Butlletí de l'Arxiu Nacional de Catalunya, núm. 11 (juny 2005)

Cultura Arxius

Número 11 Juny 2005

C

Butlletí de l’Arxiu Nacional de Catalunya

LES DONACIONS I DIPÒSITS DE DOCUMENTS A L’ANC. Una societat civil responsable amb el patrimoni i una decidida tasca de preservació de l’Arxiu Des de sempre el Departament de Cultura ha promogut la col·laboració entre l’administració catalana d’arxius i els particulars, amb l’objectiu de preservar el patrimoni documental de titularitat privada, un sector que a Catalunya és molt important i que calia atendre i ajudar. L’èxit assolit per aquesta política és palès si s’observen els més de sis-cents fons d’aquesta procedència de què actualment disposa ja l’Arxiu Nacional de Catalunya. En un altre ordre d’actuacions, que avui no són objecte de valoració, l’Arxiu Nacional rep periòdicament la documentació de l’Administració catalana que reglamentàriament hi ha d’ingressar.

Quatre són les línies d’actuació de l’Arxiu Nacional en el terreny de recuperació de documentació privada: fons personals, empresarials, familiars i els de partits i associacions. La confiança que la societat civil catalana ha dipositat en l’Arxiu Nacional de Catalunya durant els darrers vint-i-cinc anys, s’ha traduït en restitucions, donacions, dipòsits, comodats, llegats i altres diverses formes de cessió de documents, un moviment incessant que ha permès aplegar un conjunt molt important de documentació que configura, sens dubte, una pàgina inèdita, fins avui, en l’arxivística catalana.

En repassar des d’aquesta quàdrupla perspectiva els donadors i dipositants de fons documentals, cal tenir present en primer lloc, la sensibilitat i l’amplitud de mira de diversos centres d’arxiu que, en el seu moment, van fer dipòsit de fons documentals a l’ANC; cal destacar especialment els arxius de la Diputació de Barcelona, de la Ciutat de Barcelona, i de la Fundación Artea, al País Basc, que van restituir part de l’arxiu històric de la Generalitat de Catalunya del període republicà.

Un bon nombre de membres de la noblesa catalana han aportat els documents més antics que avui conserva l’Arxiu, però també hi ha els fons documentals proce-

Editorial SUMARI Editorial / 1 Temes Les raons arxivístiques del retorn. / 3 El problema dels arxius desplaçats: reflexions sobre una aportació americana. / 7 Les recomanacions de la Comissió d’Experts i el Projecte de llei de restitució dels documents confiscats. / 13 La digitalització de l’Arxiu de la Baronia de l’Eramprunyà (fons conservats a Gavà per la família Girona). / 18 La col·lecció documental del Servicio de Emigración de Republicanos Españoles (SERE). / 22 El fons fotogràfic “Montserrat Sagarra i Zacarini”. / 24 Noticiari La finca del castell del Remei durant la Guerra Civil. / 25 Els expedients de Plans de labors. / 26 El tractament arxivístic del fons SIPAJ (Servei d’Informació i Promoció d’Activitats Juvenils). / 26 Noves edicions i col·laboracions editorials. / 27 Fotografies dels fons president Lluís Companys. / 27 Associació d’imatges al programari GANC-IMATGES. / 27 Ingressos / 28 L’ANC a la premsa / 29 Agenda / 36

Edita

Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura Arxiu Nacional de Catalunya C/ Jaume I, 33-51 08190 Sant Cugat del Vallès http://cultura.gencat.net/anc/ Direcció Josep M. Sans i Travé Redacció Francesc Balada, Josep Fernández, Àngels Bernal, Imma Navarro, Carles Figuerola Imprès a Printing Súria Tiratge 1.500 exemplars ISSN 1695-9000 Dip. Legal B.27.802-2002

2 dents de llinatges i de famílies d’un ampli ventall de sectors socials i professionals del país.

Actualment, l’Arxiu Nacional de Catalunya conserva documentació d’una cinquantena de famílies catalanes.

El món de l’empresa i dels negocis també ha mostrat una gran sensibilitat per preservar els fons d’arxiu; això ha comportat una contribució inestimable, atesa la funció cabdal que ha tingut la indústria i el comerç en la història contemporània de Catalunya i el paper capdavanter i innovador que el nostre país té en el conjunt de l’Estat. En aquests moments l’ANC disposa del fons empresarial més important de Catalunya i d’Espanya, i probablement, un dels més rellevants d’Europa.

Molts sectors econòmics hi són representats: hi ha documents del tèxtil, però també n’hi ha de la metal·lúrgia, del sector químic, de la indústria farmacèutica, d’indústries energètiques, del paper, del sector de la pell, de la banca, el comerç internacional, i de molts altres. L’ANC ha fomentat i promou els contactes i el coneixement de la institució en el món de l’empresa, des de les grans societats anònimes multinacionals fins a les mitjanes i petites empreses familiars del país, per tal que prenguin consciència del seu patrimoni documental i preservin per a ús social els seus documents històrics.

L’associacionisme ha estat i és una constant en la societat catalana, i en aquest sentit no pot faltar a l’ANC la documentació de moltes entitats. La cinquantena llarga de fons documentals de partits polítics, sindicats, entitats culturals i assistencials, fundacions, federacions esportives i moviments juvenils cobreixen els de fons de l’Anc d’aquesta categoria.

Però l’Arxiu també compta amb un nombre molt ampli de persones que un dia van prendre la decisió de

compartir amb nosaltres la responsabilitat de conservar els seus papers, o millor, els seus documents personals. Són persones d’una certa edat i de trajectòria prou dilatada, que n’han fet donació en vida, però també s’hi compten persones més joves, o bé els familiars i hereus d’uns productors que, després de conservar els documents durant anys, han cregut convenient de donar-los o dipositar-los a l’ANC per a la seva conservació i consulta pública.

En l’any que l’Arxiu Nacional de Catalunya compleix el seu 25è aniversari, i com a primer acte d’aquesta celebració, el Departament de Cultura ha volgut posar de relleu l’aportació de la societat civil catalana en la conservació d’un patrimoni cultural d’excepció. Per aquest motiu el passat dia 3 de juny la consellera de Cultura, senyora Caterina Mieras, a la seu de l’Arxiu Nacional va homenatjar les persones, institucions i entitats que al llarg d’aquests anys han lliurat la seva documentació a l’Arxiu Nacional de Catalunya.

Com a testimoni de reconeixement entregà un diploma acreditatiu als donadors i dipositants de documentació.

Es van lliurar fins a sis-cents trenta diplomes corresponents als titulars de més de cinc-cents fons documentals que ha anat aplegant l’ANC des de la seva creació.

3 LES RAONS ARXIVÍSTIQUES DEL RETORN

Temes

Transcripció de l’article editat al maig del 2005 al web de l’Associació d’Arxivers de Catalunya <http://www.arxivers.com>, on es troba també traduït al castellà i a l’anglès

Si bé els greuges que s’han produït al llarg de la història no es poden esborrar, cal intentar compensar-los i superar-los.

Aquesta és la filosofia que es planteja arreu del món per a la resolució dels conflictes arxivístics on es demana el retorn d’arxius espoliats i aquesta és la voluntat que ha inspirat el projecte de llei per a la restitució a Catalunya dels documents confiscats durant la Guerra Civil per la dictadura franquista, que ara es troben a l’Arxiu General de la Guerra Civil Espanyola (AGGCE) i que es preveu traslladar a l’Arxiu Nacional de Catalunya (ANC).

En els darrers segles, però sobretot al llarg del segle XX, les guerres han provocat desplaçaments il·legítims de documents.

Les guerres han estat, i malauradament encara ho són, la causa de greus agressions contra el patrimoni cultural en general (documental, museístic, bibliogràfic) i, en el cas concret del patrimoni documental, són la causa principal dels conflictes arxivístics. (L’any 1977 el Consell Internacional d’Arxius reconeixia l’existència de més dos-cents acords referents a traspassos o retorns d’arxius.1 Des de llavors, el total deu superar de molt bon tros aquesta xifra.)

A qui i com correspon compensar el greuge? Aquestes són preguntes que no tenen una única resposta però, d’una banda, les directrius generals dels organismes internacionals en matèria d’arxius –la UNESCO2 i el Consell Internacional d’Arxius3– i, d’altra banda, l’anàlisi de les solucions adoptades en els conflictes actualment resolts,4 permeten tipificar principis, criteris i recomanacions que cal tenir presents a l’hora de buscar solucions a conflictes arxivístics per desplaçament de documents.

Pel que fa a “qui” pot ser el destinatari o destinatària d’aquest tipus de compensació, la UNESCO reconeix tant el dret col·lectiu a la integritat de la memòria escrita dels pobles com els drets individuals a la compensació i reparació dels danys soferts per les víctimes de la repressió.

Tot i que la majoria de casos coneguts sobre retorn o restitució de fons arxivístics es dóna entre estats diferents, les disposicions internacionals diuen explícitament que els principis generals són els mateixos per als conflictes dintre d’un estat.

Així, l’article 19 de la Convenció de l’Haia de 1954,5 que porta per títol “Conflictes de caràcter no internacional”, diu: “En cas de conflicte armat que no presenti un caràcter internacional (...) cadascuna de les parts en conflicte estarà obligada a aplicar com a mínim les disposicions de la present Convenció que

Façana del Palau de la Generalitat i segell de l’Arxiu de la institució. Foto: autoria desconeguda.

fan referència al respecte dels béns culturals.” És a dir, les consideracions que cal tenir en compte per resoldre conflictes entre estats són les mateixes que les que cal tenir presents per resoldre conflictes arxivístics dins d’un mateix estat.

Amb relació a “com” compensar el greuge, la UNESCO reconeix el dret a la restitució dels béns confiscats. Malgrat que no hi ha una única directriu sobre com dur a terme les compensacions, de l’anàlisi dels conflictes coneguts fins avui se n’extreuen criteris i arguments que, aplicats amb els principis arxivístics, són generalment acceptats.

El criteri principal és que els arxius desplaçats (confiscats) s’han de retornar. L’examen s’ha de fer sobre com retornar-los

1. Actes de la 17 Conferència Internacional de la Taula Rodona dels Arxius.

Cagliari, 5-8 octubre 1977. Consell Internacional d’Arxius, Paris, 1980.

2. GONZÁLEZ QUINTANA, Antonio. The Management of State security archives of the former repressive regimes (1974-1994): Third meeting of the experts group (ICA-UNESCO): Salamanca (Spain, 11-13 December 1995). <http://www.unesco.org/webworld/public_domain/security.html> [Consulta: 18,abril,2005] 3. PLATHE, Axel. «L’UNESCO et la gestion des archives des services de sécurité des anciens régimes repressifs». Mémoire et histoire: Les états européens face aux droits des citoyens du XXIème siècle: Symposia. Paris: International Council of Archives, 2000, p. 127-134.

I també, «La position de la communauté archivistique sur le réglement des contentieux: document de syntese adopté par le Comité Exécutif du Conseil Internationale des Archives en la session de Guanzhou, Chine, du 10 au 13 avril 1995». Bulletin. Conseil International des Archives, Paris, 1995, núm. 44, p.

12-13.

4. DANIELSON, Elena S. “Displaced Documents”. Ponència presentada al Congrés Internacional d’Arxius, celebrat a Viena el setembre de 2004. <http://www.wien2004.ica.org> [Consulta: 18,abril,2005] I també, DURAN ARMENGOL, Anna. “Reflexions entorn d’alguns contenciosos arxivístics”. Butlletí de l’ANC, juny 2003, núm.5, p. 5-9. <http://cultura.gencat.net/anc/butlleti/n10/fixe/hemeroteca.htm> [Consulta: 18,abril,2005] 5. Informaciones sobre aplicación de la convención para la protección de los bienes culturales en caso de conflicto armado. La Haya 1954. Informe de 1984.

Paris: UNESCO, 1984, 46 p.

Façana de l’Ajuntament de Salamanca amb la pancarta “Por la unidad del Archivo. Para que nada se pierda”. Novembre de 2004. Foto: A. Bernal.

4 i l’excepció serà el no-retorn, i ho serà bàsicament valorant que els documents han de ser accessibles i que se n’ha de garantir la conservació.

El retorn de documents desplaçats s’ha de fer seguint els principis arxivístics següents: • El productor originari dels documents és el seu propietari o propietària, el legítim titular.

• S’ha de garantir la preservació i l’accés dels documents.

• Cal respectar els drets dels titulars.

Quan més d’un centre arxivístic compleixi les condicions de conservació i d’accessibilitat, s’ha de respectar la voluntat dels propietaris o propietàries sobre on desitgen dipositar els seus originals.

A l’hora d’examinar pros i contres de retornar els originals desplaçats (els confiscats als seus legítims propietaris), cal reflexionar sobre els aspectes següents per valorar si correspon limitar el retorn: • El retorn significa la no-accessibilitat a la documentació desplaçada.

• El centre que custodia els documents desplaçats és l’únic que els pot fer accessibles a les persones usuàries d’acord amb els estàndards de màxima qualitat sobre tractament arxivístic (identificació, classificació, ordenació, descripció).

• El centre que custodia els documents desplaçats té millors mesures de preservació de les que tindrien els documents en cas de retorn.

• Els documents desplaçats es troben integrats dins d’un expedient o dossier fet per l’organisme repressor.

• No és clar qui és el successor legítim del propietari original.

• És impossible trobar els propietaris actuals.

• Els propietaris legítims s’oposen al retorn al lloc de provinença territorial.

• El retorn podria posar en perill la conservació de proves en casos criminals.

• Els documents tenen relació amb la seguretat nacional, i la seva condició de documents reservats o classificats és reconeguda pels legítims propietaris.

• Els documents tenen un valor tan gran que els governs tenen el dret d’expropiar-los.

D’altra banda, els arguments per retornar els originals desplaçats (confiscats) als seus legítims propietaris o propietàries són:

• L’estatus legal de la custòdia dels documents, és a dir, el centre que custodia els originals desplaçats els ha d’haver adquirit de forma legal: per transferència, compra, donació, dipòsit, etc. El botí de guerra o espoliació no és un mitjà legal d’adquirir documents.

• El productor original és la persona física o jurídica que va generar els documents. L’ús amb finalitats repressives fet per altres persones físiques o jurídiques no atorga la condició de productor (ni de “segon” productor, principi inexistent en arxivística).

• És obligat el retorn dels documents governamentals al govern productor o al seu successor legítim.

• Els documents desplaçats constitueixen un buit en el fons d’un altre arxiu.

• Cal tenir en compte la identitat cultural a la qual pertanyen els documents.

• Cal tenir en compte la pertinença geogràfica dels documents.

• Cal tenir en compte la llengua original. Els documents retornen allà on la seva llengua els farà més accessibles.

• S’han de respectar els drets de la propietat clarament personal.

• S’ha de respectar la voluntat dels titulars a dipositar els originals en un determinat centre arxivístic. Els altres possibles centres interessats disposaran de còpies.

• La història s’ha d’escriure en el seu context: només la consulta dels documents situats dins el context original facilita una història no partidista, científica i crítica.

A l’hora de sospesar uns i altres arguments, el tipus d’enfoca-

Documentació confiscada a Catalunya. Capses de la secció Político-Social Barcelona, AGGCE. Gener de 2002. Foto: A. Bernal.

5 ment de la qüestió pot fer inclinar la balança a un o altre costat. Són tres els enfocaments més habituals: • Enfocament legalista (dret de propietat): els documents confiscats retornen als propietaris o propietàires originals.

• Enfocament facultatiu (capacitat arxivística): els documents confiscats es dipositen allà on hi ha més recursos per conservar-los, descriure’ls i fer-los accessibles.

• Enfocament pragmàtic (mínim esforç): els documents confiscats es conserven allà on es van desplaçar.

• L’aplicació exclusiva d’un dels enfocaments no sempre és fàcil i difícilment satisfà del tot. Cal sospesar amb cura, per a cada cas, els arguments a favor i en contra del retorn i els pros i contres d’un o altre enfocament.

A la pràctica, de l’estudi dels diversos conflictes resolts arreu del món, en resulten les conclusions següents: • El retorn és vist com una qüestió de justícia.

• El no-retorn desvetlla un sentiment d’injustícia.

• Preval el respecte al principi de provinença (el productor originari, el propietari original), fins i tot en el cas que existeixi una institució creada especialment per acollir els fons desplaçats (confiscats).

• Preval el respecte al criteri de territorialitat.

• Preval el respecte a la titularitat, consultant i respectant la voluntat dels legítims propietaris o dels seus hereus.

• Les vicissituds dels documents, els desplaçaments per espoliació, conquesta o necessitat política no justifiquen l’allunyament del territori on i per al qual van ser creats ni la separació del patrimoni cultural del qual formen part.

• Els afers que s’han resolt satisfactòriament són els que fugien de postures maximalistes, en el sentit de solucions òptimes només per a una de les parts en litigi, és a dir, en les resolucions satisfactòries s’han inclòs mesures alternatives, compensatòries.

Algunes dades destacables extretes d’exemples sobre resolució de conflictes arxivístics són: Un retorn de 3 milions de documents a 12 països. Els volums a retornar i el nombre de persones afectades no impedeix la devolució.

Al final de la Segona Guerra Mundial, les autoritats d’ocupació americanes van restituir a 12 països prop de tres milions de béns confiscats que es conservaven a Offenbach (Alemanya), en el dipòsit central per al patrimoni cultural jueu espoliat a la zona dels EUA.

Reproducció de documents en 70.000 rodets de microfilm. Els costos de reproducció es valoren en funció del benefici social obtingut.

També al final de la Segona Guerra Mundial, els EUA van microfilmar els arxius del Ministeri d’Afers Exteriors de l’Alemanya nazi i els originals es van retornar a la República Federal d’Alemanya.

100 anys després, França va retornar documents espoliats a Espanya. El temps transcorregut no suposa abandonar la reclamació ni deixar de compensar el greuge.

Amb l’objectiu de crear un gran arxiu de les conquestes de l’imperi, les tropes napoleòniques van confiscar i traslladar a França documents amb valor històric de l’Arxiu de Simancas. L’any 1941, en plena guerra mundial, sota els governs de Pétain i Franco, s’aconseguí el retorn al país d’origen.

31 fons documentals d’entitats privades retornen al seu lloc d’origen. Preval el principi de provinença (la persona productora o propietària originària), i es respecta la pertinença geogràfica.

El 1940, les tropes alemanyes d’ocupació a Holanda van confiscar els fons de les institucions o persones contràries, o suposadament contràries, al nazisme, i se’ls van endur a Alemanya. El 1945, després de la capitulació alemanya, aquests arxius van ser trobats per l’exèrcit roig a la zona d’ocupació soviètica, i traslladats a Moscou. Allà van ser custodiats en una institució arxivística creada especialment amb aquesta finalitat i mantinguda en secret. L’existència d’aquests (i d’altres) fons capturats es va fer pública el 1991, arran de la caiguda del règim soviètic. Els Països Baixos plantejaren aleshores la reclamació. L’any 2001 s’anuncià la restitució de 22 fons documentals al país on es van generar. Es tractava de documentació de diverses organitzacions religioses, pacifistes, socialistes i altres. L’any 2002, després de la seva catalogació, s’anuncià el retorn de 9 fons més. A canvi del retorn, Holanda va pagar una quantitat en concepte de reparació per les despeses de conservació i custòdia dels documents, i es va comprometre a lliurar còpia de documents d’interès per a la història de Rússia.

El passat 15 d’abril, el Consell de Ministres va acordar presentar al Congrés dels Diputats el projecte de llei de restitució a Catalunya dels documents confiscats en la Guerra Civil. Amb l’aprovació i aplicació d’aquesta llei es resoldrà un conflicte arxivístic que fa 25 anys que dura, el qual deriva d’un conflicte polític i manté, també, als nostres dies, una dimensió política6.

6 Tenint en compte els principis, criteris, arguments i reflexions abans esmentats, es pot veure com el projecte de llei recull els principis essencials comuns en la resolució de conflictes similars a escala internacional.

El projecte de llei, en regular el retorn dels documents confiscats, reconeix els principis arxivístics de respecte a l’origen (la provinença original dels documents) i de respecte als drets dels titulars o propietaris de la documentació, alhora que, en regular el procediment i les condicions per al retorn, garanteix la salvaguarda i la difusió del patrimoni documental.

Així, es desprèn que la llei combina equilibradament els tres tipus d’enfocament habituals. Des d’un enfocament de legalitat, es reconeixen els drets dels propietaris. Amb un enfocament facultatiu, es vetlla per la millor conservació dels documents i, gràcies a les tecnologies actuals, es multipliquen les possibilitats d’accés a la documentació (accés a originals i a còpies digitals). I, de fet, es reserva la possibilitat de l’enfocament pragmàtic per a la Comissió Mixta Estat-Generalitat de Catalunya (formada per les dues parts fins ara en litigi) que haurà de resoldre els possibles dubtes d’identificació.

En el projecte de llei prevalen els arguments que aconsellen el retorn dels documents desplaçats als seus legítims propietaris o propietàries, atès que, d’una banda, la majoria d’arguments per limitar el retorn no són aplicables en aquest cas i, d’altra banda, les tecnologies de reproducció permeten que l’AGGCE conservi el 100% de la documentació, bé original o una còpia autèntica.

fer-se d’acord amb principis tècnics reconeguts internacionalment, és també un acte de coherència i rigor arxivístics.

En aquest sentit, la contribució de les arxiveres i arxivers a la resolució del conflicte també ha permès aplicar el codi deontològic aprovat l’any 1996 per l’Assemblea General del Consell Internacional d’Arxius,7 que, d’acord amb el principi de provinença dels documents, diu: els arxivers i arxiveres “han d’afavorir el retorn dels arxius desplaçats”. Àngels Bernal i Cercós Representant de l’Associació d’Arxivers de Catalunya a la Comissió d’Experts

Els drets de terceres persones i l’interès general també són garantits per la llei, perquè: • tant l’AGGCE com l’ANC són competents per certificar a partir dels originals o dels duplicats que tenen la consideració de còpia autèntica.

