Units i, alguns països de l’Amèrica Llatina, es viu un procés de renovació dels mercats.

3/l’arquitectura en ferro sorgiment dels mercats de barcelona: 1871·1924

Per posar un exemple, a la Gran Bretanya la construcció de mercats es concentrà especialment entre els anys 1830 i 1880 sent la dècada dels ’70 la de màxim esplendor. Cert és que de la mateixa manera que havien florit, també van decaure i ja entre els anys 1910 i 1920 no se’n va fer ni un més. També a França els últims anys del segle van representar una decaiguda de l’activitat al mercat pels nous models de compra-venda i de consum.

També tenia molt de pes la construcció del Crystal Pallace de Paxton del 1851, una d’aquelles arquitectures que barreja el més nou dels avenços tècnics amb les formes clàssiques de l’arquitectura tradicional.

A finals del XVIII s’havia viscut la unió de progrés i metal·lúrgia, eren dues idees que anaven de la mà. El ferro colat havia revolucionat el món de l’arquitectura i l’enginyeria i l’any 1836 s’havia aconseguit per primera vegada la biga en doble T. També s’ha de dir que una oportuníssima vaga de fusters al 1840 afavorí la utilització d'aquest material.

Vaux al 1846 ja utilitzava la biga doble T amb un gruixut de 9 mm. El primer en construir a l’aire lliure i 5 PAXTON. Crystall Palace. Londres, 1851 sense seguir les formes tradicionals va ser Davy de Chavigné al seu Pont des Arts, creuant el Sena. A la dècada dels ’40 serà el ferrocarril el que utilitzi el ferro, a Bèlgica desenvolupa tot un seguit de xarxes ferroviàries i, s’instal·la a França una via que va de París a SaintGermain al 1838. Un altre precedent serà Schoichardi que col·locà en algunes de les seves construccions planxes de ferro en els seus sostres. Armand va ser el primer en utilitzar en el Grand Hotel del Louvre sis columnes mitjaneres a la seva gran zona de menjador. Els sostres amb bigues de ferro complementaven la seva decoració amb planxes ceràmiques.

24

3/l’arquitectura en ferro sorgiment dels mercats de barcelona: 1871·1924

Cirici Pellicer 7 ens afirma que al 1843 Henri Labrouste erigeix el primer edifici monumental i de ferro, es tracta de la Biblioteca de Santa Genoveva, París. Al mateix temps que s’edificava Les Halles, L.A. Boileau projectava la primera esglçesia de ferro, Saint-Eugène.

3.2: usos variats del ferro a catalunya Antonio Rovira i Rabassa, arquitecte i professor de l’Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona, va escriure sobre el ferro que, aquest material havia de ser aplicat a totes les exigències que l’arquitectura presentés, fins i tot s’havia d’aconseguir amb el ferro entramats tant complicats com els que podien presentar les voltes gòtiques.

Entenem doncs que el que es proposava era un control absolut del material per poder dur-lo a la seva màxima esplendor.

Paral·lelament al desenvolupament dels mercats metàl·lics, es projectaren altres usos aquí a Catalunya per aquest material. Un d’aquest seria el monument a Fernando II a la Plaça Reial per part de F. Daniel Molina. Seguidament, tot a Barcelona serà de ferro colat i fins i tot, s’arribarà a publicar una sàtira d’aquest fet a la Guia Satírica de Barcelona 8.

Aquest encant pel nou material es desenvolupà de tal manera que es van arribar a veure carrers coberts de ferro i vidre formant claraboies. La punta de llança serà el Passatge Bacardí (1856), i no era l’única que es volia planificar d’aquesta manera ja que l’Ajuntament havia rebut diversos projectes per disposar més carrers d’aquesta manera allà on s’havia situat alguna vegada el Convent dels Caputxins.

6

7

RIUS i MULET, MAGÍ: Passatge del Crèdit. Barcelona, 1879

“Visión Retrospectiva de la Arquitectura en Hierro”, Alexandre Ciriri Pellicer. Cuadernos de Arquitectura. Nº 4, diciembre, 1945. pp. 16-29 8 ANGELON, M: Guía Satírica de Barcelona. 1859.

25

3/l’arquitectura en ferro sorgiment dels mercats de barcelona: 1871·1924

El ferro segueix endavant en la seva aplicació en arquitectura civil i es disposarà en carrers com el del Rellotge o el del Crèdit 9 on, l’arquitecte Rius, l’utilitza per les parts baixes i balconades de la seva construcció. El passatge del Crèdit rep el seu nom per què els habitatges havien estat promoguts per la Societat Catalana del Crèdit i s’emplaçaven on havia estat l’antic Convent de l’Esperança.

Ben aviat es va convertir en un 7 Passatge del Rellotge. Barcelona, 1864. exemple de la utilització del ferro tant a nivell ornamental com arquitectònic, i de com es buscava que les formes del nou material claquessin les tradicionals. Les dates de construcció oscil·len entre els anys 1875 i 1879.

El Passatge del Rellotge va ser una promoció dels banquers Arnús i Codina ja que pretenien col·locar-hi aquí la seva banca Arnús. Al fons de la imatge, senyalat en cercle verd, s’intueix l’antic rellotge que es va col·locar on es podia llegir l’hora a diferents ciutats, a més de l’any, el mes, el dia i, també s’hi disposà el calendari lunar. És a dir, es va voler decididament que aquest passatge fos una representació en tots els sentits, del progrés; no només per la presència del rellotge, sinó més aviat per la seva combinació amb el ferro de forma prolífica.

L’Exposició Universal de Barcelona també va ser un espai en el que es va fer gala de l’emprament del ferro. Es disposà en els sostres, en els pavellons, i on més evident es va fer la seva presència ha estat a l’Hivernacle, on es veu de forma exemplar la biga doble T, tant important en aquesta època.

Aquest és alçat pràcticament en la seva integritat en ferro i vidre, les zones de formigó armat són les mínimes, però fins i tot això és un avenç, ja que no AMARGÓS, JOSEP: Hivernacle del Parc de la Ciutadella. serà abans del 1905 que el veurem uti- 8 Barcelona, 1888 litzat com un element constructiu de 9

“Visión Retrospectiva de la Arquitectura en Hierro”, Alexandre Ciriri Pellicer. Cuadernos de Arquitectura. Nº 4, diciembre, 1945. pp. 16-29

26

3/l’arquitectura en ferro sorgiment dels mercats de barcelona: 1871·1924

l’arquitectura.

9 DUTERT, COTTANCIN.: Sala de màquines de l'Exposició Universal a París, 1889

No només va ser aquí quan el ferro agafà protagonisme, a l’Exposició Universal de París just un any després de la nostra també va ser un exemple perfecte d’això amb la Torre Eiffel 10 i la seva Sala de Màquines. Com es veu, aquesta matèria es va estendre a tots els nivell, tant en l’àmbit públic com en el privat.

Hem vist com tant en promoció d’habitatges com en la construcció d’una banca privada, un altre el constituirien els Magatzems “Bon Marché”, també a París i resultat del treball de

Boileau i Eiffel.

L’esclat de l’arquitectura en acer i, més tar en formigó armat serà el que ajudi amb el temps a l’abandó del ferro fins que no apareguin les figures del segle XX, amb Mies Van der Rohe com a cap de cartell, que el tornaran a valorar en la seva combinació amb vidre.

27

10

“La Arquitectura del Hierro”, Salvador G. Serrano. Tecnica Industrial. Nº 285, febrero, 2010. pp. 88-93. En aquest article s’afirma que la Torre Eiffel era un projecte per a l’Exposició Universal de Barcelona de 1888, però el Consistori de la Ciutat la va rebutjar per ser molt costosa.

