Número 37 Febrer 2014
Butlletí de l’Arxiu Nacional de Catalunya, núm. 37 / febrer 2014
ELS FONS DE L’ESCRIPTURA AMB LA LLUM DE L’ANC
SUMARI
Les darreres dècades s’ha produït a Catalunya un augment notable per l’interés de la fotografia. Durant molts anys els fons fotogràfics han estat oblidats, o el que a vegades és pitjor, no s’ha tingut cura per conservar la seva integritat i evitar la disgregació, si és que s’ha pogut conservar. La fotografia, com la resta de documents audiovisuals, evidencien una característica comuna: el seu contingut, informació o missatge està expressat mitjançant un llenguatge no escrit, codificat, que ha de ser descodificat pel destinatari. Però la fotografia com a peça o objecte presenta una característica intrínseca ja que, sense oblidar el seu contingut informatiu, conviuen en el seu si altres valors (artístic, tècnic, històric). Així, a més de la qualitat de document que fa que formi part del patrimoni documental també pot presentar qualitats històriques o artístiques i formar part del patrimoni històric i artístic d’un país. Com a patrimoni documental i a l’igual que la resta de tipologies documentals en els seus diferents suports, haurà de ser tractada i conservada per poder ser posteriorment comunicada i utilitzada i és aquí on els arxius han iniciat en els últims anys una gran tasca de recuperació, conservació, catalogació i difusió dels fons fotogràfics. Formaran part d’aquests fons els documents figuratius o iconogràfics que plasmen imatges òptiques permanents. L’Arxiu Nacional de Catalunya, i més concretament la seva Àrea d’Imatges, Gràfics i Audiovisuals, gestiona la documentació que, procedent de les respectives àrees d’Arxiu Històric o de l’Administració i ingressada a l’arxiu per transferència administrativa o qualsevol altra fórmula jurídica, requereix un tractament específic en virtut del suport, format o altres característiques intrínseques seves. El Decret de reestructuració de l’Arxiu Nacional de Catalunya 2/1995 de 10 de gener, crea amb categoria orgànica de secció l’Àrea dels Fons d’Imatges, Gràfics i Audiovisuals. Les funcions de l’àrea són: vetllar per la recuperació, el tractament i la custòdia dels documents visuals i sonors en els seus diferents suports; col·laborar en l’establiment dels criteris i en la fixació de la normativa tècnica per al tractament arxivístic dels fons; elaborar els instruments de descripció; proposar les accions necessàries per a la bona conservació dels seus fons i cooperar en la seva divulgació i difusió. També la Resolució 818/V del Parlament de Catalunya sobre l’adquisició, la conservació i la difusió del patrimoni fotogràfic català, de 4 de febrer de 1999, insta el Govern potenciar, mitjançant l’Arxiu Nacional de Catalunya i el MNAC, l’adquisició, la conservació i la difusió del patrimoni fotogràfic català, amb la cooperació necessària dels professionals de la fotografia, dels quals se’n han de garantir els drets. L’àrea d’imatges de l’ANC custòdia alguns dels fons més importants del patrimoni fotogràfic català –més de 500– i que, tanmateix, cobreixen un període cronològic de més de 150 anys
Editorial Els fons de l’escriptura amb la llum de l’ANC/ 1 Temes Portfoli d’Artista/ 2 Notícies Ingressen a l’Arxiu Nacional de Catalunya diversos fons d’associacions relacionades amb la memòria de la Segona República i la Guerra Civil/ 22 El fons documental de la «Librería Religiosa»/ 22 El tractament de les diapositives del fons fotogràfic de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC)/ 23 Classes fora de l’aula: quaderns de ruta i fotografies de l’Institut Escola/ 24 La catalogació del fons bibliogràfic Pere Grañén i Raso/ 26 La catalogació del fons bibliogràfic Comité de Germanor amb els Voluntaris Catalans/ 27 Publicacions/ 29 Ingressos/ 30 Agenda/ 35
Temes 2 i un ampli àmbit temàtic i de coneixement, on podem destacar entre d’altres, la historia de les institucions públiques; la història econòmica i social; la història de la ciència, de la tècnica i de les aplicacions industrials, la història local i comarcal; la història política de Catalunya; o pel coneixement del desenvolupament cultural i associatiu de Catalunya, etc. Aquest gran volum de fons sumen uns 3.000.000 d’imtges que, alhora, representen més de 4.000.000 de suports fotogràfics. Destaquen els fons dels professionals Josep Maria Sagarra, Josep Gaspar, la nissaga dels fotoperiodistes Brangulí, Ramon Clarert, Joan Bert, Gabriel Casas, Nicolàs González Albiach, Juan Antonio Sáenz Guerrero, Eugenio del Castillo, Horació Seguí, Pilar Aymerich, Colita o Avelino Pi, entre d’altres; el fons Joaquim Gomis, un dels màxims representants de l’avantguarda fotogràfica catalana; els fons d’empresa de la Compañía General de Tabacos de Tabacos de Filipinas, Trabajos Aéreos y Fotogramétricos S.A., Fuerzas Eléctricas de Catalunya, S.A, Fuerzas Hidroeléctricas del Segre, S.A., La Maquinista Terrestre y Marítima, S.A. o l’Hispano Olivetti, S.A.–empreses on hi treballaren alguns dels millors fotògrafs de finals del segle XIX i de la primera meitat del segle XX–. Els fons fotogràfics de les principals personalitats de Catalunya com Francesc Macià, Lluís Companys, Pau Casals, Eugeni d’Ors, Ventura Gassol, Eugeni Xammar, Ramon Trias Fargas, Antonio de Senillosa, Gregorio López Raimundo o Victoria de los Ángeles. Cal destacar, també, els fons que provenen d’algunes de les entitats o organismes dependents de la Generalitat de Catalunya, com és el cas del Comissariat de Propaganda de la Generalitat Republicana, la Junta de Museus de Catalunya, l’Institut Escola o Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. Bona part d’aquest fons es poden consultar al cercador Arxius en línea, on hi ha unes 207.000 fitxes descriptives i 182.000 fotografies digitalitzades i associades. Cal remarcar que de la totalitat de les consultes d’unitats documentals que rep el cercador Arxius en línea, un 75% és de documentació fotogràfica; aquestes estadístiques ens mostren l’interès creixent per la fotografia durant els darrers anys, i la necessitat de tenir polítiques culturals que afavoreixin la seva preservació, conservació i difusió, tal com marca la llei. Aquest Butlletí de l’ANC núm. 37 s’obre amb un extens article que posa en valor la recent incorporació als fons de l’ANC de l’obra de tres retratistes de finals del segle XIX: Rafael Areñas, pare i fill, i Narcís Nobas. Fons fotogràfics que, sumats als d’Antoni Esplugas i Juan Vilaseca, fan de l’ANC el dipositari d’una impotentíssima col·lecció de retrats de diferents personatges i àmbits, del darrer terç del segle XIX i el la primera meitat del segle XX, amb un especial interès pel teatre català.
PORTFOLI D’ARTISTA El mes de març de 1889 s’exposaren enfrontats dos quadres fotogràfics de grans dimensions; contenien les caracteritzacions teatrals dels dos actors més destacats de l’època: Iscle Soler i Lleó Fontova. S’exhibien a peu de carrer, al portal de l’establiment fotogràfic que Rafael Areñas tenia al carrer de l’Hospital, de Barcelona, a pocs metres del Teatre Romea on tots dos compartien elenc i eren aplaudits, l’un més que l’altre. El dia 26 de març el diari barcelonès La Publicidad en donava la notícia i afirmava que: “La colección de cada una de estas series de retratos compondrán la historia del teatro catalán”. I no es va equivocar.
Narcís NOBAS Rafael AREÑAS Lleó Fontova caracteritzat Iscle Soler caracteritzat de don d’en Fura, a Sota terra, Dimas, a L’apotecari d’Olot, c.1885. c.1871. CAT ANC Col·lecció fotogràfica de teatre de Jaume i Marc Roig
Cent anys més tard, aquelles fotografies –albúmines muntades en targetes fotogràfiques de l’establiment Areñas– es van tornar a reunir en uns grans marcs. En aquesta ocasió, per a exhibir-se permanentment a les parets del Restaurant Pitarra, del carrer Avinyó de Barcelona. L’any 2012, l’Arxiu Nacional de Catalunya (ANC) va adquirir en subhasta pública, a la casa Soler y Llach de Barcelona, 175 plaques de vidre negatives atribuïdes a l’estudi fotogràfic Areñas. La major part corresponen a les interpretacions dels actors Iscle Soler i Lleó Fontova, i la resta, concerneixen a altres actors, escriptors, músics i dramaturgs vinculats també al teatre català. El conjunt de plaques negatives de Soler i Fontova, tot i mostrar una unitat formal, presentava aspectes discordants, tals com la morfologia del material fotogràfic, els embolcalls d’origen, la numeració anotada en cada unitat o la vestimenta dels estudis. Tot indicava que, molt probablement, les imatges havien estat captades
Butlletí de l’Arxiu Nacional de Catalunya, núm. 37 / febrer 2014
3
Rafael AREÑAS TONA D’esquerra a dreta, retrats d’Albert Llanas, Francesc Ubach i Vinyeta, Prudenci Bertrana, i Joan Llongueras. CAT ANC Fons Rafael Areñas (pare i fill)
per dos fotògrafs diferents. Un d’ells coincidia amb la sèrie de Lleó Fontova, i l’altre, amb la d’Iscle Soler. Davant la manca de més dades s’imposava fer una revisió a la premsa de l’època. Amb motiu del decés de Lleó Fontova, el desembre de 1890, revistes i diaris van publicar obituaris, extenses cròniques, i les imatges dels tipus creats per l’actor, ja fossin fotografies directes o bé gravats realitzats a partir de les fotografies. 1 La Ilustración HispanoAmericana de l’11 de gener de 1891 reproduí quinze gravats fent notar que “Los tipos a que dio vida Fontova en el Teatro catalán y que reproducimos en este número, están sacados de clixés del antiguo fotógrafo Sr. Novas, de propiedad hoy del muy justamente acreditado fotógrafo D. Rafael Areñas, que con galantería, que agradecemos, los ha puesto a nuestra disposición”. Narcís Nobas és qui va retratar sistemàticament les caracteritzacions creades per Lleó Fontova, emprant plaques de vidre negatives al col·lodió de 13 x 18 cm i positivats a l’albúmina, enganxats en cartes fotogràfiques model cabinet. Rafael Areñas va seguir l’actor Iscle Soler, utilitzant el mateix procediment fotogràfic però amb formats més grans, negatius de 18 x 24 cm i cartes fotogràfiques model boudoir. Però des de quan i per què pertanyien a Rafael Areñas les plaques fotogràfiques de Narcís Nobas? En aquella època el valor atorgat a l’autoria diferia molt del que actualment li donem. Era habitual que fotògrafs reconeguts posessin en mans d’un col·lega el seu arxiu en deixar la professió.2 Tanmateix, com que el nostre interès residia en rescatar de l’oblit a Narcís Nobas, va ser necessari cercar possibles descendents. Varem localitzar, d’una part, a Marta Busom, neta de Narcís Nobas, i de l’altra, a Salvador Bayona i Susanna Balanyà,
besnéts de Rafael Areñas. Cap d’ambdues famílies no en sabia res d’aquell llegat. Només conservaven algunes fotografies de l’àmbit familiar, principalment, i documentació textual que han fet possible recuperar la figura de Narcís Nobas i completar la trajectòria professional de l’establiment Areñas. Imatges i documents que també estan dipositats i conservats a l’ANC des de començament del 2013. Un dels documents, procedent de la família Areñas, ha estat cabdal per confirmar l’autoria del treball fotogràfic amb l’actor Lleó Fontova. Es tracta d’un manuscrit signat per Narcís Nobas el 4 de juny de 1888: “En esta fecha deposito los clixés Fontova en poder de mi amigo Areñas facultándole para exponer las pruebas
CAT ANC Fons Rafael Areñas (pare i fill)
4
de dichos clixés así como para la venta ya sea de clixés como de pruebas”. Aquesta cessió se signava entre amics, entre companys de professió que havien viscut i compartit la vida del teatre del segle XIX. Per voluntat expressa de Narcís Nobas s’atorgava a Rafael Areñas tota autoritat alhora que, en reunir-se les dues sèries, es constituïa el primer capítol visual de la historia del teatre català. Areñas va mantenir l’autoria de Nobas durant tres anys, fins al final de la seva vida. Va morir sobtadament, un mes després d’haver lliurat a la premsa unes imatges de Lleó Fontova en ocasió del decés de l’actor, en les que s’especificava l’autor i la propietat de les fotografies. Narcís Nobas sobrevisqué gairebé tres anys a Areñas, sense que hagués retirat mai els negatius de l’establiment del seu amic. Les imatges dels tipus creats per Lleó Fontova i Iscle Soler, són el resultat del projecte d’un fotògraf i d’un actor per fixar l’efímer, allò que neix en entrar als escenaris i mor en sortir pels bastidors. La fidelitat excepcional del projecte, mantingut durant vint-i-cinc anys en regulars sessions de posa, configura aquest treball com a singular e inestimable per a la fotografia del segle XIX. Això passava en un època en què el teatre i la fotografia es nodrien i es necessitaven mútuament: la fotografia permetia conservar la memòria teatral i el teatre alimentava els estudis fotogràfics. Els comediants, en ser respectats i admirats socialment, esdevingueren clients predilectes dels fotògrafs i el seus retrats, objectes cobejats pels ciutadans. Mentre els actors cercaven els estudis fotogràfics de major prestigi per a immortalitzar-s’hi, els fotògrafs volien signar, exhibir i vendre el retrat dels comediants de més renom.3 Teatre i fotografia establien també un vincle publicitari beneficiós tan per a l’actor com pel fotògraf. A l’època, periodistes i crítics lamentaven que amb la mort dels comediants s’acabés el ressò de les emocions que feien sentir al públic. Encara no existien gravacions radiofòniques ni fílmiques per conservar la memòria teatral. La fotografia es presentava com el mitjà visual que amb més veracitat aspirava recollir aquells jocs escènics, resultat del creuament de mirades entre el fotògraf, l’actor i el seu personatge. Cert és que la fotografia no parla, no es mou, ni permet escoltar les rialles i els plors del públic, però si que convida a la reflexió i actua com a transmissor del coneixement. D’igual manera que amb una sola imatge no es pot conèixer la notabilitat d’un fotògraf, una sola caracterització no és capaç d’explicar el talent d’un actor. La fortuna d’haver concebut aquest treball continuat es doble. D’una ban-
da expandeix el coneixement, convidant-ne a creuar unitats d’informació, i de l’altre, comparteix el retrat i la biografia, que configuren els primers documents que narren amb imatges la vida professional d’un actor. Abans d’ocupar-nos pròpiament d’aquest repertori de teatre, introduirem breument la trajectòria professional dels quatre protagonistes d’aquest reeixit projecte. Lleó Fontova i Iscle Soler van ser els dos actors predilectes i més ovacionats pel públic, des de la seva representació dels papers descrits en les humorístiques gatades del dramaturg Frederic Soler, conegut com a Serafí Pitarra. L’any 1864, l’estrena de la primera gatada, l’Esquella de la Torratxa, al teatre barceloní de l’Odeón, va significar el primer gran èxit pel dramaturg i pels actors. Lleó Fontova es va consolidar en l’actuació com a primer actor còmic, i Iscle Soler es va revelar com a comediant. Tres anys desprès, quan a la seu del Teatre Romea es creà la secció de Teatre Català –succesora de la Gata de l’Odeón–, els tres formarien part de la companyia que es mantingué estable durant més de vint temporades continuades. La història del teatre català no s’explica sense ells: a Frederic Soler se’l considera el fundador, i als dos actors, els seus protagonistes més notables. Lleó Fontova i Mareca (Barcelona 1838-1890) Al mateix temps que actor, Lleó Fontova va ser home de pintura, de música, de poesia i també de fotografia. En l’àmbit del teatre pertanyia al gènere còmic, en el que s’hi inicià cap el 1862 amb el pseudònim de Fontseca. La seva carrera va suscitar l’admiració del públic i el reconeixement de crítics i actors estrangers com Ernest Rossi, Ermete Novelli o Coquelin Ainé. Cal assenyalar que, en no parlar la nostra llengua, aquests l’havien d’entendre només pel gest, per l’expressió i per la caracterització. Cinto Comellas, Ganyota, Romà, Uch, Bernat i Calandria són alguns dels noms dels quasi dos-cents quaranta personatges que va representar en dues-centes obres, fent, en algunes d’elles, més d’un paper. La major part de les seves interpretacions es varen presentar, primer al Teatre Odeón i, després, al Teatre Romea, on hi va treballar durant vint-i-tres anys. L’any 1890 per raó de desavinences amb la direcció del Romea, es traslladà al Teatre Novetats on hi actuà per darrera vegada. El 28 de desembre d’aquell mateix any morí d’una afecció cardíaca greu. Lleó Fontova té l’honor de ser el primer actor al qual se li erigí un monument en una ciutat espanyola.4 L’any 1915, en ocasió d’un homenatge pòstum que se
Butlletí de l’Arxiu Nacional de Catalunya, núm. 37 / febrer 2014
5
Narcís NOBAS Lleó Fontova caracteritzat per a l’obra de teatre LaUrbanitat, c.1868 CAT ANC. Col·lecció fotogràfica de teatre de Jaume i Marc Roig
Rafael AREÑAS Iscle Soler caracteritzat de baró de Santa Agnès a La dida, c.1872. CAT ANC. Col·lecció fotogràfica de teatre de Jaume i Marc Roig
li va retre, la revista El Teatre Català va publicar un número especial amb trenta-quatre fotografies de les seves caracteritzacions teatrals. Completen l’edició diverses semblances signades, entre altres, per Conrat Roure, Ignasi Iglésias i Apel·les Mestres. Aquest últim, atribuïa el secret de l’èxit del teatre català en l’intèrpret més que en l’autor, en considerar-lo un creador quan es tractava d’actors de categoria, com Lleó Fontova.
