Butlletí de l'Arxiu Nacional de Catalunya, núm. 41 (Juny 2015)

Número 41 Juny 2015

Butlletí de l’Arxiu Nacional de Catalunya, núm. 41 / juny 2015

Editorial EN LA JUBILACIÓ DEL DOCTOR JOSEP MARIA SANS I TRAVÉ, DIRECTOR DE L’ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA A finals del passat mes d’abril el director de l’Arxiu Nacional de Catalunya, el doctor i acadèmic senyor Josep Maria Sans i Travé, deixà la seva responsabilitat al front de l’Arxiu perquè li arribà la data de la seva jubilació administrativa. Es tancava així una etapa de 35 anys d’activitat en el Departament de Cultura, 23 dels quals han estat al front de l’Arxiu, i que s’han caracteritzat, essencialment, per la consolidació d’aquesta institució arxivística.

Fou nomenat Cap del Servei d’Arxius de la Generalitat de Catalunya el 1980, des d’on impulsà el 1985 la primera llei d’arxius i, posteriorment, el projecte de construcció de la seu de l’Arxiu Nacional de Catalunya a Sant Cugat del Vallès.

Assumí el càrrec de director del centre l’any 1992 quan es tancava una primera etapa de provisionalitat. L’Arxiu aleshores estava situat, en condicions molt precàries, en un edifici de l’Eixample barceloní. Un començament engrescador però dur i estantís a causa de les insuficiències tant d’equipament com de mitjans personals i econòmics.

L’etapa de consolidació que ha pogut liderar Josep M. Sans al front de l’Arxiu Nacional de Catalunya ha comportat, entre d’altres coses, poder estrenar l’any 1995 la nova seu de l’Arxiu a Sant Cugat del Vallès: equipament que el Departament de Cultura bastí entre el 1993 i el 1995, amb els espais dimensionats adequadament.

L’Arxiu disposà d’un equipament modern i dels avenços tecnològics suficients per tal d’oferir una gestió dels documents que custòdia correcta i adequada. Factors que han contribuït a fer-ne una institució exemplar dins de les del seu gènere i, alhora, situar Catalunya en un lloc preeminent entre els països més avançats pel que fa al desenvolupament de polítiques d’arxius.

Paral·lelament a la posada en funcionament de la nova seu, l’Arxiu va ser reestructurat completament. S’ampliaren les plantilles de personal dins l’organigrama i es desenvolupà l’estructura orgànica fixant les responsabilitats i competències de les noves àrees i serveis del centre. Tot això, com és natural, vingué avalat per un canvi de paradigma en la manera d’entendre les necessitats pressupostàries de l’Arxiu.

Les dotacions econòmiques s’incrementaren notablement. A partir d’aquell moment l’Arxiu Nacional de Catalunya tingué els mitjans per a exercir la seva comesa de recollir, instal·lar i conservar bona part del patrimoni documental de Catalunya, tant el produït per la pròpia administració de la Generalitat de Catalunya com el de procedència privada, amb la finalitat de promoure’n i facilitar-ne la consulta, la difusió i l’estudi.

SUMARI Editorial En la jubilació del doctor Josep Maria Sans i Travé, director de l’Arxiu Nacional de Catalunya/ 1 Temes Els fons Colita i el fons Colita de l’Arxiu Nacional de Catalunya/ 2 El fons de la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País (SEBAP), una font rellevant per a la història social i econòmica de la Catalunya contemporània/ 7 L’Escola de Policia durant la Segona República/ 9 Els menjadors escolars, una aula més/ 11 La col·lecció bibliogràfica del fons Pau Casals/ 14 Noticiari Identificació, conservació i restauració de fotografies del fons de la Maquinista/ 20 L’ingrés dels fons del fons del Centre Excursionista de Catalunya a l’Arxiu Nacional de Catalunya/ 23 L’Arxiu Nacional de Catalunya és convidat a participar a les «XIII Jornadas de la Sociedad Española de Ciencias y Técnicas Historiográficas» (Santiago de Compostela)/ 25 L’Arxiu Nacional de Catalunya participa a la Jornada «Xerrades amb professionals: conservadors de Patrimoni Cultural»/ 25 El fons documental de Tribuna Barcelona/ 26 Descripció i digitalització de les fotografies de la línia de ferrocarrils Barcelona–Vallès/ 26 La digitalització del fons Antoni Gutiérrez Díaz, “El Guti”/ 28 Continuen els treballs de digitalització del Fons Joaquim Gomis/ 28 L’Arxiu Nacional de Catalunya ofereix estades científiques als alumnes que han estat guardonats amb el premi extraordinari de Batxillerat/ 29 Publicacions/ 30 Ingressos/ 32 Agenda/ 36

Temes 2

ELS FONS COLITA I EL FONS COLITA DE L’ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA

Ha estat dins de la faceta de la recuperació de fons documentals que, durant aquests anys, l’Arxiu Nacional de Catalunya ha liderat i ha mantingut activa la reivindicació d’aplegar altra vegada a Catalunya els originals de la documentació que, amb finalitats repressives, fou requisada per les autoritats franquistes a institucions, entitats i particulars després de la Guerra Civil. Ens referim, bàsicament, a les gestions i tràmits duts a terme davant moltes instàncies de l’Estat pel retorn, malauradament no conclòs encara, dels documents confiscats a Catalunya (els mal anomenats “Papers de Salamanca”).

A més de les transferèn cies ordinàries de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, establertes reglamentàriament pel Sistema general de gestió de la documentació administrativa de la Generalitat de Catalunya, en el darrer decenni, per exemple, l’Arxiu Nacional de Catalunya ha dut a terme més de mil doscents ingressos de documentació d’origen privat, que representen una mitjana de deu noves incorporacions documentals al mes i dues cada setmana. Aquests ingressos han estat possibles gràcies a la confiança que la societat civil catalana ha anat dipositant en l’Arxiu Nacional de Catalunya, la qual s’ha traduït en donacions, dipòsits, cessions en comodat, llegats i altres formes de cessió de fons i documents.

Un moviment incessant que, durant tota aquesta etapa de la direcció de Josep M. Sans, ha permès aplegar un conjunt molt especial i ric de fons documentals que constitueix una pàgina inèdita de la història dels arxius catalans. Des de la perspectiva del miler llarg de fons documentals que avui aplega l’Arxiu queden molt lluny el centenar de fons que disposava l’Arxiu quan ell es va fer càrrec de la institució.

El futur immediat ens depara una nova etapa a l’Arxiu en la que, a més a més de seguir amb els ingressos de fons documentals, s’albira la necessitat de posar-los contínuament en valor amb els mitjans més imaginatius possibles per tal de seguir sent un referent d’accessibilitat dels ciutadans en la consulta i ús dels documents.

COLITA és el nom que identifica a la fotògrafa catalana Isabel Steva Hernández (Barcelona 1940), la qual al llarg de la seva dilatada carrera ha produït un destacat i alhora quantiós volum d’imatges –algunes de les quals són tan conegudes que han passat a formar part del nostre imaginari– i que constitueixen el seu fons fotogràfic, material que durant anys va conservar a les diverses seus del seu estudi i laboratori, a la ciutat de Barcelona. La particularitat però d’aquesta autora és, que en el moment de plantejar el futur del seu fons, el va oferir alhora a diverses institucions, fragmentant la unitat del mateix i trencant un dels principals principis arxivístics, per tal de crear uns lots temàtics que va repartir entre aquests, amb el consegüent problema amb que s’enfronten els usuaris en el moment de cercar imatges i titulars de drets d’explotació.

– Així, l’Arxiu fotogràfic de l’Ajuntament de Barcelona va adquirir per compra els anys 1999, 2000, 2002 i 2005, un total de 21.174 imatges (negatius en b/n i fotografies en color) que apleguen a més de festes populars d’arreu de Catalunya, la vida cultural i social de la ciutat, la seva transformació arquitectònica, el moviment de la Nova Cançó i bona part de les seves fotografies sobre el món del flamenc.

– El Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques conserva 900 negatius i contactes que sumen un total de 32.000 imatges, material produït entre 1962 i l’any 2002 i referent a espectacles, en especial de dansa, retrats d’artistes i personatges relacionats amb les arts escèniques.

– A la Biblioteca de la Filmoteca de Catalunya, es conserven 10.420 imatges (negatius i positius) material que va adquirir per compra el desembre de 2005 junt amb els drets d’explotació, que corresponen a escenes de pel·lícules i a retrats d’estudi d’actors i actrius i d’altres personatges públics.

– La Fundació Rafael Campalans (Arxiu Històric del Socialisme Català) a la seu del PSC al carrer Nicaragua de Barcelona, conserva aproximadament 15.000 imatges (negatius b/n i color) que abasten temàticament des dels primers mítings de l’any 1976 fins a les fotografies dels candidats a les eleccions municipals de 1988.

– L’Arxiu Nacional de Catalunya va adquirir el desembre de 2007, juntament amb els drets

Butlletí de l’Arxiu Nacional de Catalunya, núm. 41 / juny 2015

3

d’explotació corresponents, un total de 30.563 imatges (en diferents suports i formats) corresponents majoritàriament a les sèries de retrats. També l’integren un seguit d’imatges de caire social i periodístic. Destaquen la tancada a Montserrat, l’atemptat a la llibreria Enlace, els autolesionats de la COPEL, la Diada de l’11 de setembre de 1978, la cerimònia i els actes per la mort de Franco a Madrid, l’enterrament del president de la Generalitat de Catalunya, Josep Tarrardellas, i diversos actes del Partit Socialista de Catalunya realitzats durant els anys 80.

En total podem parlar que el fons Colita està format per més de 110.000 imatges conservades en cinc institucions diferents que es solapen cronològica i temàticament i això sense comptar amb el material que conserva l’autora, la quantitat de còpies d’època en diferents museus, col·leccions particulars, galeries i arxius de publicacions o el material que darrerament a adquirit el Museu Nacional d’Art de Catalunya per enriquir la seva col·lecció amb una important col·lecció de còpies d’època. Un fons molt repartit que ha de ser posat a consulta per tal de poder facilitar al màxim la seva complicada gestió.

Colita, no tan sols la fotògrafa de la Gauche Divine “He sido una domadora de serpientes. El retrato es mucho esto: que se entreguen a ti. Que te enseñen el trasero, que se pongan un libro sobre la cabeza, como Gabriel García Márquez.

Que confíen en ti, que se diviertan contigo y estén tranquilos sabiendo que lo que estás haciendo va a salir bien. Que están jugando en su terreno, no en el tuyo”.

Al llarg de la seva dilatada carrera com a fotògrafa, Colita ha treballat intensament el retrat. Són nombrosos els personatges que han passat per davant l’objectiu de la seva càmera, persones que van tenir una rellevància pública notable en el seu moment, i que en molts casos la segueixen tenint també avui dia, i persones que formaven part del seu entorn, els seus amics. Tot i aquesta distinció, sovint ens trobem que el personatge retratat reuneix tots dos atributs.

Els fons fotogràfic de Colita ingressat a l’Arxiu Nacional de Catalunya és una bona mostra d’aquesta intensa activitat com a retratista, ja que està integrat per un ampli conjunt de reportatges realitzats des de l’any 1962 fins l’any 2003 a escriptors, cineastes, editors, arquitectes, periodistes, músics, models, actors, polítics i artistes, entre d’altres.

Orson Welles al rodatge de Campanadas a medianoche. Castell de Cardona, octubre 1964. CAT/ ANC 1-788-556

4

A continuació farem un breu repàs cronològic per alguns dels reportatges presents al fons i ens aproparem al context que van donar lloc a aquestes sessions fotogràfiques.

Els anys 60 La primera gran oportunitat de Colita com a fotògrafa va venir de la mà del pintor Paco Rebés, descobridor de La Chunga. Fou ell qui a l’any 1962 li va fer el primer encàrrec remunerat, intuint el talent d’aquella jove fotògrafa de 22 anys. Colita va retratar els gitanos que feien de figurants a la pel·lícula Los Tarantos, protagonitzada pels ja consagrats Antonio Gades i Carmen Amaya. Ben conegudes són les fotografies de Carmen Amaya al barri del Somorrostro barceloní o a les barraques de Montjuic, i les que la mateixa artista li va encarregar tot seguit a Begur poc abans de morir. A partir d’aquest moment Colita sent un especial vincle amb la cultura gitana i el flamenc, i retrata en més d’una ocasió a artistes com Antonio Gades, Vicente Escudero, Paco de Lucía, La Chunga, Cristina Hoyos o La Singla, entre d’altres. Fruit d’aquest treball sorgirà el llibre Luces y sombras del flamenco.

Elsa Peretti amb un gall de Yokohama. Begur, 1967.

CAT/ ANC 1-788.

Retrat d’estudi de Gabriel García Márquez.

Barcelona, 1969.

CAT/ ANC 1-788-604

D’aquesta dècada dels seixanta hem de destacar a més altres reportatges inclosos al fons de l’Arxiu Nacional com: l’estada del ballarí Antonio Gades a Roma per visitar el seu amic, el poeta Rafael Alberti l’any 1968; el retrat d’estudi de l’escriptor Gabriel Garcia Márquez vestit amb una granota de treball l’any 1969; els rodatges de pel·lícules de l’anomenada Escola de Barcelona com Las Crueles, de Vicente A r a n d a , a m b C a p u c i n e i T e r e s a Gi mp er a d e protagonistes l’any 1968 o de l’actor i director nordamericà Orson Welles a una pausa del rodatge de Campanadas a medianoche l’any 1969; i la seva crònica del moviment de la Gauche Divine barcelonina a partir dels retrats dels seus protagonistes. Destaquem el reportatge de la model i musa d’aquest moviment, Elsa Peretti, amb un gall de Yokohama damunt el cap l’any 1967, i la sessió d’estudi que fa l’any 1969 al promotor cultural Oriol Regàs, fundador de la discoteca Bocaccio, amb un grup de “gogo girls”, de les primeres que van arribar a aquella Espanya de les acaballes del franquisme.

Els anys 70 En els últims anys del franquisme i els primers de la Transició Colita treballa cada cop més per a la premsa: Vindicación Feminista, Tele/eXpres, Interviú, Bocaccio, Fotogramas... En aquest context, els seus retrats tenen cada cop més projecció. A tall d’exemple destaquem l’estreta col·laboració de Colita i l’escriptora Anna Maria Moix per a la secció titulada: “24 horas de la vida de”, del diari Tele/eXpres, entrevistant a un seguit de personatges il·lustres, entre ells Salvador Dalí.

Butlletí de l’Arxiu Nacional de Catalunya, núm. 41 / juny 2015

5

Joan Manuel Serrat. Camprodon, 1977.

CAT/ ANC 1-788-549

Els retrats de persones vinculades a la Gauche Divine suposen el gruix de les fotografies d’aquest moment: l’actriu i model Teresa Gimpera, els pintors Eduard Arranz Bravo i Rafael Bartolozzi, l’arquitecte Ricard Bofill, i especialment els retrats als músics de La Nova Cançó: Joan Manuel Serrat a la Costa Brava, Guillermina Motta a la portada del seu disc “Vota Motta”, Maria del Mar Bonet passejant per Palma de Mallorca o els concerts dels festivals Canet Rock i Sis Hores de Canet. Molts d’aquests reportatges van servir per il·lustrar el llibre Tretze que canten .

Òscar Tusquets amb el logotip de Bocaccio. Barcelona, juliol 1971.

CAT/ ANC 1-788-89

Els anys 80 En aquesta dècada amplia el seu ventall a personatges de la política, l’esport, la televisió, el teatre i la vida nocturna barcelonina.

Coincidint amb el moment de creació de les autonomies i el restabliment de les institucions polítiques catalanes, són significatius els reportatges de Josep Tarradellas a la constitució del Parlament de Catalunya l’any 1980 i de l’ex-parlamentària Anna Balletbò, amb els seus fills l’any 1981. En l’esport destaquem els retrats dels alpinistes de la primera expedició catalana en fer cim a l’Everest l’any 1985. En televisió; els rodatges d’obres de teatre, sèries i programes de televisió en el circuit català de TV2 i a TV3: Hamlet, Terra Baixa, Vídua, però no gaire,Mare i fill, societat limitada o Festa amb Rosa Maria Sardà, protagonitzades per actors com Enric Majó,Núria Espert, Àngels Moll i Rosa Maria Sardà. I per acabar, és especialment interessant els reportatges que ens mostren els espectacles que es podien veure als locals, ja en franca decadència, de la Barcelona nocturna més tronada com El Molino, Barcelona de Noche i la Bodega Bohemia, on actuaven els artistes Ángel Pavlovsky, Christa Leem o La Maña.