• l’AGGCE i l’ANC disposaran de tota la informació (en suport original o en suport de reproducció), multiplicant així les possibilitats d’accés per als usuaris i usuàries, • l’AGGCE i l’ANC, com a centres arxivístics públics, són institucions culturals especialment protegides perquè conserven béns d’interès general.

Convé destacar la creació del Centre Documental de la Memòria Històrica. Segons la llei, el centre incorporarà tots els fons documentals de l’AGGCE i aplegarà també còpies de documentació relacionada amb la Guerra Civil i la postguerra que es conserva en d’altres arxius, com ara còpies de documentació dipositada a l’ANC. Sens dubte, aquest Centre esdevindrà una institució de referència en la matèria. La seva existència possibilitarà la revisió, encara tan necessària, de molts dels episodis de la nostra història recent.

Amb l’aplicació de la Llei per a la restitució a Catalunya dels documents confiscats durant la Guerra Civil pel franquisme i amb la creació del Centre Documental de la Memòria Històrica s’aconseguirà superar i compensar un greuge històric. El retorn dels documents és un acte de justícia, però, en

6. El passat dissabte 16 d’abril, el diari El País, pàgina 38, va publicar el text íntegre del projecte de llei.

7. Code of ethics. CIA-ICA. Adopted by the General Assembly in its XIII session in Beijing (China) on 6 September 1996. <http://www.ica.org/biblio/code_ethics_eng.html> [Consulta: 18 abril, 2005] Versió oficial en anglès: “2. Archivists should appraise, select and maintain archival material in its historical, legal and administrative context, thus retaining the principle of provenance, preserving and making evident the original relationships of documents. (...) Archivists should cooperate in the repatriation of displaced archives.”

Versió oficial en francès: “2. Les archivistes traitent, sélectionnent et maintiennent les archives dans leur contexte historique, juridique et administratif, en respectant donc leur provenance, préservant et rendant ainsi manifestes leurs interrelations originelles. (...) Les archivistes favorisent le rapatriement des archives déplacées.”

Edició del text d’Elena S. Danielson al web del CIA-ICA.

7 EL PROBLEMA DELS ARXIUS DESPLAÇATS: REFLEXIONS SOBRE UNA APORTACIÓ AMERICANA Al darrer Congrés del Consell Internacional d’Arxius, fet a Viena el proppassat mes d’agost del 2004, la senyora Elena S. Danielson, directora de la Hoover Library and Archives de la Stanford University, va presentar un text sobre la problemàtica que presenten els arxius desplaçats. El text duia justament el títol de Documents desplaçats. Aquest article presenta un conjunt de reflexions fetes a partir de la seva lectura.

Danielson estudia una sèrie de casos d’arxius espoliats (de documents desplaçats, en la terminologia de l’autora), que va des d’espoliacions en concepte de botí de guerra durant la Guerra dels Trenta Anys a arxius desplaçats a conseqüència del joc d’avanços i retrocessos de les tropes durant la Segona Guerra Mundial; es refereix tant a arxius privats com públics, tant a confiscacions per una finalitat d’informació sobre l’activitat de l’enemic com per una finalitat pura i simple de lucre, o d’altres possibles variables. Descriu les circumstàncies de l’espoliació, analitza els principis en què s’ha fundat, el procés de retorn, les bases de la negociació, i n’extreu conclusions que la porten finalment a l’enunciat de vint qüestions que caldria tenir en compte en aquest tipus de contenciós, abans de resoldre en un sentit o en l’altre.

L’autora parteix del principi implícit que els arxius espoliats i desplaçats de la seva provinença per raó de guerra han de ser retornats als propietaris, és a dir, a les persones o institucions a qui van ser presos. Aquest és el principi general, que només pot no ser tingut en compte en casos excepcionals.

Ara bé, pel que fa les condicions i circumstàncies explícites del retorn, no hi ha una solució única i estàndard. Cal examinar cas per cas, tot valorant les circumstàncies concretes que envolten cada contenciós.

La ponència a la qual fem referència exposa els diferents criteris que intervenen o poden intervenir en aquesta anàlisi.

Uns tenen més valor que d’altres. Però hi ha tres grans línies mestres a considerar, tres criteris fonamentals a tenir en compte, que són els següents: En primer lloc, cal tenir en compte a qui pot atribuir-se la propietat legítima dels documents en litigi: “Per començar, és obligatori examinar l’actual situació legal dels documents en disputa. Hi ha un contracte vigent que regeixi els arxius-documents, com ara un acte de donació o una factura de venda?”

Tanmateix poden haver-hi, com diu l’autora, diversos graus de legitimitat, per exemple en el cas de documents molt antics que han sofert al llarg dels segles diversos canvis de propietari sigui per donacions, pèrdua, sostraccions, guerra, intercanvis, etc. Altres casos, en canvi, tenen una propietària clara: la institució on s’ha creat i conservat el document des de l’inici fins

al moment de l’espoliació. Analitzant el cas del patrimoni cultural jueu espoliat i retornat pels Estats Units després de la Segona Guerra Mundial, Danielson afirma que, tot i que millorable, el procés “va establir un principi fonamental de retornar la documentació al país d’origen”.

En segon lloc, un cop establert el principi de retorn als propietaris amb major dret, la segona gran qüestió per examinar és la de salvaguardar la preservació de la documentació i la seva accessibilitat. Així, per exemple, s’exposa el cas recent del Còdex Argenteus que fou robat el 1995 a la Universitat d’Uppsala, a qui havia estat donat el 1669. Danielson escriu que “en conservar-lo fent-lo accessible tant als investigadors com al públic en general, la Biblioteca Universitària d’Uppsala té una raó moralment molt forta de cara a la propietat de l’original”. I més endavant insisteix que “l’accessibilitat és un criteri important”.

Ara bé, en cas que dues parts litigants poguessin garantir igualment la preservació i l’accés, caldria fer prevaler clarament el dret de propietat originària o legal.

Finalment, Danielson introdueix una tercera línia a tenir en compte, que és la voluntat de les persones propietàries pel que fa a la localització dels originals: “Alguns documents jueus de russos emigrats a París, capturats primer pels nazis i després pels americans, es van retornar a la Unió Soviètica (…) Els emigrats propietaris, (…) potser no haurien volgut que aquests documents, la seva propietat personal, fossin a la Rússia stalinista”. És a dir, més enllà de la norma legal general, hi ha el dret de les persones titulars a decidir la localització dels documents, tenint en compte que la significació d’alguna localització pot representar un greuge moral per a qui ja ha estat víctima d’una repressió. Aleshores, i especialment en els casos en què diversos dipòsits poguessin garantir-ne la conservació i l’accés en el mateix grau, però se’n disputessin la custòdia, és la persona propietària legítima de la documentació qui podria decidir on es dipositarien els originals, mentre que l’altre o els altres dipòsits disposarien de còpies.

En la Jornada organitzada per l’AAC el 18.3.2003, els professors Michel Duchein, (inspector general honorari dels Arxius de França) i Klaus Oldenhage (vicepresident dels Arxius Federals d’Alemanya) també van aportar les seves reflexions al contenciós sobre els documents catalans a Salamanca.

Foto Alfred Mauri.

De l’anàlisi d’aquests principis i de la resta de l’exposició de Danielson n’emergeixen una sèrie d’arguments favorables al retorn dels documents originals, i uns altres que hi serien contraris. Vegem-los.

Circumstàncies que desaconsellen el retorn dels documents originals Com ja hem dit, malgrat que la norma general és la del retorn dels documents originals als seus propietaris o propietàries, i que és molt important tenir en compte la voluntat d’aquests pel que fa a la ubicació dels documents, les consideracions de conservació i accessibilitat prevalen per damunt de les altres.

1. Així, és recomanable no procedir al retorn en tots els casos en què aquest significaria un empitjorament en les condicions de preservació i conservació respecte a les condicions de custòdia actuals. Si en la situació actual s’estan conservant els documents d’acord amb els estàndards més alts, i els propietaris o reclamants no poden garantir fer el mateix, és millor que els originals romanguin on són ben conservats, i els propietaris en rebin còpies.

2. Igualment, si el dipòsit actual està descrivint els documents i permetent-ne l’accés a tothom amb els nivells més alts d’obertura, igualtat per a tothom i transparència democràtica, i en canvi el retorn implicaria que els documents deixessin de ser consultables, o fàcilment consultables, és a dir, quan el retorn impliqui pèrdua, o seriós risc de pèrdua, en termes de descripció i accessibilitat, caldrà optar per la permanència dels documents al lloc on són custodiats, amb més raó si es tracta d’una institució d’arxius amb mandat legal i sense ànim de lucre. Per això, en cas sobretot de retorn a propietaris o propietàries privats, cal prendre totes les mesures per assegurar el dipòsit de la documentació en arxius públics de les característiques esmentades.

3. Si, a més, el retorn dels documents al propietari o al terri-

8 tori originals pot posar en perill la conservació de proves de casos criminals, la permanència dels documents a l’arxiu on estan ben custodiats i accessibles és encara més exigible.

4. També caldrà considerar quina és la institució d’arxiu adequada, i si el retorn és aconsellable, en el cas que els documents en litigi tinguessin relació amb la seguretat nacional, sempre que la seva condició de documents reservats estigui reconeguda pels propietaris. En casos així, afirma Danielson “normalment es creu que passa per damunt d’altres reclamacions sobre la propietat.”

5. En determinats casos especials, el retorn als propietaris o propietàries intel·lectuals (autors) de la documentació podria representar la dispersió de documents produïts amb una finalitat única, com el cas de les emissions de Ràdio Europa Lliure, dirigides als dissidents de més enllà del Teló d’Acer i escrites per persones emigrades de diverses procedències en les diferents llengües requerides. El seu retorn a cadascuna de les comunitats a què anava destinat hauria significat la desintegració del fons. En aquest cas és clar que cal apostar molt fortament pel principi de provinença (i no de destí o finalitat) entenent com a productor originari i únic l’entitat “Ràdio Europa Lliure”, i no les diverses seccions o subseccions, o els propietaris o propietàries intel·lectuals. És procedent mantenir totes les emissions a l’arxiu de la seu de l’entitat, a Munic, lliurant-ne les còpies pertinents als governs democràtics dels diferents països implicats. De fet, és un cas concret de respecte a l’ordre original i al principi de provinença, que reforça el principi de preservar correctament l’entorn de producció.

6. Es podria considerar més adequat el no-retorn en casos en què els documents desplaçats no signifiquessin cap forat en cap fons o sèrie coneguda, i en canvi fossin de rellevància i complementessin millor els fons o col·leccions de l’arxiu on han anat a parar que no pas al que anirien en cas de retorn. En cas de conjunts documentals que no tenen un encaix clar, doncs, podria prevaler la localització a aquell dipòsit del qual fossin millor complement. Si en el cas de documents públics és molt poc probable que l’arxiu receptor sigui més adequat que l’arxiu de l’entitat generadora, en alguns fons privats podria donar-se aquesta circumstància.

7. L’arxiu receptor o custodi també podria tenir preferència sobre el reclamant en casos en què fos impossible trobar els propietaris de la documentació, o bé en què fos molt difícil escatir qui és el successor legítim del propietari original.

8. Com que cal tenir sempre en compte la voluntat dels propietaris o propietàries legítims de la documentació, segons dèiem més amunt, si aquests s’oposessin al retorn dels documents al territori, el govern o la institució d’arxiu reclamant, i preferissin la localització actual, o bé una altra qualsevol, aquesta hauria de tenir la preferència.

9. Finalment, Danielson planteja la possibilitat de no-retorn de documents personals als seus propietaris o propietàries si aquests fossin d’una vàlua cultural tan gran que el govern tingués el dret d’exercir algun tipus de domini eminent sobre d’ells. Però la mateixa autora es pregunta quin fóra el nivell de

Dipòsit de l’ANC on es conserva el fons Generalitat de Catalunya (Segona República) al qual s’han d’integrar els 507 lligalls que es troben a Salamanca.

Foto Marc Torras.

9 valor que justificaria una mesura com aquesta, i com es podria mesurar.

Circumstàncies que recomanen el retorn dels documents originals Al costat de les circumstàncies que, si es donaven, avalarien l’opció de no retornar els documents, n’hi ha d’altres que, ben al contrari, determinen o reforcen el principi de la devolució dels originals.

1. La primera circumstància a determinar és l’estatus legal dels documents. Si la institució a la qual es reclamen els documents no pot presentar un títol legal o jurídic vàlid, com ara una donació, una compra, o qualsevol altre títol que acrediti una transferència voluntària d’un titular a l’altre, els documents han de retornar al propietari o propietària legítims. En aquest sentit, l’autora precisa que el saqueig ja no és un mitjà legal d’adquirir documents. Ni tan sols quan la finalitat és aprofitar-ne la informació pels serveis d’intel·ligència: Danielson cita el cas dels arxius del Ministeri d’Afers Estrangers d’Alemanya, requisats pels governs aliats per la seva condició de font per als serveis d’intel·ligència: els documents van ser microfilmats, es van retornar els originals al seu propietari (el govern alemany) i a efectes de la recerca històrica es van destinar les còpies en microfilm. Remarquem que l’esforç va ser considerable: 70.000 rodets de microfilms! Tanmateix, es va considerar prioritari el dret del productor a recuperar els seus propis documents, que preval sobre el dret dels historiadors o historiadores, que disposaran de les còpies per a les seves recerques.

2. A manca, doncs, d’un títol vàlid de transferència de propietat, el propietari o propietària legal de la documentació és la persona o institució que en termes arxivístics es coneix com a productora. No qui l’hagi pogut utilitzar posteriorment per a altres finalitats diferents de les primàries. De la mateixa manera que els documents utilitzats per un historiador o historiadora no passen a ser de la seva propietat, els utilitzats per la persona repressora tampoc no esdevenen seus (una altra cosa són els que el mateix repressor crea amb la informació obtinguda). Per tant, el productor legal té dret a la seva restitució.

3. En el cas de documents governamentals, d’una administració pública, aquest argument té encara més força, si cal, atès que la seva propietat és imprescriptible. És obligat el retorn d’aquests arxius al govern productor, o al seu successor legítim. Com afirma Danielson en parlar dels arxius nazis, “atès que el partit nazi va governar Alemanya, els seus documents eren en essència governamentals, i el retorn era obligat pels principis establerts en el període de la immediata postguerra” 4. Una altra situació que s’ha de considerar és el cas que el retorn dels documents desplaçats suposi completar una o diverses sèries ben conegudes de la institució reclamant. Es tracta d’un supòsit ben plausible, el d’un fons que no s’ha desplaçat en la seva totalitat, sinó només parcialment, com va suc-

ceir amb el fons de la Generalitat republicana. És indubtable que, des del punt de vista arxivístic, en aquests casos el retorn té el valor afegit de restituir la integritat del fons original i, per tant, la seva obligatorietat moral és inqüestionable.

Entre les circumstàncies que, d’acord amb l’autora del text que comentem, aconsellen el retorn dels documents desplaçats, n’hi ha també que fan referència al context més ampli dels documents.

8. Així, cal tenir en compte la pertinença geogràfica/funcional. Tot i que ja sabem que per a la major part dels arxivers i arxiveres aquest principi no preval per damunt del de provinença, sí que és un principi subsidiari significatiu, que aconsella, per exemple, la permanència en el territori dels fons de les diferents delegacions territorials d’un govern central. Si ja s’aplica habitualment en els casos esmentats, tot aconsella tenirlo també en compte pel que fa a documents desplaçats, tant si són governamentals com si no. És bo que els documents es mantinguin al territori on i per al qual van ser creats.

6. Un altre factor a tenir en compte és la identitat cultural, que a voltes pot no coincidir amb la pertinença geogràfica.

Elena S. Danielson posa l’exemple d’un conjunt de documents

Expedient de 1936 que recull els tràmits per transferir documents administratius a l’Arxiu General. ANC. Fons Generalitat de Catalunya (Segona República)

10

de figures exiliades de la cultura d’Estònia, generats en bona part a Suècia però retornats a Estònia, perquè “va ser considerat patrimoni cultural estonià: el poble d’Estònia va mantenir la seva identitat cultural a l’ombra de veïns més poderosos(...)

El trasllat dels documents a l’Arxiu Estatal és el resultat d’un ampli consens entre estonians tant a dintre com a fora del país pel que fa a la localització adequada d’aquest material”. El criteri d’identitat cultural, doncs, prevaldria en certs casos sobre el de pertinença geogràfica, mentre que en el cas de territoris sense estat, però amb trets culturals propis, actuaria com a argument de reforç pel que fa a la localització adequada dels fons.

7. És important també considerar la llengua dels documents. En el mateix exemple dels documents dels exiliats estonians, l’autora remarca que, de fet, “pocs investigadors fora d’Estònia dominen aquesta llengua”, i, en conseqüència, a l’Arxiu Estatal d’Estònia, els documents no sols estaran on els pertoca d’acord amb els criteris d’identitat cultural, sinó que hauran guanyat en el criteri bàsic d’accessibilitat, mentre que en un arxiu forà corren el risc de ser infrautilitzats.

8. Pel que fa a documents que són clarament propietat personal, convindrà aplicar les lleis de propietat, i tenir en compte la possibilitat de localitzar el propietari o propietària particular, o bé les persones que en siguin les hereves legals.

9. Això porta a plantejar un altre criteri fonamental, el del respecte a la voluntat dels propietaris o propietàries originals, criteri vàlid, tanmateix, tant per als propietaris o propietàries privats com per als públics. El treball que comentem addueix diversos exemples interessants, com ara el mateix que acabem de comentar, en què l’ampli consens nacional dels estonians és un criteri de reforç pel que fa a la localització dels documents. Però esmenta també el cas dels documents privats dels jueus alemanys i polonesos, per als quals, diu, “hi ha un ampli consens contrari al retorn dels documents als estats d’origen o al lloc on és oficial la llengua en què estan escrits”. En conseqüència, s’han confiat a organitzacions simpatitzants, com ara Vad Yashem a Israel. Una altra possibilitat és el de fons personals de figures com Karl Popper, que han viscut i treballat a diversos països i en diverses institucions, totes les quals, per tant, tenen interessos en la custòdia dels fons: cal respectar la voluntat del personatge, expressada en un contracte legal o en el testament, pel que fa a la situació del fons original, mentre que les altres institucions interessades disposen de còpies. Per tant, la voluntat dels propietaris i propietàries originals preval sobre altres consideracions, fins i tot la de pertinença geogràfica o lingüística, tot i que aquests són arguments ben sòlids.

10. Hi pot haver també consideracions morals que passin al davant de conceptes merament legals o tècnics. En un moment de la seva exposició, Danielson fa referència al fet que la història l’escriuen els vencedors, i, en aquest sentit, els documents desplaçats conserven la memòria d’aquelles persones que van perdre, i que enregistren “memòries culturals que el govern oficial tendeix a oblidar o menystenir. Els documents poden ser vistos com a reparacions o trofeus pels vencedors.

Els perdedors de la història els veuen com a relíquies sagrades d’un món perdut, o com l’evidència curosament salvada per a quan es pugui escriure una informació més acurada”. Hi estem d’acord, i pensem que, també per això, els documents espoliats com a instruments de repressió han de ser retornats al seu context original, perquè puguin ser testimonis eficients i veraços dels fets, i no tergiversats en virtut d’una selecció factícia dirigida a justificar una determinada història oficial dels vencedors i vencedores. Només l’estudi dels documents en el seu context, en l’àmbit pel qual es van crear, conformarà una història no partidista.

L’autora planteja encara altres circumstàncies que poden fer decantar la balança cap a una solució o altra, i que deixa en interrogant. De fet, la tesi subjacent al treball és que les solucions “talla única” no van bé per a tots els casos, que no hi ha cap element que es pugui considerar com a absolut, ans al contrari, que tots admeten matisacions, i que és l’estudi acurat de cada cas, amb l’avaluació de totes les circumstàncies, el que ens permetrà la decisió més idònia. Però sempre tenint en

11 compte que el no-retorn serà l’excepció, i que s’aplicarà bàsicament atenent només al fet que els documents han de ser accessibles i que se n’ha d’assegurar la preservació.

L’aplicació d’aquests criteris als documents catalans espoliats pel franquisme Mirem ara d’aplicar aquests criteris als documents que el franquisme va espoliar a Catalunya i va desplaçar a Salamanca.

Tenim en primer lloc els documents pertanyents al fons de la Generalitat Republicana. L’argument primer de retorn es veu reforçat per un seguit de circumstàncies: • És clar que es tracta de documents governamentals, la propietat dels quals no prescriu, i el retorn dels quals és obligat per la normativa internacional.

• Són a Salamanca perquè van ser espoliats, i ja hem vist que el saqueig i l’espoliació no són ja un mitjà legal d’adquirir documents. No hi ha cap títol legal o vàlid, cap transferència voluntària d’un titular a l’altre. El propietari legítim ho és l’organisme productor, la Generalitat, que ha estat restaurada amb tots els seus drets. Ni tan sols la reutilització dels documents per extreure’n la informació necessària per part d’un organisme d’intel·ligència o amb finalitats repressores no desmenteix aquesta consideració.

• A més, el retorn dels documents que actualment es troben a Salamanca i que van ser extrets dels arxius del Govern català significarà la seva reintegració a sèries actualment incompletes, com ja hem vist més amunt. I aquesta reintegració dels documents en el seu entorn complet de producció beneficia també la investigació històrica.

• La pertinença geogràfica, cultural i, en la majoria dels casos, lingüística dels documents correspon en aquest cas clarament a Catalunya.

• D’altra banda, és incontestable que amb el retorn no es produeix cap pèrdua en les condicions de conservació, descripció i accés dels documents, és a dir que no es donen les circumstàncies que justificarien un eventual no retorn.

Pel que fa als documents d’origen privat, pertanyents a particulars o institucions com ara sindicats, partits o entitats diverses: • Els propietaris o els seus successors legítims, sempre que es pugui provar la seva condició de tals, tenen dret a decidir sobre la localització dels originals (amb el benentès que en la localització elegida no hi ha d’haver risc per a la conservació dels documents i la possibilitat d’accedir-hi).

• Si volen la seva localització a Catalunya, també la pertinença geogràfica, cultural i lingüística reforça el dret que es respecti la seva opció.

