Cava i escumosos by Art-e-sans

PRODUCTES ARTESANS I ECOLÒGICS

CAVA i ESCUMOSOS CELLERS i CAVES Preu 5,50

10 DESEMBRE / FEBRER 2015

Agraïments

Subscripcions

Noel Martí Antoni Betran Anna Vicens Xavi Bassa Joan Gómez Pallarès Quim Vila Josep Bofill Josep Maria Albet i Noya David Vernet José Gallego Ramon Francàs Assís Suriol Silvia Grimaldo Rosó Gabarró

subscripcio@art-e-sans.com

Sumari 4 5 6 8 10 12 14 16 18 20 22 24 26 28 30 32 34 36 37 38 40 42 44 46 48 50 52 54 56 58 60 62 65

EDITORIAL PRESENTACIÓ PROFESSIONALS PRODUCTORS ELABORADORS ELABORADORS PRODUCTORS PRODUCTORS ELABORADORS PROFESSIONALS ELABORADORS ESTABLIMENTS PRODUCTORS PRODUCTORS PRODUCTORS PRODUCTORS ESTABLIMENTS PRODUCTORS PROFESSIONALS PRODUCTORS PRODUCTORS PRODUCTORS PROFESSIONALS PRODUCTORS PRODUCTORS PRODUCTORS PRODUCTORS PRODUCTORS PRODUCTORS PRODUCTORS LITERATURA PRODUCTORS PRODUCTORS

Gent, terra, xarel·lo, macabeu, parellada... sabor de territori Quan parlem de cava, de què parlem? Mas Candí Cava Maria Rigol Ordi Muscàndia Cava Castelo de Pedregosa Cava Giró Ribot Cava Perelada Cava: solidesa i excel·lència Cava Àngela Marquès Rigol Cal Feru Juvé i Camps Cava Jané Ventura Cava Agustí Torelló Mata Cava Llopart Restaurant Marejol Cava Bertha Vinya Celler Masia Cava Suriol Cava Carles Andreu Cava Bolet El mètode ancestral El Carriel dels Vilars Clàssic Penedès Albet i Noya Còsmic celler Can Gallego Loxarel Mas Comtal Cava Rovellats Raïm, raïm i més raïm Caves Castellroig Caves Huget

3 01 ABRIL/MAIG 2012

Editorial Durant aquests últims mesos visitant cellers és com si hagués fet una visita guiada al passat. Els primers vins escumosos a Catalunya els varen començar a fer emprenedors de l’època, i d’això fa més de cent anys. Amb aquests reportatges voldria presentar alguns dels cellers que en el seu moment foren protagonistes i també nous cellers dels emprenedors d’avui. Superada la fil·loxera, quan les coses ja començaven a estabilitzar-se va venir la guerra. Vinyes senceres foren arrencades per fer camps d’aviació, i les caves foren espoliades; a més, s’hi afegia la mancança de sucre, ingredient imprescindible per poder fer la segona fermentació en ampolla. No es tractava de problemes puntuals, sinó que varen ser grans problemes que es varen solucionar fent pinya entre tots els cavistes. Si no hagués estat així, potser avui no tindríem aquesta gran zona productora d’escumós. El nostre clima és molt favorable per a la vinya: sol, vent, fred, calor... són factors elementals que en altres latituds no s’esdevenen, i el raïm que obtenim és immillorable. D’uns anys ençà a les vinyes els viticultors han fet molta feina i els enòlegs han anat ajustant amb saviesa i personalitat el sabor del suc d’aquesta fruita collida en el punt just per obtenir uns vins base perfectes. La prova és que cada vegada tenim més escumosos de criança i també cada cop diferenciem més els escumosos de qualitat dels que són... com aquells vins en tetrabric que tots sabem... Un bon escumós ben elaborat, amb DO Cava o sense, sempre ens farà gaudir.

El cava neix com a vi escumós i neix en terra de castells, on la unió fa la força i on si no fos per la pinya seria molt arriscat enfilar-se fins a dalt per fer l’aleta. Els castells ens fan sentir orgullosos del nostre país, però sovint el tema de fer pinya, com fan els italians i els francesos, no el tenim tan clar i ens dispersem. Aquests països més hàbils ens prenen llocs de prestigi i a més instal·len a casa nostra tendències i modes que nosaltres assimilem amb massa facilitat. Em van convidar a un tast a cegues en què participaven trenta professionals d’alt nivell mundial. Posaven el nas dins la copa i sabien extreure molta informació. Vaig quedar bocabadada. En tastos a cegues entre vins escumosos d’arreu del món, sorprèn la bona posició dels nostres, que obtenen una gran puntuació, fins i tot més que els més venerats. La trista realitat és que els nostres productors han de lluitar per poder explicar que els nostres escumosos són un producte d’alta qualitat. Fora de les nostres fronteres altres productes estan considerats de millor categoria que els nostres vins escumosos. En canvi, els nostres són els millors, amb diferència, en totes les franges de preu que es puguin comparar, i això no ho dic jo sinó que ho diu la gent que en sap de veritat. Així doncs, ens cal fer més pinya que mai i defensar el producte que posem dins la nostra copa ja que darrera hi ha el trajecte de varies generacions per arribar a avui. El que importa és que sapiguem gaudir del moment que l’acompanya, i que sapiguem que és molt més que un brindis!

Núria Valentí i Arbós Núria Valentí i Arbós, direcció i redacció Maria Forns, assessorament lingüístic Meritxell Alfos, fotografia Aina Martí, fotografia Estudi gràfic Vicenç Prims, disseny Sara Puerta, maquetació Impuls 45, impressió Col·laboradors Anna Vicens Xavi Bassa Joan Gómez Pallarès Quim Vila Ramon Francàs José Gallego Noel Martí Antoni Betran

Núria Valentí i Arbós

SECCIÓ PRESENTACIÓ

Darrers números

Gent, terra, Macabeu, Xarel·lo i Parellada... sabor de territori! El primer brindis de la meva vida, el qual no recordo, el vaig fer amb xampany; d’un temps ençà els faig amb cava i també amb escu-

Núm. 09

mosos i Clàssic Penedès. Dic això perquè fins fa poc temps encara se m’escapava la paraula xampany i ara si en algun moment dic cava quan hauria de dir escumós no ho faig per menystenir ningú: és el costum. Dit això, també cal dir que el cava és més que un moment d’alegria, que limitar-lo als brindis o a les postres és un veritable error que hem d’esmenar ràpidament i aprendre a gaudir d’aquests vins escumosos durant tot l’àpat.

Núm. 08

Els vins escumosos de casa nostra són un patrimoni importantissim, un llegat de la nostra història pel qual s’ha lluitat molt, i una gran font de riquesa de molts territoris. Gràcies als caves tenim comarques senceres plenes d’un paisatge verd a l’estiu i ple de vida tot l’any. El cava (permeteu-me que englobi tots els escumosos en aquest mot per tal de no fer feixuc el text) és aquella beguda que ens acompanya en els moments més importants de la nostra vida: naixements, bodes, premis, festes de Nadal, aniversaris... Ara bé, el cava és més que un

Núm. 07

element de festa obligatori (no és com les serpentines i el confeti): és un producte de gran qualitat que a vegades prenem sense assaborirlo. Durant els mesos que he dedicat a fer aquesta revista he tingut l’oportunitat de confirmar les meves sospites que en general no ens estimem prou aquest producte, tot i que tots en comprem i en bevem. Del cava, ens n’hem de sentir orgullosos i podem presumir-ne, però sobretot hem de gaudir-ne, perquè els nostres caves són bons

Núm. 06 Art-e-sans http://issuu.com/art-e-sans CONTACTE

art-e-sans@art-e-sans.com nuriavalenti@art-e-sans.com www.art-e-sans.com Tel. 687 055 346

de veritat. Aquest producte és reconegut arreu del món: la paraula cava d’una punta a l’altra del planeta la gent sap què vol dir. Ens les pàgines següents podreu descobrir cellers grans i petits, fins i tot un de minúscul, que potser és el més petit de Catalunya, però siguin com siguin aquests cellers tots tenen una cosa en comú: que tots fan grans vins escumosos!

Prohibida la reproducció total o parcial dels continguts Dipòsit Legal B-5643 2013

Quan parlem de cava, de què parlem? SECCIÓ PROFESSIONALS

La delimitació de la zona de producció de cava es va fer basant-se a reconèixer aquells llocs on tradicionalment s’havia elaborat, o bé on el raïm de les vinyes es dedicava a l’elaboració del cava; un total de 159 municipis de les províncies de: Barcelona (63), Tarragona (52), Lleida (12), Girona (5), La Rioja (18), Àlaba (3), Saragossa (2), Navarra (2), València (1) i Badajoz (1), però fins i tot a una escala més reduïda, només a la zona del Penedès (amb unes 30.000 Ha de vinya, que aporten més del 95% de la producció total de la DO), ja podem trobar tres zones diferenciades: el Penedès superior (proper a la Serralada Prelitoral), que té precipitacions més freqüents i té més contrast entre temperatures màximes i mínimes; el Penedès marítim (a tocar del mar i de la Serralada Litoral), que és una zona més temperada per la influència i proximitat del mar, i el Penedès central (entre una zona i l’altra), que és la mescla entre els dos microclimes. Aquesta variabilitat orogràfica fa que les varietats a les diverses zones madurin amb setmanes de diferència. Amb això vull fer notar que la zona és molt àmplia i variada, i que en una mateixa anyada, ja hi podem trobar qualitats molt diferents, i elaboradors que han aconseguit veremar un bon raïm, i d’altres que han veremat un raïm de qualitat molt inferior. A principi dels vuitanta vam deixar de prendre el que en dèiem xampany, per prendre cava, això sí, elaborat pel mètode champenoise, però a partir de 1989 vam passar, per decret, a beure cava. L’ingrés a la comunitat europea, de feia uns anys, va obligar a etiquetar el nostre escumós amb un nom que no es pogués relacionar de cap manera amb l’escumós que feien a la zona de Champagne, a França. Aquesta nova normativa europea va anar acompanyada d’una legislació que classificava el

cava en funció del seu temps de criança i del seu contingut en sucres. La comunitat europea va reconèixer el cava com a vi escumós de qualitat produït en una regió determinada (v.e.c.p.r.d). Això és una problema, ja que sempre que pensem en un vi de DO, l’associem a una zona geogràfica concreta (Alella, Costers del Segre, Ribeiro, Rueda, Bierzo, etc.) i això amb el cava es dispersa. A ulls del consumidor estranger, no és gens fàcil explicar que un cava es pot fer en vinyes allunyades més de 1.000 km les unes de les altres. Hi ha una gran dispersió de clima, de terreny, de rendiments, de produccions, etc., que fa que hi hagi una variabilitat de producte molt heterogènia. Per aquests i altres motius, en els darrers anys, hi ha hagut diferents elaboradors de cava que han decidit de sortir de la DO Cava, amb la finalitat de treure uns productes més associats a un terrer determinat. El celler Raimat, tot i continuar produint cava, en el seu dia va treure una línia de vins escumosos, ja que van decidir treballar amb varietats (Pinot Noir) que en aquell moment no estaven autoritzades pel consell regulador del cava. Part del sector es va molestar per aquesta sortida. El celler Raventós i Blanc, un dels històrics del sector, va decidir sortir de la DO Cava l’any passat, i va apostar per crear un vi escumós de la conca del riu Anoia, creant aquesta denominació, de moment, en solitari. La seva sortida també va crear molt rebombori. Altres cellers han sortit de la DO Cava per fer escumosos sota el segell de la DO Penedès. I finalment, s’ha creat una nova denominació per als seus escumosos: el Clàssic Penedès, que haurà de portar obligatòriament l’any de degollat i l’anyada. A l’etiqueta només hi podran aparèixer aquelles varietats de raïm considerades pròpies, i les varietats foranes hauran d’anar a la contraetiqueta. En aquests moments, doncs, tenim cava, Clàssic Penedès, i escumosos de qualitat. Potser a partir d’ara haurem de substituir la paraula cava per la d’escumós per a ser més precisos.

TEXT XAVI BASSA

La denominació d’origen cava, amb multitud de zones productores, inclou territoris a distàncies de 900 quilòmetres l’una de l’altra (de Badajoz a Sant Sadurní d’Aoia, per exemple), amb les variacions climàtiques que això sol ja comporta.

Mas Candí La decisió de conservar les vinyes velles significava treure molt menys rendiment de la costosa feina SECCIÓ PRODUCTORS

El temps passa volant, a vegades passa tan ràpid que deixa darrere seu un petit remolí que fa trontollar les coses. Per Mas Candí han passat brises fresques i suaus que no han bellugat pràcticament res. Fa una pila de generacions que la família d’en Ramon Jané treballa la terra, una família pagesa que ha cuidat la vinya i ha collit el raïm. Encara que costi de creure, el paisatge canvia segons les modes. Suposo que també abans de la fil·loxera la terra es vestia segons les necessitats més immediates: vinya, ametllers, oliveres... sovint tot barrejat estratègicament per optimitzar els recursos. Després de morir les nostres vinyes, es varen replantar amb ceps de varietats que sovint eren influència de zones vitivinícoles de la veïna França. Ara farà poc més de deu anys, varen arribar ajuts i incentius d’Europa i moltes vinyes velles es varen arrencar per plantar-ne de noves. Els Jané mai havien fet vi del seu raïm, però sabien quines eren les millors vinyes que tenien, vinyes velles que produïen poca fruita però molt bona, i no varen voler tocar cap cep. La decisió de conservar aquestes vinyes significava treure molt menys rendiment de la costosa feina, però amb els anys els ha recompensat. En Ramon i la Mercè Cuscó, juntament amb en Toni Carbó, han començat un nou projecte de vins i caves. El celler és a peu de vinya, i des de la finestra estant es veuen els vells ceps ja podats i ben arranjats per passar l’hivern.

A les vinyes de Mas Candí hi ha floretes, plantes aromàtiques, conills, papallones...

CELLER MAS CANDÍ Ramon Jané Garriga Ctra. de les Gunyoles, s/n LES GUNYOLES (Alt Penedès) www.mascandi.com

Diu: ”Des de dalt un tractor, amb la música posada i l’aire condicionat la feina no es palpa.” Mai més ben dit, Ramon; no hi ha res com fer les coses de prop per arribar a tots els raconets. Per als pagesos la terra és més propera que per a molts de nosaltres. Tot allò que neix lentament i creix, nosaltres no ho veiem. Per aquest sentiment de paternitat, en Ramon està plantant ceps de varietats molt antigues, retrobades de masies que tenien petites vinyes per a l’elaboració del vi propi i les varen mantenir. Són varietats com el mandó, el trobat, el cannonau... algunes que els monjos catalans s’havien endut a l’illa de Sardenya durant els anys de conquesta de Jaume II. Quantes coses s’aprenen si escoltes! Primer descobreixo un producte excel·lent: els caves de Mas Candí són increïbles, i no perquè ho digui jo... Si no, pregunteu-ho a gent que en saben de veritat. Després busco el seu creador i m’aclapara la seva passió. Si el deixo xerrar una mica més sense pressa surten coses increïbles que ens ajuden a tots a entendre com hem estat durant segles. Molt bé, Ramon: els teus caves... sense paraules; la teva manera de fer, un 10! 9

TEXT N. VALENTÍ

Un enòleg pagès és, per força, un amant de la terra

En Ramon ha tingut la sensibilitat d’observar com la gent gran sempre estava atenta a la terra, com es fixaven en el cel, la temperatura... i com l’experiència els feia actuar en conseqüència. Ell encara es sent pagès, tot i que ja fa molts anys que va estudiar enologia i també va estar a la Borgonya aprenent a viure l’ofici. Un enòleg pagès és, per força, un amant de la terra ja que veure com dia a dia despunten d’aquells troncs secs i recargolats, brots vermells que s’aniran transformant en joiosos pàmpols i petits gotims que s’aniran inflant, és viure la vida amb saba de cep. Per això entre altres coses ell actua a la vinya tan poc com pot, perquè sap que la natura ja fa la seva feina i que tan sols cal estar atent per si de cas hi ha alguna cosa adversa. Veu les seves vinyes com un bosc on interactuen les plantes i els animals. A les vinyes de Mas Candí hi ha floretes, plantes aromàtiques, conills, papallones... tota una diversitat que ajuda a mantenir la bona salut de la vinya. Si veu que plou molt, sega menys i si és un any més sec sega més per tal que no hi hagi un accés d’estrès. La vinya, la llaura poc però quan ho fa ho fa amb un cavall i una arada. Que bonic...