Dels anys 90 al 2013 En plena febre de transformació de la ciutat de Barcelona per la realització dels Jocs olímpics de l’any 1992, volem fer esment d’una fotografia de l’alcalde de

6

Barcelona Pasqual Maragall amb la mascota Cobi, davant el mercat de la Boqueria, o bé de les obres de construcció del recinte del Fòrum, l’any 2003, amb l’alcalde Joan Clos.

Tractament del fons Colita de l’Arxiu Nacional El fons fotogràfic de Colita objecte d’aquest tractament està format per un total de 30.047 imatges, distribuïdes en 1007 reportatges de carrer o reportatges d’estudi. Parlem de reportatge de carrer quan Colita retratava a la persona o persones fora de l’estudi (a casa, al carrer, al seu lloc de treball, a un entorn natural, durant una actuació o un acte...), i de reportatge d’estudi quan les fotografies es realitzaven a l’estudi fotogràfic, ja fos al seu pis del carrer València o a l’estudi del seu mestre i amic Oriol Maspons.

Aquestes fotografies formen part d’una sèrie documental dins el seu fons personal que Colitava anomenar archivo: retratos. Com s’ha vist a l’apartat anterior la varietat de personatges que hi trobem és molt àmplia, tenint un paper significatiu els que van formar part del moviment de la Gauche Divine.

Dins aquest fons cal destacar-ne una part, les fotografies que ella va agrupar sota el nom Selección Colita. Es tracta d’imatges soltes separades del reportatge original que van ser triades per l’autora per la seva qualitat i en algunes ocasions per la seva posterior publicació i difusió. Aquí trobem alguns retrats ben coneguts de Joan Manuel Serrat, Orson Welles, Antonio Gades, Carmen Amaya, Gabriel García Márquez, Terenci Moix, Gil de Biedma, entre d’altres. Les imatges han estat reagrupades de nou a la base de dades amb el seu reportatge d’origen però informant alhora d’aquelles imatges concretes que tenen aquesta condició de fotografia seleccionada.

Colita acostumava treballar amb diverses càmeres alhora, combinant en un mateix reportatge la fotografia en blanc i negre i en color. També combinava diversos formats, sobretot 35 mm i 6x6 cm. Per a les fotografies de 35 mm va utilitzar una càmera PENTAX des dels anys 60 fins a mitjans dels anys 70, una OLYMPUS des de mitjans dels anys 70 i una CANON en un període més recent. Per a les fotografies de 6x6 cm va utilitzar les càmeres HASSELBLAD i ROLLEIFLEX. En els reportatges en blanc i negre Colita feia servir sempre el full de contacte per veure el resultat de la sessió i fer les anotacions que cregués oportunes.

Tanmateix es va preocupar d’identificar les imatges al revers del full de contactes, anotant la data, el nom del personatge i en ocasions el lloc o alguna altra ob-

servació. També sovint hi enganxava gomets de colors, suposadament en aquelles imatges que li van interessar especialment. En el cas de les diapositives de color, aquesta identificació és més escassa o de vegades poc fiable o inexistent.

Partint d’un tractament previ realitzat l’any 2008, en què es va instal·lar el fons fotogràfic en capses i fundes de conservació, enguany el que s’ha fet és indexar i descriure les fotografies utilitzant la base de dades de primers tractaments de l’Arxiu Nacional.

Quantificació del fons documental Negatius b/n 35 mm Negatius color 35mm Negatius b/n 6x6 cm

25.005 unitats 687 unitats 637 unitats

Negatius color 6x6 cm Diapositives color 35 mm

60 unitats 2.052 unitats

Diapositives color 6x6 cm Fulls de contacte

567 unitats 1009 unitats

Un cop finalitzada aquesta tasca s’ha procedit a la migració a la base de dades GANC-Imatges per tal de posar tot el material a consulta. Properament s’iniciarà la digitalització de les imatges per poder fer l’associació als registres, tasca programada per el darrer trimestre de l’any 2015.

Gemma Alonso Guivernau Imma Navarro Molleví

Notes 1. Dins del fons Partido Feminista de España-Club Vindicación Feminista de l’Arxiu Nacional de Catalunya (CAT/ ANC-1929) es conserva material de les seves publicacions, com la revista Vindicación Feminista. Aquí es poden localitzar un important nombre de còpies de l’autora.

2. TUDELA, Mònica. 13/03/2014. Colita: “He tenido mucha suerte.

Nací con una flor en el culo”. El Periódico de Catalunya.

[Dominical] 3. CABALLERO BONALD, José. Luces y sombras del flamenco, Barcelona: Lumen. 1975.

4. MAINAT, Joan Ramon, Colita (1982) Tretze que canten. Barcelona: Editorial Mediterrània 5. Les 516 imatges digitals del fons es tractaran en una segona fase del projecte.

6. El nombre total d’imatges no coincideix amb el nombre total d’exemplars en els seus diferents suports. El nombre de contactes es dona en fulls i cada full conté un nombre de fotogrames entre 2 i 40 imatges.

Butlletí de l’Arxiu Nacional de Catalunya, núm. 41 / juny 2015

7

EL FONS DE LA SOCIETAT ECONÒMICA BARCELONESA D’AMICS DEL PAÍS (SEBAP), UNA FONT RELLEVANT PER A LA HISTÒRIA SOCIAL I ECONÒMICA DE LA CATALUNYA CONTEMPORÀNIA Fons núm. 1 -1114 Data ingrés: 19 de desembre de 2014 Tipus de contracte: comodat per temps indefinit Dates de creació: 1775 – 1992 (predomina de 1822 a 1975) Volums: 650 arxivadors amb documentació textual + 131 arxivadors amb llibres i revistes + 641 positius b/n + 35 diplomes i dibuixos (= 120 metres) Base de dades amb 3.802 registres informàtics consultables en línia.

Breu història de la SEBAP Els orígens de la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País es remunten a l’any 1882, durant el Trienni Liberal, quan la Diputació de Barcelona va promoure la creació d’una societat econòmica segons el model vigent a altres ciutats espanyoles i també de catalanes des de finals del segle XVIII, i que tants èxits havien tingut. Efectivament, les societats econòmiques regulades en la Reial Cèdula de Carles III de 1775 tenien una dilatada història. La primera en ser fundada deu anys abans del decret reial fou la Sociedad Bascongada de Amigos del País a partir d’una tertúlia d’un grup de personalitats guipuscoanes, una iniciativa que fou molt ben vista per Pedro Rodríguez de Campomanes , aleshores fiscal del Consejo de Castilla. L’impuls d’aquestes entitats va ser molt fort en els anys següents perquè promovien la realització d’un gran nombre de projectes i iniciatives en pro del bé públic d’acord amb l’esperit il·lustrat i reformista de l’època i eren considerades molt beneficioses per al desenvolupament econòmic i social. A Catalunya se’n van crear a Tàrrega (1776), Puigcerdà (1781) i Tarragona (1787). Si no en van aparèixer més fou per la decidida voluntat centralitzadora, que les considerava com a sucursals de la política econòmica del govern. A Barcelona, en particular, l’existència d’altres institucions molt influents, com la Junta de Comerç i la Reial Acadèmia de Ciències i Arts, junt amb recel de la política agrarista de Campomanes, van frenar una iniciativa en aquest sentit.

L’arribada del Trienni Liberal i la reimplantació de la Constitució de Cadis (1820-1823) va representar una revifalla de les societats econòmiques que ja estaven en franca decadència i la creació de noves. Aquest fou el cas de Barcelona, que va veure restaurades la seva universitat i l’Acadèmia de Bones Lletres el 1822. El promotor de la nova societat fou la Diputació provincial, amb àmbit en tot el territori català, que cercava en ella un decidit suport

a la seva política reformista i que fos el punt de partida per a crear-ne en altres ciutats i viles del país. La corporació es va constituir solemnement l’1 de juny de 1822 al Saló de Sant Jordi de la Diputació i s’organitzà en sis comissions: Agricultura teòrica, Agricultura pràctica, Manufactures, Arts químiques i mecàniques, Mineria i de “Fondos” (tresoreria). Aviat se la conegué amb el nom de l’Econòmica i tenia dos objectius que marcarien la vida de la societat des dels seus inicis: actuar com a òrgan consultiu de la Diputació de Barcelona per mitjà de la redacció d’informes i dictàmens (després estendria aquesta funció al servei del govern civil i els ministeris de Madrid); i promoure amb plena independència totes els iniciatives necessàries per al desenvolupament econòmic de Barcelona i la seva província. Des dels seu naixement, l’Econòmica esmerçà la seva activitat en defensa dels interessos de la indústria catalana amenaçada pels p ro d u c t e s e s t r a n g e r s . R e c l a ma v e n l e s me s u r e s aranzelàries necessàries per convertir el mercat espanyol en un mercat reservat a les manufactures catalanes després de les greus conseqüències de la Guerra del francès.

La fi del Trienni Liberal i la restauració de l’absolutisme van tallar la curta vida de l’Econòmica, que celebrà la darrera sessió el 13 de juny de 1823. Havia tingut temps, però, de defensar importants reformes i projectes, de manera que no li va costar de reiniciar les activitats, aquesta vegada de forma definitiva, l’any 1834 després de la mort de Ferran VII. Les dues figures claus van ser Albert Pujol i Agustí Yañez. La Societat va crear la secció femenina o Junta de Damas l’any 1835 i un any després veia aprovats per l’autoritat governativa els seus primers estatuts. A partir d’aquell moment l’Econòmica es va fer ressò, en les seves deliberacions, de tots els problemes econòmics i socials d’una ciutat en procés accelerat de canvi, per acabar esdevenint una de les corporacions més sòlides i prestigioses del país. Tot i néixer vinculada a la burgesia i desenvolupar un discurs bàsicament conservador, la SEBAP va ser capaç de debatre i impulsar iniciatives en un gran ventall de matèries d’interès ciutadà en els terrenys de la l’agricultura, la mineria, la manufactura, l’urbanisme, la cultura, l’art, l’ensenyament i la beneficència.

L’etapa de plenitud de l’entitat s’ha d’entendre entre els anys 1860 i 1898 i sobretot a partir de la restauració canovista de 1874. La SEBAP s’havia enfrontat durament a la política lliurecanvista del Sexenni Democràtic i els governs de la Restauracií li van atorgar el premi l’any 1877, quan va obtenir per llei el dret a intervenir junt amb altres corporacions semioficials a l’elecció de senadors.

Van ser els anys de defensa del dret civil català, de

8

publicació de manifestos demanant reformes després de la pèrdua de les darreres colònies de 1898 i, sobretot, d’implicació en la Lliga Regionalista a través del seu president Bartomeu Robert.

En les primeres dècades del segle XX les dues grans preocupacions de la SEBAP van ser la qüestió del regionalisme i la qüestió social, en una Barcelona cada vegada més immersa en un ambient d’agitació i revolta.

El seu decantament pels interessos regionalistes, conservadors i burgesos va provocar el seu esllanguiment durant la segona república. La guerra civil va aturar totalment de les sessions i el seu local fou saquejat. Afortunadament la Generalitat va confiscar les instal·lacions, efectes i arxiu i en la seva seu social del carrer Sant Sever s’hi va posar l’Escola de Funcionaris.

Després de la letàrgia d’una llarga postguerra, l’entitat començà a desvetllar-se conforme s’apropava el final de la dictadura sota la presidència d’Antoni Muntanyola i Tey, escollit l’any 1974 per succeir a Carlos Godó Valls. En el temps present, la SEBAP presidida per Miquel Roca i Junyent és ‘artífex d’un prestigiós espai de debat i reflexió davant els reptes de futur de Barcelona i Catalunya.

El fons documental La història de l’entitat explica la gran rellevància del fons documental, que es considera de gran interès per a l’estudi del desenvolupament industrial i econòmic de la Barcelona dels segles XIX i XX i encara inèdit. El fons està format per diferents continguts temàtics que s’analitzen a continuació i que resten plasmats en el quadre de classificació..

Un primer bloc està constituït per l’Arxiu administratiu, és a dir, per la documentació produïda pel funcionament intern de la Societat. S’hi troben les sèries d’Estatus i reglaments; els Llibres d’Actes de la Junta de Govern i de les comissions internes; les eleccions dels representants de l’entitat a organismes i institucions (Senat, Diputació de les Societats Econòmiques a Madrid, Consell Provincial d’Agricultura i Ramaderia, Junta local de Presons, Consell Provincial d’Indústria i Comerç, Junta de 1ª Ensenyança, Junta de Protecció a la Infància, etc); les fitxes dels socis a partir de 1822, expedients personals i quotes; els registres i copiadors de correspondència emesa i rebuda; i els documents propis de la Gestió econòmica i comptabilitat.

Estat de la documentació als dipòsits de la SEBAP (tardor 2014)

Acabat el primer tractament del fons SEBAP encara a a la seu de l’entitat (tardor 2014)

Butlletí de l’Arxiu Nacional de Catalunya, núm. 41 / juny 2015

9

Un altre apartat, segurament el més important, està format per les sèries documentals produïdes per l’activitat consultiva de la SEBAP. Hi trobarem centenars d’expedients amb els informes i dictàmens demanats per les autoritats governatives sobre una gran multitud de temes econòmics i socials: reformes duaneres i aranzelàries, Port Franc de Barcelona, Vigilància i repressió del contraban, canalització dels rius Besòs i Llobregat, construcció del Canal d’Urgell, reforma penitenciària, explotació de mines, extinció dels delmes eclesiàstiques i indemnització als propietaris, establiment d’una caixa d’estalvis a Barcelona, escoles primàries i d’oficis, hospital psiquiàtric, xarxa ferroviària i de carreteres, dictàmens sobre un gran nombre d’empreses, asseguradores i bancs, sobre urbanisme i higiene i finalment, sobre l’enderrocament de les muralles i la planificació de l’Eixample barceloní. Es pot afirmar que tots els esdeveniments rellevants de la història empresarial, econòmica, política i social de Catalunya tenen el seu expedient a l’arxiu de la SEBAP. Una tercera àrea d’interès la integra la documentació generada arran de les institucions i activitats promogudes i dutes a terme per l’Econòmica per suplir l’absència d’iniciativa pública. Sobresurt la fundació i administració de l’Escola Lancarestiana, a partir de 1835, la Càtedra de Taquigrafia a l’Escola de Comerç, l’Escola d’institutrius a partir de 1892, l’organització de colònies escolars a partir de 1894, el suport donat a entitats diverses (Ateneu Obrer de Gràcia, Associació d’Estudis Universitaris Catalans, Junta de Caritat), la decidida actuació en les epidèmies de còlera i febre groga i, també, l’atorgament de premis a treballs i projectes de diferents àmbits i sectors, a partir de 1839.

En l’apartat de Publicacions, cal esmentar els treballs i projectes presentats als premis, les publicacions pròpies (Anuari a partir de1852 i el Butlletí, a partir de 1853) i una extensa Biblioteca i Hemeroteca, on s’apleguen col·leccions de memòries i anuaris de les altres societat econòmiques d’Espanya, butlletins i publicacions oficials dels segles XIX i XIX i les publicacions d’un gran nombre d’acadèmies i entitats.

Finalment, l’arxiu de la SEBAP integra el de l’extinta Societat Econòmica Gracienca d’Amics del País, agregada a la SEBAP el 1897, on es conserven els llbre d’actes (1882-1897), la documentació de les comissions internes, nomenaments de socis i representants, les relacions de l’entitat amb altres entitats de Gràcia i Barcelona, la gestió econòmica i les activitats culturals i benèfiques.