4/ fitxes del mercats sorgiments dels mercats de barcelona: 1871路1924

4路fitxes dels mercats

28

4/ fitxes del mercats sorgiments dels mercats de barcelona: 1871·1924

Dates Remodelació Àrea Ubicació

Mercat de Sant Josep, també dit de la Boqueria Josep Mas i Vila/ Miquel de Bergue 1840-1915 2001 6.089 m2 Rambla de Barcelona

Municipi

Ajuntament de Barcelona

Nom Autor(s)

Al 1217 trobem el primer registre de l’existència d’un possible mercat a la zona de les rambles. Quan s’erigeix la segona muralla, al Portal de Santa Eulàlia que seria la zona actual del carrer de la Boqueria, la venda que es feia en aquesta zona queda fora muralles. El nom de la “boqueria”, segons Carandell 10 vindria d’aquesta època i de la venda de carn de boc que es feia.

En el moment en que es va voler fer una agrupació de venda racionalitzada, sense tenir ja la delimitació de la muralla, el lloc que es va triar va ser el que havia estat terreny de les Carmelites i al seva capella, que havia estat cremada al 1835. Al 1837 les paradetes són recol·locades a la zona de l’antic convent i del seu hort, posant-se la primera pedra de la nova construcció el 19 de març del 1840, el dia de Sant Josep 11. La peixateria que era a l’aire lliure en els terrenys darrere del Palau de la Virreina (1772), no es va cobrir fins al 1848 i aprofitant els materials

10 11

CARANDELL, J.M.: Nueva Guía Secreta de Barcelona. Barcelona: Martínez Roca, 1982 OBIOLS, I; FERRER, P.: El Mercat de la Boqueria. Barcelona: Empúries, 2004.

29

4/ fitxes del mercats sorgiments dels mercats de barcelona: 1871·1924

que anaven destinats al Bornet 12. S’ha da dir però, que en la seva col·locació actual, la peixateria no la tindrem fins al 1911.

Per a la construcció del mercat s’aprova un projecte de Josep Mas i Vila que, amb el temps es va anar aturant i modificant. Al 1850 es presentaren diversos projectes per a les remodelacions del mercat i, la mà que es va encarregar, sobre la base de Mas i Vila, és la de Miquel de Berge.

No serà però fins l’any 1915 que, La Maquinista Terrestre y Marítima disposa la coberta posant punt i final a la llarguíssima provisionalitat de 65 anys d’aquest mercat, que sempre havia estat un dels més vius arribant a concentrar el 40% de la recaptació de vendes.

La disposició del mercat es va avenir des d’un inici en una plaça quadrada, porticada amb una columnata de pedra que va anar rematada per capitells d’ordre jònic. Els pòrtics disposats a la plaça anaven rematats per terrasses, dins dels pòrtics amb el temps, hi trobarem botigues. Els edificis que avui dia veiem circumdants a la plaça encara es subhastaven al 1850 i, la seva presència va desfer la visió de les terrasses.

Per a la teulada es va fer un projecte inicial, del mateix Miquel de Berge que va ser tombat per l’Ajuntament i mai es va arribar a construir. Però el fet va ser que, els problemes que ocasionava la falta d’una coberta ja de caire definitiu van arribar fins al 1915, quan s’accepta el disseny d’Antoni de Falguera.

El resultat és una vidriera plomada en forma de timpà propi d’un estil modernista tardà 13. El problema de la coberta resideix en que, finalment es va decidir allargar-la fins a les columnes que marcaven l’aspecte de plaça de la zona de mercat, i el que ens provoca es que les perdem de vista i les anem trobat com records anecdòtics quan passegem per la Boqueria.

A l’interior veiem un espai del tot diàfan tot i que és resseguit per un conjunt de pilars ben alts fets de ferro prim que rematen en un embigat de doble T. Si de la se’n destriessin les paradetes, bé podria passar per una estació de ferrocarril. Trobem cinc naus (segons el sostre) iguals en dimensions però que, en quedar a tanta alçada, no 12

GARCÍA DOMÈNECH, R. M.: “Mercats de Barcelona a la primera meitat del segle XIX ” dins Història Urbana de Barcelona, Actes del II Congrés d’Història del Pla de Barcelona, 6-7 desembre 1985. Barcelona: Institut Municipal d’Història, 1990. pp. 191-207 13 OBIOLS, I; FERRER, P.: El Mercat de la Boqueria. Barcelona: Empúries, 2004.

30

4/ fitxes del mercats sorgiments dels mercats de barcelona: 1871·1924

ens marquen la distribució de l’espai, sinó que aquesta tasca l’assoleixen els punts de venda. Si ens refiem dels passadissos, en veurem 9, 4 a banda i banda del central que sí és més ample que la resta i que ens porta al punt central, la peixateria.

Els terrenys que actualment ocupa el mercat quedarien doncs definits al 1869 quan es comença a ocupar l’antic solar del Convent de Santa Maria de Jerusalem, zona triada pels venedors de fruita i verdura a l’engròs. L’àrea de venda no es va acabar de definir mai però, perquè el convent no va desaparèixer del tot fins al 1888, i s’hi estarà fins al 1927 que serà quan la venda a l’engròs es va centralitzar al mercat del Born.

31

4/ fitxes del mercats sorgiments dels mercats de barcelona: 1871·1924

Nom Autor(s) Dates Remodelació Àrea Ubicació

Municipi

Mercat de Santa Caterina Josep Mas i Vila / Antoni Rovira i Trias 1845/1874/2010 2005-2010 7.283 m2 Avinguda Francesc Cambó Ajuntament de Barcelona

El Mercat de Santa Caterina es va construir, com tants altres edificis, aprofitant els terrenys que l’Amortització de Mendizábal deixava lliures, en aquest cas del Convent de Santa Caterina. El convent es situava a la Plaça d’Isabel II (de fet en un principi el mercat era dit Mercat d’Isable II), avui dia és a l’Avinguda Francesc Cambó.

Amb l’exclaustració els terrenys van ser traspassats al municipi, que a la vegada en va autoritzar la construcció al gener de 1845. L’arquitecte triat seria altre cop Josep Mas i Vila que proposava instal·lar al costat de la Catedral, i per tal d’abastir les zones populars de la Ribera, un mercat dedicat a la venda a l’engròs, carn inclosa. El projecte era massa ambiciós i encara es necessitaven els terrenys del costat per poder dur-lo a terme però a Madrid s’hi oposaren. S’ha de tenir en compte també que era el primer mercat cobert de la ciutat.

Els avatars però no fan ver que el mercat no funcionés, ni que fos com a provisional, i així va ser que l’any 1846 es va instal·lar la peixateria amb algunes parades més, subhastades legalment pel municipi, amb la finalitat d’ajudar a pagar les despeses de construcció. Al 1847 es fa la subhasta per a la construcció del mercat que finalment va ser encarregat als contractistes Zulueta i Triviño finalitzant-lo el mes d’agost del 1848.

L’any 1873 Antoni Rovira i Trias s’encarregà de la reforma que millorà les instal·lacions dotant-les de més espai. Es respectaren les línees neoclàssiques del mercat, del qual per això es diu que “ja va néixer vell” 14, influenciat pel de Saint 14

GUARDI, M; OYON, J.L.: La Formació del Modern Sistema de Mercats de Barcelona (1874-1921) Barcelona: Arxiu Històric de la Ciutat (Institut de Cultura, Ajuntament de Barcelona), 2008

32

4/ fitxes del mercats sorgiments dels mercats de barcelona: 1871·1924

Germain (1821), París. el que es pretenia era substituir 28 ganivetes (obra d’Isidre Parellada) de l’estructura. Es volia també perllongar la zona de la peixateria (obra de Carles Baxeras). Antoni Rovira i Trias va donar el vist-i-plau a aquest dos projectes el 20 de juliol de 1874.