• En molts casos ens trobaríem també amb el factor de reintegració a un fons o sèrie original actualment fragmentat.

De forma general, i tot i que és obvi, remarquem així mateix que: • Els documents desplaçats de Catalunya fa més de seixanta anys no representen (ni segurament han representat mai) cap perill per a la seguretat nacional i el seu retorn no implica cap perill de destrucció de proves criminals.

• En canvi, el retorn significa un merescut desgreuge per a les víctimes de l’espoliació, més si es té present que per a ells, com remarca l’autora per a altres casos “el pas del temps augmenta el valor sentimental de la documentació per als propietaris originals”.

• I, en reintegrar els documents al fons original, es permet una comprensió més profunda del context en què varen ser creats, i una revisió de la història que no sigui en clau dels vencedors de sempre.

En definitiva, el treball d’Elena S. Danielson presentat al 15è Congrés Internacional d’Arxius, en el seu exhaustiu i matisat examen de les diverses circumstàncies que envolten els litigis arxivístics sobre retorn de documents desplaçats, aporta una sèrie de raons i arguments que reforcen, en el cas de la reclamació catalana, les directrius generals del Consell Internacional d’Arxius i de la Unesco sobre el tema. De fet, a partir d’aquesta ponència hem elaborat un quadre en el qual hem integrat les 20 qüestions que s’hi plantegen i les respostes corresponents aplicades a la documentació espoliada a Catalunya, quadre que oferim en annex. Tal com es pot veure, és ben clar que els aspectes favorables al retorn a Catalunya dels documents espoliats superen en nombre els desfavorables.

Remarquem, per acabar, la coincidència d’orientació entre la proposta de la Dra. Danielson i les línies fonamentals de l’informe elaborat per la Comissió d’Experts i lliurat al Ministeri de Cultura el passat 23 de desembre de 2004, que, malgrat que no és vinculant, ha estat assumit íntegrament pel govern de José Luis Rodríguez Zapatero, com es veu en el Projecte de llei de restitució.

Anna Duran i Armengol

ANNEX 1. 20 QÜESTIONS I 33 RESPOSTES: EL CAS DE LA DOCUMENTACIÓ CATALANA De les respostes a les 20 qüestions formulades per Elena S. Danielson en resulten 33 criteris que aconsellen o desaconsellen, segons el cas, el retorn de la documentació a Catalunya i la seva ubicació a l’ANC, o bé el seu manteniment a l’AGGCE.

12

Criteris favorables (a) / Criteris contraris (-) / Qüestions sense resposta definida (...)

Retorn a Catalunya ANC 1.

2.

3.

4.

5.

6.

7.

8.

9.

10.

11.

12.

13.

14.

15.

16.

17.

18.

19.

20.

Qui té el títol jurídic de propietat dels documents?

1.

El propietari o propietària és el primer productor o les persones que en siguin les successores legals.

2.

No hi ha un instrument legítim de traspàs de propietat Els documents han estat creats per una institució pública?

3.

Els 507 lligalls de la Generalitat són documents governamentals 4.

La Generalitat té plena legitimitat democràtica 5.

La Generalitat actual és la mateixa institució, restaurada, que la del període republicà 6.

La propietat de la documentació pública és imprescriptible Els documents pertanyen a una minoria sense estat reconegut?

7.

Les minories sense estat nacional tenen dret a decidir la institució que els representi en la custòdia dels documents Quina és la pertinença territorial dels documents?

8.

Provinença geogràfica: els documents han estat creats a Catalunya.

9.

Pertinença funcional: els documents han estat creats per a l’àmbit català 10. Pertinença cultural: els documents formen part del patrimoni cultural català 11. Pertinença lingüística: els documents estan redactats majoritàriament en català Es poden aplicar les lleis de propietat privada?

12. El dret de propietat suposa el dret a decidir la institució d’arxius on s’han de guardar els seus documents. Respecte a la voluntat dels propietaris o propietàries que volen el retorn 13. El dret de propietat suposa el dret a decidir la institució d’arxius on s’han de guardar els seus documents. Respecte a la voluntat dels propietaris o propietàries que prefereixen la localització actual Els documents poden servir de proves en casos criminals?

14. No Els documents tenen caràcter reservat o classificat perquè afecten la seguretat de l’estat?

15. No El valor cultural dels documents és tan elevat que justifica la seva expropiació pel govern estatal?

16. No està justificat Els principis en què es va basar l’espoliació són vàlids per sempre?

17. Des de principis del segle XX l’espoliació o el botí de guerra no s’admeten com a mitjà legítim d’apropiació La custòdia de documents desplaçats pot donar drets a compensació?

18. Sense resposta definida En el cas de desplaçaments o espoliacions mútues cal aplicar el concepte de reciprocitat?

19. No es dóna el cas És ètic retenir arxius desplaçats com a compensació de danys infligits en temps de guerra?

20. No 21. Sí Es garanteix la qualitat de la conservació i descripció arxivística?

22. Sí Es garanteix la igualtat de drets i la transparència en l’accés?

23. Sí El lliurament de còpies als legítims titulars dóna dret a retenir els originals?

24. Els originals s’han de retornar als propietaris o propietàries 25. Preval la voluntat dels propietaris o propietàries, sempre que s’asseguri l’accés i la conservació dels documents Existeixen còpies múltiples dels documents?

26. La major part són originals únics Com es determina el títol de propietat per a les col·leccions agregades recollides de moltes fonts, durant extensos períodes de temps, de diversos països i en diversos llenguatges?

27. L’anàlisi documental permet identificar les persones titulars de la documentació en una majoria de casos 28. Excepcionalment, pot presentar dubtes la identificació dels propietaris legítims És aplicable la legislació general sobre béns mobles?

29. Els béns mobles espoliats pel franquisme s’han retornat 30. La protecció extra que requereixen els béns culturals imposa la seva localització en institucions adients Els documents desplaçats formen part d’altres fons o només en són un complement?

31. Els documents de la Generalitat completen les sèries existents a l’ANC, i només complementen els fons de la DNSD i altres de l’AGCCE 32. Els documents privats o particulars complementen els fons existents a l’ANC i a l’AGGCE El pas del temps i les circumstàncies del desplaçament afecten el valor sentimental dels documents 33. La injustícia de l’espoliació i de la repressió posterior i el pas del temps han augmentat el valor sentimental i simbòlic dels documents.

(a) Total de criteris favorables (-) Total de criteris desfavorables (...) Total de situacions que no es donen o que Danielson deixa sense resposta Total de criteris extrets de la ponència d’E. S. Danielson i aplicats al cas català

No retorn AGGCE

a a

-

a a a a

-

a

-

a a a a

-

a

-

-

a

a

-

a

-

...

...

a

-

...

...

...

...

a -

a

a

a

a

a

a a

a

a

-

a -

a

a a

a

a a

a

a

-

27 3 3 33

8 22 3 33

Notícia publicada al diari El País, el divendres 24.12.2004.

13 LES RECOMANACIONS DE LA COMISSIÓ D’EXPERTS I EL PROJECTE DE LLEI DE RESTITUCIÓ DELS DOCUMENTS CONFISCATS Transcripció de l’article editat el maig del 2005 al web de l’Associació d’Arxivers de Catalunya <http://www.arxivers.com>, on es troba també traduït al castellà

El 28 de desembre passat, la ministra de Cultura, Carmen Calvo declarava a la premsa que el Govern, a través del Ministeri de Cultura, assumia les conclusions emeses per la Comissió d’Experts sobre el contenciós de la documentació confiscada durant la Guerra Civil per la dictadura franquista i traslladada a Salamanca.

Les tres conclusions principals de l’esmentada comissió són: a) el dret de la Generalitat de Catalunya a recuperar el seu arxiu institucional; b) l’establiment d’un procediment administratiu per atendre les peticions de restitució i el reconeixement de la titularitat d’altres persones físiques i jurídiques; c) la transformació de l’actual Arxiu de Salamanca en un centre de referència per a l’estudi de la Guerra Civil i la repressió.

El Govern, en acord del Consell de Ministres de 15 d’abril, va assumir públicament les conclusions de la Comissió i les ha formalitzat a través d’un projecte de llei presentat al Congrés dels Diputats el 22 d’abril. Es tracta de l’anomenat Projecte de llei de restitució a la Generalitat de Catalunya dels documents confiscats amb motiu de la Guerra Civil Espanyola i de creació del Centre Documental de la Memòria Històrica. En aquest marc de diàleg per superar el contenciós, en el procés d’elaboració de la redacció del projecte de llei l’Estat ha donat audiència a la Generalitat.

Cal recordar que tant la constitució de la Comissió d’Experts com el projecte de llei presentat a les Corts, són el resultat del mandat que el 18 de maig del 2004 el mateix Congrés va adreçar al Govern. En aquella ocasió, es va aprovar una Proposició no de llei per la qual s’instava el govern de l’Estat a iniciar un procés de diàleg amb el govern de la Generalitat per tal d’arribar a un acord que fes possible la resolució del contenciós arxivístic.

Pel que fa al mandat del Congrés, el govern de l’Estat ha complert el que se li va encomanar el maig del 2004. Ara, però, cal valorar si també ha complert el seu compromís d’assumir les recomanacions fetes per la Comissió d’Experts i recollides en l’informe lliurat al Ministeri de Cultura el 23 de desembre de 2004.

L’informe dels experts es divideix en quatre apartats. El primer apartat tracta dels antecedents històrics del conflicte. Des de la perspectiva històrica s’exposa l’origen i la naturalesa de les demandes de recuperació de la documentació confiscada a Catalunya que en l’actualitat es troba a l’Arxiu General de la Guerra Civil Espanyola (AGGCE). Així, es posa de manifest el greuge històric, la insistència i la continuïtat de la reclamació

feta des de Catalunya –de 1978 fins a l’actualitat– i la voluntat de la majoria de partits polítics amb representació parlamentària de superar el conflicte.

El segon apartat tracta els aspectes arxivístics. Des de la perspectiva arxivística, primer es reconeix com a principi fonamental el principi de provinença, si bé s’alerta sobre la possible dificultat per determinar alguns productors, dificultat que es considera superable sempre que s’aprofundeixi en l’anàlisi arxivística. En segon lloc, es valoren els avantatges generals que ofereixen les tecnologies de la informació i, en particular, les aportacions que poden fer en la resolució d’aquest conflicte. En tercer lloc, considerant que l’objectiu principal ha de ser la identificació de productors i, en conseqüència, el reconeixement de les persones titulars, es proposen actuacions arxivístiques (descripció i digitalització dels fons), es demana que s’estableixin criteris per garantir la conservació i la disponibilitat dels documents a retornar i, també, que es respecti la voluntat de les persones titulars si aquestes desitgen que els seus originals restin a l’AGGCE. Finalment, s’exposa que l’AGGCE ha de ser generosament dotat de recursos professionals i tècnics.

El tercer apartat de l’informe tracta dels aspectes jurídics. És el més voluminós i detallat. Des de la perspectiva jurídica es qüestiona la legitimitat de la confiscació segons la Constitució actual; s’analitzen els drets de propietat sobre els béns confiscats de persones físiques i jurídiques, públiques o privades, i es contraposen aquests drets amb els interessos de l’Estat de mantenir la situació actual de l’AGGCE. Finalment, tenint en compte les conseqüències de les decisions que es puguin prendre i les finalitats que es persegueixen, es concreten els drets, les obligacions i les possibles solucions que ha de tenir en compte l’Estat.

Així, es parteix del fet que, pel que fa a la reclamació de la titularitat dels fons de particulars, des d’un punt de vista civil, tenen la via dels tribunals de justícia o de resolució extrajudicial per la via administrativa.

I, des del punt de vista de dret públic, els fons documentals de les institucions de Catalunya han de ser tractats sobre els principis següents:

Notícia publicada al diari La Vanguardia, el divendres 24.12.2004.

14 Consideracions generals 1. S’ha de vetllar per la conservació i l’accessibilitat dels documents. Aconseguir-ho no depèn de la seva situació física (en un o altre lloc) o del suport que s’ofereixi als usuaris (original o còpia), sinó de les condicions d’ús de la informació que contenen els documents.

2. El conflicte plantejat, en cap cas no és un conflicte de competències entre l’Estat i les comunitats autònomes i, sobretot, cal evitar que es converteixi en motiu d’enfrontament entre institucions, i encara menys entre ciutadans d’una o altra comunitat.

Principis que han de guiar la resolució del conflicte 1. Condemnar les confiscacions de documents amb finalitat repressiva i reconèixer el dret a la compensació del greuge.

2. Garantir els drets de les víctimes de la repressió política que poden necessitar consultar la documentació per exercir drets de compensació i protegir els béns culturals que conserva l’AGGCE. • l’Estat està obligat a ubicar els documents confiscats allà on consideri més oportú per als interessos públics, • l’Estat està obligat a ponderar els interessos de la Generalitat en la recuperació dels seus fons documentals, • l’Estat està obligat a defensar l’interès general –interès necessari o convenient– a tenir un arxiu de la Guerra Civil, • l’Estat ha d’intentar fer compatibles els interessos de les diverses parts, • l’Estat ha d’aplicar el principi de proporcionalitat per valorar com satisfà l’interès de Catalunya i l’interès de l’AGGCE per mantenir la seva funcionalitat actual, • l’Estat ha de preservar la integritat de l’AGGCE, sense excloure la possibilitat que amb còpies digitals també es preserva la seva integritat i no se’n redueix la seva funcionalitat, • l’Estat ha de valorar si l’interès de la Generalitat no queda millor satisfet amb la recuperació d’originals, sempre que això no afecti la funcionalitat de l’AGGCE, • l’Estat ha d’establir convenis per assegurar la col·laboració entre institucions arxivístiques, • l’Estat ha de fer que l’AGGCE esdevingui el centre de referència per a l’estudi de la Guerra Civil, • si hi ha raons objectives que ho justifiquin, l’Estat pot transferir a la Generalitat, a través de la Comissió Mixta de traspassos, la documentació d’ajuntaments, partits polítics, sindicats i particulars.

El quart aspecte de l’informe són les conclusions generals.

Aquí es recullen els trets bàsics i comuns dels informes elaborats per les altres tres subcomissions, és a dir, allò que es demana que el Govern tingui en consideració a l’hora de donar forma jurídica o administrativa a la resolució del conflicte, en altres paraules el que s’ha de reflectir en l’actual projecte de llei presentat al Congrés dels Diputats. El contingut d’aquest quart apartat és el següent:

Conclusions a. Considera justes i legítimes les raons que avalen el retorn dels documents generats per la Generalitat de Catalunya i que li van ser confiscats. b. Aconsella establir un procediment administratiu per atendre les reclamacions de reconeixement de titularitat i la posterior restitució de documents. Les condicions de reconeixement de la titularitat hauran de ser estrictes, seguint els criteris jurídics i arxivístics establerts per cada subcomissió. En cas de restitució, s’exigirà el dipòsit de còpia autèntica a l’AGGCE i la garantia de conservació i accessibilitat als originals. c. Es recomana la transformació de l’AGGCE; en aquest sentit es considera convenient: 1. recuperar la documentació que durant la dictadura franquista es va traslladar des de Salamanca a altres llocs, 2. concentrar a l’Arxiu de Salamanca els expedients dels sumaríssims militars que es troben molt dispersos i, sovint, emmagatzemats en condicions inadequades i inaccessibles per als usuaris i usuàries, 3. obtenir còpies digitals de documentació relacionada amb els fons que conserva l’Arxiu que es troba en altres arxius d’Espanya i de l’estranger, 4. iniciar projectes d’història oral, per garantir la memòria de les persones supervivents de la Guerra Civil, 5. dotar l’actual Arxiu de Salamanca dels mitjans necessaris per al seu desenvolupament –personal, equipament, edifici– i perquè pugui exercir correctament les seves funcions.

Instància a tots els poders públics 1. Dotar els arxius dels mitjans necessaris per tal que puguin complir les funcions que se’ls ha encomanat: ser instrument per a l’eficàcia i l’eficiència de les administracions públiques, així com ser garantia de la conservació dels documents com a prova de la responsabilitat de les administracions i dels drets dels ciutadans i com a memòria col·lectiva.

Documents de la Generalitat de Catalunya que es troben a l’AGGCE. Digitalització de la reproducció en microfilm que es pot consultar al web del Ministeri de Cultura-Archivos Españoles en Red (AER), adreça http://aer.mcu.es

15

Instància al Ministeri de Cultura 1. Constituir una comissió de seguiment sobre la transformació de l’AGGCE. Dels quatre documents elaborats per les subcomissions, el de la de perspectiva històrica i el de la de perspectiva arxivística es van aprovar per unanimitat a la sessió del 10 de desembre. Els documents de les altres dues subcomissions, el de la de perspectiva jurídica i el de la de principis generals, es van aprovar a la sessió del 23 de desembre de 2004, per 14 vots a favor, 3 abstencions i cap vot en contra.

Contrastant el text del projecte de llei i el contingut de l’informe, cal reconèixer que el Govern, efectivament, ha assumit les recomanacions de la Comissió –en l’Annex es comparen ambdós documents. Així, el projecte de llei recull tant les tres conclusions principals inicialment esmentades com les conclusions dels diferents documents emesos per les subcomissions: a) el dret de la Generalitat de Catalunya a recuperar el seu arxiu institucional: • condemnar les confiscacions de documents amb finalitat repressiva, • reconèixer el dret a la compensació del greuge, • proposar la localització dels originals, tenint en compte la possibilitat de fer-ne còpies i que les còpies tenen el mateix valor administratiu, jurídic i informatiu que els originals. b) l’establiment d’un procediment administratiu per atendre les peticions de restitució i el reconeixement de la titularitat d’altres persones físiques i jurídiques: • reconèixer el dret a la restitució dels béns també a altres persones físiques i jurídiques (ajuntaments, partits, sindicats, particulars...), • exigir garanties de conservació i accessibilitat als originals, • exigir la correcta identificació de productors i l’acreditació de titulars, • traspassar a la Generalitat, en tant que un dels nivells de l’Administració de l’Estat, la documentació dels particulars requisada a Catalunya. La Generalitat subroga l’Estat en la gestió de les reclamacions, que en qualsevol cas s’ha de regular d’acord amb els principis del procediment administratiu comú. c) la transformació de l’actual Arxiu de Salamanca en un centre de documentació de la memòria històrica de referència per a l’estudi de la Guerra Civil i la repressió: • defensar l’interès general a tenir un arxiu de la Guerra Civil.

Pel que fa a la documentació confiscada a alguns ajuntaments –els béns dels quals són inalienables–, si bé no queda regulat en el projecte de llei la possible manera de compensarlos, tampoc se’n limita la restitució. De la lectura del document sobre la perspectiva jurídica (Informe de la Comissió, apartat IV.4.1. Los fondos documentales correspondientes a los Ayun-

tamientos), se’n pot deduir que l’Estat ha optat per posposar la qüestió.

I pel que fa la documentació de persones físiques o jurídiques privades de la resta de l’Estat, el projecte de llei estableix que també podran exercir el dret a la restitució en els mateixos termes i requisits establerts per aquesta llei.

Si bé alguns dels aspectes tractats no estan suficientment desenvolupats, com ara les actuacions arxivístiques específiques a efectuar, el detall dels tràmits administratius per sol·licitar la restitució de documents i acreditar la condició de titular, o la dotació concreta de personal, equipament i edifici perquè l’AGGCE esdevingui el centre de referència sobre la Guerra Civil, cal dir que no correspon a una disposició d’aquest nivell fer-ho. La seva regulació s’ha de fer en un marc més administratiu pels organismes competents i no en el marc parlamentari general.

Per acabar, és desitjable que el desenvolupament i l’aplicació de la llei segueixi els principis històrics, jurídics i arxivístics que l’han inspirat i que es faci en els terminis previstos, evitant ajornaments innecessaris o injustificats.

Més enllà de la resolució d’aquest conflicte, cal esperar que es facin realitat les dues darreres instàncies de les conclusions generals de l’informe de la Comissió d’Experts, l’adreçada al Ministeri per constituir una comissió de seguiment sobre la transformació de l’AGGCE i, molt especialment, l’adreçada a tots els poders públics per dotar els arxius dels mitjans necessaris per tal que puguin complir les funcions que se’ls ha encomanat: “ser instrument per a l’eficàcia i l’eficiència de les administracions públiques, així com ser garantia de la conservació dels documents com a prova de la responsabilitat de les administracions i dels drets dels ciutadans, i com memòria col·lectiva”. Àngels Bernal i Cercós Representant de l’Associació d’Arxivers de Catalunya a la Comissió d’Experts

ANNEX Quadre comparatiu sobre el contingut del Projecte de llei, presentat al Congrés dels Diputats el 22 d’abril de 2005 i les recomanacions fetes per la Comissió d’Experts el 23 de desembre de 2004.

16

Projecte de Llei

Informe de la Comissió d’Experts

Exposició de motius I La voluntat del legislador és: - Reconèixer l’espoliació documental, que amb finalitats repressives, va dur a terme la dictadura franquista contra persones i institucions considerades enemigues del règim franquista.

- Reconèixer el greuge sofert per la Generalitat de Catalunya a qui la dictadura franquista va espoliar els seus arxius.

- Reconèixer que amb el restabliment de la Generalitat per RD 41/1977, reneix el dret d’aquesta institució a recuperar la seva memòria històrica i el seu arxiu institucional.

Conclusions generals Principi 1: Condemnar les confiscacions de documents amb finalitat repressiva i reconèixer el dret a la compensació del greuge.

Conclusió a): Considera justes i legítimes les raons que avalen el retorn dels documents generats per la Generalitat i que li van ser confiscats.

Exposició de motius II La voluntat del legislador és: - Reconèixer l’espoliació documental que també van patir altres persones físiques i jurídiques a Catalunya.

Conclusions generals Principi 1: Condemnar les confiscacions de documents amb finalitat repressiva i reconèixer el dret a la compensació del greuge.

Exposició de motius III La voluntat del legislador és: - Aprovar una norma similar a altres aprovades a partir de la promulgació de la Constitució de 1978 que han tingut per objecte restaurar situacions jurídiques afectades injustament per la legislació i l’actuació del règim franquista (com ara l’amnistia, la restitució del patrimoni sindical o la compensació als partits polítics, etc.)