L’arxiu es conserva a l’ANC a títol de comodat. La

base de dades que conté el catàleg està formada per 3.802 registres informàtics. Es pot consultar en línia en la pàgina web de l’ANC. Josep Fernández Trabal

Bibliografia D ALMAU I P ALET , Pol, La Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País. 190 anys d’història (1822-2012), Amics del Pais-SEBAP 1882, 2012. http://www. se bap.com/ca/hist oria/documents-historics/ _categoria:2/

L’ESCOLA DE POLICIA DURANT LA SEGONA REPÚBLICA El control i repressió de la societat o la seva defensa i protecció –depèn de com es vulgui mirar i del moment històric– sempre han estat lligats a la prerrogativa del govern de l’ús, legítim, de la força. Per aquesta raó a la majoria de poblacions sempre hi hem trobat un o varis representants de la llei i l’ordre nomenats per les autoritats, que tot sovint exercien la funció que avui en dia fa la policia. Coneixem algunes d’aquestes forces prepolicials, com els algutzirs, vigilants, sometent, serenos o mossos d’esquadra, alguns dels quals han arribat i s’han adaptat als temps actuals.

La gran majoria d’aquests agents de l’ordre públic no rebien formació, o bé eren educats en les escoles militars. La més antiga, documentada, és la “Compañia de les Cien Donceles” creada a mitjans de segle XIV. Però haurem d’esperar a principis del segle XX per trobar les primeres escoles de policies, tot i que ja existien policies municipals des de mitjans de segle XIX. Amb l’arribada de la Segona República, la Generalitat de Catalunya començà una gran activitat legisladora, innovadora i avançada per l’època. Així, arran del traspàs de serveis de policia i ordre interior, primer, es va crear l’Escola Preparatòria de Policia de la Generalitat (Decret de 17 juliol de 1933) i, després, l’Escola Superior de Policia de Catalunya (Decret de 9 de juliol de 1934).

L’Escola Preparatòria fou la resposta a la necessitat urgent de formar agents en poc temps. Era una organització provisional, amb un professorat en

10

l’època, conté assignatures que el fan proper als temaris actuals de l’Escola de Policia de Catalunya.

Entre d’altres, destaquen les assignatures següents: criminologia, història de Catalunya, fotografia policial, policia científica, defensa personal, conducció de vehicles, dret penal, polític, administratiu i social. Aquest temari ja denota una formació específica per tal de dotar els futurs agents de les eines legals per poder exercir la doble vessant de la seva feina; fer respectar la llei i, també, protegir i defensar els drets dels ciutadans.

Es tractava un temari ampli i complet, on la llengua hi té un paper molt important.

S’ estudiava gramàtic a i ortografia catalana, i alhora era obligatori tenir coneixements de francès i d’una segona llengua estrangera, a escollir entre l’italià, anglès i alemany. Així doncs els futurs agents de policia havien de dominar un total de quatre idiomes: català, castellà, francès i una quarta llengua a triar entre les tres proposades.

No era solament innovadora la formació dels agents, els aspirants a més havien de complir uns requisits per poder entrar a l’Escola Superior de Policia, molt semblants als que actualment es demanen per ingressar al cos de Policia dels Mossos d’Esquadra. Les persones que volien entrar a l’Escola havien de ser homes entre Escola Superior de Policia de la Generalitat de Catalunya. Classe d’Antropometria, 21 i 35 anys, no tenir antecedents penals i fisiognomia i dactiloscòpia del professor Josep López de Sagredo, cap del Negociat acreditar un bon estat físic i psíquic, i d’Identificació de la Generalitat i director fundador del Laboratori Policial de Catalunya. finalment havien de superar una prova de Novembre 1937. CAT ANC1-42-N-34814(1/12) Fons Brangulí (fotògrafs). cultura general. Els que superaven la prova interinatge i on la formació tenia una durada de tres d’ingrés seguien dos cursos de vuit mesos cadascun. mesos per tal de formar els agents amb un temari espeDurant el segon curs es feien les pràctiques, les quals cífic. Val a dir que no es tractava d’un temari molt exeren remunerades amb dos terços del sou d’un policia tens, ja que el període formatiu era limitat i les matèries en actiu. d’estudi es van concentrar per tal que els futurs agents El juliol de 1934, per Ordre del conseller de Governació, també es regulà la provisió de les càtedres poguessin estar a disposició per suplir la manca de l’Escola Superior. Però arran dels Fets d’Octubre de d’agents.

1934 s’anul·laren totes les disposicions, normatives i Un cop passada l’urgència, un any després, es creà ordres de la Generalitat. Així el 10 d’octubre es publicà l’Escola Superior, que substituirà l’Escola Preparatòria, l’Ordre de supressió de l’Escola Superior de Policia i, i es regulà un tipus de formació més completa i estable. tot i que al juliol de 1934 es creà l’Escola Superior de L’objectiu era crear un cos de policia modern, eficaç i Policia i es dota d’una organització, aquesta no arribà a al servei del poble. El pla de formació incloïa impartir classes. preparació científica i tècnica. El temari, avançat per

Butlletí de l’Arxiu Nacional de Catalunya, núm. 41 / juny 2015

Data

Disposició

17.07.1933

Decret de Creació de l’Escola Preparatòria de Policia de la Generalitat i convocatòria d’un concurs per ingressar-hi.

18.07.1933 núm. 67

02.08.1933

Ordre disposant l’organització d’un curs especial per a l’ensenyament pràctic dels concursant que siguin admesos a l’Escola Preparatòria de Policia i nomenant amb caràcter provisional el professorat.

08.08.1933 núm. 76

09.07.1934

Decret de creació de l’Escola Superior de Policia de la Generalitat de Catalunya

12.07.1934 núm. 193

10.10.1934

Ordre suprimint l’Escola de Policia de la Generalitat i donant-ne de baixa tot el personal.

11.10.1934 núm. 284

24.11.1937

Decret pel qual el Conseller de Governació i Assistència Social és autoritzat per reorganitzar l’Escola Superior de Policia de la Generalitat de Catalunya.

26.11.1937 núm. 330

25.02.1938

Ordre per el qual és creada l’Acadèmia Preparatòria de Guàrdies i Classes del Cos de Seguretat de Catalunya adscrits a l’Escola Superior de Policia

05.03.1938 núm. 64

Després de la victòria de les esquerres a les eleccions de febrer de 1936, es restablí l’autonomia i la Generalitat de Catalunya. Entre d’altres competències es recuperaren les atorgades per l’Estatut en matèria d’ordre públic vers juliol de 1936. Serà el moment, altre cop efímer, a causa de l’esclat de la Guerra Civil, de la creació de l’Escola Superior de Policia, amb un nou decret al novembre de 1937. S’impulsarà la reorganització de l’escola en plena Guerra Civil, ja que la seva existència era independent de les circumstàncies, i calien cobrir les vacants en la plantilla de la Generalitat en l’Ordre Públic i per tant calia formar nous agents.

Amb la fi de la Guerra Civil Espanyola es desman-

DOGC

tellarà tota l’obra republicana i haurem d’esperar a la democràcia per tornar a trobar una nova Escola de Policia de Catalunya, actualment integrada dins de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya.

El fons Generalitat de Catalunya (Segona República) conté nòmines i altra documentació de l’Escola de Policia.

I el fons Joan Artigas i Carbonell conserva les publicacions següents editades per l’Escola: SAGREDO, Josep L. de. Antropometria y Fisiognomia. Barcelona, [1937?]

SAGREDO, Josep L. de. Conferències sobre Tècnica Policial. Escola de Policia de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, 1936.

SAGREDO, Josep L. de. Laboratori de tècnica policial. Generalitat de Catalunya, Comissariat General d’Ordre Públic. Barcelona, [1937?]

SAGREDO, Josep L. de. Nocions de Dactiloscòpia.

Escola de Policia de la Generalitat de Catalunya.

Barcelona, sd.

Ricard Ruiz Font

ELS MENJADORS ESCOLARS, UNA AULA MÉS

Logotip del Laboratori Policial de Catalunya, adscrit a l’ Escola Superior de Policia de la Generalitat de Catalunya. CAT ANC1-994 ui 2. Fons Joan Artigas Carbonell.

Actualment és habitual que totes les escoles tinguin menjadors. Això és el més normal en una societat on els pares i mares han de compaginar la vida professional amb la vida familiar, i molts cops no és fàcil. Per aquest motiu les escoles ofereixen multitud d’opcions amb les activitats extraescolars, el servei d’acollida o el servei de menjador.

D’uns anys ençà han pres molta rellevància les activitats extracurriculars basades en l’aprenentatge de llengües, el reforç d’assignatures i l’esport. Les

11

12

activitats esportives són de les més valorades i practicades, pel foment de l’esport i les pràctiques saludables.

Però a l’altra banda hi trobàvem, fins no fa massa, els menjadors, molts cops descuidats, sobretot en el que es refereix a la dieta i els hàbits alimentaris. Per sort actualment la majoria de centres duen a terme una tasca pedagògica introduint hàbits profitosos per la salut, com el consum de fruita. A més, les institucions públiques n’han pres partit i any rere any potencien els serveis de menjador i augmenten les partides de beques menjador.

Encara que sembli un servei recent a les escoles, durant la Segona República la Generalitat ja subvencionava menjadors escolars que s’ocupaven de l’alimentació dels infants, del seu comportament a taula i de l’esbarjo posterior al dinar. L’origen dels menjadors escolars els trobem ja a les primeres dècades del segle XX, tot i que se’ls anomenaven cantines escolars.

A Catalunya els introduí la pedagoga Celestina Vigneaux Cibils. Aquesta mestra inicià la seva tasca docent a Madrid l’any 1902, on ja aplicarà els coneixements adquirits durant la seva formació. Així doncs impulsarà un servei de menjador amb un doble objectiu: educar els infants en el comportament a taula i donar-los un àpat complert diari. L’àpat era un bon reclam per garantir la l’assistència dels alumnes a les aules i assegurava que rebien un àpat complert i nutritiu. El 1906 Celestina Vigneaux es traslladà a una escola del barri d’Hostafrancs de Barcelona on hi creà el primer servei de menjador escolar. A partir de 1908 l’experiència s’introduí a d’altres escoles de la ciutat, gràcies a l’ajut econòmic de l’Ajuntament de Barcelona. El fet que un dels responsables del pressupost municipal, Pere Coromines, fos el marit de Celestina Vigneaux probablement va contribuir a fer possible una iniciativa innovadora per l’època.

Les cantines s’estendran per tot el territori i continuaran de forma més o menys regular fins l’esclat de la Guerra Civil Espanyola, quan moltes hauran de tancar a causa del racionament.

No serà fins el 1938 que la Generalitat impulsà de nou les cantines escolars en les escoles públiques, amb partides econòmiques notables per tal de subvencionar, juntament amb l’Estat, el cost del servei. Amb la publicació d’un Decret de maig del 1938, és creà la Comissió de Cantines, amb una dotació de 600.000 pessetes, per atendre a les necessitats que sorgeixin a les escoles de la Generalitat per crear menjadors escolars. Més endavant en un altre Decret, de juny de 1938, es definirà la constitució de la comissió formada de tres representants de la Generalitat i tres de l’Estat a

la província de Barcelona, aquesta serà l’encarregada d’ordenar i inspeccionar totes les cantines de Catalunya, així com a més gestionarà les peticions de creació de noves cantines i dels queviures per tal d’alimentar-les.

Del Decret, de 22 de juny de 1938, de reorganització de Cantines Escolars se n’extreu que era una prioritat pel govern: es pot veure la importància que donen als infants que, en la situació de guerra, era l’únic lloc on rebien un àpat complet; i que l’incloïa com un espai més dins del sistema educatiu, tant en el comportament a taula, com en l’organització de jocs.

Les cantines no només eren una iniciativa humanitària per pal·liar els efectes de la guerra en els infants, sinó que eren una eina més de la formació de les noves generacions: un àpat complet donava força als nois i noies a més d’assegurar que anirien a les escoles i rebrien formació. Aquesta no solament passava per les aules, les cantines també eren un moment d’aprenentatge de com comportar-se a taula, hàbits alimentaris o com jugar amb els altres infants en el moment d’esbarjo abans de tornar a l’aula.

Encara que l’ajut als menjadors es gestionava amb la Comissió de Cantines, les poblacions que volien sol·licitar el servei de menjador havien de crear una comissió local, regulada per una ordre publicada al 6 d’agost de 1938. Aquesta era presidida per l’alcalde, el responsable de cultura, un mestre de l’Estat, un de la Generalitat i el metge local. Les comissions locals seran les que s’encarregaran de gestionar les cantines, de demanar el subministrament a la Direcció General de Subministrament del ministeri d’Hisenda i d’emmagatzemar les provisions.

Uns escolars dinen al menjador d’una escola. 1930-1938.

CAT ANC1-5-N-6124/ Fons Gabriel Casas i Galobardes

Butlletí de l’Arxiu Nacional de Catalunya, núm. 41 / juny 2015

13 Retrat d’un infant, amb una cullera a la boca, en un menjador escolar, [Barcelona]. 1932-1938. CAT ANC1-5-N-3204/ Fons Gabriel Casas i Galobardes

Uns escolars fan un àpat al menjador d’una escola. 1931-1938.

CAT ANC1-5-N-5975/ Fons Gabriel Casas i Galobardes

Vista d’un menjador escolar. En primer terme, escolars asseguts a taula. Al fons, l’equip de mestres, i entre ells, un adult vestit de militar. 1930-1938. CAT ANC1-5-N-5926/ Fons Gabriel Casas i Galobardes

Un cop acabada la Guerra Civil, les cantines escolars no desapareixeran, tot i que n’hi hauran menys, i no tindran res a veure amb les cantines impulsades per Celestina Vigneaux i la República.

Ricard Ruiz Font

Uns escolars fan un àpat al menjador d’una escola. 1931-1938.

CAT ANC1-5-N-5974/ Fons Gabriel Casas i Galobardes

14

LA COL·LECCIÓ BIBLIOGRÀFICA DEL FONS PAU CASALS 1 La Biblioteca de l’Arxiu Nacional de Catalunya (ANC) posa a disposició dels usuaris el catàleg bibliogràfic del fons personal Pau Casals. El productor del fons, el “mestre” Pau Casals, és una de les personalitats catalanes amb més projecció internacional, reconegut mundialment com a mestre del violoncel, distingit director d’orquestra i compositor, però també pel fet d’haver estat un home que creia fermament en la pau, la justícia i la llibertat.

La riquesa de la seva biblioteca i del seu fons documental, són una bona mostra de la seva personalitat excepcional i de la seva projecció mundial.

ORIGEN I FORMACIÓ DE LA COL·LECCIÓ El productor de la col·lecció: Pau Casals Pau Casals va néixer a El Vendrell (Baix Penedès), el 29 de desembre de 1876 i va morir a San Juan de Puerto Rico, el 22 d’octubre de 1973. Compositor, director d’orquestra i, sobretot, violoncel·lista, estudià amb el seu pare Carles, organista a l’Escola Municipal de Música de Barcelona (violí i violoncel amb Josep Garcia i composició amb Josep Rodoreda), i prosseguí els seus estudis a Madrid, Brussel·les i París, ciutats on pogué estudiar gràcies a la protecció de la reina Maria Cristina i del comte de Morphy, al qual havia recomanat Albéniz després de sentir-lo tocar en un cafè de Gràcia (Barcelona). El 1897 esdevingué professor de violoncel a l’Escola Municipal de Música de Barcelona i féu els seus primers concerts amb Enric Granados i el quartet Crickboom.

L’èxit de la seva carrera internacional començà a París l’any 1899 amb un concert amb l’Orquestra Lamoureux. El 1901 féu la seva primera gira pels EUA i el 1905 el seu primer viatge a Rússia. Des de llavors el seu nom es mantingué ininterrompudament al primer pla de l’ambient musical mundial. A més de les seves activitats com a solista (a través de les quals revolucionà el concepte tècnic i expressiu del violoncel) i de caràcter docent, cal remarcar també la seva dedicació a la música de cambra, l’exponent més alt de la qual fou el trio constituït amb Jacques Thibaut i Alfred Cortot i que perdurà durant 25 anys; amb ells creà el 1912 a París l’École Normale de Musique.

