L’edificació i la seva història, protagonistes d’aquesta edició

Carme Domènech Garcia Presidenta del CAATEEGI

Aquest número de La Punxa respira història: ens endinsem al segle X, a les construccions del que en deien castells roquers, concretament, al conegut castell de Montsoriu. Fem un recorregut per la seva història, la seva rehabilitació i l’estat actual d’un dels castells més significatius de l’arquitectura militar de l’època medieval a Catalunya. També és un dels més visitats, de fet, l’any 2022, hi varen passar unes 20.000 persones. Igualment, cal destacar el nou Espai Cabrera que s’ha fet amb la remodelació i ampliació del Museu Etnològic del Montseny, l’objecte del qual ha estat la construcció d’un nou edifici annex a l’actual museu, que complementa la història del Castell i el seu patrimoni arqueològic i arquitectònic.

A més d’història, respira actualitat. Aprofundim en la conservació i rehabilitació de les nostres masies, dedicades al turisme rural, cosa que sol ser una activitat subsidiària del pagès. L’agroturisme mobilitza uns recursos ja existents, però subexplotats del treball, a més de dur a terme vendes directes de productes típics o ecològics i reavaluacions d’algunes estructures, edificis, medi rural, etc. Aquesta activitat ha ajudat a recuperar moltes edificacions, algunes que estaven en ruïnes o en procés de ser-ho. També en un altre article parlem sobre les vivències en una casa de turisme rural, en aquest cas una mala experiència.

Una de les qüestions més tècniques que es tracta és l’estructura metàl·lica latent, amb la qual presentem el cas de les naus «prensa-pastas» de Torraspapel a Saragossa, un reforç estructural d’una estructura industrial que no començarà a actuar fins que hi hagi la ruptura de les actuals bigues de formigó pretensat. D’aquesta manera, es defineix el reforç com a latent en el moment de la seva execució.

Un dels temes que ens preocupa com a professionals de l’edificació és la sequera, el canvi climàtic i les seves conseqüències. Per això, hem parlat amb Damià Barceló, director de l’ICRA, una entitat dedicada a la investigació de l’aigua, els recursos, les edificacions i l’aprofitament d’aquest recurs natural. És un centre concebut com un institut que se centra en la gestió de l’aigua, amb una atenció particular a la sequera i al nostre clima.

Fem una sortida a la petita illa de la llacuna veneciana de Burano, una població de gran bellesa per la seva senzillesa en la construcció, en la simplicitat de formes i solucions, la uniformitat de línies, però sobretot pels colors dels seus habitatges, que ens sorprenen i ens alegren la mirada, amb els seus tons vius i llampants, creant un gran impacte visual.

Visitem els racons de la ciutat de Girona, en aquest cas, el carrer Bisbe Cartañà, una via amb un terra de còdols que neix sota una volta del palau episcopal; un lloc per passejar a qualsevol hora del dia.

I per tancar aquesta edició, l’autor local intenta imaginar-se una ciutat sense arbres, com seria, trista i sense ànima, només feta de formigó i ciment, de places dures i carrers de quitrà. Per sort, només és imaginació, i l’autor s’endinsa en la necessitat dels arbres i el coneixement de les espècies i els seus noms.