- Aprovar una norma que resolgui el contenciós de la documentació confiscada que es troba a l’AGGCE, tal i com demanava el Congrés dels Diputats el 18.5.2004.

- Aprovar una norma per restablir les situacions jurídiques il·legítimament extingides pel que fa a la Generalitat de Catalunya i a persones físiques i jurídiques privades, salvaguardant alhora, la integritat funcional de l’AGGCE i els fons que conserva.

Conclusions generals Consideració general 2: El conflicte plantejat, en cap cas és un conflicte de competències entre l’Estat i les Comunitats Autònomes i, sobretot, cal evitar que es converteixi en motiu d’enfrontament entre institucions, i encara menys entre ciutadans d’una o altra comunitat.

Exposició de motius IV La voluntat del legislador és: - Restituir els béns confiscats amb motiu de la Guerra Civil i custodiats a l’AGGCE a la Generalitat i, també, a persones físiques i jurídiques privades que prèviament hagin pogut acreditar la condició de titulars.

- Facilitar l’exercici del dret a la restitució, establint un procediment sumari amb garanties especials.

- Permetre l’exercici del dret a la restitució, incloent un règim de fiscalitat especial que no ha de suposar una pèrdua patrimonial als interessats.

Conclusions generals Conclusió b): Aconsella establir un procediment administratiu per atendre les reclamacions de reconeixement de titularitat i la posterior restitució de documents.

Article 1. Objecte Restituir els documents i efectes confiscats a Catalunya per la Delegació de l’Estat per a la recuperació de documents (DERD) creada pel Decret de 26 d’abril de 1938.

Conclusions generals Principi 1: Condemnar les confiscacions de documents amb finalitat repressiva i reconèixer el dret a la compensació del greuge.

Subcomissió perspectiva històrica S’exposa l’origen i la naturalesa de les demandes de recuperació de la documentació confiscada a Catalunya que en l’actualitat es troba a l’Arxiu General de la Guerra Civil Espanyola (AGGCE).

Subcomissió perspectiva històrica Es posa de manifest el greuge històric, la insistència i la continuïtat de la reclamació feta des de Catalunya –de 1978 fins a l’actualitat– i la voluntat de la majoria de partits polítics amb representació parlamentària de superar el conflicte.

Subcomissió perspectiva jurídica L’Estat està obligat a situar els documents confiscats allà on consideri més oportú per als interessos públics.

Article 2. Àmbit subjectiu 1. L’Estat restitueix a la Generalitat de Catalunya el seu arxiu institucional.

2. L’Estat transferirà a la Generalitat els béns confiscats per la DERD a Catalunya a persones físiques o jurídiques de caràcter privat, que es troben a l’AGGCE.

Conclusions generals Conclusió a): Considera justes i legítimes les raons que avalen el retorn dels documents generats per la Generalitat i que li van ser confiscats.

Subcomissió perspectiva jurídica L’Estat està obligat a ponderar els interessos de la Generalitat en la recuperació dels seus fons documentals.

Si hi ha raons objectives que ho justifiquin, l’Estat pot transferir a la Generalitat, a través de la Comissió Mixta de traspassos, la documentació d’ajuntaments, partits polítics, sindicats i particulars.

17 Projecte de Llei

Informe de la Comissió d’Experts

Article 3. Disposicions comunes 1. L’Estat disposarà les mesures necessàries per posar a disposició de la Generalitat els béns confiscats que s’han de restituir. La Generalitat subroga l’Estat pel que fa els drets i obligacions.

2. Dels documents restituïts se’n dipositarà còpies a l’AGGCE, el cost de les quals assumirà la Generalitat. Les còpies tindran la consideració de còpia autèntica.

3. Identificats els béns confiscats, l’Estat els lliurarà a la Generalitat en el termini de 3 mesos. El lliurament es formalitzarà i serà efectiu amb una acta de lliurament i recepció, signada per ambdues administracions.

Conclusions generals Consideració general 1: S’ha de vetllar per la conservació i l’accessibilitat dels documents. Aconseguir-ho no depèn de la seva localització física (en un o altre lloc) o del suport que s’ofereixi als usuaris (original o còpia), sinó de les condicions d’ús de la informació que contenen els documents.

Principi 2: Garantir els drets de les víctimes de la repressió política que poden necessitar consultar la documentació per exercir drets de compensació i protegir els béns culturals que conserva l’AGGCE. Conclusió b): Aconsella establir un procediment administratiu per atendre les reclamacions de reconeixement de titularitat i la posterior restitució de documents.

Subcomissió perspectiva arxivística Es valoren els avantatges generals que ofereixen les tecnologies de la informació i, en particular, les aportacions que poden fer en la resolució d’aquest conflicte.

Subcomissió perspectiva jurídica L’Estat ha d’intentar fer compatibles els interessos de les diverses parts.

L’Estat ha d’aplicar el principi de proporcionalitat per valorar com satisfà l’interès de Catalunya i l’interès de l’AGGCE per mantenir la seva funcionalitat actual.

L’Estat ha de preservar la integritat de l’AGGCE, sense excloure la possibilitat que amb còpies digitals també es preserva la seva integritat i no se’n redueix la funcionalitat.

L’Estat ha de valorar si l’interès de la Generalitat no queda millor satisfet amb la recuperació d’originals, sempre que això no afecti la funcionalitat de l’AGGCE.

Article 4. Restitució a la Generalitat 1. Per identificar els béns confiscats es crearà, en el termini màxim de 2 mesos, una Comissió Mixta Govern-Generalitat integrada per representants designats per ambdues administracions.

2. Els béns de la Generalitat que ja es van identificar, arran del Conveni entre el Ministeri de Cultura i la Generalitat, de 22 d’octubre de 1982, s’han de lliurar a la Generalitat en el termini màxim de 3 mesos.

Conclusions generals Conclusió b): Aconsella establir un procediment administratiu per atendre les reclamacions de reconeixement de titularitat i la posterior restitució de documents.

Article 5. Requisits i procediment 1. El dret a la restitució dels béns s’ha d’exercir en el termini d’1 any a partir de l’endemà de la notificació de l’acte d’identificació als legítims titulars.

Si no es fa la pràctica de la notificació, el termini computarà des de l’endemà de la publicació de l’acte d’identificació. Transcorregut el termini, caducarà el dret a la restitució dels béns confiscats.

2. La Generalitat establirà el procediment per tramitar i resoldre les peticions i sol·licituds. Contra els actes i resolucions de la Generalitat es podran interposar els recursos que correspongui.

3. Només serà procedent restituir els béns si s’acompleixen els requisits següents: a) Identificació precisa dels béns sol·licitats. b) Acreditació documental, o per qualsevol altre mitjà de prova admès en dret, de la titularitat dominical dels béns en el moment de la confiscació. c) Acreditació documental, o per qualsevol altre mitjà de prova admès en dret, de la condició de successor legítim (tant per persones físiques com jurídiques).

Conclusions generals Conclusió b): Aconsella establir un procediment administratiu per atendre les reclamacions de reconeixement de titularitat i la posterior restitució de documents.

Article 6. Exempcions tributàries 1. La incorporació dels béns restituïts al patrimoni de les persones físiques o jurídiques està exempta de qualsevol tribut.

2. La restitució de béns està exempta de l’Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats.

3. Pel que fa a honoraris i aranzels, s’aplicaran els mateixos beneficis que s’apliquen a favor de l’Estat.

Subcomissió perspectiva arxivística Es reconeix com a principi fonamental el principi de provinença, si bé s’alerta sobre la possible dificultat per determinar alguns productors, dificultat que es considera superable sempre que s’aprofundeixi en l’anàlisi arxivística.

Subcomissió perspectiva arxivística Considerant que l’objectiu principal ha de ser la identificació de productors i, en conseqüència, el reconeixement dels titulars, es proposen actuacions arxivístiques (descripció i digitalització dels fons), es demana que s’estableixin criteris per garantir la conservació i disponibilitat dels documents a retornar i, també, que es respecti la voluntat dels titulars si aquests desitgen que els seus originals restin a l’AGGCE.

—

18 Projecte de Llei

Informe de la Comissió d’Experts

Disposició addicional primera Restitució a persones físiques o jurídiques de caràcter privat d’altres comunitats autònomes, també podran exercir el dret a la compensació amb els mateixos requisits establerts per aquesta llei.

Conclusions generals Conclusió b): Aconsella establir un procediment administratiu per atendre les reclamacions de reconeixement de titularitat i la posterior restitució de documents.

Consideració general 2: El conflicte plantejat, en cap cas és un conflicte de competències entre l’Estat i les comunitats autònomes i, sobretot, cal evitar que es converteixi en motiu d’enfrontament entre institucions, i encara menys entre ciutadans de diverses comunitats.

Disposició addicional segona Crear i posar en funcionament el Centre Documental de la Memòria Històrica: 1 any a partir de l’aprovació de la Llei. S’integraran els fons de l’actual AGGCE. Disposició addicional segona Crear i posar en funcionament el Centre Documental de la Memòria Històrica: 1 any a partir de l’aprovació de la Llei. S’integraran els fons de l’actual AGGCE.

Disposició derogatòria única Es deroguen les disposicions d’igual o inferior grau que s’oposin a allò que aquesta Llei estableix.

Disposició final única Entrada en vigor de la llei: l’endemà de la seva publicació al BOE.

LA DIGITALITZACIÓ DE L’ARXIU DE LA BARONIA D’ERAMPRUNYÀ (Fons conservat a Gavà per la família Girona) L’anomenat arxiu de la baronia d’Eramprunyà és un fons documental propietat de la senyora Odília Girona i Salgado, marquesa de Pozo Rubio, que fou inclòs en el Catàleg de béns del Patrimoni Cultural Català per Resolució del conseller de Cultura de 5 de novembre de 2001. Es conservava en un edifici del carrer Màrtirs de 1714 del centre històric de Gavà. En compliment del conveni signat entre la direcció general del Patrimoni Cultural i el senyor Ignacio de Puig i Girona, mandatari de la propietària, en data 29 de setembre de 2003, l’Arxiu Nacional de Catalunya va rebre l’encàrrec de fer la descripció i digitalització del fons, tasques que han finalitzat recentment. Per dur a terme els treballs tècnics esmentats, els documents foren traslladats pels seus propietaris a Barcelona i l’ANC els ha tingut en dipòsit provisional, per fases, entre els mesos d’abril de 2004 i juny de 2005.

El projecte no inclou la totalitat de l’arxiu conservat per la família Girona a Gavà; s’ha cenyit exclusivament al fons relacionat amb Eramprunyà, és a dir, al reunit per Manuel Girona i Agrafel i els seus descendents, com a conseqüència de la compra del patrimoni immoble de l’antiga baronia (1897).

Conclusions generals Conclusió c): Es recomana la transformació de l’AGGCE. Subcomissió perspectiva arxivística L’AGGCE ha de ser generosament dotat de recursos professionals i tècnics.

Subcomissió perspectiva jurídica L’Estat està obligat a defensar l’interès general –interès necessari o convenient– a tenir un arxiu de la Guerra Civil.

L’Estat ha d’establir convenis per assegurar la col·laboració entre institucions arxivístiques.

L’Estat ha de fer que l’AGGCE esdevingui el centre de referència per a l’estudi de la Guerra Civil.

—

—

L’arxiu personal de Manuel Girona, que també es trobava a Gavà, se n’ha mantingut al marge per la voluntat expressa dels seus propietaris.

Els diferents fons de l’arxiu de la baronia d’Eramprunyà Tot i la seva importància, el fons dels Girona que s’ha digitalitzat no és la totalitat de l’arxiu històric de la baronia d’Eramprunyà, sinó únicament una part. L’arxiu es troba dispers en diversos fons patrimonials públics i privats, segons ha estudiat l’historiador Josep Campmany i Guillot, una fragmentació que és conseqüència de la pròpia trajectòria i vicissituds de la baronia. Jaume II va vendre el castell i terme d’Eramprunyà, amb la plena jurisdicció, al seu tresorer, Pere Marc, l’any 1323.

Els Marc iniciaren aleshores un procés de reunificació de jurisdiccions i senyories alodials, com Castelldefels (1420) i Gavà (1440). En el moment de màxima extensió, la baronia abastava territori dels actuals municipis de Castelldefels, Begues, Gavà, Viladecans –excepte la Torre Roja– i Sant Climent, però el seu terme era molt inferior al de l’alta edat mitjana, quan arribà a estendre’s per Sant Boi i les quadres de Campdàsens, Garraf i Jafre. L’extinció dels Fiveller i els plets per la seva successió originaren la formació d’un indivís repartit entre els Sentmenat i els Erill (1625). Els primers van traspassar la seva

Capbreu de Castelldefels

19 documents de la senyoria altmedieval, la venda del castell a Pere Marc de 1323 i els diferents privilegis i disposicions concedits per la corona als senyors i habitants de la baronia.

- Fons patrimonial Sentmenat (ACA), on restaren els documents que els Sentmenat no traspassaren als Copons, entre ells un espècul de l’arxiu de l’any 1565.

- Fons patrimonial dels marquesos de Moja (Biblioteca de Catalunya), amb diversos lligalls sobre delmes, censos, beneficis i causes pies. En aquest fons sobresurt un capbreu de 1598 i el llibre de les propietats de D. Ramon de Copons de 1645, on s’esmenten les rendes i drets d’Eramprunyà.

- Fons patrimonial de la família Foxà (Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona), el més important de tots els esmentats, atès que aplega la documentació dels Erill, Pérez-Moreno, Garma i Foxà i que aquests darrers no lliuraren a Manuel Girona l’any 1897.

- Fons patrimonial dels marquesos de Santa Maria de Barberà i la Manresana (Vilassar de Dalt), amb documentació de la baronia que els Sarriera van heretar dels Copons marquesos de Moja. El propietari del fons posa molts obstacles a la seva consulta.

- Fons de la família Girona, que ha estat digitalitzat a l’ANC i és objecte del present article.

part als Copons, marquesos de Moja (1651) i els segons als Pérez Moreno (1733), que enllaçaren amb els Garma i els Foxà.

Les reformes lliberals que se succeïren a l’Estat espanyol a partir de la dècada de 1830 aboliren les jurisdiccions privades; la baronia va desaparèixer i va ser succeïda per una gran propietat agrícola i per drets de domini directe i censos emfitèutics. Els antics barons van haver d’afrontar les reivindicacions i plets promoguts pels ajuntaments, pels emfiteutes i pels administradors, que giraven entorn de qüestions tan problemàtiques com la parcel·lació dels erms del litoral –les marines- i l’explotació dels boscos comunals, que s’allargaren durant tot el segle XIX. En aquest context conflictiu, la compra del que restava de la baronia per part de Manuel Girona a les dues famílies titulars de l’indivís (els Sarriera marquesos de Moja i els Foxà), l’any 1897, representà un punt d’inflexió important.

D’una banda, es reuniren els drets de propietat dividits des del segle XVII, i, molt més important, el banquer inicià un procés de recuperació dels drets de propietat a través d’expedients administratius, procediments judicials i adquisicions. Manuel Girona i Agrafel morí l’any 1905 i llegà el patrimoni d’Eramprunyà al seu fill, Manuel Girona i Vidal, els descendents del qual encara en mantenen la propietat.

Aquesta trajectòria explica que, en l’actualitat, l’arxiu històric de la baronia d’Eramprunyà estigui dividit en diversos fons: - Arxiu de la Cancelleria reial (ACA), on es localitzen els

La comparació dels instruments de descripció dels esmentats fons amb l’espècul dels Sentmenat de 1565 posa de relleu la desaparició de documentació essencial, ara per ara sense localitzar, com els registres de la cúria senyorial o el conegut Llibre de la baronia d’Eramprunyà, que fou utilitzat per Francesc de Bofarull en la seva obra El castillo y baronía de Eramprunyà.

L’arxiu de la baronia d’Eramprunyà propietat de la família Girona L’arxiu conservat pels Girona, tal i com ens ha arribat, conté la documentació de la baronia generada abans del 1897, que fou lliurada pels venedors a Manuel Girona, i la produïda pel banquer i els seus administradors a partir d’aquesta data fins a la dècada de 1930. S’hi troba documentació original –tota dels segles XVII, XVIII, XIX i XX–, còpies de documents conservats en altres arxius i una gran quantitat de regestos, extractes i notes fetes amb finalitats de control administratiu. Els documents originals són, en la seva major part, capbreus, llevadors de rendes, llibretes de censos, escriptures notarials dels dominis útils de la baronia i de les finques comprades per Manuel Girona (compravendes, establiments, signatures de domini, etc.) i una col·lecció preciosa de plànols dels segles XVIII i XIX. El fons ha estat objecte de successives ordenacions, una d’elles feta a finals del segle XIX, que podria ser obra de Francesc de Bofarull, i una altra de posterior de la dècada dels seixanta del segle passat. Ambdues ordenacions són parcials i han deixat rastre en les signatures que s’han anat sobreposant en els lloms i en les etiquetes dels lligalls. A efectes pràctics de con-

“Plano de terras de Gabá y marinas fet després de 1721” correspon a la unitat de catalogació núm 310.

20 Classificació del fons Un cop feta la descripció, s’ha fet la classificació intel·lectual a partir de l’atribució a cada unitat documental del codi corresponent del quadre de classificació de fons patrimonials de l’ANC. Aquesta operació no ha significat cap canvi en la instal·lació i ordre físic dels documents, però permet a l’usuari seleccionar-los segons el nivell de classificació.

Digitalització El fons s’ha digitalitzat amb escàner planetari i càmera fotogràfica, segons les característiques específiques de cada document, pàgina a pàgina i en color real. S’han originat tres productes: còpia màster en suport DVD d’alta resolució de 300 dpi sense interpolar; còpia de consulta en CD, format JPEG resolució 150 dpi; i còpia de preservació en suport microfilm format de 35 mm a partir de la imatge digitalitzada del màster en blanc i negre. trol per al seu trasllat, els tècnics de l’ANC van organitzar el fons en les sèries següents: 1. “Archivo General de la Baronía de Arampruñá”: dos arxivadors negres de gran format.

2. Manuscrits: 11 volums (segons la numeració en manquen tres) que es corresponen a capbreus, establiments i repartiments de cadastre.

3. “Baronía de Arampruñá. Índice General”: 4 lligalls (segons la numeració en manquen altres quatre).

4. “Arampruñá”: 35 lligalls, aparentment no en manca cap.

5. Documentació diversa no numerada, amb un total de 21 lligalls.

La documentació s’ha retornat als propietaris en el mateix ordre i condicions d’instal·lació originals.

Treballs tècnics fets a l’ANC Descripció del fons El fons s’ha descrit a nivell d’unitat documental composta respectant l’ordenació en carpetes i expedients i seguint l’ordre d’instal·lació d’aquests a l’interior de cada lligall. En la major part dels casos s’ha aprofitat el títol formal perquè és prou clar i entenedor. El camp “cronologia” recull la data del document original, indicant la de la còpia o trasllat en el camp “descripció”. El resultat és un catàleg informatitzat de 1.153 unitats documentals o registres que permet la cerca per tots els camps de la fitxa.

Resum del contingut del fons Seguint el quadre de classificació normalitzat de fons patrimonials de l’ANC, la documentació es refereix als aspectes següents: 03.01.02. Senyories i baronies jurisdiccionals (dependència jeràrquica de 03. Patrimoni i 03.01. Propietats i drets).

Inclou els documents del llarg període en què Eramprunyà fou realment una baronia, és a dir, una senyoria jurisdiccional amb facultats judicials, governatives i administratives. La seva major part són trasllats i còpies fetes en els segles XVIII i XIX dels originals conservats a l’arxiu de la cancelleria reial i de la família Foxà. El nivell Títols jurídics i successió de la baronia (03.01.02.01) conté una recopilació molt completa de donacions, infeudacions i compravendes dels castells d’Eramprunyà i de Castelldefels a partir del 1010 i fins al final de la baronia, així com sobre la successió dels barons des de la creació de l’indivís en el segle XVII. En aquest apartat s’han inclòs els documents dels censals passius i els plets i concòrdies sobre els límits dels termes de Viladecans i Gavà; sobresurt el plànol de la partió fet per Francesc Clavera l’any 1753. El nivell Jurisdicció (03,01.02.02) és poc rellevant, atès que en el fons s’han conservat molt pocs documents sobre l’exercici dels poders jurisdiccionals dels barons; la part més interessant d’aquest apartat està constituïda per diversos bans i edictes i algunes sentències criminals de la cúria baronial dels segles XVIII i XIX. El nivell Béns comunals, monopolis i drets senyorials (03.01.02.03) s’inicia amb les còpies de les escriptures d’establiment de carnisseries, hostals i tendes dels pobles de Castell-

21 defels i Gavà i continua amb els plets i concòrdies sobre els aprofitaments comunals dels boscos de Begues en la divuitena centúria. El nivell Delmes (03.01.02.04) conté un llevador de 1740 i documentació administrativa sobre l’extinció de les rendes decimals en el segle XIX. El nivell Dominis directes, censos i lluïsmes (03.01.02.05) agrupa la documentació sobre capbrevacions (capbreus generals de terme i confessions d’emfiteutes particulars) des del segle XIV, causes de capbrevació (s.

XVII-XVIII), precaris i establiments emfitèutics a partir de 1391, signatures per raó de senyoria, escriptures de traspàs de finques del domini útil i llevadors de censos, delmes i blat de tragí; mereixen una atenció especial els regestos i còpies dels establiments i repartiments de les marines de 1721 i dels conflictes que s’hi derivaren, així com els plànols fets en aquell període.

03.01.03. Hisendes i propietats (dependència jeràrquica de 03.

Patrimoni i 03.01. Propietats i drets).