Ens quedaríem doncs amb un mercat de planta rectangular amb pati central de forma quadrada (a mode de claustre). A l’interior trobem dues naus laterals que emmarquen el pati central, dues d’anteriors i dues de posteriors. L’actual coberta però ens deixa veure quatre naus paral·leles que rematen perpendicularment en una d’anterior i amb una altre de posterior, tots aquests canvis han esdevingut al llarg dels anys. Les cobertes originals teixien amb la fusta embigades tradicionals portantnos a que l’espai central del pati quedava descobert i, amb el temps, s’hi col·locà una estructura metàl·lica.

El tancament perimetral es va fer amb tot un seguit d’arcs de mig punt, cornisa seguida i, rematant el mur amb una balustrada, fent així que el mercat només tingués un pis d’alçada. Les portes d’accés es van remarcar a la manera d’arc triomfal i rematat per un frontó triangular.

L’última reforma que va patir el mercat, la més integral també sigui dit, l’ha renovat completament. La part més visible és la del sostre que es va fer amb peces hexagonals ceràmiques, i de tonalitats càlides. Es col·loquen sobre una ànima de fusta i es disposen a mode de tres naus, la que es podria dir la central, donaria alçada al conjunt per estirar-se cap amunt.

Tot plegat és un intent de dinamització visual a través de les formes ondulants i els colors variants amb la llum del sol. Aquesta última intervenció està datada del 2005 al 2010 i va anar a càrrec d’Enric Miralles i Benedetta Tagliabue.

33

4/ fitxes del mercats sorgiments dels mercats de barcelona: 1871·1924

Nom Autor(s)

Dates Remodelació Àrea Ubicació

Mercat del Born Antoni Rovira i Trias/ Joan Fontserè i Mestre/ Josep M. Cornet i Mas. 1871-1875 A l’actualitat 8.000 m2 Plaça Comercial

Municipi

Ajuntament de Barcelona

Ja des de l’Edat Mitjana els voltants del Born es coneixien per ser llocs d’intercanvi, firetes i mercats; es situaven a l’espai rectangular que es comprenia tot just darrera de Santa Maria del Mar. Amb el temps, aquesta zona de la ciutat va anar fent seva tota mena de mercaderia per ser oferta als compradors.

L’autoria del mercat és tot un tema apart, si ens guiem pel que diuen els arxius del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya, queda clara l’autoria a favor d’Antoni Rovira i Trias. El problema ve donat perquè en altres moltes fonts se’ns diu que els arquitectes van ser bé Josep Fontserè i Mestres, bé Josep M. Cornet i Mas. Finalment, en el present treball hem optat per acceptar les dades que es van presentar a la sol·licitud de qualificació del mercat com a “Monumento Nacional de Interés Histórico Artístico” el 19 d’octubre de 1979.

Aquí s’especifica el següent, que Antoni Rovira i Trias és l’autor del projecte, l’estructura va anar a càrrec de Josep M. Cornet i Mas i, finalment, Josep Fontserè i Mestres es va dedicar a la direcció.

Les obres comencen un 13 de juliol de l’any 1871 fins al 15 de novembre del 1875, s’inaugurà l’edifici oficialment el 28 de novembre del 1876.

34

4/ fitxes del mercats sorgiments dels mercats de barcelona: 1871·1924

El que ens resta de tota aquesta obra és que, igual que a Santa Caterina, tenim un tot unitari i aïllat. La planta és rectangular i dues naus simètriques recorren el rectangle pel seu costat més llarg, al centre del qual s’hi col·locà un cimbori octogonal (que fa 45 metres de diàmetre per 45 metres d’alçada) perfectament reflectit a l’interior amb primes columnes de ferro colat. A cada costat dels eixos longitudinals es van disposar naus més petites que a la vegada conformen el mur de tancament de l’edifici.

El sostre del mercat també ajuda a identificar visualment les diferents naus per què se li va proporcionar una volumetria que fa sobresortir el cimbori, seguidament van els eixos longitudinals amb la preeminència dels accessos i, la part més baixa la donen les 4 naus laterals L’estructura és tota de ferro, com no la va subministrar la Maquinista Terrestre y Marítima, i els pilars es van disposar de forma perimetral a cadascuna de les naus i al cimbori central, van units per les cintres metàl·liques que a la vegada, donen forma a la coberta alhora que la suporten. La coberta és de teula plana vidriada, en verd i vermell, i les obertures estan esquitxades simètricament per rengleres de vidres disposats en perfils laminats. Visualment semblen persianes i van a morir a un mur d’alçada mitjana que és decorat amb bicromia de maons disposats en forma de quadrilàters continuats.

Segons una notícia del diari La Vanguardia 15, l’antic mercat del Born es reobrirà al públic ja no com a mercat sinó com equipament cultural. El projecte corre a càrrec d’Albert Garcia Espuche.

15

“El centro cultural del Born, un espacio abierto al público para finales del 2013”. Ester Medico, Marta Franco, Carlos Gimeno. La Vanguardia. Barcelona: 15 juliol 2011 (LAVANGUARDIA.com)

35

4/ fitxes del mercats sorgiments dels mercats de barcelona: 1871·1924

Nom Autor(s) Dates Remodelació Àrea Ubicació

Mercat de Sant Antoni Antoni Rovira i Trias 1871-1875 A l’actualitat 8.000 m2 Carrer del Comte Urgell

Municipi

Ajuntament de Barcelona

El nom del mercat prové de l’antic portal que hi havia a les muralles en aquella banda de la ciutat, que a la vegada havia agafat el nom per la presència del convent que hi havia al raval. Aquest portal era la via d’entrada de reis i grans personatges a la ciutat durant uns cinc segles. Al segle XIX encara era aquesta zona força buida d’habitatges però tot i així, es planifica un mercat per a substituir el que hi havia a la Plaça del Pedró, el qual amb el temps s’havia quedat petit i ultra passava els límits de la plaça.

En aquest cas ens trobem amb una situació similar amb la del mercat del Born, no es conserven ni documentació ni plànols oficials relatius a la construcció. El que sí sabem és que Cerdà ja va contemplar la presència d’un mercat en aquesta zona i que va ser projectat per Antoni Rovira i Trias16. S’enceta l’obra l’anny 1872 amb el vist-i-plau de l’Ajuntament a l’illa dels carrers Tamarit, Manso, Borrell i Urgell.