Pocs mesos abans de la seva mort, el 1913, se li féu un homenatge a instàncies del Sindicat d’Autors Dramàtics Catalans en el que l’escriptor Vicenç Caldés el tractà de “Príncep del nostre Teatre”. Ho recollia una de les semblances publicades al número especial de la revista El Teatre Català,5 que aplegava cinquanta-cinc fotografies de les caracteritzacions de l’actor. L’homenatge pòstum se li féu l’any 1918, quan la ciutat de Barcelona decidí erigir-li un bust que n’havia de perpetuar la seva memòria,6 tal com ja s’havia fet amb el seu company i amic en Lleó Fontova. La majoria de les obres representades per Iscle Soler i Lleó Fontova foren escrites per Frederic Soler. No obstant això, autors teatrals de la talla d’Eduard Vidal, Francesc Ubach, Josep Maria Arnau, Joan Molas, Narcís Capmany o Antoni Ferrer i Codina, els confiaven, sovint, papers principals, per tal d’assegurar-se així l’èxit en l’estrena. Ho deia el mateix Àngel Guimerà quan afirmava que la interpretació d’Iscle Soler millorava extraordinàriament les obres que escrivia, fins el punt de no semblar obres seves. Sense desestimar les qualitats intrínseques i artístiques de les creacions en insuperables posades en escena, la fama aconseguida per aquests actors es fonamentava en un treball d’observació i de documentació sistemàtic. Estudiaven el paper a consciència i prenien nota del tipus a representar en el mitjà natural al que pertanyia, ja fos al cafè, al carrer o al camp. Aquest examen
Iscle Soler i Samsot (Barcelona 1843-Terrassa 1914) Argenter d’ofici i gran entusiasta del teatre, aviat va revelar-ne la seva vocació d’actor encara que sense definir-se per un gènere escènic concret. Va tenir una vida molt més llarga que Fontova i va romandre permanentment al Teatre Romea durant quaranta-tres temporades, en les quals va representar un gran nombre de papers, repartits entre tipus còmics i dramàtics. La seva interpretació del baró de Santa Agnés a La dida de Frederic Soler, va ser una de les que va obtenir més èxit. Aviat es va guanyar la confiança del públic i dels autors teatrals, com la de Santiago Rusiñol que afirmà que un paper encomanat a Soler era un paper salvat. També va rebre l’admiració i respecte d’actors estrangers com la que li professà l’actriu italiana Italia Vitaliani. En els seus darrers anys patia greus deficiències visuals que, malgrat tot, no l’apartaren dels escenaris. Una malaltia cardíaca va provocar la retirada definitiva de l’actor l’any 1908.
6
Narcís NOBAS Caracteritzacions de Lleó Fontova CAT ANC. Col·lecció fotogràfica de teatre de Jaume i Marc Roig
Butlletí de l’Arxiu Nacional de Catalunya, núm. 37 / febrer 2014
7
Rafael AREÑAS Caracteritzacions d’Iscle Soler CAT ANC. Col·lecció fotogràfica de teatre de Jaume i Marc Roig
8
minuciós no concloïa fins que se’n apoderaven de l’expressió, del caràcter, dels moviments i dels tons de veu. Llavors li donaven vida amb la indumentària adequada, la veu i la plàstica del seu cos, tot amb una exactitud irreprotxable. De tal manera que el paper escrit en la ficció es convertia en real, cognoscible fàcilment pels espectadors en l’amic, el veí, el pagès, etc. En quant als fotògrafs, Rafael Areñas i Narcís Nobas formen part de la primera generació de retratistes afamats de Barcelona. Tanmateix, la seva activitat no passava només a l’interior de la galeria. Es van interessar en la fotografia industrial, la d’obra pública i etnogràfica, àmbits en els que van construir imatges modernes i poc usuals a l’època. Fotografies que completen l’etiqueta de retratistes, única amb la qual se’n fa referència a ells en els pocs estudis que se n’han ocupat. Narcís Nobas i Ballbé (Barcelona 1840-1893) Per notícies del 1864, sembla ser que cal situar a aquest fotògraf a Palma de Mallorca en un breu inici de la seva carrera professional. Tot i així, també per les mateixes dates el trobem establert a Barcelona, a la Rambla del Centre, al número 1, davant el Teatre Liceu, on hi tenia tant el seu domicili com l’únic establiment de fotografia que obrí a la ciutat, situat al terrat de la finca. L’escàs rastre que Nobas ha deixat en la història de la fotografia no és deu a la manca de relleu professional, sinó que cal atribuir-ho, en bona part, a la seva personalitat discreta. De fet, gairebé mai no va utilitzar les plataformes publicitàries de què disposava un fotògraf a l’època: la premsa i les cartes fotogràfiques. Les seves, tenen poca varietat i no informen dels mèrits aconseguits. Narcís Nobas era germà del reconegut i prolífic escultor Rossend Nobas, pel qui sentia especial afecte i amb qui mantenia també vincles professionals. Narcís retratava sovint Rossend, les seves escultures i el tallerestudi on treballava. Rossend va fer un bust de guix del germà a escala natural, com no es coneix de cap altre fotògraf coetani. Aquest bust es conserva també, per voluntat de la seva neta, a l’ANC. Ambdós germans eren retratistes reconeguts. Els membres de la burgesia, –com la família Masriera o els Güell–, van posar per a l’escultor, i personalitats com mossèn Jacint Verdaguer o Francesc Pi i Margall van ser retratats pel fotògraf. L’afició teatral que ambdós sentien hagués pogut derivar en alguns treballs en comú. Rossend solia pintar aquarel·les de trets dels actors des de la mateixa llotja del teatre, i Narcís, –com ja sa-
Narcís NOBAS [Autoretrat] de Narcís Nobas amb el seu ajudant. Barcelona, c. 1870-1880. CAT ANC. Fons Narcís Nobas Ballbé
bem–, fotografià l’actor representant el personatge al seu establiment. Sense cap mena de dubte, la sèrie teatral de Lleó Fontova, dilatada en el temps durant vint-i-cinc anys (1864-1888), va articular la seva tasca de retratista dins la galeria. En el context del moviment cultural de la Renaixença, –de recuperació de la identitat catalana–, els dos germans crearen retrats costumistes de tipus del país. Rossend modelava amb argila els personatges que els actors representaven al teatre, i Narcís els captava amb la llum. A la dècada de 1870 el fotògraf va crear un repertori etnogràfic de tipus populars, registrats en una línia realista, al seu context natural, enmig de les seves tasques quotidianes i en diferents indrets de Catalunya. Aquesta sèrie forma part dels primers estudis fotogràfics fets sobre tipisme al nostre país i per un fotògraf local.7 Es plausible pensar que alguna d’aquestes imatges hagués servit a Lleó Fontova com a document d’estudi per a encarnar els papers teatrals, o com a model per a algunes escultures creades per en Rossend Nobas. És un infortuni que no s’hagi conservat l’obra completa dels germans Nobas, per plantejar un diàleg entre les fotografies, aquarel·les i escultures, la qual cosa aportaria més dades sobre la concepció d’aquests treballs. Narcís presentà les imatges de tipus catalans a l’Exposició Universal de Filadèlfia de 1876. Dos anys més tard, les portà a l’Exposició Universal de París de 1878 junt amb la sèrie Fontova, per les quals va ser
Butlletí de l’Arxiu Nacional de Catalunya, núm. 37 / febrer 2014
9
Narcís NOBAS Taller-estudi de l’escultor Rossend Nobas, c. 1870-1880. CAT ANC. Col·lecció fotogràfica Narcís Nobas Ballbé
premiat amb una medalla de bronze. La premsa elogià el treball de Nobas descrivint-lo com a “la colección etnográfica completa de Cataluña y los tipos de la comedia provincial del mismo país”.8 El 1873, Narcís Nobas es considera artista i es manifesta com a home d’esperit monàrquic. És per això que produeix centenars retrats de la reina d’Espanya, prenent-se la llicència de manipular la realitat: “...como artista fotógrafo... me decidí a reproducir dos grandes retratos de tamaño corpóreo, sacados de una fotografía en que se hallan unidos los de S.M. la Reina y el Príncipe, haciéndolo de modo que pudieran ser colocados en actitud de mirarse.....mi mayor satisfacción seria el poder conseguir que estos retratos fueran aceptados...”.9 Un regal que no sembla amagar altre intenció que la de professar lleialtat als monarques en el seu exili a París. En l’àmbit de la reproducció, contribuí a facilitar l’accés a obres d’art com en les fotografies que realitzà del llenç La Batalla de Tetuan, del pintor Marià Fortuny. Les féu probablement per encàrrec de la Diputació de Barcelona la qual, en adquirir l’obra procedent
Rossend NOBAS Bust del germà fotògraf Narcís Nobas i Ballbé a l’Arxiu Nacional de Catalunya. (Fot. ANC)
de Roma (1875), volgué enviar còpies fotogràfiques del quadre a totes les Acadèmies d’Espanya.10 A la dècada del 1880, en la seva darrera etapa professional, es dedicà al gènere de la fotografia industrial. És quan, contractat per l’empresa metal·lúrgica La Maquinista Terrestre y Marítima, enregistrà els tallers i la maquinària, obtenint-ne retrats de peces industrials que avancen els punts de mira dels fotògrafs de la Nova Objectivitat. També en la mateixa línia establí societat amb el fotògraf vilanoví Manuel Roig, en ocasió de la celebració del certamen comercial e industrial Exposició Regional de Vilanova i la Geltrú (1882). La societat aconseguí l’exclusivitat fotogràfica de l’esdeveniment i també l’autorització de vendre imatges dels estands i les instal·lacions al mateix recinte. Una concessió que s’avançava a la que obtingueren els fotògrafs Pau Audouard i Antoni Esplugas en el marc de l’Exposició Universal de Barcelona de 1888. L’any 1887 en ocasió del part del tercer fill, va perdre la seva dona i el fill. Narcís Nobas es quedava sol en la
Narcís NOBAS Tipus de la terra, c. 1870-1875. AFB [Arxiu Fotogràfic de Barcelona]
10
Narcís NOBAS – Manuel ROIG Exposició Regional de Vilanova i la Geltrú, Juny 1882 Fons de fotografies de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, Vilanova i la Geltrú.
cura de les dues filles, de set i nou anys i, a més, la mort del fill baró comportava l’extinció del cognom Nobas.11 Per les mateixes dates el propietari de l’immoble on tenia l’estudi i vivenda el va desallotjar. Aclaparat pels esdeveniments, va decidir no exercir més de fotògraf. Aquestes van ser les circumstàncies que el varem empènyer a deixar en mans del seu company i amic Rafael Areñas, les plaques negatives de Lleó Fontova. L’any 1891 van morir també, en dos mesos de diferència, la mare i el seu estimat germà Rossend. Narcís morí dos anys més tard, als cinquanta dos anys, d’un atac d’apoplexia. Rafael Areñas Miret (Barcelona 1846-1891) Aquest autor té una trajectòria fotogràfica més productiva que la del seu amic Nobas, en quant a iniciatives, màrqueting publicitari i varietat de registres, tot i presentar similituds en la concepció dels treballs. Quan a la galeria, l’establiment Areñas tingué una vida molt més llarga: es va mantenir actiu fins l’any 1938, dirigit pel seu fill, Rafael Areñas Tona. El debut fotogràfic d’Areñas Miret revela també dades poc precises, que suggereixen uns orígens de negoci familiar. Inicis, que el situen treballant des de 1865 en diferents establiments barcelonins, amb noms i adreces diversos i també constituint societat: Rafael Areñas, Areñas, Ventura y Areñas, Areñas Hermanos, Fotografía del Puerto, Fotografía del Universo i la titularitat d’una galeria a nom de la seva mare, Margarita Miret.12 L’any 1871 obre estudi propi al carrer de l’Hospital 27-
29, amb voluntat de desvincular-se d’altres firmes fotogràfiques.13 Rafael Areñas sempre va mantenir una fructífera i recíproca relació amb la premsa: el fotògraf hi inseria anuncis regularment i la pàgina escrita publicava les seves excel·lències. Una notorietat que adquirí en la categoria de retratista, tant de membres de la burgesia com de figures de les arts escèniques. La sèrie d’Iscle Soler, produïda al llarg de vint-i-sis anys (1865-1891), va coronar el renom del fotògraf constituint, –igual que per a Narcís Nobas–, el nucli de la seva carrera professional. La competència feroç entre els fotògrafs per guanyar-se el favor dels ciutadans en voler obtenir el seu retrat amb la seva firma, es va veure agreujada per la proliferació i concentració d’estudis al centre de la ciutat. Era necessari distingir-se i Areñas va desplegar enginyoses estratègies publicitàries com a elements diferenciadors.14 Iniciatives que es recollien a la premsa, en notícies o com a publicitat del fotògraf, i també al dors de les seves cartes fotogràfiques, que Areñas anava canviant sovint a mesura que obtenia un nou títol o premi. Abans d’aconseguir-ne, havia incorporat altres signes de distinció, com el que en 1875 deia ser l’únic fotògraf a Espanya a tenir alhora dues sales per retratar. El caràcter dinàmic i emprenedor del fotògraf s’expressava en una constant innovació de línees de treball. Quan la direcció de l’Exposició Universal de Barcelona de 1888 obligà a portar un retrat fotogràfic per obtenir un passi de lliure accés, Areñas anuncià ràpidament a la premsa els Retratos-exposición. La res-
Butlletí de l’Arxiu Nacional de Catalunya, núm. 37 / febrer 2014
11
Rafael AREÑAS, Autoretrat, c.1870-1880. CAT ANC. Col·lecció fotogràfica Rafael Areñas (pare i fill)
posta va ser triomfal: la seva galeria arribà a fer fins a 10.000 retrats, tot i no ostentar-ne l’exclusivitat. L’èxit d’aquesta operació va sobrepassar l’àmbit de la mateixa exposició amb contínues peticions de còpies dels retrats, motiu pel qual el fotògraf va haver de prolongar successivament el temps de guardar els negatius.15 A més a més, la bona acceptació del format el decidí a incorporar-lo al seu mostrari fora de l’ús del carnet. Aquest passi, en reunir una imatge junt al nom i signatura de l’individu, el converteix en un dels primers documents en el que la fotografia actua com a certificador de la identitat d’una persona. Es pot considerar, doncs, una primera matriu del que posteriorment serà el document nacional d’identitat.16 En aquella època fer fotografies fora del gabinet representava tot un desafiament, comportava riscos i costos econòmics elevats que Areñas, –com també ho va fer Narcís Nobas–, va assumir admirablement. L’any 1877, ja es desplaçava a les fàbriques demanant fotografiar a cadascun dels treballadors i, sovint també, els empresaris.17 L’agrupació final de tots aquells retrats, tant de moda a finals del segle XIX, donava poder i prestigi a la indústria. A començament de la dècada del 1880, s’aventurà en dos grans projectes documentals a Vilanova i la Geltrú: un d’obra pública i l’altre de fotografia industrial. El primer encàrrec el va rebre de la societat Ferrocarriles Directos de Madrid y Zaragoza a Barcelona, responsable de la construcció del tram del ferrocarril de Barcelona a Vilanova. Areñas no es limità a fer el seguiment de les obres, sinó que va registrar la transfor-
mació del territori, plasmant-lo com a paisatge, construint imatges de gran bellesa tot apropant l’objectiu a detalls del relleu. La crònica gràfica de l’acte de la inauguració, l’any 1882, va cloure aquell treball. En acabar el treball anterior, va rebre l’encàrrec de fotografiar, també a Vilanova i la Geltrú, el projecte cultural més important i generós del polític, poeta i autor teatral Víctor Balaguer: la Biblioteca Museu Víctor Balaguer. Areñas emprengué un treball de fotografia industrial documentant el progrés de les obres, des de la col·locació de la primera pedra de l’edifici el 1882, fins a finalitzar la construcció, dos anys després. Un cop inaugurat l’edifici, va fer un reportatge de nou fo-
Rafael AREÑAS c.1888 Josep Tobella – Arxiu Tobella, Terrassa
12
Rafael AREÑAS Construcció del ferrocarril de Barcelona a Vilanova i la Geltrú, c.1880-1882. Fons de fotografies de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, Vilanova i la Geltrú.