Entre altres iniciatives seves destaquen les fundacions, a Barcelona, de l’Orquestra Pau Casals (1920-39),

finançada per ell, i de l’Associació Obrera de Concerts (1926-39); amb la primera donà un gran impuls a la vida simfònica catalana, i amb la segona dugué a terme un intent exemplar d’acostament de la música al món obrer. El 1932 fou nomenat per la Generalitat de Catalunya president de la Junta de Música de Catalunya.

La seva vida experimentà un canvi important arran de la guerra civil de 1936-39 i de la Segona Guerra Mundial (1939-45): fins aquell moment només havia actuat públicament com a músic, però des d’aleshores esdevingué un defensor infatigable de la pau, de la llibertat i de les minories oprimides.

Fidel a les seves conviccions es va exiliar voluntàriament de Catalunya a Prada (Conflent), i des d’aquest exili, a partir de l’any 1939, ajudà els espanyols refugiats en camps de concentració i silencià el seu violoncel com a protesta contra els governs que donaven suport al règim feixista de Franco. Aquest silenci, altament significatiu i representatiu, només fou

Butlletí de l’Arxiu Nacional de Catalunya, núm. 41 / juny 2015

trencat amb els festivals de Prada iniciats amb motiu del segon centenari de la mort de J.S. Bach (1950-66), en els quals col·laboraren els artistes més famosos- i, des del 1960, amb la difusió per tot el món, com a missatge de pau, de l’oratori El Pessebre, amb text de Joan Alavedra. El 1955 anà amb la seva esposa Marta Montáñez a Puerto Rico, on s’instal·là i fundà el 1957 el Festival Casals a San Juan de Puerto Rico. El 1958 féu el seu primer concert a la seu de l’ONU. El 1961 viatjà a Israel i al Japó, i el 13 de novembre d’aquell mateix any actuà a la Casa Blanca, invitat pel president Kennedy. El 1963 dirigí El Pessebre a l’ONU en la celebració del XVè aniversari de la Declaració dels Drets de l’Home. Fou nomenat doctor honoris causa de la universitat de Nova York.

Com a compositor, la seva producció comprèn, a més, música de cambra, lieder, polifonies, sardanes, etc. El 1955 Josep M. Corredor publicà Converses amb Pau Casals, autobiografia dialogada. El 24 d’octubre de 1971 fou estrenat el seu himne a la pau de l’ONU (Himne a les Nacions Unides), amb text de W.H. Auden, i se li lliurà la Medalla de la Pau. L’any 1972 el músic i la seva esposa, Marta Montáñez, van constituir la Fundació Pau Casals, amb l’objectiu que tot el patrimoni que havia deixat Casals en marxar de Catalunya, l’any 1939, es conservés i restés per sempre al seu país.

L’any 1979 les seves despulles foren traslladades a Catalunya i enterrades a el Vendrell.

Notícia sobre l'ingrés de la col·lecció La col·lecció bibliogràfica, a l’igual que l’arxiu personal, ha estat conservada pel seu productor fins a l’ingrés a l’ANC. Tant el mateix Pau Casals com la seva esposa, Marta Montáñez, van tenir cura de la conservació de la documentació generada i reunida pel músic. L’any 1972 ambdós varen constituir la Fundació Pau Casals amb la finalitat de preservar el patrimoni que Pau Casals havia deixat a la casa de Sant Salvador de El Vendrell. El desig del mestre va ésser que el seu llegat es conservés íntegrament a Catalunya.

L’ingrés del fons Pau Casals es va realitzar entre els anys 1997-2007. En una primera fase l’ANC va ingressar la documentació que es conservava a Catalunya (a la CasaMuseu de Sant Salvador de El Vendrell), i l’any 2007 la Fundació va acréixer el fons dipositat a l’ANC incorporanthi la documentació que la vídua de Pau Casals, conservava del mestre, procedent de Washington i Puerto Rico.

La formació de la colecció La col·lecció bibliogràfica del fons Pau Casals té un abast temàtic força ampli. Possiblement aquesta diversitat temàtica rau en diversos fets, ja que a part del normal procés d’adquisició d’obres que el músic va fer en el decurs de la seva dilatada vida, és important el nombre d’exemplars que va rebre de “col·legues”, amics i admiradors o simplement de persones que se sentien identificades amb la figura, ideals o pensament del mestre.

La procedència de la col·lecció és fàcilment identificable mitjançant les múltiples dedicatòries que sovint es troben anotades en les primeres pàgines de les obres.

En aquest sentit destaquen, pel seu volum, les de Joan Alavedra, Ernest Christen, Emil Ludwig, Apel·les Mestres, Albert Schweitzer, Josep Tharrats, Lluís Via o bé la reina Elisabet de Bèlgica (Reina, consort d’Albert I).

De l’àmbit musical destaquen de manera especial les de Lev Ginzburg, Eugène Ysaye o Georges Enescu.

Aquesta col·lecció bibliogràfica també està formada per llibres que acumula de persones del seu entorn familiar o d’amistat més propera. Seria el cas d’algunes monografies identificades com a propietat de Susan Metcalfe, Francesca Capdevila, Enric Casals o Maria Casals (de la qual s’han conservat diversos llibres amb el seu ex-libris: “Ars longa, vita brevis, Maria de Casals”). En relació als ex-libris, també cal destacar els que es conserven en diverses monografies amb: “Eugene Istomin”.

Una altra part de la col·lecció bibliogràfica de Pau Casals la formem els llibres procedents dels avantpassats del mestre. S’hi troben llibres de text o de formació en diverses matèries, dels segles XIX i XX. DESCRIPCIÓ I CONTINGUT DE LA COL·LECCIÓ El nombre de títols de la col·lecció bibliogràfica de Pau Casals és de 2.500, entre monografies i publicacions periòdiques, i el volum total és de 44 metres.

L’abast cronològic comprèn el període entre els segles XVI i XX, tot i que predominen les publicacions del segle XIX i especialment del segle XX. L’abast geogràfic i la llengüa en què estan escrites les obres que composen la col·lecció és diversa. Tot i que predominen en nombre similar les obres publicades en català, anglès, castellà i francès, també s’hi poden trobar obres publicades en alemany, italià i rus.

Excepcionalment hi han obres en altres llengües com ara japonès, hongarès, portugués, romanès, hebreu, coreà o llatí.

15

16

La informació obtinguda en el procés de catalogació bibliogràfica ha estat un recurs força valuós per al tractament arxivístic del fons documental. Les nombroses dedicatòires, els articles i les entrevistes han permès entendre i contextualitzar els documents de sèries documentals relacionades amb l’Activitat personal i familiar, les Relacions externes o l’Activitat professional.

La diversitat temàtica de la col·lecció bibliogràfica és, sens dubte, un clar reflex de la personalitat de Pau Casals. Es palesa la gran curiositat cultural del mestre, en especial quant a la creació artística en general i a les arts plàstiques en especial. Les obres també manifesten aspectes del seu pensament polític, el seu vessant religiós i el seu tarannà pacifista i democràtic.

Els àmbits temàtics que destaquen són els següents:  Novel·la i poesia en català i castellà: cal fer especialment esment de les obres de Josep Tharrats o Apel·les Mestres, les quals sovint compten amb la dedicatòria dels autors; també les obres completes d’Àngel Guimerà, Jacint Verdaguer o Joan Puig i Ferrater.  Novel·la francesa i novel·la francesa il·lustrada, destaquen especialment obres d’Honoré de Balzac.  Biografies de músics, artistes, polítics, etc. S’hi troben exemples tant de personalitats de caire històric i/o artístic com ara: Miquel Àngel,

Beethoven, Brahms, Bach o Napoleó; així com també de personalitats coetànies al propi Pau Casals: Eugène Ysaye, Georges Enescu, Julius Röntgen o Gerald Moore.

Inclouen textos realitzats per Joan Alavedra, Ernest Christen, Josep Maria Corredor, Fritz Henle, Albert E. Kahn, Emil Ludwig o Rudolf von Tobel.  Catàlegs d’exposicions i llibres d’art sobre museus, especialment d’Europa o bé les publicacions editades per “The Hispanic Society of America” (19311954). Publicacions des de i sobre l’exili. Destaca la col·lecció “Publicaciones del Ateneo Libertad” (1950-1955), o bé obres editades pels seus propis autors com en el cas, i a tall d’exemple: “Notas de sociología infantil” de Juan Riera Sancho [1946], “Justicia, delitos y delincuentes” de Miguel Peydro (1948) o, per l’edició força completa: Cuadernos del Congreso por la libertad de la cultura (1953 1965).  Bibliofília: catàlegs de llibreters, catàlegs de subhastes, publicacions sobre llibrers i manuscrits o exlibris, pels quals sembla que Pau Casals mostrava interès. Destaquen una edició dels “Quattro Libri dell’Archittetura Di Andrea Palladio” de l’any 1570; un volum amb els exemplars relligats del “Diario del Gobierno de Cataluña y Barcelona” de setembre a desembre de 1811; o bé una edició facsímil de la partitura original de la novena sinfonia de Beethoven “Sinfonie mit Schluss-Chor über Schillers Ode…” de 1924.

La

Butlletí de l’Arxiu Nacional de Catalunya, núm. 41 / juny 2015

17

col·lecció també conserva un volum considerable de publicacions periòdiques, 320 títols, dels quals so vint només se’n conserva un únic o molts pocs números de cada revista. Aquest caràcter fragmentari possiblement és el resultat d’una voluntat de recopilació d’informació sobre la figura de Pau Casals o bé del seus interessos personals i professionals.

Malgrat això cal destacar títols complets com ara: L’Art et les artistes: revue mensuelle d’art ancien et moderne; Butlletí dels museus d’art de Barcelona, Carnet del sardanista; Die Alpen: Monatsschrift des Schweizer Alpenclub; Temas : revista ilustrada o Tramontane: revue mensuelle du Roussillon.

Quant a la temàtica de les publicacions periòdiques destaquen les següents :  Publicacions en defensa de la cultura catalana: La Nostra revista, La Nova revista, Occident, Pont Blau, Vida nova, Xaloc, etc.  Publicacions pròpiament de l’àmbit musical: les angleses The R.C.M. magazine; The Royal Academy of music magazine; la catalana Scherzando: revista musical catalana; les japoneses [Disulu] = Disques o [Rekodo geijutsu]; la russa [Sovetskaia Muzyka] o la la suïssa Schweizer Rundschalau.

 Revistes centrades en la figura de Pau Casals com ara: Destino; Life en español; París Match o Vida Gráfica.  Revistes d’informació i divulgació, principalment il·lustrades: Lo Borinot; D’ací d’allà; Revista Ford.

18

TRACTAMENT I CONSERVACIÓ DE LA COL·LECCIÓ El tractament de la col·lecció bibliogràfica del fons Pau Casals es realitza en dues etapes: Primera etapa, agost - novembre de 2012: s’inicia el tractament i la catalogació de la col·lecció bibliogràfica.

Segona etapa, octubre - desembre de 2013: es completa i finalitza la catalogació de la col·lecció.

La catalogació de la col·lecció, realitzada des de la Biblioteca de l’ANC, s’ha dut a terme tenint en compte que pertany a la xarxa de Biblioteques Especialitzades de la Generalitat de Catalunya (BEG). El nivell de descripció triat pel tractament de la col·lecció ha estat un nivell de catalogació parcial, en base als nivells establerts per la Biblioteca de Catalunya.

En la primera etapa de la catalogació s’ha emprat el programa de catalogació VTLS i el format CATMARC de descripció bibliogràfica, utilitzat per les BEG fins el 30 de novembre de 2012. En aquesta etapa es donen d’alta 1.759 registres bibliogràfics.

Per a la catalogació, i en el nivell de descripció esmentat, s’informen els elements següents: zona de títol i menció de responsabilitat; zona d’edició; zona de publicació; i, zona de la descripció física.

No obstant, i tenint en compte la singularitat d’aquest fons, molts cops s’ha considerat convenient informar altres elements de la descripció que permeten oferir una catalogació més enriquida i que, a més, permeten evidenciar el valor de la col·lecció. Així doncs també s’ha informat: – Zona de notes (especialment per incloure dades sobre la història de la publicació i el seu contingut).

– Encapçalaments de matèries per a documents de no ficció. Per l’establiment dels encapçalaments s’han emprat els instruments de referència en el marc bibliotecari català, com són la Llista d’encapçalaments de matèria en català (LEMAC) i la Llista d’encapçalaments de noms i títols de la Biblioteca de Catalunya (LENOTI). Aquests s’han complementat en alguns casos amb la consulta dels instruments mantinguts per la Library of Congress: Library of Congress subject headings i Libray of Congress authorities.

– Camps d’ús local en els que s’han registrat les singularitats pròpies dels documents bibliogràfics descrits, com ara dedicatòries manuscrites, tiratges limitats, ex-libris, etc .

A partir del mes de novembre de 2012 les BEG inicien un procés de migració dels seus catàlegs al nou

programari Millenium que permet treballar amb el format MARC21.

Durant la segona etapa del tractament de la col·lecció s’ha emprat aquest programa de catalogació.

Tot i el canvi de programari, en aquesta etapa s’ha adoptat el mateix nivell de descripció i els mateixos criteris que en l’etapa anterior.

Les informacions que es recollien en els antics camps d’ús local (Camp 993 del CATMARC) s’han inclòs a la fitxa d’exemplar del propi Millenium. Aquestes informacions són les singularitats pròpies dels documents bibliogràfics descrits com ara dedicatòries manuscrites, tiratges limitats, ex-libris, etc .

Durant tot el procés de catalogació, i per tal de poder establir els encapçalaments de matèries més adients especialment per a les publicacions periòdiques, s’han consultat diversos catàlegs en línia. Enumerats per un ordre de major a menor ús s’han consultat els catàlegs de biblioteques nacionals o catàlegs col·lectius següents:  Catàleg de la Biblioteca de Catalunya. Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya (CCUC).

Butlletí de l’Arxiu Nacional de Catalunya, núm. 41 / juny 2015

19

moltes vegades, protegir-les en carpetes per assegurarne la conservació. A la vegada la majoria de publicacions s’instal·len en arxivadors normalitzades (unitats d’instal·lació) per tal d’optimitzar l’epai dels dipòsits i assegurar-ne la correcta conservació i recuperació.

Per altra banda, també cal destacar que durant el procés de catalogació de la col·lecció bibliogràfica ha estat freqüent trobar documents originals inclosos en l’interior dels llibres, com ara cartes d’agraïment, targetes de presentació, etc .

Aquests documents s’han separat de les publicacions, s’han identificat i s’han derivat a l’Àrea de fons històrics que gestiona el tractament del fons d’arxiu.

Finalment, en diverses ocasions i per tal d’identificar signatures o autories de les dedicatòries que sovint es troben en els llibres, s’ha utilitzat com a recurs el catàleg del fons d’arxiu, cercable on line a través de la web de l’ANC http://anc.gencat.cat Aquesta tasca posa de manifest el concepte d’integritat dels fons i connecta la catalogació bibliogràfica amb la descripció arxivística.

VALORACIÓ DE LA COL·LECCIÓ

Library of Congress Online Catalog (EEUU). KVK - Karlsruhe Virtual Catalog (Alemanya). Catalogue de la Bibliothèque Nationale de France. SUDOC (Système Univesitaire de Documentation) (França). COPAC National, Academic and Specialist Library Catalogue (Regne Unit). National Diet Library Online Public Access Catalog (NDL-OPAC) corresponent a la Biblioteca Nacional del Japó. Catálogo de la Biblioteca Nacional de España. Catálogo Nautilo de la Biblioteca Nacional de Mexico / Universidad Nacional Autónoma de Mexico. Catálogo de la Biblioteca Nacional Mariano Moreno de la República Argentina. Catálogo en línia de Biblioteca Nacional de Puerto Rico.