L’obra és realitzada en forma de creu de Sant Andreu, altre cop la Maquinista Terrestre i Marítima serà la que proporcioni els materials per a la construcció. Es planifica el mur decorat amb estrets arcs de mig punt com a finestrals, tancats amb persianes de vidre (a la manera del Born) i ornamentades amb fang. Aquests elements es flanquejen amb òculs vidriats en els arcs de major mida. Coronant el conjunt, just a la cruïlla dels dos eixos, s’ha disposat una cúpula octogonal també amb arcs de mig punt (cinc per banda), i una barana de ferro per sobre d’aquesta cúpula. Rematant el conjunt es col·loca una llanterna que segueix les directrius estilístiques de la resta del conjunt. La cúpula té 20 metres d’alçada i la mateixa 16

“Visión Retrospectiva de la Arquitectura en Hierro”, Alexandre Ciriri Pellicer. Cuadernos de Arquitectura. Nº 4, diciembre, 1945. pp. 16-29

36

4/ fitxes del mercats sorgiments dels mercats de barcelona: 1871·1924

mida a cada costat de la base, a més, just al seu centre es situen les oficines de l’administració del mercat. L’ornamentació es complementa amb detalls de ceràmica vidriada S’accedeix a les instal·lacions a través de 8 portes, quatre per als xamfrans i quatre a les places que s’obren a la rotonda. Entre els eixos, que busquen els punts

cardinals, restaren uns espais (places) que en un principi havien de tenir només una font en un costat i, dos pavellons per a dependències del mercat en altres dos costats. Amb el temps aquests espais es van atapeïr per la necessitat d’eixamplar les dependències del mercat, aquestes places es tancaren amb un mur doncant una fesonomia més tancada al conjunt.

Amb la reforma que està patint el recinte del mercat però, es vol retornar a l’edifici les seves quatre places interiors per tal de retornar al mercat el seu caràcter d’ens de dinamització urbana, a més certament li dóna moviment a l’estètica del conjunt amb les obertures que ens anem trobant quan passejem per l’illa. Altre element que veurem després de la reforma serà la ceràmica que, igual que a Santa Caterina, serà un tret distintiu del seu sostre.

El mercat va a ser inaugurat el 23 de setembre de 1882.

37

4/ fitxes del mercats sorgiments dels mercats de barcelona: 1871·1924

Nom Autor(s) Dates Remodelació Àrea Ubicació

Mercat d’Hostafrancs Antoni Rovira i Trias 1883 L’última al 1990 3495 m2 Carretera de la Creu coberta

Municipi

Ajuntament de Barcelona

Hostafrancs a finals de segle era un dels ravals de la ciutat i, Antoni Rovira i Trias, com a arqutiecte municipal de la ciutat es va fer càrrec del projecte. Al 1839 Barcelona obligà al municipi de Santa Maria de Sants a cedir part del seu territori a la ciutat comptal. Es pensa que el barri adquirí el nom d’”Hostafrancs” gràcies al primer edifici que s’hi disposà, Joan Corrades i Bosch (pagès del poble d’Hostafrancs del Sió, a la Segarra) adquirí uns terrenys on es va contruir un hostal que era regentat pel pagés.

Com que aquest indret era al mig del camí de la carretera provinent de Madrid, era un punt d’aturada abans d’entrar a la ciutat (pel portal de Sant Antoni, on arribava la carretera de Madrid).

Ja l’any 1854 un nombre destacat de propietaris del barri van fer la cesió a l’Ajuntament d’uns terrenys a la plaça Herenni (antiga plaça del Sol), per a la contrucció del mercat. El primer projecte de construcció corre a càrrec de Leandre Serrallach (arquitecte del municipi de Sants) es va donar al 1863, però no es realitzarà. Mentres tant les parades s’anaven col·locant a l’aire lliure a la Plaça d’Espartero, i aquest restà l’indret definitiu. No serà però fins l’any 1882 que Rovira i Trias es posarà mas a la obra.

El que es despren d’aquest projecte és un edifici de tres naus (64 m de longitud), la central més ample (30 m) que les laterals (20 m). L’estructura és de ferro colat i també factura de la Maquinista Terrestre i Marítima, la coberta és va fer a base de tueles metàl·liques i són obra del taller de Romeu Escofet, igual que en

38

4/ fitxes del mercats sorgiments dels mercats de barcelona: 1871·1924

el cas del Mercat de Sant Antoni.

La cobertura de totes tres naus es va fer a dues vessants i a nivell exterior, l’estructura de ferro és perfectament visible. S’ha de destacar que al pavelló central se li guanyà en alçada mitjançant la col·locació de 30 arcs de mig punt però, a banda d’aquest fet, totes les naus són rematades amb el que podríem denominar un frontó.

En el cas d’aquest frontó de caire més industrial, podríem atrevir-nos a dir-li d’aquesta manera, en el seu timpà no s’hi han escolpit escenes de cap mena, Rovira i Trias ha tornat a recòrrer a les persianes. A diferència del Born o de Sant Antoni però, en Hostafrancs són de fusta i no de vidre. El tancament exterior dels murs es fa a base d’obra vista.

Les entrades principals, la de Carrer de la Creu Coberta i la de Vilardell, són les principals, quedant les altres dues dels carrers adjacents com complementàries. Ens crida l’atenció que l’accés del carrer Vilardell quedi alçat per una escala i resguardat per una marquesina, com si se li volgués donar certa preeminència. Als voltants dels murs exteriors del mercat, igual que a gairebé tots els mercats de la ciutat, es troben paradetes exteriors tot i que, en el seu moment no foren planificades, a excepció del Born i Sant Antoni, que com ja es va comentar en l’apartat pertinent, es diposaren tmabé encants per sufragar l’elevat cost de construcció.

La nova infraestructura va ser inagurada el 3 d’octubre de 1888 segons plasmà Alberto del Castillo a la seva obra La Maquinista Terrestre y Marítima 17.

17

DEL CASTILLO, A.: La Maquinista Terrestre y Marítima, personaje histórico (1855-1955). Barcelona: Seix Barral, 1955.

39

4/ fitxes dels mercats Sorgiments dels mercats de barcelona: 1871·1924

Nom Autor(s)

Mercat de la Barceloneta Antoni Rovira i Trias/ Josep M. Cornet i Mas Dates 1882-1884 Remodelació 2002-2006 Àrea 2513 m2 Ubicació Plaça Poeta Boscà Municipi

Ajuntament de Barcelona

El barri de la Barceloneta, com és sabut, es va crear al 1753 per iniciativa del Marqués de la Mina. El problema d’aquest barri va ser des de bon començament que era precària en quant a infraestructures per a la societat veïnal.

Aquesta situació no canviarà fins que al segle XIX aquests terrenys passessin a mans de l’Ajuntament de Barcelona i deixés de ser territori controlat per militars.

En un principi la zona en la que es feien les vendes serà la Plaça de la Font i, el primer en projectar una obra arquitectònica va ser Josep Oriol i Mestres però no tindrà sortida. La següent idea ve de Miquel Garriga i Roca però tampoc no es concretà. S’ha d’esperar fins al projecte d’Antoni Rovira i Trias amb una estructura metàl·lica traçada per Josep M. Cornet i Mas. La data d’inici de les obres és el 26 de setembre de 1882 i la coberta es col·locà al 1884.

La seva construcció es va fer per demanda del ple municipal per tal de substituir l’antic i únic mercat que hi havia fora muralles. El projecte aprovat constava de tres naus amb una estructura metàl·lica i tancament d’obra a vista amb quatre accessos.

Al 2002 es van iniciar les obres de remodelació i es va canviar la fesomia del mercat de forma rotunda, sempre integrant l’estructura original a la nova construcció, però certament la reforma va variar del tot la primera impressió. Si ens mirem les fotografies que podem trobar del mercat original, veurem que no dista en gairebé res del d’Hostafrancs.

40

4/ fitxes dels mercats Sorgiments dels mercats de barcelona: 1871·1924

Nom Autor(s) Dates Remodelació Àrea Ubicació

Mercat de la Concepció Antoni Rovira i Trias 1885-1888 1998 3994,76 m2 Aragó 311, bis

Municipi

Ajuntament de Barcelona

Aquest mercat va ser un dels pocs que van ser construïts per una necessitat veïnal donat que, la dreta de l’Eixample era un barri nou a penes hi havia infraestructures.