Cava Maria Rigol Ordi La Maria Rigol Ordi volia sentir la sensació i el gust d’abans i va convèncer el seu fill i el seu marit de tornar a fer cava SECCIÓ ELABORADORS

C/ Fullerachs, 9 Sant Sadurní d’Anoia (Alt Penedès) M. 686 472 424 - T. 938 910 194 www.mariarigolordi.com

Maria Rigol Ordi és l’hereva del sabor i de la passió pel cava de tota una nissaga. El seu avi va ser dels primers elaboradors del que abans s’anomenava xampany a Sant Sadurní d’Anoia. L’avi era Modest Rigol Tubella i el seu fill, Ramon Rigol, va ser la següent generació. En morir ell molt jove, va ser la seva dona, Isabel Ordi, qui va tirar endavant amb quatre fills petits a càrrec. Als anys vint, en plena època del music hall a París, hi ha un increment important del consum de xampany, que va arribar fins a casa nostra. Més tard la mateixa vida, que a cops ja és prou complexa, va

afegir-hi una guerra. La Isabel era una dona valenta que en un món d’homes va tirar endavant el negoci de la família. Durant la guerra la cava servia de refugi i l’exèrcit els va requisar gairebé totes les ampolles de xampany. Eren temps durs i faltava de tot. El xampany era un luxe, però per a la Isabel era la seva empresa i calia espavilar-se. Un element imprescindible per elaborar cava és el sucre. Ja us podeu imaginar que durant la guerra no n’hi havia i a la postguerra tampoc, però calia trobar una solució. Amb altres xampanyistes, varen anar a les terres de l’Ebre per convèncer els pagesos que conreaven cebes que plantessin remolatxa per poder fer-ne sucre. Sembla una història de pel·lícula! La família va anar superant tots els esculls fins al 1970, que hi ha una important davallada de consum de cava. Afegint-hi la imminent necessitat de mecanització del sector, les empreses petites varen resultar inviables, i varen decidir tancar. La Maria enyorava el gust del cava, i recordava que de petita tenien unes copes minúscules perquè en prenguessin els nens. En aquesta família el cava i la vida han anat sempre de la mà. La Maria Rigol Ordi volia sentir la sensació i el gust d’abans i va convèncer el seu fill i el seu marit, que de mica en mica es varen anar engrescant. Finalment varen decidir fer cava per a ells i per a alguns amics. Ben aviat els amics dels amics i els

coneguts dels coneguts també anaven a buscar cava. Cada vegada tenien més demanda i, com a família inquieta i rica d’esperit, varen començar la nova empresa de cava. Porta el nom de la Maria, en representació i homenatge a tota la lluita d’una nissaga. La Maria és una persona vital i de memòria rica i privilegiada que ens permet a tots reviure i imaginar com van ser els coneixements que explica. A la cava reposen llargament les ampolles ben apilades a les rimes. Per fer un bon cava es necessiten uns bons vins base i molta paciència: aquesta és la clau. Tasten i tasten tines de vins per escollir aquelles que els semblen les millors. L’enòleg és com el cuiner a la cuina i somia el sabor de l’assemblatge de macabeus, xarel·los i parellades. Sap que per fer un cava Maria Rigol Ordi cal rigor i creativitat. Aquesta nova etapa encetada pels avis i el pare va tenint continuïtat amb el nou projecte dels microtiratges, al qual es van sumant les noves generacions. Mentre mirem el color d’un cava que en Francesc, el fill de la Maria, ens acaba de servir, la Maria m’explica que està molt contenta de veure fer el cava igual que l’havia vist fer tota la vida. En aquesta família passa com en la meva, que els agrada molt brindar. Brindem per la vida, per la joia... tampoc cal dir sempre el perquè. Una copa de cava té sempre el seu moment. O no? El cava té tots els moments del món! Podem començar i acabar un dinar amb cava, fins i tot si som exigents podem canviar de cava a cada plat. És clar que el cava no és una beguda per acompanyar unes postres. El cava és, és... vida! Aquesta és la resposta que ens dóna la Maria. Hi estic absolutament d’acord! El cava és un moment extremament curt que sovint perdura en la nostra ment com un moment extremament llarg! Sabor, color, gust, màgia... Xin-xin!

TEXT N. VALENTÍ

Aquesta nova etapa encetada pels avis i el pare va tenint continuïtat

Muscàndia Les ampolles dormen ajagudes i d’algunes pengen unes barbes blanques de fongs que vés a saber els anys que fa que viuen allà SECCIÓ ELABORADORS

Els carrers de Sant Sadurní d’Anoia em treuen de polleguera. Donen voltes, pugen, baixen, giren... uf! Sempre m’hi perdo. Finalment vaig trobar el celler Muscàndia. La façana té un acabat modernista amb el nom d’un antic celler, però un petit rètol a la porta m’indicava que era al lloc ideal i també en el moment ideal perquè l’Eduard Viader tombava la cantonada. L’Eduard té tots els números per ser el cellerer més jove d’aquest recull. És jove, espavilat i guapo. No es pot demanar més! La veritat és que si veritablement l’hagués volgut definir a la primera hauria dit: jove, pencaire i llest, però espavilat i guapo també. Ve de família d’una llarga tradició de farmacèutics, set generacions, possiblement dels més antics de la professió. L’Eduard era molt jove quan va anar a buscar feina per fer la verema; durant un parell d’estius va carregar caixes de raïm ben triat a la vinya. Com que la verema cau ben bé cap a final de vacances, l’any següent va demanar al celler a veure si podria treballar en alguna altra tasca per poder començar just al juny, quan acabava l’escola. Com que és espavilat i pencaire, aviat li van trobar un lloc al celler. El seu pare, juntament amb altres socis, ja feia temps que feien cava per a consum propi. L’Eduard ja era enginyer agrònom i juntament amb el seu germà Albert van decidir de llogar-los un tros del celler per fer el seu propi cava.

Els Viader de moment tenen tres caves: el bonic rosat, el Brut Nature i el Gran Reserva, un per a cada ocasió

C/Avernó, 4 SANT SADURNÍ D’ANOIA (Alt Penedès) Tel. 625 632 620 ev@cavamuscandia.com www.cavamuscandia.com

un llibre que va dedicar a la nostra cultura i els nostres costums, però sobretot a la nostra manera de fer bon vi. És un privilegi per a tots que un escriptor com Gordon, després de vuit anys sense fer cap obra, s’inspirés en Catalunya per escriure aquesta novel·la. Una mica abstreta per les meves imaginacions, reprenc la lliçó de cava que em fa l’Eduard. No us exagerava quan us l’he descrit; aquests dos germans i el seu cava en molt poc temps s’han posicionat com a referència, i en l’últim premi Vinari han guanyat dues medalles d’or pel seu cava rosat! El Muscàndia rosat es reconeix de seguida pel seu intens color, que llueix dins l’ampolla transparent, i la lleu etiqueta, que té la silueta d’un arbre. Els Viader de moment tenen tres caves: el bonic rosat, el Brut Nature i el Gran Reserva, un per a cada ocasió, perquè el cava va bé a qualsevol hora i en qualsevol ocasió. Tan sols ens cal trobar una excusa i... pum! Ja podem fer un brindis! En aquesta ocasió l’excusa és fàcil: els caves Muscàndia, fets amb empenta jove i criats en una cava històrica! Brutal!

La cava esdevé un túnel amb el sostre arrodonit de maó vist ple de floridura

TEXT N. VALENTÍ

Hi ha una dita que diu que les mitges no són mai plenes, i així va ser com aquella colla d’amics va plegar de fer cava i els dos germans es van trobar amb les seves primeres mil ampolles arrimades fent criança i... van lligar-se la manta al cap i valent-se de moltes ganes de treballar van fer-se càrrec de tot el celler. A la primera planta tenen l’etiquetadora i el xampagel, que estan una mica passats de moda, però fan el fet. Al capdavall una escala va baixant de sis en sis esglaons i les parets es van ennegrint a mesura que anem baixant. Baixa tres pisos enjús i finalment esdevé un túnel amb el sostre arrodonit de maó vist ple de floridura. Les ampolles dormen ajagudes i d’algunes pengen unes barbes blanques de fongs que vés a saber els anys que fa que viuen allà. Cap al fons reposen les ampolles del seu cava rosat, que amb la lleugera il·luminació s’encenen com bombetes i fan un efecte espectacular. De debò que em quedo bocabadada amb l’espectacle. No sé si Noah Gordon va baixar mai en aquesta cava mentre es documentava per escriure El celler,

Cava Castelo de Pedregosa SECCIÓ PRODUCTORS

Il Secreto està dins una ampolla diferent: color palla intens, coll recte, cos sinuós, morrió precintat amb una xapeta que sembla talment un penjoll... És una ampolla tota presumida. Començo aquest article parlant de l’ampolla de cava més interessant del celler Castelo de Pedregosa. Heu vist mai un bon regal mal embolicat? Segur que no. Per això hi he posat tant èmfasi, i aviat entendreu per què. En Bartolomé Pedregosa és el pare d’en Rubén, en Jordi i en Jaume, i el marit de la Mari Carmen Castelo, que tothom anomena Carmeta. Durant una pila d’anys en Bartolomé havia treballat per a importants cellers. És una persona amb recursos, cosa que li permet fer de tot: gestió, viticultura, enologia... fins i tot agafar l’escombra si fa falta. És treballador i senzill, i també afortunat, ja que la Carmeta sempre ha estat l’altra meitat del cercle. Quan van néixer els fills tenien la il·lusió de fer el seu propi celler. Ja feia anys que elaboraven caves, però ho feien en diverses instal·lacions que no eren de propietat. Construir un celler (ja us ho podeu imaginar) és un esforç grandíssim per a qualsevol, i més per a ells, que havien de començar des de zero. Sort tenien que pel seu tarannà i per la seva manera de fer, sempre honesta i a l’alçada, molta gent els va ajudar, cosa que em queda ben clar que encara agraeixen. El primer celler el varen fer a casa seva mateix, on ara tenen el Celleret de la

Havien estalviant per fer una escola a l’Àfrica, a Mali, anomenada, Ecole Fondamentale Castelo de Pedregosa de Goïle

CASTELO DE PEDREGOSA, S.L B-62.177.498 Holanda, 14-16 - 08770 SANT SADURNÍ D’ANOIA (Alt Penedès) Tel. 93 818 41 46 info@castelodepedregosa.com www.castelodepedregosa.com

Il Secreto és un cava que fins a l’últim moment no se sap si el podran fer o no amb xarel·lo d’una vinya de Sant Sadurní i chardonnay d’una parcel·la de més al nord, i d’aquest últim una part fermentat i criat en bóta amb les seves mares, i per arrodonir el cupatge un macabeu de més de 60 anys de la zona de l’Ordal. Per fer Il Secreto cullen les tres vinyes de fruits meravellosos esperant que en surti un vi excel·lent. Il Secreto és un cava que fins a l’últim moment no se sap si el podran fer o no. Bé, el podrien fer sempre si no fossin tan exigents, però per a ells el més important és que sigui una excepció, ja que a més el guardaran en criança durant set anys, i fins aquest moment és l’únic cava que etiqueten com a Gran Reserva al celler, encara que en tinguin d’altres; per ells, és una forma que sigui el seu cava més especial. Hi ha hagut quatre anyades que no en varen fer i aquest any encara no ho saben del cert. Em meravella... Trobar gent amb aquestes passions que desvetllen somnis m’apassiona. Us garanteixo que la sensació que sents quan vas desenroscant el morrió engalanat d’aquest vi ple de bombolles que gairebé diríem l’han fet gota a gota... Uff! A mi no em deixa impassible... i la resta dels seus caves tampoc! Ja sabeu que si aneu al Celleret de la Carmeta tot just d’entrar us oferirà una copeta d’un dels seus caves, fets amb moltes ganes de fer cava. No es pot esperar més!

TEXT N. VALENTÍ

Carmeta, un lloc entranyable que cada cap de setmana s’omple de gent que fa anys que hi van a comprar, pel bon tracte de la Carmeta i els seus bons caves. Mentre excavaven per fer la cava molta gent els preguntava què feien, i un xic tips en broma en broma varen començar a dir que feien un pou! Us ho imagineu? Un pou de cava! Ara, després de molts anys ben aviat tindran acabat l’últim gran projecte, el nou celler al bell mig de les seves vinyes de Sant Sadurní d’Anoia. En Rubén i els seus germans Jordi i Jaume treballen cadascun en una tasca, de manera que més familiar no pot ser. Ell va estudiar enologia i màrqueting i a més és un relacions publiques nat, simpàtic, emprenedor i senzill alhora. No sembla que hi hagi res que se li pugui resistir, ja que si cal treballar treballa i si cal insistir insisteix, però no para fins a aconseguir el seu propòsit. Aquesta família és molt pencaire i ben avinguda, i m’agrada la seva manera de fer. Voleu que us expliqui una cosa bonica? Doncs per celebrar l’aniversari de noces havien estat estalviant durant molt temps, però no per fer una festa o un viatge a un lloc paradisíac, sinó per anar ells mateixos a l’Àfrica, a Mali, a inaugurar una escola que porta el nom del celler: Ecole Fondamentale Castelo de Pedregosa de Goïlel. Aquest també és un dels meus somnis, que m’agradaria tenir temps de fer... Bé, tornem a Il Secreto. Tenen diversos caves fets amb cura i personalitat però Il Secreto és especial. Hi ha vinyes que donen uns fruits millors que d’altres i també anyades més bones. Els caves es poden fer de moltes varietats de raïm, però aquest és un pèl especial, elaborat principalment

Cava Giró Ribot Deixen el vi que reposi quatre mesos en bótes noves de trinca de manera que cada una donarà notes diferents de gust i aroma SECCIÓ PRODUCTORS

El celler Giró Ribot, a Santa Fe del Penedès, mirat des del cel, a vista d’ocell, està al bell mig de la comarca. Fa unes quantes generacions que els Giró Ribot fan vins de collita pròpia per elaborar el seu cava. La masia i el celler estan envoltats de vinyes emparades pel magnífic massís de Montserrat, que les guarda de tots els mals vents.

FINCA DEL PONT Santa Fe del Penedès (Alt Penedès) Tel. 93 897 40 50 eduardo@giroribot.es www.giroribot.es

Des del Penedès la muntanya de Montserrat és un espectacle, a vegades blava i a vegades més verdosa, però al capdavall sempre magnífica. Cada dia que visito un celler descobreixo que el cava té gustos diferents. Sí que tenim el gust de cava: macabeu, xarel·lo i parellada, però així i tot combinades en proporcions i formes donen matisos de sabors molt diversos. Els Giró Ribot sempre han buscat la diferència, el sabor, el color... Tan sols tastant tres dels seus caves un ja s’adona que al darrere hi ha molta feina i investigació per poder fer caves tan bons i tan diferents. Cada celler i cada enòleg, igual que cada cuiner i cada forner, tenen la seva pròpia firma en el seu producte. L’Eduard Sanfeliu, fill de la Maria Rosa Giró Ribot, és qui actualment està al capdavant del celler. Quan entrem a la sala d’expedició estan desgorjant; amb destresa, una a una, obren el tap de xapa de cada ampolla i l’alliberen de les mares i els llevats que han creat la màgia de les bombolles dins l’ampolla. En un moment he vist el cava a punt per posar a la taula, però... ja tinc ganes que m’ensenyin com en fan l’elaboració. Des de l’escala que baixa al celler es veu una selecció de bótes de roure i acàcia. En Joan Rovira, l’enòleg, m’explica que a cada collita deixen el vi que reposi quatre mesos en bóta. Són bótes

noves de trinca cada any i a més de diferents fabricants, de manera que cada una donarà unes notes diferents de gust i aroma. Un cop el vi estigui a punt, faran el cupatge per fer un dels seus grans caves, l’Avant, un cava de sabor peculiar i molt gastronòmic, que reposarà a la cava durant molts mesos. Les caves, sempre de parets ennegrides pels fongs, donen la sensació d’entrar en un lloc sagrat on, com en una biblioteca, hem de ser respectuosos. Les ampolles reposen arrimades en piles altes i fondes i m’adono de la feinada de tot plegat. Als pupitres, algunes ampolles, que seran gran reserva, jeuen embolcallades per una suau manteta de fongs. La Mª Rosa treu el seu telèfon mòbil i encén la llanterna per mirar com va l’evolució de les ampolles. En aquest celler fan un seguiment de tot el procés de la fermentació i criança en ampolla.