Inclou la documentació generada per la reconversió de la baronia en una gran propietat desproveïda de jurisdicció, la compra dels béns per Manuel Girona (1897) i l’activitat posterior d’administració i reclamació de propietats i drets duta a terme pel comprador. El nivell Títols jurídics, adquisicions i alienacions (03.01.03.01) inclou la documentació relacionada amb els aspectes següents: l’adquisició de les propietats de la baronia per part de Manuel Girona i la posterior inscripció en el registre de la propietat; els documents referits a la reivindicació judicial de les Marines; les escriptures antigues (en alguns casos des del segle XVI) de diverses heretats i finques que el banquer va comprar després de 1897 per unir a la baronia; una col·lecció de plànols de les masies i boscos feta per encàrrec del comprador; i l’extensa sèrie denominada “Nota de Títulos”, que conté l’estudi molt detallat de l’evolució de cadascuna de les masies, heretats i camps que pagaven censos.

El nivell Gestió de la propietat immobiliària (03.01.03.02) està destinat als contractes d’arrendament, parceria i masoveria, que en aquest fons no s’han conservat. El nivell Explotació dels recursos naturals (03.01.03.03) conté la documentació generada pels conflictes entre els antics barons i els pobles arran de l’intent dels primers de privatitzar els boscos i terres comunals. El nivell Censos emfitèutics (03.01.03.04) és el resultat de l’interès dels propietaris de l’antiga baronia a conservar els drets de domini directe i els pagaments censals; conté una gran quantitat de llibretes i registres per al seu control administratiu i inscripció legal.

03.02. Beneficis, capellanies i causes pies (dependència jeràrquica de 03. Patrimoni).

Inclou els documents de les fundacions pies i benèfiques dels barons o en les quals aquells hi tenien dret de patronatge.

La major part del contingut d’aquesta sèrie és sobre la capella de Nostra Senyora de Brugués, i inclou còpies de les actes de fundació, capbreus, llevadors i documentació administrativa, majoritàriament dels segles XVIII i XIX.

03. 03. Administració (dependència jeràrquica de 03. Patrimoni).

Apartat miscel·lani on s’ha inclòs documentació administrativa diversa, que en cap cas formen sèries homogènies o coherents: obres, comptes parcials, correspondència, minutes, salaris, àpoques, contribucions, etcètera. Tots els documents són dels segles XVIII i XIX. 07. Església Els documents més importants d’aquest apartat es refereixen a la construcció de la nova església parroquial i cementiri de Castelldefels entre els anys 1899 i 1910.

08. Documentació municipal Entre la documentació diversa continguda en aquest apartat, mereix d’ésser destacada la relacionada amb els cadastres de Castelldefels i Begues en el segle XVIII. Valoració Com hem dit anteriorment, el fons de la Baronia d’Eramprunyà propietat de la família Girona conté tan solament una part de l’arxiu produït pels barons d’Eramprunyà i els seus oficials en l’exercici de les prerrogatives senyorials. Vist en conjunt, és un fons rellevant per a l’estudi de l’etapa final de la baronia, la de la seva transformació en gran propietat burgesa, i de retruc de la trajectòria dels pobles que la integraren en els segles contemporanis. Des d’aquesta òptica entenem que el projecte de digitalització executat per l’ANC permet la consulta d’un fons històric privat i es pot considerar d’interès històric i cultural, sobretot per als investigadors locals i els historiadors del món agrari contemporani.

En el projecte han intervingut els arxivers Joan Pons i Alzina, Pilar Frago i Pérez, Miquel Pérez Latre, Ingrid López i Josep Fernández Trabal. Han fet la digitalització les empreses Artyplan i Gupost.

Josep Fernández Trabal Cap de l’Àrea de Fons Històrics de l’ANC

22 LA COL·LECCIÓ DOCUMENTAL DEL SERVICIO DE EMIGRACIÓN DE REPUBLICANOS ESPAÑOLES (SERE) El Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) ha conservat un important conjunt documental que reflecteix les primeres activitats del Servicio de Emigración (o evacuación) de Republicanos Españoles (SERE), institució que assistí els republicans espanyols exiliats a França després de la Guerra Civil. Els esmentats documents van ser llegats al PSUC per Manuel de Azcárate, dirigent del Partido Comunista de Espanya, que reuní documentació diversa sobre les activitats del seu pare, Pablo de Azcárate, ambaixador a Londres durant la República i que, un cop acabada la Guerra Civil, passà a formar part de la direcció del SERE. La col·lecció documental SERE va ser cedida a l’Arxiu Nacional de Catalunya, juntament amb la documentació històrica del PSUC, en virtut del conveni signat el 28 de desembre de 1987. L’ANC ha publicat recentment el catàleg del fons PSUC corresponent al període de la Guerra Civil, l’exili i la clandestinitat (1936 – 1977) que inclou les 95 unitats de descripció corresponents a l’esmentada col·lecció. L’estat de conservació dels documents ha aconsellat la seva digitalització.

Notícia de l’organisme Com a conseqüència de la desfeta de la Guerra Civil i la invasió de Catalunya per part de les tropes franquistes, milers de catalans i de refugiats republicans d’arreu de l’Estat van haver de fugir cap a la frontera francesa. Les autoritats republicanes i la mateixa Generalitat de Catalunya van haver d’organitzar diferents serveis que asseguressin els mitjans materials dels exiliats i la seva possible evacuació cap a territoris americans, especialment Mèxic. Si bé en un principi la Generalitat tenia recursos suficients, a principis de febrer va haver de lliurar el capital al Ministeri d’Hisenda de la República.

Juan Negrín, primer ministre de la República des de maig de 1937, prometé a les autoritats catalanes la creació d’un servei centralitzat que gestionés globalment l’ajut econòmic que precisaven civils i militars espanyols exiliats a França. Així va ser com es va crear a París el Servicio de Emigración de Republicanos Españoles el febrer de 1939. El juliol del mateix any, una reunió permanent de les Corts desautoritzà el govern de Negrín i acordà crear la Junta de Ayuda a los Republicanos Espanyoles (JARE), patrocinada per Indalecio Prieto, amb funcions similars al SERE. Les dues institucions van coexistir i l’adscripció a l’una o l’altra depengué en molts casos de l’afinitat o el profit que se’n pogués treure.

El SERE, situat en el número 94 de la Rue Saint-Lazare de París, es nodria, fonamentalment, dels diners públics dipositats per Negrín en diversos bancs francesos i belgues. L’objectiu últim de la institució era l’ajut econòmic dels republicans espanyols que vivien a França: donar subvencions a persones

necessitades i finançar econòmicament el viatge dels republicans cap a Mèxic, sempre que aquests ja disposessin d’algun capital. Dos òrgans portaven el pes de les activitats de la institució. D’una banda, la Ponència Ministerial, també anomenat Consell de Ministres o Ponència Interministerial, que aprovava els subsidis a civils i militars. D’altra banda, la Junta de Emigración, que estudiava les diferents peticions particulars i elevava a la Ponència les seves decisions. La Sección de Administración y Subsidios i la seva oficina administrativa s’encarregava de gestionar els ajuts i d’enviar-los a la Junta. La direcció del SERE estava integrada per representants dels partits i no per representants del govern. Entre els seus membres hi havia, per exemple, Josep Moix, pel PSUC, i Jaume Aguadé, per ERC. Contingut de la col·lecció Els noranta-cinc expedients que integren la col·lecció del SERE es poden dividir, pel seu contingut, en dos parts que es complementen. D’una banda es troben les relacions nominals referides a les propostes de concessió de subsidis que han estat aprovades en sessió de la Junta de Emigración. Les esmentades relacions s’elevaven a la Ponència Ministerial per al seu estudi i aprovació definitiva; es concedien subsidis regulars, extraordinaris i préstecs d’honor. Aquests últims es lliuraven per tal que els exiliats poguessin embarcar rumb a Mèxic o, en menor mesura, cap a altres països llatinoamericans. El primer document generat per l’activitat de la Junta és del 3 de febrer de 1939 i l’últim del 27 de desembre del mateix any.

Les relacions de subsidis tenen un contingut similar. La Junta de Emigración enviava a la Ponència Ministerial diferents documents que incloïen la relació de peticions aprovades, les peticions rebutjades i d’altres que no tenien proposta inicial. Si alguna petició no estava clara, la Junta exposava els motius pels quals no aprovava el subsidi. Al costat del nom i dels cognoms del sol·licitant figurava el càrrec civil o militar durant la República. Militars d’alta graduació, funcionaris amb càrrecs equivalents a directors generals, polítics i magistrats farceixen les llistes de beneficiats. Sovint trobem altra documentació que forma part de l’expedient. Es tracta de certificacions de personalitats polítiques i militars republicanes que testimonien o donen fe de la veracitat del càrrec que va exercir el sol·licitant. Per exemple, en la primera relació s’annexa una certificació de Josep Tarradellas, en aquell moment titular de les conselleries Primera i de Finances del Govern de la Generalitat, referent a l’exercici de Pere Mas i Perera en el càrrec de director general de Finances. El document està datat a Darnius, el 3 de febrer de 1939.

Quant als membres directius de la Junta, destaquem Bibiano Fernández Osorio Tafall, que va ser el seu president i que, en temps de la República, havia estat comissari general dels Exèrcits de Terra, Mar i Aire. A ell li corresponia de signar les actes de les sessions de la Junta i elevar-les a la Ponència

PSUC – SERE: Carta manuscrita del president Lluís Companys

23

Ministerial per estudiar-les. Per les consultes d’Osorio Tafall a la Ponència, es pot detectar un cert desconcert en els paràmetres de concessió dels ajuts, especialment en els primers temps del SERE. El 21 d’abril de 1939, formant part de la 3a relació, Osorio Tafall pregunta: “Los Exdiputados a Cortes pertenecientes a los partidos del Frente Popular, ¿se les puede incluir en el derecho a subsidio?”; i després: “¿Los Diputados al Parlamento Catalán, estan también comprendidos?”.

Entre els documents adreçats a la Ponència o Consell Ministerial, inclosos en la “Relación 4ª”, trobem la proposta de préstec d’honor a José Prat García, diputat a Corts. Demana 22.650 francs pel pagament del seu passatge, el del seu pare, el seu germà i el conductor del cotxe oficial a Mèxic. En aquesta mateixa relació apareixen noms com el de Pompeu Fabra, Santiago Pi Sunyer o Josep Andreu i Abelló. Són també molt interessants els informes sobre els personatges sobre els quals hi ha dubte sobre el càrrec exercit. A més de l’historial individual, es poden trobar referències a la guerra, els canvis en el personal militar, les decisions polítiques, etc. La instància de José Echevarría Novoa, antic governador civil de Biscaia l’any 1936 i funcionari del SERE, que demana un subsidi per la seva condició durant la Guerra Civil, pot servir com a exemple de la informació que donen aquests documents.

La segona part de la documentació, molt vinculada a les decisions del SERE sobre el lliurament de subsidis i préstecs, integra cinquanta-dues unitats de descripció relacionades amb els recursos interposats per civils i militars. En general, demanen una revisió de la petició de subsidi després d’haver estat desestimada per la Ponència. Entre els recursos de magistrats, cal destacar la instància presentada per Rafael Gordo Gómez, secretari de la Sala del Tribunal Suprem, que inclou comunicació del Ministre de Justícia relativa al nomenament del sol·licitant; de José Antonio de Rentería Aurrecoechea, magistrat de l’Audiència i del Tribunal Popular de Guadalajara; i d’Antonio Horna Campos, magistrat de l’Audiència i jutge de primera instància, que inclou una carta de la delegació basca a Londres relativa al subsidi del suplicant. Són nombrosos els recursos o peticions de revisió signats per militars republicans.

Noms com el de José Riquelme López Bago, general; de Francisco Buzón Llanes, general de divisió; i de Luis Fanjul, inspector general de Sanitat de Carrabiners, són alguns exemples de la personalitat dels suplicants. Quant a les peticions de polítics i alts càrrecs de l’administració, cal destacar el recurs de Francesc Viadiu Vendrell, director general del Patrimoni Artístic de la Generalitat, que inclou nota manuscrita de Lluís Companys adreçada a Josep Moix; de Pio Chaos Macazaga, president de Izquierda Republicana de Euskadi; de Juan García Oliver, ministre de la República, o de Francesc Duran Rossell, que demana l’import del passatge a Mèxic per a ell i la seva família: Antoni Escofet, secretari d’Esquerra Republicana de Catalunya, demana que es concedeixi el subsidi a Artemi Aguadé i Miró i Josep Maria Espanya i Sirat, exconsellers de Catalunya.

La petició inclou una carta autògrafa del president Companys adreçada al doctor Jaume Aguadé, membre de la direcció de SERE i representant d’ERC, que transcrivim tot seguit: “Estimat Jaume: El company Josep Maria Espanya, ha obeït sempre, com tu saps, les indicacions del partit i per la meva banda he de dir que ha complert sempre fidelment els treballs i gestions que se li han confiat mereixent la nostra confiança...”.

Per últim volem fer esment a la correspondència del SERE... Es tracta d’oficis de la Junta adreçats a la Ponència Ministerial per tal que resolgui determinats dubtes relacionats amb els subsidis i els càrrecs que tenen dret a percebre’ls.

Inclou una instància dels exdiputats a Corts de la República demanant l’equiparació amb els diputats a Corts de l’última legislatura, perquè és una qüestió “de justicia y equidad”.

Amèlia Castán Ranch

Mostra il·lustrativa de documentació del fons fotogràfic Montserrat Sagarra i Zacarini i exemples de diferents sistemes d’instal·lació.

Autor: Òscar Martínez

24 EL FONS FOTOGRÀFIC “MONTSERRAT SAGARRA I ZACARINI” El fons El fons fotogràfic amb el número d’inventari 428 Montserrat Sagarra i Zacarini va ingressar a l’Arxiu Nacional l’any 1998. El fons es divideix en dues parts clarament diferenciades. La part principal està formada aproximadament per 31.400 diapositives en color, fruit de la tasca professional que, com a fotògrafa, va fer Montserrat Sagarra entre els anys 1960 i 1990. Es tracta de material que l’autora va descartar del conjunt que féu com a encàrrec de l’entitat Enciclopèdia Catalana per a la il·lustració de l’obra de referència Geografia Comarcal de Catalunya. Un resum de la seva temàtica donaria com a font per a la investigació antropològica i geogràfica imatges representatives del país dels darrers 30 anys: edificis emblemàtics, esglésies i monestirs, monuments, llocs d’interès turístic i cultural, costums i festes populars, oficis tradicionals, pobles i ciutats de les comarques catalanes, fotografia paisatgística, etc. Aquesta part del fons va arribar a mans de la Generalitat a partir de la seva compra l’any 1994 per part del Departament de Presidència. L’objectiu d’aquesta adquisició era integrar la documentació fotogràfica produïda per l’autora dins el Banc d’Imatge i So de la Comissió Interdepartamental de Mitjans Audiovisuals (BIS), organisme creat amb la voluntat de reunir un conjunt ampli d’imatges i documents audiovisuals representatius de Catalunya. Posteriorment, aquest banc d’imatges i documents sonors passaria a formar part de la documentació que conserva i gestiona l’Arxiu Nacional, a disposició dels seus usuaris.

L’altra part del fons va ingressar a l’Arxiu com a donació de la titular i no per compra com l’altre cas. Es tracta d’una petita col·lecció de retrats d’antics consellers de la Generalitat d’època republicana reunida al llarg del temps per Montserrat Sagarra, dels quals no n’és l’autora. La col·lecció recull les següents personalitats: Josep Tarradellas, Josep Dencàs, Joan Casanovas, Lluís Jover, Carles Martí, Joan Selves, Pere Mestres, Antoni Maria Sbert, Ventura Gassol, Josep Maria Espanya i Artemi Aiguader.

L’autora Montserrat Sagarra va néixer a Barcelona l’any 1925 al si d’una família acomodada d’ideologia progressista. Estudià a l’escola Blanquerna i, passada la Guerra Civil, inicià els estudis de biblioteconomia. Va treballar com a restauradora de llibres a la casa Emili Brugalla i com a traductora i arxivera a l’editorial Ariel. L’any 1962 inicià el camí vers la fotografia professional anant a estudiar la incipient aleshores fotografia en color a la ciutat alemanya d’Hamburg. El 1963 completà els seus coneixements tècnics a l’empresa Agfa. En tornar a Barcelona va obrir un estudi fotogràfic al carrer Domènech, on treballà durant més de trenta anys. Entre les seves obres podem destacar el llibre La casa rural. Cases aïllades i cases de

poble, amb textos de Marc Aureli Vila i la citada Geografia Comarcal de Catalunya.

El tractament arxivístic El fons de diapositives va ser classificat per la mateixa autora per comarques i, dins d’aquestes, per pobles. Cada imatge va rebre un codi compost d’un número que identificava la comarca, un altre el full i, en tercer lloc, un número per cada diapositiva, la qual cosa ha ajudat molt al seu tractament. Una part de les fotografies (unes 18.400) fou seleccionada pel ja comentat Banc d’Imatge i So per formar part de la seva base de dades. Les imatges escollides van ser descrites, indexades i digitalitzades. El contingut d’aquesta base va passar a formar part del GANC al desembre de 2004. Dels documents fotogràfics descrits a la base de dades del BIS, l’Arxiu Nacional només té els originals del fons Montserrat Segarra a partir del contracte de compra signat amb el Departament de Presidència. De la resta d’imatges de l’antic BIS l’Arxiu en té només una còpia digital. És la raó per la qual la documentació original ha passat a formar part dels fons de l’ANC, mentre la resta, de la qual no disposem d’original, s’ha integrat en l’anomenat Arxiu de complement, com passa amb aquells fons i col·leccions formats per reproduccions d’originals guardats per altres institucions.

Actualment, el treball que s’està portant a terme consisteix a instal·lar les diapositives en material de conservació homologat (fundes de Mylar i caixes de pH neutre) i associar-les informàticament amb la seva caixa corresponent a la base de dades del GANC. Amb aquesta actuació es pretén l’arxivament correcte del material original i la seva conservació en condicions òptimes, tenint en compte les necessitats específiques de la documentació fotogràfica. Un cop instal·lat tot el fons s’espera descriure i indexar la resta d’imatges no tractades pel BIS, per fer-les consultables als usuaris de l’ANC. Òscar Martínez Fons d’Imatges, Gràfics i Audiovisuals

Carta del Comitè Obrer de control del castell del Remei adreçada al Departament d’Agricultura. Juny de 1937. ANC. Fons Generalitat de Catalunya (Segona República).

25 LA FINCA DEL CASTELL DEL REMEI DURANT LA GUERRA CIVIL

Noticiari

A l’ANC es conserva diversa documentació que ens permet veure com s’organitzava l’economia en temps de guerra i com la Generalitat intervenia a les indústries i a les explotacions agrícoles que controlava.

Un exemple en seria la documentació relativa a la finca del Castell del Remei, situada al municipi de Penelles, a la comarca de la Noguera. Es tracta d’una explotació agrària que a finals del segle XIX i començaments del XX s’havia modernitzat gràcies a la mecanització de la producció, promoguda pel seu propietari, Ignasi Girona. A la segona meitat de la dècada dels anys vint, el Castell del Remei havia esdevingut un centre vinícola d’importància reconeguda, la producció del qual es comercialitzava i s’exportava sota la firma comercial Vins i olis del Castell del Remei, amb seu social a Barcelona, on hi havia l’administració de l’empresa. Als anys trenta, com ara, el producte estrella era la marca Castell del Remei, nom que rebia el vi elaborat a la finca.

Arran de l’esclat de la Guerra Civil, el Castell del Remei va passar sota control de la Generalitat. Podem trobar les dades relatives al traspàs, i la posterior evolució de l’explotació de la finca durant la guerra, en un expedient i un informe, complementaris entre si, que es conserven al fons Generalitat de Catalunya (Segona República) –unitats de catalogació 978 i 7.587. L’informe és la còpia en paper carbó d’un document de 87 fulls que porta el títol d’Avant-projecte d’explotació del “Castell del Remei” i que l’any 2004 va ingressar a l’ANC per donació del senyor Josep Pujol i Andreu.

Així, sabem que l’Ajuntament de Penelles va confiscar la finca a finals de juliol de 1936, per, seguidament, posar-la a disposició del Departament d’Agricultura, des d’on es va nomenar un delegat encarregat de dur-ne la gestió i que havia d’actuar sota les ordres directes del cap dels Serveis Tècnics d’Agricultura. Ben aviat, s’encomanà aquesta tasca a l’alcalde de Penelles, arran d’una ordre del Departament d’Agricultura i Proveïments per la qual els alcaldes passaven a exercir les funcions de delegats del departament a les explotacions agrícoles i empreses confiscades en el territori de la seva jurisdicció.

Uns mesos després, l’octubre de 1936, l’alcalde de Penelles, juntament amb el Comitè de Milícies Antifeixistes de Penelles i el Comitè de Defensa del Castell del Remei, demanaven al conseller d’Agricultura que tingués en compte la finca com a possible seu d’una futura Escola d’Agricultura. Per tal d’ajudar que la decisió fos favorable, se li recordaven les característiques de la finca: una explotació de caire semiindustrial ben comunicada, amb 15 tractors, dues màquines de batre, tres

camionetes, aparell de destil·lació, taller mecànic i de fusteria, secció enològica, farinera industrial, molí d’oli, etc.; a més de disposar d’un edifici senyorial fàcilment adaptable a residència per a 40 persones i un edifici destinat a escola fàcilment adaptable a escola d’agricultura.

Tot i que el desembre de 1936 es creava oficialment l’Escola, amb seu al Castell del Remei, sembla que aquesta no entrà en funcionament fins passat un temps. Així, el juliol de 1937, els treballadors col·lectivitzaven la finca i novament tornaven a plantejar a la Generalitat que aquesta fos destinada a escola d’agricultura. Un mes després, la Generalitat destinava part dels edificis i terres de la finca a l’Escola Mitjana d’Agricultura d’Urgell, Segrià i la Noguera, i acceptava el traspàs de la resta a la Col·lectivitat de treball agrícola constituïda entre els obrers. És ben probable que prèviament a aquesta acceptació per part de la Generalitat es redactés l’exhaustiu avantprojecte d’explotació pel qual podem conèixer les característiques que tenia la finca l’any 1937: extensió, conreus, procediments de treball, producció, rendiments, maquinària, personal, sous, etc.