L’adquisició dels terrenys es va aconseguir per la venda dels mateixos per part dels seus propietaris (Luís Villavecchia, Alejo Vidal-Quadras, Juan Pla y Moreu, y la marquesa de Castelldosrius) a l’Ajuntament.

Al 1885 encara que el tràmit per a l’adquisició dels terrenys no estaven terminats, des de l’Ajuntament es demanà al governador civil poder començar amb les obres del nou mercat. Es va al·legar per a avançar la construcció que havia de donarse feina a tots aquells que s’havien quedat sense feina a causa de la crisi obrera que es vivia.

Altre cop ens trobem que qui s’encarrega de les parts pertanyents a l’estructura serà la Maquinista Terrestre i Marítima. Rovira i Trias, arquitecte municipal, idea una obra de tres naus amb cobertura a dues vessants, la nau central (13.45m) guanya en alçada per la col·locació d’una arcada d’arcs de mig punt just sota del que seria el frontó. Les naus laterals, a banda de ser més baixes (7,8m), són més estretes (8,50m).

Altre cop veiem repetit un esquema que s’iniciava amb el mercat d’Hostafrancs i seguia a la Barceloneta. Estructura de ferro, tancament amb obra vista, utilització de persianes de fusta en els timpans dels frontons.

Part dels terrenys que havien de ser dedicats al mercat són ara els del Conservatori de Música que, era en el seu moment una escola de cecs.

41

4/ fitxes dels mercats Sorgiments dels mercats de barcelona: 1871·1924

Nom

Mercat de la Llibertat de Gràcia Autor(s) Miquel Pasqual i Tintoré Dates 1875-1888 Remodelació 2007-2009 Àrea 2,701.47 m2 Ubicació Plaça de la Llibertat Municipi

Ajuntament de Gràcia

Tal com succeí a Barcelona, Gràcia no quedà lliure de la tendència als mercats a l’aire lliure. Aquest es començà als terrenys del terratinent Marc Olives pels volts del 1831. La voluntat d’en Olives era la construcció de cases i una plaça pública on de seguida s’hi instal·laren els pagesos per a la venda. Aquesta nova plaça es va anomenar Plaça del Rei, posteriorment va ser de la Constitució i, finalment al 1840 es quedà amb el nom de la Llibertat.

Aquest mercat, en trobar-se en terreny de la Vila de Gràcia, vas ser encarregat a l’arquitecte d’aquest municipi, Miquel Pasqual i Tintoré.

L’obra del ferro va ser duta a terme per Francesc Berenguer i Mestres. La construcció va ser inaugurada al 1888 i es podia veure un mercat que ens oferia diverses vistes. Per una banda sabem que tenim tres naus, la central és la més alta i la més ample, aquesta estructura es fa de ferro amb l’ús de la biga doble T, tal i com era normal en aquesta època. Curiosament, quan ens hi apropem no apreciem aquestes tres naus amb tant claredat, la seva forma exterior no es ho permet. El primer que ens trobem és una obra tancada en ella mateixa, tenim l’aspecte d’un pati quadrangular i, on hauria d’haver-hi el pati central, hi sobre surt una alta

42

4/ fitxes dels mercats Sorgiments dels mercats de barcelona: 1871·1924

estructura amb coberta a dues vessants.

En quant a la resta de les seves característiques, sí que trobem una continuïtat, la cobertura integra la ceràmica vidriada (vermella i negra) i, la nau central guanya en alçada gràcies a la col·locació de persianes de fusta. El tancament perimetral és de tancament d’obra vista.

La decoració forjada va anar de la mà de Francesc Berengué i Mestre, amic i deixeble d'Antoni Gaudí, ens deixà un escut modernista esplèndid. De fet, el treball ornamental en ferro és un dels trets distintius d’aquesta construcció, si bé la seva distribució no dista de la que ja coneixíem d’altres obres, aquesta es diferencia en que no totes les naus són visibles i que se li col·locaren 10 accessos.

43

4/ fitxes dels mercats Sorgiments dels mercats de barcelona: 1871·1924

Nom Autor(s) Dates Remodelació Àrea Ubicació

Mercat del Clot Pere Falquers i Urpí 1887-1889 1994-1995 2,575 m2 Plaça del Mercat

Municipi

Ajuntament de Sant Martí de Provençals

A l’actual Plaça del Mercat s’hi van instal·lar en un inici no sols els pagesos de les rodalies del veïnat del Clot, sinó també els Sant Andreu, Sant Adrià i Montcada però, no serà fins a finals del segle XIX que es decidí encarregar a l’arquitecte municipal de Sant Martí el projecte. Pere Falquers i Urpí n’assumí l’encàrrec i disposà una obra visualment senzilla, a primera vista es tracta d’un sol volum amb cobertura a dues vessants.

El tancament perimetral s’ha fet d’obra vista i, on avui dia veiem plaques de vidre reflectant, en origen hi havia persianes de fusta per a promoure la ventilació, aquest fet ens pot sobtar perquè ara veiem cristalls a tots els murs de tancament i en gran quantitat. Són aquests mateixos vidres col·locats a la façana els que ens menteixen sobre la divisió interior, ja que dibuixa una divisió tripartida que dins es converteix en una sola nau d’estructura metàl·lica amb encavallades.

Falquers i Urpí planteja mercats (el del Clot i el de la Unió a Sant Martí) més econòmics dels que es presentaven a Barcelona. Una manera que va tenir de fer-ho va ser substituint els pilars de fossa per uns d’obra de fàbrica, que tenien per missió separar les parades i sostenir les encavallades.

44

4/ fitxes dels mercats Sorgiments dels mercats de barcelona: 1871·1924

Nom

Mercat de la Unió / del Poblenou Autor(s) Pere Falquers i Urpí Dates 1887-1889 Remodelació 2004-2005 Àrea 1,450 m2 Ubicació Plaça de la Unió Municipi

Ajuntament de Sant Martí de Provençals

Les dimensions d’aquest mercat són més aviat reduïdes i això potser es deu a que en un principi era dedicat a la venda de bestiar viu.

Les seves formes ens recorden a les del mercat del Clot i és que, l’arquitecte és el mateix, Pere Falquers. A diferència d’Antoni Rovira i Trias, dóna un caràcter semblant als seus mercats, com si volgués d’alguna manera dotar-los de trets identificadors i que definissin una tipologia concreta.

Tornem a veure una construcció aïllada i en un sol volum, cobertura a dues aigües, tancament perimetral d’obra vista i estructura de ferro. En aquest cas tornem a tenir que, per tal de reduir despeses els pilars són d’obra i no de foneria. A la façana s’hi van incrustar elements ceràmics en groc com a decoració. A les façanes laterals també s’hi col·locà obra vista amb potents pilars que van a morir a la teulada.

En aquest cas tampoc seria agosarat pensar que, segurament on ara hi ha vidre abans podrien haver hagut persianes de fusta però, segons el que diuen els documents de l’Ajuntament, quan es va restaurar el mercat, les peces de vidre només van substituir les que ja hi eren.

45

4/ fitxes dels mercats Sorgiments dels mercats de barcelona: 1871·1924

Nom Autor(s) Dates Remodelació Àrea Ubicació Municipi

Mercat de l’Abaceria Central 1892 Pendent 1,572 m2 Travessera de Gràcia Ajuntament de la Vila de Gràcia

A l’antiga Plaça Isabel II es celebrava un mercat a cel obert i era nomenat el Mercat de la Revolució. És al 1888 quan es proposa a l’Ajuntament de la Vila de Gràcia comprar els terrenys de la fàbrica de F. Puigmartí i Cia per a la instal·lació d’una estructura de mercat. La qüestió no va sortir endavant. Serà al 1892 que uns quants industrials, amb una iniciativa del tot privada, van promocionar l’aixecament del mercat de l’Abaceria Central.