Pel que fa al tractament de les publicacions periòdiques, s’han afegit a la tasca d’identificació de la documentació, l’agrupació i l’ordenació de les capçaleres. La instal·lació de les revistes implica,

La catalogació de la col·lecció bibliogràfica del fons personal Pau Casals permet oferir als investigadors i a la resta de ciutadans en general, un conjunt bibliogràfic singular que ha estat constituït per una de les personalitats catalanes més rellevants del segle XX. El conjunt d’obres que reuneix aquest fons esdevé un recurs informatiu excel·lent per les raons següents: – Per l’extraordinari relleu, tant a nivell nacional com internacional, del seu productor, Pau Casals, una de les personalitats de major projecció cultural humana de Catalunya en el segle XX. – Pel contingut informatiu de les publicacions que inclou la col·lecció i que contribueix al coneixement i a l’estudi de la figura del músic i de la història política, social i cultural catalana dels segles XIX i XX. – Per la singularitat d’un nombre destacat d’exemplars, així com també per l’ampli abast cronològic i geogràfic de la col·lecció, que enriqueixen el fons patrimonial bibliogràfic i hemerogràfic que conserva l’ANC. Tots aquests elements doten la col·lecció bibliogràfica del fons Pau Casals d’un valor molt singular i destacat entre el patrimoni documental del nostre país i fan que constituexi un recurs informatiu de primer ordre

Noticiari 20

per a l’estudi de la història de la música i de la cultura durant els segles XIX i XX. Per consultar els registres catalogràfics de la col·lecció es pot accedir mitjançant l’enllaç al catàleg de la Biblioteca de l’ANC http://catalegclassicbeg. cultura.gencat.cat/search~S6*cat o bé a través de la Web de l’Arxiu Nacional de Catalunya http://anc.gencat.cat.

Rosa M. Cruellas i Serra

Notes 1. Aquest article s’ha realitzat tenint en compte les aportacions del Josep Maria Pallisé Carreté, autor de la catalogació de la col·lecció bibliogràfica del fons Pau Casals, la qual va realitzar en el marc d’una Beca de col·laboració impulsada pel Departament de Cultura (anys 2012 i 2013).

IDENTIFICACIÓ, CONSERVACIÓ I RESTAURACIÓ DE FOTOGRAFIES DEL FONS DE LA MAQUINISTA Durant els mesos de maig i juny s’han dut a terme tasques de conservació i restauració sobre una part de les imatges pertanyents al fons de l’empresa La Maquinista Terrestre y Marítima, S.A., datades entre finals del segle XIX i finals del segle XX. S’ha treballat sobre un total de 917 fotografies, 474 de les quals eren gelatines en blanc i negre i 59, gelatines en color, les 384 restants eren albúmines. També hi havia 2 dibuixos, 4 fotogravats, 1 col·lotip i 87 impressions d’altres mètodes fotomecànics. Pel que fa a la temàtica, la majoria és fotografia industrial on es mostren les maquinàries i infraestructures construïdes per l’empresa. També hi trobem plànols i instantànies de les instal·lacions i dels treballadors.

L’estat de conservació de la majoria de les imatges era bo, ja que s’han mantingut en bones condicions ambientals. Els problemes principals eren els dipòsits superficials de brutícia i el fet que estaven guardades en camises col·lectives dins de grans carpetes difícils de consultar. En conseqüència, s’ha optat per fer una neteja superficial de totes les imatges, encamisar-les individualment amb el material adequat i traslladar-les a capses i carpetes més adients al seu format i a la seva consulta. També s’han tractat altres alteracions d’imatges concretes, com ara estrips, restes de cinta adhesiva, aixecaments de l’emulsió i suports secundaris en molt mal estat.

Identificació de tècniques fotogràfiques i fotomecàniques La identificació de la tècnica fotogràfica (o fotomecànica) de cada imatge és molt important per triar els procediments i materials de conservació adequats.

Per discernir les diferents tècniques ha resultat convenient comparar l’aspecte i la cronologia de les imatges amb una guia de patrons de referència1. També s’ha utilitzat una lupa comptafils i una lupa microscòpica de 30 augments per observar indicis que apuntin cap a una tècnica concreta.

H a r e s u l t a t r e l a t i v a me n t f à c i l s e p a r a r l e s impressions de les fotografies, ja que l’entramat de les tintes planes era força visible a ull nu o amb comptafils.

Els fotogravats es distingeixen per un entramat extremadament fi, i el col·lotip per un entramat reticulat molt característic.

Butlletí de l’Arxiu Nacional de Catalunya, núm. 41 / juny 2015

21

Identificació d’albúmines Un tret molt característic de les albúmines és que el paper que les suporta és molt fi i la majoria de vegades està adherit a un suport secundari rígid com el cartró, per contrarestar les retraccions de l’albúmina. Tot i així, el cartró enganxat no és una característica exclusiva ni excloent d’aquesta tècnica, de fet s’han trobat 6 albúmines sense cartró i corbades, que van ser laminades amb paper japó en una restauració anterior.

També cal destacar el gran format de moltes albúmines del fons i el fet que es conservin alguns dels seus negatius de vidre en el mateix ANC. Com és una tècnica de positiu per contacte, el negatiu ha de tenir la mateixa mida que la imatge final. Això significa que la

Imatge d’un motor, amb estrips, pèrdues i tires de cinta adhesiva.

Els tons del motor semblen d’albúmina, però el negre potent i neutre del fons l’identifica com a gelatina.

CAT ANC1-77, Signatura antiga 409/1983

Albúmina amb aspecte esgrogueït i esvaït en les altes llums, adherida a un suport secundari.

CAT ANC1-77 Signatura antiga 392/1983

càmera que es va utilitzar per disparar les fotografies havia de tenir unes dimensions considerables.

Les albúmines tenen molta tendència a esgrogueirse, ja que l’albúmina amb què estan constituïdes reacciona amb l’oxigen. També és un tipus d’emulsió molt sensible a la llum, i quan es degrada, el primer que s’esvaeix són les altes llums (els blancs). El viratge de la plata amb or o altres metalls modifica la tonalitat i l’estabilitat de la imatge.

En aquest cas, s’han d’observar les fibres del paper en les zones clares de la imatge amb una lupa microscòpica. La visibilitat de les fibres significa absència de la capa de barita entre el paper i l’emulsió A més a més, en alguns casos, la textura del paper o l’acabat mat d’algunes gelatines confonen la visibilitat de fibres.

Identificació de gelatines En el fons trobem dos tipus de tècniques positives amb emulsió de gelatina: per ennegriment directe, (POP, Printing-Out Paper) i per revelat (DOP, Developing-Out Paper). Per distingir-les, es necessita una lupa microscòpica per observar la mida dels dipòsits de plata: si són més petits, la imatge tindrà mes definició i serà un POP, i si són més grans, serà una gelatina de revelatge i la imatge no serà tan definida. La tonalitat també pot donar pistes, ja que els negres més càlids solen ser POP i els més neutres, DOP, però no és una característica inequívoca.

De totes les gelatines, només s’han trobat 8 procediments d’ennegriment directe, però no s’ha pogut determinar amb seguretat si es tractaven d’emulsions de gelatina o de col·lodió, ja que els dos són quasi indistingibles l’un de l’altre. S’ha intentat fer la prova de la gota, que distingeix les emulsions de gelatina de les altres perquè aquesta s’infla quan està en contacte amb l’aigua, però els resultats no han estat concloents.

Moltes de les gelatines revelades tenen un acabat brillant força característic, però també n’hi ha de mats i sobre papers i suports secundaris de diferent tipus. Tot i que és força habitual trobar-hi miralls de plata, això no vol dir que aquesta alteració estigui associada exclusivament a la gelatina DOP; poden formar-se miralls en altres procediments fotogràfics.

Finalment cal destacar les diferents gelatines i albúmines pintades i retocades que s’hi han trobat. Des de subtils retocs amb aerògraf fins a fotografies completament pintades que no deixen respirar el paper, passant per màscares blanques sobre els fons per ressaltar les figures i dibuixos tècnics a llapis. En alguns casos

22

estaven tan cobertes de pintura que era impossible identificar la tècnica de la fotografia.

Procés de restauració La neteja superficial s’ha fet amb gomes d’esborrar en bloc i en pols, pel revers i els marges dels suports secundaris. A la zona de l’emulsió s’ha usat una pera d’aire o un pinzell de pèl molt fi. Per a l’eliminació de cinta adhesiva s’han combinat pinces i bisturí amb hisops de cotó i dissolvent: tricloroetilè per a la zona de l’emulsió i alcohol quan es trobava sobre paper o cartró. Algunes cintes adhesives que estaven sobre anotacions a llapis no s’han pogut retirar perquè s’emportaven l’escrit.

Pel que fa als talls i estrips, la majoria afectaven els suports de cartró, que estaven una mica deformats.

Aquest fet dificultava una bona consolidació, ja que aquesta exigeix superfícies planes per encaixar les vores dels estrips i no es podia aplanar el cartró sense aportar una humitat que seria perjudicial per a l’emulsió. Per aquest motiu es va decidir no aplanar-les i fer una consolidació provisional amb grapes de cinta adhesiva de conservació de la marca Filmoplast®.

També es van consolidar altres estrips sobre els suport de paper amb paper japó adherit amb midó.

En alguns casos molt puntuals ha calgut fixar aixecaments de les emulsions amb Klucel G® molt diluït en alcohol i aplicat amb pinzell. En un parell de gelatines s’ha hagut de substituir el suport secundari, que es trobava en molt mal estat, per un nou cartró de conservació, adherint la fotografia amb cantoneres de Mylar®.

Emmagatzematge per a la conservació i la consulta Un cop netes, les fotografies i les impressions van ser classificades i agrupades segons el seu format i les diferents mides de caixes i carpetes disponibles a l’arxiu. Una segona tria va separar les tècniques fotogràfiques segons els dipòsits on anirien i els materials que necessitaven per a la seva camisa: fundes de Mylar® obertes per una vora o paper de conservació plegat per la meitat de la mida de la caixa o carpeta.

Les gelatines de format mes petit s’han encamisat en fundes de Mylar® transparent per facilitar-ne la consulta. Les albúmines i les fotografies a color s’han encamisat amb paper de conservació neutre, i la resta de gelatines i impressions amb paper de conservació amb reserva alcalina. Tot i que la reserva alcalina és generalment beneficiosa per prevenir l’acidificació en la majoria de suports cel·lulòsics d’arxiu, la seva basicitat ataca alguns materials sensibles com les emulsions d’albúmina i les gelatines a color. Resulta doncs molt

Fotografia completament pintada i retocada, no es pot diferenciar la tècnica fotogràfica.

CAT ANC1-77 Signatura antiga 371/1983

important identificar correctament les tècniques fotogràfiques. Davant la impossibilitat d’identificar correctament algunes fotografies que se sospitava que podien ser albúmines, com per exemple les fotografies pintades, s’ha optat per encamisar-les amb paper neutre sense reserva alcalina.

A l’hora d’emmagatzemar les fotografies en caixes i carpetes de conservació, s’han agrupat segons el material utilitzat en la camisa. Totes les imatges s’han emmagatzemat en condicions ambientals controlades (1719ºC, 25-35% HR), excepte les fotografies a color, que han de conservar-se a unes temperatures més baixes (2-6ºC).

Júlia Castán García, Elena De La Rosa Regot, Esther Llorca Perez

Notes 1. KODAK. Flowchart for identificacion guide From Care and Identification of 19th-Century Photographic Prints by James M. Reilly. Rochester: Eastman Kodak Company, 1993.

Di sponible a http:// www. edena. min def .gob. ar/ doc s/ Guia_Flowchart.pdf [Consulta 25/09/2015]

Butlletí de l’Arxiu Nacional de Catalunya, núm. 41 / juny 2015

23

L’INGRÉS DELS FONS DEL CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA A L’ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA La darrera setmana del passat mes de març de 2015 va tenir lloc l’ingrés d’un dels arxius més emblemàtics de la història cultural de Catalunya dels darrers 100 anys. El Centre Excursionista de Catalunya, sorgit de la societat civil catalana, ha estat cabdal per al coneixement, l’estudi i la difusió social del territori de Catalunya, del seu patrimoni natural, cultural i històric. El 12 de juny es va signar el contracte de cessió en comodat dels fons documentals, bibliogràfic i cartogràfic de l’entitat al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, a l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya i a l’Institut de Cultura de Barcelona.

El Centre Excursionista de Catalunya (CEC) té els seus inicis el 1876 quan Josep Fiter i Inglès, Pau Gibert, Marçal Ambrós, Ricard Padrós i Jaume Faralt crearen l’Associació Catalana d’Excursions Científiques. L’objectiu de l’entitat era investigar, a partir del treball de camp, la geografia i la geologia, la història local i la tradició literària i folklòrica del territori català. La seu social fou establerta a l’àtic del carrer Paradís núm. 10 de Barcelona. El 1878 es produí una escissió en el sí de la societat i, els membres fundadors, crearen l’Associació d’Excursions Catalanes. L’any 1881, valorant les similituds d’ambdues entitats, iniciaren un procés de fusió que finalitzà el 1891, moment en què es va fundar el Centre Excursionista de Catalunya. El primer president de l’associació fou Antoni Rubió i Lluch. En els nous estatuts es remarca el seu principial objectiu “recórrer les comarques de Catalunya a fi de conèixer, estudiar i conservar tots el que oferisquen en notable naturalesa, la història, l’art i la literatura de totes llurs manifestacions així com la llengua, les tradicions, els costums dels seus habitants, valent-se de l’excursionisme per a divulgar llur coneixement i fomentar l’estimació que en mereixen”.

El Centre Excursionista de Catalunya ha conservat dos arxius que, des d’un principi es van gestionar de forma independent:l’arxiu fotogràfic del CEC (AFCEC) i l’arxiu històric del CEC (AHCEC).

L’Arxiu Fotogràfic del CEC (AFCEC) L’origen de l’Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya cal cercar-lo en la passió de molts excursionistes tingueren per la fotografia. En alguns casos eren persones benestants, la qual cosa els va permetre de dedicar a la fotografia, a més de temps, uns

AFCEC Vidal 18x24_036

recursos econòmics remarcables. Bona part dels fons que conserva l’AFCEC van ser produïts per fotògrafs amateurs que tenien un bon domini de la tècnica fotogràfica, com fou el cas de Rafael Degollada i Castanys, Josep Puntas i Jensen o Carles Fargas i Bonell. D’altres foren fotògrafs professionals, com Josep Maria Co i de Triola o Francesc Fazio i Mancini, entre d’altres. Una part important del contingut de l’AFCEC corresponen a les diverses col·leccions, organitzades per suports, fruit de les donacions que els socis feien després de realitzar una projecció amb llanterna màgica o quan s’havia de publicar al butlletí de l’entitat. Un cop constituït l’AFCEC alguns socis –o familiars de socis– han fet donació dels seus fons fotogràfics. Duran els darrers anys, s’han fet tasques d’identificació de fotògrafs entre les col·leccions, creant algun fons nou.

El total d’imatges de l’Arxiu Fotogràfic és d’unes 770.000. Una part ha estat catalogada i digitalitzada pel Centre Excursionista de Catalunya i es poden consultar des de la web de la Memòria Digital de Catalunya (http://mdc1.cbuc.cat/ L’Arxiu Històric del CEC (AHCEC) L’Arxiu Històric del Centre Excursionista de Catalunya es va obrir al públic el 2009. Però cal remuntarse fins l’any 1876 quan la idea de creació d’un arxiu ja era present en els estatuts de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques, el seu precedent. Malgrat l’establiment de la figura de l’arxiver-bibliotecari, la pròpia organització del centre va fer que l’arxiu estigués disgregat entre les seccions i les diferents seus.

L’any 2004 la Junta Directiva del CEC va acordar que era necessari exercir un control i una gestió eficient de tots els fons documentals que hi havia a l’entitat, de la

24

AFCEC Blasi E-0055

mateixa manera que s’exercia el control dels fons bibliogràfics i del fons cartogràfic. Es va fer un pla director per 4 anys que establia la realització d’un catàleg de tota la documentació del centre.

L’Arxiu Històric del Centre Excursionista de Catalunya està integrat, principalment, per la documentació generada per l’entitat i pels seus precedents, en funció de les seves activitats en el món de l’excursionisme, des dels seus inicis, el 1876, fins els anys 70 del segle XX. D’altra banda, el CEC ha conservat la documentació que diferents socis i entitats han cedit al Centre i que han enriquit el fons excursionista. Per últim, l’arxiu es complementa amb diverses col·leccions com la col·lecció de pergamins, de cartells, auques o segells.