Les vinyes, les bótes, la cava, el desgorjat... he vist tot el procés. Ara toca tastarlos! Anem a la sala de tast, unes petites pantalles de llum blanca em permetran mirar a través de la copa el color del cava. Em sento com una professional! Després de tants tastos ja començo a saber algunes peculiaritats del vi i del cava. El color indica sobretot la seva edat. Primer tastem l’Excelsus 100, un cava gran reserva collita del 2004, de 10 anys! Esperava que fos groc palla com solen ser els caves de llarga criança, i no... és pàl·lid i aromàtic! De nou veig que encara em queda un llarg aprenentatge per fer. És clar que els bons productors amb les seves creacions sorprenen! Aquest color pàl·lid és el resultat de molta feina per aconseguir-ho. Ara toca l’Avant, el que ha passat per bóta; una flaire dolça s’escapa de la copa i el seu sabor té una personalitat impressionant. Tan sols falta l’Unplugged, el seu rosat de fórmula secreta, un cava rosat de color pàl·lid pel qual cal deixar-se seduir i que ens transporti dins la seva copa... Sorprenents tots tres!

TEXT N. VALENTÍ

Els Giró Ribot sempre han buscat la diferència, el sabor, el color...

Cava Perelada En Simó des de Vilafranca omple de bombolles el fruit de la terra i en Delfí posa color a la copa amb els seus vins negres a l’Empordà! SECCIÓ ELABORADORS

Plaça del Carme, 1 PERALADA (Alt Empordà) Tel.972 538 011 www.perelada.com

Vàrem baixar a la sala de tast per fer un brindis amb un cava brut nature Stars. Va sonar un suau espetec en obrir l’ampolla de cava Perelada. Les bombolles pujaven finíssimes com si volguessin volar fins al cel. Una suau aroma les acompanyava, i ben aviat la copa es va entelar per la fredor. Era l’hora del primer glop: xin-xin... Boníssim! L’Stars està inspirat en la nit, la poesia, la música. És un cava d’artistes, un cava sorgit de la màgia de grans vetllades al Festival del Castell de Peralada, que cada estiu omple el cel, l’escenari i les copes d’Stars. La història dels caves Perelada comença abans dels anys seixanta. En la visita del president dels Estats Units, Dwight David Eisenhower, Castell Peralada rep l’encàrrec de seleccionar el cava per al banquet de recepció. Va ser un èxit rotund, tant que a partir de llavors es varen plantejar fer cava per comercialitzar, i d’aquella ocasió va néixer el cava Gran Claustre. L’Empordà és una comarca molt agraïda: el mar, el vent, la muntanya... Terra de vinyes i vi des de l’època dels grecs, també ha estat bressol de molts artistes, i un dels més emblemàtics va ser Dalí. Dalí era un enamorat dels caves de Castell Peralada, sobretot del rosat, que oferia en totes les seves festes i vernissatges. El cava rosat sempre té una mica de màgia... De moment he esmentat un munt de personalitats, però si hem de parlar del cava Perelada he de parlar-vos del seu veritable artista: en Simó Serra. En Simó fa molts anys que elabora caves al celler Castell Peralada a Vilafranca del

Quan els tasta són vins molt joves que encara poden evolucionar molt, i per això cal una llarga experiència per endevinar quins d’aquests seran els que aniran millor. Un cop escollits els vins cal anar fent moltes proves de cupatges per aconseguir crear el millor equilibri. El cava és màgic, i tot i que el podem prendre a qualsevol hora i qualsevol dia normalment ens acompanya en els millors moments de la nostra vida. A la presentació dels caves de Castell Peralada he trobat una frase que no em puc estar de compartir amb vosaltres. És breu i expressa bé el sentiment d’una família, els Mateu-Suqué, dedicada al món del vi i del cava i la sensibilitat del seu autor, en Simó. La frase diu: “La diferència entre una celebració i una gran celebració rau a saber triar. Triar el motiu, el lloc, el dia, l’hora, el vestit, els convidats i, per suposat, el cava.” Per arrodonir la frase tan sols ens caldria un cava: el rosat, el Gran Claustre, el Brut Nature, l’Stars. Tant se val, tots magníficament equilibrats ens farien gaudir el moment! 19

TEXT N. VALENTÍ

Penedès, on s’elaboren tots els caves menys el Gran Claustre. No és tan sols un artista: és un savi. De jove va estudiar a Bordeus, on va tenir ocasió de conèixer els grans champagnes i tots els seus mètodes d’elaboració. En molt poca estona m’ha fet una classe magistral del món del cava. Mètode... le méthode champenoise era la fórmula màgica dels primers escumosos que es van elaborar: els xampanys de la nostra infantesa, amb els quals havíem brindat dies i diades importants fins als anys vuitanta. Ara ja fa temps que ens hem acostumat a dir-ne cava. En Simó treu una carpeta plena de fulls ben ordenats. A cada full un munt d’apunts disposats en diverses columnes. És la relació de tines de vi base que ha anat tastant per escollir quines serien les millors. Per fer un bon cava es necessita un bon vi. Abans he parlat del mètode, però sigui quin sigui el mètode, el primer pas és el vi base. En Simó ha tastat una bona colla de tines de macabeu, xarel·lo i parellada i ha escollit les millors.

Cava: solidesa i excel·lència Ramon Francàs

www.vi-franc.com

El sector del cava viu amb gran expectació el decisiu moment actual, després d’haver-se renovat les presidències de totes i cadascuna de les seves institucions. Pere Bonet ha accedit a la presidència del Consell Comarcal del Cava; Jaume Gramona, a la presidència de la patronal Institut del Cava; Pere Guilera, a la presidència de la també patronal Pime Cava; Toni de la Rosa Torelló, a la de la Confraria del Cava Sant Sadurní, i Maria Mata, a la de la Jove Confraria del Cava. Tot i les dificultats, el sector ha mostrat una gran fortalesa. Ni la persistent crisi econòmica ni els boicots semblen doblegar la fortalesa del sector del cava. Les expedicions de cava durant el 2013 van sumar 241,3 milions d’ampolles (un lleu retrocés del 0,77% respecte a l’any anterior). La facturació va aconseguir 970 milions d’euros. El president del Consell Regulador del Cava destaca que el producte “manté uns volums extraordinaris després de set anys de crisi”, i també que “ha resistit magníficament totes les turbulències que se li han presentat”. Ara bé, els preus excessivament baixos del cava

(pocs entenen que una ampolla de cava pugui arribar a un preu final en el punt de venda per sota d’1 euro) i l’increment de les marques blanques continuen preocupant molt en el sector, així com el futur que li espera a aquest vi escumós de qualitat produït en una regió determinada que es produeix en fins a 159 municipis de set comunitats autònomes espanyoles. Això sí, almenys el sector ha aconseguit aturar l’hemorràgia causada per la marxa d’algunes empreses elaboradores, tot i que es manté una batalla de futur incert amb la direcció de la DO Penedès, que està apostant per uns escumosos propis que ara per ara només sumen una producció de mig milió d’ampolles. Entre els reptes immediats que s’ha marcat el Consell Regulador del Cava destaca la ferma voluntat d’aconseguir la categoria de Cava Qualificat, una nova eina amb la qual distingir les màximes excel·lències del cava, amb requisits i exigències estrictes. El projecte es treballa en el marc de l’avantprojecte de

Pere Bonet afirma: “Hem de buscar prestigi, més valor afegit i la unitat del sector.” També afegeix que el gran objectiu és “prestigiar

encara més el cava, un producte excel·lent i amb grans atributs que es mereix un futur brillant”. Assegura: “Amb el cava estem jugant en la màxima categoria mundial, i no hem d’oblidar que és un producte excel·lent, plural, amb una qualitat extraordinària i que en el sector hi ha molt talent.” Recorda Bonet que el cava és una “font de treball extraordinària, una font d’economia creativa, neta, qualificada i sostenible, i que és una indústria útil per al territori”. També destaca el “gran talent” de viticultors i enòlegs, i l’aportació de l’enoturisme i les seves possibilitats. També es persegueix incidir més per contribuir a desestabilitzar el consum d’un vi de perles efervescents que, si bé és imprescindible en els esdeveniments solemnes i en qualsevol celebració, també és un gran aliat per gaudir en qualsevol moment. Segons Pere Bonet, no hi ha un altre vi al món, ni tan sols el xampany, amb més diversitat de gamma i amb tanta versatilitat per respectar les harmonies gastronòmiques.

TEXT RAMON FRANCÀS

llei de denominacions d’origen i indicacions geogràfiques protegides, d’àmbit supraautonòmic, en el qual s’inclou la DO Cava i en el qual està treballant actualment el Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi ambient. Es tracta, segons el president del Consell Regulador del Cava, de “fer justícia i posar el cava en el lloc que es mereix, ja que tenim productes que són, realment, fantàstics”. Es mostra convençut que la nova categoria dels caves qualificats servirà d’estímul per elevar encara més el conjunt de les excelses bombolles del cava. Des del Consell Regulador (CRC) del Cava se segueix advocant pels controls estrictes. El rigor en el control assegura, segons el CRC, una qualitat que queda confirmada en els distintius que incorporen totes i cadascuna de les ampolles, com a “única garantia per al consumidor”.

Cava Àngela Marquès Rigol SECCIÓ ELABORADORS

Un cava cent per cent natural fet amb amor i sense escatimar en res

CAVA ÀNGELA MÀRQUES RIGOL C/ De la Font, nº 1 TORRELAVIT (Alt Penedès) Tel. 93 899 50 80 / 696 640 755 info@marquesrigol.com angelsrubio@gmail.com www.marquesrigol.com www.facebook.com pages/%c3%80ngela-marqu%c3%a8 s-rigol/316118998452014

Àngela Marquès Rigol és el nom de la cava, probablement, més petita del Penedès. Porta el nom de l’àvia, una senyora de més de vuitanta anys que com a molt n’hi faríeu seixanta i escaig. Ve de família pagesa que sempre havia cuidat la vinya. Fa poc més de vint anys que la família va decidir d’elaborar cava. Oncle i nebot són biòlegs. No ho esmento pas en va, sinó per demostrar que la precisió i el rigor estan garantits. En Joan i l’Àngels em fan el tour per la petita cava. Treballen a mà de veritat i tots hi participen. En Joan, a més de biòleg, és professor, la qual cosa a mi em va de perles perquè tinc garantida una bona lliçó. M’explica i m’ensenya tot el procés. Poden permetre’s de fer-lo a la mida de la seva exigència, ja que en tot moment dominen la situació. Tot i que en Joan sap explicar-ho molt bé, a mi em faltaria alguna altra classe pràctica per acabar d’entendre-ho tot. Intentaré relatar un episodi del procés que estic segura que és molt important. Per fer fermentar el vi hi ha diversos sistemes, alguns més ràpids i segurs que altres. Normalment els més naturals són més lents i respectuosos, però cal estar molt al cas ja que qualsevol distracció podria fer perdre una part important de producte. Per aquest motiu molta gent fa servir altres sistemes. En Rafel i en Joan

quan s’hi posen no es distreuen amb res, ans al contrari només vetllen. El cas és que els llevats que ajudaran el vi a transformar-se en cava es poden posar en quantitat o bé fer que de forma natural es multipliquin. Hi ha un moment concret en què cal aturar el procés de divisió. És possible que alguns recordeu els comptafils, un petit artefacte amb una lent que servia per comptar els fils d’una trama. Doncs ells compten amb exactitud les partícules que caben en un minúscul mil·límetre quadrat a través d’un potent microscopi. Un cop tenen el vi a punt el posen en ampolles amb una petita quantitat d’argila (caolí), que no deixarà que quedin traces de mares a les parets de l’ampolla. El cava és mandrós com el vi però a més és festós com un gat que sempre demana pessigolles. Mentre les ampolles reposen apilades a les rimes el temps permet que aquell suc de fruita es vagi transformant. Passats uns mesos caldrà fer-li una sacsejada ampolla per ampolla i tornar a deixarlo mandrejar. Diguem que quan el cava arriba a la seva adolescència cal estar més per ell que mai. En aquest moment cal posar les ampolles als pupitres i fer-los un octau de volta cada dia fins a

tornar a la posició inicial. Després encara queda la fase d’anar-les inclinant fins a aconseguir deixar l’ampolla vertical. Tots els pòsits, és a dir les mares que li han donat cos, han quedat apilades en un petit grumoll que el caolí ha fet lliscar damunt el tap. Ja només resta desgorjar-lo i posar-li el tap de suro i el morrió. El gust del cava no depèn únicament del procés que us acabo d’explicar, sinó que també depèn de si just després del desgorjat s’hi afegeix licor. Els Marquès Rigol no hi posen res, just reomplen l’ampolla amb una miqueta més de cava. Varen decidir fer un nature des del començament i ara ja han fet tard per canviar, perquè els seus clients són fidels al gust. El seu cava no és fàcil de trobar. Hi ha algunes botigues i restaurants importants que el serveixen, però des de sempre ha estat un client qui ha portat l’altre. El serveixen a casa i el venen a la cava. A mi me’l va recomanar en Xavier Bassa, Nariz de Oro 2012. No sé si cal afegir alguna cosa més a part de l’adreça! Crec que tot el que falta per explicar us ho explicaran millor des de la cava estant. No us ho rumieu gaire més per tastar un cava cent per cent natural fet amb amor i sense escatimar en res. Xin- xin... salut!!

TEXT N. VALENTÍ

El seu Brut Natura no conté cap additiu, per això costa que pugi al cap

Cal Feru Cal Feru és possiblement l’establiment on hi ha més varietat d’ampolles de cava i escumosos de tot Catalunya SECCIÓ ESTABLIMENTS

Fa uns anys els museus i centres culturals varen obrir una botiga on podem trobar estris diversos, llibres, ninots, postals... tot al voltant de la temàtica del museu. A Cal Feru ha succeït a l’inrevés: el museu ha sorgit després que la botiga. La botiga ja és un espectacle: hi podem trobar més de tres-cents caves i potser més de sis-cents vins, però la seva actitud no és tan sols

Diputació, 51 SANT SADURNÍ D’ANOIA (Alt Penedès) Tel. 938 91 01 63 www.calferu.com

de vendre, sinó que fan activitats entorn del cava i el paisatge; ells ho anomenen enocultura, però jo en diria amor a l’art. Fa quatre generacions que els besavis d’en Xavier Roig varen començar a vendre vi a doll, i ara fa poc han celebrat el 75è aniversari de la botiga. A dia d’avui Cal Feru és possiblement l’establiment on hi ha més varietat d’ampolles de cava i escumosos de tot Catalunya. Estan molt ben considerats i són tot un referent, però a Cal Feru van una mica més enllà: volen servir bé els seus clients i aconsellar-los, i també volen difondre passió i coneixement pel món del cava i del vi. Sota la botiga tenen una sala molt ben ambientada on fan diverses activitats: tastos, audiovisuals... És una mica com us comentava: un petit museu. El vi i el cava sovint són begudes que a la gent jove els costa de descobrir el punt màgic, que evidentment és el plaer de saber assaborir. La família Roig és impacient i

És una visita obligada per a tots aquells que en obrir una ampolla de cava se’ns posa la pell de gallina

TEXT N. VALENTÍ

apassionada i van tenir una idea genial: organitzen uns recitals de música per maridar amb vi o cava. L’anomenen Decanta, un bon nom ja que té el doble sentit. Em posa la pell de gallina quan descobreixo que la passió per la feina arriba a tenir un alt grau d’altruisme. Una vegada més he trobat uns veritables somiadors, gent que ja tenen un nom i una fama, però això no els treu la son i no s’aturen. Aquestes persones saben que vendre no és tan sols la seva fita, sinó que busquen la satisfacció del client, que torna i retorna i acaba convertint-se en un amic. A Cal Feru es pot aprendre molt. És una visita obligada per a tots aquells que en obrir una ampolla de cava se’ns posa la pell de gallina. Quan en Xavier us hagi recomanat i explicat un cava la sensació encara és més vertiginosa. No hi ha pèrdua: a Sant Sadurní d’Anoia tothom coneix Cal Feru i us indicaran el camí. Val la pena arribar-s’hi!