Aquest fet no va ser gaire celebrat des de les institucions públiques. L’Ajuntament de Gràcia primer, i quan es celebrà la unificació dels municipis, l’Ajuntament de Barcelona després, van engegar demandes contra aquesta iniciativa de caire privat. La contrapartida de tot plegat serà que, l’Ajuntament iniciarà la renovació del Mercat de la Revolució, les seves obres seran subhastades al 1903 i iniciades al 1904.

L’Abaceria Central haurà d’esperar-se fins al 1911 per a que fos comprat per l’Ajuntament de Barcelona 18. El mercat de la Revolució va tenir una vida curta ja que sobre aquestes dates serà desmuntat i bona part dels seus materials van ser destinats al nou mercat de Sant Gervasi.

A nivell arquitectònic tornem a trobar una obra d’estructura metàl·lica amb tancament perimetral d’obra vista i aïllada amb sis accessos. Contràriament al que havíem vist al mercat de la Llibertat, on el volum tancat no es deixava veure la veritable distribució espacial, al mercat de l’Abaceria és la distri-

18

Gaceta Municipal, 29 (17-VII-1950), pp. 741-746

46

4/ fitxes dels mercats Sorgiments dels mercats de barcelona: 1871·1924

bució dels volums la que ens pot portar a error.

Exteriorment se’ns descriuen tres naus, la central coberta a dues aigües, un tancament més arrodonit, a la resta de mercats la cobertura es feia amb línies rectes. Les naus laterals també són rematades amb només una caiguda, a la manera d’arc de mig punt rebaixat que és interromput per la presència de la nau central.

El cert és que la zona de mercat interior només correspon al volum central, les parts laterals són destinades a l’encabiment de les parades exteriors. No obstant la seva única nau interior, segueix sent un espai ampli i diàfan ja que no ens trobem elements que puguin destorbar la mirada ni el passeig.

El mercat de l’Abaceria Central va ser desmuntat i tornat a muntar al 1965, a partir d’aleshores es va quedar amb el nom amb el que ara el coneixem.

47

4/ fitxes dels mercats Sorgiments dels mercats de barcelona: 1871·1924

Nom Autor(s)

Mercat de Sarrià Marcel·lià Coquillat i Llofriu / Arnald Calvet i Peyronill Dates 1910-1911 Remodelació 2007 Àrea 2,297 m2 Ubicació Passeig de la Reina Elisenda, 8 Municipi

Ajuntament de la Vila de Sarrià

El mercat de Sarrià es va emplaçar als antics terrenys de l’hort de la rectoria de la Parròquia de Sant Vicenç de Sarrià, aquesta vila independent serà una de les últimes en annexionar-se a Barcelona, fins al 1921 no es donarà aquest fet.

L’edifici és un dels pocs, o potser l’únic mercat que hem vist fins ara que, no es troba aïllat en un plaça. Es va construir a la bora del Passeig de la Reina Elisenda que es va obrir just l’any 1909, un any després es va plantejar el projecte per part dels arquitectes Coquillat i Calvet que, no tenint noms massa “sonats”, cert és que no sols a Barcelona hi ha obres molt vistes com la Casa Josefina Bonet al Passeig de Gràcia i, l’edifici del Corte Inglés al Portal de l’Àngel.

En el cas del mercat de Sarrià van optar per una opció ja proposada per Pere Falquers i Urpí, estructura metàl·lica amb una façana d’obra vista que utilitza els maons per a fer un joc cromàtic. En aquest cas la cobertura també és a dues vessants. L’estructura es recolza sobre pilars de fossa, fet que l’allunyen de la manera de fer de Falquers.

La part central de la façana principal, corresponent amb l’accés al mercat, va coronada amb una forma piramidal que s’estén cap

48

4/ fitxes dels mercats Sorgiments dels mercats de barcelona: 1871·1924

als laterals en forma plana només interrompuda per la col·locació d’uns pilars sobresortints de la línia de la façana. Al murs laterals també trobem accessos als que també se’ls hi ha prestat atenció, s’hi disposaren plafons de ferro amb obertures estretes que permeten també l’aire.

Els accessos només són tres en aquest cas perquè, com ja hem esmentat, es tracte d’una tipologia de mercat adossat i no aïllat com la resta que hem vist.

Amb la recent reforma es va fer desaparèixer l’escala que hi havia a la porta principal i que no tenia en consideració l’accessibilitat en termes moderns.

49

4/ fitxes dels mercats Sorgiments dels mercats de barcelona: 1871·1924

Nom

Mercat de Sants / de l’Hort Nou Autor(s) Pere Falquers i Urpí Dates 1892-1913 Remodelació A l’actualitat Àrea 4,863 m2 Ubicació Cruïlles carrer Sant Medir, Sant Jordi, Daoíz y Velarde, Cáceres Municipi

Ajuntament de la Vila de Sants

La història del mercat de Sants és ben curiosa, el seu emplaçament original no era l’actual. A l’inici dels temps el que es tenia a la Vila de Sants era un conjunt de paradetes al carrer del Sant Crist, l’antiga carretera. Posteriorment es celebrava un mercat a l’aire lliure a la Plaça d’Osca (cedits per la família Salat), situada al centre històric de la vila a ben a prop del vapor tèxtil de l’Espanya Industrial. Com va passar amb la majoria dels mercats a l’aire lliure, aquest val ultrapassar els límits de la pròpia plaça i, com és normal, van sorgir veus de la necessitat d’un nou emplaçament.

El problema era que, per a la construcció d’un mercat amb estructura arquitectònica es va haver desplaçar de lloc. Els terrenys que hi havia disponibles eren els anomenats de l’“hort nou”, i el mercat per assimilació es començà a dir Mercat Nou, nom que amb el temps es va acabar substituint pel de Mercat de Sants i, l’únic vestigi d’aquest nom ens resta a la l’actual parada de metro que el duu.

Les obres de construcció es van iniciar al 1892 i seran lentes ja que es va trigar vint-i-un anys en acabar-les. Al 1899 encara s’acordava la construcció de les naus laterals del mercat i, al 1902 encara estava cobert de manera parcial tot i que ja tenia més parades que el de la Concepció o el de la Llibertat 19.

L’obra que Falquers organitzà serà un 19

GUARDI, M; OYON, J.L.: La Formació del Modern Sistema de Mercats de Barcelona (1874-1921) Barcelona: Arxiu Històric de la Ciutat (Institut de Cultura, Ajuntament de Barcelona), 2008

50

4/ fitxes dels mercats Sorgiments dels mercats de barcelona: 1871·1924

edifici de tres naus amb una façana que reflecteix els seus tres cossos. La seva estructura és de fàbrica, de maó ceràmic, amb encavallades de ferro colat. El tancament és d’obra vista i, a la façana s’hi afegiren aplacats de ceràmica. La cobertura es va fer amb xapa ondulada de fibrociment 20.

Cada un dels tres cossos contempla una estructura piramidal coronada per pilars decoratius, sempre donant la preeminència a la zona central que destaca en alçada.

En aquest cos central s’hi troba un gran arc de mig punt que en el seu interior conté tres de més petits i, per sobre d’aquests un òcul on s’ha posat amb ceràmica l’antic escut de la ciutat. L’espai al voltant de l’òcul també s’han col·locat ceràmiques decoratives vegetals.