El fons orgànic del CEC ocupa unes 1.700 caixes d’arxiu (estàndards i formats especials) que contenen d o cu me n t a c i ó d el s ò r g a n s d e g o v e rn ( a c te s , nomenaments i convocatòries), de les seccions i comis-

sions, de la secretaria (normativa, memòries, plans estratègics, correspondència, processos electorals i protocol), de la gestió econòmica, dels socis (registres i moviments) i de les activitats pròpies de l’entitat. La documentació, que també integra la generada pels seus precedents –Associació Catalanista d’Excursions Científiques (1876-1891) i Associació d’Excursions Catalana ( 1 8 7 8 - 1 8 9 1 ) – e s c o mp l e m e n t a a mb d i v e r s e s col·leccions factícies que han estat separades del fons principal.

Per últim cal destacar l’ingrés d’una part del fons de la Fundació Concepció Rabell i Cibils, vídua Romaguera, impulsada per Rafael Patxot, i més concretament la documentació referent a l’Estudi de la Masia Catalana, integrada, d’una banda, per la documentació generada per l’equip del projecte, i per l’altre, a la documentació de difusió del fons realitzada entre 1976 i 1990.

L’arxiu del CEC és d’una singularitat i d’un valor històric i cultural excepcional, i és una font imprescindible per a l’estudi de la Catalunya contemporània, especialment pel que fa al seu territori, al seu patrimoni cultural i natural i als moviments culturals. L’Arxiu Nacional de Catalunya té un nombre important de fons d’entitats dedicades a l’excursionisme i a l’escoltisme com el Centre Excursionista de Gràcia, la Unió Excursionista de Catalunya o Escoltes Catalans. És per això que la cessió dels fons del CEC enriqueix notablement el fons d’entitats culturals i esportives que l’ANC ja custodia.

Amèlia Castan Ranch

Butlletí de l’Arxiu Nacional de Catalunya, núm. 41 / juny 2015

25

L’ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA ÉS CONVIDAT A PARTICIPAR A LES «XIII JORNADAS DE LA SOCIEDAD ESPAÑOLA DE CIENCIAS Y TÉCNICAS HISTORIOGRÁFICAS» (SANTIAGO DE COMPOSTELA) L’Arxiu Nacional de Catalunya ha estat invitat a participar a les “XIII Jornadas de la Sociedad Española de Ciencias y Técnicas Historiográficas”, organitzades per la dita associació i per la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Santiago els passats 15 i 16 d juny. La Sociedad Española de Ciencias y Técnicas Historiográficas és una associació que aplega anualment a historiadors, paleògrafs, diplomatistes, arxivers i bibliotecaris entorn d’un tema de coneixement de les fonts historiogràfiques i de les anomenades ciències auxiliars de la història. En els darrers temps les trobades científiques s’han dedicat a l’exploració dels arxius i de les fons documentals i ofereixen un espai de divulgació dels treballs d’investigació que es realitzen a les universitats espanyoles sobre l’àrea de coneixement escollit.

Amb el títol de “Escritura y sociedad: la Nobleza”, les jornades d’aquest any s’han dedicat als arxius nobiliaris des de la doble perspectiva dels investigadors i dels professionals dels arxius. Josep Fernandez, cap de l’àrea de fons històrics, va ser convidat a presentar la ponència “La formación de los archivos nobiliarios, características generales y contenido documental”, és a dir, la dedicada a explicar els arxius de la noblesa en la seva vessant arxivística. En aquest marc, el ponent va aprofitar per a reflexionar sobre les característiques singulars dels arxius produïts pels llinatges de la noblesa catalana i donar a conèixer els treballs d’ingrés i conservació dels arxius de la noblesa catalana que l’ANC du a terme des de la seva creació, dins de la línia d’actuació més àmplia de recuperació del patrimoni documental privat.

Data logger (sistema automàtic de medició continua)

Control de les variables medioambientals: gràfica obtinguda amb un Data logger

Josep Fernández Trabal L’ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA PARTICIPA A LA JORNADA «XERRADES AMB PROFESSIONALS: CONSERVADORS DE PATRIMONI CULTURAL» El passat mes de maig, l’Arxiu Nacional de Catalunya va participar a la jornada “Xerrades amb professionals: conservadors de patrimoni cultural” que es van portar a terme durant 3 dies a Tortosa, dins de les activitats organitzades pel Màster en Patrimoni Artístic i Cooperació Cultural que realitzen la Universitat Rovira

Neteja periòdica de la documentació: neteja de llibres per aspiració

i Virgili i l’Escola d’Art i Disseny de Tortosa.

Al llarg dels tres dies, especialistes en diferents àmbits de la conservació del patrimoni cultural van explicar les seves experiències dins del món de la conserva-

26

ció preventiva i les problemàtiques que apareixen dins de cada àmbit: es va parlar per exemple la de conservació de restes arqueològiques en medi urbà, de la conservació preventiva en el material tèxtil, en l’art modern i contemporani, en la fotografia i en el món del arxius i biblioteques.

L’Arxiu Nacional de Catalunya va presentar la seva experiència amb la xerrada “Pla de Conservació preventiva, l’exemple de l’ANC”, on es van exposar tots els aspectes que ha d’incloure un pla de conservació preventiva:  un protocol d’ingrés de la documentació,  un protocol de revisió de la documentació,  un control de les variables mediambientals, basat en la vigilància de la temperatura i la humitat relativa, de la il·luminació i de la qualitat de l’aire,  realització d’una neteja periòdica de la documentació,  portar un bon manteniment i neteja dels dipòsits,  realitzar un seguiment i control de plagues,  vetllar per un bon emmagatzematge de la documentació,  tenir cura de com es manipula i es consulta la documentació.

Finalment, es va concloure que la conservació preventiva és d’aplicació constant, les 24 hores del dia i 365 dies l’any; que inclou tant el dipòsit, com la sala d’exposicions, les vitrines, el transport de les peces, etc, i que ha de ser una tasca conjunta a realitzar entre el diferent personal que treballa en un centre que custodia patrimoni cultural.

Gemma Goicoechea Foz

pluralitat d’opinió i el debat de temes d’actualitat en reunions periòdiques sota un format de dinar– conferència–col·loqui amb destacades personalitats del món econòmic, social, cultural i científic.

Actualment Tribuna Barcelona, s’ha convertit en Barcelona Tribuna manté l’essència de la seva creació, un fòrum d’opinió i debat plural, sota la iniciativa i organització de la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País (SEBAP).

El fons documental conté la documentació produïda i aplegada per Tribuna Barcelona en el desenvolupament de la seva activitat pròpia. Inclou les actes i altra documentació de les Juntes General Ordinàries, de les reunions de l’Equip directiu i del Comitè executiu; documentació comptable com els llibres de Diari, Major, Inventaris i Balanços; correspondència rebuda i enviada, invitacions a ponents, projecció pública de l’associació; documentació específica de l’entitat com les normes de protocol, l’organització de diversos cicles de conferències i els expedients produïts per l’organització de cadascun dels dinars-conferènciacol·loqui que varen tenir lloc entre 1995 i 2014.

En el seu conjunt, el fons facilita una aproximació molt completa de l’activitat de Tribuna Barcelona, una entitat dedicada a la divulgació de idees i foment del diàleg. Aquest fons deixa palesa la història recent del nostre país El fons documental abasta cronològicament de 1995 a 2014 i té un volum de 6,5 metres. El seu instrument de descripció està disponible, tant en suport paper com en electrònic, i es consultable en línia a través del lloc Web de l’Arxiu Nacional de Catalunya.

Pilar Frago Pérez

EL FONS DOCUMENTAL DE TRIBUNA BARCELONA El 24 de juliol de 2014 va ingressar a l’Arxiu Nacional de Catalunya, a títol de donació, el fons documental produït i aplegat per Tribuna Barcelona. La seva trajectòria s’inicia el 17 de març de 1995 quan es va constituir la junta directiva de Tribuna Barcelona, al Cercle del Liceu, amb l’objectiu de ser un fòrum d’opinió obert que acollís el debat de les grans qüestions que afecten a la societat civil. Tribuna Barcelona era una associació dedicada a la divulgació d’idees i propostes per fonamentar el diàleg. Els seus socis fundadors representaven el teixit social i institucional de Catalunya, en total 59 institucions, empreses i entitats que varen donar suport al projecte des de què es va iniciar el 10 de juliol de 1995. Aquest grup heterogeni va garantir la

DESCRIPCIÓ I DIGITALITZACIÓ DE LES FOTOGRAFIES DE LA LÍNIA DE FERROCARRILS BARCELONA–VALLÈS Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) és una entitat de dret públic creada per la Generalitat de Catalunya el 1979, com a conseqüència de la transferència per part de l’administració de l’estat de les línies de ferrocarril, no integrades a la RENFE i que discorren íntegrament per Catalunya. L’entitat es féu càrrec de les línies corresponents a Ferrocarrils de Sarrià a Barcelona SA i Ferrocarrils de Catalunya SA. El 1984 tenia una plantilla de 1529 persones, transportava 39

Butlletí de l’Arxiu Nacional de Catalunya, núm. 41 / juny 2015

27

Vista parcial de la façana de la seu social de Ferrocarrils de Catalunya i Ferrocarrils de Sarrià a Barcelona i l’entrada a l’estació superficial de Plaça Catalunya, al número ú de la plaça de Catalunya. ca.1913-1923. Autor: no identificat. CAT ANC1-757-N-2548

milions de passatgers i 832.000 t de mercaderies. El 1985 incorporà les línies de Ferrocarrils de Muntanya de Grans pendents SA. El fons documental, producte de l’activitat de FGC, es conserva al centre operatiu que l’empresa té a Rubí.

L’any 2007 ingressà a l’ANC tota la documentació fotogràfica, integrada per unes 18000 imatges en diferents suports i formats. El fons està constituït per les incorporacions dels arxius de Ferrocarrils de Sarrià a Barcelona SA i Ferrocarrils de Catalunya SA, i la pròpia generada pels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya fins al seu ingrés a l’Arxiu Nacional de Catalunya.

Les imatges de la línia Barcelona-Vallès de FGC a Arxius en línea Durant l’any 2014 es va realitzar el tractament arxivístic (classificació ordenació i descripció) i la digitalització de les imatges corresponents línia Barcelona-Vallès de FGC des dels seus inicis fins al dècada de 1960. Són les imatges de les companyies de Ferrocarrils de Sarrià a Barcelona i Ferrocarrils de Catalunya. Les temàtiques que podem trobar són diverses: construcció de la línia ferroviària, estacions, material mòbil, etc., –algunes fetes per coneguts reporters gràfics, com és el cas de Josep Maria Sagarra i Plana, i d’altres per fotògrafs no identificats– que serveixen per documentar la creació i transformació de la línia de ferrocarrils Barcelona-Vallès des de finals del segle XIX fins a 1967.

En total sumen 4000 registres informàtics amb les imatges associades que, a partir de juny d’enguany i un

cop corregides i verificades les base de dades, ja es poden consultar al cercador Arxius en línea. Els suports predominats de les imatges són plaques de vidre, 3059; la resta són majoritàriament còpies en paper, i en menor volum plàstics (acetats i nitrats). Durant el procés de descripció s’ha pogut identificar un gran volum de plaques de vidre realitzades pel fotoperiodista Josep Maria Sagarra i Plana, que va treballar durant els últims anys de la seva vida per la companyia de ferrocarrils.

El criteri de classificació i ordenació ha tingut en compte l’ordre en què venien numerades, inventariades i seriades les imatges segons l’inventari de plaques de vidre de FGC. Aquest ordre respon, d’una manera molt general, a la construcció dels trams de la línia Barcelo-

Detall d’un pas inferior en construcció, a l’obra d’infraestructura número dotze, de la construcció de la línia ferroviària entre Sant Cugat del Vallès i Rubí, el 16 de juliol de 1918.

Autor: no identificat. CAT ANC1-757-N-2237

28

na-Vallès, tot i que hi ha salts en l’ordre cronològic i en l’ordenació temàtica. Les imatges que no estaven ordenades dins el fons s’han intercalat en les sèries senyalades a l’inventari per FGC seguint el criteri de construcció de la línia ferroviària i agrupació temàtica quan corresponia. D’altra banda, també ha calgut acarar les fotografies dels àlbums amb les dels arxivadors ja que en alguns cassos es tractava d’imatges duplicades.

El quadre de classificació resultant, és el següent: 1. Material mòbil 1.1 Material mòbil 1.2 Tramvia de La Rabassada 1.3 Accidents 1.4 Tramvies d’altres companyies 1.5 Material de servei 1.6 Components i peces del material mòbil 1.7 Construcció cotxes 2. Taller de Sarrià 3. Taller i material mòbil 4. Obres cobriment via Augusta 4. Línia 4.1 Branc Barcelona-Avinguda Tibidabo 4.2 Branc Barcelona-Sarrià 4.4 Branc Sant Cugat-Terrassa 4.5 Branc Sant Cugat-Sabadell 4.6 Diversos 5. Estacions 5.1 Barcelona-Avinguda Tibidabo 5.2 Gràcia-Sant Cugat 5.3 Sant Cugat-Terrassa 5.4 Sant Cugat-Bellaterra 6. Subcentrals 6.1 Subcentrals 6.2 Subcentral i cotxera de Sant Cugat i subcentral Bonanova 7. Moviment 8. Diversos 9. Enclavaments 9.1 Enclavaments. Les Planes 9.2 Enclavaments. Gràcia 10. Senyals 11. Elements via 12. Telefonia 13. Inauguracions 13.1 Inauguració Rubí 13.2 Inauguració oficial línia Gràcia-Avinguda Tibidabo 14. Expropiacions finques i cases Sabadell 15. Línia aèria

Francesc Sánchez Mata

LA DIGITALITZACIÓ DEL FONS ANTONI GUTIÉRREZ DÍAZ, “EL GUTI” El Fons d’Antoni Gutiérrez Díaz està integrat per la documentació generada, aplegada i rebuda pel “Guti” al llarg de la seva extensa activitat política. Els treballs de digitalització realitzats s’han conclòs amb un total de 1.913 fotografies i 494 cartells que seran consultables a Arxius en línia a finals d’aquest any 2015. Les fotografies i els cartells del dirigent històric del PSUC i d’ICV són testimoni de la seva militància política i de la seva participació en els òrgans de govern dels partits. Així com també de la seva intervenció en congressos i la seva activitat parlamentària en el Congrés dels Diputats, el Parlament de Catalunya i el Parlament Europeu.

Antoni Gutiérrez Díaz davant la bandera del PSUC el 6 de juliol de 1977. CAT ANC1-116 UC 763

Ingrid Gómez Rodríguez CONTINUEN ELS TREBALLS DE DIGITALITZACIÓ DEL FONS JOAQUIM GOMIS El Fons Joaquim Gomis dipositat a l’Arxiu Nacional de Catalunya aplega més de 70.000 fotografies de les quals 15.000 imatges ja han estat digitalitzades. Actualment es poden consultar a Arxius en línia prop de 5.000 imatges.

Enguany, continuem amb la digitalització de les fo-

Butlletí de l’Arxiu Nacional de Catalunya, núm. 41 / juny 2015

29

Fotografies de Barcelona del fons Joaquim Gomis CAT ANC1-972 signatures B-59, B-67 i B-49

tografies del polifacètic personatge. Entre diverses temàtiques reproduirem fotografies de racons de Barcelona.

Ingrid Gómez Rodríguez L’ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA OFEREIX ESTADES CIENTÍFIQUES ALS ALUMNES QUE HAN ESTAT GUARDONATS AMB EL PREMI EXTRAORDINARI DE BATXILLERAT El Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya organitza estades científiques dels alumnes que han obtingut un premi extraordinari de Batxillerat, en institucions rellevants relacionades amb la innovació i la recerca.

En aquest context, l’Arxiu, com una de les institucions col·laboradores, facilita l’estada al centre d’alguns d’aquests alumnes per tal que coneguin de primera mà els processos de tractament de la documentació i el patrimoni que conserva el centre.