Cava Juve i Camps SECCIÓ PRODUCTORS

Heu sentit parlar mai del punt d’inflexió? Doncs és aquell punt on just la gràfica canvia de sentit. El Penedès no cal dir que és el paradís del cava, però hi va haver un abans de tot plegat. La majoria de famílies vivien de la terra i principalment de la vinya, tot i que a pagès sempre tenien una mica de tot. Alguns d’aquests pagesos, de mica en mica, varen convertir-se en productors de vi. Aquest era el panorama poc més de doscents anys enrere. Per aquestes dates en Joan Juvé Mir devia ser un xicot ben plantat, i a més emprenedor. Va ser qui va posar els fonaments d’una empresa familiar molt arrelada al cor del Penedès, i va començar el trajecte de moltes

C/ Sant Venat, 1 SANT SADURNÍ D’ANOIA (Alt Penedès) Tel. 93 891 10 00 www.juveycamps.com

generacions que el precedirien amb la mateixa il·lusió i audàcia empresarial, d’una mateixa nissaga. Aquest és potser el primer punt d’inflexió que va fer un gir important. Quan parlem d’aquestes nissagues que han emprès el seu llarg viatge del temps mantenint viu el record dels segles, és quan esgarrifa pensar en les males temporades. La malaurada plaga de la fil·loxera sabem que va ser terrible per a tothom però, en aquesta família va ser el fill, Antoni Juvé, qui va haver de suportar el pes de veure com emmalaltien les seves vinyes, unes vinyes que l’havien vist néixer a ell i que morien abatudes sense remei. A mi m’impressiona... En Joan Juvé Baqués, el seu nét, acompanyat de la seva esposa Teresa Camps i Ferrer, va ser el primer en fer cava a la família i des d’aleshores fins avui tres generacions més, amb les dificultats que el temps els deparava , han continuat cuidant la seva vinya per elaborar caves o vins. Les històries estan impregnades de circumstàncies i la història ben documentada d’una família és, a més de la seva, també la nostra història. Molts d’aquests cellers han estat els creadors del que som i del que tenim.

Avui en Joan Juvé i Santacana i la seva filla Meritxell Juvé i Vaello porten les regnes del celler en el dia a dia, d’acord amb la filosofía que marca la Família Juvé. Han anat creixent al llarg de tots aquests segles, cal treballar, ser valent, prendre decisions i a més saber trobar solucions. També cal ser conservador, en aquest cas de la terra. El cava de Juvé i Camps era de tradició fet amb els raïms tradicionals del Penedès, macabeu, xarel·lo i parellada, també una mica de monestrell per als caves rosats. Hi va haver una temporada en que era temptador plantar varietats de fora com ara el chardonnay , la pinot noir... que varen introduir en algunes petites vinyes, però sempre mantenint-se fidels a la tradició que havien heretat apostant per les tres varietats clàssiques de la comarca . Ells en diuen mantenir la naturalitat del producte. Els demano, sisplau, que m’aclareixin què vol dir aquesta paraula, la resposta és ràpida: em diuen que abans que l’ecologia estigués en boca de tothom, ells ja utilitzaven aquest, que a més també els servia per explicar com feien els vins i totes les activitats del celler. Naturalitat! Apunteu-vos-la, és molt aclaridora.

Els caves en general tenen una tendència en la seva estètica, sempre l’han tingut, però de tant en tant algú s’atreveix a fer un canvi radical que pot ser trencador. En Joan a la primera meitat dels 80 va decidir portar a la taula el cava gairebé sense tocar, com aquell qui diu, tal com sortia de la bodega. Els cellers on es cria el cava són foscos, frescos i humits i poca cosa més hi ha, gairebé ni pols. Però així i tot el pas del temps deixa petjada i va emmascarant les ampolles amb un tel homogeni, fidel testimoni del repòs en criança tan necessari per fer un bon cava. Doncs en Joan va decidir posar al mercat les ampolles directament de la rima a la copa, evidentment, amb un segon tap de suro i una nova grapa que el subjectés. Va ser una idea transgressora que el va donar a conèixer per tot el món. De fet la idea era simplement una manera de proclamar la paciència que té el cava per fer-se bo. Era la naturalitat de les vinyes, dels avantpassats, del valor de superar tots els paranys... Era i és l’embolcall de saviesa convertit en vi i les bombolles necessàries per a gaudir-lo i mirar-lo. Els caves Juvé i Camps són un pessic d’història de tots plegats. Suposo que tots ja els heu tastat, oi? 27

TEXT N. VALENTÍ

Els caves Juvé i Camps són un pessic d’història de tots plegats

Cava Jané Ventura Els caves de Jané Ventura estan basats en els raïms autòctons: xarel.lo, macabeu i parellada, i garnatxa negra per als rosats SECCIÓ PRODUCTORS

Ai, el Penedès! Cada dia m’agrada més. He de reconèixer que la majoria de vegades, quan pensava en el Penedès em centrava bàsicament a Vilafranca i Sant Sadurní, però d’una punta a l’altra no és només una comarca gran, sinó que és una gran comarca! En Gerard Jané m’explica que recull raïms de vinyes gairebé arran de mar i altres de més de set-cents metres a la zona del Montmell. Cada dia de la meva vida em torno més sensible a tots els detalls del món del vi. De fet, ho faig extensiu a tot, però el suc de raïm acabarà en una ampolla i és l’únic producte que tenim que podrà fer de testimoni d’un moment concret, i no parlo tan sols de la verema, sinó que també em refereixo a la terra i a l’home. Tot plegat acabarà reposant en rimes fosques, fresques i humides vés a saber quants anys... Els Jané Ventura de temps hi entenen molt; justament aquest any celebren el centenari de la seva vinculació al món del vi amb el besavi Josep Jané, que era “corredor de vins”; posteriorment l’avi Albert Jané tingué el primer celler l’any 1928. El cava és molt posterior al 1914, i va ser amb la verema del 1988 que varen crear el primer, de la mà de Benjamí Jané Ventura, tercera generació i impulsor de l’etapa moderna del celler. Els caves de Jané Ventura estan basats en els raïms autòctons: xarel-lo, macabeu i parellada, i garnatxa negra per als rosats.

Els Jané Ventura són vendrellencs de soca-rel, s’estimen la cultura i el paisatge, i sempre els ha preocupat l’entorn i la seva riquesa senzilla

Ctra de Calafell 2 EL VENDRELL (Baix Penedès) Tel. 977 660 118 www.janeventura.com

fer cada dia les coses millor, i la qualitat ha millorat indubtablement en poc temps. Els Jané Ventura conserven les arrels del primer cava i quan en neix un de nou el deixen créixer i evolucionar. En Gerard pren una pipa de vidre i un parell de copes per anar a tastar petites vinificacions que serviran per anar fent diferents cupatges experimentals. Així és com han anat creant cadascun dels caves, amb molta paciència i dedicació. Les entranyes dels cellers, allà on reposen els vins més joves i també els més vells són espais que bateguen, vius i en plena activitat. Dins de cada ampolla els llevats van jugant el seu paper, aportant aromes i sabors al vi; tot junt està treballant i no pararà fins el moment que obrim aquella ampolla. Quantes coses tancades en aquest recipient! I pensar que hi ha un munt de begudes químiques que en mitja hora se’n poden produir milions de litres... Jo prefereixo el cava... M’agrada molt! A més, és bo a qualsevol hora i en qualsevol moment. No puc acabar sense parlar del Rosé, el cava rosat d’en Gerard. Per a mi aquest cava és màgia líquida. Els caves Jané Ventura són molt cremosos. Els heu de tastar!

TEXT N. VALENTÍ

Dubto que el 1914 s’hagués inventat el terme varietats autòctones. Suposo que en devien dir els ceps de tota la vida. Coses que passen... Ara tenim nous mots per a coses noves i nous mots per a coses que s’han fet sempre. Estem al segle XXI! Durant aquests vint-i-sis anys que fa que fan cava han fet molt camí. Si primer us explico que el celler Jané Ventura és al Vendrell, no us sorprendrà ni la meitat que tots els seus caves tinguin noms musicals: Reserva de la Música i Do (pel Gran Reserva)... Ja us ho esteu imaginant, oi? Sí, Pau Casals. Els Jané Ventura són vendrellencs de soca-rel, s’estimen la cultura i el paisatge, i sempre els ha preocupat l’entorn i la seva riquesa senzilla, en massa ocasions oblidada. Fan divulgació dels valors de les construccions de pedra seca (marges, barraques...), de la música i naturalment d’un dels catalans més ferms que hem tingut mai: Pau Casals. Jo que no sóc del Vendrell també me’n sento orgullosa. Tornant als caves i als Jané Ventura, us puc dir que la sensibilitat entre ambdós es podria definir com a compenetració pura. El cava va creixent a mesura que es treballa. Igual que en el cas dels vins, en aquest país, hem après a

Cava Agustí Torelló Mata SECCIÓ PRODUCTORS

Kripta és aquell cava que ningú pot oblidar ni el dia ni l’hora en què va destapar l’ampolla en forma d’àmfora

La Serra, s/n Sant Sadurní d’Anoia (Alt Penedès) Tel. 93 891 11 73 www.agustitorellomata.com

L’hivern no m’agrada gaire i els dies curts encara menys, no tan sols curts de llum solar sinó quan no tinc prou temps. Al celler Agustí Torelló Mata, hi vaig arribar a primera hora de la tarda i en vaig sortir gairebé a l’hora de sopar. Estic segura que si hi hagués anat de bon matí també hauria fet curt, ja que escoltant l’Agustí el temps passa volant. Molta gent del sector del cava m’havien fet el mateix comentari referint-se a ell: l’Agustí ha fet molt pel món del cava! i... caram quina vida més interessant i quines aventures tot plegat! A tretze anys, quan va acabar l’escola va anar a treballar com feien tots els nois i noies. Calia dur diners a casa: les famílies es refeien d’una guerra i tot era poc. Va anar a ajudar el seu oncle, en Josep Mata, de qui diu que ho va aprendre tot, fins i tot a caminar sense arrossegar els peus (recordo que aquestes coses també me les ensenyava la meva àvia). Excavaven els túnels sota les cases per fer les caves. Alguna vegada es desviaven i anaven de tort i acabaven a casa del veí. Amb l’oncle va fer els primers i fonamentals aprenentatges per fer cava: la neteja, els cupatges, fer girar les ampolles als pupitres, treure-les a l’hivern per clarificar el vi... però al cap d’un temps va veure que li calia molta més informació. Ell veia que la gent feia les coses com les havia vist fer sempre, però si preguntava ningú li sabia respondre. Va anar a estudiar a Requena, que era l’únic lloc d’Espanya on ensenyaven enologia, i quan

va tornar va inaugurar a Sant Sadurní el primer laboratori d’anàlisis de vins i se’n va anar a visitar la Champagne per aprendre tot el que pogués dels millors escumosos. Va passar anys dirigint diferents cellers i visitant tots els països on feien escumosos, mentre anava elaborant el seu propi cava, que aleshores venia a altres cavistes. Finalment l’any 1979 elabora Kripta, aquell cava que ningú pot oblidar ni el dia ni l’hora en què va destapar una ampolla en forma d’àmfora, que per força havia de reposar en una glaçonera. Tots tenim almenys un Kripta a la nostra vida! El Kripta va ser el primer cava de criança que es va fer a casa nostra. Fa temps que al celler s’ha fet el canvi generacional: la Gemma, advocada experta en dret vinícola i que viu el cava en primera persona, i l’Àlex, el seu germà, enòleg que des de fa 20 anys elabora els caves amb el pare. L’Àlex estava feinejant a la sala de bótes i va arribar cap a mitja tarda. És molt simpàtic i rialler i em parla sobretot de la vinya. Els Torelló

Mata tenen 40 hectàrees de vinyes pròpies i mantenen contractes de 100 altres hectàrees comprant el raïm als pagesos de tota la vida que cuiden la terra i la coneixen més bé que ningú. Em parla de sostenibilitat: diu que és una paraula que tothom entén i que ho engloba tot. També em diu que sovint es parla d’ecologia i de les plantes i animalets que hi ha a les vinyes, però que tothom oblida l’animal més gros. En aquest moment em dirigeix una mirada desafiant que em qüestiona i jo no atino a què es refereix. Penso en els senglars que a l’Empordà es mengen els raïms, però... No, ell es refereix al pagès. Ho diu amb tot el respecte del món i reivindicant que si els pagesos que cuiden les vinyes no estan ben tractats, no es podrà parlar mai de sostenibilitat ni de qualitat. S’entén millor que mai, oi? Sobre els caves Agustí Torelló Mata, no tinc paraules; són tan bons i tothom ho sap que... no se m’acut res que us pugui sorprendre. Potser us podrien sorprendre ells mateixos si els aneu a visitar. Allà podreu tastar els seus caves i decidir quin voleu endur-vos a casa, i si no us acabeu de decidir per un, doncs... n’agafeu un de cada per anar gaudint d’aquest suc de raïm miraculós ple de perletes petites que xispegen. Salut! 31

TEXT N. VALENTÍ

L’Agustí va anar a visitar la Champagne per aprendre tot el que pogués dels millors escumosos

Cava Llopart SECCIÓ PRODUCTORS

Tot i que la seva gran especialitat és el cava, fan uns vins molt bons, un dels quals el fan amb subirat parent Just sortir de l’autopista, el primer trencall porta a l’Ordal. S’agraeix el canvi: surts del terrible trànsit i les presses i de cop aixeques el peu de l’accelerador; és un gest involuntari, perquè el paisatge és tan bonic que tens ganes de mirar darrere cada revolt els colors de les vinyes i els camps. En un tres i no res s’albira el celler Llopart, que sobresurt sobre una vinya que encara té moltes fulles verdes. En aquell moment vaig

LLOPART CAVA Ctra de Sant Sadurni a l’Ordal Km, 4 Tel. 93 899 31 25 www.llopart.com

pensar que era un enquadrament espectacular per fer una foto del celler (el paisatge s’unia amb l’edifici). Vaig deixar el cotxe aparcat davant la seva col·lecció de ceps. Cal felicitar-los d’aquesta idea de plantar ceps de diferents varietats arrenglerats l’un al costat de l’altre amb el nom de cadascun; així els qui no hi entenem podem veure i entendre com són de diferents els raïms, perquè a vegades pensem que tan sols n’hi ha de blancs i negres i en realitat cadascun té el seu color: n’hi ha de vermellosos, ataronjats, groc clar, fosc... Vaig entrar i de seguida va sortir a rebre’m en Josep; l’Assumpta em va oferir un cafè, i al cap d’un moment s’hi va afegir la Jesi; gairebé hi eren tots (tan sols faltaven l’Imma i en Pere), els cinc fills d’en Pere Llopart. Aquesta família són uns amants de la terra. Ara que volto tant pel Penedès molt sovint algú fa un comentari de la bona feina que fan i la que han fet els seus avantpassats.

A can Llopart tota la vida havien sigut pagesos de vinya fins que els rebesavis van començar a fer cava; van ser dels pioners. Eren uns anys durs i tot estava per fer. Calia molt esforç per a qualsevol tasca, i emprendre el camí de “xampanyista” era aventurar-se en una gran empresa. Tot això passava l’any 1887, és a dir que poca broma amb la tradició d’aquesta família. Personalment sempre m’han agradat els mapes antics i les il·lustracions de plantes, i suposo que per això la imatge del cava Llopart sempre m’havia cridat l’atenció. Ho vaig entendre tot quan amb la Jesi vàrem anar a la masia can Llopart. Des de l’era estant, sota un porxo, uns arcs emmarquen tot l’horitzó: Montserrat, el Pirineu, una mica del Cadí, el Montseny... i just a tocar les vinyes. Segur que aquesta vista va ser la causa que en Pere Massana i Casanelles, el rebesavi, elaborés el primer cava, amb la primitiva l’etiqueta de “Espumós”. Les arrels de la família a la terra i al territori són molt evidents en detalls: a més de la imatge tenen un antic document que parla de les seves vinyes; és tan antic que està escrit en llatí. El cognom Llopart hi apareix com a Leopardi, que ara és el nom d’un altre dels seus caves. A la vinya també han fet molta feina. Hem de tenir present que el nostre país, a cops un xic desendreçat, però encara molt bonic, en bona part és mèrit de totes aquestes famílies que han sabut salvar les circumstàncies amb esforç

i mantenir-se fermes al territori. Masos, cabanes, marges... i fins i tot varietats de ceps que s’haurien ben perdut si no fos per alguns pagesos. Tot i que la seva gran especialitat és el cava, fan uns vins molt bons, un dels quals el fan amb subirat parent, un cep recuperat típic de l’Ordal. De pares a fills s’ha anat fent el relleu. Una anècdota que em va fer molta gràcia és que en una generació l’hereva va ser una pubilla i el nom de Llopart es va perdre. Aquest matrimoni també varen tenir una filla que seria pubilla i que per sort es va casar amb un xicot que es deia Llopart. Avui aquests cinc germans es diuen Llopart i Llopart: tant la mare com el pare tenen el mateix cognom. No deixa de ser una història divertida. Tornem al cava. Sota el nou celler reposen milers d’ampolles arrimades. Us animo que aneu a fer-los una visita per entendre tot el que hi ha dins de cada ampolla de cava Llopart. En Pere, el pare, ha dedicat tota la vida al cava, que l’apassiona. També el seu pare, el seu avi... i tots fins a Leopardi hi han posat el seu granet. L’Espumós encara el fan tal com el van crear el 1887. Ara la nova generació, gairebé mig equip de futbol, continuaran la feina cuidant la terra i el territori, que sempre haurien d’anar plegats i que han estat treballats jornals sencers fins avui. Les vinyes dels Llopart són petites i velles, d’escàs rendiment i amb un resultat que... cal obrir una ampolla i comprovar-ho!