tografies que configurà en un àlbum per regalar a Víctor Balaguer i als reis d’Espanya; oferiment pel qual la Casa Reial li atorgà la distinció de Caballero de la Real Orden de Isabel La Católica. Paral·lelament al treball derivat d’encàrrecs i projectes, encetava contínues prospeccions en les novetats fotogràfiques, tant de tendències, com de tècnica i maquinària. És per aixó que emprèn estudis com el del procediment de la fotografia al carbó, cercant la permanència en les còpies (1875). Viatja a París, Londres i Berlín per a adquirir màquines innovadores i conèixer els darrers avenços fotogràfics, nocions que pogué ampliar en ingressar, l’any 1880, a la prestigiosa Société Française de la Photographie. Al darrer viatge, que va fer a l’Exposició Universal de París de 1889 on hi exposà obra, va adquirir una càmera que permetia captar instantànies. Amb ella féu alguna incursió en un fotoperiodisme incipient, com les imatges que va captar d’unes maniobres militars que es van fer al municipi de Calaf.18 En la seva dilatada carrera professional participà en nombroses exposicions nacionals, internacionals i universals, en les que va obtenir el reconeixement amb un total de deu medalles.19 Dos dels seus projectes més destacats, –el d’Iscle Soler i el de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer–, els configurà en àlbums com a regal per a particulars, entitats i també per la Casa Reial espanyola, amb la clara intenció d’obtenir algun títol que donés prestigi al seu establiment. Va aconseguir els de Fotógrafo de la casa Real, Caballero de la Real Orden de Isabel la Católica i Fotógrafo de la Reina Regente que se sumaren a la ja excel·lent reputació del fotògraf. També ostentà la distinció d’haver estat nomenat fotògraf dels reis de Portugal. Dissortadament, bona part de la producció fotogràfica del segle XIX al nostre país, només ha quedat recollida a la premsa de l’època, ja sigui en notícies o en imatges. Un exemple d’això és la col·lecció de vistes i costums captades per Areñas en excursions per Catalunya, o la sèrie de retrats de dones, anomenades chulas a la revista La Ilustración Hispano-Americana, on es van publicar el mateix any del seu traspàs. Rafael Areñas va morir sobtadament el 2 de febrer de 1891 a causa d’una hipertròfia del cor i amb només quaranta-cinc anys d’edat. Acabava de reformar i ampliar l’establiment fotogràfic amb els darrers avenços tecnològics y d’acord a les tendències estètiques que imperaven a l’època. Havia encarregat la decoració de la sala d’espera a un home de teatre: el pintor i escenògraf Félix Urgellès i de Tovar, qui amb un gust inspirat
Butlletí de l’Arxiu Nacional de Catalunya, núm. 37 / febrer 2014
13
en l’art japonès –propi d’un Modernisme incipient–, imprimí a la galeria un aire avantguardista. L’establiment continuà actiu en la mateixa línia establerta pel fundador i, presumiblement, amb els seus mateixos operaris. El negoci el dirigia i mantenia la seva vídua, Maria Tona Tarruell, com a font principal dels ingressos familiars i com a futur llegat per al seu fill Rafael que aleshores només tenia 9 anys, en una època en què els oficis es transmetien per línia familiar. L’any 1902, Rafael Areñas Tona (1883-1938) es va fer càrrec de la direcció de l’establiment continuant la línia de treball teatral iniciada pel seu pare, la qual cosa li va permetre fotografiar les últimes caracteritzacions d’Iscle Soler abans de retirar-se dels escenaris. El jove Areñas havia heretat un dels estudis més prestigiosos de la ciutat, amb trenta anys d’activitat ininterrompuda. Allí hi havia, des de feia 14 anys, la sèrie de clixés teatrals de Narcís Nobas. Però havia passat ja molt de temps i molt probablement els negatius corresponents als actors Lleó Fontova i Iscle Soler s’havien unificat o barrejat. Parlar d’Areñas Tona és parlar d’un home instruït i modern, d’un pintor, d’un fotògraf i d’un galerista, la trajectòria del qual no ha estat encara suficientment reconeguda i que, malauradament, no pot ser l’objecte d’aquest estudi. Areñas, Nobas, Soler i Fontova, eren quatre artistes que compartien interessos en el teatre i en la fotografia. Als fotògrafs, els complaïa retratar-se disfressats en els seus estudis on, en la intimitat, hi feien representacions. Els dos actors creien en el valor i en el poder de la fotografia per documentar les entrades i sortides dels personatges que caracteritzaven i interpretaven. L’interès de Lleó Fontova per la fotografia el dugué a fer també de fotògraf 20 paral·lelament a la seva professió d’actor; era l’època en què Josep Maria Arnau li lliurà el paper del fotògraf senyor Benet, de la seva comèdia Fotografias, estrenada l’any 1867. Coincidien també en altres àmbits de la cultura i es relacionaven amb entorns intel·lectuals i artístics de l’època. Per això no ens ha d’estranyar que les edicions especials d’homenatge a Iscle Soler i Lleó Fontova a la revista Teatre Català, recollissin semblances escrites per personalitats de les lletres i les arts escèniques, com ara Ignasi Iglesias, Àngel Guimerà, Santiago Rusiñol, o Adrià Gual. Ambdós actors van posar per pintors de prestigi: Ramon Casas va dibuixar Iscle Soler, i Claudi Lorenzale pintà el seu amic Lleó Fontova, caracteritzat a Sota terra. Fontova, per la seva banda, escriví i publicà poemes, es presentà a certàmens literaris o els recol-
Rafael AREÑAS Procés de construcció de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, c.1882‐1884. Fons de fotografies de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, Vilanova i la Geltrú.
14
Narcís NOBAS Lleó Fontova caracteritzat de senyor Benet a Fotografies, c.1867. CAT ANC Col·lecció fotogràfica de teatre de Jaume i Marc Roig
zava.21 Rafael Areñas va estar especialment vinculat al món de les arts escèniques. Fotografià dramaturgs com Frederic Soler22, i propietaris o empresaris teatrals com Miguel Gasset, Joaquín Parreño o Francisco Arderíus. Però també ballarines, actors i actrius de les diferents companyies que estaven en cartellera o que actuaven en funcions en benefici; artistes que retratava abans de l’estrena. Un anunci a la premsa divulgava que es regalaria un retrat de l’artista a totes les senyores que assistissin a la funció inaugural. La fotografia s’utilitzava per l’empresari com a reclam (el qual li assegurava el ple del teatre), i pel fotògraf com a objecte publicitari. Pràctica de propaganda comercial que Rafael Areñas va repetir fent de la fotografia un guardó. Si en els balls de màscares de 1878, organitzats per la Societat Julián Romea, va obsequiar a les senyores premiades amb un retrat, en ocasió de la convocatòria del concurs humorístic-literari de la Societat l’Aranya de 1879, oferia trenta imatges de personatges caracteritzats per Iscle Soler, a qui presentés una obra l’acció de la qual passés en un taller de fotografia. Aquest lligam entre el teatre, la fotografia i la literatura tornà a manifestar-se l’any 1887, quan Miquel Figuerola Aldroféu va escriure El re-
trato, relat humorístic la trama del qual succeïa, a l’establiment de Rafael Areñas.23 Narcís Nobas, lluny de les pràctiques comercials del seu amic, retratà figures del món de la cultura com l’escriptor Narcís Oller o Agustí Urgellès de Tovar, qui va ser membre de les comissions formades per regular la participació del país a les exposicions universals. Cal emmarcar la trajectòria d’aquests actors i fotògrafs dins el moviment de la Renaixença, enllaçant directament amb la figura del ja esmentat Víctor Balaguer, un dels principals impulsors d’aquest ressorgiment cultural català. Tant Lleó Fontova com l’Iscle Soler s’havien format a les classes de declamació que Balaguer impartia amb Manuel Angelón a Barcelona. Tanmateix, l’any 1868, Fontova estrenà Joan de Serrallonga, drama escrit per aquell polifacètic primer mestre en gai saber. També Rafael Areñas mantenia un particular vincle amb Víctor Balaguer, a qui va retratar diferents vegades i de qui va rebre, com ja hem explicat, l’encàrrec de fotografiar la Biblioteca Museu Víctor Balaguer. El context de creació d’aquestes dues series fotogràfiques de teatre, té molt a veure amb l’aparició de noves maneres de gaudir del de temps lliure. Una de les diversions més generalitzades eren les representacions privades de teatre que, adaptades als domicilis on se celebraben, acabaven amb un obligat ball final. S’anomenaven teatres de sala i alcova, i reunien aficionats de totes les classes socials. Si els inicis de la recuperació del teatre català es pot situar en aquests ambients privats, el punt d’inflexió cal posar-lo en Frederic Soler i en les tertúlies d’intel·lectuals que es reunien a la rebotiga de la seva rellotgeria. La primera mostra pública es manifestà amb l’estrena de l’Esquella de la Torratxa, esmentada anteriorment. Quant a la fotografia, es troba dedicada plenament al retrat –però no en exclusiva, tal com hem vist– i en ple procés de consolidar la qualitat de la seva reproductibilitat. Aquesta capacitat de multiplicació va comportar uns preus moderats i la rapidesa en l’obtenció de la imatge, convertint així la fotografia en el mitjà de reproducció per excel·lència. La societat burgesa –àvida de perpetuar la seva imatge, d’afermar el seu estatus, d’acostar-se a les celebritats i de viure l’actualitat–, va respondre magníficament a aquesta eficàcia de la fotografia, atresorant retrats de parents i de famosos en els àlbums familiars. La imatge privada s’obria pas sobre la pública.24 Col·leccionar retrats es convertí en una moda, originà intercanvis, la tramesa per correu i, també, la venda per subscripció. Aquest fou el cas de Rafael Areñas
Butlletí de l’Arxiu Nacional de Catalunya, núm. 37 / febrer 2014
15
Narcís NOBAS Lleó Fontova caracteritzat d’en Robert a Joan de Serrallonga, c.1868. CAT ANC Col·lecció fotogràfica de teatre de Jaume i Marc Roig
que, l’any 1879 a petició dels seus clients, decidí publicar per lliuraments les fotografies d’Iscle Soler, prèvia subscripció al seu establiment.25 A principis de la dècada de 1860, els establiments més notoris de Barcelona ja exhibien retrats de les arts escèniques. Els ciutadans, a més de comprar-los, els podien contemplar en aparadors i en establiments com els de Areñas i Nobas, així com en els d’altres fotògrafs reputats, tals com Moliné i Albareda, Napoleón, J. Martí, o La Fotografia Franco-Hispano-Americana. També fotògrafs estrangers, establerts temporalment a la ciutat, retrataven i exhibien imatges d’actors i actrius. Entre aquests cal esmentar al comte de Vernay (Louis Charles Raoul) que obrí galeria a Barcelona a les darreries de 1861. Pautes similars, de creació i d’exhibició de retrats teatrals, es donaven també a la resta d’Espanya i a l’estranger. Cal destacar-ne Jean Laurent a Madrid, Napoleón Sarony a Nova York o Léopold-Émile Reutlinger, Paul Nadar i Etienne Carjat a París. En alguns d’aquests establiments es fotografià amb profusió a un mateix comediant. Però si hem de citar una vedet dels gabinets, al segle XIX no es coneix una actriu que posés tant davant les càmeres, com la parisenca Sarah Bernhardt. Ja fos per la publicitat, pel gust
a la fotografia, per vanitat, o per la seva bellesa i glamur que atreien als fotògrafs, el cert és que es va retratar als estudis fotogràfics més prestigiosos de París i als de les ciutats del món per on hi recalava de gira. A Barcelona, Pau Audouard i Miguel Aragonés van retratar l’actriu quan hi actuà l’any 1882.26 Tanmateix, no es coneix que a cap d’aquestes galeries fotogràfiques es dugués a terme l’enregistrament sistemàtic d’un actor, com els que feren Rafael Areñas i Narcís Nobas als comediants Iscle Soler i Lleó Fontova, amb un resultat final, equiparable al que avui es denomina portfoli, terme referit a la presentació dels millors treballs d’un artista. Probablement per això va despertar gran admiració a l’estranger i es convertí en model a imitar, tal com ho féu l’actor italià Ermete Novelli amb el fotògraf Pau Audouard.27 Ens referim contínuament a galeries o establiments perquè a l’època no existia la fotografia d’escena. Les limitacions tècniques de la fotografia impedien que els autors anessin a captar la funció als teatres.28 Els actors es veien obligats, doncs, a desplaçar-se als estudis fotogràfics, situats sovint a vora dels teatres, i duplicar el personatge representat a dalt de l’escenari. No obstant això i en relació a les sèries que ens ocupen, una inspecció visual del terra on es varen prendre les fotografies ens condueix a dos tipus d’escenaris diferents. Un, presenta la catifa corresponent a l’establiment de cada fotògraf. L’altre de fusta, a vegades cobert per una tela, és idèntic en les dues sèries i bé podria ser el d’alguna dependència del Teatre Romea. Es dóna la circumstància de ser en aquest segon escenari que s’utilitzen més els elements propis de la funció, com ara mobiliari, estris o fins i tot un ruc, com el que apareix en una caracterització de Lleó Fontova manada pel guió de l’obra Cofis y Mofis. Hem dit que Narcís Nobas tenia el seu estudi al terrat d’una finca situada a prop del teatre. Per tant, malgrat les dificultats, segur que era més fàcil traslladar la càmera al teatre que fer pujar un ruc per les escales. En un o altre escenari, s’observa l’absència de diferencies formals i tècniques en la construcció de les imatges al llarg dels vint-i-cinc anys que perdurà el projecte. Aquest fet potencia la capacitat artística de l’actor, que era el qui triava l’expressió i l’actitud amb més capacitat evocadora del paper representat al teatre.29 El seu gest funciona com el signe que individualitza cada imatge i l’aïlla de la resta, per sobre de l’attrezzo, la vestimenta i la mirada que sovint evita l’objectiu de la càmera per apropar-nos a l’acció de l’escenari.