En resum, tenia 935 hectàrees i el conreu més important era el de la vinya, que servia per elaborar el vi embotellat sota la marca Castell del Remei. També hi havia conreus de cereals i es disposava de vaques, ovelles i animals de bast. En aquell moment l’explotació donava feina a 72 treballadors.

La finca i l’Escola van estar en actiu fins al mes de maig de 1938, quan l’avanç de les tropes franquistes –Lleida havia caigut el 3 d’abril– va obligar a evacuar bestiar, maquinària, estris, productes agrícoles i tot allò que hi havia i dur-ho a la Granja Agrícola de Caldes de Montbui.

Aquestes dades mínimes relatives a una finca concreta ens permeten copsar una de les moltes possibilitats d’estudi que ofereix la documentació de la Generalitat de Catalunya, tant

Expedient de la mina de baritina “Juanita”. Plànol de situació de la mina situada a Bagà. (1979). ANC. Fons Delegació Provincial a Barcelona del Ministeri d’Indústria i Energia.

26 des del punt de vista d’acció de govern –de quina manera la Generalitat administrava i intervenia a les finques i explotacions agrícoles que posseïa– com des del punt de vista de la història local –quina incidència va tenir la guerra i els processos revolucionaris a diversos punts de país i com es va veure afectat el món del treball i la vida quotidiana d’aquests llocs.

[MTS]

ELS EXPEDIENTS DE PLANS DE LABORS El 2 de novembre de 2004, l’Arxiu Central del Departament de Treball i Indústria va transferir a l’ANC els expedients denominats de plans de labors anuals de les activitats extractives de Catalunya. Aquesta sèrie documental, que ingressa per primera vegada, té un volum de 5,5 metres lineals i és formada per 1.250 expedients generats entre els anys 1950-1980.

Fins els traspassos a la Generalitat de Catalunya dels serveis en matèria d’aprofitaments miners (Reial decret 738/1981 de 9 de gener),1 el productor d’aquests expedients va ser la Delegació Provincial a Barcelona del Ministeri d’Indústria i Energia, en l’exercici de la funció inspectora que li era atribuïda per la legislació minera.2 Els concessionaris de les explotacions mineres havien d’iniciar els expedients de plans de labors, a instàncies de l’Administració, dins el termini de sis mesos comptats a partir del començament dels treballs autoritzats per l’expedició del títol acreditatiu de la concessió. Cada any mentre durés la concessió de l’explotació havien de fer efectiva aquesta obligació. Per aquest motiu els expedients de concessions mineres en actiu i els expedients de plans de labors estan relacionats.

Del total d’expedients que integren aquesta sèrie, 1.223 són de plans de labors efectuats a les pedreres i 27 a les mines, xifres que indiquen el predomini de les explotacions a cel obert (pedreres) per sobre de les que es fen sota terra (mines).

Entre la documentació que integra cada expedient figura en primer lloc, la memòria, complimentada pel concessionari, seguida per l’acta i l’informe de confrontació fets per un enginyer adscrit a la Secció de Mines de la Delegació, essent la diligència d’autorització del pla, expedit per l’autoritat minera, el document que tancava l’expedient. Aquest també inclou els plànols de situació i de labors i, a més, als expedients de mines hi ha un informe de l’enginyer que presenta el pla de labors, i el plànol de ventilació.

La memòria és el document bàsic de l’expedient, tant si és relatiu a les pedreres com si ho és a les mines, on hi ha tota la informació que servia per a les posteriors actuacions prèvies a l’autorització del pla de labors per part de l’Administració.

Havia de ser presentada pel concessionari a través d’un facultatiu del cos d’enginyers de Mines. Les dades consignades a la memòria estaven distribuïdes en diferents apartats com: la descripció del jaciment (situació geogràfica, característiques geològiques, volum de les reserves de mineral); el mètode d’ex-

plotació (sistemes, equipaments d’extracció del mineral, energia utilitzada); la producció i els rendiments; les labors fetes i les previstes; l’estadística del personal que treballa a la mina amb la inclusió de les relatives als accidents laborals i el pressupost econòmic.

La utilització de formularis impresos per introduir-hi les dades contingudes a la memòria fa que la informació sigui homogènia, sistemàtica i reiterativa, motiu pel qual els expedients que integren la sèrie van ser sotmesos a un procés d’avaluació. La Comissió Nacional d’Avaluació i Tria de Documentació va resoldre l’aplicació d’un mostreig pel qual solament es conserven els expedients dels anys acabats en 0 i 5, mentre que la resta dels expedients han de ser destruïts als cinc anys del seu tancament. 3 De tota manera, la informació que contenen els expedients possibilita el coneixement precís sobre les explotacions mineres i la seva evolució. Així mateix els plànols tenen un valor afegit derivat del seu contingut gràfic, a través del traçat i dels colors utilitzats.

Aquesta sèrie forma part del fons Delegació Provincial a Barcelona del Ministeri d’Indústria i Energia i és d’accés lliure.

[MBC]

EL TRACTAMENT ARXIVÍSTIC DEL FONS SIPAJ (Servei d’Informació i Promoció d’Activitats Juvenils) Durant el primer quadrimestre del 2005 s’han portat a terme les tasques d’identificació, descripció, ordenació i enregistrament informàtic del fons SIPAJ, en virtut del conveni de 1. Publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya del 13 de maig de 1981.

2. Llei de Mines de 19 de juliol de 1944. Publicada al Boletín Oficial del Estado del 22 de juliol, reformada per la Llei 22/1973 de 21 de juliol. Publicada al Boletín Oficial del Estado del 24 de juliol.

3. La resolució va ser inserida com a Taula número 512 per ordre del Conseller de Cultura el 4 de març de 2004. Publicada al DOGC núm. 4097 del 23 de març

27 col·laboració econòmica que l’Arxiu Nacional de Catalunya manté des de fa uns anys amb la Secretaria General de Joventut. L’esmentat conveni preveu la contractació anual de dos tècnics per a la realització del tractament arxivístic dels fons relacionats amb el món associatiu juvenil.

El SIPAJ (Servei d’Informació i Promoció d’Activitats Juvenils) va néixer a inicis de l’any 1975 com a entitat juvenil sense afany de lucre amb l’objectiu d’omplir el buit que hi ha en matèria d’informació juvenil. Càritas Diocesana va acollir el projecte provisional i el SIPAJ hi va estar vinculat fins al 1980, moment en què va passar a finançar les seves despeses a través de les quotes dels socis i subvencions de l’Administració catalana.

L’entitat estava organitzada en diferents seccions que completaven i milloraven els serveis d’informació oferts als joves.

Entre aquestes cal destacar l’IDAP’S (Servei d’Informació, Documentació i Assessorament Pedagògic), el Racó del Tercer Món, Intercultur, Penqui qui pugui, el SIE (Servei d’Informació d’Ensenyament) i el SIA (Servei d’Informació Alternativa).

El gener de 1996 es va produir el tancament del SIPAJ motivat pel greu endeutament que va patir.

El fons, que ocupa 3 metres lineals, està integrat per la documentació administrativa generada per l’activitat dels òrgans de govern i per la gestió del patrimoni i dels recursos econòmics i humans. Cal destacar els documents relacionats amb les campanyes de solidaritat amb el Tercer Món que inclou fotografies. El SIPAJ també ha aplegat documentació de la Taula Coordinadora d’Entitats i Moviments de Joventut de Catalunya, més coneguda com Taula de Joves de Catalunya, de la qual el SIPAJ formava part i en un període determinat van compartir local. El fons es complementa amb diverses publicacions de l’entitat. La consulta dels documents és lliure a excepció d’aquells que continguin dades personals. [ACR]

NOVES EDICIONS I COL·LABORACIONS EDITORIALS L’Arxiu Nacional de Catalunya signarà properament un conveni amb l’Editorial Viena per coeditar un llibre sobre el Comissariat de Propaganda Política de la Generalitat de Catalunya. El llibre, que es basarà en el material fotogràfic conservat a l’ANC i recuperat l’any 1990 (5.500 fotografies i un important conjunt de postals que es localitzaren a la Biblioteca Nacional a Madrid), té provisionalment el títol de Guerra i Propaganda: El Comissariat de Propaganda Política de la Generalitat Republicana i es preveu que es presentarà el proper mes de novembre.

La intenció dels coeditors és publicar una obra per a tots els públics en la qual, a més d’un estudi introductori encarregat a Josep Maria Solé i Sabaté i Joan Villarroya i Font, es doni protagonisme a les pròpies imatges, per tal de copsar visualment la realitat de la guerra i la força de les imatges que captaren els fotògrafs d’aquesta institució. [INM]

FOTOGRAFIES DEL FONS PRESIDENT LLUÍS COMPANYS L’Àrea d’Imatges de l’Arxiu Nacional està preparant l’edició digital de la base de dades fotogràfica del fons president Lluís Companys, per tal de complementar i continuar l’anterior número dedicat al president Francesc Macià.

En aquesta edició, número 6 de la Col·lecció dels fons de l’ANC en CD-ROM, s’aplegaran un conjunt de més de cinccentes fotografies, retrats i fotografies oficials de les activitats presidencials en dues etapes ben diferenciades: 1933-1934 i 1936-1939, tot presentant una part de les fotografies del fons Companys de diverses procedències, conservades en el seu fons a l’Arxiu Nacional de Catalunya. No s’inclouran, però, les fotografies d’etapes anteriors ni aquelles de caire purament familiar.

L’edició digital del catàleg fotogràfic del fons Lluís Companys és un producte que es troba a mig camí entre el multimèdia i la gestió documental. Els usuaris no avançats podran accedir als documents de la col·lecció de forma semblant a com es fullegen les pàgines d’un llibre i aquells que vulguin una cerca més avançada podran aproximar-se al document mitjançant els camps de recerca, que s’utilitzaran individualment o de forma simultània.

Els números 5 i 6 de la Col·lecció dels Fons de l’ANC en CD-ROM es presentaran al públic dins dels actes del XXV Aniversari de l’Arxiu el proper mes de gener de 2006. [INM]

ASSOCIACIÓ D’IMATGES AL PROGRAMARI GANC-IMATGES Tal i com estava previst en el calendari d’actuacions per a l’any 2005, l’Àrea d’Imatges ha iniciat les tasques d’associació d’imatges a la seva base de dades, projecte que facilitarà la consulta interna i externa (sala de consulta) i posteriorment la consulta per Internet.

L’associació s’ha fet a baixa resolució (72 dpi), per tal de tenir una còpia de consulta que properament podrà també imprimir-se. L’usuari que desitgi còpies de qualitat (químiques o digitals) les encarregarà a reprografia, com ja es fa actualment.

El primer fons associat és el del fotògraf Gabriel Casas i Galobardes, amb el qual s’està treballant en aquests moments.

Finalitzada l’associació de les quasi vint mil imatges d’aquest fons es continuarà amb les trenta-cinc mil imatges del fons Brangulí i es revisarà la qualitat de totes les imatges procedents de l’antic BIS (Banc d’Imatge i So de la Generalitat). [INM]

28 Per consultar els fons d’accés reservat o no inventariats, cal adreçar-se al Servei d’informació i referència de l’Arxiu Nacional de Catalunya (ancsala@gencat.net)

Ingressos

Serveis Tècnics d’Agricultura Documentació administrativa (1932-1938), 0,1 metres lineals. Donació de Josep Pujol i Andreu. Accés lliure. [fons 487, ingrés 1834] Col·legi Codolà i Gualdo Documentació administrativa i expedients acadèmics d’alumnes (1961-1995), 1,2 metres lineals. Donació de M. Dolors Saperas. Accés restringit. [fons 668, ingrés 1825]

ÀREA DELS FONS DE L’ADMINISTRACIÓ (gener-maig 2005)

FONS DE L’ADMINISTRACIÓ AUTONÒMICA Generalitat de Catalunya (Segona República) Documentació generada pels departaments d’Economia i d’Agricultura sobre ramaderia i consum de llet, carns, ous i aviram (1933-1938), 0,1 metres lineals. Donació de Josep Pujol i Andreu. Accés lliure. [fons 1, ingrés 1833] Fitxes i expedients generats pel Servei de Recuperació del Patrimoni Històric, Artístic i Científic del Departament de Cultura (1936-1939), 2,5 metres lineals. Restitució de l’Arxiu de la Corona d’Aragó. Accés lliure. [fons 1, ingrés 1823] Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya.

Actes i debats del Consell de Govern i de la Comissió de govern per a assumptes econòmics (1999-2003), 6,5 metres lineals. Llistat en paper extret de l’aplicació informàtica SIGEDA. Transferides per l’Arxiu Central del Departament de la Presidència. Segons el sistema general de gestió de la documentació administrativa (SGGDA), la sèrie depèn dels nivells de classificació següents: Documentació d’explotació de Presidència / Elaboració de lleis i disposicions / Gestió del Consell de Govern / Actes i debats del Consell del Govern Aquest ingrés incrementa la sèrie de l’ANC, iniciada l’any 2003. En aplicació de la TAD 224 la documentació és de conservació permanent. Accés restringit. [fons 283, ingrés 1841] Actes de les reunions del Consell Tècnic (1980-1989), 0,3 metres lineals. Llistat en paper extret de l’aplicació informàtica SIGEDA. Transferides per l’Arxiu Central del Departament de la Presidència. Segons el sistema general de gestió de la documentació administrativa (SGGDA), la sèrie depèn dels nivells de classificació següents: Documentació d’explotació de Presidència / Elaboració de lleis i disposicions / Gestió del Consell Tècnic / Actes de les reunions del Consell Tècnic.

Aquest ingrés incrementa la sèrie de l’ANC, iniciada l’any 2003. En aplicació de la TAD 226 la documentació és de conservació permanent. Accés restringit. [fons 283, ingrés 1842] FONS D’INSTITUCIONS Junta Electoral Provincial de Barcelona Sobres de les meses electorals. Referèndum Constitució europea del 20 de febrer de 2005, 81 metres lineals. Accés restringit. [fons 314, ingrés 1832]

FONS DE L’ADMINISTRACIÓ PERIFÈRICA DE L’ESTAT Prefectura Provincial de Carreteres a Barcelona del Ministeri d’Obres Públiques Expedients de construcció i adequació de la xarxa de carreteres (1844-1980), 186 metres lineals. Transferits per l’Arxiu Central del Departament de Política Territorial i Obres Públiques. Accés lliure. [fons 691, ingrés 1824]

ÀREA DELS FONS HISTÒRICS (febrer-maig 2005) FONS D’ASSOCIACIONS I FUNDACIONS Arxiu històric del Col·legi d’Advocats de Barcelona Documentació relacionada amb l’Institut International du Droit (conferències, fullets); i documentació de gestió de la Biblioteca (ingressos, estadístiques, correspondència, factures, etc). Accés restringit. No inventariat. 12,4 metres lineals 1943-1981 Escoltes Catalans Documentació sobre els precedents de l’entitat: Germanor de Noies Guies, Minyons de Muntanya, Boy Scouts de Catalunya i Noies i Nois Escoltes (NINE); correspondència interna i externa; material pedagògic; memòries i projectes de diverses activitats; publicacions; subvencions; fulls de comptabilitat; convenis i expedients de personal. 56 metres lineals. Accés restringit. No inventariat. 1946-2000 FONS PATRIMONIALS I FAMILIARS Marquesos de Castelldosrius Documentació sobre la gestió de Félix de Sentmenat com a president del Reial Club de Golf Pedralbes. 1945 / 1961. Accés lliure. No inventariat. 0,01 metres lineals Barons de Savassona Capbreus, llevadors, llibres d’actes, de notes, d’arrendaments i de censals. Accés lliure. No inventariat. 3,2 metres lineals. 15231865 Família Milà, comtes del Montseny Documentació familiar i de la participació de diversos membres de la família en consells d’administració d’empreses. Conté una col·lecció de memòries de La España Industrial. Accés lliure. No inventariat. 2 metres lineals. Segles XV-XIX FONS PERSONALS Ramon Sugranyes de Franch Documentació personal, escrits i sobre la seva participació en diferents organismes del Vaticà. Segle XX. Accés lliure. No inventariat. 3 metres lineals

Horacio Sáenz Guerrero Correspondència i obra escrita periodística. Accés lliure. No inventariat. 1,2 metres lineals. Segle XX Carles Soldevila i Zubiburu Nou ingrés: Correspondència familiar i publicacions. Accés lliure. No inventariat. 0,1 metres lineals. 1862 / 1954 Joan Triadú Nou ingrés: Obra original i documentació relacionada amb activitats culturals. No inventariat. 3,2 metres lineals Antoni Piferrer Sabater Expedient de la defensa en el procés 8/58 del Jutjat d’Instrucció núm. 13 de Madrid, per propaganda il·legal. No inventariat. 0,1 metres lineals 1858-1965 Francesc Manresa i Bertran Targetes postals enviades des del front de guerra i una carta de l’Abat de Montserrat. No inventariat. 0,1 metres lineals. 1938 / 1969 Germans Just i Samuel Gonell i Gonell Documentació militar, correspondència i publicacions. No inventariat. 0,1 metres lineals. 1935 / 1938-1939 Joan Borràs Farreras Documentació personal i familiar i del seu exercici com a prevere de la diòcesis de Barcelona. No inventariat. 0,1 metres lineals.

1920 / 1939-1941 / 1950 / 1955 COL·LECCIONS Col·lecció de manuscrits de l’ANC “Relació dels fets ocorreguts a Barcelona els dies 8 i 9 de gener de 1924”. 1924 Col·lecció bibliogràfica de l’ANC Sant Tomàs d’Aquino: Summae Theologicae. Llibres 1 i 3. 1608; Josep Maria de Vilamajor. Rubricas Generales de El misal romano (sd); Nin. Selectae e veteri testamento historiae. Girona. 1845 Col·lecció de publicacions de Josep Maria Riera i Milà Anuari i agenda. Diari personal i llibretes manuscrites. 0,1 metres lineals. 1936-1939

Gener-abril 2005

29

L’ANC a la premsa

«Com perdre els papers». Art. de Ramón de Espanya. El Periódico, 03.01.2005.

«Dignidad catalana y castellana». Diario de Burgos, 04.01.2005.

«Tala de árboles». Carta dels lectors. 20 Minutos, 05.01.2005.

«València fa pinya amb Castella per blindar l’Arxiu de Salamanca».

El periódico, 06.01.2005.

«El alcalde de Salamanca limita el tráfico en la zona del Archivo». El País, 06.01.2005.

«La guerra de los papeles». La Razón, 06.01.2005.

«El subdelegado del Gobierno en Salamanca compara la polémica del Archivo con el Plan Ibarreche». ABC, 06.01.2005.

«Para San Segundo, la devolución de los papeles a Cataluña es «una situación especial y única»». ABC, 06.01.2005.

«La ministra d’Educació no veu els «papers» catalans com a precedent». Avui, 06.01.2005.

«L’Arxiu de Salamanca aclareix que l’Estatut del 31 és una còpia». El Punt, 06.01.2005.

«La Comissió de la Dignitat recorda al govern valencià l’»obligació» de demanar els «papers»». El Punt, 06.01.2005.

«En toda Castilla-León hay una fiebre por reclamar cosas de Catalunya». Entrevista a Fernando Gómez. Diari de Sabadell, 06.01.2005.

«El estatuto catalán que hay en Salamanca es una copia». Las Provincias, 06.01.2005.

«La Comissió de la Dignitat acusa al Consell de ocultar el inventario del Archivo de Salamanca». Levante, 06.01.2005.

«Salamanca disculpada». La Vanguardia, 06.01.2005.

«El tercer mur de la vergonya». Avui, 06.01.2005.

«La Pregunta Clave del Archivo de Salamanca». Art. d’Antonio González Quintana. ABC, 06.01.2005.

«Salamanca com a símptoma». Actual, 06.01.2005.

«Deshaciendo la historia». Art. de Pedro Carasa. El Mundo, 06.01.2005.

«Més dignitat, menys partidisme». El Punt, 06.01.2005.

«Carta oberta a l’alcalde de Salamanca». Segre, 07.01.2005.

«Imatge perjudicada». El Periódico, 07.01.2005.

«Penoses passions negatives». Art. de JM Espinàs. El Periódico, 07.01.2005.

«Trobada sobre l’Arxiu de Salamanca». El Periódico, 07.01.2005.

«Convoquen a Salamanca tots els consellers de Cultura per l’Arxiu».

Segre, 07.01.2005.

«La Junta dispuesta a pedir a Calvo la Dama de Baza». La Razón, 07.01.2005.

«La Taula Cruïlla treballarè perquè els «papers de Salamanca» tornen a València». L’Ebre, 07.01.2005.

«Joan Puigcercós: «Esquerra está preparada para un avance electoral cuando el PSC quiera, no me quita el sueño»». La Razón, 07.01.2005.

«Caldera dice que sólo serán restituidos los «papeles» reclamados por Catalunya». La Vanguardia, 08.01.2005.

«El Govern tornarà papers de Salamanca només a Catalunya». El

30 Periódico, 08.01.2005.

«El Gobierno no admitirà otras reivindicaciones sobre el Archivo». El País, 08.01.2005.

«Jesús Caldera adverteix que el govern no admetrà més peticions de «papers»». Avui, 08.01.2005.

«El papelón». ABC, 08.01.2005.

«Caldera: «Que nadie reivindique más, porque el Gobierno no va a aceptar ninguna otra petición»». ABC, 08.01.2005.

«Cultura eludió el criterio de la junta Superior de Archivos sobre Salamanca». ABC, 08.01.2005.

«La caja de Pandora que nadie puede cerrar». El Mundo, 08.01.2005.

«El Gobierno no aceptará «más reivindicaciones del Archivo salmantino»». El Mundo, 08.01.2005.

«Archivo de Salamanca: «No se admitirán más peticiones»». La Gaceta,08.01.2005.

«El govern espanyol hauria de promoure el retorn dels «papers»». El Punt, 08.01.2005.

«Caldera desautoriza a Pla y dice que Valencia no puede reclamar los papeles de Salamanca». Las Provincias, 08.01.2005.

«Jesús Caldera se quema». Expansión, 08.01.2005.

«El Gobierno rechazará el traslado de más papeles de Salamanca».