TEXT N. VALENTÍ

En Pere, el pare, ha dedicat tota la vida al cava, la seva passió!

Restaurant Marejol SECCIÓ ESTABLIMENTS

El Marejol s’ha convertit en un espai de referència, lloc de trobada de professionals del món del vi Del restaurant Marejol ja us en vaig parlar en l’anterior número. Va ser una troballa, ja que d’establiments dels quals es pugui donar fe que tenen peix fresc, no és fàcil trobar-ne! En Jose Gallego (recordeu que no accentuo el seu nom perquè tothom el pronuncia sense accent) és un dels cinc germans que porten el restaurant. Ell s’encarrega de comprar el peix a la llotja i dels vins, la seva gran passió. L’any 2010 el Marejol va guanyar el premi Cartaví, un premi en què participen més de set-cents restaurants de tot Catalunya. Més que un premi és un reconeixement a una tasca que fan aquests restaurants per apostar pels tresors de les nostres terres i per fer viure el nostre vi. Segur que encara algun dia heu anat a algun restaurant on o bé heu vist que per fi hi havia força vins de casa, o bé heu pensat que com és que encara en tenen tan poquets. Per fi moltes cartes de vi avui tenen un bon assortit de vins de casa nostra. En altres indrets fora de casa nostra era impensable que els restaurants tinguessin vins forans o d’alguna altra DO, si no era cap al final de la llista. A casa nostra no hem actuat així i encara tenim feina per fer. Algun restaurador poca traça m’ha arribat a dir la gran bestiesa que si no tenen vins

El Jose, ha dedicat molta feina a crear una bona selecció de vins per motivar així petits i grans productors

MAREJOL Passeig Ribes Roges, 35 VILANOVA I LA GELTRÚ (Garraf) Tel. 93 815 56 82 restaurantmarejol@restaurantmarejol.com

organitzats pel Jose. Al premi Cartaví, el Jose s’hi va presentar per passió; durant molt temps havia anat fent camí amb el tema dels vins en el seu restaurant. La Dolors i la Susi cuinen meravellosos plats i el Jose us aconsella el millor maridatge per acompanyar-los. No penseu que hagi de ser un vi caríssim, perquè ell sap trobar els tresors de les vinyes: vins joves, criances i també veritables joies i alguna antiguitat. Us podeu posar a les mans del Jose amb els ulls tancats. És una agradable experiència. Si no, no seria un restaurant de referència com és! Bon peix i bon vi, i la carn... també!

TEXT N. VALENTÍ

Sap trobar els tresors de les vinyes: vins joves, criances i també veritables joies i alguna antiguitat

de casa és perquè són més cars. Quin disbarat! La veritat és que aquests senyors d’entrada ens estan enviant un missatge que la qualitat que ofereixen passa sempre per sota del preu i també que no s’han ni tan sols preocupat de buscar gaire res. Doncs en Jose, ben al contrari, fa molt temps que ha dedicat molta feina a crear una bona selecció de vins per oferir als seus clients i motivar així petits i grans productors. De mica en mica el Marejol s’ha convertit en un espai de referència on passen coses increïbles. És lloc de trobada de gent de tot el món, professionals del món del vi que vénen expressament per fer tastos

Cava Bertha El nou projecte Bertha serà encara més impressionant i tenen previst fer-hi moltes activitats d’enoturisme

Feia temps que coneixia el cava Bertha, un cava que m’ha acompanyat en molts sopars entranyables. Tenia ganes de conèixer el seu creador, veure on neix i on creix. El cava sempre omple un raconet especial de la nostra vida. Vaig sortir de Sant Sadurní en direcció a Vilafranca. Havia fet escassament tres quilòmetres quan després d’un revolt, just damunt d’un suau turonet ple de vinyes, sobresortia el nou celler de Bertha. Un trencall a mà esquerra sense asfaltar em va portar fins al celler. És un edifici de construcció racional preciós. En Josep Torres, en Pep, i la Gemma Flaqué m’expliquen que fa tot just unes setmanes que l’han inaugurat. El projecte, un cop estigui acabat, serà encara més impresCrta. St Sadurni a Vilafranca Km. 2.4 Cami de la Salada CAN BATISTA SUBIRATS (Alt Penedès) Tel. 93 891 10 91 www.cavabertha.com/cava/

sionant i tenen previst fer-hi moltes activitats. Tot i que l’arquitectura i la decoració m’encanten, he vingut a buscar la història del cava Bertha. En Pep de jovenet havia passat els estius treballant en cellers i la idea de fer cava li agradava molt. Abans de marxar a la mili va preparar cinc mil ampolles de cava que va deixar reposant durant tot aquell any i que un cop acabat el servei militar va començar a vendre amb el nom de Josep Torres Sibill. El cava li havia quedat francament bo i el negoci s’encaminava bé. Al cap de poc temps va rebre una cita del celler Torres. El senyor Torres el va felicitar per la qualitat del cava i per la iniciativa que havia tingut un noi tan jove i emprenedor, però li va dir que no podia comercialitzar el seu cava amb el nom Torres. Ostres! Tenia moltes ampolles etiquetades... Calia posar fil a l’agulla i trobar un altre nom ben aviat. Va coincidir que el seu pare s’estava llegint una novel·la on sortia el nom de Bertha i a tots els va agradar molt. En Pep ha creat els seus caves i els ha vestit amb ampolles boniques i atrevides i etiquetes que ell mateix ha dissenyat. La seva mare és artista i de ben segur en Pep ha heretat d’ella aquesta sensibilitat i bon gust per fer les coses. De tota manera, l’ampolla, el celler i l’etiqueta són importants, però igual que en les persones el més important és a dins! És el cava que ha triomfat! En Pep i la Gemma han treballat de valent i amb aquest nou projecte estan molt engrescats i tenen un munt d’idees: cava, aperitius, enoturisme... No vull destapar cap sorpresa: ja en sentirem a parlar!

TEXT N. VALENTÍ

SECCIÓ ELABORADORS

Vinya Celler Masia SECCIÓ PROFESSIONALS

cultiu, i llavors en la imatge de les típiques masies, que al capdamunt de la façana tenen un antic rellotge de sol. Un cop a casa vaig recórrer a Internet per esbrinar-ne més. Vinya Celler Masia és una iniciativa que fa anys va voler distingir aquells caves i vins fets amb el raïm que ells mateixos han treballat. Ja ho diu el nom: Vinya Celler Masia. Tampoc anava tan errada amb les meves primeres impressions! Cuidar la terra no té horaris: quan cal podar, llaurar, veremar... s’ha de fer faci fred o calor. El sol, però també la pluja, les pedregades, el vent i les perilloses gelades: la natura no sembla que estigui sempre de la banda dels pagesos... i per acabar la masia, on acaba la jornada i acabarà el fruit convertit en vi. A França sempre s’ha parlat del terroir com a interpretació del vi, ja que la terra on neix el farà diferent. Els enòlegs saben que cada vinya és diferent i fins i tot dins una mateixa vinya hi ha rengles de ceps que per la inclinació i l’orientació del terreny donen un fruit diferent. També a França

Sóc d’aquelles persones a qui agrada molt xafardejar les etiquetes. Per a mi és important, ja que m’agrada buscar productes nous i dels quals no tinc cap referència. Així va ser com vaig descobrir Vinya Celler Masia en el revers d’una ampolla. Hi havia la imatge d’un rellotge de sol i vaig començar a rumiar què volien transmetre’m. Primer vaig pensar en jornades llargues com un dia sense pa, també en la importància del sol en el

www.vinyacellermasia.net

es distingeix a les etiquetes si el vi prové de la vinya del mateix viticultor amb la paraula vigneron. Doncs ara quan trobeu una etiqueta amb Vinya Celler Masia sabreu d’on surt el raïm, sabreu que qui ha fet el vi és la mateixa persona que ha tingut cura de la vinya i qui ha escollit el millor moment per veremar. També serà la mateixa persona que aixafarà el raïm i seguirà de prop l’evolució de tot el procés. Ja sabeu... busqueu a la contraetiqueta un rellotge de sol, tasteu el vi o cava i interpreteu vosaltres mateixos el resultat d’aquella feina feta sens dubte amb molt amor.

TEXT N. VALENTÍ

Vins fets de collita pròpia. Vinya, verema i vi!

Cava Suriol Suriol, una família de pagesos involucrats en elaborar vins amb personalitat penedesenca gràcies a l’agricultura mediterrània SECCIÓ PRODUCTORS

Cellers de can Suriol del castell S.L. Castell de Grabuac FONT-RUBÍ (Alt Penedès) Tel. 93 897 84 26 www.suriol.com https://www.facebook.com/cansuriol

La vinya ja començava a tenir fulles roges. Aquest estiu i aquesta tardor el temps ha estat una mica revolucionari, com també ho és el moment que estem vivint. Aquests últims mesos s’ha parlat més que mai dels fets del 1714. És justament en aquest període que els Suriol regentaven terres del senyor de Font-rubí, que aleshores es deia Fontrúbia i Grabuach. Cap al s. XIX la família Suriol van passar de masovers a propietaris del castell de Grabuac, gràcies a la desamortització de Madoz. Els hereus, durant segles, han anat prenent el relleu per garantir els bons costums d’aquesta família, sempre dedicada a la terra i el territori. No havia tingut temps encara d’escriure aquest article que els caves Suriol van ser premiats a l’última edició del Vinari. Encara sentia molt present el sabor d’aquest cava, que l’Assís m’havia convidat a tastar. L’Assís Suriol és el nou relleu generacional, a qui ara toca vetllar per la feina dels seus avantpassats. Més de tres segles fan sortir arrels i els Suriol estan molt ben arrelats a la terra. L’Assís, tan aviat té cura de la vinya, de la poda, la collita, la selecció... com de batre les lies, d’escoltar com xiuxiueja el most dins les bótes. Treu el tap d’una bóta, hi acosta l’orella i em convida a fer-ho; resulta impressionant la fressa que fa el most en plena ebullició. Sembla que es resisteixi a perdre la seva condició de raïm i lluiti fins a ser vençut pels mateixos llevats del territori on ha crescut. El vi dels Suriol és vi natural; en aquest vi, no havent-hi de res hi ha de tot: respecte per la natura, repòs, il·lusió, ofici...

Ja cau una mica la tarda i ens hem d’afanyar a fer les fotos. La vinya comença just al costat de la masia. Entre els rengles de ceps creixen herbes autòctones, tant o tan poc especials (si no fos que l’home les fulmina amb herbicides, elles surten cofoies i creen una petita biosfera). He d’enquadrar bé per tal que es vegin. L’Assís diu que les vinyes llaurades semblen un desert i en canvi amb herbes són plenes de vida! El celler Suriol és un celler petit amb no gaires hectàrees, i això els permet fer tot el procés ells mateixos. En Francesc, el pare, ha estat i és un enamorat altruista del territori i va ser dels primers dinamitzadors de les rutes del vi i del cava al Penedès i un dels creadors de Vinya Celler Masia, una modesta denominació per a aquells que tanquen el cercle amb la seva feina. Viure en un castell no és com un conte de fades, sinó una gran responsabilitat que massa sovint fa renunciar a moltes coses en bé de la conservació. Ser cellerer tampoc és una vida regalada com la de Falcon Crest... Per tenir cura d’una vinya cal observar cada

rengle i de cada rengle cada cep. Per collir el raïm cal mirar cada gotim i de cada gotim cada gra. Un cop al celler, els cups, les bótes, les barriques, les ampolles... cada cosa a can Suriol es fila prim. Al celler Suriol fan el vi i el cava com si fos per a ells! Val la pena que aneu a visitar-los. Per acabar de tancar el cercle tenim l’Eudald, el germà mitjà. És cuiner i a l’antiga sínia de la finca té un petit restaurant de carn a la brasa. No vull faltar a ningú, però no penseu pas que és el típic restaurant on tot s’hi val. A l’Eudald, l’hem d’avisar i ell ens tindrà el dinar o el sopar a punt com si fóssim convidats. Com que tan sols treballa sota comanda, pot oferir la millor carn del mercat comprada i cuinada expressament per a nosaltres. Paisatge, vi, cava, castell, vinya, tradició, història... uf! Tot plegat un bon programa per a qualsevol diumenge de l’any. Visitar aquest celler et fa entendre el vi i el cava, i si a més acabeu el dia amb un àpat a La Taba, el restaurant de la Sínia dels Suriol... en fi... tan sols es pot demanar una cosa més: que sigui temps de calçotades... Ja m’ho explicareu!

TEXT N. VALENTÍ

Preserven varietats tradicionals i utilitzen mètodes ancestrals de vinificació

Cava Carles Andreu SECCIÓ PRODUCTORS

L’autopista anava prou fluida i el cotxe se m’accelerava sol. Massa sovint la velocitat m’emmascara el paisatge que tinc a un costat i l’altre de la carretera i no és fins que he passat el peatge que m’adono de l’entorn. Havia conduït poc més d’una hora i en aterrar, com us deia en sortir del peatge, em trobava al bell mig de la

C/Sant Sebastià, 19 PIRA (Conca de Barberà) Telèfon 977 887 404 info@cavandreu.com www.cavandreu.com

Conca de Barberà, una comarca que a més d’un faria perdre punts si els la fessin localitzar en el mapa en un concurs de preguntes ràpides. Anava cap a Pira, un petit municipi molt proper a Montblanc, amb vinya a banda i banda i diversos pobles que treuen el cap per damunt dels ceps. Gairebé al peu d’un modest abisme de terra esguerrada pel riu Anguera, que durant anys i panys creix i davalla amb tanta força que s’ha endut una bona part de terra argilosa cap al mar, i ha deixat una conca, podríem dir fins i tot un petit Canyon del Colorado, pel mateix color de l’argila, allà trobem el celler Carles Andreu. La Conca és una comarca complexa, diríem que heptaèdrica, ja que limita amb set comarques. Pira es troba a la Conca estricta, on la vinya

ha estat des de sempre el cultiu principal. La família Andreu té constància d’aquesta activitat amb documents que daten del 1781. De pares a fills han anat prenent el relleu i sobrevivint en èpoques de tots colors. La vinya ha estat l’activitat principal, i durant unes quantes dècades hi havia hagut una fàbrica d’alcohol on els pagesos de la zona portaven el seu vi per destil·lar; després aniria cap al centre d’Europa des de Reus. En Carles Andreu sempre ha estat amant de la terra i del territori, com els seus avantpassats, gent involucrada en el desenvolupament de la comarca. Ara fa uns anys va decidir que amb una part de la collita volia fer el seu propi vi, un vi que serviria per elaborar cava. Les varietats autòctones de la zona són la parellada, el macabeu i també el trepat, el millor raïm per elaborar cava rosat! Si és rosat i és de trepat, teniu l’èxit assegurat! Mira... m’ha quedat bé el rodolí. Durant segles els Andreu han vetllat pel territori i per aquest motiu tot el que fan pretenen que sigui feina ben feta. Quan un pagès que té la collita venuda es mou per fer quelcom més, vol dir que li ha aflorat una passió a la qual dedicarà el temps que calgui. Per aquest motiu els caves Carles Andreu estan elaborats amb la màxima expressió, sense posar límits a l’esforç necessari, i observant bé la natura, ja que el raïm no és una ciència exacta. Fan set caves que ja tinc ganes de tastar. En Carles treu unes copes de l’armari raconer i em serveix el seu cava brut fet amb parellada i macabeu. Té un color groc palla brillant i translúcid (les aromes surten disparades tot i el carbònic que les vol ofegar) i un gust intens i persistent. El cava ha de seguir unes pautes establertes d’uns períodes mínims de la primera i la segona fermentació. Com a mínim

nou mesos de repòs dins l’ampolla abans del desgorjament: aquest és el mínim establert per la DO, però el més jove dels caves Andreu té 18 mesos! Tot seguit em serveix un reserva de 36 mesos. El tercer, el rosat (anireu veient que tinc certa predilecció per aquest cava). El rosat és tan bonic que no me’n puc estar, perquè tot i que tots els bons caves m’agraden molt, el rosat m’agrada especialment. El rosat de trepat és el rosat per excel·lència. El trepat és una varietat de raïm que ja en unes llibretes de comptes de fa dos segles no es comptabilitzava ni com a blanc ni com a negre, sinó que es comptava a part, ja que valia més que el blanc però menys que el negre. Ja veieu que si no és blanc ni negre per força havia de ser rosat... Boníssim! Del fons de la copa puja un rosari de fines perletes arrenglerades que el fan semblar un beuratge màgic. Encara en vaig tastar dos més abans de baixar al celler on reposen les ampolles. Varen excavar un gran forat just al costat de l’antic corral per fer la cava. Damunt hi varen plantar vinya, com sempre hi havia hagut. Les caves i els cellers em transporten sempre a records no gaire definits entre la meva infantesa, quan anava al celler a omplir el porró directament de la bóta, i la meva estada al cor de la DO Entre Deux Mers. No us ha passat mai que quan sents una olor voles? Doncs sempre tinc aquesta sensació. Suposo que ja us deu haver picat un xic la curiositat i heu situat al mapa on és Pira. A més, espero que la meva descripció dels caves us hagi fet agafar ganes de tastar-los. Els caves de la Conca tenen personalitat pròpia. La gent de la Conca té personalitat pròpia, fins i tot alguns encara parlen xipella. Us poso com a deures esbrinar-ho mentre tasteu els caves Carles Andreu. Gaudiu la Conca!