Ens complau haver encetat aquesta nova col·laboració, que situa l’Arxiu entre les institucions capdavanteres del país, al costat d’altres d’àmbits científico-tècnics, més habituals en aquests tipus d’experiències, i que ens permet posar en valor l’especialització de les professions implicades i la importància de la funció que realitzen els arxius.

A continuació s’insereix un apunt de les impressions de la seva estada a l’Arxiu.

Breu estada a l’Arxiu Nacional de Catalunya Les sensacions que vaig experimentar en entrar per primer cop a l’Arxiu Nacional de Catalunya varen ser tant la petitesa davant les enormes dimensions de l’edifici com la curiositat per descobrir què s’hi trobava i què s’hi feia exactament allà dins. Cal tenir en compte que jo partia d’una

quasi total desconeixença de l’univers arxivístic i, per tant, cada explicació i cada espai que observava em resultava d’allò més novedós.

Sincerament, la imatge que sempre m’havia evocat la paraula arxiu era bastant ingènua: consistia en un laberint de documents només accessibles a un reduït grup de treballadors i d’altres individus privilegiats. Malgrat que no errava en el volum de persones que acostumen a ocupar l’edifici de l’ANC, em va sorprendre gratament saber que es tracta d’una institució oberta al conjunt de la població catalana.

Ara bé, si hagués de descriure quina de les sorpreses em va impactar més, aquesta seria l’especial relació que mantenia la plantilla i els usuaris amb els documents que anaven a parar a les seves mans. Em semblava fascinant la manera en què els empleats de les diverses àrees em parlaven sobre la seva especialització així com la mirada atenta d’aquells que duien a terme consultes a la biblioteca; tots ells manifestaven un profund respecte vers qualsevol document, que era cuidat com un tresor. En efecte, aviat vaig adonar-me que els arxius conserven veritables joies de la història.

També em va impressionar el sistema emprat per a tractar la ingent quantitat d’informació que rep l’ANC: les unitats passen per un procés tan minuciós, ordenat i complex de classificació, conservació i gestió que era inevitable quedar-se meravellat en imaginar la odissea que realitzen des de que entren per la porta fins que es desen en un prestatge.

En definitiva, aquestes ratlles sobre el meu pas per l’ANC sols constitueixen una pinzellada sobre un món digne de ser més conegut arreu, sens dubte. Per acabar, em plauria agrair-vos l’afectuós acolliment que vaig rebre al llarg de les visites que vaig efectuar.

Aina Dalmau Fradera

Servei didàctic

Febrer-Maig 2015

Publicacions 30

6 d’octubre : la desfeta de la revolució catalanista de 1934 / Arnau Gonzàlez i Vilalta, Manuel López Esteve, Enric Ucelay-Da Cal (ed.). Barcelona : Base, 2014.

637 p. (Base històrica ; 119) Aisa, Ferran. Montjuïc : la muntanya del poble / Ferran Aisa. Barcelona : Base : Ajuntament de Barcelona, 2014. 287 p.

Anglada, Lola. Lola Anglada : memòries 1892-1984 / edició a cura de Núria Rius Vernet, Teresa Sanz Coll.

Barcelona : Diputació de Barcelona, 2015. 511 p.

Barcelona i el mar : homenatge a Antoni Capmany, 1742-1813 / Ramon Grau, coord. Barcelona : Arxiu Històric de la Ciutat, 2015. 296 p. (Barcelona quaderns d’història ; 21) Calvet, Josep. Huyendo del Holocausto : judíos evadidos del nazismo a través del Pirineo de Lleida / Josep Calvet ; prefacio de Joan Reñé i Huguet ; prólogo de Jacobo Israel Garzón. Lleida : Milenio, 2014. 401 p.

Casanellas, Pau. Morir matando : el franquismo ante la práctica armada, 1968-1977 / Pau Casanellas. Madrid : Los Libros de la Catarata, 2014. 318 p.

(Libros de la catarata ; 472) Casas, Gabriel. Gabriel Casas : fotografia, informació i modernitat : 1929-1939 / a cura de Juan Naranjo.

[Barcelona] : Museu Nacional d’Art de Catalunya : Obra Social "La Caixa" ; [Sant Cugat del Vallès] : Arxiu Nacional de Catalunya, 2015. 223 p.

Casas i Roca, Jordi. La Hisenda municipal catalana : de la baixa edat mitjana a la revolució liberal : segles XIII-XIX / Jordi Casas i Roca ; proemi de Mercè Conesa ; pròleg de Josep M. Fradera. L l e i d a : Pagès, 2015. 295 p.

Cattini, Giovanni C. Joaquim de Camps i Arboix : un intel·lectual en temps convulsos / Giovanni C. Catti-

ni. Barcelona : Fundació Josep Irla, 2015. 184 p.

Colomer Roma, Pere. Barcelona, una capital del fil : Fabra i Coats i el seu model de gestió, 1903-1936 / Pere Colomer i Roma. Barcelona : MUHBA, Museu d’Història de Barcelona : Ajuntament de Barcelona, Institut de Cultura, 2014. 351 p. (Col·lecció pòsits ; 10) Dalmau, Antoni. Per la causa dels humils : una biografia de Tarrida del Mármol : 1861-1915 / Antoni Dalmau i Ribalta. Barcelona : Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2015. 184 p. ( Biblioteca Serra d’Or ; 476) El Desafiament català : un relat internacional de la Transició : 1975-1978 / Jaume Guillamet, ed. ; Marcel Mauri ... [et al.]. Barcelona : L’Avenç, 2014.

198 p. (Assaig) Els Tractats d’Utrecht : clarors i foscors de la pau, la resistència dels catalans : 9-12 abril 2014 : actes del congrés / [editores: Conxita Molfulleda, Núria Sallés]. Barcelona : Museu d’Història de Catalunya : Institut Universitari d’Història Jaume Vicens Vives, 2015. 504 p.

Esculies, Joan. Evitar l’error de Companys! : Tarradellas i la lliçó dels Fets d’Octubre / Joan Esculies Serrat. Barcelona : Edicions de 1984, 2014. 157 p.

(De bat a bat ; 28) Europeana : la plataforma del patrimonio cultural europeo / Luis Fernando Ramos Simón, Rosario Arquero Avilés (coords.). Somonte-Cenero, Gijón : Trea, cop. 2014. 302 p. (Biblioteconomía y administración cultural ; 271) Figueras, Guillem. Fèlix Figueras, alcalde d’Olesa afusellat pel franquisme / Guillem Figueras. Barcelona : Fundació Josep Irla, 2015. 96 p.

Fontana, Josep. La Formació d’una identitat : una his-

Butlletí de l’Arxiu Nacional de Catalunya, núm. 41 / juny 2015

31

tòria de Catalunya / Josep Fontana. Vic : Eumo, 2014. 485 p. (Referències ; 57) Garcia, Betsabé. Barcelona amb nom de dona : un viatge als carrers i places de Barcelona amb perspectiva de gènere / Betsabé Garcia. Barcelona : Ajuntament de Barcelona : Mediterrània, 2015. 279 p.

Gomis, Joaquim. Joaquim Gomis : Fundació Joan Miró, 25 maig-1 setembre 2002 / [textos: Juan Naranjo]. [Barcelona] : Fundació Joan Miró, cop.

2002. 189 p.

Josep Termes : catalanisme, obrerisme, civisme : miscel·lània d’homenatge / Teresa Abelló, Agustí Colomines (eds.). Catarroja ; Barcelona : Afers, 2014. 254 p. (Recerca i pensament ; 75) L’Exili republicà als Països Catalans : una diàspora històrica / Pelai Pagès i Blanch (dir.) ; Pelai Pagès i Blanc ... [et al.]. Barcelona : Base, 2014. 439 p.

(Base històrica ; 120) Lahuerta, Juan José. Photography or life : popular Mies / Juan José Lahuerta ; translated by Graham Thomson. Revised ed. Barcelona : Tenov books, 2015. 175 p. (Columns of smoke ; 1) Los Tres directores de la Escuela durante la Guerra : 1936-1939 : I. Fidel Moncada Nieto / edición de Guillermo Lusa Monforte. Barcelona : Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona, Universitat Politècnica de Catalunya, 2013. 94 p.

Los Tres directores de la Escuela durante la Guerra : 1936-1939 : II. José Ballvé Martínez /| edición de Guillermo Lusa Monforte. Barcelona : Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona, Universitat Politècnica de Catalunya, 2013. 93 p.

Marroyo, M. Ignasi. Ignasi Marroyo : 2015. [ R u b í ] :

Museu Municipal Castell, 2015. 126 p. ; 1 disc òptic Martí Rueda, Jordi. Tocats pel vent : cinc històries humanes de les Brigades Internacionals i la Guerra Civil / Jordi Martí Rueda. Lleida : Pagès, 2014. 233 p. (Guimet ; 199) Massot i Muntaner, Josep. Rafael Patxot i Jubert : el savi, el mecenes, el patriota / Josep Massot i Muntaner. Barcelona : Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2014. 202 p. (Biblioteca Serra d’Or ; 472) Nadal i Farreras, Joaquim. Patrimoni i guerra : Girona 1936-1940 / Joaquim Nadal i Farreras, Gemma Domènech i Casadevall. Girona : Ajuntament, DL 2015. 196 p. (Història de Girona ; 51) Riudor Garcia, Noemí. Anàlisi de la població reclusa de la presó del partit judicial de Tremp (19381939) / Noemí Riudor Garcia. Tremp : Garsineu, 2014. 112 p.

Vencedors i vençuts / [Comissariat, projecte expositiu, documentació i coordinació: Memorial Democràtic].

[Barcelona] : Memorial Democràtic, Departament de Governació i Relacions Institucionals, 2015. 57 p.

Valls i Taberner, Ferran. Història de Catalunya / Ferran Valls i Taberner, Ferran Soldevila. 6a ed. Barcelona : Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2014. 341 p.

Venteo, Daniel. La Barcelona d’entreguerres 19141936 : fotografies dels Merletti / Daniel Venteo.

Barcelona : Efadós : Ajuntament de Barcelona, 2014. 200 p.

Febrer-Maig 2015

Ingressos 32

ÀREA DELS FONS DE L’ADMINISTRACIÓ FONS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya Expedients de personal (dates d’inici: 1950-1993 i dates de tancament: 1990-1996), 4,3 m. Base de dades Access format d’intercanvi amb 1.596 registres. Transferits per l’Arxiu central del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca. Accés restringit, sense perjudici d’accés parcial. [Fons 492, ingrés 3413] Expedients de personal (dates d’inici: 1967-1999 i dates de tancament: 1982-1989), 4,5 m. Base de dades Access format d’intercanvi amb 733 registres. Transferits per l’Arxiu central del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca. Accés restringit, sense perjudici d’accés parcial. [Fons 492, ingrés 3414] Departament de Governació de la Generalitat de Catalunya Expedients de contractació administrativa: 1) contractes majors d’obres; 2) contractes de subministrament de material inventariable no homologat; 3) contractes administratius especials; 4) contractes de consultoria i assistència i 5) contractes de serveis de més de 2 milions de pessetes. (dates d’inici i de tancament: 1983-1984), 2,8 m. Base de dades Access format d’intercanvi amb 372 registres. Transferits per l’Arxiu central del Departament d’Interior.

Lliure accés. [Fons 134, ingrés 3420] Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya Vídeos de Falques publicitàries i campanyes de promoció del Departament de Cultura projectades a TV3 (1989-2004), 367 vídeos. Base de dades Access format d’intercanvi amb 367 registres.

Transferits per l’Arxiu central del Departament de Cultura. Lliure accés. [Fons 45, ingres 3424].

Departament d’Indústria, Comerç i Turisme de la Generalitat de Catalunya Expedients del Registre industrial (dates d’inici: 19431993 i dates de tancament: 1952-1996), 55,9 m.

Base de dades Access format d’intercanvi amb 5.693 registres. Transferits per l’Arxiu central del Departament d’Empresa i Ocupació. Lliure accés, però si hi ha dades a excloure, accés parcial. [Fons 296, ingrés 3435].

Departament d’Indústria, Comerç i Turisme de la Generalitat de Catalunya Expedients d’autoritzacions administratives

d’instal·lacions elèctriques d’alta tensió d’ús públic (dates d’inici: 1944-1998 i dates de tancament: 1947 -1998), 16,7 m. Base de dades Access format d’intercanvi amb 1.333 registres. Transferits per l’Arxiu central del Departament d’Empresa i Ocupació. Lliure accés, però amb possibles restriccions excepcionals. [Fons 296, ingrés 3436].

FONS DE L’ADMINISTRACIÓ PERIFÈRICA DE L’ESTAT 1ª Divisió Hidrològica-Forestal (Barcelona) Expedients de personal (1893-1973), 0,5 m. Base de dades Access format d’intercanvi amb 118 registres.

Transferits per l’Arxiu central del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca. Accés restringit, sense perjudici d’accés parcial. [Fons 56, ingrés 3416] Prefectura Provincial a Barcelona de l’Institut Nacional de Conservació de la Natura (ICONA) Expedients de personal (1961-1982), 0,3 m. Base de dades Access format d’intercanvi amb 153 registres.

Transferits per l’Arxiu central del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca. Accés restringit, sense perjudici d’accés parcial. [Fons 491, ingrés 3415].

Prefectura Provincial de Carreteres a Barcelona del Ministeri d’Obres Públiques Expedients d’autoritzacions d’obres, serveis i usos en zones d’influència de les carreteres (dates d’inici: 1950-1959 i dates de tancament: 1950-1977), 33,6 m.. Base de dades Access format d’intercanvi amb 6.153 registres. Transferits per l’Arxiu central del Departament de Territori i Sostenibilitat. Lliure accés. [Fons 691, ingrés 3422].

Delegació Provincial a Barcelona del Ministeri d’Indústria i Energia Expedients d’autoritzacions administratives d’instal·lacions elèctriques d’alta tensió d’ús públic (dates d’inici: 1944-1966 i dates de tancament: 1947 -1972), 2,2 m. Base de dades Access format d’intercanvi amb 153 registres. Transferits per l’Arxiu central del Departament d’Empresa i Ocupació. Lliure accés. [Fons 515, ingrés 3437].

FONS DE INSTITUCIONS Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) Accions de la Companyia de Ferrocarrils de Catalunya, SA (1968), 0,1 m. Ingrés sense descripció. Donació de Begoña Viñallonga Eurasquín. Lliure accés.

[Fons 757, ingrés 3423]

Butlletí de l’Arxiu Nacional de Catalunya, núm. 41 / juny 2015

33

Agència Catalana de l’Aigua Expedients d’obres d’infraestructures hidràuliques.

Contractació d’obres. (dates d’inici: 1934-1993 i dates de tancament: 1943-1999), 7,7 m. Base de dades Access format d’intercanvi amb 140 registres.

Transferits per l’Arxiu central de l’Agència Catalana de l’Aigua. Lliure accés, però si hi ha dades a excloure, accés parcial. [Fons 547, ingrés 3432].

Junta Electoral de Zona de Barcelona Sobres 1i 3 de les meses electorals dels municipis de Badalona, Barcelona, Sant Adrià del Besòs i Santa Coloma de Gramenet generats durant les eleccions locals del 24 de maig de 2015, 32 m. Base de dades Access extret d’un full excel transferit per la Junta electoral de Zona de Barcelona, amb 3.442 registres.

Accés restringit, sense perjudici d’accés parcial.

[Fons 345, ingrés 3443] ÀREA DELS FONS HISTÒRICS

FONS D’ASSOCIACIONS I FUNDACIONS Fons Cinema Rescat Actes i altra documentació de les Juntes Plenàries i les Assemblees Generals; documentació sobre subvencions, comptabilitat interna, documentació bancària i pagament d’impostos; retalls de premsa; dossiers sobre la relació amb altres entitats i institucions, principalment, de l’àmbit cultural i cinematogràfic; participació en l’organització d’homenatges i premis, com ara els Homenatges a Segundo Chomón i els Premis Sant Nitrat; llistats i expedients específics d’atenció als socis; trobades anuals de debat; revista i butlletins interns produïts per l’entitat. 1995 – 2012. 3 m.