16
El fotògraf, per la seva banda, a més d’aportar la tècnica i la seva perícia, assumia el paper de mestre d’escena. Per a reconstruir l’atmosfera teatral, evitava fer ús dels accessoris amb els que habitualment atorgava atributs a la seva clientela. Era imprescindible guardar la màxima exactitud amb els escenaris, i aconseguir que el producte final despertés els sentiments viscuts a la funció, la il·lusió d’haver-hi assistit, o bé creés l’expectativa d’una promesa. Per aquest motiu precisaven dels mateixos objectes o mobiliari utilitzats en escena i que, a vegades, arribaven a demanar als teatres.30 Tanmateix, aquestes escenografies no van ser exclusives de la fotografia de teatre. El fotògraf José Rodrigo (Lorca, 1837-1916) va crear singulars reconstruccions de tallers d’oficis, traslladant al seu estudi l’attrezzo identificador de la professió i el personal que l’exercia. El valor de la fotografia no resideix únicament en el seu contingut sinó en l’ús que se’n faci, perquè les imatges s’activen sota la mirada i la interpretació d’altri. Configurades en exposició, edició, venda o regal i com a unitats simples o en àlbums, aquestes sèries de teatre van circular, per diferents mitjans e indrets, contribuint al naixement d’una nova cultura visual Hem vist com els fotògrafs lluïen la fotografia de teatre en aparadors a peu de carrer, situats en punts concorreguts de la ciutat, però també luxoses botigues de la ciutat les exhibien a les seves vitrines com a reclam, ja que la fotografia de teatre era considerada un signe de modernitat i actualitat. Un exemple va ser la confiteria barcelonina Pere Llibre, on Narcís Nobas, l’any 1875, inaugurà un mostrari fotogràfic, presumiblement amb algunes fotografies de Fontova. També s’exhibien als vestíbuls dels teatres, tal com succeí l’estiu de 1880 al teatre Circo Balear de Palma de Mallorca, en ocasió de l’actuació de Lleó Fontova per l’inauguració de la temporada de teatre català. Una exposició de vuitanta caracteritzacions com-
pletaven el talent de l’actor. Institucions, empreses i fotògrafs presentaven imatges a les exposicions universals, ocupant aparadors d’indústria, de comerç i de les arts. Narcís Nobas, que va concórrer a l’Exposició Universal de París de 1878, va obtenir una medalla de bronze per la sèrie de Lleó Fontova, i Rafael Areñas, a l’Exposició Universal de Matanzas de 1881, aconseguí una medalla de plata per la sèrie d’Iscle Soler. No en tenim constància, però molt probablement ambdues sèries també es van exhibir a l’Exposició Universal de Barcelona de 1888, on Rafael Areñas obtingué una medalla de segona classe per les imatges de retrats i paisatges que hi va presentar. Indiscutiblement la premsa il·lustrada va ser la principal plataforma de la difusió social de les imatges. La primera incursió d’aquestes recreacions teatrals en una rotativa va ser per mitjà de dibuixos, copiats de les fotografies originals.31 L’any 1883 el dibuixant Jaume Pahissa, corresponsal gràfic de La Ilustració Catalana, copià deu caracteritzacions de cadascun dels dos actors per publicar-les a la revista. Per primera vegada es donava cos a les trobades efímeres de les sales de teatre, mostrant la varietat de metamorfosi que era capaç de crear un actor. En certa manera s’oferia la possibilitat d’assistir al teatre sense ocupar butaca. Per cohesionar i donar ple sentit a aquests registres sistemàtics de la vida professional d’un actor, es necessitava un suport. L’àlbum es va configurar en el guardià visual del papers teatrals, oferint perdurabilitat a la fugacitat de l’art escènic. No obstant això, a més a més d’agrupar i custodiar imatges, la seva presentació seqüencial les articula exigint un relat implícit o èxplicit, de tal forma que la pròpia estructura conforma una totalitat a partir dels seus fragments.32 Rafael Areñas, tal com hem vist, i també Narcís Nobas van ser els creadors i els productors de sengles àl-
José RODRIGO. Taller de costura i taller de sabater. Lorca (Murcia), c.1873. Centro Cultural Espín, Lorca.
Butlletí de l’Arxiu Nacional de Catalunya, núm. 37 / febrer 2014
17
bums d’Iscle Soler i de Lleó Fontova. Totes dues enquadernacions tenen una estructura similar: s’obre amb un retrat del bust de l’actor per continuar amb les caracteritzacions teatrals de figura sencera. No se segueix un ordre cronològic, però si que es prioritza el gest en el paper representat per sobre de les obres i els seus autors teatrals. Tanmateix la presentació de cadascun d’ells revela finalitats divergents. Rafael Areñas va concebre una tipologia d’àlbum lleugera, amb tapes de cuir, de dimensions reduïdes, aptes per col·locar una fotografia per pàgina i d’acord a l’ús d’obsequi que li donà. Referència cadascuna de les imatges: al peu de cada fotografia, indica el nom de l’actor, la peça teatral i el paper representat, complint la funció de descodificar la imatge. El text i la imatge funcionen aquí com una unitat indissoluble que atorga a la imatge significat i valor de document. El títol que encapçala cada pàgina, ho presenta com a document del Teatre Català. El nom i l’adreça de Rafael Areñas impresos també a cada full de l’àlbum en reclamen l’autoria. Una intenció manifesta del fotògraf per a aconseguir que les imatges no expliquin una història diferent a la de la seva creació, i que el nom del fotògraf hi quedes associat. De Narcís Nobas només en coneixem un àlbum de grans dimensions de 43 x 36 cm, amb cobertes de fusta noble natural i tancaments metàl·lics, que presenta quatre imatges per pàgina. L’absència d’un títol i de dedicatòria, així com el volum i el pes del format, indica que probablement l’utilitzés com a mostrari pel seu establiment. L’àlbum no aporta cap referència teatral ni informa de l’autoria. L’únic descodificador de les imatges és un registre númeric –associat als negatius– que dona accés exclusiu al productor. Per tant, les notícies que ens han arribat d’aquests àlbums concerneixen només a Rafael Areñas. La primera notícia, data de principis de l’any 1879. Es tracta d’una recopilació de vint i quatre imatges d’Iscle Soler, oferta pel fotògraf com a premi a la millor poesia del certamen literari del setmanari humorístic barceloní Lo Nunci. Sis mesos més tard Areñas regalà l’àlbum a Víctor Balaguer, amb motiu d’un homenatge que li tributa l’empresa Teatre Català. Avui aquest exemplar de 25 fotografies es conserva a la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer. La dedicatòria A.S.M. el Rey D. Alfonso XII, gravada a la portada, indica que el primer destinatari havia de ser la Casa Reial, de la qual el fotògraf esperava obtenir algun títol o favor, concessió que no li va ser atorgada. A l’Archivo del Palacio Real de Madrid es conserva un altre àlbum, més complert que l’anterior,
Lleó Fontova a La Ilustració Catalana, 28 de febrer de 1883, p. 5.
Iscle Soler a La Ilustració Catalana, 15 d’octubre de 1883, p. 4.
confeccionat cap al 1880, amb quaranta nou caracteritzacions. Curiosament aquest no està dedicat al rei i a la portada hi figura la inscripció Álbum Soler, R Areñas fotógrafo. L’any 1888, Areñas regalà a la reina regent Maria Cristina un altre àlbum de l’actor, i en no rebre
18
Rafael AREÑAS Àlbum d’Iscle Soler Fons de fotografies de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, Vilanova i la Geltrú.
de nou cap distinció, va reclamar, si més no, els honors. Finalment, mesos més tard, la reina el nomenà Fotógrafo de la Real Casa. Fins ara hem vist l’ús d’aquestes sèries de teatre en vida de tots dos fotògrafs. Ara ens ocuparem de la circulació d’aquestes imatges, en mans d’altres instàncies que no eren les dels productors i signades per l’establiment Areñas, quedant encobert el nom del fotògraf Narcís Nobas. L’actor Iscle Soler l’any1892 exercí la primera autoritat sobre les fotografies exhibint-les a l’expositor que ocupava a l’Exposició Internacional de Música y Teatro de Viena.33 Rafael Areñas Tona, com a successor de l’establiment Areñas, actuà com a administrador d’aquestes fotografies per a la seva difusió en pàgines
impreses. Des de començaments del segle XX, els diaris i revistes ja tenien la preparació tecnològica necessària per a obrir generosament les portes a la fotografia, i crearen seccions teatrals il·lustrades gràficament. També van nàixer revistes de teatre tals com La Escena Catalana (1906) o Teatre Català (1912) i els llibrets d’obres teatrals s’il·lustraren amb fotografies. Per raó dels mateixos avenços tecnològics també va ser una època d’esplendor de la cartofília, en la que es crearen col·leccions de targetes postals de les arts escèniques. El retrat de la reeixida interpretació d’Iscle Soler en el paper de don Dimas a L’Apotecari d’Olot, de Frederic Soler, forma part de la sèrie dedicada al Teatre Català, fou editada per Lluis Viola Vergés l’any 1904. Les fotografies dels tipus creats per Iscle Soler i
Narcís NOBAS Àlbum de fotografies de Lleó Fontova i Mareca. Biblioteca de Catalunya, Barcelona.
Butlletí de l’Arxiu Nacional de Catalunya, núm. 37 / febrer 2014
19
Auditori de Gràcia, c. 1914-1917.
Sala Mozart, c. 1921-1922.
Auditori de Gràcia, c.1914-1917 Professor i director Adrià Gual
Fotògraf desconegut. Escola Catalana d’Art Dramàtic MAE. Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques. Institut del Teatre, Barcelona.
Lleó Fontova van rebre el reconeixement de valor documental, quan van entrar a formar part de la Junta de Museus de Barcelona que, en els seus primers anys de gestió, va desplegar una activa política d’adquisició d’obra. L’any 1921, quan es va crear el Museu del Teatre, la Música i la Dansa aquestes imatges s’integraren en els seus fons documentals.34 Adrià Gual –home de teatre–, atorgà un nou mèrit a aquestes fotografies en fer-ne un ús pedagògic. Va succeir el 1913, quan impulsà la creació i fou director de l’Escola Catalana d’Art Dramàtic, el primer centre de formació d’actors a Espanya. Convençut de què l’art dels dos actors havia de ser el referent de les arts escèniques a Catalunya, va fer penjar a les aules de l’alumnat –en les successives seus de l’Escola– les sèries fotogràfiques completes de Soler i de Fontova. Una empresa teatral va exercir un nou domini sobre aquestes fotografies. La nit del 21 d’abril de 1918, amb motiu de celebrar una funció d’homenatge a Iscle
Soler, s’inaugurava al Teatre Romea una exposició fotogràfica completa de totes les creacions teatrals de l’actor. El pintor Josep Rocarol, escenògraf titular del teatre, va ser el comissari de la mostra. El 1929, les dues sèries de teatre tornaren a ser exhibides en un context internacional. El Museu del Teatre, la Música i la Dansa les va seleccionar, entre els cinquanta mil documents que custodiava, per a presentarles a l’Exposició Internacional de Teatre, celebrada en el marc de l’Exposició Internacional de Barcelona. L’última institució digna de ser mencionada és el Govern de la Generalitat de Catalunya, que organitzà una exposició de manuscrits i fotografies de Lleó Fontova quan va rebre el llegat de l’actor, enviat pels seus fills residents a Buenos Aires. L’exposició es va inaugurar el 24 de gener de 1936 a la seu de la Institució del Teatre amb la voluntat de donar a conèixer aquell llegat als ciutadans. Això succeïa sis mesos abans de la insurrecció mili-
Fotògraf desconegut. Exposició Internacional de Teatre. Barcelona, 1929. MAE. Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques. Institut del Teatre, Barcelona.
20
tar que abocaria al país a una guerra civil abolint la República, un model d’Estat que afavorí l’educació i la cultura. L’any 1929, el marc d’una exposició va ser l’espai públic de l’última cita coneguda dels dos actors. Les imatges es van presentar enfrontades, tal com ho havia fet Rafael Areñas als seus aparadors quaranta anys abans. Avui, l’Arxiu Nacional de Catalunya es la institució que custodia les plaques negatives d’ambdós actors, noranta-set de Lleó Fontova i vint-i-sis d’Iscle Soler. Es conserven en fons diferenciats, atenent als seus productors: el de Rafael Areñas (pare i fill) i el de Narcís Nobas i Ballbé. Aquests fons s’han vist enriquits amb la documentació aportada pels familiars de cadascun dels fotògrafs i per un nou ingrés de còpies fotogràfiques. El mes de juliol de 2013 es va proposar als germans Jaume i Marc Roig, –propietaris del Restaurant Pitarra i d’un excel·lent fons documental del dramaturg Frederic Soler–, dipositar a l’Arxiu Nacional de Catalunya els originals fotogràfics –cent dues caracteritzacions de Lleó Fontova i trenta-tres d’Iscle Soler–, i reemplaçar-los per facsímils. Acceptat el suggeriment, els marcs originals amb còpies modernes continuen, avui, vestint el restaurant-museu. Aquestes imatges, que van donar vida i popularitat a una llarga sèrie de tipus de l’escena del segle XIX, estan a disposició d’altres mirades que permetran enriquir els diàlegs entre dos actors i dos fotògrafs, alhora que se’n assegura la seva existència. Merche Fernández Sagrera * Vull agrair especialment la generositat de Rafel Torrella en proporcionar-me dades del fotògraf Rafael Areñas Miret, procedents de les seves investigacions. Així mateix, agraeixo la col·laboració de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú), tant per la bona disposició en facilitar l’accés a imatges inèdites com per la cessió per a reproduir-les en aquest estudi.