TEXT N. VALENTÍ

En Carles Andreu sempre ha estat amant de la terra i del territori, com els seus avantpassats

Caves Bolet A la vinya, els Bolet saben que és millor anticipar-se que esperar tranquil·lament que arribin els problemes SECCIÓ PRODUCTORS

Mentre vaig donant voltes pel Penedès em vaig enamorant d’aquests indrets entre vinyes i bosc, de pobles petits i carreteres que s’entortolliguen les unes amb les altres. No creia pas que pogués arribar a l’hora convinguda. Sort que en Xavier Bolet em va trucar a temps per dir-me que si posava “caves Bolet” al Google, el mateix telèfon em duria fins allà sense cap problema i... tal dit tal fet. La porta automàtica es va obrir com per art de màgia: en Xavier estava a l’aguait i en veure’m va prémer el botó. La masia em va impressionar. És un edifici modernista de l’any 1911 que em transmetia molta vida i sobretot molta cura, ja que està molt ben conservada, i es nota quan les coses estan fetes amb amor pel patrimoni. On hi havia hagut la masoveria, hi tenen l’espai d’acollida, la sala de tast i la botiga. Les persones, les cases, els caves, les vinyes, són extensió una cosa de l’altra, i per aquest motiu estava preparada per tal que en Xavier em sorprengués amb la seva història. Fa cinc generacions que els Bolet treballen la terra, la vinya i el vi. Des de l’any 2003 a les seves vinyes fan cultiu ecològic. És lògic, per allò que us deia del tarannà singular entre la terra i les persones. En Xavier és el germà petit, l’encarregat d’elaborar els vins i caves de collita pròpia. En Jordi, el germà gran, és el viticultor. Ara els dos germans comparteixen el mèrit dels seus caves i vins. Ja hem co-

Fa cinc generacions que els Bolet treballen la terra, la vinya i el vi

Carretera St. Marçal Km 15 BV2117 (Alt Penedès) Tel. 93 891 81 53 - 636579646 cavasbolet@cavasbolet.com www.cavasbolet.com

mentat en diverses ocasions que el vi té el gust de la terra que l’ha fet créixer, dels llevats de l’indret, de l’estació i també de la traça del seu creador. Els vins i caves Bolet es caracteritzen perquè són uns vins aromàtics, però al mateix temps secs. En Xavier escull el dia de verema amb temps per tal de poder seleccionar, ja a la vinya, els raïms. Hi ha anyades que cal rebutjar-ne una gran quantitat en bé del resultat final. Per fer bon vi no s’hi val tot! A la vinya, els Bolet saben que és millor anticiparse que esperar tranquil·lament que arribin els problemes. La prevenció és el seu lema. Fan verema nocturna per aprofitar la frescor de la nit i no haver de refredar tant els raïms. Cada

enòleg escull la personalitat dels seus vins igual que un cantant la dels seus sons. Els seus caves són sempre de llarga criança, i a més fan el degollat en calent. Tots aquests detalls donaran personalitat als vins i caves. Mentre la majoria siguem uns bevedors novells de cava, els distingirem per la seva etiqueta, que ha dissenyat la mare, que és tota una artista, però de mica en mica anirem ampliant el ventall de sabors i colors i sabrem distingir els uns dels altres. No us podeu perdre la visita d’aquesta meravellosa finca de vinyes estimades des de fa més de quatre-cents anys i tampoc els seus caves i vins! Ja sabeu... el vostre telèfon us hi durà!

TEXT N. VALENTÍ

Els seus caves són sempre de llarga criança, i a més fan el degollat en calent

El mĂ¨tode ancestral:

FOTO BY MARTA JORDI

bombolles senzilles i de plaer

El mètode ancestral és una manera natural de tenir bombolles en una ampolla de vi de Gaillac i Limoux-, però es pot fer amb qualsevol tipus de raïm). Quan el most està en plena conversió dels seus sucres en alcohol, és a dir, quan encara té una quantitat apreciable de sucre, és embotellat directament i es tapa l’ampolla amb una xapa. El que queda, doncs, dins l’ampolla és un vi que encara no és vi: és un most en fase final

blogdevinis@gmail.com www.devinis.org

de transformació en vi. Com que aquest procés sempre produeix bombolles (gas carbònic, CO2) i les ampolles ja no es toquen fins que es beuen, quan n’obrim una, sempre hi trobarem un vi ja fet (és a dir, un vi que haurà consumit tots els sucres del most per fer-los alcohol), però que conservarà la bombolla que el final de fermentació haurà provocat. No hi ha degorjats, no hi ha segones fermentacions, no hi ha refermentacions… La

bombolla que bevem i gaudim amb una ampolla de mètode ancestral neix, ben senzill, del fet que el final de la fermentació alcohòlica es produeix a dins de l’ampolla. Sembla que la tradició és francesa, però a casa nostra tenim autèntics especialistes que produeixen vins escumosos ancestrals amb gran varietat de raïms (malvasia de Sitges, monastrell, xarel·lo, pinot noir, garnatxes blanca i negra, carinyena blanca, etc.) en moltes zones d’interès vitivinícola: des de l’Alt Empordà, passant pels Pirineus de Costers del Segre, seguint pel Maresme i el Garraf i acabant a Bonastre. Busqueulos i trobareu una dimensió diferent del terrer, del gust dels raïms i del vi, amb una bombolla fresca i senzilla, agradable i plaent, que acompanya molt bé mil plats diferents. I no cal dir, serveix de meravella com a copa de conversa, a mitja tarda o amb l’aperitiu. L’ancestral és un vi, per naturalesa, comodí! 45

TEXT JOAN GÓMEZ PALLARÈS

En el món que existeix en documents, tot té un origen que es pot identificar. En el cas que ara us explicaré, succeeix el mateix, però… El mètode ancestral és una manera tan senzilla i natural (encara que complicada de fer realment bé!) de tenir bombolles en una ampolla de vi, que crec que, des de sempre, allà on es feia vi hi devia haver una certa quantitat d’ampolles que, d’una manera volguda, es feien també amb la bombolla dita ancestral. Aquest mètode, pel que diu la història, sembla que neix a Gaillac (en occità encara s’anomena Galhac), una ciutat del sud de França (a la regió de Migdia-Pirineus, Tarn, zona d’Albi). Es coneix també amb els noms de gaillacoise, i amb els de rural o natural. Cal no confondre amb el que ara anomenem vins naturals. El mètode ancestral o rural s’anomena així perquè és la forma més antiga i senzilla de fer un vi escumós, la que necessita en teoria menys maquinària i tecnologia. No és, doncs, perquè tots els vins fets en ancestral neixin com a vins naturals… El procediment és senzill: comença amb la vinificació normal d’un most (normalment de raïm blanc -mauzac, chardonnay o chenin a la zona

El Carriels del Vilars, escumós ancestral SECCIÓ PRODUCTORS

Fa el xampany amb el mètode ancestral, és a dir que fa totes les fermentacions dins l’ampolla

Sovint som el que semblem... o no! A tots se’ns endevina una mica per fora qui som per dins, però sovint les aparences enganyen. A en Carles Alonso hi ha gent que el veu com un hippie, i els que el coneixem sabem que en ell no hi ha un posat de postureta sinó una veritable convicció de lluita contra vent i marea, sense por i que, de la seva època hippie, en conserva l’essència de sentir-se lliure. En Carles és del ba-

CARRIEL DELS VILARS Mas can Carriel ELS VILARS (Alt Empordà) carrieldelsvilars@hotmail.com Tel. 972 56 33 35

rri de Gràcia. De petit va estudiar en una escola en règim intern, la qual cosa no li va anar gaire bé per a la salut. El metge va recomanar als pares que el portessin a pagès i així és com en Carles, quan tenia tan sols deu anys, va viure en un mas i va aprendre a fer totes les feines: per exemple, la verema i el vi. Després d’acabar la carrera de pèrit agrícola va anar a viure a pagès, a Osona. Aviat farà vint anys que viu als Vilars d’Espolla (l’Alt Empordà ), un barri que el 1985 quedà del tot deshabitat i on en Carles va viure en solitari durant més de quinze anys, sense electricitat. Va refer la casa, i va reconstruir la vinya i l’entorn. En Carles té un fer diferent d’altres persones i, més enllà d’omplir-se la boca de discursets, ell actua, en conseqüència, a la seva manera d’entendre la vida i la natura.

El poble d’Espolla va ser el segon a ser atacat per la fil·loxera de tota la península Ibèrica. Després de la devastació alguns pagesos varen replantar algunes vinyes que amb els anys han quedat del tot abandonades. El cep és un arbre robust que, malgrat l’abandonament, sobreviu. Amb els brocs ( brots de cep) en Carles féu el planter de dos mil ceps que l’any següent empeltà i que ja fa anys li donen un bon fruit. Gent com en Carles no han tingut mai un manual d’instruccions a les mans. Va aprendre a tractar la vinya preguntant a la gent més gran de la contrada que sabia molt bé què calia fer en aquell terreny de llicorella, sec i ventós. Cull el raïm més madur del que sol ser habitual i els seus vins són també més madurs. En Carles per fer els vins necessita la terra, el sol, la tramuntana, els ceps, uns quants amics que l’ajuden a fer la verema, uns cups inoxidables i ampolles. Els més observadors ja deveu haver vist que li calen menys coses, per exemple no fa servir bótes perquè no vol que la fusta alteri el gust de la fruita. En el seu vi només hi ha vi! Col·loquialment diríem que és una mica pasota. No pretén ser subversiu ni tenir una postura, sap

què ha de fer i sap que a l’hora de fer vi l’atzar no hi té res a veure. Només amb rigor, prudència, molta paciència i esforç del suc de fruita surt un bon vi. Qui en sap de vins diu que són molt i molt bons. Es fa ell les etiquetes amb l’ordinador a casa seva mateix i tapa totes les ampolles, incloses les de xampany, amb taps de xapa. El seu xampany és espectacular, madur dolç i les aromes surten a pressió de la copa de tantes que n’hi ha. Mai no havia flairat uns vins tan aromàtics i diferents. El seu xampany és diferent a la resta, inclús en el nom ja que de cap manera vol renunciar al mot que va aprendre de petit. Diu que ell l’escriu amb x i ny i que no fa mal a ningú. En Carles... és en Carles! Fa el xampany amb el mètode ancestral, és a dir que fa totes les fermentacions dins l’ampolla. La sort que tenim és que en Carles no els ven a cap botiga, tan sols directament a casa seva. És una gran idea ja que l’Albera, a més, té molta riquesa natural i arqueològica que podem aprofitar per visitar en sortint de comprar el xampany. Només llavors s’entén que la terra, el vi i el Carles formen un cercle sagrat!

TEXT N. VALENTÍ

Amb els brocs en Carles féu el planter de dos mil ceps que l’any següent empeltà

Clàssic Penedès Albet i Noya SECCIÓ PRODUCTORS

En Josep Maria comença el seu projecte a la vinya, cuidant el raïm, la terra i l’entorn!

ALBET I NOYA Can Vendrell, s/n SANT PAU D’ORDAL (Alt Penedès) Tel. 93 899 48 12 visita@albetinoya.cat www.albetinoya.cat

Ja era octubre, però feia molta calor i les mosques estaven més empipadores que mai. Aquest estiu ha estat ben boig; gairebé els millors dies han estat els primers de tardor, ja que durant els mesos de la canícula fins i tot ha fet fresca i ha plogut molt. He passat molts anys de la meva vida vivint entre vinyes i cada cop que plou pateixo per si serà bo o no per al raïm, perquè tan sols tenim una collita a l’any, d’on cal proveir els cellers de vi per a l’anyada. En Josep Maria Albet i Noya arriba puntual. Tot i la feinada que té durant aquests dies de verema, sempre troba un forat per parlar de vins i escumosos i no tan sols dels seus, sinó de tots els vins del Penedès. Feia molts dies que no ens havíem vist, i després de les cordials salutacions ens vàrem asseure a resguard de la calor per fer petar la xerrada. El primer que vaig preguntarli era com estava anant la verema, per allò que us comentava del temps... La seva resposta va ser molt il·lustrativa: em va dir que aquest era un any en què hi ha molta diferència entre els

cellers que veremen a mà i amb cura, i els que cullen tal com ve. Estava claríssim! La primera vegada que vaig anar a ajudar uns amics a fer la verema estava ben disposada a collir raïm a preu fet, però abans de començar em varen ensenyar quins gotims havia de triar i com calia tallar tot allò que estigués pansit o podrit. És laboriós, ja que en cada cep cal estar-hi una bona estona; justament una verema com la d’enguany de ben segur s’allargarà més del compte per tal de portar al celler el raïm molt ben triat. Dels vins de l’Albet i Noya, en vàrem parlar a la revista de vi i ja explicava que va ser el primer a fer el cultiu ecològic a tota la Península. A més de bons vins també fa escumós. El celler Albet i Noya és un dels 14 cellers que han sortit de la DO cava i estan sota la denominació Clàssic Penedès. Del seu Clàssic Penedès, cal parlar-ne amb calma, ja que a més l’elabora amb el mètode ancestral. Uf! Arribats en aquest punt haurà d’explicar-me una mica què carall és tot plegat. Quin embolic! Fins no fa gaire bevíem xampany; ara ja m’havia resignat a dir-ne cava, i ara tenim els escumosos, i alguns d’aquests caves o escumosos són a més ancestrals! En Josep Maria mentrestant enceta una ampolla de vi blanc que ha fet amb un raïm d’uns ceps tan antics que ja se n’havia perdut la mena. En fa molt poques ampolles, i és tot un

privilegi poder-lo tastar. En Josep Maria sempre em sorprèn: és una persona inquieta i crec que puc assegurar que no s’ha avorrit mai, perquè sempre troba quelcom nou per fer. El seu escumós ancestral NO·SO·DOS està fet amb tots els requisits del Clàssic Penedès, però durant la primera fermentació del most l’embotella per tal que tot el combat dels sucres i llevats passi dins l’ampolla. Del mètode ancestral, en Josep Maria en sap un munt, tot i que m’explica que hi ha moltes i diverses maneres de fer-lo. Al celler Albet i Noya han optat per refredar les ampolles a la mateixa cambra on refreden el raïm abans de premsarlo. Cada vi, cada escumós, es transforma en escultura líquida a les mans del seu creador. Així com Leonardo Da Vinci es feia portar els millors blocs de marbre de Carrara per fer les seves magnífiques escultures, en Josep Maria comença el seu projecte a la vinya, cuidant el raïm, la terra i l’entorn! El seus vins, el seus escumosos són les seves escultures líquides. Al celler us en podran explicar moltes més coses. A més, és un indret preciós que et fa agafar ganes de viure. Al pati del celler, sota els arbres els diumenges podem anar a esmorzar. Ull viu: tan sols hi ha una taula! Però tranquils... hi ha més dies que llonganisses i de vi i Clàssic Penedès en té per a tots!