Expansión, 08.01.2005.

«Caldera: «El Gobierno no va a dar cauce a más reclamaciones»». La Razón, 08.01.2005.

«Después de abrir la caja de los truenos, el Gobierno dice ahora que sólo Cataluña tiene derecho a llevarse papeles de Salamanca».

La Razón, 08.01.2005.

«Caldera avisa que només Catalunya té dret a reclamar el retorn dels papers de Salamanca». El Punt, 08.01.2005.

«Caldera adverteix l’alcalde de Salamanca que haurà d’acatar la llei».

Diari de Girona, 08.01.2005.

«José Alvarez Junco: «És just i necessari retornar allò que es va comissar a punta de pistola»». Diari de Girona, 08.01.2005.

«Els socialistes valencians creuen que les institucions han de poder recuperar fons de Salamanca». El Punt, 09.01.2005.

«Medio centenar de páginas para un informe «a la medida»». ABC, 09.01.2005.

«Las 507 cajas de la discordia». El País, 09.01.2005. «¿Dónde están los papeles de la guerra?» Art. de Javier Tusell. El País, 09.01.2005.

«Dietario salmantino». La Vanguardia, 09.01.2005.

«El PSPV se enfrenta a Caldera y exige al Consell que pida los papeles de Salamanca». Las Provincias, 09.01.2005.

«La inhibició de la Generalitat Valenciana». El Punt, 09.01.2005.

«Papers per a la repressió». El Punt, 09.01.2005.

«De la trinxera a Salamanca». Regio7, 09.01.2005.

«Papeles de Mayor». La Razón, 09.01.2005.

«Emociones y argumentos». Art. de Javier Pradera. El País, 09.01.2005.

«La Guerra de los Archivos». Interviú, 10.01.2005.

«Del archivo de Salamanca». El Siglo, 10.01.2005.

«El PSPV denuncia que el govern valencià no demani els «papers»».

Avui, 10.01.2005.

«Cataluña podría recibir más de mil cajas de documentos del Archivo de la Guerra Civil». Diario Balear, 10.01.2005.

«Reflexiones sobre el Archivo Histórico Nacional de Salamanca».

ABC, 10.01.2005.

«Respuesta al Gobierno». Editorial. Levante, 10.01.2005.

«El PSPV demanarà a la ministra la devolució dels «papers» valencians». Avui, 11.01.2005.

«València i Múrcia obriran el diàleg sobre l’arc mediterrani». El Periódico, 11.01.2005.

«Els papers de Salamanca». Diari d’Andorra, 11.01.2005.

«Paul Preston: «Querer unificar los archivos de la Guerra Civil en Salamanca es irreal»». La Razón, 11.01.2005.

«El PP promueve un frente en defensa del Archivo de Salamanca».

Expansión, 11.01.2005.

«Pilar del Castillo: «Asombra que un Gobierno que se dice de izquierdas liquide el mayor testimonio de la represión de Franco»».

ABC, 11.01.2005.

«El presidente de Aragón reclama a Cataluña la devolución de un centenar de obras de arte sacro». El Mundo, 11.01.2005.

«Iglesias reclama las obras del Museo de Lérida y participar en el Archivo de la Corona de Aragón». ABC, 11.01.2005.

«Los papeles de Salamanca». Heraldo de Aragón, 11.01.2005.

«Generalitat y Gobierno negocian el traslado de los papeles». La Mañana, 12.01.2005.

«Asturias copió los documentos de la Guerra Civil que afectan a León». Diario de León, 12.01.2005.

«El Consell de Menorca investigarà els papers de Salamanca relatius a l’illa». El Punt, 12.01.2005.

«Federico Mayor Zaragoza: «Le diría al alcalde de Salamanca que se leyera el informe del archivo»». La Gaseta, 12.01.2005.

«Chacón: «Al PP nunca le interesó resolver este problema, sino hacer electoralismo»». ABC, 12.01.2005.

«El Archivo Catedralicio de Àvila, a un paso de reclamar judicialmente un millar de documentos «desamortizados»». ABC, 13.01.2005.

«La Junta de Castella i Lleó diu que amb el retorn dels «papers» es vol simbolitzar la ruptura d’Espanya». Diari de Girona, 13.01.2005.

«Salamanca afirma que la Generalitat «no tindrà mai els papers»».

Segre, 13.01.2005.

«I tot allò robat». Art. de Rafael Torres. Diari de Girona, 13.01.2005.

«El Gobierno comunica al Congreso en un solo folio la decisión de trasladar los «papeles»». La Razón, 13.01.2005. «¿Por qué?» El Mundo, 13.01.2005.

«Cultura entregarà a Cataluña los papeles que pide sin más negociación, tras asumir el informe de los expertos». ABC, 13.01.2005.

«Demagògia». Avui, 13.01.2005.

«Castella i Lleó compara la «ruptura» de l’Arxiu amb Espanya». El Periódico, 13.01.2005. ««Nadie de Valencia ha pedido los documentos de Salamanca»» Levante, 14.01.2005.

«Carmen Calvo es nega a tornar els «papers» valencians». Avui, 14.01.2005.

«Expolio franquista». El País, 14.01.2005.

«La Junta de Andalucía quiere arrebatar el legado de Juan Ramón a sus herederos». ABC, 15.01.2005.

«L’alcalde Salamanca tem que un camió s’endugui els «papers»».

Avui, 15.01.2005.

«Reflexiones sobre el Archivo». Art. de Jesús López Medel. Diario de Burgos, 15.01.2005.

«Mayor Zaragoza, ¿adepto o experto?» Alba, 15.01.2005.

«No perdamos los papeles». Art. de X. Rubert de Ventós. La Vanguardia, 15.01.2005.

«Vuit comunitats no assistiran a la reunió convocada dilluns vinent a Salamanca». Diari de Girona, 15.01.2005.

«Las autonomías del PSOE, excepto Castilla-La Mancha y Cantabria, no irán a Salamanca». La Razón, 15.01.2005.

«Clemente pide a Calvo que desvele el informe encargado por Justicia». Diario de Burgos, 16.01.2005.

«Carmen Calvo: «La junta busca con sus reformas legales quedarse con una institución del Estado»». Diario de Burgos, 16.01.2005.

«Gonzalo Santonja: «Sólo piden los papeles de Salamanca para romper la unidad de una entitat estatal»». Diario de Burgos, 17.01.2005.

«Archivos». El Norte de Castilla, 17.01.2005.

«El BOE publica las reformas de las cortes de Castilla y León para blindar el Archivo de Salamanca». Libertad Digital, 17.01.2005.

31 «Archivo de Salamanca. El alcalde anuncia una batería de medidas para impedir su salida». Diario de Cadiz, 17.01.2005.

«Salamanca prepara una resistència numantina pels «papers»». Avui, 17.01.2005.

«El archivo expiatorio». Diario de León, 17.01.2005.

«María José Salgueiro: «Todos buscaremos el máximo de competencias en el Estatuto»». La Gaceta, 17.01.2005.

«La reunión de hoy en Salamanca acoge a 12 de las 17 regiones». La Gaseta, 17.01.2005.

«Patrimonio cultural». La Voz de Galicia, 17.01.2005.

«El Principado tiene copia de todos los papeles asturianos de Salamanca». La Nueva Espanya. 17.01.2005.

«Pugna en el nombre de la Unesco». Art. de Ana Belén González..

ABC, 17.01.2005.

«Els papers de Salamanca». Art. de Rosend marsol. La Mañana, 17.01.2005.

«La mitad de los documentos históricos de la Fundación Sabino Arana no son del PNV». La Razón, 18.01.2005.

«Els consellers del PP reunits a Salamanca demanen la unitat del patrimoni cultural». Diario de Girona, 18.01.2005.

«Crítiques a la reunió de conselleries de Cultura a Salamanca». El Punt, 18.01.2005.

«Vinyeta humorística de Pallares». El mundo, 18.01.2005.

«Ceuta, Melilla y las autonomías del PP piden un pacto de Estado sobre Archivos». ABC, 18.01.2005.

«Els consellers de Cultura del PP fan costat a Castella i Lleó pels «papers»». Avui, 18.01.2005.

«Las comunidades del PP firman una declaración por la unidad de los archivos». La Vanguardia, 18.01.2005.

«A Favor/ En Contra». El Mundo, 18.01.2005.

«Fondos de partidos e informe militares». La razón Digital, 18.01.2005.

«Carmen Calvo: «Los llamados «papeles de Salamanca» no tienen nada que ver con Salamanca»». El Mundo, 18.01.2005.

«Aragó reclama els seus papers de Salamanca». El periódico, 19.01.2005.

«La entrega del archivo a Cataluña debe hacerse por ley, según dicta un informe». La Razón, 19.01.2005.

«El PP anuncia iniciativas para mantener el Archivo en Salamanca».

El Mundo, 19.01.2005.

«El PP llevarà al Congreso una serie de medidas a favor de la unidad del Archivo». ABC, 19.01.2005.L’advocat de l’Estat diu que el retorn dels «papers» s’ha de fer per llei. Avui, 19.01.2005.

«La Abogacía del Estado pide que se regule por ley la cesión de los «papeles de Salamanca»». El País, 19.01.2005.

«La llei regularà la devolució dels papers de Salamanca». El Periódico, 19.01.2005.

«Mayor Zaragoza: «El informe no cierra la puerta a otras reclamaciones, pero tampoco abre la veda». La Razón, 19.01.2005.

«Un informe de Justicia aboga por una ley para regular la salida de los «papeles»». Diario de Burgos, 19.01.2005.

«Caldera dice que el PSOE sacaría ahora más votos en Salamanca si él va como cabeza de lista». Libertad Digital, 19.01.2005.

«El PP presenta una batería de iniciativas para intentar frenar la división del Archivo de Salamanca». Libertad Digital, 19.01.2005.

«Josep M. Figueres: «Quan hagin retornat les caixes no tornaran res més»». Diari de Sant Cugat, 20.01.2005.

«La Real Academia de la Historia contra el retorn dels «papers»».

Avui, 20.01.2005.

«La Academia de la Historia emitirá un informe sobre el Archivo de Salamanca a petición de Castilla y León». ABC, 20.01.2005.

«La euforia de Caldera». La Razón, 20.01.2005.

«La Academia de la Historia hará su informe sobre el Archivo». La Razón, 20.01.2005.

«Carmen Calvo assegura el retorn dels papers de Salamanca per llei».

Què, 21.01.2005.

«El Gobierno aprobará por ley el traslado de los documentos de Salamanca». El Norte de Castilla, 21.01.2005.

«Once comunidades del PP se comprometen en Salamanca a defender el patrimonio histórico común». La Opinión de Zamora, 21.01.2005.

«El PP denuncia la existencia de documentación pública en manos de la Fundación Arana». El Correo Digital, 21.01.2005.

«Spanish goverment to return «the Salamanca documents» to Catalonia». Tot Sant Cugat, 22.01.2005.

«Els «papers» de l’Archivo: un problema artificial». Art. de Luis Castro. Avui, 22.01.2005.

«Muchos documentos del Archivo catalogados como «fondo de la Generalitat» no proceden de ella». ABC, 22.01.2005.

«El PP emplaza a los ciudadanos a rechazar «la resurrección de agravios»». ABC, 22.01.2005.

«El PP emplaza a los ciudadanos a rechazar la devolución de los «papeles» de Salamanca». La Vanguardia, 22.01.2005.

«Salamanca en el Vallès». La Vanguardia, 22.01.2005.

«Juan Vicente Herrera: «La actuación del Gobierno con el Archivo se percibe como una cacicada»». Diario de Burgos, 23.01.2005.

«Cinc claus per a un retorn». El Punt, 23.01.2005.

«Federico Mayor Zaragoza: «Encuentro legítimo que se reclamen los papeles valencianos del Archivo de salamanca si hubo expolio»». Levante, 23.01.2005.

«Los papeles de Aragón, olvidados». Heraldo de Aragón, 23.01.2005.

«Un dictamen 66 anys després». Avui, 25.01.2005.

«La Academia de la Historia pide que el Archivo de Salamanca siga unido». El País, 25.01.2005.

«El PSOE fa un argumentari sobre els «papers»». Avui, 25.01.2005.

«La Real Academia de la Historia pide al Gobierno que mantenga la unidad del Archivo de Salamanca». ABC, 25.01.2005.

«La Academia de la Historia apuesta por la unidad de todo el Archivo». El Mundo, 25.01.2005.

«Gabriel Jackson és dels nostres». El Periódico, 25.01.2005.

«El destí d’un arxiu». El Punt, 25.01.2005.

«La RAH quiere que los archivos históricos continúen siendo estatales». La razón, 26.01.2005 «La RAH pide al Gobierno que garantice la gestión «nacional» de los grandes archivos». ABC, 26.01.2005 «Informe de la Academia de Historia sobre archivos». La Vanguardia, 26.01.2005.

«La causa de la Causa». Art. de Carlos Fanlo. El Mundo, 26.01.2005.

«Un fons documental sense precedents a Sant Cugat». Diari de Sant Cugat, 27.01.2005.

«Sans Travé: «Acomplirem una de les funcions que té l’Arxiu»».

Diari de Sant Cugat, 27.01.2005.

«La Academia de la Historia pide que los grandes archivos sigan siendo estatales». Diario de León, 27.01.2005.

«Un archivo histórico». Art. de Juan Bravo. La Razón, 27.01.2005.

«Aquí colocará Cataluña los papeles que se llevarà de Salamanca».

Tribuna de Salamanca, 27.01.2005.

«Carmen Calvo: «los papeles de Salamanca ni tienen que ver con la Guerra Civil ni con Salamanca»». ABC, 27.01.2005.

«Encara mistifiquen la història». Avui, 27.01.2005 «Carmen Calvo adverteix que farà complir la llei per tornar els «papers» de Salamanca». Avui, 28.01.2005.

«Els Papers de la memòria». Diari de Girona, 28.01.2005.

«Joan B. Culla: «Zapatero va errat si creu que els «papers» sortiran per les bones»». Avui, 29.01.2005.

«Homenatge als afusellats i espoliats pel franquisme». Avui, 29.01.2005.

«Un centenar de intelectuales felicita al Gobierno por el envío a Cataluña de los papeles de Salamanca». ABC, 29.01.2005.

«100 personalidades respaldan la devolución de los «papeles de sala-

32 manca»». El País, 29.01.2005.

«Homenatge als espoliats i represaliats per Franco». El Periódico, 29.01.2005.

«Cien intelectuales piden que se agilice el retorno de los «papeles»».

La Vanguardia, 29.01.2005.

«La unió donarà força a la memòria històrica». Avui, 30.01.2005.

«Federico Mayor Zaragoza: «La comissió proposa que Salamanca es converteixi en el gran arxiu, que avui no és, de la guerra i la postguerra»». Diari de Girona, 30.01.2005.

«El PP defensa la unitat de l’Arxiu amb fullets». El Periódico, 30.01.2005.

«Archivo de Salamanca, botín de guerra frranquista». Gara, 30.01.2005.

«El 45% recolza tornar els papers de Salamanca». El Periódico, 30.01.2005.

«Contundents declaracions de Rosa Regàs sobre els «papers de Salamanca»». El Punt, 31.01.2005.

«La polémica del Archivo en la reunión entre Calvo y Clemente». La Gaceta, 31.01.2005. «Ávila dice que no cederá papeles de su archivo para «compensar» a Salamanca». La Razón, 31.01.2005. «¿Qué se llevaron a Salamanca?» Diari de Tarragona, 31.01.2005.

«La consejera de Cultura de Castilla y León reprocha a Calvo que evite hablar del archivo». El País, 01.02.2005.

«Salamanca com a excusa». Editorial del Periódico. 01.02.2005.

«Calvo rechaza hablar con la Junta del Archivo de Salamanca». La Razón, 01.02.2005.

«Carmen Calvo se niega a hablar del traslado con Clemente». La Gaceta de Salamanca, 01.02.2005.

«La Comissió proposa que Salamanca es converteixi en el gran arxiu, que avui no és, de la guerra i la postguerra». Entrevista a Major.

Diari de Girona, 02.02.2005.

«El Ayuntamiento de Salamanca considera que Calvo despreció a Salamanca por su servilismo hacia Cataluña». IBLNEWS. U´tima Hora. 02.02.2005.

«Els «papers de Salamanca» susciten un ressó internacional». El Diari de Balears, 03.02.2005.

«Vinyeta humorística de Juárez». Diario de León, 03.02.2005.

«L’Arxiu de Lleida s’inaugurarà a principis de març». Segre, 04.02.2005.

«Zapatero, un omaggio che divide la Spagna». Corriere della Sera, 05.02.2005.

«Con el caso de Salamanca parece que se ha abierto la veda para reclamar patrimonio» Diario de Burgos, 06.02.2005 «CiU demana els papers d’esports de la Generalitat Republicana».

Avui, 06.02.2005.

«La Batalla dels papers». Article de X. Forcadell. Diari de Tarragona, 06.02.2005.

«Tothom hi té «papers»». Hora Nova, 08.02.2005.

«El català de Madrid». Avui, 09.02.2005.

«Salamanca insensible». La Vanguardia, 10.02.2005.

«El Senat debat avui sobre els «papers de Salamanca»». Avui, 10.02.2005.

«Calvo niega que la devolución del Archivo se deba a la situación actual del Gobierno». La Razón, 11.02.2005.

«Aragón revisarà todo el Archivo de Salamanca para buscar sus papeles». Heraldo, 11.02.2005.

«Francisco Muños considera correcta la devolución de los papeles de la Guerra Civil a Cataluña». Hoy, 11.02.2005 «Ruiz achaca el desamparo que sufre el patrimonio a la debilidad del PSOE». Diario de Burgos, 11.02.2005.

«Calvo defiende los «papeles»». Metro, 11.02.2005.

«CiU i ERC faran pinya al Congrés per retorn dels llibres de la Generalitat». Avui, 12.02.2005.

«La Comissió reclama el retorn íntegre dels papers». Tot Sant Cugat,

12.02.2005.

«Las diócesis de Castilla i León quieren recuperar 10.00 «papeles» del Archivo Histórico Nacional». Diario de León, 14.02.2005.

«L’oposició valenciana recorda que el PP també va exigir els papers de Salamanca». El Punt, 15.02.2005.

«Els papers de Salamanca i el govern de la Roca». El 9 NOU, 18.02.2005.

«El Gobierno declara de utilidad pública la ampliación del Archivo».

Diario de Burgos, 19.02.2005.

«El ministeri expropia un cèntric palau per ampliar l’Archivo de Salamanca». Avui, 19.02.2005.

«Calvo afirma que los fondos de la Guerra Civil estarán reunidos a fin de año». El País, 19.02.2005.

«Spanish goverment to return «the Salamanca documents» to Catalonia». Tot Sant Cugat, 22.02.2005.

«Los planes del Gobierno Zapatero para el Archivo «no caben» en Salamanca». ABC, 25.02.2005.

«L’Arxiu Històric de Girona arriba al límit i no pot fer més ingressos per falta d’espai». El Punt, 04.03.2005.

«Reaccions irades». El Diari de Sant Cugat, 10.03.2005.

«Dels papers de Salamanca». El Nou, 11.03.2005.

«Crítiques al funcionament de l’Arxiu de Catalunya». El Triangle, 14.03.2005.

«El Gobierno recurre la ley de Castilla y León sobre el Archivo de Salamanca». La Vanguardia, 19.03.2005.

«El govern estatal porta Castella i Lleó al Constitucional per l’Arxiu de Salamanca». El Punt, 19.03.2005.

«Recurs del Govern per l’Arxiu de Salamanca». El Periódico, 19.03.2005.

«Consejo de Ministros: El Gobierno recurre dos leyes de Castilla y León que afectan a archivos estatales». El País, 19.03.2005.

«Zapatero recorre dues lleis que blinden l’Archivo salmantí». Avui, 19.03.2005.

«Castilla y León inicia la batalla legal para evitar la salida de los «papeles» de Salamanca». El País, 30.03.2005.

«Castilla y León adopta la primera medida judicial contra el traslado del Archivo». La Razón, 30.03.2005.

«Un archivo, una historia». Diario de León, 30.03.2005 «Castilla y León comienza la lucha contra el traslado de los papeles del Archivo de Salamanca». El Cultural. Letras, 31.03.2005.

«Arxiu Nacional de Catalunya». Revista Descobrir Catalunya.

01.04.2005.

«El PP reclama a Calvo la unidad del Archivo de Salamanca». El Adelantado de Segovia, 04.04.2005.

«Las mujeres mandan en Cultura». La Vanguardia, 05.04.2005.

«ERC advierte al Gobierno que «se está pasando» en el retraso de la devolución del Archivo». ABC, 06.04.2005.

«ERC amenaza con pasar al «plan B» y tensar al límite la cuerda con la que sostiene al Gobierno». La Razón, 06.04.2005.

«Tardà urge la entrega de los archivos de Salamanca». La Vanguardia, 06.04.2005.

«Joan Tardà (ERC): «El PSOE s’està passant amb els papers de Salamanca»». El Punt, 06.04.2005.

«ERC dóna presses al PSOE pel retorn dels «papers de Salamanca»».

Avui, 06.04.2005.

«Uns papers molt secundaris». El Punt, 08.04.2005.

«El PSOE de Castilla y León afirma que el Gobierno no decidirà sobre el Archivo el día 22». El País, 09.04.2005.

«Salamanca y restitución». Avui, 12.04.2005.

«ERC vol que es traspàs dels «papers» es faci de l’estat a la Generalitat». Avui, 12.04.2005.

«L’Estat espanyol no vol tornar els papers de Salamanca propietat dels ajuntaments catalans». El Punt, 13.04.2005.

«Pressió d’ERC, ICV i CiU perquè la Generalitat rebi tots els «papers»». Avui, 13.04.2005.

33 «Mieras rectifica i pensa exigir tots els papers de Salamanca». El Periódico, 13.04.2005. ««Papeles» de Salamanca: el anteproyecto de ley recorta las atribuciones del Govern». La Vanguardia, 13.04.2005.

«La Comissió de la Dignitat no accepta distincions en els «papers de Salamanca»». Diari de Balears, 13.04.2005.