Notes 1. Els dos procediments convivien en les edicions gràfiques, ja que era una època de transició en la substitució del gravat per la fotografia. 2. D’aquesta manera garantien, entre d’altres coses, la fidelitat que els fotògrafs més reconeguts mantenien amb la seva clientela. Aquest va ser el cas dels fotògrafs de la firma Franck y Wigle que, en cessar en el negoci, van lliurar els seus negatius de retrats i vistes a l’establiment Fotografía de M. Fernando Napoleón, que ho anuncià a la premsa. Diario de Barcelona, 6 d’agost de 1865. 3. El fotògraf Rafael Areñas ho anunciava en premsa amb eslògans humorístics publicitaris tals com: ¡Per fer-se immortals! i No tinguin por que així los olvidin. Lo Nunci, Barcelona : 2 de novembre de 1879 4. Quatre anys abans s’havia erigit un monument a Frederic Soler, al Pla de les Comèdies. El bust de Lleó Fontova, erigit per subscripció popular a iniciativa del dramaturg i regidor Ignasi Iglésias, el va fer Pau Gargallo en marbre blanc. Es va inaugurar el 10 de juliol de 1910 al Parc de la Ciutadella de Barcelona. 5. El Teatre Català, núm.75. Barcelona : 2 d’agost de 1913. 6. L’escultor Pau Gargallo fou també l’encarregat de realitzar el bust d’Iscle Soler, però en aquesta ocasió el féu en bronze. Es va situar a la Plaça de Sant Agustí de Barcelona, al costat de la segona casa de l’actor: el Teatre Romea. 7. Segons el conservador d’art Rafael Levenfeld els primers retrats etnogràfics sobre tipus espanyols, daten de la dècada de 1850 i es deuen al fotògraf calotipista francès Alphonse de Launay. Més coneguts són els que van fer a la dècada posterior Robert Peters Napper i Jean Laurent. Citat a “La mirada de Ulises: calotipistas en Europa”, conferència del 23 d’abril de 2013 dins el cicle Encuentros con la historia de la fotografía (II): el siglo XIX en España. Fundación Mapfre. Madrid : 2013. 8. Diari La Mañana, León : 12 de novembre de 1878. 9. Carta de Narcís Nobas a Juan Jaumandreu del 19 de febrer de 1873, perquè intercedís davant la reina d’Espanya acceptés l’obsequi. Es refereix a la reina Isabel II i al seu fill Alfons XII. Real Academia de la Historia – Colección: Archivo de Isabel II, – Signatura: 9/6959, Legajo XX, núm. 24. 10. Diario de Barcelona, Barcelona : 21 de juliol de 1875. 11. El cognom ha estat escrit indistintament Novas i Nobas. Hem adoptat la decisió d’escriure Nobas, per ser el que el fotògraf havia utilitzat preferentment a les seves cartes fotogràfiques. 12. Rafael Areñas es podria haver format al «Taller de pintura i fotografia de Ventura Hermanos», amb els qui acabà associat. Els Ventura el 1864, van obrir un establiment al carrer Fernando VII, núm. 6 –anomenat carrer Llibertat, a partir de la Revolució de 1868–, en tornar d’una estada a Alemanya i França, on havien treballat a la Société Française de la Photographie. Paral·lelament, Areñas mantenia un estudi al Pla de Palau, núm. 6, que tingué els noms de Fotografia del Universo i Fotografia del Puerto, on hi treballava amb el fotògraf N. Castells. La seva mare, Margarita Miret, fou la titular d’una galeria també al Pla de Palau, núm. 2 –c.1872-1885–, establiment amb el qual Rafael Areñas hi estigué vinculat. 13. Quan un fotògraf es quedava l’establiment d’un company, era pràctica habitual fer servir el nom de l’antecessor com a signe de prestigi. Això va succeir amb l’establiment d’Areñas de pla-
Butlletí de l’Arxiu Nacional de Catalunya, núm. 37 / febrer 2014
ça de Palacio núm. 6, quan en passà la titularitat –cap al 1874–, a N. Castells que s’anunciava com a Fotografía antigua de Areñas. A la dècada de 1880 Areñas encara es veié obligat a anunciar que no es confongués el seu estudi amb el d’altres, malgrat que portessin el seu cognom. 14. A tall d’exemple, els dies de festa il·luminava la façana del seu establiment i animava als ciutadans a retratar-s’hi en oferir una rebaixa de preus i el regal d’un retrat a mida natural; editava fulls volanders amb informació de l’estudi; il·luminava de nit els aparadors amb llum de gas o oferia un servei de reproducció de retrats per correu postal. Areñas era un home del seu temps i, com a tal, immers en una cultura satírica, llenguatge que utilitzà en la seva publicitat a la premsa humorística: “... No’s descuidin, que la vida i la mort Deu la té, y avuy per demá que’ls fassi mal un tramvia, sempre tindran lo consol de dexar lo retrato a la familia”, a Lo Nunci, (setmanari humorístic) Barcelona : 18 de novembre de 1877. 15. Aquestes pròrrogues successives en conservar els negatius, fins a quatre anys després d’acabat l’esdeveniment, eren anunciades a la premsa pel propi fotògraf. És un indicador que els fotògrafs de l’època no guardaven tota la producció. 16. Joan NARANJO, “L’impacte de la fotografia en la societat espanyola del segle XIX”, a La fotografia a Espanya al segle XIX . Barcelona,. Fundació la Caixa, 2003, p. 15-24. 17. Un bon exemple és l’encàrrec que va rebre de la fàbrica “El Cristall”, de Badalona. Areñas s’hi va desplaçar i, a l’exterior de la indústria, va retratar cadascun dels operaris i majordoms. Un total de 185 retrats reunits en un quadre que el personal oferí al propietari. La Imprenta, Barcelona , 23 de juny de 1877. 18. Núria FERNÁNDEZ RIUS. Pau Audouard, fotògraf “retratista” de Barcelona. De la reputació a l’oblit (1856-1918). Tesi doctoral. Barcelona: Universitat de Barcelona, Departament d’Història de l’Art, 2011. http://hdl.handle.net/10803/32063 19. Participà a l’Exposició Catalana (1877); a l’Exposició Universal de París (1878), medalla de bronze; a l’Exposició de Matanzas (1881), medalla de plata; a l’Exposició Regional de Vilanova i la Geltrú (1882), dues medalles al progrés; a l’Exposició de Bordeus (1882) –únic fotògraf espanyol–, medalla de plata; a l’Exposició Colonial Internacional d’Amsterdam (1883), medalla de plata; a l’Exposició Aragonesa (1886), medalla d’or; a l’Exposició Universal de Barcelona (1888), medalla de plata; a l’Exposició Universal de París (1889), medalla de plata. Va assistir personalment a les dues exposicions universals de París, les de 1878 i 1889. 20. L’any 1866, Lleó Fontova anuncia a la guia Biblioteca del Viajero, l’obertura de “Fotografia León Fontova” a la plaça Reial de Barcelona, indicant que ell s’ha format amb un dels principals mestres de la ciutat. Bé podria haver estat el seu amic Narcis Nobas, amb qui ja havien iniciat el projecte teatral. 21. El 1880 va oferir una copa de bronze per a la millor poesia presentada al certamen literari convocat per la Societat Julián Romea. Sis anys després es presenta al primer Certamen literari de Malgrat, celebrat en ocasió de la Festa Major, i obté el premi de la Flor natural. 22. Retrata amb profusió Frederic Soler. L’any 1879 exhibeix una sèrie als seus aparadors del carrer Ferran. Vegeu, Diari de Barcelona, 6 d’abril de1879. Un any després exposa dotze retrats del dramaturg a l’aparador de la barreteria del senyor Llambias. Vegeu, El bien Público, 12 d’octubre de 1880. 23. María de los Santos GARCÍA FELGUERA. “Filipinas-Barcelona-
París. Teatro y fotografía en Barcelona en el cambio de siglo”, a XI Congrés d’Història de Barcelona–La ciutat en xarxa. Barcelona : Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, Institut de Cultura, Ajuntament de Barcelona, 2009. 24. Joan NARANJO, “L’impacte de la fotografia en la societat espanyola del segle XIX”. Op. cit. 25. En l’àmbit de la fotografia minera trobem, amb anterioritat, una pràctica de venda per subscripció. L’any 1874 el fotògraf José Rodrigo (Lorca, 1837-1916) realitzà un impecable treball a la zona d’Almería. El director de la revista El Minero de Almagrera va signar un contracte amb al fotògraf per tal d’oferir les imatges als subscriptors de la revista. Aquest contracte constitueix, –al menys al nostre país–, el primer que se signa entre un mitjà de comunicació i un fotògraf, malgrat que les imatges no sortissin publicades a la revista. 26. Núria FERNÁNDEZ RIUS. Pau Audouard, fotògraf “retratista” de Barcelona. De la reputació a l’oblit (1856-1918).Op. cit. http://hdl.handle.net/10803/32063 27. L’any 1881 l’actor Ermete Novelli es trobava de gira a Barcelona, amb la companyia dramàtica italiana de Luigi Belloti-Bon, actuant prop de dos mesos al teatre Novedades. Durant l’estada a la ciutat va veure la sèrie de imatges de Lleó Fontova, que llavors arribava a la centena, va proposar al fotògraf Pau Audouard fes una sèrie amb les seves caracteritzacions. La Iustració Catalana, Barcelona: 30 de juliol de 1881. 28. La fotografia no estava apta per registrar el moviment, i la tècnica emprada del col·lodió humit requeria emulsionar les plaques de vidre al moment de la presa i revelar-les tot seguit, per la cosa els calia una cambra fosca. 29. Anys més tard, l’elecció del com i el quan enregistrar l’actor durant la funció, sol o en grup, recaurà en el fotògraf, sovint molt supeditat a les exigències de la premsa i/o de les agències. 30. L’any 1872, el fotògraf francès Etienne Carjat demanà per carta, al director del teatre l’Odeón de París, diversos accessoris per fotografiar l’actriu Sarah Bernhardt en el paper de Marianna de Neoburg, reina d’Espanya, per a l’obra Ruy Blas de Víctor Hugo. Citat per Sylviane HEFFTER, al catàleg de l’exposició Étienne Carjat 1828-1906. París : Musée Carnavalet, 1982. 31. Fins que els processos fotomecànics no van arribar a la maduresa necessària per editar fotografies directes, els il·lustradors van tenir l’avantatge de substituir el model natural pel fotogràfic. 32. Ricardo GONZÁLEZ. “Imagen y poder. Fotografía de Obras Públicas durante el reinado de Isabel II”, a Papel Alpha. Cuadernos de Fotografía, núm. 9-10. Salamanca : Universidad de Salamanca, 2013. 33. La Veu de Catalunya de 23 d’octubre de 1892, donà la notícia ressaltant l’interès que van despertar els tipus representats per Iscle Soler i Lleó Fontova, als qui es va considerar mestres en l’art de la caracterització. 34. Al Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques (MAE) es conserven els llegats dels actors Iscle Soler i Lleó Fontova. També hi ha cartes fotogràfiques signades tant per l’establiment de Rafael Areñas, com pel de Narcís Nobas. Alguns exemplars porten, a més, el segell Junta de Museus o Museu del Teatre.
21
22
INGRESSEN A L’ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA DIVERSOS FONS D’ASSOCIACIONS RELACIONADES AMB LA MEMÒRIA DE LA SEGONA REPÚBLICA I LA GUERRA CIVIL Durant els darrers mesos del 2013, en el seu propòsit d’enriquir els seus fons relacionats amb un moment tan rellevant de la història contemporània del país, l’Arxiu Nacional de Catalunya ha incorporat una valuosa documentació procedent de dues entitats relacionades amb la memòria de la Segona República i la Guerra Civil espanyola: es tracta dels fons de l’Associació d’Antics Militars de la República i de l’Associació Les Dones del 36. L’Associació d’Antics Militars de la República es constituí a Barcelona i per a l’àmbit català el 1982, amb l’objectiu de reivindicar els drets laborals dels seus membres, assessorar-los en els tràmits de reconeixement davant de les administracions i promoure la relació entre ells, així com l’organització d’activitats i actes socials conjunts. Per la seva pròpia naturalesa, el progressiu assoliment de l’objectiu bàsic fundacional i la desaparició progressiva dels seus membres ha aconsellat el dipòsit de la documentació generada durant la seva activitat a un centre d’arxiu públic, la negociació del qual es remunta a l’any 2000. La donació inclou una col·lecció de butlletins interns de l’entitat (1982-2013); reglaments i manuals de tècnica i tàctica militar de l’Estat Major de l’Exèrcit de Terra (1929-1939); la documentació de relacions externes i administració interna (106 expedients de correspondència); documentació judicial i de constitució de l’associació (conté també una donació personal de Conxita Julià i dos diplomes emmarcats); llistats del Ministeri de la Guerra (15 unitats) (1936-1939); Llibres d’actes (1981-2005) i relacions d’espanyols a les Brigades Internacionals; escalafons de les armes d’infanteria, cavalleria, sanitat, artilleria, intendència, enginyers i cossos de la Generalitat (conté també material audiovisual format per 2 vídeos VHS i 20 cintes d’àudio). L’Associació Les Dones del 36 és una entitat creada a Barcelona el 1997 per un grup de dones que van viure la Guerra Civil espanyola, amb el propòsit de mantenir la memòria en les futures generacions, particularment en l’àmbit femení, dels avenços democràtics i polítics assolits per les dones amb l’adveniment de la Segona República, truncats pel triomf militar del general Franco. En fou presidenta Trinidad Gallego Prieto i coordinadora Josefina Piquet, i hi col·laboraren activament Enriqueta Gallinat i Roman i Maria Salvo Iborra.
L’associació va néixer arran d’un projecte presentat per un grup de vuit dones al premi Maria Aurèlia Capmany que convoca l’Ajuntament de Barcelona cada 8 de març (el Dia Internacional de la Dona). Moltes d’elles, més grans de noranta anys, van fer xerrades a centres educatius i entitats, així com intervencions als mitjans de comunicació i monografies divulgatives sobre la història oblidada de les dones al front i a la rereguarda, a les escoles, els tallers, els hospitals i els menjadors populars. La donació del seu arxiu rebuda ara per l’ANC, després del traspàs de la majoria de les seves impulsores, inclou la documentació constitutiva i les actes de l’entitat, subvencions rebudes, dossiers d’activitats, reculls articles de premsa sobre l’associació, el testimoni de la col·laboració amb treballs escolars, entrevistes i homenatges a les seves components, i publicacions. Així mateix, inclou abundant material gràfic i audiovisual, així com les plaques i medalles rebudes. Miquel Pérez Latre
EL FONS DOCUMENTAL DE LA «LIBRERÍA RELIGIOSA» El passat mes de desembre va ingressar a l’Arxiu Nacional de Catalunya, a títol de comodat realitzat per la Companyia de Jesús (Centre Borja), el fons documental produït i aplegat per l’editorial Librería Religiosa. Aquesta editorial va néixer el 1848, sota l’impuls del jesuïta bisbe de la Seu d’Urgell, Josep Caixal i Estradé, que comptà amb la col·laboració d’Antoni M. Claret i d’Antoni Palau i Térmens, canonge de Tarragona i director de la Revista Católica de Barcelona. L’objectiu d’en Caixal era evitar que les idees del moviment enciclopedista francès influís en les conviccions morals de l’Espanya del moment. Per aquesta raó va crear una editorial que publiqués a preus reduïts obres de contingut religiós i que alhora fessis de contingent contra els moviments anticlericals que promovien l’ateisme.Durant els primers temps, la Librería Religiosa va publicar més de mig milió d’impresos l’any. El seu prestigi es basava en la traducció d’obres apologètiques franceses al castellà, també va publicar algunes obres originals d’autors espanyols, com els escrits d’en Claret o obres clàssiques d’espiritualitat. Alhora, també imprimia grans tiratges d’opuscles i fulls volanders amb la intenció d’arribar a un públic popular. L’empresa va mantenir la seva activitat fins la seva liquidació a l’any 1969. Durant els anys de la guerra ci-
Butlletí de l’Arxiu Nacional de Catalunya, núm. 37 / febrer 2014
23
Entre les tasques programades per al 2014, l’ANC ha inclòs el tractament d’una part del fons fotogràfic transferit el febrer de 2007 per l’empresa pública Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC). Llavors varen ingressar unes 27.600 fotografies, en diferents suports, generades entre 1900 i 2003 per la mateixa empresa i les seves antecessores: Ferrocarrils de Sarrià a Barcelona, SA, Ferrocarrils de Catalunya, SA, Ferro-
carrils de Muntanya de Grans Pendents, SA i Ferrocarrils Catalans. Juntament amb els originals, FGC també va lliurar una descripció sumària de les imatges i, en molts casos, una reproducció digital. Per tal de garantir la conservació i facilitar la consulta i la difusió, enguany es tractaran més de set mil diapositives, la majoria en color i d’un abast cronològic entre 1970–2003, si bé predomina el període 1980– 2003. El tractament consistirà en instal·lar els originals amb material de conservació permanent, revisar i ampliar la descripció per tal de recollir les dades essencials de les imatges, i vincular el suport original amb la reproducció digital. Les diapositives del fons fotogràfic de FGC fan referència a diversos aspectes de la xarxa ferroviària de l’empresa, sobretot de la línia Barcelona–Vallès, de les estacions de la Molina, la Vall de Núria i Montserrat. En altres suports que es tractaran més endavant, hi ha imatges d’altres línies i estacions. D’acord amb l’instrument de descripció transferit per FGC, els temes i assumptes més tractats són: – Instal·lacions: vies, estacions, ponts i viaductes, túnels, passos a nivell, catenàries, pistes d’esquí; – construcció: obres, explanació, electrificació, soterrament, ampliació, renovacions, reparacions; – estacions: accessos, ascensors, escales, taquilles, vestíbuls, marquesines, passadissos d’intercomunicació, andanes; – centres de comandament, tallers i dipòsits, subcentrals elèctriques, sales de màquines, semàfors i elements de control del trànsit; – maquinària: cotxes, remuntadors, telecabines, telecadires, telesquí, trineus, locomotores (locomotores de vapor, elèctrica i diesel, automo-
Maquinària de vies. Obres, sd. Autoria: desconeguda. CAT ANC1-757 Fons FGC (08-208-009768)
Antiga estació de la UAB, sd. Autoria: desconeguda. CAT ANC1-757 Fons FGC (08-208-006972)
vil, fou col·lectivitzada i transformada amb el nom d’«Imprenta y Libreria Aviñó», dedicada a editar llibres d’economia popular i divulgació científica. El fons conté la documentació produïda i aplegada per l’editorial com a resultat de la seva activitat pròpia. D’una banda reflecteix tot el procés d’edició i d’altre tota la gestió administrativa, cal destacar la documentació relacionada amb l’Oficina d’Informació Missional i la generada per la censura que tenia una doble vessant una primera, d’eclesiàstica, on es valoraven des del punt de vista dogmàtic i literari els treballs; i una segona, civil imposada pel règim franquista que manera breu en dictaminava l’aprovació o rebuig definitiu.Abasta cronològicament de 1832 a 1969 i té un volum de 4,4 metres. El seu instrument de descripció està disponible, tant en suport paper com en electrònic, i es consultable en línia a través del lloc weeb de l’Arxiu Nacional de Catalunya. Pilar Frago Pérez
EL TRACTAMENT DE LES DIAPOSITIVES DEL FONS FOTOGRÀFIC DE FERROCARRILS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (FGC)
24
Estació de les Planes amb neu. Automotors 400,500 2a. sèrie i remolcs, sd. Autoria: desconeguda. CAT ANC1-757 Fons FGC (08-208-004044)
Estació Av. Tibidabo. Obres de remodelació, 1997. Autoria: desconeguda. CAT ANC1-757 Fons FGC (08-208-003222)
Estació de Sarrià. Màquines de venda de bitllets, 1998. Autoria: desconeguda. CAT ANC1-757 Fons FGC (08-208-003554)
Interior del tren: seients. Automotors 400,500 2a. sèrie i remolcs, 1982. Autoria: desconeguda. CAT ANC1-757 Fons FGC (08-208-000452)
tors Brill, sèries 400-500 i 600, Ferrostaal i MAN), cabines, vagons; – mobiliari d’estació: màquines de bitllets, barreres tarifàries, bancs, rètols d’estació, papereres, cendrers, fanals i equips d’alarma; – personal: de servei d’atenció al client, d’estació, d’administració i de manteniment de vies i obres; – clients a les pistes, estacions i trens; – bitllets, carnets, targetes multi–viatge; – actes oficials i socials: inauguracions, exposicions, commemoracions; – activitats turístiques, escolars, lúdiques i esportives; – hostaleria: restauració, allotjament; – publicitat: cartells, campanyes publicitàries, rètols i pancartes, banderes, banderoles, logotips. Referent a l’autoria, entre d’altres s’han identificat les següents: Antoni Anguera i Puig, Màrius Brossa,
Frederic Camallonga, Josep Ma. Fabregà, Foto Wenzel, Miquel Llonch, Josep Miquel i Solé. Marc–Aureli Berenguer Casulleras
CLASSES FORA DE L’AULA: QUADERNS DE RUTA I FOTOGRAFIES DE L’INSTITUT ESCOLA El 26 d’octubre de 1931 el Govern de la Generalitat de Catalunya promulgava el decret de creació de l’Institut Escola, institució pedagògica que obriria les seves portes el febrer de 1932 com a centre d’ensenyament secundari vinculat a una escola primària integrada dins del règim del Patronat Escolar Municipal de Barcelona. La seva seu fou el Palau del Governador del Parc de la Ciutadella de Barcelona i el seu gran impulsor i primer director, Josep Estalella i Graells. L’any 1938, a causa dels forts bombardeigs que patí el centre
Butlletí de l’Arxiu Nacional de Catalunya, núm. 37 / febrer 2014
25
Portada del quadern de ruta de l’excursió del grup Miramar a la Costa Brava els dies 25, 26 i 27 de juny de 1934 i dibuix de la vila vella de Tossa de Mar que es troba a l’interior del mateix quadern. Fons Institut Escola. ANC1-57-T-1048
de la ciutat en el context de la Guerra Civil, es va haver de traslladar a un edifici del número 8 del carrer Olzinelles, al barri de Sants, on s’hi mantingué fins que fou suprimit, l’any 1939, coincidint amb el final del conflicte armat i l’inici de la dictadura franquista. L’Institut Escola va revolucionar l’ensenyament dels anys trenta implantant un nou mètode pedagògic basat en l’aprenentatge del seu alumnat a partir de l’observació directa i del raonament personal i fent que, enfront de la tradicional explicació magistral, el centre de gravetat de la classe caigués en l’alumnat i no en el professorat. En aquest context, les sortides fora de l’aula i les excursions i colònies eren eines fonamentals en la tasca educativa, fet que queda ben documentat en el fons 1-57 Institut Escola de l’ANC. Els quaderns de ruta, dels quals se’n conserven una quarantena d’exemplars, són testimonis documentals indispensables per estudiar les sortides. Els elaboraven els mateixos alumnes i s’hi recollien, entre d’altres, les dates de la sortida, l’itinerari, plànols, dibuixos, postals, una explicació del que es veuria o el material que havia de portar cada alumne (estris de neteja personal, tipus de calçat, abric, pijama o si s’havia de portar menjar per esmorzar o dinar). Les sortides es feien per grups i algunes excursions es repetien en anys diferents, per grups diferents. El Montseny, la Costa Brava, el Ripollès, Girona, la regió volcànica de la Garrotxa, Tarragona, Lleida, els monestirs de Poblet i Santes Creus i el Berguedà foren alguns dels llocs visitats pels alumnes. Tanmateix, no només es realitzaven sortides dins de Catalunya, sinó que també se’n van fer a Andorra, València, “les terres catalanes de França i Aragó”, les Illes Balears i fins i tot, pels estudiants més grans de l’Institut, a Madrid, Toledo i Castella.