Totes les façanes (quatre perquè tornem a veure un edifici aïllat), són decorades amb ceràmiques vidriades verdoses i groguenques. Al tancament perimetral s’han disposats una sèrie d’obertures al mur en forma d’estrets arcs lanceolats que encabeixen també ceràmica vidriada verda i que, amb els forats, ajuda amb la ventilació.

La coberta de les naus laterals s’ha fet en tres nivells. Són cossos escapçats, per això de dalt a baix veiem primer les entrades de ventilació disposades transversalment, el següent nivell ja té caiguda a dues aigües sostingudes pels arcs lanceolats i, l’últim nivell és l’altre vessant que només trobem als murs dels extrems, ja que la seva funció és aixoplugar les parades exteriors. Un fet que crida l’atenció és que en aquest conjunt s’hi disposaren 11 accessos.

No podem obviar les semblances que hi ha entra aquesta construcció i la que hem descrit anteriorment, el mercat de Sarrià. Els jocs ceràmics, els pilars coronants de façana, es podria afirmar que un dels pocs trets que els diferencia és que a Sants no es van fer jocs cromàtics amb els maons.

Deixem per al final un petit comentari sobre l’autoria d’aquesta obra. Si no s’ha comentat abans és perquè segons la documentació trobada queda bastant clar que l’obra és atribuïda a Pere Falquers i Urpí però, Cirici Pellicer 21 li va atribuir aquesta obra a Rovira i Trias en el seu famós article. El fet és que en un inici el projecte va ser encarregat a Jaume Gustà i Bondia, arquitecte municipal de la vila però, quan s’agrega la vila a Barcelona aquest projecte passa a mans de Falquers que, durant aquests anys sí que era arquitecte municipal de l’Ajuntament. De fet, en aquesta obra l’arquitecte retorna a l’estètica ja posada en pràctica en els seus treballs per a l’Exposició Universal del 1888.

20

21

“Projecte de remodelació del mercat de Sants”, Web de l’Ajuntament

“Visión Retrospectiva de la Arquitectura en Hierro”, Alexandre Ciriri Pellicer. Cuadernos de Arquitectura. Nº 4, diciembre, 1945. pp. 16-29

51

4/ fitxes dels mercats Sorgiments dels mercats de barcelona: 1871·1924

Nom Autor(s) Dates Remodelació Àrea Ubicació

Mercat de Sant Andreu Josep Mas i Vila 1914-1923 Pendent de remodelació 1,669 m2 Plaça del Mercadal

Municipi

Ajuntament de la Vila de Sant Andreu

Al 1800 el nucli històric de Sant Andreu per la Plaça Orfila, Plaça Comerç i Plaça Mercadal. En aquestes tres places s’hi trobaven mercats a l’aire lliure de pagesos.

Amb el temps totes aquestes zones es van anar aplegant a la Plaça Mercadal. Per aquest motiu es va decidir de porticar la plaça, seguint un procés semblant al de la Boqueria (no en va són obra de la mateixa mà).

Ja al 1849 es presenta un expedient per a la construcció d’un mercat als terrenys dits “Hort d’en Boladeras”, es planteja que fos dut a terme per Josep Mas i Vila. Al 1851, un 16 de març es fa la col·locació de la primera pedra del projecte de l’arquitecte ja remodelat segons les directrius de la “Real Academia de Bellas Artes”. Al 1903 l’Ajuntament anuncia quin és el pressupost per a la realització de la coberta metàl·lica del mercat de Sant Andreu del Palomar. La subhasta es celebra al 1904 i recau en mans del contractista Jacinto Boada Batllorí.

El que es disposa en aquest cas és una estructura de ferro però, dins de la Plaça Mercadal que és porticada. Dins del mercat per demanda comercial s’hi establí una divisió entre la zona de carn i la de peix. L’encaixament del mercat dins de la plaça no es deixa veure la seva façana ni la seva distribució, tampoc les seves quatre entrades. Es podria dir però que l’estructura del mercat és una simple cobertura a dos aigües de ferro colat.

52

4/ fitxes dels mercats Sorgiments dels mercats de barcelona: 1871·1924

Nom Autor(s)

Mercat Galvany Serveis Tècnics Municipals Dates 1868-1927 Remodelació Pendent de remodelació Àrea 5,504 m2 Ubicació Cruïlla dels carrers Santaló, Amigó, Madrazo i Calaf.

Municipi

Ajuntament de la Vila de Sant Gervasi de Cassoles

En aquests terrenys en s’emplaça el mercat ja hi havien pagesos i peixeters instal·lats a cel obert fent les seves vendes. Serà el Comte Josep Castelló Galvany, propietari de diversos terrenys a Sant Gervasi de Cassoles, qui cedirà l’espai per a un equipament municipal que portés el seu nom.

En part és per això que el mercat va trigar tant de temps en acabar-se, perquè els concursos s’anaven proposant segons s’anaven iniciant les obres de cada nau.

La construcció d’aquest mercat es va fer per sectors ja que la seva distribució columètrica així ho permetia. Ens trobem aquí quatre naus disposades en forma de creu i una cúpula que es podria dir, està damunt del creuer. Les naus del mercat es van planificar d’obra vista i, la cúpula s’aixeca sobre quatre grans arcs de mig punt, cegats amb vitralls modernites, generant quatre petxines “esglaonades” que generen vuit costats sobre els que disposar vitralls en forma d’arcs de mig punt estrets com a tambor de la cúpula. Un cúpula que en la pràctica no sobre surt del perfil del sostre.

La coberta es fa amb estructura metàl·lica i lamel·lat de fusta, a més de vuint-i-vuit coumnes que ajuden a sostenir-la. La seva forma de creu li confereix quatre façanes, cadascuna d’elles decorades amb nou arcs de mig punt, cegats amb vitralls de mena

53

4/ fitxes dels mercats Sorgiments dels mercats de barcelona: 1871·1924

modernista. Damunt i sota just dels tres arcs centrals es col·locaren ceràmiques vidriades i policromades, a part de mosaics, amb l’antic escut de la ciutat. El rellotge d’època que trobem a la part interior també és originari del període.

54

4/ fitxes dels mercats Sorgiments dels mercats de barcelona: 1871·1924

Nom Autor(s)

Mercat del Ninot Antoni Falguera Sivilla / Joaquim Vilaseca Rivera Dates -1933 Remodelació A l’actualitat Àrea 6,037 m2 Ubicació Cruïlla dels carrers Mallorca, Villarroel, Provença i Casanova Municipi

Ajuntament de Barcelona

En aquesta zona de l’antic municipi de Les Corts ja s’hi celebrava un mercat desprovist d’estructura arquitectònica. Aquests terrenys es trobaven a les fronteres entre aquest municipi i el de Barcelona, amb la qual cosa, els comerciants barcelonins que hi tenien paradeta, pagaven menys impostos que els que treballaven a Barcelona. Tot aquest ambient (com si fos l’Andorra del moment) afavorirà que una sèrie de comerços s’instal·lessin al municipi de Les Corts. Entre aquests comerços hi havia una taberna, on local on hi havia com a decoració un mascaró de proa que els veïns anomenaven “El Ninot”.

Aquest mascaró de proa va ser el que finalment donà nom a la Taberna, al mercat i al barri en aquesta època. Avui dia aquest element naval es troba al Museu Marítim de Barcelona però, a la porta del mercat es troba una còpia per tal de mantenir el tret distintiu. Oficialment, a nivell administratiu el mercat es deia “Del Porvenir”.