«Segles de documentació». Regió7, 13.04.2005.

«Zapatero también entregarà a Cataluña los «papeles de la guerra» de particulares». La Razón, 14.04.2005.

«El Gobierno dará a la Generalitat todos los «papeles» oficiales y privados de la guerra». La Razón, 14.04.2005.

«Archivo. Calvo anuncia que el Consejo de Ministros verá probablemente el traslado de documentos de Salamanca a Cataluña».

Europa Press, 14.04.2005.

«Poc coratge polític». Art. d’Andreu Mayayo. El Periódico, 14.04.2005.

«Editorial. Mantenir la dignitat». Avui, 14.02.2005.

«El Gobierno devolverá hoy a la Generalitat sus documentos incautados durante la Guerra Civil». Cadena SER.COM, 14.04.2005.

«Govern i Generalitat perfilen un acord sobre els papers». El Periódico, 14.04.2005.

«Mieras: «No tinc cap por, aconseguirem un bon tracte per Catalunya»». El Punt, 14.04.2005.

«La Generalitat no tendrá los legajos con datos personales oficiales, procesales o clínicos». Diario de Burgos, 14.04.2005.

«Polèmica per la data del retorn dels «papers» de Salamanca». Segre, 14.04.2005.

«Salamanca paper chase not over». Catalonia Today, 14.04.2005.

«El Gobierno aprueba la división del Archivo de Salamanca y la entrega de una parte a Cataluña». Libertad Digital, 15.04.2005 «Los «papeles» llegarán en 6 meses». La Vanguardia, 15.04.2005.

«Aprobado el traslado del Archivo». Què, 15.04.2005.

«La Generalitat fuerza una negociación de última hora para ampliar la devolución del Archivo». ABC, 15.04.2005.

«El Gobierno aprueba la devolución de los «papeles de Salamanca» a Cataluña». Diario de Navarra, 15.04.2005.

«Els arxius tornaran a Catalunya per llei». Regió7, 15.04.2005.

«Hoy se aprueba el traslado de los papeles de Salamanca a Catalunya». Diari de Tarragona, 15.04.2005.

«El Gobierno accede al traslado de los «papeles» de Salamanca». La Mañana, 15.04.2005.

«El Gobierno aprobará hoy devolver los papeles de Salamanca». Diari de Terrassa, 15.04.2005.

«Los papeles (no todos) de Salamanca». Diari de Tarragona, 15.04.2005.

«Un retorn de justícia». Editorial. Segre, 15.04.2005.

«La herida de Salamanca». La Mañana, 15.04.2005.

«L’hora dels «papers»». Regió7, 15.04.2005.

«La punxa d’en Jap». El Punt, 15.04.2005.

«El Govern aprovarà avui l’avantprojecte de la llei de retorn dels «papers de Salamanca»». Diari de Girona, 15.04.2005.

«Els Ajuntaments podrien quedar fora del retorn dels «papers de Salamanca» que s’aprova avui». El Punt, 15.04.2005.

«Luz verde al traslado de los papeles del Archivo». Cinco Días, 15.04.2005.

«Calvo anuncia que llevarà los papeles de Salamanca a Cataluña». La Gaceta, 15.04.2005.

«Archivos. Salamanca pierde los papeles». La Gaceta, 15.04.2005.

«El Gobierno aprueba hoy la vuelta del archivo de Salamanca».

Expansión, 15.04.2005.

«El Gobierno basa la devolución en que Cataluña sufrió un «expolio metódico»». La Razón, 15.04.2005.

«Castilla y León pide al Gobierno que le escuche antes de dejar salir los legajos». La Razón, 15.04.2005.

«El Gobierno socialista regaló 50.000 «papeles» de la guerra a la Fun-

dación Pablo Iglesias». La Razón, 15.04.2005.

«El Gobierno aprobará hoy el regreso de todos los «papeles de Salamanca»». El Mundo, 15.04.2005.

«Tira y afloja, retira y aflije». ABC, 15.04.2005.

«El Gobierno cede ante ERC y aprueba hoy la entrega a la Generalitat de «todos» los papeles de Salamanca». ABC, 15.04.2005.

«El Gobierno cede a todas las exigencias de ERC sobre el Archivo de Salamanca». ABC, 15.04.2005.

«Crònica (gràfica) d’una reivindicació». Avui, 15.04.2005.

«Els «papers», ara sí». Avui, 15.04.2005.

«El Gobierno aprueba hoy el retorno a Cataluña de los «papeles de Salamanca»». El País, 15.04.2005.

«El Govern aprova avui el retorn dels papers de Salamanca». El Periódico, 15.04.2005.

«Calvo asegura que el alcalde de Salamanca «deberá cumplir la ley» y recuerda que no puede invadir competencias». Europa Press, 15.04.2005.

«Los «papeles» llegarán en seis meses». La Vanguardia, 15.04.2005.

«Legajos de amor». El Mundo, 15.04.2005.

«El Archivo de la Discordia». La Razón, 15.04.2005.

«La Generalitat hará público un inventario de todos los «papeles»».

La Vanguardia, 16.04.2005.

«Salamanca, caso archivado». La Vanguardia, 16.04.2005.

«Carmen Calvo, ministra de cultura». La Vanguardia, 16.04.2005.

«Archivo troceado». ABC, 16.04.2005.

«Maragall creu que l’avantprojecte dels «papers de Salamanca» demostra que Zapatero té paraula». Telenotícies.com, 16.04.2005.

«Hemos restablecido una situación que era ilegítima e incongruente».

Diari de Tarragona, 16.04.2005.

«El Gobierno aprueba devolver parte del Archivo de Salamanca». La Mañana, 16.04.2005.

«El retorn dels papers de Salamanca exclou setze ajuntaments de Lleida». Segre, 16.04.2005.

«Papeles de Salamanca, a Catalunya». Diari de Tarragona, 16.04.2005.

«El Gobierno aprueba el retorno a Cataluña de los «papeles de Salamanca»». Información, 16.04.2005.

«Una qüestió de dignitat». El Punt, 16.04.2005.

«Un desafortunado traslado». El Mundo, 16.04.2005.

«1980, primera ambaixada a Salamanca». Avui, 16.04.2005.

«El reparto del Archivo de Salamanca». El Mundo, 16.04.2005.

«Carmen Calvo. Ministra de Cultura». La Vanguardia, 16.04.2005.

«Artur Mas pide al PSOE que aguante y no diluya en el Congreso el acuerdo actual». La Vanguardia, 16.04.2005.

«El Govern retorna els papers de Salamanca». El Periódico, 1604.2005.

«Catalunya recupera tots els papers de Salamanca menys els municipals». El Periódico, 16.04.2005.

«La Generalitat dóna per tancada una etapa de la història catalana».

El Periódico, 16.04.2005.

«Castella i Lleó acusa al PSOE de sotmetre’s al dictat d’ERC». El Periódico, 16.04.2005.

«El Gobierno aprueba el retorno de los «papeles de Salamanca» a Cataluña». El País, 16.04.2005.

«Cataluña recupera sus documentos expoliados». El País, 16.04.2005.

«La Comisión de la Dignidad celebra el retorno recordando a las víctimas». El País, 16.04.2005.

«Texto íntegro del proyecto de ley». El País, 16.04.2005.

«Una devolució històrica». Avui, 16.04.2005.

«Mieras: «Nosaltres i l’Estat hem recuperat la dignitat».» Avui, 16.04.2005.

«Un acord en el primer any de Zapatero». Avui, 16.04.2005.

«El Govern califica de «día histórico» la devolución de los «papeles de Salamanca»». El Mundo, 16.04.2005.

34 «El Gobierno aprueba el proyecto de ley para trasladar el Archivo de Salamanca a Cataluña». El Mundo, 16.04.2005.

«Felicitaciones y apretón de manos». El Mundo, 16.04.2005.

«El Gobierno dara «papeles» del Archivo de Salamanca a todos los que lo soliciten». La Razón, 16.04.2005. ««Papeles de la guerra» para todos». La Razón, 16.04.2005. ««Significa el fin del archivo, es un error»». La Razón, 16.04.2005.

«Herrera: «Es un escándalo y un disparate histórico»». La Razón Digital, 16.04.2005.

«Vinyeta humorística de Ramon». La Gaceta, 16.04.2005.

«Castilla y León cree que el traslado a Cataluña de los papeles destruye el Archivo». La Gaceta, 16.04.2005.

«Els ajuntaments queden fora del retorn dels papers de Salamanca».

El Punt, 16.04.2005.

«Els tornin quasi tots». El Punt, 16.04.2005.

«Lanzarote: «Serà molt difícil que d’aquí en surti un paper»». El Punt, 16.04.2005.

«El Govern aprova el projecte de llei per a la restitució dels «papers» a Catalunya». Diari de Girona, 16.04.2005. ««Este país tiene a veces el complejo de creer que Espanya es Madrid»». El Mundo, 17.04.2005.

«Papeles para después de una guerra». La Razón, 17.04.2005.

«La documentación privada del Archivo suma un 90% de la sección político-social». La Razón, 17.04.2005.

«Maragall ve en la devolución de los «papeles» un aval para aprobar el Estatut». La Razón, 17.04.2005.

«Maragall diu que el retorn dels «papers de Salamanca» s’ha aconseguit «en les condicions que volíem»». El Punt, 17.04.2005.

«Piqué acusa el govern espanyol d’»imposar» la devolució sense dialogar amb Salamanca». Diari de Girona, 17.04.2005.

«Maragall: «El Regreso de los papeles demuestra que Zapatero cumple su palabra»». El Mundo, 17.04.2005.

«Pasqual Maragall: «Los papeles de Salamanca van a donde tienen que ir»». ABC, 17.04.2005.

«Maragall qualifica d’acte de justícia el retorn dels «papers»». Avui, 17.04.2005.

«Maragall afirma que la devolución de los «papeles de Salamanca» es un acto de justicia». El País, 17.04.2005.

«Maragall: «Los «papeles» de Salamanca vuelven como habíamos pedido»». La Vanguardia, 17.04.2005.

Cartas al Director. Archivo de Salamanca. La Razón,. 17.04.2005.

Cartes al Director: Retorn d’un arxiu. El Periódico, 17.04.2005.

«La Diada del 15-A». La Razón, 17.04.2005.

«Ajuntaments de Lleida també exigeixen el retorn dels seus papers de Salamanca». Segre, 17.04.2005 «Juan José Lucas (PP) proposa accions penals i una consulta popular pel tema dels «papers»». Avui, 18.04.2005.

«Lucas proposa accions penals contra el retorn dels arxius». Diari de Girona, 18.04.2005.

Notícies. Art. Clara Simó. Avui, 18.04.2005.

«El centro de la Memoria Histórica no se abrirá en Salamanca hasta 2009». La Razón, 19.04.2005.

«El nuevo centro de la Guerra Civil, en 2009». La Gaceta, 19.04.2005.

«Una operación amparada en el vacío legal». La Razón Digital, 19.04.2005.

«El Gobierno socialista regaló 50.000 »papeles» de la guerra a la Fundación Pablo Iglesias». La Razón Digital, 19.04.2005.

«Gobierno central y Generalitat negociarán otra ley para devolver los «papeles» a los Ayuntamientos». ABC.ES 19.04.2005. «¡Qué papelón!» Art. de f de Arvizu. Diario de León, 19.04.2005.

«Acebes afirma que la ruptura del Archivo rompe el «espíritu de la Transición»». La Razón Digital, 19.04.2005.

«El Govern aprova el projecte de llei per a la restitució dels «papers» a Catalunya». Diari de Girona, 19.04.2005.

Cartas al Director. Archivos expoliados. ABC.ES 19.04.2005.

«Pan con tomate y hornazo». Art. de C. Rigalt. El Mundo, 19.04.2005.

«Devolución con peaje». Art. de M Roca. La Vanguardia, 19.04.2005.

«Tornen els papers, pero no a tot arreu». El Temps, 19.04.2005.

«Camps hablará del Archivo de Salamanca y del año de Zapatero».

Las Provincias, 19.04.2005.

«Papers». Art. de J Boix. La Mañana, 19.04.2005.

«S’ho val». Art de J. Petit. 20minutos, 19.04.2005.

«Papers de Salamanca». El Punt, 19.04.2005.

«Carmen Calvo abucheada en la casa de Cervantes de Valladolid». El Mundo, 19.04.2005.

«Abucheada en Valladolid por el traslado del archivo». El Mundo, 19.04.2005.

«Valladolid castiga con un abucheo a Carmen Calvo por el traslado de los «papeles» del Archivo a Cataluña». ABC, 19.04.2005.

«Protesta contra la ministra de Cultura pels «papers»». Avui, 19.04.2005.

«Carod-Rovira: «Las bayonetas franquistas no entraron en las casas pidiendo material para hacer un Archivo»». Europa Press, 19.04.2005.

«Carmen Calvo, abucheada en un acto en Valladolid». El País, 19.04.2005.

«Bronca a la ministra per l’arxiu». El Periódico, 19.04.2005.

Carta al Director. L’Expoli de Salamanca. El Punt, 19.04.2005.

«El Centro de la Memoria Histórica no abrirá hasta 2009». La Razón Digital, 20.04.2005.

«Calvo es desentén dels «papers de Salamanca» dels ajuntaments».

Avui, 20.04.2005.

«Archivo de archivos». La Vanguardia, 20.04.2005.

«Esperando los archivos». La Vanguardia, 20.04.2005.

«Papers de Salamanca». La Vanguardia, 20.04.2005.

«Carmen Calvo». La Mañana, 20.04.2005.

«El Arxiu, para erstar vivo, debe ser un referente entre los estudiosos». La Mañana, 20.04.2005.

«Els «Papers de Salamanca» no tornaran als ajuntaments». Regio7, 20.04.2005.

«La Diputació i 11 ajuntaments seguiran reclamant els seus papers».

Segre, 20.04.2005.

«El Gobierno no prevé retornar los papeles de los consistorios». La Mañana, 20.04.2005.

«Deu municipis catalans es queden fora del retorn dels «papers de Salamanca»». El Punt, 21.04.2005.

«Calvo justifica el traslado de los «papeles» con la Constitución republicana de 1931». La Razón, 21.04.2005.

«ERC puntualiza a la ministra: la vuelta de papeles de Salamanca a los ayuntamientos está sobre la mesa». ABC, 21.04.2005.

«Només 10 ajuntaments hauran d’esperar a rebre els «papers»». Avui, 21.04.2005.

«Vinyeta humorística de Ventura i Coromina». La Vanguardia, 21.04.2005.

«Papeles e interrogantes». La Vanguardia, 21.04.2005.

«Castilla y León anuncia más movilizaciones ciudadanas». La Razón Digital, 21.04.2005 «El PP lleva al Congreso los «papeles» de la Fundación Pablo Iglesias». La Razón Digital, 21.04.2005.

«La Ministra de Cultura descarta que els ajuntaments recuperin els papers de Salamanca». Diari Segre, 21.04.2005.

«Una incautación que se mantuvo oculta al público». La Razón Digital, 21.04.2005.

«La no devolución de los papeles municipales sólo afectarà a Sort».

La Mañana, 21.04.2005.

«PSC i ERC carreguen contra Gavín per criticar l’»èxit de Salamanca»». Segre, 21.04.2005.

«Amor sobtat pels arxius». La Mañana, 21.04.2005.

35 «Sant Cugat podria rebre «els arxius» abans de sis mesos». El Diari de Sant Cugat, 21.04.2005.

«Un retorn que no és cap regal». Art. de Toni Strubell. Actual, 21.04.2005.

«Nuestras ilusiones». Art. de B Porcel. La Vanguardia, 22.04.2005.

«Preston explica el passat franquista del capellà catalá Joan Tusquets». El Punt, 22.04.2005.

«Camps se escuda en la comisión de expertos para no reclamar los papeles de Salamanca». Levante, 22.04.2005.

«Un sacerdote catalán fué el «ideólogo» del Archivo de Salamanca, según Preston». La Razón, 22.04.2005.

«Paul Preston diu que la devolució del «papers de Salamanca» és de «justícia elemental»». Avui, 22.04.2005.

«El PP no logra incluir el archivo en el manifiesto del Dia de Villalar». El País, 22.04.2005. «Èxit del retorn dels papers». El Punt, 22.04.2005.

«Gavín responde que reclamar los papeles «no es cuestión de cantidad»». La Mañana, 22.04.2005.

«El Ayuntamiento recuperarà sus «papeles» de Salamanca». Diari de Tarragona, 22.04.2005.

«Els papers de la dignitat». Dossier Econòmic. 23.04.2005.

«La Comissió de la Dignitat agraeix a Villalar el suport rebut dels castellans». El Punt, 24.04.2005.

«Archivo olvidado». La Mañana, 24.04.2005. ««Alguna pregunta més?» de TV3 estrena una parodia sobre los archivos de Salamanca». La Razón, 26.04.2005.

«El PP pide la paralización del proyecto de ley del Archivo por falta de informes». La Razón, 26.04.2005.

«El TC suspende el»blindaje» que la Junta había propuesto para el Archivo». La Razón, 26.04.2005.

«El PP pide parar el traslado del Archivo de Salamanca por falta de informes». El Mundo, 26.04.2005.

«El PP pide que se suspenda el trámite de la ley de devolución del Archivo de Salamanca». ABC, 26.04.2005.

«El Tribunal Constitucional admet el recurs contra el blindatge dels «papers»». Avui, 26.04.2005.

«El Constitucional frena el intento de Castilla y León de «blindar» el Archivo de Salamanca». El País, 26.04.2005.

«Camps achaca al Gobierno central y a ERC la no devolución de los papeles de Salamanca». IBLNEWS, 26.04.2005.

«El PP pedirá la paralización de la ley sobre el traslado del Archivo de Salamanca a Cataluña». Libertad Digital, 26.04.2005.

«Inicia el desmantelamiento de otros archivos». La razón Digital, 26.04.2005.

«El País Vasco reclama sus documentos al amparo de la ley sobre el Archivo de Salamanca». Libertad Digital, 27.04.2005.

«Salamanca sólo guarda de Baleares papeles de masones». La Razón, 27.04.2005.

«Un grupo de intelectuales apoyarán la unidad del Archivo». La Razón, 27.04.2005.

«La tramitació dels «papers de Salamanca» seguirà el curs normal».

Avui, 27.04.2005.

«Els papers perduts». Avui, 27.04.2005.

«Salamanca, restitució i pedagogia». La Mañana, 27.04.2005.

«El Congreso rechaza tanto paralizar como agilizar la tramitación del Archivo de Salamanca». Libertad Digital, 27.04.2005.

«La ley sobre los «papeles de Salamanca» se tramitarà en la Comisión de Cultura». El País, 27.04.2005.

«Tildan de demagógica la actitud del PP sobre el retorno de los papeles». La Mañana, 27.04.2005.

«Demagògia». Avui, 28.04.2005.

«Calvo defiende en el Senado la devolución de «los papeles de Salamanca»». El País, 28.04.2005.

«El presidente da a entender que el Gobierno vasco recuperarà papeles de Salamanca». El País, 28.04.2005.

«Zapatero dice que la Ley del Archivo sólo permitirá las aspiraciones de particulares vascos». ABC, 28.04.2005.

«El País Vasco podrá pedir sus «papeles» por la vía de particulares».

La Razón, 28.04.2005.

«El Ayuntamiento de Salamanca dice que el Gobierno da el Archivo a los que no creen en la existencia de Espanya». Europa Press, 28.04.2005.

«Salamanca acusa a Zapatero de vender «el archivo a cambio de pactos parlamentarios»». Libertad Digital, 28.04.2005.

«Archiveros e investigadores de Euskadi y Cataluña analizan en Bilbao los centros de documentación y archivos de historia». Europa Press, 29.04.2005.

«Els documents de particulars, confiscats per la repressió i la por».

Diari de Igualada, 29.04.2005.

«Salamanca torna 4.000 documents de l’Anoia». Diari d’Igualada, 29.04.2005.

«Alfonso Guerra s’oposa que es lliurin a la Generalitat documents de particulars». Diari de Girona, 30.04.2005.

C

25 ANYS DE LA CREACIÓ DE L’ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA Presentació dels actes commemoratius

Agenda EXPOSICIONS ITINERANTS El món del Treball Industrial a la Catalunya del primer terç del segle XX: les llavors de la Revolució.

Casa de Cultura del Masnou. Ajuntament del Masnou.

Del 16 d’abril al 15 de maig.

Gabriel Casas. Fotomuntatges. Ajuntament de la Sénia. Del 13 al 22 de maig.

CICLE DE CONFERÈNCIES Curs: Noblesa i Societat. L’organització estamental de la noblesa catalana. Generosos, ciutadans i burgesos honrats, cavallers, nobles, títols i grans d’ Espanya.

• 1 de febrer: L’organització estamental de la noblesa en l’ Antic Règim, per Armand de Fluvià; • 5 d’abril: Els principals llinatges de la noblesa titulada. Els “Grandes” d’ Espanya, per Pedro Moreno; • 3 de maig: Canvis i transformació de la noblesa en l’estat liberal del segle XIX, per Rosa Congost; el 7 de juny: La noblesa catalana avui: realitat i perspectives.

Organitza l’ Arxiu Nacional de Catalunya amb la col·laboració de l’ Institut d’ Estudis Nobiliaris Catalans.

3 de juny • Visita guiada de les instal·lacions de l’arxiu, adreçada a les persones titulars o cedents de fons documentals a l’ANC. • Presentació, a càrrec de la Consellera de Cultura, Hble sra. Caterina Mieras, del Programa Oficial dels actes que se celebraran amb motiu de la commemoració de l’any del 25è aniversari de la creació de l’ Arxiu Nacional de Catalunya.

• Lliurament de diplomes de reconeixement del Departament de Cultura a les persones i institucions que han contribuït, amb donacions i dipòsits de fons documentals a l’ Arxiu Nacional de Catalunya, a la salvaguarda del Patrimoni Arxivístic i Documental català.

• Còctel, amenitzat pel grup “Suau Swing Quartet” 4 de juny Jornada de Portes Obertes • Visita guiada a les instal·lacions de l’arxiu adreçada al públic en general.