Fons Servei Civil Internacional de Catalunya Documentació constitutiva i estatutària, dels òrgans de govern del SCI-Catalunya i de les reunions d’àmbit internacional; documentació administrativa de gestió del personal i econòmica, i correspondència; publicacions rebudes i producció de les pròpies (“Full informatiu” o “Guia de camps de treball”) i publicacions d’altres branques del SCI com ara el SCIInternacional; gestió dels socis; cursos propis i externs; cursos de formació pels voluntaris i responsables dels camps de treball; organització de camps de treball (inscripcions, assegurances, relació amb el grup impulsor i qüestionaris per a la avaluació del camp); gestió de les inscripcions i recepció de voluntaris que volen participar en un projecte de voluntariat a mitjà o

llarg termini; i documentació dels grups de treball del SCI-Catalunya així com dels projectes i campanyes que du a terme. 1982 – 2010. 27,7 m.

Fons Associació d’Antics Militars de la República Documentació constitutiva, estatuts, actes de la Junta Directiva; documentació legal i judicial sobre la reclamació i concessió de pensions i ajuts econòmics als antics militars de la República; subvencions; escalafons dels cossos militars i de la Generalitat del període de la Guerra Civil; correspondència amb altres entitats d’excombatents, voluntaris, brigadistes i víctimes de la repressió, i amb institucions, arxius, partits i altres organitzacions; serveis als socis, pensions i complements per servei i indemnitzacions; gestió d’altes i baixes i estadístiques de socis; i col·lecció del “Butlletí de l’Associació d’Antics Militars de la República” (1989-2013). 1936 – 2013. 2,8 m.

Fons Tribuna Barcelona Actes i altra documentació de les Juntes General Ordinàries, de les reunions de l’Equip directiu i del Comitè executiu; documentació comptable (llibre de Diari, Major, Inventaris i Balanços); correspondència rebuda i enviada, invitacions a ponents, i projecció pública de l’associació; documentació específica de l’entitat: normes de protocol, l’organització de diversos cicles de conferències i els expedients produïts per l’organització de cadascuna dels dinars–conferència– col·loqui. 1995 – 2014. 6,5 m.

Fons Fundació Artur Martorell Constitució, estatuts i reglaments, direcció i patronat rector, circulars i instruccions, memòries i informes anuals; legislació general, actuacions jurídiques i convenis de col·laboració amb altres entitats; assegurances socials i relacions laborals; comptabilitat general, estats econòmics i pressuposts; gestió de subvencions, donacions i crèdits bancaris; béns immobles; projectes, activitats i exposicions; recerques i estudis pedagògics; congressos, cursos, conferències i taules rodones; col·laboració amb altres entitats; gestió de beques; correspondència; i presència als mitjans de comunicació.

1966 – 2000. 3,8 m.

FONS PATRIMONIALS I FAMILIARS Fons Llinatge Riquer, comtes de Casa Dávalos Documentació familiar del llinatge Riquer; documentació patrimonial dels llinatges Riquer, Sabater, Agullana i altres famílies emparentades (patrimoni de Lleida, Calaf, Remolins, Palau-Sator, Girona i Barcelona). Documentació política sobre les guerres carlines i documen-

34 tació personal de diferents personatges del llinatge Riquer. 433 pergamins i 1 plànol. 1156 – 1930. 12 m.

FONS PERSONALS Fons Antoni Ribas i Casas Certificats, carnets i documents identificatius propis i de la seva esposa, Mercè Mundó i Marcet; documentació acadèmica de diversos membres de la família, en particular de Manuel Ribas i Perdigó; administració del patrimoni; homenatges i publicacions del doctor Ribas i Perdigó; documentació mèdica i religiosa familiar; documentació sobre l’activitat professional ; viatges; correspondència tramesa i rebuda; reculls de premsa i col·lecció numismàtica. 1900 – 1970. 1,4 m.

Fons Antoni Rovira i Virgili Monografies i articles sobre Antoni Rovira i Virgili; material de treball de Teresa Rovira i Felip Calvet per a la publicació de la bibliografia d’Antoni Rovira i Virgili; material de treball i correccions per a la publicació de “Cartes de l’exili”, a cura de Maria Capdevila; i biblioteca: 129 monografies. 1787 – 2013. 2,5 m.

Fons Armand de Fluvià i Escorsa Correspondència personal rebuda (lletres S-Y), agendes, documentació acadèmica i militar, distincions i documentació sobre genealogia, política i moviment gai (principalment, Casal Lambda). Biblioteca i hemeroteca: 18 monografies, 128 exemplars de revistes i 9 catàlegs. 1890 – 2014. 0,4 m.

Fons Bonaventura Carles Aribau Unitats núms. 3045 a 3049: quaderns de notes i apunts de lectures de B.C. Aribau. 1820 – 1862. 0,1 m.

Fons Arxiu Particular Ferran Valls i Taberner Documentació de diverses seccions, números 4228 a 4240.

1917 – 1942. 0,1 m.

Documentació de diverses seccions, números 4241 a 4267.

1908 – 1994. 0,1 m.

Documentació de diverses seccions, números 4318 a 4335.

1909 – 1988. 0,1 m.

Documentació de diverses seccions, números 4307 a 4317.

1941 – 1992. 0,1 m.

Documentació de diverses seccions, números 4268 a 4275.

1907 – 1991. 0,1 m.

Documentació de diverses seccions, números 4276 a 4306.

1983 – 1989. 0,1 m.

Documentació de diverses seccions, números 4336 a 4343.

1911 – 2011. 0,1 m.

Documentació de diverses seccions, números 4344 a 4356.

1913 – 1988. 0,1 m.

Documentació de diverses seccions, números 4357 a 4374.

1922 – 1942. 0,1 m.

Fons Miquel Tresserras Oliva Certificats de bateig i reclutament militar; documentació acadèmica, funerària i patrimonial de la seva esposa Mercè Artés i Tomàs; serveis a la “Comisaría General de Abastecimientos y Transportes” i nomenament com a agent d’arbitris de l’Ajuntament de Barcelona; sentència contra ell del Tribunal d’Espionatge i Alta Traïció de Catalunya, declaracions jurades de la seva actuació durant la Guerra Civil, acreditacions d’estada a presó i certificats de militància a organitzacions d’excaptius, al Requeté i a Falange Tradicionalista. 1886 – 1965. 0,1 m.

Records de 9 anys d’exili” i “Al llarg d’una vida”; i reflexions polítiques: “El nacionalisme y’l problema social” i “La Cooperativa de Periodistes de Barcelona per a la construcció de Cases Barates”.

Fons Antoni Xirau i Palau Documents personals; arbre genealògic familiar; nomenament com a professor de llengües; esborranys literaris i cartes dels editors; correspondència de l’exili (Martí Barrera, Pau Casals, Joan Casanelles, Frederic Escofet, Pompeu Fabra, Antoni Rovira i Virgili o Josep Tarradellas); reorganització d’ERC a Mèxic i França, i activitats de la Diputació Permanent del Parlament de Catalunya; Jocs Florals a França, la relació amb l’École Nationale d’Administration de París; notes biogràfiques i homenatges dispensats als germans Palau i Xirau; publicacions periòdiques de l’exili republicà i catalanista a Mèxic i Paris. 1931 – 2009. 0,1 m.

Correspondència emesa i rebuda per Antoni Xirau i Palau amb partits polítics, asscoiacions i particulars sobre diversos assumptes i permís de circulació emès per la Casa d’Assistència President Macià (Casa de Caritat de Barcelona). 1931 – 1937. 0,1 m.

COL·LECCIONS Col·lecció de manuscrits i documents textuals solts de l’Arxiu Nacional de Catalunya Comptes de l’administració dels patrimonis confiscats arran de la victòria borbònica a la Guerra de Successió (fragment) (11 f. manuscrits en castellà). Conté els pagaments realitzats pel segrestador per ordre de Josep de Verthamon, jutge de béns segrestats i confiscats del Principat de Catalunya. 1713 – 1723. 0,1 m.

Dossier sobre el procés de transformació del Centre d’Esports Sabadell, Futbol Club, en Societat Anònima Esportiva el dia 30 de juny de 1992, amb les incidències fins el setembre de 1995 (2 volums elaborats per

Butlletí de l’Arxiu Nacional de Catalunya, núm. 41 / juny 2015

35 Eugeni Sánchez Castelló i Pablo-Manuel Sanz Giménez. 1992 – 1995. 0,1 m.

Bitllet d’entrada número 9.437 del senyor Celedonio Cuadreny a l’Exposició Universal de Barcelona. 1888. 0,1 m.

Col·lecció documental sobre la Segona República i la Guerra Civil espanyola Còpia manuscrita dels sumaris instruïts pel Tribunal Popular Especial número 1 de Barcelona i pel Tribunal d’Espionatge i Alta Traïció de Catalunya, l’any 1938, respectivament, per delicte de desafecció al Règim i derrotisme, contra Pedro Cantín Faluarte i els seus fills Antonio, Pedro i Juan Cantín Vallès.

Tres cartes, dues targetes postals i un fragment de carta enviades per Àngel Valero García, soldat de la 87 Brigada Mixta de Carrabiners 35è Batalló 4a Companyia, als seus pares i germans, des del front. 1938. 0,1 m.

Col·lecció documental sobre la repressió franquista de l’Arxiu Nacional de Catalunya “Acción proletaria”, butlletí ciclostilat clandestí editat a París per la Corriente Comunista Internacional: números 1 (juliol 1974), 3 (març-abril 1975) i 7 (febrer 1976) (3 exemplars).

Col·lecció documental sobre el Banc de la Petita i Mitjana Empresa, S.A. (Bankpime) de Jordi Rodón i Esteve Ordre de creació per part del Ministeri d’Economia; sèrie gairebé sencera de les versions catalana i castellana de les Memòries anuals (1978-1988), els Informes de gestió i comptes anuals (1989) i, finalment, els Informes anuals de l’entitat (1990-2009), així com el Llibre d’honor del club d’accionistes del banc, la correspondència amb el Banc d’Espanya i els informes dels administradors de l’entitat sobre la venda final del negoci bancari a Caixabank, S.A. 1978 – 2011. 0,4 m.

Col·lecció documental Francesc Macià Documentació del doctor Lluís Maria Callís i Farriol, professor auxiliar d’autòpsies de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona: còpia de l’acta d’embalsamament del cos del president Francesc Macià (26 de desembre de 1933), certificat original del lliurament al president de la Generalitat de Catalunya del cor del president Macià (30 d’octubre de 1934) i llibreta en foli amb retalls de premsa polítics i humorístics de l’època. 1933 – 1934. 0,1 m.

Col·lecció Bibliogràfica de Martí de Riquer Monografies aplegades pel doctor Martí de Riquer i Morera com a resultat de la seva activitat científica i acadèmica en els àmbits de l’heràldica i la història medieval (776 unitats). Biblioteca de Nobiliària,

Heràldica, Armament i Cavalleria: 276 unitats; Història de Catalunya i dels països de la Corona d’Aragó: 295 unitats; Història d’Espanya i de la Península Ibèrica: 155 unitats; i Història Universal: 50 unitats. 1588 – 2000.

Col·lecció documental sobre els camps de treball de republicans espanyols a Karaganda i Dolinka (Kazakhstan) (AGE) Còpia impresa de les fitxes dels republicans espanyols internats en els camps de concentració (dos volums relligats) i 4 llibres editats al Kazakhstan en rus sobre els camps de treballs (5 exemplars). ÀREA DELS FONS D’IMATGES FONS D’ASSOCIACIONS I FUNDACIONS Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País (SEBAP) 646 positius (entre ells 35 són albúmines, 136 cianotípies i 5 fotogravats), 1 dibuix, 2 gravats, 23 diplomes i 4 calendaris. La documentació gràfica correspon a la generada i a l’aplegada per la entitat.

Tribuna de Barcelona 7 positius b/n, 554 positius color, 241 imatges digitals, 379 cassets i 16 vídeos. Documentació audiovisual i gràfica de l’activitat pròpia de l’associació.

FONS PERSONALS Enric Prat de la Riba 47 positius b/n, destaquen els de l’enterrament d’Enric Prat de la Riba i 3 cartells relatius a l’activitat política i institucional.

Antoni Rovira i Virgili Tres àlbums que contenen 142 positius b/n i 8 positius color, de 1928 a 1946. Un amb fotografies de caire familiar i els altres sobre l’exili a Montpeller i Perpinyà.

Tomàs Roig i Llop Dues cintes magnetofòniques que contenen una conferència de Tomàs Roig i Llop sobre en Santiago Rusiñol (1970) Salvador Bàguena 200 Plànols i documentació tècnica, sobre a l’empresa Servomecanismos S.A., amb diverses peces i dissenys de camions de las marca Pegaso.

Agenda 36

Armand de Fluvià i Escorsa 2118 positius b/n, 1075 positius color i 1149 negatius color; són fitxes amb fotografies de monarquies europees. Inclou fotografies personals.

Miquel Tresserras Oliva Un àlbum compost per 28 positius b/n, amb una col·lecció de targetes de visita, 1 llibre-disc de Vázquez de Solà, i 2 diplomes.

FONS COMERCIALS I D’EMPRESA TAVISA (Trabajos de Aviación S.A.) Fons de fotografia aèria integrat aproximadament per 70.000 imatges de les quals un 60% són fotografies analògiques fins l’any 2006; la majoria són de mig format: 6x4, 6x6, 6x7, 6x17 i menys en 35mm. Les imatges digitals, un 40%, estan realitzades, majoritàriament en format RAW. COL·LECCIONS Col·leccions de fotografies de l’ANC Una albúmina de format cabinet (11,5 x 16 cm) amb un retrat del cantant Manuel Utor, conegut com el Musclaire, de l’any 1903, i del fotògraf Antoni Esplugas.

Una albúmina de 13x18 cm, amb una imatge de la plaça de la Catedral de Barcelona, de finals del segle XIX. Col·leccions de pel·lícules de l’ANC 33 pel·lícules de 8 mm amb documentals sobre l’Hospitalet de Llobregat, realitzats per Jaume Reventós Martí.

Edita:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Direcció: Consell de Redacció: Coordinació:

Arxiu Nacional de Catalunya Carrer Jaume I, 33-51 08195 – Sant Cugat del Vallès

JORNADES V Jornades Educació i Arxius sobre “Patrimoni documental i centres educatius” Des del 2002 es realitzen les Jornades sobre Educació i Arxius que, entre d’altres estan coorganitzades per l’Arxiu Nacional de Catalunya i que, enguany, se celebraran el 23 d'octubre a Barcelona i tractaran sobre “Patrimoni documental i centres educatius”.

Si hi esteu interessats, el termini per presentar les comunicacions finalitza el pròxim dia 21 de juny.

- Més informació EXPOSICIONS “Només Victòria” Exposició produïda per la Fundació Victòria dels Àngels.

Lloc: Arxiu Nacional de Catalunya (Sant Cugat del Vallès) Dates: 1 de juny–15 de juliol de 2015.

“Gabriel Casas. Fotografia, informació i modernitat” Lloc: “CaixaForum” Girona. Carrer dels Ciutadans, 19; 17004 – Girona.

Dates: Del 30 de setembre del 2015 al 17 de gener del 2016 L’Arxiu Nacional de Catalunya que conserva el fons de fotogràfic de Gabriel Casas i Galobardes (Barcelona, 1892-1973) ha coproduït junt amb el MNAC i l’Obra Social “La Caixa” aquesta exposició que reuneix més de cent trenta imatges d’un dels moments més importants en la producció del fotògraf: des de la inauguració de l’Exposició Internacional de Barcelona, el 1929, fins al final de la Guerra Civil espanyola, el 1939.

Francesc Balada ISSN: 1695-9000 Àngels Bernal, Rosa Cruellas, Josep Fernández, Dip. Legal: B.27.802-2002 Gemma Goicoechea, Ingrid Gómez, Imma Navarro i Francesc Olivé.

Francesc Olivé

Web: http://www.anc.gencat.cat A/e: anc.cultura@gencat.cat

https://twitter.com/arxiunacional https://www.facebook.com/ArxiuNacional