Port i castell de Tossa de Mar. [1932-1936]. Fons Institut Escola. ANC1-57-N-256
La informació aportada per aquests quaderns de ruta es veu complementada per la documentació gràfica que inclou el mateix fons. Així, de les més de 1.100 fotografies amb què compta el fons i que il·lustren moltes de les activitats que es realitzaven a l’Institut Escola, un total de 683 fan referència a les sortides i excursions fetes pels estudiants. En aquestes s’hi poden veure els alumnes i professors de l’Institut Escola treballant, prenent notes, contemplant les localitats i monuments visitats o simplement jugant, així com també els mateixos
26
monuments, pobles i paisatges visitats, fotografies aquestes últimes que molt probablement eren utilitzades posteriorment a les classes com a eina de treball per a l’alumnat. El recull d’imatges que es presenta a continuació és una petita mostra del que es pot trobar entre les 683 fotografies acabades de citar.
Alumnes de l’Institut Escola prenent el sol a la platja de Tossa de Mar. [1932-1936]. Fons Institut Escola. ANC1-57-N-455
Paviment de la vil·la romana dels Ametllers a Tossa de Mar. [19321936]. Fons Institut Escola. ANC1-57-N-324
Enric Terradellas i Prat
LA CATALOGACIÓ DEL FONS BIBLIOGRÀFIC PERE GRAÑÉN I RASO La Biblioteca de l’Arxiu Nacional de Catalunya ha incorporat recentment un nou recurs informatiu, el catàleg del fons biblogràfic Pere Grañén i Raso, ampliant així el nombre de fons bibliogràfics catalogats i accessibles a tots els investigadors. De Pere Grañén i Raso (1913-1997) sabem que fou farmacèutic a Barcelona. Provenia d’una família de Saragossa que desenvolupà durant el segle XIX oficis humils i que posteriorment es va instal·lar a Montsó on van progressar creant la seva pròpia agència d’anuncis. A finals dels segle XIX s’instal·laren a Barcelona on els membres de les noves generacions, fruit de la prosperitat de la família, van poder accedir a estudis universitaris i exercir professions com ara la medicina i la farmàcia; a aquesta última es va dedicar Pere Grañén, al carrer Cucurulla de Barcelona. El fons personal Pere Grañén i Raso, que va ser donat al nostre centre pel seu titular l’any 1995, reuneix a banda dels 387 volums de llibres (a més d’alguns exemplars de revistes), col·leccions de bans, auques, gravats, entre d’altres, així com també la documentació generada per la seva activitat professional a la farmàcia, i la documentació personal i familiar. La major part de les publicacions que integren el fons són monografies de temàtica relacionada amb la farmàcia (química, biologia, etc) i la història. Hi predominen les obres publicades durant la segona meitat del segle XIX i primera meitat del segle XX, tot i que també hi trobem, en menor nombre, obres més recents i algunes dels segles XVII i XVIII. La majoria estan editades en castellà i foren publicades al nostre país. Com a exemples de les obres sobre farmàcia i ciències afins cal citar: Preparémonos para la guera química: recetario de laboratorio d’A.S. Capuchino (Barcelona, 1931); L’Officine ou répertoire général de pharmacie pratique de François Dorvault (París, 1923); Farmacopeas: reproducción de portadas antiguas (Masnou, 1956); Farmacopea oficial española (Madrid, 1905); Nociones de ciencias naturales aplicadas al comercio, a la industria, a la agricultura y a la higiene de D. De Miguel (Barcelona, 1877); La oficina de farmacia o repertorio universal de farmacia práctica: redactado para uso de los profesores... de José de Pontes (Madrid, 1893); o, Les méthodes de la chimie organique: traité concernant les travaux de laboratoire de Th. Weyl (París, 1914-1920). Entre les obres relatives a aquesta temàtica s’hi troben, també, manuals
Butlletí de l’Arxiu Nacional de Catalunya, núm. 37 / febrer 2014
27
(Madrid); Annales du commerce extérieur publiées par le Départament de l’agriculture...(París) ; La Ilustración republicana federal (Madrid) ; i, Revista europea (Madrid). La catalogació d’aquest fons bibliogràfic incorpora un nou recurs informatiu especialment valuós per a l’estudi de la història, de la política, de les ciències (farmàcia, medicina, cirurgia, etc.) i de la cultura, en general, entre els segles XVIII al XX. Per accedir als registres catalogràfics del fons podeu consultar la pàgina web de l’ANC, http:// anc.gencat.cat, o bé directament al catàleg de les Biblioteques Especialitzades de la Generalitat http:// catalegbeg.cultura.gencat.cat. Podeu accedir als registres catalogràfics del fons Pere Grañen i Rasó a través d’una “Cerca clàssica”, introduint al camp ”Col·lecció especial”: Pere Grañén i seleccionant el catàleg de la Biblioteca de l’Arxiu Nacional de Catalunya. d’estudiants o llibres de text, com ara: Programa de un curso completo de química inorgánica aplicada a la farmacia de José Deulofeu (Barcelona, 1931), o, Elementos de geometría: acompañados de algunos ejercicios prácticos d’A. Giró i I. R. Miró (Madrid, 1867). La història constitueix una part destacada d’aquesta biblioteca personal, títols com ara: Barcelona antigua y moderna, o descripción é historia de esta ciudad desde su fundación hasta nuestros días de Andreu Avel·lí Pi i Arimón (Barcelona, 1854); La Rusia antigua y moderna de Charles Romey (Madrid, 1858); Historia del levantamiento, guerra y revolución de España por el conde de Toreno [J.M. Queipo de Llano] (Madrid, 1839); o, Guía itineraria y descriptiva de Barcelona, de sus alrededores y de la Exposición universal de Juan Artigas (Barcelona, 1888). El fons inclou alguns títols amb un valor especial per la seva antiguitat, entre d’altres: Vida i echos maravillosos de doña Maria de Cervellon, llamada soror Maria Socòs, beata professa del Órden de nuestra señora de la Merced d’Estevan de Corbera (Barcelona, 1629); Tratado del origen y arte de escribir bien: ilustrado con veinte y cinco laminas de Lluís d’Olot (Girona, 176-?); o, Noticia de Cataluña: en amor, servicios, y finezas, admirable en agravios, opressiones... de Francesc Martí (Barcelona, 1640). La resta de la col·lecció bibliogràfica la formen obres literàries i de temàtica diversa. Finalment, hi trobem quatre títols de revista amb exemplars solts de finals del segle XIX. Aquestes publicacions són: Alrededor del mundo: revista ilustrada
Susana Penelo Werner
LA CATALOGACIÓ DEL FONS BIBLIOGRÀFIC COMITÈ DE GERMANOR AMB ELS VOLUNTARIS CATALANS La Biblioteca de l’Arxiu Nacional de Catalunya (ANC) posa a l’abast dels investigadors un nou fons bibliogràfic, el fons Comitè de Germanor amb els Voluntaris Catalans. La Primera Guerra Mundial (o la Gran Guerra) fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918. Hi participaren 32 països, sent els principals països involucrats, d’una banda, els anomenats aliats: França, l’Imperi Britànic, Sèrbia, l’Imperi Rus, els Estats Units i el Regne d’Itàlia, i de l’altra les potències centrals: l’Imperi Alemany, l’Imperi Austrohongarès, l’Imperi Turc i Bulgària. La guerra finalitzà amb la signatura de l’armistici de Compiègne l’11 de novembre de 1918, que establia la derrota de les potències centrals. La Primera Guerra Mundial representa un canvi radical respecte als conflictes del segle XIX. En tot aquest context, el febrer de 1916 es va formar el Comitè de Germanor amb els Voluntaris Catalans. El creador i ànima d’aquest Comitè fou el doctor Joan Solé i Pla, metge i polític d’idees republicanes i federals. També en formaren part Màrius Aguilar, Alfons Maseras, Lluís Massot i Balaguer i Santiago Andreu i Barber.
28
Aquest Comitè integrà aquells catalans que lluitaren com a voluntaris en l’exèrcit francès per tal de donar suport als aliats, suport que augmentà després de la batalla del Marne. Aquest òrgan organitzà a París, Perpinyà i Barcelona centres d’ajut per als soldats catalans de permís o convalescents, esdevenint Barcelona el centre més important . Barcelona va ser el punt des d’on Solé i Pla canalitzava totes les informacions i iniciatives que es generaven a l’entorn dels voluntaris, que lluitaren com a força de xoc a totes les batalles importants del nord de França. Solé i Pla visità diversos cops els fronts de batalla per a fer-hi arribar els ajuts recaptats. En el Comitè de Germanor hi confluïren tot tipus de sectors nacionalistes, especialment d’Unió Catalanista i del CADCI, possiblement per intentar aprofitar políticament la presència de catalans en el conflicte, i formar un Comitè Nacional Català. Molts van creure que lluitaven també per a l’autonomia o la independència de Catalunya, però els sacrificis i ideals de tots foren inútils, les potències aliades mai no van tenir la intenció d’intervenir al plet català. L’ANC conserva la documentació generada i rebuda pel Comitè de Germanor amb els Voluntaris Catalans. La part d’arxiu inclou cartes i llistes de combatents, el llibre dels voluntaris, narracions, testimonis i reculls de premsa. Pel que fa al fons bibliogràfic, consta de 163 registres bibliogràfics, inclosos 7 números de la revista Butlletí del Comitè de Germanor amb els Voluntaris Catalans, tots ells de l’any 1918. L’idioma predominant de les obres és el francès, en un percentatge elevat; hi ha alguna obra en català, castellà i en anglès. Les temàtiques més destacades dins de la biblioteca són la Primera Guerra Mundial, amb títols com ara Los objetivos de la guerra: expuestos por los principales gobernantes de las grandes naciones beligerantes (Barcelona, 1918), L’album de la guerre: 1914-1919, histoire photographique et documentaire reconstituée chronologiquement à l’aide de clichés et de dessins publiés par l’Illstration de 1914 à 1921 (París, 1925), Documentos diplomáticos 1914: la guerra europea (Madrid, 1914), Les livres de la guerre: août 1914, août 1916 (París, 19--?); la relació de Catalunya amb la guerra, amb dos libres de Miquel Roca i Codina: Catalunya devant la guerra i Catalunya i la guerra, totes dues editades a Barcelona el 1918, La Catalogne et les germanophiles = Catalunya i els germanòfils / Marius André (Barcelona, 1914); monografies sobre Bèlgica i
la seva implicació a la guerra: Una prueba más de la absoluta inocencia de Bélgica en la guerra europea (Madrid, 1918), La campagne de l’armée belge: 31 juillet 1914-1er janvier 1915 (París, 1915), La causa de bélgica: estudio documental (Madrid, 1915) o Ce que le belges de la Belgique envahie pensent de la séparation administrative (Haia, 19??); i sobre la implicació anglesa: El esfuerzo de Inglaterra / Franco Vallés (Londres, 1917), o relacions entre diferents països durant la I Guerra Mundial: Los prisioneros alemanes en la Gran Bretaña (Bolton, 19??) o La política económica de Alemania en Bélgica ocupada (S.l., 1920?), España entre Inglaterra y Alemania enfrente del conflicto de la guerra europea (Madrid, 1915) o La intervención de Italia en la guerra europea (Barcelona, 1918). El fons també inclou llibres sobre diverses batalles: Le batailles d’Artois et de Champagne en 1915 (París, 1920), Reims et les batailles pour Reims (ClermontFerrand, 1919); també llibres sobre voluntaris: Memoria de voluntarios españoles: memoria de su actuación (Madrid, 1920) o biografies diverses: Un español prisionero de los alemanes: 21 meses de cautiverio / Valentín Torras (Madrid, 1917) i Memorias y diarios / José Subirá (Patronato de Voluntarios Españoles, 1920), La confession d’un légionnaire / Georges Dejean (París, 1919). Com a personatge destacat en els fets, i més concre-
Octubre 2013 - Gener 2014
Butlletí de l’Arxiu Nacional de Catalunya, núm. 37 / febrer 2014
Publicacions 29
tament en la batalla del Marne, hi hagué el rossellonès Josep Joffre, comandant en cap de l’exèrcit francès. Entre el conjunt del fons bibliogràfic es conserva un llibre escrit per ell: Mémoires du maréchal Joffre: 19101917 (París, 1932, 2 vol.). També destaquen obres sobre el personatge: Le général Joffre / Alphonse Séché (País, 1915), Le général Joffre / R. Bizet (París, 1915). Cal citar també dues monografies de Frederic Pujulà, catalanista i fundador de la revista La Catalogne a París el 1915: De la trinxera estant i En el repòs de la trinxera, ambdues publicades a Barcelona el 1918. La major part de les obres que conformen el fons bibliogràfic del Comitè de Germanor amb els Voluntaris Catalans foren publicades entre els anys 1910 i 1920. Alguns dels llibres porten un ex-libris, amb la inscripció següent: “Ex-libris Joan Solé i Pla metge”. Sobre els voluntaris catalans s’han escrit diversos llibres de publicació més o menys recent, en destaquem Els voluntaris catalans a la Gran Guerra (1914-1918) / David Martínez Fiol (Barcelona, 1991) i La guerra dels cornuts / Joan-Daniel Bezsonoff (Barcelona, 2004), totes dues monografies formen part de la biblioteca auxiliar de l’ANC i són consultables a la Sala de consulta del mateix centre. El fons bibliogràfic del Comitè de Germanor amb els Voluntaris Catalans constitueix un bon recurs informatiu per a l’estudi de la Primera Guerra Mundial, de les associacions humanitàries i del catalanisme durant el primer terç del segle XX. Per a consultar en línia els fons bibliogràfics de l’Arxiu Nacional de Catalunya podeu fer-ho a través de la pàgina Web de l’ANC, http://anc.gencat.cat o bé consultant directament la Web http://catalegbeg.cultura.gencat.cat. Mireia Bo i Gudiol
ALMIRALL, Valentí. Obra completa / edició, introducció i notes a cura de Josep M. Figueres. Barcelona : Institut d’Estudis Catalans, 2009-<2013>. Vol. <12> (1063; 955 p.) ; 25 cm. (Monografies de la Secció Històrico-arqueològica ; 1/1-2) ARNABAT I MATA, Ramon; Íñiguez, David. Atac i defensa de la rereguarda : els bombardeigs franquistes a les comarques de Tarragona i les Terres de l’Ebre (1937-1939) / amb la col·laboració de David Gesalí. [Valls] : Cossetània ; [Tarragona] : Universitat Rovira i Virgili ; [Madrid] : Ministerio de la Presidencia, 2013. 799 p. (Esquadra 11 ; 3) BELMONTE, Xon; VIGATÀ, Joan. Advocats de Barcelona. [Girona] : JV Editor, cop. 2012. 287 p. (Perfiles) DEFOE, Daniel. El Capità Carleton : un militar anglès a la Catalunya del 1714 / pròleg de Walter Scott ; traducció de Jordi Ainaud ; introducció i annexos d’Àngel Casals i Arnau Cònsul. Barcelona : La Mansarda, 2013. 270 p. (Consolat de Mar) Diccionario de fotógrafos españoles : del siglo XIX al XXI / [dirección: Oliva María Rubio]. Madrid : La Fabrica : AC/E Acción Cultural Española, 2013. 657 p. Entre el malson i l’oblit : l’impacte del franquisme en la cultura a Catalunya i les Balears (1939-1960) / Carles Santacana (coord.). Catarroja ; Barcelona : Afers, 2013. 297 p. (Recerca i pensament ; 69) HOSODA, Haruko. [Kazarusu to Kokusai Seiji – Katarunya no daichi kara sekai he]. [Japó] : Yoshida Shoten, 2013. 200 p. MENGUAL CATALÀ, Josep. A dos tintas : Josep Janés, poeta y editor. Barcelona : Debate, 2013. 429 p., [8] p. de làm. MOTA MUÑOZ, José Fernando. Mis manos, mi capital : els treballadors de la construcció, les CCOO i l’organització de la protesta a la Gran Barcelona (1964-1978). Alzira : Germania, cop. 2010. 147 p. (Materials d’història de l’arxiu ; 1) RODRÍGUEZ GRIMAU, Diana. El Moviment 15-M a Sa-
Octubre 2013 - Gener 2014
Ingressos 30
badell. [Barcelona] : Fundació Nous Horitzons, DL 2013. 108 p. (El Pensament i l’acció : quaderns de la Fundació Nous Horitzons ; 44) SAMPEDRO RAMO, Vicent; TORRES FABRA, Ricard Camil. 1936 València-Barcelona : Partit Valencianista d’Esquerra-Esquerra Republicana de Catalunya : Josep Rodríguez Tortajada, regidor i president del València F.C. Paterna : Tres i Quatre, 2013. 123 p. (La Memòria ; 8) S ÁNCHEZ I A GUSTÍ , Ferran. 1714 Sallent 2014. [Sallent] : Ajuntament de Sallent, 2013. 40 p. SARDINÉ I TORRENTALLÉ, Sebastià. Jo, Vilana-Perles : el diplomàtic català que va moure els fils de la Guerra de Successió (1704-1734) / pròleg de Francesc Xavier Hernández Cardona. Lleida : Pagès, 2013. 595 p., [32] p. de làm. (Monografies ; 47) SERRA, Xavier. La Filosofia en la cultura catalana. Catarroja ; Barcelona : Afers, 2013. 210 p. (Recerca i pensament ; 68) SERRA I SELLARÉS, Francesc. Els Herois del 1714 : els defensors de Catalunya. Barcelona : Base, 2013. 252 p. (Base històrica; 101) SIMPOSI D’HISTÒRIA DEL CARLISME (1r : 2013 : Avià i Berga, Catalunya). El Carlisme ahir i avui : I Simposi d’Història del Carlisme, Avià-Berga, 11 de maig de 2013 / Daniel Montañà Buchaca i Josep Rafart Canals (coord.) Avià : Centre d’Estudis d’Avià, 2013. 203 p.