TEXT N. VALENTÍ

Del seu Clàssic Penedès, cal parlar-ne amb calma, ja que a més l’elabora amb el mètode ancestral

Còsmic celler Àmfores, bótes, tramuntana... mètode ancestral! SECCIÓ PRODUCTORS

Plovisquejava quan vaig arribar a Agullana, però la llum era bonica i feia que els colors sobresortissin al gris. M’havia de trobar amb en Salvador Batlle del celler Còsmic, un xicot rialler, fill de Rodonyà, a l’Alt Camp, enòleg i viatger.

Salvador Batlle Barrabeig Plaça Teresa Pallejà, 3 AGULLANA (Alt Empordà) Tel. 639 338 176 info@cosmic.cat www.cosmic.cat

En Salvador va créixer en terra de vi i ja de petit ajudava a la vinya i al celler de casa seva. Va estudiar enologia i també va viure un temps a Nova Zelanda, on treballava en un celler. La vinya i el vi són el seu món, o potser hauria de dir el seu cosmos. En tornar de Nova Zelanda, el seu poble se li havia fet petit, no pas en cap sentit pretensiós sinó que havia vist molt món i volia viure en un lloc ben diferent d’on havia nascut. L’Empordà enamora i Agullana és molt bonic: és d’aquells pobles que depèn de cap a quin costat miris no saps si estàs a la muntanya o a prop del mar. Juraria que aquest celler és el més petit de tots els que he vist fins ara. Un cop dins, tres tines d’acer inoxidable bullen per dins amb els nous vins d’aquest any. En Salvador elabora els seus escumosos amb el mètode ancestral. M’ensenya un recipient, que sembla una gran lletera, que durant la verema s’endú a la vinya per fer el peu de cup amb els llevats del mateix terreny on hagi crescut el raïm; d’aquesta manera la intervenció és mínima, com li agrada a ell. Cuida les vinyes amb agricultura biodinàmica per respectar encara més la fruita. Un cop el suc del raïm ha reposat amb les pells tres o quatre dies per extreure’n totes les aromes, posa el most en unes àmfores de terrissa durant tres o

A la natura no hi ha res escrit, no és una ciència exacta, i per això els enòlegs han de vigilar el most i després el vi bótes i una petita rima d’ampolles d’escumós ben apilades arran de paret. Li pregunto si té més ampolles i em diu que no, que en té cinc-centes justes. Són molt poques! Ja us deia que el celler és veritablement petit. Agafem la furgoneta per anar a veure les vinyes. La deixem sota uns pins al costat de la barraca del tractor, a peu de vinya. El cel continua gris, però els grocs i vermells de les últimes fulles dels ceps ressalten amb intensitat. Aquesta és una vinya vella d’on encara no ha fet cap verema, ja que l’ha reempeltada de carinyena blanca, el cep que havia vestit tot l’Empordà. És una bona feinada reempeltar, i a

més representa la renúncia a fer ben bé quatre veremes. Dels ceps, però, pengen els gotims, que són senyal que tot el procés funciona. Ens enfilem fins al capdamunt d’un suau turó on hi ha la vinya mare dels seus vins. La serra de l’Albera, el Canigó, les Salines, el Roc de Frausa, cap Norfeu, el Bassegoda i un bon tros de mar: aquesta és la vista en 360º des d’aquell punt. Magnífic! Em crida l’atenció que la vinya estigui llaurada, i en Salvador m’explica que el sauló és molt permeable i no reté gens d’aigua. Per això ell, escoltant la vinya, sent que li demana que li espongi la terra, i en Salvador ho fa. Les plantes parlen, però molta gent no les sap escoltar; ell en té cura igual que té cura del suc, ja que, tal com m’ha explicat, el pas per les tines, les àmfores, les bótes... és tan sols un tràmit per esdevenir vi. En aquest celler la natura la ciència i el respecte es fusionen a les mans d’en Salvador, i en surt el seu escumós ancestral i els seus vins naturals: Paciència, Valentia, Passió, Confiança... Evidentment del cosmos del celler Còsmic tan sols en poden sortir vins naturals! Ja sabeu... Agullana, ben bé entre el Pirineu i a tocar del mar, terra d’exili i ara també la terra que ha acollit en Salvador per crear els seus vins! 51

TEXT N. VALENTÍ

quatre setmanes. A la natura no hi ha res escrit, no és una ciència exacta, i per això els enòlegs han de vigilar el most i després el vi per saber quan és el moment adequat per fer el pas següent. A la cambra del costat, damunt la porta, hi ha un rètol que diu: “Sala de bótes”. M’encanten les sales de bótes, però aquesta és tan petita... tan sols cinc

Can Gallego SECCIÓ PRODUCTORS

Mas dels Clavers també fa vins tranquils fets amb varietats autòctones de raïm escollit d’entre moltes vinyes En Josep Duran venia de la vinya quan vaig arribar. Ja havien acabat la verema però al camp sempre hi ha feina per fer. Can Gallego és una finca de vinyes velles envoltada de bosc de pi blanc i alzina que la família treballa des de fa moltes generacions. Antigament havien fet molts litres de vi, mistela i aiguardents distingits per la seva qualitat. Can Gallego va arribar a ser la fassina número 11 de Catalunya. El Penedès és molt gran i gairebé tot ell té el conreu de la vinya com a activitat principal, tot i que també havien conreat poma, després de la fil·loxera. Hi ha molts pagesos que sempre han venut el seu raïm a altres elaboradors i els Duran durant una època també ho van fer, però el pare, que també es diu Josep, feia temps que enyorava la sensació d’arribar al seu propi celler i fer sortir el suc d’aquells raïms que han estat cuidant des de la incipient floració. En Josep fill, crescut evidentment entre vinyes, havia triat estudiar enologia i treballava en un celler a Andorra que va ser pioner en elaboració de vi ecològic d’alçada al Principat. La proposta de fer vi de la seva pròpia terra ben aviat el va seduir i l’Eloi, l’altre germà, també s’hi va engrescar i varen fer renéixer el celler Mas dels Clavers. Aquest és el nom que tenia antigament la casa. Aquest nom li venia perquè els avantpassats anaven sempre amb moltes claus antigues penja-

Les parets de pedra, gruixudes amb contraforts, han vetllat la criança de vins durant segles

FINCA CAN GALLEGO Cabrera d’Anoia (Alt Penedès) Tel. 93 744 85 29 - 667 536 467 info@fincacangallego.com www.fincacangallego.com

des a la cintura, ja que el mas tenia moltes portes. L’antiga càmera frigorífica de pomes que abans ja havia estat celler s’ha transformat de nou en celler. Una porta de fusta amb enormes claus de ferro ens separa de l’antic celler; en Josep l’obre i tot canvia de dimensió. Tot i que ara encara hi ha poques bótes, s’endevina que hi havia hagut una gran activitat. La llum, el so, la temperatura... tot ha canviat. Les parets de pedra, gruixudes i amb contraforts, han vetllat la criança de vins durant segles i ara tornaran, a poc a poc, a omplir aquell espai del tresor de la terra. Mas dels Clavers fa uns vins tranquils fets amb varietats autòctones i raïm escollit d’entre

les moltes vinyes que tenen. Cullen a mà per poder portar al celler el millor raïm. Són dels pocs cellers que han apostat per fer Clàssic Penedès, que com que ha de reposar quinze mesos no estarà a punt fins el maig. Aquests vins i l’escumós han nascut per engrandir l’ànima d’una important finca que havia vist temps gloriosos i sobretot ha nascut de la inquietud dels Duran, que s’estimen la terra, el raïm i el vi. Un vi fet per amor i amb amor neix per ser un gran vi. No pretenen fer gran quantitat de vi, sinó que es conformen fent gran qualitat de vi. Ja tinc ganes de tastar el seu escumós Clàssic Penedès de Mas dels Clavers! Recordeu... pel maig estarà a punt!

TEXT N. VALENTÍ

Mas dels Clavers és el nom que tenia antigament la casa

Loxarel Loxarel. fixeu-vos-hi bé: Loxarel, anagrama de...? Sí! De xarel·lo, no podia ser d’altre! SECCIÓ PRODUCTORS

Havia quedat a primera hora amb en Josep Mitjans, però vaig trobar una retenció a l’autopista que em va fer arribar cap a mig matí. El ventet havia netejat el cel i el sol brillava intens. A banda i banda del camí els rengles de ceps m’acompanyaven, i algun bassal de la darrera pluja feia saltar guspires enfangades que em feien recordar quan encara vivia a pagès. El mas i el celler es veuen des de lluny en un mar de vinyes. En Josep ja m’esperava. Al celler tothom anava per feina; la verema ja fa dies que està acabada però no es pot badar amb els vins per fer escumós,

Masia Can Mayol, s/n VILOBI DEL PENEDÈS (Alt Penedès) 41º22’ 23’’ nord, 1º 40’ 01’’ est. Tel. 93 897 80 01 loxarel@loxarel.com www.loxarel.com

sinó que cada dia cal estar-ne al cas per poder fer, en qualsevol moment, el cupatge. La família Mitjans, fa uns quants anys, ni més ni menys que cinc generacions, que es dedica a la vinya i a fer el vi a casa. En Josep recorda una vella premsa que tenien a l’entrada del que ara és la masia, que per alguna circumstància va desaparèixer. Aquesta casa ha viscut episodis francament interessants i intensos. Durant la guerra la casa va ser quarter general dels republicans i les vinyes es varen arrencar per fer un camp d’aviació. Sota la vinya hi varen construir un refugi aeri. És interessantíssim, però no em vull ni imaginar com havia de ser de dura la vida per a la generació dels nostres avis i la infantesa dels nostres pares. Per sort, el temps passa ben de pressa i les coses tornen al seu lloc. De fet, aquesta història comença quan en Josep té tot just quinze anys. Les vinyes que envolten la casa són en bona part de xarel·lo i en una comarca com és el Penedès, en Josep va dir al seu pare que li agradaria fer cava. Déu n’hi do que jove i decidit! I així va néixer el celler Loxarel. Fixeu-voshi bé: Loxarel, anagrama de...? Sí! De xarel·lo, no podia ser d’altre! Tenia ganes de conèixer en Josep, les nostres converses telefòniques m’havien generat molta expectativa i estava frisant per començar a descobrir tot allò que m’havia anat imaginant. A les vinyes de Loxarel hi creixen flors, herbes... i bledes (em va semblar divertit). Ja fa molts anys que feien cultiu ecològic i d’un temps ençà fan servir la biodinàmica. En Josep va aprendre de la vinya i del vi a casa, on des de petit remenava tot allò que podia. També va fer estudis d’enologia, però tot i la bona preparació hi ha persones que

sempre furguen i pregunten coses per saberne més i no s’acontenten a saber-les sinó que volen provar coses noves, o velles i oblidades. Així va ser com en una fira en Josep va assabentar-se que a Geòrgia, bressol del vi, fa 5.000 anys el feien en àmfores de terrissa (allà en diuen quibris). Va buscar el millor terrissaire expert i va començar a fer fermentacions dins les àmfores. L’àmfora és un envàs noble, porós com un càntir i que manté la temperatura suant per autorefrigerar-se. La sala d’àmfores i bótes és una meravella. Ja sabem que cada enòleg té el seu propi criteri a l’hora d’elaborar el vi i tenir cura de la vinya. El vi és sempre viu i més encara si és vi natural, que pot ser més vulnerable si no es prenen precaucions. Per això a Loxarel deixen el most amb les pells més dies per tal que es dissolguin els polifenols i tanins naturals que el protegiran. En Josep ha anat a buscar unes fotos que vol que vegi. Uf, hi ha un munt de xais als rengles de la vinya. Per tenir el màxim respecte amb la natura en Josep fa servir xais per tal que es mengin les fulles més grosses i així els raïms quedin més exposats al sol. Per fer això ser previsor i convidar els xais abans no hagi madurat la fruita. Feia mol-

ta fresca a la sala de les àmfores i ens n’anem a tastar els vins acabats de fer. Colors tèrbols i aromes fresques, uns gustos tan diferents que si fossin colors hauria pogut fer un pantone! D’aquests vins, tan sols en podrà sortir un escumós excel·lent! Ens quedava la visita al celler on reposen els seus clàssics. Sabeu on? Doncs al refugi antiaeri. Entre parets de maons baixem les escales; les botelles dormen ajagudes a les rimes, algunes des de fa molts anys. En Josep té el seu estil i fa uns vins tan bons que es pot permetre fer coses diferents. Agafa una ampolla vestida per la pols dels anys i la sacseja una mica, encara hi ha els llevats! Doncs aquestes les vendrà sense degollar. Allí dins hi ha, en estat pur, tot el suc i tota l’essència d’un moment. Res ha canviat, ni tan sols la petita cambra d’aire. Dins aquestes ampolles hi ha història! Un rengle d’escales ens espera, obrim la porta i sortim a la vinya. El sol encara escalfa i algú ens ha vingut a portar un parell de copes i una ampolla de Clàssic... Quina meravella, quins detalls...! M’encanta la gent rica d’esperit i a qui no se li escapa res. Que no se us escapi a vosaltres: el celler és una veritable troballa, i en Josep, una joia. 55

TEXT N. VALENTÍ

L’àmfora és un envàs noble, porós com un càntir i que manté la temperatura suant per autorefrigerar-se

Mas Comtal Com a família arrelada a la terra, el vi és la lluita diària per la conservació de l’entorn, la tradició, el respecte i la continuació d’una llarga història SECCIÓ PRODUCTORS

Mas comtal, 1 AVINYONET DEL PENEDÈS (Alt Penedès) Tel. 93 897 00 52 mascomtal@mascomtal.com

Hi ha un munt d’històries que comencen amb la frase: “Hi havia una vegada, fa molt i molt de temps...” Doncs en aquesta ocasió sí que en fa de temps que va començar aquesta història. El mas Comtal va néixer a l’època romana: era una mutatio, el que ara en diríem una àrea de servei. Les mutatio permetien als viatgers trobar tot allò que els calia per al viatge i per als animals: menjar, beure, assistència mèdica, reparació dels carruatges... Les mutatio es repartien per les vies romanes i estaven disposades a la distància que podien recórrer en un dia els viatgers. Aquesta mutatio ha anat perdent la forma, reconstruint-se i engrandint-se durant aquests dos mil anys, i ara tan sols en queda l’impressionant arc a l’entrada de la masia. La família Milà tota la vida s’ha dedicat a la vinya i al vi. L’Albert i el seu germà Joan varen portar a quatre mans el celler fins que un malaurat accident es va endur en Joan. Aquest va ser mestre durant molts anys i molts dels enòlegs del Penedès són deixebles

La Marta i el seu pare, l’Albert, ja fa anys que es dediquen en cos i ànima als seus vins tranquils i escumosos Clàssic Penedès en cos i ànima als seus vins tranquils i escumosos Clàssic Penedès. Com a família arrelada a la terra, el vi representa més que un modus vivendi:

és la lluita diària per la conservació de l’entorn, la tradició, el respecte i la continuació d’una llarga història. El més pràctic seria que anéssiu a visitar el celler per poder gaudir de les restes romanes i medievals i que la Marta us expliqui tot de detalls interessants. El millor de la visita, entre vinyes i celler, són els seus escumosos Clàssic Penedès i els vins tranquils. Per anar al Penedès no cal trobar cap excusa, està a un pas de gairebé tot arreu i el paisatge de la vinya és encantador durant tot l’any! Perdre’s entre vinyes és una bona manera de desconnectar del món, o sia que... Què esteu esperant? Tots cap a Mas Comtal!