Al 1893 el governador civil va manar desplaçar una cantonada més enllà, una jugada que deixava el mercat dins del territori barceloní i, quan al 1897 Les Corts van quedar dintre de la ciutat comtal, com les dinàmiques de barri ja eren creades, aquesta zona de veïns no va tenir problemes en integrar-se en l’Esquerra de l’Eixample del Pla Cerdà.

El complex es composa d’una nau central i tres de més petites a cada banda.

L’estructura i les encavallades són de metall i el tancament perimetral és d’obra vista. Les dues façanes del cos central presenten un gran arc de mig punt avitrallat que constitueixen l’entrada de llum més important al recinte. La resta de petites façanes són resoltes amb plafons de persianes metàl·liques que van recolzades sobre el tancament perimetral d’obra vista.

55

4/ fitxes dels mercats Sorgiments dels mercats de barcelona: 1871·1924

Als costats de l’entrada principal s’hi situen dos patis interiors als quals s’accedeixen a través dels xamfrans, patis que amb la nova reforma donaran més dinamisme al conjunt ja que quedaran oberts al veïnatge.

56

Tot i que el mercat s’inaugura al 1933, no queda veritablement acabat fins dos anys després.

5/ conclusions sorgiment del mercats de barcelona: 1871·1924

5·conclusions El present treball ha estat un recorregut per les diferents tipologies de mercats que, al llarg de la història de la ciutat, s’han anat configurant com elements identitaris.

Aquest fet es dóna en part perquè el marcat esperit botiguer de la societat catalana així ho ha demanat i, en part, també s’ha donat perquè, les diferents personalitats encarregades de les diferents construccions, van saber dotar aquestes construccions d’un caràcter irrepetible.

Els grans noms amb els que ens quedem són Antoni Rovira i Trias, Pere Falquers i Urpí, i Josep Mas i Vila. Tots tres proposen tipologies diferents però totes vàlides i perdurables. La seva bellesa estètica, i la seva funcionalitat, ha fet que es volguessin conservar més enllà del que el pas del temps ens permet i, per això se’ls adequa a les necessitats de la societat actual.

Aquesta voluntat recuperadora no només es relaciona amb el fet artístic, aquesta acció es dur a terme amb noves polítiques de mercat i, nous plans d’acció per tornar la vida comercial a aquests espais que, a causa de la competència de les noves grans superfícies comercials, van quedant oblidades. És contra aquest oblit contra el que es vol lluitar, un oblit que comença sent funcional i que, com és lògic, acaba sent espacial. Espais que deixen de ser utilitzats i que finalment van morint. Des d’aquest modest treball hem volgut posar el nostre granet de sorra i parlar d’unes construccions que, volgudament artístiques i monumentals, van ser construïdes per a l’ús popular. És a dir, considerem l’arquitectura de mercat una arquitectura feta per al gaudi i l’ús de la societat en general, no són obres encarregades només per a una petita part de la població i que, només poden ser visitades pel públic donant sempre una visió parcial de les mateixes. Són obres que veritablement posen l’art de l’arquitectura a l’abast de tots ja que, tothom pot anar-hi a un mercat bé per apreciar la seva forma, bé per fer-ne ús de les instal·lacions; sense importar si ets ric, pobre, religiós, ateu, o un desinteressat de l’art.

57

bibliografia mercats de barcelona · 1871/1924

referències bibliogràfiques BIBLIOGRAFIA BÀSICA -

AA.VV.: Arquitectura i Ciutat a l’exposición Universal de Barcelona, 1888. Barcelona: Universitat Politècnica de Catalunya, 1988

-

ANGELON, M: Guía Satírica de Barcelona. 1859.

-

BABIANO I SÁNCHEZ, E.: Antoni Rovira i Trias. Arquitecte de Barcelona. Barcelona: Viena Edicions, 2007.

-

CARANDELL, J.M.: Nueva Guía Secreta de Barcelona. Barcelona: Martínez Roca, 1982

-

CASTAÑER MUÑÓZ, E.: La Arquitectura del Hierro en España. Los Mercados del Siglo XIX. Madrid: Emilio Castañer Muñoz, 2004

-

COROLEU, J.: Barcelona y sus Alrededores: Guía Histórica, Descriptiva y Estadística del Forastero. Barcelona: Jaime Seix, 1887

-

FABRE, J; HUERTAS, J.M.:Tots els Barris de Barcelona. Barcelona: Edicions 62, 1980

-

GARCÍA DOMÈNECH, R. M.: “Mercats de Barcelona a la primera meitat del segle XIX ” dins Història Urbana de Barcelona, Actes del II Congrés d’Història del Pla de Barcelona, 6-7 desembre 1985. Barcelona: Institut Municipal d’Història, 1990. pp. 191-207

-

GUARDIA, M; OYON, J.L.: La Formació del Modern Sistema de Mercats de Barcelona (18741921) Barcelona: Arxiu Històric de la Ciutat (Institut de Cultura, Ajuntament de Barcelona), 2008

-

OBIOLS, I.; FERRER, P.: El Mercat de la Boqueria. Barcelona: Empúries, 2004

-

PROVANSAL, D; LEVICK, M.: Els Mercats de Barcelona. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 1992

-

TARRAGÓ I CID, S.: “El Mercat de Born: una catedral de ferro i vidre” dins En defensa de Barcelona. Barcelona: Ed. Aedos Barcelona, 1974

-

“La Arquitectura del Hierro”, Salvador G. Serrano. Tecnica Industrial. Nº 285, febrero, 2010. pp. 88-93. En aquest article s’afirma que la Torre Eiffel era un projecte per a l’Exposició Universal de Barcelona de 1888, però el Consistori de la Ciutat la va rebutjar per ser molt costosa.

-

“Los Mercados Públicos. El Caso de Barcelona.”, J.L. Oyón, M. Guàrdia Bassols. Biblio 3W, Revista Bibliográfica de Geografía y Ciencias Sociales. Nº 12, agosto, 2007.

-

“Visión Retrospectiva de la Arquitectura en Hierro”, Alexandre Ciriri Pellicer. Cuadernos de Arquitectura. Nº 4, diciembre, 1945. pp. 16-29

58

bibliografia mercats de barcelona · 1871/1924

BIBLIOGRAFIA COMPLEMENTÀRIA -

GARCÉS BRAUT, V.; VÁZQUEZ ABELLA, M.: El Mercat de Sants. Projecte Final d’Arquitectura Tècnica. Barcelona: Benet Meca Acosta. Octubre, 2007

-

PUYO COLLET, J.: Nou Mercat de Sant Andreu. Projecte Final d’Arquitectura Tècnica. Barcelona: Josep Urgell Beltran. Juliol, 2006

-

RECODER FERRER, M.: Mercat Galvany. Projecte Final d’Arquitectura Tècnica. Barcelona: Benet Meca Acosta. Octubre, 2004

-

SALVIA SALVIA, J.: Mercat del Ninot. Projecte Final d’Arquitectura Tècnica. Barcelona: Benet Meca Acosta. Octubre, 2007

RECURSOS WEB Utilitzats en tots els mercats: -

Web de “Mercats de Barcelona”: http://w110.bcn.cat/portal/site/Mercats/

-

Fitxes detallades dels mercats municipals de la Generalitat de Catalunya: http://www20.gencat.cat/portal/site/empresaiocupacio/menuitem.18a270446a7942d0a674 0d63b0c0e1a0/?vgnextoid=02bd73c1b0120310VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchan nel=02bd73c1b0120310VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default

-

Google Maps: https://maps.google.es/?ie=UTF8&hl=ca

59