ÀREA DELS FONS DE L’ADMINISTRACIÓ FONS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA Generalitat de Catalunya (Segona República) Documents generats per la Comissió Jurídica Assessora (1932-1938), 0,5 m. Relació de transferència. Transferit pel Departament de Justícia. Accés lliure. [Fons 1, ingrés 3252] Departament d’Indústria i Energia de la Generalitat de Catalunya Expedients d’autoritzacions administratives d’instal·lacions elèctriques d’alta tensió d’ús públic (1975-1996), 3 m. Base de dades Access format d’intercanvi amb 323 registres. Transferits per l’Arxiu Central d’Empresa i Ocupació. Accés lliure, amb restriccions. [Fons 439, ingrés 3214] Delegació Territorial a Barcelona del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya Expedients de regulació d’ocupació resolts per la Delegació territorial (1994), 20,3 m. Base de dades Access format d’intercanvi amb 2.280 registres. Transferits per l’Arxiu Central d’Empresa i Ocupació. Accés lliure, amb restriccions. [Fons 243, ingrés 3215] Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya Expedients de regulació d'ocupació. Recursos davant el/la Conseller/a de Treball (1994), 0,1 m. Base de dades Access format d’intercanvi amb 23 registres. Transferits per l’Arxiu Central d’Empresa i Ocupació. Accés lliure, amb restriccions. [Fons 208, ingrés 3216] Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya Expedients de regulació d'ocupació resolts pel/la Director/a general de Relacions laborals (1994), 0,9 m. Base de dades Access format d’intercanvi amb 60 registres. Transferits per l’Arxiu Central d’Empresa i Ocupació. Accés lliure, amb restriccions. [Fons 208, ingrés 3217] Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya Expedients de regulació d'ocupació. Recursos davant el/la Director/a general de Relacions laborals (1994), 3 m. Base de dades Access format d’intercanvi amb 188 registres. Transferits per l’Arxiu Central d’Empresa i Ocupació. Accés lliure, amb restriccions. [Fons 208, ingrés 3218] Departament d’Indústria i Energia de la Generalitat de Catalunya Expedients d’autoritzacions administratives d’instal·lacions elèctriques d’alta tensió d’ús públic (1981-1996), 14,5 m. Base de dades Access format
Butlletí de l’Arxiu Nacional de Catalunya, núm. 37 / febrer 2014
31
d’intercanvi amb 2.078 registres. Transferits per l’Arxiu Central d’Empresa i Ocupació. Accés lliure, amb restriccions. [Fons 439, ingrés 3219] Departament d’Indústria i Energia de la Generalitat de Catalunya Expedients d’autoritzacions administratives d’instal·lacions elèctriques d’alta tensió d’ús públic (1981-1997), 6,5 m. Base de dades Access format d’intercanvi amb 735 registres. Transferits per l’Arxiu Central d’Empresa i Ocupació. Accés lliure, amb restriccions. [Fons 439, ingrés 3220] Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya Expedients de regulació d'ocupació. Recursos davant el/la Conseller/a de Treball (1995-1997), 0,2 m. Base de dades Access format d’intercanvi amb 21 registres. Transferits per l’Arxiu Central d’Empresa i Ocupació. Accés lliure, amb restriccions. [Fons 208, ingrés 3225] Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya Expedients de regulació d'ocupació resolts pel/la Director/a general de Relacions laborals (1995-1997), 1,3 m. Base de dades Access format d’intercanvi amb 74 registres. Transferits per l’Arxiu Central d’Empresa i Ocupació. Accés lliure, amb restriccions. [Fons 208, ingrés 3226] Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya Expedients de regulació d’ocupació. Recursos extraordinaris de revisió davant el/la Director/a general de Relacions laborals (dates d’obertura 1992-1994 i dates de tancament 1996-1997), 0,2 m. Base de dades Access format d’intercanvi amb 13 registres. Transferits per l’Arxiu Central d’Empresa i Ocupació. Accés lliure, amb restriccions. [Fons 208, ingrés 3227] Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya Expedients de regulació d'ocupació. Recursos davant el/la Director/a general de Relacions laborals (1995-1997), 4,7 m. Base de dades Access format d’intercanvi amb 218 registres. Transferits per l’Arxiu Central d’Empresa i Ocupació. Accés lliure, amb restriccions. [Fons 208, ingrés 3228] Delegació Territorial a Barcelona del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya Expedients de regulació d'ocupació resolts per la Delegació territorial (1995), 10,7 m. Base de dades Access format d’intercanvi amb 794 registres. Transferits per l’Arxiu Central d’Empresa i Ocupació. Accés lliure, amb restriccions. [Fons 243, ingrés 3229] Delegació Territorial a Barcelona del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya Expedients de regulació d'ocupació resolts per la De-
legació territorial (1996), 13 m. Base de dades Access format d’intercanvi amb 632 registres. Transferits per l’Arxiu Central d’Empresa i Ocupació. Accés lliure, amb restriccions. [Fons 243, ingrés 3230] Delegació Territorial a Barcelona del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya Expedients de regulació d'ocupació resolts per la Delegació territorial (1997), 9,6 m. Base de dades Access format d’intercanvi amb 512 registres. Transferits per l’Arxiu Central d’Empresa i Ocupació. Accés lliure, amb restriccions. [Fons 243, ingrés 3231] Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya Expedients de cooperatives de primer grau inscrites al Registre abans dels traspassos de competències i cancel·lades per manca d’adequació a la Llei 4/1983 de cooperatives (dates d’inici 1976-1983 i dates finals 1979-1993), 3,8 m. Base de dades Access format d’intercanvi amb 268 registres. Transferits per l’Arxiu Central d’Empresa i Ocupació. Accés lliure, amb restriccions. [Fons 208, ingrés 3232] Delegació Territorial a Barcelona del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya Expedients de regulació d'ocupació en el sector cooperatiu resolts per la Delegació territorial (19941997), 2 m. Base de dades Access format d’intercanvi amb 192 registres. Transferits per l’Arxiu Central d’Empresa i Ocupació. Accés lliure, amb restriccions. [Fons 243, ingrés 3233] Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya Expedients de qualificació d’activitats classificades (Dates d’obertura 1997 i dates de tancament 19972001), 28,1 m. Base de dades Access format d’intercanvi amb 2.507 registres. Transferits per l’Arxiu Central de Territori i Sostenibilitat. Accés lliure, amb restriccions. [Fons 817, ingrés 3234] Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya Expedients d’assistència econòmica per a la recerca, el desenvolupament i la innovació tecnològica – suport a les activitats de recerca (1984-1988), 2,3 m. Base de dades Access format d’intercanvi amb 194 registres. Transferits per l’Arxiu de la Secretaria d’Universitats i Recerca. Accés lliure, amb restriccions. [Fons 283, ingrés 3247] Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya Expedients d’assistència econòmica per a la recerca, el desenvolupament i la innovació tecnològica – suport predoctoral (1981-1988), 13,1 m. Base de da-
32
des Access format d’intercanvi amb 1.230 registres. Transferits per l’Arxiu de la Secretaria d’Universitats i Recerca. Accés lliure, amb restriccions. [Fons 283, ingrés 3248] Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya Expedients d’assistència econòmica per a la recerca, el desenvolupament i la innovació tecnològica – promoció a la mobilitat (1981-1984), 14,7 m. Base de dades Access format d’intercanvi amb 1.322 registres. Transferits per l’Arxiu de la Secretaria d’Universitats i Recerca. Accés lliure, amb restriccions. [Fons 283, ingrés 3249] Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya Expedients de personal (dates d’inici 1940-1996 i dates finals 1980-1998), 10,6 m. Base de dades Access format d’intercanvi amb 1.394 registres. Transferits per l’Arxiu del Departament d’’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural. Accés restringit. [Fons 492, ingrés 3253] Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya Expedients de personal (dates d’inici 1973-1999 i dates finals 1986-1999), 0,8 m. Base de dades Access format d’intercanvi amb 143 registres. Transferits per l’Arxiu del Departament d’’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural. Accés restringit. [Fons 492, ingrés 3254] FONS DE L’ADMINISTRACIÓ PERIFÈRICA DE L’ESTAT Prefectura Provincial de Carreteres a Barcelona del Ministeri d’Obres públiques Expedients d’autoritzacions d’obres, serveis i usos en zones d’influència de les carreteres (dates d’inici 1939-1944 i dates finals 1939-1966), 5,3 m. Base de dades Access format d’intercanvi amb 1.120 registres. Transferits per l’Arxiu del Departament de Territori i Sostenibilitat. Accés lliure, amb restriccions. [Fons 691, ingrés 3211] Prefectura Provincial de Carreteres a Barcelona del Ministeri d’Obres públiques Expedients d’autoritzacions d’obres, serveis i usos en zones d’influència de les carreteres (dates d’inici 1945-1949 i dates finals 1945-1966), 8,5 m. Base de dades Access format d’intercanvi amb 1.277 registres. Transferits per l’Arxiu del Departament de Territori i Sostenibilitat. Accés lliure, amb restriccions. [Fons 691, ingrés 3213]
Confederació Hidrogràfica del Pirineu Oriental Llibres de registre de control comptable (19641982), 0,7 m. Base de dades Access format d’intercanvi amb 33 registres. Transferits per l’Arxiu de l’Agència Catalana de l’Aigua. Accés lliure. [Fons 1090, ingrés 3246] FONS D’INSTITUCIONS Agència Catalana de l’Aigua Expedients d’obres d’infraestructures hidràuliques. Contractació d’obres (dates d’obertura 1933-1991 i dates de tancament 1946-1994), 2,5 m. Base de dades Access format d’intercanvi amb 145 registres. Transferits per l’Arxiu de l’Agència Catalana de l’Aigua. Accés lliure, amb restriccions. [Fons 547 Agència Catalana de l’Aigua, ingrés 3244] Agència Catalana de l’Aigua Expedients d’obres d’infraestructures hidràuliques. Expropiació forçosa (dates d’obertura 1963-1968 i dates de tancament 1977-1990), 0,3 m. Base de dades Access format d’intercanvi amb 2 registres. Transferits per l’Arxiu de l’Agència Catalana de l’Aigua. Accés lliure, amb restriccions. [Fons 547 Agència Catalana de l’Aigua, ingrés 3245]
ÀREA DELS FONS HISTÒRICS FONS D’ASSOCIACIONS I FUNDACIONS Fons Club Excursionista de Gràcia (CEG) Fulletons i retalls de premsa sobre les activitats de l'entitat. 1977 – 2013. 0,1 m. FONS COMERCIALS I D’EMPRESES Fons J. Bertran, S.A. Documents personals de Jaime Bertran Mestres i d'empreses de la seva propietat; organització interna; relacions externes; maquinària i utillatge; contenciosos amb treballadors i entitats; comptabilitat general (Diaris, balanços i gairebé tots els llibres d'inventari) i auxiliar; tresoreria, cartera d'efectes, facturació i documentació fiscal; registres d'entrades i sortides de matèries primeres, de proveïdors i producció exterior, comandes, fitxes de productes, estudis de costos, comunicacions internes, inventaris i llistes de preus; fitxes i expedients de personal; condicions de treball i assegurances. 1942 – 1993. 5,7 m. Fons Torrens Hermanos Documentació personal d'Àngel Torrens i Serra;
Butlletí de l’Arxiu Nacional de Catalunya, núm. 37 / febrer 2014
33
projectes d'aprofitament hidràulic als termes de Súria i Manresa i factures de serveis i maquinària; documentació financera d'obligacions i crèdits; correspondència i comptes d'honoraris d'advocats i procuradors; llibres de Diari, Major i de caixa de l'empresa; dietaris i esborranys dels llibres de caixa de la comptabilitat auxiliar; llibres registre i notes de comandes i entrades i sortides de matèries primeres i de teixits; llibretes de consum d'electricitat i carbó; i llibres de factures i lliuraments. 1884 – 1930. 2 m. Fons Librería Religiosa Fitxes de control intern, llibrets de tipografies i apunts editorials; esborranys, traduccions, originals i textos (novel·les, poesies, assaigs i publicacions de petit format; correspondència de direcció; documentació relacionada amb l'OFIM (Oficina d'Informació Missional); censura; cartes i llibrets de Josep Caixal; despeses de les edicions de 1947 a 1968 i facturació; catàlegs, llistes de preus i butlletins; contractes. 1832 – 1969. 4,4 m. FONS PATRIMONIALS I FAMILIARS Fons Mas Arnà de Sant Martí de Torroella Llibres Majors i Diari; dietaris o llibres diaris de caixa de les masoveries, del control de les tines de les veremes i del pesador de les parceries de la Casa Gran de Torroella i Can Gras de Callús, l'ús i manteniment del tractor i l'administració de diversos béns immobles a Manresa i Barcelona; gestió de compres familiars i d'explotació, realització d'obres i reparacions i pagament de contribucions pels béns immobles; i correspondència i relacions de minutes del despatx jurídic d'Àngel Torrens i Dalmau. 1893 – 1985. 3,8 m. Fons Ca n’Aguilera de Piera Documentació sobre l'explotació agrària de les terres del mas ca n'Aguilera de Piera entre 1810 i 1930. El fons aplega diversos llibres de comptes i relacions de les collites de raïm i les veremes, la collita de gra, la recol·lecció de fogots dels boscos de la finca, la producció d'oli, i roldor. A més de llistes de parcers, arrendataris, amb les seves produccions anuals i els seus pagaments, entre altres. 1260 – 1959. 1,4 m. Fons Mas Santa Eugènia del Congost de Tagamanent Llibre espècul de les propietats del Mas Bosc de Tagamanent; llibre de notes de la Casa Vilardebò; comptes d’obres i reformes realitzades al Mas Santa Eugènia (1847-1944); llibretes d'àpoques i rebuts i formularis de contractes de lloguer; trasllats de plets