TEXT N. VALENTÍ

seus. Un mestre inquiet que no es conformava mai i sempre buscava i investigava. Ara la Marta i el seu pare, l’Albert, ja fa anys que es dediquen

Cava Rovellats Un bon cava neix a la vinya: aquest és el gran secret. A Rovellats no es conformen a omplir ampolles de cava, sinó que volen omplir ampolles de bon cava SECCIÓ PRODUCTORS

Hi ha històries que comencen quan comença tot. D’alguna manera el celler Rovellats va néixer amb el naixement del xampany. L’avi d’en Josep Cardona era un home de mentalitat innovadora que havia estudiat belles arts. Era el principi del 1900 i Barcelona bullia plena de canvis i influències, sobretot de la romàntica París. En aquella època era el propietari del Café Español, en ple Paral·lel de Barcelona. Tot i que feia anys que vivia a Barcelona, es sentia del Penedès, la terra dels seus pares i avis, i d’aquest sentiment li varen venir ganes d’arrelar-hi un peu. Va comprar la masia Rovellats, prop de la Bleda. Era una finca on sempre s’havia fet vi. Just en aquells anys el xampany començava a posarse de moda, i uns quants cellers ja començaven a fer-ne. L’avi va pensar que era una bona idea fer-se el propi xampany per servir-lo al seu establiment. I ara ja anem per la tercera generació! En Josep des de petit havia viscut el tràfec de les veremes a final d’estiu i com l’avi i el pare feien el vi per al cava. Després d’haver estudiat la carrera d’empresarials, va estudiar enologia i... la seducció va ser total. Ara ja fa uns quants anys de tot plegat.

En Josep des de petit havia viscut el tràfec de les veremes a final d’estiu i com l’avi i el pare feien el vi per al cava CAVA ROVELLATS Carretera de la Bleda, Sant Martí Sarroca (Alt Penedès) Tel. 93 488 05 75 www.cavasrovellats.com

La casa i el celler es mantenen intactes. La casa era austera, com l’època en què la varen construir: els seus inicis són del segle X. En canvi, el celler i les edificacions posteriors són particulars i personals. En Josep em guia passant d’una dependència a l’altra: hi ha estances on sembla que el temps no hagi passat. Comencem a baixar les escales que ens portaran a la cava. Uns quants trams ens aniran endinsant en un espai on la llum del sol mai ha tingut ocasió d’entrar ni per la més petita escletxa. Avancem per un túnel llarg i estret de sostre baix i arrodonit on un tel d’humitat cobreix les totxanes. A banda i banda és ple d’ampolles de l’última verema que va fer l’avi. Les guarden tal com les va apilar ell mateix, com a testimoni d’un temps en què no tot era festa. Anem deixant la lleu llum de les bombetes enrere; en Josep s’avança i prem l’interruptor. Ens trobem a l’eix central, la rotonda, d’on surten sis túnels. Unes rajoles modernistes ens indiquen el nom de cada túnel i el de la rotonda. Veritablement és molt bonica aquesta cava. El cava Rovellats, ja sabeu... és boníssim. És normal, perquè l’avi era una ànima somiadora

que no s’hi posava per poc. Per a ell el xampany i la cava eren la seva pròpia creació. Els va fer a la mida dels seus desitjos. Una cava singular i capriciosa on es barregen la creativitat i la imaginació amb la practicitat de la instal·lació. El noucentisme es viu fins i tot sota terra en un lloc on en gaudeixen ells i les ampolles en el seu repòs. No és casualitat que el cava sigui bo. Un bon cava neix a la vinya: aquest és el gran secret. A Rovellats no es conformen a omplir ampolles de cava, sinó que volen omplir ampolles de bon cava, i per això els cal treballar molt durant l’any a la vinya: podar, adobar, aclarir els pàmpols... Quan és el moment, cal fer una bona verema seleccionant la fruita des del cep i collint-la a mà. El secret està en el llistó que es marca cadascú. Amb en Josep hem xerrat una bona estona, però ja des del principi havia vist que no es tractava d’una persona corrent. Ara, després d’haver recorregut tots els racons per on han viscut aquesta família he endevinat que el seu avi i ell devien tenir moltes coses en comú. Ja ho diuen que els testos s’assemblen a les olles. I el vell xampany s’assembla al cava! 59

TEXT N. VALENTÍ

L’avi era una ànima somiadora que no s’hi posava per poc. Per a ell el xampany i la cava eren la seva pròpia creació

Raïm, raïm i més raïm

El Diccionari català-valencià-balear dedica més de dues pàgines a l’entrada “raïm” i en dóna la definició següent: “Fruit del cep o de la parra (Vitis vinifera), format per un conjunt de baies sucoses rodones o rodonenques, pedicel·lades, agrupades al volt d’un eix ramificat; conjunt dels dits fruits, fruita del cep o de la parra.” En una altra accepció, diu que “raïm” és també el “conjunt de qualssevol altres fruits agrupats al volt d’un eix ramificat, a la manera del fruit del cep o parra”, per exemple, un raïm de dàtils, de plàtans, el raim de l’eura o el raïm de saüquer. A més, aquesta paraula forma part de la denominació de diverses plantes: raïm de guineu, raïm de llop (o crespinell), raïm de moro (de guilla, de Sant Salvi o de l’escopeta), raïm d’óssa i raïm de pastor, a més d’algunes altres. Tornant al raïm com a fruit del cep o de la parra, aquest diccionari recull un munt de denominacions de varietats de raïm d’arreu dels Països Catalans. Aquestes denominacions fan referència a l’ús que es fa del raïm, al color dels grans o a altres característiques.

Segons l’ús a què es destina, hi trobem: raïm de taula (el que es menja), de penjar (el que es conserva molt de temps i es pot menjar durant l’hivern), de cup, o de vi, o de verema (el que es destina a fer-ne vi), d’assecar (de pell dura, que es conserva fins a assecar-se), de balança (el que es destina a la venda i a ésser menjat a taula) i raïm pansa o panser (molt dolç, bo per a assecar-lo i ferne panses). Segons el color dels grans, hi trobem: raïm blanc i raïm negre. A més, aquest diccionari recull moltes altres denominacions, de les quals n’esmentem només algunes. Quant a varietats de raïm negre, a Alcoi anomenen afartabellacos un raïm de gra gros; a Mallorca anomenen alacantí una varietat de grans atapeïts, i tintorer un raïm de grans poc espessos, que fa un suc vermell que dóna molt bon color al vi; també a Mallorca, hi ha el raïm al·leluia (de grans atapeïts, que no és bo per a menjar ni per a fer bon vi) i el raïm batista (de grans grossos, bo per a menjar i per a fer-ne vi). A l’Urgell, el raïm trobat (de gra rodó, molt dolç), i a l’Alguer el raïm pascari (de pell prima). Parlant de raïm blanc, a Calasseit anomenen raïm afartapobres una varietat de gra molt gros, però

poc exquisit; a Mallorca trobem el raïm cagat (de gra rodó, no gaire gros, poc agradable per a menjar), el raïm d’esperó de gall (de grans grossos i molt llarguers) i el raïm de Jerusalem (petit, de grans mitjancers, bo per a menjar). De Benassal prové la denominació raïm de casa en lluna (de grans grossos i rodons), de Xàtiva la de raïm franceset (menut, molt primerenc, però no gaire bo), de l’Empordà, raïm joanenc (que madura pels volts de Sant Joan) i raïm mateu (de gra rodó i petitet, de gust exquisit); també de l’Empordà i del Camp de Tarragona, raïm grec (de gra petit, molt dolç, bo per a guarir indigestions i reforçar la vista), i del País Valencià i de Mallorca, raïm de mamella de vaca (de grans molt llarguers i saborós). Finalment esmentem el raïm malvasia (de grans petits i clars, bo per a menjar i sobretot per a fer vi). A més, recull varietats de gra vermell: a Alcoi, el raïm de botó de gall (de gra gros i bo), el raïm de cambril (de gra menut) i el raïm de clotet (gros i bo, amb un clotet a sota); a Albaida, Xàtiva i Gandia, el raïm de cor d’àngel (molt gros, tendre, de molt poc pinyol i molt bo); a Mallorca, el raïm de grans de jueu (de color vermell terrós) i el raïm giró (de gra mitjancer, rogenc fosc, molt dolç), i a Fraginals,

el raïm jaumet (primerenc, dolç i no gaire gros). Altres varietats ens resulten més conegudes perquè encara es conreen actualment i apareixen recollides al Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC). És el cas de: macabeu (de gra mitjà, blanc i molt dolç), garnatxa, granatxa o vernatxa (moradenc, molt delicat i de bon gust), monestrell (negre moradenc, de gra petit), moscatell (aromàtic. de grans grossos i ovalats), picapoll (blanc o negre de pellofa molt prima i molt saborós), sumoll (raïm negre de grans grossos i llargaruts), ull de llebre (de color blanc groguenc amb un pic negre a l’ull), xarel·lo (de gra blanc, de tast dolç, molt conreat al Camp de Tarragona i al Penedès) i parellada (de grans grossos, rodons i apinyats). Algunes d’aquestes varietats també s’esmenten en els articles d’aquest número de la revista perquè s’utilitzen en l’elaboració de xampany, cava o vi escumós, denominacions que en el DIEC apareixen com a sinònimes.

Maria Forns 61

Caves Castellroig Els vins de terrer i caves que fa en Marcel són plens de sol, de vent, de pedres entre les arrels, de flors i herbes de la vinya, d’insectes que voleien, d’esforç, de vida, de bosc... SECCIÓ PRODUCTORS

Els Sabaté, per part de pare, i els Coca, per part de mare, eren famílies pageses que tenien, entre altres cultius, la vinya. En Marcel havia estat totes les veremes al costat del seu avi i de son pare collint raïms. El que era una mena de joc de nens, a l’adolescència va resultar un enamorament total d’aquella terra que colgava les arrels de les quals s’erigia el tronc bast i raspós del cep, aparentment mig mort, que s’esquerda i deixa sortit brots i pàmpols i també una fruita que, en créixer, pateix per l’escassetat d’aigua i nutrients, que justament la fa excel·lent. Tot plegat va ser una sageta que li va travessar el cor. Mentre en Marcel estudiava, ja anava aplicant tots els aprenentatges i projeccions al seu projecte: treure vi dels raïms que coneixia i que estimava. Volia elaborar i posar dins una ampolla el que els seus avantpassats probablement havien plantat amb les seves pròpies mans. Dins les pàgines que escric sempre hi ha passió; si no, per a mi no tindria cap sentit explicar res de ningú, però en moltes ocasions aquestes passions són immenses, tant que m’acaben engolint i sóc gairebé capaç d’imaginar-me-les en imatges, com una d’aquelles novel·les de la ràdio en què les cares i els paisatges els posem nosaltres mateixos. Entre

La terra té molt caràcter i en algun lloc és geniüda i en altres és generosa...

FINCA SABATÉ I COCA Ctra. de St. Sadurní a Vilafranca, km 1 SUBIRATS (Alt Penedès) Tel. 93 891 19 27 info@castellsroig.com www.castellroig.com

64 64

tot pren sentit, ja que tot té sentit. Em queda poc espai i encara hi ha un munt de coses per explicar. És necessari que us digui que els vins de terrer que fa en Marcel, ja siguin per acabar en una ampolla de cava o en una de vi, són plens de sol, de vent, de pedres entre les arrels, de flors i herbes de la vinya, d’insectes que voleien, d’esforç, de vida, de bosc... provinents de setze sòls diferents, separats en seixanta-quatre microparcel·les, veremades a mà i vinificades una per una per captar tota l’expressió del terrer. Si realment voleu viure el vi, el cava i la terra, si us veieu capaços d’engolir a cada glop la intensitat que us he explicat, llavors el millor és que agafeu el cotxe i aneu fins a Sant Sadurní a fer-los una visita. Entre les coses que queden per explicar, hi ha la cava: una joia, un museu... Us transportarà.

TEXT N. VALENTÍ

setze sòls diferents, separats en seixantaquatre microparcel·les, veremades a mà i vinificades una per una per captar tota l’expressió

els personatges d’aquesta història trobem l’avi, que devia ser com a mínim tan apassionat o més que el seu nét. A més, recopilava tot allò que tenia a veure amb la terra i el vi; era un gran col·leccionista. Era pagès i segur que li calia treballar molt per guanyar-se el pa, però trobava moments de felicitat que assaboria a fons. Va deixar escrits dietaris plens de sensacions i reflexions. Sabia exactament què passava en cada vinya, i més encara sabia què passava en cada tros de vinya. Va explicar a en Marcel què s’havia de fer i com, ja que la terra no és tan simple; la terra té molt caràcter i en algun lloc és geniüda i en altres és generosa... Uf! La història ens ha anat transferint grans coneixements però qualsevol d’aquests coneixements és ple de petits i minúsculs trossets de saviesa. En Marcel va tenir la sort de viure en una família en què res passa desapercebut i

Caves Huguet A les vinyes hi ha tot el que cal: herbes que ajuden a mantenir la salut dels ceps, insectes que polinitzen les flors i xais que proporcionaran adob natural i equilibrat SECCIÓ PRODUCTORS

HUGUET DE CAN FEIXES, S.L. Finca Can Feixes CABRERA D’ANOIA (Penedès) Tel. 93 771 82 27 canfeixes@canfeixes.com www.canfeixes.com

A la lleixa tots els caves poden semblar iguals. Moltes vegades és l’estètica de l’etiqueta ens fa escollir, espero que després de llegir aquesta història sapigueu què hi ha just darrera l’etiqueta, millor dit dins l’ampolla. Can Feixes és una esplèndida masia envoltada de vinyes. Fa cinc segles el baró de Cabrera va 65

En Joan em va fer adonar de la simple i alhora complexa logística que té treballar de company amb la natura

regalar aquesta finca a la família Feixes amb la condició que havia de ser de consanguinitat. Una de les generacions no va poder tenir descendència i finalment la finca va passar a mans dels Huguet, concretament dels l’avis d’en Joan Huguet. Ara tot és a prop, tot és possible, tan sols fent córrer els dits per la pantalla del nostre mòbil o donant la volta a la clau del cotxe, tenim a l’abast coses que en altres èpoques eren impossibles. L’esforç del S. XXI s’ha transformat. Els Huguet varen adquirir la finca com a segona residència. Ben aviat les parets de la casa, la terra, el bosc i les vinyes i, també la petita colònia de cases on vivien els treballadors, varen seduir a l’avi a continuar la feina feta pels Feixes, que generació rere generació havien treballat en agraïment i compromís al territori. En Joan té el cotxe mig amagat per tal que

l’entorn no s’alteri amb aquest enginy amb rodes. Feia temps que no pujava en un Land Rover i ja no recordava que en engegar el motor trontolla tot el cotxe. Vàrem començar a enfilar-nos entre xaragalls fins al capdamunt de la vinya i vàrem resseguir tot el perímetre de la propietat. En Joan s’anava aturant per explicar-me què passava en cada trosset de bosc que travessàvem, en cada vinya, en els camps de trepadella, en la pila del compost... Havien passat menys de trenta minuts i en Joan em va fer adonar de la simple i alhora complexa logística que té treballar de company amb la natura. A les vinyes i al bosc que les envolta hi ha tot el que cal: herbes que ajuden a mantenir la salut dels ceps, insectes que polititzen les flors, xais i vaques que proporcionaran adob natural i equilibrat. S’atura al mig del camí per ensenyarme on els senglars es graten el fang que els ne-

renuncien a la quantitat de rendiment a les seves vinyes en bé del vi que faran. Però a més els Huguet conserven l’entorn, són guardians d’un temps. En Joan diu que se sent obligat a fer les coses bé. Esplèndid! Un visca pels Huguet que han mantingut intacte el llegat dels segles!

TEXT N. VALENTÍ

teja el pèl i... amb cara de preocupació li demano si no són un problema ja que els agrada molt el raïm. Ell respon tranquil, diu que ja compten en que una part de la collita serveix per alimentar aquest animal que forma part de l’ecosistema. Fantàstic! Aviat tornem al celler. Sota un gran porxo tenen la taula de selecció i tota la maquinària que cal per elaborar el vi. Sempre tinc més sort de la que espero, en Joan em diu que m’ajupi i tregui el cap per un dels forats de la premsa que està cap per vall per assecar-se bé. És un gran cilindre la meitat del qual té uns plecs perforats com un gran escorre-taronges i per l’altre un gruixut plàstic que s’anirà inflant a poc a poc i anirà fent esclatar els grans de raïm un a un alliberant el dolç most sense que es barregi cap altre gust de rapa o pell. Ja me n’havien parlat però ara entenc que el suc que surt d’aquest procés és per força d’una excel·lència màxima. També dins el celler les bótes, les ampolles, les rimes, les baldufes... l’antic, el més nou... tot està dins l’ampolla! M’embadaleix i al mateix temps em faig creus de la feinada que suposa cuidar les vinyes amb una dedicació total per treure una fruita immillorable. Tots els bons elaboradors