i altra documentació judicial sobre l'heretat anomenada casa Dosrius; llibre de comptes de la cúria del batlle de Tagamanent, llibre d’amillarament de la mateixa vila de 1854 i alguns bans d’autoritats públiques corresponents al període del trienni liberal; i procés eclesiàstic endegat contra Sebastià Vilardebò arran de les seves idees liberals. 1194 – 1944. 0,4 m. FONS PERSONALS Fons Alfredo Menéndez Caballero Materials de treball (fitxes, ressenyes, notes i apunts), així com els escrits, les publicacions i les conferències impartides pel productor; i documentació referent a l’organització i les activitats de les entitats impulsades Menéndez Caballero: “Fraternidad Universal Perfección de la Tierra”, “Lux, Amor et Veritas, Fraternidad Universal” i “Sociedad Natural Universal”. 1889 – 1952. 0,9 m. Fons Josep Benet Documentació familiar i biogràfica; activitat com a advocat i editor; memòries, treballs historiogràfics, poesia, articles i pròlegs diversos; dossiers de treball sobre personatges; correspondència tramesa i rebuda (dossiers anuals); participació en entitats culturals, religioses i memorialístiques; activitat antifranquista, Transició política, Senat espanyol i Parlament de Catalunya; seminaris, jornades i congressos, exposicions, conferències, gestió del seu arxiu, i escrits i ressenyes sobre ell i la seva obra; obra aliena, dossiers temàtics, monografies, publicacions periòdiques, fulletons, escrits i retalls de premsa, documentació impresa i dossiers de premsa. 1836 – 2012. 29,4 m. Fons Pere Màrtir Rossell i Vilar Certificacions personals i familiars; nomenaments i correspondència com a inspector d’higiene pecuària i sanitat veterinària, als Serveis Tècnics d’Agricultura de la Mancomunitat de Catalunya, a l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona, al Parc Zoològic de Barcelona i als Serveis de Ramaderia de la Generalitat de Catalunya; articles polítics en publicacions periòdiques, manuscrits del seu llibre “La Raça”, ressenyes i correspondència de difusió de l’obra; escrits sobre la defensa del país, notes d'una conversa amb el president Macià i correspondència de felicitació per l’elecció com a diputat; viatge realitzat al País Basc, discursos i conferències, cròniques d'activitats i ressenyes, dossier biogràfic, i recull de referències i necrològiques publicades en premsa. 1835– 2006. 0,5 m. Fons Jaume Mateo i Mas “Pinceladas al paso”, memòries de la Guerra Civil;
34
documentació corresponent a l’expedient per demanar el llicenciament militar de Jaume Mateo i Mas en la seva condició de fill de vídua, certificats de serveis prestats, de mobilització, pròrroga i llicenciament militar, certificats militars de vacunació, i cartes intercanviades amb els pares i el seu cunyat, inclosa la comunicació de la defunció del seu pare. 1938– 1997. 0,1 m. Fons Eduardo Hernández Cardona Documentació personal, certificats de matrimoni i defunció i cotitzacions a la institució benèfica dels orfes de l’Armada; documentació personal de la seva esposa Avelina Sintes Sintes i del seu germà Juan; nomenaments de l’escola de marina, targetes i carnets, notes sobre els seus itineraris i destins, relacions i guies d’efectes lliurats a l'esquadra aèria i material referent a la fotografia, el tir i el bombardeig aeri; obres auxiliars referents a l'organització dels cossos auxiliars de l'Armada, informació tècnica sobre aparells de ràdio i climatologia. 1927– 1942. 0,2 m. Fons Joan Cervera i Batariu Documentació personal; articles en premsa; invitacions; felicitació de Nadal rebuda de Francesc Pizón poc després dels Fets del Palau, testimoni de l'aportació a la col·lecta pels presoners del 6 d'Octubre i de l'estada a Logronyo el gener de 1939; Butlletins editats amb motiu de diverses acampades excepcionals; i publicacions. Biblioteca: 43 monografies. 1918– 2013. 0,1 m. Fons Salvador Escamilla Formació inicial i servei militar; carnets, currículum i àlbums dels inicis professionals; dossiers com a assessor i creador de continguts àudiovisuals i de la vinculació amb entitats i mitjans de comunicació; projectes teatrals i audiovisuals, guions i sinopsis argumentals, textos per a festes locals i notes de discursos; articles publicats en premsa i gestió dels drets sobre marques i propietat intel·lectual; correspondència rebuda; activitat associativa i participació en jornades, col·loquis i homenatges; recull de premsa, entrevistes i dossiers sobre les distincions i els homenatges rebuts i necrològica. 1950– 2008. 1,1 m. Fons Josep Puig i Cadafalch 11 monografies procedents de la biblioteca de Josep Puig i Cadafalch. 1894 – 1935. 0,5 m. Fons Baltasar Porcel Documentació identificativa, obra original, retalls de premsa, correspondència, activitat associativa i cultural, projecció pública i dossiers temàtics. In-
clou 49 volums publicats de la seva obra. 1937 – 2009. 16,5 m. Fons Carlos Nadal Gaya El fons està aplega l'obra creativa: poesia i narrativa; documentació de caire familiar; activitat professional: el més destacable és un recull de la seva col·laboració a La Vanguardia; relacions externes on destaca les felicitacions rebudes arran de la concessió del premi Godó, entre altres. 1941 – 2009. 0,7 m. COL·LECCIONS Col·lecció de pergamins de la família Oranías 22 pergamins sobre un patrimoni rural a Roda de Ter (1180-1441) i 18 pergamins sobre el Mas La Manyosa de Granera (1353-1612). 1180 – 1612. Col·lecció de manuscrits i documents textuals solts de l’Arxiu Nacional de Catalunya Documentació sobre l’empresa Matesa: Documentació constitutiva i escriptures sobre el capital d’Iwer Navarra, S.A. Laboral; expedient de valoració de la societat Vilà Rubira, S.A.; informes econòmics sobre Matesa; al·legat jurídic de la defensa en el judici contra Joan Vilà Reyes; i estudis de valoració i declaracions de Vilà Reyes com a gerent de les societats Industrial Urbana, S.A. i Manufacturas Arga, S.A. 1965-1984. 0,1 m. Manifest “Al Poble Català” publicat per la Junta Permanent de la Unió Catalanista amb el programa polític de l’entitat en defensa de l’autonomia política de Catalunya. 1897. 0,1 m. Quaderns escolars de Jaume i Pere Calvo i Bartomeu a l’Escola Municipal del Guinardó (10 unitats) (1934-1938), programes i exercicis del Curs oficial industrial de l’especialitat de mecànics de l’Escola del Treball de la Diputació de Barcelona (2 unitats) (1941) i diaris, notes i correspondència del període del servei militar de Jaume Calvo i Bartomeu al vaixell minador “Júpiter” de la marina espanyola (1945-1947). 1934 – 1947. 0,1 m. Col·lecció bibliogràfica de la Subdirecció General d’Arxius de la Generalitat de Catalunya 71 monografies. 1775 – 1950. 2 m.
ÀREA DELS FONS D’IMATGES FONS D’ASSOCIACIONS I FUNDACIONS Associació de mestres Rosa Sensat 68 Cartells, 113 vídeos VHS i 6 cassets, sobre l’activitat de l’associació.
Butlletí de l’Arxiu Nacional de Catalunya, núm. 37 / febrer 2014
35
FONS COMERCIALS I D’EMPRESES Arxiu Schorr 10.000 imatges, en diversos formats, amb la documentació gràfica emprada per l’empresa. Plaza & Janés 149.000 imatges, en diversos formats, amb la documentació gràfica utilitzada per l’editorial.
EXPOSICIÓ : Cartells de la Guerra Civil a Catalunya Dates: del 21 de març al 12 de maig Lloc: Museu Etnogràfic de Ripoll (MER). Plaça de l’Abat Oliba, s/n, 17500 Ripoll, Girona
FONS PATRIMONIALS I FAMILIARS Família Escayola 12 pel·lícules pathé baby de caire familiar d’activitats, excursions i viatges a Barcelona, Avinyó, Tarragona, Begues i Montserrat. Arxiu del Marquès d’Alfarràs 160 plaques negatives b/n i 12 plaques de vidre color (autocroms) de temàtica familiar.
EXPOSICIÓ : Nobles i cavallers entre dos monarques. La Guerra de Successió als fons de l’Arxiu Nacional de Catalunya Exposició de l’Arxiu Nacional de Catalunya en el marc de commemoració institucional del Tricentenari 1714-2014 Amb l'exposició Nobles i cavallers entre dos monarques. La Guerra de successió als fons de l’Arxiu Nacional de Catalunya, l’Arxiu Nacional de Catalunya proposa no tant reconstruir els fets de la conflagració, com el mostrar una selecció de la documentació que l’arxiu conserva relativa a la Guerra de Successió i donar a conèixer així la riquesa dels seus fons patrimonials i les possibilitats d’investigació que aquells ofereixen a l’hora d’aproximar-se a l’estudi del conflicte. Els protagonistes de les històries que se’n deriven, formen part, en la seva gran majoria, de les elits aristocràtiques i econòmiques catalanes que, des d’una primera o segona fila, van ser protagonistes en la Catalunya del primer vincenni del segle XVIII. Tots ells, interessats en conservar els seus patrimonis, els títols i la memòria dels seus llinatges, ens han fet arribar valuosos testimonis personals i de l’època convulsa que van viure. La documentació seleccionada per a l’exposició (– més d’un centenar de documents–), prové d’una vintena de col·leccions i de fons familiars i personals de l’Arxiu. Els fons del llinatge Sentmenat, marquesos de Castelldosrius; Llinatge Cartellà de Sabastida, barons de l’Albi; Llinatge Moixó, marquesos de Sant Mori; Llinatge Pallejà, marquesos de Montsolís; Llinatge Desvalls, marquesos d’Alfarràs; Llinatge Milà, comtes del Montseny; Llinatge Mercader, comtes de Bell-lloc; els fons dels Barons de Savassona; de l’Arxiu PalauRequesens; del Llinatge Feliu de la Penya; de la família Barraquer-Casanova, són alguns d’ells. L’exposició proposa un recorregut per 3 grans eixos temàtics: 1. Catalunya i Europa al 1700,2. Catalunya, escenari de guerra, i 3. Un país sotmès. Dates:: del 10 d’abril al 10 de juny Lloc: Palau Moja.Carrer de la Portaferrissa, 1. 08002 –Barcelona.
FONS PERSONALS Pere Màrtir Rossell i Vilar 14 positius b/n sobre l’activitat de la junta de Ciències Naturals de Barcelona (anys 30); retrats de Pere Màrtir Rossell; i l’activitat política com a diputat al Parlament de Catalunya. Salvador Escamilla 72 positius b/n; 23 positius color; 7 cartells; 1 dibuix; 21 discos; 181 cassets; i 93 vídeos VHS. Fotografies de caire personal i professional, i diversos enregistraments sobre la seva activitat com a músic i periodista. Pau Lluís Torrents Carnet de fotògraf de Pau Torrents Coutorier. COL·LECCIONS Col·lecció de documentació sonora de l’Arxiu Nacional de Catalunya 11 cassets amb els enregistraments de les sessions del debat parlamentari de l’Estatut de Sau de novembre i desembre de 1978 (Assemblea de Parlamentaris del Parlament de Catalunya). Col·lecció de postals de l’Arxiu Nacional de Catalunya 120 postals del Monestir de Poblet de principis del segle XX. Autor: Fototípia Thomas, 14 estampes religioses i 17 postals diverses.
Exposició organitzada per l’Arxiu Comarcal del Ripollès. Més informació www.acri.cat
36
• Visites guiades per a grups escolars Visites a l’exposició adreçades a alumnes d’ensenyament secundari i el seu professorat. – Lloc: Palau Moja – Hores i dates: Els matins dels dimecres mentre duri l’exposició. Prèvia reserva concertada amb l’SDANC (Servei didàctic de l’Arxiu Nacional de Catalunya) Tel. +34 935 897 788/ Fax +34 935 89 80 35/ email sdidactic_anc.cultura@gencat.cat
CICLE DE CONFERÈNCIES NOBLESA I SOCIETAT : «La Guerra de Successió als Arxius» • La classe dirigent del Braç Militar del Principat de Catalunya a la Guerra de Successió a càrrec del Dr. Eduard Martí Fraga, historiador i professor de la Universitat Internacional de Catalunya dia: 3 de març • Els exiliats de la Guerra de Successió als dominis de l’emperador Carles VI a càrrec del Dr. Agustí Alcoberro i Pericay, director del Museu d’Història de Catalunya dia: 7 d’abril • La noblesa aragonesa en la Guerra de Successió a càrrec del Dr. Pere Molas i Ribalta, president de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona dia: 5 de maig • El setge de Barcelona juliol 1713 – setembre 1714 a través del “Diari del setge” a càrrec del Dr. Miquel Pérez Latre, Arxiu Nacional de Catalunyadia: 2 de juny Activitats pedagògiques • Materials didàctics de l’exposició Proposta d’explotació didàctica de l’exposició adreçada a l’alumnat d’ensenyament secundari.El format digital permetrà que aquest recurs es pugui continuar utilitzant a l’aula desprès de que s’hagi clos l’exposició. - Materials adreçats al Professorat i alumnat d’ensenyament secundari. Publicació digital a la Web de l’ANC.
Edita: Generalitat de Catalunya Departament de Cultura
Direcció: Josep M. Sans i Travé Consell de Redacció: F. Balada, J. Fernández, À. Bernal, I. Navarro, F. Olivé, R. Cruellas, I. Gómez Coordinació:
Arxiu Nacional de Catalunya Carrer Jaume I, 33-51 08195 – Sant Cugat del Vallès
Cicle organitzat: per l’Arxiu Nacional de Catalunya i l’Institut d’Estudis Nobiliaris Catalans amb la col·laboració de la Reial Acadèmia de Bones Lletres. - Sessions obertes i gratuïtes. - Totes les conferències s'impartiran a les set de vespre a la seu de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, carrer del Bisbe Caçador, 3 (plaça Sant Just). 08002 - Barcelona.
F. Olivé
Web: http://www.anc.gencat.cat A/e: anc.cultura@gencat.cat
ISSN:1695-9000 Dip. Legal: B.27.802-2002